certificat de

grau
superior
C2
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
 certificat de
grau
superior
C2
 Generalitat Valenciana, 2009

Edita: Conselleria dEducaci

Disseny i maquetaci: disseny i comunicaci

 3

ndex
5 Informaci general

11 Objectius

21 Continguts

33 Estructura

35 Prova

certificat de
grau superior JQCV
 5

informaci general
Els plans destudis actuals han incorporat el valenci plenament en
el seu currculum. Per diverses vies educatives, els estudis vigents
possibiliten, si se supera la matria de Valenci, obtindre el certificat
de grau elemental.
Les persones que no complixen el requisit anterior i que volen una
acreditaci oficial de coneixements de valenci, o b aquelles persones
que volen una acreditaci dels graus mitj i superior, per a aconseguir
un lloc de treball, accedir a la funci pblica o per qualsevol altre motiu,
poden obtindre el corresponent certificat superant les proves que cada
any convoca la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci.

Proves
Tenen com a objecte avaluar la competncia dels aspirants en un
determinat grau o mbit. Per aix, les proves no van destinades a
avaluar laprofitament dun curs determinat, encara que, bviament,
lassistncia a cursos ajuda a preparar-se per a la superaci de les
proves.
La Junta convoca anualment les proves en dos perodes. El calendari,
les localitats i els llocs dexmens es fan pblics al llarg del primer
trimestre de lany.

certificat de
grau superior JQCV
6

Les proves sajusten als programes establits en lOrde de 16 dagost

de 1994, de la Conselleria dEducaci i Cincia, per la qual sestablixen
els certificats oficials administratius de coneixements de valenci
que expedix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci
i shomologuen i es revaliden daltres ttols i certificats (DOGV nm.
2.331, de 24 dagost de 1994).
La publicaci per part del Consell dEuropa del Marc europeu com
de referncia per a les llenges: aprenentatge, ensenyament i
avaluaci (2001) ha proporcionat unes bases comunes per a
lelaboraci de programes de llengua, orientacions curriculars,
exmens, llibres de text, sistemes davaluaci, etc., com a model
de convergncia europeu. Des desta perspectiva la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valenci ha assumit els principis
del document i els ha incorporat a les seues propostes davaluaci.

Certificats
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci expedix dos
tipus de certificats: els de coneixements generals de la llengua i els
de coneixements especfics.
Els certificats de coneixements generals es referixen a diversos
nivells de domini en ls de la llengua i sn els segents:
Coneixements orals
Grau elemental
Grau mitj
Grau superior
Els certificats de coneixements especfics es referixen a llenguatges
despecialitat propis de determinats mbits de la societat (administraci,
empreses editorials i mitjans de comunicaci). Els certificats de
capacitaci tcnica que es convoquen sn els segents:
Llenguatge administratiu
Correcci de textos
Llenguatge en els mitjans de comunicaci

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 7

Qui pot presentar-se a les proves

Per a poder participar en les proves cal tindre, com a mnim, setze
anys complits lany en qu sefectuen.
Les persones aspirants als certificats de capacitaci tcnica de
llenguatge administratiu i de llenguatge en els mitjans de comunicaci
han destar en possessi del certificat de grau mitj.
Les persones aspirants al certificat de capacitaci tcnica de correcci
de textos han destar en possessi del certificat de grau superior.

Formalitzaci de la inscripci
Per a poder participar en les proves cal sollicitar-ho presentant
limprs multicpia que es trobar a disposici dels interessats en
els centres segents:
Conselleria dEducaci
Direccions territorials dEducaci
Ajuntaments
Centres dinformaci juvenil
Tamb es pot trobar un model de matrcula en internet: www.edu.gva.es/jqcv
Prviament a la presentaci de la sollicitud, cal haver abonat les
taxes corresponents en la quantia i forma previstes en la convocatria.
Els aspirants poden inscriures en diversos nivells, per noms
sadmet una matrcula per cada nivell.
La sollicitud sha de presentar en el registre de la Conselleria
dEducaci, en les direccions territorials dEducaci o en qualsevol
dels llocs que preveu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del
Procediment Administratiu Com. En cas de presentar-la en una
oficina de correus, es far en sobre obert per tal que la instncia
siga datada i segellada abans de ser certificada.

certificat de
grau superior JQCV
8

Resultats de les proves

Desprs defectuades les proves, es far pblica en els taulers
danuncis de la Conselleria dEducaci i de les direccions territorials
dEducaci, per resoluci de la presidenta de la JQCV, la llista
provisional dels aspirants considerats aptes o no aptes per les
comissions examinadores, i es publicar en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana un extracte de la resoluci que indicar els
llocs on estar exposada la llista.
Les persones interessades tamb podran accedir a la informaci a
travs de la web de la Junta Qualificadora (www.edu.gva.es/jqcv);
del telfon audiomtic, que funciona les 24 hores del dia (96 386
53 95); del telfon dinformaci de la Generalitat 012, o enviant un
SMS al 7373 amb el text NOTAJUNTA i el NIF o NIE corresponent.

Recursos
En la pgina web de Poltica Lingstica es poden trobar diferents
programes per a preparar les proves de la Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci (www.edu.gva.es/polin).
En lenlla Aprendre valenci, en Aprn en lnia, es troba el programa
INTER-VAL, amb models dexamen del grau mitj.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/aprendre_apren_linia.html)
En lenlla Publicacions en lnia, es poden trobar els programes
segents:
JUGALLENGUA. Activitats de llengua de tots els nivells.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/publicacions_jugallengua.html)
PRCTIC 2. Models dexamen dels quatre nivells.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_practic.html)
VINE. Material didctic diniciaci a laprenentatge en valenci.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_vine.html)
SALT. Diccionari, traductor, flexi verbal, corrector i gramtica.
(http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm)

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 9

Punts dinformaci
CONSELLERIA DEDUCACI
Secretaria Autonmica dEducaci
Av. Campanar, 32
46015 Valncia
Tel. 96 386 30 52
Fax 96 386 58 21

DIRECCIONS TERRITORIALS DEDUCACI

ALACANT
C/ Carratal, 47
03007 Alacant
Tel. 965 93 50 30
Fax 965 93 50 75

CASTELL
Av. del Mar, 23
12003 Castell de la Plana
Tel. 964 35 84 48
Fax 964 35 80 76

VALNCIA
PROP II
C/ Gregorio Gea, 14
46009 Valncia
Tel. 96 196 42 11
Fax 96 196 42 17

certificat de
grau superior JQCV
 11

prova
grau superior
objectiu general
La persona que opte a este certificat ha de ser capa de comprendre
sense esfor prcticament tot el que llig o escolta. Ha de poder
resumir informaci procedent de diferents fonts orals o escrites,
reconstruir fets i arguments, i presentar-los duna manera coherent.
Aix mateix, ha de ser capa dexpressar-se espontniament, amb
fludesa i precisi, distingint matisos subtils de significat fins i tot en
les situacions ms complexes.

certificat de
grau superior JQCV
 13

objectius
rea de comprensi
Comprensi oral
1. s capa de comprendre sense dificultat qualsevol altre parlant
de la llengua i qualsevol tipus de parla, siga quin siga el ritme
amb qu sarticule, tant si es tracta de converses cara a cara
com vehiculades a travs de mitjans de comunicaci, i encara
que la velocitat de parla siga rpida o que es parle amb un
accent o una varietat lingstica diferent de la prpia, tant
formal com informal.
2. Pot seguir fcilment interaccions complexes entre interlocutors
hbils en debats en grup, fins i tot quan es tracten temes
especialitzats que siguen prxims, o temes generals abstractes
o complexos.
3. Pot seguir conferncies o exposicions especialitzades, encara
que hi apareguen expressions colloquials, regionalismes o
terminologia poc familiar.
4. Pot extraure informaci precisa danuncis pblics, fins i tot
si sn emesos amb un so distorsionat i de poca qualitat (per
exemple, en una estaci, un estadi, etc.), i pot comprendre
una mplia gamma de material enregistrat i retransms,
incloent-hi algun s no estndard, i identificar-hi detalls que
evidencien actituds i relacions implcites entre els interlocutors.
5. s hbil a lhora dutilitzar tant els indicis contextuals (impli-
catures) com gramaticals i lxics (pressuposicions), a lefecte
dinferir la informaci implcita duna conversa, com poden
ser les actituds i les intencions dels parlants o determinats
actes comunicatius complexos com ara la ironia.

