Josep Pla I Carrera

Josep Pla i Carrera
Damunt les espatlles dels gegants

.
Col lecci FME
Josep Pla i Carrera
DAMUNT LES ESPATLLES
DELS GEGANTS
Premi de Literatura Cientca 1998
de la Fundaci Catalana per a la Recerca
Revisat el prleg de l'autor a la 2a. edici

FACULTAT DE MATEMTIQUES I ESTADSTICA
UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA
Segona Edici
Aquesta obra s la segona edici de la publicada
originalment per Edicions la Magrana el juny de
1998. A ms d'una revisi del text, feta comparant
el text original amb el de la primera edici, s'ha
afegit l'addenda que formava part de l'obra pre-
miada per la Fundaci Catalana per a la Recerca i
una segona addenda de l'autor, escrita posterior-
ment, destinada als estudiants de matemtiques.
Tamb s'ha incls una prleg de l'autor, escrit a
propsit d'aquesta segona edici, i una breu pre-
sentaci de la Col.lecci FME que aquesta publi-
caci inaugura.

c 2007
Facultat de Matemtiques i Estadstica

Pau Gargallo, 5 08028 Barcelona
Fotocomposici, impressi i enquadernaci:
Barcelona digital
c/ Rossell, 77. 08029 Barcelona
Tel. 93-3638610
ISBN: 84-7653-889-8
Dipsit legal: B-44670-2007
Printed in Spain
Reservats tots els drets. Queda totalment prohibida la
reproducci total o parcial d'aquest llibre per qualsevol
procediment electrnic o mecnic, dhuc fotocpia, gra-
vaci magntica o qualsevol sistema, sense el perms de
la Facultat de Matemtiques i Estadstica.

Presentaci de la Col lecci FME
.
Amb aquesta edici de Damunt les espatlles dels gegants

. .
inaugurem la Col lecci FME. L'excel lent presenta-
.
ci novel lada de la biograa d'variste Galois, aix com
del temps histric en qu li toc viure i morir, i el destre
s de tcniques narratives per a judar a explicar a un
pblic culte les idees fonamentals del gegant, sn al
nostre parer motius sucients que justiquen fer un es-
for per tal que aquesta obra deixi d'estar exhaurida
i pugui arribar als lectors completa, s a dir, incloent-hi
l'addenda per als matemticament ms curiosos.
Tal com explica l'autor en el prleg a aquesta edici,
s'inclou tamb una addenda per als estudiants de mate-
mtiques ms curiosos, escrita per l'autor desprs d'ob-
tenir el Premi de Literatura Cientca 1998 de la Funda-
ci Catalana per a la Recerca, i que complementa d'una
manera molt adient l'anterior.
L'edici ha estat revisada tenint en compte la primera
edici i els textos originals de l'autor. Pel que fa a la

AT X, el
composici, no hem dubtat en fer-la amb L E
sistema amb el que molts matemtics escriuen els seus
treballs i que coincideix amb l'usat per l'autor en la pre-
paraci de l'original. No s una tipograa massa estn-
dar en el camp editorial clssic, per la trobem escaient
a l'esperit del llibre i no dubtem que resultar familiar
a molts dels lectors.
Com en d'altres iniciatives de l'FME, ens donarem per
satisfets si contribum a fer conixer aquesta obra de
Josep Pla i Carrera, i encara ms si entre les lectores
i els lectors pogussim comptar-hi la joventut. En tot
cas estem convenuts que en aquesta obra polifactica
tothom hi trobar coses del seu inters, i potser ns i

vi
tot inesperades. No s noms de la vida i obra de Galois
de qu es parla, sin tamb, i entre d'altres diverses
coses, de la vida i circumstncies de Valeri E. Gassiot, en
part alter ego de l'autor, per sobretot exponent d'una
generaci de matemtics que ha fet molta feina i que ha
estat generalment callada.
Sebasti Xamb
Deg de l'FME
Barcelona, 17 de setembre de 2007
Prleg de l'autor a la segona edici
Benvolgut lector!
.
Aquesta edici de la novel la cont de dues addendes
matemtiques que tenen un origen i una motivaci dife-
rents, per la mateixa nalitat a dos nivells.
La primera s la conferncia que el vell professor Valeri
E. Gassiot adrea a la comunitat universitria en l'acte
inaugural, tal com li ha proposat el rector.
De fet, s la sntesi de les reexions que fa quan, en els
quatre mesos de preparaci de la conferncia, repassa la
seva vida personal i acadmica. Per tamb i alhora
la vida personal i acadmica del protagonista del seu
discurs inaugural, que s el gegant damunt el qual s'ala
per poder-se adrear, amb una mica de seriositat, a la
comunitat universitria que l'escolta.
Anava inclosa a l'original que vaig presentar a la Fun-
daci Catalana per a la Recerca, perqu, com ja he dit,
el seu contingut justica, unica i aclareix tota la novel-

.
la. I s el que va ser premiat amb el Premi de Novel la
Cientca, l'any 1998.
Aix no obstant, el director d'Edicions de La Magrana

.
en el moment de l'edici de la novel la un comproms
de les bases del premi de la Fundaci va considerar que
no hi podia haver un captol anomenat Addenda per
als matemticament ms curiosos. Contenia massa fr-

.
mules, era massa abstrs per al lector de la col lecci on
estava previst d'editar-la i, per tant, s'havia de suprimir.
Ats que, de fet, el comproms de l'edici era de la Fun-
daci i aquesta s'hi avingu, jo tamb.

viii
Ara, per, en aquesta edici, per voluntat explcita de
l'amic Sebasti Xamb, deg de la Facultat de Matem-
tiques i Estadstica de la Universitat Politcnica de Ca-
talunya, s'hi inclou l'addenda com correspon al l argu-

.
mental i decisori de la novel la. Em plau molt gratament
i li ho vull agrair de forma clara en aquest text explicatiu
per dues raons, perqu edita l'obra tal com realment s,
i perqu et permet, estimat lector, disposar-ne tal com
va ser pensada i confegida.
La segona addenda que, en certa manera, s una extensi
de la primera, la vaig escriure quan Joan Elias, deg
de la Facultat de Matemtiques de la Universitat de
Barcelona en la qual jo exercia de professor, va decidir

.
fer un acte de presentaci de la novel la a la facultat.
En ella, pretenia encara que tu, lector, s qui tens la
darrera paraula fer-hi una aproximaci histrica i heu-
rstica de les idees expressades de forma molt ms suc-
cinta a l'altra addenda que porten a entendre de forma
intutiva, tot defugint els detalls formals, all que sub jau
en la teoria del jove matemtic de Bourg-la-Reine.
Est pensada, doncs, per a estudiants de matemtiques
i potser de fsiques, d'enginyeria i d'informtica que
encara no l'hagin estudiada, d'una forma molt ms ri-
gorosa, a la facultat, o que no l'hagin mirat d'entendre
pel seu compte.
Tamb pretn proporcionar trets histrics que puguin
ser aprotats pels professors de matemtiques de tots
els nivells quan s'adrecen als estudiants i els apropen als
problemes que hi ha en l'estudi de les equacions polin-
miques ms usuals.
ix
Sn, doncs, la mateixa addenda i alhora dues addendes
diferents. I, amb independncia del nivell de curiositat
i coneixements matemtics que tinguis, estimat lector,
grcies a la seva inclusi podrs tenir una visi completa

.
i tancada de l'argument de la novel la, tal com la vaig
pensar quan la vaig esciure, ara ja fa gaireb deu anys.
Amic Sebasti, grcies!
Josep Pla i Carrera

Barcelona, 15 de setembre de 2007
Un altre cop em sento molt agrat i alhora obligat
amb la Facultat de Matemtiques i Estadstica de la upc
i amb el seu deg, en Jordi Quer, per haver decidit fer

.
una reedici de la novel la.
I molt ms encara, si aix s possible, per haver triat
fer-la el curs acadmic 2012-2012: l'Any Galois, en
qu, seguint la tradici de dedicar cada curs acadmic
a un matemtic rellevant, recorda i honora aquest jove
gegant.
Amb aquesta distinci la Facultat em permet d'exercir
l'obligaci docent que vaig assumir, amb responsabilitat,
quan la Facultat em va anomenar Magster cum laude.
I tot aix, a ms, m'ofereix l'ocasi de participar, amb

.
tots els amics i amigues col legues, estudiants i perso-
nal d'administraci i gesti de la fm e, en la celebraci
del vint aniversari de la seva creaci.
Jordi, amics, grcies!
Josep Pla i Carrera

Barcelona, 30 de novembre de 2012
x
A la Margarida,
que va creure que el podia escriure,
amb amor.
A tots els qui tenen la tasca d'ensenyar.

Si he vist ms lluny que no pas els altres, s perqu m'he
enlat damunt les espatlles dels gegants.
Isaac Newton
En general, hom creu que les matemtiques constituei-

xen una srie de deduccions. Tanmateix una teoria nova
s ms aviat la recerca de la veritat que no pas la seva
expressi. I si fos deduble regularment de les teories ja
conegudes no seria pas nova.
variste Galois
Captol 1
El nal o, potser, el
comenament
Vanitat de vanitats, diu l'Eclesiasts, va-

nitat de vanitats. Tot s vanitat!
Eclesiasts 1, 2
Ja fa una bona estona que sent com una massa clida,
per aquosa, gaireb magmtica, se li escola a l'alada
del melic. Ara ja sap que s massa tard. Quan fa que
s, all, ests a terra, tot sol? Els contrincants l'han
abandonat i, molt pitjor encara, els acompanyants i els
amics. Als uns, acomplert el seu objectiu d'abatre'l, no
els queda res ms a fer; els altres, prudents, no es volen
veure involucrats en un afer com aquell, tan desagrada-
ble, castigat per la llei, que noms els pot dur maldecaps
i posar en perill els esdeveniments futurs.
La sensaci de son l'ha anat amarant i ara li arriba als
ulls. La vista li esdev ms trbola per moments. La
visi del camp on jeu i dels arbres que envolten aquella
1
2 Damunt les espatlles dels gegants
clariana, propera a l'estany de la Glacire, tot protegint-
la de les mirades dels curiosos, s'ha anat entelant a
poc a poc.
Una lleganya m'impedeix la visi ntida i clara. Sembla
talment com si les paraules que he escrit amb tanta cura

.
i il lusi, i tamb amb un xic d'angoixa, s'hagin escor-
regut amb la suor que la meva m ha deixat damunt
els fulls de paper. Em recorden, record lluny, quan,
de menut, els deures que havia de presentar al mestre
s'havien mullat amb una gota de pluja, esquitxat amb la
llet de l'esmorzar o amb alguna llgrima fugissera, pro-
duda per algun disgust o per alguna bufa. Jo prou
que procurava ser polit en tot all que feia referncia a
l'escola, per era molt difcil evitar algun accident d'a-
questa mena. Em sembla escoltar, en el ress del temps

.
passat, aquella norma inexible del col legi de Sarri:
Los deberes deben presentarse lmpios y aseados, sin

tachaduras ni raspaduras. Hay que escribirlos con plu-
ma. Nada de bolgrafos! El lpiz lo usarn slo para
hacer anotaciones y aclaraciones.
.
Les mosques, potser eren libl lules, abelles o alguna al-
tra mena d'insectes, se li apropen atretes per la aire,
el color i la calidesa del uid que li surt del ventre. En
pot sentir encara el brunziment, cada cop ms feble, ms
lluny. Cap altre soroll no li arriba a les orelles. Fent
un esfor, cada cop ms punyent, intenta d'escoltar al-
guna remor que li anunci l'apropament d'una nima
caritativa, els gendarmes, o algun vilat que passi per
la clariana del bosc, tot de dret cap a casa o cap a un
dels seus conreus, o els passos de l'Alfred, el germ. Li
haur arribat la missiva? Per, tret del volar somort

El final o, potser, el comenament 3
dels insectes, companys inseparables d'aquells darrers

.
moments d'agonia, res! Tot s silenci. Tot s tranquil li-
tat i pau. Sap prou b que se li est acostant la . Quin
nal ms solitari i estpid! Si almenys servs per al futur
de Frana!
No ho puc pas llegir. No aconsegueixo d'enfocar les pa-

.
raules que he escrit, amb tanta cura i il lusi per tamb
amb tanta angoixa, precisament per a aquest moment
solemne. Noms puc sentir el murmuri de les persones
que es troben aplegades al Paranimf i que esperen la
meva darrera lli. Semblen sorpresos de la meva in-
capacitat, de la meva indesici. Sc conscient que s'ha
acabat una etapa de la meva vida, l'etapa professional.
Mai, per, no m'havia pensat que el nal seria tan clid,

.
acompanyat de tants col legues, coneguts i desconeguts,
de tants deixebles, amics i familiars. De tantes i tantes
persones que, d'una manera o d'una altra, m'aprecien i
volen fer-ho pals amb la seva assistncia i companyia.
Quin nal ms hum, ms emotiu!
Gaireb ja no pot pensar. Tot se li esvaeix. Vol recordar
la ra que l'ha dut a aquella situaci extrema. Quina
de les seves passions l'ha condut ns all? Sempre ha
estat massa apassionat! Quina de les seves rauxes? Ho
recorda ben vagament. La ra que l'ha abatut ha estat
absurda! Li sembla que ha passat fa molt de temps!
Molts anys! Per no, no pot ser, no ha tingut temps de
fer gaire coses. Noms en t vint, d'anys. I ara t el
convenciment que no en far vint-i-un.
Ha oblidat completament el nom de l'adversari. Aix
l'impedeix de maleir-lo, de voler-li cap mal. Per tam-
poc no ho hauria fet! Ell mateix s l'nic responsable

d'aquella situaci terminal absurda. Amb prou feines en
recorda la ra. Ha estat per una qesti poltica de la
qual pot enorgullir-se? Quin s el motiu que l'ha dut a
trobar-se en aquella clariana del bosc li sembla fos-
ca del tot, per no pot ser, encara s aviat tombat a
terra i deixant fugir, a contracor, la seva nima, i les
seves passions? Si, almenys, la sang que vessa fos llavor
d'un futur millor!
En aquella ocasi estava treballant, com tantes altres
vegades, gaireb automticament, com un robot. Asse-
gut al despatx de la Universitat, a la taula de sempre.
Un despatx petit, per amb fora claror. Orientat a
l'Est el mar darrera una muni d'edicis i carrers,
gaudeix del sol del mat. A la tarda la llum s ms indi-
recta. Quantes vegades m'ha calgut recrrer a la cortina
de gradulux, ara un xic groguenca, per evitar que el sol
barcelon es reects en el paper blanc on escrivia. No
m'he acostumat a treballar directament en l'ordinador,
i ja no m'hi acostumar.
No puc recordar el que feia. Potser preparava una d'a-
quelles llions del doctorat que sempre m'havien causat
un xic d'estrs. El telfon va sonar, com sempre, sobta-
dament. s una andrmina que, tan til com s, sempre
m'ha molestat. Trenca el l del pensament, i la majoria
de vegades per una ba janada de no res.
Doctor Gassiot? La veu de l'altre costat era clida,
amable. Li truco del rectorat. El Senyor Rector el
rebr aquest mat a les dotze, si a vost li va b.
Sempre igual. Burocrcia i ms burocrcia! Ja no podria
acabar de preparar-me amb calma la lli de la tarda.
M'havia d'haver quedat a casa.

Sense esperar a sentir el clic a l'altra banda, vaig penjar
el telfon i em vaig tornar a dedicar a la lli. Tants
anys de docncia i encara no havia aprs a improvisar
la classe. Necessitava tornar-la a escriure, emfasitzant
all que em semblava ms important, i que cada any
canviava, anotant al marge o al peu de pgina el que em
semblava secundari.
Per ja no em podria concentrar del tot. Una ombra
m'ho impedia. Potser aconseguiria que m'abandons.
De fet, noms calia esperar dues hores i tot s'hauria
aclarit. No podia deixar de pensar-hi. En algun indret
del cervell em molestava el fet que el rector em volgus
proposar algun afer burocrtic, alguna feina de tipus
administratiu. Mai no havia estat gaire hbil per a les
qestions poltiques. Mai no havia aconseguit evitar que
es transllus el que realment pensava.
El rector podia haver pensat en alg ms jove em
vaig dir. Tu ja ets massa gran i fa massa temps que
t'arrossegues per aquests passadissos de la facultat.
Tot seguit vaig arraconar la veu llunyana i vaig prendre
conscincia del fet. M'estimava la facultat. Per a mi era
un lloc entranyable. Els anys m'havien proporcionat una
visi desapassionada, ms panormica i ms global, que
la que tenia de jove, de la vida universitria. Si el rector
creia que encara podia ser til en algun afer ...

Per tu ja et jubiles em va xiuxiuejar la veu inte-
rior. Ja no s el moment de fer-te partcip de les
preocupacions universitries. La vida universitria s el
futur... i continuar. Tu, en canvi, ets el passat ... Ja
no hi tens lloc ni cabuda ...

Sumit gaireb del tot en aquell sn suau i tranquil que
t'atansa lentament al no-res, es diu:
No em vull morir sense recordar el motiu del duel.
.
Una llum lleu se li encn en algun rac i il lumina una
escena de la seva vida. Sembla talment com si estigus
contemplant en un escenari una obra que en part ja ha
vist abans i en part li s estranya, per en la qual ell s
present. Si ho hagus pogut i sabut descriure ni en t
l'habilitat ni li queda temps per intentar-ho s'hauria
avanat a la seva poca com a escriptor teatral, complex
i autoreferent.
El rector no em va fer esperar. Tampoc no fou gaire
extens en la proposta. M'havia rebut amb aquella afa-
bilitat que el caracteritzava i que apreciaven ns i tots
els qui no li havien donat suport durant les eleccions.
Acabada l'entrevista, un cop tancada la porta, em va sob-
tar una suor freda. No havia gosat negar-m'hi. De fet,
vanitat, de vanitats, ni tan sols m'havia passat pel cap.
T'he fet venir m'havia dit, un cop trencada aque-
lla na capa de gel que sempre et separa de l'autori-
tat, encara que hgiu estat companys en temps difcils i
amics, per demanar-te un favor molt personal.
Com saps molt b, malgrat que la ra de ser de la
universitat s la formaci de professionals, i per tant
la docncia, vivim en una poca en qu la recerca s
l'objectiu primer, per no dir l'nic, el valor ms preuat i
la distinci ms gran de la tasca universitria. Tu, per,
t'has dedicat a la millora de la docncia, has participat
en l'elaboraci de diversos plans d'estudis, has comenat
disciplines noves.
Per aix he pensat que, coincidint amb la teva jubilaci
i amb l'any internacional de les matemtiques, la prime-
ra lli del curs vinent fos alhora la teva darrera lli.
Estic convenut que podries fer-nos unes reexions sobre
qu s la matemtica, no com a cincia especialitzada,
sin com a disciplina humana que s'ha transms des de
l'antiguitat i que cal seguir transmetent, tot explicant-
nos qu t en el seu interior que fa que uns quants
s'hi apassionin, mentre que, a d'altres, els provoca una
frustraci molt gran...
No recordo res ms. Em vaig quedar en blanc. No gosa-
va negar-m'hi i alhora no volia negar-m'hi. Qu podia
dir? Com articular un discurs, una lli nal, que glos-
ss l'experincia docent del fet matemtic? Calia que
fos una lli inicitica per a tots els qui comenaven la
llicenciatura de matemtiques, per alhora prou distreta
per a la resta d'assistents. Com gaireb sempre que em
proposaven una xerrada vaig sentir una punxada interi-
or d'angoixa. Hauria hagut de donar-li les grcies, i tot
seguit excusar-me. Per la vanitat ... Ah, la vanitat!
Mentre m'allunyava del rectorat, sentia una veu interior,
somorta, que anava repetint: Noms tens tres mesos,
noms tens tres mesos . . . . Caldria comenar a pensar-
hi de seguida!
Recorda l'esquena, xopa de suor, en contacte amb l'es-
quena rgida i seca del contrincant. Realment no el pot
considerar un enemic. Noms ell mateix s el seu enemic.
Els han donat les especicacions de rigor. Els han recor-
dat les normes que regeixen els duels. Tot s clar. Tot
s a punt.
Una veu greu, serena, ha dit:
Preparats!
L'esquena de l'adversari s'ha tensat com un arc a punt
de disparar el dard denitiu. A ell, en canvi, la suor ha
comenat a amarar-li la cara i, de forma perillosa, les
gotes que llisquen des del front cap avall s'apropen als
ulls. Sent una passi de son molt forta.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,
onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, di-
vuit, dinou, vint, vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-
i-quatre, vint-i-cinc.
Han convingut que el duel, amb pistoles, es far a vint-
i-cinc passos. Li tremola el cor; li tremola l'nima. Tan-
mateix no t por. Sent com l'envaeix la prpia estupi-
desa. Aix i la son el fan encara una mica ms inexpert,
ms impotent.
Gireu-vos!
Ha pogut veure la llum decidida i denitiva que lluu a
la mirada del contrincant no en pot recordar el nom.
La veu com si la tingus al davant mateix dels ulls, com
tens la prpia cara quan et mires al mirall.
Aixequeu el percutor!
Les gotes de suor li han desgurat la visi, per d'una
forma absolutament diferent de la que sent ara. Ara,

.
ests a terra, s talment com si li haguessin col locat
un vel , un tul lleuger, damunt els ulls. Si ms no,
aix s el que li sembla. Abans, en canvi, durant els
instants del duel, la situaci ha estat ben diferent: era
la sensaci que produeix la suor, el plor, la pluja salada,
quan t'amaren els ulls.

Foc!
Noms ha sentit un espetec, com si els dos trets s'ha-
guessin produt alhora, simultniament.
Ens van cridant per ordre alfabtic. La veu clida de
la secretria general ressona amb claredat al Paranimf.
L'espectacle del Paranimf aconsegueix sempre de dis-
treure'm dels actes que hi tenen lloc. L'atenci se me'n

.
va cap als noms dels personatges il lustres que voregen el
sostre, dessota dels retrats. Hi ha lsofs, telegs, homes
de lletres, artistes, cientcs, mstics. Hi sn presents
tots els gegants del passat. La imaginaci es detura en
un d'ells i, quan el conec, intenta de refer la seva vida,
o de situar la importncia de la seva obra en el con-
text global del progrs de l'home. En d'altres casos, em
plantejo la necessitat de conixer millor el personatge.
Els qui sn anomenats s'atansen a la taula presidencial i
el Senyor Rector, greu, els imposa la medalla de plata de
la Universitat. s, ben cert, la medalla del comiat. La
seva feina, la seva vida a la Universitat s'ha complert,
amb millor o pitjor fortuna, amb una dedicaci ms gran

.
o amb una de menor, amb molta il lusi o sense. Ara, en
aquest moment solemne, ja no importa gaire, ja no s
possible de refer la vida.
Quan he sentit el meu nom no l'he reconegut. No pot ser
que em cridin a mi. L'acte em sembla massa solemne,
el lloc massa impressionant. No obstant aix, com un
autmata, m'he atansat a la taula de la presidncia i he
rebut la meva medalla. Totes sn iguals, per a mi em
sembla que la que penja del meu coll s ms lluent, ms
bonica, ms acurada en els detalls que no pas les altres.

He intentat de mentalitzar-me per a aquest moment,
per la imposici de la medalla i els aplaudiments que
l'acompanyen, han suposat un impacte emocional molt
intens. Gaireb m'ha semblat, per la seva intensitat, un
impacte fsic.
Ha sentit l'impacte de la bala, tan diminuta com s, un
xic ms avall del melic. Un cop sec, sense dolor, que l'ha
fet doblegar-se cap endavant en un impuls involuntari,
un reex condicionat, i l'ha obligat a caure a terra. Pot-
ser pensa que viu una situaci imaginria, irreal, com si
estigus somiant.
No li sembla pas que el tret hagui de ser denitiu. Ara
l'a judaran a aixecar-se i l'acompanyaran a casa o, si ho
creuen necessari, a l'hospital ... Per, no s'ha pas d'en-
ganyar. Des del mateix moment en qu va planejar el
repte sap, sense cap mena de dubte, que est sentenciat
a mort. Alg l'ha sentenciat!
No l'importa gaire. Ha dedicat tota la nit la nit ms
plena de totes les de la seva curta existncia a redactar
el seu testament. Vol deixar tot all que realment s a
la posterioritat. Perqu, malgrat tot i tothom, malgrat

.
el que pensaven els seus mestres, els membres il lustres
de l'Acadmie, els doctes examinadors de l'cole Poly-
technique, els seus conciutadans, les autoritats civils, els
jutges, els camarades de la revolta, ell s un matemtic.
s l'nica cosa que realment s i que relament vol ser.
s conscient que ell s un gegant.
La seva realitat no la vida fsica, miratge fugisser que

.
ara mateix s'apaga, sin la intel lectual no s'ha de veu-
re involucrada en aquest duel. No pot desaparixer est-
pidament dessota l'experta m del tirador contrincant.

Cal que perduri. Quan ja ning no recordi la causa de
la disputa, ni el nom del seu botx, ni el lloc del du-
el; quan els homes i les dones que l'han conegut, tant
si l'han apreciat com si l'han menyspreat, hagin passat
a l'oblit ms complet, a la mort ms denitiva; quan a
Frana s'hagi tornat a imposar la ra, s'hagi restitut la
Repblica la res publica i les llibertats individuals;
quan ning no s'hagi de sucidar emps per les males
llenges, per les maldiences, pel blasme dels seus con-
ciutadans; quan tothom pugui defensar les idees sense
que ning se'n senti ofs; quan el geni sigui reconegut i
acceptat com un valor hum per damunt les estructures
burocratizades i els interessos preestablerts; quan el mn
sigui com ell l'havia somniat i volgut quan era jove i
tan jove com s encara!, el seu testament viur, ser
estudiat, constituir la base d'una nova manera d'enten-
dre la matemtica. En denitiva, el seu testament far
que ell, l'occit, sigui immortal.
Un cop nalitzada l'entrega de les medalles a tots els
membres, el rector ha glossat el signicat acadmic de
l'acte. Com a universitari ha recordat que, com l'inici
mateix del curs, l'acte es repeteix any rere any. Alhora
que acomiada aquells que han acomplert ja la seva tas-
ca, rep la saba nova d'una generaci que es formar amb
tots el qui, amb ms o menys esperit continuista o re-
novador, prenen l'alternativa dels qui marxen. L'esperit
universitari es mant en el ux de la vida universitria
que l'acte solemne recull simblicament. Un ux que
ve de lluny, de segles enrere, i que porta en les seves
aiges tota la histria dels llocs, els temps, els homes
pels quals ha ut. Un ux que uneix l'avui amb l'ahir,
amb l'abans-d'ahir, amb el passat. Aquesta s qui pot
negar-ho! una de les tasques ms dignicadora de la

vida universitria: mantenir vives les idees, les aporta-
cions, el record de tots els qui han deixat una petjada

.
pregona o lleu, personal o col lectiva, en la histria de la
humanitat, transmetre els coneixements del passat i la
seva ntima vinculaci amb els coneixements d'ara ma-
teix i de dem, aprendre a respectar els clssics i alhora
assimilar els ensenyaments dels innovadors.
Com a poltic, ha repetit moltes de les idees que ja havia
manifestat en la campanya electoral, aleshores amb un
contingut poltic molt ms agressiu: la necessitat d'una
millora de la docncia, aixecant-ne el nivell i dotant-la
d'un reconeixement social i poltic anleg al que t la
recerca. La sntesi de l'exposici era ben simple: calia
que el segle xxi fos el segle del renaixement de la trans-
missi del saber.
s per tot aix ha nalitzat dient que l'equip rec-
toral que m'honoro de presidir, ha decidit encomanar al
doctor Valeri E. Gassiot la lli magistral d'enguany,
perqu creu que, en ell, la Universitat acomiada avui
un Professor, amb P majscula. Ning, com ell, no pot
fer una reexi del paper de la docncia en la transmis-
si del saber. Tenim la certesa que el fet que el doctor
Gassiot es dediqui a una disciplina tan allunyada de la
docncia com sn les matemtiques aix s el que pen-
sa ms d'un pot aportar una visi molt enriquidora de
la qesti.
Dono, doncs, la paraula a l'amic Valeri.
Tot est dit. Tot est escrit. Tot s'ha fet com calia. No
hi ha, doncs, res a tmer ... Pot descansar en pau!
.
Per sembla que alg el mou, l'aixeca de terra i el col loca
en un altre lloc. Durant un temps que se li ha fet etern

li ha semblat que el gronxaven com quan era petit i el
volien fer callar. Ara, per, cada gronxada s una pun-
xada de dolor. La sang, coagulada, li oprimeix el ventre,
tot impedint que s'escoli la que encara li queda al cos.
El dolor que li fa s infernal. Si no fos per aquest dolor!
.
M'he aixecat i m'he dirigit al faristol que han col locat al
costat dret del Paranimf. Porto el discurs escrit, llegit
i rellegit durant aquests tres mesos tan llargs, dins d'un
portafolis de color blau fosc, amb l'anagrama de la Fa-
cultat de Matemtiques. M'ha arribat el moment. s el
nal, per cal comenar.
.
He col locat els papers damunt el faristol i m'he disposat
a llegir-los. Llavors m'he adonat que tots els qui es tro-
ben al Paranimf s'han aixecat i m'aplaudeixen. El soroll
s impressionant! Aix ha acabat d'ensorrar les poques
defenses que em quedaven. Una punxada d'angoixa em
prem el cor i les llgrimes m'omplen els ulls.
Silenci! Pau! Res no es mou! El dolor ha passat! Sent
fred a l'esquena com si l'haguessin posat damunt una
lpida de marbre.
Dos homes, amb unes bates que potser alguna vegada
havien estat blanques, diuen:
No hi ha res a fer. La ferida est en molt mal lloc. A
ms ha perdut massa sang!
L'han portat massa tard per intentar de salvar-lo.
Si l'haguessin dut immediatament desprs de l'impac-
te, potser hi haurem pogut fer alguna cosa.
El coneixes?
No l'havia vist mai.
Caldria avisar la seva famlia. s tan jove! Deu tenir
vint anys acabats de fer.
Per com podem saber qui s?
Qui l'ha trobat? Qui l'ha portat ns aqu? Potser que
els preguntem si el coneixen.
Ell, per, ja no sent res! Ha arribat el silenci denitiu.
Ja mai ms no sentir res. Ja no hi ha retorn. Caldr
esperar unes hores, per nalment arribar el nal. Qui-
na llstima. Mai no sabr la importncia que, amb el
pas dels anys, tindr el seu nom. Vindr un dia que no
hi haur cap estudis que no l'hagui sentit alguna vega-
da. Imprs en un gran nombre de llibres de matemti-
ques, esdevindr un nom immortal. Totes les branques
de la cincia aplicaran, ms o menys intensament, les
descobertes que ell ha iniciat. I aquell que aconsegueixi
d'alar-se per damunt les seves espatlles, podr veure el
que hi ha ms enll de l'horitz del coneixement de la
seva poca i d'poques ulteriors. Ell s un dels escollits.
Desprs dels aplaudiments, un silenci sepulcral. Tothom
espera que comenci a llegir. He aconseguit d'asserenar-
me. Em torna la veu. Els meus ulls sn cada cop ms
capaos d'enfocar les paraules que he escrit. s el meu
moment de glria, un moment de glria que he aconse-
guit tot manllevant-lo als gegants.
.
Il lustrssim Senyor Conseller, Magnc Senyor Rector,
.
estimats i estimades col legues, benvolguts companys i
companyes d'Administraci i Serveis de la Universitat,
apreciats estudiants, senyores i senyors:
El Senyor Rector, en nom de la Universitat que repre-

senta, em va demanar ara fa cosa de quatre mesos que
us dirigs una reexi en veu alta sobre el fet docent.
L'oferiment se'm plantej com un repte. Un professor
de matemtiques havia de parlar de la docncia univer-
sitria a la comunitat docent i discent i, a travs d'ella,
a la societat en general.
El primer que vull posar de manifest s que la mate-
mtica s una activitat humana. Feta per homes i dones
de totes les poques i nacionalitats, en gaireb totes les
llenges amb cultura, i que s'aprn grcies a la trans-
missi que en fan les professores i els professors. La vox

populi sembla estar d'acord en el fet que aquests pro-
fessors no aconsegueixen de transmetre-la com quelcom
que pot ser ents amb naturalitat i aprs senzillament.
La dicultat rau, sense cap mena de dubte, en el fet que
la matemtica, gaireb com el llenguatge, s un cons-
tructe de la ment humana amb una vitalitat prpia que
ens fa pensar que existeix amb independncia del seu co-
neixement i de la seva creaci. Aix, permeteu-me ser
rotund, s erroni.
Si volem transmetre la matemtica de forma compren-
sible, ens cal partir d'aquest fet. Hem de ser capaos de
fer entendre, abans que res, que la disciplina que ense-
nyem i que els nostres deixebles han d'aprendre s fruit
de la creaci de l'esperit hum. Noms ens podem fer
entendre des d'aquesta perspectiva.
Cal transmetre les intucions bsiques dels problemes
matemtics, l'essncia del fet matemtic, i deixar en se-
gon terme la tcnica prpia de la disciplina. Aquesta
tcnica, tan vital per al professional de la matemtica,
s secundria i pot ser evitada.

Isaac Newton ens va deixar una dita que ve molt a
tomb del que suara us he dit:
Si he vist ms lluny s perqu m'he enlat damunt les

espatlles dels gegants.
Em sembla que aquesta frase s paradigmtica del fet
docent. Si volem que els nostres alumnes arribin a veure-
hi prou lluny, tan lluny com el qui els ensenya i, si pot
ser, ms lluny encara, noms cal que els ajudem a enlar-
se damunt les espatlles dels gegants ...

I mentre segueixo llegint la lli magistral recordo al-
gun dels fets que he repassat mentre la confegia i que
segueixen vius un cop acabada la lectura i el Paranimf
dempeus esclafeix en aplaudiments.
En retirar-me cap al seient, s que la meva tasca com a
docent es perllongar en els meus deixebles, en la seva
docncia i en la seva recerca. Aquesta transmissi s,
per, silenciosa. No t el ress de les grans descobertes,
ni de les grans invencions. El meu nom perdurar una
mica ms, no gaire ms, que la meva vida. La terra dels
grans homes, tanmateix, no ser mai ni el meu reialme,
ni el meu pas, ni tampoc el de tants i tants altres que,
com jo, han dedicat la seva vida a l'ensenyana. Tots
nosaltres hem viscut de manllevar els coneixements.
La mort esdev a les 10 hores del mat del dia 31 de maig
de 1832, desprs de ms de dotze hores d'agonia. El seu
germ Alfred, assabentat de la situaci ning no sap
com, l'ha dut, ja moribund, a l'hospital i, totalment
desfet, li ha fet costat ns el nal.
Massa jove per veure morir un germ, tot just a la or
de la vida, no pot reprimir les llgrimes. El moribund li

diu, en un moment de conscincia:
No ploris. Necessito tot el coratge que pugui reunir

per morir als vint anys.
Ha refusat l'auxili espiritual del capell i, a la nit, co-
mena l'agonia, una agonia ben diferent de la que tamb,
de nit, havia portat el seu pare a la mort.
La mort s'ha degut a una bala. Aix fa necessria l'au-
tpsia. T lloc al l'Hpital Couchin, on ha passat els
darrers moments de la vida.
El jove Galois, variste, de 21 anys [sic], bon matemtic,

conegut sobretot per la seva ment ardent, ha mort des-
prs de dotze hores d'agonia, a causa d'una peritonitis,
causada per una bala disparada a vint-i-cinc passos.
[. . . ] El seu cervell s pesat, les circumvalacions sn llar-
gues, les anfroctuositats profundes, sobretot a les parts
laterals.
[. . . ] Sis onzes de sang coagulada han fet que els intestins
s'enganxessin al peritoneu, tot clapejat de sang.
Captol 2
A les acaballes de
l'Imperi
Egalit, libert, fraternit!

Crit revolucionari
De vegades, quan alg mor toquen les campanes, per
no repiquen pas quan alg neix. I tampoc no ho van fer
a Bourg-la-Reine el dia 25 d'octubre de 1811 quan a la
una de la matinada el plor d'un nad feia vibrar l'aire
tranquil del nmero vint de la Grand'Rue.
s un noi li digueren a monsieur Gabriel, mentre la
mare el contemplava, esgotada per l'esfor, amb aquella
mirada plena de vida que noms aconsegueix una mare
en moments d'una gran felicitat interna.
Aquell havia estat un dia de tardor de colors ocres i
marrons. S'havien esvat els grocs i verds, vius i lluents
de l'estiu. Monsieur Gabriel, per, encara els recordava
mentre contemplava la volta del cel. De sobte s'estrem,
19
en adonar-se que els astres marcaven Escorpi, el sig-
ne de la mort.
Certament les campanes de l'esglsia de Bourg-la-Reine
no van repicar quan, a casa del matrimoni Galois-De-
mante, hi va nixer el segon ll, aquest cop un var. De
fet, no hi havia cap ra perqu ho fessin. No era pas
un naixement rellevant per a la ville, ni tampoc per a
La France. A ms, calia que les campanes descansessin
perqu ben aviat, massa aviat, haurien de tocar a morts.
El naixement que havia portat la felicitat a Gabriel Ga-
lois i Adlade-Marie Galois, de soltera Demante, consta
a les actes de l'Ajuntament de Bourg-la-Reine.
A data vint-i-sis d'octubre de mil vuit-cents onze, a la

una del migdia, davant meu, batlle de Bourg-la-Reine,
en qualitat d'ocial pblic de l'estat civil, compareixen
monsieur Gabriel Galois, director d'un pensionat de la
universitat imperial, de trenta-sis anys, resident d'aques-
ta comunitat, per presentar-nos un nad de sexe mascul,
nascut a la una de la matinada del dia d'ahir d'ell mateix
i de la seva muller Adlade-Marie Demante, al qual vol
posar el nom d'variste. Aquestes declaracions i presen-
tacions es fan en presncia de monsieur Thomas-Franois
Demante, en l'actualitat president del Tribunal de Lou-
viers, departament de L'Eure, de cinquanta-nou anys i
avi matern de l'infant, i de l'escrivent Pierre-Ambroise
Gandu, de cinquanta-tres anys i membre d'aquesta co-
munitat. El pare i els testimonis han signat, juntament
amb mi mateix, el batlle, la present acta de naixement
desprs d'haver-ne fet la lectura. Signat : Gandu, G. Ga-
lois, Demante, Lavis.
A les acaballes de l'Imperi 21
Mentre monsieur Gabriel s'adrea a la Casa de la Vila
per paviments de llambordes desiguals i irregulars, no
s'adona de les cicatrius, molt difcils de curar, de les
faanes de les cases de gres gris i porxos de marbre ro-
sa. L'alegria que li omple el cor li fa oblidar, per uns
moments, l'poca del Terror que havien implantat els
jacobins de Robespierre.
El seu ll variste ha nascut en una famlia del tercer
estat, el ms afavorit per la Revoluci. Pertany a la
burgesia de la petita vila, que s, sens dubte, la classe
que ms s'ha esforat a aconseguir la implantaci de les
noves idees, la ms progressista i lliurepensadora. Aix
no l'ha privada, per, de veure com, en moments molt
difcils i trgics, el comandament de la Revoluci se li
escapava de les mans.
Neix, en denitiva, sota un Imperi que t els dies comp-
tats. No deixar d'haver-hi intents constants per part
dels conservadors francesos per assolir una Restauraci
de la situaci monrquica i dels privilegis anteriors. La
gent del poble dels Galois, eminentment pagesa, es troba
enfrontada amb l'alta burgesia.
Mentre travessa la porta de l'Ajuntament, monsieur Ga-
briel somriu tot recordant les discussions amb els petits
terratinents amb aspiracions aristocrtiques, i amb mos-
sn Sissot, el vicari de la seva parrquia, un xic conser-
vador en moral, per fora ben disposat en la defensa
de la llibertat, els drets de l'home, la seva dignitat, i la
igualtat entre tots. Tots som lls d'un Du, que no
renega de cap dels seus lls.
... Has d'entendre que les condicions dels nostres pa-
gesos sn encara molt dures ...

S, potser tens ra, per poden sobreviure i reproduir-
se abundosament li replica monsieur Arnaudis, el
propietari ms ric del poble.
A vegades penso interv mossn Sissot que les
seves qualitats morals deixen molt desitjar. Parlen gro-
llerament, fan festes a situacions i esdeveniments poc
edicants i dhuc obscens ... Quan els visito penso que
viuen en concubinat perpetu.
Mossn, mossn. Monsieur Galois l'aprecia, mal-
grat que no combreguin amb la mateixa doctrina. Heu
de tenir en compte les condicions en qu viuen. Ms ben
dit, en qu malviuen. De nit, dormen tots junts, al terra
d'una barraca, el germ al costat del germ o de la ger-
mana, els pares al costat de les seves prpies lles, joves
i tendres, que desperten a la vida sentimental i, per qu
no dir-ho, sexual...
Per Du! No cal que siguis tan grc! Ja entenc el
que em vols dir, ll meu!
Nosaltres interv un petit terratinent que produeix
ben b el just per sobreviure ell i la seva famlia no
podem pas canviar una situaci que ve de lluny. Abans,
totes aquestes famlies que, segons dius, malviuen, mo-
rien de fam, i de malalties. Ara tenen menjar, una casa
humil, per que els pertany i, en ocasions, si la situaci
ho permet no sempre s aix, no ho oblidis, estimat
amic ns ve el metge. Tu no depens, com nosaltres,
de les inclemncies del temps, de les plagues d'insectes,
del preu de mercat dels productes, i de tantes i tantes
altres circumstncies.
Tampoc no els falta l'auxili espiritual.
Tot aix s ben cert. Ja ho s, i no ho poso pas en dub-
te, ni tampoc no ho qestiono. Per sovint em pregunto

si l'ideari de la Revoluci, igualtat, llibertat i fraternitat,
no els seus mtodes, s possible si d'antuvi no aconse-
guim dignicar, deixeu-m'ho repetir, dignicar, tots i

cada un dels homes i dones.
Gabriel, no entenc que vols dir exactament, per enca-
ra entenc molt menys qu vols que hi fem nosaltres el
talla monsieur Bertholi, un ve distingit de la contrada.
Home, comprenc que la soluci no s fcil i potser
avui ns i tot impossible. Per crec que, si volem que
tots siguem iguals, cal que tots siguem igualment dig-
nes, amos de la nostra prpia vida i de la nostra prpia
activitat! Aix s el que vull dir: No podem renunciar
a les idees! Noms elles poden conduir-nos nalment a
la consecuci d'aquests principis. No m'enteneu?
No pensars pas que hem de repartir all que s nos-
tre, all que hem aconseguit amb el nostre esfor; all
que els nostres avantpassats obtingueren amb el seu!
exclama, un xic exaltat, monsieur Arnaudis.
No amic Marcel. No vull dir res d'aix. Vull dir
que cal reconixer la seva aportaci, el seu esfor, la seva
contribuci en el benestar seu i nostre. Vull dir que cal
aconseguir que el treball sigui, com la propietat, un b.
El treball ll meu dignica l'home. Aix s el que
defensa la doctrina de l'Esglsia.
Nosaltres tamb treballem. Per, a ms, arrisquem,
decidim, donem feina interv gaireb alhora Marcel.
Aviam, em sembla que no m'he fet enendre. Monsi-

eur Galois no sap com s'ha pogut expressar tan mala-
ment. No sap ben b com aclarir les seves paraules.
Insisteixo. No vull dir res d'aix. Mossn, no em referei-
xo al valor moral del treball. Em refereixo al seu valor

social. Si volem que els homes siguin iguals en dignitat,
hem d'acceptar que all que poden aportar a la cons-
trucci de la societat sigui igualment valorat, tant si s
treball, com propietats, serveis, ocis, enginy, geni. Ho
enteu ara? Si un home aporta, per la seva capacitat, ms
que un altre, s'haur de considerar aquest plus d'alguna
manera, per sense que aix sigui en detriment del que
aporta qui no t tantes capacitats.
Les teves idees no noms sn utopies, sin que sn
realment perilloses. Monsieur Bertholi, de fet, s un
conegut reialista, conservador, i defensor dels privilegis,
per s un home educat que sap gaudir amb aquestes
trobades de discussi i confrontaci d'idees.
No ho voldria pas. Ja em coneixeu. Jo el que vull
s que la dignitat humana esdevingui una realitat. Que
ning no malvisqui mentre pugui ser til a la societat; els
desheretats tamb han de tenir drets. Si poden aportar
quelcom, aix els ha de ser reconegut i recompensat. No
s cert, mossn, que tots som fets a imatge de Du? Per
qu, doncs, no hem de voler que tots siguin hereus i
copartcips de la dignitat divina?
Aix, estimat ll meu, nosaltres no ho podem pas
aconseguir. Noms Ell, que s misericordis, si complim
els manaments, ens pot atorgar que siguem dignes de ...

Mossn, per qu no em vol entendre? No parlo pas
d'aquesta dignitat. Parlo de la dignitat humana, de la
igualtat en els drets, en el fet de compartir la terra i els
seus bns, grcies a l'esfor que cada un hi posi.
I qu passa pregunt monsieur Arnaudis si al-
g no vol contribuir a la millora de la societat? Cal
reconixer-li algun dret? Els mateixos drets que als al-
tres ciutadans?
Home Arnuadis!, que potser reconeixem els matei-
xos drets als assassins i als innocents? No siguis sosta.
Entenc que no s senzill. Cal reexionar-hi.
Estic d'acord amb vost. Jo sc nou a Bourg-la-Reine.

