Solucionari

Llengua
i Literatura
CURS DACCS
A CICLES FORMATIUS
DE GRAU SUPERIOR

Unitat 1

R a) Quan va beure el suc de llimona va fer una ganyota.

b) En Miquel i lAleix han danar al metge.
c) Posa la bossa al calaix de baix.
d) La carretera passa pel costat de lestany.
e) Surt de la piscina ara mateix!

Ls de la llengua
Q Telfon: No podem suprimir all que hem dit. Hi ha
dhaver presncia de dos interlocutors, com a mnim.
Twiter: s dabreviacions. Expressi concisa,
telegrfica, sense retrica.
SMS: Requereix el funcionament de xarxes adequades,
que hi hagi connexi.
WhatsApp: El telfon ha destar connectat, i el
destinatari, atent.
Xat: Exigeix presncia dinterlocutors en diferents punts
de la xarxa; no hi ha una limitaci estricta despais.
Skype: Cal controlar les expressions facials.

T llavi carro
guineu calaix bossa
allau ganyota
quilo baixar pany
porro guila estoig caqui tassa
Y
neutra

W a) Certa.
b) Certa.
c) Certa, amb pers; com que limita lespai, les idees
han dexpressar-se molt sintticament.
d) Certa, per depn del protocol i dels participants.
e) Certa, per encara millor amb lSkype.

per

ham

be

circ

to

mos

bull

del

ball

tel

pi

nord

molt

mul

la

pam

fre

plet

tint

bol

gorg

cub

em

xap

mel

dent

col

tuf

U 
Sona com cel

E a) Thot i Thamus.

b) Creu que lescriptura perjudicar lexercici de la memria.
c) Lautor creu que qualsevol canvi sha de prendre amb
circumspecci.
d) Els partidaris de les noves tecnologies.
e) Que shan de fer servir amb prudncia les noves,
sense abusar-ne.

desprs
dbil
bstia
rtol
trvol
gel
caf

R Hi hem guanyat rapidesa i la possibilitat de comunicar

amb qualsevol persona de qualsevol punt del mn
(sempre que hi hagi cobertura).
Hi hem perdut perqu ara s molt difcil distingir, entre
lallau dinformaci, la que s rellevant i la que no.
Hi hem perdut perqu la rapidesa passa per damunt de
la reflexi, i aix es perd en coneixement i es guanya en
superficialitat.

Sona com vell

desprs
crvol
menjar
accs
esglsia
dent
tamb

I 
Sona com sol
liba
histria
dol
cmic
crnia
capot

Sona com dos

molt
pres
orgulls
costs
s
mel

T Totes les observacions sn acceptables.

O hipoptam plvora
can verins
reps glria
aix termmetre
cmic taur
ocasi blavs
histria tfona

La norma
Q a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
W a) actor, bany, cotxe, dona, gerani, metge
b) persona, qesti, rosa, sab, tovallola, ungla
c) esglsia, flor, gerro, histria, illa, julivert
d) dolor, emigraci, morter, regalim, vacuna
e) equip, gel, mmia, rodol, samfaina
f) pa, pags, pgina, pas, pala
g) copa, cpia, copiar, cor, coral
h) abella, acadmia, adu, afinar, agenda, ajudant
i) tabal, taca, talar, tambor, tanca, tap
E a) abellot
b) dent
c) cops
d) bes

P caf tcnica congrs

inters prstec esfric
xit recs esglsia
crvol dbil fcula
bstia set catipn
{ di-me-cres es-ta-ca
ca-la-mar cen-te-na
gr-ga-ra a-pos-tar t-ni-ca m-to-de
cal-a-da men-ti-der n-dex cla-ri-net
c-pu-la
den-si-tat lli-bre-ta re-mor
po-mes
an-dr-mi-na cr-vol ca-sa-ment
a-rit-m-ti-ca por-ta-da plan-ta or-di-na-dor

e) fills
f) cels
g) bous
h) cru
2

cacfgs Llengua i Literatura Teide

} ser-ra o-bli-qua cai-xa cr-rer

bas-sa
ca-nya
ex-cur-si- o-ques
boig gua-nyar car-rer col-lo-car
fai-xa ca-llar as-salt ba-nya
ro-ques guer-ra quo-ta tor-nas-sol
q gua-nyar pas-sa-rel-la
e-qua-ci- cla-uet
jo-ie-ri-a es-t-tu-a
pi-ra-gua va-lu-o-sa
sam-fai-na pin-g
ai-gua mo-ure

y 
Agudes
xasss
futbol
xofer
ibers
poliglot

no-ia
fre-qn-ci-a
im-m-bil car-ru-at-ge
ai-re
ra-m
io-gurt a-vi-
cou-re
re-i-te-rar
neu-la trui-ta

e 

teu-la-da
boi-rs
a-qua-ri
au-la
a-vui
a-qua-rel-la
es-cai-re
qua-llar

Hiats
bes-ti-o-les
es-cu-at
di--xid
e-va-cu-ar
subs-tn-ci-es
me-m-ri-a
in-n-cu-es
a-or-ta

t 
-no-

ca
cuit

ma-

diptria
czema
perode
olimpades

i p-tri-a
E-ti--pi-a g-bi-a
sn-dri-a
in-ds-tri-a N-ri-a en-lai-re
pr-du-a
at-mos-fe-ra v-lu-a
am-bu-ln-ci-a ci-n-ci-a

r Diftongs: distreure, deia, llei, caiguda, airejar, ensaqueu

Triftongs: guaita, fieu, creieu

ta-

medulla
rptil
txtil
mssil
atmosfera
etop
vking

Esdrixoles

u a) La vctima denuncia el robatori./

La policia va tramitar la denncia.
b) El notari els va donar la cpia de lescriptura./
No copia mai els enunciats dels exercicis.
c) El metge que anestesia els malalts s un
especialista./ Lanestsia pot produir efectes
secundaris.
d) No pronuncia b els sons sords./
La pronncia daquest actor s deficient.
e) Va presentar la renncia al president./
T molt clar que no renuncia a cap privilegi.
f) No diferencia els sons sords dels sonors./
No creu en la diferncia de classes socials.
g) 
El president del club es perpetua en el crrec./ Va
ser condemnat a cadena perptua.
h) Pateix una atrfia als msculs./
El nervi citic se li atrofia rpidament.

w di-a Ma-ri-a
te-o-ri-a es-gl-si-a
ci-n-ci-a a-vi- r-di-o pr-du-a

Diftongs

Planes

-ni-

-o-

-bra

te-

-l-

-fon

a-

-n-

-li-

-si

ma-

-ta-

-las-

-ser

e-

-co-

-n-

-mic

n-

-dex

im-

-pres-

-si-

sol-

-vn-

-ci-

-a

fa-

-m-

-li-

-a

ca-

-lai-

-xe-

-ra

t-

-ni-

-ca

guat-

-lla

men-

-ti-

-der

for-

-tu-

-na

o a-ca-d-mic cn-tim prs-sec

mo-n-ton c-mic e-lc-tric
e-xa-men pr-xim e-xr-cit

me-ri-xer
cr-vol
sa-tl-lit

p fe-me-n pre-cs a-ni-ran

pin-g
cor-res-pon ca-ta-l
ur-b
beu-ran ac-cs
co-mi-t fes-tuc ca-bs

pa-ti-net
va-lor
es-ps
es-pi-ell

[ 
Agudes
llum
sab
excursi
camins
matals

Planes
pneumtic
dipsit
crrer
motxilla
agulla
guardiola
prncep
rptil

Esdrixoles
pgina
clnica
justcia

] Un amic (hauria de dir examic?) t pendent de fa mesos

dacceptar-me al Facebook. Deu ser que el consulta poc
o que el reserva per als ntims, em vaig dir en un intent
de no posar-me pedres al fetge. Fins que em vaig deixar
caure pel seu perfil i resulta que el paio t tres mil
amics. I a mi no mhi vol? Snif.
3

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Ara crec que he trobat una bona soluci per no ferir

sentiments reals amb ofenses virtuals: accepto lamistat
de gaireb tothom, per desprs oculto la majoria de
desconeguts del meu canal de notcies, de manera que
a la prctica noms segueixo gent que mimporta. I cap
ni un dels meus mil tres-cents amics sap si he deixat de
seguir-lo.

G adeqi algues ping antiguitat

quieta qesti liceu
ram
fludesa boina
cafena oda
condus pec agrassim venat
esplai delinqent feiner
ungent
tasques paraigua seit becaina
quatre aigera aqeducte pasos

A metllic
ltim Valncia trajectria
tornavs ptria viol blancria
nic tnel passads plstic
ve cstig tomquet bstia
notcies bceps prdua cigr

S a) Aquest prssec s verd i encara no es pot menjar.
b) El nt petit del senyor Miquel sempre surt de casa
molt net.
c) Fra bo que preparssiu alguna activitat per fer fora
de la casa.
d) Langls el s parlar i escriure, per lalemany ja se
sap que s molt difcil.
e) El mes de setembre s el que magrada ms de tot
lany.
f) T les galetes que he comprat per prendre el te.
g) Ls petit del zoo sha trencat los de la pota dreta.
h) Cada dimecres vnen uns marxants a la plaa del
poble que venen de tot.
i) Ja sn les 3 de la matinada i jo tinc molta son.
j) A cuinar ma mare hi t la m trencada.
k) S. Vindr dem per noms si tu em telefones.
l) Maria, dna aquest sobre a aquella dona rossa que
hi ha a la porta.
m) Cada any pel mes de maig el gos de casa canvia el
pl.

H Futur
obeir, obeirs, obeir, obeirem, obeireu, obeiran
trair, trairs, trair, trairem, traireu, trairan
reduir, reduirs, reduir, reduirem, reduireu, reduiran
pair, pairs, pair, pairem, paireu, pairan
Imperfet
obea, obees, obea, obeem, obeeu, obeen
traa, traes, traa, traem, traeu, traen
redua, redues, redua, reduem, redueu, reduen
paa, paes, paa, paem, paeu, paen
Condicional
obeiria, obeiries, obeiria, obeirem, obeireu, obeirien
trairia, trairies, trairia, trairem, traireu, trairien
reduiria, reduiries, reduiria, reduirem, reduireu, reduirien
pairia, pairies, pairia, pairem, paireu, pairien
J Per qu el mar no inunda la terra?
La constant evaporaci a qu est sotmesa laigua dels
mars mant prcticament constant el nivell ocenic, fins
i tot quan aquest no sigui uniforme per tota la seva
superfcie. Noms faria falta que la temperatura dels
casquets polars augments alguns graus perqu la
fusi del gel acumulat al llarg de millennis fes pujar el
nivell de les aiges fins a lmits catastrfics per a la
humanitat.
K agrair agram agrair agraint agrat atapeir atapeireu
atapeirem atapeu beneir beneint beneireu beneeu
conduir condua conduirem conduint contribuiria
contribuu contribueixen contribut deduir deduirem
deduiries deduint destruir destrueu destruiran
destruirem destrues diluir diluirs diluint dilut distribuir
distribum distribua distribueixis maleir malet malem
malees seduir sedua seduem seduint sedueu traduir
tradut tradueu traduirs

D a) Dna la pilota al teu company.

b) No s tan fcil com et sembla.
c) Vol donar la volta al mn.
d) No us vindrem a buscar.
e) Sha trencat la m.
f) El seu nt treballa a linstitut.
g) Mho s tot molt b.
h) Cal promoure ls del transport pblic.

L Said Guimer Santany Arsguel

Llu Perpiny Benifai Urs
Ma Cadaqus Sller Clig
Organy Bag Valncia Sanaja
Vidr Vinars Torell Dei
Moll Xtiva Calvi Art
Benicarl
ger Alcdia Monturi
Crcer Vandells Tauriny Llria

F a) Aquest mes no sortir els caps de setmana.

b) Cada dia tenim ms deures.
c) s de Valncia.
d) Es diu Marcel.
e) Aquest s un sl molt frtil.
f) Es troba molt sol.
g) S que vindr dem.
h) Si no plou, vindr.
i) Li agrada el te verd.
j) T un germ bess.
k) El meu gos te el pl finssim.
l) Li ho donarem pel seu aniversari.
m) No ho vaig fer gaire b.
n) La be s la segona lletra de lalfabet.
o) T la m molt petita.
p) Ma mare sempre menja xiclet.

El text
Q a) S, perqu suggereix que hi ha ms coses en la
comunicaci que la simple informaci.
b) La segona, i la primera s acceptable.
c) La primera, entenent informaci en el sentit de
dades no conegudes.
4

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Unitat 2

d) s fcil mostrar, per, que la novetat de la

informaci...
e) Comentant-ne un exemple concret.

Ls de la llengua

W Els radars com a mesura coercitiva que no vetlla noms per

la seguretat de les persones que circulen per les carreteres.

Q Soluci orientativa:
El Servei Meteorolgic de Catalunya ha engegat/posat
en marxa el pla per a situacions excepcionals (de forta
pluja), perqu es preveu que plour molt a les zones on
neixen el Ter i Llobregat.

E Vol dir que hi ha un excs de radars, que en sobren, que

nestem tips.
R a), b) i c).

W a) A les 12 de la nit van marxar.

b) No em facis enfadar, que tinc molt mal geni.
c) Pren-te lanalgsic per a la migranya/cefalea.
d) Tinc molta son; men vaig a dormir.
e) Hi havia un silenci absolut.

T Lautor de larticle critica que laugment de radars en el

tram gratut Terrassa-Manresa es deu no a la seva
accidentalitat, sin al fet que lautopista TerrassaManresa s poc rendible per a la Generalitat. El
contracte amb lempresa concessionria estableix un
trnsit mnim, per no shi arriba a causa de la crisi. Amb
la collocaci de radars a la carretera nacional i la millora
dalguns accessos a lautopista, sespera que pugi el
trnsit a la via de pagament, amb la qual cosa milloraran
les finances de la Generalitat.

E a) Informal, intenci informativa, canal oral; tema: hora

de reuni. Conversa entre vens que es coneixen.
b) Formal, intenci informativa, canal escrit; tema:
problemes del prquing. Nota de paper enganxada a
lascensor o en un altre lloc visible.
c) Informal, intenci informativa, canal oral; intenci:
apressar el destinatari. Interpellaci entre amics, per
donar pressa.
d) Formal, intenci declarativa, tothom sap qu passar.
Principi dun parlament dhomenatge.
e) Formal, intenci instructiva, preventiva. Rtol a les
finestretes dun vehicle pblic.

Y Resposta oberta.

R Com s que canto repetici

He, he exclamaci (rialla)
el personal colloquialisme per el pblic, la gent
intrussisme lapsus fontic (difcil de controlar en el
discurs espontani)
s all s de dctics de significat general
No s si saps tuteig
Ilusi sense ela geminada (illusi), habitual en
registres parlats
doncs falca, prescindible en el discurs escrit
molt diversos i molt... i molt repetici expressiva
per dir algo vulgarisme
llavors pronunciaci de la r, habitual en la llengua oral
informal
escoltam interpellaci figurada
i dic... s de dir per introduir explicacions
bueno vulgarisme
eh! exclamaci
Io simplement poso la veu en registres formals, jo;
omissi de hi
em sap greu corretgir-te s de la ironia; tuteig;
corretgir-te amb pronunciaci africada
Sats colloquialisme per saps
S. El que passa... la resposta recupera (repeteix)
part de la pregunta
clar per s clar, habitual en la llengua colloquial
x per aix
i aquestes coses, evidentment, sajusta molt... anacolut,
manca de concordana
Entre que surt... colloquialisme entre... i...
5

cacfgs Llengua i Literatura Teide

W ferreter: ferrer abraada: bra

ratllar: ratlla
esparreguera: esprrec americ: Amrica ratol: rata
llargada: llarg electricista: elctric llampec: llamp
calaixera: calaix ceballot: ceba
tractament: tracte

T En Joel Joan tamb canta (a ms de ser actor).

Ha posat la veu a la banda sonora de Porca misria.
Li ho ha demanat la discogrfica, perqu sortir el disc
amb la sintonia de la srie i els temes musicals que hi
surten.
En Jofre Bardag va fer la msica i la lletra del tema que
canta en Joel Joan, que anir al final del captol i que es
fa servir per a les promocions, perqu hi surt el ttol de
la srie.