certificat de
grau superior JQCV
14

Comprensi lectora
1. s capa de comprendre i dinterpretar de manera crtica
qualsevol forma de llenguatge escrit, incloent-hi textos, literaris
o no literaris, abstractes i estructuralment complexos o rics
en expressions colloquials, com ara manuals, articles
despecialitat i obres literries, i pot apreciar distincions subtils
destil i el sentit tant implcit com explcit.
2. Pot resoldre qualsevol dubte de comprensi, causat per la
complexitat del text, fent s del diccionari o daltres fonts
dinformaci disponibles.
3. Pot identificar rpidament el contingut i la importncia duna
notcia, dun article o dun reportatge sobre una mplia gamma
de temes generals, a fi de decidir si val la pena fer-ne una
anlisi ms aprofundida, i pot localitzar, si cal, els detalls
importants i les relacions precises entre les idees exposades
en textos llargs i complexos.
4. Pot comprendre amb detall una mplia gamma de textos que
poden aparixer en la vida social, professional o acadmica,
i identificar-hi detalls subtils que demostren actituds i opinions
tant implcites com explcites.
5. Pot comprendre amb detall instruccions tcniques llargues i
complexes; per exemple, per a utilitzar una mquina o dur a
terme un procediment, tant si les instruccions estan relacionades
amb la seua especialitat com si no ho estan.
6. Pot comprendre pellcules que presenten una quantitat consi-
derable dargot i dexpressions idiomtiques.
7. s hbil a lhora dutilitzar tant els indicis contextuals (implica-
tures) com gramaticals i lxics (pressuposicions), a lefecte
dinferir la informaci implcita dun text, com poden ser les
actituds i les intencions dels locutors o determinats actes
comunicatius complexos com ara la ironia.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 15

rea dexpressi
Expressi oral
1. s capa de produir oralment textos de diferent tipologia sense
limitacions de cap tipus, de manera planera, fluida i ben
estructurada, amb un discurs clar, amb un estil apropiat i efica,
i amb una estructura lgica que ajude el destinatari a advertir
els punts significatius i recordar-los. Aix mateix, utilitza uns
recursos lingstics i discursius variats i adequats a cada
situaci comunicativa.
2. Pot fer exposicions clares, elaborades i ben construdes, sobre
temes complexos, duna manera planera i fluida; desenrotllar
i confirmar el punt de vista propi amb idees complementries,
justificacions i exemples, utilitzant lentonaci adequada per
a transmetre matisos subtils de significat.
3. Pot presentar temes complexos amb seguretat davant dun
pblic que desconeix el tema, i estructurar i adaptar lexposici
amb flexibilitat per a respondre a les necessitats desta
audincia; t prou domini de les estratgies comunicatives
per a fer front a preguntes difcils, fins i tot hostils.

Expressi escrita
1. Pot produir, de manera clara, plana i fluida, escrits complexos
(informes, articles dopini, crtiques...), que presenten una
argumentaci o una apreciaci crtica dobres literries, pro-
ductes audiovisuals i projectes dinvestigaci, i s capa de
dotar els seus textos duna estructura lgica, apropiada i efica,
que ajuda el lector a trobar i recordar les idees importants. Pot
escriure resums o ressenyes dobres professionals o literries.
2. s capa descriure textos de formalitat alta en varietat estndard,
de carcter no especialitzat i que requerixen una preparaci
prvia notable: textos de lmbit periodstic (cartes al director
dun diari, articles dopini, collaboracions a revistes...); corres-
pondncia formal a institucions, empreses...; textos escrits per
a ser dits (discursos breus, parlaments en festes, reunions...),
etc.
3. Pot prendre apunts detallats del que es diu en una conferncia
de manera tan acurada que estos puguen ser utilitzats per
altres persones.
4. Pot resumir amb precisi la informaci procedent de diferents
fonts, reconstruir arguments i consideracions i presentar duna

certificat de
grau superior JQCV
16

manera coherent el resultat general; s capa de distingir la

informaci de lopini.

rea de pragmtica i dinteracci

1. Pot participar sense esfor en tota classe de converses i
discussions, i mostrar un bon s dexpressions idiomtiques
i colloquials. Pot expressar-se amb fludesa i transmetre
matisos subtils de significat amb precisi. En cas de dificultat,
pot fer marxa arrere, reestructurar el discurs i corregir-lo de
manera que els altres interlocutors difcilment se nadonen.
2. Pot crear un text coherent i cohesionat utilitzant duna manera
completa i adequada una varietat destructures organitzatives
i una gamma mplia de mecanismes de cohesi, integrant-
hi subtemes, desenvolupant punts particulars i acabant amb
una conclusi apropiada.
3. Pot expressar-se, detalladament i sense esforar-se, amb un
discurs natural i fluid. Aix i tot, es pot detindre per a reflexionar
sobre la paraula exacta que expressar amb precisi el seu
pensament o per a trobar un exemple apropiat que illustre
lexplicaci.
4. Pot expressar amb precisi matisos subtils de significat, utilitzant
amb una correcci suficient un repertori ampli de procediments
de modalitzaci, des delements lxics valoratius fins a recursos
pragmtics com la ironia o els canvis de registre, i pot insistir,
diferenciar i eliminar lambigitat.
5. Pot participar en un intercanvi comunicatiu de manera
cooperativa seleccionant la informaci, quant a la qualitat, a
la quantitat i a la rellevncia, i presentant esta informaci de
manera clara i ordenada. Aix mateix, pot qualificar amb
precisi opinions i afirmacions en termes de certesa o incertesa,
de creena o dubte, de probabilitat, etc.
6. Pot conversar de manera cmoda i apropiada, sense limitacions
lingstiques, en qualsevol situaci de la vida personal i social,
estructurant el discurs i interactuant amb competncia i
fludesa, de la mateixa manera que ho faria un altre parlant
competent.
7. Pot defendre la seua posici sobre qestions complexes en
reunions i converses formals, amb arguments articulats i
persuasius.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 17

8. s capa dutilitzar els indicis contextuals, gramaticals i lxics

per a inferir la informaci implcita dun text, com poden ser
les actituds i les intencions dels locutors o determinats actes
comunicatius complexos com ara la ironia.
9. s capa daplicar el coneixement sobre lestructura de la
seqncia argumentativa i les caracterstiques dels textos
dialogats per a produir textos destes tipologies que
complisquen el propsit comunicatiu de manera efica (debats,
tertlies i converses espontnies, articles dopini, assajos...).