.
M'hi acabo d'instal lar. He viscut a Londres. El ru-
mor popular el fa un nancer important, amb negocis
d'importaci i exportaci que busca mercats agrcoles
per poder exportar fruites i verdures, i tamb conserves,
als pasos ms nrdics. All, a Anglaterra, s'ha iniciat
ja una transformaci que afectar molt notablement l'a-
gricultura. En tot cas, l'agricultura tal com l'hem ents
ns ara. Molts farmers, com els anomenen, abandonen
el camp i s'atansen a la ciutat, on troben feina a les in-
dstries del carb, de les conserveres, del metall, de la
navegaci. Sembla que aix ja no t aturador ...
Al nmero vint de la Grand'Rue hi ha un edici de grans
dimensions, envoltat de zones boscoses en les quals l'o-
baga senyoreja, i envoltat de jardins plens de parterres
estil napole. En constitueix el centre, un d'allargassat
amb un llit d'herbes grasses d'un verd intens, gaireb
perenne, curull de ors de tots els colors. N'hi ha de
totes les menes per tal que la oraci cobreixi totes les
poques de l'any. Ara sn les dlies i els crisantems de
colors violats i taronges els qui dominen i omplen de vi-
da el llit. L'esclat de la vegetaci no fa pas pensar que
l'edici sigui un pensionat.
Durant la Revoluci, l'avi patern d'variste n'era el pro-
pietari. Liberal des de la primera joventut, aviat s'adon
de la importncia que tenien les idees de la Revoluci i
esdevingu un republic convenut, sense arribar a ser
mai un revolucionari del tot. Vinculat a l'ala ms mode-
rada de la Revoluci, per no per aix la menys impor-

tant, els girondins, va jugar un paper singular en
la vida de Bourg-la-Reine. S'adon a temps, com tants
d'altres citoyens, que la Repblica se'ls havia escapat de

les mans i havia caigut en les dels jacobins, ns a esde-
.
venir una follia col lectiva que seria batejada, per a des-
honra de la mateixa revoluci, com l'poca del Terror.
Fou precisament en defensa de la vila de Bourg-la-Reine,
davant les ordes anticlericals i antimonrquiques que vo-
lien l'aniquilaci total de l'Ancien Rgime, que impuls
el canvi de nom i sugger Bourg-galit.
Amb els amics ms ntims i els republicans moderats
cometava sovint:
Quan l'oportunitat poltica ho aconselli, li tornarem
a posar Bourg-la-Reine.
El vell Galois era un home alt, ample d'espatlles, amb
un bigoti esplendors que li conferia una expressi orgu-
llosa, amb un punt de duresa. Els seus ulls, quan se'ls
tava atentament, deixaven translluir una bonhomia i
una afabilitat profundament amagades, encara que fos
per voluntat prpia.
Se'l considerava un defensor indiscutible de la Revolu-
ci, un autntic republic i alhora un enemic aferrissat
d'excessos, sang i mort. Creia fermament que el canvi
s'havia d'aconseguir a travs de la llei, l'educaci i la
modicaci de les actituds i els costums, inculcant amb
pacincia, per amb fermesa, els principes fondamenta-

les de la Repblica. Es va sentir tan orgulls, quan el
seu primognit, Michel-Thodore, va esdevenir ocial de
la gurdia imperial i, sempre al costat de l'Emperador,
va recrrer tots els racons d'Europa! Com el seguia, en
els mapes, pels llocs on lluitava, on visitava en qualitat

de missatger o d'ambaixador a les ordres de l'Emperador

.
personatges il lustres dels pasos vens!
Mentre que les escoles religioses principalment les dels
jesutes eren obligades a tancar per decisi explcita
del directrium, l'avi Galois era nomenat director d'un
pensionat en el qual eren respectats l per randa els tres
principis fonamentals llibertat, igualtat i fraternitat
i transmesos als joves pensionistes. Creia fermament que
l'educaci era un dels mitjans ms slids i potents per
tal que, mai ms, no es dons un retorn a la situaci de
privilege de qu gaudien els dos primers estats la no-
blesa i la clerecia ni tampoc a la monarquia absoluta.
Era anticlerical, per mai no fou radical en les idees i,
per aix, el seu pensionat acceptava tota mena d'hostes.
Nicolas-Gabriel, el pare d'variste, va viure en aquest
ambient complex i ric en matisos. Amb el seu germ
gran lluny de la casa paterna, al servei de l'Emperador,
li va correspondre la responsabilitat de continuar la di-
recci del centre quan el seu pare, ja massa vell, hi va
renunciar per qestions de salut.
A ms, a Europa, les idees poltiques es debatien entre
dos extrems gaireb oposats, que dividien els joves en
dues actituds que, ms tard o ms d'hora, els havien de
portar a enfrontar-se. Amb Napole es forj un con-
cepte nou i prou perills per fer trontollar els avenos
de la Revoluci: el concepte de Naci, com a principi
dels drets fonamentals. Tots els ciutadans s'hi havien
de sotmetre. s clar que aquesta nova ideologia posava
en perill els drets individuals. L'individu deixava de ser
el fonament de l'ordenaci jurdica, la qual es transferia
a la Naci.
Un vespre, en una vetllada a casa de l'via Demante,
variste i el seu germ juguen a reproduir aquest am-
bient convulsionat. Ell tot just t quinze anys, per ja
est avesat als jocs d'enginy dels exercices de langue.
Mesdames et monsieurs, per a tots vosts una conver-

sa entre dos alumnes d'un pensionat.
Lloc de l'acci. Una petita habitaci d'una instituci
educativa.
Decoraci. Sbria.
.
Cont dues cadires col locades da-
vant d'un escriptori que es troba sota un nestral pel
qual entra la llum clida i esmorteda del tombant de la
tarda. Al rac, un llit.
Moment de l'acci. Un dia d'hivern, clar, per fred. El
sol es pon. Sn cap a les sis. s un breu moment de

.
reps abans de la darrera trobada col lectiva l'hora
de reexi i capteniment que correspon a les vespres
abans de sopar.
Personatges. Marc Parmentier i Henry Brunet.

No tenen pas ms de setze anys. Sn de bona famlia.
Els Parmentier, lls de Marsella, sn ma joristes de pro-
ductes crnics. Han aconseguit aixecar un imperi al sud
de Frana. Les seves mercaderies surten del port de Mar-
seille cap a tots els extrems de la Meditarrnia i tamb
cap a Louisiana, al Nou Mn. Durant la Revoluci, amb
la desfeta de la noblesa, la seva font ms notable d'in-
gressos fou l'exportaci als imperis britnic i rus. La
Revoluci els respect per les importants aportacions
econmiques que feren a la causa republicana i, sobre-
tot, als capitostos locals. Durant la guerra napolenica,
menys patriotes que molts altres, subministraven carn

a tots dos bndols. Tenien un autntic monopoli. Tot-
hom sabia que els seus procediments comercials no eren
pas gaire correctes recorrien a extorsions, amenaces,
i a tota mena d'accions delictuoses. El seu poder soci-
al, econmic, i poltic era innegable. Tanmateix el trust
Parmentier s conscient que per sobreviure sn indis-
pensables les idees moderadament revolucionries. Cal,
doncs, enviar el promognit Marc a institucions regides
per liberals moderats.
Henri Brunet, en canvi, prov d'una famlia de militars

.
de rang. Polticament hbils han aconseguit col locar-se
sempre al costat del vencedor. Els seus bns, fruit de
la delitat als governants i de la rapinya en les gestes
militars, han crescut amb la mateixa rapidesa amb qu
se succeen els canvis dins la Frana dels anys de trasps
de segle. L'objectiu s arribar a ocupar llocs importants
en el govern d'aquesta nova Frana. Cal, doncs, que els
lls assoleixin per esdevenir prohoms una formaci
slida i rigorosa, que noms es possible d'adquirir a Pars
i les seves rodalies. La Bretanya, tradicionalment massa
conservadora, no els ofereix cap garantia.
Els nois sn diferents. El bret s alt i ben plantat.
Posa't dret li diu constantment l'via. I ha aconse-
guit el resultat prets. Pl roig, pell clara, ple de pigues.
Malcarat, s'encn amb facilitat. Anys d'autoeducaci li
han ensenyat a contenir-se i a mostrar-se mansuet. La
seva expressi s enrgica. gil en els moviments, t
una veu estrident, que traeix la seva calma aparent. El
marsells, en canvi, s bru i baixet. Una mica gras per
l'edat. Es mou amb parsimnia, com un s bru. Mai no
s'altera per res. s afable i la seva veu s profunda, molt
embolcallant i suggestiva. Quan parla es fa escoltar per
tothom perqu exposa les seves opinions amb fermesa

i les raona amb precisi i rigor. Evita el dogmatisme,
i mai no s prepotent. Accepta el dileg. Li agrada
la controvrsia, per difcilment cedeix en les opinions
per a ell, slides que ha elaborat.
Acci. Quan s'inicia l'acci, es troben ja enmig d'una
discussi.
Marc. El futur s a les mans dels joves; a les nostres

mans. Amb aix estem d'acord. Per la qesti s com
ha de ser el futur que volem ... Aqu s on discrepem,
on som antagnics ...

Henry. No t'acabo d'entendre. Els dos estem con-
venuts que cal consolidar els valors aconseguits per la
Revoluci i que ara, amb la Restauraci, es troben en
perill ... s aix, oi?
M. Ben cert. Per entenem el concepte de llibertat d'u-

na forma diferent i aix fa que veiem el futur que ha de
garantir aquestes llibertats tamb de forma diferent.
H. Qu vols dir quan dius que entenem la llibertat de

forma diferent? s que potser hi ha ms d'una manera
d'entendre-la? Serem advocats i haurem de defensar els
drets individuals davant qualsevol poder o individu que
els vulgui conculcar. s que aix pot entendre's o fer-se
de maneres diferents?
M. s en la manera d'entendre qu vol dir defensar les

llibertats, en qu pensem diferent. Per a tu, si no t'he
ents malament, l'objectiu s un Estat slid i totpode-
rs, oi?
H. Exacte! s indispensable tenir una naci poltica-
ment forta, econmicament autnoma, solidria en la dis-

tribuci de drets i deures, i igualitria ... No hi pot haver
germanor, ni res de res, en la feblesa. M. I pretens

defensar aquestes idees en una carrera poltica que et
porti al Parlament?
H. I tant!
M. Doncs em trobars davant teu! El teu ob jectiu nal

s la consolidaci de la Naci a travs d'un estat i d'un
govern forts! Massa forts per poder ser compatibles amb
la defensa dels drets individuals ...

H. Noms si sn compatibles amb els drets de la Naci!
Pensa-ho d'aquesta manera. Si l'Estat no s fort, com
pot garantir i defensar la llibertat dels individus de les
amences que constantment els sotgen?
M. s que no s pas l'Estat qui ho ha de defensar. Ho

han de fer el dret i les lleis; i els jutges. Un poder legis-
latiu i un poder judicial independents i poderosos.
H. Qui, si no l'Estat, en pot garantir la independncia i

el poder?
M. Henry, no ho veus? Noms els individus, a travs
dels seus representants, elegits de forma democrtica,
lliure i independent.
H. s que, de fet, estem d'acord. En l'essencial estem

d'acord. L'nic que ens diferencia s que jo crec i tu,
Marc, tamb ho arribars a creure que no ens podem
permetre un estat feble, sotms al caprici peridic dels
individus, perqu aix comportaria el risc d'anorrear l'-
nica garantia que tenen les llibertats individuals! Fixa't,
si no, en la tasca de l'Emperador ...

M. Aqu s on caus en el parany, Henry. Has substitut

el Rei per l'Emperador, i l'Emperador per la Naci, que
s garantida per la fortalesa de l'Estat. Per un estat
absolut pot ser tan autocrtic, o ms, que un rei absolut,
que una esglsia amb la veritat absoluta ...

H. No ho veig pas com tu. L'Estat ha de ser fort. Ms
fort que ning; ms fort que qualsevol individu singular
papa, emperador, rei, per tamb ms fort que la
suma dels individus. El govern, en canvi, ha de sorgir
de la voluntat popular, per el govern no pot pas tenir
ms poder ni autoritat que l'Estat. Noms el representa
circumstancialment. Cal que s'elegeixin representants
entre els qui sn designats per ser elegits.
M. Designats, per qui? Elegits, per a qu?
H. Ep, no em vulguis fer dir el que no he dit. No es
tracta pas, com vols insinuar, de retornar a l'poca dels
privilegis. Cal imposar l'poca de les oportunitats. Cal
guanyar-se el dret a ser superior. No es neix pas supe-
rior. Tots som iguals, per, amb el nostre esfor indivi-
dual, podem guanyar-nos la nostra diferncia.
M. En principi estarem d'acord en aix, sempre que les

oportunitats tamb fossin iguals per a tothom, per aix
s utpic ...
H. No amb un estat fort capa de garantir l'educaci,
el treball, la vivenda, la sanitat ... Per, si l'Estat no s
fort, dependr de les conjuntures, i no ho podr garantir.
M. Henry, ho haig de reconixer, aix que dius sona b.

Per alhora em sembla que les idees que sostens sn molt
perilloses. Si permetem que quelcom es posi davant de
l'individu, i esdevingui poders, aleshores l'estem debi-
litant i, ms tard o ms d'hora, es veur obligat a fer
una altra Revoluci per tal de recuperar l'hegemonia.

H. L'Estat s'ha de mantenir fort. Davant d'ell hi haur

els representants dels individus, del poble. A ells, els
correspondr la tasca de defensar els drets individuals.
Si no ho fan, podran ser substituts per uns altres que
estiguin ms ben preparats i disposats a fer-ho.
M. No estic gaire segur que aix estiguem defensant la

llibertat individual. Em sembla que l'nica cosa que
fem s defensar la uniformitat davant del dret. Aquests
dos conceptes, encara que no s ben b per qu, no em
sembla pas que siguin el mateix.
H. Mira, t'ho dir d'aquesta altra manera, aviam si ens

entenem. La meva llibertat, els meus drets, poden xo-
car amb la teva llibertat i amb els teus drets, i a l'inre-
vs. Quan aix passi, com podrem resoldre el litigi sense
haver-nos d'enfrontar violentament? Noms ho podrem
aconseguir amb unes lleis que garanteixin la teva lliber-
tat ns all on arriba la meva, i a l'inrevs. Ests d'acord
amb aquest principi, oi?
M. Totalment.
H. Pensa ara que els drets de tota una comunitat de

persones topen globalment amb els d'una altra. Com
podrem garantir la justcia en la diferncia d'opinions?
M. s ben fcil. Caldr recrrer al dileg raonat i a
l'estudi acurat dels casos ...

H. Per, un cop presa una decisi, qui la pot fer respec-
tar i complir? Noms un estat fort davant els individus,
els grups, els altres estats, i l'Esglsia. Tots dos defen-
sem, de fet, el mateix, per la teva visi del mn s
utpica. La dels qui pensen com jo s ms possibilista
i, de retruc, molt ms segura. Ens cal la igualtat en
els drets i en els deures! Aix es garanteix la llibertat
individual. Per hem de tenir un rbitre ferm: l'Estat.

M. No s ben b com replicar-te, per em sembla que

com ms insisteixes en la teva ideologia ms m'allunyo de
compartir-la. M'acuses d'utpic. Potser, s. Per, que
potser tu no t'hauries d'autoacusar d'excs de conana?
No t'adones que amb aquesta forma d'organitzaci tots
vosaltres correu el risc i jo afegiria, que inevitable
de forjar un gegant, tan poders, que no el podreu do-
minar, i que nalment imposar les seves lleis per tal
de poder sobreviure. Per aix em sembla que el millor
que puc fer per ser del a les meves idees s ser advocat
dels ms humils, dels ms febles, dels desheretats ... No
puc deixar de pensar que els fets concrets sn els que
nalment generen jurisprudncia i fan canviar, a poc a
poc, els costums, i les lleis.
H. Amb aix, Marc, discrepem completament. Noms
pots fer canviar quelcom si ostentes el poder. Com
ms amunt s'arriba, ms poder es t per poder trans-

.
formar l'statu quo. Marc, creu-me, no siguis il ls, el
poder s imprescindible!
M. A mi, en canvi, el poder tota mena de poder

m'esfereix. A vegades penso i em fa por que tu i
jo ens puguem arribar a trobar enfrontats. Tinc por
que quan tu o els qui pensen com tu tingueu aquest
poder que tant anheles, us oblideu dels febles. El poder,
recorda-ho sempre! ho he vist a casa t un preu, i
no sempre s honorable.
H. Que potser em vols ofendre? Jo, potser ms que no

pas tu, em mantindr del a la Revoluci i al seu ideari.
Noms els mecanismes que far servir seran diferents

.
dels teus. T'ho dic de cor. Ens retrobarem i col la-
borarem. Tanmateix, per, si en algunes ocasions ens
veiem obligats a enfrontar-nos, no per aix minvar la
nostra amistat.
M. M'agradaria molt que fos aix ... M'agradaria molt...

Espero que, amic meu, amb la teva nsia de poder, no
ofeguis all que ha costat tantes vides de patriotes ...
Aquestes habilitats i acions literries, variste Galois
les havia aprs en l'ambient liberal d'una famlia for-
tament cohesionada, en la qual l'via Demante tenia un
paper aglutinador molt fort. Reunia sempre que l'oca-
si ho permetia els lls i lles, gendres i joves, germans
i germanes, i tots els nts. Com devia gaudir aquella
tarda en qu l'variste i l'Alfred els van representar el
dileg entre el Marc i l'Henry.
El seu esps Thomas-Franois Demante era advocat i
jutge. Abans, per, havia estat professor de dret de la
Universitat de Pars. El seu aspecte fsic era molt dife-
rent del de l'avi Galois. Era corpulent, per de posat i
comportament tranquil. La seva afabilitat era prover-
bial. Ning no recordava haver-lo sentit mai alar la
veu. Tenia la cara rodona i blanca, com la lluna plena.
La mirada era directa i neta; profunda, com si volgus
descobrir all que amaga cadasc, i alhora amable. Els
seus cabells, ja fora grisos, eren llisos i abundants i li
conferien un aspecte de respectabilitat que, si b sempre
havia tingut, amb els anys semblava crixer.
Vestia amb pulcritud i caminava lentament, greument,
com si estigus reexionant algun dels casos presentats
al Tribunal. Era un senyor tpic de l'Ancien Rgime, de
caire liberal, s'entenia b amb la famlia Galois, tot i que
era ms avanat, ms progressista. Home molt familiar,
els seus lls i lles el recordaven sempre molt proper,
en contacte amb els problemes i les dicultats de la vi-
da quotidiana, cosa no gaire habitual entre els homes
de la seva classe.
Era un gran erudit i coneixia, perqu els havia estudiat
amb passi durant fora anys, els autors clssics i, d'u-
na manera particular, els autors romans. Se sentia molt
ntimament vinculat a la manera de pensar i de sentir
dels estoics. Coneixia perfectament Sneca i Cicer i els
citava sovint. Creia que els principis tics que defen-
saven eren la pedra de toc de la civilitzaci humana, i
recomanava a tothom que el volia escoltar la lectura dels
Deures de Sneca.
Aquests autors li havien fet comprendre la grandesa de
ser home i, en particular, la importncia de la lliber-
tat de l'individu davant les intitucions civils i religioses.
Llibertat d'acci i de pensament davant els dogmatismes

i la conservaci dels privilegis, tantes vegades amagats
dessota una gruixuda capa d'hipocresia moral, i tantes
altres sota un desenvolupament ideolgic i cientc basat
en el principi ms estricte d'autoritat.
Aquest pensament liberal el van portar, avanant-se en
aquesta actitud als seus contemporanis, a donar la ma-
teixa educaci, basada slidament en els pensadors de
l'antiguitat, a lls i lles. Per aquesta ra Adlade-
Marie, que acabava de ser mare, era una dona profun-
dament formada en l'estocisme rom. Aix li conferia
una mentalitat que, en ocasions, podia semblar ns i
tot massa viril, i que contrastava fortament amb la nor
de les seves expressions i amb l'elegncia clssica de la
seva posa. Era una dona tendra i alhora rgida, afable
per inexible, molt afectuosa per amant de l'ordre i
la disciplina. Aquesta personalitat inu fortament en
variste, i li provoc sentiments contradictoris.
La seva formaci clssica la convert en una bona deixe-
ble del liberalisme i de les idees de Benjamin Constant.
Quantes vegades no havia repetit que

La llibertat s el dret que cadasc t a estar sotms no-

ms a les lleis, a no ser detingut arbitrriament, i molt
menys encara empresonat o condemnat a mort, de la ma-
nera que sigui, pel caprici d'un o ms individus. s el
dret que tothom t a expressar la seva opini, a seguir
les seves prpies inclinacions, a traslladar-se de lloc, a
associarse, [. . . ] a inuir sobre la marxa de l'Estat, ano-
menant una part important dels funcionaris, aconsellant,
o preguntant per mitj de peticions, amb l'obligaci que
l'autoritat ho tingus en compte amb ms o menys grau.
Quantes vegades recordaria variste aquestes paraules
quan, a partir dels setze anys, es trob dominat pel re-
mol de la Restauraci francesa? Com li havien d'inuir
en l'actitud romntica, apassionada i jovenvola?
Algunes de les seves actituds i creences, tanmateix, ha-
vien de provocar una forta incomoditat en la famlia Ga-
lois. Adlade-Marie Galois era una bona cristiana. La
seva assistncia a la parrquia l'havia posat en contac-
te amb mossn Sissot, a qui apreciava, i amb monsieur

Bertholi, que aix entr a formar part dels contertulis
del seu esps. La seva passi per l'sser hum, la feia
molt sensible als defectes i les limitacions del prosme i
la dotava d'un punt d'excentricitat que despertava l'es-
timaci de tothom.
El seu variste tenia les faccions nes de la mare, els
ulls foscos i en forma d'avellana. Les celles, espesses i
llargues, realaven un aire lnguid que no l'abandonaria
mai. Els cabells castanys, lleugerament ondulats. La
cara triangular i amb una barbeta punxeguda. Els llavis
molt ben formats i un xic molsuts. El nas recte i prim,
absolutament simtric.
El nen variste no s'adon del nerviosisme d'alguns ci-

toyens de Bourg-la-Reine que, un capvespre d'un dia de
juliol de 1814, van acudir al pensionat de la Grand'Rue.
N'hi havia que estaven realment espantats, d'altres tras-
balsats. A mesura que arribaven, es dirigien, sense cap
mena de formalitat, al despatx de monsieur Gabriel, on
ell mateix i el seu germ Michel-Thodore dirigien la
reuni. Mossn Sissot fou l'ltim a arribar. Quan entr,
parlava l'amo de la casa.
. . . i, per tant, el ms important s mantenir-nos dels

a les idees de la Revoluci i a la persona de l'Emperador. . .
Per l'Emperador ha estat venut i es troba recls a
l'illa d'Elba. L'ombra de la Restauraci, de la monar-
quia, plana sobre Pars el tall mossn Sissot.
Calmeu-vos. Tot aix ja ho sabem. Escolteu el que
diuen els germans Galois l'espet un assistent baixet
amb bigotis.
Hem de lluitar en dos fronts, per amb una gran dis-
creci. Hem de reunir un capital important, que el meu
germ Theodor far arribar a l'Emperador.
Quin s l'objectiu d'aquesta nova despesa ...

Avituallar les tropes, tot esperant el retorn de Napole
digu, nervis per la interrupci, Theodor.
Creus que tornar? preguntaren alguns assistents.
Naturalment que tornar! exclamaren d'altres
Hi ha nerviosisme. De fet, sn un grup de conspiradors.
Quan? Com? I un gran enrenou i guirigall s'ensen-
gu com palla seca.

Calma! Silenci! fu monsieur Gabriel, restablint
l'ordre. Cal conservar la calma. Cal considerar de-
tingudament all que s'ha de fer. No podem perdre el
temps en exclamacions intils.
Desprs de fortes discussions, monsieur Arnaudis fou
l'encarregat de reunir i guardar les donacions que els fes-
sin arribar els amics de l'Emperador. Es fu una llista
de prohoms en qui es podia conar gaireb tots eren
burgesos, terratinents, comercians, militars de rang, ar-

.
tesans, i intel lectuals de bona posici, per tal de fer-
los conixer les decisions preses, i fer-los partcips de la
recapta. Als d'una altra llista demcrates i liberals,
no gaire simpatitzants de l'Emperador se'ls faria creu-

.
re que feien una recol lecta per a les famlies que havien
perdut alguns dels seus membres o dels seus bns en
defensa de la Repblica. S'avalu la quantitat que po-
dien aconseguir. Aquesta es comunicaria als homes de
conana de Napole.
Aleshores monsieur Galois va reprendre la paraula:
Hi ha, per, un altre front on cal continuar batallant,
molt ms subtil i difcil digu.
Quin? pregunt el mossn.
Un en qu vs podeu contribuir molt efectivament li
va respondre el director del pensionat.
No veig qu s el que puc fer-hi jo, en aquesta conjun-
tura poltica!
No solament vs, pare, sin tamb tots nosaltres. Hem
de fer que les idees d'igualtat, llibertat i fraternitat es
mantinguin vives en la conscincia dels vilatans, i hem
d'evitar que retornin els privilegis, ns i tot els de la
vostra Esglsia.
Jo diria que sn els dignataris de l'Esglsia els qui de
vegades, indignes de la seva missi, s'apropen massa al
poder poltic i econmic.
Ara no s el moment de discutir subtileses. Cal que
cada un de nosaltres, des del nostre lloc, defensem amb
la nostra actitud i amb les nostres accions, amb discre-
ci, els valors republicans. Hem d'evitar que l'enemic,
ara ms fort que ahir, imposi les seves idees.
I jo, com hi puc ajudar? digu el mossn.
Usant les armes de qu disposeu ... Teniu inuncia ...

La gent us consulta i creu all que li dieu ... Feu servir
el plpit ...
El plpit noms el puc fer servir per conduir el ramat
que m'ha estat conat cap al Redemptor, que s la seva
nica salvaci. Prou que ho sabeu! No en puc fer tribuna
poltica. Vos sou un agnstic, per jo he fet una promesa
de fe, i no puc ni vull rompre-la!
Aix no s pas el que us demano. Us demano que,
des del vostre ministeri, feu s dels matisos que la pr-
dica us permet, tant els tils per a la vostra missi, la
salvaci de les nimes, com per a la nostra, la dignica-
ci de l'home ...
La discuss encara dur una mica ms. Mentre monsieur
Gabriel i el pare Sissot discutien, els assistents anaren
marxant. Era tard quan el pensionat qued buit. L'avi
Galois havia assistit a la reuni. Estava assegut en un
rac, silencis i molt proecupat. Michel-Thodore, en
canvi, estava exultant. El seu germ Gabriel, cap dels
republicans de Bourg-la-Reine, se sentia fora satisfet.
variste dormia. Res d'aix no l'afectava, encara. Ell
tot just comenava a aprendre a llegir i a escriure.

Captol 3
Papiroxia
No hi ha camins reials per a la geometria.

Euclides
No et sembla que en Valeri est massa esquit per
l'edat que t. Sembla que no hagi fet el canvi i gaire-
b ja t catorze anys li deia la mare al pare mentre
contemplaven junts la fotograa.
I, certament, molts dels meus companys de curs del col-
legi de Sarri tenien una presncia ms desenvolupada
que la meva. Es preocupaven i parlaven, d'amagat per-
qu els capellans i mestres no els sentissin, de les noies,
la masturbaci, els petons, certes parts del propi cos,
que a mi no em preocupaven gens ni mica.
Potser s que tens ra fu el pare, distret, com sem-
pre que li parlaven de qestions, diguem-ne, casolanes,
familiars. De fet, no l'interessaven gens ni mica.
El dur a l'Enric, a veure que me'n diu va afegir la
mare.
41
Estava realment preocupada. Era una dona sangunia,
emotiva. S'esverava amb facilitat. Per alhora sabia
com resoldre els problemes, reals o imaginaris, que la
preocupaven. De fet, tots plegats, els de casa i, en par-
ticular, el pare, tenem molta sort del seu pragmatisme,
molt particular, ben cert.
I aix fou com comen l'episodi que m'havia de dur al
coneixement prctic de la papiroxia o l'art de fer tota
mena d'objectes cases, vaixells, avions, animals, per-
sones, mobles, jocs plegant fulls de paper i, en alguns
casos, tallant-los. Dic el coneixement prctic, perqu
noms vaig aprendre a fer-los. No se'm va pas ocrrer
de plantejar-me si sota d'aquella activitat manual hi ha-
via alguna teoria i molt menys encara si podia ser una
teoria matemtica. Per, aturem-nos! No avancem els
esdeveniments. Tornem all on rem.
La mare va concertar l'hora amb l'Enric. Els pares l'a-
nomenaven aix. Eren molt bons amics. No s si mai
vaig arribar a saber-ne el cognom. Els meus germans i
jo, per, l'hi havem de dir doctor Enric.
Ens va rebre, a la mare i a mi, el pare no va pas venir
mai no ho feia, amb aquella simpatia que els met-
ges adopten quan visiten un nen, o un noi. Volen evitar
que la seriositat del despatx, amb aquells aparells es-
tranys que mai no fan servir i tanta bata blanca,
els provoqui cap mena d'angoixa. Adopten, doncs, un
posat de complicitat.
Em sembla que el Valeri no fa el canvi que correspon-
dria per l'edat que t. Els seus amics sn fora ms alts
que ell. Alguns han canviat ns i tot la veu. A d'altres
ja se'ls insinua el bigoti.

Papiroflxia 43
La mare es gir cap a mi, que acabava de fer un gest de
disgust.
Si ja s que no vols fer gimnstica, per caldr fer el
que digui el doctor. Tampoc no es pot dir que mengis
amb delit. Sempre t'hem de forar ...

El doctor Enric semblava afable. M'era difcil de coni-
xer-lo b per aquell posat ngit que adoptava davant
meu. El seu bigoti era simptic. No costava gaire en-
devinar que procedia d'una bona famlia de Sarri. No
solament no havia hagut de passar les privacions que
tants i tants conciutadans seus havien patit durant els
anys dolents de la postguerra, sin que sempre havia
tingut ms del que li calia. Tenia aquella seguretat que
dna una situaci econmica folgada, la seguretat que els
diners ho poden resoldre tot.
.
Amb tranquil litat, com si parls amb un adult, em va dir:
Que fumes?
Aix no m'ho esperava. A casa no volien que fums,
per jo, a vegades, no gaires, feia una cigarreta amb els
companys d'escola. Em va agradar que m'ho pregunts
sense embuts.
No. De fet, no li vaig respondre decidit. No vo-
lia pas que la meva resposta suposs una discussi amb
els pares.
B doncs ... Vine dem al mat en dej i porta'm una
mostra d'orina dins un pot ... Porta tamb els resultats

.
de l'examen que t'han fet al col legi.
I dirigint-se a la mare,
Joana, no pateixis. s un noi sa. No crec que ens
hgim de preocupar per res ...

Ens va acompanyar ns a la porta i, abans de tancar-la,
va dir a la mare:
Digues-li a l'ngel que em vingui a veure. Quedarem
per sopar un dia!
I la porta es va tancar.
Un cop m'hagu fet una revisi completa i va haver es-
tudiat les anlisis, va arribar a la conclusi que segons
el seu parer tenia les amgdales i els carnots infectats i
calia extirpar-los. De fet ho he sabut desprs no s
clar que l'extracci d'amigdales i carnots servs per a res.
Tanmateix, desprs de l'operaci, vaig fer el canvi.
El cirurgi que vam visitar era d'all ms desagradable.
No sabia, o no volia, fer cap mena d'esfor per guanyar-
se les simpaties dels pacients i dels qui els acompanya-
ven. La mare s'havia informat i era un bon cirurgi.
T unes mans d'ngel! li digu una vena. Va
operar un cos meu i el va deixar com nou.
A les seves mans, en Valeri est segur li va dir un
familiar.
Amb ell no has de patir per res. Sap molt b el que
es fa ens digu el doctor Enric quan li vam consultar
la seva opini.
A mi no m'agradava gens i hauria volgut no haver-hi
d'anar. M'hi hauria negat, per m'hauria hagut d'en-
frontar amb el pare ...

Tenia el consultori als Jardinets de Grcia. Era l'nica
cosa bona de tot aquest enrenou. A l'altra banda dels
Jardinets, ben b just al davant del seu consultori, hi
havia una casa de components elctrics ... Em sembla

Papiroflxia 45
que encara hi s ... Es deia casa Watt. A l'aparador
de vidre hi havia una placa de la mida d'una quartilla.
Si hi posaves la m al damunt, aix que la tocaves, feia
msica. Em tenia meravellat, malgrat que gaireb tenia
catorze anys ... Potser s que era un xic petit encara ...
O potser era degut al fet que, a casa, no hi havia cap
instrument ni aparell de msica ... No s que, en aquella
poca, en tingus gaire gent d'aparells de msica, per
jo quan volia sentir Taxi-Key m'havia d'inltrar a casa
del Bruno o d'algun altre amic.
B, el cert s que quan havia d'anar al consultori dels
Jardinets em consolava pensar que podria anar a Watt
i podria fer sonar la placa misteriosa ...

I com que tot arriba, va arribar tamb el dia de la
intervenci. Seria de bon mat, tan bon punt em lle-
vs. El cirurgi m'havia dit, sec com sempre, gaireb
de mala gana, que no pats, que no em faria gens de
mal, que m'adormirien ... Curiosament a mi no em feia
gens de grcia que m'adormissin ... Hauria preferit estar
despert ... Em molestava moltssim que em traguessin
del mig, quan de fet n'era el protagonista ... Em feia
ms angoixa que em desconnectessin de la realitat que
no pas la intervenci.
Aquella nit, desprs de sopar, amb la intenci de tranquil-
litzar-me, la mare em va dir, gaireb condencialment:
Desprs de l'operaci t'haurs de quedar uns quin-
ze dies al llit, fent reps. Seran unes petites vacances.
Quina sort, oi? I, a ms, seran unes vacances molt lla-
mineres. Noms podrs menjar coses gaireb lquides;
llet amb cacao, xocolota desfeta, nata, iogurts, sucs de
fruites, purs, ams, crema ... T'ho passars d'all ms

b. Els teus germans voldran trobar-se al teu lloc i els
companys, quan et vinguin a veure, t'envejaran.
Fou aleshores quan va intervenir el pare. Deix de banda
el llibre que estava llegint ell sempre llegia a taula
perqu queds ben clar que, de fet, no hi era, que no se'l
podia molestar amb bajanades com ara el Valeri no
menja, digues-li a la teva lla que no posi els colzes
a la taula, qu us sembla si dem fem bacall amb
patates, ous durs i panses? i em digu:
Has de ser valent i no has de plorar. Els xicots no plo-
ren! Si dem no plores et far un obsequi que t'ajudar
a distreure't els dies que t'estars al llit...

I torn al seu llibre sense esperar que cap de nosaltres in-
tervingus. L'oracle havia baixat al nivell dels mortals,
per no hi havia pas cap ra perqu els humans cregues-
sin, ni per un moment, que estaven a la seva alada.
Retorn al seu lloc, ocult a la mirada dels altres, els
terrcoles. La seva dignitat no li permetia altra cosa ...

O b era la vanitat, l'orgull, l'egoisme propis dels caps
de famlia, completament assimilitats i acceptats per la
societat?
Mai no oblidar el mat de l'endem. La mare estava
molt nerviosa, molt ms que no pas jo. Vam agafar un
taxi. Aix em va agradar ... A casa, mai no s'agafaven
taxis ... No ens ho podem permetre, deien. Per quan
vam arribar als Jardinets el cotxe ens va deixar just al
davant del consultori, a l'altra banda de Watt. Jo vaig
dir a la mare si podia anar a jugar amb la msica.
No estem per jugar ara! Aviam si ests pel que fem!
Papiroflxia 47
Estava molt nerviosa.
T'hi deixar anar quan sortim. Ara ens estan esperant
i no voldrs pas que arribem tard, oi?
Tan bon punt vam entrar, ens van conduir a una habita-
ci on no havia estat mai abans. Hi havia una cadira de
braos amb corretges ... No em va agradar gens. Em va
recordar la cadira elctrica que els nord-americans feien
servir per a electrocutar els condemnats a mort. L'havia

.
vist en una pel lcula.
Mare, digue'ls que no vull que em lliguin. Diga'ls que
m'estar quiet.
No pateixis, ll. Ells saben el que han de fer.
Per s que no vull que em lliguin.
L'habitaci era ms aviat fosca. No tenia cap nestra.
Estava ben allada de l'exterior. Potser aix era intenci-
onat. Aix si algun pacient cridava no se'l sentia des de
fora. Aleshores no ho vaig pensar, per ara, en recordar-
ho, em sembla que no tenia cap condici higinica. Tam-
poc no vaig veure que tingus recursos per resoldre pos-
sibles casos d'urgncia, produts per qualsevol circums-
tncia inesperada, qualsevol mena de reacci dolenta.
El doctor no se'l veia per enlloc. Noms hi havia una in-
fermera, realment lletja. El seu somriure era una ganyo-
ta. Les mans, quan em van tocar per acompanyar-me a
la cadira, rugoses i completament seques, com d'espart.
Malgrat la meva resistncia, em van lligar a la cadira.
I per si aix no fos prou em van introduir una mena
de trencanous dins la boca. Forava les mandbules a
mantenir-se tan separades com els era possible. Feia
mal. Semblava talment que els llavis s'esqueixarien. No
podia cridar, ni parlar. Vaig fer l'nica cosa que podia

fer. Prmer l'aparell amb les dents amb tanta fria com
n'era capa i forcejar mirant de deslligar-me. Em sentia
empresonat, venut, com si m'haguessin pres la perso-
nalitat i m'haguessin convertit en una persona incapa
de controlar-se.
I aleshores, com si encara no m'haguessin vexat prou,

.
em van col locar una mscara, mentre em deien:
No facis fora! Calma't! Respira suaument. Relaxa't.
Deixa't anar.
De la mscara sortia un olor d'ametlles amargues molt
desagradable. Vaig procurar no respirar, mentre conti-
nuava fent fora amb les dents i intentava de deslligar-me
les corretges que em mantenien xat a la cadira. No s
si em vaig adonar que estava venut, perdut.
No recordo res ms. Per no vaig plorar i, en tot cas, ho
hauria fet de rbia, d'impotncia. Desprs noms uns
sotracs, probablement del taxi de tornada a casa.
Em sembla que vaig somniar molta estona. Estava lligat
davant d'una muni de persones sense cara, vestides de
blanc. S'apropaven i s'allunyaven, tot mofant-se de la
meva impotncia. Jo era un ninot amb qui podien jugar i
que no es podia defensar. Em vaig bellugar molt, per no
podia sortir del llit. A un metre i mig, al llit del costat,
com cada nit, el meu germ gran dormia profundament.
I tamb, com cada nit, roncava, per ara els seus roncs
em seblaven rialles. S'estava burlant de mi.
L'endem, la mare em va dur un xic d'esmorzar: un
suc de taronja i un got de llet amb una galeta o dues,
fetes sopes. Jo m'hauria menjat un elefant. L'acom-
panyava el pare.
Papiroflxia 49
La Joana m'ha dit que no has plorat i, tal com et vaig
prometre, et porto un regal.
I em va lliurar un paquet no gaire gruixut. Era ms
ample i llarg que un llibre.
Obre'l em va dir. Vejam si t'agrada.
Era un llibre, ms ample i llarg del normal, amb un ttol
soprenent: El Mundo de Papel. La coberta plena de
gures unes aus, uns vaixells, uns avions, un home fet
de peces, un elefant, un mol . . . , totes fetes de paper.
Et servir per entretenir-te tots els dies que t'hagis
d'estar al llit i mentre no puguis anar a l'escola. T'he
dut aquests diaris vells perqu vagis practicant.
Semblava a punt d'anar-se'n. Ell ja havia complert, per
encara em va dir:
Espero que t'agradi i que et sigui til mentre duri
aquest episodi de la teva vida. Per a ell, tot eren
episodis de la vida.
Jo estava entre sorprs i enfadat. Un altre llibre! Sem-
pre llibres! No se li podia haver acudit una altra cosa
ms divertida: un joc, un cotxe, uns soldats de paper
o de plom, una casa, un vaixell, un tanc de retallar i
enganxar, un lpizsabio, uns pastels Goya i una llibreta

de dibuix. No! No se li podia acudir! Ell era aix. Un
regal havia de ser un llibre.
Abans que sorts de l'habitaci vaig dir, ben uixet, per-
qu el coll em feia mal quan m'empassava la saliva:
Grcies, pare! M'agradar molt!
Va sortir com si no m'hagus sentit. Per m'havia sentit!
Ho vaig saber anys ms tard. Ell era aix. Res de mani-
festacions sentimentals, res de gestos frvols, femenins,

humans. Res de petons i abraades. Noms l'amistat
era acceptable entre pare i ll.
Com sempre, la mare va intentar d'omplir el que, per a
ella, era com un buit afectiu:
Ja veurs com t'ho passars d'all ms b. El pare
ha tingut una gran idea. Ha voltat moltes llibreries per
trobar-lo. s un llibre que serveix per jugar i que no
s'esgota mai. Ara deixa'l. Ja el mirars quan hagis
begut el suc de taronja i la llet. Beu-t'ho a poc a poc.
M'ho vaig veure tot, molt ms de pressa del que calia.
Estava ple de curiositat. A casa, mai no havem fet
ninots de paper. No n'havia vist fer mai a ning. Seria
una novetat. Carat de pare!, sempre sabia les coses ms
rares. A mi ja m'agradava ser una mica original. Coses
de l'adolescncia, suposo.
Aquells dies van ser els dies de la papiroxia prctica.
Vaig fer tota mena de ninots. Cada cop em sortien mi-
llor. Alguns em van costar un xic de pacincia. Molts
me'ls vaig aprendre de memria. Gaireb no feia res ms
que ninots de paper. Avui, als meus setanta anys, encara
en recordo algun. Val a dir que m'han estat tils ms
d'una vegada. A l'escola els canviava per llapis de colors.
Quan un llapis se'm quedava massa curt de tant fer-
li punta o b el perdia, buscava algun company que el
tingus en bon estat i li canviava per una gura de paper.
El deixava triar d'un mostrari fora extens. L'elefant,
l'ase amb els dos sarris, l'au que mou les ales, la granota,
tenien molt d'xit. En canvi, l'encaputxat de Setmana
Santa no agradava gaire.
Un dia vaig arribar a canviar tota una capsa nova de
llapis de colors, molt bons jo mai no n'havia tingut

.
de tant bons, eren estrangers per tota la col lecci de
Papiroflxia 51
ninots del mostrari. Aix em va costar un disgust. Els
pares del noi es van queixar al jesuta que ens vigilava
quan no rem a classe. Li diem el Sord perqu patia
sordera i era incapa de localitzar d'on venien els sorolls.
Nosaltres ens divertem d'all ms deixant-lo en ridcul.
Un de nosaltres, des d'un rac de la classe, feia el xiulet
uiiiiiiiiiii! que precedeix l'esclat d'una bomba. Tot
seguit, des d'un altre rac, un altre feia el booooom! Ell,
sense saber cap a on mirar, es posava molt vermell.
Em va cridar i em va dir que li torns la capsa de llapis
Sthandler. Jo volia fer-me l'enze, per ell va ser massa
contundent i de seguida vaig haver d'auixar.
En les festes familiars Nadals, sants, aniversaris, ba-
tejos, comunions, casaments, etc. quan hi ha hagut
nens petits que, cansats d'escoltar les batalletes dels ms
grans, s'han posat una mica carraus, me n'he servit mol-
tes vegades per distreure'ls. Als nens i les nenes petits els
agraden els molins de vent, la manxa que escup farina,
les etxes, els avions, els barcos. Esbossen un somriure
lleu i franc quan veuen sortir miraculosament una forma
d'aquell full que era tan poc interessant.
Tants anys fent ninots de paper i sempre vaig estar in

albis de la teoria matemtica o geomtrica que hi ha as-
sociada. Perqu quan fem papiroxia fem lnies rectes
que es tallen en punts. s a dir, la papiroxia permet
fabricar punts. Podem fer-hi certes gures: els qua-
drats, el rectangle auri, la diagonal d'un cub de costat
unitat, . . . Hi fem geometria, la geometria de la papiro-
xia. Per jo mai no em vaig preguntar quina era la
geometria de la papiroxia. Qu s'hi podia fer i qu no
s'hi podia fer. Encara trigaria molts anys a saber quina
s la geometria que s'amaga darrera d'aquesta art.

El curs anterior el tercer de batxillerat havia passat
moltes tardes de dissabte i diumenge dolentes, sense po-

.
der sortir a passejar o anar al cinema del col le, per culpa
de les lmines del dibuix lineal. Calia passar-les a tinta
xinesa negra. Maleda tinta xinesa negra! Quan el di-
buix estava gaireb acabat, quan ja noms faltaven unes
quantes lnies, quan creies que encara podries anar a ju-
gar a pilota, la tinta xinesa del tiralnies s'enganxava a
la vora del regle de fusta i feia una escampada d'all
ms inoportuna. Aix quan hi havia sort, el pols no et
tremolava i el regle no es movia fent que la lnia recta
sembls la corba del senyal de corba perillosa com
en els llibres del Bourbaki. Tamb podia succeir que el
comps, mal clavat, sorts del centre, i en lloc de fer una
circumferncia polida i perfecta, fes una corba inaccep-
table. Si alguna d'aquestes circumstncies es presentava,
i sempre ho feia gaireb al nal de tot, ja podies tornar
a comenar. Una mica de descans, el consol de la mare,
una mica de pa amb xocolata per berenar, i tornem'hi.
No, no era perms de borrar l'error ratllant suament el
paper amb una fulla de gilet. Malet dibuix lineal!
Ara, per, amb la perspectiva que donen els anys, no em
sap gens de greu haver-ne fet. Em reca, aix s, que els
professors de dibuix i els de matemtiques no ens fessin
descobrir la unitat de tantes veritats geomtriques que
compartien. O potser m'hauria de maleir a mi mateix
per no haver estat capa de copsar aquesta unitat nti-
ma.
Fiem geometria clssica, geometria euclidiana jo te-
nia tretze anys i alhora fiem dibuix lineal, per mai
no vaig ser capa de comprendre el lligam ntim d'amb-
dues disciplines. s cert que m'adonava que, d'alguna
manera, feien referncia als mateixos ob jectes, per no

Papiroflxia 53
vaig copsar mai la diferncia entre existir i satisfer una

propietat. A la classe de geometria aprenem les propie-
tats dels objectes geomtrics ideals sense preocupar-nos
en absolut de la seva existncia, de la seva construc-
ci. A la classe de dibuix, fent servir noms el regle i el
comps, ens ensenyaven, en canvi, a dibuixar les gures
geomtriques. Per, mai no vaig ser capa d'adonar-me,
per exemple, del fet que la propietat geomtrica que es-
tableix que els angles d'un polgon regular sumen tan-

o
tes vegades 180 com costats t menys dos val per a
tot polgon regular, amb independncia de la seva cons-
trucci. Si existeix un polgon regular de nou costats,
s'hagi fet com s'hagi fet, la suma dels seus angles val
o
1.260 . Ara b, el fet que l'enegon regular, si existeix,
tingui aquesta propietat, no vol pas dir que existeixi.
De fet, aquesta propietat la tenen tots els polgons si-
guin regulars o no. I de polgons de nou costats que no
siguin regulars s que n'existeixen.
La qesti s que l'existncia dels objectes geomtrics
deixant de banda el platonisme i el mn de les idees

depn de les eines que acceptem en la seva construcci.
L'existncia est ntimament lligada a la possibilitat de
construir. I la construcci depn de les eines que ens
facilitem per fer-ho.
No, no vaig ser capa d'adonar-me aleshores que el re-
gle i el comps eren les eines amb les quals determinava
punts i gures, per que aquestes podrien haver estat
unes altres. Tampoc no em vaig preguntar mai si ho
hagus fet als tretze anys, hauria estat la pregunta d'un
gegant encara infant si el regle i el comps permetien
de construir-ho tot, quines limitacions tenien, i quin lli-
gam podien tenir, si en tenien cap, amb la papiroxia.

Passarien molts anys encara perqu, llegint textos mate-
mtics que contenien les aportacions dels gegants, m'a-
dons de la profunda riquesa i dels lligams estructurals
que hi ha dessota d'aquestes qestions, de la importn-
cia que tenen precisament aquests lligams, que van ms
enll del problema concret, sempre limitat.
Ara, per, em sento satisfet i alhora agrat als meus
pares perqu van ser capaos de plantar la llavor de la
papiroxia a les meves mans, primer, i al meu cervell,
ms tard. Si la llavor no va fer fruit tan de pressa com
calia no va ser pas, en cap cas, per la seva falta d'inters,
sin per les limitacions del meu cap adolescent.