E monstre, carta, deute, taula, manobre, resta, herba,

espasa, pollastre, castanya, escombra, compte, indstria,
espina, conte, galta
R 
Masculins

Y Com dius? Qu dius? Qu vols dir amb aix? Qu

ests dient?
Com no! I tant! No cal dir-ho. No caldria sin.
Naturalment.
Em fa pal. Em fa mandra. No em ve de gust. No fa per
a mi.
Ens veiem. Fins desprs. Ja ens veurem.
s xungo. Fa de mal dir/menjar/suportar/veure... s
difcil/complicat/enrevessat/pelut...
Ja et val! Ja test b. Ja fa per a tu. Ja et va b.
Jo mobro. Toco el dos. Desfilo. Me les piro. Plego
veles.
Menys mal. Encara sort. Sort que...
No em taladris. No matabalis. No em facis ballar el
cap. No mescalfis el cap.

Femenins

monstre, pollastre, deute, compte,

manobre, conte

carta, taula, resta, herba, espasa,

castanya, escombra, indstria,
espina, galta

Amb e.
Amb a.
T reuma dentista llebre
diploma febre
cinema
mare fantasma higiene
terra base pianista
Y botigues, roques, butxaques, mosques, granges,
neteges, aranges, clniques, aiges, pinces, esponges,
llesques, races, enveges

U morir-se, traspassar
emprenyar-se, sortir de polleguera
donar un cop de puny
emborratxar-se, agafar un pet/un gat/una turca
xerraire, fluix de llengua, bocamoll
mos, mossada, queixalada
fastigs, llefiscs
mentida, falsedat
badada, error, fallada
xavala, xicota
jaio
pesat, molest, amonador

U vaca, repblica, boja, llengua, platja, amiga, barca, fresca,

arruga, pasqua, lliga, branca
I floreta: flor
pobresa: pobre
sordesa: sorda
fumera: fum

fusteria: fusta
sopera: sopa
foguera: foc
fornera: forn

punxegut: punxa
ullada: ull
portalada: porta
garrotada: garrot

O botifarra bombardeig enamorat

bonssim boqueta rob
rtol titulaci torr
muntar globus mundial

P boscos, autobusos, fugitius, peixos, gustos, pisos,
palaus, arbustos

I Dient-ho clarament: de les residncies no magraden els

vells. Hi ha persones que no es poden valdre i fan un
aspecte molt poc agradable: van amb caminadors, cadires
de rodes, amb sonda o arrossegant una botella doxigen.
Nhi ha que tenen una cama tallada, com si fossin invlids
de guerra, i a daltres sels veuen els bolquers per la
cintura dels pantalons. Fan molt mala impressi. I
finalment, nhi ha que sadormen pels racons i nhi ha que
es passen el dia mirant la televisi com si estiguessin
embadalits. Per aix jo no hi vull anar, a una residncia.

{ a) vull
d) collssim
b) poden e) surten/sortien
c) tossint/tusso
f) vulgui
} 

O que sona u

La norma

felios
demostrat
endorfines
concepte
considera
important
minoria
corretja
esportistes

Q Feia tres dies que les hores es feien eternes i que tot el
que escrivia era molt trist i acabava pintat de blau
turquesa.
Havia parlat amb lIna per telfon el dia anterior, per la
trucada havia estat curta, i el regust, molt amarg.
Desprs de parlar amb ella hauria donat el que fos per
abraar-la, i com que no ho vaig poder fer, em vaig
sumir de nou en la tristor.
6

cacfgs Llengua i Literatura Teide

O que sona o
no
esport
forma
persones
transmissi
valor

e) dutxeu-vos
f) consulta-ho
g) asseguin-se
h) ajeu-te

q felios
no
demostrat esport
endorfines
forma
concepte persones
considera transmissi
important
valor
minoria
corretja
esportistes
w a) Cert.
b) Fals.
c) Cert.

p barba-serrat busca-raons capgrs

capicua
cara-rugat
escura-xemeneies
gira-sol
guarda-roba para-sol
para-xocs penja-robes penya-segat
pica-soques pinans
pocapena
poca-solta pocatraa pocavergonya
setcincies sordmut
vetesifils

d) Cert.
e) Fals.
f) Cert.

El text

e Claraboia: obertura circular, ovalada, etc., feta al sostre

o a la part alta duna paret, generalment vidrada, per on
entra la llum.
Societat: reuni permanent de persones que viuen
segons uns valors i sota unes lleis comuns.

Q a) El text informa duna cosa que s ms o menys

sabuda. (S)
b) s un text expositiu perqu exposa uns fets que
passen. (NO)
c) s un text explicatiu perqu respon una pregunta,
aclareix un problema. (S)

r a) sasseu
f) asseguis
b) mirans
g) telefonals
c) estendren
h) treguin
d) ladula i)
morienta
e) tajudaran
j) pesal

W c) Inclouen connectors o sintagmes que expressen

causa o conseqncia, necessaris en una explicaci.
E L1 s explicatiu perqu dna raons, hi ha connectors
explicatius, de causa i conseqncia. El 3 s expositiu
perqu noms presenta uns fets.

t a) Hi hem anat per la platja.

b) El protagonista arrib tard al partit.
c) Estudio piano des de lestiu passat.
d) Ho hem dit a la invitada.
e) Sembla que vingui de lhort.
y leina
lilla
la essa
lltim
la iaia

lhivern
limpermeable
la asimetria
lhome
el 13

la intelligncia
lagost
lest
l11
el iot

R a) Una redacci sobre una festa daniversari. expositiu

b) Caminar o crrer? Qu s millor? explicatiu
c) Han tallat laigua a causa duna avaria general i sha
dinformar els vens amb un cartell. expositiu

la uni
lurna
el iogurt
el ianqui
la humitat

T La soluci es correspondr amb el criteri enraonat de

la majoria.
Y c) Noms en part.

u a) Tha passat la m per la cara.

b) Sestima la Roser.
c) Me nenviar tres.
d) Va anar-sen de vacances a Itlia.
e) Te lha densenyar.
f) No cal que nhi afegeixis.
g) La insulta amb freqncia.

i a) vint-i-set
b) cent trenta-vuit
c) setanta-sis mil vuit-cents cinquanta-quatre
d) mil nou-cents noranta-nou
e) dos mil vint-i-u
f) vuitanta-set mil dos-cents quaranta-tres
g) deu mil nou-cents vint-i-quatre
h) set-cents vuitanta-sis
i) seixanta-cinc mil quatre-cents vint-i-vuit
j) tres-cents deu mil set-cents quaranta-dos
o a) afanyin-se
b) digues-me
c) parlem-ne
d) mou-te

m) vau cansar-vos
n) llevem-nos
o) renoveu-la
p) asseieu-vos-hi

U a) El president va declarar: No hi haur eleccions

anticipades aquest any.
b) Tots els jugadors van acatar la decisi de lrbitre.
c) Va treure llapis, retolador i paper de la cartera.
d) Va voler sortir encara que plogus a bots i barrals;
per amb paraigua.
e) Es va enfadar molt amb les notes que li vaig portar, el
pare.
f) No cal que mexpliquis res ms: ho he ents a la
primera.
g) Vam visitar monuments, exposicions, botigues, etc.
h) Has vist quin llamp: impressionant.
I Els llaunes
El nostre pas, com tots els pasos del mn, est ple de
llaunes. Entre aquests ssers, generalment catastrfics,
cal destacar en primer lloc el llauna agressiu. El llauna
agressiu s aquell personatge que t tres o quatre
punts de guillat, que viu dins el nvol de les idees
tronadssimes, el qual nvol no el deixa tocar de peus a
terra, i que agredeix tothom que pot amb la manguera

i) vs-hi
j) telefona-li
k) escriu-nos
l) connecteu-vos
7

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Unitat 3

soporfera de les prpies idees. Aquest llauna acostuma

a sser un hipopotmic anci, que es creu haver resolt
el problema dordre cientfic, o b es creu haver trobat el
desllorigador de la poltica del pas o el sistema ms
eficient de cordar-se els elstics o de fer parir les dones
sense dolor. Aquest llauna sescolta en una forma
allucinant, arrossega les sllabes i s prdig en
capellans, en pessics, a arrapar-vos la solapa i a fregarvos una mena dal apostlic per la punta del nas.

Ls de la llengua
Q Respecte a la varietat central:

O Durant tota lantiguitat i fins al segle iv noms el lector

s el responsable de la puntuaci dun text, no lautor ni
el copista. Aix, la puntuaci s una interpretaci. s, a
ms a ms, una interpretaci per al discurs. El model
cvic s lorador i bona part de leducaci sadrea a
aquesta habilitat. La retrica art i tcnica del discurs
entrena lhabilitat de llegir, orientant-la al discurs.
Per imaginar lexperincia de la lectura en aquesta
poca no hem doblidar que el text existeix per ser llegit
en veu alta, no hi ha cap ms forma de llegir. La lectura
silenciosa en la qual hem estat entrenats des dinfants
no existeix en lantiguitat grega i romana i si b hi ha
evidncia indirecta, per slida, que la lectura silenciosa
es practicava en aquesta poca (una mica ms a Grcia
que a Roma), aix no passa de ser un fet marginal i
anecdtic, tal vegada comparable avui a la lectura velo.
s coneguda la sorpresa de sant Agust quan coneix
sant Ambrs: no pot creure que aquest pogus llegir
sense emetre cap so ni moure els llavis.

Al Tall

Ja tho dir

Fontica

Trets caracterstics de
la fontica valenciana:
pronunciaci de -r final
(arrier), no neutralitzaci
de o tona, pronunciaci
africada de x- (xavos,
marxa), pronunciaci
africada de j- (jornaler).
Pronunciaci aproximant de
la consonant de jo.

Trets caracterstics de
la fontica menorquina
ciutadellenca.
Vocal neutra tnica: aquest,
esperarem.
Despuats (despullats), per
caiguda de la consonant
palatal entre vocals.
Aigu per aigua.

Morfologia

Ocasionalment, forma plena

dels pronoms febles, te.
Meues, possesiu occidental.
Hages per hagis.

Article salat: sa nit, pes

cam, sa snia, as capvespre,
ses cales, sa matinada...
Ocasionalment, forma plena
dels pronoms me perdr, te
menjar...

Huit per vuit.

Agarrar per agafar.
Cala per pantal.

Loca per boja. Interferncia

molt estesa a les Balears.
Banyar per mullar. General
en valenci i balear.
Enfora per cap a fora.
Arena per sorra. Arena s
propi tamb de la varietat
occidental.
Pops per xops.
Besada per pet o bes.
Capvespre per tarda.
Ballant de puntes per ... de
puntetes.

Lxic

W a) A ms de les subratllades:

deixant-se anar els nims ociosos per relaxar-se
deliberar de fer cridar per va decidir cridar
exercicis darmes per tornejos
b) Perdent fora, desenfeinat, apatia, va decidir, com que,
acordat
c) Soluci orientativa:
Com que havien passat molt de temps en pau i
tranquillitat i havien estat fora desenfeinats, els
nims ociosos dels cavallers anglesos es debilitaven
de dia en dia i es deixaven anar. El virtus rei
dAnglaterra, perqu no caiguessin en loci i
lafebliment complets, decid, ja que havia concertat
matrimoni, de convocar cort general, a fi que shi fes
un gran exercici darmes. La notcia de la festassa
que preparava el fams rei es va escampar per tots
els regnes cristians.
8

cacfgs Llengua i Literatura Teide

E a) Ortogrfics (fontica): pos (adaptaci de pues), pa

(simplificaci de per a).
Lxics: interferncies del castell (pos, despilfarro,
atxispat, saeteros); argot (mindangos, ensuma el parn,
de pacotilla, scia per amiga). Canvis de llengua: Lo
toma o lo deja. Hipocorstic castellanitzat: Rosita.
Morfolgics: s de lo neutre, forma plena del pronom
feble me diuen. No sha de confondre amb ls que en fa
Higgins (com te dius?), frmula fossilitzada i plenament
normativa.
Sintctics: construccions colloquials, aqu tespero,
anar atxispat, va a llions de francs, francs de Frana.

Y 
Sescriu b

R Hi ha diferents possibilitats. Una delles pot ser:

En el moment que ha vist la possibilitat de guanyar
diners li ha canviat lexpressi de cara. Per no estic
disposada a cedir. Pretn recuperar-se de la prdua
econmica dahir, perqu segurament anava una mica
begut, oi?

Sescriu v

Davant de l i r: arbre, blanc, blavor,

brou, celebraven, moble, oblidar

A limperfet dels verbs de la 1a

conjugaci: cantaves, celebraven,
festejava, pensvem

Darrere m: ambici, embenar, tombar

Excepcions: tramvia, triumvirat

Darrere n: canviar, convncer,

conversa, envestir, minvar

Alternant amb p:
sap saber
cap caber
rep rebia

Alternant amb u:
viu vivesa
blau blavor
haur haver

No segueixen cap norma de

les anteriors: acabar, autombil,
berruga, rebentar, trobador

No segueixen cap norma de les

anteriors: aprovar, cavall, govern,
pavell, taverna

U 
calvcie: calbesa
cerebral: cervell
curvatura: corb
dbit
escriba: escrivia
labial: llavis
lliure: llibertat
mbil
moure: moviment

Les amigues em coneixen per Rosita.

Quin parell de murris. Cantants de pa sucat amb oli.
Tinc una amiga que es dedica a la venda de postals als
turistes i pren llions de francs amb un professor natiu.
Vost no deu tenir la pretensi de cobrar-me el mateix
per ensenyar-me... Aix que li pagar una pesseta lhora.
I no passar daqu, tant si li agrada com si no.

Primitiu
cervell
corb
deure
escriure
llavi
lliure
moure

Derivat
cervellet
encorbar
devem
escrivent
llaviejar
lliurement
moviment

Pseudoderivat
cerebral
curvatura
dbit
escriba
labial
llibertat
mbil

I ball (dansa)/vall (fondalada)

bast (vulgar)/vast (gran)
bell (bonic)/vell (antic)
bena (embenatge)/vena (conducte)
beure (engolir)/veure (mirar)
buit (no-res) / vuit (xifra)
botar (saltar) / votar (elegir)

La norma
Q Sona p i sescriu p: esquerp, jeep, maldecap, talp, rep,
sap, cap
Sona p sescriu b: adob, rab, destorb, tub, verb, club
No sona: amb, camp, llamp, tomb

O a) haver
b) cavall
c) saber

W Sona t i sescriu t: pat, borinot, cabrit, nebot, set, prat,

salut, paret, buit, sort, impost
Sona t i sescriu d: absurd, cid, actitud, fred, sord,
rpid, sud, nord
No sona: cantant, casament, infant, sumand, vagabund,
malalt

d) llavis
e) verns
f) autombil

P a) La reuni va acabar amb un ball de bastons.

Thas ficat en un bon ball.
Deia que vivia en una vall de llgrimes.
b) El seu cos era molt bast: sempre renegava.
T un bagatge molt vast: sap de tot.
s mancat de finor, t un posat molt bast.
c) A la meva vellesa em veig abandonat de tothom.
Sha jubilat: ara cobrar lassegurana de vellesa.
La Cludia s una bellesa i sha fet una
assegurana.
d) Se li ha rebentat una vena de lull esquerre.
Alg li hauria de treure la bena dels ulls: s massa
innocent.
e) Va beures tot un porr de vi.
Va veure un porr de vi a laparador.
No ens han deixat veure el malalt.
f) Quatre i quatre fan vuit.
No t seny: t el cap buit.
El nmero vuit va abans del nou.
g) No vull que cridis pel carrer.
Laigua bull si lescalfes a temperatures altes.
A aquesta verdura li falta un bull.