rea destructures lingstiques

1. s capa dexplotar, amb un domini exhaustiu i fiable, i sense
manifestar cap tipus de limitaci en el que vol dir, un repertori
lingstic molt ampli per a formular de manera precisa el seu
pensament, insistint, diferenciant i eliminant lambigitat, i
ajustant els recursos expressius al grau de formalitat i a les
exigncies especfiques duna srie molt extensa de gneres
discursius.
2. Sexpressa amb una precisi lxica absoluta i utilitza amb
consistncia un vocabulari correcte i adequat. Domina un
repertori lxic molt ampli, que comprn expressions
idiomtiques i colloquials, i demostra tindre conscincia dels
graus de connotaci semntica, aix com de ladequaci a la
formalitat del discurs i dels usos intencionats de canvi de
registre.
3. T una competncia semntica mplia, no sols de la relativa
al lxic sin tamb de la que transmeten els elements
gramaticals i la perspectiva pragmtica, la qual cosa es tradux
en una alta conscincia i un bon domini de lorganitzaci del
significat.
4. Mant un domini gramatical constant sobre un llenguatge
complex, fins i tot quan ha de desviar latenci cap a un altre
punt (per exemple, quan planifica el que dir o seguix les
reaccions dels altres):
a) T una pronunciaci que li permet variar lentonaci
i la corba meldica de loraci correctament, a fi
dexpressar matisos subtils de significat, i pot utilitzar
els criteris delocuci en funci del context comunicatiu.
Coneix els criteris delocuci estndard, tant del nivell
estrictament fontic com del nivell morfosintctic, i
certificat de
grau superior JQCV
18

s capa dutilitzar adequadament, en les seues

produccions, les formes prpies de lmbit general
i les formes de lmbit restringit en funci del context,
del gnere textual i de les varietats funcionals
pertinents (formals i informals).
b) Domina els conceptes bsics de fontica i fonologia,
del sistema voclic i del consonntic, i s capa
dinterpretar la transcripci fontica de paraules o
expressions.
c) T un domini profund de la normativa ortogrfica,
incloent-hi les excepcions i els casos de ms
dificultat, i escriu textos sense faltes dortografia.
Coneix els criteris que sutilitzen quan cal fer
adaptacions fontiques i grfiques de les paraules
estrangeres (prstecs). Domina lortografia de les
grafies cultes.
d) Coneix amb aprofundiment la morfologia nominal
i verbal, incloent-hi els casos excepcionals, despecial
dificultat o ms formals.
e) Domina els usos i les funcions sintctiques de les
diverses categories gramaticals, com tamb una
gran varietat destructures sintctiques, i sap aplicar-
ho amb precisi i adequaci a la llengua formal
general per tal dorganitzar les paraules en oracions
ben construdes gramaticalment. s capa dutilitzar
sense restriccions, i amb una precisi quasi absoluta,
les formes diverses dels determinants, dels pronoms,
de les preposicions, de les conjuncions i dels
adverbis. T un domini complet dels processos de
pronominalitzaci, fins i tot dels usos ms
problemtics des del punt de vista normatiu, i pot
utilitzar estos coneixements en funci del context
de comunicaci, del gnere i del grau de formalitat
de la situaci. Pot utilitzar una mplia gamma de
recursos de composici oracional, amb un
coneixement aprofundit dels usos dels relatius, de
les conjuncions i de les locucions conjuntives, aix
com de la sintaxi verbal.
5. T un coneixement exhaustiu de lorganitzaci del significat
dels textos, tant des del punt de vista de la coherncia i
lestructura de la informaci com des de la perspectiva de la
cohesi i dels elements lingstics que permeten la construcci

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 19

global del discurs. T prou coneixements de gramtica del

text per a corregir les produccions prpies, reparar les
produccions alienes i garantir un estil adequat al propsit dels
gneres expositius i argumentatius ms emblemtics.

rea de sociolingstica
1. T un bon domini de les expressions de saviesa popular, s
conscient dels nivells connotatius del significat, valora les
implicacions sociolingstiques i socioculturals quan altres
parlants competents utilitzen la llengua, i sap reaccionar-hi
adequadament.
2. Disposa dun repertori ampli de refranys (Qui t fam somia
rotllos), expressions idiomtiques (afluixar la mosca, anar a
palpes) i citacions corrents (Al meu pas la pluja no sap ploure;
Conte contat, conte acabat), i t un bon domini dexpressions
de creences com ara els refranys sobre loratge (Cel a
borreguets, aigua a canterets), dactituds tipificades com a
clixs (La vergonya cria ronya) i dexpressions que inclouen
valoracions (Aix s bufar i fer ampolles).
3. T un bon domini dels diferents registres i dexpressions
prpies de graus de formalitat diversos, com ara el familiar
o colloquial (Au, a fer faena!), el solemne (Es demana silenci
a la sala) i lntim (Ests a punt, rei?).
4. Domina un ampli repertori dindicadors lingstics dorigen
sociocultural, de procedncia geogrfica o de grup professional,
que inclouen:
a) El lxic: policia/bfia (variaci social); roig/vermell
(variaci geogrfica); esperit de vi/alcohol (variaci
generacional).
b) La gramtica: parle/parlo (variaci geogrfica); Quan
vindrs a casa, et donar el regal / Quan vingues
a casa, et donar el regal (variaci generacional).
c) La fonologia: /plor/ /plorr/ (variaci geogrfica).
d) Caracterstiques de la veu (ritme, volum, etc.),
aspectes paralingstics i llenguatge corporal.

certificat de
grau superior JQCV
20

rea de coneixements socioculturals

1. T un coneixement profund de la realitat sociocultural, de la
histria i del territori valencians i pot participar sense problemes
en totes les prctiques socials de la vida quotidiana, del mn
professional i de lmbit cultural valencians.
a) Coneix els elements ms representatius de la
Comunitat Valenciana (llocs, institucions, persones,
objectes, esdeveniments, actes i textos), la qual
cosa li permet relacionar-se de manera exitosa en
els mbits personal, pblic, professional i educatiu.
b) s capa didentificar les dades ms rellevants de
lentorn cultural valenci, tant les manifestacions de
la cultura popular tradicional com les tendncies de
la cultura de masses i de les cultures especialitzades.
c) T un coneixement avanat del marc de la geografia
fsica i humana.
d) T un coneixement avanat dels orgens i la formaci
de les llenges romniques i de les principals etapes
de la histria de la llengua, i s conscient de la
situaci social de la llengua en els diversos mbits
de relaci; t uns coneixements generals sobre els
corrents literaris i sobre els principals autors, la qual
cosa li permet gaudir de la lectura de les obres ms
representatives i li proporciona les dades necessries
per a contextualitzar-les i valorar-les adequadament.
e) s capa de distingir els aspectes socioculturals
ms representatius de la nostra comunitat i de
relacionar-los amb els daltres comunitats.
2. s capa dutilitzar les seues habilitats prctiques (les socials
i les especfiques de la vida quotidiana, les tcniques i les
professionals, i les prpies del temps lliure) per a desenrotllar
una srie destratgies o factors (motivacions, valors, creences,
estils cognitius i trets de la personalitat) que li permeten
mantindre actituds personals positives com a usuari o aprenent
de la llengua.
3. s capa de desenrotllar habilitats per a lestudi de la llengua
i estratgies de descobriment i danlisi que el fan independent
en laprenentatge i en ls del valenci.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 21

continguts
A ms dels continguts que es detallen a continuaci, la persona que
opte al certificat de grau superior haur de demostrar el domini dels
continguts exigits en els nivells anteriors.

Elocuci i fonologia
1. Coneixement aprofundit i aplicaci dels criteris delocuci
estndard, i valoraci dels casos excepcionals, despecial
dificultat o ms formals: enllaos sintctics, casos especials
amb sons consonntics sonors (examen, transistor), etc.
2. Coneixement suficient de lalfabet fontic internacional (AFI)
per a interpretar la transcripci fontica de paraules allades
i de frases.

Normativa ortogrfica
Lalfabet i les grafies vocliques
Domini profund de la normativa ortogrfica sobre les vocals,
incloent-hi les excepcions, les paraules amb ms dificultat i
les ms formals:
- Els criteris aplicables als prstecs; escriptura de
vocals i/e i o/u en pseudoderivats (lnia/alinear;
doble/duplicar; full/follicular).
- Ortografia de paraules amb dificultat voclica o que
contrasten amb altres llenges (arravatar, ciment,
bambolina, sarbatana).
- Escriptura de paraules amb e de suport i sense
(infraestructura, reescriure, hidroscpia); etc.

certificat de
grau superior JQCV
22

Separaci de frases i paraules

Domini exhaustiu de la composici. s del guionet, escriptura
junta o separada de paraules compostes i altres locucions
(filferro, fil daram, cot en pl, maldecap, mal de cap, sobretot,
sobre tot).

La sllaba, el diftong, el triftong i el hiat

Domini complet de la separaci de sllabes en tot tipus de
paraula (compostes, prstecs adaptats i no adaptats, etc.).