Captol 4
La Restauraci
Nous tions fatigus.
Mariscal Marmont
La vida d'variste Galois est totalment lligada a la
Restauraci. Fra impossible d'entendre-la en un altre
context poltic i social. El seu va ser un perode de forta
tensi entre el desig del passat, amb els seus privilegis, i
la consolidaci de les llibertats obtingudes per la Revo-
luci, indispensables per conquerir el futur. Un perode
de grans esperances i fortes decepcions que propiciaven
un romanticisme en els joves disposats a la innovaci i
la immolaci.
Tot semblava ben lligat. Derrotat, per , Napole i au-
toallat a la illa d'Elba, noms calia restaurar la situaci
en la Frana venuda. Massa pasos havien estat sub-
jugats per la poltica expansionista i conqueridora de
l'Emperador. Gaireb tots havien estat sollats per les
petjades indelebles dels gavatxos i els seus aliats.
El 30 de maig de 1814, mentre els vens de Bourg-la-
Reine miraven d'a judar l'Emperador en el seu retorn,
55
Rssia, Prssia i la Gran Bretanya van signar el Tractat
de Pars, que contenia les lnies mestres de la Restaura-
ci, xant la poltica dels primers anys del segle xix.
Amb la caiguda de l'Emperador va renixer la situaci de
conicte que havia portat feia anys a la revoluci. L'en-
frontament havia arribat tamb a Bourg-la-Reine i ame-
naava d'una manera molt particular la famlia Galois.
Els reialistes no li perdonaven la seva delitat a l'Empe-
rador. L'estiu de 1815, sota l'empara de la restauraci
borbnica, es donaven les condicions per comenar les
revenges. Tingu lloc el Terror Blanc, expressi cruen-
ta dels ms radicals els legitimistes i els desterrats.
Van massacrar ms de mil caps revolucionaris i bona-
partistes. A les Cambres, on tenien majoria absoluta,
van imposar la seva voluntat, fent que el monarca es
doblegus a les seves exigncies.
August Bertholi sabia que havia arribat el moment de
la revenja. Era un burgs poders que s'havia fet a
l'ombra de tots els negocis bruts que el desgavell de la
Revoluci i les ambicions de l'Emperador havien propi-
ciat: estraperlos, monopolis, revendes d'aliments, tr-
c d'armes a tots els bndols ... Sempre havia evitat
de manifestar pblicament les seves delitats poltiques,
per era el suport econmic ms notable dels ultres i
clericalistes de Bourg-la-Reine, i d'altres llogarets de les
rodalies de Pars. Estava ressentit amb els republicans
pel menyspreu amb qu l'havien tractat. Menyspreaven
una fortuna que s'havia fet sobre la misria, la gana i la
mort de molts citoyens de la Patrie. Se'l condemnava
tamb per un catolicisme que, de fet, protegia els seus
interessos. En certs moments de perill, grcies a la seva
fortuna, es va poder amagar, com si fos un trador, o

La Restauraci 57
un enemic de Frana. Mai no els podria perdonar tot
el que li havien fet passar, ni el menyspreu amb qu
l'havien tractat, aquells facinerosos republicans. Per
encara podia perdonar menys els lliurepensadors que els
donaven suport i els alenaven amb la seva ideologia.
Sabia que havia arribat el moment de la revenja. L'ob-
jectiu era la famlia Galois que havia aconseguit fer-
lo fracassar quan havia intentat de posar en marxa, a
Bourg-la-Reine, un centre educatiu confessional regentat
pels jesutes. Les seves peticions havien trobat sempre
una porta tancada a Pars. Estava convenut que sabia
qui la hi tancava. Era la inuncia dels Galois. Mai no
oblidaria qui ho hauria fet? la manera com l'havien
tractat quan va decidir-se a demanar que intercedissin
a favor del seu pro jecte a les autoritats napoleniques.
Hauria pogut comprendre o potser no una negati-
va, per aquella indiferncia pel seu pro jecte, era pitjor
que una humiliaci ... No l'oblidaria mai! Esperaria el
dia que podrien passar comptes. Ja arribaria l'ocasi
propcia!
No calia, per, demostrar-ho. Al contrari, calia mantenir-
se a prop de l'enemic per tal de conixer-ne les debilitats,
els projectes, el poder real que tenia. No li va costar
gaire. Adlade, una dna realment delicada i educa-
da, li va obrir les portes de la famlia Galois. Se'n fu
company inseparable en les seves assistncies a l'esglsia
parroquial, on gaireb sempre anava sola o acompanya-
da d'alguna amiga vdua.
Amb la Restauraci de Llus xviii va pensar que li havia
arribat el moment i va escriure una carta l'nica carta
que li escriuria perqu el destinatari li ho prohib. Estava
adreada al prefecte de polcia monsieur Guisquet. Es
coneixien molt b, des de la infncia. Durant els anys de

joventut havien mantingut l'amistat i s'havien ajudat.
Monsieur Guisquet era un sdic, per havia aprs a no
manifestar mai la seva crueltat pblicament. Sorgia,
en comptades ocasions, quan l'enemic ja estava venut.
Aleshores disfrutava manllevant-li la poca dignitat que li
quedava. Li agradava veure'l morir completament buit
per dins, anorreat. Molt hbil polticament, molt intel-
ligent no tenia escrpols havia aconseguit enganyar
la repblica, l'Imperi i ara, amb el borb novament al
tron, havia estat designat prefecte de policia per tots els
favors que, tradorament, havia fet a la corona.
Bertholi i Guisquet s'havien ajudat mtuament en mo-

.
ments delicats, en tota mena d'afers il legals i immorals.
Es devien massa favors per pensar a trair-se. Podien
haver-se eliminat l'un a l'altre, per havien descobert

.
que els era ms prots col laborar. Monsieur Guisquet
estaria encantat no en tenia ni el ms petit dubte
d'ajudar-lo a aniquilar la famlia Galois. Hauria de pen-
sar la manera de dur a terme la seva venjana. Els
reialistes els ultres, com eren coneguts pels adversa-
ris poltics li ho agaririen i, en poltica Guisquet ho
sabia molt b que et deguin un favor sempre s til.
A ms aconseguiria que els jesutes se sentissin deutors
amb monsieur le prfet de police . . . i aix seria un co-
mod que podria guardar a la mniga per a una ocasi
oportuna. No ho dubtava pas, Guisquet l'a judaria.
Per, quan va rebre la carta, Guisquet estava massa -
cat en les accions de repressi contra els bonapartistes
el Terror Blanc li proporcionava una avinentesa que no
podia deixar passar per poder-se dedicar a atendre,
de moment, la petici d'ajuda del seu amic. Quan nal-
ment es trasllad a Bourg-la-Reine per trobar-se amb el
vell amic Bertholi i aconsellar-li ms discreci una car-

La Restauraci 59
ta mai no s discreta i pot ser utilitzada en contra teu
i veure com podien actuar, era el vint-i-set d'abril de
1816. Massa tard. Feia algunes hores que Napole ha-
via fugit de l'illa d'Elba i entrava triomfalment a Pars.
La trobada qued reduda a un encontre entre dos amics.
Res de poltica. No era el moment. Qui podia saber que
l'Emperador noms duraria cent jours. Ning, ni els ms
hbils. De moment els vents que bufaven a Frana tor-
naven a ser favorables als Galois. S'ho havien guanyat.
Des de Bourg-la-Reine havien fet una tasca molt impor-
tant a favor del retorn de l'estadista. Napole no era
home que oblids i tampoc en aquest cas no oblid. La
burgesia estava satisfeta, convenuda que ara l'Empera-
dor, ms vell, ms feble, ms dependent del seu suport
econmic, ms cansat, ms venut que mai, seria ms
manejable i podrien dur a terme les millores necess-
ries per modernizar Frana. Aconseguirien que la seva
ptria assols una situaci poltica, econmica, social i
industrial ms idnia per a les necessitats del nou segle.
Per no fou aix. No hi hagu temps.
Tanmateix, al pensionat de la Grand'Rue tot va canvi-
ar. Napole, en recompensa a la delitat demostrada
per monsieur Gabriel Galois, el va nomenar maire de

Bourg- la-Reine. Quina punyalada per monsieur Bert-
holi i per a tants altres vilatans. Quan semblava que
podrien prendre l'alternativa, que els havia arribat el
moment de la revenja, el poder social i poltic dels Galois
creixia encara ms. Bertholi, per, el felicit conservant
al cor, com havia fet ns ara, tot l'odi que podia acollir.
Li calia tornar a esperar. Ja hi estava acostumat. Ha-
via aprs a ser pacient. A ms, la venjana servida freda

t molt ms bon gust. Noms demanava a Du que li
conservs la vida per dur-la a terme.
variste creixia i aprenia amb avidesa, sense saber gai-
reb res del que passava ms enll de les parets del pen-
sionat. Les primeres llions les va rebre de la seva mare,
una pedagoga nata. El seu pare, atrafegat amb massa
afers i crrecs alhora direcci del pensionat, presidn-
cia del partit liberal a Bourg-la-Reine, batlle an ab-
dicant de les seves funcions de pare. De fet, el veia poc.
Amb la caiguda denitiva de l'Emperador no va can-
viar res. La poltica prudent de Llus xviii va fer que
pogus seguir de batlle, un fet que exasper fora mida
un jove vicari que s'acabava d'incorporar a la parrquia.
Tamb preocup vivament al vell Galois que tenia por
pel seu ll. Per, Gabriel Galois era un home mode-
rat i obert al dileg, i molts vilatans estaven convenuts
que podria mantenir l'statu quo, que era precisament
el que buscava la poltica del monarca. Les obligacions
el van portar a absentar-se cada cop amb ms freqn-
cia de casa per assistir a tota mena de reunions a Pars.
Va llogar un petit apartament a la capital, molt a prop
del Lyce Louis-le-Grand, que generalment freqentava
sol. La seva muller Adlade gaireb mai no anava a
Pars. La infncia d'variste es desenvolup amb una
manca creixent de la presncia del pare, i tota la seva
vida qued marcada per la gran inuncia materna. Les
inuncies paternes molt notables foren d'una altra
naturalesa.
Si monsieur Gabriel s'hagus preocupat ms de l'educa-
ci dels seus lls, potser hauria assistit a les incompara-
bles sessions d'estudi que Adlade-Marie i variste van

La Restauraci 61
dedicar a la lectura de Sneca. Aquell mat d'hivern,
potser s'hauria trobat a la saleta Adlade.
La saleta es troba a la planta baixa. Sembla ms mplia
del que s grcies a un joc de miralls de paret i a la so-
brietat dels mobles. Hi destaca un secreter molt ampli i
slid, entre dues portes molt altes. s una petita joia de
marqueteria. De cedre vermells, t una tapadora ciln-
drica en forma de persiana. Quan alg l'aixeca mostra,
a l'interior, els seus secrets: tres columnes de calaixets
disposats simtricament, als costats i al centre. Conte-
nen els estris d'escriure, paper de cartes, lacre i segells
dels Demante i dels Galois; tamb les cartes rebudes i
les cpies de les que han estat enviades; un anuari fami-
liar dates de naixements, batejos, casaments i enterra-
ments, des del seu matrimoni amb Gabriel Galois, un
llibre de comptes amb les despeses familiars dels darrers
anys, i un diari ntim. El plaf s molt llarg. Hi poden
treballar cmodament dues persones. Folrat de cuiro
verd, molt gastat per l's. Quan Adlade va comenar
a traduir amb una certa facilitat els secrets dels autors
llatins ms estimats del seu pare, el jutge, ell mateix fu
el disseny de l'escriptori i n'encoman la realitzaci a
un artes amic. Quan Adlade va fer set anys, l'hi va
regalar. Ella se l'estimava molt, i per aix, un cop casa-
da, se l'endugu a la nova casa, el pensionat dels Galois.

.
Quan el van col locar a l'habitaci de la planta baixa,
l'avi Galois li va dir:
Filla meva, des d'avui aquesta s la saleta Adlade.
Ella gaireb no va poder contenir l'emoci que sentia
malgrat que, per educaci i per naturalesa, no acostu-
mava a emocionar-se.
Com descriure la saleta? s com tantes saletes de les
cases benestants dels voltants de Pars. T, per, una
personalitat que reecteix la de la seva mestressa. Da-
vant del secreter a la paret amb el nestral que dna
al jard noms hi ha unes cadires entapissades de blau
cel, amb una sanefa daurada molt discreta. El nestral,
que de tan alt com s sembla estret, no t cortines. Aix
afavoreix l'entrada de la llum natural. Al costat pengen
uns cortinatges d'un bellut blau fosc, propi del cel bret
al foscant d'una nit clara d'hivern. Un cord del mateix
daurat que la sanefa de les cadires les recull. Darrere
seu s'intueix una cortina blanca i na, de tul, amb unes

.
ors groc pl lid, molt treballades. En una de les parets
del fons, hi ha la porta que duu a la biblioteca del pen-
sionat. A l'altra, l'escalfaplanxes, a punt d'encendre's.
Els dies d'estiu sn escassos.
Si monsieur Gabriel hagus estat present a la saleta
Adlade quan, aquell mat d'hivern, hi va entrar va-
riste, hauria vist com la mare obria un dels calaixos de
l'escriptori-necesser i en treia uns llibres. Mentre ho fe-
ia segur que recordava el seu pare assegut a la mateixa
taula, amb ella al costat. Potser, mentre preparava la
propera lli o comentari, rememorava les entrenyables
reexions, les agudes observacions, els inestimables ma-
tisos que el jutge li havia fet dels estoics. Malgrat la
passi que sentia per ells, les seves observacions i co-
mentaris eren sempre mesurats, raonats, i desapassio-
nats. Quantes vegades no les havia repetit al seu ll
variste, tot adaptant-les a l'edat del noi i a la histria
de l'Europa i de la Frana del moment. Quantes vegades
no hauria pensat i desitjat que el seu ll primog-
nit segus les petjades del seu pare, i fos un humanista
qualicat i reconegut.
La Restauraci 63
Si monsieur Gabriel hi hagus estat, hauria vist que el

.
sol que entrava il luminava l'escriptori; els hauria vistos
asseguts d'esquena al nestral, la muller i el ll. Hauria
vist damunt el plaf verd i gastat, un llibre de Sne-
ca, un diccionari de llat i la llibreta que variste havia
portat, on feia, de tant en tant, algunes anotacions amb
aquella lletra obliqua, tan personal amb la qual, no gaire
anys ms tard, escriuria la darrera missiva al seu amic
Chevalier, el seu testament cientc.
Hauria pogut llegir, si s'hagus atansat, el text que els
ocupava:
Major pars mortalium, Pauline, de natur malignitate

conqueritur, quod in exiguum ui gignimur, quod hc
tam uelociter, tam rapide dati nobis temporis spatia de-
currant, do ut exceptis admodum paucis ceteros in ipso
uit apparatu unita destituat. . .
Llegeix-ho a poc a poc. Alla la frase principal i, en
ella, el verb. Aleshores ja sabrs qu s el que Sneca vol
transmetre com a fonamental li havia dit Adlade.
Fixa't ara en les subordinades i amb el tipus de depen-
dncia ... De qui sn subordinades. Aix et donar els
matisos, les justicacions, els aclariments, les raons, les
conseqncies que l'autor addueix en defensa de la seva
tesi principal. Vejam va afegir mentre mirava el text
no cont cap paraula difcil. Potser gignimur.

Hauria vist que variste llegia el text, feia algunes ano-
tacions esparces a la llibreta i, en poc temps, donava la
traducci del text. Noms havia fet servir el diccionari
dues vegades:
La major part dels mortals, Paul, es queixa de la malig-

nitat de la natura en haver-nos engendrat per un temps
tan breu, perqu aquest espai, que ens s donat, decor-

re tan veloment i rpidament, que, exceptuats molts
pocs, els altres sn privats de la vida quan tot just
s'hi preparen. . . .
. . . No s que tinguem poc temps, sin que n'hem per-
dut molt. Prou llarga s la vida i ms que sucient per
acomplir les ms grans empreses, si s'esmera b tota;
per quan s'escola en el luxe i la negligncia, quan a res
de bo no es dedica, en veure'ns empesos per l'ltima ho-
ra inevitable, sentim que ha passat aquella vida que ens
havem adonat que caminava. Aix s talment: no hem
rebut una vida curta; nosaltres l'hi hem feta; no en som
indigents, sin prdigs. . . Aix la nostra vida s molt ex-
tensa per qui bonament sap disposar-la.
S'hauria adonat com n'estava d'orgullosa i satisfeta del
seu ll Adlade-Marie. Tamb ell n'hauria estat. Havia
aprs llat tan de pressa ... Ella ja no li'n podia ensenyar
ms. Tamb havia fet grans avenos en grec. Del francs
no calia ni parlar-ne. Als exercices de langue feia versos
per a les reunions familiars, petits esquetxos teatrals
curulls de detalls, molt madurs per a la seva edat. Potser
massa i tot. Noms tenia onze anys per la seva formaci
humanstica era molt completa.
Tot aix ho hauria vist monsieur Gabriel, el maire de
Bourg-la-Reine, si hagus seguit ms de prop l'evoluci
del primognit. Hauria pogut escoltar els ensenyamens
que Adlade treia dels textos que traduen. Calia que
variste copss la profunditat dels clssics.
No s la llargada de la vida el que importa a Sneca.
s la intensitat i la qualitat amb qu es viu. Quan diu:
No s que tinguem poc temps, s . . . .

I hauria vist com variste l'escoltava embadalit. Ella,
a vegades, pensava que el seu ll estava absent, en un

La Restauraci 65
altre indret, molt lluny, per quan li demanava l'opi-
ni, sempre el trobava preparat. Les seves reexions la
sorprenien, i haurien sorprs tamb Gabriel, si hi hagus
estat present. Se'l veia cmode amb els pensaments dels
gnstics i dels estoics.
Si hagus estat a la saleta Adlade aquell mat, al ca-
liu del sol que entrava pel nestral, hauria escoltat les
opinions d'variste:
Les paraules de Sneca quan diu que no s que la vi-
da sigui curta, sin que som nosaltres els qui la hi fem,
ens fa adonar que s l'home qui, amb la seva manera
de viure, dignica la seva vida. La natura no fa la vida
ni llarga ni curta. s la intensitat amb qu es viu el
que ho determina. Els homes som ms grans, ms ge-
gants, quan aconseguim viure la vida traient-li el mxim
partit possible ... Un instant intens pot valer per tota
una vida. Una vida buida, no s vida, i no val la pena
de ser viscuda ...

S'atur un moment i, com si un nou desig li hagus om-
plert el cor, va mirar la mare amb intensitat i, si mon-

sieur Gabriel hi hagus estat, tamb l'hauria mirat
i digu:
Mare, creus que viur una vida intesa? M'agradaria
molt, per mi mateix i pels altres ... T'imagines morir per
salvar la vida d'alg altre . . . Caure venut per redimir-

te tu mateix, o la Ptria . . . Mare, m'agradaria!
Si monsieur Galois hi hagus estat, quan el seu ll re-
passava els primers pargrafs De la brevetat de la vida

de Sneca, hauria pogut intuir que aquells textos i els
desitjos del seu ll eren proftics? No ho podem saber!

Per no hi era. El fet en si no s estrany. El company
d'variste, Flaugergue, ho palesa en un article del Ma-
gasin pittoresque de 1818, quan escriu:
* Un tret de la seva histria que l'agermana amb d'altres

homes clebres s l'haver rebut llions molt profundes
ns al nal de la seva infncia, de la mare, una dna
d'esperit distingit i d'una instrucci molt slida.
Per noms hi havia Adlade-Marie Demante. Ella, que
sobreviuria ms de vint anys l'esps i el ll, quantes ve-
gades no hauria refet aquesta escena en el seu cor? Com
podria oblidar la premonici de les paraules d'variste?
El coneixia prou profundament?
Per monsieur Gabriel no hi era mentre variste creixia
en edat i en coneixements. Si hi hagus estat potser
no hauria tingut lloc, entre ell i la seva esposa, el que
s'esdevingu quan variste tenia noms deu anys.
L'havia anat a veure a Pars en una d'aquelles etapes
de llargues absncies, d'intensa activitat poltica. El
fet el va sorprendre. Ella rarament hi anava, perqu
sabia que el seu esps estava sempre molt ocupat amb
qestions ocials de tota mena. Passats els primers mo-
ments, una mica tensos perqu ell no l'esperava estava
aclaparat pels problemes de la feina i cansat, i no estava
en el millor estat per escoltar qestions domstiques
ella li digu:
L'variste em preocupa. Li he ensenyat tot el que
s. L'altre dia va traduir un text de Sneca i em va fer
unes reexions sobre l'autntica durada de la vida que
em vam glaar el cor.

La Restauraci 67
T'he de ser franca. L'variste s molt especial. No
parla la passi de mare, no t'ho pensis va dir quan va
veure en el seu esps la intenci d'interrompre-la. T
l'nima sensible! I aix no s corrent.
No s si puc seguir acompanyant-lo en el cam que en-
cara ha de recrrer. Em sembla que aquesta tasca et
correspon a tu. Has de prendre el relleu pel que fa a la
seva educaci. s el teu primognit, i damunt les seves
espatlles caur tot el pes dels Galois.
Monsieur Gabriel no s'ho esperava. Feia ja massa temps
que havia claudicat de la seva famlia, que havia oblidat
les obligacions que tenia envers els seus dos lls i la seva
lla. Havia dipositat tota la conana en l'Adlade
li havia resultat molt cmode. Per ara la visita de la
dna i les seves paraules l'havien agafat en un moment
delicat, ple de preocupacions i de dicultats ... No podia
carregar-se damunt les espatlles l'educaci del ll. Era
una tasca massa pesada. De moment, per, per sortir
del pas, va dir:
Deixa-ho a les meves mans! Et prometo que hi pen-
sar i actuar d'acord amb les necessitats del noi i de la
seva educaci.
.
Adlade va quedar tranquil la, per quan, uns mesos
.
ms tard, va rebre la noticaci que el col legi de Reims
havia concedit una beca d'estudis al seu ll variste, va
comprendre que el seu esps havia malinterpretat les se-
ves preocupacions. No volia que l'variste, encara massa
jove, abandons la llar familiar. Volia que en Gabriel,
el pare, se'n fes crrec. El noi necessitava la visi i els
coneixements que noms pot donar un pare.
Preocupada, s'assegu davant l'escriptori, el mateix on
feia les classes a variste, agaf un full de paper de car-

ta, una ploma i un tinter. Suc la ploma, i comen
a escriure:
Estimat esps meu:
Em sembla que l'altre dia, quan et vaig parlar del
futur de l'variste, no ens vam entendre. El noi s
massa petit encara, i massa sensible, per allunyar-lo

.
de casa i internar-lo en un col legi. Jo volia fer-te en-
tendre que, d'ara endavant, tu t'havies de fer crrec
de la seva educaci personalment ns que, d'ac a un
parell d'anys, estigus preparat per anar a un Lyce.
S molt b compto les hores de soledat que tens
moltes, massa preocupacions, que ests ocupat mol-
tes, massa hores. Tanmateix per, estars d'acord
amb mi quan dic que l'educaci dels lls s, almenys,
tan imporant com les altres obligacions. Cal que els
facis lloc en la teva vida. Cal que t'hi atansis i els
ensenyis tot all que un pare pot ensenyar.
No s si el que et demano ser compatible amb les
teves obligacions, per el meu cor aix ho espera. Jo
li he dedicat totes les hores que han calgut i penso
seguir aix, per s que no s sucient. L'he vist
massa vegades tancar-se en un indret on jo i em
sembla que ning no pot entrar. No s si a tu t'ho
deixeria fer.
.
Tinc por que si ara l'internem en un col legi, encara
.
que sigui del prestigi del col legi de Reims, no ho
entegui i encara s'amagui ms endins. Podria ser
irreversible.
Tu li has de fer lloc al teu costat. L'has de con-
duir des d'ara, has de mirar de descobrir el lloc se-
cret, despertant en ell la conana i companyonia
que s'estableix entre els homes.

La Restauraci 69
.
M'he perms d'escriure al col legi de Reims agraint-
los, en nom teu, la concessi de la beca, i exposant-
los les raons que t'he donat per refusar-la. Espero
que aquesta intromissi en una decisi teva no et
molesti. He pensat que aix t'evitava problemes.
Ja saps que ens agradaria, a tots, molt tenir-te ms
sovint a casa.
Una abraada ben forta d'
Adlade-Marie
Per qu l'havia desautoritzat Adlade? No veia que ell
havia fet el ms convenient per a tots? Ell no podia
prendre el lloc que ns aleshores ocupava l'Adlade. Si

.
variste no anava al col legi, la seva educaci seguiria
sota la responsabilitat d'Adlade. No, no s'havien en-
ts. s cert que ell no coneixia el ll com la mare. No
sabia qu li convenia ms. Potser Adlade tenia ra.
Ho deixaria a les seves mans. Dos anys passen volant.
Molt estimada i enyorada Adlade:
Les meves mltiples responsabilitats poltiques ca-
da cop ms complexes em tenen agafat, com la te-
ranyina a una mosca.
Per ara no em puc dedicar als nostres lls. Cal-
dr que te'n continus cuidant tu, com has fet ns
avui. Si et cal, busca alg que t'a judi. Qu et sem-
bla el teu pare?
He escrit al director de Reims conrmant la teva car-
ta i les raons que els exposaves i agraint-los la beca.
Aix ens permetr d'afrontar la situaci un parell
d'anys ms. Llavors ja veurem qu cal fer. En tor-
narem a parlar.
Vindr a casa a nals de la setmana vinent. Fins
aleshores estic ocupat. No tinc ni un moment lliure.
Una abraada del teu esps,
Gabriel
Aix, durant el regnat ms aviat tranquil de Llus
xviii, variste Galois fou educat per la seva mare ns

que va tenir dotze anys. Tanmateix la relaci dels lls
varons amb els seus pares s ben curiosa, com ho fou la
d'variste amb el seu. Quan, a Saint-Pelaige, va coni-
xer Raspail, li va dir que, per a ell, el seu pare ho havia
estat tot. I el ms curis es que s cert. Les activitats,
les idees i la inuncia poltica del seu pare serien deci-
sives en la seva vida. Ell, per, mai no arribaria a saber
ns a quin punt.
I com que els anys passen volant, poc abans dels dotze
anys, l'octubre de 1823, variste entr, com a intern,

.
al col legi Louis-le-Grand, a Pars, per cursar-hi quatri-
me. Hi faria tota l'escolaritat. Com diu un periodista,
.
historiador, i novel lista:
Al Louis-le-Grand troba una situaci de revolta: la pas-

si de les idees liberals, la nostlgia pels records de la
Revoluci i de l'Imperi, odi i menyspreu a la reacci le-
gitimista. Des de 1815, Louis-le-Grand ha tingut ja dos
directors; el primer, monsieur Taillefer, fou substitut
per un mot; el segon, monsieur Malleval, busc una si-
tuaci ms estable deixant carta blanca al liberalisme,
sense que per aix aconsegus un xit ms notable que el
seu predecessor. Quan variste entra al Louis-le-Grand,
acaba de ser nomenat un nou director, monsieur Bert-
hot, que s'ha proposat no cometre cap dels errors dels
seus predecessors, aplicant per aconseguir-ho una m de
La Restauraci 71
ferro. Els interns veuen en aquest home autoritari un

agent de la calotte, un espia que t la missi de preparar
el retorn dels jesutes. Refusen cantar a la capella. Els
amotinats sn expulsats, sense comunicar-ho a les fam-
lies. L'any 1824, el dia de Carlemagne, al moment de fer
un brindis pel rei, els estudiants guarden silenci i Bert-
hot no dubte ni un moment qu ha de fer. Els expulsa i
delma el seu propi col.legi.
Un indret gens adequat per al jove variste, que ha re-
but una educaci republicana molt slida. Un indret
gens adequat per a un noi que ve d'un ambient libe-
ral, aquesta pres amb barrots a les nestres i parets
coronades de vidres per impedir la fugida. Un indret

.
gens adequat, aquest col legi laic en qu les manifestaci-
ons religioses sn obligatries. Quina paradoxa! Oferir
com a models d'aquests nois d'ambient liberal els herois
de l'antiguitat sempre disposats al sacrici en l'ara
de la llibertat, i alhora recloure'ls en un lloc carregat
de cadenes, autoritat, submissi a l'ordre imposat per
la Restauraci. L'esperit revolucionari bull en el propi
interior. El gas no pot sortir a fora. La pressi s gran.
El 16 de setembre de 1824, mor Llus xviii, que almenys
ha tingut prou seny per establir i respectar la Charte. El
rei s mort! Visca el rei! El 29 de maig de 1825, un nou
rei es fa consagrar a Reims, com si la Revoluci mai no
hagus existit. Comena l'era de Carles x, rei de Frana.

Captol 5
Tarugos
A la terra li atribum la gura cbica [. . . ]

A l'aigua la menys mbil de les que queden,
al foc la ms mbil, i a l'aire la intermdia.
[. . . ] I, com que encara hi ha un altre slid,
Du el va fer servir per dibuixar el Tot.
Timeo. Plat
Quantes vegades no havia fet, a casa, a l'escola prim-
ria, els slids platnics amb cartolina? Per a mi eren
el tetredre, el cub, l'octedre, l'icosedre, i el dodece-
dre. No en sabia res, jo, de slids platnics. I ns i
tot, quan vam estudiar Plat en aquell curs d'histria
de la losoa que m'apassionava, ning no va parlar de
la teoria dels slids platnics. Ning no va dir res de la
teoria platnica dels elements que componen l'univers.
Quantes vegades, tot jugant, no els havia fet giravoltar

.
entre dos dits col locats en dos vrtexs, o en dos centres
de cares oposades, o en dos punts mitjos d'arestes? Era
una manera d'apavaigar els nervis, com mossgar-se les
73
ungles. Quantes d'aquelles tardes d'hivern, fredes i fos-
ques perqu se n'havia anat el llum era un fet corrent
durant els anys de la postguerra, aplegats al voltant
d'una taula camilla, vestida amb una tela com de cobre-
llit, pesada i feixuga, que amagava un braser que noms
escalfava els peus, tot endormiscant-nos amb l'emissi
de monxid de carb, no havem matat el temps jugant
amb aquests ob jectes de cartolina?
Ara, per, em trobava al laboratori de cincies natu-

.
rals del col legi de Sarri. Estava fent cinqu i la Quima
.
havia decidit fer la classe de cristal lograa usant ta-
rugos, com els anomenvem aleshores. Educats com-
pletament en castell, encara que la majoria alumnes,
professors i capellans rem catalans, fiem servir mots
manllevats d'aquesta llengua vena. El catal el parl-
vem a casa, entre nosaltres i, sempre fora de classe, amb
algun professor. La nostra llengua no tenia ni mots, ni
expressions tcniques. Calia manllevar-los de la llengua

.
imposada. El col legi havia pres una decisi que no el
comprometia gens. El catal, com a llengua d'estudi
i aprenentage, no existia. Pitjor, encara! No era una
llengua. No tenia lxic, ni ortograa, ni sintaxi, ni lite-
ratura. Era, com respirar i caminar, quelcom innat. No
calia aprendre'l, ni estudiar-lo, ni perfeccionar-lo i, en
certs mbits, el seu s estava vetat. Per aix parlvem
de tarugos.
La Quima el pare Juli va obrir un dels calaixos
de les vidrieres i va anar traient capses de cartr ple-
nes de tarugos de fusta, que anava dipositant damunt
les llargues taules de caoba, molt envellides, en qu ens
trobvem asseguts els de cinqu E.
Ara, amb els ulls i amb els dits, mirarem els diferents
.
sistemes de cristal litzaci va dir-nos. Recordeu l'es-
Tarugos 75
quema que us vaig fer preparar com a treball de casa.
En tenim sis: el regular o cbic, el tetragonal, l'hexago-
nal, el rombodric, el monoclnic, i el triclnic. Aquesta
classicaci respon a les propietats geomtriques a les
simetries dels cristalls. Per tal que vegeu els eixos de
rotaci i la seva naturalesa diversa, comenarem repas-
sant els poledres regulars.
Mentre parlava seguia traient ms i ms capses. Quan
va considerar que ja n'havia tretes prou, es va dirigir
a un rac. Va desplegar un d'aquells cartells d'hule,
completament enrotllats. Sempre acompanyava les clas-
ses amb tota mena d'estris. Molts anys desprs, a les
reunions de Rosa Sensat, vaig saber que la Quima fe-
ia servir material didctic. En aix, cal fer-li justcia,
es distingia completament de tots els altres professors.

.
Noms ell i l'excel lent professor de geograa de segon,
el senyor Tusset, en feien servir, de material didctic.
Els altres, en el millor dels casos, es limitaven a la pis-
sarra. N'hi havia, com el propi senyor Tusset, per als
qui la pissarra normalment la dominaven era tam-
b material didctic; clars i ordenats, en treien tot el
prot possible. El senyor Tusset hi dibuixava uns ma-

.
pes excel lents, fruit de molts anys d'estudi. Els seus
dibuixos, d'una exactitud i perfecci envejables, em te-
nien el cor robat. Ara, a cinqu ja tenia decidit que
seria professor de matemtiques, pensava que mai no
assoliria el nivell docent d'aquells dos grans mestres.
Cada cop que desplegava un cartell, m'envaa el desig
d'acostar-m'hi i tocar-lo. Mai, per, no se'm va oferir

.
la possibilitat de fer-ho i vaig deixar el col legi amb una
recana que, quan hi penso, encara em dura.

Potser que no divagui ms! M'estic fent vell i em
deixo dur per la nostlgia. En qu pensava? Ah!, s. La
Quima havia desplegat un d'aquells hules ...

A l'esquerra de l'hule, en columna, hi havia dibuixats
els cinc poledres regulars, cada un d'un color diferent.
Un xic a la dreta hi havia, del mateix color, el desplega-

ment damunt el pla, que tantes vegades havia dibuixat i
retallat. I a la columna de la dreta, tres nmeros. En el
cas del tetredre, el nmeros eren 4, 6, 4; en el del cub,
8, 12, 6; i aix en els altres casos.
Aqu teniu representats els nics va emfasitzar
cinc poledres regulars possibles. A sota de cada un hi
ha el nom. L'nic nom que us pot sorprendre s el que
hi ha dessota del cub hexedre. Podeu deduir perfec-
tament la ra d'aquest nom. Conv que us els aprengueu
de memria i que mai no els confongueu. De fet, sn f-
cils, oi? Hi ha un criteri pnemotcnic clar. L'heu copsat?
Si encara no ho heu fet, podeu buscar l'etimologia de les
paraules gregues tetra, hexa, octo, icosa, i dodeca.

Em vaig distreure del que deia. Alg m'havia dit ja que
noms hi podia haver cinc poledres regulars. Potser
havia estat el meu pare, potser aquell vell inventor amic
de casa que ens visitava sovint, una d'aquelles tardes que
hi jugvem, a l'escalf del braser, tot construint-los. Per
no recordava que ning m'hagus donat cap ra d'un
fet que, ara, em semblava sorprenent. Al cap i a la de
polgons regulars n'hi havia tants com nombres naturals.
D'on venia la diferncia. Hi hauria de pensar ...

. . . el nom de cub s degut al fet que serveix per amidar
els slids, per cubicar-los . . .
Tarugos 77
Jo continuava distret. El que deia la Quima no m'in-
teressava gaire. Era un pagesot, amb aspecte d'home
bo, amable amb tothom. Com a professor era excel-
lent. Explicava amb claredat i molt ms important

.
encara amb tranquil litat, una qualitat docent molt
poc valorada. Sabia ensenyar com si res no l'apresss,
per amb constncia ... I sempre donava una mica ms
del compte, un plus ... s ben curis que, amb aque-
lla parsimnia, tingus temps de fer tot el programa.
D'altres, molt ms nerviosos i preocupats pel programa
no tindrem temps de veure'l tot, deien, sempre
els quedava algun tema al calaix. Ell, en canvi, que gau-
dia donant una visi mplia, completa, de cada tema,
amb les mnimes llacunes possibles, fent-nos adonar de

.
les qestions col laterals, sempre arribava a tot arreu.
Li quedava temps per plantejar qestions perqu les re-
exionssim nosaltres mateixos. I sempre se situava al
nivell de l'auditori.
A casa fareu, amb cartolines de colors diferents, ben
llampants, els cinc slids. M'ho portareu el proper di-
marts, a l'hora de classe. Copieu aquestes gures i
assenyal la columna del mig. Les aletes blanques
serveixen per enganxar les cares.
Me'n vaig desentendre del tot. Ja ho sabia fer. M'intri-
gava la columna de la dreta. Qu representaven aquells
nmeros? De primer no vaig ser capa de copsar-ne el
signicat. Havien d'estar relacionats amb el poledre
corresponent. Per, com? Mentre la Quima es despla-
ava per veure si copivem els dibuixos que ens havia
manat, em vaig adonar que el darrer nombre correspo-
nia al nom del poledre. Era, doncs, el nombre de cares!
Els altres dos devien ser els vrtexs i les arestes. Men-
tre ho comprovava, la Quima va passar pel meu costat

i amb aquell to, un xic sorneguer, em va dir, fent-me
retornar al laboratori.
I vost, senyor Gassiot, no els copia?
Jo, sorprs, vaig contestar:
Ja ho s fer ... Ho he fet moltes vegades!
Ah s! Vost s el que fa gures de paper i les canvia
per llapis de colors ...

Rialles. Em vaig posar vermell.
Qu escriu a la llibreta?
Estava intentant descobrir el signicat dels nombres
de la columna de la dreta.
Ho ha aconseguit?
S! vaig respondre-li ple d'orgull.
Qu representen? em va preguntar.
Designen, en aquest ordre, els vrtexs, les arestes, i
les cares.
Molt b! Aviam si s capa de trobar una relaci entre
ells! Un gran matemtic sus he sentit dir que vol fer
matemtiques va trobar una relaci que els lliga. Es
deia Leonhard Euler i va viure al segle xviii.
Va ser la primera vegada que vaig sentir parlar d'Euler.
Desprs, reprenent el l de la classe, va dir:
Que cada un aga un cub. Aprendrem a determinar-
ne els eixos de simetria.
El laboratori que, ns aquell moment havia mantingut
el silenci dels recintes vells, silenci fet de polsim, amb
aquella ptina de qualitat que donen els anys ben em-
prats, es va veure pertorbat per una remor fortssima,

Tarugos 79
pel xoc d'uns tarugos amb uns altres dins les capses,
pels sorolls de les cadires en ser arrossegades cap en-
rere i tamb per algunes increpacions: Aquest l'havia
agafat jo! Deixa'm lloc! Passa-me'n un! No ju-
guis ms i dna-me'l!
.
Col loqueu el polze en el punt mig d'una cara i el dit
del mig en el de la cara oposada. Ara, amb l'altra m,

.
gireu el cub, a poc a poc!, ns a col locar-lo en la ma-
teixa posici, per amb els vrtexs canviats, permutats.
Ho enteneu? Mireu-me! Ara el cub que tinc a la m est
aix. El giro una mica. Quant? El cub s'ha mogut. Els
vrtexs s'han mogut. Se n'ha produt un desplaament.
Quants moviments cal fer per tal que el cub retorni exac-
tament a la posici inicial? Qui m'ho pot dir?
.
En Puig, un company molt intel ligent i rpid, va dir:
Quatre moviments! Cada un d'ells de noranta graus!
La Quima el va felicitar. Sempre ho feia. Tamb en
aix era diferent. En lloc de retreure els errors, preferia
elogiar els encerts.
Molt b! Ho havia fet abans?
S li va respondre amb sinceritat en Puig. El meu
pare s molt acionat als minerals. T una de les millors

.
col leccions! B, aix s el que diu!
Molt b. Potser em podria dir quins sn els altres
eixos de simetria?
Com aquest, n'hi ha dos ms. El meu pare diu que sn
els eixos quaternaris, perqu el cub retorna a la posici
inicial desprs d'haver fet quatre girs de noranta graus.
.
Excel lent!
Novament adreant-se a tota la classe la classe del
cinqu E, va dir:
Ara, aviam!, qui s capa de trobar un eix ternari ?

Vost, senyor Puig, com que ja ho sap, no digui res.
I aix, durant aquella classe i la segent, la Quima ens
va ensenyar a distingir els polgons regulars, primer, i

.
desprs els sistemes cristal logrcs segons els eixos de
simetria. El cub, per exemple, es podia representar pel
fet que tenia tres eixos quaternaris, quatre de terna-
ris, i sis de binaris. Va dir que aix es representava
h3E4 , 4E3 , 6E2 i. Sempre la meitat dels nombres de la
tercera columna. Ens va proposar que trobssim pel
nostre compte els eixos de simetria dels altres quatre s-
lids platnics. Ell va dedicar la classe als cristalls i no
va tornar a parlar de slids platnics. B, aix no s pas
exacte. Jo no vaig aconseguir de trobar la relaci eule-
riana, i un dia li ho vaig dir. Ell, mirant-me xament
amb aquella bondat immensa, em va ajudar:
Ho pot fer. s fcil. Noms li dir una cosa: n'hi ha
prou amb sumar-los i restar-los adequadament. Li ha de
sortir sempre el mateix nombre enter: un nombre petit.
Encara no havia acabat de parlar que ja sabia la fr-
mula que tarugo de mi ara diria tals de mi
no havia sabut trobar tot sol: cares ms vrtexs menys

arestes igual a dos.
Quantes vegades a la vida docent he recordat la gura i
el tarann del pare Juli, la Quima! Quan estudiava al

.
col legi de Sant Ignasi no em vaig adonar de la qualitat
.
humana, intel lectual i docent d'aquell home senzill que,
a vegades, amb nostlgia i enyorana, ens contava la seva
infantesa. L'havia passat al costat de la dida, la Quima

Tarugos 81
autntica, que va substituir-li els pares en aquells anys
tan decisius de la vida.
Mai no m'havia passat pel cap, i als meus companys de
cinqu E tampoc, que les seves aportacions al camp de la
recerca podien haver estat notables. Ho decobriria molts
anys ms tard, quan la Instituci de la Companyia de Je-
ss, va celebrar el centenari del seu naixement. A ell, el

.
col legi de Sarri li deuria sempre el laboratori de cinci-
es naturals que ell tan estimava. Recordo que la primera
vegada que hi vaig entrar em va agafar una mena de su-
or freda. Les vitrines eren plenes d'animals monstruosos
una de les especialitats de la Quima, les alteracions i
mutacions produdes en l'vul fecundat. Ovelles amb
dos caps, micos bessons enganxats per l'espinada, una
au amb quatre potes ... El lloc era fosc i vell. Els vidres
de les vitrines no s'havien netejat des de feia anys. De
fet, als anys quaranta i cinquanta la neteja i la higiene
no eren tan esteses com ara. Per tot plegat conferia
al laboratori-museu un aspecte esgarrifs. Aquella obra,
que nosaltres rem incapaos de valorar, era el fruit del
treball i la constncia d'aquell home, senzill i humil, la
Quima. Nosaltres el vam conixer quan ja era madur.

.
Deuria tenir uns seixanta anys, i el col legi l'usava de co-
mod. Quan faltava un professor, apareixia el pare Juli
i ens explicava records d'infantesa amb la seva Quima,
la de veritat. Aix, ell suplia els professors que faltaven,
com la Quima suplia els pares. Es va convertir, doncs,
en la Quima de Sant Ignasi. Per jo, i em sembla que
no m'equivoco si dic que tamb molts dels meus com-
panys de cinqu E i molts d'altres cursos i anys, no l'hem
pogut oblidar mai. I, mentre visquem, no l'oblidarem,
concedint-li una vida ms llarga, en el nostre record.

I els que, com jo, ens hem dedicat a ensenyar i hem re-
exionat en les qualitats que ha de tenir un bon mestre,
hem reconegut, potser massa tard, amb quina naturali-
tat la Quima les reunia i les aplicava, sense fer-ne mai

.
cap mena d'al lusi. El nostre record i tot all que duem
dins perqu ell ens ho va saber transmetre s, no en tinc
cap dubte, el millor homenatge que li podem fer, perqu
s el millor homenatge que hauria acceptat.
Quan el professor de matemtiques, un d'aquells dos jo-
ves germans bessons mai no els vaig poder distingir
del tot, ens va explicar les permutacions dels objectes

.
d'una col lecci, se'm va encendre una llumeta en aquella
part reduda del meu cervell on resideixen les intucions.
Els moviments que fem amb un cub, un tetredre, o
qualsevol altre slid platnic, s una permutaci dels
seus vrtexs. Si, per exemple, els vrtexs d'un tetredre
els anomenem hA, B, C, Di, una simetria l'nica cosa
que fa s permutar-los, canviar-los de lloc. Aix, un gir
de cent vint graus al voltant del vrtex A, ens proporci-

ona la conguraci hA, C, D, Bi. El vrtex A no es mou,
i els vrtexs B, C i D, fan un corriment en la direcci
del gir. Aix em va suggerir una idea. Sabia ho havia
demostrat el professor de matemtiques que una col-
lecci de quatre elements admet 4321 conguraci-

ons possibles diferents. Ara b, el nombre de moviments
del teredre coincideix amb el nombre de permutacions
de quatre elements? Em va resultar fcil convncer-me
que la resposta era negativa. Se n'obtenien exactament
la meitat. Ara noms calia veure si aquest fet es repetia
amb el cub, i amb els altres poledres regulars. Vaig te-

Tarugos 83
nir una sorpresa! No es repetia! De transformacions de
vuit elements n'hi ha moltes:
8 7 6 5 4 3 2 1.
En canvi de moviments del cub en tenim tres de quater-
naris, quatre de ternaris, i sis de binaris. En total vint-i-
quatre. Ara b, podem barrejar-los: fer-ne un de ternari
i desprs un de binari; etc. Se n'obtenen de nous? I,
si s aix, en total, quants? Vaig intentar d'escriure-ho;
dibuixar-ho. Em semblava que, de fet, en total noms
n'hi havia vint-i-quatre. Per nalment, sempre em per-
dia, i no aconseguia saber quants moviments diferents
podia fer. Tanmateix em vaig convncer que eren molts
menys. La qesti em preocupava i vaig decidir pregun-
tar-ho al bess que feia matemtiques; l'altre feia fsica.
Un bon dia me'l vaig trobar per un d'aquells passadis-
sos amples i alts, sobretot alts, amb el terra de quadrats

.
blancs i negres col locats al biaix que tant m'havien cor-
prs el primer dia que vaig entrar en un d'ells. Me li
vaig dirigir tot decidit. Era un home tmid. Estava ms
incmode que jo, mentre li explicava el problema que em
preocupava. La seva resposta fou molt seca:
Per qu no comena amb els polgons regulars, els seus
moviments propis i la composici d'aquests moviments?
I desprs, generalitzi.
I va seguir el seu cam com si dons la qesti per aca-
bada. Jo, la veritat, de primer no el vaig entendre. Fins
que no vaig ser a labrigada, durant aquella hora i quart

de permanncia llargussima si no trobaves alguna co-
sa atractiva per fer no hi vaig tornar a pensar. Ales-
hores vaig dibuixar un triangle equilter ABC i em vaig
adonar que tamb tenia eixos de simetria: el podia fer
girar al voltant d'un eix que passs pel centre de gra-
vetat G. Tamb tenia tres eixos de simetria. Em vaig

entretenir a fer tots el movimets possibles i a anotar to-
tes les conguracions diferents dels vrtexs. Me'n van
sortir sis, que sn totes les permutacions possibles de
tres elements:
hA, B, Ci, hA, C, Bi, hC, B, Ai, hB, A, Ci, hB, C, Ai, hC, A, Bi.
Els altres polgons regulars em van donar, en tots els
casos que vaig mirar el quadrat, el pentgon, i l'hex-
gon 2 n moviments possibles. En canvi, de permu-
tacions de n elements n'hi ha moltes ms:
n (n 1) 2 1.
Quina era la ra? Noms vaig saber trobar-n'hi una: el
lligam de les arestes. Dos vrtexs d'una aresta s'havien
de canviar en dos vrtexs d'una altra aresta, per no po-
dien abandonar mai aquest lligam estructural imposat
per l'estructura de la gura. Em vaig sentir molt satis-
fet, per no ho vaig saber demostrar. Amb tot, un cop
vaig haver analitzat totes les composicions possibles dels
moviments elementals, com m'havia suggerit el profe
de mates, vaig observar que les simetries elementals

els girs i les simetries generaven tots els moviments
possibles dels polgons regulars.
I, en el cas dels poledres regulars, qu passava amb els
lligams estructurals? Perqu, tamb ara, els vrtexs d'u-
na aresta havien de pertnyer a una nova aresta. El
problema era saber si les cares tamb imposaven lligams
estructurals. La veritat s que mai no ho vaig acabar de
saber del cert. L'hora i escaig de permanncia es va aca-
bar i jo, inconstant com era, vaig oblidar completament
el problema. No havia aconseguit intuir que, com en el
cas dels poledres, n'hi havia prou amb els moviments
elementals : els girs que ens havia ensenyat la Quima.
N'hi havia tants com el doble d'arestes.

Tarugos 85
Ara que, en redactar la lli darrera de la meva vida, he
tornat a recordar aquesta ancdota de l'poca de l'es-
cola, m'he dit, mira si n'eres de tals!. Si hagues-
sis aprofundit ms en aquest problema, potser, noms
potser, hauries aconseguit intuir un concepte matem-
tic que, als anys de la meva adolescncia, era ja ben
conegut: les simetries d'una gura geomtrica tenen
una estructura . Per, qu en sabia jo d'estructures?
No en sabia res de res. Mai ning no me n'havia parlat,
i jo no vaig ser capa de descobrir-les tot sol. Aix era,
de ben segur, tasca per a un gegant.
Dos o tres anys ms tard, tot just entrar a la Universitat,
quan tenia completament oblidats els slids platnics i
els moviments que els deixen invariants, em vaig trobar
que el professor de Matemticas generales ens va expli-

car les estructures elementals ms senzilles i, entre elles,
els grups i els seus subgrups. Com a exemple vrem es-
tudiar el grup de les permutacions d'un conjunt de n
elements i vrem veure que aquest grup tenia sempre un

subgrup: el de les permutacions parelles. Llavors que
disposava del llenguatge idoni per tornar-me a plantejar
el problema dels moviments dels slids platnics, no ho
vaig fer. I aix la oportunitat va passar. No vaig acon-
seguir veure-hi ms enll del meu nas! Em vaig quedar
clavat a terra. No vaig ser capa d'enlairar-me ni per
mi mateix, ni enlant-me damunt les espatlles dels ge-
gants. Trigaria molts anys, massa anys, a airar el que
hi havia darrera del vell problema. Seria tot preparant-
me un curs, per aix ja s una altra histria. I la aire
dels cims dels gegants, l'aconseguiria molt fugisserament
quan vaig realitzar la tesi doctoral i d'altres petits tre-
balls de recerca. Per aix tamb s una altra histria!

Captol 6
Fracassos. . .
Vitam regit fortuna; non sapientia.