E Sona c i sescriu c: bistec, catacrac, prssec, poruc,

amic, crrec, fstic, ferstec, rnec, rec, manitic, marisc
Sona c i sescriu g: iceberg, cstig, mag, nufrag, reg
No sona: cranc, diftong, eivissenc, llong, fonc, fong
R Segueixen la norma: abric, atac, autoestop, cep, clip,
conyac, maluc, manyac, miop, set, sobretot, traut,
vermut, xaloc, xarop, xiclet, xop, xut
No segueixen la norma: adob, club, fred, mag,
pedagog, sud, tub
T mnec, quiosc, rab, cstig, nord, xid, prncep, serp,
torrent, trmit, corb
9

cacfgs Llengua i Literatura Teide

{ a) La grafia ss noms pot escriures entre vocals.

b) No escriur mai davant de les vocals e i i.
c) La -s dels grups dins, fons i trans s sonora.
d) No trobar mai la grafia a inici de paraula, excepci
feta dels monosllabs a i o corresponents a ac i a.
e) El so de essa sonora pot representar-se noms amb
les grafies s i z.
f) s natural que dubti a escriure o ss, entre vocals,
quan el so s sord.

u jo
tu
ell o ella
nosaltres
vosaltres
ells o elles

q abecedari arrebossar assumpte

cabea creaci donzella
episodi eri inclusi
estranger petici polze
estrany porcellana recer
estendre esprmer ress
riquesa
zebra dotzena

o 
Singular

e fase
zebra tesi
zinc
zfir preconitzar
ximpanz
zodac agilitzar
imposar episodi
zenit
reposar dinamitzar presagi
r Una essa: avisos, blavosos, borrosos, burgesos, closos,
concursos, curiosos, descansos, desitjosos, discursos,
encisos, envasos, esposos, famosos, francesos,
gallesos, matisos, nusos, pagesos, pasos, xinesos
Dues esses: anissos, cabassos, cap-grossos,
embarassos, embussos, escassos, espessos, excessos,
fracassos, fregadissos, ingressos, pastissos, pedrissos,
processos, rossos, tapissos, trossos, vernissos

a
impre
e
fa
o

sc
sc
sc
sc
sc

ensor
indible
enari
inar
illar

boges
esponges
flonges
jutges
granges
metges
missatges
platges
garatges
rellotges
lletges
pluges
viatges
roges

p 
ja
rajar
esponja
jard
esbojarrat

ge/je
burgs
rellotge
majestat
projecte

gi/ji
girafa
corregir
gimnstica
fugida

jo
ajornar
jove
joc
majoral

ju
ajuda
julivert
adjuntar
perjudicar

[ jersei
gelat vigilar
projector fregir ajudant
viatger fetge prestatge
envejable
jugador
jove
segell pujada pijama
menjador
joguina lgebra

t 
indir
ina
icle
ernir
ens

Plural

boja
esponja
flonja
jutge
granja
metge
missatge
platja
garatge
rellotge
lletja
pluja
viatge
roja

w So sord: adrea, bardissa, bess, bra, calat, ceba,

cigr, cingle, disfressa, drecera, farcell, jaciment, lla,
matusser, pressa, recepta
So sonor: anlisi, sia, bsic, benzina, botzina, calze,
casino, crisi, dosi, enze, onze, senzill, parsit, explosi

sc
sc
sc
sc
sc

escapo llano
escapces
llances
escapa
llana
escapcem llancem
escapceu llanceu
escapcen
llancen

i imaginar
juliol rellotge
fregir
joventut
Jerusalem
gerani viatger
jutge
jugador vertigen bajoca

} Soluci oral a criteri del professorat.

pre
pi
fa
di
de

abrao
abraces
abraa
abracem
abraceu
abracen

] a) No jutgeu els innocents!

b) Sempre desitgeu el que tenen els altres.
c) No trepitgeu les senyores.
d) No volen que els rebutgin.
e) Sempre pugen dhora al cim de les muntanyes.
f) Fregeixen els pollastres amb loli calent.
g) Mengen massa per sopar.
h) Cada dia passegen una estona.

y adreces cabeces creences enyorances

escorces forces lloances naixences
pertinences puces
recances semblances
traces
ordenances braces
confiances
creixences esperances llances
peces
places
races
remences veces

A guix
gronxar
maduixa
peixater
exacte
10

cacfgs Llengua i Literatura Teide

excs excursi
xasss
xarop
xoc cruiximent
exemple crixer
apndix
vrtex

Sona com taxa

exemple
exacte
excs
excursi
apndix
vrtex

Sona com caixa

guix
maduixa
cruiximent
peixater
crixer

K tramvia, tramviaire
comptable, comptador, comptar
connexi, desconnectar
annex, annexi
innovar, innovaci, innovador
circumstncia, circumstancial
smptoma, simptomtic
exempci, exempta
somrs, somrient, somriure
innocncia, innocent

Sona com marxar

xasss
gronxar
xarop
xoc

S Xina peix fluix

calaix
xiclet taxa
faixa baixar queixal
arxiu marxar maduixa

L illusionista collegi gorilla

sabatilla collocar intelligent
pollancre pellcula allrgia
pollen conseller installaci
bacall pllida anivellar
novella (o novella) libllula medulla
mortadella collega tilla
excellent sollicitar illuminaci
aquarella collecci tranquilla

D a) Va accedir a ledifici per la porta principal.

Li van posar una multa per excedir la velocitat
permesa.
b) La paraula casa t cinc accepcions diferents en el
diccionari.
Aquesta norma s molt bsica per t moltes
excepcions.
c) Cada hivern cal esporgar els arbres del pati.
El llibre era ple de blasfmies i el van expurgar
exhaustivament.
d) La data de presentaci al premi va expirar fa un mes.
El poltic vol accedir a la presidncia del pas.

: Paraules amb ll: installaci, collega, palli, pllid,

mortadella, pupilla, tilla, medulla, cella, novella,
calligrafia, bllic
Paraules amb ll: bacall, palla, cella, pollancre, colla,
estrella, novella

F acotxar, apatxe, babutxa, caputxa, catxalot, cltxina,

escletxa, esquetx, esquitx, fantotxe, fetitxe, fletxa,
garnatxa, petxina, pitxer, ratxa, salsitxa, torratxa, totxana,
txeca
G aireig: airejar
batejar: bateig
busseig: bussejar
escanejar: escaneig
bracejar: braceig
maneig: manejar
tirotejar: tiroteig
saqueig: saquejar
quequeig: quequejar
estiuejar: estiueig
vagarejar: vagareig
balanceig: balancejar
festejar: festeig
bombardeig: bombardejar
blanquejar: blanqueig
petonejar: petoneig
barreig: barrejar
degoteig: degotejar
rastrejar: rastreig
tuteig: tutejar

a a) allegaci
b) allegoria
c) allrgia
d) collaborar
e) collapse
f) colleccionar
g) collegi
h) collisi
i) colloqui
j) ellipsi
k) excellent
l) gallicisme
m) allucinar

n) illegal
o) illuminaci
p) illusi
q) illustraci
r) intellectual
s) metllic
t) millenari
u) oscillaci
v) parallelisme
w) penicillina
x) pollen
y) polluci
z) sllaba

s avioneta: avi
cafet: caf
canonada: can
carbonet: carb
cigronet: cigr
claror: clar
coixinet: coix

doctorat: doctor
duresa: dur
milionari: mili
poruc: por
primerenc: primer
seguretat: segur
tardoral: tardor

d artmic arrissar autoretrat

carregar contrarplica contrarestar
coreligionari esborrar esparracar
extraradi infraroig irreal
irregular irreparable monorail
preromnic prerrogativa suprarenal

H Sescriuen amb mb: embolicar, embenar, tambor,

tamb, ambaixada, embalar, embastar, assemblea
Sescriuen amb nv: envellir, invent, canvi, convocatria,
enviar, envestir, envelat

f hola
hospital ahir
avui
hemorrgia
hoquei
hivernacle abans
vehicle
milhomes
homicida
herba
coet
hidrogen cacauet

J enfeinat, infrtil, enfilar, infiltrar, infinit, enfonsar,

enfundar, immadur, emmetzinar, immobilitzar, immortal,
emmotllar, ennegrir, ennoblir, innovar, ennuvolar
11

cacfgs Llengua i Literatura Teide

helicpter orxata
subhasta
himne
horscop prohibir
hurac menhir
hule
humor
harmnica
hermtic

Lescalfament globaltamb ocasionar que sevaporims

aigua dels oceans. Elvapor daiguaactua com un gas
hivernacle. Aix, hi haur un major escalfament. Aix
produeix el que sanomenaefecte amplificador. De la
mateixa manera, un augment de la nuvolositat a causa
duna evaporaci ms gran contribuir a un augment de
lalbedo.

g a) Oh! Havia dhaver anat a recollir larmilla a la

tintoreria abans-dahir!
b) Lheroi de la pellcula va arribar massa dhora a lhangar.
c) Seguint lhorari habitual, els diputats han omplert
lhemicicle del Parlament.
d) Una dieta equilibrada exigeix un bon consum
dhortalisses i verdures.
e) La ferida i lhemorrgia eren prou greus perqu fos
condut a lhospital amb helicpter.
f) Ahir, lHeribert, durant la revetlla, va beure orxata, va
tocar lharmnica i va llanar coets.
g) Bah! No mho crec, que amb aquell vehicle tan
atrotinat, hagussiu pogut arribar a Bo i a Tall des
de Montblanc!
h) LEugeni s humil, honrat i t bon humor.
i) La seva exhibici de potncia era exasperant: aquell
milhomes em va deixar malhumorat i cohibit.

El problema s de difcil predicci, ja que, com es veu, hi

ha retroalimentacions positives i negatives. Naturalment,
hi ha efectes compensadors. El CO2t un important
paper en lefecte dhivernacle: si la temperatura s alta,
safavoreix el seu intercanvi amb els oceans per formar
carbonats. Llavors lefecte dhivernacle decau i la
temperatura tamb.
Si la temperatura s baixa, el CO2 sacumula perqu no
safavoreix la seva extracci i, aix, augmenta la
temperatura. El CO2 exerceix, per tant, un paper
regulador molt important.
R Soluci orientativa:

h a) A la tarda anirem amb bicicleta.

b) Em diuen el Fletxa.
c) Ho ha donat tot a la seva millor amiga.
d) Hi ha/hem darribar com ms aviat millor.
e) Avui mateix loperari ha acabat la feina.
f) Anirem a visitar la catedral de Vic.
g) Sempre ha/hem vestit de manera elegant.
h) Em sembla que dem plour.
El text
Q Destinatari: Un mateix (rellegir) i eventualment un
tercer desconegut. Un lector en abstracte.
Propsit: Recollir idees i reflexions per tornar-les a
llegir posteriorment, per pensar-hi.
Situaci: ntima, personal.

Les falles sn unes festes que se celebren a la

Comunitat Valenciana durant el mes de mar, en honor
de sant Josep, patr dels fusters. Hi acudeixen molts
turistes de tot arreu, cosa que permet la creaci de
molts llocs de treball. Amb la paraula falles sanomenen
les construccions artstiques fetes amb materials
combustibles que es planten al carrer durant uns dies i
representen escenes de lactualitat poltica o social.
Solen tenir un carcter satric, que es representa amb
els ninots. A ms, acompanyen la festa els espectacles
pirotcnics, especialment la masclet, la msica al
carrer i les crtiques a la festa per la quantitat de diners
que es gasten fent les falles, per cremar-les desprs.

T a) Lestructura s clara, encara que la redacci

aparentment descurada pot despistar. El primer
pargraf s introductori: presenta el tema i el
justifica. A continuaci hi ha lexplicaci de les
circumstncies i les coses que hi van passar. Les
dues frases finals poden considerar-se conclusives.
b) A grans trets, s. Encara que no entra en detalls.
c) Els dos primers pargrafs podrien fusionar-se en un.
I hi podria haver un darrer pargraf per marcar
clarament la conclusi, que comprengus les dues
darreres frases. El desenvolupament de la festa ocupa
molt poc espai, comparativament, encara que lautor
ho justifiqui amb un sense voler entrar en detalls.
d) Mantenim bsicament la informaci, eliminant
vulgarismes innecessaris i informaci accessria.
Fem algun retoc a lestructuraci en pargrafs.

W El segon, la lletra s ms clara, cansa menys la vista.

E Text millorat grcies a la divisi en pargrafs.
El CO2com a regulador del clima
Durant les ltimes dcades els mesuraments en les
diferents estacions meteorolgiques indiquen que el
planeta sest escalfant. Els ltims 10 anys han sigut
els ms calorosos des que es porten registres, i els
cientfics anuncien que en el futur seran encara ms
calents.
La majoria dels experts estan dacord que els humans
exerceixen un impacte directe sobre aquest procs
descalfament, generalment conegut com aefecte
dhivernacle.
A mesura que el planeta sescalfa, els casquets polars
es fonen. Ats que laneut un elevatalbedo,torna la
major part de radiaci que incideix sobre ella a lespai.
La disminuci dels casquets tamb afectar perqu
lalbedo terrestre far que la Terra sescalfi encara ms.

La setmana passada va ser el meu aniversari. Aquestes

celebracions magraden perqu sempre hi ha regals,
festes sorpresa i amics que fa temps que no veies. En
comptes desperar sorpreses la vaig organitzar jo. Vaig
fer una llista de convidats, vaig ocupar-me de llogar un
lloc adequat, una casa de colnies a Sant Feliu de
Codines, per un cap de setmana, amb menjar incls. I
per acabar vaig fer unes invitacions amb lordinador que
van quedar dall ms b; semblava que mans a casar.
12

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Unitat 4

El dia assenyalat vam quedar, unes quaranta persones

en deu cotxes, a la sortida de la ciutat, per anar plegats
fins a la casa de colnies, als afores de Sant Feliu. Hi
vam arribar sense incidents. Els encarregats dels equips
de msica, en Pau i en Joan, van procedir a la
installaci en una sala gran, que vam fer servir de
discoteca. A la sala del costat, hi havia el menjador, amb
cuina americana.
Sense voler entrar en detalls, la festa va resultar un xit.
No vam parar de ballar en tota la nit, mentre menjvem i
bevem a desdir. Noms mitja dotzena vam aguantar fins
a lendem, jo entre ells.
Vam marxar diumenge, cansats i satisfets. Tothom va dir
que era la millor festa daniversari que recordaven.

Ls de la llengua
Q a) Falsa. Requereix una societat moderna, amb
escriptura fixada, educaci, mitjans de comunicaci.
b) Certa. Una societat centralitzada necessita que els
missatges que han darribar a tota la poblaci circulin
en una varietat estndard.
c) No exactament, perqu es pretn que sigui
supradialectal.
d) Certa.
e) Falsa. Nhan aprs la varietat estndard.
Posteriorment, poden conixer-ne varietats regionals,
si viuen al pas on es parlen.

Y a) Tothom diu coses previsibles...

b) Dacord amb el raonament de lautor, el terme
escriptor es reserva per a persones que escriuen
llibres o articles de creaci, com si prendre notes
o apunts, o escriure una carta, no fossin tasques
creatives.
c) Resposta oberta.
d) S. Per exemple, les inscripcions que es fan als
lavabos, a les parets del carrer (grafits)...

W Totes les llenges normalitzades sexpressen sota dues

modalitats, la parlada i lescrita, que lestandarditzaci
aproxima recprocament. En el cas de la llengua
catalana, labsncia daquest procs destandarditzaci
al llarg dels quatre decennis de rgim franquista ha
allunyat les dues modalitats, fins al punt que hom ha
arribat a identificar la llengua escrita amb la llengua
literria. Daltra banda, el predomini aclaparador dels
escriptors procedents del dialecte nord-oriental no ha
contribut a corregir fins als darrers anys el to
marcadament barcelon de la nostra llengua literria.
Aix explica la carta de naturalesa supradialectal que ha
pres un bon grapat de mots ms o menys especfics,
actualment, daquesta zona, i ms en concret, de les
comarques gironines, com ullal, aixoplugar, estri,
assabentar, penya-segat, cofoi, eixelebrat, eixerit,
estripar, rauxa, userda, xai i tants daltres, en bona part
desconeguts a la llengua dels clssics i a la resta dels
parlars (aix, respectivament, valenci clau, soplujar,
atifell, fer saber, cingle, esvanit, destarifat, espavilat,
desbudellar, ramalda, alfs, corder).
E 
Catal

Valenci

Balear (mallorqu)

noi, xicot

xiquet

allot

buscar

buscar

cercar

escombra

granera

granera

got

got

tass

sortir

eixir

sortir

patata

crella

patata

tomquet

tomata

tomtiga

tarda

vesprada

horabaixa

a la nit

anit

anit

esmorzar

esmorzar

berenar

seva

seua

seua

rovell de lou

rovell de lou

vermell de lou

closca

corfa

clovella

perseguir

perseguir

encalar

13

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Observacions:

R La (inter)comprensi s quasi sempre una qesti

dhbit com tamb ho s, desprs de tot, el fet mateix
de saber un idioma. En la mesura en qu hi ha
correspondncies estructurals sistemtiques, lhbit de
la comunicaci interdialectal automatitza les
operacions fins a tal punt que els parlants mateixos a
penes sadonen dels contrastos. Entenen de manera
tan immediata all que laltre diu, que no paren esment
en la manera com parla. La diversitat lexical, per contra,
demana una atenci especial, centrada lgicament en
el vocabulari bsic.