Accentuaci grfica. Accent diacrtic. Diresi

Coneixement aprofundit de la normativa sobre laccentuaci,
incloent-hi les excepcions i els casos de ms dificultat:
- Escriptura de paraules amb doble possibilitat
daccentuaci a causa de la diferent posici de la
sllaba tnica (cstig/castic; xofer/xfer).
- Accentuaci de cultismes ds formal restringit que
solen presentar alteracions en la posici de la sllaba
tnica (alvol, czema, cotildon).
- Escriptura de topnims i antropnims (Kev, Vladmir).
- s coherent de laccentuaci de la e atenent al timbre
voclic i la tradici ortogrfica (angls, angls;
conixer, conixer).
- Escriptura de la diresi en sllaba tona (allar,
helicodal), en els verbs de complexitat especial de
la 3a conjugaci (argir, argit, argia) i en altres
casos problemtics.
- Escriptura de parelles de paraules que es diferencien
per la diresi (fluid/flut; fruit/frut; reina/rena); etc.

Lapstrof, la contracci i el guionet

1. Casos especials de lapstrof (smbols, ttols, topnims precedits
de larticle, topnims estrangers, marques registrades).
2. s del guionet en prstecs, smbols i altres usos excepcionals
(-naftol, cid d-lisrgic).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 23

Les oclusives
Domini profund de lortografia de les oclusives, incloent-hi les
excepcions, les paraules amb ms dificultat i les ms formals:
- Escriptura correcta dels grups cap-, prop- (capbussar-
se, proppassat).
- Grups consonntics cultes com ara pn-, ps-, pt-, ts-
en inici de paraula (pneumtic, pterodctil, ptolemaic,
tsarista) i de paraules amb dificultat (tungst,
apotegma, babord, feldspat, molibd).
- Escriptura de les duplicacions grfiques ms
complexes (subbranquial, addici, accssit, aflicci,
suggestionar, sangglaar).
- Escriptura de les oclusives en prstecs, topnims i
antropnims (Carib, Eduard, grog i groc; Qatar, Iraq;
prquing, mrqueting; judoka, karate); etc.

La bilabial b i la labiodental v
Domini profund de lortografia de les grafies b/v, incloent-hi
els pseudoderivats (berruga/verrucria; avortar/abortiu) i altres
casos que presenten dificultat, com ara lescriptura de topnims
discrepants amb altres llenges (Anvers, Nerbion, lHavana).

Les nasals
Coneixement aprofundit de lortografia de les nasals, incloent-
hi lescriptura dels grups mm, nn, nm i mn en els cultismes i
en paraules despecial complexitat ortogrfica (primmirat,
annal, bienni, tanmateix, enmig, escamnar, mnemotcnia).

Les palatals
Domini ampli de lortografia de les palatals:
- Escriptura adequada de les palatals en tots els casos,
fins i tot en els que presenten ms dificultat ortogrfica.
- Les palatals en les paraules adaptades daltres llenges
(haixix, Txaikovski).
- s excepcional de tx- inicial (Txad).

certificat de
grau superior JQCV
24

Les alveolars
Coneixement aprofundit de lortografia de les alveolars:
- Cultismes i paraules despecial complexitat ortogrfica
(Saragossa, czema, Moambic, Ignasi, sentinella,
Adems).
- Les grafies alveolars en paraules compostes i
derivades amb un prefix (asimetria, contrasenya,
transsiberi, pressentir).
- Les grafies tz i ts (zitznia, sotsobrar); etc.

Les laterals
Domini ampli de lortografia de les laterals:
- Escriptura de l final en paraules amb una certa
dificultat (bontol, cerebel, nnxol, cervo/crvol).
- s coherent de les grafies geminades tl i tll (butla/butlla,
batle/batlle); etc.

Les rtiques
Paraules despecial complexitat ortogrfica de les grafies r i
rr (sabre, eradicar, crebantar, ornitorinc, otorino).

La grafia h
1. Ortografia de la h en prstecs (hmster, handbol) i en cultismes
no molt usuals (subtrahend, hidrfob, hexagonal, holograma).
2. Ortografia de la h com a consonant velar aspirada en onoma-
topeies (ha, ha, ha!) i en estrangerismes (hippy, Hollywood).
Altres sistemes de representaci grfica desta consonant
(Jerez, sikh, Khartum).

Les abreviacions, les sigles i els acrnims

Escriptura dabreviacions, smbols, sigles i acrnims dabast
local i internacional.

Les majscules, les minscules i els tipus de lletra

Normes de les majscules, minscules, versaleta, negreta i
cursiva en noms de crrecs, institucions, obres literries,
citacions bibliogrfiques, convencions i casos especials.

La puntuaci
Domini de les regles avanades ds dels signes de puntuaci.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 25

Morfologia i sintaxi
El substantiu i ladjectiu: gnere i nombre
Coneixement aprofundit de la morfologia de substantius i
adjectius, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat
o ms formals:
- Assignaci de gnere gramatical als substantius
dacord amb ls preferent (colom, rabosa).
- Usos contrastius quant al gnere amb el castell,
tant en els substantius (molta esplendor) com en els
adjectius (una nau vking).
- Substantius amb doble forma de gnere equivalents
(cistell, cistella; teulat, teulada; garrofer, garrofera)
i amb significat diferent (ganivet, ganiveta; sac, saca;
cove, cova; full, fulla; cuc, cuca; regle, regla; regne,
regna; crit, crida).
- Flexi de nombre en els antropnims (els Borbons,
els Borja, els Guitart).
- Formaci del plural de les paraules compostes i de
les locucions nominals (curtmetratges, cafs teatre,
gurdies civils, maldecaps, mals de cap).
- Substantius de doble gnere amb significat diferent
ds restringit (clmax, cremallera, delta, paleta, post,
planeta).
- Usos contrastius quant al nombre amb el castell en
expressions ds restringit (anar camps a travs,
Blancaneu, llevar lncora); etc.

Els articles definits

1. Valoraci i s de larticle personal: morfologia, apostrofaci
i contracci (Men vaig a cal Pere; Canet den Berenguer).
2. s de larticle en les expressions que discrepen del castell
(jugar a pilota, alar el cap, anar a fira).
3. Coneixement i valoraci gramatical de les diverses formes
dels articles definits (lo pare, sa vall, es pi, es pares i es
mares).

Els possessius
1. s de les formes tones en expressions lexicalitzades (Cada
terra fa sa guerra).
certificat de
grau superior JQCV
26

2. Expressions que contrasten amb el castell (a crrec seu, a

gust teu).
3. Valoraci daltres formes dels possessius: formes clssiques
(mia, tua, sua) i formes amb v (meva, teva, seva). Valoraci
i s dels possessius molt formals llur i llurs (Els mestres i llurs
alumnes. Els directors i llur premi).
4. s del pronom feble en i dels pronoms datius amb valor
possessiu (En coneixia lorigen. Li feia mal lesquena).

Els dctics
1. Collocaci del determinant demostratiu (Aquella ciutat s
preciosa. La pellcula aquella magrada).
2. Estalvi dels usos abusius dels demostratius (No sha parlat
de poder ni si este s necessari).
3. Valoraci i s coherent de la doble o la triple gradaci en els
dctics.
4. s daltres determinants anafrics (el dit, el mencionat,
lesmentat, etc.) i de la dixi temporal amb determinant +
substantiu (esta setmana, este mes) i lmits del seu s
(enguany).

Els numerals
1. Lectura i escriptura de les fraccions.
2. s dels collectius (una dotzena, dos centenars, un duo de
trompetes, un lustre, una revista quinzenal, una iaia centenria),
incloent-hi els collectius tradicionals (grossa, tern, qern).
3. s de construccions genunes enfront de les procedents
daltres llenges (el primer de la classificaci i no *el nmero
u de la classificaci).
4. Els prefixos cultes numerals hemi-, semi-, mono-, bi-, tetra-
i les formes compostes (quadrimestre).