Cicer
Quan, sense cap mena de ra aparent, el vell vicari, mos-
sn Sissot, tan estimat a Bourg-la-Reine, fou retirat per
l'edat i la manca de salut, i l'arquebisbat design un
mossn, de nom Pltier, nou vicari de la parrquia de
Bourg-la-Reine, monsieur Bertholi s'adon que quelcom
estava canviant. Feia poc que s'havia entronitzat un
rei nou, Charles x, i havia caigut el ministre Martignac
home prudent i conciliador, que havia intentat que la
monarquia respects alguna de les conquestes populars.
Semblava aquest cop s! que havia arribat el mo-
ment de la venjana, per necessitava a jut perqu ell
era massa vell i estava malalt.
Tan bon punt conegu el jove mossn s'adon que en se-
ria l'artfex. Noms calia aprotar el zel d'aquell marrec
presuntus, massa immadur per exercir el ministeri que
li havien encomanat, massa inexpert per reconixer les
87
ferides que uns i altres havien sofert. Ell, massa jove,
encara no en tenia de cicatrius i, tals com era, no podia
comprendre el signicat de les cicatrius en la pell aliena.
No era capa de veure-les. En l'exercici del ministeri era
rgid. Aix era quelcom que havia aprs al llarg de la
vida li seria favorable. La rigidesa amaga sempre al-
guna mena de debilitat en el carcter, en la formaci,
en la comprensi, en la sensibilitat, en la compassi. Era
un defensor fervors, gaireb ferotge, de la doctrina i la
moral ms estrictes. I del dogma, en el vessant ms coer-
citiu, menys alliberador de l'home, menys dignicador.

.
Tot just instal lat qu n'hauria dit mossn Sissot?
va imposar rituals religiosos d'all ms estrictes. No tri-
g gaire a trobar-se enfrontat amb famlies catliques,
com ara la famlia Arnaudis, i amb famlies liberals i
republicanes, com ara els Demante i els Galois. Tot aix
era molt convenient per a monsieur Bertholi.
Pltier era un sser nervis, feble de carcter, i molt
obsessiu. Aquestes dues facetes, juntament amb la va-
nitat que l'impedia demanar consell, el podien portar a
trair la seva missi, convertint-lo en un judes. Incapa-
citat per comprendre el sentit pregon de la caritat, no
li costaria gaire vendre, per no res, fruit de la vanitat
i de la mesquinesa, all que hauria hagut de defensar
amb ms zel, el tresor ms valus: la dignitat de cada un
dels seus feligresos, i la llibertat per decidir-ne el dest.
De nas aguilenc. Prim, gaireb famlic. Els pats re-
gulars del seminari no havien aconseguit que el seu cos
oblids la gana que havia passat, d'infant, a casa dels
pares. El seminariaquell internat pres havia estat
un lloc d'acolliment i d'aixopluc. A Bourg-la-Reine nin-
g no va saber mai ni monsieur Bertholi la seva
procedncia. Tampoc ning no va saber el paper que
havia jugat monsieur le prfet de police, Guisquet, en el

Fracassos. . . 89
seu nomenament. Potser monsieur Bertholi l'arrib a
sospitar. De tant prim com era, semblava alt per, de
fet, era baixet.
Necessitava demostrar la seva vlua. Sabia ho havia
copsat moltes vegades amb vergonya que ni els com-
panys seminaristes, ni els mestres, ni els superiors, no
n'esperaven res, d'ell. Necessitava demostrar-los com
n'estaven, d'equivocats. Sempre havia tingut una gran
habilitat per imitar els altres, tant en la manera de com-
portar-se, com de parlar, o d'escriure. Si hagus estat
ms astut, hauria copsat que l'havien triat a ell ple
de limitacions i defectes, poc afectus, per substituir
mossn Sissot un home entranyable i estimat per
alguna ra concreta. Deixar rfens els lliurepensadors
de Bourg-la-Reine de tota empara de l'Esglsia. Mos-
sn Sissot era respectat pels liberals i republicans ms
anticlericals. Aix havia de canviar. Havia arribat el
moment. El jove vicari no ho arrib a saber mai, per
hi contribu molt efectivament.
Estava satisfet del seu dest. La Providncia s'havia -
xat en ell, no els seus superiors. I no la defraudaria. De

.
seguida va pensar que podria ser til col laborant de
forma clandestina, per decidida i inexorable amb els

.
ultres. Calia contrarestar els liberals i republicans. Il ls
com era, no s'adon que aquests pensaments li havien es-
tat ltrats pels a judants de l'arquebisbe que havien par-
lat amb ell, en diverses ocasions, abans d'enviar-lo a la
nova destinaci. Tampoc no era capa d'analitzar la vi-
sita que li havia fet monsieur Guisquet, tot indicant-li
que es poss en contacte amb monsieur Bertholi ho-
me culte i piats, amic seu, per transmetre-li les se-
ves salutacions. Li havien dit, sense fer-hi gaire mfasi,
que, amb les seves pltiques i amb la seva actitud, acon-

seguira qui ho podia dubtar, d'un home com ell?
que molts feligresos de Bourg-la-Reine, desgarriats pels
mals exemples de la Revoluci i dels republicans, tor-
nessin al cam de la Veritat, i que molts altres el desco-
brissin, abandonant el pendent de les idees anihiladores
dels darrers anys.
A tots els qui el volien escoltar, els repetia que els ho-
mes no els cal cap altra llibertat que la que els porta a
posar el seu dest en mans de la misericrdia i bondat di-
vines, ni cap altre coneixement que el revelat, contingut
a la Bblia i als ensenyaments de l'Esglsia. La Provi-
dncia l'havia destinat a una parrquia que necessitava
ser redimida. I ell, cada nit, en donava grcies a Du.
No fallaria. Seria l'artfex d'aquesta redemci, com a
humil Crist que era.
Tan bon punt el va conixer, monsieur Bertholi s'adon
que el nou mossn l'havia enviat el seu amic monsieur

Guisquet. Tamb es va adonar que, si actuava amb ast-
cia i subtilesa podria atreure'l als seus objectius. Havia
de deixar, per, que, vanits i supercial com era, pen-
ss en tot moment que era ell qui prenia les decisions,
unes decisions que li eren dictades per la Providncia.
Aix aconseguiria que fes exactament el que ell volia, tot
deixant-li creure que ho havia decidit tot sol. Tamb va
comprendre que, per a mossn Pltier, tots els mitjans
foren bons si servien per conduir el ramat cap all on
ell havia decidit que es trobava el reialme div. Sempre
havia estat subtil jutjant la gent, i aix li havia servit
en moltes ocasions per aconseguir els seus ob jectius, no
gaire nets. N'estava ben convenut. Monsieur Gisquet
no li podia haver enviat un aliat millor. La missi que
s'havia de dur a terme era delicada. Ell, cada cop ms

Fracassos. . . 91
malalt, ja no duraria gaire temps i no la podria executar.
Li calia un aliat incondicional que no sabs qu se li
estava exigint.
Li va fer creure que l'havia encisat amb la seva fe, hon-
radesa i conducte cristiana. Havia aconseguit que el
jove mossn s'ins com la granota que volia semblar
un bou. Li va fer creure que ell, monsieur Bertholi, un
home d'alcrnia de Bourg-la-Reine, ric i inuent, s'ha-
via sentit atret per la seva missi. Monsieur Bertholi,

un d'aquells dies que es trobaven a la seva sagristia es-
tudiant, com a conspiradors, estrtegies d'acci qu
calia fer, qu era convenient dir, qu volien aconseguir,
qui calia blasmar pblicament els diumenges des del pl-
pit, qui exhaltar, qui calia comprar, qui enganyar, qui
corrompre li va dir:
Digueu-me monsieur August.
No en tenia cap dubte. Ho sabia ben del cert. El pobre
mossn es deia a si mateix: M'he guanyat monsieur

August. En ell tindr un soldat valus.
.
Pobre il ls pensava monsieur Bertholi. s tan
fcil convncer els homes de poques llums que creuen
que en tenen moltes! s tan fcil convncer-los d'all
que volen ser conveuts!
Sempre elogiant-lo a vegades, li costava un gran es-
for li havia anat inltrant les prpies idees. Li deia
all que volia sentir d'ell mateix, per desprs fer-li creure
que tamb sabia qu calia fer.
Sereu, millor dit, sou l'inquisidor dels anticlericals, l'a-
pstol de la Restauraci li digu un dia, quan feia poc
temps que era a Bourg-la-Reine. Jo us hi puc a ju-
dar, si ho creieu oport. No pas per les meves prpies
qualitats que no sn, ni de bon tros, com les vostres,

sin grcies als vostres suggeriments i consells. Tanma-
teix per, fa molt ms temps que vs que visc aqu i
conec els vostres enemics i, molt ms important encara,
els seus caps.
Aix s cert! reconegu mossn Pltier. De fet, ell
era incapa de reconixer els autntics oponents. Us
agrair que m'ajudeu en la meva escomesa. De fet, no
s pas meva; m'ha estat conada per la Providncia, i
Ella us ho premiar adequadament.
Havia arribat ja el moment de sembrar la llavor. Un cop
colgada, fructicaria sola. El terreny era ple de fems.
Hi ha citoyens que no s possible comprar, ni tam-
poc corrompre. Els heu d'aniquilar, com ja deveu haver
notat, molt subtilment. Amb pacincia, minant-los fsi-
cament, moralment i polticament.
Amb pacincia?
Exactament, vs ho acabeu de dir, amb pacincia,
molta pacincia ... i temps. I tamb amb molta sub-
tilesa ...
S perfectamente a qui us referiu! Us referiu a ...
Naturalment!, a monsieur Gabriel Galois, i tota la
seva famlia.
Amb monsieur Galois, no n'hi ha prou? no pogu
evitar de preguntar.
Ben certament que no! Vs sabeu molt millor que
no pas jo que cal que l'ensenyament retorni a l'Esglsia,
als jesutes. Tamb aqu a Bourg-la-Reine. Cal que
La Companyia es faci crrec dels centres educatius ms
importants de Pars i les seves rodalies ... La instituci
dels Galois s un frum de formaci de joves. Els seus

Fracassos. . . 93
pares els abandonen a la instituci, com si fossin orfes.
Els Galois s'aproten d'aquesta orfendat, i els obliguen
a creure en les seves idees ...

Mmmm! fu mossn Pltier que necessitava que
monsieur Bertohli segus l'exposici per sense donar
mostres d'un inters excessiu.
Heu d'evitar-ho! Per cal que tingueu en compte que
tradicionalment la instituci ha passat de pares a lls.
No fa pas gaire anys ho recordava com si fos ahir va
passar del vell Galois al seu ll Gabriel, i quan aquest
sigui gran passar, no ho dubteu pas, al primognit.
Hem d'impedir-ho com sigui ...

s un nen! Creieu que pot ser un perill ...
Per ara potser no! es frissava. Per el temps
passa de pressa. Dem, qui ho pot saber? No heu de
crrer cap mena de risc. La vostra missi s massa ex-
celsa per crrer riscos. El millor s aniquilar la planta
sencera, amb les arrels i les llavors si no volem que es
reprodueixi. Per, qu us haig de dir jo, oi?
La iniquitat creix amb facilitat als cors dels homes cor-
ruptes, i el jove vicari era un home corrupte, corromput
per la prpia vanitat. En ell, la inquitat creixeria de
pressa. Per monsieur Bertholi, massa vell, massa ma-
lalt, s'havia d'assegurar que tants i tants anys d'espera,
d'odi i rancnia, trobarien en el vicari l'artfex de la seva
venjana. Per aix caldria insistir-hi un cop i un altre
cop. No sabia per gaire b com aconseguir-ho. Li feia
falta un expert que l'ajuds a trobar un cam per vncer
monsieur Gabriel Galois. Alg que, encara que ell no hi
fos, aniquils la famlia d'aquest. El seu amic Guisquet
era l'home que necessitava!

Se sentia fracassat. Monsieur Laborie l'havia rebut amb
fredor, amb prevenci. Coneixia la ra que l'havia dut
tan inesperadament, o potser no tant, a Louis-le-Grand.
Ni ell ni l'Adlade no podien comprendre les raons de
la carta que havien rebut feia ben pocs dies.
La carta era breu, i contenia unes paraules ben subrat-
llades que contrastaven amb l'opini que ells en tenien,
del seu ll:
. . . els coneixements i la intel.ligncia creixen amb l'es-

tudi, per la claredat de judici s'aconsegueix amb la
maduresa. . .
En denitiva, el seu ll no estava preparat per passar
a la classe de Retrica. La decisi comprenien que
podia molestar els pares s'havia pres pensant en el
futur del ll. S'ha pres per evitar-li un fracs ms gran,
que s amb el que s'hauria trobat en el cas que volgus

.
seguir sent un dels millors estudiants del col legi.
Relament era incomprensible. L'variste, com mostra-
ven les qualicacions que li havien atorgat els professors
durant els dos cursos que havia fet al Louis-le-Grand,

.
era intel ligent.
Era, de molt, un dels millors estudiants amb qu conta-
va la instituci. Molt superior, en tot cas, a alguns dels
alumnes que havien passat a Retrica sense cap mena de
problema. Monsieur Galois sabia que la direcci de l'es-
cola era conservadora sempre ho havia estat, per
aix no justicava la decisi. Creia en la llibertat de pen-
sament i estava convenut que, malgrat la diferncia d'o-
pini poltica, monsieur Laborie respectava aquest dret
inqestionable. De fet, monsieur Galois sempre havia
estat massa conat en la bondat de la condici humana.

Fracassos. . . 95
Comprenc la seva preocupaci com a pare li digu
monsieur Laborie. Estaven asseguts l'un davant de l'al-
tre en aquell despatx ja fred, malgrat que tot just havia
comenat la tardor, impersonal, amb reixes a la nes-
tres. Per vost ha de comprendre la nostra com a
professors, responsables de la formaci del seu ll.
s que potser el volia renyar? Li feia algun retret per
tots els anys d'aband? Va sentir com una punxada.
Per no, no era aix. No podia ser aix. Tot eren ima-
ginacions ... Darrerament sentia, massa sovint, l'angoi-
xa que produeix la culpabilitat.
. . . Nosaltres li hem dedicat tota la nostra atenci. El
coneixem molt b. En l'aspecte educatiu, potser mi-
llor que vost!
Perdoni, monsieur Laborie. El nostre ll, i li parlo en
nom propi i en nom de la meva esposa replic tocat,
s una persona molt qualicada. Molt ms que d'altres
companys seus. s molt madur! Sempre ho ha estat!
Aquesta maduresa li ve de la formaci que durant anys li
han donat la seva mare i el seu avi, el jutge Demante. No
s possible que hagi minvat amb els ensenyaments rebuts
a la seva instituci. Ben al contrari, estem convenuts
que ha augmentat ...

Em sembla que vost, i s comprensible, atribueix ma-
duresa d'esperit a un enginy despert, fruit de la intel-
ligncia. Per, per a nosaltres, la maduresa s una co-
sa ben diferent!
Miri, monsieur Laborie, aquesta discussi no ens por-
ta enlloc. Vost no est disposat a acceptar els nostres
punts de vista, i nosaltres no acceptem el seus. Com a
pares de l'variste, no estem disposats a acceptar que
l'impedeixin l'entrada a la classe de Retrica.

Grcies a la seva determinaci, havia aconseguit all que
volia. No havia convenut a monsieur Laborie, per
havia evitat que l'variste repets. Se sentia, malgrat
tot, fracassat. Sabia que darrere les raons aparentment
acadmiques de monsieur le directeur hi havia quelcom
ms. Monsieur Laborie era un protegit de la Congrga-
tion i l'variste era ll d'una famlia, la Galois-Demante,
que s'havia signicat per la seva delitat a la Repblica.
Va tornar a sentir aquella punxada de culpabilitat tan
familiar. No volia pensar que la seves activitats polti-
ques podien afectar el futur del seu ll. No volia creure
en la maledicci del pecat original que fa que els lls
hagin de carregar, de forma inexorable, damunt les seves
espatlles els efectes la culpabilitat de les decisions
dels pares de les quals, en cap cas, no sn responsables.
A la del primer trimestre, el professor de Retrica,
monsieur Desforges, un home que sabia copsar les qua-
litats dels seus deixebles, va escriure variste estudia
amb zel, la seva conducta s bona. I, malgrat tot,
afegia, la seva ment encara s immadura i no est capa-
citat per seguir la classe de Retrica. Aquesta anota-
ci, imposada molt probablement per monsieur le direc-

teur, donava ales a monsieur Laborie, que indic a la
famlia Galois, que no podia contradir les decisions dels
docents del centre. A la vista de l'opini de monsieur

Desforges, compartida tamb per d'altres membres del
cos docent, monsieur variste Galois havia de repetir,

.
sense apel laci, scond.
Creient que l'efecte de l'expulsi fra molt ms negatiu
per a variste, massa tancat en ell mateix, que no pas
el fet d'haver de repetir scond, van cedir. Potser no ho
haurien fet si haguessin conegut les limitacions de mon-

Fracassos. . . 97
sieur Laborie, massa gran per dirigir un Lyce, limita-
cions que ell mateix havia posat de manifest, pocs dies
abans, al ministre d'Educaci:
Els alumnes no tenen cap mena d'esperit religis. Els

pocs que conserven la fe s'avergonyeixen de fer el Senyal
de la Creu per temor de l'escarni i les riotes del com-
panys. Res no els s sagrat. Tenen el cor i l'esperit dels
salvatges. La impietat es troba en una situaci extrema,
i res no fa pensar que aquest fet millori. Els professors
donen mal exemple, no assistint a la capella amb la regu-
laritat que caldria esperar-ne. Els seus pares els donen un
pssim exemple, excitant la imaginaci dels lls, encara
masa tendra, i inspirant-los sentiments de revolta, amb
un discurs continuat contra l'orde notable dels jesutes, i
sobre el perill que suposa el predomini de l'Esglsia. Els
jesutes sn l'argument ms popular. Com podem avan-
ar amb joves convenuts que la seva actitud de revolta
troba en els progenitors l'aprovaci ms completa?
Cap preocupaci per la millora de les condicions fsiques
i pedaggiques del centre, ni dels professors i estudiants.
Si monsieur Galois, el batlle, el poltic, hagus conegut
l'escrit, de ben segur que no s'hauria sentit tan culpable,
tan fracassat. Tampoc no s'hi hauria sentit si hagus po-
gut saber que el dest encara no ho havia dit tot. Enca-
ra li tocava jugar les seves cartes a favor d'variste. La
propera carta que sortiria de la baralla, ben inesperada,
faria que la vida li canvis completament.
Monsieur Guisquet i monsieur Bertholi tot just acaben
de sortir de la sagristia deixant-lo sol, amb una certa
rbia i, quelcom molt ms greu, quelcom que menysprea

sentir, una mena d'impotncia. Sembla que el poder i la
inuncia dels Galois s'ha tornat a imposar. I, a la seva
sagristia! No ho toleraria! Actuaria!
El lloc sembla pensat per a la conspiraci. s estret i
rectangular, ple de mobles de fusta i de tapissos plens
de pols. Com en tantes altres sagristies, gaireb tots
els mobles sn calaixeres. Els calaixos guarden els orna-
ments sacerdotals casulles feixugues i barroques, amb
brodats farragosos fets de ls daurats gruixuts i de pe-
dreries de tota mena, amb estoles i manpuls que hi fan
joc; les albes, que haurien de ser blanques com la neu,
esgrogedes pel temps, emmidonades per les germanes,
reposen com mortalles; el amits, tamb amb un punt
de mid, i els cngols, de tota mena. El moble de la
paret del fons s molt ms petit, completament corcat i
ple de serradures tamb n'hi ha a terra formant pe-
tites muntanyetes i cops. En contrast, l'interior s
ple d'autntics tresors s difcil explicar-se perqu no
han estat expoliats pels sans-culotes durant els dies ms
sagnants i violents de la Revoluci, com en tantes al-
tres esglsies d'arreu de Frana. Calzes, copons, algunes

.
col leccions de canelobres, dues custdies senzilles de
diari i una digna de la magnicncia d'un rei, dos
encensers, vinagreres, atrils de sobretaula, un hisop i,
curiosament, un bcul. s impossible fer una descrip-
ci de la magnicncia d'aquests estris sagrats. En un
calaix hi ha diversos missals, tots ells curulls de lletres
majscules, acompanyades de dibuixos adequats, dibui-
xades a m. D'un rac ens arriba la aire de l'encens
en gra.
Les parets sn cobertes de tapissos, completament des-
colorits i arnats. Els motius s'hi repeteixen, oferint en
conjunt un serm ben confegit i complet. El taps de

Fracassos. . . 99
la paret del fons la que mira al sud representa l'A-
nyell de Du immolat a l'ara del sacrici. L'encercla
una llegenda, en llat, de lletres d'or, formant una sane-
fa Agnus Dei qui tollis pecata mundi . Els tapissos de
les parets oriental i occidental es miren com si es rep-
tessin, insolents. El de la paret est, damunt la petita
porta d'entrada l'nic orici de la sagristia, que no
t nestres, cont un pastor d'esquena, que mena un
ramat d'ovelles. A sota s'hi llegeix, sempre en llat: Jo
sc el pastor, i vosaltres les ovelles. Si em seguiu no us
perdreu. Si em seguiu, no heu de tmer res. El d'en-
front s com l'altre, per un xic ms descolorit encara i
fora malms per la humitat. El dibuix representa una
gruta. A la porta hi ha un gegant amb una ferida al
front. Alg li ha cremat l'nic ull que tenia. Amb el seu
cos monumental barra el pas a un petit ramat d'ovelles,
proporcionades a la mida del gegant, que van passant
per sota les seves cames monumentals sn com dues
columnes driques. El gegant, abans de deixar-les sor-
tir, les palpa per convncer-se que ning no surt en elles.
Arrapats a les panxes hi ha guerrers tics. La llegenda,
en grec, s breu: No som ning.
En conjunt, la sagristia s claustrofbica. Un cop dins,
t'envaeix l'angoixa. Quan la porta s tancada, hom po-
dria pensar que ja no en sortir mai ms. El recinte respi-
ra nostlgia. De fet, s una autntica runa del passat.
El signicat dels tapissos acreix la petitesa de l'home
davant Du. L'un recorda la naturalesa gregria de la
humanitat que necessita un pastor, mentre que l'altre
mostra el gegant un Goliat venut per l'astcia dels
humils imatges de David. Sn tan humils que no tenen
nom. No sn ning. I aquesta paradoxa s presidida per
l'Anyell, que ho veu tot i regna damunt l'univers creat.

La paret del Sud, trencant el conjunt, i alhora enfortint
la impressi d'angoixa, cont una gran creu de fusta fos-
ca, nua, sense cap Crist ni cap inscripci, per amb els
forats dels claus de les mans i els peus. Quantes ve-
gades, en process, no havia recorregut els carrers de
Bourg-la-Reine. Per, des de la Revoluci ns l'arriba-
da de mossn Pltier, ha estat reclosa en aquesta petita

.
cel la. Ell l'ha tornat a fer sortir als carrers deixant, a la
paret bruta de la sagristia, la silueta blanca d'una creu.
Les parets estan abandonades, amb la pintura escrosto-
nada arreu, i completament enfosquides pel fum de les
espelmees i l'encens.
El sostre massa alt per poder ser contemplat amb

.
claredat en la foscor de la sagristia que s'il lumina noms
.
amb la ama titil lant i fumosa d'una torxa situada al
costat de la porta s de guix nu, ple de sutge.
El vicari, ple de rbia i d'impotncia, mira el terra irre-
gular, que demana una neteja profunda i una restauraci
rigorosa. Com s possible aquest aband d'un lloc tan
original, tan ple de signicat i d'histria? Ning no s'ho
ha preguntat? De fet, a mossn Pltier no el preocupa.
Ni se n'ha adonat.
No acaba d'entendre qu s el que ha passat. Les pa-
raules li retrunyen a les orelles i al cervell.
Jo no puc actuar directament havia dit taxativa-
ment monsieur Guisquet. Si ho fes amb els meus
mtodes, noms aconseguiria un mrtir de la causa re-
publicana i perdrem el suport de molts notables de la
vila que, malgrat a judar-nos, l'aprecien.
Per ell s el pastor. Li correspon a ell, i no a monsieur

Guisquet, conduir el ramat. No pot sotmetre's a les
intrigues i prudncia dels poltics. Li cal actuar.

Fracassos. . . 101
La seva autoritat no t res a veure amb la meva. La
meva fora ve d'Ell, que s qui me l'ha donada. La vostra
us ve dels homes li digu infatuat mossn Pltier.
Guisquet no el podia suportar. Es dirig a monsieur

Bertholi, i li sugger:
Potser vost li far entendre de qu estic parlant. Es-
tic parlant d'actuar des de Bourg-la-Reine, amb astcia.
Cal aconseguir que els conciutadans el menyspren. Cal
que damunt les seves espatlles caigui un gran sentiment
de culpabilitat i d'impotncia. Faci-li-ho entendre!
I, des de la porta, afeg
L'esperar a fora! i abandon la sagristia sense
acomiadar-se d'ell, que era l'amtri. Per, qui es creia
que era!
S'havien reunit clandestinament a instncies del poder
de Pars. Aix s el que els havia dit monsieur Guis-

quet, quan s'havia reunit amb ells a la sagristia. Monsi-
eur Guisquet mai no conava els seus afers a les cartes.
Massa perilloses! Els encomanava als dels, o se'n pre-
ocupava personalment. I en aquesta ocasi hi havia
involucrat el seu amic Bertholi va voler cuidar-se'n
personalment. Els reialistes comenaven a reprendre el
poder, i no podien permetre que els ms radicals, vids
d'una venjana massa temps soterrada, actuessin pel seu
compte i posessin en perill la consolidaci d'aquest po-
der i el control poltic de Frana. Ja actuarien amb tota
rotunditat quan l'ocasi fos propcia i el moment poltic
ho aconsells. Per, res de precipitacions! Res d'errors!
Els reialistes sabien que a Bourg-la-Reine hi havia mos-
sn Pltier i que, si no el lligaven ben curt, podia ser
un perill. Sabien que el maire de Bourg-la-Reine era un

enemic de la Restauraci i alhora un personatge molt
estimat. Sabien que podien comptar amb el seny i la
cautela de monsieur Bertholi. Era astut i ben consi-
derat pels republicans de la vila. Sabien com n'era de
difcil desacreditar homes rectes com monsieur Gabriel
Galois. Sempre del a les idees en qu creia, s'havia fet
mereixedor d'una gran estima per la seva qualitat moral,
per la seva honradesa, per la capacitat de respecte a les
idees dels altres, i per una incorruptibilitat indiscutible.
Noms amb la seva desaparici se'ls faria el cam ms
planer. Sabien que noms se'l podia anihilar si hi havia
un motiu clar, o accidentalment en una revolta armada,
o en una manifestaci cruenta. Sabien que ns i tot en
aquests casos la seva mort els podia ser contraprodu-
ent, explotant-los a la cara. Podrien nomenar un batlle
dels seus, per alhora podrien perdre el suport de molts
citoyens. I aix no ho volien pas. Tot aix ho conei-
xien els reialistes parisencs i tamb monsieur Guisquet,

per aquest sabia de l'odi que monsieur Bertholi tenia
als Galois, un odi somort l'odi ms perills de tots. I
aquest odi s'havia de transpassar al jove mossn. Per,
com aconseguir-ho? Potser menyspreant-lo!
Monsieur Guisquet era un home baixet, una mica gras.
Semblava mancat de personalitat. La seva cara era fo-
fa, com si fos incapa de manifestar cap mena de sen-
timent. Els ulls li lluen amb una llum apagada, freda
i profunda, que recordava els ulls del besuc quan ja s
mort de fa estona. Per tots els qui, en alguna ocasi,
s'havien enfrontat amb ells, havien comprs, aterrits, en
veure la mirada que els dirigia, que estaven venuts, con-
demnats sense esperana. Sempre vestia de fosc. Anava
ms aviat deixat, per no excessivament. Caminava amb
parsimnia, com si res no l'apresss. Educat en les ma-
neres un fet que l'havia a judat en moltes ocasions
enganyava a molts que el creien dels seus i l'apartava

Fracassos. . . 103
d'altres que el consideraven ll d'una famlia de burge-
sos. Mai no s'estava gaire temps en un mateix indret.
Fins i tot, a Pars, tenia un petit llogaret un despatx
mig secret on es refugiava sovint, i on noms rebia els
ms ntims, o els que ja no ho podrien contar. Quan un
vilat es creuava amb ell, creia que era un funcionari gris
potser, de la poste recentment destinat al poble, de

vacances, o de pas.
Mentre esperava a l'Esglsia deserta, fosca i freda, que
monsieur Bertholi sorts de la sagristia, aquest intentava
apavaigar el jove vicari que estava ben enrabiat.
Estem ben servits crid si aquesta s tota l'a juda
que podem esperar de Pars. Estem ben servits! No ho
creieu aix, monsieur August?
Monsieur Bertholi, evitant mostrar ironia, li respongu:
Ha vingut a ajudar-nos de la millor manera que sap.
L'han enviat per a aix. Ho heu d'haver comprs. Sou
despert i no us pot haver passat per alt. Ens ha vingut
a dir que la venjana ens la deixen a nosaltres ...

Sent una d'aquelles punxades de dolor, al ventre, com
ganivets de vidre clavant-se a la carn viva.
Ara no! No puc demostrar cap mena de debilitat da-
vant aquest tals, es digu a si mateix.
Et deixa la venjana a tu ... Jo ja soc massa vell.
Recorda-ho: La venjana s meva. Tu ets l'instru-
ment. Has de trobar la manera ...

Meva? se li escap al mossn, que se'n penedeix de
seguida.
. . . Per de manera, com diu monsieur Guisquet, no-
ms n'hi ha una.
Mai no s'havien dit pel nom, ell i monsieur Guisquet.
Aix evitaven que alg s'adons de la profunda amistat
que els unia.
S! S! Teva. Tu la pots dur a terme, la difamaci!
De fet, no ser una autntica difamaci perqu monsieur

Galois, amb la seva vida i idees, es difama a si mateix.
La difamaci! Estava completament desorientat.
Pots imitar aquests ridculs poemes que tant li agrada
d'escriure a monsieur Galois en els batejos, matrimonis,
comunions, enterraments, ..., tot convertint-los en ver-
sos que difamin, insultin, diguin en veu alta els vicis i
brutcies que tothom sap i diu en veu baixa, quan mur-
mura. Tu, per confessi, n'has de saber molts!
Per confessi? Cada cop estava ms perdut. No
entenia el raonament de monsieur August.
S, home! Per confessi! Si alg ha coms adulteri
pots fer un vers que l'acusi, imitant l'estil dels poemes
de monsieur Galois. Que tothom a Bourg-la-Reine ho
spiga. Annims, s clar! Quina ironia, no et sembla,
usar la mateixa arma amb qu durant tots aquests anys
s'ha fet estimar per tants i tants ciutadans! Farem que
all que ha fet que tothom l'estims, faci que tothom
l'odi i el menysprei.
Finalment est sol. Li cal reexionar. Tot ha anat mas-
sa de pressa. Encara no ho ha pat. Ala la mirada al
Crist que no s al crucix i jura que no parar ns haver
eradicat de la parrquia, de la vila, tots els anticlericals
i les idees que defensen, contrries als ensenyaments del
Mestre, de la Bblia, i de l'Esglsia. Ell s el pastor. Se
li ha encomanat dur el ramat pel cam de la Veritat i de
la Vida eterna, el cam que el ll de Du, havia marcat
amb la seva sang. No pot permetre que els llops, vestits

Fracassos. . . 105
amb pell d'ovella, engolleixin les ovelles del seu ramat
per a la causa republicana, liberal i anticlerical. I mon-

sieur Gabriel Galois s el cap de la camada dels llobs.
Agnstic, descregut i, molt pitjor que tot aix, liberal i
republic. Disfressa amb el ropatge de la defensa dels
drets i la dignitat de l'home, la seva campanya contra la
Fe i la Veritat de la qual ell s el ministre. Cal parar-li un
parany. Cal que all que s'ha considerat com una virtut
esdevingui ara el pitjor dels defectes. La pacincia no s
el seu fort. El Crist, que ha donat la vida per les seves
ovelles, no pot esperar indenidament. Cal que alg ac-
tu en nom seu. Ja veuran monsieur Bertholi i monsieur

Guisquet els menysprea per la seva cautela de qu
s capa. s que potser all al seminari no li havia
servit moltes vegades la seva habilitat d'imitador.
Monsieur Bertholi s'ha acomiadat de monsieur Guis-
quet. Li ha dit
Us en podeu anar tranquil. Monsieur Gabriel est
acabat. El mossn se'n cuidar. T el cor esquit i aix
el fa un malvat. Sent una altra d'aquelles punxades
que cada cop sn ms freqents. Em preocupa que,
un cop aniquilat monsieur Gabriel, el jove variste no
ocupi el seu lloc.
Entenc el que voleu dir. Mai els havien calgut gaires
paraules per entendre's. No us preocupeu, estimat
amic, jo me n'ocupar personalment.
De cam cap a casa, li torna el dolor. Sap que no tornar
a veure monsieur Guisquet. Per no li ho ha volgut dir.
Per qu, si no hi pot fer res? Noms podria sentir-ho, i
ell no en vol, de compasi. Ara, amb la promesa del seu
amic, est molt ms tranquil. Ja no li importa morir. El
doctor de l'Hpital Couchin li havia etzibat molt clar:

No viur gaire. No hi podem fer res ... Massa tard ...
Potser si hagus vingut la primera vegada que va sentir
els dolors ... ...

Potser
De quin temps disposo? li havia preguntat. De fet,
ja no l'importava gaire.
Menys de tres mesos. Potser, dos, dos i mig ...

S'havia d'apressar si volia deixar l'herncia del seu odi
en aquell cor mesqu. No podia morir sense tenir garan-
ties que la seva venjana tindria lloc. Ara, per, est
segur que el jove vicari es cuidar de difamar monsieur

Galois, i que aix el portar a la destrucci. Tamb sap
que el seu amic s home de poques promeses, per que
sempre les compleix. El noi est llest. Si no sents tant
d'odi, hauria sentit pietat pel jove Galois. Monsieur

Guisquet s enormement perills i pot ser molt cruel.
Oh dest, que a voltes permets que els homes trobin el
seu cam! Com sabies que calia que variste repets deu-
xime ? Que li calia estudiar el curs de Mathmatiques
prparatoires amb Jean-Hipolyte Vernon, conegut amb
el sobrenom de Vernier? Que, precisament aquell any,
Vernon decidiria usar el llibre d'Adrien-Marie Legendre,
lments de Gometrie ? Com sabies que la seva lectu-
ra despertaria en variste la passi, el zel, i la intuci
que el portaria a ser un gegant? Que amb pocs dies
aconseguiria all que tants anys d'humanitats no havi-
en aconseguit del tot? Potser, ni tu mateix, oh dest,
no ho sabies. Potser noms ets atzar! I, com a simple
atzar, permets que es doni l'inesperat, l'extraordinari,
el miracle! Perqu esdevingu un miracle, no ho dubtis
pas. En els dos anys en qu el jove Galois va repetir
sota la tutela de Vernon, va descobrir les matemtiques

Fracassos. . . 107
i els grans matemtics de l'poca: Adrien-Marie Legen-
dre, Joseph-Louis Lagrange, Leonhard Euler, Sylvestre
Lacroix, Carl Friedrich Gauss, entre molts d'altres.
Oh dest, com t'ho fas per aconseguir aquestes ironies?
Vas permetre que variste repets deuxime per tal que
madurs en humanitats i, un cop passat l'any de ma-
duraci, estigus preparat per fer Retrica. Per, oh
ironia, vas aconseguir el contrari. Despertar un gegant
adormit, un gegant matemtic.
I curiosament, quan nalment va passar a Retrica, el
seu professor monsieur Desforges fou l'nic que s'adon
que la larva s'estava convertint en una papallona, i que
aquesta podia arribar a ser molt esplendorosa.
Gasta tots els esforos en l'exercici de les matemtiques.

Per aix, la meva opini s que cal comunicar-ho als seus
pares per tal que facin tot el que sigui possible perqu
el jove estudiant, variste Galois, pugui esmerar totes
les seves energies en aquesta matria. Aqu noms perd
el temps i irrita els professors, que es veuen obligats a
castigar-lo contnuament.
Quina visi ms acurada, la de monsieur Desforges! Per
qu ning ms s'adon d'aquest fet? Com s que els seus
pares no hi van parar esment? s que potser no els va
arribar la indicaci de Desforges? Tan dur era el cor de
monsieur le directeur, que no els ho comunic? s que,
potser ells ja no tenien conana en les opinions dels
professors de Louis-le-Grand? No ho sabem!
I tu, professor Vernier, per qu no te'n vas adonar? No
era a les teves classes que variste llegia les obres de
Lagrange, mentre tu li explicaves, per segona vegada,
qestions que ja creia assimilades? No vas veure com de-
vorava les obres d'Euler, com s'apassionava amb Gauss?

No vas entendre que el jove variste massa jove per
caminar tot sol necessitava un mestre, un guia? Com
vas poder ser tan inepte de no adonar-te del diamant en
brut que tenies a les teves mans?
Oh dest, per qu no vas intervenir? Per qu no vas evi-
tar que l'adolescent, romntic, apassionat, resolt a viure
la matemtica amb tota la intensitat de la seva jove exis-
tncia, decids, sense estar preparat, de presentar-se als
exmens d'ingrs a l'cole Polytechnique? No vas in-
tervenir, oh dest, i ell, sense cap mena d'assessorament,
sense dir-ho als professors a qui no tenia conana,
ni als pares, dels qui s'havia allunyat cada cop ms per
por que no entenguessin la seva vocaci, ve prendre
una decisi massa seriosa, massa adulta, massa difcil!
L'cole Polytechnique era, sense cap mena de dubte,
l'escola que li pertocava, per la formaci familiar que
havia rebut. Era lla de la Repblica, i mantenia vi-
ves les idees i principis de la Revoluci. El seu eslgan
era breu i denitori: Pel pas, la cincia i la glria.
I tant com la volia ell la glria! I tamb li pertocava

.
per la seva qualitat intel lectual. L'cole Polytechnique
.
instal lada a la seu del prestigis Collge de Navarre
havia estat fundada per Gaspar Monge un dels grans
homes de cincia de la Revoluci, i un gran pedagog,
que en seria el primer director, amb l'objectiu de fomen-
tar la recerca de les matemtiques. Noms aix l'cole
podia ser capa de promoure l'estudi i la recerca de les
cincies militars i d'enginyeria, que n'eren l'objectiu fo-
namental. Qui pot dubtar que variste Galois i l'cole
Polytechnique estaven fets l'un per l'altre?
s ara, monsieur le directeur, que cal fer-li entendre al
jove estudiant que s massa immadur per optar a en-
trar a l'cole Polytechnique la maduresa s'esdev amb

Fracassos. . . 109
anys d'estudi, d'aprenentatge, de consolidaci dels co-
neixements. Per qu li vas fallar tan estrepitosament
quan ms et necessitava?
Les nits eren horribles. No podia deixar de pensar que
havia fracassat completament. Tota la seva vida era
un fracs. Els fantasmes el turmentaven. Tot sol, a
la residncia de la rue Jean-de-Beauvais, a Pars, tan
a prop del Louis-le-Grand on amb un gran sentiment
de soledat presoner de la incapacitat i el menyspreu
com ell mateix el seu ll estudiava. L'havia abando-
nat massa vegades al seu dest. Ja no podrien retrobar-
se mai ms. I no havia fallat tamb a l'Adlade? Quan-
tes nits de soledat, quantes hores d'insomni pensant en
ell, desitjant-lo al seu costat. Quantes vegades, en sen-
tir la remor del vent, no havia pensat que era ell que
tornava a casa! Quantes vegades, en sentir una porta
que es tancava, no havia cregut que era ell qui l'havia
traspassada! Que buit era el pensionat, per a ella, sense
l'esps i l'variste. Com havia fallat com esps, com
a pare i, tamb, com a ll. Tanmateix, aquest fracs
familiar l'hauria pogut superar amb l'estimaci de tots
ells, i amb el seu perd.
Per era massa tard. Ara estava sol, ben sol. Quin
horror! Com podia haver generat tanta maldat, tant de
rancor, tant d'odi al cor dels seus conciutadans. Ell,
que els havia dedicat tant de temps, que havia volgut
el millor per a tots i cada un dels vilatans de Bourg-la-
Reine, quin fracs! Noms havia sabut engendrar odi, un
odi molt profund, com el que tenien els qui havien escrit
aquells poemes injuriosos, calumniosos, ignominiosos.
Quin horror! Qui havia gosat convertir els seus petits
poemes festius en missives verinoses? Qui l'odiava tant?

Per qu? No ho podia entendre! Per qu els seus amics i
vens havien cregut que ell podia fer una cosa aix? Per
qu no li mostraven l'afecte d'altres temps?
No podia suportar-ho ms. No podia permetre que el
nom de la famlia Galois es veis envilit ms temps! Es-
tava ben decidit! Tot s'havia acabat ..., la famlia, l'e-
xercici pblic al davant de l'Ajuntament, la direcci del
partit liberal de Bourg-la-Reine. Tot! No li quedava res!
I es veia impotent per continuar i demanar perd! Es-
tava cansat, venut. No tenia esma per seguir lluitant.
Noms li quedava un cam, i el seguiria. Ho tenia decidit!
Ell era l'hereu. Li tocava presidir la comitiva fnebre.
Primer a Saint-tienne-du-Mont, on els monjos havien
acceptat de rebre el cos d'un sucida. Desprs al cemen-
tiri de Bourg-la-Reine. Feia molt de temps que no havia
estat al poble natal. No podria dir quant!
Ara hi era perqu li calia ser-hi. Va pensar en el pare, en
la seva profunda solitud, en la gran vergonya que havia
d'haver passat. Era un home bo.
Potser, si li hagus escrit ms sovint; potser, si l'ha-
gus anat a veure ms regularment; potser, si . . . es

deia a si mateix. Per qu en treia de lamentar-se!
Sabia que tenia una tasca per fer. Ara no podia pas
abdicar dels principis que li havia transms. Maino
n'abdicaria. Que orgulls se sentiria d'ell quan supers,
ben aviat, el segon examen d'admissi a l'cole Poly-
technique. Aquest cop estava preparat. Ho sabia del
cert. Tamb monsieur Richard, que l'havia ajudat tant
com havia sabut, ho sabia. Per un moment, mentre el
capell feia les exquies, els seus pensaments van ser
per monsieur Richard.

Fracassos. . . 111
Havia llegit i rellegit l'epita que els citoyens havien fet
inscriure a la tomba.
No sabies que tothom t'apreciava? Per qu et vas
deixar dur pel desnim? El greuge era obra de molt
pocs. Tothom t'estimava, pare!
Els qui l'havien difamat, l'havien mort, per no havien
venut. La torn a llegir i els ulls, malgrat que volia
evitar-ho, se li van omplir de llgrimes.
Com un ngel de pau

enviat a la terra,
tots els dies de la seva vida va sembrar
coses bones i se'n porta amb ell a la tomba
la pena eterna dels desheretats
als quals anomena germans.
Si tots els qui l'hem conegut li pogussim transmetre
com deu ser de gran la pena dels ssers estimats?
Qui podr consolar els teus lls i la teva vdua
del cop terrible amb qu
la teva mort els ha ferit?
Amor meu, esperana meva, reps meu,
Tot s aqu.
Descansa en pau.
La lectura l'havia distret i no s'havia adonat del que ha-
via passat. Sent una forta remor al seu costat. Mossn
Pltier es dugu les mans al cap i s'exclam amb dolor.
Li sort un ra jol de sang que li recorregu el front. Ha
rebut un cop de pedra. En un poble petit com Bourg-la-
Reine no hi ha secrets. Algun amic del pare havia volgut
assenyalar el culpable d'aquella mort innocent. L'havia
volgut marcar per sempre. El pare, per variste ho
sabia amb certesa, no ho hauria aprovat.

El dol, es va dissoldre i ell va tornar amb pressa, desprs
d'acomiadar-se de la mare, l'oncle, els germans, i els
avis, al Louis-le-Grand, on havia de consolidar el seu
futur immediat.
Mai ms no va saber res de mossn Pltier. Mai no
va saber que els citoyens amics dels del seu pare
no van parar ns que van aconseguir que fos traslladat.
Tampoc no va saber mai que, entre la multitud d'assis-
tents a la ceremnia, hi havia monsieur Guisquet. Mai
no va sospitar ni quan es van trobar enfrontats per
qestions poltiques que monsieur Guisquet era un

enemic personal. En pocs dies, monsieur Guisquet ha-
via hagut d'anar a Bourg-la-Reine a dos enterraments.
Quan ja no va quedar ning de la comitiva, s'acost a
la tomba de monsieur Bertholi. Les ors amb tants
pocs dies! estaven tan mortes que pudien.
S'ha acomplert la primera part de la venjana. Hem
aconseguit que l'infeli Pltier ho fes per nosaltres ...

Ning no sospita de tu, ni de mi. Ara noms queda
l'variste. Et juro que no parar ns haver-lo destrut
com al seu pare!
Amb parsimnia, els ulls de besug mort, agaf el cam
cap a Pars, cap a la venjana. Comenava aix, sense
que el jove Galois ho sabs, jove matemtic apassionat,
una persecuci sense pietat.

Captol 7
. . . i ms fracassos
No ens ha de meravellar que l'atzar tingui

tant de poder sobre nosaltres, des del mo-
ment que hi som per atzar.
Montaigne
Tan bon punt monsieur Guisquet va arribar al seu des-
patx de Pars, va cridar monsieur Jolivert, un dels seus
esbirros de conana, i li va dir:
Des d'ara ho vull saber tot del jove Galois. Qu fa, on
va, amb qui fa coneixena, qu pensa, amb qu creu ...

Tot. Ho heu ents?
Jolivert va entendre molt b el que monsieur Guisquet
volia. No calien ms paraules. Pocs dies ms tard va
presentar les credencials a monsieur le directeur, tot
demanat-li perms per fer unes investigacions. La ra
que va donar era ben plausible. La famlia Galois havia
rebut un cop molt fort per part dels qui no pensaven
com monsieur Gabriel. La polcia havia de protegir la
famlia d'enemics tan perillosos. Clar que seria discret!
113
Tots els companys d'variste li digueren el mateix: Es
creu superior. s intractable. No hi ha forma de
connectar-hi. Viu en un mn tancat en qu no dei-
xa entrar ning. Viu sol. Gaireb tots els profes-
sors hi van estar d'acord: Res del que li expliquem,
no l'interessa. s distret i inconstant en l'estudi de
les disciplines que se l'imposen. Dscol, no respon ni
als afalags, ni als cstigs. En l'estudi no t cap mena
de disciplina. Pel que fa a la conducta, no puc pas
dir que sigui indisciplinat. Les opinions ms rotundes
havien estat les del professor de fsica monsieur Jean-
Battiste-Antoine Thillaye. Havia dit, ben francament:
Totalment nul. No entenc l'opini que en t monsi-

eur Richard, que considero un professor molt qualicat.
Per, en aquest cas, s'equivoca completament. L'alum-
ne Galois s totalment nul. Monsieur Thillaye, metge,
fsic i qumic, director d'un laboratori de fsica a la Fa-
cultat de Medicina, era molt apreciat en els ambients
universitaris de Pars. Les seves opinions haurien es-
tat sucients, si no haguessin discrepat totalment de les
d'altres professors.
Ha nascut per a l'estudi de la matemtica ... Aix ho
vaig comunicar a la direcci del Lyce, perqu ho fes
saber als pares li digu monsieur Desforges.
Aquest criteri era curis, venint d'un professor de retri-
ca, i Jolivert l'hauria passat per alt si no hagus coincidit
amb el de monsieur Richard.
s un geni. No he tingut mai cap altre alumne amb
les seves qualitats, amb aquesta passi i intuci tan
notables. La naturalesa l'ha dotat d'un do que li permet
traspassar les zones obscures i focalitzar noms les que
aporten llum a les qestions matemtiques.