La paraula eixida tamb susa a Catalunya en llocs com

Sabadell o Terrassa.
Seua (i meua, teua, etc.) sn formes tamb del
nord-occidental (lleidat) i del balear.
U a) Falsa. No est vinculada a un territori.
b) Certa. Est condicionada per les circumstncies ds.
c) Certa. Condicionada pel grau de formalitat, la
intenci, etc.
d) Certa. Tot i que els mitjans de comunicaci fan
populars (i, per tant, generals) colloquialismes, que
aix esdevenen estndard.

T En la primera persona del present dindicatiu dels verbs

de la primera conjugaci, les terminacions respectives
de les tres varietats sn: [], -e i -o (que sona [u] en els
parlars centrals). Un cop copsada aquesta
correspondncia, qualsevol parlant de la varietat central
sabr que parle, trobe, camine sn els equivalents en
valenci de parlo, trobo, camino; etc.

I a) Lxics, morfolgics, sintctics, estilstics i expressius.

Als articles el i la de les varietats valenciana i catalana,

corresponen els balears es i sa. Aix, qualsevol parlant
valenci o catal entn que sa snia, es mel, sa casa...
equivalen a la snia, el mel, la casa...; etc.
A ladverbi davall del valenci i el balear correspon
ladverbi sota del catal. Posat sota el paraigua, que plou
equival en les varietats valenciana i balear a Posat
davall el paraigua, que plou; etc.

Lxics

adems; pixarada; istiu;

merder; can Xixanta; a tot taco

A ms; estiu; embolic;

caos; molt forta

Morfolgics

Ton pare; sesbarallin

El teu pare; es barallin

Sintctics

Dacord; a tu se tha fet ms

llarg que la pixarada den
Montoliu
No sc jo
Lhoste i el peix als tres dies
puden
no et pots queixar
se tha fet ms llarg que la
pixarada den Montoliu; que
comenava a lhivern i acabava
a listiu
sense veurem el pl
Us deixo tranquils
I no em diguis que us he
muntat un merder
perqu aix sigui can Xixanta
posa la msica a tot taco

Y A partir de la varietat central:

Central

Valenci

Lxic

robat
lavabo
aqu
retalls
noi
sortides
pis
sortir
xicotets

furtat
aseo
ac
tallaruques
xiquet
eixides
piso
eixir
xicotets

Morfologia

preneu
us
seva
visitins
pateixis
riuada
habiti
tingui
vingui
veurens
aquests
formin

prengau
vos
seua
visitens
patesques
riu
habite
tinga
vinga
vorens
eixos
formen

Estilstics i
expressius

Elisi de la meva estada

Sou vosaltres que...

Les visites molesten quan

sallarguen.
Ests dacord que...
Sha fet molt llarg
Sense veurem
Men vaig.
... que us he complicat
la vida.
Perqu aix sigui un caos
... molt forta.

c) Resposta oberta. Poden consultar gent gran, de la

generaci dels avis, per veure si les coneixen.

La norma
Q 

Interferncies:
Drogueria per adrogueria.
Afortunada o desgraciadament per afortunadament o
desgraciadament.

Nom com
Nom com Nom com
concret
concret
concret
comptable
collectiu incomptable
individual

Nom
Antropnim Topnim
abstracte

maduixa
ordinador
arbre
llibre

solitud
fsica
genialitat

ramat
multitud
pineda
eixam

14

cacfgs Llengua i Literatura Teide

arrs
farina
xocolata

Pere
Marta
Anna

Andratx
Andorra
Estocolm

Y b) Es parla de la fi del mn./Ja s el fi de la seva

actitud reservada.
c) Quatre socis van fundar una editorial./En aquest
diari hi ha un editorial molt crtic.
d) Estava molt cansat i el pols li bategava molt de
pressa./Treu la pols de la taula.
e) Acostat ms el llum a la taula./Acostat ms a la
llum del dia.
f) Deixal dormir. T molta son./Quan acabava
dagafar el son va sonar el telfon.
g) A lalzina no li cau la fulla./Heu de fer lexercici en
el full quadriculat.
h) Hem dibuixat la disposici del planeta./Naixem
amb la planeta determinada?
i) T molt delicada la salut./Ens ha adreat el salut
amb la m.
j) Va agafar el clera perqu no shavia vacunat./El
grau ms elevat de la rbia s la clera.
k) Va fer la conferncia seguint un ordre acordat./Va
complir una ordre del seu director.
l) Vam seguir tot el canal dUrgell./Sha embussat la
canal de la teulada.

W 
Femenins

Masculins

emperadriu
herona
marquesa
abadessa
zologa
cantaire
mestra
Jordina/Georgina
hereva
perdiu
lloba

prncep
comte
rei
cos
marr
excursionista
belga
Camil
ve
estudiant
cavall

E 
Relaci
social

Parentiu
avi-via
cosina-cos
nebodanebot
sogre-sogra
marit-muller
padr-padrina
cunyadacunyat
germanagerm
filla-fill

amiga-amic
pagspagesa
amomestressa
collegacollega
soci-scia
companyacompany
noi-noia
senyorasenyor
llogaterllogatera

Noblesa

Religi

Teatre

duquessaduc
barbaronessa
marqusmarquesa
princesaprncep
emperadoremperadriu

abatabadessa
frarefraressa/
germana
monja-monjo
prior-priora

actor-actriu
directoradirector
tramoistatramoista
escengrafaescengraf
guionistaguionista
autor-autora
poeta-poeta/
poetessa
empresariempresria

U 
Noms amb dues formes
Mascul
conill
porc
ase
cavall
bou
camell
s
tigre
elefant
colom
pa
gall
guillot
aguilot
gos
gat
xai
marr
nec
abellot
lle
pardal

R 
Una forma
paleta
lampista
modista
comptable
msic
violinista
pianista
trompetista
grum
rentaplats
agent
T un compte corrent
un corrent elctric
un llegum cuit
una olor intensa
un front ample
una xocolata espessa
un avantatge injust
una allau perillosa
una suor freda

Dues formes
fuster-fustera
enguixador-enguixadora
secretari-secretria
arquitecte-arquitecta
aparellador-aparelladora
notari-notria
sastre-sastressa
ajudant-ajudanta
mosso-mossa

una anlisi sangunia

un deute milionari
una dent esmolada
un senyal urb
un pendent acusat
un anell platejat
una calor intensa
una vall despoblada

Femen
conilla
truja
somera
euga/egua
vaca
camella
ssa
tigressa
elefanta
coloma
paona
gallina
guilla
guila
gossa
gata
xaia
ovella
nega/neda
abella
lleona
pardala

Noms amb una forma

Nom mascul
hipoptam
rossinyol
ping
gripau
bacall
cangur
cuc
mosquit
mussol

I cactus
discs, discos
globus
boscs, boscos
desigs, desitjos
passadissos
llapis despatxos
camions dimarts
platges places
15

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Nom femen
zebra
pantera
girafa
rata-pinyada
garsa
serp
tortuga
trtora
oreneta
foca
oca

O 
Adjectius duna terminaci

q calor intensa
corrents elctrics
costum antic
glans madurs
llegums cuits
postres dolces
senyals perillosos

Adjectius de dues terminacions

altruista
auda
dcil
elegant
escolar
feli
formal
inferior
innocent
lleial
lliure
noble
nmada
picant
preco
probable
rebel
xerraire

ambigu-ambigua
clar-clara
com-comuna
cncau-cncava
corts-cortesa
culte-culta
digne-digna
directe-directa
exempt-exempta
exquisit-exquisida
nul-nulla
plebeu-plebea
prolix-prolixa
rnec-rnega
suculent-suculenta
violent-violenta

Mascul plural
amargants
amorfs
lluents
agrestos
diferents
convexos
exigents
ingenus
innocents

Femen plural
amargants
amorfes
lluents
agrestes
diferents
convexes
exigents
ingnues
innocents

w a) unes persones hipcrites

b) unes vaques felices
c) uns camions veloos
d) unes estudiants prudents
e) uns sofs llisos
f) uns matalassos durs
g) uns nusos complexos
h) uns tipus coixos
i) uns individus grossos
e a) una instituci atea
b) una placa convexa
c) un text complex
d) una belga rude
e) un tarann modest
f) un paraigua negre
g) un guardabosc llest
h) un marroqu bons
i) un globus gris

P 

r la histria
lltim dia
la essa
el iogurt
la universitat
lOCU

{ 
nul
oblic
cec
homleg
ateu
eixerit
ro
elegant
sublim
auda

nulla
obliqua
cega
homloga
atea
eixerida
rona
elegant
sublim
auda

nuls
oblics
cecs
homlegs
ateus
eixerits
rons
elegants
sublims
audaos

nulles
obliqes
cegues
homlogues
atees
eixerides
rones
elegants
sublims
audaces

t a) Va arribar a lilla quan era un nen.

b) Va a ca lAnna cada dia.
c) Aix s per a la Carla.
d) Li fa mal la planta del peu.
e) Li va donar una coa al genoll.
f) s una bona notcia per als ciutadans.
g) Va deixar anar el globus a laire.
h) Dna el canvi a lAntnia.
y a) Com a mnim....
b) A la millor/Potser...
c) Almenys...
d) Aix rai....

} 
Singular
Noms
gent
bellugueig
sala
decoraci
bigarrament
jungla
paper
cart
purpurina

Plural
Adjectius

penombrosa
indirecta
desanimada
polsosa
trista
rtmica
ninotesca
glaada

Noms
palmes
lianes
troncs
simis
jaguars
aus
fruites
flors
colors
formes

lndia
laltra setmana
la 1 de la matinada
el ioga
lunivers
el millor de tot

Adjectius
isolats
tropicals
avergonyides

u a) Aquest llibre que tens a les mans s meu.

b) Aquell llibre que tenies ahir sobre la taula s meu.
c) Aquests quadres daqu sn de Matisse.
d) Aquells quadres dall sn de Dal.
e) Aquesta casa daqu davant est en venda.
f) 
Aquella casa del poble del teu pare que tagrada
tant est en venda.
g) Aquests nois del teu costat fan molt xivarri.
h) Aquells nois de laltre dia eren simptics.
16

cacfgs Llengua i Literatura Teide

S Quin tren us transporta a travs de lespai i del temps?

Tots els nens i joves poden conixer la sensaci de
viatjar en un tren de vapor i molta gent gran pot
recuperar les emocions de la seva joventut amb els
trens de vapor de Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya (FGC). Aquesta empresa pblica ofereix la
possibilitat de fer un viatge amb locomotores i vagons
antics entre Martorell i Monistrol, anada i tornada, durant
molts caps de setmana de lany. Aquests trens estan
formats per una locomotora de vapor que arrossega
tres cotxes de fusta i un cotxe sal habilitat ara per a la
venda de begudes i dobjectes relacionats amb el tren.
La tarifa s de mil sis-centes pessetes per als adults i
de mil pessetes per als nens.
Per a reserves de plaa, truqueu al tel.: noranta-tres
tres-cents dos quaranta-vuit setze.
Tren de vapor, el teu altre tren!

i 
M
E
U

A
E

T
E
U

S
E
V
A

o a) Cada un ha de fer servir el seu.

b) Laltre dia ho tenia clar, per avui no.
c) Tinc el mateix problema que tens tu.
d) La Maria no t gens de gana.
e) Va venir tot el poble.
f) No en tinc ni un, no nhi ha cap al calaix.
g) Es va acabar tota la sopa i el Manel es va quedar
sense.
h) Qualsevol dia s bo per veurens.
i) No s quin llibre comprar-me, magraden tots dos.

D 
Acompanyen el nom (determinants) Substitueixen el nom (pronom)
aquesta
tota
algun
mateixes
tal

p c) No has trobat ninguna noia de les dItlia? cap

e) Aqu no hi ha ningun fantasma, entesos? cap
[ 
Cardinals

Ordinals

Partitius

b) un enciam, dues
escaroles; f) anys
seixanta; h) dos mil;
j) vint mil dos-cents
cinquanta euros;
l) mil tres-cents
quaranta-dos llapis

a) trenta-un;
g) mil; i) pis quart,
segona porta; k) vinti-unena edici

c) un ter dels
alumnes; d) u per mil
de la poblaci

El text
Q 
Circumstncia

] a) Hi ha pa? S, per no en queda gaire, de pa.

b) Quants dies estars de viatge?
c) No queda gens de llet a la nevera.
d) No en tinc cap, de germana.
e) Si no millora, li donaran ms medicaci.
f) No s un bon jugador, t poques possibilitats de
guanyar.
g) T molta sort, s la tercera vegada que li toca la loteria.
h) El Xavier t massa problemes per ocupar-se daix,
ara.
i) Li he dit aix tantes i tantes vegades que ja no vull
insistir-hi ms.
Variables
quants
poques
molta
tantes

seu
tot
alg
mateix

Invariables
gaire
gens
cap
ms
massa

Requereix

Esplanada a laire lliure en

un dia dhivern.

Discurs breu, centrar els punts. Agrair

assistncia.

Classe de quart de
primria.

s de recursos per entretenir. No fer

lexplicaci densa. Exemplificar.

Intenci de demanar
diners per a alguna causa.

Cuidar especialment la persuasi. Triar molt

b els arguments, ser molt convincent.

Casal de la tercera edat.

Llenguatge planer, ritme lent, aclariments

i molts exemples.

Sala sense suport

tecnolgic ni pissarra.

s geners del llenguatge corporal per cridar

latenci del pblic.

Xerrada desprs de dinar.

Usar recursos expressius, to de veu, humor...

per evitar que laudincia sensopeixi.

Petit discurs en un pat

familiar.

Llenguatge planer, s de vosaltres, simpatia.

W Un discurs no s un escrit

El llenguatge escrit presenta una marcada tendncia a
les frases llargues i complicades. Per aix, conv insistir
sempre en lafirmaci, trivial en si mateixa, que un
discurs no s un escrit. Aquell que es limiti, sense ms
ni ms, a llegir un manuscrit minuciosament elaborat i
anotat no sha destranyar que el pblic no el pugui
seguir. El llenguatge parlat no s el mateix que el
llenguatge escrit, i molt poques persones tenen la
capacitat per convertir el llenguatge escrit en
llenguatge parlat. Per tant, els discursos redactats no

A Demostratius: aquest, aquesta

Possessius: seus
Indefinits: un, uns quants, alguns
Quantitatius: ms (de), moltes, pocs, molta
Numerals: un, seixanta-cinc, dotze, quaranta-cinc
17

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Unitat 5

solament exigeixen un gran esfor, sin que, a ms,

cansen rpidament els oients i actuen negativament
sobre la capacitat de retenci.

Ls de la llengua

E b) Que lorador i laudincia han de tenir uns referents,

uns valors, unes opinions ms o menys compartits,
que no siguin gaire allunyats.

Q b) Que tenia un valor poltic, aplicat a lindividu que formava

part de lImperi rom, i tenia el llat com a llengua.
W b) El llat parlat, la llengua oral.

R a) Adequada. Serveix per centrar el tema.

b) B, per comenar. Centra el tema, com lanterior.
c) Adequada. Les coses a qu saplica el concepte de
reciclatge.
d) Molt adequada per arribar a laudincia. Pregunta
retrica.
e) Poc adequada. Frase llarga i amb conceptes
complexos.
f) Adequada. Un exemple ajuda a entendre el missatge.
g) Poc adequada. Frase llarga i amb tecnicismes.
h) Molt adequada, per la projecci en el futur del
problema.

E Certes: c), d), f), g)

Falses: a), b), e)
R 
Castell
altramuz
albornoz
arrabal
acequia
azcar
atalaya
alcachofa
almacn
algarroba

T Resposta oberta.

