Professional Documents
Culture Documents
GUIA DIDCTICA
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll,
Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib
ISBN 978-84-9804-597-0
9 788498 045970
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig
Joan Marc Ramos i Carles Rib, 2008, pels textos
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
ndex
PROJECTE
1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4. LES COMPETNCIES BSIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
5. LESTRUCTURA DIDCTICA DELS LLIBRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DE MATRIA
mbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
El tractament de les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Competncies prpies de lmbit de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Aportacions de lmbit de llenges a les competncies bsiques . . . . . . . . . . . . 23
Estructuraci de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Consideracions sobre el desenvolupament del currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Objectius generals detapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Continguts del quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Criteris davaluaci del quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
PROGRAMACIONS DAULA
Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Unitat 1: Comentem textos literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Unitat 2: Argumentem idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Unitat 3: Entre conversa i conversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Unitat 4: Exposem un treball escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Unitat 5: Literatura i cinema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Unitat 6: De la carta al correu electrnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Unitat 7: Fem el currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Unitat 8: Convoquem una reuni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Unitat 9: Quines llenges parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Unitat 10: Les varietats dialectals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Unitat 11: Com parlem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
AVALUACIONS
Lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174
Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
Avaluaci formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
Solucionari Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Solucionari Avaluaci trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Solucionari Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212
ALTRES RECURSOS
Activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
Solucionari de les activitats de refor i ampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281
Tell s el llibre de llengua catalana i literatura pensat per al quart curs de lEducaci Secundria
Obligatria. El llibre sajusta perfectament a les exigncies del final detapa que es demanen a quart
dESO, tant per a la formaci lingstica i literria els alumnes, com per a la seva formaci humana
i cultural.
Els continguts i les propostes dactivitats sobre ls de la llengua i la comprensi dels textos literaris
ajudaran a assolir les competncies necessries en aquest final de letapa.
Les unitats de Tell es distribueixen en tres trimestres. El primer i el segon comprenen quatre uni-
tats, i el tercer, tres unitats, en total 11 unitats didctiques. Al final del llibre sincorporen les activi-
tats TIC i els annexos, que en completen els continguts.
Cada unitat segueix una estructura similar: en primer lloc, la Dimensi comunicativa, un dels
eixos centrals daquest curs, que inclou un text de lectura (de diversa tipologia) per comprovar i
estimular la comprensi lectora i lexpressi escrita i oral, i lapartat de comunicaci. A ms, en
les unitats 9, 10 i 11 hi ha activitats sobre la Dimensi plurilinge i intercultural.
La Dimensi esttica i literria: Histria de la literatura catalana, s laltre eix central daquest
curs, amb el qual proposem una aproximaci ms profunda als textos dels escriptors i escriptores
dels perodes ms significatius de la literatura catalana, especialment del segle XX.
Al final de cada unitat hem incls unes activitats de reps i davaluaci, sntesi dels aspectes
treballats en la unitat i que serviran per prendre conscincia del que sha aprs o es necessita
millorar.
El treball sobre la llengua i la literatura s sobretot prctic, de manera que s amb la realitzaci de
les activitats que es proposen que shan dassolir les competncies comunicativa, literria i
plurilinge i intercultural prpies daquest quart curs.
Els autors
Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central ladquisici de les com-
petncies bsiques. Els principals recursos didctics que inclou la nostra proposta sn els se-
gents:
La implicaci social. Les qestions que demanen la intervenci de moltes mans ens fan veure
que sovint cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per aconseguir solucions o
millores, o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que sn cosa de
tots.
Lesperit democrtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o fun-
cions, prendre decisions consensuadament En definitiva, el treball en grup cont lessncia de
lorganitzaci democrtica.
El treball en equip t, com acabem de mostrar, unes bondats pedaggiques implcites. Val la pena
ser-ne conscients i crear peridicament situacions de treball cooperatiu. El professorat s qui ha de
formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats prpies del
dia a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no sigui un recurs espordic
sin, ben al contrari, una manera habitual daprendre continguts i, a la vegada, un cam realment
efectiu perqu lalumnat arribi a interioritzar els valors proposats.
Tots els nostres materials per a lEducaci Secundria Obligatria estan concebuts per atendre
la diversitat de nois i noies. Cada unitat didctica inclou material de refor i dampliaci que us
permetr crear un itinerari educatiu dacord amb les necessitats de laula o dalguns alumnes
concrets. El material de refor i dampliaci que trobareu en el CD que acompanya aquesta guia
didctica est pensat per orientar i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres.
Duna banda, es pot donar, un cop explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho re-
quereixin. De laltra, sobretot en el cas del material de refor, pot servir per comenar a explicar la
unitat duna manera ms senzilla i pautada si considereu que cal establir b les bases de tots els
alumnes de laula abans dendinsar-nos en un nivell conceptual ms alt.
A ms, cal no oblidar que, a la sobrecrrega de continguts que t habitualment el tercer trimestre,
sovint shi afegeix una activitat escolar un xic frentica: final de curs, convivncies escolars, set-
manes culturals, etc. Labundncia de continguts programats per a aquest trimestre produeix en
ocasions un cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difcil poder enllestir
tots els temes. Aquesta manera de dividir la programaci pretn evitar aquests desajustaments
entre el temps disponible i la matria que sha dimpartir.
A ms, com a novetat, la seqenciaci del llibre s donze unitats didctiques. Aix permet des-
plegar els continguts de tot el curs duna manera ms real, carregant menys volum de feina en el
tercer trimestre, que sempre s ms curt que els altres.
Recursos digitals
per a lalumne
Programacions
Inclouen el currculum oficial de la matria, des-
plegat a partir dels objectius, els continguts i els
criteris davaluaci, i la programaci especfica de
la matria per al curs corresponent.
Orientacions i Solucionari
Proposen indicacions, suggeriments i comentaris
del contingut del llibre de lalumne i recursos com-
plementaris per al docent. El solucionari recopila
les solucions de totes les activitats del llibre de
lalumne.
Avaluacions
Es presenten lavaluaci inicial, lavaluaci trimes-
tral, lavaluaci sumativa i lexplicaci de lavaluaci
formativa relacionada amb els criteris davaluaci
i inclosa en el CD. Lavaluaci formativa est pre-
parada per ser personalitzada i impresa.
Altres recursos
Per cada unitat, es proposen activitats de refor
i ampliaci per tal de consolidar els continguts
apresos. Al final de lapartat, shi inclou el solucio-
nari de totes aquestes activitats.
Guia didctica
Guia didctica, prpiament dita, en format PDF TELL
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Material de suport per a lavaluaci
TELL
Programacions: LLENGUA CATALANA I LITERATURA
En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mnims de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria Obligatria es fixen les anomenades competncies bsiques que els
alumnes han dhaver adquirit al final de les etapes deducaci obligatria.
1. Aprendre a conixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que
no tots els mtodes sn adequats per aprendre a conixer i considera que, al capdavall, hi ha
dhaver el plaer de conixer, comprendre i descobrir.
2. Aprendre a fer. Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades
no puguin fer-la. En comptes daconseguir una qualificaci personal (habilitats), cada cop s ms
necessari adquirir competncies personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacio-
nar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca s molt important la creativitat.
3. Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En linforme safirma
que aquest s un dels reptes ms importants del segle XXI. En la histria de la humanitat, mai no
sha tingut el poder destructiu que es t ara. Davant aquesta situaci, cal aprendre a descobrir
els altres; apreciar que som diferents per que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir
els altres, ens hem de conixer a nosaltres mateixos (quan spiga qui sc, sabr plantejar-me la
qesti de lempatia, entendr que laltre no pensi igual que jo i que les seves raons sn tan justes
com les meves). En aquest sentit, lInforme Delors proposa que safavoreixin els treballs en com,
que es presti atenci a lindividu com a sser particular i nic i que es destaqui la diversitat com
a element necessari i creador.
4. Aprendre a ser. Aquest punt fa referncia al desenvolupament total i mxim de cada perso-
na, a leducaci integral de qu sha anat parlant des del final del segle XIX i el comenament del
XX: leducaci del pensament autnom. Es tracta que cada persona sigui conscient de la seva
prpia realitat com a sser amb capacitat de reflexi i actuaci. Cada sser s una individualitat
irrepetible. Cada sser s important. Cadasc ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del
valor dels altres ssers, i ha de conrear la capacitat de tenir un pensament propi i una voluntat
dactuaci lliure.
La Llei Orgnica dEducaci (LOE), aprovada el 2006, tamb shi refereix en un dels seus an-
nexos, on apunta que la incorporaci de competncies bsiques al currculum permet posar
laccent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament in-
tegrador i orientat a laplicaci dels coneixements adquirits. Daqu ve el seu carcter bsic. Sn
aquelles competncies que un noi o una noia ha dhaver desenvolupat en acabar lensenyament
obligatori per aconseguir la seva realitzaci personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a
la vida adulta de manera satisfactria i ser capa de desenvolupar un aprenentatge permanent al
llarg de la vida.
En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bsiques que sor-
geixen dels rgans institucionals de la Uni Europea, shan identificat les vuit competncies bsi-
ques que esmentvem en la Presentaci:
Competncies transversals:
Les competncies comunicatives:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
2. Competncies artstica i cultural
Les competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Les competncies personals:
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Cal tenir present que les competncies bsiques no es poden considerar sempre de manera alla-
da, perqu sovint sencavalquen i sentrellacen: determinats aspectes essencials en un mbit per-
meten assolir la competncia en daltres. La competncia en les capacitats bsiques de la llengua
(lectura i escriptura), el clcul i les TIC constitueix el fonament essencial per a laprenentatge, men-
tre que totes les activitats daprenentatge se sustenten en la capacitat daprendre a aprendre. Hi
ha una srie delements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit competncies
bsiques: el pensament crtic, la creativitat, la capacitat diniciativa, la resoluci de problemes,
lavaluaci del risc, la presa de decisions i la gesti constructiva dels sentiments.
Leducaci en valors.
Des de Castellnou Edicions proposem recursos didctics especfics per abordar cada una
daquestes sis grans qestions, que sn, alhora, part integrant de les competncies bsiques
formulades.
Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental emmarcar els proces-
sos densenyament i daprenentatge entorn als quatre eixos segents:
1. Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la seva prpia
manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que lmbit
escolar i la prpia vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la
prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament destratgies
daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables s essencial per a aprendre a ser i
actuar de manera autnoma.
2. Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de les informa-
cions i la construcci de coneixements cada vegada ms complexos. Cercar i gestionar infor-
maci provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit,
visual, corporal, digital...) en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, treballar
de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreix la construcci del
coneixement i el desenvolupament del pensament propi.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements
de qu es disposa per a interpretar la realitat, establir dilegs interactius sobre fets i situacions,
afavoreix la construcci de coneixements ms significatius i cada vegada ms complexos, i el
comproms per a implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes
i verificar hiptesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements
clau en els processos de formaci de lalumnat.
El llibre sestructura en 11 unitats, seguides dun apartat dactivitats TIC i un annex gramatical. A
ms, va acompanyat dun CD de recursos, que cont ms informaci i una galeria dimatges.
Continguts
5
DIMENSI COMUNICATIVA
LECTURA
Cinema i literatura catalana
COMUNICACI
El cinema
FUNCIONAMENT
DE LA LLENGUA
GRAMTICA
Complement preposicional
i complement circumstancial.
Substituci pronominal
LXIC
Pgina dentrada
Homonmia
REPS DORTOGRAFIA
s/ss/z/c/
DIMENSI ESTTICA
Shi especifiquen els continguts
I LITERRIA
HISTRIA DE LA LITERATURA
El segle XX:
la poesia de postguerra. de la unitat i els objectius que DIMENSI COMUNICATIVA
ACTIVITATS DE REPS
I DAVALUACI
LECTURA
Objectius
lalumne ha dassolir. Lectura
En aquesta unitat aprendrs a:
Llegir i comprendre un text
expositiu sobre cinema i litera-
tura catalana.
Conixer el llenguatge i les tc-
niques cinematogrfiques.
Substituir els complements pre-
posicionals i els circumstancials
per pronoms febles.
Reconixer i utilitzar mots hom-
nims tenint en compte el context.
Escriure correctament les gra-
fies de la essa sorda i de la essa
sonora (s/ss/z/c/).
Valorar la literatura catalana de
la postguerra.
Comentar poemes, especial-
ment de Carles Riba i Salvador
Espriu.
Activitats Fotografia
Periodista: Ha triomfat!... s a dir: Havem triomfat! Ens ha costat, per
ha sortit la nostra. De 14 vots, nha tingut 8... I que s difcil sser vuit
homes avinguts per triar una dona!
Gumersind: s a dir que tamb hi ha qui es ven el vot?
preguntar-li, per fer una informaci completa, serena i equitativa, com
li va venir la pensada de presentar-se al concurs.
Laieta: Per no haver de fer de planxadora.
Periodista: No li agrada planxar?
Escultor: Vosts diran... i a cremadent, per no dir a cremafaldilles! Nhi
64 65
Activitats dampliaci
AC T I VITAT S
DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA
Comunicaci
Comprensi lectora
Algunes televisions ofereixen la possibilitat Nom del moderador o moderadora i El debat s sempre enriquidor si es practica en un ambient de
de veure programes per Internet emesos dels participants. respecte i cordialitat. No es tracta dimposar les idees prpies,
anteriorment per antena.
Tesi que defensa cadasc. sin de defensar-les escoltant els arguments dels altres. La
Fes un clic sobre lenlla http://www. confluncia de punts de vista diferents s una manera demo-
Tothom respecta les opinions dels
tv3.cat i busca programes que tinguin
altres participants? crtica dabordar qestions importants, ja que permet arribar a
format de debat.
Qui interromp ms? Alg sallarga solucions de consens.
Activitats TIC
Per fer-ho, escriu la paraula debat en el
ms del compte?
cercador de programes que hi ha a la Lentrevista
pgina inicial del web. El moderador s neutral i intenta fer
participar a tothom? Una entrevista s un dileg formal entre dues persones, cara
Seleccionan un i, desprs de veurel
amb molta atenci, omple una fitxa que El moderador ha dintervenir per fer a cara. Un dels interlocutors, lentrevistador, fa preguntes a
contingui els punts segents: respectar els torns de paraula o per laltre, lentrevistat, amb lobjectiu de conixer la seva manera
apartats de la unitat. 70 67
El rossellons o catal septentrional, que es parla a la Catalunya del 1 Digues, en cada grup de paraules, de quin tipus s la variaci: hist- Josep Pla va nixer a Palafrugell el 1897 i hi va morir la diada de Sant Jordi Merc Rodoreda (Barcelona, 1909 Girona, 1983) s, com hem dit abans,
Nord i que est molt influenciat pel francs. rica, dialectal, social o funcional. del 1981. s considerat una de les figures ms importants de la literatura la narradora ms important de la literatura catalana contempornia. Va
catalana del segle XX, especialment pel que fa a la narrativa. La seva obra comenar la seva activitat literria collaborant en diaris i revistes. El 1938
El catal central, que s el dialecte amb ms parlants del domini lingstic a lleixar, tostemps, llong / deixar, sempre, llarg
completa ocupa ms de quaranta volums, publicats per leditorial Destino, public Aloma, novella en qu ja apareixen alguns dels trets que van carac-
i el que ha influt ms en la llengua literria. Es parla en rees de Girona, b crelles, ro, llavar / patates, dolent, rentar
que estan encapalats per un dels millors llibres en prosa, El quadern gris, teritzar la seva obra. Altres ttols daquesta poca no van ser gens apreciats
Barcelona i part de Tarragona. c fardar, tio, plasta / presumir, senyor, pesat
en qu explica els seus inicis com a escriptor. per la mateixa autora, que els considerava menors dins la seva producci.
El catal insular o balear, parlat a les Balears i les Pitises. Es divideix en 2 Relaciona cadascun dels mots de la columna de lesquerra amb Al final de la Guerra Civil es va exiliar a Frana i, desprs, a Sussa. El 1962
Abans de la Guerra Civil, Josep Pla va exercir de periodista i va fer incur-
els subdialectes mallorqu, menorqu i eivissenc. lequivalent propi del catal nord-occidental: es va publicar La plaa del Diamant, la seva novella ms famosa, que ha
sions en el camp de la poltica (es va exiliar en esclatar el conflicte a
estat portada al cinema i, ms recentment, al teatre. La van seguir El carrer
Lalguers, parlat a la ciutat de lAlguer, a lilla de Sardenya. Utilitza molts causa de les seves posicions dretanes i contrries a la Repblica). Un cop
Fixant-nos en la manera de oreneta a lo xiquet de les Camlies (1966) i Jard vora el mar (1967). La meva Cristina i altres
parlar, podem deduir moltes arcaismes i est molt influenciat pel sard i litali. acabada, el 1939, es va recloure al mas Llofriu, propietat de la famlia, i
coses de les persones que
be b padr contes (1967) va representar levoluci de la narrativa de lautora cap a un Moltes obres de Merc Rodoreda
es va dedicar noms a lescriptura: va collaborar amb la revista Destino
tenim al davant o de qui sentim El bloc occidental inclou dos grans dialectes: aixeta c corder Josep Pla debut en revistes mn fantstic i mtic que va culminar amb Mirall trencat (1974). Les novelles tenen protagonistes femenines.
la veu. avi comarcals com la Revista i, sobretot, va ampliar la seva obra.
e canella posteriors, Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980), etc., van
Podries esmentar el nom El catal nord-occidental, ests per tota la zona occidental de Catalunya butllofa de Gerona, Baix Empord
de periodistes o escriptors de f bes o el Cenacle de Manresa. A partir de lofici de periodista i aplicant les tcniques prpies significar el trencament definitiu amb el realisme.
i la Franja de Ponent (a lArag). Consta de quatre subdialectes: el lleidat, pet
diversos llocs del domini lin- g aurineta daquest gnere, com ara la utilitzaci de lancdota, el dileg
gstic catal i que per tant tin- el pallars, el ribagor i el tortos. el noi Lobra de Merc Rodoreda gira a lentorn duns eixos temtics que confi-
estel h cometa amb el lector per atreuren latenci, el sentit de lhumor i un
guin trets dialectals propis? guren el seu mn narratiu: la introspecci duns personatges femenins alie-
Podries dir algun daquests El valenci, parlat a les zones orientals de la Comunitat Valenciana. ocell i moix gran dinamisme en lestil, Josep Pla va crear una prosa literria
trets dialectals?
nats, la frustraci de les relacions amoroses entre home i dona, la soledat,
Es divideix en tres subdialectes: el valenci septentrional, que es parla al moderna, que va suposar la superaci de les tendncies moder-
Lleida s la capital del Segri. la incomunicaci i el pas del temps destructor, que noms el record i la
nord del pas, el valenci apitxat i el valenci meridional. 3 Relaciona cadascun dels mots de la columna de lesquerra amb nistes i noucentistes. Destacava en especial el seu magistral
mitificaci del passat poden arribar a equilibrar.
lequivalent propi del valenci: domini de les descripcions i de ladjectivaci justa i precisa en
Per establir aquestes divisions ens basem en diferncies fontiques, lxi-
qualsevol estil. Conjuntament amb Joan Fuster va ser, sens Lloren Villalonga
ques i gramaticals entre els diversos parlars. Aix, per exemple:
aviat a xicotet dubte, el ms gran assagista de la literatura catalana.
El mallorqu Lloren Villalonga (1897 1980) es presentava com el cronista
Per dir jo canto trobem les formes segents: petit b ferramenta
Tot i que va intentar escriure algunes novelles (El carrer estret, dun mn perdut: el de la Mallorca anterior al turisme. Psiquiatre de pro-
aigua c prompte
dialecte sescriu es pronuncia Nocturn de primavera), Pla es va proposar sobretot captar la fessi, es va iniciar en el periodisme i la literatura abans de la guerra, amb
agafar d afonar
realitat en els seus justos termes. Per aix va conrear diver- un grau elevat de controvrsia, ja que les seves obres daquesta poca
balear cant [knt] llauna e llanda
sos gneres realistes en prosa, com ara els llibres de viatges ridiculitzaven els ambients catalanistes de la Mallorca que vivien els autors
valenci cante [knte] enfonsar f agarrar
i guies (Viatge a la Catalunya Vella, Sobre Pars i Frana, El nord, de lEscola Mallorquina. Les novelles Mort de dama (1931) i Madame Dillon Lloren Villalonga fou el director
central canto [kntu] eina g aplegar
Itlia i el Mediterrani), la biografia (Vida de Manolo, Homenots), (1937) i alguns relats curts mostren de manera despietada el contrast entre de la revista mallorquina Brisas.
arribar h uia
nord-occidental canto [knto] els articles periodstics de poltica (Cartes de lluny, Madrid: una societat que mirava al passat i una altra, ms dinmica, formada per per-
rossellons canti [knti]
4 Relaciona cadascun dels mots de la columna de lesquerra amb
Vilafranca s un poble de la ladveniment de la Repblica, Crniques parlamentries), sones estrangeres i autctones, que vivien en un ambient de dolce vita, a la S ABIES QUE...
Comarca de lAlt Maestrat, assaigs (Les hores, Els pagesos, Per passar lestona), etc. mateixa illa, on el turisme es prefigurava com la base econmica del futur.
A lhora dusar larticle, alguns parlants diuen el tren (central, valenci); lequivalent propi del dialecte balear: a Valncia. A ms daquestes obres, Llo-
daltres, lo tren (nord-occidental), i uns altres, es tren (balear). El tema principal de la seva producci s el temps, principalment Desprs de la guerra, per, Lloren Villalonga reapareix amb un aire abso- ren Villalonga en va escriu-
a batle en el sentit del pas del temps. La seva intenci era deixar constn- lutament diferent. En lloc de la stira, en la seva obra ara predomina lelegia re moltes altres: novelles
Pel que fa al lxic, tamb trobem diferncies: buscar
cia literria de les transformacions fsiques, sobretot en el paisatge i la nostlgia per un mn perdut: el de laristocrcia mallorquina, una part com Flo la Vigne (1974),
gos b doblers
Andrea Victrix (1974), Un
central balear nord-occidental valenci alcalde c melicot i tamb en els costums, en la manera de ser i en el pensament de la qual presenta com uns personatges cultes, de mentalitat illustrada
estiu a Mallorca (1975), i
prssec d per ventura del mn que li va tocar viure i les persones de la seva poca. i oberts a la modernitat, per sense excessos. La gran obra de Villalonga, llibres de contes com ara El
buscar cercar buscar buscar
potser e tass i una de les millors novelles de la postguerra catalana, va ser Bearn o La lledoner de la clastra (1958),
escombra granera granera granera La seva obra completa constitueixen unes vastes memries
got f retxa sala de les nines, que va publicar en catal lany 1961. Es tracta duna obra De fora Mallorca (1966),
mirall mirall espill espill sobre la vida catalana i el pas en conjunt des duna visi realista
ratlla g ca farcida de contnues referncies cultes, en qu el protagonista veu com el El llum i altres narracions
tarda horabaixa tarda vesprada
i preveient que, a partir de la Guerra Civil, aquest mn canviaria (1968) i Narracions (1974).
diners h moix seu mn sesfondra de manera inevitable davant la modernitat imparable.
gat a marxes forades. Influt per grans autors clssics, sobretot Tamb va escriure algunes
i cercar Ha estat traduda a un bon nombre de llenges europees, i tamb al xins
No oblidis que, per moltes variacions que hi hagi, la llengua continua essent Binibeca s un poble de Menorca. els francesos Montaigne, Voltaire, Stendhal, Proust i Valry, Pla obres de teatre.
i al vietnamita.
la mateixa, i la prova s que tots ens entenem. tenia del mn la visi dun gran humanista del segle XX.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica, lxic, reps d'ortografia
Apartat que inclou temes de reps dortografia, gramtica i lxic i activitats sobre els continguts explicats.
em criden
davant de vocal
magafa
darrere de consonant
o diftong
escolteu-me
darrere de vocal
agafam
El complement indirecte (CI) indica a qui va destinada lacci expressada
pel verb.
R ECORDA
La paraula lis s el nom
duna flor i mai no pot usar-
Informaci al marge
1a
ens trobem ens allen estimeu-nos mirans Estructures se com a plural del pronom
2a
et busca
us senten
es mira
testimen
us observem
safaita
cridar-te
apreciar-vos
pentinar-se
afaitat
entendre-us
veures
El CI pot presentar les estructures segents:
els continguts
el torna ladmira renteu-lo pintal
la veig lescolto guanyar-la para-la Un pronom feble: Li he comprat un regal.
la imaginem
3a Preposici a + oraci substantiva: En donar a qui men demani.
doneu-li
digueu-los
porta-li
portals
En aquest cas, se substitueix pels pronoms de 3a persona el, la, els i les.
trobar en el CD. Shan acabat totes les lioneses. Se les han acabat. Ens donen el sopar. Us han demanat perms.
100 101
Lectura AC TIVITAT S
VOCABULARI
Tant en Cintet com en Quimet no paraven de parlar dels escamots i que Comprensi lectora Gramtica
escamot
Petit conjunt de persones que haurien de tornar a fer el soldat, i tot el que calgus. Jo els vaig dir que
1 Sitges s una bonica poblaci costanera de 5 Indica els complements directes i indirectes
van plegades, especialment b, molt b, fer descamot b, per que ells ja havien fet el soldat i li vaig
de soldats, policies, etc. la comarca del Garraf. El poeta shi adrea com que trobis en els versos segents dels poemes
dir a en Cintet que em deixs en Quimet tranquil, que no me lesvers
si ho fes a una noia. que has llegit:
esverar amb els escamots perqu prou maldecaps tenem. En Cintet va estar vuit
Fer perdre la calma. dies sense mirar-me la cara. I un dia va venir a trobar-me, quin mal s, a Quines caracterstiques de Sitges shi a Blanc dEspanya que enlluerna les espur-
fer descamot? destaquen? nes de lestiu
tornassol
b Qu li demana el poeta a la poblaci, en b tes noies tenen ulls negres
Propietat dalguns elements Jo li vaig contestar que lescamot el fessin els altres, els que no eren casats
de produir reexos de colors la tercera estrofa? c Dnam una flor ben lleu
com ara ell, que jo no tenia res a dir si ell feia descamot per que en
diferents segons com hi inci- c Explica com s el poema: estrofes, ver- d Dnam una margarida
deix la llum. Quimet ja tenia prou feina a casa seva i que ja era massa gran. I va dir que
sos (sllabes, elisions i sinalefes), ritme e Un ocell fa un giravolt i treu branques
en Quimet encara faria salut perqu anirien a les Planes a fer lexercici...
(observa les sllabes tniques i tones). una mata
I jo li vaig dir que no volia que en Quimet fos escamot.
d Digues quines metfores ha utilitzat el f Mato el monstre que no dic
Estava cansada; em matava treballant i tot reculava. En Quimet no veia poeta. g Em veig gepic
que necessitava una mica dajuda en comptes de passar-me la vida ajudant, h Empaita la masovera
2 Comenta els aspectes segents del poema
i ning no sadonava de mi i tothom em demanava ms com si jo no fos
de J. V. Foix: 6 Fes la substituci pronominal dels comple-
una persona. I en Quimet vinga agafar coloms i vinga regalar-los! I els
ments dels versos b, c i f de lactivitat ante-
diumenges se nanava amb en Cintet. Aix que ens havia dit que volia a Aspectes formals: mtrica, rima, ritme...
rior.
posar un carret a la moto per sortir tots a fora. Ell, amb el nen al darrere, b Quines imatges es destaquen en cada
i jo al carret amb la nena. Per, ja dic, els diumenges marxava amb en estrofa?
Lxic
Cintet i em penso que se nanaven a fer descamot tal com shavien ficat al c Es diu que en aquest poema Foix es defi-
cap. De vegades, encara es queixava de la cama per aviat callava perqu neix com a poeta i explica quina s la font 7 Troba dos mots polismics en el poema
el nen sembolicava una cama amb un drap i voltava el menjador fent el de la seva poesia. Dacord amb aix, com Madrigal a Sitges.
coix, amb la Rita al darrere amb els bracets enlaire. En Quimet senrabiava definiries qu era la inspiraci potica per
8 Digues dos mots homnims del poema s
i deia que jo pujava les criatures de gitano. al poeta?
quan dormo que hi veig clar.
Una tarda, mentre els nens feien la migdiada, van trucar a la porta del
carrer. Dos trucs eren per nosaltres; un truc pels vens del primer pis. Vaig Histria de la literatura
sortir al repl a estirar la corda. Era en Mateu i des de baix va cridar que
9 Quin era el programa ideolgic del nou-
pujava. Aix que el vaig veure em vaig adonar que hi havia alguna cosa que
centisme?
no anava massa b. Es va asseure al menjador i vam comenar a parlar dels
coloms. A ell, va dir, els que li agradaven ms eren els que tenien una mica 10 Quin tipus dobres van escriure els escrip-
de caputxa de ploma darrere del cap i tot el coll morat i verd de tornassol. tors segents:
Deia que un colom sense tornassol no era un colom. Jo li vaig dir si shavia
a Eugeni dOrs,
fixat que molts que tenien les potes vermelles tenien les ungles negres.
b Pompeu Fabra,
I ell va dir que aix de les potes vermelles i de les ungles negres no tenia Vista de la ciutat de Sitges. c Josep Carner
cap grcia; que all que feia rumiar de deb era aix del tornassol. Qu
d Guerau de Liost
ho feia que segons don venia la claror les plomes canviessin i brillessin Comunicaci
verdes o morades? 11 Quins trets deneixen la poesia avantguar-
167 168
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de
leducaci infantil, de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria. Illes Balears
MBIT DE LLENGES
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de crixer com a
persona, de comunicar-se, i aix pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del
segle XXI. Aix significa educar els nois i noies perqu desenvolupin aquelles competncies comunicatives
i lingstiques que els permetin, tant personalment com socialment, actuar i reeixir en el seu entorn i construir
els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condici humana, de la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, en lEducaci Secundria Obligatria cal plantejar el desenvolupament integral
i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci
lingstica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilinges i interculturals; en
aquest sentit, lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en
castell s la garantia que lescola proporciona a lalumnat el que li cal per tenir les mateixes opor-
tunitats. Aquesta competncia plurilinge i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingstica
i el desig daprendre altres llenges; i daprendre de totes les llenges i cultures, duna manera
totalment integrada, lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovisuals i di-
gitals necessries per ser competent en la nostra societat.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que
li permeti expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat
i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb
la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i escrit, i del no verbal, amb la possibilitat dusar els mitjans
audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Aix vol dir que, en acabar letapa, els nois i noies: a) han de dominar el catal, llengua vehicular,
de cohesi i daprenentatge, b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues
llenges estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir
al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits
bsics i establir relacions entre llenges romniques, i finalment e) han de tenir una actitud oberta,
respectar les llenges i cultures presents en lentorn on viuen i interessar-shi, tamb ho han de
fer respecte daltres de ms llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment,
malgrat que no les aprenguin mai.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna
anlisi sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el seu projecte lingstic,
amb programes precisos de gesti de les llenges, com sha darticular la llengua vehicular de
lescola, el catal, duna manera coherent amb lensenyament de les altres llenges, tot establint
acords per relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s
una llengua que lescola ha de tractar amb especial atenci, no nicament pel seu estatus oficial
sin tamb, i sobretot, pel desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus
usos colloquials i informals. Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la pobla-
ci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota
la societat i evitar, aix, la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora,
lescola ha de garantir que el seu alumnat domini plenament el castell, i oferir-ne lensenyament
daquelles formes ds menys conegudes. Pel que fa a les llenges estrangeres, a ms, cal con-
siderar la seva desigual presncia social a fi de fer-ne un tractament diferenciat. Per a un ensen-
yament adequat de les llenges, s important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals
amb qu es construeixen les comunicacions.
El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta,
per al desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la
restricci del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions
interpersonals, afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la ne-
cessitat del desenvolupament de les competncies comunicatives i lingstiques de lalumnat per a
lassoliment dels objectius bsics de la prpia matria. Per tant, cal que se senti implicat en lelaboraci
i aplicaci del projecte lingstic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la for-
maci dels nois i noies.
En relaci directa amb aquesta competncia ms global nhi ha una segona, la competncia comunica-
tiva, que en totes les matries esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan
de fer en totes les llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les matries curriculars
i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica. Aquesta compe-
tncia es concreta en:
La competncia comunicativa oral, la qual facilita, a travs dels intercanvis amb els altres,
adults o no, poder elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del
propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, dinteracci, de recepci i
producci, i de mediaci, en gran grup o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com
els no verbals i la possibilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la co-
municaci. A ms, ls reflexiu de la parla s leina ms efica per al pilotatge dels aprenentatges.
Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci,
fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn i a actuar amb expressivitat i
fludesa en una societat democrtica i participativa.
La competncia comunicativa escrita, la qual sha de potenciar en totes les seves dimensio-
ns, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i relacionar amb les
interaccions orals que han dafavorir un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els pro-
cessos de lectura i escriptura sn complexos i diversos en funci del tipus de text i el contingut
que shi vehicula; sn processos que saprenen en la lectura i lescriptura de textos en qualsevol
matria o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita
una eina dentendres a si mateix i les altres persones, els fenmens del mn i la cincia i, tamb,
que s una font de plaer personal. Com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor t
La competncia comunicativa audiovisual, la qual cal atendre en totes les seves dimensions,
receptives, productives i crtiques, de comunicaci i creaci, i relacionar amb les interaccions orals
que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de recepci i crea-
ci sn complexos i diversos en funci del tipus i format triats i el contingut que shi vehicula; sn
processos que saprenen mentre sutilitzen en qualsevol matria o activitat escolar. Cal potenciar-
los, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms
diversificades i amb formats i suports ms variats.
Finalment, la competncia literria fa que els nois i noies puguin comprendre millor el mn que els
envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb
les construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament
de lhbit lector i escriptor, i fa que els descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar estti-
ques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i, tamb, altres
formes esttiques de la cultura que ens envolta (canons, refranys, dites...). Amb tot aix, els nois
i noies interioritzaran els senyals de la cultura que marcaran els criteris per ser ms rigorosos en
les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es
desenvolupa el sentit crtic.
Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les
competncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, sn una de les
claus en la competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i
la comunicaci per a lelaboraci del coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presen-
tades en diferents llenges cosa facilitada amb ls de les TIC aporten una nova dimensi als
processos de tractament de la informaci, i la diversitat de punts de vista i de maneres de presen-
tar les informacions facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la
verbalitzaci i les interaccions resulten clau en el desenvolupament de la competncia daprendre
a aprendre, ja que regulen i orienten la mateixa activitat amb progressiva autonomia.
A ms de reconixer les llenges com un component cultural de primer ordre, la lectura, comprensi
i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la compe-
tncia artstica i cultural.
Aquest darrer aspecte ha estat clau en la presentaci dels continguts de les llenges estrangeres:
tant en la primera llengua estrangera com, sobretot, en la segona, es poden produir situacions molt
variades. El fet que pugui ser cursada una segona llengua des del darrer cicle de Primria i que nhi
pugui haver daltres que no es cursin fins a tercer de Secundria amplia enormement les possibi-
litats. Caldr una coordinaci molt afinada perqu el tractament diferenciat necessari afavoreixi
els aprenentatges de tot lalumnat. La coordinaci dels ensenyaments de les diferents llenges cal-
dr completar-la pel que fa als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents matries
curriculars. Lelaboraci del projecte lingstic i comunicatiu del centre, en el qual ha de participar
tot el professorat, t un paper fonamental en la definici del currculum, tant de les matries lings-
tiques com de les no lingstiques.
Els continguts de les matries lingstiques sorganitzen al voltant de les grans competncies es-
mentades abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix, el currculum pre-
senta: la dimensi comunicativa, que inclou la participaci en interaccions orals, escrites i audio-
visuals, la comprensi de missatges orals, escrits i audiovisuals, lexpressi de missatges orals,
escrits i audiovisuals, i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge; la
dimensi literria, i la dimensi plurilinge i intercultural.
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lmbit, com ho s de tots els apre-
nentatges escolars, per la qual cosa els continguts corresponents no sn els especfics de lmbit
lingstic, sin que caldr atendrels en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, apareixen
els continguts referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, amb la qual cosa es vol
significar que cal introduir-los i exercitar-los amb la funci exclusiva de millorar la comunicaci, i
defugir el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.
La dimensi esttica literria planteja els continguts especfics de la matria, de manera que el trac-
tament dels de la dimensi comunicativa sha de focalitzar per a lassoliment dels objectius daquesta
dimensi. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia
de la nostra cultura escrita, la nacional i la universal, que han de configurar la base cultural de lalumnat
Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos
socials en contextos multilinges. s cert que aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les
accions docents, per en aquest mbit cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per aten-
dre totes les habilitats necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat
daquests continguts, plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada curs
i precedint els criteris davaluaci. s funci de lequip docent que, en el projecte lingstic del
centre, ms que respecte a cap altre contingut, sarticulin els ensenyaments daquest mbit en els
de les diferents llenges, matries curriculars i activitats escolars.
Per tant, per ensenyar adequadament les llenges i la comunicaci cal dissenyar situacions dapre-
nentatge globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques i comunicatives pro-
porcioni la soluci dels problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural
de la nostra societat, s necessari un ensenyament integrat de les llenges, que coordini els con-
tinguts que saprenen i les metodologies en les diferents situacions de laula, a fi que els alumnes
avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge i intercultural.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi
lingstica es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix cal tenir
en compte la seva llengua, en especial la dels alumnes immigrats, cosa que, a ms, afavorir que
el catal esdevingui la llengua comuna i una eina de cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana caldr atendre-la tenint present la diversitat que planteja lalumnat
i el fet que, per ser una nova llengua, el procs s llarg. Per afavorir-lo, les propostes derivades de
lensenyament comunicatiu i de lensenyament integrat de les llenges i els continguts curriculars
sn duna importncia clau. Cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars
de manera ms transversal i menys parcellada, que considerin lheterogenetat real de les aules.
Per atendre la diversitat de laula s fonamental la negociaci permanent del que es fa i es diu a laula;
el dileg entre els companys i companyes, i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les
activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una
organitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci prou variats per fer possible
la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, s a dir, lescola per a tothom,
a fi que cada alumne arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora,
aprengui a treballar cooperativament.
Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures no lineals (hipertext), interactives i en format
multimdia, amb signes ideogrfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci
de textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per
al seu aprenentatge. En la cerca dinformaci es treballa amb mitjans tecnolgics per tal darribar
a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informaci, i se situa el procs
densenyament aprenentatge dins dun context real i dinmic, sintrodueixen elements motivadors
i es diversifiquen les possibilitats didctiques en la manera de treballar els continguts.
Un darrer principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure,
s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir
lobertura i la sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b
aportant experincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat
de pensament, i perqu tothom respecti i sinteressi pels altres. En segon lloc, perqu cal que
lalumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es converteixin en ve-
hicles de transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme A lescola cal fer una aposta
seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels
resultats de lalumnat i concebre-la, fonamentalment, com una activitat comunicativa que regula (i
autoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament
de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta visi,
lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge
de llenges. Cal preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb
lalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic,
tot precisant les pautes i els criteris que han de regular el procs, per valorar els esculls que es
presenten, i per introduir-hi millores, a ms de la necessria valoraci del resultat final. Ls dels
diferents tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i
dinstruments (pautes davaluaci, qestionaris, dossiers) asseguraran leficcia educativa.
Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de
tot el procs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la reflexi sobre la llengua tot revisant
i reformulant les seves produccions i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions.
1. Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun
mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a lenteniment i mediaci
entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses, tot evitant qualsevol tipus de
discriminaci i estereotips lingstics.
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de
la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit
informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social
i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement
dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.
10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions
dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant
el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i
collectiva.
11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes ds
lingstic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi
i correcci, i transferir aquests coneixements a les altres llenges que saprenen a partir de la
reflexi sobre els propis processos daprenentatge.
12. Conixer la realitat plurilinge de Catalunya, dEspanya i del mn actual, i valorar les varietats
de la llengua i la diversitat lingstica del mn com una riquesa cultural.
13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge
i ds de les llenges i participar activament en el control i lavaluaci del propi aprenentatge i
del dels altres.
En totes les unitats convindr fomentar ls dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les
diferncies, ls de formes de cortesia en els intercanvis socials i lactitud crtica davant dels miss-
atges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de superar els prejudicis.
DIMENSI COMUNICATIVA
DIMENSI PLURILINGE
UNITAT
I INTERCULTURAL
LECTURA COMUNICACI
1. Comentem La veu de la terra Comentari dun text literari El llenguatge potic: un llenguatge universal.
textos literaris
9
2. Argumentem Les formes de la vida catalana Largumentaci ideolgica Les formes dopini: un mitj per acceptar la diversitat.
idees
35
3. Entre conversa Miss Barceloneta La conversa formal: Les entrevistes: una manera de conixer directament
colloqui, debat i entrevista persones daltres cultures.
i conversa
63
4. Exposem Lofici que ms magrada Els treballs escrits El llenguatge verbal i no verbal: una eina potenciadora
A Mallorca, durant la guerra civil i lexposici oral de la comunicaci.
un treball escrit
91
5. Literatura i cinema Cinema i literatura catalana El cinema Els mitjans de comunicaci: una eina indispensable
per saber qu passa arreu del mn.