...i ms fracassos 115
I havia afegit quelcom del que calia prendre nota:
Mireu, la seva manera de resoldre els problemes de-
passa la capacitat prpia de la seva edat. Per aix li he
aconsellat que envi un d'aquests problemes als Anna-

les Mathmatiques de Gorgonne. Tamb li he dit que
presenti, a l'Acadmie des Sciences, una memria que
contingui les idees, absolutament personals, completa-
ment originals i, en la meva opini, d'una transcendncia
que no sc capa d'avaluar. Tanmateix, per, puc intuir
que, en matemtiques, hi haur un abans i un desprs
d'variste Galois i del seu mtode.
Monsieur Jolivert sabia que no podia deixar res a l'at-

zar. Monsieur Richard era un docent excel lent que tenia
.
molta cura dels deixebles, per no per aix es deixava
entabanar. Malgrat que li havia estat negat, era capa
de reconixer el geni en els altres i d'estimar-lo com a
propi. Era un apassionat de les matemtiques. A la
seva edat, encara assistia als cursos de la Sorbonne per
tal de mantenir-se al dia. Podia reconixer el geni, ns
i tot en estat larvari.
Passar per alt aquestes dues opinions discordants, per
fora ms clares i enraonades que les altres, podia ser un
error. I Jolivert no en cometia, d'errors. Transmetria a
monsieur Guisquet el que, uns i altres, li havien dit, per
tal que prengus les decisions ms oportunes.
Augustin-Louis Cauchy no arrib a saber mai que les
visites de monsieur Richard i les de monsieur Guisquet
i els seus esbirros estaven ntimament relacionades. Se-
parades per algunes setmanes de diferncia no li sem-
bl que tinguessin el mateix rerefons. Tampoc no hi va
pensar gaire, s cert.

Era i ho sabia el matemtic ms notable de Frana.
Nascut amb la Revoluci, a l'edat de quinze anys va en-
trar, segon de la seva promoci, a l'cole Polytechnique
que tan cobejava variste. A vint-i-un anys una edat
a la qual variste no arribaria fou designat enginyer
aspirant als Ponts-et-Chaussss. Malgrat l'encrrec de
dirigir les obres de Porte-Napolon, li qued temps lliure
per confegir el seu primer treball de matemtiques, en
qu estudiava els poledres. L'any 1812, malalt, retorn
a Pars, on escrigu, l'any 1815, una memria sobre les
funcions simtriques.
Pel que fa a les idees poltiques, era el pol oposat de Ga-
lois. Piets, ardent defensor dels jesutes, era membre
de la Congrgation des dels dinou anys. Niels Henrik
Abel el jove matemtic noruec no pot comprendre
aquest vessant de l'insigne matemtic francs que, amb
Carl Friedrich Gauss, fou el mestre de tots els matem-
tics del segle xix. D'ell va escriure:
s un catlic beat. Quelcom ben singular en un ma-

temtic!
Quan variste encara no tenia set anys, Cauchy ja havia
intut i estudiat les lleis de les permutacions, tan im-
portants en els treballs algbrics de Galois. Tenia tants
coneixements i intucions que hauria pogut ser molt ms
geners amb els joves. Per no fou aix, ben al contrari.
Mai no li van interessar els treballs de les joves prome-
ses. De fet, no l'interessava cap ms tasca que la seva.
Potser, si monsieur Guisquet ho hagus sabut, no hau-
ria actuat com ho va fer. Per, no podia crrer cap risc.
Un reconeixement explcit de Cauchy, el matemtic ms
notable d'Europa, i a travs d'ell de l'Acadmie des Sci-
ences de Pars, hauria estat molt difcil de contrarestar.

En tots els anys en qu fou acadmic, que foren molts
des dels vint-i-set ns a la seva mort, l'any 1857, a
l'edat de seixanta-vuit noms va presentar una me-
mria que no fos seva, i en aquesta ocasi ns va deixar
astorats tots els acadmics assistents. Fou el 25 de maig
de 1829. La memria es titulava Recherches algbriques.

N'era autor un jove francs desconegut, variste Galois.
Qu l'impuls a fer-ho? Qu fu que l'eminent Cauchy es
comports d'una forma tan poc usual en ell, tan diferent
de la que havia adoptat amb les memries d'altres joves
matemtics, com en el cas d'Abel? Per qu, un any ms
tard, s'avenia a presentar la de Galois? I, qu fu que,
malgrat la presentaci ocial, que consta al registre de
sessions, mai no l'exposs al plenari?
L'nica cosa que sabem s que monsieur Cauchy va re-
bre, en pocs dies de diferncia, dues visites, la inuncia
de les quals, sense ser-ne conscient, inuirien decisiva-
ment en el comportament i, de retruc, en el futur del
jove Galois.
La visita de monsieur Richard l'hauria volgut evitar,

.
per la insistncia d'aquell home bondads, excel lent
professor de matemtiques fet que no podia passar
per alt l'impedien de fer-ho. Tanmateix, per, el va
irritar.
Disculpeu-me si la visita us molesta i interromp les
vostres activitats li digu monsieur Richard tan bon
punt s'assegu a una cadira que li havia estat indicada
amb un gest de m. Disculpeu-me tamb si insistei-
xo, per estic fermament convenut que les aportacions
del jove Galois sn absolutament innovadores i realment
profundes. Ho sn ns a tal punt que noms vs, pen-
so, les podeu comprendre amb tota la seva originalitat.

Em sembla que tenen a veure amb algun dels treballs
que vs mateix heu encetat ... s amb aquest conven-
ciment que li he suggerit gaireb li he manat que
redacts una memria i la presents a l'Acadmie. La
meva visita s per demanar-vos un favor personal.
Tothom sabia que monsieur Richard humil, nervis, i
molt tmid mai no demanava res per a ell.
Voldria demanar-vos segu monsieur Richard des-
prs d'una petita pausa per copsar l'expressi severa de
Cauchy, que encara l'intimid ms que fssiu una lec-
tura de la memria i, si us sembla que s prou bona,
la presenteu pblicament als membres de l'Acadmie ...

Jo no ho puc fer. No en sc membre ...
Aquell home bondads demanava quelcom per a un dels
seus deixebles. Aix l'obligava a satisfer la petici. Hau-
ria volgut treure-se'l de sobre amb un no! rotund, per
la conscincia li ho impedia. Aix doncs per tal d'escur-
ar la visita tant com fos possible, li va dir:
No patiu! Far tot el que estigui al meu abast. Una
recomanaci vostra no la puc desoir. No patiu!
Tanta amabilitat encara l'intimid ms prou tmid era
ja de natural i no va creure convenient indicar-li que
el jove Galois tenia previst de presentar-se a la sego-
na prova la darrera, la denitiva d'accs a l'cole
Polytechnique. Cauchy n'havia estat professor i enca-
ra hi tenia inuncia. No volia demanar res que no fos
just. Noms volia que els examinadors fossin justos amb

.
la capacitat intel lectual i matemtica de l'aspirant. Pe-
r no va gosar ...
L'altra visita que reb monsieur Cauchy encara fou ms
estranya. En una reuni de reialistes a la que havia
estat invitat pel rei, coincid amb monsieur Guisquet.

No era la primera vegada. No es coneixien gaire. Li
havien indicat que era un prefecte de polcia de Pars,
del al borb, molt hbil en la seva feina, amb qui podia
comptar i, molt ms important encara, en qui podia
conar.
Durant la reuni aquest se li havia acostat, l'havia salu-
dat amb tota naturalitat, i li havia dit:
Un d'aquests dies, el vindrem a veure ... Una visita
de rutina ... Ens cal mantenir-nos informats. Vivim mo-
ments molt delicats, polticament parlant ... S, ja ho s,
digu davant el gest que havia fet Cauchy, un gest que
mostrava una total manca d'inters per la poltica, vs
no us preocupeu per aquesta mena de qestions ... Per
em consta que desitgeu que Carles x es mantingui en el
poder. Aix fa que els poltics hgim d'estar amatents
a totes les circumstncies del pas ... No sigui que la
situaci se'ns torni a escapar de les mans. Ho enteneu?
Certament, per el que no entenc ...

Vs ens podreu informar a bastament dels investiga-
dors, ms eminents, i tamb de les noves promeses. Ens
cal conixer les seves actituds i delitats. No es tracta
pas de reprimir res ni ning; es tracta d'estar informat.
Recordeu que la informaci s poder. Enteneu el nos-
tre inters?
Estava sorprs! No s'ho esperava! I no va saber qu
contestar.
No us estranyeu doncs si un d'aquests dies els meus
informadors us fan una visita.
Els rebr encantat digu. Podeu dir-los que els
dimarts a la tarda, qualsevol dimarts a la tarda, em va
b. Els reservo per a les visites i consultes ...

La visita tingu lloc dues setmanes ms tard. Van en-
trar al seu despatx dos homes d'aparincia gris. Un no
va parlar en tota l'estona. Noms el va saludar a l'en-
trar i s'acomiad en sortir. L'altra era qui portava la veu
cantant. Li va fer preguntes genriques sobre els estu-
diosos ms rellevants, membres de l'Acadmie, i tamb
d'altres que no ho eren. El deixava parlar. Gaireb mai
no l'interrompia ns que havia acabat. Aleshores deixa-
va anar una insinuaci, una pregunta indirecta o velada.
No acusava mai ning. S'interess per les noves pro-
meses. Qui creia que ocuparia, en el futur, el llocs de
l'Acadmie, les places docents de les universitats, de les

coles la Polytechnique i la Normale, de certs cen-
tres i laboratoris ... Cauchy esment alguns noms que
havia vist en revistes, d'altres que li havien comentat,
d'altres que havia sentit en algunes sessions de presen-
taci. Tanmateix, els digu, ell no era el ms indicat.
No estava gaire al corrent de les joves promeses. No li
preocupaven gens. Li vingu al cap la visita de monsi-

eur Richard i sugger als dos visitants la convenincia de
parlar amb els professors dels lyces, de les universitats,

de les coles. Els ho cont. Els inform que a l'Aca-
dmie s'havien rebut dues memries d'variste Galois.
I que, davant la insistncia de monsieur Richard, n'ha-
via fet una presentaci a l'Acadmie, tot prometent-hi
una exposici ms detallada. Com que s'havia endut les
memries a casa per poder-les llegir millor no estava
perms, per tothom ho feia les va buscar no hau-
ria sabut explicar perqu i les hi va ensenyar, malgrat
que aquells dos esbirros estaven molt lluny de poder-les
entendre. Qu l'havia impulsat a fer-ho?
Les hi havien tornat, desprs de fer-hi un cop d'ull, i
Cauchy metdic amb les seves coses les havia guar-
dat al calaix de l'armari. En aquell calaix, una mica ms

enterrada, hi havia tamb la memria que, feia ms de
mig any, li havia presentat Abel.
No va relacionar mai aquelles dues visites. Pocs dies
desprs ja les havia oblidat completament.
Quan els entrevistadors van informar a monsieur Guis-
quet de l'entrevista, el prefecte de polcia va decidir que
convenia fer desaparixer les memries de Galois. En-
vi els seus esbirros a robar-les. Aquests li lliuraren les
dues de Galois i d'altres que no els interessaven per a
res ... Aix, si el furt era descobert, ning no pensaria
en el veritable inters dels lladres. Entre els treballs que
van agafar n'hi havia tamb un d'Abel i un de Jacobi.
Monsieur Guisquet els va destruir gaireb d'esma.
Richard estava realment enfadat.
No ho puc entendre! No ho puc entendre! repetia.
Potser si hagus estat ms decidit! Si hagus parlat amb
ms claredat a monsieur Cauchy, ara el jove Galois no
es trobaria en aquella situaci.
variste acabava de sortir de la segona prova d'accs a
l'cole Polytechnique. Havia fracassat! No havia acon-
seguit superar-la. Havia respost correctament el que li
havien preguntat. Certament no s'havia cenyit a la pre-
sentaci que es trobava en els manuals. Havia fet una
presentaci ms general, ms original, ms personal. La
seva resposta, per, no havia convenut els examinadors.
Li havien fet un munt de preguntes inadequades, total-
ment fora de lloc. Aix l'havia irritat! I, a mesura que
s'irritava, es tornava ms insolent. Com podien jutjar-
lo, si eren incapaos d'entendre'l? Eren uns busaroques,
uns ineptes. Cada cop els responia ms secament, amb
ms fredor. Cada cop les respostes deixaven traslluir

ms la seva agror, una amargura ms profunda, un gran
desencs i un enorme menyspreu. La seva actitud, de
ben segur, fou cabdal en la decisi que havia pres el
tribunal examinador.
No ho puc entendre! repetia el vell professor total-
ment desfet.
Relament monsieur Richard no ho entenia. De tots els
alumnes que havia tingut mai, cap no mereixia entrar
a l'cole Polytechnique per dret propi, sense necessitat
d'examen de cap mena, com variste Galois. Per l'-
cole li havia barrat les portes. No ho entenia. s que
potser la instituci no s'havia fundat per potenciar l'ac-
tivitat de recerca? s que s'havia perdut l'esperit de
Gaspar Monge, el fundador? La intuci matemtica ja
no era una garantia d'accs? Li havien barrat el pas, i
el deixaven fora per sempre. Esgotades les dues oportu-
nitats, estava condemnat a l'ostracisme i l'anonimat.
No ho puc entendre!
No podia entendre que els membres del tribunal, Dinet
i Lefbure encara que no es distingien pas per la seva
vlua com a investigadors fossin tan incompetents per
avaluar correctament els coneixements dels qui s'exami-
naven, i estiguessin tan poc dotats per copsar un geni,
un gran matemtic, un polytechnique nat, quan el tenien

al davant.
Monsieur Louis-Paul-mile Richard era un professor ex-

.
cel lent, molt considerat pels alumnes, i alhora un apas-
sionat de la matemtica. La seva tasca ms notable fou
de carcter didctic. Dissortadament les seves reexions
sobre l'ensenyament de la matemtica mai no es van pu-
blicar. En mans de la famlia, nalment es van perdre.
Eren textos molt avanats per a l'poca. variste, uns

anys ms tard, en faria una sntesi personal. Quan ja
era gran, el Ministeri d'Educaci francs va reconixer
la tasca de Richard, i li va concedir una condecoraci,
tant pels seus mrits com per la seva dedicaci. Ara,

.
per, estava profundament decebut, ferit, desil lusionat.
Tenia l'nima trista.
No ho entenc. Per Du que no ho entenc!
No s'havien acabat aqu les frustracions d'variste. Pas-
sava el temps i ning no llegia les seves memries, com
era preceptiu, en una sessi pblica de l'Acadmie des

.
Sciences. Va sol licitar que els hi tornessin, per l'Aca-
dmie li va respondre que s'havien extraviat. Aquest
fet tot i ser normal afeg en el jove Galois un nou
sentiment de frustraci.
Davant d'aquesta circumstncia, monsieur Richard li va
aconsellar que les refs en una sola memria i les presen-
ts al Grand Prix des Mathmatiques que s'acabava de
convocar. Seria concedit a l'obra matemtica, manus-
crita o editada, que presents una aplicaci notable a la
fsica o a l'astronomia, o que contingus un descobri-
ment analtic sucientment notable. El tribunal estava
format per bons professionals: Lacroix, Poisson, Legen-
dre, i Poinsot. Tenia temps. El termini de presentaci
nalitzava l'1 de mar de 1830.
El mestre li havia fet veure que no podia deixar pas-
sar una ocasi com aquella. Fou el darrer dels parti-
cipants a lliurar-la. S'hi havien presentat tamb noms

.
il lustres com Jacobi, Libri, Poncelet, Sturm, Lam, Li-
ouville, Plana, Dirichlet. Les bases del concurs perme-
tien tamb donar el premi a qualsevol treball publicat
entre els dies 1 de gener de 1828 i 1830, encara que no

s'hagus presentat explcitament. Aix obria la porta a
moltes obres de gran qualitat, entre les quals es troba-
ven les d'Abel. Res d'aix no fou impediment perqu el
jove Galois presents una nova memria a la secretaria
de l'Acadmie.
Per variste estava perseguit per un atzar hostil. Jo-
seph Fourier, secretari perpetu de l'Acadmie, s'endugu
la memria a casa amb la intenci d'estudiar-la. Unes
quantes setmanes ms tard, el 16 de maig, Fourier mo-
ria gaireb de cop. La memria no fou trobada entre
els papers que la prefectura de Pars entreg a la famlia
Fourier un cop acabada la inspecci rutinria i obliga-
tria. L'Acadmie no s'adon que la memria de mon-

sieur variste Galois, dipositada dins del termini pre-
vist, s'havia perdut. En tot cas, no li ho comunic. I
d'aquesta manera tan accidental o potser no tant, oi
monsieur Guisquet? variste Galois qued excls del
Grand Prix, que nalment s'atorg ex aequo al noruec
Niels Henrik Abel, com homenatge pstum, i al prussi
Carl Gustav Jacob Jacobi.
Podria semblar que la vida d'varsite s un cmul de
fracassos la mort prematura del pare, el doble fracs
en l'examen d'ingrs a l'cole Polytechnique, la prdua
constant de les seves memries per part de la secretaria
de l'Acadmie, per tamb tingu xits. El Bulletin
de Frrussac, una revista de gran prestigi que publicava
treballs de Georgonne, Cauchy, Chasles, Jacobi, Pois-
son, Libri, primeres espases de la matemtica del segle
xix, en pocs mesos, va editar, al costat d'aquests noms

.
il lustres, dues memries del jove Galois. Aquest xit
aviat es va veure truncat per un esdeveniment poltic que
trasbals Pars, i Frana. I, tamb, la vida de Galois.

Els cants arribaven gaireb apagats. Era difcil escoltar-
los amb claredat perqu anaven acompanyats de crits i
vives. Els qui cantaven portaven uniforme i anaven
armats amb orets.
Visca els joves del col.legi.

Mai hi haur ms d'un partit:
quan calgui defensar Pars,
serem, com ara, aqu.
Francesos, cantem plegats el coratge heroic
dels estudiants de la Polythecnique.
Ells no coneixen la por
quan ens cal defensar Frana,
quan ens cal defensar Frana.
I mentre cantaven i avanaven, avanaven i cantaven, la
multitud s'anava aplegant als carrers. Havien pres Pars.
Cada un portava un estri que li servs d'arma. Els crits
eren unnimes: Visca l'cole Polytechnique! Visca
la Charte ! Visca la llibertat! A baix el borb!

Els crits i els cants arribaven, somorts, a la rue Saint-
Jacques, on Galois estava tancat, sense possibilitat d'u-
nir-se a la defensa de la Ptria, de les llibertats. L'im-
pedien de participar en la lluita. Li estaven arrabassant
la seva prpia estimaci i l'honor. Novament es veia
allunyat, atrapat entre parets hostils, apartat dels seus

. .
col legues naturals per educaci, per intel ligncia, per
creences, els alumnes de l'cole Polytecnhique.
La rbia que l'envaa era immensa. Tenia els dits pe-
lats i ferits de tan intentar saltar per damunt les parets,
coronades amb puntes de vidres, que el tenien preso-
ner. La rbia es convert en un desig de venjana contra
monsieur Guigniault. Amb les seves decisions autorit-

.
ries li impedia formar part dels seus col legues, li impe-
dia unir-se al parisencs que, als carrers, armats, defen-
saven les llibertats.
La situaci s'havia anat covant des que el 8 d'agost d'a-
quell any de 1829, el borb Carles x, havia enunciat un
nou govern, que tornava el poder als ms radicals, els
ultres. El prncep Jules de Polignac, un membre actiu
de la Congrgation, fou nomenat president del Consell;
el comte de La Bourdonnai, un dels artfexs ms violents
del Terror Blanc, ministre de l'Interior; i el general Bour-
mont, el mateix que havia trat Bonaparte a Waterloo,
ministre de la guerra.
Aquest canvi tan radical espant la burgesia. Suposava
un perill per a moltes de les conquestes que s'havien as-
solit. Calia fer front a Carles x i alhora preparar una al-
ternativa. Per aconseguir la conscienciaci dels citoyens

sobre tot els de Pars van emprar la premsa. En
pocs dies van aparixer Le National, Le Moniteur,
Le Globe, Le Temps, i Le Journal de Commerce.
Cap no tenia autoritzaci reial. La seva capacitat d'in-
uncia era enorme i aix port el nou govern a prendre
mesures de repressi contra la llibertat d'expressi, amb
una llei presentada al parlament el mar de 1830. Les
ordenances eren clares i rotundes. La llibertat editori-
al quedava suspesa; qualsevol escrit havia d'obtenir un
perms especial per poder ser publicat. Es modicava
sensiblement la llei electoral i es xava un calendari per
a les noves eleccions. El 25 de juliol el rei les sign a
Saint Cloud, a on s'havia retirat la Cort.
El 26 era dilluns. Le Moniteur sort fora ms tard
del que era costum, perqu publicava ntegre el decret
que delmava les llibertats, i tamb el decret del prefecte
de polcia Mangin, que deia

. . . Tots els qui gestionen un gabinet de lectura, caf, o

qualsevol altra mena d'establiment que permeti al p-
blic llegir diaris o qualsevol altre escrit que contradigui
les lleis publicades el 26 d'aquest mes, seran perseguits
com a cmplices dels delictes a qu els esmentants dia-
ris i escrits siguin castigats, i provisonalment els locals
seran tancats.
Tots els diaris no addictes al rei van desaar l'ordenan-
a de Mangin i, el dia 27, Le National, La Glo-
be, Le Temps i Le Journal de Commerce, a l'u-
nson i en primera pgina, publicaven les paraules de
monsieur Thiers:
El govern ha violat la legalitat. No estem obligats a

obeir-lo [. . . ] Avui el govern ha perdut irremissiblement
aquell carcter de legitimitat que fa que l'obedincia si-
gui exigible. Ens hi enfrontarem tant com puguem. Tot
Frana s qui ha de decidir ns a on cal estendre la
resistncia. . .
Monsieur Charles-Franois Rmusat fu una crida als
ciutadans des de les pgines de Le Globe:
El crim s'ha consumat, els ministres han presentat al rei

ordenances prpies d'una tirania. Noms cedirem sota la
violncia. Invoquem amb tota la nostra fora que l'odi
caigui damunt el cap de Polignac [. . . ] Les ordenances
sn nul.les. Demanem, sense por i amb tots els mitjans
legals, la defensa de les llibertats legals.
Quan a les onze del mat, dos comissaris de polica acom-
panyats d'una tropa de soldats, es van presentar a la
redacci de Le National, a la rue Nueve-Saint-Marc,
amb l'ordre de segrestar els 7.000 exemplars del diari, es

van trobar que aquests ja havien estat distributs. Plens
de fria i impotncia, van manar destruir les mquines
tipogrques. Un cop reparades de la millor manera pos-
sible, Le National i Le Globe van acordar continuar
publicant diaris amb qualsevol mena de format. Al cap-
vespre Louis-Auguste Blanqui feia una crida al poble:
Parisencs!
Carles x ha esquinat la Carta, menyspreat les lleis, em-
manillat les llibertats, totes les llibertats. No podem
escriure all que volem! No ho podem editar! No podem
fer diaris! No podem escriure llibres! No podem ele-
gir les Cambres! El rei ha restablert l'Ancient Rgime.
Ha lligat Frana de peus i mans, i l'ha legat als nobles
i als preveres.
Ciutadans, a les armes! A les armes, per defensar la
Ptria, el nostre honor, i la nostra existncia! Que potser
estem disposats a convertir-nos en un munt d'esclaus sota
la fusta dels jesutes? No, no! Abans, la mort!
Per, estigueu-ne ben segurs, no ser el poble qui morir!
Seran els miserables que pretenen servir-lo! Dempeus!
Dempeus! Aniquilem aquesta infmia! Que el cstig
caigui damunt el seu atemptat com un llamp!
Els qui havien oblidat que els parisencs estaven disposats
a morir per la llibertat, anaven errats. Ben al conrari.
Sota les crides en defensa de la Ptria i de la llibertat,
van sortir al carrer. Cada moment que passava n'eren
ms. Sortien els joves dels lyces i de l'cole Polytech-
nique, els obrers, la Gurdia Nacional, els qui tenien
un petit comer, els manobres, els artesans i els aris-

.
tes, els intel lectuals, homes i dones. Els carrers de Pars
s'omplien de parisencs armats que cridaven: Visca la
llibertat! Visca la Carta! Visca la revoluci! Es-
taven preparats per fer front a les tropes de Carles x.

Durant tres dies, els Tres Dies Gloriosos, els parisencs
s'enfrontaren al rei dspota i al seu govern.
La sang torn a crrer pels carrers de Pars. La bur-
gesia va aconseguir, amb els mitjans de comunicaci de
qu disposava, una revolta popular contra un rei exces-
sivament reaccionari. Mentre la revolta tac de sang les
rues de Pars, ells preparaven una soluci monrquica!
El retorn d'un altre monarca! Traren, de fet, l'esperit
de la revolta, que era el restabliment de la Repblica, i
el desterrament denitiu de la monarquia.
Quina ocasi d'or, potser irrepetible, per als joves ro-
mntics, d'idees liberals, republicanes! Quina oportuni-
tat per servir a la Ptria al costat d'altres compatriotes,
en defensa de l'honor, tot continuant les gestes dels pa-
res! Quantes vegades no haurien sentit contar als avis,
pares, oncles, les gestes que havien dut a terme en de-
fensa de la Repblica, en les campanyes militars de Na-
pole! Ells tamb creien en una Frana lliure, en l'honor
dels homes, en els drets continguts a la Carta! Els havia
arribat el moment! No el podien deixar passar!
A variste i els seus companys els havia arribat tamb el
moment. Tota la passi que havia posat en la matem-
tica, aora ara en una nova aventura. Tan jove com
era i tenia l'oportunitat de formar part de la histria de
Frana, perqu aquells dies s'estava fent histria. Com
un altre parisenc ms entre milers volia sortir al
carrer per defensar la llibertat. Ara que el seu pare
havia mort i no podia fer-ho, com hereu de la famlia
Galois, tenia l'obligaci, per ell mateix, pel pare, pels
avis, per l'oncle, de defensar les idees liberals. No eren
aquestes, potser, les idees que havien llevat la vida al
seu pare? Ara havia arribat el moment de la revenja.

Tots els alumnes de cincies es reuniren per prendre una
decisi. Sabien que l'endem al mat els parisencs sorti-
rien, armats, al carrer.
Companys! els digu dem Pars sencer s'aixeca-
r en armes contra el despotisme! Els parisencs volen
que se'ls restableixin les llibertats i els drets! No podem
faltar-hi! Tenim l'obligaci de reunir-nos amb els ci-

toyens !
Tots estaven disposats a sortir al carrer a lluitar.
Visca la Carta! Visca la llibertat! Visca Frana!
Ell, matemtic, romntic, apassionat, estava exultant:
Cal fer pinya! Ens hem d'unir als nostres companys
de l'cole Polytechnique. Ells, ja est decidit, sortiran
al carrer, amb l'uniforme i el oret, tal com toca en
aquestes ocasions. Ens hi hem d'unir. Tots junts en
aquests dies de glria!
La resposta fou la mateixa. Els nims estaven a or
de pell:
Tots al carrer, per Frana, per la Carta, per les lliber-
tats! Tots al carrer!
Cal dir-ho als companys que no sn aqu ... Cal que
tots estiguem preparats ... A trenc d'alba!
S, s! Tots, a trenc d'alba.
A les cinc del mat, mitja hora abans de la concentra-
ci, els alumnes de l'cole Prparatoire foren reunits pel
director, monsieur Guigniault, que sense cap mena de
prembul, els digu:
Queda absoluament prohibit abandonar l'cole. Tots
vosts han signat un protocol com a funcionaris de l'Es-

tat i aix els impedeix d'enfrontar-se amb l'Estat que els
ha concedit aquest privilegi.
No tenen cap dret a denunciar els privilegis que el rei
hagi pogut concedir a d'altres ciutadans de Frana quan
vosts sn aqu per un privilegi.
Romandran a l'interior de l'cole. He donat l'ordre de
tancar les portes. Totes les portes. La desobedincia
equivaldr al trencament de la signatura feta i, conse-
gentment, a l'expulsi inapelable.
L'explicaci de monsieur le directeur no conven ning,
per el cstig era massa sever. Desobeir posava en perill
el futur professional. Calia obeir. A ms, era impossi-
ble sortir d'aquell indret a variste sempre li tocaven
escoles-press quan les portes eren tancades.
Galois i Bnard decidiren desobeir. L'ocasi era massa
important per a desaprotar-la. Cap signatura no els
podia impedir de defensar la Ptria. Havien signat com
a funcionaris pblics i aix, a banda de les seves creen-
ces personals, els obligava a defensar-la. Per, com havia
dit monsieur Guigniault, totes les portes eren tancades.
Noms podien sortir saltant les parets, altes, coronades
amb puntes de vidres. Ho intentaren. I tant, que ho
intentaren!. Tenien els genolls i els dits pelats, els pal-
mells de les mans plens de talls. Ho intentaren, per no
pogueren sortir de l'cole Prparatoire.
La rbia d'variste augment a mesura que passaven les
hores, i els dies. La rbia esdevingu follia quan, des de
l'interior de l'escola-press, sent els cants dels alumnes
de l'cole Polytechnique, lliures per poder defensar la
llibertat. I la set de venjana nasqu en ell, un esperit
net. Esperaria l'ocasi, per ning no l'impediria venjar-
se de monsieur Guigniault.
Monsieur Guisquet estava reunit amb els seus homes.
Repassaven els incidents dels darrers tres dies. Qui ha-
via sortit al carrer; qui s'havia signicat; qui s'havia
mantingut del a Carles x. Mentre repassaven els noms
i els detalls, el morts, els ferits, els desperfectes, les de-
litats d'uns i altres, monsieur Guisquet va preguntar:
Qu se'n sap, del jove Galois? Alg l'ha vist entre els
amotinats?
Res de res! El director de l'cole Prparatoire va im-
pedir que els estudiants sortissin al carrer, i el jove va-
riste era dins l'cole, tancat.
Llstima! digu el prefecte de polcia. Haurem
d'esperar una altra ocasi. Ara, de fet, amb la caiguda
de Carles x, tampoc no l'haurem pogut acusar de res.
Fra un heroi. Un llibertador de Frana. Esperarem!
Ja ens arribar l'ocasi. No ho dubteu pas!
Si la fatillera va creure que li havia fet un regal pels seus
divuit anys, s'havia ben equivocat. Certament, el dia
del seu aniversari havia rebut la conrmaci que l'ha-
vien acceptat a l'cole Prparatoire. Semblava que tot
comenava a redrear-se en la vida del jove Galois, ns
aleshores massa plena de fracassos i desenganys.
Grcies a la inuncia de monsieur Richard, variste
Galois fou adms, desprs de superar els batxillerats de
lletres i cincies, a l'cole Prparatoire. Havia estat
fundada, amb el nom d'cole Normale, com l'cole Po-
lytechnique, per la Repblica. El seu objectiu era clar:
la formaci dels joves docents futurs. Aquests, en entrar-
hi, es comprometien amb l'Estat a romandre en la funci
pblica un cert nombre d'anys. variste s'hi va com-
prometre per sis anys.

No era pas l'cole que li corresponia, ni per la mena de
docncia que impartia, ni per la ideologia que la gover-
nava. Per era el millor que podia aconseguir. Monsieur

Richard sabia que, amb les portes de l'cole Polythec-
nique tancades, noms quedava l'cole Normale, com
l'anomenava ell. El que no podia saber el bo de monsi-

eur Richard, oh dest!, s que, en aconseguir-li l'entra-
da, condemnava variste a una altra instituci-pres,
como ho havia estat ja el Louis-le-Grand. La ideolo-
gia de l'cole Prparatoire la imposava el seu director,
monsieur Guigniault, un especialista d'histria de la li-
teratura grega. Era un reialista declarat. La seva ideo-
logia era la de la Congrgation: conservadora, partidria
d'un rei fort que defenss els privilegis de la noblesa i del
clergat. Una ideologia regressiva que oblidava els aven-
os de la Revoluci. A tot aix, a ms, s'hi afegia una
por visceral al canvi. Tot canvi l'espantava. De fortes
conviccions religioses, fu que l'cole Prparatoire, lai-
ca segons els estatuts, obligus els seus estudiants a fer
prctiques religioses. La conculcaci d'aquestes obliga-
cions era castigat amb rigor. Faltar, per exemple, dos
mesos consecutius a confessar-se suposava l'expulsi.
variste s'hi trob incmode des del moment en qu hi
entr, el dia 29 de setembre de 1829, uns mesos abans
dels Tres Gloriosos. Momentniament aconsegu dis-
treure's d'aquest fet, redactant laMmoire sur les condi-

tions de rsolubilit des equations par radicaux, que pre-
sent al premi de l'Acadmie a nals de gener, i que mai
ms no fou retrobada. En aquesta poca elabor tamb
els treballs que public al Bulletin de Frrussac.
La matemtica li feia molt ms suportable la incorpo-
raci a l'cole Prparatoire. Li permet oblidar el fra-
cs de l'cole Polytechnique. Feia el mateix que faria si

l'haguessin adms. A l'estiu super l'examen de clcul
diferencial i integral del primer any de la llicenciatura.
Tot semblava anar b. Per el dest s'ha posat al seu
costat. Per la treva fou curta. Ben aviat, massa aviat,
el jove matemtic, romntic i apassionat, es trob amb
un altre fracs. Un doble fracs. El premi, tant temps

.
cobejat, fou concedit a dos excel lents matemtics, cap
d'ells no era variste Galois. Li havien tancat l'nic
cam que li quedava perqu els matemtics de Frana i
d'Europa, li coneguessin l'obra i la vlua. Volia ser un
gegant de la matemtica, per les institucions cient-
ques franceses li ho impediren un cop i un altre.
I, per si aix fos poc, un altre fet deixava ben clar que
l'cole Prparatoire no era digna de tenir entre els seus
alumnes joves com Galois. Tancat darrera les parets,
sense la possibilitat d'unir-se amb els seus conciutadans i
els companys de l'cole Polytechnique, la seva frustra-
ci esdevingu total. No hi havia res que l'uns a l'-
cole Normale, que dirigia monsieur Guigniault. Tota
la frustraci es convert en odi cap als reialistes, cap a
la dinastia dels Orleans. Calia trencar denitivament
amb el passat, i forjar el futur pel qual havien lluitat el
pare i l'oncle. Aquest odi pregon es focaliz en la per-
sona del director. I aviat nasqu la necessitat imperiosa
de la revenja.
Els burgesos, ajudats conscientment o inconscientment
pels liberals, pels republicans, pel poble, havien aconse-
guit trobar una soluci favorable tenen por dels ms
radicals, dels ms revolucionaris per als seus interes-
sos. Aconseguiren establir una monarquia ms ben dis-
posada a defensar-los els interessos, en la persona de
Llus-Felip, un descendent de la lnia d'Orleans.

Quin cop de grcia per a monsieur Guigniault. Ell, que
havia impedit que la seva cole particips activament en
la insurrecci, es trobava davant una nova conguraci
monrquica que no podia pas rebutjar frontalment. Li
calia adherir-s'hi. Per les exigncies del jove Galois
eren excessives per a ell.
variste i els seus companys havien estat tancats du-
rant els Tres Gloriosos perqu l'cole Normale no tenia
els mateixos drets que l'cole Polytechnique dret a
dur uniforme, a l'exercici militar, i a les armes. Ca-
lia reclamar-los. Monsieur Guigniault s'hi opos total-
ment. I aix, mentre l'cole Polytechnique, sota la direc-
ci d'Arago, aconseguia ms drets i llibertats per la seva
participaci a la revolta, la instituci a la qual pertanyia
Galois es vei cada cop ms restringida en les llibertats.
variste s'hi sentia presoner.
La situaci entre variste i el director era de total en-
frontament. La calma no podia durar gaire. El dest
nal d'variste, que es perlava cada cop de forma ms
clara, era l'expulsi de l'cole Normale. Per no seria
sense lluita. Aix el 30 de desembre, Galois envi una
carta a la Gazette des coles, en resposta a una justi-
caci pblica de monsieur Guigniault, de l'actitud que
l'cole Normale i ell mateix havien pres durant els Tres
Gloriosos. Era el principi del nal d'aquesta nova etapa
de la vida d'variste Galois.
Senyor,
La carta que monsieur Guigniault va publicar al Lyce,
en ocasi d'un article aparegut al vostre diari, s del
tot inconvenient. Espero que estareu disposat a desem-
mascarar-lo.
Heus ac els fets, uns fets dels quals en poden donar tes-
timoni 46 estudiants.
El 28 de juliol diversos estudiants volien sortir al car-

rer, amb armes, per monsieur Guigniault els amena
amb avisar els gendarmes per tal de restablir l'ordre. Els
gendarmes, el dia 28 de juliol!
El mateix dia, amb el seu pessimisme de sempre, els havia
dit: Veieu com joves braus, d'una banda i de l'altra,
cauen. Si fssim militars, no sabria per qu sacricar-vos.
Per la llibertat o per la legiminitat? Heus ac l'home que
tot just l'endem portava al capell la coccarde tricoleur.
Aquests sn els nostres liberals convenuts! [. . . ]
La carta seguia exposant el refs del director a les seves
peticions i acabava dient:
Tot, en ell, posa de manifest les idees ms estretes i re-

accionries i un conservadurisme d'all ms negatiu.
La carta variste, sempre apassionat, l'havia signat
amb el seu nom va aparixer signada per un lve de

l'cole Normale.
Davant d'aquestes acusacions, i d'altres cartes posteri-
ors, variste es va trobar tot sol. Tretze companys, de
la branca de lletres, instigats per Guigniault, desauto-
ritzaven Galois.
Els estudiants de segon no van ser pas testimonis dels

fets que s'exposen i per aix neguen a l'autor de la carta
del 5 de desembre els testimoniatges que els reclama.
No era certament l'cole Normale l'escola que corres-
ponia al jove matemtic. Prova fefaent d'aix s que,
quan va necessitar l'ajut dels companys, aquests van fer
costat a monsieur le directeur. El 9 de desembre de
1830, el director va demanar al ministre, monsieur Jo-
seph Merilhom, la seva expulsi. La resposta no es fu

esperar. Segons el registre del Conseil royal de l'Instruc-
tion publique, l'expulsi sortia el dia 4 de gener de 1831.
variste tenia vint anys.
D'acord amb l'informe de monsieur le conseilleur, Victor

Cousin, referents als afers relatius a l'cole Normale, el
Consell pren la determinaci segent:
El Consell,
vist l'informe del director de l'cole Normale relatiu a
l'alliberament del comproms subscrit amb l'alumne Ga-
lois i vistos els motius que s'exposen
Decideix el segent:
L'estudiant Galois abandonar l'cole immediatament.
La seva destinaci es determinar ms endavant.
Un nou fracs damunt les espatlles de Galois. Ell, a
nals de desembre, preveient el que estava a punt d'es-
devenir, fu una crida als seus companys:
Camarades,
Una carta sense nom, rmada simplement per un alum-
ne de l'cole Normale, va ser publicada a la Gazette
des coles, contra monsieur Guigniault, el nostre direc-
tor. Vosaltres heu cregut que haveu de protestar contra
les interpretacions que l'autor de la carta donava als fets
all relatats.
La vostra protesta, per, no ha estat signada ns que
monsieur Guigniault, basant-se en una simple suposici
i d'acord amb els seus interessos particulars, amb les se-
ves prevencions i reserves, m'ha expulsat de l'cole, tot
acusant-me de ser-ne l'autor.
No us correspon pas a vosaltres, ni a mi, el dret de
pronunciar-vos denitivamnent sobre el dret de monsi-
eur Guigniualt. Per el que no heu de suportar mai, ni
patir, s la crrega feixuga de la responsabilitat de la

meva expulsi. s precisament davant dels testimonis de
confraternitat que he rebut de tots vosaltres a l'hora del
comiat, que ell ha gosat dir que heu estat vosaltres els
qui heu pres la iniciativa d'iniciar la meva expulsi.
s cert que abans de la meva partida, que necessitava
d'un refs material consistent, alg ha impedit que efec-
tuessiu aquest acte de justcia. Quan res no hauria hagut
de pertorbar la nostra uni, se us ha aconsellat, per mit-
j del mestre auxiliar monsieur Haiber, que us oposessiu
a la meva permanncia a l'cole. S que heu refusat
aquestes insinuacions deshonroses.
Feu ms, camarades meus; feu ms. No us demano res
per a mi! Us demano, aix s, que parleu pel vostre
propi honor i d'acord amb la vostra conscincia. Sembla
que heu declinat la responsabilitat que se us imposava.
Desmentiu de seguida l'armaci del vostre escrit, perqu
el vostre silenci donaria la ra al ms fort.
Jo sc, ns que arribi la declaraci del ministre, el vostre
company, el vostre condeixeble, i, per la meva vida, el
vostre camarada ms devot.
. Galois
Ning no parl en defensa de Galois, i el jove estudiant
fou expulsat denitivament del sistema educatiu pblic
francs. s que potser tot Frana havia embogit? s que
ning no era capa de veure-hi clar en el cas de Galois?
Oh dest, com has perms que un jove amb notables

.
qualitats intel lectuals i humanes, tan geners com palesa
la carta no demano res per a mi! Parleu pel vostre
propi honor i d'acord amb les vostres conscincies
tingui una vida tan plena de dicultats i fracassos? On
trobar el cam de l'xit i de la glria que el seu cor,

la seva ment, i el seu esperit reclamen amb tanta fria?
On, i quan? Ho saps tu, dest?

Captol 8
El desenss
No serem,
No serem moguts,
igual que el pi
a prop de la ribera,
no serem moguts.
Espiritual negre
Els cants populars, espirituals negres, com si es tracts

.
d'un grup d'escoltes en la nit estel lada de la muntanya,
durant l'aplec omplien el claustre de cincies de la
Universitat. Tots estvem asseguts a terra, compactes,
tan junts que sentem el batec del cors dels companys.
Batecs de por, coratge, llibertat.
Llibertat! Llibertat sindical! cridvem entre can
i canc.
Els dos grans cus, tot contemplant-nos, donaven la m
a les dues magnlies frondoses. Volien protegir-nos. Sa-
bien que estvem desemperats.
141
Feia hores que hi rem all, asseguts a terra, cantant.
Calia fer pinya amb els nostres companys encerclats per
la policia al monestir dels Caputxins de Sarri. La situ-
aci havia esdevingut delicada. Ning no sabia ben b

.
com acabaria. Tothom havia de col laborar, i els estudi-
ants de la Universitat no ho van dubtar ni un moment.
Tot havia comenat en defensa del dret dels universitaris
a sindicar-se lliurement.
Calia debilitar la dictadura des de totes les posicions
possibles. I un mitj era atacar el SEU falangista el
Sindicato Espaol Universitario i les APE Asocia-
ciones Profesionales de Estudiantes. Aix obligava a cre-
ar un sindicat democrtic, tot plantant cara a una de les
moltes prohibicions de la dictadura del general Franco.
Aquest sindicat havia de nixer amb totes les garanties
democrtiques de representativitat i pluralitat ideolgi-
ca. Els partits poltics estaven absolutament prohibits,
per hi havia fora gent que hi estava aliada, de for-
ma clandestina. Existien, amb moltes dicultats, fent
front constantment al rgim franquista. Per crear un
sindicat alternatiu, democrtic, demanava temps. Calia
reunir-se, discutir-ne les bases, xar-ne els estatuts. Aix
s com tingu lloc un esdeveniment histric en la poltca
antifranquista catalana: la Caputxinada. Entre els dies
nou i onze de mar de 1966, al convent dels caputxins
de Sarri, es van concentrar uns quatre-cents cinquanta
representants dels estudiants, els professors i els intel-
lectuals. L'objectiu era com: la creaci del Sindicat
Democrtic d'Estudiants de Barcelona, SDEB.
Els cants van anar parant a poc a poc. Un company,
provist d'un megfon, havia pres la paraula:

El desencs 143
.
Companys! Tranquil litat! El rector comissari ...
Fora! Fora! Llibertats democrtiques ...
Els crits omplien tots els racons del claustre de cincies
i ressonaven en el de lletres. Es trig uns moments a
reestablir l'ordre.
Si us plau, no m'interrompeu! El temps vola. El rec-
tor comissari ha cridat la policia social. La Universitat
est encerclada. Ens trobem, doncs, com els nostres
companys dels caputxins. Hem d'aguantar mentre el
setge, a Sarri, duri. No podem defallir. Companys, per
la democrcia! Per la llibertat!
Per la democrcia! Per la llibertat!
No serem, no serem moguts, igual que el pi ...

La Universitat, el claustre en ple, fou un clam. Els uns
cantaven, els altres feien crits per la llibertat. Era real-
ment impressionant. Si no hagus estat per aquell sen-
timent de por, la pell de gallina hauria estat produ-
da per l'emoci.
Al pis del carrer Calvet, el nerviosisme creixia. Cada
cop semblava ms difcil reconduir la situaci, establir
un dileg per petit que fos amb els agents de la
dictadura. La policia havia decidit entrar a la Universi-
tat. Anaven armats, amb porres i subfusells, protegits
amb cascs i escuts. Realment la situaci era preocu-
pant. Ning no sabia qu passaria. Acabaria tot, com
sempre, amb cops, detencions, pres, i ferits? Hi hauria
algun mort? Els esbirros de la dictadura sentien un to-
tal menyspreu pels amotinats. Les seves vides no tenien
cap valor. Els poltics del rgim sabien que els morts
els eren contraproduents, provocaven reaccions interna-

cionals que no desitjaven. Per, un cop deixats anar
els buldogs del rgim, era difcil saber qu passaria. Hi
havia preocupaci i por. Es notava en l'ambient. Eren
al pis d'un prestigis advocat i historiador catal, ho-
me de grans valors democrtics, un dels lls distingits
de Catalunya, defensor incansable davant els tribunals
espanyols dels drets dels catalans.
Al pis s'havia improvisat un centre de coordinaci po-
ltica, d'organitzaci i d'intendncia. Calia fer arribar
menjar als qui estaven tancats als Caputxins. Feia hores
que no menjaven res. Els monjos ja no els en podien
donar ms. S'havia de recrrer als joves estudiants, als
membres de Comissions Obreres, i als voluntaris de tota
mena. Calia llanar-los menjar per damunt les parets
del monestir convertides per obra de la dictadura i els
seus esbirros, els grisos en parets de pres.
Al claustre tot estava tranquil. El temps passava i l'an-
goixa creixia. Com s'acabaria tot plegat? Incomuni-
cats amb l'exterior, ning no sabia quina era la situa-
ci als Caputxins!
L'home del bigoti i del puro tothom sabia que era una
esbirro va prendre la paraula. Els crits, els xiulets, els
fora!, fora!, no el van immutar gens. Es va mantenir
callat, impassible. Quan, cansats, els crits van auixar,
i el soroll es va anar esmorteint, va dir, amb autoritat:
Callen y escuchen! No me hagan perder los estribos.

Hasta ahora, a pesar de que estn violando la ley, hemos
tenido mucha paciencia. . .
Fora!, fora! van comenar a cridar els ms decidits.
Silenci!, silenci! cridaven els ms esporuguits.

El desencs 145
Sabemos va seguir l'home del puro i del bigoti

que, entre ustedes, hay inltrados. Son comunistas y
masones. No tienen nada que ver con los autnticos
estudiantes. Los estn utlizando para sus intereses, en
contra del orden establecido. Los buenos estudiantes, lo
sabemos muy bien, no pierden su tiempo en algaradas.
No se saltan unas clases irrecuperables. Los buenos es-
tudiantes, lo sabemos muy bien, no atentan contra un
rgimen que les ofrece la oportunidad de aprender, de
ser alguien en la vida, en muchos casos ascendiendo in-
cluso de clase social.
Es fu un silenci sepulcral. Tothom estava callat, a l'es-
pera de les paraules de l'home del bigoti i del puro,
l'esbirro.
Vamos a darles una ltima oportunidad. Abandona-

rn el claustro ordenadament. A medida que vayan sali-
endo, un agente les recoger el carnet del SEU que cada
uno de ustedes le entregar. Los que lo tengan los au-
tnticos estudiantes podrn irse a casa. Los que no lo
tengan quedarn retenidos hasta que alguien se persone y
lo presente. As habremos puesto de maniesto la exis-
tencia de los alborotadores comunistas y masones
que les estn utilizando, que abusan de su buena fe.
En un extrem del claustre s'al un estudiant d'econ-
miques. L'havia vist moltes altres vegades en manifesta-
cions, assemblees clandestines, reunions de PNN pro-
fessors no numeraris, i en algunes misses de dol per
algun obrer o estudiant mort per la policia, o per algun
condemnat pels TOP Tribunales de Orden Pblico.
Que ning no es mogui ... No ens podem moure ns
que no sapiguem qu els ha passat als nostres cama-
rades dels Caputxins ...