Catal
trams
barns
raval
squia
sucre
talaia
carxofa
magatzem
garrofa

T c) Es va fer evident la distncia entre el llat clssic i la

llengua del poble.
Y a) Paraules provinents del llat, ds corrent, per que
shavien anat separant de la llengua originria.
La norma
Q a) (tu)
b) (jo)
c) (vs)
d) (vosts)
e) (ell, ella)

f) (vosaltres)
g) (nosaltres)
h) (vosts)
i) (ells, elles)
j) (vost)

W a) Aqu tots treballem per altri: el negoci no s nostre.

b) Si ve alg/ning aviseu-me, sc al despatx.
c) Tranquils, no sesverin, nhi ha per a tothom.
d) Hom/alg diu que dissabte a la tarda no vindr ning.
e) Han deixat quelcom/alguna cosa per a lencarregat.
f) Aquesta tarda cadasc s lliure de venir a treballar.
E a) No li recomanis aquest llibre tan pesat; regala-li
aquell llibre daventures.
b) Aquestes histries que expliques no fan riure a ning. En
canvi, aquells acudits del teu germ s que fan grcia.
c) Diu que aquest cctel blanc est fet de iogurt i llimona,
per aix altre que tens a les mans no s de qu est fet.
d) Tots aquells jocs mavorrien molt, per aquests
passatemps que mhas donat mentretenen ms.
e) Digues que no ens interessa comprar aquesta collecci
perqu ja tenim all que ens van regalar els pares.
f) Si trobeu que aquest palau que vam veure la
setmana passada s esplndid, ja veureu el que
visitarem aquesta setmana.
18

cacfgs Llengua i Literatura Teide

endavant no viatgi amb amics que, en les situacions

perilloses, et deixin sol.

R Q
 u vols ara, Pau? No veus que estic ocupat
preparant un cuscs?
Ai perdona; i qu s un cuscs?
Una pasta de smola tpica del nord dfrica, veus?
Com es menja?
La barreges amb verdures o amb carn guisada...
I qui ve a sopar, que fas aquest plat diferent?
La Joana i el Pere.
Ostres, em puc quedar jo, tamb? Sn tan divertits!
Dacord.
Quan vinc?
Cap a les nou.

a) enfilar-me
b) a lamic o al cos que semblava mort
c) a lamic
d) em deixin, el/la deixin, ens deixin, els/les deixin
{ 
Substantiu
agressi
caiguda
amagatall
nomenament
aparici
aprovaci
xerrameca
estada
penediment
traci
badada
aterratge

T a) Tens un germ petit que es diu Antoni.

b) El seu ordinador, que s un porttil, s molt potent.
c) Compra fruita que ser per berenar.
d) Porta un cistell que s ple de pomes
e) s a la platja que hi ha al costat del port.
f) Regalar un cotxe que t 10 anys.
Y a) qu; interrogatiu
b) en qu; relatiu
c) qu; interrogatiu
d) amb qu; relatiu

jo
nosaltres
ella
tu

agredir
caure
amagar
nomenar
aparixer
aprovar
xerrar
estar
penedir
trair
badar
aterrar

} a) rodar
b) vestir
c) retallar
d) ballar
e) raspallar
f) servir

U 
Pronoms forts

Verb

Pronoms febles
els
li
hi
ho

q 
Conjugaci
compro
1a
menjvem 1a
rebrs
2a
havia dit 3a
camina!
1a
vaig veure 2a
pensssiu 1a

I a) Ara passa lautobs. Atural, Pau.

b) He parlat amb lAnna i li he dit que no ho faci ms.
c) No shan posat dacord.
d) Dna-li els llapis.
e) Em va demanar que no telefons als seus pares.
f) Els necessito per dem; ara els anir a comprar.
O a) Comporteu-vos correctament.
b) Mha fascinat sempre la seva manera de resoldre els
problemes.
c) Va veure-us a la porta del local.
d) Pot explicar-me lautntic motiu.
e) Escoltam una mica!
f) Mencanta aquesta tranquillitat que t.
g) Preguntans el que vulguis.
h) Et cantar una rumba.
i) Ens estima de veritat.
j) Comprant-te tots els seus discos, no aconseguirs res.

Nombre
singular
plural
singular
singular
singular
singular
plural

Persona
1a
1a
2a
1a/3a
2a
1a
2a

Temps
present
passat
futur
passat
present
passat
passat

Mode
indicatiu
indicatiu
indicatiu
indicatiu
subjuntiu
indicatiu
subjuntiu

w a) conveno convncer convencent convenut

b)
corro crrer corrent corregut
c)
debato debatre debatent debatut
d)
desitjo desitjar desitjant desitjat
e)
escric escriure escrivint escrit
f)
imito imitar imitant imitat
g)
llegeixo llegir
llegint llegit
h)
mereixo merixer mereixent merescut
i)
parlo parlar parlant parlat
j)
penso pensar pensant pensat
k)
recullo recollir recollint recollit
l)
resumeixo resumir
resumint resumit
m)
sento sentir sentint senti

P Dos amics feien el mateix cam. Els va sortir un s de

darrere un arbre; un dells va afanyar-se a enfilar-se en
un arbre, on es va amagar; per laltre, a punt de ser
atrapat, es va tirar a terra i va fer el mort. Ls hi va
acostar el morro i el va ensumar, per el caminant es va
aguantar lal, perqu diuen que els ssos no toquen un
cos mort. Quan ls es va haver allunyat, el seu
company, des de dalt de larbre, li va preguntar qu li
deia ls a cau dorella. Ell li va respondre: Que daqu

e 1c) present
2a) pretrit imperfet
3b) pretrit perfet
4e) futur simple
5d) condicional simple
19

cacfgs Llengua i Literatura Teide

n) Lany passat van demanar que nosaltres hi

inclogussim la seva actuaci.

r Segona persona del singular: a) insereix; b) prem,

selecciona; c) escriu, clica; d) segueix; e) obre, clica
Segona persona del plural: a) inseriu; b) premeu,
seleccioneu; c) escriviu, cliqueu; d) seguiu; e) obriu,
cliqueu
Tercera persona del singular: a) insereixi; b) premi,
seleccioni; c) escrigui, cliqui; d) segueixi; e) obri, cliqui
t a) caic
b) molc
c) valc
d) dic
e) tinc
f) vinc

caigui
molgui
valgui
digui
tingui
vingui

i a) Abans nosaltres quiem molt sovint. Ara ja no

caiem tant.
b) Si hagussiu vingut a la una, jo hauria pogut anar a
pescar.
c) En Mart continua traient les joguines de larmari; no
vol que ho faci ning.
d) No recullis les llaunes. Ja les recollirem desprs
nosaltres.
e) No el conec; per, si el pogus conixer, li ho diria.

caigus
caigui
molgus
molgui
valgus
valgui
digus
digui
tingus tingui
vingus
vingui

o 

y a) Ahir lAntoni encara tradua aquella novella: no

acabar mai.
b) Si fas tant de soroll, pot ser que et denuncin els
vens.
c) Podries venir amb nosaltres, si quan arribssim ja
estiguessis a punt.
d) Tant de bo que vosaltres pugueu fer-ho abans que
no sigui massa tard.
e) Surto daquesta cabina perqu no hi cabo b.
f) Agafeu la mantega i la foneu-la a la paella, per no
la confongueu amb la margarina.
g) Surt al carrer, s mitjanit, i de cop se sent un soroll
que retruny per tota la plaa.
h) Lunivers s tan immens que sovint veiem la llum
destels que ja no lluen.
i) Est molt amonat perqu pressent que no li
renovaran el contracte.
j) Pau, corre, omple la galleda duna vegada i vine de
seguida.

caldre + infinitiu

Cal anar a comprar pa.

caldre + oraci

Cal que mengis sopes.

de probabilitat

deure + infinitiu

La Berta ha arribat tard, es deu

haver adormit.

de possibilitat

poder + infinitiu

Ja pot estrenar cotxe!

estar + gerundi

Els darrers dos anys he estat

treballant molt.

anar + gerundi

Van repoblant els boscos

despcies protegides.

quedar + participi

Ha quedat impressionat amb

aquest paisatge.

deixar + participi

El treball mha deixat abatut.

dobligaci

de duraci

de conseqncia

u a) Aix que faci fred, enceneu la llar de foc, per no

lencengueu amb esperit de vi.
b) Abocador clausurat: mantinguem-lo net.
c) Quanta estona voleu que ens estiguem aqu?
d) Us vam fer ms lloc perqu hi cabssiu tots.
e) Els professors van organitzar un certamen literari per
tal que hi concorreguessin/concorregussim
tots els alumnes dESO i Batxillerat.
f) Que la secretria estigus malalta tants dies ens
faria anar malament.
g) Nois, creieu-me! No aprengueu mecanografia, val
ms que aprengueu informtica.
h) Si no ens hagussim vacunat abans demprendre el
viatge, segur que en aquell pas haurem contret
alguna malaltia greu.
i) Com que no magrada el futbol, els dies que
retransmeten un partit desaparec i em tanco a
lhabitaci.
j) Feu-me cas: ara beveu tanta aigua com vulgueu; per,
desprs de menjar-vos el mel, no en begueu gens.
k) Desprs que haur pres aquest calmant, li remetr
la febre.
l) Si vosaltres vieu/veissiu com sha engreixat,
quedareu astorats.
m) Aquest mat, els nostres vens han contret un deute
amb la immobiliria.

El text
Q Tenir conscincia i control de lemissi de la veu
Quan parlem no hem de perdre de vista que ens dirigim a
alg, sigui a una persona o a un collectiu; el nostre
missatge t un interlocutor clar. Si sabem qu volem dir, a
qui ens estem dirigint, i tenim voluntat de comunicar-nos,
ja tenim molt de guanyat. s ms fcil que el nostre
discurs sigui expressiu, ric en entonaci i amb les
pauses necessries per ajudar a destacar els aspectes
clau del que diem.
s important saber adequar ls de la veu al tipus de
comunicaci que hem destablir. No hem de fer el
mateix quan conversem colloquialment amb una sola
persona o quan fem una classe a un grup nombrs i
parlant en espais grans. Segons les circumstncies,
necessitarem que el so tingui ms o menys volum,
volum que sempre hem dobtenir sense esfor.
W a) La mirada no est mai fixa, s una mirada amb
gestos de complicitat, cap a tota laudincia.
b) Una picada dullet a laudincia.
c) Melodiosa, subratlla i emfatitza el que va dient.
20

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Unitat 6

E a) Encuriosida i expectant.

b) En fa, quan ha fet una broma, perqu el pblic rigui.
c) Quan diu que no linviten a festes.

Ls de la llengua

R Soluci orientativa:
En aquest congrs shan tractat tres temes relacionats
amb la meva intervenci. El primer s levidncia
extraordinria de la creativitat humana, tant per la
varietat com per labast.
El segon s que estem en un punt en qu no sabem
qu passar en el futur. Jo, igual que moltes altres
persones, estic interessat en leducaci. Encara que de
vegades trobin el tema pesat, les persones estan
interessades en leducaci, perqu pensen que ser el
que ens portar a aquest futur que no podem
comprendre. Com que els infants que entren ara a
lescola es jubilaran el 2065 i ning no sap com anir el
mn daqu a cinc anys, resulta que ens trobem en una
situaci molt incerta.
El tercer punt s que, malgrat tot, estem dacord en les
extraordinries capacitats dels infants per a la creaci i
la innovaci.

Q llongament: llargament.
aforest: forest.
destr: fins.
carrera: cam per on poden passar carros.
palafr: en ledat mitjana, cavall noble de sella, per no
de batalla; hi cavalcaven les dames, els prnceps i
senyors quan feien cam o en cerimnies solemnes.
assats: prou, molt.
pres: prop.
Desprs que Flix hagus estat llargament amb el
pastor, i el pastor li hagus explicat els cossos
celestials, Flix es va acomiadar del pastor, que el va
acompanyar durant un tros pel gran bosc, fins que van
arribar a un cam pel qual anava una donzella cavalcant
amb el seu cavall.
Senyor va dir Flix al pastor, sabeu on va aquest
cam?
El pastor va respondre i va dir que aquella via anava a
una vila que era fora a prop daquell lloc.
W Les crniques neixen quan es comencen a escriure en
llengua vulgar les gestes, les epopeies i les croades
que fins al s. xiii havien estat redactades en llat.
Amb anterioritat noms shavien usat les llenges
romniques en les canons de gesta, que cantaven
els esdeveniments que interessaven la gent. Aquestes
canons eren difoses pels joglars. Complien un
servei informatiu i alhora servien per fer propaganda
dels xits poltics, per amagar fracassos militars i
per mantenir lesperit combatiu del poble davant la
lluita i els impostos que aquesta lluita ocasionava.
El conjunt daquestes canons formen la poesia
pica. La poesia pica s una espcie de narraci
historiogrfica popular. Ara b, no en conservem cap
mostra en catal, perqu era un tipus de literatura oral
i excepcionalment sescrivia. Tot i aix, cal dir que en
alguns captols de les crniques que tracten temes
tpics de la can de gesta es poden trobar restes
daquestes canons prosificades (rima dissimulada,
anacoluts, repeticions...). Noms en les de Jaume I,
Bernat Desclot i Ramon Muntaner trobem exemples
de canons de gesta prosificades, no en la de Pere III,
perqu se serveix de les fonts de la Cancelleria Reial,
cosa que fa que sigui un estil ms eixut i monton.
E flamenca: agradable, amb color
variats: de diversos colors
llong: llarg
gint: b, gentilment, delicadament
ardit: valent, atrevit
prous: bo, virtus, respectable
sarrans: musulmans, rabs

21

cacfgs Llengua i Literatura Teide

R si tu meties lo fill... (1a lnia)

Di, bon hom: has tu nengun fill? (3a)
qu li dius ara? (4a)
bif... baf (4a)
E vosaltres, dones... (5a)
Haa! (6a)

W (1) Aleshores els dus de Grcia tenien la seva estada a

la muntanya de lOlimp, on gaudien duna vida feli i
alegre; (2) sovint, per, es presentaven a la terra dels
homes, quan havien de passar fets importants.
Abans dels dus de lOlimp van existir els Titans. Un
daquests era Cronos, que es va unir amb Rea i era pare
de Zeus. Heus aqu que, per por que el destronessin
com a rei de lunivers, Cronos (3) sempre es menjava
els seus fills: s un smbol del temps, que sho empassa
tot el seu nom grec vol dir temps.

T 
No sha de dir
(Regles...)
Pera
servell
murtra
mat
ginoll
guineu
fiyol
seua
gavinet
cabre

Sha de dir
(Regles...)
Pere
cervell
murta
brossat
genoll
rabosa
fillol
sua
ganivet
caber

Catal normatiu
actual
Pere
cervell
murta i murtra
mat i brossat
genoll
guineu i rabosa
fillol
seva i seua
ganivet
cabre i caber

Rea, doncs, va canviar Zeus, acabat de nixer, per

una pedra i el seu pare se la va empassar, tot satisfet.
(4) Llavors, per a ms seguretat, mare i fill van anar
a lilla de Creta, mar enll; per al lloc on havien anat,
Rea no trobava aigua per banyar el petit du. Ella,
per, tranquillament clava un cop de bast a la terra
i li diu: Terra amiga, infanta tu tamb (5) ara mateix:
que els teus dolors siguin breus, i (6) tot seguit/de
seguida va rajar de la roca una font daigua viva. (7) De
seguida/Tot seguit varen venir les nimfes, unes fades
dels arbres, i van vestir i gronxar linfant en un bressol dor.
Qu prenia per alimentar-se, el petit Zeus? Doncs, llet i
mel: la llet, la xuclava directament de la cabra Amaltea, i
les abelles li van proporcionar bresques de dola mel.
La criana de Zeus, molt feli, tenia lloc a la muntanya
dIda, i no s gens estrany que fos una cabra
lencarregada de proporcionar-li llet, perqu a Creta, (8)
encara (9) avui dia, nhi ha moltes, de cabres.

Comentaris:
El diccionari normatiu inclou els sinnims
(mat/brossat, guineu/rabosa) i les variants dialectals
(murta/murtra, seva/seua, cabre/caber), tot i que en
general dna preferncia a les prpies del central (les
primeres).
Y a) Certa.
b) Certa.
c) Falsa.

E a) Els llibres que hi ha damunt la taula, posals a sobre.

b) Els papers que ha llenat a la paperera han caigut dins.
c) Abans feia les explicacions des del costat de la
pissarra, ara les fa des de davant.
d) Penja els murals ms lluny.
e) Va trobar els alumnes al passads de baix.
f) A tots els que es distreien els van fer seure ms
endavant.
g) El laboratori s un pis ms amunt.