117
6. De la carta Larbre ms gran del mn La carta i el correu El correu electrnic: un mitj de comunicaci
electrnic indispensable per voltar pel mn.
al correu electrnic
143
169
8. Convoquem El cervell perdut Els impresos, les notes, Els impresos oficials: una eina per reflectir la societat.
les convocatries, les actes
una reuni de reuni i els avisos
197
223
10. Les varietats Cara a cara La narraci literria Les varietats lingstiques (I)
dialectals
249
11. Com parlem Morir La comunicaci verbal Les varietats lingstiques (II)
i no verbal
277
TIC Quadern de bitcola gramatical La comunicaci formal per mitj El bloc personal
Presentaci visual de poemes de la xarxa
303
Funcions sintctiques. Sinonmia La diresi La literatura catalana Don Jaume a Sant Jeroni,
El sintagma nominal als segles XVI, XVII i XVIII. Jacint Verdaguer
El segle XIX: la Renaixena
Funcions sintctiques. Antonmia La vocal neutra a/e El segle XX. El modernisme: Pinya de rosa,
El sintagma verbal Joan Maragall, Vctor Catal Joaquim Ruyra
i Santiago Rusiol
El complement directe Polismia La vocal tona o/u El segle XX: el noucentisme Madrigal a Sitges,
i lindirecte. Substituci i lavantguardisme Josep Carner
pronominal s quan dormo que hi veig
clar, J. V. Foix
Complement preposicional Homonmia s/ss/z/c/ El segle XX: la poesia Assaig de plagi a la taverna,
i complement circumstancial. de postguerra Pere Quart
Substituci pronominal Assaig de cntic en el temple,
Salvador Espriu
El complement atributiu Oficis i professions g/j, x/ix, tx/ig El segle XX: narrativa La plaa del Diamant,
i el predicatiu. Substituci de postguerra Merc Rodoreda
pronominal
Les combinacions Lempresa i el comer b/v; p/b, t/d, c/g El segle XX: el teatre La Rambla de les floristes,
pronominals de postguerra Josep M. de Sagarra
Loraci subordinada Els esports m/n/mp; ll El segle XX: la poesia Petita faula de mi mateix,
substantiva contempornia Miquel Mart i Pol
Loraci subordinada Els vehicles Lapstrof, la contracci El final del segle XX Uf, va dir ell,
adjectiva i el guionet i els primers anys del XXI: Quim Monz
la narrativa contempornia
Loraci subordinada Les locucions, les frases Les abreviatures, les sigles, El final del segle XX El manuscrit dAl Bei,
adverbial fetes i els refranys els smbols i els acrnims i els primers anys del XXI: Josep M. Benet i Jornet
el teatre contemporani
Relacionar el context social de ledat mitjana amb la literatura de lpoca, i conixer-ne els
principals autors de poesia i narrativa.
CONTINGUTS
Lectura expressiva dun text narratiu: La veu de la terra
Accentuaci de mots
CRITERIS DAVALUACI
Llegir comprensivament una narraci literria medieval.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
Conixer la situaci de la llengua i la literatura catalanes durant els segles XVI, XVII i XVIII.
Llegir i comentar fragments literaris de Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller.
CONTINGUTS
Lectura expressiva dun text argumentatiu: Les formes de la vida catalana
Argumentaci ideolgica
Sinnims
Diresi
La literatura als segles XVI, XVII i XVIII. El segle XIX: La Renaixena. Jacint Verdaguer, ngel Gui-
mer i Narcs Oller
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura als segles XVI, XVII i XVIII. El segle
XIX: La Renaixena. Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller
Competncia plurilinge i intercultural: Les formes dopini: un mitj per acceptar la diversitat
CRITERIS DAVALUACI
Llegir expressivament un poema.
Conixer els perodes literaris des del segle XVI fins al segle XIX, especialment les obres dels
autors Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura expressiva dun fragment dobra de teatre: Miss Barceloneta
Antnims
El segle XX. El Modernisme: Poesia, narrativa i teatre. Joan Maragall. Vctor Catal. Santiago
Rusiol
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura de final del segle XIX i inici del
segle XX. El Modernisme: Poesia, narrativa i teatre. Joan Maragall. Vctor Catal. Santiago
Rusiol
Conixer els autors i autora principals del modernisme catal del segle XX.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
Utilitzar els diversos significats dels mots polismics tenint en compte el context.
CONTINGUTS
Lectura expressiva de dos poemes: A Mallorca, durant la guerra civil, Lofici que ms
magrada
Treballs escrits
Exposici oral
Polismia
Competncia comunicativa audiovisual: revisi ortogrfica per mitj dun corrector orto-
grfic
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i comprendre textos potics.
Substituir correctament els complements directe i indirecte pels pronoms febles correspo-
nents.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura dun text expositiu sobre cinema i literatura catalana
Homonmia
La literatura del segle XX. La poesia de postguerra. Carles Riba. Salvador Espriu
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle XX. La poesia de post-
guerra. Carles Riba. Salvador Espriu
Distingir les principals caracterstiques del cinema i la seva relaci amb la literatura.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura expressiva duna narraci literria contempornia: Larbre ms gran del mn
La carta
El correu electrnic
Oficis i professions
La literatura al segle XX. Narrativa de postguerra. Josep Pla, Merc Rodoreda, Lloren de
Villalonga
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura expressiva duna narraci literria: Maca s la joventut
La sollicitud
El currculum
Combinacions pronominals
Empresa i comer
La literatura del segle XX. El teatre de postguerra. Josep M. de Sagarra, Joan Oliver
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle XX. El teatre de post-
guerra. Josep M. de Sagarra, Joan Oliver
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i entendre un fragment duna obra de teatre.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
Llegir i comentar textos de Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Joan Brossa i Josep Palau i
Fabre.
CONTINGUTS
Lectura expressiva duna narraci literria actual: El cervell perdut
Impresos
Notes
Convocatries
Actes de reuni
Avisos
Vocabulari de ladministraci
La h i la r final
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle XX. Narrativa dels anys
seixanta i setanta
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i comprendre una narraci literria.
Conixer les obres dels autors ms importants de la literatura dels anys seixanta i setanta.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura expressiva de dos poemes: Sextina de la pau, Jo em donaria a qui em volgus...
Diversitat lingstica al mn
Esports
El segle XX. La poesia contempornia. Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrs Estells,
Miquel Mart i Pol, Narcs Comadira, Maria-Merc Maral
Competncia comunicativa escrita: escriure textos amb coherncia, cohesi i correcci lin-
gstica
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle XX. La poesia con-
tempornia. Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrs Estells, Miquel Mart i Pol, Narcs
Comadira, Maria-Merc Maral
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i entendre el contingut dun poema.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura expressiva duna narraci literria actual: Cara a cara
Els vehicles
La literatura al segle XX. La narrativa contempornia. Quim Monz, Montserrat Roig, Jaume
Cabr, Ferran Torrent
CRITERIS DAVALUACI
Llegir i entendre el contingut duna narraci literria contempornia.
Distingir els trets fontics, morfolgics i lxics dels dialectes de la llengua catalana.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
CONTINGUTS
Lectura expressiva dun fragment de teatre contemporani: Morir (un moment abans de mo-
rir)
Variaci social
Variaci histrica
La literatura del segle XX. El teatre contemporani. Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet. Els
nous autors
Competncia comunicativa escrita: escriure textos amb els registres adequats a la situaci
comunicativa
Competncia esttica i literria: coneixement de la literatura del segle XX. El teatre contem-
porani. Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet. Els nous autors
TEMPORITZACI
Durada aproximada: 9 hores
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectures
Hi ha dos tipus de lectures en cada unitat:
La lectura inicial de cada unitat va acompanyada dactivitats abans de la lectura i activitats sobre
el contingut del text, amb un glossari de mots i expressions que serveix per ampliar el bagatge
lingstic de lalumnat, i activitats escrites i orals, i apunts de llengua.
Amb aquestes lectures es pretn que lalumnat descobreixi i augmenti la seva passi per la
lectura.
Totes les lectures tenen una unitat de sentit, encara que a vegades es tracti de fragments dobres
ms mplies. Poden ser motivadores, no solament per al jovent al qual van destinades majoritria-
ment, sin tamb per al professorat i per a altres persones que ocasionalment poden consultar el
llibre (pares, germans, amics). Les lectures sn molt diverses, tant pel que fa als gneres com als
temes, i pertanyen a autors catalans i estrangers. Algunes pertanyen especficament a lmbit de
la literatura juvenil; daltres, per la temtica i lestil, sn assequibles per a qualsevol lector. Molts
dels personatges de les lectures sn nois i noies dedats similars a les de lalumnat, cosa que pot
contribuir a despertar linters dels adolescents cap a problemes o situacions plantejats en el text.
Molts dels textos transmeten valors positius i tracten sobre temes transversals, dacord amb el que
prescriu el currculum.
Tots sabem que escriure en un text el nostre pensament de manera lgica i ordenada no s fcil. No
en tenim prou descriure amb correcci (dacord amb les normes gramaticals, ortogrfiques, de pun-
tuaci...). El procs de lescriptura s ms complex i difcilment es pot ensenyar. En aquest projecte
es proposen models de textos escrits amb el propsit que lalumnat assimili i interioritzi les normes
de redacci. Aix mateix, es proposen exercicis progressius, amb diferents graus de dificultat, per tal
que lalumnat posi en prctica la bona redacci, capacitat que li ser de gran utilitat en la vida laboral
i social.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Ortografia
Aquest apartat es presenta com un reps per mitj dexercicis guiats, intutius i amens. Convindr,
evidentment, fer-ne s en la mesura de les necessitats de cada un dels alumnes. Grafies amb ms
dificultat i accentuaci constitueixen els dos eixos a lentorn dels quals es fa la prctica ortogrfica
ms. En la guia shan incls ms textos per dictar a cada unitat.
Gramtica
Es pretn tamb iniciar lalumnat en els coneixements de la terminologia lingstica, sense la qual
seria impossible transmetre els conceptes. El que conv s que la reflexi condueixi lalumnat a
millorar ls de la llengua. No interessa tant que els alumnes spiguen gramtica, com que aquest
ensenyament repercuteixi en la millora de ls de la llengua parlada i escrita; en definitiva, que
aprenguin a parlar i a escriure ms b.
Lxic
La finalitat daquest apartat s que lalumnat ampli el seu cabal lxic per mitj dactivitats, i tamb
que reflexioni sobre els mecanismes de creaci lxica (per exemple, la derivaci).
Ladquisici dun bon nivell de lxic s un objectiu fonamental en aquesta etapa de desenvolupa-
ment de ladolescent i ha de servir per ampliar el cabal lxic en les seves comunicacions orals i
escrites.
Literatura
Els textos literaris pretenen que lalumnat augmenti la seva creativitat i descobreixi que la literatura
s una font de coneixement, diversi, fantasia i noves experincies. Els continguts literaris daquest
projecte desenvolupen la competncia del lector literari.
ACTIVITATS TIC
Al llarg de tota letapa, els llibres presenten activitats per treballar el tractament de la informaci i la
competncia digital en cada unitat i al final del llibre.
En totes les unitats convindr fomentar ls dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les
diferncies, ls de formes de cortesia en els intercanvis socials i lactitud crtica davant dels mis-
satges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de superar els prejudicis.
Continguts transversals
Un dels objectius de qualsevol projecte educatiu s el desenvolupament de lalumnat en diferents
mbits de la vida per tal que en un futur es pugui integrar com a membre actiu en una cultura i una
societat determinades. Per aconseguir plenament aquest objectiu, cal que determinats problemes
o qestions de la nostra societat, com ara els drets humans i la pau, el consum, la salut, la igualtat
entre els sexes, la circulaci viria, la tecnologia de la informaci, la prevenci dincendis, etc.,
tamb formin part del currculum, tot i que no apareguin formulats amb continguts i objectius en
les diferents matries i trimestres de letapa.
Els projectes curriculars dels centres educatius han de preveure aquests aspectes, anomenats
transversals, i articular i coordinar les diferents matries a fi que aquests tipus de continguts tra-
vessin totes les matries o quasi totes.
Els temes transversals sn, aix, processos actius i permanents, actitudinals i preventius que pre-
tenen informar i formar lalumnat. Contenen temes molt actuals que estan presents en diferents
graus en els mitjans dinformaci social i reclamen la seva presncia en leducaci per tal de lluitar
contra els seus efectes negatius.
En lmbit de leducaci cvica i moral, els materials daquest projecte fomenten lexplicitaci dels
criteris propis a travs de la participaci activa a laula en debats, discussions, etc., tot interpretant
i valorant les idees dels altres. Es potencia el treball cooperatiu i, per tant, la responsabilitzaci per-
sonal en lacompliment de les tasques, la contrastaci de diversos punts de vista i lacceptaci de
decisions collectives. Aix, doncs, a travs de les activitats que es proposen, lalumne interioritza i
elabora normes, i daquesta manera avana en la construcci del seu jo moral.
s tasca de la matria de Llengua i literatura, per no nicament daquesta matria, fer notar els
usos lingstics que estan tenyits de prejudicis sexistes, socials o de classe, territorials, etc., i donar
als alumnes els elements necessaris per tal danalitzar-los i evitar el seu s lingstic i potenciar les
actituds de respecte per totes les manifestacions humanes.
Els alumnes han de prendre conscincia que un idioma no s solament un codi diferent i intercan-
viable per passar informaci, sin un vehicle de pensament, una exterioritzaci de la prpia perso-
nalitat i una manifestaci de tradici i cultura. Cal que lalumnat sigui crtic envers els aspectes de la
llengua que reflecteixin valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes), per tal deliminar-los. En un
context internacional com el nostre, leducaci cvica i moral implica conixer i prendre conscin-
cia de les diferncies socials, culturals i tniques de la societat. Els llibres que componen aquest
projecte de Llengua catalana i literatura contenen textos i activitats adreats a reflexionar sobre les
actituds discriminatries per ra de sexe, raa, religi, etc., i rebutjar-les.
Amb algunes activitats daquest projecte es pretn tamb que lalumnat valori la diversitat lingstica
i cultural com una manifestaci de la riquesa individual i social.
Pel que fa al tema transversal deducaci per a la pau, aquest projecte de Llengua i literatura pretn
collaborar a formar ciutadans i ciutadanes solidaris, tolerants i ajudar-los a interpretar crticament
la realitat, complexa i conflictiva en relaci amb els grans problemes actuals del mn davui.
Altres activitats participen dels principis de leducaci mediambiental, tot conscienciant lalumnat so-
bre la necessitat de prevenir el deteriorament i lempobriment del nostre entorn i del nostre planeta.
Atenci a la diversitat
El context social i levoluci psicolgica de lalumnat, amb totes les seves variants (edat, sexe,
comportament, relacions amb lentorn), determinen unes diferncies lgiques i palpables en el
grup classe. La gesti daquesta heterogenetat s un dels pilars ms importants en qu es basa
lEducaci Secundria Obligatria i que ateny, especialment, la matria de Llengua i literatura.
Tenint en compte aquest repte, el projecte de la matria de Llengua catalana i literatura ha estat
creat, dacord amb el que prescriu el currculum, a partir duna srie de criteris organitzadors que
es detallen a continuaci.
1. Sha partit duna tipologia textual diversa basada en la forma (textos narratius, descriptius,
expositius, instructius, argumentatius, potics, de teatre...), en la intenci comunicativa (infor-
Tot partint del projecte curricular i de la programaci daula, el professorat haur de fer les adapta-
cions necessries per atendre la diversitat de lalumnat a laula. Caldr, en aquest sentit, delimitar
els objectius mnims que es volen aconseguir amb els alumnes per tal que aquests puguin conti-
nuar el seu aprenentatge. Una vegada decidits, caldr tenir en compte els diferents recursos que
possibiliten latenci a la diversitat, i que poden ser els segents:
En lelaboraci de les adaptacions de cada unitat, hem tingut molt en compte latenci de la diversitat
a laula. Per aquest motiu, el CD cont activitats de refor i dampliaci de cada unitat. bviament,
ladscripci de les activitats (de refor o dampliaci) dependr sempre del tipus dalumnat. s el pro-
fessorat qui, en darrer terme, ha de decidir quins exercicis sn els ms convenients per a lalumnat.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment dEl pic de la Dama Morta, de Pau Joan Hernndez. La
lectura va acompanyada dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de
comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en el text.
Comunicaci
El comentari de textos literaris s una activitat recurrent al llarg de la vida escolar. Tanmateix, sovint
ens trobem que lalumnat t una falta total de recursos per enfrontar aquesta tasca. El primer escull
s la falta dun mtode danlisi del textos; el segon escull s una certa manca de coneixements
efectiva sobre la literatura i els recursos que utilitza. Aquesta dificultats conflueixen amb una falta
dinters fora generalitzada per la literatura, que sol provenir de les dificultats de comprensi dels
textos literaris per part dun sector ampli de lalumnat. Per palliar aquest problema, en aquest
apartat exposarem un mtode clar i senzill per comentar textos literaris. La seva funcionalitat va
ms enll daquesta primera unitat, ja que al llarg de tot el llibre lalumnat trobar mltiples textos
de la histria de la literatura per analitzar.
Les tres activitats coincideixen amb els tres gneres que lalumnat ha daprendre a analitzar: la
narrativa, la poesia i el teatre. En tots els casos lobjectiu final s realitzar un comentari complet
del text que segueixi les cinc fases proposades (comprensi del text, contextualitzaci, anlisi del
contingut, anlisi de la forma i conclusi). Les activitats que es proposen en el llibres sn un ajut
que servir a lalumnat per adonar-se dels trets essencials de cada text, formals o de contingut, de
manera que desprs els puguin incorporar al seu comentari.
Lactivitat TIC servir als alumnes per entendre el text que han llegit. Es tracta de cercar a Internet
informaci sobre lautor o autora i la seva obra i el corrent literari on sinscriu el text (contextualit-
zaci del text). Lessncia de lexercici rau en el fet que no s el professor qui proporciona la infor-
maci, sin que s lalumnat que lobt de forma autnoma.
Com a activitat complementria, podeu demanar als alumnes que cerquin el conte LHedera
Helix de Pere Calders i que el comparin amb ladaptaci teatral de Dagoll Dagom que tenen en el
llibre de text.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
En aquesta unitat mostrem, a partir dun fragment de Pigmali, de Bernard Shaw, en traducci de
Joan Oliver, alguns exemples dusos no estrictament normatius presents en la llengua colloquial,
com ara barbarismes, vulgarismes i pronncies imprpies. Sn el pretext per introduir lestudi
dalguns errors morfosintctics molt sovintejats que resulten de la interferncia del castell i les
alternatives ms genunes per evitar-los.
En primer lloc, sofereixen solucions per substituir ls de larticle neutre del castell lo en construc-
cions diverses. En segon lloc, hi ha un recull dels principals substantius que presenten diferncies
de gnere respecte al castell, aix com daquells que en singular no han de dur s final. En tercer
lloc, apareixen alguns indefinits que sn castellanismes. I per ltim, locucions prepositives i adver-
bials que, com la majoria de construccions lexicalitzades, sn intradubles.
Les activitats proposades segueixen aquest mateix ordre, amb el propsit que, grcies a la reite-
raci, lalumnat vagi fent seves les opcions prpies i sacostumi a usar-les en comptes dels barba-
rismes, que probablement els resultin ms familiars.
Com a activitat complementria, es proposa la segent, que inclou barbarismes de tipus di-
vers:
Totes les frases segents contenen alguna de les incorreccions que hem anat veient relacionades
amb interferncies del castell. Corregeix-les.
Soluci:
a) De sobte va esclatar tot i ens vam quedar sense llum. b) Unes anlisis com aquestes no les
havia vistes mai! c) Als afores de Ma hi ha unes cales bellssimes. d) Ens han servit les postres
acompanyades de nata muntada. e) No tothom defensa aquesta tesi, per descomptat. f) Per des-
comptat que nestic segura! Si no, no tho diria. g) Els altres ja no vindran. Ja s massa tard. h) Jo?
No tinc pas cap dubte. i) El lleixiu taca la roba i la descoloreix. j) Aviat arribarem a loasi i podrem
descansar.
Lxic
En aquest apartat es posa laccent en la detecci i correcci de diversos errors molt comuns en
ls del lxic: vaguetats i imprecisions, significats impropis, comodins o mots jquer, interferncies
lxiques (barbarismes) i vulgarismes. Es pretn que lalumnat sigui conscient de la importncia que
t disposar dun vocabulari ampli i saber-lo emprar correctament per tal dexpressar les idees amb
precisi. Tamb shaur dinsistir en la correcci i la genunitat de lexpressi.
Les activitats segueixen lordre en qu les explicacions teriques han tractat els diferents tipus
derrors que es volen esmenar: lexercici 1 treballa la precisi del llenguatge a partir dun concepte
genric; lexercici 2 confronta mots de significat molt proper i que sovint es confonen; lactivitat 3
treballa la precisi a partir de mots jquer; en les activitats 4 i 5 lalumnat ha de poder reconixer i
substituir diversos tipus dinterferncies lxiques (barbarismes) i de vulgarismes.
Copia les definicions segents i indica quin dels dos mots que et proposem shi ajusta ms. Jus-
tifica-ho.
a) Lnia que es fa al cap tirant els cabells duna banda cap a un costat, i els de laltra al costat
oposat. (clenxa / ratlla)
b) Temps assenyalat per a alguna cosa. (terme / termini)
c) Cadascun dels extrems dun pa de forma allargada. (punta / crost)
d) rgan parell de laudici i de lequilibri. (oda / orella)
e) part superior i lateral de lespatlla humana. (muscle / mscul)
Reps dortografia
En altres cursos shan anat treballant els diferents apartats de lortografia de manera progressi-
vament ms complexa mitjanant lexplicaci de les normes ortogrfiques, llurs excepcions ms
importants i la prctica immediata dunes i altres. En arribar a quart dESO els/les alumnes ja dis-
posen, doncs, de tot el bagatge teric i prctic necessari per articular els sons de la manera ms
genuna dacord amb el dialecte geogrfic propi i per escriure amb correcci. Aix no obstant,
malgrat que insistir novament en la teoria resultaria reiteratiu i probablement poc til, s que creiem
necessari que els nostres alumnes continun treballant la seva expressi escrita amb exercicis dis-
senyats perqu es vegin obligats a prestar atenci a aquest aspecte de la normativa.
En aquesta unitat es proposen una srie dactivitats que treballen duna o altra forma els diferents
aspectes de laccentuaci: la distinci entre sllaba tnica i tona, la pronncia acurada de les
dues sllabes tniques dels mots compostos, els diftongs i els hiats, laplicaci de les normes
daccentuaci en pollislabs i laccent diacrtic.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana de ledat mitjana. Es proposen activitats de lectu-
ra i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres i autors representatius daquest
perode: especialment la poesia dAusis March i la novella Tirant lo Blanc.
LECTURA
Comprensi lectora
1 Sn naturalistes que capturen animals per prendren les dades.
2 Un cant que puja i baixa de volum, de vegades clar, daltres tot just al llindar de la percepci.
4 Una gran flama. Desprs dues columnes de flames ms als pics contigus.
6 La primera possibilitat s anar a buscar els gurdies civils fent una marxa dunes quantes hores.
Aix implicaria deixar anar els animals capturats durant la nit i perdre un dia o dos de feina. la
segona possibilitat s quedar-se i esperar que ning els molesti.
9 El treball de camp consisteix a observar, pesar i marcar els animals que caiguin en els paranys
(glrids i sorcids) i a disseccionar egagrpiles (regurgitacions estomacals de certs ocells carn-
vors). El vocabulari pertany a un registre culte: sn termes cientfics propis de la zoologia.
Recursos lingstics
10 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
12 a) amb una veu a penes audible; b) sense claror, sense veure-hi; c) tenir sort; d) dur a terme
una activitat; e) arribar molt cansat, esgotat; f) perjudicar o enganyar a alg
COMUNICACI
Nus: De lor... a dents i queixals. Ens explica ls que els habitants del poble donen a lor
que extreuen amb tant de treball.
Desenlla: I els enterramorts... fins al final. Tanca el cicle de vida dels habitants del poble:
fins i tot la mort gira al voltant de lor.
d) Els pleonasmes que hi ha en el text sn els segents:
De seguida vaig veure la muntanya esguerrada, partida pel mig, i, als seus peus, carretons
i ms carretons, homes i ms homes amb pics i escarpres, amb martells i perpalines... ho-
mes enfilats dac dall a punt de matar-se en equilibris impossibles, lligats per la cintura,
per un bra, per una cama, per un simple peu en alguna aresta salvadora, pica que pica,
arrenca que arrenca. El sol petava contra la muntanya enteranyinada per camins de brillan-
tor que encegaven. Vetes i ms vetes. De lor, en aquell poble, no en feien gran cosa. Sel
ficaven, si es pot dir aix, a la boca. Abans lamuntegaven una mica pertot arreu i quan els
venia de gust o quan consideraven que ja nhavien arrencat prou el polien perqu ence-
gus. Era la seva dria; frega que frega, enllustra que enllustra: com brilla, com brilla. Com
he dit sel posaven a la boca; tots duien dents dor, colls dor a dents i queixals. I els ente-
rramorts no paraven darrencar dents dor, ponts dor, colls dor a dents i queixals abans de
cobrir amb lmines dor la terra mare de les tombes que colgaven els morts daquell poble
tan regroc i tan lluent.
3 a) El text critica la pressa, veritable flagell del mn modern: Si us plau, necessito una planta...
Per no puc perdre el meu temps. Necessito una planta que creixi en qesti dhores!
GRAMTICA
1 a) El pitjor; b) la qual cosa/cosa que; c) tan lluny com sigui possible; d) el meu fort; e) potser;
f) All/El que, per tant; g) com mha costat; h) almenys/pel cap baix/com a mnim; i) La cosa/
El / All que ms rbia em fa; j) dall ms elegant!
2 a) uns llegums; b) Les postres; c) uns avantatges; d) la suor; e) els dubtes; f) el deute; g) uns
costums; h) un lleixiu, una olor
4 a) tots els altres; b) alguns/ uns quants; c) Els altres; d) alguna cosa, cap; e) diversos/uns
quants; f) cap; g) massa; h) prou; i) bastants; j) uns quants/diversos/alguns
LXIC
REPS DORTOGRAFIA
1 Aguts: obrir, comenar, remenar, trobar, baixar, primer, anar, habitaci, menjador, Montserrat,
parlant, Pars, passar, acabar, arreglar.
Plans: armari, capses, puntetes, palmeres, estava, viatge, nuvis, anava, sigui encara, havia,
Sussa, tenia.
Esdrixols: ustria.
Monosllabs tnics: vaig (5), i (4), fins, llums, (2) pis, cap, Tot, just, o, jo, temps.
Monosllabs tons: a, que (2), els (2), de (3), al (2), amb, les , la, del, per (2), d (2), l (2)
2 a: comenar, remenar, trobar, baixar, anar, Montserrat, parlant, passar, acabar, arreglar, armari,
capses, estava, viatge, anava, encara, ustria, vaig, cap.
e oberta: puntetes
e tancada: primer, palmeres, temps
i: obrir, Pars, sigui, havia, Sussa, tenia, i, fins, pis.
o oberta: o, jo
o tancada: habitaci, menjador, Tot
u: nuvis, llums, just
7 alzina, pas, guila, piny, autombil, alacr, fruita, dlia, teixir, itali, pltan, Agns, crrer,
Jap, Polnia.
8 a) 6; b) 4; c) 7; d) 1; e) 8; f) 3; g) 5; h) 2
9 a) Ha tret un deu a lexamen. Du nhi do! Qui ho havia de dir! b) s un jersei fet a m. El fu
durant les vacances. c) Linters de cadasc no va permetre arribar a una coincidncia. d) En
Ramon i en Llus estudien cincies i la Maria, histria. e) Us ho explicar tot amb pls i senyals.
f) Vols mres? S, si s que sn madures.
HISTRIA DE LA LITERATURA
Pg. 26
1 a) Piramidal.
b) Esglsia; noblesa; poble.
c) Ramon Llull.
d) Centrada en la poesia en llengua occitana, reflectia els ideals de la societat feudal: guerra,
honor, amor.
2 a) A la dama.
b) s esclau de la dama, ella s la millor del mn i la ms divina.
Pg. 29
1 Ramon Llull. Obres: Llibre dEvast e dAloma e de Blanquerna son fill. Llibre dAmic e Amat,
etc.
2 Segle XV.
4 a) Versos decasllabs.
b) Poeta-brau que fuig de la dama.
c) Per ser feli.
d) El poeta es comporta com un brau.
5 a) Lorgull.
b) Dotze sllabes.
c) Per expressar els sentiments de desengany.
d) Poeta-perill de la mar.
e) La dama no li fa cas, s orgullosa.
Pg. 31
c) Lermit, que s qui demana saber les justes darmes en qu Tirant ha intervingut. Inter-
venen en els fets narrats: Tirant, vint-i-sis cavallers, donzelles, el Rei i la Reina, jutges de
camp. El protagonista principal s Tirant.
El protagonista secundari s loponent. Les donzelles sn protagonistes secundries aju-
dants del protagonista principal.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
1 Un mirall
2 Ella mateixa.
3 No veu amb bons ulls que la princesa faci tanta festa per un home com Tirant.
5 a) Amors; encontre entre Tirant i Carmesina; sentimental; primera part i segona part.
b) Tirant, Carmesina (personatges principals); viuda Reposada i Estefania (personatges se-
cundaris); tercera persona; casa del Rei, segle xv
12 Lamor.
13 Ramon Llull.
14 Ausis March.
15 Segle XV.
16 s una novella creble i versemblant, una novella total perqu s de cavalleria, fantstica,
histrica, militar, social, ertica, psicolgica.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora.
El text va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de
comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en el text.
Comunicaci
Largumentaci s present en moltes situacions comunicatives, ja que a travs della sexpressen
opinions i tamb sintenta convncer alg. Per tant, s molt necessari que lalumnat en cone-
gui lestructura i els recursos que utilitza. Lalumnat tamb hauria de saber reconixer el tipus
dargumentaci que fan servir els missatges que rep quotidianament i alhora saber fer servir les
estratgies argumentatives ms adequades a cada situaci.
Les activitats tracten aspectes molt diversos de largumentaci. Lexercici 1 socupa de les ca-
racterstiques lingstiques del text argumentatiu i se centra en ls dels connectors. Lexercici 2
treballa lestructura formal i de contingut del text argumentatiu. Les activitats 4 i 5 se centren en
lexposici darguments en contra o a favor duna qesti determinada; lalumnat haur de prepa-
rar intervencions breus per a un context formal (trucada a un programa de rdio o intervenci en
un programa de televisi), de manera que haur dadaptar el seu discurs al mitj i a la necessitat
dutilitzar un registre estndard. Lobjectiu daquestes activitats s potenciar lexpressi racional,
objectiva i respectuosa de les idees prpies; sobretot cal deixar clar que el debat noms s profits
si es basa en la tolerncia i el respecte a les opinions dels altres.
Lactivitat TIC se centra en lanlisi de textos argumentatius present en la premsa escrita, bsi-
cament els editorials i els articles dopini. Els gneres periodstics van ser estudiats a tercer i
les seves caracterstiques han de resultar familiars als alumnes. De tota manera, potser seria bo
repassar-les.
Com a activitat complementria proposem lexercici segent: Llegiu als alumnes la carta al diari
que reprodum a continuaci i demaneu-los que simulin una trucada a un programa de rdio per
exposar la seva opini sobre el tema. Tamb poden fer lexercici per escrit, com si enviessin una
altra carta al diari que ha publicat el text.
Nestic farta!!
Laltre dia vaig carregar el mbil des dun caixer i no vaig rebre confirmaci per part de la com-
panyia M en forma de missatge, aix que lendem vaig trucar al servei datenci
al client de la companyia. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig parlar en catal: em van
penjar! Vaig decidir tornar a trucar i no em van atendre fins al cap de mitja hora i, a ms, per
molt que volgus penjar el telfon, no em deixaven i encara mocupaven la lnia amb la seva
msica despera. Ara, a qui li haig de reclamar aquesta mitja hora despera en qu no em
deixaven ni penjar el telfon? Ho trobo vergonys!
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
Aquesta unitat se centra en lestudi de les estructures i les funcions sintctiques presents en un
dels components de loraci: el sintagma nominal. En primer lloc, a manera dintroducci, es re-
passen els trets que fan de loraci una unitat sintctica, lgica i prosdica i, de seguida, es passa
a lestudi del sintagma nominal.
A continuaci, sestudien les diverses estructures sintctiques que poden desenvolupar cadascu-
na de les funcions presents en un sintagma nominal: nucli, determinant i complement del nom, a
travs dexemples diversos per tal que els alumnes shi vagin familiaritzant, tant amb les ms sim-
ples com amb les que resulten ms complexes, com sn les oracions subordinades substantives i
adjectives. Pel que fa als determinants, sen relacionen els diversos tipus existents atenent al tipus
de significat que afegeixen el nom que acompanyen.
Les activitats persegueixen un triple objectiu: per una banda, la identificaci destructures sintcti-
ques diverses (sintagmes nominals sencers en lactivitat 1, elements que els componen en la 3 i la
4); per altra, en lactivitat 2, la distinci entre dues de les funcions sintctiques principals que pot
desenvolupar el SN dins de loraci (subjecte i CD) grcies a la prova de la concordana. Per ltim,
en la 5, la transformaci doracions molt simples en altres de ms complexes a partir de lafegit
de complements del nom i del verb, una tcnica senzilla que pot ajudar lalumne/a amb dificultats
alhora de compondre textos coherents i ben cohesionats.
Escriu dues oracions amb cada una de les paraules segents. Una, segons la seva categoria origi-
nal (adjectius, verbs, determinant, etc.) i una altra, fent la funci de nucli dun sintagma nominal.
Possible soluci:
Lxic
Linters daquest apartat se centra en la relaci de sinonmia entre paraules, en funci del context
i del registre en qu sutilitzen.
A lexercici 1 shan daparellar sinnims sense tenir en compte el context. En canvi, en la resta
dexercicis cal trobar el sinnim que sajusti al context de la frase. Lalumnat ha de tenir clar que
cal trobar un sinnim el mxim de precs possible i evitar caure en ls indiscriminat dhipernims
o mots comod. En lactivitat 4 lalumnat ha descollir el sinnim que millor sadeqi al registre de
cada frase; com a refor daquest exercici, seria bo preguntar a lalumnat el registre a qu pertany
cada mot o cada frase de la resta dactivitats.
Com a activitat complementria podeu fer lexercici segent: De cada trio de sinnims, subratlla
aquell que expressi un grau dintensitat ms alt.
Reps dortografia
En aquesta unitat repassem un dels signes ortogrfics ms complexos, la diresi. Les activitats
treballen els dos usos de la diresi: la diresi en estreta relaci amb laccent dins la mateixa famlia
de mots per senyalar la presncia dun hiat; o b com a marca ortogrfica que senyala la presncia
dun diftong creixent en els grups ge, gi, qe, qi.
Com a activitat complementria per treballar tant lortografia daquesta unitat com la de lanterior,
proposem el dictat segent:
El cam fins a casa el vam fer en silenci. Abans darribar-hi, alguns vens i companyes de la mare
van deixar-nos per seguir el seu cam.
La porta de casa era oberta i una colla de dones, venes la majoria, eren al menjador i a la cuina.
Ens van acollir com si fssim malalts. Havien ests unes estovalles a la taula i dipositat uns gots
amb llet calenta i llesques de pa.
Apa! suplicaven. Ara seieu i mengeu alguna cosa. Voleu que ens quedem a fer el dinar...?
La mare se les va mirar a totes amb un somriure trist dagrament. Sense dir res va anar passant
davant de cada una delles i les va anar acaronant amb una m, mentre els ulls li vessaven de
llgrimes. En arribar a la darrera, tenia la cara plena de reguerons i li queien gotes pel nas i la
barbeta. Un moviment convuls li va comenar a sacsejar lesquena i el cap, com si li hagus
vingut el singlot, i un gemec cada cop ms fort li sortia de la boca.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana dels segles XVI, XVII, XVIII, i tamb la Renaixena, al
segle XIX. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius
dobres i autors representatius daquests perodes.
LECTURA
Comprensi lectora
2 La continutat.
3 a) prudncia: moderaci, previsi del que pot succeir, coneixement derivat de lexperincia
del mn i dels homes, etc.
b) enteniment: conscincia, domini continu de si mateix, lucidesa, reflexi i conscincia arre-
lada en lexperincia, etc.
c) discreci: fer, abans de cada acci, un examen reposat de les possibles conseqncies.
d) circumspecci: mirar al voltant dun mateix amb cautela, aplom, gravetat, etc.
4 Enteniment.
5 Pels romans, prudncia era no sols moderaci, sin tamb previsi del que pot succeir entre
diverses possibilitats. Pels romans era prudent aquell que, pel fet dhaver viscut molt, havia vist
molt; aquell qui estava en el secret de les coses.
6 Vol dir tenir control sobre els propis pensaments i accions, evitant caure en la follia o
lalienaci.
Recursos lingstics
12 a) vague; b) curull; c) follia; d) emprar; e) sentncia; f) ac; g) assolir; h) afrontar; i) aplom; j) ob-
jectiu
COMUNICACI
1 De segur que; perqu; Per; a part del; En efecte; a ms a ms; I tot aix; ja que; entre els
quals; Tanmateix; tot i que; a la vegada
2 a)
Introducci Primer pargraf: s sorprenent saber que ens passem una tercera part
de la vida dormint.
Conclusi Cinqu pargraf: En realitat, potser no ens agrada anar a dormir, per
tampoc ens sol agradar llevar-nos.
b) Al darrer pargraf hi ha una cita de lescriptor Somerset Maugham: Cada dia faig dues
coses que no magraden gens. Luna s llevar-me. Laltra s anar a dormir
c) Connectors: Per (tercer pargraf), Tot aix (quart pargraf)
d) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. A tall dexemple:
Els ssers humans ens passem una tercera part de la vida dormint. En el mn modern,
aix pot semblar una prdua de temps, per fer-ho s necessari. Dormir s una forma que
tenim els humans de recuperar energia, i linsomni s una greu malaltia.
GRAMTICA
2 a) lentrada de la piscina; b) aix de les targetes de crdit; c) jo (ellptic); d) Ell/a (ellptic) / ell/a
(ellptic) / nosaltres; e) nosaltres (ellptic); f) un seguit de camps; g) els concursos de televisi;
h) tres gallines blanques; i) aquesta notcia que surt a la premsa; j) tu (ellptic)
3
oracions determinant nucli complement
a X X X
b X X X
c X X
d X X X
e X X X
f X
g X X
h X X
i X
j X
4 a) nous (adjectiu), de pis (SPrep); b) a qui vam demanar ladrea (oraci adjectiva); c) de cartr
(SPrep); d) de Jess Moncada (SPrep), que em vas recomanar (oraci adjectiva); e) de cavalls
(SPrep), que se celebren per Sant Joan a Ciutadella (oraci adjectiva); f) etimolgic (adjectiu),
catal-angls (S nominal en aposici); g) ple de llapis de colors (S. adjectiu); h) de la setmana
que ve (SPrep); i) duna bruixa muntada en una escombra (SPrep); j) de la finestra de darrera
(SPrep)
5 Exercici obert: a) La llibreta despiral s al prestatge de sota. b) Els paletes que treballen amb
el teu germ van construir una casa gran i lluminosa. c) La professora de francs va felicitar
lalumne que havia tret la millor nota a les proves de selectivitat. d) El gat tigrat senfilava per la
soca de larbre com un llamp. e) El germ gran den Gil nedava per la gorga ms fonda. f) La
noia rossa comprava al supermercat que hi ha a la cantonada.
LXIC
1 a) 4; b) 8; c) 7; d) 2; e) 1; f) 9; g) 3; h) 10; i) 5; j) 6
6 regar: ruixar, mullar, irrigar; resultats: fruits; alcalde: batlle; posat fi: acabat, finalitzat, po-
sat terme; concentracions: reunions, aplecs, trobades; mtode: sistema; pensat: planejat,
ideat, projectat; evitar: impedir; al costat: a la vora, tocant a; tipus: classe, mena; deixalles:
residus, escombraries; deixaven: abandonaven; persones: individus, gent; organitzaven:
muntaven; festes: celebracions
REPS DORTOGRAFIA
1 agrament, ram, herocitat, clossa, fluid, conduren, herona, benet, bisca, Llus, pec, pasos,
trair, oda (o oid!), ve
2 fortut, truita, rell, amonis, ateisme, aigera, quocient, conduiria, exigitat, lingstica, jesuta,
europeista
3 Augmenta la conscincia que hi ha problemes ambientals que posen en perill la salut del pla-
neta, com a conseqncia duns hbits dus dels recursos i de degradaci del medi que han
canviat molt poc en el descurs dels darrers millennis, mentre que el nombre dssers humans,
origen daquesta utilitzaci de recursos i daquesta degradaci ha anat creixent. Ja no es
tracta noms dels ciutadans responsables i (tmidament) de les administracions, sin tamb,
dels sectors productius, considerats, exactament o no, els principals culpables.
4 a) ballar, balli, ballis, ballin; b) enviar, envi, envis, envin; c) continuar, continu, continus, conti-
nun
7 a) La vena afirma que lallament que hem posat est prohibit pel Departament de Salut.
b) Tradues del francs uns contes sussos. c) Deixals que sun! Desprs ja es rentaran a
laigera de fora. d) Al final han agrat la seva traci. e) Si construssin un edifici trapezodal
lefecte seria grandis. f) No menyspres la seva ingenutat: sadonar de lengany. g) Tagram
que hagis redut la velocitat. h) Val ms que no copis en lexamen i que estudis ms. i) La mort
daquell ucrans va sortir a tots els diaris: sucidi o assassinat? j) No crec que renunci mai a
sortir amb paraigua.
8 a) pas, pasos; b) Llus, Llusa, Llusos, Lluset; c) Pasqua, Pasqes; d) ambigua, ambiges,
ambigitat; e) copiar, copi, copis, copin; f) suem, su, sus, sun; g) trair, trador, tradora,
traci, trassis, trassin, etc.; h) heroic, herona, herocitat; i) continu, continutat; j) traduem,
tradussis, tradussin, tradures, traduren, tradut; k) llengua, llenges; l) esmorteir, esmortet...
10 succet per marcar que la e i la i pertanyen a sllabes diferents i, per tant, no formen diftong;
qesti per marcar que la u sha de dir i, per tant, forma part dun diftong creixent.
HISTRIA DE LA LITERATURA
Pg. 52
a) El contrast el donen la cara, les mans i la pinta, que sn totes de color blanc (la pinta s de
marfil) i els cabells de la dama, que sn dun color negre intens (com latzabeja).
b) La noia es troba dalt dun terrat. El poeta lanomena Flora.
c) El poeta s lluny del terrat i se sent atnit i enamorat.
Pg. 55-56
3 a) Enyorament de la ptria.
b) Uns mariners canten una habanera a la platja.
c) Un recurs fnic podria ser lalliteraci que trobem a papalloneja una barca o on canten
los mariners. Un recurs morfosintctic seria lhiprbaton de A plorar mon desconhort/
massegu sota una pala. I un recurs semntic seria la metfora que veiem a papalloneja
una barca.
d) Cada vers t set sllabes, menys lltim vers de cada estrofa, que en t vuit. La rima s asso-
nant i rimen noms els versos parells. Els dos versos del final de cada estrofa sanomenen
tornada.
Pg. 59-60
4 a) Aquest fragment reflecteix el subttol de lobra, Estudi duna passi, amb qu Oller va pu-
blicar LEscanyapobres. Des daquesta perspectiva, el tema de lavarcia s tractat com si
fos una malaltia de lesperit, i el novellista es presenta com un metge que tracta un malalt.