Un gris avan decidit cap a l'estudiant que estava par-
lant i el colpej: un, dos, tres ... cops. Els companys
que tenia al voltant es van apartar, arraulint-se. El si-
lenci era propi d'un cementiri. La por va tenyir de blanc
les cares de tots els qui estvem asseguts a terra. Des
de les balconades dels pisos superiors alguns estudiants
van llenar tota mena d'ob jectes contra la policia social i
sobre l'home del bigoti i el puro. Corredisses i rbia. La
social havia comenat a carregar. La situaci era difcil.
Ning no podia ni volia sortir, per la universitat
era una ratera. Rbia, molta rbia. Corredisses, moltes
corredisses. I crits.
Fora, fora!
Libertat, llibertat!
Tamb algun cant:
No serem, no serem moguts ...

La veu freda de l'home del bigoti i el puro s'al per
damunt d'aquell guirigall de portes tancant-se de cop,
crits i cants:
Ustedes y slo ustedes sern los responsables de lo que

ocurra en adelante. Si no quieren colaborar con la poli-
cia para reestablecer el orden se harn cmplices de los
alborotadores, comunistas y masones, y como tales de-
bern sufrir las consecuencias de sus propios actos.
La seva veu era freda, per enrgica; desapassionada,
per violent.
I adreant-se als policies que havien colpejat l'estudiant
d'econmiques, els digu:
Llevnselo a comisaria!
El desencs 147
Tots sabem l'estudiant d'econmiques tamb ho sa-
bia que el portarien a la Jefatura de la Via Laietana.
All ning no el podria protegir durant dies; all seria
torturat, i ning no ho podria evitar.
Els del pis del carrer Calvet maldaven per trobar una
soluci que els fos prou favorable. Sabien que la Caput-
xinada havia estat un xit poltic d'oposici al rgim dic-
tatorial del general Franco. Per calia evitar que s'ha-
gus de pagar un preu massa alt en vctimes. Calia que
el preu fos assumible. I aix cada cop era ms difcil. La
situaci de la plaa de la Universitat es complicava ms
del que s'havia previst i del que era convenient. Certa-
ment ho sabien prou b el temps jugava, en certa
forma, a favor seu ..., per tampoc se'n podien rear
gaire.
Finalment van aconseguir que el gevernador civil de Bar-
celona rebs el prior del monestir de Sarri. Per sola-
ment el rebria a ell! El govern no estava disposat a dia-
logar amb els revoltats, comunistas y masones. Aix
que abandon el govern civil es trasllad al pis del car-
rer Calvet. L'estaven esperant amb nsia. Els infor-
m de l'entrevista:
El governador civil no feia ms que repetir-me:La

Iglesia, y en ella incluimos a su comunidad, no debe
colaborar con los comunistas y los masones. No debe
meterse en poltica. No le corrresponde. Tal actitud
perjudica la imagen de Roma y adems contraviene los
acuerdos contenidos en el Concordato.
No hi havia qui el tragus d'aqu, com si li haguessin
dictat les paraules. Jo li hi insistia que calia trobar una
soluci poltica que fos raonable per a les dues parts.

Razonable! Ha dicho usted razonable? No en volia

ni sentir parlar, de buscar solucions. Los amotinados
no merecen ningn respeto por nuestra parte. Merecen la

crcel!, deia. Jo li hi insistia que una acci violenta en
un edici de l'Esglsia perjudicaria moltssim la imatge
del govern espanyol ms enll de les fronteres.
Desprs de repetir-me una vegada i una altra les matei-
xes paraules, i d'insistir jo en el perjudici que una acci
policial podia comportar potser feia una hora que par-
lvem sense dir res de nou em va deixar sol. Va trigar
una bona estona, i quan va tornar es va seure davant
meu i molt secament em va dir: Si salen de uno en

uno y, a medida que vayan saliendo, se identican, no
tomaremos represalias. Vaig intentar d'obtenir algu-
na garantia. Colric, em va cridar: Garantias! Qu
garantas? Le ofrezco una solucin ms que generosa

para los amotinados, y usted me pide garantas. Es
va tranquil litzar i em va dir: Plantelo a los amoti-
.
nados y a sus cabecillas. No haremos ms concesiones.

Hoy queremos a todo el mundo fuera del convento. Si
no, entraremos!
Entre els que es trobaven reunits al pis del carrer Calvet
hi hagu un moment d'esglai:
La situaci s delicada digu Josep Benet. Al
convent hi ha persones molt signicades, buscades per la
policia. Damunt les espatlles d'alguns d'ells hi ha acusa-
cions molt severes ... Aix que els identiquin els empre-
sonaran i, a alguns, els sotmetran a consell de guerra ...

Es fu un silenci.
No hi ha cap manera de fer-los fugir? pregunt un
dels assistents, un home baixet amb cara de preocupat.

El desencs 149
No! Impossible! El convent est absolutament encer-
clat. Podrem provar-ho de nit, per s molt perills. A
ms, el governador civil vol tothom fora abans de la nit.
Hem d'evitar que hi hagi trets digu Benet. Els
trets sn perillosos. Els fan a l'aire, diuen, per toquen
a qui els interessa. Prou que ho sabem!
Novament es fu un silenci.
No podrem fer passar per monjos els ms comprome-
sos, ns que tot passs? pregunt un estudiant rosset
amb un bigoti incipient.
.
Has llegit massa novel la negra. Aix va de veres ...
Per ...
No, no s possible! El prior va tallar la discussi.
M'han demanat una llista completa dels monjos del con-
vent com a condici per ser rebut pel governador civil.
Potser ja tenien pensada la soluci que desprs de tanta
estona m'han proposat. En sortir, el policia que m'ha
acompanyat a la porta, m'ha dit:Y le exigimos que

los monjes se mantengan al margen. Completamente
separados de los amotinados.
Caldr fer una mica de temps, aviam com evoluciona
tot plegat. A la plaa de la Universitat es compliquen les
coses. Per al govern civil tamb. No crec que vulguin
gaires detinguts. No els conv que aquest fet esdevingui
una victria de l'oposici.
I dirigint-se al prior, Josep Benet li digu:
.
Moltes grcies per la vostre col laboraci, pare. L'a-
companyarem al monestir.
Cap a les tres de la tarda, comenaren a aparixer pro-
fessors no gaires, s clar amb pa i xocolata. No n'hi
havia per a tots. Per es va repartir com es va poder. Les
corredisses, les agressions per part de la policia social,
el llanament d'objectes, havien parat feia una estona.
Tot tornava a estar tranquil. L'espera s'allargava. Uns
quants representants improvisats dels estudiants que ens
trobvem al claustre s'havien reunit amb un capit de
la policia i amb l'home del bigoti i el puro. Negociaven.
Nosaltres, al claustre, asseguts a terra, amb molta gana,
cantvem, cridvem, tremolvem de por, espervem.
Finalment s'arrib a un acord. Eren ms de la set de
la tarda. Havem resistit deu hores. Els companys, a
Sarri, ho tenien ms pelut ...
Vrem sortir amb la cua entre les cames. No entenem
res del que havia passat. No aconseguem comprendre
cap dels seus arguments. La nostra proposta era concre-
ta i estava ben elaborada. Podia fer molt de mal, per
ells, els qui ens havien rebut, els qui decidien all que
calia fer, a qui calia donar suport i a qui no, l'havien re-
butjada. Per a nosaltres, era totalment incomprensible!
Havem perdut la batalla davant els capitostos, tres ho-
mes i una dna. Els coneixem. Els havem vist moltes
vegades davant nostre a les manifestacions. Sabem qui
eren. Tenien un nom. Se l'havien guanyat amb la seva
lluita. Ells, en canvi, no ens coneixien. No sabien res de
nosaltres. No rem ning. Potser tres de tants i tants
simpatitzants que formen els exrcits, les multituds, la
infanteria, els de la lluita sorda i constant, com can-
tvem a vegades plagiant Raimon. rem annims.

El desencs 151
Havem perdut una batalla, per ni la Marta, ni l'An-
dreu, ni en Miquel, ni jo, no estvem disposats a perdre
la darrera. Ho portarem a l'Assemblea. Les decisions
del Sindicat eren assembleries.
La Caputxinada havia quedat enrere. Feia gaireb un
mes. La soluci no havia fet tant de mal com s'espera-
va. Algunes personalitats del mn universitari profes-
sors de prestigi com Aranguren, Tierno Galvn i Garca
Calvo en varen sortir fora perjudicats. Van perdre
la seva ctedra. Per el Sindicat Universitari s'havia
fundat i res no el podria fer morir. Almenys aix s
el que alguns criem. El SEU seguia sent qui tenia els
menjadors universitaris i la cooperativa. No havia per-
dut inuncia. Calia fer quelcom per arrabassar-la-hi en
part, llenar-li un torpedo a la lnia de otaci, fer quel-
com de concret que el debilits i que permets actuar
en contra seu sense haver-se de manifestar pblicament
i constantment pels carrers. Calia quelcom ms concret.
I aix s el que nosaltres volem aconseguir.
Quan la mesa ens va donar la paraula, vam exposar la
nostra idea.
Volem crear una cooperativa. La nostra prpia coo-
perativa. Aix tots els estudiants podrem fer el boicot a
la cooperativa del SEU ...

Aix, de moment, no s possible va interrompre un
dels membres de la mesa, sense respectar el torn de pa-
raules.
Company, nosaltres tenem la paraula vaig dir.
Desprs seguint la lnia del que deia abans que el com-
pany de la mesa em talls, vaig preguntar:

Per qu no s possible? Hem buscat un local al carrer
Aribau. El seu propietari est diposat a llogar-nos-el.
No li fa por arriscar-se. Ens el lloga de franc ns que la
cooperativa sigui rendible ... Aleshores convindrem un
lloguer just ... d'acord amb els ingressos ...

El company de la taula, em va tornar a tallar:
Em sembla que no cal que continus, company. Aix
no es pot dur a terme.
Que parli! Que parli! van comenar a cridar els que
estaven amb mi en el projecte. Els seus crits van aixecar
un clam.
Que parli! Que parli!
Deixeu-lo acabar! Deixeu-lo acabar!
Ens trobvem reunits a l'Aula Magna. Devia ser l'Au-
la Magna de la pols i de la decadncia. Era pattica.
Era un voler i no poder. Uns cortinatges de vellut ver-
mell emmarcaven els grans nestrals, com a les cases de
pro del barri de Pedralbes. Aquestes, per, estaven to-
talment arnades i polsoses. La tarima estava corcada i,
quan t'hi passejaves, els taulons s'aixecaven. Era, a ms,
plena de forats. Si et distreies, podies car-hi una cama.
Tota ella era llbrega de tan fosca com era. Els llums
no feien prou claror. El sol no hi entrava gens ni mica
de tan bruts com eren els vidres de les nestres. Les
cadires estaven tan malmeses que, malgrat que l'Aula
estava plenssima, la meitat eren buides. No s'hi podia
seure.
L'Aula Magna contribua, amb el seu aspecte venut
com un decorat pensat per a l'ocasi a ambientar
aquella assemblea surrealista, que havia comenat ven-
uda per la voluntat explcita dels qui la comendaven.

El desencs 153
Ja hem parlat amb alguns subministradors de mate-
rial escolar vaig seguir exposant. Encara hem de
parlar amb les editorials, per ja hi hem connectat ...

Com heu gosat? exclam un altre company de la
taula, el segon comenant per l'esquerra.
Tots l'admirvem. Se la jugava constantment. Era un
dels nostres dols, un dels representants estudiantils ms
signicats ... Anys ms tard me'l tornaria a trobar. Ocu-
pava un lloc de responsabilitat a l'administraci pblica.
Oh Du, com canvia tot ... Jo tamb havia canviat.
s que potser no ho vreu entendre? No us ho van
deixar ben clar que haveu d'abandonar la idea? fu el
membre de la taula que havia parlat, tot interrompent-
me.
S li vaig conrmar. Aix s precisament el que ens
van dir, per no en vam comprendre les raons que se'ns
van donar. s per aix que ens va semblar que havem
de portar-ho a l'Assemblea, que s autnoma. Volem
que l'Assemblea, com a rgan mxim, ens escolti i voti
lliurement la nostra proposta!
Que parlin! Que parlin! van dir els qui estaven a
l'Aula Magna, amb un sol crit.
.
La taula es va mantenir tranquil la, esperant que retor-
ns la calma. Aleshores, el membre de l'esquerra que ja
havia parlat abans, l'dol, va dir:
No els podem deixar parlar, sense deixar-vos clar per
endavant qu s el que realment planegen aquests que es
diuen companys. Ens plantegen que donem suport a un
negoci privat, personal, que no t el suport en absolut
del Sindicat Democrtic d'Estudiants. Es volen apro-
tar de la vostra bona fe, companys! Per nosaltres no ho

podem permetre! I no ho premtrem! Us volen fer creu-
re que amb aquesta iniciativa, insisteixo privada, acon-
seguiran una millor implantaci de l'SDEP, competint
amb el SEU i la seva cooperativa ...

Res del que dius no s cert vaig cridar tant com
vaig poder. Ens havien ofs. Com aquell que no fa
res, el company, l'heroi, havia embrutat unes intencions
nobles, i alhora moltes hores de feina i de reexi, dels
meus companys, meva, i d'algunes persones que, desin-
teressadament, ens havien a judat. Aix no ho podia
pas tolerar.
Es fu una mica de silenci que aprot la Marta per
parlar. Estava ben enfadada.
Retira ara mateix les teves paraules. s una ofensa i
no t cap mena justicaci. Saps molt b que les teves
paraules sn falses. Ets un mentider. Mai no m'ho hau-
ria esperat de vosaltres, els que esteu a la taula, per
molt menys de tu que tantes vegades has defensat la
llibertat d'acci.
Doncs no ho retito. s que potser no pensveu fer un
negoci privat?
S, pensvem fer-lo, per tu en saps la ra. Tu hi
eres quan ho vam proposar als dirigents del Sindicat
Democrtic. La seva resposta fou ben estranya: Ara
com ara el Sindicat no es pot fer crrec d'un projecte
com aquest ... No t tancs!.
I aleshores vosaltres, burgesos!, a desgrat de l'opi-
ni dels dirigents del Sindicat Democrtic, vareu deci-
dir convertir-lo en un negoci privat. Companys, podem
permetre que, amagant-se darrere nostre, plantegin in-
teressos particulars?
El desencs 155
No, no! Fora, fora!
Votem la proposta dels companys digu el qui pre-
sidia la mesa.
Un moment! No tan de pressa! Abans ens heu d'es-
coltar! Vaig cridar tan com vaig poder. s que ja
no es respecta la llibertat d'exposar les idees amb de-
tall i sense interrupcions malvoles? Nosaltres i aix
ho vrem comunicar als dirigents sindicals estvem,
estem, disposats a crear una cooperativa alternativa al
SEU, per que sigui la cooperativa del Sindicat, i no pas,

com us volen fer creure ara, la nostra cooperativa parti-
cular. Els vam proposar que el Sindicat era qui l'havia
de crear i gestionar. Nosaltres havem pres noms la ini-
ciativa, per era una inciativa del Sindicat. No volem
pas guanyar-hi res.
Aix s, en tot cas, el que cal votar, companys! vaig
seguir dient sense gaireb ni respirar per tal que no em
prenguessin la paraula. Voleu o no voleu una coope-
rativa que pertanyi al Sindicat i que sigui una concreci
de la nostra voluntat de rebuig al SEU? La voleu? S, o
no? No hi ha res ms a discutir, perqu no es proposa
altra cosa que aix que us acabo de dir!
S ... van cridar molts.
No, no s possible van exclamar uns quants.
Per qu? Expliqueu-nos ben clarament, per qu no
s possible la creaci, per part del Sindicat Democrtic
d'Estudiants i Professors, d'una cooperativa alternativa
a la del SEU?
Mira que sou tossuts! fu el company de l'esquerre
de la mesa, l'heroi. Us ho vam deixar ben clar! No ho
podem fer perqu no tenim tancs!

Per qu hi tenen a veure els tancs amb tot aix? No
ho entenem! digu la Marta, que seguia ben enfadada.
Potser perqu la idea havia estat seva.
Companys! El Sindicat Democrtic s, ara com ara,
una gran victria contra la dictadura de Franco, per
alhora s frgil, molt frgil. No ens podem premetre cap
mena de fracs, ni de reculada. No podem ensopegar.
Cada pas que faci ha de ser un pas endevant, un pas que
ajudi a consolidar-lo.
Aix s precisament el que pretn la nostra proposta.
Consolidar el Sindicat davant el SEU digu la Marta,
molt excitada.
Ben al contrari. El debilitaria li va respondre, sen-
se dubtar-ho gens, l'heroi. Els permisos haurien d'a-
nar en nom d'un particular. Ho teniu clar aix, oi
companys!? ... I, malgrat tot, un cop aquesta empre-
sa del Sindicat amb nom privat hagus obert les portes,
no podrem permetre que fos cremada pels falangistes, o
pels feixistes ... El Sindicat l'hauria de defensar contra
els escorcolls policials, els accidents fortuts provocats,
naturalment. I tot aix ara com ara no ho podem garan-
tir! Ens calen tancs! s que no ho veieu companys? No
ens podem jugar el futur per la veleitat d'uns companys
que, potser, noms potser, actuen de bona fe.
Darrere d'ell prengueren la paraula d'altres membres.
Amb prou feines ens deixaven intervenir. A poc a poc el

.
nostre projecte, un projecte fet amb il lusi, amb ganes
de contribuir a la consolidaci del Sindicat Democrtic,
es va convertir en el pitjor dels casos en un negoci
de la burgesia que volia apuntar-se l'xit del Sindicat en
beneci propi. I, en el millor dels casos, era la proposta

.
d'uns il lusos, feta sense mesurar-ne les conseqncies,
El desencs 157
que posaria en perill quelcom molt ms sagrat, la prpia
existncia del Sindicat Democrtic, una de les ms grans
victries dels demcrates en contra dels feixistes.
Vrem perdre la votaci. La Cooperativa del Sindicat
Democrtic va avortar, i com tots els avortaments va ser
oblidada ben aviat. Aquesta experincia, per, em va fer
replantejar moltes coses. Els darrers tres anys noms feia
que replantejar-me la meva manera de pensar, la meva

.
vida, la meva formaci personal i intel lectual.
Els jesutes de Sarri m'havien ensenyat molt b les ma-
tries del batxillerat, i aix els ho deuria tota la vida.
Sense ells la meva vida probablement hauria estat molt
diferent. Per, pel que feia a la situaci poltica i a la
resposta que cada un de nosaltres havia de donar davant
la societat concreta en qu vivem, la qesti era molt
diferent. Els jesutes, com els de casa, ho havien obviat.
Una resposta de fe, acompanyada d'aquell concepte de
caritat completament indestriable de la compasi envers
els qui eren inferiors, menys capacitats, menys dotats,
era sucient. Els havem d'ajudar des de la nostra posi-
ci superior, per no calia fer res per canviar la situaci.
N'hi havia prou amb la delitat a les creences dels nos-
tres pares Deu-me la fe dels meus pares, deu-me la fe
dels meus pares, deu-me la fe dels meus pares, pot ser el
que em manca a mi. Fe, catecisme, i litrgia. Heus ac
el cercle complet. I aix s el que fiem des de la Congre-
gaci mariana a la qual, en un desig romntic d'ajudar,
ens havem apuntat, pensvem que lliurement. Quin
cmul d'errors! El Domund, la recollida de menjars i jo-
guines per als ms pobres pels volts de Nadal, les classes
de catecisme amb pa amb xocolata i cinema a les sis de
la tarda dels diumenges a la barriada de Verdum ...

A la Universitat vaig descobrir el fet poltic. La po-

lis hu-mana en contraposici amb la polis divina. Vaig
descobrir l'home i el dret a gaudir de totes i cada una de
les seves llibertats. Vaig descobrir que moltes totes
les llibertats estaven disminudes per la voluntad d'un
sol home, un dictador, el general Franco. N'havia sen-
tit a parlar moltes vegades, per sempre com d'un heroi
que ens havia deslliurat dels anarquistes i els seus assas-
sinats, d'una situaci de revolta intolerable. Ell havia
salvat Espanya d'una mena de terror de la classe obre-
ra anarquista en contra d'una burgesia civilitzada, que
creava llocs de treball i feia que el pas fos ms ric, ms
acceptable, ms modern.
A la Universitat vaig descobrir que em calia decidir en
quin mn volia viure. En un mn hum, fet de i per
ssers humans lliures, amb les limitacions prpies de la
condici humana, o en un mn div de lleis divines
que, de fet, no era d'aquest mn. La decisi no va ser
gens fcil. Les rmores eren moltes, familiars, educati-
ves, ideolgiques ... Per la lectura de nous llibres ns
aleshores prohibits m'hi va ajudar molt. Vaig llegir frag-
ments de Marx, ngels, Fromm, Camus, Sartre i, sobre
tot, Mounier, el diari d'Anna Frank entre molts d'al-
tres. Em van a judar a entendre que rem humans! rem
responsables de la defensa dels nostres drets, de les nos-
tres llibertats, de la nostra llengua i de la nostra cultura.
rem una naci i l'havem de defensar perqu ning no
ho faria per nosaltres. Ni les institucions espanyoles, ni
tampoc les internacionals, com ara l'ONU, i molt menys
encara l'Esglsia com a instituci. Vaig descobrir que hi
havia capellans els capellans comunistes, els deien
que, amb la seva vida i testimoni, s'enfrontaven a una
visi apoltica de la religi. Des de tots els vessants, ca-

El desencs 159
da un de nosaltres havia de fer la seva lluita sorda i
constant, sense sures, i voluntariosa.
Per, com dur a terme una lluita d'aquesta magnitud
de manera protosa per a tots? Aquesta pregunta em
va preocupar fora temps, ns que vaig descobrir l'e-
xistncia dels partits poltics. Uns eren ideolgicament
ans a la doctrina cristiana i d'altres se n'allunyaven
ms. Alguns ns i tot de primer els vaig considerar
molt perillosos eren comunistes. Els jesutes ens ha-
vien deixat ben clar que el comunisme era una doctri-
na condemnada per l'Esglsia, atea, destructora de les
llibertats, dogmtica, dictatorial ... Conixer i decidir
quina ideologia poltica podia ser la ms benefactora,
em va dur una mica de feina. Finalment vaig descobrir
el PSUC i tamb CCOO. Defensaven els drets dels ms
febles, dels treballadors, dels catalans, sempre que l'oca-
si ho demanava. Eren perseguits i empressonats, per
seguien endavant. Res no els feia por. Tota aquesta
recerca vital l'havia de compaginar amb els cursos de
primer el curso selectivo i segon, ja noms per a
matemtics i fsics. Amb les classes particulars. I amb
el cinema, la lectura, el festeig ...

Per nalment m'havia decidit. M'aliaria a un partit
d'esquerres moderat. Els partits extremistes, ho he
de reconixer, em feien basarda. Tenia una formaci
de dretes. M'aliaria al PSUC. Per ho havia resolt!
Per, com diu la dita, Mai no s'ha de dir blat ns que
s al sac i ben lligat.
L'Assemblea em va obrir novament els ulls. Darrere
de la defensa de les llibertats un fet innegable s'hi
podien amagar postures dogmtiques, postures que vul-
neren all que diuen defensar. Interessos partidistes po-
den imposar-se als interessos del conjunt, i ns i tot a

.
les propostes i il lusions d'una minoria. Novament la
qesti del respecte a les minories. M'havia adonat que
un dels punts ms delicats en tota defensa de les lliber-
tats s que les ma jories slidaments establertes i que,
naturalment, detenen el poder respectessin les minories,
gaireb sempre molt ms febles: els negres, les dones,
els minusvlids, les nacions sense estat ... Ho vaig veu-
re clar! Els partits forts menyspreaven les minories, els
corrents d'opini. Exigien un sotmetiment total a les
directrius emanades del comit poltic. Si em feia d'un
partit hauria de combregar amb rodes de mol, unes ro-
des diferents de les petites rodes amb qu combregava a
la capella de l'escola, per en denitiva rodes.
Jo el que volia era, per damunt de tot, romandre del a
mi mateix, a les meves prpies ideees i opinions. Lliure
per defensar les llibertats totes les llibertats, la de-
mocrcia que acabava de descobrir i em fascinava,
la llengua i la cultura, quan em sembls oport. I mai
ni aleshores ni ms tard no em vaig aliar a cap
partit poltic. Vaig procurar ser present amb una pre-
sncia grisa, sorda i constant quan va caldre defensar
el dret, la llengua, la llibertat i, molt ms greu encara,
una vida llevada injustament per l'nsia de poder dels
feixistes que governaven.
El desengany fou molt fort. Per, de moment, em que-
daven les matemtiques. Ara que, fruit de l'Assemblea,
el projecte de la cooperativa no anava endavant em que-
dava ms temps per dedicar-me a l'estudi d'aquella dis-
ciplina apassionant. Hi dedicaria tota la meva atenci.

Captol 9
Magister
On pus perfecta s la obra, major signicana

dna de la saviesa del mestre que l'ha feta.
Ramon Llull
El primer dia de classe, el professor d'lgebra el ma-
teix professor d'lgebra que moriria tot fent classe el
darrer dia del curs d'aquell any que jo era elegit per a
un crrec acadmic, trenta anys ms tard ens havia
fet un programa de l'assignatura, que posava de ma-
nifest les parts ms boniques. I, desprs de la teoria
de cossos va dir podrem desenvolupar amb natura-
litat la teoria de Galois . L'espervem amb ansietat.
El curs es desenvolupava parsimoniosament, lentament,
amb aquella capa d'avorriment que sempre acabaven te-
nint els cursos de nou mesos.
Per, en aquell curs de tercer, no vrem pas veure ni de
lluny l'esmentada teoria. Les vagues dels estudiants, en
defensa de les llibertats, del Sindicat Democrtic, de la
161
democrcia, de les institucions, i les dels professors pel
retard en el cobrament dels sous, per les condicions in-
acceptables d'interinitat, per l'expulsi d'uns companys
catedrtics de la Universitat espanyola a causa de la seva
defensa de la llibertat sindical, van fer que el curs fos ben
minso. El doctor Mallol va haver de reduir drsticament
el programa i la teoria de Galois en va rebre, un cop ms,
les conseqncies. Fou com si el dest del jove matemtic
plans damunt d'aquell curs acadmic ple de poltica.
Vaig trigar encara dos anys a rebre les primeres llions
sobre la teoria de Galois. I la presentaci que se'ns va
oferir va ser absolutament terica, completament allu-
nyada de les intucions enormement riques que t la te-
oria. Ara, amb la distncia que donen els anys i vista
la meva capacitat per intuir ms enll d'all que m'ense-
nyaven, em pregunto qu hauria ents, si l'any del Sin-
dicat, el doctor Mallol, hagus disposat de prou temps
per explicar-nos tot l'entrallat de la teoria de Galois.
s que, potser, en tots els meus anys d'estudi m'havia
fet mai cap pregunta que em permets una comprensi
clara, intutiva i profunda de la teoria del jove matem-
tic francs? No, mai no me n'havia fet cap. No en sabia
res de res, jo, de la teoria de les equacions polinmiques.

No en sabia res de res, jo, d'Abel i de Galois. No sa-
bia ni qui eren, ni tampoc que havien mort molt joves,
massa joves.
El fet que el programa d'lgebra queds escurat va ser
una nova frustraci que, encara que justicada per la
situaci poltica de la vida universitria del moment,
no per aix era menys frustrant. Contra els qui, pels
carrers, al barri, i ns i tot a casa, deien: Amb l'es-
for que costa un universitari ben format, ells perden el
temps amb totes aquestes bajanades ... ms valdria que

Magister 163
traballessin, hi havia la nostra frustraci cada cop que
alguna part de les matemtiques quedava sense expli-
caci, o amb una explicaci decient. Quantes vegades
no ens n'haurem de lamentar! Certament, les activitats
que feien que el curs no avancs eren importantssimes,
perqu preparaven el futur poltic de Catalunya i d'Es-
panya, un futur, d'altra banda, no gaire lluny. Certa-
ment, en la vida d'un jove encara que sigui un jove
universitari no tot s estudiar. Hi ha moltes altres
activitats que no poden ser desodes. Per, tot i aix,
aquell curs el curs del Sindicat Democrtic no vaig
aprofundir l'lgebra tot el que hauria fet falta!
El Cejas o si ho preferiu el senyor Toms ho havia
deixat ben clar el primer dia de classe.
Este ao me han asignado el curso de matemticas.

Yo soy profesor de historia y, la verdad, las matemticas
las tengo muy olvidadas. Por esto espero que me ayu-
den, al mximo, en todo lo que puedan. Cuando uno de
ustedes se considere preparado para exponer alguno de
los temas que les ir indicando por adelantado para que
se lo estudien en su casa por su cuenta, le permitir que
salga a la pizarra y lo exponga a sus compaeros. . .
Aquell tercer de batxillerat per a mi, era el segon
curs als jesutes va ser d'all ms apassionant. Vaig
descobrir-hi una llengua el llat que m'apropava als
clssics i un llenguatge l'lgebra, que em permetia
de resoldre problemes que altrament m'hauria estat molt
difcil de resoldre i, en alguns casos, impossible. Per,
a ms de tot aix, vaig descobrir la passi per explicar
les coses que descobria als altres, als companys. Era
apassionant, per no era fcil. Quan et semblava que ja

ho havies ents del tot, una pregunta d'un company o
del Cejas et deixava clavat en la teva incomprensi.
Por qu una ecuacin de segundo grado a veces tiene

veces una y a veces ninguna? em va preguntar un bon
amic, en Joan Querol. Jo de moment no vaig ensopegar-
hi. El Cejas ja ens ho havia dit: Este curso dare-

mos las ecuaciones de primer grado, los sistemas de dos
ecuaciones de primer grado con dos incgnitas, y tambi-
n las ecuaciones de segundo grado. As adelantaremos
materia para que, en cuarto, puedan repasar con ms
tranquilidad, en vistas al examen de revlida. Vaig re-
exionar la pregunta que m'havia fet en Joan. Va passar
ben b una setmana ns que vaig trobar-hi una resposta
satisfactria. rem al pati, per no jugvem. De fet no
ens agradava jugar a futbol. Hay que correr. Hay que

jugar. Hay que liberar energas. A su edad esto es muy
importante. Per a alguns no ens agradava ni crrer, ni
xutar pilotes, ni res de tot all. Ens trobvem en un rac
.
del pati i xerrvem. Ens explicvem la darrera pel lcula
que havem vist, o b on havem anat el diumenge, o
b com era aquella noia amb la qual ens creuvem quan

.
venem al col legi. Li vaig dir:
Joan, ja ho tinc. Fixa-t'hi b. Una expressi de segon
grau representa una parbola. La podem dibuixar, un
cop xats uns eixos adequats. Resoldre l'equaci s el
mateix que trobar els punts en qu la parbola talla l'eix
d'abscisses. Ara b, quines sn les possibilitats de tall?
Que la parbola talli la recta en dos punt, que la toqui
en un sol punt s el cas de la tangncia, o b que
no la talli en cap punt. M'ho va contestar de seguida
com si ja ho hagus pensat pel seu compte. Em va dei-
xar una mica perplex.

Magister 165
Exacte! faig dir-li, potser una mica decebut.
S, per aix no aclareix la pregunta que jo em faig
va dir en Joan. Jo voldria saber si hi ha alguna ra
de tipus algbric, que no necessiti la geometria.
No vaig saber que dir!
Al vespre, mentre sopvem, vaig contar l'experincia als
de casa. Els vaig dir que m'apassionava aix d'ensenyar,
per que era ben difcil. El pare llegia com sempre
, com si no hi fos. Al cap d'una estona quan hagu
acabat de llegir el captol em va dir:
Valeri, la paraula mestre ve del llat magister. Signi-
ca tres vegades ms. Ning que no spiga tres vegades
ms que aquell a qui ensenya no pot ser mai un bon mes-
tre. Fill, va continuar, mentre jo el mirava astorat
si realment et vols dedicar a ensenyar, haurs d'apren-
dre molt ms que no pas un altre. Haurs d'aprendre
tres vegades ms que qualsevol dels teus companys.
Aix que el senyor Toms no m'agrada que li di-
guis Cejas, els mestres s'han de respectar fa amb
vosaltres s molt formatiu perqu us obliga a reexio-
nar, i aix sempre s bo. Per t una part dolenta. Us
fa ser mestres i aix s molt difcil, jo diria que ns i
tot s excessiu per a la vostra edat. Tingues-ho sempre
molt present i no permetis que l'experincia d'aquest
curs d'lgebra et provoqui massa angoixa. Quan no en-
tenguis alguna cosa, diga-m'ho. La pensarem plegats ...

Jo ho tenia clar. Seria mestre. Res ni ning no m'ho
impediria. Per, de qu?

Van passar dos cursos i em vaig trobar fent cinqu. El
curs em va resultar molt avorrit. Les matemtiques
combinatria, logaritmes, nombres complexos, trigo-
nometria eren fora senzilles, gaireb tot eren receptes
de memria. No vaig ser capa de captar la profunditat
d'algunes de les eines que em posaven a les mans. No
vaig ser prou hbil per copsar el vincle ntim que hi ha-
via entre la matemtica que cada vegada m'agradava
ms i el dibuix lineal que em terroritzava. Per qu
ning no m'hi va ajudar? s que no calia? Potser s'espe-
raven que fos prou madur per lligar-ho pel meu compte?
A tercer m'havien ensenyat a resoldre equacions de pri-
mer i de segon grau. Aquestes darreres es resolien mit-
janant una expressi algbrica estndard, en la qual no-

ms intervenien els coecients del polinomi, les quatre
operacions aritmtiques elementals la suma, la res-
ta, la multiplicaci, i la divisi, i nalment l'extracci
d'arrels quadrades. Aix, sense tanteig de cap mena,
podem resoldre qualsevol equaci de segon grau, i ob-
tenem totes les arrels possibles. Quan l'arrel quadrada
no existia, era que l'equaci no tenia soluci.
Ara, a cinqu, tot canviava. Els nombres complexos ho
canviaven tot. Quina cosa ms curiosa, qualsevol nom-
bre tenia tantes arrels com indicava l'ndex de radicaci.
Tot nombre fos positiu o negatiu tenia dues arrels
complexes. Aix permetia d'armar que tota equaci
polinmica de segon grau sempre tindria dues solucions,
que podien ser, aix s, iguals o diferents.
Ara podria haver respost la pregunta que, dos anys abans,
m'havia fet en Joan:
Ja ho tenim. Les equacions tenen les solucions en
certs dominis numrics. Segons el domini que agafem,

Magister 167
tindrem o no solucions. Si el domini s massa pobre,
els nombres reals, per exemple, algunes solucions no hi
seran, perqu algunes arrels quadrades no hi sn. Per si
ampliem el domini numric, pot esdevenir que ara s que
hi siguin. Tot depn doncs del domini en qu volguem
resoldre l'equaci que se'ns proposa. Ho veus?
Aix s el que li podria haver dit a en Joan, si jo ma-
teix me n'hagus adonat. Per dissortadament no va
ser aix. I, si me n'hagus adonat, de ben segur que
m'hauria preguntat qu passava amb les altres equaci-
ons polinmiques amb les de tercer, quart, cinqu ...

graus. Nosaltres les resolem amb un giny molt divertit,
per una mica atzars: la regla de Rufni. Per tanteig.
Era difcil trobar-ne les solucions, amb aquest algoris-
me. Noms aconseguies trobar-les si alg havia pen-
sat molt b l'equaci, per si volies resoldre'n una a
l'atzar, segur que no aconseguies pas cap arrel.
Per qu no se m'acud preguntar-me si per a aquestes
equacions, ms sosticades, hi havia expressions alg-
briques estndards de resoluci, com passava amb les de
segon grau? Potser vaig fer massa conana als meus
professors, i vaig pensar que si m'hagus estat necessa-
ri saber-ho m'ho haurien dit. Potser vaig pensar que
m'ho haurien dit, en cas que l'expressi hagus existit.
O potser, no vaig pensar res. Com tantes i tantes vega-
des, em va fallar l'olfacte.
Per qu no em van ajudar a educar l'olfacte? s que no
sabien que als matemtics els va costar molt haurien
d'esperar ns al segle xvi ns que dos matemtics
italians del renaixement, Tartaglia i Cardano, trobes-
sin la manera estndard de resoldre una equaci cbica
de tercer grau mitjanant expressions algbriques
dels coecients, les quatre operacions elementals, i l'ex-

tracci d'arrels quadrades i cbiques? Per qu no ens ho
van dir? s que no sabien que tamb van trobar la ma-
nera estndard de resoldre les qurtiques les equacions
polinmiques de quart grau per mitj d'una expressi
algbrica amb radicals dels coecients?
No ho s. El que s s s que jo vaig trigar molt temps
a saber-ho. Massa temps! Ning no m'ho va dir. No
ho deia cap d'aquells llibres de matemtiques del bat-
xillerat. No ho vaig saber ns que fent segon curs de
matemtiques, ben atzarosament, ho vaig trobar en un
llibre d'lgebra. Tot s als llibres, ens deia sovint un
professor de probabilitat de la facultat. El fet em va
sorprendre. Que ignorant que arribava a ser. I ho vaig
preguntar als companys:
Escolta'm els preguntava tu sabies que les cbi-
ques i les qurtiques sn resolubles amb expressions an-
logues, per ms complicades que les que es fan servir
per resoldre les de segon grau?
La resposta fou, llevat en el cas de la Carme i d'en Pere,
negatives. Aquest dos eren casos especials. Sempre ho
sabien tot. Sempre ho entenien tot. Eren bons com-
panys i t'ajudaven en tot el que els demanaves. Recordo
que un dels companys, en Navarro, va voler veure'n la
frmula. Tots dos vam anar al seminari aix s com li
diem a la biblioteca, sense que sabssim el perqu i
la vam buscar en aquell llibre francs, titulat Mathma-

tiques speciales. El que hi vam trobar va apassionar-lo.
Volia saber com es feia i per qu. Hi vam esmerar ben
b la meitat de la tarda, ns i tot vrem fer alguns exer-
cicis senzills. Per cap dels dos no ens vam preguntar:
I qu passa amb les equacions de cinqu grau? I amb
les de graus encara ms grans?

Magister 169
B, jo no m'ho vaig preguntar. Si en Navarro s'ho va
preguntar, no m'ho va dir. Sabem ens ho havien dit
quan fiem el curso selectivo que:
Tota equaci polinmica amb coecients reals o comple-

xos t tantes solucions complexes com indica el seu grau.
La demostraci que vrem seguir al selectivo era la ma-
teixa que havia elaborat Pierre-Simon de Laplace a les
seves Leons a l'cole Normale. Jo si en Navarro ho
va copsar, no me'n va dir res no vaig ser pas capa de
distingir entre el fet de saber que una equaci t solu-

ci i el fet de disposar d'un mtode estndard de clcul.
Potser si hagus estat capa de copsar aquesta difern-
cia no s si en Navarro la va copsar, m'hauria pogut
fer una pregunta clau:
S que una quntica t cinc solucions complexes. Exis-

teix un mtode per determinar-les? Aquest mtode s
una expressi algbrica estndard sumes, restes, mul-
tiplicacions, divisions dels coecients del polinomi, ms
l'extracci d'algunes arrels?
Aquesta s una pregunta que tot matemtic s'hauria de
fer tard o d'hora! I, naturalment, s una pregunta que la
comunitat de matemtics es fu, un cop assolida la reso-
luci de la cbica i de la qurtica. Per la resposta es fu
esperar. Els matemtics s'havien plantejat un d'aquells
teoremes negatius que tant sorprenen quan comences a
estudiar matemtiques, i que tan difcils sn, en general,
de demostrar. El primer intent de demostraci el fu Pa-
olo Runi, per era una demostraci poc renada, amb
llacunes importants. Uns anys ms tard, el matemtic
noruec Niels Henrick Abel qui establiria que:

No hi ha una expressi algorsmica per radicals que ser-

veixi per resoldre totes els quntiques.
Un teorema negatiu! Per demostrar-lo cal probar que
quelcom i aquest quelcom abraa una innitat de pos-

sibilitats no s possible.
Recordo molt b quan vaig descobrir l'obra i la perso-
na d'Abel. Sobretot la persona. Em va impressionar
molt la seva vida, quan la vaig descobrir llegint un pe-
tit llibret de Francisco Vera, 20 vidas de matemticos.

L'autor sud-americ intentava, plagiant Plutarc, fer deu
.
parelles de vides paral leles de matemtics occidentals.
.
Un dels paral lelismes s'establia entre Abel i Galois. No
vaig poder entendre que no trobs cap mena de suport
entre els matemtics de la seva poca. No podia com-
prendre que Cauchy quan l'an a veure a Pars perqu
estudis la seva obra, no s'adons de la importncia
del seu resultat. El motiu no podia pas ser l'enveja.
Cauchy no necessitava envejar ning, perqu ning no
li podia fer ombra. Per qu no era, doncs, ms gene-
rs amb els ms joves? No ho podia entendre. Era
massa jove, jo tamb encara! Els anys, dissortadament,
m'han fet conixer tota mena d'actituds entre els qui

.
s'anomenen col legues: actituds d'enveja, de plagi, de
menyspreu, de respecte, d'idolatria, d'amistat, de con-

.
ana, de col laboraci, de dependncia, de personalisme,
d'individualisme ... He conegut professors i investiga-
dors generosos amb els seus deixebles, que es realitzen
tamb en l'obra dels deixebles. Com deia el jefe li
diem aix un mestre es reconeix en els deixebles que
deixa darrere seu, i sap que ha estat un bon metre quan
alguns d'ells, com ms millor, l'han superat. Quantes
vegades, durant la meva massa llarga vida acadmica, he
recordat aquestes paraules del meu entrenyable mestre

Magister 171
Francesc d'Asss Sales!
El curs del Sindicat el meu tercer curs de la llicencia-
tura de matemtiques va ser molt apassionant des de
molts punts de vista, per no vrem donar la teoria de
Galois. Tot estava a punt, per en va mancar el temps.
Si l'hagussim donat, hauria estat capa de lligar tantes
i tantes idees soltes que havia acumulat des de tercer de
batxillerat? No ho s pas. El que s puc dir s que jo no
vaig ser pas capa de fer-ho tot sol. No vaig ser capa ni
tan solament de fer-me les preguntes. Preguntes d'altra
banda senzilles:
La quntica s resoluble per radicals?
Hi ha quntiques com ara z 5 = 1, que equival a tro-

bar les arrels cinquenes complexes de la unitat que
sn resolubles per radicals . Hi ha algun criteri que
em digui quan una quntica s resoluble per radicals
i quan no ho s?
I nalment jo ja feia cinqu de matemtiques i, grcies
al doctor Vaquer, havia descobert que el catal era tant
bo com el castell per fer-ne i per comprendre-les vaig
assistir al curs en qu el Chiqui, seguint un text de
l'Artin, donava la teoria de Galois. Em vaig quedar
totalment in albis. Formalment tot era correcte. Per
no vaig aconseguir captar cap de les intucions que la
teoria amagava dins seu.
Me'l mirava amb respecte, all al capdamunt del car-
rer Mandri.
Carat d'home! vaig pensar.

Mai ms no n'havem tornat a parlar. Ja feia alguns
anys. Jo estava fent sis de batxillerat i ja havia decidit
que estudiaria matemtiques.
Recordes que un dia et vaig dir que el mestre s aquell
que sap tres vegades ms? em va preguntar el pare,
tot de sobte.
Estvem asseguts al bar d'en Joan. Ell es feia netejar
les sabates li agradava dur-les ben llampants. Jo pre-
nia cervesa i ell un caf llarg en un vas, com sempre, i
amb molt de sucre, tal com havia dit al cambrer.
Ho recordo molt b! Hi he pensat moltes vegades.
M'ha ajudat a decidir el que volia ser i fer li vaig dir.
B, doncs, aviam si em saps respondre una pregunta.
Li agradava fer-nos preguntes, tant como jo les odia-
va. Li agradava fer-nos resoldre enginys de tota mena
treure anelles de ferros, fer jocs de mans, plantejar
endevinalles i tota mena de paranys, dels quals ell sa-
bia la soluci i la resposta sobretot si pensava que no
en serem capaos. Li permetien mostrar-nos que el seu
cap funcionava b, fora millor que no pas el nostre. Els
meus germans estaven sempre ms ben disposats que no
pas jo, per jo sempre vaig tenir la sensaci vanitat
de vanitats! que me les feia noms a mi, aquelles pre-
guntes capcioses.
Aviam digue'm. Quina relaci hi ha entre dibuixar
amb regle i comps i l'lgebra?
La veritat, no me l'esperava aquella pregunta. De fet,
mai no me les esperava! Em vaig quedar en blanc ...

No t'entenc li vaig respondre.
Magister 173
Dons la pregunta s ben clara. Quina mena d'lgebra
fas quan fas servir el regle i el comps? Quina lgebra
feies servir quan, el curs passat, feies aquelles lmines
de dibuix lineal? va insistir.
Era un home ben curis. Seblava que no hi era, que
estava absent, per mai no li passava res per alt.
Home! Quan feia les lmines de dibuix lineal, no en
feia pas jo, d'lgebra. Feia geometria. Vaig respondre
massa de pressa, un xic molest per la pregunta.
Havia d'haver pensat la resposta amb ms calma. Igual-
ment no l'hauria sabut, per hauria atinat que hi havia
un parany i, potser, hauria evitat caure-hi de quatre
grapes. Les seves preguntes em posaven nervis i em
bloquejaven molt ms del que era habitual en mi. Ell ho
sabia, n'estic ben convenut!
Coneixes Ren Descartes? em va preguntar tot can-
viant de tema.
S vaig respondre quan encara no havia acabat de
fer-me la pregunta. Estava satisfet de poder-li demos-
trar que jo tamb sabia alguna cosa. L'hem estudiat
fa pocs dies a classe de losoa. Ens han fet llegir el
Discurso del mtodo i tamb hem estudiat la teora de

los vrtices. Jo, la veritat, tot plegat ho he trobat una
mica infantil.
Aix no ho havia d'haver dit. Era perills. Li donava
tema per a la controvrsia. Jo l'odiava, la controvrsia,
tant com ell hi frua. Vaig afegir, rpidament, per tal
d'introduir un nou tema.
A ms, a matemtiques, fem geometria analtica i el
professor, el senyor Fernndez, ens ha dit que s una
creaci de Descartes.
Ell em va mirar amb aquells ulls burletes, i em va dir:
Noi! Com sempre, t'has precipitat a l'hora de con-
testar. Si ests fent geometria analtica has d'haver-te
adonat que fer geometria pot ser equivalent a fer lgebra.
Si no te n'has adonat, s que sers un bon matemtic,
tu. Va somriure. Com xalava! T'ho torno a pre-
guntar: Quina lgebra fas quan fas dibuixos amb regle
i comps?
La veritat, ara no hi caic li vaig respondre, desprs
de fer veure que hi pensava un xic. Era el millor que
podia fer. De segur que no me'n sortiria pas, d'aque-
lla. Assegut a un bar, sense llapis ni paper, sense cap
exemple concret on xar l'atenci i collir les intucions
que pogus amagar la pregunta, estava ben perdut. Jo
ho sabia, i ell tamb, el murri.
Aqu tens l'exemple d'un mestre. Un home que hi veu
tres vegades, all on la resta no hi veu ms enll del
propi nas. Aquests dies, saps, em mirava xament
he tornat a llegir La Gomtrie . . .

Va callar un moment, com si reexions.
M'has dit que heu estudiat el Discours de la mthode ?