U a) En els quatre primers.

b) En els quatre darrers.
c) Antigament es creia que loccit i el catal eren una
sola llengua, de vegades anomenada llemosina. El
llemos s, prpiament, la varietat doccit parlada a
la regi de Llemotges.

R 

I b s conseqencia de a: com que el catal no

sensenyava, la gent culta havia aprs a llegir i a escriure
en castell, i distingien entre la llengua que usava per
parlar amb la famlia, els vens, etc., i la que servia per
transmetre el saber, la cultura, etc.

Lloc
Adverbis Locucions adverbials
enlaire
enrere

O Resposta oberta.

a la vora
de fora estant
pertot arreu
al dessota
a la dreta
a lesquerra

Adverbis
tant
gens
fora
massa
molt
bastant

Quantitat
Locucions adverbials
a ms a ms
dall ms
gens ni mica
poca cosa
si ms no

La norma
T 
Q 
Adjectiu mascul
fred
amable
fcil
tremols
dur
feble

Adjectiu femen
freda
amable
fcil
tremolosa
dura
feble

Afirmaci
Adverbi
Locuci

Adverbi
fredament
amablement
fcilment
tremolosament
durament
feblement

tamb

sens dubte

prou
s

Negaci
Adverbi Locuci
no

no... pas
per
descomptat tampoc
efectivament en efecte
22

cacfgs Llengua i Literatura Teide

de cap
manera

Dubte
Adverbi
Locuci
potser

a la millor

probablement tal volta

Y a) Abans la gent vivia ms tranquilla.

b) Com que plou, potser no faran la cercavila.
c) Mhan deixat entrar de franc.
d) No magrada fer les coses de cop i volta ni corrents.
e) Aquest noi s massa baix per jugar a bsquet, oi?
f) La mitjana daprovats ha pujat fora aquesta segona
avaluaci.

} a) Confiava en que no li mancaria el seu ajut.

b) Es queixa de que no fa la feina amb correcci.
c) Mai no es recorda de que la can t ms duna estrofa.
d) El nostre soci no es conformar amb que se li
redueixi la participaci.
e) Primer pensa en que pots solucionar el problema.
q El nostre general era fams a tot el mn, tamb entre
els pobles grocs i negres, que, tot i tenir el color de la
pell tan estrany, pensen de manera justa i progressista,
per aix sn pobles germans nostres. Nosaltres els
estimem i els enviem regals en abundncia, i ells ens
mostren el seu agrament. Aix, quan darrerament els
vam enviar una fbrica de sucre i maquinria per a la
indstria qumica, ells ens van enviar un mico. [...]

U a) Diuen que, / a ms daix, shan de pagar les

taxes de luxe.
b) En sap molt/qui-sap-lo, dexcusar-se quan no t ra!
c) Nhe comprat /ms del just per si alg altre
safegeix a la festa.
d) Ha vist que, de lloc, nhi havia llargament/ms del
compte.
e) Aquest concert no mha agradat absolutament/en
absolut.
f) Procura que larticle sigui aproximadament/poc
en poc enll daquesta llargada, no ve dunes
quantes lnies.
g) Hauries descriure al teu pare o, almenys/si altra
cosa no, trucar-li.

Al general, els micos ni li agradaven ni li deixaven

dagradar, noms que en el seu discurs va dir per no
quedar malament que li agradaven i se sentia
commogut, i ho agraa en nom del poble, que el mico
ens seria sens dubte molt til. Daltra banda, cal
reconixer que el mico feia goig, era ben cepat, que, en
fi, tenia tot all que ha de tenir un mico. Per no se
sabia gaire qu fer-ne.

I a) Vols pa amb oli?

b) On vols anar el cap de setmana, a la muntanya o a la
platja?
c) Ho amanirem amb vinagre.
d) Ja mhas guanyat en dues ocasions.
e) Compta amb mi sempre que ho necessitis.
f) Vaig en tren perqu s ms cmode.

w a) La casa no s gran, sin enorme.

b) Si no vigiles, caurs.
c) No s de Reus, sin de Manresa.
d) Si no treballes regularment, no ten sortirs.
e) El mar no era blau, sin verds.
f) Regala llibres si no tens ms idees.

O a) Han difs una nota en angls per a tots els turistes
afectats.
b) No estic dacord amb el que dius.
c) Al mar visitarem els amics de Roma.
d) Mhan regalat un mocador fet a lndia.
e) Pel maig cada dia un raig.
f) La notcia es publicar als diaris de dem.
g) Ms val que tinguis en compte el seu punt de vista.
h) Millor que parlis en veu baixa, et poden sentir els
altres.
i) Per vacances solem anar a la platja.
j) Noms pensa en el menjar.

e a) Perqu avui el tren ha arribat just a lhora.

b) Per qu treballa tant?
c) No s per qu plores. / Ploro perqu ploro. Res
ms.
d) Ho faig perqu ho entengui tothom.
e) No mho s perqu no mho he estudiat.
f) Magradaria saber per qu crides tant. / Perqu
estic contenta, ve-tho aqu.
g) Per qu ho vols, tot aix?
r a) Menjava pa amb tomquet i pernil. El pa i el
tomquet sn sobre la taula.
b) Diu que vol llet i galetes. Diu que vol llet o galetes.
c) Dna-li el xarop si t tos. Dna-li el xarop per a la
tos cada vuit hores.
d) Va arribar tard perqu es va adormir. Va arribar tard
malgrat haver-se llevat molt dhora.

P a) No tornar fins dem.

b) Ho pots fer servir fins quan ja no et faci falta.
c) Podem quedar dissabte cap a les set.
d) Treballa com a dependent, per s arquitecte.
e) No s si tindrem prou begudes per a tothom.
f) Tira cap all perqu jo no tinc lloc.
g) Han expulsat el jugador per tenir dues faltes.
h) s tan alt com el seu pare.
i) No han sortit per la porta, han sortit per on han
pogut.
j) Aquest s un regal per a tu.

t a) ah!; apa!; renoi!; ai; ai!

b) hurra!; ehem; ehem!; bah!
c) ai; ai!; ui!; oi; oi!; ah!
d) uix!

e) alto!; ei!
f) i ca!
g) oh!
h) apa!

El text

{ b) Es queixa dactuar negligentment en la feina.

c) Mai no es recorda de cantar tota la lletra de la can.
d) El nostre soci no es conformar a/de participar en
una proporci menor.
e) Primer pensa a/de solucionar el problema.

Q Es procurar que sigui una conversa familiar tpica,

sense complicacions. Per que lanlisi dels arguments
i les raons sigui rigorosa.
23

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Unitat 7

W a) Que sempre hi ha unes histries llegendries per

explicar descobriments, invents...
b) Perqu era difcil, havent passat un temps, decidir
quins eren els propietaris de cada parcella.
c) Convncer el tribunal de les seves raons.

Ls de la llengua
Q i), a), b), e), c), f), g), h), d), j), k), l)
Comentaris: considerem i) ms formal que a) perqu
suggereix un registre escrit.
k) inclou una intenci sarcstica, agressiva.
l) pot ser dita en un to humorstic, sentn pel context
(se suposa que hi ha corrent, que fa fred).

E discutir, debatre, elegir, opinar, contraargumentar,

convncer, persuadir, demostrar, defensar, atacar, argir,
contradir, refutar, negociar, regatejar
R a) No creu que la gent vagi als supermercats per les
ofertes.
b) Dibuixant una situaci del paper de la dona que ja no
existeix.
c)
Abans
Ara
De vuit del mat a tres de la tarda
Un horari decimonnic
marit dedicat a guanyar diners
amantssima esposa que es passava
el dia encarregant-se de tenir la
casa neta, el plat a punt i els morros
pintats
permetia fer-la petar amb tots i
cadascun dels peixaters, peixateres,
verdulaires, cansaladers o
carnisseres del mercat
Comprar als mercats, que obren
durant les mateixes hores que la
gent treballa?

W a) Els diferents grups de parlants no es podrien

entendre.
E El bilingisme s la mena ms simple de plurilingisme
perqu dos s el ms petit dels nombres plurals.

Crisi del patr familiar clssic

dones que treballen fora de casa i
han de comprar desprs de la feina
tamb hi ha homes que compren,
i tamb ho han de fer desprs de
la feina.

R a) Perqu, per parlar ms duna llengua, primer cal

parlar-ne dues.
T a) El text parla de la impossible coexistncia de dues
llenges, quan una ocupa els llocs superiors, i laltra,
els inferiors. Podria titular-se La coexistncia
impossible, per exemple.
b), c) i d) El text s dels anys trenta i parla de la
coexistncia de lrab popular i el francs a les
colnies del nord dfrica.
Comentari: s fcil que els estudiants shagin confs
i hagin traslladat el text a temps ms prxims i a
situacions ms conegudes, perqu els arguments que hi
apareixen shan fet servir en altres contextos. Per
exemple, quan durant el franquisme es considerava que
les dues niques llenges parlades a Espanya eren el
castell i el basc, i la resta eren dialectes. O quan el
president Surez va declarar, en els anys 70, que amb el
catal era impossible fer un discurs cientfic.
Ara b, hi ha passatges del text, com ara el que diu:
Per all on dos pobles que parlen dues llenges viuen
costat per costat i es barregen estretament, si lun
decideix, ordena i distribueix els salaris, i laltre executa,
obeeix i viu daquests salaris, cal esperar que a la llarga
els dirigits, els assalariats, tinguin ms inters i ms
tirada a adquirir algun coneixement de la llengua dels
directors, dels qui els paguen, que aquests a aprendre la
parla dels seus subordinats, dels seus empleats [...],
que fan difcil traslladar la situaci a la Catalunya
franquista, per exemple.

Van a uns establiments esplndids

que es diuen supermercats i que
han tingut la idea sorprenent de
tenir lhorari al gust del client.

d) s fonamental per saber de qu va larticle.

e) El que s segur s que lhorari dels mercats shauria
dadaptar a les necessitats dels clients, i no pas els
clients a lhorari fin de sicle dels mercats.
f) El ttol podria ser tamb el dun text expositiu.
T a) No, perqu la ridiculitza.
Y Soluci orientativa:
(1) La meva dona est ingressada a lhospital i haig de
passar la nit all. Recuperar les hores perdudes.
(2) Hi ha hagut un sucidi a lestaci anterior i han de
retirar el cadver. Em sap greu.
(3) Em dec haver confs. Sort que vost mha avisat. No
tenia cap intenci de defraudar.
(4) El carabassa no obliga a aturar-se. No he coms cap
infracci.
(5) Doncs precisament lacabo de treure dun caixer
automtic, torni-mel, que anir a reclamar.
(6) He tingut molts problemes a la feina i no he trobat
un moment lliure.

Y a) Si fem una cerca per la xarxa (Viquipdia, etc.),

veurem que no hi ha cap dada que avali la
interpretaci que a Jalapa es parla catal. Aleshores la
resposta deu ser en un altre lloc: el cnsol va veure
els catalans com a espanyols. En conseqncia,
estaven agermanats per llengua i cultura.
b) El concepte clau que permet interpretar el text
correctament (s irnic!) s el dinterposici.
La norma
Q Sn oracions: b), d), e), g), h)
24

cacfgs Llengua i Literatura Teide

W a) simple, enunciativa

b) simple, exclamativa
c) composta, interrogativa
d) simple, enunciativa
e) composta, imperativa
f) simple, imperativa
g) simple, enunciativa
h) simple, interrogativa
i) composta, imperativa

} 
CD - SN

E a) passiva
b) impersonal
c) recproca
d) reflexiva

e) reflexiva
f) passiva
g) impersonal
h) impersonal

R a) SAdj
b) SPrep
c) SN
d) SV
e) SV
f) SAdv
g) SN

h) SPrep
i) SAdv
j) SAdj
k) SAdj
l) SN
m) SPrep
n) SAdv

Lha esperat.

Ha esperat el moment
adequat.

La comenta.
En diu.
No els ha trobat enlloc.

No ha vist cap pellcula

nominada.

Comenta que s una

bona jugada.
Diu que s el pitjor
entrenador de la
histria.
Ha esperat que fos el
moment ms adequat.
No ha vist que feien
pellcules nominades.

q a) S: les motos

b) S: (ells); CD: un paisatge esplndid
c) S: (ell); CD: les teves propostes
d) S: (ell); CD: lhorscop
e) S: (jo)
f) S: (ell); CD: el metge
g) S: la gastronomia

T a) Cada vespre es menja dues fulles denciam i un

tomquet madur.
b) Ha fet un guisat bonssim sense gens de sal.
c) La filla gran del comissari festeja amb un futbolista
itali.
d) La fruita ms extica es ven poc.
e) Creences profundament arrelades a vegades
provoquen actituds intransigents.
Y a) mai (adv.)
b) mdic (adj.)
c) electrnicament (adv.)

Diu beneiteries.

Comenta la jugada.

CD - oraci
subordinada

CD - pronom feble

w SPrep: c), e), g), i)

Oraci subordinada: a), d), f)
Pronom feble: b), h), j)
e CI:
a) Ha comunicat a la Maria que lArnau era a lhospital.
b) En Xavier telefona a la Maria cada vespre desprs
de les deu.
d) Aix que ha vist no agrada a la Maria.
g) Si vols saber qu ha passat, truca a la Maria.
h) La vena del 3r - 3a ignora la Maria.
j) Ha deixat un encrrec a la Maria.
l) No diguis res a la Maria.
m) Escriu una nota a la Maria.
CD:
c) Aquella pintura encanta la Maria.
e) Tot el mat que busco la Maria.
f) La noia del quiosc tampoc no ha vist la Maria.
i) s una cosa que no plau gens ni mica a la Maria.
k) Tothom estima la Maria.
n) Finalment, he trobat la Maria.

d) enlloc (adv.)
e) juvenil (adj.)

U Sn sintagmes adverbials: c i e

I a) E
 ns dolia la seva actitud. / Ens dolien les seves
actituds.
b) L
 a meva habitaci donava a un pati interior. / Les
meves habitacions donaven a un pati interior.
c) Minteressa lobra de teatre. / Minteressen les
obres de teatre.
d) L
 a comunicaci per tren s ms segura. / Les
comunicacions per tren sn ms segures.
e) Passen dos trens cada hora. / Passa un tren cada
hora.
f) Pere, no et menges lescudella? / Nois, no us
mengeu lescudella?
g) L
 a Carme s al Nepal. / Elles sn al Nepal.
h) Li agradava la capsa de msica. / Li agradaven les
capses de msica.
i) Mencanta la coca de llardons. / Mencanten les
coques de llardons.
j) La Maria volia treballar. / Elles volien treballar.

r a) Ballava de qualsevol manera. (CC de manera)

b) Els meus pares dinen a les dues. (CC de temps)
c) Sempre (CC de temps) he viscut en un poble petit.
(CC de lloc)
d) Cada nit (CC de temps) llegeix un conte amb la
mare. (CC de companyia)
e) Aquest home camina molt. (CC de quantitat)
f) 
En aquest despatx (CC de lloc), els conserges
treballen massa. (CC de quantitat)
g) La meva mare cuina fora b. (CC de manera)
h) Ahir (CC de temps) vaig plorar desconsoladament.
(CC de manera)
i) T una parada de fruita al mercat. (CC de lloc)

O 1e), 2f), 3g), 4i), 5b), 6h), 7c), 8d)

P Impersonals: a), b), c)
Subjecte ellptic: d), e), f), g)
{ Atribut: c), e), g)
Predicat verbal: a), b), d), l), h), i), j)
25

cacfgs Llengua i Literatura Teide

t a) En Joan es va negar a la vacunaci.

b) El fet cert s que no confia en els metges.
c) Quan pensa en sang i bates blanques, es mareja de
seguida.
d) I si li parlen de malalts, es torna pllid.
e) Acostuma a queixar-se de la dictadura de la sanitat.
f) El metge sorneguer que li havia tocat de seguida es
va adonar de quin tipus de pacient era.
g) El va tractar amb delicadesa, per es va descuidar
de dir-li que sexposava a fer el ridcul, que no nhi
havia per a tant.
h) En aquest punt, el pacient va perdre la pacincia i va
amenaar amb una bona trencadissa.
i) Metge i infermera ja shavien cansat de tanta comdia
i no es volien arriscar a una escena dins de la
consulta.
a
acostumar-se
exposar-se
arriscar-se

de
parlar
queixar-se
adonar-se
descuidar-se
cansar-se

en

A Resposta oberta.
S a) subjecte (det + det + N) + predicat (verb + prep +
+ det + N-CRV)
b) subjecte (det + N) + predicat (verb + det + N-CD +
+ prep + det + det + N-CI)
c) subjecte (det + N) + predicat (det + N-CD + verb)
d) subjecte (det + N + prep + N + adj-CN) + predicat
(CC temps + verb cop. + adj-Atr)
El text
Q a), c), d), f)
Naturalment, qualsevol de les altres opcions podria
donar lloc, tamb, a un discurs argumentatiu amb
intenci irnica, pardica, humorstica, etc.