Els quantitatius
Coneixement aprofundit de la forma i la funci dels quantitatius:
- Els quantitatius i les unitats de quantitat tradicionals
(manco, quinzets, unces, sous, mesures).
- Formes genunes i interferncies del castell (No
mha fet cap gens de grcia); etc.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 27

Els indefinits
Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals
dels indefinits, i domini dels casos excepcionals, despecial
dificultat o molt formals:
- Usos propis de cada (T cada cosa unes coses.
Cada dia vaig al mercat).
- Els indefinits arcaics, poc usats o molt formals (mant,
quelcom, altri, hom, qualque, sengles).
- s de altre, un altre, laltre i daltre; tal com a substitut
dun nom propi (Ho va dir en tal i en tal altre).
- Evitaci dels usos poc genuns dels indefinits i les
interferncies del castell (Es creu que s alg
important. Tinc alguna un poc de pressa); etc.

Les preposicions
Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals
de les preposicions, i domini dels casos excepcionals i
despecial dificultat:
- s de les preposicions vers, envers, devers, ultra,
via, i de la locuci prepositiva a despit de.
- Precisi en els usos particulars de cada preposici
(s diferent daquell. Fa gust de maduixa. Res a fer.
Tenim un llapis negre i dos de blaus. Tothom portava
menjar, per jo anava sense).
- Usos excepcionals de les preposicions (Nhi ha prou
amb dir-li-ho una vegada noms. Amb que li ho
digues una vegada noms, ja nhi ha prou).
- Usos preposicionals relacionats amb el rgim sintctic
del verb (Es va estirar dels els cabells. Qu hi ha de
per a sopar? Recrrer contra una sentncia).
- Contactes entre diverses preposicions; coordinaci
delements amb rgims preposicionals diferents;
substituci de les construccions agramaticals (Amb
abandonar-te Abandonant-te no aconseguixes res).
- s genu de les preposicions en la fraseologia (posar
en relleu, amb molta honra).

certificat de
grau superior JQCV
28

- s de les preposicions des de... fins a i de... a per a

expressar els punts extrems (des de Canet fins al
Port, de Sagunt a Puol).
- s genu de les locucions prepositives evitant les
interferncies i els usos impropis, etc.

Els relatius, els interrogatius i els exclamatius

Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals
dels relatius, interrogatius i exclamatius, i domini dels casos
excepcionals i despecial dificultat:
- Substituci de les interferncies i adequaci als
contextos formals.
- Supressi gramatical de la preposici (En la casa
que vaig viure).
- Construccions de relatiu precedit de verb (baixant la
qual...).
- Construccions de relatiu particulars (Nhi ha que... Hi
ha qui...).
- Supressi dusos redundants dels pronoms febles en
les oracions de relatiu; pronoms interrogatius reforats
per un substantiu interjectiu (Qu dimonis fas?); etc.

Les conjuncions
Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals
de les conjuncions i locucions conjuntives, i domini dels casos
excepcionals, despecial dificultat i molt formals:
- No supressi de que en les oracions completives
(Demanem que acudisquen puntuals a la reuni) i
desprs de ladverbi s (Ella s que lespera).
- Propietat en ls de les locucions conjuntives i
substituci de les interferncies i calcs lingstics
(Situa els convidats conforme tal com vagen arribant.
Segons A mesura que anava passant el temps em
posava nervis).
- s de la conjunci temporal mentres, la locuci con-
juntiva mentres que i ladverbi mentrestant.
- Conjuncions arcaiques o molt formals (jatsia, car, puix).
- Collocaci diversa de la conjunci per, etc.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 29

Els adverbis
Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals
dels adverbis i de les locucions adverbials, i domini dels casos
excepcionals, despecial dificultat i molt formals:
- s opcional de ladverbi de negaci no en respostes
curtes (Havia menjat aix alguna vegada? Mai/No mai).
- Valoraci de ls de ladverbi pas.
- s expletiu de ladverbi no (Tinc por que no guanye).
- s particular dalguns adverbis i locucions adverbials
com ara corrents (Li telefon i va arribar a casa corrents),
inclusivament i exclusivament (Hi ha festa tots dos dies
inclusivament), amb escreix (Li va tornar el favor amb
escreix), escaig (He comprat 20 quilos i escaig).
- Propietat en ls dels adverbis i les locucions adverbials
i substituci de les interferncies i els calcs lingstics
(Un contracte acabat de firmar); etc.

Els pronoms personals: forts i febles

1. Valoraci i s de les formes pronominals del plural majesttic
i del plural de modstia.
2. Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals
dels pronoms febles, i domini dels casos excepcionals,
despecial dificultat o molt formals:
- s especial de les formes plenes dels pronoms febles
en modismes i frases fetes (Tant se val. Tant me fa).

- Pronoms febles en funci de predicatiu (Sha tornat

roig; shi ha tornat. Sha fet del Vila-real; se nha fet).

- Pronominalitzaci molt formal de latribut amb el, la,

els, les en els sintagmes definits.

- s del pronom hi amb complements introduts per

locucions prepositives (No deixes res davall del llit;
no hi deixes res davall).

- Adequaci de ls dels pronoms al rgim sintctic exigit

pel verb i la frase, evitant laparici o la supressi
agramatical del pronom o b la substituci per un altre
pronom (Si vols guerra, la en tindrs. Mentres camina
ho aprofita per a relaxar-se. El president s ell, tal com
demostra la foto; no li hi pegues ms voltes).
certificat de
grau superior JQCV
30

- Pronoms que acompanyen els verbs transitius i intran-

sitius (avisar-lo, telefonar-li, ensenyar-li a parlar).
- Restriccions en les combinacions entre pronoms febles
(Cuinaran uns quants pastissos de xocolate; en cuinaran
uns quants pastissos; en cuinaran uns quants de
xocolate. Ho he tret del calaix; ho he tret. Ho trobars
a larmari; ho trobars. Hi vivia acompanyat).
- Concordana del participi de les formes verbals peri-
frstiques amb els pronoms acusatius de tercera per-
sona.
- Verbs pronominals i verbs no pronominals (callar,
aprimar-se); etc.
- Combinacions de ms de dos pronoms (emportar-se-
men).

Els verbs
1. Coneixement aprofundit dels valors dels temps verbals, i
domini dels casos excepcionals, despecial dificultat o ms
formals:
- Contextos en qu es pot usar tant el mode indicatiu
com el mode subjuntiu (Quan tornarem/tornem a
escola, parar de ploure. Si escoltaves/escoltares la
rdio, estaries informat. Tem que li guanyar/guanye
en la final).
- s del mode indicatiu amb els adverbis de dubte.
- Els verbs defectius (Ens cal ms temps. Plovia pedres.
Els accidents ocorren massa sovint).
- Els valors de les formes no personals: casos en qu
linfinitiu es pot usar amb valor imperatiu (A crrer!) i
quan sha de substituir perqu no sadmet (No fumeu!).
- Evitaci de linfinitiu amb valor de recapitulaci i del
gerundi amb valor copulatiu i especificatiu (s una
llei adequada aplicant-se i saplicar a totes les
situacions previstes. La carta exposant que exposa
les peticions est clara).
- Propietat en ls dels rgims verbals de verbs coor-
dinats (Veig i parle duna cosa. Veig una cosa i en
parle. Van escoltar i accedir a... Van escoltar la petici
i hi van accedir).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 31

- s ajustat al rgim sintctic de cada verb: verbs transitius

i intransitius, verbs pronominals i no pronominals; etc.
2. Coneixement aprofundit de la morfologia verbal, i domini dels
casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals:
- Verbs que presenten formes diferenciades, b per
diferenciacions semntiques (Les estreles lluen. La
joia no li llux gens. He cuit el dinar. Mha cogut la
ferida), b perqu una de les formes s prpia de
contextos molt ms formals (patisca/patesca,
omplit/omplert, ser/sser, sigut/estat).
- s coherent de les formes verbals amb el grau de
formalitat de la situaci.
- Valor condicional dalgunes formes fixades en -ra
(Fra cas que...).
- Valoraci dels usos dels verbs ser, estar i haver-hi
(Carme s casada. Slvia s/est al treball. Al costat
hi ha el casal).
3. s aprofundit de les perfrasis verbals.