Aleshores, fu un incs,
Per cert, les obres sempre s millor citar-les en la llen-
gua original. B, per poc que es pugui. Al cap i a la
no han estat pas escrites en castell per haver-les de
citar en castell. S'atur. Per tornant al que et de-
ia. Has llegit alguna part dels Essais que acompanyen
el Discours de la Mthode?
A quins assa jos et refereixes li vaig preguntar. Li
agaradava que li pregunts quelcom que li permets de
lluir-se, d'escoltar-se.
Magister 175
No saps que el Discours s simplement la introducci
dels tres famosos assajos cientcs de Descartes?
No, no ho sabia vaig haver de reconixer.
Per no m'has dit que tamb haveu reexionat sobre
la teoria dels vrtexs. Semblava sorprs. On l'has
llegida aquesta teoria?
Al llibre mateix de losoa hi havia la reproducci
d'un text de Descartes. Ocupava ben b tres pgines.
El text corresponia als Principios de losofa. . . No s
com es diu en francs.
B, b. Doncs cal que spigues que el Discours de la

Mthode s un prleg que Descartes va fer a tres Essais :
La Gomtrie, La Dioptrique, i Les Mtors. En cada
un, Descartes estudia una disciplina diferent.
Ell sempre havia de saber ms. Mai no et deixava ni la
ms petita possibilitat de refer-te.
A La Gomtrie s on Descartes desenvolupa moltes
de les seves grans intucions sobre geometria. Els autors
diuen que s en aquesta obra on inventa la geometria
analtica, per jo crec que inventa la geometria algbrica,

una de les disciplines que haurs d'estudiar quan fa-
cis matemtiques.
Es va interrompre un moment. El cirabotes ja havia
acabat de netejar-li les sabates que lluien d'all ms, i
esperava els diners. El pare els hi va donar i hi va afegir
una bona propina.
Fixa't b en el ttol del primer dels llibres de La G-

omtrie. Fu una petita pausa. En t tres de lli-
bres, per noms et parlar del primer. Es titula pre-
cisament Dels problemes que es poden fer amb regle i

comps. Novament fu una pausa. Em sembla que
et convindria llegir-lo, aquest llibre. Em sembla que el
podrs entendre perfectament. Saps qu hi trobars? Hi
trobars que, a la geometria del regle i el comps, li cor-
respon l'lgebra de segon grau i a l'inrevs. Llegeix-lo!
El teu pare t'ho recomana!
Li agradava aix de dir el teu pare aix; el teu pare
all altre. I aleshores, com era corrent en ell, es va
desentendre de la qesti. Ja havia dit el que volia dir!
Va agafar el diari i es va posar a llegir-lo. Quina llstima
que jo no hagi estat capa de dir-li:
Escolta pare! Que saps si hi ha una lgebra vinculada
a la papiroxia? Que saps quina s?
Per no vaig poder. No tenia ni la ms lleugera idea que
darrere la papiroxia hi hagus cap mena de geometria,
i molt menys si li corresponia o no una lgebra.
Aquella nit i les segents vaig pensar moltes vegades en
la conversa sobre la geometria i l'lgebra. Com ms hi
pensava ms em convencia que l'important, com deia el
pare, no era saber tres vegades ms. El que realment im-
portava era aconseguir tres punts de vista d'una mateixa
qesti i ser capa de relacionar-los. Un bon mestre era
el que tenia tres bones perspectives, i un sistema per
passar de l'una a l'altra.
Mentre passaven els segons, abans de comenar a lle-
gir el que seria la meva darrera lli, m'havien passat
tots aquests records per la ment. Em semblava men-
tida! Quina s la velocitat del pensament! Supera la
velocitat de la llum? s instantani?
s cert que molts d'aquests records els havia forat men-
tre preparava la lli, per ara molts ms s'havien acu-

Magister 177
mulat al pensament. I vaig ser ben conscient que, de ben
jove, havia pres la decisi de ser professor. No vaig tri-
gar gaire a decidir que seria professor de matemtiques.
I, si ho podia aconseguir, un professor de la Facultat de
Matemtiques. Hauria de ser capa de veure les mate-
mtiques amb els ulls de la intuci, i molt ms difcil
encara de transmetre aquesta manera de mirar. Hauria
de poder suscitar problemes i teoremes des de moltes
perspectives alhora. Mai no he sabut ben b si ho he
assolit. Espero haver-ho aconseguit encara que noms
sigui una mica perqu, si no, la meva vida fra un fracs
massa gran.
Els aplaudiments prembul de la meva darrera lli
i la decisi del senyor rector de triar-me, em fan pensar
que s que ho he aconseguit. N'he d'estar satisfet. I, si
he de ser sincer, n'estic. Justica molts esforos i tamb
molts desenganys. Tanmateix no em puc queixar. He fet
el que realment he volgut, i he gaudit fent-ho. Aix s,
he de reconixer, ara que la meva vida acadmica arriba
al seu nal, que m'he hagut d'alar damunt les espatlles
de molts i molts gegants. s a ells a qui, realment, dec
l'xit que hagi pogut tenir la meva vida com a docent.
A ells i a la seva tasca creadora!

Captol 10
La poltica. . .
Res no pot anar b en un sistema poltic en

el qual les paraules contradiuen els fets.
Napole
Havia demanat que vingus. L'havia rebut al despatx
privat, aquell despatx luxs que mantenia amb la se-
va fortuna personal. Amb nestrals amplis, tpics del
Quai d'Orsay, vestits amb els cortinatges tpics de l'alta
burgesia de Pars. Les parets estaven plenes de llibres.
Ning no sabia si els llegia, ni si els havia llegit en al-
gun moment de la seva vida, per aix no es podia pas
descartar. Era un home culte, instrut i subtil, cosa que
sobtava ms d'un.
L'esperava, assegut a la taula de fusta noble. Una taula
que el separava fsicament i molt ms important enca-
ra psicolgicament, tcticament, dels qui el visitaven.
Ell, en Lucien De la Hodde, tan acostumat a intimidar
els altres quan calia, se sentia una mica incmode en
179
la seva presncia. I el pitjor era que sabia que ell, que
l'havia fet cridar a la seva presncia, ho sabia.
Seieu! li va manar, ms que no pas dir.
Es va asseure, escarxofant-se com feia sempre. Una posa
d'indolncia que deia a qui tenia al davant, Tot aix em
rellisca, no t res a veure amb mi. Per ara, malgrat
mantenir-la, potser per costum, sabia que no li serviria
de res. El va mirar xament als ulls, amb els seus ulls
grisos, freds. Si no l'hagus conegut tan b com el co-
neixia, podria haver pensat que estaven morts. Mai no
manifestaven cap sentiment, cap sensaci, cap emoci,
cap torbaci. Res de res! Per, amb tot, eren molt vius.
I doncs qu s el que ha fallat?
Havia llegit els diaris de Pars, i els breus comunicats
que hi apareixien no semblava pas que els haguessin de
preocupar. Almenys, aix ho creia.
No l'entenc. Simplement, el duel no s'ha fet. S'hi deu
haver repensat a darrera hora. No me n'ha dit res.
Com que no s'ha fet el duel? No solament s'ha fet el
duel, sin que no ha passat desapercebut, com havem
planejat. s que no llegiu els diaris? s que no heu
llegit Le Prcursor ?
No, no l'havia llegit. Era un pamet de Li que no
semblava gaire inuent. No valia la pena llegir-lo. Per,
pel que semblava, el prefecte de polcia no pensava pas
el mateix. L'havia llegit. I tant si l'havia llegit.
Li va passar el pamet i exclam amb fredor
Llegiu, home, llegiu!. No va aixecar la veu ni un
pl ms de com l'havia mantingut ns aleshores, per
les seves paraules eren un crit, un reny.

La poltica. . . 181
De la Hodde va llegir el pamet que li havia lliurat mon-

sieur le prfet. No podia entendre qu havia fallat.
Un duel deplorable ha pres a la matemtica una jove

promesa, una gran esperana. La seva celebritat preco
s noms de naturalesa poltica. El jove variste Galois
[. . . ] s'ha batut amb un dels seus amics ms antics, un
altre jove com ell, i com tants i tants dels membres de la
Socit des Amis du Peuple [. . . ]
A primer cop d'ull cada un dels contrincants tenia una
pistola i tots dos van fer foc alhora. Per una de les
armes no estava carregada.
Realment no ho entenc. Qu podia dir? Ning no
ho havia de saber. S'havia planejat de manera que ...

Quan hi vaig arribar no hi havia cap cadver! Vaig creu-
re que el duel no havia tingut lloc.
I vau pensar que ja n'hi havia prou, que no calia que
us en preocupssiu ms? Sortosament per a vs, hi ha
qui no dorm mai.
Qu voleu dir? No us entenc ...

De veritat, no m'enteneu?
Monsieur Guisquet, prefecte de polcia de Pars, no dor-
mia mai, o ho semblava. Mai no deixava res a l'atzar.
Havia fet tancar l'apartament que els Amis du Peuple
havien llogat per mitj de Dennard, un dels seus mem-
bres, al nmero vint de la rue Saint-Andr-des-Arcs, per
tal de poder-hi celebrar les reunions clandestines. Sabia,
per, que intentarien reunir-se en un altre lloc. I ai-
x fou. El dia 1 de juny els republicans, silenciosament,
van trobar la manera de reunir-se. I malgrat que aquesta
vegada l'espia De la Hodde havia faltat a la reuni un
fet inexplicable, perqu era molt ecient, ho tenia pre-

vist, i en fou informat a temps. Va irrompre a la reuni
i va detenir una trentena de republicans. Els altres van
poder fugir. Era difcil aniquilar-los completament.
Com s que no hi reu vs a la darrera reuni? Com
s que no me'n vreu informar?
Quina reuni? Cada cop estava ms sorprs, ms
espantat. Monsieur Guisquet, ell ho sabia molt b, no
jugava. No n'hi ha hagut cap de reuni. A mi, no me
n'han dit res de res va respondre amb contundncia.
No podia donar la impressi de dubte, ni de debilitat.
s que, potser, us han descobert?
Monsieur Guisquet no podia baixar la gurdia. Neces-
sitava saber si l'havien trat, i en cas armatiu havia de
saber qui. Calia repassar el que realment havia passat.
Repassarem tots els vostres moviments. Hem de saber
exactament qu s el que ha passat, i qu s el que ha
fallat li deia monsieur Guisquet. Comenceu per all
on us sembli que s el comenament de tot aquest afer.
El comenament! Quin va ser el comenament? Qui pot
saber amb certesa on comena un episodi que dura ms
d'un any.
Diria que va comenar quan el van fer fora de l'cole
Normale. variste estava completament abatut i em va
semblar que era un bon moment per fer-me amic seu.
Estava decebut de tot. L'cole Normale l'havia trat,

.
els seus col legues l'havien abandonat a la seva sort. Tot
aix l'havia afectat. Per el que ms el deprimia, all
que considerava com una autntica traci era que els po-
ltics moderats pactistes amb una burgesia que noms
mirava pels seus interessos, per no pels de Frana ha-

La poltica. . . 183
guessin convertit la victria sobre Carles x en un nou fra-
cs dels republicans, instaurant al tron de Frana Llus-
Felip i d'Orleans. S'havia trat l'esperit dels Tres Dies
Gloriosos, la sang vessada, la lluta d'un poble. I aix
no es podia permetre. Calia lluitar ns que la monar-
quia fos desterrada per sempre de Frana i s'hi reins-
taurs La Repblica.
Es va prendre un respir. Aix monsieur Guisquet tenia
temps d'analitzar el que deia.
I vs, com ho sabeu tot aix? li va preguntar.
Perqu em vaig fer amic seu, molt amic seu. No em
va costar gens. Noms calia dur-li la contrria en fets
poc importants, deixar-me convncer, no sense una certa
oposici, s clar. Aix es xava en mi. En all que era
essencial, en canvi, calia mostrar-li un acord total.
...
B, doncs, com recordareu el 28 d'agost, Llus-Felip
va passar revista a la Gurdia Nacional i lliur al general
La Fayette la nova bandera tricolor. Noms es diferenci-
ava de la bandera republicana per la inscripci: Libert,

egalit, ordre publique, 27, 28 et 29 juillet 1830. Els re-
publicans van pensar que podrien convertir l'acte una
nova victria de la monarquia en l'inici d'una revolta,
la decisiva. Per Cavaignac els va convncer del contra-
ri: Hem de cedir els va dir ns que no tinguem
ms fora. Hem d'assegurar la victria.
Monsieur Guisquet ho recordava molt b. Com tam-
b recordava l'abdicaci del rei Carles x i el seu exili
forat. Sabia tamb que Cauchy, el matemtic de Fran-
a, havia acompanyat el seu rei a l'exili. L'home que
podia haver canviat el dest del jove Galois ja no repre-
sentava cap mena de perill. Algun dia, la histria, de

ben segur, li passaria factura, per la seva grandesa com
a matemtic faria oblidar aquell comportament hum
tan egoista i rgid.
Com ja us vaig informar, pocs mesos abans de la seva
expulsi, s'havia aliat a la Socit des Amis du Peuple,
una societat que s'acabava de fundar, i que aplegava els
republicans ms actius i violents.
S, tamb ho recordava, i recordava el que havia pensat:
El jove Galois, sense saber-ho, es posa a les nostres
mans. Tard o d'hora tancarem la trampa.
Les paraules de De la Hodde el van retornar al present.
Ell, per, ja portava la llavor dins seu, ns i tot abans
de fer-se membre de la Socit.
Com ho sabeu?
Les vacances d'estiu d'aquell any va anar a Bourg-
la-Reine, a la casa dels pares. No hi anava gaire so-
vint. La mort del seu pare havia afectat molt profunda-
ment aquell cor romntic, i Bourg-la-Reine li desperta-
va records que volia oblidar. Em va demanar si el volia
acompanyar ...
De la Hodde recordava molt b aquelles vacances. So-

.
bretot recordava la mare del seu amic, pobre il ls. Era
una dona madura, d'uns quaranta anys, elegant, cul-
te, pausada, senyorvola, per al mateix temps senzilla.
Era tan diferent de la seva mare ... Hi havia moments
en qu li dolia haver-li de fer mal. Se n'havia enamorat.
Ho sabia del cert. Si ella hagus fet un gest, li hagus
fet alguna insinuaci, li hagus ofert una possibilitat, tot
hauria estat ben diferent. Per, per a ella, noms era un
bon amic del seu ll variste. El considerava un jove

La poltica. . . 185
.
reposat, un amic excel lent, i estava convenuda que, en
ms d'una ocasi, podria ajudar el seu ll.
Recordava molt b aquella tarda, asseguts al jard de
l'antic pensionat, mentre berenaven. Quina pau! Quina

.
felicitat! Si la felicitat existia, s'havia instal lat all, a la
maison Galois de Bourg-la-Reine.
Mare, no ho entens! deia variste, encs. Ens
han trat. Han trat els lls de la ptria.
Calma't, ll. Es va buscar la soluci que es va con-
siderar millor. Recorda que la perfecci no existeix. Cal
sempre buscar el millor possible, i en aquell moment el
millor era fer caure Carles x. Recordes, quan estudivem
els estoics, que la perfecci s enemiga del millor.
Em sembla vaig dir que la teva mare t ra. La
poltica s l'art del consens, del possible, del dileg ...

Qu dius, tu, ara? No n'hem parlat ja moltes vega-
des? Estava ben encs, ho recordava molt b. Si
acceptem un sol privilegi, i la monarquia s un privilegi,
tot l'edici basat en la igualtat t un punt feble que aca-
bar enderrocant-lo ... Sembla mentida que us ho hagi
de recordar!
Recordava com uns nvols grisos havien anat avanant
des de ponent, recordava que aquell vent suau i clid
una brisa els refrescava la tarda, dessota del para-sol.
Saint-Simon t ra, mare! Ha donat les pautes autn-
tiques de la nova revoluci ideolgica. Defensa la pro-
pietat pblica i l'abolici de tota mena de desigualtat
social. Recordo haver llegit:
El que cal s defensar un dret nou que substituexi d'u-

na vegada per totes el dret de conquesta i el de naixena:
cap home no t dret a explotar un altre home, per els

homes, associats els uns amb els altres, tenen el dret de
gaudir del mn que dominen amb la fora [. . . ] Cal que
ens unim tots en la idea nal que el futur cap on anem
tot el gnere hum s un estat en el qual les forces
s'uniran en una direcci pacca. . .
No ho enteneu aix. Tant costa d'entendre, mare? I tu,
amic meu, qu me'n dius?
Ho entenc perfectament li va respondre la mare,

.
amatent, sol licita, amb aquella veu suau, i alhora ferma
i decidida, per aix tinc por. A les paraules de Saint-
Simon noms es parla de fora. I, no te'n recordes ll?,
el que cal s parlar de ra en dos sentits: la ra que fa
que els homes, en ocasions, puguin raonar, i la ra que
hom t en la defensa dels drets ... No s la fora el que
s'ha de posar davant de tot. s la ra, i la sensibilitat
que s lla dels sentiments. Fill meu! Recorda sempre
que un excs de passi com de qualsevol altra cosa,
qualsevol mena d'excs pot ofuscar. Rectico. Ofusca
necessriament la ra i la sensibilitat.
Mentre la mare li parlava, ell pensava que havia de fer
que el seu jove amic entrs en contacte amb els germans
Carnot el fsicomatemtic i el poltic i tamb els
germans Chevalier que, com ell, eren deixebles de l'co-
le Normale.
Guisquet el tava amb aquells ulls grisos, freds de besuc
mort. Estava molt quiet, com la serp que espera amb
pacincia innita la presa que, absolutament desconei-
xedora del seu futur, s'atansa a poc a poc. Ell, De la
Hodde, feia tot el que podia per no deixar traslluir el
seu nerviosisme creixent. Li va dir:

La poltica. . . 187
S. Em sembla que tot va comenar a Bourg-la-Reine,
a la casa paterna, l'estiu passat, durant una discussi
ideolgica que variste va tenir amb la seva mare. Re-
cordeu que, quan vaig tornar, us vaig advertir que calia
mantenir variste lluny de les inuncies de la seva ma-
re, una dona enraonada i molt racional. Madame Adla-
de no s una mare maternal en el sentit que s'acostuma
a donar a aquesta expressi. s una mare, una dona,
que t les idees molt clares. I, per aix, pot ser un perill
per al nostre ob jectiu. Ho recordeu?
La famlia, per sobretot la mare, estava molt preocupa-
da per les idees cada cop ms radicals del noi. Els pre-
ocupava aquest sentiment, cada cop ms profund, que
havia niat en ell: el convenciment que els revolucionaris
i els republicans que havien sortit als carrers de Pars al
juliol havien estat trats. Els preocupava que l'varis-
te estigus tan fermament convenut que calia tornar-se
a aixecar contra la situaci del moment, contra Llus-
Felip. Els preocupava que, segons deia, estigus tan dis-
posat a sacricar qualsevol altra cosa a l'xit d'aquesta
revolta. Li havien sentit dir, els pocs dies que havia
passat amb ells, ms d'una vegada que:
Si sabs que n'hi ha prou amb un cos per aixecar el
poble en armes, no em faria res d'oferir-los el meu.
Aquestes paraules tamb les havia sentit el seu amic De
la Hodde i no pensava oblidar-les.
Qui hauria pogut pensar que aquell estiu, en la placide-
sa de Bourg-la-Reine, al costat dels qui l'estimaven, el
jove Galois estava plantant, pobre xicot innocent, la lla-
vor de la seva mort?

Quan variste Galois va retornar a l'cole Normale no
seria expulsat ns al mes de desembre va reprendre el
contacte amb un dels seus millors amics, Auguste Che-
valier. Ell i el seu germ tamb amic d'variste
eren enrgics defensors de la causa republicana. Quan
van conixer variste tot just acabat d'arribar a l'co-
le Normale cercaven adeptes. variste estava a punt.
La vida, amb els fracassos, l'havien fet madurar. Estava
preparat per entrar de ple en la poltica i per coni-
xer els principals idelegs d'una Frana que vivia entre
l'nsia per la Repblica i la realitat de la monarquia.
Una Frana en la qual la revoluci estava soterrada,
com un volc adormit, per que podia fer una irrup-
ci en qualsevol moment.
A ms, variste va entrar en contacte amb Louis-Augus-
te Blanqui, Franois-Vincent Rapail, Napolon-Aim Le-
bon tots ells amb una gran formaci, autntics intel-
lectuals. Alguns anys ms tard, Blanqui establiria el
blanquisme, una teoria poltica socialista, de rgim ab-
solutista, que hauria de dur a terme la igualtat que pre-
conitzava la Revoluci, prenent als rics all que els era
sobrer per donar-ho als pobres. Raspail compaginava,
amb molt d'xit, la poltica, l'estudi i la recerca en ci-
ncies naturals. Acabava de publicar l' Essai de chimie

microscopie applique la physiologie. variste els res-
pectava. No eren simples apassionats, fruits de l'ocasi,
del moment. No eren arribistes. Eren pensadors slids i
el que creien era el resultat del convenciment i de la ra.
Aleshores, continuava contant De la Hodde, com
si alg ho hagus preparat, es va fundar la Socit des
Amis du Peuple. Una societat que tenia com a ob jectiu

La poltica. . . 189
imposar les idees republicanes a qualsevol preu ... Per
que us he de dir, jo?
Continueu! li digu monsieur Guisquet. Expli-
queu-m'ho com us sembli ms oport, per no us deixeu
res. Sobretot no us deixeu cap detall.
Galois, els seus nous amics, i jo mateix, aviat ens v-
rem fer membres de la Societat ... Els seus estatuts re-
fusaven explcitament l'article que impedia fer reunions,
i alhora no volia ser una societat secreta. Aix, vaig
pensar, ms tard o ms d'hora, em permetr denun-
ciar-los. Ms tard o ms d'hora variste cometr una

.
il legalitat, i podrem actuar damunt d'ell amb tota la for-
a, ns aconseguir aniquilar-lo, tal com vs voleu. Per,
malgrat la passi del jove romntic, no fou tan fcil.
Galois va fer-se membre de la Socit des Amis du Peu-
ple gaireb al mateix temps que Llus-Felip era el nou
rei borb de Frana. Havia arribat el moment d'atacar
novament la gura de la monarquia. Calia fer esclatar
la revolta. Calia recuperar la iniciativa que s'havia per-
dut. s el que Galois desitjava per damunt de qualsevol
altra cosa. El mes de setembre els Amis du Peuple es
van reunir. variste i d'altres revolucionaris van sugge-
rir de proposar una discussi pblica sobre la legalitat
de la Cambra. La Cambra havia estat elegida a comen-
aments de juliol. Era, doncs, anterior als Tres Dies
Gloriosos, una gesta que havia dut als parisencs a de-
manar precisament una nova elecci. Per la Cambra
sorgida sota el regnat de Carles x, el rei venut, es man-
tenia amb Llus-Felip. Aquest fet calia vendre'l com una
traci al poble de Pars per part del nou monarca.

Va ser aleshores recordava De la Hodde quan van
decidir fer un manifest i penjar-lo a les parets dels car-
rers. Recordeu que us vaig advertir del fet a temps per-
qu pogussiu evitar-ne la publicaci.
Me'n recordo. Els meus homes es van presentar a
l'editorial de David. All, hi van trobar el mateix David
i Hubert que, en aquella poca, era el president de la
Socit. Els van detenir. Me'n recordo molt b digu
secament monsieurle prfet . Continueu!
Amb Hubert comdemnat a tres mesos de pres i amb
la dissoluci de la Socit des Amis du Peuple, els seus
membres, sota la presidncia de Raspail, van esdevenir
una societat secreta. Les convocatries de les reunions
ja no eren pbliques. Tot esdevingu secret: la con-
vocatria, la reuni i, ns i tot, l'admissi a la Socit
esdevingu molt ms rgida. Aix hauria dicultat mol-
tssim la tasca de Guisquet i de la policia francesa si no
hagus estat per espies com ara De la Hodde que, en pre-
visi de moments difcils, s'havien initrat a la Socit i
havien fet amistat amb els seus membres.
Sortosament va pensar per un moment Guisquet,
mentre De la Hodde, continuava l'exposici detallada
dels fets els meus espies ja eren dins. En aquell mo-
ment hauria estat impossible initrar-hi ning. A ms,
havia aconseguit que els seus dos espies no tinguessin
coneixement de l'existncia de l'altre. Aix no podien
trair-lo. Podia comparar les informacions i sabia amb
total exactitud qu havia passat, qu li amagava cada
un d'ells, en qu diferien, en qu coincidien.
Com es devia sentir la mare d'variste, de soltera De-
mante, ara convertida en dama de companyia d'una fa-

La poltica. . . 191
mlia de Pars. Les dicultats econmiques provocades
per la mort de l'esps i la mala gesti dels bns per part
del cunyat un home de nobles sentiments, molt actiu
durant les gestes de Napole, per un pssim negociant
i administrador l'havien obligat a abandonar la vida
burgesa de la classe mitjana liberal de qu havia frut
ns aleshores. Es va veure en la necessitat de treballar.
Va tenir molta sort i de seguida va trobar una famlia
que la va agafar com a dama de companyia, i institu-
triu dels nois i noies de la casa. Com es devia sentir
davant monsieur le directeur, monsieur Guigniault, al
costat d'variste, mentre li comunicava l'expulsi inape-
lable de l'cole Normale?
El seu comportament s intolerable. Ataca els prin-
cipis, el prestigi i, el que s ms important de tot, l'-
honor de l'cole. Entengui-ho b, madame. Aix nos-
altres, el claustre de professors i d'alumnes, i jo mateix
com a director, no ho podem consentir. Tots el qui es-
timem aquesta instituci hem dit prou; els estudiants
que reconeixen tot el que fem per ells i all que repre-
senten per a la nova Frana, i els professors que es sen-
ten vexats i menystinguts per un alumne que els deu
respecte i gratitud.
Fixeu-vos en la seva actitud desaant, ns i tot ara
mentre, amb la pena al cor, em veig en la desagradable
missi de fer-vos saber aquesta notcia, que voldria que
no s'hagus produt mai.
I adreant-se a variste, digu amb menyspreu:
S, gratitud! No feu aquest posat de ser superior! No
sigueu insolent. No sigueu irrespectus. La vostra acti-
tud s intolerable.
variste anava a replicar, quan la seva mare intervingu:
No diguis res! Ja no hi ha res a dir!
Efectivament, madame. Veig que ho enteneu! La seva
actitud s la que ens ha obligat, a contracor, he de ser

.
sincer, perqu est molt qualicat intel lectualment i t
un esperit geners, a demanar la seva expulsi, que ha
estat concedida per les autoritats acadmiques.
Som culpables de no haver sabut fer-li comprendre la
importncia del comproms que va signar amb nosal-
tres, amb la Naci. No hem sabut i ell no ha fet
res per a judar-hi fer-li entendre la importncia que t
l'ensenyament pblic, la dignitat que comporta aquesta
missi. Ell hi podia haver participat. Per amb la seva
actitud i, potser, amb la nostra incapacitat per a judar-lo
ens trobem en aquesta situaci que, tots, vost, el seus
companys, els professors, i jo, deplorem de tot cor. Ho
sento molt, madame!
Com es devia sentir quan el director els acomiad a la
porta del despatx on els esperava un professor que els
acompany ns a fora? Com es devia sentir quan la
porta es tanc? Com podia ser que, el seu ll, amb la
seva actitud i idees, aconsegus que les portes, una a
una, se li anessin tancant?
On et portaran les teves idees i la teva actitud, ll?
Les meves idees sn les idees del pare, dels avis, i
tamb les teves. Llibertat per poder-se expressar i ma-
nifestar, una justcia igual per a tots homes i dones, ho
recordes? i igualtat en els drets i els deures. No veus,
mare, que no podem claudicar! Cal lluitar i vncer! No
importa el preu que hgim de pagar!

La poltica. . . 193
Per, qu fars ara?
M'allistar al cos d'artilleria de la Gurdia Nacional.
Finalment, podr portar l'uniforme dels defensors de la
Ptria que monsieur Guigniault m'ha negat. Tindr
dret a dur armes per defensar la Repblica. Ser, com
l'oncle, un soldat que lluitar amb totes les forces per
la llibertat i la glria de Frana. No estar sotms als
capricis d'un director fals i hipcrita. Estar comandat
per autntics herois i patriotes.
Com es devia sentir Adlade, quan va entrar a la petita
cambra de la casa del Boulevard des Augustins, on era
majordona, dama de companyia, i institutriu?
De la Hodde repassava, un a un tots els esdeveniments
de la vida d'aquells darrers mesos.
Desprs de la seva expulsi, variste em va venir a
veure i em va dir:
Estimat Lucien! Volia ser un gran matemtic, una
glria de Frana, i m'ho van negar. Volia ser un pro-
fessor de matemtiques digne i m'han barrat el cam.
Noms m'han deixat un cam per servir a Frana,
el cam de la lluita. He decidit dedicar-hi la meva
vida. Si cal la donar per la Ptria. Per qu no
m'acompanyes a allistar-me a la Gurdia Nacional?
Allistem-nos-hi tots dos!
Jo vaig intentar convncer-lo que no era el cam. Que
l'nic cam possible era el cam del dileg, de la com-
prensi. Cap cam violent no era un bon cam. Vaig
intentar convncer-lo que torns al seu mn: el mn de
la matemtica. Noms all podria ser feli. Sabia que,
en moments de passi, si se'l contradeia, s'aconseguia

que es referms ms i ms en les seves idees. Raonant-li
en contra es convencia que tenia la ra.
Si no m'hi acompanyes, ho far sol! em digu
ple de fervor patritic. Ning, ni tu, amic meu, ni
la mare, m'ho impediran.
I em deix sol. Uns dies ms tard vaig tenir la conr-
maci del fet que s'havia allistat, i us ho vaig comunicar.
Mai no sabrem, per, si van ser les paraules del seu a-
mic les que, quan hi va reexionar ms fredament, el van
portar a oferir un curs d'lgebra superior, a la llibreria
Caillot, que es trobava situada a la rue de la Sorbonne.
Els primers dies hi van assistir els Amis du Peuple, per
aviat es van cansar d'aquelles llions dignes de mate-
mtics professionals. Cada cop tenia menys deixebles,
i nalment va decidir abandonar el pro jecte. Un altre
fracs que l'afermava en les seves conviccions. Ja ho
sabia. En Lucien ho va fer amb bona intenci, per la
matemtica no vol saber res de mi. Que no s'ho pensin
pas. No em venceran aix com aix. Si ells no vnen
all on sc, anir all on sn ells. Refar un cop ms la
memria, i la tornar a presentar a l'Acadmie des Sci-
ences. Potser amb Poisson tingui ms sort que abans.
I ho fu aix, sense dir-ho a ning, ni als de casa, ni
als amics. Estava fart d'haver-los de comunicar, un cop
passats uns quants mesos, el fracs de les seves actua-
cions. Els mesos corrien uns mesos que li recordaven
altres ocasions i l'Acadmie des Sciences no li comu-
nicava res de res. Calia insistir. El mes de mar decid
adrear-se a Simon-Dnis Poisson. No n'obtingu cap
resposta! Veus mare, veus amic Lucien, els hauria po-
gut dir, el mn de la cincia no em vol. Mai no m'ha

La poltica. . . 195
volgut. No cal insistir i insistir. No hi ha res a fer. El
meu cam de la glria l'he de buscar en una altra acti-
vitat, en una activitat que em vulgui, que em necessiti!
I noms n'hi ha una: la poltica, la defensa de la re-
voluci i de la ptria.
Per abans d'abandonar per sempre la matemtica havia
de dir tot el que sentia sobre el sistema educatiu francs.
No s, doncs, estrany que a l'exemplar de la Gazette
des Ecoles del 2 de gener de 1831, amb el ttol Sobre
l'ensenyament de les cincies, a propsit dels professors,
de les obres i dels examinadors, hi llegim:
Senyor redactor,
Us estar agrat si us plau de recollir les reexions se-
gents relatives a l'estudi de les matemtiques en els
col.legis de Pars.
D'entrada cal indicar que, en les cincies, les opinions no
compten per a res; en conseqncia les places no haurien
de ser, en cap cas, la recompensa d'una o altra manera
de veure la poltica o la religi. M'informo de si un pro-
fessor s bo o dolent, i no em preocupo gens ni mica de
saber com pensa en les qestions alienes als seus estudis
cientcs. No s, doncs, sense pena i indignaci que, en
el govern de la Restauraci, veiem com les places sn el
premi dels qui manifesten les idees ms monrquiques o
religioses. I aquesta situaci no ha canviat gens; la me-
diocritat a la qual repugna qualsevol ordre nou en les
coses avui s encara privilegiada; i tanmateix les opini-
ons no haurien de ser tingudes en compte, quan del que
es tracta s d'apreciar el mrit cientc dels individus.
Comencem pels col.legues. En aquest terreny la majo-
ria d'estudiants de matemtiques sn destinats a l'cole
Polytechnique. Qu fan per ajudar-los a aconseguir el
seu objectiu? Busquen potser la manera de fer concebre
l'esperit veritable de les cincies per mitj de l'exposici

dels mtodes ms simples possibles? Fan quelcom per-
qu, en ells, el raonament esdevingui una segona mem-
ria? O, al contrari, ens trobem que entre la matria que
aprenen i les llions de francs o de llat hi ha una gran
semblana? Abans un alumne hauria aprs d'un profes-
sor tot all que li hauria estat til saber; ara cal que
repeteixi una o dues vegades per preparar-lo com a can-
didat a l'cole Polytechnique.
Fins quan el pobres nois seran obligats a estar atents tot
el dia? Quan se'ls deixar temps perqu puguin meditar
tota l'allau de coneixements, per tal de poder coordinar
aquesta follia de proposicions que no s'acaben mai i de
clculs sense cap mena de lligam? No seria molt ms
avantatjs exigir-los els mateixos mtodes, els mateixos
clculs, les mateixes formes de raonament, per que fos-
sin alhora ms simples i ms fecunds? Per no, aix no
pot ser. S'ensenyen minuciosament teories mutilades i
carregades de reexions intils, mentre s'ometen les pro-
posicions ms simples i ms brillants de l'lgebra. Hom
es limita a enormes despeses de clculs i raonaments,
sempre molt llargs, a vegades falsos, i a corol.laris, la
demostraci dels quals s autocontinguda.
D'on ve el mal? Possiblement no ve pas dels professors
de les escoles; tots ells mostren un zel lloable. Sn els
primers a queixar-se que s'hagi fet de l'ensenyament de
les matemtiques un oci. La causa dels mals sn els qui
fan els programes dels exmens, dels examinadors. Com
ms coses hi ha als textos dels examinadors, ms conven-
uts estan que la venda ser protosa. Heus ac perqu,
cada any, veiem aparixer aquestes voluminoses recopila-
cions on trobem els treballs dels grans mestres, al costat
dels assajos dels escolars, completament desgurats.
A ms, per qu els examinadors posen sempre les qes-
tions d'una manera tan entertolligada? Sembla que tin-
La poltica. . . 197
guin por que els interrogats els puguin entendre. D'on ve

aquesta habitud malvola que consisteix a complicar les
qestions amb dicultats articials? Potser pensen que
la cincia s massa fcil? Qu s el que passa? L'estudi-
ant ocupa molt menys temps a instruir-se que a passar
l'examen. Li cal repassar cada teoria segons la presen-
taci que en fa cada un dels quatre examinadors. Ha
d'aprendre els mtodes que prefereixen i saber, per en-
davant, quines han de ser les respostes i ns i tot l'acti-
tud, per a cada qesti i per a cada examinador. Aix
ho podem i ho hem de dir des de fa uns anys s'ha
creat una cincia nova que creix cada dia que passa i que
consisteix a conixer els gustos i preferncies cientcs,
les manies i l'humor dels examinadors.
Esteu content d'haver superat la prova? Heu estat desig-
nat com un dels dos-cents soldats gemetres? Penseu
que s el nal, per us equivoqueu. Ja us ho far veu-
re en una altra carta.
E.G.
Aquest fet, per, va passar desapercebut a De la Hodde,
com tamb les assistncies de Galois a les sessions de
l'Acadmie des Sciences on, amb les seves intervencions,
intentava de fer-se conixer amb l'esperana que algun
dels acadmics llegs les seves memries. Desconeixem el
contingut de les seves intervencions. Tanmateix podem
pensar que eren escaients, pertinents i rigoroses. Per
alhora, ben segur, que eren polmiques i totalment allu-
nyades de les normes de cortesia, educaci i respecte que
comportava el sistema acadmic. Ho sabem per boca
d'una de les poques dones que han sobresortit en l'mbit
de la matemtica. Efectivament, el mes d'abril, Sophie
Germain, escrivia a Guglielmo Libri:
. . . la seva actitud ratllava l'insult. . .

De la Hodde no sabia si s'havia de disculpar o no. Per
tot seguit va pensar que era molt millor no fer-ho. Hau-
ria estat un signe de debilitat, i monsieur Guisquet no
apreciava la debilitat.
I aleshores va seguir De la Hodde va tenir lloc
l'afer de la Gurdia Nacional.
Me'n recordo molt b, perfectament b el tall mon-

sieur Gusiquet.
Qui ho podia oblidar! Ning! I menys que ning el
prefecte de policia. Tan bon punt li van comunicar que
el general La Fayette havia estat destitut com a cap
de la Gurdia Nacional i que, per si aix no fos prou
afrenta per als republicans, la Gurdia Nacional havia
estat dissolta per Llus-Felip, va saber del cert que hi
hauria aldarulls.
Sabia que els comandaments de les bateries segona i ter-
cera eren republicans aliats a la Socit des Amis du
Peuple. Sabia que tots els components de la Gurdia
Nacional eren republicans. Un fet que no era gens es-
trany, ats que la Gurdia Nacional havia estat funda-
da l'any 1789 per la Repblica, i mimada per Napole.
Quan la Gurdia fou dissolta, els seus membres van ser
obligats a tornar l'uniforme i l'arma. Sabia que no tots
ho farien de bon grat. Recordava que Lucien li havia
informat que variste li havia dit que ell, en cap cas,
no els tornaria. Se'ls guardava convenut que algun dia,
no massa lluny, els hauria de fer servir en defensa dels
ideals republicans i de Frana. variste no estava dis-
posat a esperar gaire.
Sabia tamb que Llus-Felip es trobava en una situa-
ci realment difcil. No podia pas condemnar a mort

La poltica. . . 199
els membres del govern de Carles x. Per si no ho feia
es trobaria enfrontat amb els republicans que li havi-
en facilitat l'accs al tron. Havia de distreure, d'alguna
manera, l'atenci dels parisencs del procs que estava
tenint lloc a la Cambra. La mort de Benjamin Cons-
tant l'ideleg que tant admiraven els republicans i els
revolucionaris permetria a Llus-Felip realitzar un cert
moviment de distracci. El seu govern va decretar unes
exquies nacionals a les quals s'invitava a participar to-
tes les societats republicanes i tamb els alumnes de les
escoles. Malgrat que, de fet, era una provocaci, el joves
estudiants de les coles es van deixar entabanar. Quan
els treballadors parisencs assabentats que la sentncia
del govern Polignac havia estat de pres a perpetutat,
per no de mort van voler revoltar-se es van trobar
enfrontats amb els escolars.
La Gurdia Nacional, per, no es deix enganyar per l'es-
tratgia, no massa hbil, del govern de Llus-Felip. El
general La Fayette era tamb conscient de la provocaci,
per prevei un bany de sang estril. Orden a les tropes
que mantinguessin la calma i que retornessin les armes,
per els dos batallons republicans s'hi negaren i es tan-
caren al Louvre. No hi hagu revolta popular. El rei
havia guanyat. Els artillers del Louvre foren arrestats.
Aquesta gesta que volia ser de revolta permet a
Llus-Felip dissoldre la Gurdia Nacional darrer escull
a les seves ambicions. El general La Fayette potser
massa prudent, potser massa gran fou destitut.
Tot l'afer tingu lloc precisament quan el jove Galois de-
cid que noms li quedava un cam per aconseguir la gl-
ria: la poltica. L'advocat dels artillers convert el judici

.
en una denncia, un al legat poltic de caire republic:
. . . Que ataquen la revoluci? increp als jutges.

Quina bogeria! La revoluci s la Naci sencera, amb
l'excepci dels qui l'exploten en beneci propi.
Pel que fa als artillers, senyors, no han fet res ms que
complir la seva missi envers la Ptria i, siguem-ne tots
conscients, vosts senyors jutges, i tots els parisencs i fran-
cesos, els trobarem preparats sempre que Frana els ne-
cessiti. Tot all que se'ls demani, ho donaran per Frana.
Com podien ser jutjats per defensar precisament all que
havia fet que el rei Llus-Felip assols el poder? s que,
potser, no havien estat precisament aquests mateixos
homes, aquests artillers valerosos, els artfexs del Tres
Dies Gloriosos? La ironia era patent, i posant-la de ma-

.
nifest els advocats col locaven els jutges en una situaci
contradictria que no estaven diposats a assumir. La
jugada poltica iniciada pel rei es va veure, aix, fora
debilitada, perqu l'enfront precisament amb els qui li
havien facilitat l'accs al poder.
Els artillers van ser posats en llibertat, sense crrecs.
Aix era el que demanava, amb un sol clam, el poble de
Frana: legalitat i llibertat!
L'xit del procs que refermava les idees republica-
nes fou celebrat pels Amis du Peuple, amb un ban-
quet, aAux Vendanges de Bourgogne, Restaurant, al fau-

bourg du Temple. Hi havien ms de dos-cents comensals,
els dinou gendarmes processats i absolts, i tamb Ras-
pail. variste Galois hi s present, per no s, ni molt
menys, el centre d'atenci. Hi ha convidats molt nota-
bles, com Alexandre Dumas, que seu a la taula d'honor.
La prefectura no hi podia intervenir. No era un acte
poltic. Era un banquet privat. Per monsieur Guisquet
esperava. Sabia que en aquesta mena de banquets els

La poltica. . . 201
nims s'escalfen en la mateixa mesura en qu disminueix
el vi. La pacincia s la virtut de l'au de rapinya. I ell
s una au de rapinya molt ecient, com havia demostrat
tantes i tantes vegades.
El brindis comen ... Els nims s'exaltaren:
Per Robespierre!
Per la Convenci!
Per la Repblica de 1789!
Per la Revoluci de 1830!
Els brindis es succeren a un ritme cada cop ms verti-
gins. Un dels artillers feu un brindis:
Ara, sota el sol de juliol de 1831, no oblidem l'escalf del

sol de 1830. No l'oblidem mai. . .
La sang del jove Galois bullia. Volia ser un actor, un
partcip actiu de l'acte. No es conformava a ser-ne un es-
pectador annim. S'al. Tenia el got ple de vi, vermell
com la sang vessada tantes vegades massa vegades
per la Repblica. L'al ben alt. Que tothom el veis.
Agaf un ganivet i crid
A la salut de Llus-Felip!
El jove Galois, encs, no s'havia adonat que el seu bon
amic Lucien, sempre al seu costat, li havia murmurat el
nom del rei mentre li posava el ganivet a les mans. No
l'import! Estava ebri de glria ...

El crit de Galois esver els ms prudents, que veuen en
l'acte una provocaci perillosa ... La resta s'exalt.
Galois! Galois! variste! variste!

Ell segu cridant
Per Llus-Felip! Per Llus-Felip!
Sortiren al carrer. El banquet s'havia convertit en un ac-
te poltic. Monsieur Guisquet ja podia actuar. Esper
el jove Galois, apassionat, romntic, matemtic fracas-
sat, a la place Vendme. Per Galois no pass per aquell
indret. L'hauria de detenir l'endem a la casa on tre-
ballava la seva mare. Quin nou cop per a aquesta dona
sensible! Fou detingut i enviat a Sainte-Plagie, a pres
preventiva. Els seus antics companys de l'cole Normale
l'abandonaren un altre cop. El blasmaren:
Un energumen, que no mereix ser considerat un estu-

diant, s'ha posat dempeus damunt la taula, ha tret un
punyal de la butxaca i, agitant-lo, ha cridat: Heus ac
com faria jo el meu jurament a Llus-Felip.
Monsieur Guisquet recordava molt b tot el judici. Hi
havia assistit i no necessitava repassar el Journal de d-
bats del 16 de juny de 1831. Tenia una memria excel-
lent. Monsieur Dupont, l'advocat de Galois, era molt bo
en aquesta mena d'afers judicials. Els republicans con-
aven en ell i posaven a les seves mans la defensa dels seus
processats. L'acusaci que la Cort feia contra el jove Ga-
lois era greu: Provocaci d'un atemptat contra la vida
i la persona del rei de tots els francesos. El seu cap es
trobava en perill. Monsieur Guisquet, per, coneixia l'-
habilitat dels advocats defensors i esperava la sentncia.

.
No volia fer-se il lusions per endavant.
La lnia de defensa de monsieur Dupont fou simple. Una
defensa que, a ms, seria conrmada pels assistents al
banquet que es trobaven a prop de Galois. Aquests ju-
rarien que el brindis de Galois fou: Per a Llus-Felip,

La poltica. . . 203
si traiex Frana. Aquesta darrera part solament fou
escoltada pels ms propers a Galois perqu els crits dels
assistents l'havien tapat.
Tanmateix, per, el jove Galois havia trobat el seu mo-
ment de glria i no estava disposat a deixar-lo passar.
Volia, si calia, morir per la Revoluci. Com podia dei-
xar passar un moment com aquest? Fins i tot monsieur

Guisquet es va veure sorprs per les declaracions que
Galois va fer al president del tribunal monsieur Nandin:
Em dic variste Galois. Tinc vint anys. Sc repetidor

de matemtiques.
Era la primera mentida.
Reconeix l'acusaci o la refusa?

Vaig assistir al banquet de Vendanges de Bourgogne
amb un punyal a la butxaca. L'havia comprat a mada-
me Henry, el dia 6, per 14 francs, dient-li que sortia de
viatge i volia protecci.
Una altra mentida. Monsieur Gusiquet recordava les
explicacions que li havia donat Lucien. Sabia com, en
un moment d'inspiraci, havia aconseguit la mise en

scene , sense que el seu amic variste s'adons de res.
Per monsieur Guisquet no era dels qui deixen res a
l'atzar. Per aix va donar l'ordre de buscar entre les
pertinences de Galois, l'esmentat punyal, al restaurant
i les seves proximitats, a la casa on servia la seva mare.
Ning no el va trobar. Tampoc madame Henry recor-
dava haver-ne venut cap des de feia ms de dos mesos.
Quin era el motiu de la reuni?

Una celebraci per l'alliberament dels artillers i pel

refs fet per Raspail a la creu d'honor.
Vs, on reu?
Al fons de la sala, a l'esquerra del president.
Quins brindis es van fer?
A la Revoluci de 1793, a Robespierre, etc. No me'n
recordo dels altres.
Qui va fer un brindis Al sol del mes de juliol de 1831?
No us ho puc dir. Ho ignoro.
No s'alaren d'altres veus cridant: Ben aviat, ben
aviat!
S senyor.
Per qui van ser dites aquestes paraules?
Per tothom.
No s cert que es va fer un brindis per la Convenci i
per la Montaigne?
S, senyor, per no expressaven pas ms que els brindis
a la Revoluci de 1793 i a Robespierre.
s cert que vost, amb un punyal a la m, va dir: Per
Llus-Felip?
Heus ac com va passar tot; jo tenia a la m el gani-
vet que havia fet servir durant el sopar. El vaig aixecar
i vaig dir: Per Llus-Felip, si traeix Frana. Aques-
tes darreres paraules noms les van sentir els companys
que es trobaven al meu costat, a causa dels xiulets que
havien excitat les meves primeres paraules. Aix va fer
que tothom penss que havia fet un brindis a la salut de
Llus-Felip.
Segons la vostra opini, doncs, no hi va haver cap brin-
dis a la salut del rei en aquell sopar?
Certament que no.
La poltica. . . 205
Un brindis dedicat simplement a Llus-Felip, rei dels

francesos, hauria excitat sens dubte l'animadversi
dels reunits?
Certament, senyor.
La vostre intenci era d'assenyalar Llus-Felip amb el
punyal solament en el cas que tras?
S senyor.
Preteneu manifestar un sentiment personal que pre-
sents el rei dels francesos com digne de rebre una punya-
lada, o b el que voleu era provocar una acci d'aquesta
mena?
Volia provocar-la, per noms en el cas que Llus-Felip
tras, s a dir, noms en el cas que se sorts de la legalitat
per tal de constrnyer el poble.
Per qu creieu que el rei podria abandonar la legalitat?
Tot el que est passant ens obliga a preveure aquesta
possibilitat.
Expliqueu-vos millor.
El que fa el govern fa suposar, sense haver d'alterar
el sentit gens ni mica, que Llus-Felip podria arribar a
trair-nos en alguna ocasi.
Dieu que els actes del govern sn de tal naturalesa que
us fan supoar que el rei de Frana pot arribar a trair la
Naci?
Jo no dic que Llus-Felip arribi a trair la Naci. El que
dic s que podem pensar que Llus-Felip arribar a trair-
la. No ens ofereix gaires garanties perqu no tinguem en
compte aquesta possibilitat.
Aix doncs, vs suposeu en l'esperit i les intencions del
rei una mala fe calculada?
S, senyor president.
Heu ents ben b la pregunta que us he fet. Amb la

vostra resposta acuseu el rei dels francesos d'una mala fe
premeditada?
M'he explicat malament responent noms amb un s; el
que volia dir s que els actes del rei, sense indicar encara
mala fe, ens permeten de dubtar de la seva bona fe. . .
Per exemple, la seva entronitzaci ha estat preparada des
de fa temps.
Ho recordava molt b. El jove Galois volia convertir
el judici que se celebrava en contra seva en un judici

.
col lectiu, del qual ell noms era la vctia propiciatria.
L'advocat defensor intervingu per indicar al president
respectuosament que del que es tractava era de jutjar els
esdeveniments del sopar, i no d'entrar en els pensaments
ntims i lliures de l'acusat. El president, desprs de cri-
dar a l'ordre a l'advocat, s'adre novament a Galois.
Quan temps feia que teneu el punyal?