Narcs Oller, en aquest episodi, despulla lnima dels protagonistes la Tuies i lOleguer i
ens els presenta com ssers aberrants que noms conceben les seves relacions personals
i sexuals en termes financers. Es tracta, doncs, de dos personatges alienats fsicament i
espiritualment per la seva passi patolgica pels diners.
En el seu afany per estalviar fins a limpossible i guardar diners, la Tuies i lOleguer pre-
nen una actitud contrria al funcionament econmic capitalista, ja que vulneren el principi
dinversi i, especialment, el de lliure circulaci de capitals.
b) En aquesta escena, la passi pels diners que guarden, contemplen i remenen s la font
de plaer que els provoca, com diu el narrador, una extrema passi que els devora. La visi
daquest mn infrahum i grotesc guarda relaci amb el gust dels naturalistes per la des-
cripci dambients degradats i de personatges marginats.
4 Naus.
9 La Verge Maria.
14 a) Un cel dales
b) verdosos boscos
c) Les guiles que hi niaren
d) Una veu dola
e) No hi ha aquest tipus destructura
f) el cim de Sant Jeroni
15 a) amada
b) joia
c) grandis
d) fer crrer
e) contestar
f) veure
g) treure
h) parlat
i) estrella
j) esclaves
19 Verdaguer: LAtlntida; Narcs Oller: La febre dor; ngel Guimer: Maria Rosa.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de lobra teatral de Santiago Rusiol, Miss Barceloneta.
El text va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de
comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en el text.
Comunicaci
En aquest apartat es treballar la conversa formal. s un aspecte molt present en la vida escolar:
intervencions formals a classe, converses amb professors i tutors, etc. Ms endavant, en la vida
adulta, tamb shaur de practicar en algunes ocasions: entrevistes laborals, reunions de treball,
reunions venals, assemblees, intervencions en els mitjans de comunicaci audiovisuals, etc. Es
tracta dajudar lalumnat a preparar aquest tipus dintervencions orals mitjanant ls dunes orien-
tacions que lajudi a desenvolupar les intervencions orals de manera coherent i ordenada. Igual-
ment caldr posar de relleu que en aquests tipus de textos ha de predominar el registre estndard
o formal i que cal evitar de fer-hi servir tota mena de colloquialismes.
Les activitats serviran per realitzar una srie dassajos acotats i dirigits pel professorat per tal que
lalumnat vagi adquirint competncia en lexpressi oral formal. Lexercici 1 treballar les frmules
utilitzades en les converses, distingint aquelles que sn prpies de registres formals i informals. Els
exercicis 2, 4, 5 i 6 plantegen situacions i temes per establir un simulacre de conversa formal: en
lexercici 2 el dileg sestablir entre parelles; lexercici 4 proposa un colloqui entre quatre o cinc
persones; lactivitat 5 simula una entrevista escolar, i situa la conversa en un terreny molt familiar
per a lalumne; el darrer exercici planteja una entrevista laboral, una prctica que lalumne podr
aplicar en el seu futur professional.
Lactivitat TIC proposa el visionat dun debat televisiu a travs dInternet. Ms enll dexplorar un
recurs que ofereix la xarxa, lactivitat consisteix en lanlisi de les intervencions dels intelocutors, no
solament des del punt de vista dels continguts sin tamb de les formes: tan importants sn els
missatges lingstics com els missatges no verbals.
Com a activitat complementria poden demanar als alumnes que, per parelles, preparin i repre-
sentin una daquestes converses:
d) El director duna sucursal bancria rep un client que vol sollicitar un prstec.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
Aquesta unitat se centra en la introducci al sintagma verbal a travs de lestudi dels tipus de
verbs, considerats des de diferents punts de vista. En primer lloc, es considera la relaci entre
subjecte i verb (verbs personals i impersonals) i, tot seguit, els diversos tipus de verb atenent a
les caracterstiques semntiques i sintctiques. Des daquest punt de vista, es remarquen lntima
relaci entre tipus de verb i complement exigit i la inserci dun i altre en el context discursiu.
A continuaci es fa un reps dalguns verbs pronominals que mereixen atenci especial per motius
diversos: per una banda, alguns verbs que, per interferncia del castell, susen sense pronom i,
per altra banda, verbs que canvien de significat segons que siguin pronominals o no.
Les activitats estan plantejades de manera que posin a prova la capacitat de reflexi sobre la llengua
de lalumnat, tant pel que fa a la sintaxi (activitats 1, 2 i 5), com al recursos lxics (activitats 3 i 4).
No .......................... una tasca senzilla trobar lastut mag. .......................... molts boscos
on buscar, per noms un Merl. Aix , doncs, el pobre cavaller ..........................dia rere dia,
nit rere nit, esdevenint cada vegada ms feble.
Travessant els boscos tot sol, el cavaller .......................... que.......................... moltes co-
ses que no ........................... Sempre ..........................molt llest, per no ..........................
gaire provant de sobreviure al bosc.
De mala gana, .......................... que ni tant sols no .......................... diferenciar els fruits
verinosos dels comestibles. Aix .......................... els pats en una mena de ruleta russa.
I el beure no .......................... menys arriscat. El cavaller .......................... de ficar el cap
dins un rierol, per el casc se li .......................... daigua. Dues vegades .......................... a
punt dofegar-se. Per si aix no fos prou dolent, .......................... den que havia entrat
al bosc. El cavaller no .......................... distingir el nord del sud ni lest de loest. Per sort, el
seu cavall s que .......................... orientar-se.
Solucions: era, Hi havia, va cavalcar, va adonar-se, hi havia, coneixia, shavia considerat, sen sen-
tia, va admetre, sabia, convertia, era, va provar, va omplir, va estar, shavia perdut, sabia, sabia.
Lxic
Linters daquest apartat se centra en la relaci dantonmia entre paraules, en funci del context
i del registre en qu sutilitzen. Com ja havem dit en la unitat anterior en qu vam treballar els
sinnims, cal facilitar a lalumnat els recursos necessaris per poder continuar progressant pel seu
compte, com ara aprendre a manejar els diferents tipus de diccionaris, segons les necessitats, en
aquest cas el diccionari de sinnims i antnims. A excepci de lexercici 1, en totes les activitats
cal trobar lantnim que sajusti al context de la frase. En les activitats 2, 3 i 7 es treballa espe-
cficament la diversitat dantnims dun mateix mot en funci del context. Lexercici 3 treballa el
Es divideix la classe en grups de quatre persones, que numerarem (grup 1, 2, 3, 4...). Cada grup
ha descriure una llista de 5 mots i el seu corresponent antnim. No poden ser paraules que hagin
aparegut en el llibre. Tot seguit comena el concurs: El primer grup proposa un mot de la llista, i
els del segon grup han dendevinar lantnim que tenen escrit. Si no lendevinen passa el torn al
grup segent i aix successivament. Quan el mot sendevina, el grup que lha encertat suma un
positiu. Quan shan acabat els mots del grup 1 comena el grup 2, que pregunta al grup 3, i aix
successivament. Guanya el grup que t ms encerts.
Reps dortografia
En aquesta unitat treballem la vocal neutra, a partir sobretot dexercicis domplir buits. Malgrat
que lortografia de la vocal neutra, desprs de la feina feta en cursos anteriors, ha destar ja ben
assolida, cal insistir una vegada ms en la seva escriptura en substantius i verbs. Per tamb en la
correcta pronncia del so de vocal neutra entre els parlants de totes les varietats del catal oriental.
Conv recordar que, sobretot a la ciutat de Barcelona i zones prximes, sovint es negligeix aquesta
neutralitzaci i sacaben pronunciant a i e tones a la castellana, amb la consegent desnaturalit-
zaci que aix suposa.
Es treballen tamb novament aquells mots que divergeixen del castell a lhora descriurels, on es
cometen freqents errors per aquesta interferncia, ja que probablement constitueixen la principal
dificultat pel fet que cal memoritzar-los un per un.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia el perode de final del segle XIX i principi del segle XX: el modernisme.
Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres i
autors representatius daquest perode: Joan Maragall, Vctor Catal i Santiago Rusiol.
LECTURA
Comprensi lectora
1 a) De 14 vots, nha obtingut 8.
b) Est nerviosa i commoguda.
c) Resposta oberta. Per contestar la pregunta cal tenir en compte tres petits incidents entre el
Ramonet i la Laieta: Primer: En Ramonet labraa i ella el rebutja dient-li que no la rebregui.
Segon: En Ramonet li demana que li ho conti tot i ella el talla dient-li: Ara no estic per tu.
Ara estic per mi. Mhan fet Miss. Tercera: Quan el periodista li demana si ha tingut algun
amor, ella respon potser s davant mateix del Ramonet.
d) Gumersind
e) Perqu ha guanyat el concurs de Miss Barceloneta.
f) Planxadora.
g) La multitud de preguntes que li fa el periodista latabalen.
h) No. Noms sap jugar a la bescambrilla.
i) De fet, no li proposa en aquest fragment, simplement fa un comentari sobre lactuaci del
jurat.
j) Lautor vol fer una crtica morda dels concursos de bellesa. Els personatges i les situacions
sn tpics i ridculs.
Recursos lingstics
5 a) amanyoguis, matxuquis, arruguis; b) actriu (de cinema); c) emocionada, afectada, alterada;
d) barrets; e) contagis, enganxis; f) atordeixi, maregi, atorolli; g) xafarder; h) agraden; i) dies;
j) idea
7 Una planxa s un estri que serveix per planxar la roba. En sentit figurat s una cosa que alg
diu o fa i que el deixa en una situaci ridcula.
8 Ingeni s un mot incorrecte perqu s un barbarisme, del castell ingenio. En catal el mot
correcte s enginy.
9 Resposta oberta. A tall dexemple: ciclista, dentista, violinista, taxista, florista, esportista, etc.
COMUNICACI
1
disculpar-se perdonar lamentar agrair demanar
formal c i d g b
informal h a j f e
GRAMTICA
de rgim
impersonals copulatius transitius intransitius pronominals
preposicional
de rgim
impersonals copulatius transitius intransitius pronominals
preposicional
3 ha ingressat, va informar, adduint, vaig parar-hi, va clavar, crear, provocar, endegar, tanquin,
diposita, plantin, gravar, figuri
4 a) Lvia aprecia molt en Miquel. b) Han tardat dues hores per solucionar el problema. c) En
Joan ja no hi viu, en aquesta casa. d) Els monitors us acompanyaran tot el dia. e) Les claus es
troben al calaix. f) Durant la setmana conviuen amb la mare. g) La reuni tindr lloc a les set.
h) La gasolinera dista tres quilmetres de lestaci. i) La Maria treballa daprenenta en aquest
taller. j) A classe ens abstenim dencendre el mbil
5 Verbs copulatius: sser i estar. Verbs predicatius: admetre, perdres, haver-hi, saber, omplir,
convertir, conixer, provar, transportar, observar (transitius); cavalcar, morir, anar-sen (intransi-
tius); adonar-se, sentir-sen, acostumar-se (de rgim preposicional).
LXIC
1 1 baix; 2 lleig; 3 antiptic; 4 dolent, malicis; 5 injust; 6 mentider, fals, hipcrita; 7 indecs,
aturat, parat; 8 covard; 9 ximple, ruc, beneit, ase, totxo, babau; 10 lent, a poc a poc
5 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Una possibilitat seria la segent:
Era petitot i dossos menuts/dossada fina, per gras i capgrs. Blanc de pell/ De gran
pallidesa, tenia rossos els cabells, sempre llargs, i eren tamb daurades les nines dels
seus ulls, clides i plcides mentre escoltava, apagades o dures quan la seva paraula ho
requeria. Fora barbut/Barba-serrat, tenia, no obstant, escasses celles, unides al seu nas
xato/cams i arrodonit.
6 a) inslit, desusat, rarcom, corrent; b) nociu, perills, pernicis, ins, malsbeneficis, bo;
c) encantat, distret, absent, embadalit, desorientatatent, concentrat; d) errada, equivocaci,
pfia, desencertencert; e) obscur, tenebrs, ombrvolclar, llumins
REPS DORTOGRAFIA
1 exemple, exemples; teatre, teatres; conserge, conserges; programa, programes; botiga, boti-
gues; petjada, petjades; cmera, cmeres; turista, turistes; mica, miques; italianisme, italianis-
mes; enze, enzes; dialecte, dialectes
2 conferncies, llenges, races, camises, botigues, vivncies, roques, pacincies, aiges, bo-
ges, pasqes, platges
8 Lendem a tres quarts de set, lAlcia es passejava nerviosa dun cant a laltre de la seva ha-
bitaci. De tant en tant saturava davant del gran mirall que hi havia a la paret, just a tocar de
la porta dentrada i sassegurava que tot estava en ordre: que la brusa de seda tenia el caient
perfecte, que lescot era just el que calia, que les mitges savenien b amb les sabates, i les
arracades amb el collaret, que el maquillatge dels ulls ressaltava al mxim les seves ninetes
fosques sense sobrepassar ni un bri el punt del bon gust.
10 verns
HISTRIA DE LA LITERATURA
Pg. 82
1 a) Lactitud de Nietzsche es nota sobretot al final, quan diu que no sacaba el teu viatge;/no
sacabar mai ms perqu expressa el desig deternitat. Per tamb al llarg de tot el poe-
ma expressa lanhel que viure s desitjar ms; per exemple, a partir del vers 7: dna el
front an el gran aire; sempre, sempre mar endins.
Pg. 85
1 a) Lactitud de la Mila s de franca admiraci envers el pastor. Lexpressa tant en el que diu,
com en els gestos que fa: mirant-sel amb una mirada rendida denamorada, etc.
b) El pastor en cap moment no expressa els seus sentiments envers la Mila, de manera que
no sabem qu en pensa exactament.
c) El pastor atribueix el que sap als avis de Sant Pon, per tamb a la inspiraci divina: la
veu de Nostro Senyor.
d) Lactitud del pastor s la ms semblant a la dun poeta modernista, que creia en la inspira-
ci (divina o no) i que es deixava influir fortament pel paisatge i altres elements naturals.
e) Hi ha moltes paraules diferents de les que diem avui dia: fai, sebre, vos, pelut, me, atres,
Nostro, convegi La intenci de lautora s la de mostrar una manera ms autntica i
genuna de parlar el catal, recorrent a formes colloquials, que noms utilitzaven, en el seu
temps, persones dmbit rural i pastors.
Pg. 88
1 a) Dos homes parlen dun foraster que acaba darribar al poble i ha dit a la gent que sap la
manera de trobar aigua. Un dels interlocutors s a casa seva i la seva dona i la seva filla
interfereixen en la conversa. La filla sembla que coneix el foraster i li dna la ra, malgrat
loposici i els renys de la mare.
b) Sembla que tant els dos homes, com la mare de la noia, soposaran a les idees i propostes
del foraster.
c) Ceclia, en efecte, sembla conixer el foraster. Es preveu un grup oposat a lanterior i format
pels dos joves: el foraster i Cecilia
d) Seran els que tindran el conflcite amb la resta del poble.
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
4 Parlar amb propietat i precisi. Ser concs. Vocalitzar i no parlar de manera atropellada. Res-
pectar els torns de paraula. Evitar interrompre els altres. El discurs ha destar ben estructu-
rat.
6 a) Acabada la pluja de la tarda; lentament shan esquinat; b) sha obert; tendre tot mullat;
c) jeu en la serra
7 estvem, estava
11 a) Joan Maragall; b) Vctor Catal; Prudenci Bertrana, etc.; c) Santiago Rusiol; J. Puig i Ferrater
12 Joan Maragall: Visions i Cants; Vctor Catal: Solitud; Prudenci Bertrana: Josafat; Santiago
Rusiol: Lauca del senyor Esteve; J. Puig i Ferrater: Aiges encantades.
14 s una doctrina segons la qual el dest de cada persona est fixat per sempre ja abans de
nixer, de manera que tots els nostres actes estan predeterminats.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
Els textos de lectura inicial daquesta unitat sn dos poemes: Lofici que ms magrada, de Joan
Salvat-Papasseit, i A Mallorca, durant la guerra civil, de Bartomeu Rossell-Prcel. Els textos van
acompanyats dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de compren-
si, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en els poemes.
Comunicaci
En aquest apartat es tracten els treballs escrits i lexposici oral, sovint dues cares de la mateixa
moneda. Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat sigui conscient de les diferncies existents
entre la llengua oral i escrita, en aspectes tan diversos com el canal de transmissi, els codis em-
prats, lestructura del discurs, la sintaxi o el registre.
Pel que fa als treballs escrits posarem laccent en lestructura formal i de contingut. Tamb es
donaran una srie dindicacions i consells per evitar algunes mancances fora corrents en la pre-
sentaci daquests treballs.
Lexposici oral s un aspecte fora present en la vida de lestudiant (no tant com seria necessari,
per) i que tamb ms endavant en la seva vida adulta pot haver de practicar en moltes ocasions:
presentant un informe, intervenint en alguna reuni, trucant a un programa de rdio mitjanament
formal, etc. Es tracta dajudar a preparar aquest tipus dintervencions orals mitjanant ls dunes
orientacions que els ajudi a desenvolupar-les de manera coherent i ordenada. Igualment caldr
ensenyar-los que en aquests tipus de textos ha de predominar el registre estndard o formal i que
cal evitar de fer-hi servir tota mena de colloquialismes.
Lactivitat TIC ha de servir perqu lalumnat conegui i acabi utilitzant amb expertesa el corrector
lingstic que incorpora el processador de textos. Lobjectiu s que lalumnat sigui cada vegada
ms autnom.
Com a activitat complementria es podria demanar a lalumnat que escrivs amb un processa-
dor de textos un petit text en qu hi hagus una citaci i una nota a peu de pgina sobre lautor
de la citaci. A continuaci hauria dinvestigar com sintrodueixen les notes a peu de pgina en un
ordinador.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
En aquesta unitat sestudien els dos primers complements verbals, el directe i lindirecte.
Lestructura daquest tema es repetir en els dos temes segents, que tracten altres complements
verbals agrupats de dos en dos. La reiteraci duna mateixa estructura a lhora de presentar temes
similars ajudar lalumne/a a familiaritzar-se ms rpidament amb el contingut propi dels temes.
En primer lloc, tant en el cas del CD com del CI, es defineix breument el complement estudiat
i es proporcionen una srie de recursos que permetin la seva caracteritzaci respecte a altres
construccions que shi podrien confondre. En segon lloc, es presenten les diverses estructures
sintagmtiques que poden presentar cadascun dels complements per tal que lalumnat sigui ca-
pa didentificar-les. I per ltim, se naborden les substitucions pronominals. Aquest darrer punt, a
diferncia del plantejament que dels pronoms febles es feia a tercer curs, ms basat en la intuci i
en ls, parteix de lexposici exhaustiva de la normativa gramatical i de la caracteritzaci dels tipus
de complement directe i indirecte a partir de la seva pronominalitzaci diversa.
Lxic
En aquest apartat es proposa aprofundir en lestudi dels elements bsics que relacionen els mots
pel significat, concretament la polismia.
No sha de descuidar el treball procedimental relacionat amb la significaci. Caldr insistir en la utilitat
dels diccionaris per enriquir el cabal lxic i laclariment de dubtes. Per tant, s aconsellable disposar
de diccionaris a classe per consultar-los com a elements auxiliars en la realitzaci de les activitats.
Parallelament, sexercitar la capacitat de deduir el significat dels mots a partir del context.
Lexercici 1 treballa la polismia dels mots prendre i punt a partir de les definicions del diccionari.
Les activitats 2 i 3 giren al voltant dels mltiples significats del verb fer i ladjectiu clar. Seria bo
que lalumne sadons que els mots, en les seves mltiples accepcions, sovint tamb canvien de
registre. El darrer exercici s una activitat de redacci; per corregir-la caldr tenir en compte la
semntica, per tamb lortografia, la puntuaci i la sintaxi.
Substitueix el verb donar de les oracions segents per un altre que sigui ms precs dels que tens
a continuaci:
Reps dortografia
En aquesta unitat es repassa lescriptura de la o i la u tones. En la majoria de les activitats els/les
alumnes han domplir els buits existents a partir de la reflexi sobre ls de la o i la u en mots que
pertanyen a la mateixa famlia, amb especial atenci als mots pseudoderivats i, com ja trobvem
en la unitat dedicada a repassar la vocal neutra, als mots lescriptura dels quals divergeix respecte
al castell.
Com a activitat complementria per treballar les vocals tones que es repassen a les unitats 3
i 4, es proposa el segent dictat:
Els pares, decidits a evitar denncies, sinstallaren a Tossals, en una casa que els deixa-
ven els oncles, fent tots els possibles per evitar el trngol passat: el temps viscut a Riutort
quedava enrera. Treballaven tots dos al magatzem dembalatges de loncle Prsper: la
mare va aprendre a fer anar una mquina de plegar capses de cartr i el pare repartia
encrrecs amb una furgoneta del negoci de loncle, tant nova que lhome no sen sabia
avenir, de conduir un vehicle que sengegava a la primera i no grinyolava mai, ben diferent
de lantic trasto dels maldecaps que, retirat de la circulaci, anava rovellant-se en un rac
del magatzem de loncle Prsper i servia per, de tant en tant, treuren alguna pea de
recanvi.
ANTONI DALMASES, Silvestre Malasang
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana dinici del segle XX: el noucentisme i lavantguardisme.
Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres
i autors representatius daquest perode: Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix.
LECTURA
Comprensi lectora
Recursos lingstics
6 a) fcilment, amb rapidesa; b) sense portar de cintura per amunt cap pea de vestir al damunt
de la camisa; c) color groc clar; d) en un moment, en un instant; e) un color blau del to de les
escates dels peixos; f) que el so es perllonga o es refora
COMUNICACI
1 a) 5; b) 3; c) 4; d) 4; e) 2; f) 4; g) 1; h) 3; i) 4; j) 5
Nascut en el si duna famlia de calderers, sempre reivindic aquest ofici familiar com a origen
de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions. Des de la infantesa, Gaud va ser
un atent observador de la natura, de la qual li atreien les formes, els colors i la geometria.
El 1870 an a Barcelona per estudiar arquitectura. No fou un alumne especialment brillant i fins
i tot suspengu unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el ttol darquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes, procedents del mn eclesistic i de la
burgesia, que sempre serien els seus principals clients. El 1883 s un any cabdal en la vida de
Gaud: se li encarreg la continuaci de les obres del temple expiatori de la Sagrada Famlia i
va conixer lindustrial Eusebi Gell, que seria el seu millor client i protector.
Dentre les seves nombroses obres podem destacar can Vicens (1883-85), el Capricho de Co-
millas (1883-85), el Palau Gell (1886-91), el palau episcopal dAstorga (1887-94), el collegi
de les Teresianes (1888-90), la Casa de los Botines a Lle (1891-94), Bellesguard (1900-09), el
parc Gell (1900-14), la reforma de can Batll (1904-06), lesglsia de la colnia Gell (1908-
15), can Mil la Pedrera (1906-10), entre daltres.
A partir del 1918 va decidir que noms treballaria en la Sagrada Famlia, que encara avui
continua en construcci, i de la qual va deixar nombrosos plnols, projectes i esbossos. El
dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia, per pel seu aspecte de captaire ning va
adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir tres dies desprs i fou enterrat a la
cripta de la Sagrada Famlia.
GRAMTICA
1 a) el soroll dels cotxes (CD); b) Li (CI); c) un tret (CD); d) la msica (CD) els (CI) mal (CD); e) em
(CI), la bateria de la cmera (CD), a la Berta (CI), f) llibres (CD), a tothom (CI)
3 Soluci orientativa:
a) el que mhavia demanat; b) problemes de matemtiques; c) arribars; d) un ocell; e) tenia
alguna coartada; f) en pensava jo; g) hem hagut danar; h) els havia passat; i) pujar-hi un altre
cop; j) al rebost hi hauria algunes provisions
4 a) ens (CD); b) em (CI), ho (CD); c) vos (CD); d) us (CI); e) els (CI); f) Els (CD)
LXIC
1 prendre: a) 3; b) 4; c) 5; d) 2; e) 1
punt: a) 4; b) 3; c) 1; d) 5; e) 2
2 a) 5; b) 4; c) 2; d) 7; e) 8; f) 6; g) 10; h) 1; i) 3; j) 9
3 a) 2; b) 1; c) 4; d) 5; e) 3; f) 7; g) 6; h) 10; i) 8; j) 9
REPS DORTOGRAFIA
3 a) embrutat; b) cosiu; c) cullo, culls, cull, collim, colliu o cullen; d) surtis, surti, sortim, sortiu o
surtin; e) podeu; f) vulgueu
6 a) quilos: quilo; b) ritus: ritu; c) cactus: cactus; d) liceus: liceu; e) sinus: sinus; f) globus: glo-
bus
8 Presents de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui,
vulguem, vulgueu, vulguin
Imperatius: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vul-
guin
9 a) Aquells sospirs expressaven el seu sofriment. b) En Joan s molt escrupols amb el menjar.
c) Hem anat a la muntanya a menjar botifarra. d) El cnsol dHongria arriba dem.
10 Efectivament, jo condua la segona cordada datac formada per en Jordi, lAlfred i jo mateix. El
mat del 19 dagost, lAlfred havia pujat al campament 4 per fer de suport a en Joan i lAugust.
Quan el 20 nosaltres pujvem i ells baixaven, la cordada de la Mireia pass el camp 3 com a
cordada tercera de suport o datac. Ens reunrem amb lAlfred al camp 4. El camp 2 qued
desert. LOctavi preferia esperar des del camp 1 i fer una tirada fins al tercer perqu lAntoni
pujava el vint cap a l1 i considerava ms prudent romandre en el primer esperant-lo per for-
mar la cordada que en el segon, ms exposat a les allaus. No podia aimaginar fins a quin punt
havia esmolat les seves intucions.
HISTRIA DE LA LITERATURA
Pg. 110
1 a) El tema del poema s la incertesa dun cam, que el poeta no sap on porta, i la comparaci
amb la vida.
b) El cam s fi, no se sap on mena, pot ser una drecera ingrata, un cam denamorat, un recer
per domir; pot acollir trist o somrient, o morir sobtadament sota la brosta.
c) El cam, en efecte, planteja un dilema: o s un bon cam i porta a bons llocs; o s un mal
cam que mor sota la brosta o porta a llocs tristos. Igual com la vida, doncs.
d) interrogaci retrica: versos 3-4, 9-12; 13-16; 17-20.
personificaci: un lliri blau () / diu () () diu un vel / de teranyina.
anttesi: trist o somrient.
anfora: Qui sap si trist () // Qui sap si mor () // Qui sabr mai ().
e) Cada estrofa t vuit versos. Els versos senars tenen vuit sllabes; els parells en tenen
quatre. La rima s aix: primera estrofa a b a b c d c d. Segona estrofa e f e f a b a
b. Tercera estrofa g b g b a i a i. Llicncies mtriques: sinalefa: o s (vers 3), rossola
ingrata (vers 10); o b un (vers 11), I s (vers 23). Hiat: diu un (vers 7). Elisi: a qu
em convida (vers 22), cam incert (vers 23).
f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
Pg. 113
2 a) Foix expressa aquesta actitud integradora entre la tradici i la modernitat en el darrer vers
del poema: Mexalta el nou i menamora el vell.
b) 1) Tradici (elements antics): muralles, llorer, font, setge, batalles, valls ombroses, tell, mu-
seu, madones borroses. 2) Aventura (modernitat): claus, tenalles, embragat, pea, coixinet,
asfalt, pintar extrem.
1 Madrigal a Sitges
a) Shi destaquen el cel, les calitges, el mar, els clavells i el color blanc enlluernador. Shi troba
molt a gust, ja que diu que tota la poblaci li plau. Les noies tenen la mirada fosca i les
cases, les finestres pintades de blau.
b) El poeta demana a la poblaci que si ell sen va, li doni un record, en forma de flor lleugera,
com ara una margarida.
c) El poema t tres estrofes, de quatre versos cada una, amb versos de set sllabes (seguint
la mtrica popular) i rima: a b c b / a d e d / a f g f. Hi ha dues elisions: que enlluerna (vers
3) i jo et deixo (vers 9). I pel que fa al ritme, sobserva una svia alternana de sllabes
tniques i tones, de manera que fa lefecte dun ritme molt ben sincopat.
d) mar al peu, clavells al niu: s una metfora per indicar que Sitges t el mar a tocar de les
cases, als peus de la poblaci, i els clavells adornen els seus balcons (nius). ulls de sol,
ales de neu: s una manera de descriure una margarida; el centre s de color groc, com
si fos un sol, i els ptals, blancs, com si fossin ales fetes de neu.
7 ull, peu
8 dic, sol
10 a) La Ben Plantada; b) Ortografia (1913), Gramtica (1918), Lxic (1932); c) Els fruits saboro-
sos; d) La muntanya dametistes
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat versa sobre el cinema i la literatura catalana. Desprs de la lectura es
proposen activitats de comprensi, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics
emprats en el text.
Comunicaci
En aquest apartat lalumnat hi trobar un breu reps de la histria del cinema com a set art, les
seves relacions amb la literatura i les tcniques cinematogrfiques bsiques. Lobjectiu s que
lalumnat prengui conscincia del valor esttic del cinema, en molts aspectes relacionat amb la
literatura, i emparentat amb el teatre, la pintura i la msica.
Les activitats socupen dels termes cinematogrfics bsics (exercici 1, 4), les fases delaboraci
dun film (exercici 2), els gneres cinematogrfics (exercici 3) i les tcniques cinematogrfiques
bsiques: tipus de plans, angles denquadrament i moviments de cmera (exercicis 5 i 6). En la
realitzaci daquestes activitats cal aprofitar els coneixements previs que tots els alumnes tenen a
partir de la seva llarga experincia com a consumidors de cinema.
Lactivitat TIC gira al voltant de la cartellera digital. Lobjectiu de la proposta s potenciar la capa-
citat crtica de lalumnat a travs duna la reflexi sobre les propostes cinematogrfiques: gnere,
pblic a qui sadrea i qualitat del gui, les interpretacions, la fotografia, etc.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
Aquesta unitat se centra en la descripci i lestudi del complement preposicional i del complement
circumstancial. Els hem agrupat tots dos en el mateix tema perqu comparteixen algunes carac-
terstiques comunes, com ara la presncia de preposicions diverses o llur substituci pronominal.
Aquests trets comuns expliquen que alguns alumnes els confonguin de vegades i per aix estu-
diar-los un a continuaci de laltre facilita introduir els raonaments que permeten distingir-los.
Pel que fa al complement preposicional, hem cregut til incloure una llista dels verbs de rgim pre-
posicional ms utilitzats atenent a la preposici que els regeix. No es pretn de cap manera que
els alumnes els memoritzin, per s que shi familiaritzin i sacostumin a usar-los.
Lestructura de la unitat, pel que fa a la presentaci dels continguts s molt similar a la de la unitat
anterior, com ja hem exposat all: caracterstiques, estructures i pronominalitzaci. Lnica difern-
cia rau en el fet que lapartat dedicat a la pronominalitzaci s nic: agrupa el complement prepo-
sicional i el complement circumstancial ja que en ambds casos s molt similar.
En les activitats es pretn que els alumnes spiguen identificar el complement preposicional i el
complement circumstancial, aix com les estructures que presenten (activitat 3, 4 i 5); distingir entre
els dos complements estudiats (activitat 1 i 6); i que en spiguen fer la substituci per pronoms
(activitats 2 i 6). Per ltim, en lactivitat 7, es treballen el canvi i la caiguda de preposicions, un dels
problemes amb qu els alumnes sentrebanquen sovint quan han de construir oracions compos-
tes on la proposici subordinada substantiva (dinfinitiu o completiva) s un C. preposicional.
Completa la idea expressada pel verb amb dos complements preposicionals equivalents, un que
tingui lestructura de preposici + oraci dinfinitiu i un altre amb lestructura de conjunci que
+ oraci:
a) Sempre ha confiat a tenir bona sort. / Sempre ha confiat que t bona sort. b) Aneu alerta
a no tallar-vos amb els vidres. / Aneu alerta que no us talleu amb els vidres. c) Shan adonat
massa tard dhaver fracassat en les negociacions. / Shan adonat massa tard que les nego-
ciacions han fracassat.
Lxic
Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat assimili el concepte dhomonmia i el spiga distingir
del de polismia, que sha estudiat en la unitat anterior. Tamb ha de saber diferenciar els mots
homfons dels mots homgrafs.
Per fer les activitats caldr tenir molt en compte la varietat dialectal que parla lalumnat, ja que
moltes homofonies noms es produeixen en uns dialectes determinats. Lexercici 1 serveix per
distingir els conceptes dhomonmia i polismia. Les activitats segents treballen diferents tipus
dhomonmia: mots homgrafs a lexercici 2; mots homfons a lexercici 3; mots homnims de
gnere diferent a lexercici 4.
Fes una frase amb cadascun daquests mots o grups de mots homfons de manera que en quedi
ben clar el significat.
a) suposa/soposa/sho posa
b) esperana/esperant-se
c) dansar/den
d) durs/ds
e) sopera/supera
Reps dortografia
Aquesta unitat se centra en el conjunt de grafies que poden representar els sons de essa sorda
i essa sonora. Respecte a aquest ltim so cal recordar que una part dels alumnes, especialment
alguns nouvinguts i daltres que tenen com a llengua materna el castell i rarament usen el catal
fora de lmbit acadmic, tenen tendncia a no distingir-lo de la essa sorda. Conv remarcar-ne
la diferncia per assegurar-ne la pronncia idnia i perqu s el pas previ per poder escriure amb
correcci.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle xx, concretament la poesia de postguer-
ra. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres
i autors representatius daquest perode, com Carles Riba, Clementina Arderiu, Salvador Espriu.
LECTURA
Comprensi lectora
2 La plaa del Diamant, Bearn o la sala de les nines, Laura a la ciutat dels sants, La punyalada,
Solitud i La febre dor.
3 Pel seu valor memorialstic, ja que parla de la guerra civil i la postguerra des duna ptica dife-
rent a la del discurs oficial de lantic rgim dictatorial.
5 Per abaratir costos i per arribar a un pblic ms majoritari, no tan sols pel ress que prvia-
ment ha obtingut la novella, sin tamb pel tractament duns temes de ms actualitat i proxi-
mitat a lespectador.
6 De mica en mica somple la pica, de Jaume Fuster i Un negre amb un saxo, de Ferran Tor-
rent.
7 El gnere ms fcil dadaptar al cinema s el teatre, sobretot pel que fa als dilegs dels per-
sonatges. La novella ja requereix ms canvis per adaptar el text narratiu al discurs cinemato-
grfic. La poesia s el gnere ms difcil per la seva manca de concepte argumental.
8 Ventura Pons.
Recursos lingstics
16 a) eleg-ncia (concepte abstracte); b) cant-(a-va) (no es tracta dun sufix, sin de morfemes
gramaticals); c) vindr-(ia) (no s un sufix, sin un morfema gramatical); d) orden-aci (acci
relacionada amb el verb); trist-esa (concepte abstracte); f) call-ada (qualitat); g) pint-or (ofici,
activitat); h) ball-(a-r) (no es tracta dun sufix, sin de morfemes gramaticals)
COMUNICACI
2 gui literari, gui tcnic, selecci dactors, rodatge (producci i realitzaci), muntatge, banda
sonora, doblatge, distribuci, estrena
4 a) Els actors i actrius sn les persones que donen vida als personatges duna obra. El prota-
gonista s lactor que representa el personatge principal de la histria; lactor secundari o
de repartiment s lactor que representa un personatge de la pellcula que no s protago-
nista.
b) Un extra s la persona que apareix a la pellcula com un individu en trnsit i sense tenir cap
paper dramtic. Un doble s la persona que substitueix un actor o una actriu en escenes
especials (perilloses, de sexe...).
c) El gui literari s el text on hi ha escrits els dilegs i les situacions que els personatges
hauran dinterpretar a la pantalla. El gui tcnic incorpora als dilegs tot dindicacions
tcniques per a la seva realitzaci: plans, angles denquadrament, moviments de cmera,
temps previst de rodatge, indicacions defectes especials...
d) El llargmetratge s una pellcula de ms duna hora de durada; el curtmetratge t menys
duna hora de durada.
e) La comdia s un gnere cinematogrfic caracteritzat per presentar una visi humorstica
de la realitat i per tenir un final feli. El drama s un gnere que planteja un problema de
forma realista i que es caracteritza per tenir un desenlla trist per als personatges.
f) VOSC: versi original subtitulada en catal: VOSE: versi original subtitulada en espanyol.
5 Les quatre vinyetes tenen un angle denquadrament normal. La vinyeta a) utilitza un pla de
conjunt o pla sencer; b) pla mitj; c) pla americ; d) primer pla.
GRAMTICA
3 a) n; b) pels resultats del Bara; c) danar-te al darrere; d) dels avantatges de la situaci, hi;
e) amb la seva cunyada; f) de dinosaure
4 a) a corre-cuita, CCM; b) a Mallorca, CC lloc; c) Avui dia, CCT; de blit, CCM; d) a la fusta,
CClloc; amb un trepant, CCInst; e) Cada mat, CCT; f) al concert, CClloc; amb uns amics de
Badalona, CCCompanyia; g) de gairell, CCM; h) tan poc, CCQ; perqu s molt mandrs, CC-
Causa; i) de lentrada, CClloc; que plou a bots i barrals CCCausa; j) A causa de la fallida de la
borsa, CCCausa
5
locuci conjunci preposici
averbi SN SP
adverbial + oraci + oraci
b), d), d), e),
h) a), c), g) c), e) i) h)
f), f), i), j)
6 a) El iot del president shi dirigeix (al port esportiu de Premi de Mar, CClloc). b) El jurat del pre-
mi Planeta hi ha optat (per declarar-lo desert, CP). c) Hi pensa anar amb bicicleta (fins a la Vall
dAran, CClloc) / Hi pensa anar fins a la Vall dAran (amb bicicleta, CCInst) d) Ja me nhe as-
sabentat (de lembolic que has organitzat, CP). e) Hi va assassinar larxiduc (amb una bomba,
CCInst). f) Nhi haur prou? (amb dos quilos de pinso, CP) g) Shi ha exposat (a grans perills,
CP) i sempre nha sortit illesa. h) Aquell cami hi ha agafat el revolt (per lesquerra, CCM). i)
Renoi, hi brames! (com un ase, CCM) j) Els meus vens shi dediquen (a la venda a lengrs,
CP)
7 a) Shan negat a concedir el perms a la classe. / Shan negat que concedeixin el perms a la
classe. b) No estem dacord a realitzar el projecte. / No estem dacord que es realitzi el pro-
jecte
LXIC
1 mot polismic: granota (animal)-granota (de mecnic); mots homnims: grill (de taronja)-grill
(insecte); molla (pea metllica elstica)-molla (de pa)
2 a) piula; b) pilot; c) negar; d) piula; e) busques; f) falla; g) busques; h) falla; i) negar; j) pilot
3 a) canti; b) volc; c) Abans; d) cntir; e) colors; f) bolcar; g) cols; h) sessi; i) cessi; j) avan
REPS DORTOGRAFIA
1 a) abraades; b) facis; c) defensar; d) cosir; e) cinc (o zinc); f) zero; g) quinze; h) fossin; i) illusi;
j) cigrons; k) vosaltres; l) camises; m) potser; n) posar; o) sabessis; p) conservar; q) surten;
r) coses (o coces, guitzes); s) pas; t) setze
4 a) nas: nassos; b) s: ssos; c) arrs: arrossos; d) cabs: cabassos; e) gris: grisos; f) pas:
passos; g) cos: cossos; h) gos: gossos; i) mes: mesos; j) congrs: congressos; k) terrs, te-
rrossos; l) tros, trossos
5 a) endolcir: dol; b) tercer: ter; c) ajaar: ja; d) glaada: gla; e) llucet: llu; f) eficcia: efica;
g) felicitar: feli; h) atrocitat: atro; i) excursionisme: excursi
7 Passo, passes, passa, passem, passeu, passen; endolceixo, endolceixes, endolceix, en-
dolcim, endolciu, endolceixen; abrao, abraces, abraa, abracem, abraceu, abracen; deso,
deses, desa, desem, deseu, desen; cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; veno, vences,
ven, vencem, venceu, vencen.
10 Aleshores a les visions boiroses de les poques llunyanes sajuntava la crida que ressonava en
el fons del bosc, despertant en ell una muni de desigs indefinibles i destranyes sensacions.
Mogut per un poder ms fort que la seva voluntat, sortia a explorar, cercant lorigen de leco
que ressonava en ell. Errant pel bosc, flairava amb embriaguesa la sentor de lherbei fresc i de
les plantes que cobrien la terra negra entremig de lhumus secular; i aquelles olors saludables
lomplien duna joia misteriosa, que li semblava haver sentit abans.
El record de lhome de braos llargs cobert de pl a qui en altres temps seguia, li retornava vi-
vament a la imaginaci, gaireb esperava trobar-lo al recolze del sender mercat en la selva.
HISTRIA DE LA LITERATURA
1 a) El poeta sadrea a als seus ulls. A la primera estrofa diu als seus ulls que grcies a ells, que
viuen amb gola a la seva cara, la imatge de lestimada ha pogut entrar al seu cor, on hi fa
una llum tan forta que ja no limporta la llum del sol. A la tercera estrofa expressa el desig
que els ulls es tanquin i la mirada es giri cap endins, de manera que la imatge de lestimada
ja no mori mai ms.
b) Expressa la idea que lestimada es far vella i desapreixer en els versos 7 i 8: si veure-la
caduca i fonedissa. Aix li provoca un gran enuig: amara / tot pensament damor amb
metzina denuig? ; s a dir, li posa un ver en els pensaments damor.
c) Encara que lestimada mors, la seva imatge es mantindria igual dins del meu cor (grcies
al fet que tindria els ulls girats endins i no veuria com la imatge de lestimada es fa vella o
desapareix).
d) Ulls / meus, / ulls / que / vi/viu // go/luts/ da/munt / mon / ros/tre
1 2 3 4 5 6 // 1 2 3 4 5 6 --
Ulls / meus, / clo/sos / em / fs/siu // amb / por/ta / de / te/ne/bra
1 2 3 4 5 6 -- 1 2 3 4 5 6 --
(Cal tenir en compte que els hemistiquis es compten com si fossin versos sencers.)
e) Es tracta de rima consonant creuada: A B B A C D D C
f) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
2 a) oh port fondo en illa salvada: compara lamor de lestimada amb una illa de salvaci que
t un port on el vaixell (ell) pot fondejar i protegir-se de les tempestes. santuari en bos-
catge clos!: compara lestimada amb un santuari, lloc de pau i dacolliment, enmig dun
bosc esps, com si el santuari fos el punt de salvaci. The adorat perqu fossis dea: el
poeta ha volgut convertir lestimada en una deessa i li ha mostrat un amor tan gran que lha
arribat a adorar. the callat per sentir-te idea / en la llum dels versos antics: en contrast
amb la imatge anterior, ara el poeta ha volgut fer el silenci entorn de lestimada fins que se
li converts en una idea, un pensament pur, dacord amb els versos antics.
b) La imatge global que predomina en les dues primeres estrofes s que el poeta estava can-
sat i abatut pels trfecs del mn i, finalment, la seva nima i el seu cos han trobat reps a
prop de lestimada, la qual s comparada amb un port i amb un santuari, llocs on es va a
descansar.
c) Carles Riba era professor de grec. El vers que sembla insinuar-ho s l11: a la llum dels
versos antics.
d) Hi ha contrastos entre: lluny/prop (vers 12) i entre avara/prolix (versos 13-14). En el primer
cas el poeta juga amb la paronomsia clara/cara: de lluny veu lestimada molt clara, per
de prop la veu amb amor. En el segon contrast, oposa el seu pensament, que mai no en t
prou de pensar en lestimada (com un avar que mai no t prou diners) i la gent, que diuen
massa sovint el seu nom (cosa que sembla que li genera un punt de gelosia).