certificat de
grau superior JQCV
32

Lxic i semntica
1. El vocabulari culte general no especialitzat. Conceptes bsics
de terminologia i criteris per a la fixaci del lxic; els recursos
terminolgics.
2. Expressions idiomtiques i colloquials. Metfores lexicalitza-
des. Enunciats fraseolgics: collocaci, ordenaci delements,
locucions i frases fetes.
3. Onomstica, antroponmia i toponmia.
4. Precisi lxica. Interferncies lxiques: barbarismes i prstecs.
Falsos sinnims. Ultracorrecci.
5. Paraules patrimonials i cultismes. Arcaismes. Vulgarismes
i dialectalismes.
6. Creaci lxica: parasntesi, neologismes, calcs i habilitaci.
7. Paraules tab, eufemismes i disfemismes.
8. Mecanismes lxics de cohesi textual: de referncia (repetici,
hiperonmia, hiponmia, sinonmia, mots generals) i de sentit
(complementarietat, antonmia, oposici relativa, relacions
pragmtiques).
9. Semntica pragmtica: substitucions, pressuposicions, so-
breentesos, inferncies, ironia.
10. Usos lxics figurats: comparaci, metfora, metonmia, sincdoque...
11. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social
i funcional.
12. Formaci histrica del lxic.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 35

prova
rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per
a cada enunciat.
LECTORS
Hi ha tantes maneres de ser lector com de ser persona. Jo em vull
referir als lectors creatius, siguen professionals o no, i que han adquirit
i no han perdut la capacitat daprofundir i, sobretot, dalegrar-se en
la literatura. No em referisc als qui lligen noms per obligaci; les
circumstncies els han portat a una realitat molt dura: llegir sels
convertix no en un acte damor cap a lobra dart sin en una simple
faena.

Quan parle del lector que magrada, em referisc al lector que t un

sentit trgic de la lectura: no s que magrade dramatitzar, per s
que no estic sol en esta qesti. El lector, siga quin siga el seu nivell
de formaci, si es posa a pensar, sempre arriba a una conclusi
desconcertant: s tanta lobra escrita que linteressa directament; s
tanta, que sap que mai, ni en cent existncies, podr abastar totes
les lectures. All que pot arribar a pair una vida dedicada a la lectura,
els milers de llibres llegits, les desenes de llibres rellegits, no sn res
en comparaci dels molts altres que no haur ni tingut a les mans.
Ens podem enganyar dient-nos que podem prescindir dels llibres que
sn variacions sobre un tema. En literatura aix sembla una mentida
com una casa. O s que havent llegit lAntgona de Sfocles ja no t
sentit llegir les de Cocteau o dAnouilh o la dEspriu? No s una simple
anada a les fonts, cenyir-se voluntriament a la de Sfocles. s
perdres les altres visions. Quan hom arriba a esta dicotomia, que
llegir un llibre s perdres vint lectures ms, ja som al cap del carrer
del drama del qual volia parlar.

No ho podem llegir tot perqu no ho podem abastar tot. Per encara

pot saber ms greu, quan hom ha fet exercicis dacceptaci de la
limitaci humana, ser conscient que hi ha molts llibres que voldrem
llegir per als quals hem hagut de renunciar dantuvi perqu no hi ha,

certificat de
grau superior JQCV
36
ni en perspectiva, la possibilitat que lobra siga traduda a una llengua
que pugues llegir amb solvncia. Aix encara desespera ms. Els
lectors constants, aquells que sempre van amb un llibre damunt, sn
els ms perjudicats, perqu els seus interessos ms ambiciosos els
fan somiar ms sovint la lectura dobres que estan fora del seu abast.
Este mal, que jo spia, no t remei. La insatisfacci s el dest trgic
del lector, que ha daprendre a no pensar en tot aix que estic dient
i a centrar-se en el profit de les lectures que s que emprn.

Quan parle del lector que magrada, em referisc tamb a aquell que,
savi o no, ents en literatura o no, intux que lobra dart exigix un
tipus o altre datenci i diria que de respecte i fins i tot de submissi,
perqu sap, com diu C. S. Lewis, que tothom llevat dels pesats
explica en una conversa no all que s normal, sin el que s
excepcional; i que lescriptor, el novellista, per poc senderi que tinga,
explica tamb coses excepcionals, inelidibles. Tot all que es pot
donar per ents, sho menja lellipsi.

Llegir s com mirar un quadre, com escoltar un quartet de corda.

Nosaltres ens colloquem davant dun quadre, a amerar-nos-en,
perqu este faa alguna cosa en nosaltres, ja que el primer que
demana qualsevol obra dart s rendici. Lart no s utilitari, s gratut.
El lector no usa la lectura, la rep. Per s que, a ms de gratut, lart
s lnic mbit de lactivitat humana en qu acceptem la subjugaci
tirnica que suposa la rendici que acabem danunciar. Sent el Quintet
de Schubert i em quede paralitzat. Schubert va morir fa vora cent
huitanta anys per encara mengrapa lnima quan vol. En un altre
mbit que no fra lesttic, em pense que no tolerarem este poder
de submissi.

1 V F Lautor es referix als lectors amb capacitat

dendinsar-se i trobar plaer en la literatura, i no als
qui ho tenen com a deure.

2 V F El lector amb un sentit trgic de la lectura s qui

llig drames grecs, com lAntgona de Sfocles, per
no pot llegir totes les versions posteriors que shan
fet sobre este tipus de literatura.

3 V F En la literatura, lellipsi s el mitj pel qual

sexpressen en el text les coses excepcionals.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 37

4 El sentit trgic de la lectura s el que porta el lector a...

a) cenyir-se voluntriament a llegir noms lAntgonade
Sfocles i prescindir de les altres versions del tema.
b) la conclusi que pot enganyar-se pensant que, dalguns
llibres, en pot prescindir.
c) sentir desassossec pel fet de no poder llegir tots els llibres
que linteressen.
5 El dest trgic del lector...
a) consistix a fer exercicis dacceptaci de la limitaci humana.
b) consistix que el lector, si pensa en la impossibilitat dabastar
totes les lectures, se sentir irremeiablement insatisfet.
c) provoca la desesperaci i la insatisfacci noms dels lectors
constants, ja que els altres lectors aprenen a no pensar-
hi i a centrar-se en el profit de les obres que es decidixen
a llegir.
6 Segons C. S. Lewis...
a) les persones pesades, quan conversen, no expliquen coses
extraordinries o singulars.
b) tothom sense excepci introdux en la conversa temes i
punts de vista que poden resultar originals i poc normals.
c) les converses de les persones pesades estan farcides de
qestions excepcionals.
7 Acceptem la subjugaci tirnica de lart perqu...
a) ens fa que ens rendim davant de la seua utilitat.
b) ens corprn quan ens hi acostem.
c) en un mbit que no fra lesttic, no suportarem esta
submissi.
8 Qu significa lexpressi ser al cap del carrer (Quan
hom arriba a esta dicotomia, que llegir un llibre s perdres
vint lectures ms, ja som al cap del carrer del drama del
qual volia parlar)?
a) Fer eixir a la llum una discussi.
b) Iniciar una discussi.
c) Concloure una discussi.