amb

pensar
confiar

amenaar

W Arguments favorables: evita el risc de danys greus en

cas daccident o caiguda, educa el ciclista en la cura del
propi cos i el fa conscient que la seva activitat pot ser
perillosa.
Arguments contraris: a les velocitats en qu es circula
per ciutat els accidents sn molt poc probables; resulta
incmode i a lestiu fa calor; quan aparquen la bicicleta,
els ciclistes no saben on posar-lo...

y Atribut: a), c), f), g)

Predicatiu: b), d), e)

E Demaggia - regalar la majoria absoluta de

congressistes per unes dcimes
En tots els sistemes electorals alg pot guanyar per
unes dcimes. La paraula regalar suggereix un
procediment incorrecte.
Embolic transalp, i estimbat i humiliant serien metfores
desqualificadores.
Desqualificaci personal - la vergonyosa biografia
farcida de comportaments irregulars de tota mena
Els comportaments irregulars dun poltic poden generar
desconfiana, per en principi no demostren que hagi
de ser un mal poltic.
Desqualificaci personal xarlat antisistema
Beppe Grillo s un cmic televisiu, s lgic que critiqui
el sistema com a recurs humorstic.
Desqualificaci personal argot divertit i de baixa
estofa. No deixa de ser una apreciaci, potser certa,
per que pot ser efica per arribar als electors; s el que
sen diu parlar el llenguatges del carrer.
Comentari: a partir del ttol, que associa Itlia (els
resultats electorals) i el caos (metfora
desqualificadora) queda clara la posici de lautor, molt
crtica envers els resultats de les eleccions italianes.

u CC manera: a), e), h)

Predicatiu: b), c), d), f), g)
i a) CC quantitat: molta estona (molt)
b) CC temps: dimarts (ahir)
c) CC lloc: al calaix (aqu)
d) CC manera: a corre-cuita (rpidament)
e) CC manera: amb molta cura (b)
f) CC lloc: al pati (fora)
g) CC temps: a les sis de la tarda (abans)
h) CC quantitat: tota la tarda (fora)
o a) Una mona de Pasqua gegant s feta pel pastisser.
b) Els presumptes agressors han estat detinguts per la
policia.
c) La malalta ser operada pel cirurgi ara mateix.
d) El lloc dels fets ser explorat (per ells) dem.
e) Un informe sobre els orgens de lempresa va ser fet
per mi.
p a) CD
b) CC
c) Atr

d) CD
e) CC
f) CN

g) Subj
h) Subj
i) Atr

[ a) CD
b) CC lloc
c) Atr
d) CPred
e) CI

f) CC temps
g) CC lloc
h) CN
i) CRV

j) Atr
k) CC instrument
l) CI
m) CAg

] a) CC temps
b) Atr
c) CD

d) CI
g) CRV
e) CC instrument h) CAg
f) CN
i) CPred

R Esbossem el plantejament del primer tema, a tall dexemple.

Crrer o caminar? Qu s millor per a la salut?
En la introducci es podria presentar el tema dient que,
actualment, est molt de moda practicar el crrer
(running). Per camps i ciutats podem veure persones
amb roba esportiva, amb pulsmetres, motxilletes,
ampolles daigua..., perfectament equipades per crrer.
Per, s tan saludable crrer? No deu ser millor
caminar, per a la salut?
26

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Unitat 8

Caminar s ms natural
No perjudica les articulacions.
No cal entrenament especial.
Permet controlar ms lesfor.
Permet contemplar el paisatge, xerrar amb la
companyia...
No requereix estar en una forma fsica especial.
La majoria de gent, de qualsevol edat, s capa
de caminar.
No es requereixen pistes ni terrenys especials. Es pot
caminar per quasi tot arreu: camp, ciutat, terrenys
plans, rostos, etc.
Crrer s ms divertit
Permet competir amb altres corredors.
Millora molt ms la forma fsica perqu lactivitat s
ms intensa.
Amb uns escalfaments adequats, no hi ha dhaver
problemes articulatoris.
Tamb es pot parlar amb els companys, depn del
ritme...
Millora el rendiment cardiovascular de manera ms
efica.
Salliberen endorfines, hormones molt saludables.
Ledat
Crrer s ms adequat per a persones ms joves.
Les persones ms grans es troben ms cmodes
caminant, sobretot si no han practicat esport al llarg
de la seva vida.
La salut
Caminar s menys arriscat per a la salut: sembla una
afirmaci irrefutable.
Per si es t bona salut i les condicions fsiques ho
permeten, per qu no crrer?
Conclusions
En aquest tema sembla clar que no ens podem inclinar
de forma radical per una opci o laltra, en especial
perqu hem de considerar el factor edat.
De manera que a la conclusi admetrem que caminar
comporta menys risc per a la salut, per que per a
determinades persones (joves, amb bona forma fsica,
atletes, etc.) crrer pot ser tant o ms saludable que
caminar.

Ls de la llengua
Q 
Forma
exacta
xit
expandia
mortes
sussa
Sussa
sucrera
memorial
Berln
Eva
prendr
ventafocs
xerraire
lquids

Una altra
forma

No els hi trobem

expandir
mort, morir
sus

prendre

lquid

W 
Informaci gramatical
Definici
Diferents accepcions
Exemples
Citacions
Transcripci fontica
Intensificadors

DIEC-2

DCVB

E diccionari
[diccionario (es), dictionary (en)]
m filol
Recopilaci dels mots duna llengua dels quals es donen
diverses informacions (definici, equivalncia, exemples,
etc.).
R Substancial (S) Relacional (R)
gabre (S)
decent (R)
corniforme (R)
cornet (S)
angoixa (S)
arenar (S)
literat -a (R)
nariu (S)
lluent (R)
T a) Diccionari general, de definicions.
b) Diccionari ideolgic.
c) Diccionari invers o de la rima.
d) Diccionari de barbarismes, de dubtes o incorreccions.
Y a) canoa
b) canell
27

cacfgs Llengua i Literatura Teide

c) candor
d) estanyol

e) estroncar
f) liquar

Y 

La norma

de

Q minforma perdonam allibereu-me

et consulten
tinsultaven
vam delatar-te
es pentina
va veures
va rentar-se
ens escolta
culpans
van pegar-nos
us confessa
van atendre-us
va convidar-vos
es clenxinen
sha mullat
asseguin-se

a/en/amb
amb lexpulsi

substituci pronominal
Diriament hi amenaava els
alumnes.

en la novella negra Hi est interessada.

a la producci de la La seva aportaci hi ha
pellcula
contribut.

W a) Quan ha arribat a casa lha engegat.

b) Lhan fet.
c) Podries enregistrar-la?
d) Espera el vespre per carregar-la.
e) Larxiver els desa.
f) Compra-les tu!
g) Vs a buscar-ne.
h) Quan vinguis, porta-ho.
i) Lha vist.
j) Mhan recomanat que el llegs.
k) Desals!
l) Corregeix-les!
m) Ensenya-ho!
n) Li agrada comptar-ne.

a ser titllat
dintransigent

Amb aquest actitud shi

exposa.

al crrec que li han

En Pau hi ha renunciat.
ofert dins el partit
amb la seva
personalitat

Aquest pentinat no shi adiu.

de lincrement de les
comissions bancries

LOCU sen queixa.

de la gravetat del
conflicte

Els nois se nadonen.

U a) La Berta s la guanyadora de la cursa? S, ls.

b) La reina est amonada? S, ho est.
c) Ja sn les tres? S, ja les sn.
d) Ja sn tres germans? S, ja ho sn.
e) Sc la protagonista? S, lets.
f) Era protagonista? S, ho era.
g) Dem serem nous ministres? S, ho serem.
h) Dem serem els nous ministres? S, els serem.
i) Hem estat els ms votats? S, els hem estat.
j) Hem estat ms votats? S, ho hem estat.
k) La Carla avui tamb est esverada? S, tamb ho
est.
l) La Carla s la mateixa esverada de sempre? S,
ls.
m) Era la filla del president? S, lera.
n) Nosaltres serem les comissries culturals? S, les
serem.

E a) No em preguntis qu va passar. (1a)

b) Es renta la cara. (3a)
c) No els ensenyis el dibuix. (3a)
d) Li dirs, a lentrenador, que avui no puc venir? (3a)
e) Us diran que hi torneu un altre dia. (2a)
f) Magrada el bsquet. (1a)
g) Els mestres encara no els han dit els dies de les
colnies. (3a)
h) Ens agrada molt que no els compreu tantes
llaminadures. (1a) (3a)
i) A la piscina, lhi ha tirat! (3a)
R a) Els ha donat pa. (als peixos)
b) Dem li trucar. (a la Berta)
c) 
Els han preguntat el nom de cada casa. (als enquestats)
d) Li regalarem un clavell. (a cada clienta)
e) Li va comprar dues mones. (al seu fillol)
f) Lalcaldessa els va entregar els diplomes. (a les
alumnes premiades)
g) No li va passar b la pilota perqu pogus fer gol. (al
davanter centre)
h) Primer sem va dirigir i desprs set va dirigir. (a
mi/a tu)

I a) Han deixat els paquets damunt el prestatge.

Hi han deixat els paquets.
b) Ha contestat de mala manera. Hi ha contestat.
c) Han tret deu paquets de carn del congelador.
Nhan tret deu paquets de carn.
d) Tallen els embotits amb el ganivet elctric.
Hi tallen els embotits.
e) Han trobat ratolins al magatzem del primer pis.
Hi han trobat ratolins.
f) Demanen als clients que sesperin a la vorera.
Demanen als clients que shi esperin.
g) Tenen la mania dafegir espcies a la carn. Tenen la
mania dafegir-hi espcies.
h) Quan tornen de la botiga vnen molt enfadats.
Quan en tornen vnen molt enfadats.
i) Estn la tovallola a la sorra. Estn-hi la tovallola.
j) El conserge tanca amb mpetu la porta. El conserge
hi tanca la porta.
k) Els convidats arriben tard. Els convidats hi arriben.

T a) La Ldia ens va obrir la porta de ca lAleu. (CI)

b) Segur que volia molestar-te. (CD)
c) Us pintarem lhabitaci. (CI)
d) Em regalareu el rellotge de lavi, via? (CI)
e) Em van descobrir les joies. (CI)
f) Li dir que no. (CI)
g) Us trucar a la nit. (CI)
h) Testimo ms que mai. (CD)
i) Em retrates massa sovint. (CD)
28

cacfgs Llengua i Literatura Teide

O a) Atr/LHelena ho s.
b) CC lloc/La Vicenta hi s.
c) CD/La Mireia no ho vol.
d) CD/Nha inflat tres.
e) CD/LIvan nhi t moltes.
f) Atr/Aquell divendres el Jaume ho estava.
g) Atr/Els terroristes de la foto ho sn.
h) CD/Us el copiarem.
i) CN/Us en copiarem el disseny.
j) CRV/Hi confivem molt.
k) CRV/No en dubto.
l) CRV/Se navergonyeix.
m) CRV/No mhi havia fixat.
n) CN/Me nhan explicat una altra versi.
o) CC lloc/Ella tamb hi va pujar.
p) CC lloc/Thi ha sortit un mussol.
q) CRV/Nhem parlat.
r) CRV/Encara no ens hi hem acostumat.
s) CD/Vinc per agafar-lo.
t) CD/Ens les robaren.
u) CPred/Hi ha arribat a casa.

w a) Portals-hi!
b) Deixa-nhi molts!
c) Abandoneu-nhi!
d) Espera-les-hi!
e) Vesteix-la-hi!
f) Feu-lhi!
e a) No, no la hi porto./S, s que la hi porto.
b) No, no mels hi he pintat. No, no mels hi he
pintats./S, s que mels hi he pintat. S, s que mels
hi he pintats.
c) Jo, lhi he portat.
d) No, no lhi torno./S, s que lhi torno.
r a) Lhi fa.
b) La hi deixa./Deixa-la-hi.
c) Omplels-hi/Els hi omple.
d) Ompliu-los-hi/Els hi ompliu.
e) Les hi ofereix./Ofereix-les-hi.
f) Els el recita./Recitals-el.
g) Els la prepara.
h) Tu preparals-el.
i) Ell els copia.
j) Fes el favor de donar-los-els.
k) Lin/Nhi cuina.
l) Lin/Nhi dna.
m) Porta-li-hi el llibre./Li hi porta el llibre.
n) Li ho va dir./Va dir-li-ho.
o) Ella els ho explica.
p) Explicals-ho.

P a) els (als seus pares, CI); ho (tot el que ha passat, CD)
b) els (als vens, CI); la (la casa, CD)
c) els (als nens, CI); en (llaminadures, CD)
d) els (a ells, CI); ho (com els ha anat, CD)
e) els (a ells, CI); el (el pa, CD)
f) els (als seus pares, CI); el (el cotxe, CD)
g) els (als nens, CI); en (revistes, CD)
{ a) Els ho sol comprar. Sol comprar-los-ho.
b) Sempre els nest fent. Sempre est fent-los-en.
c) Els els vol tornar. Vol tornar-los-els.
d) Els en vol fer veure dues de seguides. Vol fer-losen veure dues de seguides.
e) Els ho va agrair. Va agrair-los-ho.
f) Els les acostuma a deixar. Acostuma a deixar-los-les.
g) Els lha de presentar. Ha de presentar-los-la.

t lhi: c
els hi: a
els en: b
nhi: c
els ho: a
y a) Se nhi troben molts.
b)
Sels hi espatllen molt sovint.
c)
Se mhi enganxa tot.
d)
Se nhi emporta.
e)
Se mel posa sense perms.
f)
Se me nhi enduran cinc companys.
g)
Sens hi far fosc.

} a) Als nebots grans, de jocs, no els en van portar; en

canvi, a lEladi, nhi/lin van regalar dos.
b) No els els fem arribar personalment, els regals, als
clients; per, a vost, els hi hem portat
personalment.
c) Els les deixa anar com si res, les mentides, als seus
pares; en canvi, al seu tutor, no les hi diu tan
grosses.
d) Lavi no sol explicar les batalletes als desconeguts;
per aix s estrany que a vost les hi hagi
explicades.
e) Als assistents, els recomanem que siguin puntuals; a
vost no cal que lhi/li ho recordem perqu mai no
arriba tard.
f) La feina descola, als qui van a les seves classes, els la
fa ella; si a en Pere tamb la hi fa, no aprendr gens.
g) Als seus amics, els el facilitava de franc, el certificat; a
un desconegut, per fer-lhi/-li-ho, almenys li cobrava
un mili.
h) Ja he pagat els rebuts al lampista i al paleta; al
fuster, encara no els hi he pagat.
q a) els hi
b) nhi

c) nhi
d) les hi

El text
Q Podem trobar un llebrer irlands que fa ms de 80
centmetres dalada, o un gran dans que pot arribar a
pesar 100 quilos.
El rcord del gos ms petit del mn el t la gossa Milly,
una chihuahua que noms fa... 9,6 centmetres!
W La respiraci s una funci dels organismes animals que
permet captar oxigen atmosfric o dissolt en aigua per
traslladar-lo a les cllules. Aquest oxigen sutilitzar per a la
respiraci interna. Aquest procs de respiraci interna
produir un residu, el dixid de carboni, que ser eliminat.

e) la hi
f) lhi
29

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Comentari
A partir del concepte de respiraci es van encadenant
elements que configuren la descripci dun procs, de
carcter explicatiu.

segent: La tcnica ms corrent per eliminar la

cataracta sanomena facoemulsificaci, i s la utilit
zaci dultrasons en combinaci amb oscillacions
imperceptibles per desfer el cristall en fragments
minsculs.
c) La informaci es presenta com la descripci
explicativa dun procs i segueix un ordre temporal
lgic.
d) Al penltim pargraf: Com que la incisi quirrgica
s tan petita, no requereix punts de sutura; lull
sanar per si sol segellant la incisi de forma
natural.