3 a) To trgic
b) Estar sola
c) Versos 13-14
4 a) El tema s un somni perdut: una casa vora el mar, smbol de la llibertat perduda.
b) A la primera part (versos 1-9) el poeta descriu el seu somni: una casa vora el mar, una barca
pels lliures camins del mar, una ptria ordenada i tranquilla. A la segona part (versos 10-19)
ens explica la por i langoixa amb qu viu el present i la incertesa del futur. Finalment, a la
tercera part, retorna al somni inicial, per amb una certa esperana: el somni s lent, per
potser sacomplir.
c) Una casa, la seva ptria.
d) A la vora del mar. Tenia / una casa, el meu somni: Catalunya est situada vora el mar. La
casa que el poeta somnia podria ser el pas, Catalunya.
Alta proa: el vaixell t una proa alta, com un pas pot tenir aspiracions i ambicions.
Per lliures / camins daigua: la barca navega en llibertat, sense cap coacci.
Els ulls sabien / tot el reps i lordre / duna petita ptria: el poeta ha somiat una ptria
tran quil la i ordenada.
Avui cau nit de fosca / damunt la meva casa: la casa somiada es troba envoltada de pe-
rills, dincerteses, perqu la nit impedeix el somni: no hi ha llibertat ni es pot fer res.
e) El poema no t cap mena de rima, els versos sn lliures. Quant a la mtrica, els versos te-
nen un nombre parell de sllabes: quatre (Els ulls sabien, vers 7), sis (a la vora del mar,
vers 3) i vuit (A la vora del mar. Tenia, vers 1).
f) To nostlgic i trist.
g) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
5 a) La primera estrofa ens explica la marxa cap a lexili una nit de lluna plena. El poeta marxa
amb molta pena, acompanyat de la seva estimada, de pell morena (com la marededu de
Montserrat). A la segona estrofa demana perd a la terra per haver causat una guerra que
lomple de sang i de mal (lesguerra). Ho fa amb un pet i una carcia amb lespatlla al terra.
A la tercera estrofa ens mostra com estimava Catalunya: hi va deixar la meitat de la seva
vida. Laltra meitat sen va anar amb ell, ja que si no, shauria mort. En la quarta estrofa
expressa un desig: viure denyorana per poder tornar a Catalunya. Descriu, en lestrofa
cinquena, com s la seva comcarca, el Valls. I a la sisena continua la descripci; ara, per,
fent-la extensiva a tot el pas, ja que parla delements que sn a prop del mar. Clou, a la
setena estrofa, explicant la seva visi actual i futura: una esperana que sha desfet, una
recana infinita i el somni duna ptria que algun dia ser completa.
b) Joan Oliver va haver de marxar a lexili lany 1939. El poema descriu clarament aquests
fets. Altres esdeveniments que apareixen en el poema: lorigen del poeta, Sabadell (Valls
Occidental), el dest de lexili: primer a Frana i, ms tard, a Xile (Avui en terres de Frana
/ i dem ms lluny potser), etc.
c) Les corrandes, segons el diccionari, sn canons populars curtes, que sovint es ballaven.
Aqu el terme s pres en un sentit de composici potica popular (versos heptasllabs),
ms aviat curta.
d) La rima s consonant i varia: monorima, creuada i encadenada: a a b b a c d d c, etc. Els
versos sn heptasllabs, com correspon a una tipus de poema popular. Hi ha elisions: feia
el (vers 4), tamb el (vers 5), etc. I sinalefes: i aire (vers 7), Avui en (vers 20), etc.
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
1 a) Exclamaci retrica;
b) marxar del seu pas;
c) quedar-se al seu pas fins a la mort;
d) primera persona del singular.
5 nord-enll: CC Lloc; ja ben lluny: CC Lloc; aleshores: CC Temps; a la taverna nova CC Lloc
9 Car
13 Mestratge.
14 Simbolista: Carles Riba, Agust Bartra; Realistes: Salvador Espriu, Joan Oliver
15 La mort.
16 Clementina Arderiu.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment dEls arbres amics, de Pep Coll. El text va acompanyat dun
vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, activitats escrites
i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en la narraci.
Comunicaci
Aquest apartat est dedicat a veure una srie de textos formals adreats a un interlocutor concret:
la carta i el correu electrnic. Caldria veurels com textos dun mateix tipus, amb les diferencies
prpies del canal emprat en cada cas.
Lactivitat 1 treballa lestructura de la carta personal. Les activitats 2 i 6 se centren en les expres-
sions fixes o els formulismes, distingint entre la carta personal i la carta formal. A ms daquests
exercicis especfics, la resta estan extrets de la realitat dels mateixos alumnes i del seu entorn
social ms proper. Aquest pot ser un bon cam per augmentar el nombre dexercicis en els casos
en qu el professor o professora consideri que fan falta.
Lactivitat TIC se centra en les seccions dopini dels diaris digitals. Lalumnat ha descriure un
comentari a un article dopini o b participar en un frum. Lobjectiu daquest exercici s fomen-
tar la competncia de lalumnat per tal que pugui participar en els mitjans de comunicaci amb
maduresa, intercanviant punt de vista amb respecte a les opinions alienes.
Hi ha hagut una riuada molt forta a Valncia i una colla damics heu decidit muntar una campanya
de solidaritat per enviar-hi aliments, mantes i altres coses necessries per als afectats per les inun-
dacions. Envia un missatge per correu electrnic a tothom que coneguis (fes servir les opcions CC
i CCO) per reclamar ajuda. El casal de barri centralitzar la recollida de coses.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
En aquesta unitat, que inclou el complement atributiu i el complement predicatiu, es tanca lestudi
dels complements verbals. Com en la unitat 5, es tornen a agrupar en el mateix tema dos com-
plements que presenten trets extremament similars, ja que ambds complementen el verb i un
sintagma nominal alhora. A ms, donat que el complement predicatiu comparteix parcialment ca-
racterstiques daltres complements com el CN o el CC, sovint s ignorat perqu sel confon amb
aquests. s primordial, doncs, un cop establertes aquestes similituds, remarcar-ne les diferncies
per tal de distingir-los amb nitidesa i de presentar les diferents estructures que pot adoptar cadas-
cun, aix com les substitucions pronominals respectives.
En les activitats es treballa la distinci entre els complements atributiu i predicatiu (activitat 1 i 6),
les possibilitats expressives que ofereixen els predicatius (activitat 4), la comparaci entre el valor
adjectiu, adverbial o predicatiu que pot adoptar un mateix adjectiu segons el context (activitat 3)
i entre els complements predicatius i els complements circumstancials (activitat 7). Per ltim, les
Identifica els complements atributius i els complements predicatius continguts en aquestes frases
i especifica quina s la seva estructura:
Lxic
A partir de la unitat 6 fins la unitat 10, en lapartat de lxic es treballaran diferents camps semntics,
estretament relacionats amb el marc social que envolta lalumnat: oficis i professions, lempresa i
el comer, ladministraci, els esports i els vehicles. Continua vigent lobjectiu que sha perseguit
al llarg de tot el llibre pel que fa a aquest apartat: que augmenti el lxic de lalumnat, i que afini la
seva expressi precisant el vocabulari i evitant les interferncies amb el castell.
En aquest apartat les activitats giren al voltant del lxic dels oficis i les professions. Les quatre pri-
meres activitats incideixen sobretot en la precisi en ls dels termes (eines, llocs de treball i oficis
relacionats); lactivitat 5 treballa la distinci de matisos significatius entre mots relacionats pel sentit;
lexercici 6 socupa de les interferncies amb el castell.
Com a activitat complementria podeu demanar a lalumnat que expliqui el significat dels re-
franys segents:
Reps dortografia
Aquesta unitat se centra en lescriptura de fricatives i africades palatals a partir dactivitats consis-
tents a omplir buits o a escriure mots derivats per remarcar la relaci existent entre els mots que
acaben en ig i llurs derivats en g/j o tg/tj i entre els acabats en tx i llurs derivats, que mantenen
aquest dgraf.
Es mir altra vegada la seva feina: shavia vessat una mica daiguacuit per la tapa; no shi
podia arriscar que queds sec. Escalf aigua, hi xop un pinzell fi i netej aquell boc de tapa
harmnica amb tot el seu mirament. Ara noms calia temps. Havia durat una bella estona,
tota aquesta feina delicada, i sabia que havien de passar, pel cap baix, quatre hores llargues
perqu la cola sassequs b, i ms amb aquell temps humit. El guardi dormia, i no gos
despertar-lo, ara que reposava, ell rai, ben embolicat amb un bon capot de llana. No el podia
despertar ni pensar a sortir del taller: aleshores, la seva ombra furtiva seria el blanc segur de
la metralladora dun vigilant. De passada, rumi per a consolar-se per endavant de la mala
nit que lesperava, vetllar el viol, que no li passi res: mhi jugo massa!
M. NGELS ANGLADA, El viol dAuschwitz
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle XX, concretament la narrativa de post-
guerra. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius
dobres i autors representatius daquest perode.
LECTURA
Comprensi lectora
1 En Florenci s el beneficiari duna herncia milionria i ha de viatjar a San Francisco per dur a
terme els trmits legals.
5 Larbre es diu aix en homenatge a un indi mests, anomenat Sequoiah, que va viure fa dos-
cents anys. Fill de pare alemany i de mare cherokee, es va inventar un alfabet per escriure la
llengua de la seva tribu.
6 El vol dur a Catalunya fins a la Torre Batllevell. Segons ell, s larbre que buscava per coronar
lobra del palau forestal.
7 Va dir que ell es quedava all i que tornaria un pic hagus solucionat lassumpte de la sequoia,
s a dir, fins que aconsegus comprar-la.
9 Segons la llegenda, el Gran Benefactor va installar la tribu en les terres frtils de Califrnia.
Noms arribar, els homes van comenar a discutir i a esbatussar-se, i el Gran Benefactor va
advertir que si no feien bondat els castigaria. Com que no li van fer cas, va convertir en sequo-
ies els homes dolents, els ms busca-raons de la tribu.
10 Li assegura que larbre no morir, sin que ser traslladat a Europa i trasplantat. Argumenta
que al seu avantpassat convertit en arbre li agradar fer turisme. Afegir que, amb els dlars
que rebran a canvi, podran construir un hospital per a la reserva.
12 Els arguments del guia. A ms, la quantitat de diners que en Florenci oferia era molt ms gran
del que lindi es podia imaginar.
Recursos lingstics
16 a) desconeixia; b) estrils, ermes; c) minscul; d) enderrocar; e) enfora; f) copiar, imitar;
g) ignorncia; h) desconixer, ignorar; i) decebut, desillusionat; j) anar-sen, partir
17 a) mort, finat; b) extrem; c) classe, tipus; d) dissipar, desaparixer; e) volta; f) lloc; g) ximpleria,
insensatesa; h) completar, finalitzar; i) cop, vegada; j) oferir, donar
COMUNICACI
Estimada Llusa,
Per aqu fa molts bons dies i ens ho passem molt b. En Pere va agafar una assolellada i tenia
una pell ms vermella que la duna gamba. Li vaig anar a comprar una crema a la farmcia
perqu realment el seu estat era preocupant. Ara ja est ms b. Anem cada dia a la platja a
banyar-nos. Quan ens vegis no ens coneixers.
I tu, com ests? Tho passes b a Barcelona? Tavorreixes gaire? No hi pateixis. Al setembre,
quan tots tornarem a treballar, tu fars vacances i et tindrem una enveja de mil dimonis.
Arribarem lltim dia del mes. Espero que ens podrem veure.
Et saludem cordialment i et desitgem unes bones vacances.
2
carta personal carta formal
salutaci a, g, i c, h
comiat b, e, f d, j
GRAMTICA
1
CAtrib CPred
Prefereixo larrs covat. X
En saber la notcia, va caure desmaiat. X
No sembla que vulgui ploure. X
No sn pas les sis, encara. X
Em dic Gabriel per em diuen Biel. X
Estic molt amonada. X
A causa del greu accident, va quedar invlid. X
Han declarat molt nerviosos davant del jutge. X
Els van tractar de bocamolls i caragirats. X
La Nria est molt empipada per aix que has fet. X
3 Valor adjectiu: b), d), e). Valor adverbial: a). Valor predicatiu: c), f).
4 a) 10; b) 6; c) 5; d) 3; e) 9; f) 4; g) 7; h) 1; i) 2; j) 8
7
CPred CCM
Aquella senyora es conserva fora b. X
Fixat, aquests texans es conserven nous. X
Els nens caminen descalos pel terra de parquet. X
La Laia camina tranquillament sota els tillers. X
En Jaume ha sortit molt satisfet de cal barber. X
La mare ha sortit de puntetes de lhabitaci. X
Saltem a peu coix? X
Aquella mainada salta alegre i confiada. X
En Llus? Aquest s que treballa de valent! X
En Joan, rai! Que en viu, de feli! X
LXIC
2 a) 4; b) 6; c) 1; d) 8; e) 2; f) 3; g) 5; h) 10; i) 7; j) 9
3 a) tornavs; b) llima; c) nivell; d) clau anglesa; e) peu de rei; f) tenalles; g) trepant elctric;
h) escaire; i) alicates
4 a) 6; b) 1; c) 9; d) 2; e) 8; f) 11; g) 3; h) 4; i) 5; j) 7; k) 12; l) 10
6 a) tocinaire: cansalader, ventes: vendes; b) enfermera: infermera, empleo: feina, paro: atur;
c) tornillo: cargol, arandela: volandera; destornillador: tornavs; d) bomberos: bombers, corto-
circuit: curtcircuit, enxufe: endoll; e) jefe: cap; f) ingenier: enginyer, tornillo: cargol; g) peluquer:
perruquer; h) taladro: trepant, taco: tac, alcaiata: clau de ganxo; i) proveedor: provedor, paper
de lija: paper de vidre, alambre: filferro
REPS DORTOGRAFIA
1 a) barreja: barreja; b) enveges: enveja; c) granja: granges; d) platja: platges; e) boges: boja;
f) mitja: mitges; g) forja: forges; h) petges: petja; i) roja: roges
2 Ja deveu saber que la gent fa bogeries i no pas boixeries, i aquell que fa una bogeria s un
boig, no pas un boix, que resulta ser un arbre amb connotacions tanatolgiques. B, doncs,
en catal, quan un mot que sescriu amb g deriva en un altre mot que requereix una vocal
diferent o, u, a al darrere, aquesta g esdev j: aix plugim, per pluja; truges, per truja; raig,
per raigs o rajos. El cas de ladjectiu boig s el mateix que en aquest darrer exemple: boig
pot pluralitzar en boigs o en bojos, per mai de la vida en boixos perqu aquest mot s el plural
de boix (Arbust pertanyent a la famlia de les buxcies. Fabra dixit).
5 eixugar, planxar, safareig, netejar, aixeta, lleixiu, gibrell, enganxar, caixa, jersei.
Descripci lliure.
8 a) xifres, tragdia, mateix, joves; b) corregir, ingenutat, energia, conixer; c) generaci, majo-
ria, eixelebrats, forjar
9 capritx, capritxs; estoig, estotjos; roig, enrogir; esquitx, esquitxat; catutx, cartutxera; mareig,
marejar-se; enuig, enutjar; escabetx, excabetxat
HISTRIA DE LA LITERATURA
1 a) Lautor ens explica, en primer lloc, les sensacions que t en un dia de pluja: li agrada veure
com plou i en dies de pluja menuda i fina li dna per passejar i sentir que la terra s feli
amb aquesta mena de pluja. Tamb explica els seus intents, sovint fallits, per descriure un
paisatge i com sen sentia avergonyit. Al vespre, en la tertlia amb altres amics, critiquen
Palafrugell, fins que un amic, que era de la Bisbal, els retreu el nom duna persona que
contradiu les seves crtiques.
b) Podrem fer coincidir les dues primeres parts, amb els dos primers pargrafs, i la tercera,
amb la resta. Al primer pargraf es parla de la pluja; al segon, dels intents per fer una des-
cripci, i a la resta, de la tertlia del vespre.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
2 a) Es tracta del fragment del diari duna noia, la Caterina. Hi escriu que surt al cinema amb el
seu proms, en Ramon, amb qui shavia enfadat la nit anterior. La noia se nhavia anat a
dormir tard el dia abans per arreglar-se la roba (brusa, faldilla), per el noi no se la mira.
Quan ell va a recollir-la a casa seva, parla amb el pare de la noia dassumptes relacionats
amb lestraperlo. Pel carrer, veuen una amiga dell i el Ramon deixa anar el bra de la
Caterina, que es posa gelosa. Al cinema ella passa una primera part enfadada; per a me-
sura que la pellcula avana, i per la influencia dels protagonistes, ella sadona que s que
sestimen.
b) Els personatges sn la Caterina i en Ramon. Fa lefecte que sn dos joves a punt de casar-
se. Sn treballadors i viuen en un pas foraster com a refugiats.
c) Lespai s en llocs quotidians duna ciutat: el pis della, el carrer i un cinema. No semblen
espais luxosos.
d) Lacci daquest text transcorre durant una poca de restriccions, ja que lestraperlo, el
mercat negre i altres indicis ho demostren. Ha de ser una poca passada per la descripci
que fa del cinema (el zotal), etc.
e) Els fets sn explicats en primera persona per la mateixa protagonista, la Caterina.
f) Es tracta dun diari personal: ho diu ella mateixa. I, de tant en tant, fa reflexions sobre la
manera descriure; per exemple, al final del primer pargraf. Per com que aix noms ho
escric per mi s igual.
g) El llenguatge s senzill i planer, tal com correspondria al diari duna noia treballadora i hu-
mil.
3 a) El narrador ha estat convidat a un edifici molt modern on tot s artificial: des de les plantes
fins a laire que es respira, fins i tot no se sap si els empleats sn homes o dones. Quan pot
se nescapa i enyora la seva infantesa. Al carrer veu un noi que intenta robar dues cireres.
LArcdia s un parads ideal en qu somniaven els grecs. El ttol suggereix que la vida mo-
derna sembla proporcionar una vida feli, per, de fet, no s aix.
b) Lautor ens vol fer arribar a la conclusi que la vida moderna no ens dur pas a la felicitat.
c) Es fixa en les construccions, les persones, les plantes, les mquines, el clima, etc.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
1 a) els coloms; b) marit tradicional; c) formen part dun escamot; d) que tot el de la casa ho fa
ella i no t ajuda; e) en Mateu; parlar de coloms amb corbata; f) que passava alguna cosa;
g) escamot, soldat
3 Carta personal: ms convencional, shi posa la data, etc; el correu electrnic: no shi posa la
data, ja que el mateix sistema informtic la hi posa.
6 El C. Atributiu porta els verbs ser, estar o semblar. El C. Predicatiu porta altres verbs de signi-
ficat ms ampli.
8 colomaire
11 Carles Soldevila, Miquel Llor, Villalonga; Josep M. de Sagarra i Merc Rodoreda, entre
daltres.
12 Una de les figures ms importants de la literatura catalana del segle XX especialment pel que
fa a la narrativa.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de lobra Maca s la joventut, de Hermann Hesse. El text va
acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi,
activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en la narraci.
Comunicaci
En aquest apartat estudiem uns textos formals de gran importncia per a lalumnat en el moment
dabandonar lescolaritat i encarar-se amb el mn del treball: el currculum i la sollicitud. Ats que
molts alumnes compliran els 16 anys durant aquest curs, s important que tots coneguin aquests
textos, els treballen i spiguen com redactar-ne, independentment de si decideixen continuar es-
tudis o no, ja que pot ser que tots els hagin de menester.
Les activitats 1 i 2 giren al voltant de la sollicitud: socupen de lestructura i la redacci duna ins-
tncia. La resta dactivitats se centren en el currculum: assimilaci de la teoria (exercici 3), redacci
del currculum personal (exercici 4), la carta de presentaci (exercici 5); redacci dun currculum
adaptat a una determinada oferta de treball (exercici 6). La darrera activitat s un exercici oral:
lentrevista de feina. En tots els casos cal insistir en que els currculums han destar ben estructu-
rats i ben redactats, sense faltes, ja que sn una carta de presentaci de la qual en pot dependre
una feina.
Lactivitat TIC se centra en la recerca duna hipottica feina en les pgines web que nofereixen.
Linters de lexercici rau en lautenticitat de les informacions que lalumne utilitza: tot i ser un exer-
cici escolar, les dades i la situaci pertanyen realment al mn laboral que tard o dhora lalumne
haur denfrontar.
Es busquen nois i noies de 16 anys per fer de cangurs. Lanunci ha aparegut en un diari local
de la ciutat on vius i lhan posat una colla de matrimonis joves (en concret, quatre parelles),
que tenen fills entre 1 i 10 anys. Envials el teu currculum acompanyat duna sollicitud en qu
expliquis per qu creus que serveixes per fer aquesta feina
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
En aquesta unitat sestudien, de manera sistematitzada, les combinacions de diversos pronoms
febles entre si i amb el verb. En primer lloc es repassen qestions generals: es proporciona un
petit quadre de prioritats que ajudi els/les alumnes a solucionar els dubtes que sels puguin pre-
sentar respecte a lordre de collocaci i es recorden els usos de guionets i apstrofs. A continua-
ci es tracten en detall les diferents combinacions possibles entre pronoms de CD i de CI, una
de les qestions ms problemtiques, b sigui per la interferncia del castell (confusi entre li i
es) o per la influncia dalguns usos poc normatius propis del registre colloquial (s indiscriminat
de lhi i els hi).
Pel que fa a les activitats, sinclouen des de prctiques ms mecniques que prioritzen la reiteraci
(activitat 1 i 5) i fins a daltres que exigeixen una reflexi conscient sobre funcions sintctiques (acti-
vitats 3, 4, 6 i 7) o un esfor de creaci personal a partir de combinacions ja donades (activitat 2).
Completa els espais en blanc del text per un pronom o una combinaci pronominal dentre les
segents:
Soluci: tho, M, s, sels, em, hi, lhi, -hi, et, Li, sen
Lxic
En aquest apartat es treballar el camp lxic de lempresa i el comer. Per afavorir la millora de
lexpressi oral i escrita, les activitats giraran entorn de la precisi en ls de termes a travs de
definicions (exercici 1) i sinnims (exercici 4), la detecci dinterferncies amb el castell (exercicis
2 i 5), i ladequaci de les paraules al context (exercici 6). Lactivitat 3 treballa la craci de termes
especfics mitjanant la derivaci.
Com a activitat complementria podeu demanar a lalumnat que expliqui el significat daquestes
expressions relacionades amb el mn del treball i dels negocis:
Reps dortografia
Hem agrupat en una sola unitat lescriptura de la b i la v amb les oclusives finals per la relaci es-
treta que existeix entre els dos grups de grafies. La primera part de les activitats est dedicada a
la b/v amb exercicis domplir buits o de derivaci (inclosa la pseudoderivaci); la segona part, a les
oclusives, amb exercicis que les treballen sobretot en posici de fi de sllaba o de mot, algunes de
les quals inclouen lemmudiment.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle XX, concretament el teatre de postguerra.
Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres i
autors representatius daquest perode.
LECTURA
Comprensi lectora
1 Shavia clavat un trinxet a la m esquerra. Hi tenia un trau, se li havia inflat i havia de dur-la
embenada. Mentre no pot anar a la fbrica es dedica a passejar i a reflexionar sobre el seu
futur.
2 El protagonista recorda les activitats que li havien agradat en la seva adolescncia: tirar al
blanc amb un arc de fusta davellaner, fer saltar sargantanes i ruixar amb plvora les lludrigue-
res dels camps, etc.
3 El protagonista se nadona que les activitats que fins aleshores li havien agradat, ja no reves-
tien lincentiu ni lexcitaci dabans, talment com si una part del meu esperit shagus cansat
i ja no respongus gens ms a les veus que antany li eren agradables i lhavien alegrat.
4 El vell barrilet daigua, que havia estat un amic fidel i un bon esbarjo.
5 El protagonista no creu que les noves satisfaccions a trobar en el futur consisteixin a crrer
mn i guanyar diners. Creu que el veritable sentit de la nova vida que lespera es relaciona amb
les noies i amb lamor.
Recursos lingstics
9 a) trasbalsada; b) trau; c) nadiua; d) cicl; e) gaudir
12 ...el fullam apagat de les ginesteres desprenia una flaire suau i dola, tot enmig duna gelor
sense molt daire. Vaig alar-me sobre la terra humida...
COMUNICACI
GRAMTICA
1 mho pensava, mel portaran, agafeu-los-la, thi quedaves, us en queixeu, la hi imprimia, sho
va menjar/ va menjar-sho, li ho triem.
4 a) 7; b) 9; c) 6; d) 5; e) 3; f) 2; g) 10; h) 4; i) 1; j) 8.
5 Mel perdies, me la perdies, mels perdies, me les perdies, men perdies un (de pomes), mho
perdies. Se limagina, se la imagina, sels imagina, se les imagina, se nimagina una (dimminent),
sho imagina. Us lexplico, us l explico, us els explico, us les explico, us nexplico, us ho ex-
plico. Van robar-los-el, van robar-los-la, van robar-los-els, van robar-los-les, van robar-los-en
molts, van robar-los-ho.
6 a) a lalumne (CI) els deures que hi havia (CD) Els hi demanava; b) a la professora (CI) quins
deures ha posat (CD) Li ho preguntarem; c) les sabatilles desport (CD) al seu propietari
(CI) He de retornar-les-hi / Les hi he de retornar; d) la destral (CD) als llenyataires (CI) Els
lesmolava; e) maduixes (CD) per al Mart (CI) Lin collirem; f) la pilota (CD) als jugadors con-
traris (CI) Pren-los-la!; g) el dinar (CD) a vosaltres (CI) Us el portarem; h) cap vedell (CD)
als comerciants (CI) No els en vol vendre cap / No vol vendrels-en cap; i) les novetats del
cas (CD) a ladvocat (CI) Les hi va fer saber. / Va fer-les-hi saber; j) les entrades del concert
(CD) a nosaltres (CI) Ens les has perdudes.
7 a) Li ho he deixat damunt la taula. b) Ja els dir que no has pogut venir (o b Ja els ho dir,
que no has pogut venir). c) no els el deixar tocar, als seus amics. d) Si no volen maduixes, no
els en donis. e) Quan els nens volen esmorzar, el pare els el prepara. f) A les guanyadores, els
donaran un premi. g) No ho has pogut fer? No pateixis: si li ho expliques, ho entendr.
LXIC
4 a) 4; b) 5; c) 7; d) 3; e) 2; f) 1; g) 10; h) 9; i) 6; j) 8
REPS DORTOGRAFIA
3 En arribar a lestany de Sotllo vam trobar els qui shavien avanat asseguts a terra i el Georges
i el Bernard discutint sobre el cam a seguir, amb el mapa als dits.
La veu del Georges, que sorgia entremig de la seva rossa i abundant barba, era potent, com
si habitualment la imposts, i acompanyava amb gestos enrgics la seva argumentaci. En
canvvi, en Bernard, de cabell negre i somriure tmid, mostrava en el rostre la seva incredulitat
envers els arguments del Georges, per malgrat aix, semblava disposat a transigir.
4 a) blau: blavs; b) viu: vivacitat; c) nou: novetat; d) neu: nevar; e) esclau: esclavatge; f) arxiu:
arxivera
6 a) arrs amb bacall; b) consom daviram; c) llobarro al forn; d) llengua de be; e) escalivada;
f) anxoves de lEscala; g) llom arrebossat; h) endvies al roquefort; i) amanida amb formatge de
cabra; j) gambes amb gavardina
7 a) corb: curvatura; b) calb: calvcie; c) escrivent: escrivia; d) cervell: cerebral; e) llavi: labial;
f) prova: provable (o probable)
9 Amb t/d mudes: c) cent; b) dividend; d) parent; e) sovint; i) sumand; k) malalt; l) amunt;
Amb t/d que sonen: a) paret; f) sud; g) brut; h) actitud; j) fred
10 a) llamp; b) esquerp; c) calb; d) rab; e) superb; f) serp; g) miop; h) drap; i) esnob; j) corb;
k) plip; l) xarop; m) capgirar; n) observo; o) submergir; p) capal
HISTRIA DE LA LITERATURA
3 a) scar s un senyor ben acomodat, que es dedica a perseguir i a assetjar una criada, la
Pauleta, la qual sescapoleix del seu amo, ja que est promesa amb el xofer dscar, en
Quim. Podrem dir que scar s un marit infidel, empaitacriades, embaucador, mentider,
embaucador, llagoter, adulador
I Pauleta s una criada innocent, fidel, espavilada, etc.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
c) Es nota la ironia en les intervencions del senyor: Ep! Frenem No esvalotem el galliner
Tacte. Tc-ti-ca.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
4 a) Tot i que les respostes han de ser personals, com a orientaci es pot dir que la cortina fos-
ca del fons representa tot all que sinterposa entre les persones i la veritat; per tant, pot
representar els nostres propis prejudicis, la nostra ideologa, els convencionalismes socials,
les creences religioses i de tota mena, la tradici, el superjo, etc.
b); c); d); e); f); g). Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
11 Per exemple: hi ha pronoms com te i combinacions pronominats com sen. Activitat oberta.
Correcci a criteri del professorat.
17 Pere Quart.
19 Allament i soledat.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de la novella, El cervell perdut, de Merc Company. El text
va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de compren-
si, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en la narraci.
Comunicaci
Els impresos, les notes, els avisos, les convocatries i les actes de reuni sn documents que en
la societat actual cal omplir o redactar molt sovint. Lobjectiu daquest apartat s que els estudiants
aprenguin els rudiments daquests documents per tal que shi puguin enfrontar amb xit les nom-
broses vegades que shi trobaran al llarg de la vida.
Lactivitat 1 servir per aprendre quins sn els diferents tipus dimpresos i lactivitat 2 proposa
elaborar-ne un model (el formulari dinscripci). Les activitats 3, 4 i 5 giren al voltant de lavs: sn
exercicis dexpressi escrita, ja que es tracta de refer o redactar textos. Les activitats 6 i 7 ens
porten a la prctica de les convocatries i actes de reuni. Per tal dapropar lexercici a lalumnat,
les situacions que es proposen parteixen del seu entorn ms immediat (linstitut i la comunitat de
vens on viuen). La darrera activitat servir per donar a conixer a lalumnat diferents documents
de caire administratiu fora corrents, per potser per ell desconeguts.
Lactivitat TIC pretn fer competent lalumnat en les gestions administratives via telemtica. s
una tendncia que segurament sampliar encara ms en un futur molt proper, i cal dotar deines
lalumnat perqu shi pugui moure amb desimboltura.
Com a activitat complementria es pot demanar a lalumnat que busqui a Internet models de
diferents documents administratius que hagin aparegut a la unitat: circular, citaci, certificat, noti-
ficaci, resoluci, etc.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
Aquesta unitat se centra en la definici doraci composta i en la caracteritzaci dels seus diversos
tipus atenent a la relaci lgica i jerrquica que sestableix entre les proposicions que les formen:
coordinaci o subordinaci. En aquest tema sinclouen ja els diversos tipus de coordinaci i els
connectors respectius. Com que de la subordinaci en parlarem a bastament en unitats posteriors,
aqu noms se nesmenten els tipus. Per acabar, sinsisteix en la juxtaposici com a sistema duni
de proposicions mitjanant signes de puntuaci i en el fet que les proposicions unides aix segueixen
conservant els mateixos vincles sintctics i jerrquics que si les uns un connector explcit.
Lactivitat 1 demana a lalumne que distingeixi entre oracions simples i compostes; la 2 i la 3 treba-
llen la distinci entre coordinades i subordinades per una banda i entre juxtaposades i no juxtapo-
sades per una altra; en lactivitat 4 cal formar oracions compostes mitjanant diferents connectors
de coordinaci. Les dues ltimes activitats tracten la subordinaci, a partir dels seus components
(activitat 5) o de les equivalncies que es poden establir per a cada tipus (activitat 6).
Construeix oracions coordinades amb els nexes segents i indica el tipus de coordinaci que en
resulta:
Lxic
En aquest apartat es treballar el camp lxic de lAdministraci pblica. Per afavorir la millora de
lexpressi oral i escrita, les activitats giraran entorn de la precisi en ls de termes a travs de
definicions (exercici 1), la distinci de matisos significatius entre mots relacionats pel sentit (exercici
2), la detecci dinterferncies amb el castell (exercicis 2, 3, 5 i 6), i ladequaci de les paraules al
context (exercici 4).
Com a activitat complementria podeu demanar a lalumnat que expliqui el significat daquests
refranys referits al mn judicial:
Reps dortografia
Hem agrupat en una mateixa unitat la r final i la h perqu es tracta de dues grafies consonntiques
mudes. Les activitats sn variades i entre elles destaca la nmero 9, que treballa lhomofonia de
mots diversos relacionats amb la h, causa freqent derrors descriptura i de gramtica, aix com
la comparaci amb el castell.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle XX, concretament la narrativa dels anys
seixanta i setanta.
LECTURA
Comprensi lectora
1 El punt de vista intern, amb un narrador protagonista.
3 Sn set membres: els pares, i cinc germans, tres nois i dues noia. El pare es diu Juli i la mare
Margarida o Dida; els germans es diuen Juli-dos, Sara, Amanda, Pau i Biel.
5 La Margarida dna classes de piano al Conservatori, porta dues corals, una dinfantil i una
altra dadults, i ara aprn japons.
7 El narrador creu que en Juli-dos est una mica guillat, per que s un guillat divertidssim. El
narrador acaba amb el cap com un timbal perqu en Juli-dos (i lAmanda) li van explicar tot
un munt de coses relacionades amb els signes del zodac, els ascendents, els triangles, les
influncies de la Lluna en el mar...
8 La Sara, que s professora de llengua i literatura anglesa a la Facultat de Filologia. Est casada
amb en Roger, professor dEconmiques, i tenen una nena petita que es diu Ada.
9 Els ms petits de la famlia sn en Pau i en Biel. En Pau t setze anys, s molt reservat i vol
ser astrnom. En Biel, s un heavy de tretze anys i amb uns companys ha format un grup de
msica que es diu Els Boixos Nois del Clot.
Recursos lingstics
15 Sn interjeccions, s a dir, exclamacions equivalents a tota una frase. Per exemple, ostres! po-
dria equivaler a quina contrarietat! Una onomatopeia, en canvi, s una paraula que representa
un so natural.
17 Indica que hom est paralitzat per la sorpresa o per lefecte duna emoci molt intensa, com-
mocionat.
18 a) 3; b) 5; c) 1; d) 2; e) 4
COMUNICACI
3 Lavs es podria refer aix: Sha perdut un gos pequins. Lanimal s de color marr clar i porta
un collar amb el seu nom, Ros. Es demana a qui el trobi que truqui al nmero 677 777 777.
Moltes grcies.
GRAMTICA
3 a) Vols saber-ho tot sobre el menjar a Catalunya? Doncs vine al Palau Robert (coordinaci);
b) No surtis, que bufa un vent molt fort (subordinaci); c) Subscriviu-vos a El Temps i us regala-
rem un CD dEls Gossos (coordinaci); d) La fbrica de la multinacional IBM no s al Principat,
sin que s al Pas Valenci (coordinaci); e) Quan vaig comenar a jugar a bsquet em deien
xinxeta perqu era petit (subordinaci); doncs Xinxa deu venir daqu (coordinaci); f) Ahir
volia trucar a lAdriana per no vaig tenir temps en tot el dia (coordinaci).
4 a) Mencanta la fruita fresca; en canvi, no magrada gens la fruita confitada. b) Avui no et podr
acompanyar a lescola; per tant, caldr que vagis a lescola a peu. c) Vols que no mempipi amb
tu? Doncs no matabalis ms. d) Fa molta estona que hi pensen per encara no han trobat
una soluci. e) No vull anar-hi sol, de manera que trucar algun amic perqu mhi acompanyi.
f) No solament no treballa sin que molesta els altres sempre que pot. g) Tho vols acabar ara
o testimes ms menjar-tho per berenar? h) Tot sembla correcte, tanmateix caldr revisar-ho.
i) Vol ser independent, s a dir, tenir el seu propi negoci.
5 a) no se li pot dir res (principal) / Quan est enfadada (subordinada). b) La majoria dels rove-
llons estan corcats (principal) / que hem collit (subordinada). c) no et far cap b (principal) /
Agafar-te les coses tan a la valenta (subordinada). d) no aprendr pas res (principal) / Si no
6 a) del perfeccionisme; b) aix; c) lacord; d) nou; e) un retard tan gran; f) desapareguda; g) Lla-
vors.
LXIC
5 a) Don Pere: En Pere; b) lo: el; c) En quant a: pel que fa a, respecte a; d) retrs: retard
6 a) 3; b) 7; c) 1; d) 2; e) 9; f) 10; g) 4; h) 6; i) 8; j) 5
REPS DORTOGRAFIA
1 a) madur; b) flor; c) lleuger; d) olor; e) clar; f) plor; g) por; h) paper; i) segur; j) favor
5 Vaig comprar, vas comprar, va comprar, vam comprar, vau comprar, van comprar. Vaig dormir,
vas dormir, va dormir, vam dormir, vau dormir, van dormir. Vaig veure, vas veure, va veure, vam
veure, vau veure, van veure
6 Havia cantat, havies cantat, havia cantat, havem cantat, haveu cantat, havien cantat. Havia
fet, havies fet, havia fet, havem fet, haveu fet, havien fet
7 a) unitat; b) hemicicle; c) orxata; d) ou; e) hrnia; f) os; g) Elisabet; h) ham; i) hivern; j) orfe;
k) estalvi; l) hotel; m) ermita; n) habitar; o) hegemonia
8 Haur estat, haurs estat, haur estat, haurem estat, haureu estat,hauran estat
Haur cosit, haurs cosit, haur cosit, haurem cosit, haureu cosit, hauran cosit.
9 ho/o
a) Ha cridat quan ho ha vist.
b) Ho ha dit ben clar: no testima.
c) O fas de porter o fas de defensa, per no pas de davanter.
li/lhi
a) Li vaig deixar el comps i li vaig dir que mel torns diumenge.
b) He trobat en Jordi envellit. Tu tamb lhi has trobat?
c) Li vaig comprar el vestit i lhi vaig portar a casa.
hem/em
a) Em va veure i no em va voler saludar.
b) No hem vist el seu gos enlloc.
10 a) Aix suposaria la construcci de grans cabanyes per a dipsit d herba, de gran corrals per
al bestiar i moltes habitacions per al personal.
b) Sembla com si els papers shaguessin invertit: en arriscar-se a una primavera abans dhora,
la Loire i les seves valls shan amarat dun to tardorenc, que no em puc estar destimar. No
hi ha res que magradi tant com la tardor.
c) s difcil de dir si alg arrib fins a lextrem de proposar-li que, amb habilitat, nobrs una, o
si ell mateix no hi pens.
HISTRIA DE LA LITERATURA
1 a) Un home i una dona, Xavier i Juna, estan junts i sestimen; per es tracta dun amor prohi-
bit. Quan ell en t ms ganes, ella el para i li demana que mati el seu oncle per poder estar
junts tots dos per sempre.
b) Juna sap jugar amb els sentiments i el desig de Xavier. El t a les seves mans i per aquesta
ra controla la situaci.
c) De Juna. Molt probablment pels diners. Al principi daquest fragment Juna li diu a Xavier
que no es vol fer malb com totes aquestes dones esclaves de la seva misria. Juna, per
tant, no vol ser com les altres i per aix necessita diners.
d) Tal com hem vist al punt anterior, Juna fa referncia a les condicons de vida de lpoca que
es concreten en la misria en qu viuen bona part de les dones.
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
3 a) Toms havia de localitzar, en primer lloc, laigua de foc i precisar-ne les qualitats.
b) El fet de ser geleg (els seus coneixements en geologia i altres brnaques del saber), el seu
parentiu amb Arnau de afont i el fet de ser el darrer representant de la famlia.
c) Lhavien escollit a ell perqu tenia un afecte provat a la tradici i a la noblesa, a ms dels
coneixements necessaris.
d) Els altres dos encrrecs menors eren: a) saber on parava el tresor lliurat temps enrere a Pa-
leleg Dimas, i b) anar a les terres del Preste Joan a buscar una relquia de santa Eufrigis.
e) Se li recomana la mxima diligncia.
f) i g) Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
4 a) Hi va haver un doble crim en una casa, a Son Armand. Un matrimoni sestava tan tranquil
un capvespre a la seva llar, quan dos encaputxats van entrar, els van matar a punyalades i
els van robar els diners. Tothom estava espantat. No van trobar mai els lladres.
b) Vivia a casa de lvia, recordava els fets.
1 a); b); c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat; d) Ara els delinqents ja no espe-
ren la gent en un lloc, quan s fosc. Ara ens hi fan anar.; Que ho veus, infeli digu, que
la portes posada?
3 Per saber els diversos temes que shi tractaran i saber-ne els acords. Data, hora i lloc.
4 Vaig pensar que lhavia escrit un ximple o que era una broma sense grcia. Trigava molt a
tornar-me el canvi i tenia moltes ganes de parlar amb mi. Sem va tirar a sobre i em va deixar
sense coneixement. Fan anar a les persones a pisos on no hi ha ning, i quan hi arriben els
roben tot el que porten.