certificat de
grau superior JQCV
38

9 Amb ls de la primera persona gramatical (el jo i el

nosaltres)...
a) es pretn subjectivitzar el text.
b) lautor vol que vegem que s un bon lector.
c) sens demostra que es tracta dun text literari.
10 Quin ttol alternatiu sajusta millor al contingut del text?
a) Sobre el sentit trgic de la lectura.
b) Les actituds dels bons lectors davant de la lectura.
c) Classificaci dels diversos tipus de lectors.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 39

rea destructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar
la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11 Qu s un escamot?
a) Un tipus d'esquer.
b) Un grup de soldats.
c) Una camallada.
12 La revista era __________: se'n publicaven dos nmeros
cada any.
a) biennal
b) bienal
c) bianual
13 Quina paraula no figura en el diccionari?
a) extortir
b) extorquir
c) extorsionar
14 Grans ramats de __________ pasturaven per les extenses
planes nord-americanes.
a) bisons
b) bisonts
c) bissonts
15 Els censors tenien autoritzaci per a __________ els llibres.
a) exporgar
b) esporgar
c) expurgar
16 Quina expressi llatina segent s'usa per a dir que una
cosa s imprescindible?
a) sine qua non
b) in statu quo
c) quid pro quo
17 La tela del vestit tenia una textura __________ i suau.
a) vellutada
b) avellutada
c) embellutada
certificat de
grau superior JQCV
40

18 Qu significa el verb "sojornar"?

a) Passar la nit sense dormir.
b) Deixar una cosa per a ms avant.
c) Estar-se en un lloc.
19 Qu significa l'expressi "fugir d'estudi"?
a) No assistir, algun dia, a classe.
b) Deixar els estudis perqu es vol treballar.
c) Canviar de tema per a evitar all que no interessa.
20 Qu significa l'expressi "a la dula"?
a) Amb engany.
b) Sense control o vigilncia de ning.
c) D'amagat.
21 Quina paraula no figura en el diccionari?
a) mole
b) prole
c) ndole
22 No puc __________ que m'interrompen quan parle.
a) patir
b) soportar
c) sofrir
23 __________ s l'nic que __________ alguns programes
de televisi.
a) Els cotilleos / emeten
b) Les parladuries / emitixen
c) Els xafardejos / emeten
24 Quina paraula no significa "desitjs"?
a) delers
b) delejat
c) adelerat
25 Qu significa el verb "sacar"?
a) Servir la pilota en alguns esports.
b) Obtindre alguna cosa usant la violncia.
c) Ensacar, posar dins d'un sac.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 41

26 S'han presentat __________ al concurs pblic per a

l'escultura de la rotonda.
a) millers d'esborranys
b) mils de bocets
c) milers d'esbossos
27 La mare era __________ per b que tenia un origen
__________.
a) canadiense / bosni
b) canadenca / bosni
c) canadenca / bosni
28 Es va fer __________ al bra i en l'hospital li posaren
__________.
a) una cremadura / un embenatge
b) una cremada / un benatge
c) una cremada / un embenat
29 Dem he d'anar a fer-me una anlisi de sang __________.
a) en dejuni
b) de j
c) en dej
30 Qu significa l'expressi "prendre un determini"?
a) Fixar un temps en qu s'ha de dur a terme alguna cosa.
b) Decidir-se a fer alguna cosa.
c) Establir els termes d'una extensi de terreny.

Morfologia i sintaxi
31 __________-vos prompte el caf perqu, __________, es
refredar.
a) Beveu / si no
b) Begueu / si no
c) Beveu / sin
32 Si no hagueres assistit a aquell sopar, no __________
conegut la meua amiga.
a) hagueres
b) hauries
c) Les dos formes, "hagueres" i "hauries", sn adequades

certificat de
grau superior JQCV
42

33 __________ pensen que el plstic s'ha de reciclar millor.

a) Hi ha que
b) N'hi ha qui
c) N'hi ha que
34 Els __________ tenen molts vestits __________.
a) pontfexs / carmesins
b) pontfex / carmess
c) pontfexs / carmes
35 Ja m'has comentat __________ que t'he de preparar
__________ necessites.
a) diverses vegades / tot el que
b) vries vegades / quant
c) alguna que altra vegada / tot el que
36 Em pots dir __________ dimonis pretens amb aix?
a) que
b) qu
c) quins
37 s gramaticalment correcta la frase segent: "Per acabar,
destacar que no hi ha hagut cap queixa sobre el nostre
departament"?
a) S, s correcta.
b) No ho s. Es diu "cal destacar que..." en lloc de "destacar
que..."
c) No ho s. Es diu "Per ltim" en lloc de "Per acabar".
38 Com que s un conductor novell, he d'informar-__________
sobre el bon s __________ en carretera.
a) li / de la llum llarga
b) lo / dels llums llargs
c) li / del llum llarg
39 __________ va vestit, __________ pensar molt.
a) Aix com / dna que
b) Conforme / fa que
c) Tal com / fa

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 43

40 Em tornen diners en la declaraci de la renda, i jo no

__________ pensava renunciar.
a) en
b) n'hi
c) hi
41 En __________ antpodes de Valncia s'han trobat les
restes fssils d'un animal __________.
a) les / extint
b) els / extint
c) les / extinte
42 Vaig telefonar __________ meu amic i tamb vaig avisar
__________ seua nvia.
a) el / la
b) al / la
c) al / a la
43 El meu equip d'handbol ha guanyat __________ la lliga.
a) fcilment
b) de carrer
c) fcil
44 __________ personalment, s'ofendr.
a) De no contar-li-ho
b) En cas que no li ho contes
c) Si no li ho contes
45 Plantar l'arbre __________ la porta del corral __________
m'asseguren que no creixer massa.
a) junt a / sempre que
b) al costat de / sempre que
c) vora / sempre i quan
46 Va recrrer __________ la sentncia una i altra vegada
__________ aconseguir que li donaren la ra.
a) / finsa
b) contra / fins a
c) contra / fins

certificat de
grau superior JQCV
44

47 L'any passat van arribar pocs turistes a Benidorm, per

enguany __________ arribat ms.
a) hi han
b) n'hi ha
c) n'hi han
48 Acaben d'inaugurar una botiga nova i este mat __________
de productes.
a) l'han provista
b) l'han proveda
c) l'han provist
49 Els dominics sn __________.
a) un orde religis
b) una orde religiosa
c) un ordre religiosa
50 La companya d'oficina va fer un viatge a Frana, i Pars
__________ molt?
a) li impression
b) l'impression
c) la impression
51 Els usuaris reclamen inversions __________ la realitat
demogrfica i social.
a) acordes a
b) conformes en
c) d'acord amb
52 El tractament profilctic __________ s'han de sotmetre
tots __________ han tingut contacte amb l'infectat, l'indicar
l'hospital.
a) que / els que
b) al qual / els qui
c) a qu / els quals
53 El tema s apassionant i __________ interessant.
a) del ms
b) deloms
c) d'all ms

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 45

54 Les negociacions estaven estancades, per ara ja van

__________.
a) per bon cam
b) al bon cam
c) pel bon cam
55 En l'entrevista __________ vaig callar __________ dir una
inconvenincia.
a) / per por de
b) em / de por de
c) / de por a
56 Quina s la frase que est ben construda?
a) Treballe amb la meua vena i per a ella.
b) Vindran amb cotxe o sense ell?
c) La tripulaci de a bord es va amotinar.
57 La ciutat, en noms vint anys i __________, ha doblat el
nombre d'habitants.
a) escreix
b) escaig
c) escacs
58 El poble __________ vaig a l'estiu es diu __________.
a) on / Llocnou de'n Fenollet
b) que / Llocnou d'En Fenollet
c) al qual / Llocnou d'en Fenollet
59 Jo treballe moltes hores, __________ tu et limites a complir
l'horari.
a) mentre
b) mentres
c) mentres que
60 No em fa __________ grcia el que m'acabes de dir.
a) gens de
b) cap
c) res de

certificat de
grau superior JQCV
46

61 La nit __________ s'encenen ms fogueres s la Nit de

__________ Joan.
a) que / Sant
b) en la que / sant
c) en qu / sant
62 Encara no he enviat el llibre i la foto a les amigues
americanes. __________ la setmana que ve.
a) Els els enviar
b) Els l'enviar
c) S'ho enviar
63 I ara qu __________ l'Ajuntament amb esta iniciativa?
a) pretendix
b) pret
c) pretn
64 Si __________ a ms velocitat de la permesa, __________
una imprudncia.
a) conduim / cometrem
b) condum / cometrem
c) condum / cometerem
65 Quin dels substantius segents admet tant el gnere
mascul com el femen?
a) vessant
b) calor
c) corrent
66 Ja ha passat l'hora de traure la cassola del forn. Ja
__________?
a) la n'has treta
b) ne l'has treta
c) en l'has tret
67 En el text es diu que les persones __________ ms risc
d'emmalaltir quan no __________ de casa.
a) correm / eixim
b) correguem / isquem
c) correm / isquem

