HISTÓRIA

3.2 LA CONVENCIÓ (1792-1794)

● Es va produir l’assalt al Palau de les Tulleries per part dels sans-culottes (grup
revolucionari més radical)
● L’Assemblea legislativa va suprimir la monarquia i va triar una nova assemblea
anomenada Convenció, proclaman la República
● Es va redactar una nova constitució
● Hi va haver una repressió brutal, 1500 presoners morts (aristòcrates; clergat, presos
comuns)
● GRUP DINS DE L’ASSEMBLEA:
○ GIRONDINS: Dirigits per Brissot, eren revolucionaris moderats
○ JACOBINS/MONTAGNARDS: Dirigits per Roberspierre, Marat, Danton.
Partidaris d’una república democràtica i aliança amb els sans-culottes.
○ LA PLANA: homes fidels a l’esperit de 1789, burgesos defensors del dret a
la propietat.

GIRONDINS AL PODER
● Es produeix l’execució del rei, 21 de gener de 1793. Els girondins no eren partidaris
però si que ho eren els jacobins.
● França va declarar la guerra al Regne Unit, Províncies Unides, Espanya i Estats
Italians.
● Repressió contra els monàrquics, enemics de la revolució.
● Arrest de 29 disputats girondins i nova assemblea a càrrec dels jacobins.

JACOBINS AL PODER
● Robespierre al poder
● Nova Constitució radical que no va arribar a entrar en vigor. Defensava:
○ Ampliació de la Declaració del Drets de l’Home i del Ciutadà
○ Sobirania popular
○ dret de la insurrecció si el govern viola els drets del poble
● Règim del Terror o Primer Terror: hi va haver detencions, execucions, 40000
persones condemnades a mort.
● Llei del màxim general: Fixava els preus del articles bàsics i els salaris.
● Abolició total del sistema feudal
● Supressió del culte
● Nou calendari
● Gran terror: Persecució dels “enemics del poble”
● El 27 de juliol de 1794, Roberierre i els seus amics van ser detinguts i guillotinats
sense judici, acabant així l’etapa més radical.

3.3 LA REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799)

LA REACCIÓ TERMIDORIANA
● Voluntat d’instaurar una república conservadora i censatària sense els jacobins
○ Obra de la nova Convenció:
○ Tancar clubs i societats patriòtiques
○ Persecució dels defensors del terror
 ○ Liberalització de l’economia
● Constitució de l’Any lll (1795):
○ Govern dels millors, burgesos propietaris
○ Establia dues cambres (Consell dels Cinc-cents i Consell dels ancians)
○ Sufragi restringit
○ Poder executiu en mans del Directori (en mans de 5 membres)
○ Model territorial descentralitzat, en departaments
● Quan es va aprovar la Constitució, es va dissoldre la Convenció

DIRECTORI
● Última etapa de la revolució
● Etapa dominada per revoltes i posterior repressió
● 1799: L’Abat Sieyès va ser escollit director i va preparar un cop d’estat amb l’ajuda
de Napoleó Bonaparte
● El 18 de brumari (9 de novembre) Napoleó va dissoldre el Directori per la força, tot i
el rebuig els consellers, es van nomenar 3 cónsols que van substituir el govern.
● Govern a mans de 3 cònsols:
○ Napoleó
○ Sieyès
○ Ducos

4. L’EUROPA NAPOLEÒNICA (1800-1815)

4. 1 EL CONSOLAT
● Napoleó va iniciar una política pacificadora signant la pau amb diversos països.
● Va normalitzar les relacions amb l’Església mitjançant el Concordat amb la Santa
Seu.
● El 1802, Napoleó es va proclamar cònsol único i vitalici
● El Codi Civil recollia: llibertat, igualtat civil, supressió del règim feudal i propietat lliure
de la terra.

4.2 IMPERI NAPOLEÒNIC

● El Consolat va nomenar Napoleó emperador hereditari. Es va fer coronar davant
Pius VIII
● El Regne Unit i Rússia van formar una coalicó antifrancesa a la qual s’hi va unir
Àustria. va esclatar la guerra contra França i finalment Napoleó va ser derrotat a
Trafalgar pels britànics
● Per frenar la primacia britànica als mars, Napoleó va decretar el bloqueig continental,
pel qual cap país podia comerciar amb els britànics
● Àustria va passae a ser aliada de França. Prússia va ser ocupada. Rússia va sigar
una pau temporal
● França va envair Portugal, Etrúria, Roma i Espanya (Guerra de la Independència,
1808)
● L’imperi no va resistir el 1814 Napoleó va ser deposat, va abdicar i es va retirar a
l’illa d’Elba.
● Lluís XVIII va ocupar el tro de França
● El 1815, Napoleó va escapar de l’illa d’Elba, va tornar a França i va restaurar
“L’imperi dels Cents dies”, que va acabar amb la derrota de napoleó a Waterloo.
4.3 L’HERÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució i l'imperi napoleònic van deixar empremtes:

● Econòmiques i socials- Supressió de privilegis i igualtat davant de l'impost;

dret de propietat; llibertat econòmica, prohibeixen associacions
obreres; repartiment entre propietaris i burgesos de les terres desamortitzades
del clergat i dels emigrats, i creació del Banc de França.

● Polítiques- Constitució escrita amb sobirania nacional, separació de poders i

llibertats individuals (d'opinió, de reunió, religiosa, laboral). A això s'hi van su-
mar la igualtat davant la llei, les assemblees representatives triades per sufragi
censatari i la formació d'un estat nació.

● Administratives- Nova estructura territorial centralista, modifica

l'estat, sistema judicial amb tribunals civils, criminals i jurats, i el Codi
civil napoleònic del 1804, que va servir de model per a Europa.

● Culturals i ideològiques- Influència del pensament revolucionari als liberals

europeus; enfrontament amb l'Església; condemna de l'esclavatge; fundació
de grans institucions nacionals (biblioteques, museus, universitats, etc.), i unifi-
cació de pesos i mesures (sistema mètric decimal).