5 Per exemple: S, miri, s un sistema nou, fan anar les persones a pisos on no hi ha ning,
els roben tot el que porten, ja ha passat altres vegades.
7 a) 3; b) 4; c) 1; d) 2
12 Realisme fantstic.
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
Els textos daquesta unitat sn dos poemes, Sextina de la Pau, de Joan Brossa, i Jo em donaria
a qui em volgus, de Josep Palau i Fabre. Els poemes van acompanyats dun vocabulari de mots.
Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, activitats escrites i orals i activitats
sobre recursos lingstics emprats en el text.
Les activitats 1 i 4 se centren en les famlies lingstiques de les llenges dEuropa. Lactivitat 2
ens proporcionar un motiu de reflexi sobre lextensi geogrfica dalgunes llenges europees
ms enll del continent i les causes histriques que lhan motivat. Les activitats 5 i 6 ens perme-
tran comparar diferents llenges entre si: a lexercici 5, a partir de la semblana de les paraules,
lalumne podr copsar el concepte de famlia lingstica (diferents llenges romniques); a lexercici
6 permetr treballar les divergncies lingstiques en el si duna mateixa famlia, la romnica. A
lexercici 7 lalumnat descobrir la poca coincidncia entre llengua i estat. La darrera activitat su-
posar un treball dinvestigaci i una exposici oral sobre una de les llenges romniques. Caldr
recordar als alumnes els coneixements adquirits a la unitat 4 sobre els treballs i lexposici oral.
Lactivitat TIC gira al voltant dels traductors automtics gratuts que sofereixen a Internet. Lobjectiu
de lexercici s que lalumnat prengui conscincia que vivim en un mn multilinge i la xarxa ens
ofereix eines per introduir-nos-hi sense por.
Com a activitat complementria podeu fer que lalumnat visiti la pgina web http://www.xtec.
es/~agimeno5/caceres/llengues_mon/index.htm que es titula BABEL: Un mn de llenges - Una
cacera del tresor basada en Internet.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
Aquesta s una de les tres unitats dedicada a lestudi de les oracions subordinades, concretament
a la subordinaci substantiva. En primer lloc, es caracteritzen els tipus de substantives a partir de
les diverses estructures sintctiques que poden presentar: completives, dinfinitiu, interrogatives i
de relatiu. Desprs senumeren les funcions sintctiques que pot desenvolupar cada una delles i
sofereixen exemples de cada cas.
Algunes de les activitats treballen la commutaci de les oracions substantives per sintagmes no-
minals i viceversa (activitats 1, 2 i 6) per tal que els alumnes en vegin les diverses possibilitats
expressives, mentre que daltres posen laccent a identificar tipus i funcions de la subordinaci
substantiva (3, 4 i 5).
Identifica les subordinades substantives que apareguin en aquestes oracions, digues quina funci
sintctica desenvolupen i commuta-les per un sintagma nominal que expressi una idea similar:
a) Estic dacord amb el que has fet, per jo no ho hauria pas fet.
b) s impossible canviar el passat.
c) Ignoro quina s la seva opini sincera.
d) A lhospital van confessar que no hi havien pogut fer res.
e) El fet que, a tu, no tagradi no ens aturar.
f) Est tan acostumat que li ho facin tot que sha tornat un intil.
g) No em puc imaginar qu pensa fer, ara que ho ha perdut tot.
h) El que has de fer s ms fcil que no timaginaves.
i) Guardem els pastissos per als qui acabin abans la gimcana.
j) Compra-li el que li faci ms illusi.
Soluci: a) el que has fet les teves accions (CRV); b) canviar el passat loblit (subjecte).
c) quina s la seva opini sincera la seva opini sincera (CD); d) que no hi havien pogut fer res
la seva impotncia (CD); e) El fet que, a tu, no tagradi El teu desacord (subjecte); f) que li ho
facin tot la comoditat (CRV); g) qu pensa fer els seus plans (CD); h) El que has de fer La
teva obligaci (subjecte); i) per als qui acabin abans la gimcana per als guanyadors (CI); j) el que
li faci ms illusi el regal (CD).
Lxic
En aquest apartat es treballar el camp semntic dels esports. Lobjectiu s que augmenti el lxic
de lalumnat, i que afini la seva expressi oral i escrita precisant el vocabulari i evitant les interfern-
cies amb el castell
Les cinc primeres activitats incideixen sobretot en la precisi en ls dels termes: lexercici 1 socupa
de la classificaci en esports dequip i individuals; lexercici 2 relaciona els esports amb els estris
que utilitzen; lexercici 3 treballa el lxic de les diferents installacions esportives; lexercici 4 treballa
el llenguatge no verbal relacionat amb els esports, concretament les icones; lexercici 5 treballa
la sinonmia; lexercici 8 precisa ls dels termes a travs de les definicions. Lactivitat 6 socupa
de la detecci dinterferncies amb el castell. Lexercici 8 se centra en els usos tradicionals del
llenguatge, en aquest cas les frases fetes relacionades amb els esports.
Com a activitat complementria podeu demanar a lalumnat que escrigui les instruccions per
jugar a un esport que conegui b. Nha de descriure el reglament i les principals accions que shan
de fer per guanyar.
Reps dortografia
Aquesta unitat agrupa les activitats dedicades a reforar lortografia dels casos problemtics rela-
cionats amb les consonants nasals i les laterals. De nou, es tracta que lalumne/a posi en joc els
coneixements assolits al llarg dels cursos precedents per resoldre les activitats proposades. En
la majoria, haur domplir els buits amb les grafies adequades en cada cas, mentre que en altres
haur dusar prefixos per formar derivats o relacionar cultismes amb determinades grafies.
La seva infncia a les Torres de Padrs devia ser amb molt de gust oblidada i, aix que Pere
Grau li ced el lloc damo, sinstall feli a ciutat. I ell, que s sabia muntar a cavall, car el seu
pare li compr, aix que pogu mantenir-se dret a la sella, un poll negre i llustrs, preferia
conduir el birlotxo per lEsplanada o la Rambla, i detestava la quietud dels camps i lhoritz
blau de muntanyes i no sospirava per altra llum que loliosa claror de les aranyes de cristall,
per altre so que el de les melodies italianes i el repic accelerat dels boleros.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del segle XX, en concret la poesia contempornia.
Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments literaris significatius dobres
i autors representatius daquest perode: Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrs Estells,
Miquel Mart i Pol, Narcs Comadira i Maria-Merc Maral.
LECTURA
Comprensi lectora
1 Bitlles, boles, bales, bomba, pactes, guerres.
4 El poeta associa les boles amb les bales: Ens amaguen la pau boles i bales. Les bitlles sn
les vctimes de les boles: Enmig del fang cauen bitlles / que sense embuts ataquen unes
boles.
7 La resposta es troba a la darrera estrofa, i concretament en el darrer vers: la pau es pot acon-
seguir amb justos pactes.
8 El tema del poema s lamor com un sentiment que en la seva plenitud exigeix un lliurament
total i mutu: Jo em donaria a qui es dons / a canvi meu per sempre ms
10 El receptor del poema s aquella persona que pugui compartir lamor amb el poeta de manera
total i absoluta: a qui em volgus, a qui s dons / a canvi meu per sempre ms.
11 El poeta rep lamor amb humilitat i agrament, com el captaire que rep almoina.
Recursos lingstics
15 a) obertament, directament, clarament...; b) explotar; c) escarransits, migrats, petits...; d) em-
penta, envestida, impuls, embat...; e) es convertir, es transformar, es tornar...; f) casualitat,
sort, fortutat...; g) agita, altera, afecta, trastorna...; h) tractats, acords
1 Vertaderes: a), d), f), h), k). Falses: b), c), e), g), i), j), l)
7 Portugal: portugus; Blgica: francs; Espanya: gallec, castell, catal, occit (asturi i ara-
gons); Itlia: itali, sard, catal, occit, romanx; Andorra: catal; Sussa: francs, romanx;
Frana: francs, occit, catal; Romania: romans.
GRAMTICA
1 a) s aconsellable que incrementeu progressivament les tasques escolars durant aquest curs.
b) Sadon que havia coms un error. c) Els seus companys li van demanar que els informs
sobre la competici que havia guanyat aquell cap de setmana. d) Acostumeu els vostres
alumnes que utilitzin lordinador per escriure les redaccions. e) All que us preocupa s que
les installacions esportives del barri millorin.
2 Activitat oberta. A tall dexemple: a) No ens va voler dir com li havia anat el cap de setmana.
b) Li vindria de gust berenar xocolata amb melindros. c) Preguntals si ens podran ajudar a
muntar lenvelat. d) La veritat s que no el podia sofrir. e) No pot assegurar-vos que trobeu
rovellons. f) Sembla que no se nha pogut estar. g) El porter ha vist com li queia la porteria al
damunt. h) No est acostumat que li prenguin el pl. i) No sap si en tindr prou, de pintura.
j) Vaig dir-los que safanyessin si volien venir amb nosaltres.
3 a) que hem de recollir totes les deixalles (CD); b) Tenir una ciutat neta (subjecte); c) reduir un
8% les emissions de CO2 (Atribut); d) a respectar el medi ambient (CPrep); e) que lany 2100
la temperatura del planeta haur augmentat d1 a 35 graus de mitjana (CD); f) que la majoria
de bosses de plstic no sn biodegradables (Atribut); g) a substituir ben aviat els abocadors
de deixalles (CPrep); h) que els problemes de salut augmentin (CD).
4 a) vigilar-te tot el dia (dinfinitiu, CD); b) qu farem avui a la tarda (interrogativa, CD); c) que
la nena estossegui tant (completiva, subjecte); d) de domesticar (dinfinitiu, C de ladjectiu);
e) que hi plogui tant (completiva, CPrep); f) a permetre-li que viatgi amb avi (dinfinitiu, CPrep
que cont una completiva de CD: que viatgi amb avi); g) si ho vol (interrogativa, CD); h) a
anar-hi lendem (dinfinitiu, CPrep); i) El que hauries de fer (de relatiu, subjecte); no agafar-tho
tant a la valenta (dinfinitiu, atribut); j) com han vingut (interrogativa, CD); quan pensen anar-
sen (interrogativa, CD que inclou una dinfinitiu, CD: anar-sen); les dues primeres es coordi-
nen copulativament mitjanant la conjunci i.
5 a) Tinc inters a concloure aquest projecte. b) Es conforma que li paguin aquest sou.
c) Sentossudeix que tothom respecti la seva decisi. d) Lamenaava dexpulsar-la. e) No s
si accedir al que li demanes. f) No sabia qu pensava.
6 a) Israel vol el restabliment de relacions diplomtiques amb els pasos rabs. b) El cap de la
Comissi va reclamar lobertura del mercat del Jap. c) El president de la patronal catalana
insisteix en la prrroga de tots els contractes temporals. d) El secretari general dHisenda va
negar la rebaixa de limpost de matriculaci.
LXIC
1 esports dequip: rugbi, voleibol, bsquet, handbol, ciclisme, hoquei, futbol, rem, polo
esports individuals: karate, motociclisme, boxa, surf de vela, ciclisme, esqu, parapent, es-
quaix, equitaci, submarinisme, surf
2 a) 3; b) 9; c) 2; d) 1; e) 7; f) 4; g) 5; h) 10; i) 6; j) 8
3 automobilisme: circuit; equitaci: hipdrom; vela: mar; piragisme: riu; tennis: pista; golf:
camp; waterpolo: piscina; ciclisme: veldrom, carretera; judo: gimns; espeleologia: coves i
avencs; atletisme: estadi; boxa: ring
5 a) 8; b) 3; c) 1; d) 10; e) 6; f) 4; g) 7; h) 9; i) 2; j) 5
6 a) rbit: rbitre, pitar: xiular; b) despejar: rebutjar; c) ginete: genet, riendes: regnes, estribos:
estreps; d) delanter: davanter, ret: xarxa; e) gimnsia: gimnstica; f) penalti: penal, rossant:
fregant; g) carrera: cursa, campe: campi.
REPS DORTOGRAFIA
8 a) El meu ve no s marqus sin comte. b) En Quimet est exempt de fer esport. c) LAlba
t un somriure malicis. d) Hi ha smptomes que la bombolla immobiliria no pot durar. e) Els
treballs dimpremta, els faig a casa. f) Lassumpte de qu hem de parlar s greu. g) Vaig veure
lErnest enmig dels cotxes. h) Tornar a fer la suma perqu no em surten els comptes. i) He
llegit un conte de Quim Monz.
9 a) LAlbert ha aprovat lexamen i est boig dalegria. b) Quan ens reunim, es passa tota lestona
cavillant. c) Linspector de la companyia vindr a revisar les installacions de gas. d) Sho va
prendre amb molta tranquillitat. e) Un millmetre s la millsima part del metre. f) Va adrear
una sollicitud a la Conselleria. g) Dilueix el sucre en aigua. h) Aquell llibre sha illustrat amb
fotografies en color. i) La meva germana t allrgia a la premsa rosa. j) En el meu discurs vaig
alludir al pensament de Ramon Llull. k) Hem comprat dos cassons dalumini.
10 a) cabell: capillar; b) cristall: cristall; c) flagell: flagellar; d) metall: metllic; e) estrella: estellar;
f) llum: illuminar
HISTRIA DE LA LITERATURA
a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. En principi, shan dadmetre tots els su-
ggeriments de lalumnat i tota mena de respostes que tinguin alguna relaci amb el poema
visual.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Sadmeten ttols que tinguin relaci amb
la imatge visual.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Tant poden fer un dibuix com portar una
fotografia que tingui relaci amb lopci triada.
Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Cal valorar que el calligrama contingui
missatge lingstic i que el poema visual sigui imaginatiu i creatiu.
4 a) Miquel Mart i Pol fa una reflexi moral sobre la incomunicaci de lhome modern que es veu
abocat a un passat, un present i un futur marcats per la solitud i la por i que, illusriament,
es trenca els caps de setmana en un xode automobilstic per la carretera.
b) El narrador ens els descriu com gent sorruda i esquerpa que, tancats dins de la fortalesa
del seu cotxe, escruten lhoritz / davant la solitud i la por que els esperen. El profes-
sorat aura de valorar la resposta de la segona part de la pregunta.
c) Llevat del vers 10, que s decasllab, la resta sn alexandrins, de dotze sllabes. El poema
t quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. Es tracta dun sonet.
6 a) s un home originari de Girona, destatura mitjana, cabell castany i ulls petits de mirada
trista. s una persona romntica que creu en lamor, els plaers de la taula i de la carn, i t
la certesa que ha de morir.
b) Tot i que, de forma modesta, no creu que es pugui considerar un poeta, se sent un lletraferit
que utilitza una llengua fosca poc reconeguda i en pas petit, Catalunya.
c) S, perqu un sonet s una composici formada per dos quartets i dos tercets.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
1 La vida quotidiana.
2 Parallelisme.
3 La metfora.
4 El polisndeton.
9 De la famlia indoeuropea.
14 a) Anar amb paracaigudes per una pendent. b) prova pedestre de resistncia dels participants
c) joc que hom practica muntat a cavall i consistent a fer entrar la pilota en una porta formada
per dos muntants.
16 Realisme i avantguardisme.
17 Joan Brossa.
20 Maria-Merc Maral.
21 V. Andrs i Estalls, M. Mart i Pol, Narcs Comadira, Ma. Merc Maral, etc...
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de la novella de Joaquim Carb, Retrat amb negra. El text
va acompanyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de compren-
si, activitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en el text.
Lactivitat 1 servir per distingir els diferents tipus de variabilitat. La resta dactivitats socupen de
les variacions dialectals: els exercicis 2, 3 i 4 socupen de les diferncies lxiques entre dialectes;
lactivitat 5 demana que es dedueixi la procedncia geogrfica a partir de la manera de parlar;
amb lactivitat 6 lalumnat haur de relacionar els dialectes amb poblacions importants del pasos
catalans; el darrer exercici serveix per aprofundir en lanlisi de la varietat balear.
Lactivitat TIC pretn que lalumne spiga utilitzar els recursos lexicogrfics que lIEC ofereix a
travs de la xarxa (Diccionari catal-valenci-balear i el Diccionari de la llengua catalana), i que els
utilitzi per veure fins a quin punt els diccionaris recullen les varietats dialectals.
Com a activitat complementria podeu fer que els alumnes visitin les pgines web de la televisi
valenciana i balear i nescoltin algun programa per exemple les notcies per tal que puguin com-
parar les diferents maneres de parlar.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
Els pronoms relatius constitueixen un dels apartats ms complexos de la sintaxi perqu, com pas-
sa tamb amb els pronoms febles, alguns usos poc normatius de la llengua colloquial condicionen
la correcta construcci de les frases que en contenen. Cal afegir, a ms, les interferncies del cas-
tell a les quals devem estructures imprpies com les de preposici + article + que/qu/qui.
Per tot aix, conv que els alumnes comprenguin i facin seves les reflexions sintctiques que els per-
metran evitar tots aquests errors: des dels ms simples, com ara el procs dinserci que caracteritza
la subordinaci adjectiva, fins a la distinci entre adjectives de relatiu i substantives de relatiu.
La complexitat de les activitats augmenta de manera progressiva per tal de treballar tots els contin-
guts tractats en les explicacions teriques precedents: lequivalncia entre ladjectiu i les oracions
adjectives (activitat 1), el procs dinserci (2), la distinci entre conjunci i pronom relatiu (3 i 7),
lantecedent del relatiu (4), la tria del relatiu adequat (5, 6 i 9), la compleci doracions inacabades
(8) i la correcci derrors freqents (9).
Completa els buits de les oracions segents amb totes les opcions possibles dels relatius prece-
dits, si cal, de la preposici adequada:
Solucions: a) que; b) de qui/de la qual; c) que; d) on/en qu/en la qual; e) per qu/pels quals; f) on/a
qu/a la qual; g) que; h) de qu/de la qual; i) on/en qu/en el qual.
Lxic
En aquest apartat es treballar el camp semntic dels vehicles. Lobjectiu s que augmenti el lxic
de lalumnat, i que afini la seva expressi oral i escrita precisant el vocabulari i evitant les interfern-
cies amb el castell. Les tres primeres activitats se centren en el vocabulari de lautombil: parts
i components del vehicle (exercici 1), elements mecnics i la seva funci (exercici 2), distinci de
matisos significatius entre mots relacionats pel sentit (exercici 3). Lactivitat 4 gira al voltant de la
bicicleta (parts i components). Lactivitat 5 socupa de la detecci dinterferncies amb el castell.
Lexercici 6 pretn augmentar el cabal lxic de lalumnat treballant la sinonmia.
Cal dividir la classe en grups de quatre. En un temps limitat un minut o dos han descriure el nom
del mxim nombre de vehicles classificats en tres grups, segons que serveixin per anar per mar,
per terra o per laire. Guanya el grup que en t ms.
Reps dortografia
En aquest apartat dortografia hem agrupat tots aquells fenmens que tenen com a denominador
com el fet de lligar entre si paraules diverses: lapstrof i la contracci (els dos casos en qu lelisi
de la vocal neutra t un reflex directe en lortografia) i el guionet. Encara que, els alumnes els han
estudiat tots tres en cursos precedents, alguns encara hi cometen errors freqents, b sigui per
falta datenci quan els usen o b perqu no els han interioritzat com seria desitjable. Per aix
conv reforar-ne ls mitjanant exercicis centrats en la reiteraci.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del final del segle XX i els primers anys del segle
XXI: la narrativa contempornia. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o fragments
LECTURA
Comprensi lectora
1 Es dirigeixen als aiguamolls dun llac.
3 La Milka s una noia negra de ltnia tutsi, de Ruanda. Va escapar del genocidi del 1994 (hutus
contra tutsis), en qu va morir la major part de la seva famlia, grcies al fet que aleshores era
a Nairobi (Kenya) estudiant.
4 La foto duna noia negra que havia retallat duna revista a Barcelona.
5 En David s a lfrica per ajudar els altres, els refugiats del conflicte de Ruanda. Per tamb,
en certa manera, el David ha anat a lfrica per intentar trobar la noia que apareixia en la foto
de la revista.
7 La Milka s una mica diferent a la noia de la fotografia: els llavis de la Milka podien ser una
mica ms molsuts; les celles, ms llargues i no tan espesses; el nariss, arromangat el duna
i altra, per el de la fotografia era un pl ms ample...
8 Perqu als blancs els costa de distingir les faccions dels negres i els confonen amb una certa
facilitat.
9 El David estripa la fotografia davant de la Milka i, amb la veu trencada per lemoci, li diu: Des
que et vaig veure a la infermeria, que no me lhavia tornat a mirar ms, el retrat, perqu, per a
mi, vas passar a ser la noia que buscava. Ara, aquella, ja no em fa cap falta si ets tan a la vora
meu.
Recursos lingstics
14 a) robada, pispada...; b) des que, des del moment que; c) recrrer, repassar, examinar... /
desig, cobejana, anhel...; d) de seguida, tot seguit; e) relaxaci; f) tirar en cara, recordar;
g) trossos, fragments / esfereda, espantada, esparverada...; h) inusual, estranya, singular...;
i) humitejat
15 a) 2; b) 3; c) 1
17 a) salt; b) clcul; c) cap; d) camp; e) toc; f) bell; g) brusc; h) nas; i) emoci; j) aigua
1 a) histrica
b) dialectal
c) funcional
5 a) 2; b) 3; c) 2
GRAMTICA
1 a) que eren de dos colors; b) que ho analitza tot a fons; c) que es poden homologar amb els
de qualsevol altre pas europeu; d) que considera les necessitats dels altres; f) que podrs
superar; g) que ms shan venut de la histria; h) que em resten
2 a) Them comprat aquells bombons que tagraden tant. b) Sitges s una bonica poblaci que
pertany al Garraf. c) Ha sortit una esquerda a la paret que hem pintat aquest mat. d) El tren
que hem dagafar surt a dos quarts de nou. e) El terra s ple de formigues que van amunt i
avall. f) No vaig trobar enlloc la soluci que jo buscava. g) Volia vendre els gerros que havia cuit
aquell mat. h) Alg ens ha arrencat els boixos que vam plantar fa un any
5 En aquesta pellcula, la directora Gracia Querejeta posa en imatges la histria de dues dones
que estan condemnades a entendres i a reflotar juntes el negoci que ha deixat el pare duna
delles i amant de laltra. s un film que t, en les paraules i els silencis que diuen i callen Ma-
ribel Verd, Blanca Portillo i la resta del repartiment, una de les seves pedres angulars.
6 a) que; b) que; la qual cosa/cosa que; que; c) on; d) la qual cosa; e) que; f) qu/els quals; g) la
qual
7 a) lnies 2, 3, 4, 8, 14, 16, 18, 19, 20, 26, 29, 39, 42, 45, 54, 56, 58, 71 i 74; b) lnia 24; c) lnia
74
9 a) la que; b) del qual; c) el que; d) al qual; e) la qual; f) les que; g) la qual; h) el que; i) en el
qual
10 a) Vau arribar massa tard, la qual cosa / cosa que no ens va agradar gens ni mica. b) La per-
sona amb la qual / amb qui estaves parlant ha demanat per tu fa un moment. c) s un bosc on
/ en qu / en el qual que cada any es perd algun excursionista. d) Us presentar una noia que
potser ja coneixeu. e) Per fi hem aconseguit fer lexperiment del qual / de qu ahir et parlava.
f) Ara arriba aquell home de qui / del qual tothom es malfia. g) s un indret on /en qu / en el
qual es cullen molts ceps. h) Ha renunciat a la indemnitzaci a qu / a la qual tenia dret.
LXIC
2 a) 2; b) 4; c) 10; d) 5; e) 3; f) 6; g) 9; h) 7; i) 8; j) 1
6 a) 4; b) 5; c) 1; d) 8; e) 9; f) 2; g) 3; h) 6; i) 7
REPS DORTOGRAFIA
2 a) Han sortit de la urbanitzaci. b) Les portar a loculista. c) Entreu pel cam del mig. d) Ha
nascut a la una en punt. e) Condua per lautopista. f) La casa dels matalassos. g) Corria pel
passads. h) Passejo pel parc. i) Vaig a linstitut. j) Es queixava dels impostos. k) Estava al dia
en temes deconomia. l) Pel maig, cada dia un raig. m) s del nord del pas. n) Va passar pel
mig de la sala.
5 a) meel vaig menjar; b) shi havien afegit; c) us en recordeu; d) se latribueix; e) men pene-
deixo; f) se nha adonat; g) us la inventeu; h) dnans-els; i) me la imagino; j) Portals-els
8 a) Larmari, no puc pas posar-los-el. b) Acaben de llegir-ho al diari. c) Sempre mha agradat
anar en tren. d) La historiadora sels havia acostat. e) Si vas al poliesportiu, vs hi pel carrer
ms estret i arribars primer que els altres. f) Men vaig a la biblioteca a llegir-ho. g) Els mitjons,
posals al malet. h) Anant pel passeig, vam veurel com corria. i) Al aparador hi havia una ca-
misa que magradava molt per a la Irene.
HISTRIA DE LA LITERATURA
1 a) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. Lalumnat ha de ser capa de relacionar
els diversos aspectes de la vida del protagonsita daquest conte amb els trets que carac-
teritzen la biografia.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat. El fet que Bernat nasqus en una nit
dagost, fosca i rompuda, prenyada de nvols negres i xafogor. El narrador descriu aquest
esdeveniment com un mal presagi.
c) Segons aquest mal presagi, Bernat est destinat a esdevenir un marginat social. Al final,
per, ens trobem davant dun personatge convencional, gris i mediocre. Enfront de la
grisor de la vida actual de Bernat, la marginalitat que presagiava el seu naixement sens
presenta com a positiva.
d) La mquina descriure Olivetti, el Seat 127, la guerra civil del Lban i el Boeing 747 Jumbo
sn referncies a una poca que podrem situar a la segona meitat dels anys setanta.
e) Lenumeraci, el polisndeton i lonomatopeia. La ironia apareix quan lautor contrasta
lambigitat i grisor de la vida del protagonista amb els presagis del seu naixement, al prin-
cipi del conte, i els esdeveniments espectaculars que el tanquen.
2 a) El fragment ens explica el sucidi dun personalitat de lAudincia Reial de Barcelona. s
el final perqu probablement la persona que se sucida s el protagonista, la senyoria, de
lobra.
b) Hi ha un ambient de misteri, de soledat (plou, noms sentim els sorolls de lambient, el prota-
gonista va en un carruatge), de menyspreu per la vida i pels altres. Lautor ho aconsegueix
amb pinzellades molt illustratives de lambient i amb ls dadjectius i paraules apropiades a
aquesta sensaci. Tamb amb reflexions sobre el final de la vida de les persones.
c) T una afici declarada cap a lastronomia. Cita el nom de diverses estrelles i constellacions,
les quals sn com amors seus: les seves dones, les seves estrelles sempre presents
d) Semblen reflectir directament el seu pensament les expressions: Que boniques. Que jo
no ho volia fer, Eurdice pobrissona meva
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
3 a) Que ens fa por laltre, la persona que no s com nosaltres, que t la pell de color lleugera-
ment diferent o el rostre diferent. I que aquesta por ens ve del fet que uns pasos occiden-
tals estan en guerra amb uns altres dislmics.
b) Una senyora, en ple passeig de Grcia de Barcelona, veu un rab, el segueix amb la mirada
i se la veu tota anguniosa. T por.
c) Els rabs havien escrit grans obres lriques, van plantar horts i vinyes, van construir mesqui-
tes i jugaven a escacs
d) Diu que els rabs no gosen sortir al carrer, que al metro sels miren malament, que hi ha
grans magatzems que controlen tots els rabs que hi entren i que a lhamburgueseria Mc
Donalds tamb sels miren amb malfiana.
e) Lautora sost que una part del nostre cervell, la part emotiva, sha desenvolupat molt poc
i que per aix encara hi ha guerres i altres conseqncies psicolgiques. Creu que les
guerres sn la derrota de lorgull del xip i de la videocomunicaci.
f) i g) Activitats obertes. Correcci a criteri del professorat.
1 Dindiferncia.
2 De silenci i quietud.
4 Estil directe: Podries deixar de fer soroll?, deman ell, tip.; Estil indirecte: Va quedar en silen-
ci mentre ludol del sol lgid planava sobre totes les testes
8 Catal oriental: rossellons, central, balear, alguers. Catal occidental: nord-occidental, va-
lenci.
9 larticle salat es, sa; sense desinncia en la primera persona del present dindicatiu: jo cant,
etc.
11 que sarrapava a lnic pam net de mur blanc-brut. Qui encara xerrava.
12 que, (prep) qui, prep + qu, (prep) el qual, la qual, els qual, les quals; (prep) on
15 a) benzina
b) capot
c) tub de gasos
d) llum
16 a) frenar
b) amortiguar
c) accelerar
18 Oflia Dracs.
21 a) Jaume Cabr
b) Quim Monz
c) Ferran Torrent
d) Montserrat Roig
DIMENSI COMUNICATIVA
Lectura
El text daquesta unitat s un fragment de lobra de teatre Morir, de Sergi Belbel. El text va acom-
panyat dun vocabulari de mots. Desprs de la lectura es proposen activitats de comprensi, acti-
vitats escrites i orals i activitats sobre recursos lingstics emprats en el text.
Veurem els diferents tipus de variacions amb exemples diversos i, si cal, apellant a la realitat que
estigui vivint en cada moment: posant exemples de dilegs entre ells mateixos, dalumnes amb
professors, de notes i avisos que la direcci del centre fa arribar a les famlies (redactats en un
nivell diferent del colloquial), de textos usuals en un concurs literari (jocs florals...), etc. Un cop
identificats els diferents aspectes de la variaci, caldria practicar i fer conversions dun nivell a un
altre, dun registre a un altre, per acostumar lalumnat a saber-se moure amb deseiximent en les
diferents variacions contextuals en qu es pugui trobar.
La primera activitat serveix perqu els alumnes reflexionin sobre els conceptes que acaben
dadquirir. Lexercici 2 se centra en les varietats histriques de la llengua, concretament en el catal
del segle XVIII en comparaci amb lactual. Lexercici 3 socupa de les varietats socials. Els exercicis
4, 5 i 6 giren al voltant de les varietats funcionals o registres. La darrera activitat serveix dexercici
de sntesi, ja que analitzar un text en funci de totes les variants lingstiques possibles.
Lactivitat TIC vol que lalumnat treballi amb els recursos lexicogrfics que lIEC t disponibles a
la xarxa. En aquest cas es tracta de veure si el diccionari normatiu recull els mots dargot i fins a
quin punt. Cal que lalumnat prengui conscincia que la llengua s un organisme viu en evoluci
constant, i que alguns mots de la llengua colloquial triguen a ser recollits pels diccionaris, o fins i
tot sn rebutjats, sovint perqu sn barbarismes, dialectalismes, vulgarismes, etc.
Per parelles, prepareu i representeu una mateixa conversa en diferents registres. Per exemple, qu
es dirien dues persones que es troben a lascensor en el cas que siguin dos desconeguts i, en
canvi, qu es dirien si sn amics.
FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA
Gramtica
Aquesta ltima unitat tracta el tercer tipus de subordinaci, ladverbial, denominaci que agrupa
tant les subordinades que equivalen estrictament a un adverbi i, doncs, complementen el verb de
la proposici principal, com aquelles altres que no hi equivalen estrictament i que complementen
tota la proposici principal.
Desprs de tractar les diverses estructures sintagmtiques que poden adoptar les subordinades
adverbials, lexposici de continguts acaba amb un quadre sinptic on apareixen els diversos tipus
dadverbials, el valor de cadascun i alguns dels connectors ms freqents.
En les activitats, els/les alumnes han de posar en prctica els coneixements assolits pel que fa a re-
conixer les subordinades adverbials i identificar-ne el tipus (activitat 1), ser capaos de reconstruir
oracions (activitat 2, 3, 4 i 5) o de construir-ne de prpies a partir de connectors donats (activitat
6), o b corregir oracions que contenen errors diversos (activitat 7).
Copia les oracions subordinades adverbials que vagis trobant en aquest text i classifica-les segons
el tipus:
Per molt que vulguem fugir, sempre que el calendari sacosta al final dany, acabem caient
en la temptaci i comprant, duna tacada, el dcim de loteria i larbre de Nadal. [...] I, com
que sempre acabem topant-nos amb la tradici, ms val que ens preparem amb temps per
no anar amb nervis i presses.
Avui
Soluci: Per molt que vulguem fugir (concessiva); sempre que el calendari sacosta al final dany
(temporal); com que sempre acabem topant-nos amb la tradici (causal); per no anar amb nervis
i presses (final).
Lxic
Lobjectiu daquest apartat s posar de relleu la importncia de conixer i conservar les expres-
sions genunes de la llengua (refranys, locucions i frases fetes), com a signe didentitat i patrimoni
cultural.
Per augmentar el cabal lxic de lalumnat, lactivitat 1 treballa les locucions a travs de la sinonmia.
Els exercicis 2 i 3 socupen de les frases fetes i el seu significat a travs de la sinonmia i la defini-
ci. Els exercicis 4 i 5 se centren en els refranys: tots dos en treballen el significat, per lexercici 5
tamb incideix en la forma de rodol que adopten molts refranys.
Amb el verb girar tenim fora frases fetes. Escriu una frase on quedi ben clar el seu significat:
girar full, girar-se la truita, girar la cara a alg, girar-se contra alg, girar cua.
Reps dortografia
Aqu tens una butlleta dinscripci per fer-te soci duna ONG. Omple els buits amb labreviatura
corresponent i explica qu volen dir les abreviacions que ja hi ha posades.
Soluci: document nacional didentitat: DNI; passatge: ptge.; mossn: Mn.; nmero: nm.; set:
7; quarta: 4a; districte postal: DP; telfon: tel.; euros: ; compte corrent: c/c; nmero: nm.; ent.:
entitat; of.: oficina; DC: dgit de control; cte.: compte.
Histria de la literatura
En aquesta unitat sestudia la literatura catalana del final del segle XX i els primers anys del segle
XXI, en concret el teatre contemporani. Es proposen activitats de lectura i comentari de textos o
LECTURA
Comprensi lectora
1 a) La policia ha rebut una trucada dun home que afirma haver aconseguit burlar un assass,
agafar-li la pistola i encanonar-lo. Els dos agents han danar a ladrea on sha produt
lincident (Gran Avinguda 735) per comprovar la veracitat de la trucada.
b Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. Possiblement la dona policia es refereix
al fet que la trucada sembla una broma, i no s un cas seris com ara un robatori o un
assassinat, per exemple.
c) La VEU els aconsella que sacostin al lloc amb precauci i aventura que potser hauran de
detenir al que ha trucat, que potser s algun borratxo o un bromista. Tamb els aconsella
que no entrin a la casa, que passin per davant i que mirin.
d) s la dona policia la que pren les decisions. Per prendre-les segueix al peu de la lletra la
normativa, el que diu el manual, segons el seu company.
e) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. La dona policia t una actitud autori-
tria, ja que dna ordres al seu company de manera tallant i imperiosa. quan sespatlla la
sirena actua amb una certa violncia (colpeja laparell) i tracta el seu company amb poc
respecte (lacusa de maldestre). Com a contrapartida, lhome policia es mostra crtic i un
xic impertinent. Tenen una relaci molt crispada.
Recursos lingstics
8 a) agafar; b) nervis; c) assass; d) estranya; e) detingut-redut; f) burlar; g) mica; h) encanonant;
i) rocambolesc; j) pistola
9 a) 2; b) 1
2 Quant al treball de les dones i noies, s (fer) puntes de fil blanc, molt destres en aquestes pun-
tes, i no es veu altra cosa que abundncia de coixins de puntes, i treballen les mataronines
dintre de les entrades de les cases, als llindars dels portals i fora al carrer; hi ha (prou noies) de
boniques cares, de bon cos i algunes se solen riure i burlar dels barcelonins si els pregunten
alguna cosa o se les miren.
6 El text diu: Qu tal, tio? Vols quedar per anar al cine aquesta nit? O tamb podem fer una altra
cosa. Trucam.
7 El text utilitza un registre informal, colloquial, amb mots propis de largot de la delinqncia
(la paperassa, anar-sen del morro, xorio...); tamb hi trobem formes prpies del valenci
(oferisc, meua, teua, sabesses).
GRAMTICA
2 a) Tornam els meus apunts tan aviat com puguis. b) Ho va fer tal com li vam dir. c) Per ms que
em jura que mestima, jo no me la creur mai ms. d) Noms que arribis un quart dhora tard,
ja no podrem anar al partit de bsquet. e) Cada vegada que agafa el cotxe arriba tard a la feina.
f) Den que va arribar la nova directora, lorganitzaci de lempresa ha canviat molt. g) Com
que estava cansada, sen va anar a dormir. h) Treballa molt per pagar-se un cotxe nou.
mhi estic una setmana. h) Li ho hem dexplicar b a fi que sadoni del seu error. i) No volia
parlar en angls malgrat que coneixia b la llengua des de feia anys. j) Vist que en Pep arriba
tard a les reunions, les convocarem ms tard.
7 a) Abans que tu nasquessis, jo ja feia sabates. b) No volia sortir perqu tenia mal de queixal.
c) En veurem tan abatuda, em va voler animar. d) Com que no li vam dir res, es va enfadar molt.
e) Si no vols suspendre catal, haurs de treballar fora ms. f) Es va entrebancar, va caure
escales avall i es va trencar un lligament. g) Si continuem aix haurem de tancar lempresa.
h) Desprs que arribessis ja no hem fet res de bo. i) Shavia amagat al lavabo perqu no volia
trobar-se amb nosaltres. j) En arribar al refugi, podrem dutxar-nos i descansar.
LXIC
1 a) tard; b) molt sovint; c) a callar; d) amb una entrega total; e) literalment; f) gratuta; g) sense
pensar-mho dos cops; h) en abundncia; i) inconvenients; j) amb dificultats; k) important
2 a) 2; b) 5; c) 4; d) 9; e) 6; f) 1; g) 7; h) 8; i) 3
3 a) 4; b) 1, c) 5; d) 7; e) 3; f) 2; g) 9; h) 10; i) 6; j) 8
4 a) 3; b) 5, c) 4; d) 2; e) 1
5 a) 4: les persones o les situacions conegudes, per dolentes que siguin, sn preferibles a les
novetats incertes.
b) 5: alludeix al mal que causen la difamaci i les xafarderies.
c) 2: cal ser prudent a lhora de formular crtiques, ja que sovint censurem defectes aliens
sense reparar en els nostres.
d) 1: les mentides sempre acaben descobrint-se; val ms dir la veritat.
e) 6: gastar per damunt de les possibilitats condueix a la runa.
f) 7: indica que les coses shan daconseguir amb el propi esfor, assumint-ne el risc i les
conseqncies.
g) 3: aconsella fer les coses un mateix; si les deleguem en els altres, correm el risc de ser
defraudats.
REPS DORTOGRAFIA
1 a) cat.: catal; b) cast.: castell; c) p. ex.: per exemple; d) nm.: nmero; e) etc.: etctera; f) dj.:
dijous; g) av.: avinguda; h) dll.: dilluns; i) cia.: companyia; j) a. C.: abans de Crist; k) h.: habitant;
l) p.: pgina; m) aprox.: aproximadament; n) mx.: mxim; o) set.: setembre
2 a) primer: 1r; b) segona: 2a; c) set: 7; d) vuitena: 8a; e) Molt Honorable Senyor: M. H. Sr.;
f) directora general: dir. gral.; h) Illustrssim: Illm.; i) plaa: pl.; j) avinguda: av.; k) tic: t.; l) si
us plau: s. u. p.
3 abreviatures: a) dll. (dilluns); b) dt. (dimarts;) c) dv. (divendres); f) tel. (telfon); k) h./km2 (habi-
tants per quilmetre quadrat); l) av. (avinguda); m) ctra. (carretera); p) 1r, 4t, 5 (primer, quart,
cinqu)
sigles: d) AMPA (associaci de mares i pares dalumnes); e) IES (institut densenyament se-
cundari); g) LOE (Llei orgnica deducaci); h) PC (ordinador personal); j) IPC (ndex de preu al
consum); n) IRPF (impost sobre la renda de les persones fsiques)
smbols: i) h (hora); o) cm (centmetre)
4 Torna a escriure aquesta carta utilitzant totes les abreviacions que puguis:
Tal com us vam anunciar, el proper dv., dia 18 de gen., tindr lloc a la nostra sala de la ctra. de
Sarri la inauguraci de la nostra exposici de llibres.
Ens plauria molt comptar amb la vostra cia. Ens convindria saber el nre. dassistents que hi
haur aprox.; per tant, us agrairem que ens confirmssiu la vostra assistncia.
Att.,
6 Activitat oberta. Com a exemple: J. M. Alzina Caire, de 17 a. dedat, c./av./bda./pg./ pl. ptg./ St.
Quint, nm. 578, bl. C, esc. 2, t. 2a, 08037 Barcelona; tel. 972456830; DNI 89765409Y
7 IEC: Institut dEstudis Catalans; cm3: centmetres cbics; ONU: Organitzaci de les Nacions
Unides; S. A.: Societat annima; km: quilmetre; OTAN: Organitzaci del Tractat de lAtlntic
Nord; Macba: Museu dArt Contemporani de Barcelona; VOSE: versi original subtitulada en
espanyol; UB: Universitat de Barcelona.
9 Activitat oberta. Possibles solucions: a) PAR: Partit Autonomista Reunit; b) GASA: Ges-
tories Associades sense nim de lucre; c) POL: Penya Obrerista de Llvia; d) GAT: Gabinet
dAdvocats dels Treballadors; e) PFC: Partit Federalista de Catalunya; f) UPA: Uni Progre-
ssista de lAdvocacia; g) PIGE: Protecci Internacional del Gat Europeu; h) FADA: Fundaci
Altruista dels Drets dels Animals
HISTRIA DE LA LITERATURA
2 a) La diadema; b) Aixa i Stuart; c) Va amb un intendent i es troba amb el califa; d) Aixa, Zulema;
e) El califa, el general angls, Zulema i Aixa; f) Lintendent traciona el calefa; Stuart traciona
el general; g) Matar-la; h) No t confiana perqu creu que lutilitza com si fos una joguina i
lenganya. i) Anteriorment havia estat enamorat de la princesa Zulema, per ara dAixa.
1 Al Bei.
2 Pres.
4 s viatger.