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 47

68 Va retirar la proposta davant de la possibilitat que

__________ el reglament i que __________ causar un
problema de protocol.
a) contradira / puguera
b) contradiguera / poguera
c) contradira / poguera
69 El pintor coneix molt b la comarca de l'Alcalatn perqu
__________ a l'Alcora.
a) porta deu anys vivint
b) viu des de fa deu anys
c) fa deu anys que hi viu
70 No __________ ara la roba, que comena a ploure!
a) esteneu
b) estengueu
c) estengau

Normativa ortogrfica
71 L'empresari sempre est __________ buscant idees noves
per a tractar millor la seua __________.
a) cavills / clientela
b) cavils / clientella
c) cabills / clientela
72 __________ hmster daurat procedix __________ sia
Menor.
a) El / de l'
b) L' / de l'
c) L' / del
73 Quina s la frase que est ben escrita?
a) El circut automobilstic que s'ha construt enguany s fruit
de l'esfor de tot l'equip.
b) El circuit automobilstic que s'ha construt enguany es frut
de l'esfor de tot l'equip.
c) El circuit automobilstic que s'ha construt enguany s fruit
de l'esfor de tot l'equip.

certificat de
grau superior JQCV
48

74 Quina frase presenta un s coherent de l'accentuaci?

a) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva
que s'ha ems a l'hivern.
b) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva
que s'ha ems a l'hivern.
c) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva
que s'ha ems a l'hivern.
75 Els seus constants __________ de treball li produren una
forta __________.
a) compromisos / artmia
b) compromissos / artmia
c) compromisos / arrtmia
76 Va trobar el __________ de fil damunt del llit, prop del
__________.
a) capdell / cabal
b) capdell / capal
c) cabdell / capal
77 El bruixot assegurava que __________ era una planta
__________ amb poders malignes.
a) l'aloe / demonaca
b) l'loe / demonaca
c) l'loe / demoniaca
78 El jutge tenia un comportament __________, per no era
__________ amb els amics.
a) auster / avar
b) uster / var
c) auster / var
79 Quina s la paraula que est ben escrita?
a) aliniar
b) volcanisme
c) pendular
80 Som __________ i collaboradors del moviment __________.
a) partcips / assembleari
b) partceps / assembleari
c) partceps / assambleari

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 49

81 Tot el temple feia olor __________.

a) d'encens
b) d'incens
c) d'inciens
82 El sol __________ de manera __________.
a) resplandia / esplendorosa
b) resplendia / esplendorosa
c) resplandia / esplandorosa
83 Un dels temes del prxim examen __________ ser el de
les __________ de segon grau.
a) quatrimestral / equacions
b) quadrimestral / equacions
c) quadrimestral / ecuacions
84 Van collocar una __________ a la boca del presoner i li
protegiren el pit amb una __________.
a) mordassa / cuirassa
b) mordassa / cuirasa
c) mordaa / cuirassa
85 Els __________ no eren favorables al __________.
a) presagis / moribund
b) presagis / muribund
c) pressagis / moribund
86 Quin comportament ms estrany! Estava __________
durant __________ del cadver!
a) exultant / l'exhumaci
b) exultant / l'exumaci
c) exhultant / l'exhumaci
87 El rei no __________ que li costaria tantes baixes
__________ el castell.
a) s'imatginava / assetjar
b) s'imaginava / assetjar
c) s'imaginava / assejar
88 __________ d'un b no pot legalment vendre'l.
a) L'usdefruituari
b) L'usofructuari
c) L'usufructuari
certificat de
grau superior JQCV
50

89 El seu carcter __________ sovint el __________.

a) pusilnime / parallitzava
b) pussillnime / parallitzava
c) pusillnime / paralitzava
90 __________ UNESCO s un organisme dependent
__________ ONU.
a) La / de la
b) La / de l'
c) L' / del

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

 51

rea dexpressi escrita

Dictat
Quan va obrir els ulls // es trob estirat damunt dun banc del
vestbul, // com si shaguera despertat vestit amb gavardina // i
gitat en un llit desconegut. // Mirant cap amunt va veure el sostre
altssim // i lespai ample i obert. // Tard encara un instant a
reprendre conscincia del lloc, // sense saber encara qu feia en
aquell banc, // com hi havia arribat o qu havia passat. // Llavors
va sentir el torbament i el dolor als genolls i a la m, // i una
empleada de la consergeria // li eixugava la sang de la cella amb
aigua oxigenada i cot en pl. // Les dos xiques que ads havia
vist besant-se // li feien companyia agenollades una a cada banda
del banc, // i els ho va agrair amb un somriure apagat.

Redacci
Escriga un text, com ara un article dopini o un assaig breu, en
qu expose i argumente el seu punt de vista sobre un dels dos
temes segents (mnim de 300 paraules).
a) La situaci de la dona en el mn actual.
b) Laportaci dels avanos cientfics en levoluci de la humanitat.

certificat de
grau superior JQCV
 53

rea dexpressi i interacci oral

Lexaminand triar una de les dos lectures que li presentaran i
la llegir en veu alta. Desprs far una breu exposici sobre el
text o el seu tema, que pot haver preparat prviament, i acabar
la intervenci mantenint una conversa amb els examinadors, en
la qual li faran preguntes sobre el tema de la lectura.
LECTURA, EXPOSICI ORAL I CONVERSA

BICENTENARI DUN NATURALISTA

Lany 2009 se celebra el segon centenari del naixement
de Darwin i els cent cinquanta anys de la publicaci duna
de les seues obres ms significatives, Lorigen de les
espcies, la base terica del corrent evolucionista de les
cincies de la vida.
Darwin va ser un naturalista angls que va explicar que
totes les espcies han evolucionat al llarg del temps a
partir davantpassats comuns mitjanant la selecci natural.
El fet de levoluci biolgica va ser acceptat rpidament
per la comunitat cientfica, i la teoria de la selecci natural
tamb va ser mpliament acollida com la principal explicaci
del procs de levoluci en la dcada de 1930. Actualment,
constitux la base de la sntesi evolutiva moderna i, amb
algunes modificacions introdudes posteriorment, el
descobriment cientfic de Darwin continua sent el fonament
de la biologia actual, ja que proporciona una explicaci
lgica de la diversitat de la vida.
Desconcertat per la distribuci geogrfica de la fauna
silvestre i pels fssils recollits, Darwin va estudiar la
transmutaci de les espcies i va concebre la seua teoria
de la selecci natural en 1838. I amb la publicaci de
Lorigen de les espcies en 1859, va poder establir la
manera que tenen els organismes devolucionar per mitj
desta selecci.

certificat de
grau superior JQCV
54

En la conversa, els examinadors poden formular-li preguntes

com les segents:
Preguntes per a la interacci
Coneix algun dels actes que shan celebrat enguany en
homenatge a Darwin?
Qu recorda sobre el que diu la teoria de Darwin?
Quina creu que va ser la transcendncia de la seua teoria
en el mn cientfic de la seua poca?
Sap si la teoria de levoluci de les espcies va tindre
adversaris? Per qu?
Com creu que hauria de ser la relaci entre la cincia i la
religi?
Recorda altres cientfics que van plantejar teories amb
tanta repercussi com la de Darwin?

*Criteris de correcci i solucionari en: www.edu.gva.es/jqcv

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

www.edu.gva.es/jqcv