E a)
Carner

GEC

S qui-sap-lo llargarut, / com tota la

meva raa / ma cua dna entenent
que jo firmo cada passa.
[...] Jo mentenc amb lherba
fresca / i amb florides de lestiu / i
els vorals de fi murmuri / i el cel blau
mirant-se al riu.

El dors cobert descates petites,

arrodonides i juxtaposades ateny
uns 60-75 cm de llargada, t el
dors verd fosc amb taques negres
i els costats adornats amb una
vistosa filera docels blancs. s
completament inofensiu. Durant
lhivern entra en letargia.

Y El text podria comenar aix: Per accedir a un text

guardat a lordinador, primer cal engegar lordinador.
Desprs desperar que es carreguin tots els programes,
es desplaa el cursor fins a la icona corresponent al
document en qu volem escriure. Aquest document pot
ser en una carpeta, i aquesta carpeta, en una altra
carpeta, etc. En aquest cas, cal anar obrint les carpetes...

El text de la GEC adopta una actitud distant, neutra.

El poema de Carner humanitza el llangardaix, el
personifica, li atribueix qualitats humanes: No em
cregueu mala persona; / de fer mal, nhe mai sabut?.
b) Vol dir que el llangardaix, en remenar la cua quan
camina, s com si firms les passes que fa.
c) El poema de Carner utilitza la primera persona, com
si el llangardaix expliqus com s a un lector
imaginari. Per descriure objectivament, la ms
adequada s la tercera persona.
R Vaig poder teclejar abans de saber escriure. El meu pare
era taqugraf de jutjat i la meva mare s mecangrafa.
Vaig aprendre a mecanografiar correctament, amb els
vuit dits, quan tenia a penes nou anys i encara tenia les
mans petites i els ditets rosats i febles. Aix, em vaig
trobar de bon principi en una bona disposici per
apreciar la irracionalitat de la disposici de les
lletres en el teclat normalitzat, anomenat QWERTY per
tots els usuaris, en honor de les sis primeres lletres de la
fila superior de lletres.
Evidentment, QWERTY no t cap mena de sentit (a
part del sorollet i lalegria descriure el mateix
QWERTY). Ms del 70 per cent de les paraules
angleses es poden escriure amb les lletres
DHIATENSOR, i aquestes shaurien de trobar a la
segona fila, que s la ms accessible o principal [...].
Comentari
Les seqncies subratllades poden considerar-se
descriptives: es descriuen uns estats i unes situacions
(ofici dels pares, aprenentatge de la mecanografia).
Les seqncies en vermell suggereixen un desacord
(irracionalitat, no t cap mena de sentit) amb el que
sha exposat, i per tant preparen per a una
argumentaci que justifiqui aquesta posici contrria a
la situaci que es descriu (la disposici del teclat).
T a) s un text amb intenci explicativa i cont
seqncies descriptives i explicatives.
b) La primera frase: Loperaci per extreure el cristall
i implantar en lloc seu una lent multifocal sanomena
cirurgia multifocal intraocular. Tamb, al pargraf
30

cacfgs Llengua i Literatura Teide

Unitat 9

I Lautor evoca els seus primers anys, i del text dedum que
era una persona que sempre va tenir bona salut i que va
gaudir duna vida familiar plenament satisfactria. Per a
ell, la infantesa fou lpoca ms feli de la seva vida, una
mena de parads perdut.

Ls de la llengua
Q S com lo taur sen va fuit pel desert (A. M.)
tal com el brau que sen fuig pel desert (J. F.)
quan s sobrat per son semblant, qui el fora (A. M.)
quan s venut pel seu semblant que el fora (J. F.)
ne torna mai fins ha cobrada fora (A. M.)
i ja no torna fins que ha recuperat la fora (J. F.)
per destruir aquell qui lha desert (A. M.)
per destruir aquell qui lha ofs (J. F.)
tot enaix em cov llunyar de vs (A. M.)
aix em cal a mi allunyar-me de vs (J. F.)
car vostre gest mon esfor ha confs (A. M.)
car el vostre gest ha confs el meu coratge (J. F.)
no tornar fins del tot haja fus (A. M.)
No tornar fins que haja del tot arrancat de mi (J. F.)
la gran paor qui em tol ser delits (A. M.)
la gran paor que mimpedeix de ser feli (J. F.)

O Us ho imagineu? lnies 12-13. Lautor convida el lector a

evocar la infncia, que se suposa que tamb fou molt feli.
P Entusiasta: per la manera tan encesa devocar els
primers anys.
Irnic: perqu en algun passatge traspua que, en part,
s un passat idealitzat (lnies 15 i 16).
Nostlgic: per levocaci de la infncia com a parads
perdut.
{ Perqu construeix un mn a partir dimatges i
dimpressions molt allunyades de la realitat.
} Les contraposicions sn efectives en la mesura que no
hi ha cap relaci lgica (aparent) entre els conceptes
contraposats.
s quan ric que em veig gepic (geperut). Aparentment,
no hi ha cap relaci entre riure i ser (o veures) geperut.
Daqu leficcia de la imatge, intensificada per la rima.
El casalot del pirata s un ampli gira-sol.
S la font del comellar I el ja de la salvatgina
Lautor lidentifica amb elements de la natura, vegetals
(la font del comellar) o animals (el ja de la salvatgina),
contraposats arbitrriament.

W tot enaix em cov llunyar de vs,

car vostre gest mon esfor ha confs:
no tornar fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delits.
El poeta, insegur per la reacci de la seva dama,
decideix allunyar-sen fins que fugi el temor que sent de
ser rebutjat i que li impedeix ser feli.
E s un poema damor, encara que hi aparegui el tema de
la mort, que noms s un recurs que es contraposa al
desig de lenamorat. El poeta mor content si obt el que
vol de lestimada.

q Hi pot haver moltes respostes: Tot per la ptria, La

invasi vegetal, Un arbre al mig del menjador, etc.

R Lentrada tercera, la que remet a sirena. El poema diu

que en lo mal temps la serena be canta perqu la
llegenda diu que aquest monstre mitolgic, meitat dona
i meitat peix, habita els esculls i hi atrau els navegants
amb el seu cant, perqu els vaixells naufraguin.

w Fantstic.
e 
Amor no convencional, el del poeta
Feroment ens amvem del mat a
la nit.
hurac
tomba en terra, ajunta, empeny
amor brusc i salvatge
a rebolcons entre besos i arraps
tombats en terra
brbars
Corrent nus sota la pluja

T a) T una intenci irnica i burleta. Comena amb un to

elevat, ple dadjectius altisonants: immunda gruta,
alberg de pena, llum serena, dorada vena, etc. El vers
clau s lltim, on diu que el lector sempre ser un
ase, perqu mai no entendr realment all que est
llegint.
b) La terra, com la gran bola, i el cel, ple destrelles.
Y a) El tema de lexpulsi dels moriscos.
b) Senfronten la posici de la monarquia i lEsglsia
amb la de la noblesa valenciana, que treia molt de
profit dels moriscos que els treballaven les terres.

U a) Lhiprbaton s una figura retrica que consisteix a

alterar lordre habitual dels mots. En trobem molts al
poema, per exemple: eterna primavera/no va la
fontanella ses ombres a besar/del voltor que puja
sent lala gegantina/del llim daquesta terra sa vida
no sustenta.
b) Qualitats de larbre: vell, poders, verd, guerrer,
sublim, geni, fort, vencedor.

Amor convencional
costum amable, costum pacfic
amor cast
Lpez Pic
amor educat
en marxa el tocadiscos,
negligentment besant-te, un
muscle, un pe duna orella
Petrarca
Les Estances de Riba i les Rimas
de Bcquer
Asseguts al sof veient la televisi

Comentari: Petrarca, Riba o Bcquer apareixen al poema

com a representants de lamor convencional, igual que
Lpez Pic.
La norma

Q Juxtaposada: a), e), g), i), k), l)

Coordinada: d), h)
Subordinada: c), f), j)
31

cacfgs Llengua i Literatura Teide

O a) Alguns estudiants dels cursos ms alts feien de tutors

dels alumnes dels primers cursos, la qual cosa/cosa
que/fet que enriquia la convivncia escolar.
b) Han tancat temporalment la biblioteca on/en
qu/en la qual es van conixer.
c) La Laura va visitar el company amb qui/amb el
qual havia fet el treball dhumanstica.
d) La colla recordava amb nostlgia el poble on/en
qu/en el qual havien anat de colnies.
e) Aquest cap de setmana sha comprat aquell llibre de
qu/del qual tothom parla.
f) La paella que els nois i noies de tercer van fer per al
concurs era bonssima.
g) A la festa, shi va presentar un noi a qui/al qual no
coneixia ning.
h) He arribat un parell de dies tard, la qual cosa/cosa
que no magrada gens ni mica.

W 
Tipus
Copulativa
Disjuntiva

Nexes
d) que

Distributiva

a) ara... ara
f) no sols... sin

Adversativa

b) no obstant aix
c) aix i tot
g) ans

Illativa
Explicativa

e) per consegent

E Subj:
CD: a), b), d), e), f)

CI: c)
Atr: g)

R a) La comissi proposa un dinar per als jubilats.

b) Els treballadors exigeixen ladopci de mesures de
seguretat.
c) Lexrcit enemic va ordenar el saqueig de tot el poble.
d) Tothom desitjava la pau.
e) Durant tot el dia es va comentar la baixada dels tipus
dinters.
f) Tothom desitja lacompliment del seu somni.
g) No magrada la prohibici del nudisme.

P b) Deixa molles de pa per als pardals que visiten la

terrassa.
d) El gaig t algunes plomes blaves a les ales que el
fan especialment vists.
{ Especificatives: b), d), e), f), i)
Explicatives: a), c), g), h)
} 

T CRV: a), b), e)

CN: d)
CAdj: c)

Oraci subordinada
a) Va escriure el text seguint les normes
gramaticals al peu de la lletra.
b) Cavava lhort com si no en tingus
ganes.
c) Abans que ans a dormir, em va
trucar la Rosa.
d) Vaig trobar les claus on les havia
deixades.
e) En veure la Nria, lOleguer sha
desvetllat.
f) Va sortir de casa com si res no
shagus mogut.
g) Anant a linstitut, repassar la lli.
h) Mhe esperat tres hores on em veus
ara.

Y a) que li retornin els diners

b) que no faci lexamen
c) aprovar lexamen dingrs
d) com sarribava a la discoteca
e) si hi serem a temps
f) on podrs trobar-lo
g) Fer exercicis gimnstics
Infinitiu: c), g)
Nexe i verb en forma personal: a), b), d), e), f)
U a) dinfinitiu
b) interrogativa
c) relativa
d) interrogativa

e) dinfinitiu
f) relativa
g) completiva
h) completiva

Adverbi
equivalent

Classe doraci
adverbial

correctament

mode

malament

mode

ahir

temps

all

lloc

abans

temps

silenciosament mode
dem

temps

aqu

lloc

q Forma personal:
c) Anirem on tu vulguis.
d) Encara que nevi, sortirem igual.
e) Si no vns aviat, ja ens trobars fora.
Infinitiu:
a) En arribar a linstitut, vaig trobar la porta tancada.
h) En entrar lhomenatjat a la sala, tothom es va
posar dret.
Gerundi:
f) Va acabar-se la sopa mirant la televisi.
Participi:
b) Aprovades totes les assignatures de lltim curs,
en Samuel va comenar les vacances.
g) Arreglada lavaria, va continuar el viatge.

I Subordinades adjectives:
a) Per Nadal va comprar un avet diminut.
c) Amb les fulles de laccia va fer una flor efmera.
e) Els nens havien fet una cabana al forat del castanyer
proper.
g) Lolor de la figuera li evocava records duna infantesa
llunyana.
Subordinades substantives:
b) Els pollancres necessiten abundncia daigua.
d) Hem aconseguit la supervivncia de lalzina.
f) No tothom sap la diferncia entre un roure i una
alzina.
h) El llorer del jard facilitava la condimentaci dels plats.
32

cacfgs Llengua i Literatura Teide

pel riu: CC lloc

s de color marr: predicat atribut
de color: (atribut)
marr: (CN)
e) Superades totes les proves: subordinada
adverbial de participi / CC temps
totes les proves: (subjecte de loraci subordinada
adverbial)
latleta va recollir el premi: oraci principal
latleta: subjecte
el premi: CD

w Substantives:
d) Magradaria saber on sha ficat aquell vailet.
e) Demana-li on t la sal!
Adjectives:
a) La ciutat on tenia lhotel era molt acollidora.
f) Vic s la ciutat on vaig nixer.
i) Aquest s el revolt on va tenir laccident.
Adverbials:
b) Mai no podem anar on volem.
c) Deixa el paraigua all on vulguis.
g) Va arribar on tothom lesperava.
e a) perqu (causal)
b) Si (condicional)
c) perqu (causal)
d) Com que (causal)
e) tant com (comparativa); Si (condicional)
f) Si (condicional); encara que (concessiva)

El text
Q a) La recepta consta de quatre parts, separades
clarament per la tipografia i la puntuaci.
b) Amb una definici.
c) Limperatiu per donar instruccions. Lindicatiu per
explicar.
d) No lafecta perqu s un text breu i el lector sol estar
familiaritzat amb els passos que cal fer.
e) Afegeix informaci (es pot fer sense caldo), per sen
podria prescindir.

r a) que parli sempre del mateix tema (substantiva de

subjecte)
b) Quan el van avisar (adverbial de temps); que li tocava
(adjectiva; que = subjecte)
c) perqu no lhavem ents (adverbial final)
d) si li hagussiu donat una oportunitat (adverbial
condicional)
e) tancar lacord (substantiva de CN)
f) O portes els pantalons ben cenyits o els arrossegues
per terra. (coordinada distributiva)
g) la que vaig heretar de lvia (substantiva datribut)

W Primer de tot, sha de tenir una paraula al cap i sha de

saber escriure-la. (Perqu, si lescrivim malament, no la
trobarem!)
A continuaci sha de buscar lentrada de diccionari
corresponent, tenint en compte que:
Noms hi trobarem paraules en masc. sing. (noms i
adj.) o verbs en infinitiu.
Per tant, amb paraules com prenia, escrivim o pobres,
haurem danar a buscar prendre, escriure i pobre.
Un cop localitzada lentrada de diccionari, en llegirem
larticle, el contingut.
Veurem que hi apareixen abreviatures. Si no en sabem
el significat, lhaurem de consultar a les pgines inicials
del diccionari.
Si larticle de diccionari cont ms duna accepci (van
numerades), haurem descollir quina sadiu ms amb el
context en qu hem trobat el mot. Ens poden ajudar els
exemples, si nhi ha.
Per acabar, comprovarem si laccepci que hem triat s
ladequada, posant-la en lloc de la paraula que
buscvem.

t a) Les noies que van al concert: subjecte

les noies: nucli
que van al concert: subordinada adjectiva, CN;
antecedent: les noies
que: funci de subjecte
al concert: (CC lloc)
han dagafar el tren de les vuit: predicat; han
dagafar: perfrasi verbal dobligaci; el tren de les
vuit: CD
el tren: nucli
de les vuit: CN
b) Que estiguis sempre enfadat: subjecte,
subordinada substantiva completiva
que: (nexe de subordinaci)
tu: subjecte ellidit
sempre: CC temps
enfadat: atribut
em molesta molt: predicat
em: CI
molt: CC quantitat
c) Posa el gerro de les flors on vulguis: predicat
tu: subjecte ellidit
el gerro: nucli
de les flors: CN de gerro
on vulguis: oraci subordinada adverbial de lloc
on: (nexe de loraci subordinada i CC lloc)
d) Laigua que baixa pel riu: subjecte
laigua: nucli
que baixa pel riu: oraci subordinada adjectiva/CN
que: subjecte

E a) Susa limperatiu, principalment. Ocasionalment, el

subjuntiu i el condicional. La persona s sempre la
segona del plural (imperatiu) i la tercera del singular
en els altres modes.
b) Una persona que ha vist cavalls perqu comena a
aprendre hpica.
c) Resposta oberta i soluci a criteri del professorat.

33

cacfgs Llengua i Literatura Teide