5 De Mohanna.
6 Estndard.
8 a) Adverbial de temps (fins que els bagatges i la meva gent siguin a bord (fins al punt que);
b) Adverbial de temps: quan sortem de la cor (mentre)
13 LAgrupaci Dramtica de Barcelona, lEscola dArt Dramtic Adri Gual i Els Joglars.
14 Comediants, Dagoll Dagom, la companyia del Teatre Lliure, Tricicle, La Cubana, La Fura dels
Baus, etc.
19 Sirera, Jordi Teixidor, Josep M. Benet i Jornet, Sergi Bebel, Jordi Snchez, Jordi Galceran.
Orientacions generals
La finalitat principal de les activitats TIC s que lalumnat en pugui fer un s prctic adaptat a les
necessitats de lrea de llengua i de la literatura. En aquest sentit, sentn que per aconseguir el
domini especfic del programari cal una coordinaci amb daltres matries didctiques, especial-
ment la de Tecnologia.
La integraci de les TIC al desenvolupament del currculum de llengua i de literatura ha de ser una
constant al llarg de tota lacci didctica, daqu que calgui fer especial atenci a la programaci
dactivitats que fomentin i agilitzin aquesta dinmica. Les activitats que es proposen es poden
portar a terme de forma independent o poden integrar-se en daltres unitats didctiques daquesta
programaci.
En lnies generals, sha procurat que la majoria de tasques proposades siguin obertes per fomentar
ls funcional de les TIC i la presa de decisions per part de lalumnat. En conseqncia, la majoria
de tasques no tenen una soluci nica. Si el professorat prefereix acotar ms les activitats acon-
seguir facilitar la seva tasca de revisi dels exercicis.
Pel que fa a lorganitzaci, ls de lordinador ens obliga a estructurar molt b els aspectes segents:
c) El nombre dordinadors disponibles. La majoria dactivitats es poden portar a terme per pare-
lles, de manera que es fomenta la interacci entre lalumnat.
d) Lexplicaci als alumnes del lloc concret on hauran de desar els treballs. Es recomana que
cada bloc dactivitats es desi en una mateixa carpeta, de manera que sigui ms fcil portar
a terme la revisi. En el cas que el centre disposi dintranet o dun sistema com el Moodle,
aquesta organitzaci ser molt ms fcil.
e) El nom dels arxius ha de contenir la informaci essencial per tal que sigui identificable pel
professorat. Recomanem que dalguna manera shi inclogui el nom dels autors, per exemple
TIC1_mariaijoan.
Les activitats que es proposen constitueixen la gnesi daquesta bitcola, ja que recuperen els
continguts ms elementals. El recurs augmentar en validesa en la mesura que es vagi consultant
i ampliant a mesura que avancin les unitats didctiques.
Seria important iniciar la reflexi sobre els coneixements gramaticals amb aquesta activitat, ja que
permetria a la vegada avaluar els coneixements previs de lalumnat i centrar els continguts fona-
mentals necessaris per a la comprensi de les funcions dels components de loraci.
Una altra possibilitat s realitzar lexercici en grups de dos o tres alumnes, afavorint aix la discussi
i la reflexi al voltant dels coneixements gramaticals.
Un cop coneguda la dinmica daquesta seqncia resulta molt interessant repetir-la com a mnim
un altre cop, de manera que lalumnat pugui desenvolupar-ne totes les potencialitats.
Els productes finals poden servir per acompanyar les lectures dels poemes quan aquests hagin de
ser comentats a laula, daqu que, segons les necessitats de cada programaci, es pugui oferir a
lalumnat una antologia tancada de poemes sota criteris temtics, histrics, genrics o dautor.
Lactivitat conclou amb lorganitzaci de tot aquest material en un bloc consultable i avaluable per
part del professorat. Val a dir que aquesta activitat est pensada com una activitat de sntesi i, per
tant, s especialment recomanable portar-la a terme les ltimes setmanes de curs.
b) Les preposicions
Llista de preposicions [http://www.ub.es/slc/autoaprenentatge/gramatik/]: a, amb, de, en,
per, per a, contra, entre, malgrat, segons, sense, cap a, des de, fins, fins a, sota.
Entre un verb transitiu i el seu complement directe no escrivim la preposici a.
Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat, centrada en labsncia de preposici
davant del CD.
c) El sintagma
Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
http://www.edu365.com/eso/muds/catala/]: Un sintagma s un conjunt de paraules que
mantenen una relaci de sentit en el moment de la seva pronunciaci o escriptura.
A cada sintagma, una de les paraules que el componen concentra ms informaci que les
altres. s el que sanomena nucli del sintagma.
Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
d) Les miniunitats didctiques de lEdu365.
Totes les activitats daquest apartat sn obertes. Correcci a criteri del professorat.
e) La puntuaci
Totes les activitats daquest apartat sn obertes. Correcci a criteri del professorat.
f ) Altres recursos lingstics
Totes les activitats daquest apartat sn obertes. Correcci a criteri del professorat.
Totes les activitats daquest bloc sn de resposta oberta i depenen del text triat per lalumnat.
Correcci a criteri del professorat.
Totes les activitats daquest bloc sn de resposta oberta i depenen del lloc de destinaci i de les
decisions de lalumnat. Correcci a criteri del professorat.
Els professors i professores, com a autors del Projecte del Currculum de cada centre, han
de ser responsables, tamb, de la seva correcta aplicaci. Han davaluar, per tant, el procs
densenyament-aprenentatge tant en lmbit particular de la seva classe com en el Projecte del
Currculum del Centre, ja que s lequip docent qui en determina una oferta educativa.
Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de per-
metre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caractersti-
ques. De laltra, ha de determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
Els professorat haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes
de coneixement i que lorientin en un sentit determinat dacord amb el que shagi proposat en el
currculum. No hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn edu-
catiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Per s important comprendre que els alumnes
no tan sols emmagatzemen nova informaci, sin que tamb desenvolupen capacitats de connexi
i dadquisici de nous coneixements.
Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el
procs densenyament-aprenentatge. En aquesta guia didctica trobareu un model davaluaci
inicial fotocopiable, amb activitats que recullen coneixements, procediments i actituds.
Les avaluacions trimestrals han de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin
punt, els continguts de cada un dels trimestres.
Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intenci-
ons educatives del curs. En aquesta guia us oferim un model davaluaci final fotocopiable, amb
activitats que recullen els coneixements ms importants que shan anat adquirint durant el curs.
Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de
lavaluaci final que oferim en aquesta guia didctica de tercer curs siguin les mateixes que les de
lavaluaci inicial del curs segent.
Alumnes
Espai reservat
per als noms dels
alumnes.
136 Llengua catalana i literatura 3r ESO Llengua catalana i literatura 3r ESO 137
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
El penya-segat
Havem arribat al cim del penyal ms alt. Durant minuts, lanci semblava que estava massa es-
gotat per parlar.
Ara som sobre la costa noruega (a seixanta-vuit graus de latitud) en la gran provncia de Nordland
i en el trist districte de Lofoden. La muntanya al cim de la qual seiem s Helseggen, la Nebulosa.
Ara aixequis una mica, agafis a lherba si es mareja, aix, i miri ms enll daquesta faixa de vapor
a sota nostre, al mar.
Vaig mirar atordit i vaig contemplar una mplia extensi doce, amb unes aiges dun color tan
de tinta que em van fer venir al cap la narraci del Mare Tenebrarum del gegraf de Nbia. El pa-
norama ms lamentablement desolat que pot concebre la ment humana. A dreta i esquerra, tan
lluny com podia abastar la vista, sallargassaven, com les muralles del mn, les lnies dun horrible
penya-segat que penjava amenaadorament, el carcter tenebrs del qual quedava encara molt
ms vigorosament illustrat per les ones rompents que senfilaven contra la seva blanca i horrible
cresta, sempre udolant i xisclant. Just enfront del promontori, al cim del qual estvem situats i a
unes cinc o sis milles mar enfora, es podia veure una petita illa que semblava deserta; o, ms exac-
tament, la seva posici era perceptible a travs de la infinitat donades que lenvoltaven. A unes
dues milles ms a prop de la costa, se nalava una altra de ms petita, horriblement pedregosa
i erma, i envoltada de diversos intervals de grups de penyes fosques.
Laspecte de loce, en lespai entre lilla ms distant i la riba, tenia alguna cosa dinslit. En aquell
mateix moment bufava del costat de terra una borrascada que feia que, en la llunyana lnia daigua,
un bricbarca, amb la vela de doble ris estesa, constantment enfonss tot el buc, sense que es
veis cap onatge, sin tan sols un curt, rpid, borrascs rompent daigua en totes direccions tant
en el fort de la ventada, com arreu; hi havia poca escuma llevat del costat mateix de les penyes.
Feia uns minuts que rem al cim dHelseggen, on havem pujat des de linterior de Lofoden de
manera que no havem albirat el mar fins que no ens havia saltat a la vista en arribar al cim. Mentre
el vell parlava, vaig anar percebent un estrepits soroll que anava augmentant gradualment com el
bruel dun immens ramat de bfals en una pradera americana en el mateix moment que vaig veure
com el que els homes de mar qualificaven amb la caracterstica de picat del mar sota nostre can-
viava rpidament en un corrent que girava cap a lest. Ja noms mentre el mirava, aquest corrent
va adquirir una rapidesa monstruosa.
Uns minuts desprs es va produir en aquell escenari una altra alteraci radical. La superfcie general
es va fer una mica ms uniforme i els remolins van desaparixer un desprs de laltre, mentre apa-
reixien prodigioses llistes descuma on no se nhavia vist cap abans. Aquelles llistes, amb el temps,
es van estendre a una gran distncia i, combinant-se, van adoptar un moviment giratori de remolins
calmats; va semblar que formaven el germen dun de ms extens. De sobte, molt de sobte, aquest
va adquirir una existncia clara i definida, en un cercle de ms de mitja milla de dimetre.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
La vora del remol era representada per un ampli cintur de lluent ruixim; per ni una partcula no
lliscava per la boca del terrible embut, linterior del qual, tan endins com podia sondar la vista, era
un llis, brillant mur daigua negre com latzabeja, inclinat cap a lhoritz en un angle duns quaran-
ta-cinc graus, girant i girant a una velocitat vertiginosa amb un moviment de sacseig enfollidor i
llanant als vents una veu atordidora, mig crit, mig bram, com ni tan sols la poderosa cascada del
Nigara nha alat mai en la seva agonia als cels.
PARLAR
1 Explica als teus companys i companyes una situaci en la qual hagis tingut por de veritat.
Prepara un petit gui on incloguis tots aquells detalls de lexperincia que permetin entendre
per qu era tan especial.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
LLEGIR
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
3 On es troben?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
7 Qu significa el soroll estrepits que el protagonista sent des de dalt del penya-segat?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
ESCRIURE
13 Redacta, en un full a part, la notcia dun naufragi. Pensa que has demprar el format periods-
tic i, per tant, escriure un titular, un o diversos subttols i vetllar perqu la teva notcia expliqui
clarament les 6W.
Feia uns minuts que rem al cim dHelseggen, on havem pujat des de linterior de Lofoden de
manera que no havem albirat el mar fins que no ens havia saltat a la vista en arribar al cim.
Mentre el vell parlava, vaig anar percebent un estrepits soroll que anava augmentant gra-
dualment com el bruel dun immens ramat de bfals en una pradera americana en el mateix
moment que vaig veure com el que els homes de mar qualificaven amb la caracterstica de
picat del mar sota nostre canviava rpidament en un corrent que girava cap a lest. Ja noms
mentre el mirava, aquest corrent va adquirir una rapidesa monstruosa.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
16 Llegeix atentament el 6 pargraf que them reescrit a continuaci. Desprs subratlla tots els
adjectius i encercla els determinants.
Uns minuts desprs es va produir en aquell escenari una altra alteraci radical. La superfcie
general es va fer una mica ms uniforme i els remolins van desaparixer un desprs de laltre,
mentre apareixien prodigioses llistes descuma on no se nhavia vist cap abans. Aquelles
llistes, amb el temps, es van estendre a una gran distncia i, combinant-se, van adoptar un
moviment giratori de remolins calmats; va semblar que formaven el germen dun de ms ex-
tens. De sobte, molt de sobte, aquest va adquirir una existncia clara i definida, en un cercle
de ms de mitja milla de dimetre.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
18 Explica per qu germen i giratori comencen amb g i, en canvi, just ho fa amb j si representen
el mateix so.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
20 Explica per qu envoltaven sescriu amb o i muralles amb u si les dues vocals sonen [u].
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
21 Explica per qu les paraules compostes penya-segat i seixanta-vuit sescriuen amb gui.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
LITERATURA
22 A quin gnere narratiu pertany aquest fragment de text? Quines caracterstiques del text tho
han fet veure?
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
24 Explica quines sn les diferncies principals entre els gneres narratius i els gneres teatrals.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
25 Explica quin significat tenen les expressions segents, en les quals es fa servir el llenguatge
connotatiu:
a) faixa de vapor:
.......................................................................................................................................
.......................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Desolaci
Vocabulari:
s: sc
esponers: fronds
migrades: esquifides, que no tenen la grandor deguda.
brostar: brotar
conhort: consol
aida: majuda
COMPRENSI
1 Qui s el protagonista del poema? Qu li va passar? Quins sentiments expressa?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
2 Joan Alcover va perdre la seva dona i diversos dels seus fills. Creus que el poema hi pot fer
referncia? Justifica-ho.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
EXPRESSI ESCRITA
GRAMTICA
8 Digues de quin tipus sn els complements en cursiva i substitueix-los pels pronoms febles
corresponents:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
LXIC
ORTOGRAFIA
11 Posa accent o diresi als mots de les frases segents que nhagin de dur:
HISTRIA DE LA LITERATURA
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
La tertlia del Recreatiu em result excessiva molt aviat, per no dir des del primer moment.
Aquesta tertlia s un fenomen vilat tpic: est formada per uns senyors que ho saben tot,
paorosament intelligents, que no han de fer res ms que picar-se mtuament lullet perqu
tot, entre ells, quedi aclarit per una espcie de subreptcia entesa. La forma dintelligncia
daquests senyors s la vivor. Aquests senyors sn uns vius.
En el nostre pas sn rares les persones que quan no saben una cosa tenen la discreci de
confessar-ho explcitament. La gent es pensa que prendre aquesta determinaci implica una
minva de la categoria social i de la pblica consideraci. En definitiva hom est convenut que
la discreci fa perdre diners i que la barra s el principi de tota possible categoria. Aix hom es
considera obligat a fer el viu, s a dir, a simular, permanentment, una universalitat de coneixe-
ments. Des de la ms tendra infncia hom aprn a fer el viu. Tothom fa el viu. Tothom ho sap
tot en tot moment. En una societat aix, el dileg, s clar, esdev impossible. De qu poden
humanament parlar les persones que a priori o saben tot? No poden parlar de res. Per aix
gaireb tota la nostra vida social consisteix a fer-nos mtuament lullet.
COMPRENSI LECTORA
4 Per qu, segons el text, la gent no sol confessar mai la seva ignorncia sobre un tema deter-
minat?
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
EXPRESSI ESCRITA
6 Escriu un correu electrnic als teus amics per proposar-los una excursi a la muntanya.
7 Escriu un dileg entre uns senyors com els que es descriuen en el text.
GRAMTICA
8 Digues de quin tipus sn els complements en cursiva i, desprs, substitueix-los pels pronoms
febles corresponents:
LXIC
10 Escriu una frase on quedi ben clar el significat de cadascuna daquestes parelles de mots
homnims:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
.............................................................................................................................................
b) Persona que ha estat nomenada per defensar els drets i les llibertats dels ciutadans.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
ORTOGRAFIA
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
HISTRIA DE LA LITERATURA
16 A partir del text que has llegit, explica els trets essencials de lobra de Josep Pla.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
17 Qui va escriure la La plaa del diamant? Explican breument largument.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
18 En cinc lnies, dna una visi de conjunt de la narrativa dels anys seixanta i setanta.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
En un temps lluny
Vet aqu que una matinada blava, de neus blanques i sorres infinites i glaceres com llenges
ploroses, lhomnid es va alar sobre les dues potes del darrere i va abaixar els ulls cap a
una terra que ara, de cop, li quedava lluny i bellugadissa, i va dilatar els narius i va ensumar
la humitat del riu i es va adonar que ensumava la humitat del riu, i va grunyir de content, i va
girar els ulls cap al sol vermell que naixia ms enll de prats i muntanyes i extensions de terra
negra i horitzons dherba i cavalcades danimals eterns com el temps, i va abaixar la mirada i
va fitar lalzina i va aixecar el puny i va allargar el dit ndex, assenyalant la massa vegetal que
xiuxiuejava davant seu, i es va sentir cascades daigua a la gola, petits crits inconcrets, gells
toscos: Agr gr gr ga arg; fins que el gruny va convertir-se en paraula i va vocalitzar: Ab a arb
abr arbr re, i va repetir: Abbre, i lndex encara assenyalava lalzina, fins que el va dirigir a la
immensitat blava que sestenia a banda i banda del dia que naixia sobre el seu cap com un
du de dues dimensions infinites, i va dir: Cz z ce zce zcel, i ho va repetir, i va badar uns ulls
com taronges, encara insegur, i va assenyalar el riu i va vocalitzar: A a ag aig gd a aig gua, i
va somriure satisfet, amb els ulls plens duna alegria lluent, i va trepitjar la terra amb fora, toc-
toc, i la va assenyalar amb lndex i va vocalitzar dificultosament: Pa pso pacost paco pasio ta,
i ja amb ms calma: Paa sos ca atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una nacabava
dorganitzar.
COMPRENSI LECTORA
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
EXPRESSI ESCRITA
GRAMTICA
8 Digues de quin tipus sn les oracions subordinades que hem subratllat en el text:
a) Va girar els ulls cap al sol vermell que naixia ms enll de les muntanyes.
b) Lhomnid de qui parla s lantecessor de lsser hum.
c) Va assenyalar la massa vegetal que xiuxiuejava davant seu.
d) Parlarem del lloc on transcorre la histria.
e) El dit amb qu ho assenyalava era lndex.
LXIC
a) vet aqu
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
b) a banda i banda
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
ORTOGRAFIA
HISTRIA DE LA LITERATURA
15 Explica els trets que caracteritzen la narrativa de Quim Monz i exemplificals amb el text que
abans has llegit.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Accident de treball
Una vegada em va visitar un venedor de forats a domicili. De moment vaig dir-li que estava servit,
que ms aviat em feia falta un producte (entre material i espiritual) per tapar els que ja tenia.
Porto novetats em respongu. No hi perdr res veient el mostrari, sense cap comproms.
Les novetats em fascinen, i com que aquell dia tenia temps, vaig accedir. Obr damunt de lescriptori
una petita maleta, plena de forats de mides i colors diferents. Mai no nhavia vistos tants.
Sn autoadhesius mexplic el venedor-, i alguns models, quan han complert la seva missi,
sautodestrueixen, com aquells magnetfons de les pellcules despies. Dividim la producci en
dos grans prototipus, els forats verticals i els forats horitzontals, amb variants que els fan aptes,
prcticament, per a tota mena dusos. Si mho permet, li ensenyar un dels verticals que venem
ms...
De qu es tracta? vaig preguntar-li, entre encuriosit i escptic.
Senganxen a la paret i deixen veure lhabitaci propera o la casa del costat, discretament i amb
una gran nitidesa.
I ara! Aix s immoral, no es pot tolerar que ho autoritzin. Li prohibeixo formalment que vengui ni
un daquests forats als meus vens de repl!
El venedor va fer un gest de resignaci. s curis que la gent sho prengui aix, va dir, en
comptes dapreciar laspecte utilitari i benfic.
Com per exemple si hi ha criatures petites el son de les quals conv vetllar sense sobresaltar-
les. O b malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i sn oblidats de
tothom. Legoisme liquidar la nostra societat.
Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, per les crides a la conscincia sempre em troben a
punt, em trasbalsen.
No s el meu cas vaig replicar, amb la veu una mica ms amorosida. Ha de cercar una altra
classe de clients. I no els busqui pas en aquesta planta, perqu em veuria obligat a denunciar-
lo.
Vost s un parroqui de forats horitzontals. Ja ho veig... En tenim uns que sn dinters general;
quan se sap que existeixen ja no sen pot prescindir. Com aquest. Veu?
Sencaixa a terra sense cap dificultat. Aplanant-lo amb el palmell queda perfectament adherit...
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Miri-sel, miri-sel...
El forat va comenar a absorbir matria, amb un zumzeig suau. Sempass molles de pa, un bo-
rrissol que hi havia sota els mobles i lestora, dues o tres formigues que passaven per all, brins de
tabac, bocins de paper... Xuclava tota la brutcia en una colla de pams a la rodona.
Qu li sembla?
PARLAR
1 Thaurs adonat que el fragment de text que acabes de llegir no cont el final de la histria.
Ara, per tant, hauries de pensar una possible continuaci del conte tenint en compte:
Pensa aquest possible final i fes-ne un esquema que et permeti explicar-lo en uns tres minuts.
Fes lexposici davant del teu professor o de la teva professora.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
LLEGIR
2 Al comenament del conte, quin tipus de producte et sembla que necessita el narrador?
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
7 Explica, tenint en compte el context, el sentit de la frase: legoisme liquidar la nostra societat.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
10 Defineix, tenint en compte el context on apareixen, el sentit de les paraules segents. Pensa
que pots guiar-te, en alguns casos, per paraules de la mateixa famlia:
Mostrari: ...............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Fascinen: ...............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Nitidesa: ...............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Amorosida: ...........................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Autoadhesius: ........................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Parroqui: ..............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Prototipus: ............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Escptic: ..............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
ESCRIURE
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
13 Observa els temps verbals emprats al principi daquest conte: va visitar, vaig dir, estava servit,
feia, tenia, Porto, respongu, perdr. Digues en quin temps verbals est conjugat cadascun
dells. A continuaci, justifica aquesta varietat de temps verbals atenent a les particularitats del
text.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
14 Observa els fragments segents del text i explica la funci que hi fan cadascuna de les co-
mes:
b) O b malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i sn oblidats de
tothom. .............................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
c) I no els busqui pas en aquesta planta, perqu em veuria obligat a denunciar-lo. ...............
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
d) Sempass molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i lestora, dues o tres
formigues que passaven per all, brins de tabac, bocins de paper .....................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
15 Torna a escriure aquests tres fragments del text canviant els connectors subratllats per daltres
de manera que no canvi el sentit.
b) Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, per les crides a la conscincia sempre em
troben a punt, em trasbalsen ..............................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
16 Digues quin s lantecedent de cada un dels pronoms subratllats en les oracions segents:
b) Dividim la producci en dos grans prototipus, els forats verticals i els forats horitzontals,
amb variants que els fan aptes, prcticament, per a tota mena dusos ..............................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
17 Escriu, en un full a part, un text argumentatiu dunes dues-centes paraules, a favor o en contra
de la comercialitzaci dels forats verticals. Tingues en compte que:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
LITERATURA
18 Lestil de Pere Calders s molt personal i es caracteritza per situar accions inversemblants en
contextos plenament crebles. Explica quins elements realistes ha fet servir lautor al conte per
donar aquesta aparent versemblana.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
.........................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
20 Ara torna a reescriure el mateix fragment en estil indirecte per des del punt de vista del vene-
dor.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
21 Desprs de la Guerra Civil Espanyola, Pere Calders va ser un dels molts catalans que es va
haver dexiliar, i no va poder tornar a Barcelona fins el 1962. Explica qu va suposar aquest
conflicte per a la llengua i la literatura catalana i com van reaccionar-hi els escriptors i escrip-
tores catalans.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Alumnes
Alumnes
PARLAR
LLEGIR
2 Al fragment apareixen dos personatges: lanci, que sembla del pas i coneixedor del territori,
i el narrador, del qual noms sabem que ha llegit i viscut fora per les referncies que dna.
4 El penya-segat es descriu com un lloc terrorfic, sel compara a les muralles del mn per les
seves dimensions. El carcter tenebrs augmenta a causa de les onades que trenquen a la
superfcie del mar.
5 Sen veuen dues. La primera a una distncia dunes cinc o sis milles de la qual noms es
percebien les onades que lenvoltaven. La segona, encara ms petita i propera a la costa, es
caracteritza pel seu carcter pedregs i erm.
8 Progressivament. Primer es formen unes llistes que es van eixamplant i, de cop, es genera.
9 La vora del remol es marcava per un ruixim lluent. Linterior era com un embut enorme i llis,
inclinat cap a lhoritz en un angle duns 45.
10 Amb una veu atordidora, mig crit, mig bram. Superant el so de la cascade del Nigara.
ESCRIURE
13 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat. De totes maneres, cal valorar per sobre
de tot ladequaci al gnere textual exigit per lenunciat.
16 adjectius, determinants.
Uns minuts desprs es va produir en aquell escenari una altra alteraci radical. La superfcie
general es va fer una mica ms uniforme i els remolins van desaparixer un desprs de laltre,
mentre apareixien prodigioses llistes descuma on no se nhavia vist cap abans. Aquelles
llistes, amb el temps, es van estendre a una gran distncia i, combinant-se, van adoptar un
moviment giratori de remolins calmats; va semblar que formaven el germen dun de ms ex-
tens. De sobte, molt de sobte, aquest va adquirir una existncia clara i definida, en un cercle
de ms de mitja milla de dimetre.
17 Linterior sapostrofa perqu s un substantiu mascul. Lilla sapostrofa perqu tot i ser
femenina i comenar per i, aquesta s tnica. La infinitat no sapostrofa perqu s un nom
femen comenat per una i tona.
18 Perqu aquesta fricativa palatal sescriu per norma general amb g davant duna e o duna i, i
amb j davant de a, o i u.
20 En molts casos, podem prendre de referncia les paraules primitives, volta i mur, per decidir la
vocal duna sllaba tona.
21 Tot i que per norma general els mots compostos sescriuen sense gui, en posem quan la
primera paraula acaba en vocal i la segona comena en s. Tamb ho fem en algunes combi-
nacions de nombres (en aquest cas, entre desenes i unitats).
LITERATURA
22 Aquest text cont moltes caracterstiques prpies de la narrativa de terror. Ho podem obser-
var en la descripci detallada dels fets, en lespai allunyat del mn civilitzat, en ladjectivaci
suggestiva i molt marcada per tpics del gnere, en la presncia de fenmens meteorolgics
extrems, per exemple.
24 Resposta oberta. Correcci a criteri del professor tenint en compte el grau de profunditat amb
qu shagin treballat aquests gneres en el curs precedent.
25 a) faixa de vapor: seria una lnia circular de vapor que envoltaria alguna cosa.
b) com les muralles del mn: en aquest cas, les muralles suposen una construcci natural de
gran alada, que separa el mn del no-mn.
c) va adquirir una rapidesa monstruosa: es tracta duna rapidesa que no s prpia daquest
mn, de la normalitat, com els monstres.
d) ampli cintur de lluent ruixim: Com en el cas de la faixa, fa referncia a la lnia que marca el
final del remol, tot delimitant-lo i controlant-lo.
COMPRENSI LECTORA
1 El protagonista del poema s lesqueix dun arbre que fou molt esponers en el passat. La
tempesta va rompre una a una les seves branques i el llamp li va migpartir la soca fins a la
terra. El poema est dominat pel sentiment damargor provocat per aquestes prdues. Lnic
motiu que limpulsa a seguir vivint s recordar la meitat que li manca, ser-ne el testimoni vi-
vent.
Aquest poema parla allegricament daquests fets: larbre ferit del qual noms resta un es-
queix s el poeta que, per avatars de la vida (la tempesta i el llamp) ha vist morir la dona i els
fills (la meitat de la soca i les branques).
3 Personificaci: lesqueix de larbre, que ens explica la seva trista histria i expressa la deso-
laci dels seus sentiments.
Comparaci: com fumerol de festa, / al cel he vist anar-sen la millor part de mi (versos 7-8).
El poeta ha contemplat la mort dels seus ssers estimats (cremar he vist ma llenya) i ara ens
suggereix la idea que les seves nimes han anat al cel, establint una analogia amb el fum.
4 Sonet (dos quartets i dos tercets) de versos alexandrins amb cesura (6 + 6). Rima consonant,
a vegades fontica: ABBA ABBA CCD EED.
EXPRESSI ESCRITA
GRAMTICA
LXIC
ORTOGRAFIA
HISTRIA DE LA LITERATURA
13 a) XV;
COMPRENSI LECTORA
1 Una tertlia s una reuni de persones que sapleguen habitualment per conversar.
2 Vol dir fer-se senyals tancant un ull. En aquest cas, el senyal vol significar que hi ha una ente-
sa entre els tertulians; un acord tcit que no necessita de paraules i que no cal fer saber als
altres.
4 Segons el text, les persones del pas rarament confessen la seva ignorncia sobre un tema
determinat perqu la gent es pensa que prendre aquesta determinaci implica una minva de
la categoria social i de la pblica consideraci. En definitiva hom est convenut que la discre-
ci fa perdre diners i que la barra s el principi de tota possible categoria. s a dir, es fa per
temor a la prdua de consideraci social. Shi afegeix la creena que la prudncia fa perdre
diners i que per progressar cal ser un desvergonyit.
5 Aquest text, tot i que s un fragment duna novella, respon ms aviat a la tipologia dels textos
argumentatius. Per tant, lestructura seria la segent:
EXPRESSI ESCRITA
GRAMTICA
LXIC
ORTOGRAFIA
13 a) arrossos
b) grisos
c) trossos
d) envasos
e) mesos
f) nassos
14 a) conixer
b) girafa
c) xifres
d) dirigeixo
c) jersei
d) exrcit
g) luxs
h) esquitxar
i) passeig
15 a) honor
b) cacauet
c) orfe
d) ermita
e) hegemonia
f) hivern
g) helicpter
h) higiene
i) Elisabet
HISTRIA DE LA LITERATURA
COMPRENSI LECTORA
2 El text transcorre fa milers danys en la remota prehistria; el lloc, els actuals pasos catalans.
3 El text ens parla de la creaci del llenguatge. Ara b, amb un fi sentit de lhumor, Quim Monz
estableix un fil conductor des daquest passat remot fins a lactualitat: la llengua catalana i els
pasos catalans.
4 Lhomnid del text ha assolit la parla, cosa que li permet intellectualitzar i reconixer el mn que
lenvolta. Com que fa s de la llengua catalana, aquesta donar nom al territori on es troba.
5 La conjunci i apareix 33 cops al llarg del conte (polisndeton). Duna banda, aquest s de
la coordinaci permet acumular ininterrompudament les accions que fa lhomnid, cosa que
dna un ritme molt rpid al relat. Daltra banda, aquesta sintaxi tan simple pot intentar evocar
la senzillesa del llenguatge primitiu.
EXPRESSI ESCRITA
GRAMTICA
LXIC
10 a) Sesdevingu, va succeir; b) A tots dos costats; c) Obrir molt els ulls; d) les conseqncies
que tindria, la repercussi que provocaria
11 a) aixecar, drear; b) olorar, flairar; c) mirar (de fit a fit, fixament); d) coll, gargamella; e) tranquillitat,
pausa; f) alegre, content
ORTOGRAFIA
HISTRIA DE LA LITERATURA
PARLAR
1 Resposta oberta, tot i que en la valoraci de lactivitat, a banda de la correcci i la fludesa oral,
shaur de valorar la capacitat dintegrar els tres elements que es demanaven a lenunciat: el
significat del ttol, el fragment de la lectura i lestil de Pere Calders.
LLEGIR
2 El narrador expressa duna manera metafrica les mancances que t en la seva vida, que sn
tant dordre fsic com anmiques.
3 s una diferncia dorientaci: els verticals senganxen a les parets i els horitzontals al terra
dels habitatges.
4 Els considera indiscrets i indecents, contraris a les normes morals ms elementals i a la intimi-
tat de les persones.
5 El venedor li retreu els prejudicis que implica aquesta reacci tan airada, ja que enlloc de pen-
sar en positiu, el client ha exposat directament la pitjor de les utilitats possibles.
6 Si el venedor vengus algun forat vertical als seus vens de repl, ja que el podrien espiar.
7 Aquesta frase sintetitza la moralitat de la primera part de la histria, on es mostra que la gent
sempre mira pels seus interessos sense tenir en compte la solidaritat amb els problemes dels
altres.
8 En aquest context, lexpressi significa que cap persona hauria de viure sense un forat com
aquest ja que resulta imprescindible per la vida quotidiana.
10 Segons el DIEC2:
ESCRIURE
a) Es tracta duna paraula plana que no acaba ni en vocal, ni en vocal + es ni en en, in.
b) Perqu la essa sona sonora.
c) El prefix de negaci IN, davant de M, B o P sescriu IM.
d) En els dos casos es tracta dun hiat. A vens posem diresi per trencar el diftong. Egois-
me, en canvi, es tracta duna excepci ortogrfica, per la qual les paraules acabades en
ISTA i ISME no porten diresi.
e) Quan dues paraules sescriuen igual i es pot confondre el sentit en alguns usos posem
accent en una de les formes encara que no ho manin les normes generals daccentuaci.
NOMS: vegada, venedor. VERBS: va visitar, vaig dir. ADJECTIUS: material, espiritual. ADVER-
BIS: ms, aviat. CONJUNCIONS: que, i. DETERMINANTS: Una, els. PREPOSICIONS: de, a.
PRONOMS: em, li.
d) Sempass molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i lestora, dues o tres
formigues que passaven per all, brins de tabac, bocins de paper...
Aquestes comes indiquen els diferents elements duna enumeraci.
a) Hi ha coses per les quals no passo, per tant, vaig saltar enfurismat
b) Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, de totes maneres les crides a la conscincia
sempre em troben a punt, em trasbalsen.
c) Va fer-ho i, veritablement, el forat sadapt de seguida.
16 a) n: forats.
b) els: els forats.
c) ho: aix, ocupar un espai del seu temps; li: a vost.
17 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat, tot i que caldria tenir en compte, a banda
de la correcci, ladequaci del text a la tipologia textual exigida per lenunciat.
LITERATURA
21 Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat, tenint en compte els continguts, textos i
autors que shagin destacat ms al llarg del curs.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
a) Per contextualitzar un text caldr recollir informaci sobre lautor i la seva obra, lpoca i el
corrent literari a qu pertany el text.
b) El tema i largument dun text sn la mateixa cosa.
c) En els textos narratius i teatrals lestructura interna es sol dividir en plantejament, nus i de-
senlla.
d) En lanlisi de la forma del text, hi inclourem les figures literries (metfores, comparacions...)
e) En una narraci, el punt de vista pot ser intern (narrador omniscient o objectiu) o extern (na-
rrador protagonista o testimoni).
f) En un poema analitzarem la mtrica (estrofes, versos, rima, ritme) i el punt de vista narratiu.
g) Lestructura externa dun text teatral es basa en la divisi del text en actes i escenes.
h) La conclusi serveix per expressar, de manera raonada, una opini personal sobre el text
que sha comentat.
i) Lestructura dun comentari de text sol ser la segent: anlisi del contingut, anlisi de la for-
ma, conclusions i bibliografia.
2 Totes les oracions segents contenen un substantiu amb alguna incorrecci que t a veure
amb el gnere o el nombre. Localitzal i esmena.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Els mots i expressions segents sn sinnims de ploure, per tots ells expressen matisos
diferents. Aparellals.
fer un xfec, fer un aiguat, diluviar, fer un plugim, fer un ruixat, plovisquejar, fer xim-xim
5 Quins sn els tres tipus de literatura que trobem a ledat mitjana? A quins estaments socials
corresponen? .........................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
6 Qui va ser Ramon Llull? Quina importncia va tenir per a la literatura catalana? ......................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
7 Explica breument les caracterstiques de lobra dAusis March. Per qu va ser important per
a la literatura catalana? ...........................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
8 Explica les caracterstiques de Tirant lo Blanc. Per qu es considera una novella molt impor-
tant en la histria de la literatura catalana? ..............................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
...............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Comenta aquesta carta. Resumeix el problema que shi planteja i digues la teva opini.
Sorteig de pisos
Tinc 27 anys i poques esperances dindependitzar-me en un futur immediat. Per aix vaig de-
cidir enviar la sollicitud pels pisos de lloguer que tan generosament oferia lAjuntament. La ve-
ritat s que em costa molt trobar una paraula que defineixi la sensaci que vaig patir diumenge
passat desprs del sorteig. Encara no s si expressar-la com impotncia o ingenutat pel
fet que ens haguessin fet creure que tots els joves gaudem de les mateixes oportunitats per
accedir als pisos.
En pocs segons, la majoria de nosaltres vam veure com les poques opcions de qu dis-
posvem al comenament, esdevenien en no-res. El sorteig es va fer de manera que, si el
nmero que tenies assignat era senar, latzar deixava de jugar un paper de protagonista. Si fins
ara no confiava gaire en els nostres poltics, a partir de diumenge la paraula gaire deixa de
formar part de la frase.
KATTY COMES, Barcelona (dins 20 minutos, 19/3/2003)
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Llegeix el text segent i busca un sinnim dels mots en negreta dentre els que tofereix el
diccionari:
5 Substitueix la paraula en negreta per una altra que vulgui dir el mateix:
a) El van engarjolar desprs dun judici molt llarg.
b) Sobstinava a no cedir a les seves pretensions.
c) Hi va haver una gran estossinada, en aquella batalla!
d) Per mitigar el dolor, doneu-li aquestes pastilles.
e) Van aconseguir corbar la barra de ferro amb molt desfor.
6 Explica almenys dues causes de la davallada de la literatura catalana els segles XVI, XVII i XVIII.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
7 Ordena cronolgicament els autors segents: Joan Ramis, Francesc V. Garcia, Pere Seraf,
Francesc Fontanella, Rafael dAmat i de Cortada.
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Imagineu-vos aquesta situaci: sha coms un delicte (per exemple un robatori) i sha detingut
un sospits; un cop a comissaria, dos policies linterroguen. Escriviu un petit gui, assageu i
representeu lescena.
2 Imagineu-vos que el cas plantejat a lexercici anterior arriba a judici. Repartiu-vos els papers
(jutge, fiscal, advocat defensor, acusat, testimonis...), escriviu un petit gui, assageu i repre-
senteu lescena.
3 Les situacions segents impliquen un nivell ms informal que les de lexercici anterior. Per
parelles, prepareu i representeu una conversa.
4 Classifica les oracions segents segons el tipus de verb: copulatiu, transitiu, intransitiu o de
rgim preposicional. A ms, digues si algun s impersonal:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
7 Escriu lantnim daquests mots i desprs fes una frase amb cadascun
a) valent c) dipositar e) malcriar
b) contracci d) inclusi f) presumptus
8 Ara llegirs el fragment final de la novella de Josep Pous i Pags La vida i la mort den Jordi
Fraginals. Es tracta del que sen diu un final obert. El protagonista sap que sha de morir dun
cncer; ho ha comunicat a la seva esposa, lAlberta. Desprs duna bona estona de parlar...
Era ja de matinada, quan, retuda del trgic batallar contra la mort hores i hores, caigu en una
mena de desmai, tota deixada anar de braos del seu home. El dolor de tan fortes emocions
la feia estar com estabornida, buit el pensament, perduda la voluntat, sense sentir-se ella
mateixa de la prpia persona. Fins el petit esfor de badar els ulls li hauria estat impossible.
Lentament, suaument, en Jordi la deix damunt del pedrs, abrigant-la tota amb una llarga
mirada de tendresa; desprs salt la paret i va desaparixer rost avall, per entre les vinyes.
Sentint-se sola, lAlberta revingu amb un surt del seu defalliment. Gir la vista entorn, cer-
cant en Jordi.
Enlloc ja no el va veure. I, aixecant-se dun salt, crid enfollida, esteses les mans a les tene-
bres que havien engolit el seu home:
Jordi!... Jordi!...
Denll de la fosca, la veu llunyana del marit respongu amb estrany ress, com si ja vingus
de passat la vida:
Pensa en els fills, Alberta!
Quelcom esclat en el cor de la dona i caigu aplomada.
La fredor matinal la fu tornar en si quan ja era de dia. All en lhoritz damunt de la ratlla del
mar, com adormit i sense llusors encara, vermellejaven les calitges, enceses pel sol a punt
deixir entre les aiges.
Deixondint-se del son de la nit, la terra sanava desvetllant, amb aquella mena dinfantil encan-
tament que donen a les coses els alegres matins de primavera.
Trbol el cap, cruixits els ossos, la dona saixec, tota estranyada. Les terribles imatges
daquella nit dagonia se li havien esborrat de la memria. I tombava la vista duna banda a
laltra, fent esforos per esbrinar el misteri dhaver-se trobat, en aquella hora matinal, ajaguda
al capdavall de lera, amb les robes humides de la rosada.
De sobte sestrem. Lhorrible record shavia esbadellat en la seva nima, sagnosa flor
dincurable ferida. I va caure en el pedrs, plorant desesperadament, tota vinclada damunt
dels genolls, la trgica soledat dels seus futurs dies.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
VOCABULARI
retuda: rendida. aplomada: com si caigus a plom.
estabornida: sense sentits. llusors: brillantor, reflexos.
badar: obrir. calitges: boires o bromes fines.
pedrs: banc de pedra, on se seia per parlar. cruixits: molt fatigats, cansats.
rost: terreny amb pendent, abrupte. era: terreny pla i ferm.
revingu: es despert, es desvetll. sestrem: tremol, tingu un calfred.
defalliment: desmai, prdua dels sentits. esbadellat: obert, revelat.
enfollida: embogida. vinclada: ajupida, doblegada.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 En grups de quatre, prepareu una exposici oral sobre els beneficis del reciclatge del paper.
En acabat, escolliu la persona que lhaur dexposar davant de la resta de la classe. Podeu
consultar la pgina web http://www.arc-cat.net/ca/ccr/
2 Digues si els complements de les oracions segents fan la funci de complement directe o
indirecte. Desprs substitueix-los amb el pronom adequat:
3 Els barrufets parlen fent servir un mot realment polismic (amb larrel barruf-) que adquireix
significat grcies al context. Llegiu aquesta carta, escrita pel barrufet tafaner i adreada al
barrufet viatger. Tot seguit, substitueix els mots en negreta per uns altres equivalents.
Barrufat amic,
Ahir mateix vaig barrufar la teva postal. Em barrufa veure que el barrufet viatger
no ha barrufat els amics.
Mimagino que tagradar barrufar els ltims esdeveniments del poble barrufet.
Laltre dia vam barrufar un nou cap. Es van barrufar el barrufet bromista i el barrufet
rondinaire. I s clar, va barrufar el barrufet bromista perqu ens va barrufar que ba-
rrufaria el poble ms alegre i divertit.
