L'poca de les

revolucions liberals
(1789-1871)
 Qu en sabem?
Suposa la fi de labsolutisme i dels privilegis estamentals.
La creaci duna societat basada en la igualtat dels ciutadans davant la llei.
Laprovaci duna constituci legitimada per la sobirania nacional (sufragi).
La implantaci del liberalisme com a dret dels pobles a crear un Estat propi.

2
Per qu esclat una revoluci a Frana?
La Illustraci i la Revoluci americana
Defensa dels drets inalienables dels ciutadans, com el dret delecci dels seus governants.
La separaci de poders i els principis digualtat i llibertat.
Els principis illustrats i la revoluci americana serveixen de model als revolucionaris.

Crisi social i econmica

El Tercer Estat (format per la burgesia, els camperols i els artesans) aspira a la fi dels privilegis, a la
llibertat de comeri a laccs a la vida poltica.
Les males collites provoquen ala de preus, sobretot, del pa. Descontentament i tensi social.
Llus XVI proposa generalitzar els impostos. La noblesa es nega. Convoca els Estats Generals.

1789: Lesclat revolucionari

El Tercer Estat, partidari del vot per persona, abandona la reuni dels Estats Generals.
Al pavell de Versalles (Jeu de Paume) convoca lAssemblea General. Assalt de la Bastilla (14-7-1789).
Gran Por.
Llus XVI proposa una monarquia constitucional per posar fi a lAntic Rgim.

3
Per qu esclat una
revoluci a Frana?
Monarquia constitucional (1789-1792)
Burgesia moderada. Partidria de labolici
de lAntic Rgim.
Sufragi censatari i una constituci
(liberalisme moderat).
Repblica social (1792-1794)
Burgesia radical proclama la repblica.
Sufragi universal mascul i daltres lleis
socials.
Repblica conservadora (1794-1799)
Burgesia moderada. Implanta el liberalisme
moderat.
Exercicis: P. 21. 4
5
 Resum de la Revoluci francesa
Monarquia Constitucional
(1789/92)
Fi del feudalisme i Declaraci de
Drets.
Constituci (1791), dret de vet i
sufragi censatari.
Assemblea Legislativa
(liberalisme, impostos i abolici
gremial). Gurdia Nacional.
Desamortitzaci i Constituci
Civil del Clero.
Rebuig dels privilegiats. Cerca
del suport europeu.
Fugida del rei a ustria (Fugida
de Varennes). Entrada a Pars
de lexrcit austrac.
Exercicis: P. 29, 6. Llegir les pgines 30 i 31.
Repblica social (1792/94)
Traici del rei i invasi militar,
causa de la revolta dels sans-
culotes.
Assalt al palau de les Tulleries.
Empressonament de la familia
reial. Proclamaci de la
Repblica.
Convenci Girondina (1792/93)
La repblica, en mans de la
burgesia moderada (girondins).
Convenci Nacional (sufragi
universal mascul).
Execuci de Llus XVI i Maria
Antonieta.
Coalici absolutista a Europa i
conspiracions realistes.
Convenci Jacobina (1793/94)
Nova Constituci. Sobirania
popular i igualtat social.
Executiu: Comit de Salvaci
Pblica (Robespierre).
Lleva en massa contra la invasi
austraca. El Terror simposa als
conspiradors.
Suspensi de les llibertats (Llei de
sospitosos).
Control de preus i salaris (Llei de
mximum), venda de terres del
clero i instrucci obligatria. Cop
dEstat.
Directori (1794/99)
Retorn dels exiliats, nova
Constituci (1795) i Govern
collegiat.
Cop dEstat de Napole. 6
Napole domina
Europa
El Consolat (1799-1804) LImperi (1804-1815) La derrota de Napole
Autoritarisme i defensa Conquesta Europa (1803) i Impossibilitat de
dels principis es fa coronar emperador conquerir Rssia i de
revolucionaris. pel papa (1804). sotmetre Espanya.
Control de lopini Victria a Austerlitz (1805) Lexrcit imperial, derrotat
pblica. sobre els dos emperadors a Waterloo per Gran
Centralitzaci (ustria i Rssia). Bretanya i Prssia (1815).
administrativa Invasi dEspanya (1808). Abdicaci i desterrament
(prefectures). Josep Bonaparte, rei. a lilla de Santa Elena
Creaci de liceus, un LImperi napolenic (1821).
Concordat, un Codi Civil i domina Europa (1811).
un Codi de comer (Banc
de Frana). 7
Exercicis: P. 33. 2, 3. 8