Tamb thaig de barrufar una cosa que potser no et barrufar gaire: la barrufeta
presumida sha barrufat amb el barrufet forut. Diu que sha barrufat desperar-te,
que no est feta per un barrufamn que sempre s de viatge.
B, ja em barrufo de tu. Moltes barrufades,
El barrufet tafaner
4 Digues quins daquests mots sn polismics. Tot seguit, oralment o per escrit, defineix dos dels
seus significats: serra, somier, cuiner, terra, ensumar, pota, autobs, biografia, gat, tou.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Josep Carner va viure molts anys fora de Catalunya: primer perqu seguia la carrera diplo-
mtica; desprs, a causa de la guerra dEspanya i de lexili. Molts poemes estan tenyits de la
nostlgia pel pas. Llegeix-ne aquest:
De lluny estant
Qui veis, quan lestiu sacomiada,
el cam la serp blanca i somrient
i, al marge duna cala refiada,
el pmpol mort sota dun pi vivent.
Qui veis una dansa damunt lera
i una serra morada enll de mi;
qui tops un aloc de torrentera
o enmig dun pedruscall, un roman.
Ms val, per, que a aquests bedolls sacari
el meu esment, i a aquest boiram somort.
En mos camins dun temps, hom pot trobar-hi
un ngel trist amb el seu glavi tort.
VOCABULARI
refiada: tranquilla.
pmpol: fulla dun cep, que cau a la tardor.
era: un pla com el que hi havia davant algunes cases de pags.
aloc: arbret caducifoli de la famlia de les verbencies, de fulles oposades, de flors blaves i
de fruits petits i arrodonits.
bedolls: arbre caducifoli, de fulles triangulars i dentades, ms aviat propi de pasos freds.
sacari: doni la cara, senfronti.
esment: conscincia, enteniment.
glavi: espasa.
a) Podrem dir que el tema daquest poema s la prdua del parads. Com ho podries explicar
i justificar? Et donem una pista: un ngel amb una espasa torta recorda la imatge de lngel
que va expulsar Adam i Eva del parads terrenal.
b) Si haguessis de dividir el poema en dues parts, una en qu el poeta enyora el parads per-
dut i laltra en qu decideix enfrontar-se al seu present, quins versos anirien a cada part i
com les resumiries?
c) Explica qu enyora el poeta del seu pas/passat perdut. Per qu creu que no hi ha de tornar?
d) Explica les imatges segents: la serp blanca i somrient / aquest boiram somort / un
ngel trist amb el seu glavi tort.
e) Comenta el poema des del punt de vista mtric: estrofes, tipus de versos, elisions i sinale-
fes, rima...
f) Com relacionaries aquest poema amb la vida personal de Josep Carner? Digues la teva
opini sobre aquest poema. Justifica-la.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Llegirs ara un altre poema de Joan Salvat-Papasseit, tamb pertanyent al llibre El poema de
la rosa als llavis. Es tracta dun poema que reflecteix el moment de mxima felicitat per lamor
aconseguit.
Visca lamor
Visca lamor que mha donat lamiga
fresca i polida com un maig content!
Visca lamor
lhe cridada i venia
tota era blanca com un glop de llet.
Visca lamor que Ella tamb es delia:
visca lamor:
la volia i lhe pres.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Observa aquestes vinyetes de cmic i digues a quin tipus de pla i denquadrament de cmera
corresponen:
3 Fes el mateix amb aquestes altres per ara amb un complement circumstancial del tipus indi-
cat entre els parntesis):
a) No et mirava (manera).
b) Tot ho feia (finalitat)
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
c) Senfadava (causa).
d) Ens esforcem (quantitat).
e) Ho clavarem (instrument).
f) Cuinava (lloc)
4 Els mots segents, en catal central, es pronuncien igual o gaireb igual. Aparellals amb la
seva definici.
sella, cella / especial, espacial / eludir, alludir / massa, maa / bns, vents / acta, acte
5 Escriu una frase on quedi ben clar el significat de cadascun daquests mots homnims:
a solar (del sol) / solar (terreny)
b cap (part del cos) / cap (en direcci a)
c pas (moviment quan es camina) / pas (negaci)
6 Joan Oliver era el nom real del poeta Pere Quart. La seva poesia s una mostra del corrent
realista en la poesia catalana. Ms endavant lestudiarem com a autor dramtic perqu el seu
teatre tamb va ser molt important. Llegeix-ne aquest poema:
Spigues, company
Spigues, company,
tu que ets conscient,
que no tot s por,
que no tot s plany,
que no tot sn crits
i rbies i cops.
Ni desig damor
ni amor compartit.
Cal pensar tamb
i molt aviat
en aprendre b,
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
amb vocaci
i aplicadament,
un ofici clar,
un treball decent.
Company, cal servir
segons els teus dons,
sense vanitat.
Si no, qu sers?
Un nmero ms,
un parsit ms,
una nosa ms.
Si no vols ser esclau
del podrit diner,
del poder dun sol
o el poder de molts,
fes-te abans esclau
de les teves mans
i del teu cervell,
a profit de tu,
a profit dels teus,
a profit de tots.
Tot depn de tu
i de cadasc.
a) Explica amb paraules teves el poema.
b) Aquest poema t clarament un to realista: el poeta dna consells al lector sobre all que ha
de fer i all que no ha de fer. Explica quina conclusi en podrem treure de la visi que t el
poeta de les persones.
c) Explica les metfores que trobem a lestrofa quarta: Si no vols ser esclau
d) Comenta la mtrica del poema.
e) Digues de manera raonada la teva opini sobre aquest poema.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Senyors,
Poso al seu coneixement que amb data .................................. hem rebut la comanda
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
quan hem obert les caixes, hem descobert que no contenien botes de pluja sin espar-
denyes, totes de la mateixa talla i color.
.............................................................
2 Escriu un text pels dos mitjans que hem vist per felicitar una amiga teva que ha guanyat la
loteria. Desprs, compara les dues versions i explican les semblances i les diferncies:
a) Carta personal (10 ratlles. Suggereix-li qu pot fer amb els diners).
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Escriu una oraci amb cada una de les locucions segents, formades amb el verb estar:
estar-ne ...... de ...... (apreciar) La Jlia nest molt, del seu xicot.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3
4
7 Aloma s el ttol duna excellent novella de Merc Rodoreda que et pot agradar molt de llegir.
Hi explica la histria duna noia adolescent, molt sensible, que s seduda per un parent (un
cunyat del seu germ) molt ms gran que ella, en Robert, el qual, per, t una dona a Amrica.
Desprs denamorar-se i fer lamor amb Aloma, sen torna a Amrica. Per Aloma es queda
amb el fill de Robert dins seu... Llegeix-ne la descripci segent en qu Aloma recorda un
germ seu, Daniel:
Lhora era bona de respirar. En un jard feien foc i es sentia lespetec dels branquillons. A dalt
duna paret molt vella hi havia un gruix de molsa i al mig del carrer, en un sot ple daigua, es
veia un tros de cel amb un nvol blanc. Ms enll, vora de la casa nova, les branques del
desmai a penes es movien. Era un tarda de comenaments de primavera amb orenetes xis-
clant pel cel. Laire arrossegava una mica de fum i Aloma gaireb va aturar-se: s lolor que
agradava ms al meu germ. Shavia matat a divuit anys; es deia Daniel.
Havia deixat un paper escrit per a ella: Tot s trist i no tinc ganes de viure ms, Aloma. Una
abraada molt forta. Les lletres eren altes i amples, de persona orgullosa. A ella, desprs
de tant de temps, li quedava encara una mica dangoixa. El veia estirat, blanc com la cera,
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
i pensava que no li parlaria mai ms, amb aquella veu xopa de tendresa, de les coses que li
agradava fer. Un dia, Joan, el seu germ gran, va cremar els llibres i els escrits que Daniel havia
deixat. Ho havia anar esquinant tot, a fora plovia, i el vent, de tant en tant, girava la pluja con-
tra els vidres. Els papers es van tornar cendra i Aloma va plorar tota la nit. Joan deia que Daniel
shavia matat perqu els llibres lhavien fet tornar boig. La vida era una cosa esgarrifosa.
Arraulida entre els llenols pensava sovint en el seu germ mort. Quan la casa reposava. Per
els records sanaven aprimant: primer el color dels ulls i la manera de somriure, de seguida el
to de la veu. I com ms el perdia ms sadonava del buit que havia deixat al seu costat. Enyo-
rava aquell noi ple de vida que amagava el
descoratjament com si fos un mal lleig i que, com ella, passava dun extrem a laltre: de
lalegria ms esbojarrada a la tristesa ms negra. Ara tindria vint-i-tres anys i respirarien junts
aquella olor de fulles cremades i de primavera a punt desclatar. I tot seria diferent.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Redacta el currculum i la carta de presentaci que enviaries si optessis per una de les ofertes
de feina que tens a continuaci:
2 Lestiu vinent tens intenci danar a un camp de treball, a Mallorca, on saps que agafen gent
jove, i es ofereixen estada i allotjament a canvi de feina de pags. Presenta el teu currculum
i una sollicitud justificant per qu hi vols treballar. Demana tamb informaci sobre on s el
camp, les feines que caldr fer, el possible sou i altres serveis necessaris (per rentar roba...).
Pensa abans i seria millor anar-hi sol o sola o en grup, amb altres amics o amigues. I en aquest
segon cas, comenta-ho tamb a la carta.
3 Amb les combinacions pronominals segents, completa els buits de les frases de ms avall:
1 me + el
2 me + en
3 te + els
4 se + en
5 se + el
6 se + ens
4 Substitueix la combinaci incorrecta els hi per les combinacions els el, els la, els els, els les, els
en, els ho, segons que correspongui:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
b) Has comprat la melmelada per a les nenes? No, no els hi he pogut comprar.
c) Si els vols fer empipar, no els hi ensenyis, aix.
d) Quan els nens volen esmorzar, el pare els hi prepara.
e) Garcia, passi aquests informes als delegats. De seguida els hi passo.
5 Substitueix els barbarismes que trobars en aquestes frases pels mots correctes:
a) El meu jefe em va encarregar un treball molt pesat.
b) Avui hem fet moltes ventes.
c) El treball que ara tinc no s fixo.
d) La Rosa ha sollicitat un anticipo on treballa.
e) Hem hagut domplenar aquests impresos.
f) Les fruites i verdures sn mercancia perecedera.
g) Haurem destalviar ms, que el recibo de la llum ha pujat molt.
h) Avui hem reanudat lactivitat desprs de vacances.
i) Mhan donat un vale per dinar al restaurant xins.
j) La Caixa ens ha concedit un prstam hipotecari.
k) El contratista de lobra sha endarrerit en el pla de lliurament.
l) Els abogats de lempresa ens aconsellen que denunciem lagent de bolsa per estafa.
m) Oferim uns fondos de pensions molt avantatjosos.
n) Per equilibrar el pressupost hem de frenar els gastos
o) La deuta acumulada ha provocat la quiebra de lempresa.
Escena VII
GLRIA I ANDREU
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Euros ..........................................................................
3 Senyala les oracions que formen aquest text. Desprs destria les oracions simples i les oraci-
ons compostes i subratllan els verbs.
Molts ajuntaments de la Costa Brava han decidit convertir el seu rac ms emblemtic
en distintiu turstic. Sant Feliu ha fet emblema dels bellssims arcs de la Porta Foradada.
Barreja destils
Els ganxons i els monjos benedictins del monestir de Sant Feliu no van gaudir quasi mai
de bones relacions. Des del segle XII se sap duns certs recels mutus que es van accen-
tuar quan la comunitat religiosa va insistir a convertir la vila en un dels seus dominis. Aix
dur fins lany 1680, que s quan Sant Feliu reconeix el monestir com a senyor. Sn molts
els encants de ledifici, sobretot si ens fixem en la barreja dels diferents estils arquitect-
nics, que van del preromnic fins al barroc. La primera notcia que es t del monestir s
del segle X. Una de les seves particularitats s lextraordinria proximitat al mar.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Substitueix els barbarismes que trobars en aquestes frases pels mots correctes:
a) El concejal de lAjuntament plega a les 18 hores.
b) Ja hem pagat la tassa de les escombraries.
c) Hisenda ha descobert un fraude molt escandals.
d) Hem decidit posar un pleit a lempresa Coromines.
e) Han coms un robo a lAjuntament de Matar.
f) Lalcalde ha llegit el bando des del balc.
g) Avui surt al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nombrament del nou conseller.
h) Ja ha entrat en vigor la reforma del cdig de circulaci.
i) Ja ha acabat el pla de sollicitud de beques.
j) Li han rebaixat la multa per pronto pago.
6 Una de les novelles de ms xit de Manuel de Pedrolo s el Mecanoscrit del segon origen, que
ens narra la destrucci de la terra i dels seus habitants per uns extraterrestres. Aquest ns el
comenament. Observa les tcniques narratives, de les quals parlarem desprs:
(1) LAlba, un noia de catoze anys, verge i bruna, tornava de lhort de casa seva amb un cistellet
de figues negres, de coll de dama, quan satur a avergonyir dos nois, que en pegaven a un
altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
Qu us ha fet?
I ells li van contestar:
No el volem amb nosaltres, perqu s negre.
I si sofega?
I ells es van arronsar despatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.
(2) I aleshores, quan lAlba ja deixava el cistellet per tal de llanar-se a laigua sense ni treures
la roba, puix que noms duia uns shorts i una brusa sobre la pell, el cel i la terra van comenar
a vibrar amb una mena de trepidaci sorda que sanava accentuant, i un dels nois que havia
alat el cap, digu:
Mireu!
Tots tres van poder veure una gran formaci daparells que satansava remorosament de la
llunyania, i nhi havia tants que cobrien lhoritz. Laltre noi va dir:
Sn platets voladors, tu!
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
(3) I lAlba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans que avanaven
de pressa cap a la vila mentre la tremolor de la terra i de laire augmentava i el soroll creixia,
per va pensar de nou en el fill de la seva vena Margarida, en Ddac, que havia desaparegut
en les profunditats de la resclosa, i es va capbussar en laigua, darrere els nois, que shavien
oblidat del tot de llur acci i ara deien:
Guaita com brillen! Semblen de foc!
(4) I dins de laigua, quan ja nedava cap a les pregoneses, lAlba es va sentir com estirada per
la puixana dun moviment interior que volia endur-se-la altre cop a la superfcie, per ella lluit
enrgicament i amb tot el seu bra contra les onades i els remolins, que alteraven la calma
habitual del toll, i bracej amb esfor per atansar-se a lindret on havia vist desaparixer en
Ddac.
Una altra commoci de laigua, ms intensa, lapart de la riba sense vncer-la, car ella li
opos tota la seva voluntat i els recursos de la seva destresa i, per sota el vrtex que estava a
punt de dominar-la, senfons encara i va nedar cap a les lianes que empresonaven el noi.
(5) I, sense tocar terra, ara en una aigua que tornava a encalmar-se sobtadament, va arrencar
en Ddac de les plantes grimpaires, entre els circells de les quals daltres infants havien trobat
la mort, i, sense que ell li dons cap feina, puix que havia perdut el coneixement, va arrosse-
gar-lo amb una m, mentre laltra i les cames obrien un solc cap a la superfcie, on la respiraci
continguda va explotar-li, com una bombolla que es forada, abans de continuar nedant fins on
la riba baixava a nivell de laigua.
En enfilar-shi i hissar-hi el cos exnime del noi, encara va tenir temps de veure com el nvol
daparells desapareixia per lhoritz de llevant.
(6) I sense entretenir-se, lAlba va ajeure en Ddac de bocons sobre lherba del marge, va fer-li
treure tanta aigua com pogu, el gir de cara enlaire en comprovar que encara no donava
senyals de vida i enfons la boca entre els seus llavis per tal de passar-li laire dels propis
pulmons fins que el noi parpellej i es va moure, com si aquella boca estranya li fes nosa. Va
treure-li la roba xopa perqu el sol eixugus el seu cos, va friccionar-lo encara, tota abocada
al seu damunt, i noms llavors, quan ell ja es recobrava, se li acud destranyar-se que els dos
nois que lhavien emps no haguessin acudit.
(7) I desprs va veure que tots dos eren ajaats a terra, garratibats i amb les faccions con-
tretes, com colpits per un atac dapoplexia que els hagus deixat amb la cara groc-rosada.
El cistellet shavia capgirat i totes les figues eren escampades a llur entorn, per no nhavien
menjat, car tenien els llavis nets. En Ddac, que es redreava,
pregunt:
Qu fan, Alba?
No ho s... Anem, que no et volen.
Vols dir que no sn morts?
(8) I llavors, lAlba, que es girava en adonar-se que tenia un gran esquin a la brusa, va alar
la vista cap al poble i obr la boca sense que lin sorts cap so. Al seu davant, a tres-cents
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
metres, Benaura semblava un altre, ms pla; sota la pols que hi penjava com una boira llorda i
persistent, les cases samuntegaven les unes damunt les altres, com esclafades per una gran
m barroera. Torn a tancar els llavis, va obrir-los de nou i exclam:
Oh!
I tot seguit, sense recordar-se que la brusa ja no li amagava les sines, va arrencar a crrer
cam avall
resum contingut
(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
(7)
(8)
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
En grups de tres, busqueu informaci sobre una llengua que us sigui desconeguda (tant li fa
que tingui pocs o molts parlants) i prepareu-ne una exposici per a la resta de la classe que
duri entre 5 i 7 minuts. Destaqueu-ne aquests factors:
3 Substitueix loraci substantiva subratllada per un sintagma nominal que hi pugui equivaler:
a) Mai no oblidarem que shan comportat tan malament.
b) El que hauries hagut de fer s treballar ms.
c) Lhome del temps diu que necessitem que plogui.
d) Pensa b en el que than demanat.
e) Portvem els premis per als qui havien guanyat el concurs literari.
f) El que ms latreia dell era el seu tarann afable.
g) No estava segur que li quedessin forces per acabar lexcursi.
h) Temia que tots els seus esforos fossin intils.
i) Parlvem danar a Donosti el mes de maig.
j) Encara no sha adonat que ha coms un error.
k) Que els beneficis minvessin va sorprendre tothom.
l) No toblidis que has de comprar mongetes per dinar.
m) Ignoro qu farem dara endavant.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Joan Brossa tamb va escriure poemes damor, com el que ara llegirs. Observa alguns re-
cursos que desprs comentarem:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Aquest text s valenci. Subratllan les formes diferents de les del teu dialecte i escriu com ho
diries tu.
Ja the declarat la meua debilitat, per tu encara no mhas dit si tamb tagraden les apos-
tes.
Depn dall que shaja darriscar confess ella un poc atemorida. I continu: Estic pen-
sant que no s si et ser prou bon guia.
Oh, i tant que ho sers tractava ell danimar-la amb els mots i amb les accions, i li posava
una m al muscle.
Noms aplegar a la ruleta, la mateixa en qu estava jugant Campos, Ldia va dipositar totes
les fitxes en la casella del tretze negre.
M. JOAN I ARINY, Contra sentit
2 Completa la graella segent amb la primera persona del singular del present dindicatiu en els
diferents dialectes que sindiquen dels verbs pensar, parlar i saltar.
3 Insereix la segona oraci de cada parella dins de la primera usant un pronom relatiu:
a) He enviat per correu tots els missatges.
Mhan arribat missatges.
b) Lordinador porttil s el ms modern.
Thas comprat lordinador porttil.
c) LArmengol s molt bona persona.
Vas anar dexcursi amb lArmengol.
d) El cotxe s del meu oncle.
Vaig amb cotxe.
e) El llapis adhesiu sha perdut.
Tu enganxaves les fotografies amb el llapis adhesiu.
f) Vaig estar a la sala.
Es va fer la reuni del Consell dEuropa en aquella sala.
g) El noi s de Mallorca.
Hem donat el sobre al noi
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Colloca els mots segents a la columna corresponent segons el mitj de transport amb qu es
relacionin.
aeroport, estaci, autopista, via, moll, andana, cabina, xofer, vag, pista daterratge, hostessa,
multa, prquing, escullera, coberta, cap destaci, calada, ull de bou, carril, revisor, hangar,
tim, hlice, avanament, reactor, baixador, rodalies, remolcador, canvi de rasant, lnia contnua
E S M O R T E I D O R
R T B V P D I G H D O
T R F U F R E R C A D
I E L M G X N A A S A
S P Y C N I T T N X R
O W J L D M A N V B U
P A R A F A N G I N B
I N R X E T U B S T R
D C F O R Q U E T A A
R T P N E U M A T I C
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Quim Monz s un articulista de premsa prou reconegut, a ms dun gran contista, com hem
estudiat. Llegeix-ne aquest text:
Pattic
Ara, tot s pattic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha alg que
diu: Et queden pattics. Si un sopar va ser mnimament avorrit te lexpliquen dient: Va ser
un sopar pattic. [...] El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb
un resultat pattic. Fins en el discurs dinvestidura com a doctor honoris causa, Francisco
Ayala va dir que el nacionalisme de la generaci del 98 va ser pattic.
Adu, matisos. De tan mal utilitzat, ladjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se
en un clix del qual cal fugir. Els pantalons a qu es referia qui els qualificava de pattics eren
realment pattics o ms aviat mal fets, malgirbats o ridculs? El sopar va ser realment pattic
o avorrit i prou? [...] I el resultat del partit va ser realment pattic o el que va passar s que hi
va haver molta diferncia de gols?
Ls abusiu de pattic va comenar fa cosa de cinc o sis anys. Influenciats per les males
traduccions de langls, molts guionistes de televisi van descobrir ladjectiu just aleshores i el
van trobar brillant: pattic s una paraula sonora, t fora, i convenientment utilitzada afegia
una pinzellada dexageraci que feia ms impactant el text que escrivien. De la televisi es va
escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot i, doncs, matant-lo.
Ara, no hi ha un dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista
o guionista amb un mnim bon gust ha de repassar un parell de vegades all que ha escrit per
veure si per inrcia hi ha deixat caure cap pattic, i aleshores treurel. En aquest llenguatge
reduccionista que corre, pattic sha convertit en loposat de genial. Des de fa encara ms
anys, tot all que s mnimament acceptable s genial. Si no sn pattics, els pantalons
sn genials. Si no s pattic, el sopar s genial. I el resultat del partit de futbol, tamb:
un resultat genial. Al mn ja no hi ha coses bones o dolentes. Ara tot s o b genial o b
pattic. I entre tots dos qualificatius, el desert.
Pattic, francament.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Digues quin tipus de variaci hi hauria en cada grup de paraules: dialectal, funcional, histrica
o social.
2 Busca en el text segent almenys deu paraules o expressions prpies del tema del text. Di-
gues tamb de quin tema tracta. Finalment, digues quin tipus de variabilitat lingstica mani-
festa.
4 Busca un mot o una expressi equivalent per a les locucions destacades en negreta:
a) Shi va acostar de puntetes perqu no el sentssim.
b) Em passo el dia a loficina, entre quatre parets.
c) Est completament tocat de lala.
d) El director encara no ha donat el vist-i-plau al projecte.
e) Quan ho ha explicat, mhe quedat amb la boca oberta.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
7 Una vella coneguda olor va ser una de les primeres obres de Josep M. Benet i Jornet. Llegeix-
ne aquesta escena:
Acte segon
Juliol. Dia de festa. Al pati, la senyora Dolors pela patates. Joan seu a prop amb un llibre a les
mans, en el qual recolza un paper. Llapis a la m.
JOAN: No.
SRA. DOLORS: Les festes no sn per quedar-te a casa. Et tornars ximple, tant llegir. I en Ma-
teu?
JOAN: Ara t nvia.
SRA. DOLORS: Des de quan?
JOAN: Fa dies. La va conixer al poble.
(Pausa.)
SRA. DOLORS: I tu qu? Tens vint-i-set anys. Hauries de casar-te.
JOAN: Calma i pacincia.
SRA. DOLORS: Si encara has de buscar la noia...
JOAN: De moment, la tinc triada.
SRA. DOLORS: De veritat? Qui s?
(Joan es redrea. Mira un moment al pati gran. Saixeca i sacosta una mica a la seva mare.)
JOAN: La Teresa del forn.
SRA. DOLORS: Ten rius, per precisament aquesta s la que et conv.
JOAN: Dacord. Si no em convingus no mhi casaria.
SRA. DOLORS: Parles seriosament?
(Deixant de pelar patates.)
JOAN: I tant!
SRA. DOLORS: Doncs per qu fas el ruc amb la daqu al costat?
JOAN: No s a qu es refereix.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
SRA. DOLORS: La teva mare no s cega. Us veieu sovint, des de fa unes setmanes.
JOAN: Vivim de costat.
SRA. DOLORS: No us trobveu abans.
JOAN: s ella la que em busca. Jo no li deia res.
SRA. DOLORS: Si et vols casar amb la Teresa atura el carro.
JOAN: No samoni. Daqu tres dies marxem, i shaur acabat. Mentrestant deixim fer. La nena
s maca i seria ximple desaprofitar locasi.
SRA. DOLORS: I laltra qu?
JOAN: Quan mhi declari, adu llibertat. Aprofito els ltims moments. La Teresa que sesperi. Al
capdavall li faig un favor... I a la Maria un altre perqu necessita que lespavilin.
SRA. DOLORS: Vs amb compte. (En to diferent.) No entenc que la Maria thagi fet cas.
JOAN: Doncs no mhi vaig esforar massa.
SRA. DOLORS: Ms val que la deixis tranquilla. Dedicat a la Teresa, prou feina tindrs.
JOAN: Mala cosa he dit.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Vaca Sussa
Quan jo mesmero en una causa justa
com mon Tell sc adusta i arrogant:
prou, sha acabat! Aneu al botavant
vs i galleda i tamboret de fusta.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
2 A continuaci tens un altre fragment de lobra Pigmali, de Joan Oliver. Senyala tots aquells
mots i expressions que no siguin normatius i esmenals:
ROSETA (recollint les flors i tornant-les a posar a la panera). Pasterada! Tot a Can Taps!
Que t elssus al clatei, aquest pera? [...] s aixs lo que aprenen als collgits de
pago? Lestapliment a la missria! I amb el fangueix que hi ha! Aquesta s que ser la
nit del lloro! Tot per culpa dun mec que ms valdria...
SRA. FORTUNY (interrompent-la). No diguis ms impertinncies, noia; que el meu fill ho
ha fet sense voler.
ROSETA. ndia! Ves per on s fill de vost! Ds, goiti, ja podria pagar-me la mercancia
avariada. Repari quina prria de claveis! Perqu a mi no me les regalen. Tinc que retra-
tar-me, comprn el txesto? (Fa el gest de pagar)
SRA. FORTUNY. T, noia, per les flors fetes malb.
ROSETA. Moltssimes grcies, i que Nostre Senyor els hi conservi i elss hi umenti.
JOAN OLIVER, Pigmali
3 Substitueix les expressions en cursiva per altres dequivalents, per ms clares i concises.
a) Han anunciat que hi haur eleccions en un breu perode de temps.
b) El gerent i lapoderat han defensat punts de vista diferents.
c) El cap de loposici sha mostrat contrari a laugment dels impostos.
d) Vinc duna famlia descassos recursos econmics i no me navergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita duna manera freqent.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
XLVI
Veles i vents lanhel meu compliran
tot fent camins dubtosos per la mar,
mestral, ponent, en contra veig armar,
xaloc, llevant, b lafavoriran
amb els amics seus gregal i migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que el seu favor, bufant siga total
i que tots cinc em porten de retorn.
Bullir el mar com la cassola al forn,
mudant color i lestat natural,
i mostrar que vol a tot fer mal
si damunt seu para un instant al jorn.
Grans i petits, els peixos correran
i buscaran amagatalls secrets:
fugint del mar, on sn criats i fets,
per gran remei, a terra eixiran.
(...)
LXVIII
(...) Jo sc aquell que en el temps de tempesta,
quan molta gent festeja prop dels focs,
podent amb ells compartir els seus jocs,
vaig sobre neu, descal, nua la testa,
servint senyor mai vassall, sempre fort
que no volgu fer mai cap homenatge,
en tot fet lleig mostr el seu cor salvatge;
no em falten diu guard ni bona sort.
Plena de seny, lluny de mi el desig tort,
herbes no es fan dolentes al meu riu;
siga comprs que dins el meu cor viu
el pensament, segur com en bon port.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Escriu un breu article dopini (10 ratlles) per a la revista del teu centre en qu exposis els
avantatges i desavantatges danar al centre amb bicicleta. Redactal en quatre pargrafs se-
guint lesquema segent i utilitzant els connectors ms convenients:
5 Completa els buits daquestes definicions amb el mot corresponent (un hipernim). Fixat en
lexemple:
a) Serra: .............. consistent en una fulla dacer dentada per una de les seves vores, subjec-
ta a un agafador, i que serveix per a tallar.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Desprs dhaver llegit el fragment de La filla del mar i sabent les caracterstiques del Romanti-
cisme, respon les preguntes que hi ha a continuaci:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Feu grups de tres (dos interlocutors i un moderador). Trieu un daquests temes i escolliu quina
posici defensar cadasc. Primer feu un gui amb els vostres arguments i desprs represen-
teu un cara a cara davant la classe.
a) Els toros, una tradici cultural o un acte de crueltat envers els animals?
b) Hi ha vida intelligent en altres planetes?
c) Lestalvi daigua.
d) El futur desprs de lESO: treballar o estudiar?
e) Homes i dones: iguals o diferents?
f) Qu es millor, el transport pblic o el privat?
g) Lescalfament global del planeta.
Prcticament no participa
Parla correctament i amb
precisi?
s ordenat o catic en
lexposici de les idees?
Quin registre utilitza: estn-
dard, colloquial o una barreja
dambds?
Parla clarament, vocalitzant?
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions segents amb la forma
ms adequada:
a) Des de fa un any ......... (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a lorella i ara no ......... (sentir / sentir-hi) gens. Ha
quedat ben sord.
c) Quan baixis de lautobs, vigila que no ......... (caure / caures).
d) I la Laura? No ho s, per a lhora de matemtiques no ......... (ser / estar) a classe.
e) Vull que ......... (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ......... (portar-se b / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -S, em penso que ......... (ser / estar) al sabater.
h) Est mal fet ......... (riure / riures) de la gent quan cau pel carrer.
i) Lhan hagut doperar de cataractes perqu ja no ......... (veure / veure-hi) de cap ull.
5 Completa lexplicaci sobre els diferents tipus dantonmia amb els exemples adients:
calent-fred, viu-mort, comprar-vendre, gran-petit, mascle-femella, pregunta-resposta
Les relacions doposici entre paraules no sn totes iguals i cal diferenciar els diferents tipus
dantonmia:
a) Complementarietat. Lafirmaci dun terme de la parella implica necessriament la negaci
de laltre: .......................................................
b) Inversi. El fet que existeixi lun implica que existeix laltre: ...............................
c) Gradaci. Entre els dos mots antnims hi ha una escala amb matisos diferents: ................
.......................
6 Joan Maragall va adoptar, durant molts perodes de la seva vida, una actitud clarament vita-
lista, dexaltaci del fet de viure, de lluita de la vida contra la mort i de victria de la primera. A
veure si ho notes en aquest poema:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Octubre, 1895
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Aqu tens lndex dun treball, per desordenat. Refs-lo tornant a escriure a la teva llibreta
lndex correcte.
La multiplicitat dels vuitanta: new wave, post-punk, techno, dark, electrnic, rap, breakdance,
dark metal, new romantic...
La gnesi del rock and roll: el mite dElvis Presley
Annex: relaci de grups i discografia bsica
Els anys seixanta als EUA i a Europa (The Beatles i The Rolling Stones)
Bibliografia
Tendncies del nou milleni
Lenfrontament generacional dels setanta: el heavy metal, el hard rock i el punk
Conclusions
Els anys noranta o el naixement del grunge
Precedents del pop-rock
2 Fes un llistat de pgines web on puguis trobar informaci per elaborar un treball sobre el pop-
rock, semblant al de lexercici anterior. Ordena-les per un criteri de ms a menys interessant.
Desprs, entre tots, feu-ne una posta en com.
3 Substitueix els complements directes de les oracions segents per les formes dels pronoms
febles que corresponguin:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 En les frases segents, el mot en negreta t un sentit diferent del que li s propi. Explica el me-
canisme mitjanant el qual sha produt la polismia (metfora, metonmia, habilitaci). Fixat
en lexemple:
Mhe tallat amb la fulla dafaitar. Metfora: analogia per la forma (lmina prima)
7 A ms de Josep Carner, laltre poeta important del noucentisme va ser Guerau de Liost, pseu-
dnim de Jaume Bofill i Mates. Llegeix el poema segent dedicat a una pomera i comental:
Pomera
Lherba dallada novament rebrota
els prats vestint duna altra primavera.
Carregada de fruita, la pomera
shi aixeca al mig, esquarterant-se tota.
Com prolfica mare, consumida,
daspres en forca sarrepenja lassa,
en fruites prodigant la vida escassa
amb una hermosa profusi de vida.
I la corona el devessall de pomes,
impregnant-la de rstiques aromes,
i criden per ses branques els aucells
disputant-se les fruites ja madures,
i somniant maternitats futures,
mor la pomera quan la deixen ells.
Vocabulari
dallada: tallada amb una dalla.
esquarterant-se: obrint-se, esquerdant-se.
prolfica: que t molts fills, que dna molts fruits.
consumida: que ha perdut el vigor, la vitalitat.
aspres: pal o canya plantada a terra per sostenir arbres.
lassa: cansada.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
a) Aquest poema t catorze versos. Analitzal des del punt de vista de la forma: tipus de vers,
rima, possibles estrofes, elisions i sinalefes, ritme, etc.
b) En els dos primers versos trobem un hiprbaton fora clar. Digues com seria lordre lgic
de les paraules.
c) En diversos llocs del poema trobem una personificaci de la pomera. Explica-la.
d) Digues qu et sembla aquest poema, de manera justificada.
8 Josep Vicen Foix va escriure tamb poemes en prosa. Llegeix el segent i respon les qes-
tions de ms avall:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Escriu una crtica duna pellcula que has vist darrerament. Procura que el teu text tingui
aquesta estructura:
Un ttol expressiu, que permeti endevinar la teva opini respecte la pellcula, i un avanttol
en el qual figuri el nom del film.
Una fitxa tcnica de la pellcula (ttol, nacionalitat, any, gnere, director, intrprets, gui,
fotografia, duraci, classificaci...)
Un cos que informi sobre lobra (amb una sinopsi argumental) i que nanalitzi diferents as-
pectes (treball dels actors, localitzacions, vestuari, fotografia, muntatge, efectes especials,
msica...), de manera sen desprengui una valoraci positiva o negativa, per argumentada.
Afegeix-hi una illustraci.
2 Investiga el diversos festivals de cinema que es fan a Europa: Mostra de Vencia, Festival de
Cine de Berln, Festival Internacional de Cine de Cannes, Festival de Cine de San Sebastian/
Donosti, Sitges festival - Festival Internacional de Cinema de Catalunya...; i daltres de ms
alternatius o modestos: Festival de Cinema independent de Barcelona, Festival de Cinema de
Girona, Festival de Cinema Negre de Manresa, Festival Internacional de Cinema de Muntanya
i Aventura de Torell, Festival Internacional de Filmets de Badalona, etc.
3 Omple, si cal, els buits amb la preposici a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa ...... el seu amic de sempre.
b) Confio ...... que tu hi sers!
c) Encara no sha acostumat ...... el nou horari.
d) Tinc dret ...... que minformin adequadament.
e) No em penedeixo ......haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi ...... comprar les entrades per al teatre.
g) Afanyat ...... acabar la feina.
h) Lamenaava ...... prendre cruels represlies.
i) Encara no he renunciat ...... que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem ...... que ens clavin un moc.
k) No sadonava ...... el mal trngol que estava passant el seu amic.
4 Substitueix els complements preposicionals de les oracions anteriors pel pronom feble adequat.
5 Completa les frases amb un dels dos mots que et donem entre parntesis:
a) Van arribar tots dos ........................ (alhora / a lhora) de dinar.
b) ................... (enlloc / en lloc) de queixar-te, podries fer alguna cosa.
c) s molt miop, no shi veu ....................... (gaireb / gaire b)
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Llegeix aquest poema de Salvador Espriu i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el dia de
Sant Jordi. Indica quina opini t lautor sobre els catalans:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 A vegades, quan truquem per telfon a una persona o entitat, ens respon el contestador au-
tomtic. Si volem deixar-hi un missatge, aquest haur de ser breu i precs. Prepara i, si pots,
enregistra, el missatge que deixaries en alguna daquestes situacions:
a) Aquest mat has quedat amb un amic a les cinc de la tarda a la plaa, davant de lAjuntament,
per tha sorgit un imprevist i no hi pots anar.
b) Truques a la secretaria del teu institut per notificar un canvi de domicili.
Recorda que les dades essencials que cal donar sn les segents:
El nom de la persona que truca.
El nom de la persona amb qui es vol parlar.
El missatge que es vol deixar.
El nmero de telfon, si es vol que tornin la trucada.
2 Tot seguit hem reprodut el missatge pregravat duna bstia de veu. Hi ha algunes faltes, per.
Corregeix-les:
Has trucat a la famlia Pons Benito. En aquests moments no hi som. Si desitja deixar un mis-
satge esperi desprs de la senyal. Grcies. Piiiiip
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
4 Escriu una oraci en qu hi hagi un complement predicatiu amb cada un dels verbs segents.
Pot ser que en algunes hi hagis dafegir tamb un complement directe:
a) caminar ..........................................
b) tornar-se ........................................
c) mantenir-se ....................................
d) posar-se .........................................
e) conservar-se ..................................
f) quedar-se .......................................
g) veure ..............................................
h) fer-se ..............................................
i) nomenar .........................................
j) dir-se ..............................................
5 Torna a escriure les oracions anteriors tot substituint el predicatiu pel pronom feble adequat.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
7 Digues quin s el significat daquestes frases fetes, totes elles relacionades amb el mn del
treball.
8 Com a ampliaci del contingut de la unitat, us recomanem que, en grups de tres o quatre,
consulteu les pgines web segents per tenir ms informaci sobre el tema en general o sobre
algun dels autors treballats:
9 Ara llegirem una descripci de Lloren Villalonga que podria simbolitzar el tpic latet anguis in
herba, s a dir, la serp samaga enmig de lherba. Aquest tpic vol dir que sota una situaci
de calma aparent, sest preparant una gran tempesta:
La tarda era molt bella. Des de la meva finestra el jard que sanava convertint en garriga
anunciava una prxima primavera. El cel era un doms blau. Quin cel, Du meu, i quin sol tan
esplendors. Quina indiferncia la daquella naturalesa bellssima, atenta sols a si mateixa...
Pareixia que ja ens trobvem als comenaments destiu. Volaven les abelles, els arbres infla-
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
ven els seu botons a les branques tendres i la terra es cobria de flors. Damunt una alzina un
ocell entonava notes voluptuoses. Li responien, de lluny, dun altre arbre. Flors, abelles i oce-
lls, tot era rtmic i harmonis. Per davall aquella harmonia aparent es congriaven profundes
desventures: els ocells destruen els insectes, les ovelles devoraven les flors. Molt amunt, en
el cel, vaig poder distingir com un falc es tirava damunt un colom. La naturalesa continuava
somrient enmig de la destrucci inevitable. Reia lagressor i reia la vctima fins que la vida se li
rompia en un crit despant. Una tarda aix, en el Glgota, Crist tingu un moment de debilitat:
Du meu, per qu mabandones?
LLOREN VILLALONGA, Bearn
a) Quins elements serveixen a lautor per dir que la naturalesa oferia una visi tranquilla, pl-
cida i serena?
b) I qu passa desprs, en contrast?
c) Busca informaci sobre la referncia al Glgota i a Crist i explica qu vol dir que Crist, el fill
de Du, tingus un moment de debilitat.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Completa els buits del text segent amb els mots adients:
invers, funcional, cronolgic
a) Currculum .......................... Shi exposen les dades acadmiques i professionals per ordre
cronolgic, s a dir, es comena per les dades ms antigues i sacaba amb les dades ms
actuals.
b) Currculum .............................. Tamb shi exposen les dades per ordre cronolgic, per es
comena per lltim que sha fet i es va remuntant en el temps fins al comenament.
c) Currculum ................................ Shi agrupen les activitats desenvolupades en blocs inde-
pendents, als quals es posa un ttol.
4 Omple els espais buits amb el mot adequat dentre els segents:
accions, inters, bons, albar, permuta, usdefruit
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Homes i No s una obra de teatre de Manuel de Pedrolo que podem interpretar com una
allegoria de la vida de les persones en general, per tamb com una metfora de la vida de
les persones en una situaci de dictadura. No s el guardi duna pres, de la qual no pot
escapar ning. Llegeix-ne el principi, sobretot la descripci de lescena:
Acte primer
Dues reixes parteixen lescenari en tres cambres desiguals, la del mig sensiblement ms es-
treta que les dues laterals. Dues parets blanques tanquen lescena pels costats. Al fons una
cortina fosca i molt aplomada, que corre al llarg de tot lescenari. A cada una de les dues
cambres ms grans hi ha un banc de fusta, molt curt de potes, adossat a la paret. Un banc
ms petit a la cambra central. A cada cambra lateral hi ha un home i una dona encara joves.
Lhome de la cambra de la dreta, Fabi, gaireb ajagut a terra, i la dona, Selena, agafada a les
reixes, miren cap a la cambra central, on hi ha un altre home, No, estirat, en actitud de dormir.
Al seu costat, tamb per terra, mig plegat, un peridic. Lhome de la cambra esquerra, Bret, i
la dona, Eliana, tamb miren cap a lhome, ella mig agenollada, ell dret. Al fons de la cambra
de la dreta, assegut a terra, immbil i absent, un xicot. Una noia en la mateixa positura, ocupa
el fons de la cambra de lesquerra.
BRET: s mort?
FABI: No, sembla que dorm.
BRET: Mai no havia dormit, fins ara.
ELIANA: El veig molt quiet...
FABI: Dorm.
ELIANA: No sento que respiri...
FABI: Mou una mica els llavis.
SELENA: Potser agonitza...
FABI: Seria una agonia molt llarga.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Assistents: Nria Roca i Casas, presidenta; Jordi Prez Rigau, secretari; Antoni Martnez
Garcia, vocal; Pere Rovira Puig, vocal, Rosa Lpez Viader.
No han vingut: Antnia Ribes Sastre.
Data: 15 de gener
A. El president informa que lassociaci arrossega un petit dficit de 2.365 euros. Per tal
deixugar-lo proposa augmentar les quotes dels socis en un 10%
El vocal Joan Peris proposa actualitzar les quotes dels socis segons la pujada de lIPC i acudir
a una derrama extraordinria per eixugar el dficit
Acords:
1. Lacta de la sessi anterior saprova per unanimitat.
2. Es decideix augmentar les quotes segons lIPC i fer una derrama extraordinria de 20 euros
per persona.
La presidenta Vist-i-plau
El secretari
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
4 Explica els recursos narratius que trobars en el conte segent de Pere Calders:
Larbre domstic
En aquesta vida he tingut molts secrets. Per un dels ms grossos, potser el que estava ms
en pugna amb la veritat oficial, s el que ara trobo oport dexplicar.
Un mat, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre.
Per no us penseu: es tractava dun arbre de deb, amb arrels que es clavaven a les rajoles i
unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que all no podia sser la broma de ning, i, no tenint persona estimada
a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capit, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit lelegncia del
qual no podria explicar, perqu el tapaven els galons. Vaig dir:
Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de deb, al marge
de la meva voluntat.
Lhome, vs direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i desprs digu:
No pot sser.
S, s clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Per larbre s all, prenent llum i fent-
me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capit. Va donar un cop damunt la taula amb la m
plana, va alar-se i magaf per la solapa. (All que fa tanta rbia.)
No pot sser, dic repet. Si fos possible aix, seria possible qualsevol cosa. Enteneu?
Shauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdrem ms temps del que sembla
a primer cop dull. Estarem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol pas-
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
sessin coses tan extraordinries! Els revolucionaris alarien al cap, tornarien a discutir-nos la
divinitat del rei, i qui sap si alguna potncia, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compre-
neu?
S. Per, a despit de tot, he tocat larbre amb les meves mans.
Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, noms, aquest secret, i lEstat pagar b el vostre
silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitz la meva conscincia. Vaig preguntar:
Que s dinters nacional, aix?
I tant!
Doncs no vull ni un cntim. Jo per la ptria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les grcies. I qui, amb aix, no
se sentiria ben pagat?
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Un marieiro que fala francs tropeza cun marieiro que fala ingls. Os dous fanse promesas
de gran amistade, cada un no seu falar. E sen entenderse camian xuntos, collidos do brazo,
servndose mutuamente de puntales.
O marieiro que fala francs e mis o marieiro que fala ingls entran nunha taberna servida
por un home gordo. Queren perder o sentido xuntos, para seren mais amigos. Qun sabe se
despis de ben borrachos podern entenderse!
E cando o marieiro que fala ingls xa no rexe co seu corpo comenza a cantar: Lanchia que
vas en vela; / levas panos e refaixos / para a mia Manoela.
O marieiro que fala francs, arregala os ollos, abrzase ao compaeiro, e comenza tamn a
cantar: Lanchia que vas en vela; / levas panos e refaixos / para a mia Manoela.
O taberneiro, gordo coma un flamengo de caste, veu sair aos dous marieiros da taberna e
pola sa faciana bermella escorregaron as bgoas. E dispis dixo para s nun lado saudoso:
!Lanchia que vas en vela!
Tamn o taberneiro era galego.
CASTELAO, Cousas
2 Escriu oracions substantives a partir del verb que et donem introdudes per una conjunci que
o per un infinitiu:
a) exigir
que: ..........................................................................................................................
.................................................................................................................................
infinitiu: .....................................................................................................................
.................................................................................................................................
b) recordar-se de
que: ..........................................................................................................................
.................................................................................................................................
infinitiu: .....................................................................................................................
c) decidir ........................................................................................................................
.................................................................................................................................
que: ..........................................................................................................................
.................................................................................................................................
infinitiu: .....................................................................................................................
.................................................................................................................................
d) estar dacord en
que: ..........................................................................................................................
.................................................................................................................................
infinitiu: .....................................................................................................................
.................................................................................................................................
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
3 Tot seguit toferim algunes definicions del Diccionari poc til, de Toni Soler. Sn paraules in-
ventades relacionades amb el mn dels esports. Per llegir-les b haurs de tornar a enganxar
cada mot amb la seva definici.
4 Ara et toca a tu. Intenta definir aquests dos mots: bicepspresident, rsquing.
5 Fes un comentari sobre el poema segent de Francesc Parcerisas:
Carpe Diem
Aprofita aquest moment. Oblida
els camins que than dut fins aqu
i la foscor que, davant teu, amenaa
amb el no-res. Aquest cos que dorm
i que sagafa de la teva m entre somnis
s llum en la llum i et fereix
com el vent que infla la vela i textasia.
Oblida la nit, oblida les fulles doctubre,
vine, asseu-te, feli, als meus genolls.
Fins ara ni thavies adonat de la pluja
que ha caigut, persistent, des del migdia.
No et cal viure enfora, on no hi ha res,
quan el silenci, a dins, s una msica que estimes.
Escolta les gotes timbalejant als vidres
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Vocabulari
solell: part del bosc on toca el sol.
obaga: part del bosc on hi ha sempre ombra.
trebol: sostre.
bresca: pa de mel.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
1 Relaciona els mots de les dues columnes. Els mots de la primera columna sn propis del cata-
l central; distingeix la procedncia dialectal dels mots de la segona columna (valenci, balear,
nord-occidental):
a) sortir 1 xicotet
b) petit 2 veritat
c) allot 3 cercar
d) ver 4 eixir
e) guineu 5 canella
f) aixeta 6 tomtiga
g) prssec 7 rabosa
h) tomquet 8 melicot
i) tarda 9 noi
j) buscar 10 horabaixa
k) patates 11 promte
l) diners 12 dolent
m) aviat 13 moix
n) ocell 14 doblers
o) ro 15 crelles
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
5 Relaciona els conceptes segents amb els vehicles ms adequats (vaixell, tren, cotxe i avi):
a) descarrilament d) aparcar g) amarrar
b) aterratge e) enlairament h) bolcar
c) atracar f) creuer i) avanament
6 Ara llegirs el principi de la novella Natura danguila, de Maria de la Pau Janer. Hi podrs veure
una descripci dun personatge. Observan les caracterstiques principals:
Natura danguila
Quan era un home jove i fort, nArnau simaginava la vida com una euga salvatge. Una euga
recorrent desbocada els sementers, amb la pell quasi daurada, meitat del sol, meitat de la
suor que li regalimava pel coll, que li recorria lesquena ampla, que queia, gotellines diminutes,
pel nas de lanimal fins al terra. O com una fruita vermella i polposa, una magrana oberta dins
la boca. Tota la barba roja, i les mans roges tamb de suc de magrana. Sempre deia que havia
de treure-li tot el profit, a la vida, que no podia deturar-se ni un instant, perqu hi havia massa
camins per recrrer, massa coses a fer.
Tenia la mirada somiosa. Encara que no hi tingus lesperit, a punt per al somni. Ni les
mans, ni els ulls. Va ser un nin amb els cabells banyats de sol i els ulls verds de mar. Un
adolescent alt i fort sembles un pi ver, li deien els vells i un adult amb el braos llests
per a labraada o per al combat. Amb els anys, els ulls senfosquiren una mica i adquiriren
grisors de cendra. Sacostum a aclucar un poc els parpres, mentre parlava, i a mirar el
mn de cua dull. El somriure es fu esquerp i la rialla llarga, agosarada. Quan no podia
caminar sense lajut del gaiato, perqu tenia les espatlles baixes i la passa lenta, en conser-
vava quelcom, de latreviment de linfant, del carcter desenfret de ladult. Una ombra de
procacitat a les pupilles mig tancades, una espurna daquella habilitat que el feia observar
les coses des de les altures, amb totes les seguretats, amb la certesa que donen la fora
del cos i el pensament. Els anys no havien suavitzat unes faccions que tenien la duresa de la
pedra viva. La barba, abans retallada amb cura, creixia ara en un joc de clarobscurs. Contrasts
que li constellaven el perfil dobagors. Noms la inclinaci de les espatlles i el tremolor a les
mans constituen els indicis duna decrepitud que lespantava. La veu era la mateixa que vint
anys enrere havia atemorit els qui el conegueren. Una veu que possea els registres de la burla,
que sabia mormolar, sensual i tnue, totes les provocacions, que es feia de sobte autoritria,
exigent fins a extrems insospitats, que omplia la casa de llamps i de trons, amb la intensitat de
les tempestes, que coneixia els registres de la blasfmia i de la luxria.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
Vocabulari
euga: femella del cavall.
sementers: camps, conreus.
polposa: carnosa, que t fora substncia.
parpres: parpelles.
gaiato: bast per ajudar a caminar.
desenfret: desenfrenat.
procacitat: obscenitat.
obagors: foscors.
decrepitud: vellesa.
mormolar: dir alguna cosa en veu baixa.
luxria: desig sexual desenfrenat.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
pi pins nom mascul Un pi s un arbre que no perd les fulles a lhivern. T el tronc alt i prim,
amb uns solcs caracterstics, i les fulles en forma dagulla. El fruit del pi s la pinya i la llavor
s el piny. Als boscos dels Pasos Catalans creixen alguns tipus de pins com el pi pinyoner i
el pi bord. DIDAC
2 Escriu oracions subordinades amb cada una de les conjuncions i locucions conjuntives se-
gents:
3 Classifica les oracions que acabes descriure segons el tipus dadverbial de qu es tracti.
4 Llegeix atentament el text i digues quines sn les frases fetes genunes en catal:
Les frases fetes sn lADN de lidioma. Les nostres tendeixen a assimilar se a les castellanes.
En catal toquem ferro, per per influncia castellana cada vegada toquem ms fusta i cada
vegada sn ms qui tenen la mosca darrere lorella i no pas al nas, que s on havia estat sem-
pre. Tenim la pell de gallina i no la carn. En lloc de fer nos el desents, el pags o lorni, ens
fem el suec, que s un calc del castell. (...)
Aix comena a passar de castany fosc i, ni curts ni mandrosos, ens passarem de llestos fins
que aquest catal qualli. Encara que sens vegi el plomall.
RAMON SOLSONA. Avui
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
6 Lobra Navegants, de Toni Cabr, ens proposa un joc ben estimulant: dos internautes que
sintercanvien missatges per la xarxa decideixen un bon dia de conixer-se i sadonen que la
realitat s ben diferent del que shavien imaginat. Queden, per, atrapats en la realitat virtual...
Llegeix-ne el comenament:
ELLA: No et pots ni imaginar el que per mi suposa poder-me comunicar a travs daquest es-
plndid invent. Escric i tu em llegeixes. Em respons i jo ho rebo dimmediat. Una comunicaci
aix... De deb, Robert, s un miracle obrat per la tecnologia. La vida real no mha perms
un dileg aix amb ning. Qui mho havia de dir fa ben pocs mesos que aquest ordinador de
segona m i una simple lnia telefnica em brindarien loportunitat dentrar en contacte amb
tu... S, Robert, he trencat les barreres. Mhe acostat a tu, una persona disposada a escoltar. I
a respondre, tamb, oi? Robert, que tamb ests disposat a respondre? Oi? Oi?
ELL: Perdona... S, que ho estic. s clar. Em desconcertes, Patrcia. Hi ha moments que sem-
bla que mendevinis el pensament. Per qu parlar si laltra persona ho fa per un mateix? Con-
tinua, Patrcia. No et vull interrompre. No pateixis si passo llargues estones com si no hi fos.
Em sorprenc de la veritat que transmets. Per rpids que em vagin els dits, em costa reaccionar
davant tanta lucidesa. Sc tot orelles.
ELLA: Orelles... Si texpliqus qui sc realment, tadonaries de la importncia que per mi t aix
que em dius. Orelles... Receptacles de sons, veus, msiques... Per no!
ELL: No...? No, qu?
ELLA: Millor mantenir les distncies, no ens barregem... Potser noms aix, de lluny, podrem
continuar en contacte.
ELL: Et neguiteja que jo spiga qui ets realment? No tenganyis. De tu, en s el ms important:
ets generosa. Thas creuat amb mi des dalgun punt de la xarxa i dediques el teu temps a
intercanviar missatges amablement. Mal mest reconixer-ho: a la vida real... No res. La tele-
mtica s tan diferent... Em distreus, saps.
ELLA: Em temo que no et distrauria tant si sabessis amb qui ests parlant. A travs de la xarxa
es pot fingir tot.
ELL: Qui ets? Potser no ets cap persona? Ets un ordinador que dna conversa a navegants
despistats?!
ELLA: Res daix. Sc una persona. Encara que... diferent.
Curs: Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 1
2 a) Alguns adolescents pateixen una acne molt lletja. b) Els trens de rodalia no sempre van a
lhora. c) Carrega la maleta al portaequipatge i marxem, vinga! d) Tenia les dents ben brutes de
tosca. e) Den de laccident pateix una parlisi a les cames. f) La resta te lenviarem dem
per correu. g) La inundaci va causar grans destrosses a tota la vall. h) La gallina s una au,
encara que no voli gaire. i) Ja ha arribat la crisi immobiliria i els pisos no es venen tan fcilment
com abans. j) Aquestes postres than sortit tan bones que men menjar un altre plat. k) He
caigut a la baixada i el parafang ha quedat ben tort. l) Quina olor tan bona que fas! Portes una
colnia nova?
4 a) fer un xfec; fer un ruixat; b) fer un aiguat; c) fer un plugim, plovisquejar, fer xim-xim;
d) diluviar
5 A ledat mitjana hi havia una literatura cavalleresca (que correspondria a lestament noble), una
literatura religiosa o moral (que correspondria a lestament religis o eclesistic) i una literatura
popular, que reflectiria els sentiments i gustos populars.
6 Ramon Llull va ser un gran escriptor mallorqu, que va deixar un nombre molt alt dobres de
tota mena: poesies, novelles, llibres dassaig i cientfics, etc. s el primer gran escriptor en
llengua catalana i va ser un dels primers escriptors europeus a escriure sobre temes filosfics
en una llengua romnica, que no fos el llat.
7 Ausis March va ser el primer a escriure poesia en catal. Els temes sobre els quals va escriu-
re van ser el b i el mal, lamor, el pecat i la virtut, el dolor, la mort, etc. Sobre lamor va escriure
molts poemes, en qu analitzava la seva manera de veure i de sentir els diferents tipus damor.
Representa el primer pas cap a la poesia moderna.
8 El Tirant s una novella total perqu inclou diferents subgneres novellescos: de cavalleria,
fantasia, histria, militar, tema social, ertic, psicolgic, etc.
UNITAT 2
6 Les causes de la davallada literria poden ser diverses: a) La cort es va allunyar de Catalunya i
shi parlava en castell. b) La literatura castellana es trobava en un bon moment (Renaixement i
Barroc). c) Diversos fets bllics i poltics van fer que els pasos de la Corona dArag passessin
a ocupar un lloc subordinat dins el conjunt de limperi espanyol, i a partir del segle XVIII el catal
va ser objecte duna especial persecuci. d) La impremta va afavorir el castell com a llengua
de ms difusi.
7 Pere Seraf, Francesc Fontanella, Francesc V. Garcia, Rafael Amat i de Cortada, Joan Ramis.
8 La literatura popular s dautor annim i es difon de generaci en generaci per via oral. A
ms, sol tractar temes propis de les classes populars: amor, treball, sofriments, guerres, etc.
9 Els Jocs Florals sn un concurs literari en qu es premia el millor poema a diversos temes.
Els tres temes clssics sn lamor, la ptria i la fe. I els noms dels premis sn, respectivament,
la Flor Natural, lEnglantina i la Viola dOr. El poeta que arriba a guanyar els tres premis s
proclamat Mestre en Gai Saber.
11 J. Verdaguer va escriure petits poemes de tema religis o patritic, que va aplegar en llibres im-
portants de poesia: Idillis i cants mstics, Aires del Montseny, Montserrat, Flors del Calvari, etc.
12 El drama histric sol tenir escenes multitudinries, de violncia i de passi. Lacci sol ser a
ledat mitjana i la intriga amorosa s complicada; solen ser en vers. En canvi, el drama rural
t com a protagonistes personatges ms reals: pastors, terratinents, pagesos, mariners,
etc. Solen ser en prosa i lambientaci s moderna, no pas medieval.
13 Narcs Oller s el pare de la novella catalana moderna, ja que va ser el primer que va escriure
novelles de tema contemporani en catal i va intentar dadaptar a la literatura catalana el
realisme i el naturalisme.
14 a) Ha perdut sobretot la fama (el nom i la riquesa). Ara es troba avergonyit i pobre; b) Se
sentia ms lleuger. Aquests versos (5-8) signifiquen que els sacrificis el feien sentir b, ms
espiritual; c) Li semblava que Du li deia que amb ell (amb Du) ja en tindria prou; d) Es tracta
de versos de deu sllabes; en alguns casos cal fer alguna elisi (que he somiat) o alguna
sinalefa (ho he perdut); e) Els versos rimen: AAB CDCD EFGEG.
UNITAT 3
UNITAT 4
2 a) El drac nescopia contra el cavaller. (CD) b) La Laura li ha trucat. (CI) c) Et tinc vist de no
s on! (CD) d) La casa li pertany. (CI) e) Li donar aquests diners. (CI) f) Sel renta. (CD) g) He
de convidar-los pel meu aniversari. (CD) h) Vaig escriure-li. (CI) i) Les duien descolorides. (CD)
j) Lhi haurem de donar. (CD) k) Vam veurels a la immobiliria. (CD) l) Sempre els enganya. (CD)
El barrufet tafaner.
4 Mots polismics: serra, terra, ensumar, pota, gat, tou. Pel que fa a les definicions, activitat
oberta. Correcci a criteri del professorat.
5 a) Ens hi fa la descripci dun lloc idllic: un cam que serpenteja, una cala tranquilla, una
vinya (el pmpol mort), gent que balla... Es tracta de la idealitzaci de Catalunya vista des
de fora, en lexili. Per aix diu al final que val ms que es miri el que t davant en la realitat
del moment, ja que en els camins del temps, un ngel li prohibeix daccedir-hi.
b) La primera part seria fins al vers 8 i hi fa una descripci dels elements ideals del seu parads:
el cam, la cala, la vinya, la gent, una serra, un arbust en una torrentera, una herba humil al
cam...; sn elements que inspiren pau i tranquillitat. A partir del vers 9, la darrera estrofa,
trobem la segona part, en qu el poeta retorna a la realitat actual: arbres com els bedolls
fins a un cert punt estranys a Catalunya, i la boira (senyal que es troba ms al nord, potser
a Blgica, on Josep Carner va passar molts anys de la seva vida dexiliat). Per sobretot s
significatiu el fet que es prohibeixi accedir als seus camins daltre temps perqu pot trobar-
hi un ngel trist amb el seu glavi [espasa] tort, de manera semblant a lngel que prohibia
el retorn dAdam i Eva al parads terrenal.
c) Nenyora sobretot la terra (cam), les plantes (vinyes, aloc, roman), el paisatge (cala, serra
morada), la gent... Creu que no hi ha de tornar per por de no trobar-shi un ngel trist, s a
dir, alg que li prohibeixi el retorn.
d) La serp blanca i somrient s clarament una metfora dun cam que serpenteja. aquest
boiram somort pot ser una allusi a un somni difs o a una situaci no gaire clara. I un
ngel trist amb el seu glavi tort s una metfora de la prohibici.
e) El poema t tres estrofes, de quatre versos decasllabs cada una. La rima s encadenada:
A B A B C D C D... Hi ha elisions: morada enll (6), que a aquests (9), etc. I sinalefes:
blanca i (2), i, al marge (3), etc.
f) Carner va viure a lexili i aquest poema expressa lenyorana que devia sentir per Catalunya.
La correcci de la resta de la resposta s a criteri del professorat.
UNITAT 5
1 Primera tira. Vinyeta 1: pla general, enquadrament normal; vinyeta 2: pla mitj, picat; vinyeta
3: pla de conjunt o sencer, picat.
Segona tira. Les tres vinyetes estan dibuixades com plans de conjunt; pel que fa a
lenquadrament, a la vinyeta 1 s un contrapicat, a la vinyeta 2 s normal i a la vinyeta 3 s un
picat.
3 a) No et mirava de rell. b) Tot ho feia a fi de guanyar ms. c) Senfadava per tot. d) Ens
esforcem massa poc. e) Ho clavarem amb el martell gros. f) Cuinava a laire lliure.
4 a) alludir; b) cella; c) bns; d) eludir; e) acte; f) espacial; g) maa; h) sella; i) especial; j) massa;
k) vents; l) acta
UNITAT 6
UNITAT 7
4 a) Si no volen orxata, no els en donis. b) Has comprat la melmelada per a les nenes? No, no
els lhe pogut comprar. c) Si els vols fer empipar, no els ho ensenyis, aix. d) Quan els nens
volen esmorzar, el pare els el prepara. e) Garcia, passi aquests informes als delegats. De
seguida els els passo.
6 a) Es tracta del dileg entre la Glria, lhostalera, i el seu marit. Primer comencen parlant de
la germana de la Glria, la Roser, que sentn amb lAndreu, sense que la Glria ho spi-
ga, tot i que simagina que hi t algun embolic. En veure que lAndreu la defensa, la Glria
sospita que el seu home li vol portar la contrria. Acaben barallats.
b) Els versos sn decasllabs, encara que cal comptar-los sovint entre dues intervencions. Hi
ha moltes elisions i sinalefes. La rima s consonant i encadenada A B A B ...
UNITAT 8
AVS IMPORTANT: La reuni ordinria de la comunitat de vens que havia estat convocada avui
a les 20 h al vestbul de la finca ha estat traslladada al prquing de ledifici.
3 Oracions simples : Sant Feliu ha fet emblema dels bellssims arcs de la Porta Foradada.
Els ganxons i els monjos benedictins del monestir de Sant Feliu no van gaudir quasi mai de
bones relacions.
Una de les seves particularitats s lextraordinria proximitat al mar.
Oracions compostes: Molts ajuntaments de la Costa Brava han decidit / convertir el seu
rac ms emblemtic en distintiu turstic.
Des del segle XII se sap duns certs recels mutus que es van accentuar quan la comunitat
religiosa va insistir a convertir la vila en un dels seus dominis.
Aix dur fins lany 1680, que s quan Sant Feliu reconeix el monestir com a senyor.
Sn molts els encants de ledifici, sobretot si ens fixem en la barreja dels diferents estils ar-
quitectnics, que van del preromnic fins al barroc.
La primera notcia que es t del monestir s del segle X.
1 LAlba sencara a dos nois. Dos nois nhan tirat un altre, que s negre, a un toll.
LAlba els renya perqu el noi sofegar.
2 Apareixen uns platets Quan lAlba va a tirar-se al toll per salvar el noi negre,
voladors a lhoritz. els altres dos veuen uns platets voladors a lhoritz.
4 Dues sacsejades laparten LAlba nota dues sacsejades de laigua, per ella llui-
don era en Ddac, dins el ta per acostar-se al noi.
toll.
5 Aconsegueix treure en Ddac Amb molta fora, desenganxa en Ddac de les plan-
a la superfcie. tes i larrossega cap a la superfcie. En sortir, veu
com els aparells esapareixen per lhoritz.
6 Reanima en Ddac, amb el Fa que en Ddac tregui laigua que sha empassat i el
boca a boca, i li fa treure fa respirar. Sadona que els dos nois no li diuen res.
laigua.
7 Sadona que els dos nois Observa els dos nois i els veu a terra estirats. En
sn morts. Ddac li comenta que semblen morts.
8 Tamb sadona que el seu Aixeca la vista i veu que el seu poble est completa-
poble, Benaura, est ment destrut. Arrenca a crrer cap al poble.
destrut.
UNITAT 9
4 a) crner, gol; b) tennista, sets; c) hoquei, estic; d) esprint; e) bsquet, play-off; f) surf; g) beis-
bol, dopatge; h) esprring, noquejar, boxa
6 a) El poeta es compara a un servent que est per obeir el seu senyor, que ser lestimada.
b) Els elements que uneixen el poeta i la seva estimada sn sobretot els llavis, la saliva, els
petons i les paraules.
c) En trobar-se al costat de lestimada, el poeta se sent lliure (darrer vers), la qual cosa con-
trasta amb el comenament del poema, quan diu que s el seu servent.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 10
1 Ja the declarat la meua debilitat, per tu encara no mhas dit si tamb tagraden les apos-
tes.
Depn dall que shaja darriscar confess ella un poc atemorida. I continu: Estic
pensant que no s si et ser prou bon guia.
Oh, i tant que ho sers tractava ell danimar-la amb els mots i amb les accions, i li posava
una m al muscle.
Noms aplegar a la ruleta, la mateixa en qu estava jugant Campos, Ldia va dipositar
totes les fitxes en la casella del tretze negre.
meua meva; shaja shagi; un poc una mica; muscle espatlla; aplegar arribar
2
central nord-occidental valenci balear rossellons
penso penso pense pens pensi
parlo parlo parle parl parli
salto salto salte salt salti
3 a) He enviat per correu tots els missatges que mhan arribat. b) Lordinador porttil que thas
comprat s el ms modern. c) LArmengol, amb qui vas anar dexcursi, s molt bona perso-
na. d) El cotxe amb qu vaig s del meu oncle. e) El llapis adhesiu amb qu enganxaves les
fotografies sha perdut. f) Vaig estar a la sala on es va fer la reuni del Consell dEuropa. g) El
noi a qui hem donat el sobre s de Mallorca.
4 Tren/metro: estaci, via, andana, vag, cap destaci, revisor, baixador, rodalies.
Avi: aeroport, cabina, pista daterratge, hostessa, hangar, hlice, reactor.
Autombil: autopista, xofer, multa, prquing, calada, carril, avanament, canvi de rasant, lnia
contnua.
Vaixell: moll, cabina, escullera, coberta, ull de bou, tim, hlice, remolcador.
5
T E L F A R S U J R O
E S M O R T E I D O R
R T B V P D I G H D O
T R F U F R E R C A D
I E L M G X N A A S A
S P Y C N I T T N X R
O W J L D M A N V B U
P A R A F A N G I N B
I N R X E T U B S T R
D C F O R Q U E T A A
R T P N E U M A T I C
6 a) En el primer pargraf dna exemples ds del terme pattic aplicat a coses i situacions
que fins ara no shi aplicaven. En el segon dna alternatives, sinnims, per evitar aquest
adjectiu. En el tercer explica lorigen i levoluci de ls abusiu que sen fa. I en el darrer
pargraf compara ls de pattic amb ls de genial.
b) Podrem dir qualsevol dels adjectius que Monz reporta en el segon pargraf, segons el
context: pens, ridcul, avorrit, lamentable, fatal, trist, risible, grotesc, carrincl, deplorable,
llastims, desolador...
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 11
3 a) Anir al Tibidabo quan plegui de lescola. b) El vaig trobar on esperava. c) No obris la nevera
fins que estigui connectada. d) Lluitarem perqu es prohibeixin les corrides de toros. e) Li ho
contar per tal de desfogar-me. f) La vaig observar mentre es cordava les sabates. g) Treballa
on tu mhavies dit. h) Ens trobarem on tu vulguis. i) Dem ens llevarem aix que canti el gall.
j) Porta les peres all on et digui lamo. k) Parlava tant que no escoltava els altres. l) El vaig
sacsejar tan fort com vaig poder. m) Shi esforava tant que feia patir.
6 a) Amb pacincia saconsegueixen les coses, sense presses per sense pauses.
b) Aquell que controla la situaci, fcilment en pot obtenir guanys, sovint illcits.
c) Amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa.
d) Per aconseguir alguna cosa cal arriscar-se a fracassar.
e) Per obtenir una cosa, cal demanar-la amb insistncia.
f)La gent que es diu amiga de molta gent en realitat t una relaci superficial amb tothom.
Segurament no t amb ning el comproms ni la fidelitat que implica lamistat.
g) Sempre hi ha una manera de transgredir la llei i esquivar les normes. Respon a una visi
fatalista i desencisada de la justcia.
h) Aquells que ens estimen, per evitar-nos un mal, sovint hauran de renyar-nos i corregir-nos,
encara que no ens agradi.
7 a) s un dileg entre una mare i el seu fill. Aquest li explica que t una promesa, la Teresa del
forn. Per ella li retreu que sentengui tamb amb la vena del costat. El fill replica que s
ella qui li ha anat al darrere.
b) Hi surten parlant la senyora Dolors i el seu fill Joan. Sesmenten la Teresa i la vena del cos-
tat. La mare sembla una dona preocupada pel futur del seu fill, que sembla ms aviat fresc
i despreocupat, interessat en les dones.
c) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 1
5
XLVI
a) Es tracta de dues estrofes, de vuit versos decasllabs, amb rima ABBACDDC.
b) Hi ha imatges interessants, com s ara la lluita dels vents i la demanda que li siguin favo-
rables i el retornin a port, a la primera estrofa. A la segona estrofa es compara el mar amb
una cassola al forn, i es dna una imatge de gran agitaci. Aquest trasbals de tota la natura
s conseqncia de la situaci amorosa en qu es troba el poeta.
c) Podrem dir que el poeta compara una situaci de la naturalesa (una turbulncia al mar)
amb la seva situaci anmica personal.
LXVIII
a) Es tracta de dues estrofes, la primera de vuit versos decasllabs, amb rima ABBACDDC; i
la segona, una quarteta, amb versos decasllabs i rima ABBA.
b) Hi ha una imatge del poeta solitari allunyat de tothom: quan la gent est contenta i es troba
prop del foc, el poeta corre per la neu, descal i sense barret. Fa referncia a un senyor, a
qui serveix, que no li fa gaire cas. A la segona estrofa, surt la referncia o senyal de la seva
estimada: Plena de seny.
c) Es tracta del final dun poema en qu retreu a la seva estimada que el tingui desemparat i
que no lin faci gaire cas.
UNITAT 2
3 a) la dcada dels anys vuitanta del segle passat; b) una pizza vegetal amb pebrot i doble ra-
ci de xampinyons; c) la nova ministra de defensa nomenada pel president del govern; d) Un
fragment de maxillar inferior de 1.200.000 anys d antiguitat trobat al jaciment dAtapuerca;
e) aquella noia que vivia al carrer del Peix; f) una gran iniciativa feta amb la collaboraci dels
nostres lectors
6 a) Efectivament, el jo de lgata, mentre narra el naufragi del vaixell en qu anava, aflora duna
manera potent i subjectiva, fruit de la seva fantasia.
b) Lgata s un personatge diferent dels altres. Ha estat acollida pel poble, per en resta a
part. Viu lligada al record dels seus pares i shi aferra, i mostra aix la seva individualitat.
c) s en la narraci del naufragi on els sentiments de la protagonista assoleixen el clmax. De
fet, tot el text gira a lentorn de levocaci sentimental de lgata.
d) El valor simblic del ttol s ben evident: gata ha perdut els seus pares en el naufragi. El
mar s, doncs, pare i mare per a gata.
e) s fruit de la mitificaci que en fa la protagonista. Ella era massa petita per recordar-ho, i
aix ho manifesta: Magrada creure-mho que va ser aix, i mho fantasiejo jo mateixa.
f) i g) Sembla evident que es tracta duna obra romntica per la sobrevaloraci del jo
de la protagonista; per la importncia que hi tenen els sentiments; per ls abundant
dinterrogacions, punts suspensius, exageracions; per la tragdia personal de lgata...
Per, en canvi, lespai en qu es desenvolupen els fets s proper a lespectador; els
personatges sexpressen en un llenguatge mariner propi del segle XIX; la histria, tot i les
exageracions, s ms o menys creble; lobra s en prosa i no en vers. Aquesta sntesi de
romanticisme i realisme s prpia dels drames rurals. El fragment s propi, doncs, duna
obra romntica.
UNITAT 3
6 a) El poeta compara la vida dun jove a la dun guerrer lluitador que ha mort en combat.
b) La sensaci que el poeta ens vol transmetre s que no cal que estiguem tristos per la mort
daquest jove, perqu ha lluitat per la vida (Caigueres, lluitad al marx a la lluita) i la mort
el que ha fet ha estat embellir-lo. Per aix, quan mor, a fora hi ha un ponent dolcssim.
c) Ens vol marcar un ritme de va i ve. Ho aconsegueix grcies a diversos recursos: els en-
cavallaments: llanares / damunt de lhroe...; somrigurem / sota els plors...; una
serena / va comen...; en el rostre / del moribund... I tamb grcies a la combinaci de
sllabes tniques i tones. Per al final aquest ritme es trenca i es torna a la frase que cau
de ple dins del vers. Els punts suspensius, en els tres darrers versos, ajuden a marcar una
suspensi del discurs i a fer que el lector imagini el final de la vida del moribund.
UNITAT 4
1 ndex correcte:
Precedents del pop-rock
La gnesi del rock and roll: el mite dElvis Presley
Els anys seixanta als EUA i a Europa (The Beatles i The Rolling Stones)
Lenfrontament generacional dels setanta: el heavy metal, el hard rock i el punk
La multiplicitat dels vuitanta: new wave, post-punk, techno, dark, electrnic, rap, breakdance,
dark metal, new romantic...
Els anys noranta o el naixement del grunge
Tendncies del nou milleni
Conclusions
Annex: relaci de grups i discografia bsica
Bibliografia
4 a) Li ha trucat per anar al cinema. b) Deixans el teu llibre dangls. c) LAnna va fer-li un pet.
d) Els hem proposat danar a ballar dem. e) Envia-li una salutaci de part meva. f) No els vol
dir que aquest trimestre nha susps cinc.
5 a) Lall: cou (coure) s usat en el sentit de tenir un sabor picant i no en el de preparar un ali-
ment mitjanant un procs trmic; barba no t el sentit de pl que creix en la part inferior
i lateral de la cara, sin que significa arrels primes de certes plantes.
b) Lagulla de cosir: cap no es refereix a la part superior del cos de lhome i anterior de molts
animals, sin a punta, extrem duna cosa; ull significa forat de lagulla per on passa el
fil i no rgan de la visi; cos no es refereix al tronc duna persona, per oposici al cap i
als membres sin a la part central o principal duna cosa.
c) Les patates: ull s usat en el sentit de brot, borr, per on la planta creix i no rgan de la
visi.
d) El blat: quan parla dones i de mar es refereix a la sensaci que produeix un camp de blat,
que recorda el mar (per lextensi) i les seves onades (londulaci del blat provocada pel
vent); quan parla despines es refereix a la forma de les espigues del blat en el sentit de
conjunt dapndix durs i punxeguts de certes plantes i no cadascun dels ossos dels
peixos, especialment els prims i punxeguts.
e) El ganivet: tall no s usat en el sentit de tros de carn, sin de vora tallant de la fulla duna
eina.
7 a) El poema pot ser analitzat com un sonet. De fet, la rima sembla que aix ho indiqui: A B B A
C D D C E E F G G F; tindria, doncs, dos quartets i dos tercets. Els versos sn decasllabs.
Hi ha elisions: duna altra (vers 2), vida escassa (vers 7), una hermosa (vers 8), etc. I
sinalefes: shi aixeca (vers 4). Pel que fa al ritme, sembla ms aviat lent i majestus.
b) Lordre lgic seria: Lherba dallada rebrota novament vestint els prats duna altra primave-
ra.
c) A partir del vers 5: Com prolfica mare, sarrepenja lassa (6)...; somniant maternitats fu-
tures (13), etc.
d) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 5
5 a) a lhora; b) en lloc; c) gaire b; d) sin; e) per qu; f) aleshores; g) potser; h) a punt; i) no ms;
j) si no; k) tan; l) quant; m) em; n) li; o) shi
UNITAT 6
5 a) Les ltimes participants en la marat hi caminaven cap a larribada. b) s un noi molt vergo-
nys: shi torna per qualsevol motiu. c) Si thi mantens damunt la sella, no caurs del cavall.
d) Els pares den Manel shi han posat en veure que el seu fill no arribava amb els altres. e)
Si vols que la nata shi conservi, fica-la a la nevera de seguida. f) En Miquel shi ha quedat a
casa. g) Hi veig el teu avi. h) Quan sigui gran, sen far. i) Hi han nomenat la Nria. j) Aquell
noi sen diu.
7 a) 6; b) 1; c) 5; d) 7; e) 2; f) 4; g) 3; h) 8
8 Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
9 a) Lautor observa que el cel era tot blau (com un doms), amb un sol esplendors, que les
abelles volen tranquillament, els arbres comencen a florir i les flors cobreixen el terra. Tam-
b sent un ocell que canta. Tot plegat dna una imatge plcida i serena.
b) En contrast, per, sadona que dessota daquella harmonia els ocells destrueixen els in-
sectes, les ovelles devoren les flors i que un falc es tira damunt un colom i el mata. La
naturalesa, per tant, no era tan tranquilla i serena com semblava.
c) El Glgota s la muntanya on va ser crucificat Crist, el du salvador segons els cristians.
Abans de morir, un divendres abans de Pasqua (inici de la primavera), va tenir un moment
de debilitat i va preguntar al Pare per qu lhavia abandonat.
UNITAT 7
UNITAT 8
Assistents: Nria Roca i Casas, presidenta; Jordi Prez Rigau, secretari; Antoni Martnez
Garcia, vocal; Pere Rovira Puig, vocal, Rosa Lpez Viader, vocal.
Ha excusat la seva absncia: Antnia Ribes Sastre, vocal.
Acords:
1. Lacta de la sessi anterior saprova per unanimitat.
2. Es decideix augmentar les quotes segons lIPC i fer una derrama extraordinria de 20 euros
per persona.
La presidenta aixeca la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
El secretari Vist-i-plau
La presidenta
2 a) que el lampista vindria dilluns (substantiva); b) perqu s un gran expert (adverbial); c) sortir
cada cap de setmana (substantiva); d) Tothom qui en demani (substantiva); e) que circulaven
per la carretera (adjectiva); f) En arribar a Barcelona (adverbial); g) que volaven molt alt, (adjec-
tiva); h) de qu hem parlat (adjectiva); i) En cas que no retorni el llibre (adverbial); j) qu diran
(substantiva); k) on havia estudiat de jove (adjectiva).
UNITAT 9
1 El text s fora senzill dentendre. El sentit global s el segent: es troben dos mariners, un
que parla francs i un que parla angls. Entren en una taverna i beuen vi. Quan estan una mica
borratxos, comencen a cantar una can, la mateixa, en gallec. El taverner continua la can.
De fet, eren tots tres gallecs.
2 a) Exigeixo que es respectin els meus drets. / Ens exigia poder reclamar per escrit.
b) No shavia recordat que el judici era la setmana passada. / Recordat de recollir la roba:
plour.
c) Ell decid que aniria a lestrena. / Els perjudicats decidien presentar una queixa.
d) No estaven dacord que dinssim tots alhora. Est dacord a llevar-se dhora.
6 a) Ha sentit les sensacions destimar una persona invisible, com un arcngel, per aix diu que
ha tocat el cel amb els dits.
b) Diu, entre altres coses, que no sap si era de dia o de nit. Parla tamb del solell ple de boira
i de lobaga.
c) La persona s fina, alada, gaireb invisible.
d) Els elements que reporta produeixen ms aviat tranquillitat, sn misteriosos, per no pro-
dueixen inquietud.
e) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
UNITAT 10
2 a) La noia de qui et vaig parlar s de Madrid. b) Els ciclistes que han participat en el Tour de
Frana van marxar dimarts. c) Al poble on estiueges vaig conixer en Mart. d) La moto amb
qu mhas acompanyat s molt cara. e) Aqu s on vaig viure tants anys. f) He vist la noia
que estudia amb mi. g) Lentrenador, que taprecia molt, et deixar jugar el partit inaugural.
h) Us dir lhora que heu de ser a la botiga. i) El dietari que vam trobar a les golfes s molt vell.
j) Volen refer aquell projecte a qu van dedicar un anys de feina. k) Els qui no puguin venir
hauran de presentar el treball dem passat. l Aquella novella s dun autor de qui tothom
shavia oblidat.
4 a) Contrriament al que pot semblar, les dreceres no solen abreujar el cam, sin que ens el
poden fer perdre.
b) Si un viatge o un projecte surt malament, fracassa, ens veurem obligats a tornar al punt
de partida.
c) Lindividualisme procura llibertat dacci i independncia de criteri; fer alguna cosa amb
altra gent limita la llibertat dacci.
d) Viatjar suposa assumir fora incomoditats i algun risc; a casa sempre sest ms conforta-
ble i segur.
e) Els camins plens de dificultats, encara que siguin curts, fan patir ms que un cam llarg per
bo.
UNITAT 11
1 Els dos textos pertanyen als registres formals de la llengua. Sn dos textos escrits extrets de
dos reculls lexicogrfics (la Gran Enciclopdia Catalana i el diccionari DIDAC). Tots dos defi-
neixen el mot pi. Fins aqu els trets comuns.
El primer text est escrit en un registre cientfic, que sutilitza per tractar dalguna branca del
coneixement (la botnica) de forma objectiva i impersonal. El vocabulari s molt precs, amb
mots tcnics, especfics dun determinat camp cientfic: perennifolis, fulles aciculars, braqui-
blast, monoics, flors estrobiliformes, lignifiquen, estrbils pseudocrpics, etc.
El segon text est escrit utilitzant registre estndard. T un grau de formalitat mitj i no utilitza
termes cientfics, de manera que arriba a un pblic lector molt ampli.
2 a) Tho dic perqu ja no puc ms. b) Tho dic perqu li ho expliquis tu. c) Malgrat que se les-
timava tant no sel podia endur. d) Marxarem aix que estiguem a punt. e) Si tho estimes ms,
ho farem dem. f) Quan arribin tots ho discutirem. g) Per molt que thi encaparris no trobars
cap soluci. h) Compra-tel com tagradi ms a tu. i) Vist que ning no mescolta, no dir res
ms! j) Per tal de no veure-la, era capa de marxar per sempre del poble. k) Desprs dhaver
fet tantes insinuacions, has de parlar clar.
4 Les frases fetes utilitzades en el segon pargraf del text sn calcs del castell. Les expressions
genunes equivalents sn les segents: passar de taca doli o passar de mida; sense pensar-
hi, impulsivament, sense encomanar-se a Du o al diable; fer el viu; tenir xit, ser acceptat;
veure-se-li el llaut.
6 a) Dos internautes es proposen conixer-se a travs de la xarxa. A les hores ella li diu que s
sorda. Ell se sorprn, per continua la relaci.
b) Activitat oberta. Correcci a criteri del professorat.
c) La frase s una parfrasi del que se sol dir en els casaments: El que Du ha unit que
lhome no ho separi... I vol dir que el poder absolut per a les persones modernes rau ms
aviat en la tecnologia i no pas en cap sser suprem.