Des del 7 de maig. Per a mi, era un objecte de fan-
tasia. [. . . ] Entenc que s una pea realment important
d'aquest procs! s igual als ganivets amb qu els repu-
blicans, assistents al banquet de Vendanges de Bourgog-
ne, van tallar les aus i els paons.
Aix doncs, d'altres assistents tamb tenien ganivets
com el vostre?
No, de fet van fer servir el meu.
Per qu aquesta necessitat de mentir? Per qu aques-
ta voluntat de ser l'nic responsable dels actes esdevin-
guts durant el banquet?
El president segu l'interrogatori.
La provocaci que va fer fou noms condicional?

La poltica. . . 207
De ben segur que tothom hauria preferit que hagus

fet un brindis per la mort de Llus-Felip.
Amb aquestes paraules esteu insultant molt greument,
i sense conixer-los sucientment, les intencions dels al-
tres assistents al banquet.
Em sembla que estic prou ben informat.
Galois volia convertir-se en el portaveu de tots els com-
panys republicans que havien assistit al banquet. Volia
carregar damunt les espatlles el pes de la causa repu-
blicana. L'advocat no ho podia consentir, i comen
a cridar els testimonis. Molt ms hbil que no pas el
scal, la seva intenci era mostrar que la reuni era un
acte de caire privat, sense contingut poltic. Un acte en
qu no hi va haver ofensa per al rei de Frana. Noms
fou expressat el desig que mai no trairia el poble perqu,
si ho feia, el poble sabria reaccionar. Els seus testimonis
van deixar ben clar que Galois havia expressat aquest
condicional, que no era ofensiu, noms un acte patriota.
Els testimonis del scal, desitjant d'inculpar Galois, fe-
ren armacions increbles: Va dir, cridant, Guillotina
per a Llus-Felip i tota la seva famlia. La declaraci
de Raspail un teric de la revoluci molt perills, un
terrorista que el scal esperava que fos condemnat-
ria, fou d'all ms equnime:
En una reuni com aquella, Llus-Felip noms s un nom

del qual nosaltres no ens en preocupem, ni a favor, ni en
contra. Ens havem reunit en una trobada d'amics. No
era, en absolut, un acte poltic. Per principi, un republi-
c autntic mai far un brindis per ning en particular,
perqu els fets queden per les persones canvien. Mai
no li sentireu dir: Visca el tal perqu el que avui s el
nostre amic, dem pot ser el nostre enemic.
Tot anava b. L'advocat estava satisfet. No hi havia
causa. S'havia evitat la polititzaci del judici i la poli-
titzaci del banquet. Aleshores el president deman a
Galois si tenia res a dir. Galois respongu armativa-
ment, tragu un paper de la butxaca i comen a llegir:
Homes de la restauraci! Heus aqu el resultat de les

vostres accions: vreu prometre que ja no caldrien ms
manifestacions, i han calgut!. . . Carles x fou cent vega-
des ms hbil que no pas vosaltres!. . . Heu posat el nostre
cap sobre el cadafal, per no heu estat capaos de fer cau-
re damunt seu la destral. Nosaltres som nens, per pro-
gressem, plens de fora i coratge; la corrupci no aconse-
guir mai car-se en les nostres nimes republicanes. . .
Sempre podrem explicar-nos de forma que els nostres
enemics quedin confusos. No prengueu mai el nostre si-
lenci com una acceptaci!
El president l'interromp: Us he d'interrompre en el
vostre propi inters. I, Galois li replic secament: No
m'importa gens ni mica, ja havia acabat. Per qu havia
volgut polititzar el judici? Tot anava b? Com s'ho faria
ara l'advocat defensor?
Per monsieur Dupont no caigu a la trampa. Argu-
ment que l'acte, el banquet, era un acte no poltic.
Tothom coneixia el rigor de la policia de Pars. Qui
podia creure, ni per un moment, que si l'acte hagus
estat poltic, sense perms, no hauria estat dissolt per
la policia. A la Sala hi havia monsieur Guisquet. Per
qu el tribunal no l'interrogava sobre la naturalesa del
banquet? Per qu no va fer que els seus homes el disol-
guessin, i detinguessin els caps? La resposta era clara.
El banquet era un acte privat i no un acte poltic, com
els enemics de Galois el volien presentar. Per aix ma-

La poltica. . . 209
teix, el tribunal havia d'aplicar la jurisprudncia sorgida
d'altres judicis.
Finalment, el president prengu una decisi:
L'acusat no s culpable!
Galois qued lliure, i en part hi qued perqu ell, Guis-
quet, no va irrompre al banquet. No, mai no l'oblidaria
aquell judici. Galois se li havia tornat a escapar de les
mans. Caldria seguir esperant. Caldria tenir pacincia,
la pacincia de l'au de rapinya.
Tot aix li havia passat pel cap en un instant, mentre
De la Hodde seguia exposant els esdeveniments.
Aix que va quedar lliure, em va venir a veure. Estava
exultant. Faltaven pocs dies per al primer aniversari
dels Tres Dies Gloriosos. No sabia que el que els repu-
blicans volien celebrar era la presa de la Bastille, el dia
14, plantant un arbre: l'arbre de la llibertat. Li ho vaig
fer saber. Li vaig mostrar el pamet. Mentre el llegia
s'entusiasmava ms i ms:
Els patriotes, decidits a celebrar l'aniversari de la presa

de la Bastille i de la Fdration francesa, es reuniran el
dijous 14 de juliol per plantar l'arbre a la Llbertat a la
plaa de la Bastille.
La reuni tindr lloc a la place Chatlet i al quai aux
Fleurs, a les dotze en punt. La deslada ser al cap
d'una hora. Recorrer els quais, la rue saint-Martin i els
boulevards ns a la place de la Bastille.
L'arbre anir escoltat per una gurdia d'honor i pels com-

batents de juliol. Una msica militar amb aires patritics
el precedir. Les branques estaran plenes de guirnaldes
i de cintes tricolors. Els veterans del 89 i els ferits de la

gran setmana les agafaran per una de les puntes.
Els obrers, els alumnes de les coles, els homes de juliol,
el joves comerciants, i tots els patriotes sn convidats a
participar de la festa.
Els patriotes de la gurdia nacional hi assitiran amb
l'uniforme.
Galois, romntic i passionat, estava exaltat. La darrera
frase l'havia acabat d'exaltar:
Caldr que hi siguem tots. Cada un amb el seu uni-
forme. Jo portar l'uniforme de la Gurdia Nacional.
Tu t'haurs de conformar a ser-hi present!
Aix fou com, novament, el nom d'variste Galois es
trobava en una llista que van elaborar els homes de
monsieur Guisquet. Les inltracions, i les denncies,
van aconsellar de detenir-los uns dies abans de la ce-
lebraci. L'onze de juliol, monsieur Guisquet per
tal de garantir la seguretat de l'Estat don l'ordre
de detenir-los preventivament. La llista era completa.
Contenia tots els caps de la revolta popular, tots els
republicans considerats perillosos, tots els dirigents del
moviment, els membres ms signicats de la Socit des
Amis du Peuple i els artillers ms dscols de la dissolta
Gurdia Nacional.
L'operaci fou un autntic fracs record a De la
Hodde el prefecte. Aquest fracs, per, em va con-
rmar una sospita que tenia des de feia temps. A la

.
prefectura, entre els meus col laboradors, hi havia un
trador, un espia, un republic. Alg que jugava un do-

La poltica. . . 211
ble joc. Em vaig prometre que el descobriria, i que quan
l'hagus descobert l'eliminaria.
De la Hodde es va sentir assenyalat. Qu hi feia, si no,
all, al despatx privat de monsieur Gusiquet repassant
una vegada i una altra, tots els esdeveniments d'aquells
darrers mesos?
Potser vreu pensar que era jo? pregunt de la
Hodde, nervis, confs.
Quan hi ha sospites de traici, ning no en queda
excls. Ho enteneu?
Per, l'heu descobert?
Encara no! Per no us preocupeu, caur!
No en va tenir cap dubte. Aquella sessi explicativa,
recordatria, era un interrogatori subtil. Una trampa
que podia tancar-se damunt seu, apresant-lo. Podia es-
tar tranquil. Ell sabia que no era l'espia que monsieur

Guisquet buscava. I monsieur le prfet era un home
.
intel ligent i meticuls. No podia crrer cap risc. No
podia crrer el risc d'acusar i prescindir de qui li havia
estat del. No li calia tmer res.
A mi no em van avisar que calia amagar-se, que la
policia tenia una ordre de detenci. Per no s estrany.
Jo no gurava a la llista que haveu elaborat. No se'm
considerava perills.
El que m'estranya de tot aix s que Galois no re-
corrs a tu. Monsieur Guisquet l'havia tutejat. Fins
aleshores no ho havia fet mai. Qu signicava aquell
gest? Ms conana? Que el considerava el traidor?
Certament no ho va fer. Jo no el vaig veure ms des
de l'endem del dia que havia sortit lliure.

De fet, no era important. Pel que feia a Galois noms
calia esperar tres dies ms. Sabem que es manifestaria.
Ens ho havies dit. Sabem que portaria l'uniforme de
la Gurdia Nacional. Aix era un delicte important.
L'esperaria!
Lucien De la Hodde tingu una inspiraci. Hi havia
quelcom personal en aquella persecuci d'variste Ga-
lois? Podia ser que aquell home fred i impassible, pogus
odiar ning? Per quina ra? Quina ofensa li podia haver
fet aquell jove matemtic, romntic i apassionat? Per,
en aquella persecuci hi havia quelcom de subtil que la
convertia en personal. N'arribaria a saber algun dia les
motivacions?
Tot fou molt previsible i molt fcil. Galois i el seu ca-
marada Duchatlet van caure a la trampa, i aix que
era una trampa ben grollera. Vestits amb l'uniforme de
la Gurdia Nacional un uniforme prohibit van in-
tentar creuar el Pont Neuf. Un cop van ser dins el pont
la policia els va barrar la sortida. Estaven atrapats.
Se'ls condu a comissaria. Galois estava en una situaci
realment dolenta. Anava armat ns a les dents. Porta-
va una carrabina carregada, dues pistoles i un punyal.
Duchatlet, en canvi, anava desarmat. L'nic que podi-
en fer-li era deixar-lo anar, per decidiren tancar-lo ns

.
a l'endem. Una nit a la pres li aniria b. A la cel la,
tot sol, s'ensorr anmicament i dibuix una guillotina,
el cap de Llus-Felip i una inscripci:
Felip lliurar el cap a l'altar de la Revoluci, oh Llibertat!
Fou sucient. Tots dos foren conduts a la pres de
Saint-Plagie. L'arrest de Galois, un dels capitostos del

La poltica. . . 213
moviment revolucionari, es vengu com una gran vict-
ria de l'acci del govern i de l'aparell policac.
A la pres preventiva de Sainte-Plagie, variste compl
vint anys. La pres duraria nou mesos, el temps d'una
gestaci. La prova fou excessiva per a una nima sen-
sible, lliure, com la de Galois. La pres recloa presos
comuns: lladres, violadors, assassins ... Tota una con-
dici humana que ell desconeixia completament ... La
matemtica li permet de recloure's en si mateix, tot
meditant nous teoremes i noves teories, que li permete-
ren evitar la contemplaci i sobretot la participaci en
l'entorn immediat. L'ambient, per, inu en el seu es-
perit com palesen les Lettres sur les prisions de Paris

de Franois-Vincent Raspail. La carta de 25 de juliol de
1831, s fora explcita quan parla de Zanetto, el nom
amb qu bateja a Galois.
Pobre noi! per poder-se salvar de totes les trampes que

l'esperen en tots els racons de la seva vida, noms li falta
una mica de recel; per la naturalesa no dna pas aquesta
qualitat. Hom l'adquireix a expenses d'un mateix, en el
tracte amb els homes; s un antdot que neix noms quan
un ja ha pres el ver. Oh societat! Heus ac el teu dilema:
O ser enganyat pel mal o no creure en el b! Per hi ha
ssers que el seu ngel s'end de la terra, quan el seu
esguard s a punt d'entreveure aquest inexorable sosme
de les institucions mentideres.
La seva vida no fou realment gens afortunada. El mateix
dia que els homes de Guisquet el buscaven per detenir-lo
i impedir aix la manifestaci del 14 de juliol, a la sessi
de l'Acadmie des Sciences es feia la lectura pblica de
l'informe de Denis Poisson sobre la memria de Galois.
L'informe estava signat tamb per Silvestre Franois La-
croix. La ressenya fou una obra mestra de perfdia. Amb

tota probabilitat responia ms a la carta insidiosa que
Galois els havia adreat reclamant-los qu passava amb
la seva memria, que no pas al contingut matemtic es-
tricte. Reb doncs l'informe de Franois Arago, secretari
de l'Acadmie, i el seu propi manuscrit a Sainte-Plagie:
. . . el teorema no cont, com promet el ttol, la condici

de resolubilitat de les equacions resolubles per radicals. . .
La condici, si existeix, ha de tenir un carcter extern
que s'ha de poder vericar tot examinant els coecients
d'una equaci donada, o resolent una altra equaci de
grau ms petit que la que es proposa. Ens hem esforat
a comprendre del tot la manera d'expressar-se de mon-
sieur Galois. La seva tesi no s prou clara, no est prou
desenvolupada, per poder-ne acceptar el rigor amb qu es
presenta. No s possible donar cap idea d'aquest treball.
Per aquesta ra, us retornem l'escrit amb l'esperana que
trobeu tils les observacions de monsieur Poisson per als
vostres treballs posteriors.
No noms era presoner de la poltica conservadora i re-
trgrada de Llus-Felip i el seu govern, ho era tamb
d'una matemtica caduca. Galois era un revolucionari
en totes les facetes de la seva activitat. Els seus jutges,
jutgin el que jutgin, eren conservadors i reaccionaris.
Aquest era, en sntesi, el drama de la seva vida.
No hi feia res! Li quedava encara la vida i la possibili-
tat d'oferir-la per Frana! A la pres aprn les tctiques
poltiques, i el seus mtodes. El dia de l'aniversari dels
Tres Gloriosos es convert en el dia de l'acusaci de Ga-
lois com a terrorista. Durant una missa al pati de la pre-
s la bandera tricolor onejava, tot presidint l'acte,
hi hagu moments d'aldarull i d'enfrontament amb els

.
gurdies. Enmig de l'enrenou un tret sort d'una cel la
.
que es trobava enfront de la cel la de Galois. Un preso-
La poltica. . . 215
ner fou ferit pel tret. Aquest fet, completament corrent
a Sainte-Plagi, es convert en un atemptat contra el
signicat de la diada. Els republicans es revoltaren, i
Galois acus un gurdia de la pres i, en fer-ho, acus
l'alcaid. L'acusaci tingu una resposta immediata. Ga-
lois, el ferit i alguns altres presoners foren allats! Les
vctimes esdevingueren culpables!
Les provocacions i les revoltes continuaren durant els
tres dies commemoratius, per el resultat fou negatiu
per als presos de Sainte-Plagi, i per a Galois. Ell, el
romntic, l'apassionat, el poltic, que no va poder par-
ticipar activament en els Tres Gloriosos, tampoc no po-
gu participar en la seva commemoraci. Quina

cruel-
tat, quina injustcia! L'esperit de Galois s'endur cada
cop ms.
El procs es retard. No hi havia pressa! Podia fer-se
perfectament un cop passat l'estiu. La pres preventiva
s'allarg ...
De la Hodde seguia explicant els seus records a monsieur

Guisquet, pausadament.
No tinc cap mena de dubte que nosaltres vrem con-
tribuir a debilitar l'esperit de Galois. La seva mare em
va venir a veure. Per qu no ho havia de fer? Per a ella,
jo era un amic del seu ll. Em va demanar que fes el que
fos necessari perqu li deixessin veure l'variste. Potser
jo coneixia alg que entendria l'angoixa d'una mare ...

La vaig consolar. Li vaig prometre que faria el que
fos. I ho vaig fer. Ho recordeu? Us vaig comunicar
que madame Galois cercava la manera de poder veure
el seu ll.
Ho recordo. Vaig prohibir personalment que, durant
la pres preventiva, tingus cap visita, per evitar que,
com l'altre cop, ning no l'ajuds a preparar una defen-
sa. A ms, vaig evitar de rebre cap membre de la famlia
Galois, amb excuses circumstancials.
Jo el vaig anar a veure. rem amics. Ell no entenia
que pogus rebre les visites dels amics i no pogus rebre
les de la seva mare. Li vaig fer entendre, noms perqu
insistia a saber qu passava, que la seva mare no el vo-
lia veure. Que l'havia anat a visitar i li havia insistit
perqu el visits, convenut que les seves visites aixeca-
rien l'nim d'variste. Per s'hi neg amb rotunditat.
Ja no el reconec, li vaig dir que m'havia dit la seva
mare. Veure'l em fa mal. No puc fer res per ajudar-
lo. Ja no ens entenem. Jo no el puc ajudar, i ell em fa
mal. No l'anir a veure. No insistiu! Per no li ho di-
gueu, deixeu-li entendre que no m'hi deixen anar. Aix
li vaig contar, per noms perqu havia insistit, perqu

.
havia apel lat a la nostra amistat. Quan el vaig deixar,
estava ben abatut. Li vaig prometre que si em deixaven
el tornaria a visitar. Estava tant abatut que, quan jo
ja gaireb era fora, el vaig sentir que exclamava: Ma-
re, on ets? Et necessito. Per qu no vns a veure'm.
Realment estava a les acaballes.
Finalment tingu lloc el judici. La inculpaci era doble:

.
Portar un uniforme militar il legal i portar armes sen-
se autoritzaci. L'advocat intent de recordar al tri-
bunal que eren membres de la Gurdia Nacional, que
tenien dret a dur l'uniforme, que era un uniforme que,
en moltes ocasions, havia servit a Frana. Condemnar-
los noms a ells fra una injustcia agrant. Per no hi
havia res a fer. L'article 25 del Codi penal era explcit.

La poltica. . . 217
Galois fou condemnat a sis mesos de pres. Ni la ma-
re ni el germ, massa jove, no l'anaren a visitar. Per
s que ho fu la seva germana gran, Nathalie-Thodore.
Ella escrigu la impressi de la visita al seu diari ntim:
Encara li queden cinc mesos. Cinc mesos sense prendre

l'aire. s una perspectiva molt trista. Tinc por que
la seva salut no se'n ressenti. L'he trobat tan fatigat!
Sense poder-se lliurar a cap pensament que el distregui,
el seu carcter ha esdevingut completament ombrvol.
Aix l'ha fet envellir abans de temps. T els ulls apagats,
com si hagus viscut cinquanta anys!
La seva germana no sabia que l'aire esgotat del seu ger-
m era degut, en part, a l'esfor que esmerava de dia i
de nit en les matemtiques. Havia refet la memria re-
butjada per Poisson i havia escrit una Note sur Abel ,

on demostrava, en contra de l'opini de Poisson, que les
seves idees eren independents de les d'Abel. A ms, deci-
d publicar, pel seu compte ats que l'Acadmie li barr
el pas una vegada i una altra, un text manuscrit que ti-
tul Deux mmoires d'analyse pure, i elabor una llista
de matemtics a qui calia enviar-lo. A la llista s'hi tro-
baven els seus enemics: Cauchy, Lacroix, Poisson, per
tamb d'altres noms com ara Ampre, Hachette, Legen-
dre, Poinsot. Era un text de maduresa. Galois agraa
als mestres del Louis-le-Grand, Vernier i Richard, a l'in-
cloure'ls a la llista, que l'haguessin introdut en el mn
de la matemtica. A ms esperava el judici dels matem-
tics estrangers, Gauss, Jacobi, alemanys, i Ostrogradski,
rus. Tamb hi inclogu el sus Charles Sturm, vuit anys
ms gran que ell, director del Bulletin de Frussac.
Galois esperava que el Butllet publiqus almenys una
ressenya del seu treball. Tancat entre reixes necesssi-
tava ms que mai el reconeixement dels seus germans

matemtics, el necessitava com l'aire que respirava. El
prefaci d'aquest text s admirable, i seria reprodut mol-
tes vegades des que fou publicat. Galois, des de la pres,
elabor un text que seria clau en el futur de la matem-
tica, perqu s un text que posa l'accent en un mtode
nou: l'abstracci i les estructures. No hi ha cap reixat
que pugui barrar el pas al pensament lliure, i els barrots
de Sainte-Plagie no pogueren tampoc cloure les idees
creadores del jove matemtic.

Captol 11
. . . i el duel
La guerra s l'art de destruir els homes.

La poltica s l'art d'enganyar-los.
D'Alembert
No entenia per qu no es podia treure del cap Nathalie-
Thodore. La seva presncia es feia cada cop ms per-
sistent. Potser era el cansament. Ara s'adonava que
estava cansat. Feia ms de dues hores que repassaven
els darrers mesos de la vida d'variste, i es feia pesat i
monton.
Guisquet, com si hagus llegit el pensament de l'espia,
s'aixec, s'aprop a un indret de la biblioteca i enretir
uns llibres. Ocultaven un petit moble bar.
Un conyac, De la Hodde? li pregunt.
M'aniria de primera li va respondre.
Guisquet va omplir, fora generosament, dues copes.
Desprs s'assegu novament darrere la taula. Hi deix
una copa al damunt i fu un gest amb la m, perqu la
219
prengus. No tenia intenci de donar la reuni per aca-
bada. Va prendre, doncs, la copa i fu un glop. Deix el
conyac una estona a la boca, delitant-se'n amb el sabor.
Era un bon conyac. I prossegu repassant els fets:
Amb l'epidmia de clera, els presoners de Sainte-
Plagie foren traslladats a indrets diversos. Galois que-
d recls, sota la seva paraula, a la clnica Faultrier, del
nmero 86 de la rue de l'Oursine. Aix que s'hi hagu

.
instal lat em va venir a veure. Volia que l'ajuds ... El
vaig notar estrany, per ho vaig atribuir als mesos de

.
pres ... Ara, a la vista dels fets, diria que recel lava ...
S'atur i mir Guisquet que tenia la copa entre les mans,
com si volgus escalfar-la, mentre feia que el lquid girs.
Semblava distret. Fu un altre glop. Guisquet l'apress.
Continua. No tenim tot el temps del mn.
S'havia adonat que la pres no duia a res. Calia una
acci molt ms denitiva. Una acci que fes alar-se en
armes tots els republicans, possibilits la restauraci de

.
la Repblica. Estava com il luminat, com embogit ...
Noms quedava una cosa per fer. Morir per la Ptria!
Una mort plena de glria que retorns al nom dels Galois
all que Frana els devia, que dons sentit a la mort del
pare, massa intil, als anys de servei de l'oncle, massa
estrils, i a la prpia vida, tan desaprotada.
Recordo que li vaig dir:
Amic meu el que demanes s molt difcil. La po-
ltica s molt cauta. Ning no vol mrtirs ... Si no
hi ha una revolta tothom evitar la violncia. Els
enemics de la Repblica no et mataran sense que els
donis una ra.
Aleshores caldr usar les seves armesem va dir.

...i el duel 221
Estava ben decidit. A la pres he aprs molt dels
meus enemics. Ells saben com fer-ho per reconduir
els actes en beneci propi. Nosaltres podem fer el
mateix. Podem fabricar una assassinat de la policia
monrquica, un assassinat dels homes de Guisquet.
Per...?
Res de pers. Hi estic decidit. M'hi voleu a judar?
M'ho pensar!
Me'n recordo intervingu l' inspecteur . Em vas de-
manar que penss una acci en la qual el sacrici de la
vida de Galois pogus semblar til a la causa republica-
na. Per un cop mort, tot havia de quedar en no res. La
seva mort havia de passar desapercebuda. Mai ning no
havia de trobar el seu cadver. Tot havia de quedar en
una desaparici de la qual ning no ens pogus culpar.
Tant Guisquet com De la Hodde, com si volguessin re-
cordar aquells dies, van beure un altre glop de conyat, i
van restar en silenci un moment.
Com li brillaven els ulls! L'amargura que havia acumulat
durant aquells mesos llargs de pres li havia desapare-
gut del fsic, i de l'nima. Quan es tenen vint anys, s
fcil recuperar-se. I Galois ho havia aconseguit. Havia
descobert l'existncia de l'altre sexe, la passi amorosa,
la tendresa de l'amor quan s compartit. Havia cone-
gut mademoiselle Stphanie, lla de Poterin-Dumotel,
un dels metges de la clnica. Vivia al mateix carrer, i
variste la veia amb freqncia. Era el primer amor del
jove Galois, un amor romntic, apassionat, que li premia
el cor.
Vull viure, Lucien. Vull viure ...

Havia anat a veure l'amic, per fer-lo partcip de la seva
felicitat, per tamb perqu ja no volia morir. No volia
morir ni per la causa republicana, ni pel seu pare, ni
per ell mateix, ni per Frana. Volia viure. Necessitava
desesparadament viure. Per qu tot era sempre desespe-
rat en el jove Galois?
Li havia preguntat si s'havia enamorat mai. Quan Lu-
cien li va dir que s, que ho havia fet moltes vegades,
van discutir. Per a variste no era possible enamorar-se
moltes vegades. L'amor autntic s nic i no es pot repe-
tir. De la Hodde hagu de reconixer que ell no s'havia
arribat a enamorar mai, o en tot cas no amb aquella
classe d'amor que oprimia el cor, la ment i l'esperit del
seu company. Aleshores, variste li va dir:
Oblida tot el que et vaig dir l'altre dia ... No sabia el
que m'esperava. Ara no puc oferir la vida per la cau-
sa, ho entens oi?
Ell hi estigu d'acord. Era molt ms raonable aques-
ta actitud d'ara que no pas la de feia uns dies. Quan
es van acomiadar, Lucien De la Hodde va dubtar si ca-
lia comunicar un fet tan personal a monsieur Guisquet.
Quin prot en podria treure de saber-ho? Per havia
aprs que, en el joc de les traicions, el millor s no com-
prometre's. I li ho comunic.
Monsieur Guisquet no s'ho podia creure. Era la millor
notcia que li podien haver donat. Ara tenia variste on
l'havia volgut tenir durant tots aquells anys. Enamo-
rat! El jove matemtic, romntic i apassionat, estava
enamorat. S'havia enamorat per primera vegada i ja te-
nia vint anys. Era, n'estava convenut, un amor molt
intens. Havia d'aconseguir que la passi d'variste per

...i el duel 223
Stphanie esdevingus un desengany. Un altre desen-
gany, el ms profund, el darrer. Si aconseguia convertir
l'amor d'Stphanie en desdeny, un desdeny que fers la
sensibilitat tendra del jove romntic i apassionat, va-
riste Galois seria una presa fcil.
Monsieur Guisquet va fer que els seus homes investi-
guessin amb profunditat monsieur Poterin-Dumotel. La
situaci econmica, les delitats poltiques, l'activitat
professional dels darrers anys, els vicis. Que no pas-
sessin res per alt. Quan va tenir tota la informaci en
el seu poder, va trobar els punts febles del bon doctor.
En mans d'homes com Guisquet, ell ho sabia millor que
ning, tothom t punts febles. I el va amenaar. No va
costar gaire que monsieur Poterin-Dumotel es poss a
disposici dels seus homes. Faria el que volguessin.
s molt senzill. Volem que la vostra lla Stphanie
trenqui amb variste Galois, que li envi dues o tres
cartes en les quals li faci entendre que el seu amor no s
correspost, que no vol que la importuni ms ...

Monsieur Poterin-Dumotel no s'ho podia creure! Era
.
ben fcil. La tranquil litat tornava a les seves vides. Li
va costar convncer la seva lla. No li podia explicar les
raons. No li importava que variste fos republic, revo-
lucionari. No li feia res que hagus fracassat a l'cole
Polytechnique, i a l'cole Normale. Se l'estimava! Li ho
va haver de prohibir. No volia que es veis ms amb un
revolucionari que havia estat detingut, processat en dues
ocasions, i empresonat. Li va manar que li escrigus. No
calia ofrendre'l. Noms li havia de dir que no l'estimava.
Com hauria patit monsieur Guisquet si hagus vist amb
quina rbia el jove variste esquinava les cartes d'St-

phanie i les cremava. Ell volia que queds constncia
del trencament. Aix justicaria qualsevol acte foll del
jove Galois. Quina sensaci hauria tingut si hagus vist
com intentava de recordar-les? No ho podrem saber mai,
per ho podem imaginar.
Sigui com sigui, variste Galois va intentar de refer les
cartes en les quals Stphanie li deia que no l'estimava.
Les llacunes posen ben de manifest quines sn les pa-
raules que no va poder recordar i alhora la passi que
l'acompanyava en llegir-les.
Acabem amb tot aix, si us plau. No tinc prou espe-

rit per continuar una correspondncia d'aquesta mena,
per mirar de tenir-ne sucient per conversar amb vs,
tal com ho feia abans que no hagus passat res. Heus
aqu, senyor, el t quelcom que us obli-
ga pel que fa a mi i no pensar mai ms en coses
que no s que hagin existit i que mai no existiran.
Senyor! Res d'variste meu, variste del meu cor. No-
ms senyor meu. Qui ho podria resistir? Qu vol dir que
no ha existit mai i que mai no existir? No acceptava
que tot ha canviat des que va passar, des que es van
estimar. Calia fer-la recapacitar. S'estimaven. Aix no
ho podia negar! Li escriuria. Tant de bo no ho hagus
fet. La resposta fou d'all ms colpidora, per el record
d'variste s ple de llacunes.
He seguit el vostre consell i he pensat tot el que

va passar. Sigui quina sigui la denominaci que
li donem, s'ha establert entre nosaltres. Pel que
fa a la resta, senyor, estigueu segur que mai no hau-
ria anat a ms; esteu ben equivocat i les vostres quei-
xes no tenen fonament. L'autntica amistat noms exis-
teix entre les persones que sn del mateix sexe. i
...i el duel 225
sobretot dels amics plens a la vida que

l'absncia de tot sentiment d'aquesta mena me-
va conana per ha estat greument ferida
m'heu vist trista i me n'heu demanat la ra. Us he res-
post que tenia penes, que alg me les havia provocat. He
pensat que ho prendreu com qualsevol altra persona da-
vant la qual deixem caure una paraula per a no
ho s pas. La calma de les idees em deixa en lli-
bertat per poder jutjar sense gaire reexi les persones
que veig habitualment; aix fa que rarament pensi que
m'he equivocat o deixat inuir en la meva opini sobre
ells. No sc pas de la vostre opini sobre els sentiments
ms dels que exigir ni si us dono les gr-
cies ms sinceres en tot all que voldreu fer a favor meu.
s difcil copsar la complexitat de la carta d'Stphanie,
per sabem que fou denitiva. variste ho manifesta en
una carta al seu amic Auguste Chevalier.
Amic meu, hi ha plaer en la tristesa, perqu aquesta

pot ser consolada. Hom s vertaderament benaurat de
sofrir quan t amics. La teva carta [. . . ] m'ha portat una
mica de calma. Per, com puc destruir la petjada d'unes
emocions tan violentes com les que acabo de passar?
Com puc consolar-me a l'haver exhaurit en un mes la font
ms bella de felicitat que hi ha a l'interior de l'home, i
d'haver-la esgotat sense cap mena de satisfacci, sense
esperana, per convenut que he quedat sec per sem-
pre ms?
Oh! Desprs d'aix, em prediqueu la pau! Demaneu
als homes que pateixen que tinguin pietat pel que passa!
Pietat, mai! Odi, aix s tot! Qui no sent profundament
aquest odi del present, no pot pas tenir amor pel futur.
[. . . ] No vull haver sofert sense venjar-me. A banda d'ai-
x, sc dels vostres.
[. . . ] Dius que els que m'estimen m'han d'ajudar a apla-

nar les dicultats que m'ofereix el mn. Els qui m'esti-
men, ho saps prou b, sn rars.
[. . . ] Vull dubtar de la teva profecia cruel, quan dius que
ja no treballar ms. Per entenc que s molt versem-
blant. Per esdevenir un savi, em fa falta aix, serenor,
per el meu cor s'ha revoltat contra el meu cap.
[. . . ] Estic desencantat de tot, ns i tot de l'amor a
la glria. Com pot deshonrar-me un mn que detesto?
Penseu-ho amb calma.
variste Galois se sentia colpejat per tothom i per molts
esdeveniments. La mort del pare, una mort intil, la
mort del venut; l'abandonament progressiu de la mare;
el rebuig constant, durant massa anys, dels matemtics
ms eminents de l'poca, malgrat els seus esforos cons-
tants. Se sentia sol. Ni, en els moments gloriosos, havia
pogut contribuir, amb la seva presncia, a fer histria.
Les detencions havien estat intils, per a ell i per a la
causa republicana. Estava sol. Noms li quedaven els
camarades de la Socit des Amis du Peuple, els germans
Chevalier, Duchtelet. Fins i tot el seu amic Lucien
l'havia enganyat. Li havia fet creure que la mare no el
volia veure. Per qu? Era potser una venjana envers la
seva mare, perqu sempre l'havia tractat com un amic
del seu ll? Era, doncs, certa la intuci que va tenir,
fa dos anys, quan va passar l'estiu amb ell a Bourg-la-
Reine? Tant l'havia afectat? Fos com fos, ja no hi podia
conar. El seu comportament havia estat impropi d'un
amic, d'un camarada, i molt cruel. I quan semblava
que la llum del somriure amors de l'Stphanie havia

.
il luminat la seva vida amb una llum que no mor mai,
tot era un miratge. Quina buidor!

...i el duel 227
Per no abandonaria pas la residncia de la clnica. Con-
tinuaria all, ns i tot un cop alliberat denitivament de
la pres. Aix se sentiria ms a prop d'Stphanie. Es-
perava amb tanta ansietat una reconciliaci que no arri-
bava. Com ms dies passaven, ms venut, ms acabat
se sentia. Comen a comprendre els sentiments del seu
pare els darrers dies de la seva vida. Per, no! No pensa-
va rendir-se! Moriria lluitant! Calia ser a Pars, amatent
a qualsevol esdeveniment poltic que pogus ser-li til,
que li permets d'oferir la vida per la Repblica.
I, com en tantes altres ocasions, el dest va jugar. Un
fet fora casual va mobilitzar els Amis du Peuple. La v-
dua del ll de Carles x havia tornat a Frana. El seu ll
vivia, exiliat, a Praga, amb un preceptor que Galois hau-
ria envejat: el vell Cauchy, que sempre s'havia matingut
del a la casa dels borbons. De fet, els legitimistes, com
ara Cauchy, com ara Guisquet, veien en Llus-Felip un
usurpador. Calia que retorns l'hereu dels borbons per
la grcia de Du. El retorn de la vdua era una martin-
gala poltica dels legitimistes, i suposava una provocaci
per als republicans. Calia actuar ben decididament.
Monsieur Guisquet continuava jugant amb la copa de
conyac, mentre De la Hodde exposava els esdeveniments.
Aleshores va tenir lloc una assamblea dels Amis du
Peuple a casa d'un d'ells, al nmero 18 de la rue de
l'Hpital-Saint-Louis. S'havia convocat per al dia 7 de
maig. Havia arribat l'ocasi que espervem, i no la pod-
em deixar passar. Galois hi assistiria com a invitat d'ho-
nor. Seria homenetjat i aclamat. Tothom li reconeixeria
una gran capacitat de provocaci, una gran passi per la
causa republicana, molt de valor, i una enorme disponi-
bilitat. Fou un moment de glria, per efmer. Galois el

volia convertir en un moment de glria denitiu. Volia
convertir-se en un hros de la Patrie.

Hi vam assistir plegats. M'havia vingut a buscar a casa,
per no em feia gaire cas. Semblava com si quelcom
s'hagus trencat entre nosaltres. Ho vaig atribuir al fet
que aquell era el seu dia. Jo no l'havia volgut seguir quan
va decidir fer-se de la Gurdia Nacional, ni tampoc en
la manifestaci on fou detingut. Potser sentia una mica
de menyspreu per la meva covardia. No li vaig donar
importncia. M'havia vingut a buscar ell.
La sala ms gran de la casa era plena a vessar. Els
nims estaven encesos. La presncia de Galois desper-
tava el desig de glria i sacrici. Qualsevol sacrici era
poc per la Repblica, per la democrcia, per la lliber-
tat. De seguida qued clar que calia una revolta del
poble de Frana. Calia un detonant! El retorn de la
vdua del ll de Carles x era un fet polticament greu,
per que no aconseguiria aixecar els citoyens. Calia un
motiu ms provocador, ms sagnant, ms esferedor ...

Per, quin? Els havia fallat l'incendi de les dues tor-
res de Notre Dme. Quan hi van arribar, els homes
de monsieur Guisquet quin enemic ms astut i dif-
cil d'agafar desprevingut havien pres l'Esglsia i en
barraven l'entrada. Els republicans estaven convenuts
que el poble de Pars, en veure cremar les torres de la
Catedral, s'encendria ell tamb i seria fcilment mane-
jable. Noms se l'hauria de convncer de qu havia estat
la policia monrquica, un ms dels seus abusos. Per el
pla havia fallat i ara estaven venuts i alhora excitats.
Necessitaven un gest, una victria.

...i el duel 229
Ara s el moment li vaig xiuxiuejar, no et sembla?
Ara s la teva oportunitat!
variste no ho dubt gens. S'aixec, i desprs d'escoltar
ms visques en honor a la seva persona, va demanar
silenci, i va dir.
Camarades, escolteu-me! Hi ha una manera. Cal que
un dels nostres sigui assassinat per la policia!
Aix no ho aconseguirem pas fou la resposta de Ras-
pail. La policia va amb peus de plom. Vol evitar els
mrtirs.
variste estava exaltat. S'apropava el moment, i ell ho
sabia.
Doncs, l'hem de fabricar ...

Fabricar? preguntaven uns.
Qu vols dir? interrogaven d'altres.
Raspail, sospitant quelcom massa perills, li digu:
Explica't!
Cal un mrtir, oi? va preguntar a l'assemblea.
S, s! Cal un mrtir! . El crit fou unnime.
Per la policia no est disposada a proporcionar-nos-
el, oi?
De ben segur que no respongu un dirigent.
Raspail estava callat i pensatiu, com si intus...

Doncs, fabriquem-lo.
Com? cridaven uns.
Qui preguntaven uns altres.
Aleshores variste Galois tragu el pit enfora, amb dig-

nitat, es pos dret, i digu amb veu segura i ferma.
Jo!
Qu dius?
Fou un clam.
Deixeu-me parlar. Ho tinc tot molt ben pensat. No
pot fallar.
I tant si ho tenia ben pensat! Amb tota mena de detalls.
Calia fer un duel entre ell i un amic seu, un amic ntim.
S'havia d'evitar qualsevol sospita. No hi havia d'haver
cap motiu per al duel. Era necessari crear una gran con-
fusi sobre el possible motiu, per tal que queds pals
que, realment, no n'hi havia hagut cap de duel. Ell duria
l'arma descarregada. El seu contrincant l'hauria de ferir
de mort, i deixar-lo abandonat. Aix era essencial en el
seu pla. En cap duel, els ferits o morts eren abandonats.
Els padrins es preocupaven del seu apadrinat. No l'a-
bandonaven mai a la seva sort. Noms en els atemptats
els morts es deixaven all on queien. Per aix, passades
algunes hores, calia que el trobessin i fessin crrer que
l'havia mort la policia per ordre expressa del prefecte de
Pars. Galois assassinat, seria el crit de guerra. va-
riste mort a trets pels esbirros del rei seria el detonant
de la revolta. Els republicans els citoyens de Pars
no podrien deixar la seva mort impune. No podrien per-
metre que fos intil. Caldria venjar-la. Caldria cridar:
Alumnes de l'cole Polytechnique han mort un mate-
mtic! Alumnes de l'cole Normale, penseu trair-lo una
altra vegada? Podeu premetre que la policia assassini
impunement un que ha viscut entre vosaltres? Membres
de la Gurdia Nacional, heu oblidat que vreu jurar -
delitat a la Repblica? Podeu oblidar, sense venjar-la,

...i el duel 231
la mort d'un dels vostres?
I tant si ho tenia pensat! Tots els detalls. Totes les
reaccions. Els seus camarades estaven sorpresos. No
s'ho esperaven, No ho podien permetre. No podien sa-
cricar un dels seus membres! Per ell es va revoltar.
No hi havia cap altre cam. I, a ms, els va dir jo ja
sc mort. He mort moltes vegades, sense honor, sense
glria. Sense famlia, sense l'amor de l'Stphanie, sense
el reconeixement de la meva obra matemtica, expulsat
de l'cole Normale i no adms a l'cole Polytechnique,
sc mort. L'assemblea estava compungida. A poc a
poc es deixava inuir per l'estat d'nim del jove Galois,
el romntic, l'apassionat. Ell insistia. Noms la mort
em pot tornar la vida ... I la del meu pare! Jo us ofereixo
la vida perqu la feu servir per restablir la Repblica.
Vosaltres no podeu oblidar la delitat que deveu a la
Repblica, a la democrcia, a Frana! Teniu l'obligaci
d'acceptar l'oportunitat que us ofereixo!
Els ms exaltats, ja estan convenuts.
S. Cal fer-ho. T ra. Cal que alg mori per Frana,
per la democrcia, per la llibertat.
Per s molt jove! s massa jove per morir! excla-
men uns altres, esverats davant del que se'ls proposa.
No ser una mort intil! La venjarem! variste, et
venjarem! La seva mort el far immortal! La seva mort
la sang que vessi abonar el cam cap a la Repblica!
Tot semblava ben decidit. Per encara faltava un detall.
Qui ho far? Qui pot voler matar un amic? Qui de
nosaltres ho podr suportar?

variste ho tenia previst. Havia trobat un amic disposat
a fer-ho. Havien viscut experincies comunes que els
havien agermanat.
Ho far Duchtelet digu taxativament Galois.
Ja est decidit. Per no ho ha de saber mai ning. Mai
no ha de ser acusat de la meva mort. I tu, Julien, fars
que em trobin, abandonat, desagnant, cap al foscant,
quan ja estigui fred. I ho comunicars als diaris, als
Amis du Peuple. Recordeu que ning no en sap res,
de la meva mort. Ha estat decidida i efectuada per la
policia. Ho fars crrer per les coles, entre els membres

de l'antiga Gurdia Nacional. Cal que facis pasquins i
els pengis arreu, per tot Pars.
Quan l'assemblea es va dissoldre, tot estava decidit. Ga-
lois moriria. La seva mort redimiria la seva vida. El jo-
ve matemtic, romntic i apassionat, hauria aconseguit,
per , la glria tant temps cobejada.
Per monsieur Guisquet i De la Hodde en tenien uns
altres, de plans.
Cal evitar que el cadver sigui trobat li digu mon-

sieur Guisquet a De la Hodde quan aquest li comunic
la decisi presa a l'assemblea dels Amis du Peuple. Tu
el fars desaparixer. Anirs a l'estany de la Glacire,
de bon mat, i hi romandrs amagat. Aix que el duel
s'hagi acabat i variste Galois estigui sol, el llanars
al llac i t'assegurars que mai ms no suri. Ning no
ha de trobar mai el cadver. Sense cadver no hi ha
mrtir. Si no hi ha cadver, la policia no el pot haver
mort. I si la policia no ha mort ning, tota l'estratgia
s'ensorra. L'infeli jove Galois, sempre tan romntic i
apsassionat, haur mort com ha viscut per a no res
que valgui la pena.

...i el duel 233
A De la Hodde el va sorprendre el lleu somriure que s'in-
sinuava als llavis de monsieur Gusiquet. Mai no l'havia
vist somriure. Creia que aquells ulls grisos, de besuc
mort, no podien somriure.
Se'ls havia acabat el conyac, i se'ls havia acabat la his-
tria. Ara calia esbrinar qu havia fallat.
Per qu no vas retirar el cadver? volia saber l'ins-
pector. Qu s el que va passar? Vull saber-ho tot!
El mat del duel, quan m'estava preparant per tras-
lladar-me a Gentilly vaig tenir dues visites inesperades.
Havia acabat de fer un mos, es preparava per sortir,
quan van arribar, realment excitats, els camarades Na-
polon Lebon i Victor Delaunay. Cap d'ells no havia
estat a la darrera assemblea dels Amis du Peuple. Des-
coneixien el que s'hi havia decidit. Un missatger els
havia portat una carta, ms ben dit, un full de paper
amb unes notes mal escrites, del seu amic Galois.
Pars, 29 de maig de 1832

Estimats amics meus,
He sigut provocat per dos patriotes. . . No m'hi he pogut
refusar.
Us demano perd per no haver-vos-en advertit, per els
adversaris m'han fet jurar per l'honor que no previndria
cap patriota.
La vostra tasca s senzilla: heu de provar que m'ham
abatut en contra del meu desig, s a dir, desprs d'haver
intentat per tots els mitjans d'evitar-ho. I digueu si em
creieu capa de mentir per un motiu tan petit com el que
se m'imputa.
Recordeu-vos de mi. Com que la sort no se m'ha presen-

tat en vida, fu que la ptria recordi el meu nom.
Moro amic vostre,
. Galois
Nitens lux, horrenda procella,
tenebris aeternis involuta
Tu eres el seu amic ntim. Ho has de saber. Ho hem
d'impedir.
De la Hodde es trobava en una situaci difcil. No ho
podia impedir. Calia que el pla es desenvolups tal com
havia estat planejat. Calia que Galois mors i desapa-
regus. Aix s el que havien acordat ell i monsieur

Guisquet. I no gosava trair-lo. No gosava ni pensar a
trair-lo.
Ho heu de preguntar a la Socit. Jo no us puc dir res.
No s res. Per, si el jove Galois diu que l'han reptat en
duel, deu ser veritat!
No s possible! Dos patriotes! Galois s un heroi! Ha
servit a la causa amb la pres. Cap patriota no el repta-
ria sense enfrontar-se amb el menyspreu dels camarades
digu Lebon.
En canvi Delaunay no entenia el darrer pargraf.
Qu vol dir quan ens demana que fem el que sigui
possible perqu la ptria no l'oblidi?
Noms us puc dir que aneu a veure a Raspail. Ell us
ho explicar.
Els va fer fora tan de pressa com va poder. I es trasllad
al lloc del duel. Quan hi va arribar, qued sorprs. No
hi havia cap cadver. Potser el duel, a darrera hora,
no havia tingut lloc, va pensar. Galois i Duchtelet

...i el duel 235
ho deuen haver deixat crrer. Va pensar que el millor
que podia fer era anar a la Socit des Amis du Peu-
ple, aviam quin ambient es respirava. A veure si alg
l'informava de qu havia passat. Quan hi arrib, trob
uns quants camarades exaltats. Havien rebut una carta
d'variste. Estava adreada a tots els republicans.
Prego als patriotes amics meus que no em tinguin en

compte que no mori pel pas.
Moro vctima d'una coqueta infame i de dues altres vc-
times de la coqueta. La meva vida s'extingeix en un
cancan miserable.
Oh! Per qu morir per tan poca cosa, morir per quelcom
tan menyspreable!
Prenc el cel per testimoni quan dic que m'he vist forat a
cedir a una provocaci que he intentat d'evitar amb tots
els mitjans.
Em culpo d'haver dit una veritat funesta a homes que no
estaven preparats per acceptar-la amb sang freda. Per
els he dit la veritat. Me'n duc a la tomba una conscincia
neta d'ofensa, neta de sang patriota.
Adu! He posat la meva vida a disposici del b pblic.
Perdono als qui m'han matat. Ho han fet de bona fe.
A De la Hodde se li feia difcil de comprendre el signi-
cat d'aquestes cartes. Eren absolutament falses. Quin
era l'objectiu de Galois quan les escrigu. Potser volia
donar a entendre amb tantes falsedats que era vctima
d'esbirros de la policia, que era, de fet, la prefectura de
Pars la que l'havia obligat a batre's en duel. Intentava
aix exculpar els patriotes, els camarades de la Socit
des Amis du Peuple. A ms, a l'escrit, introdua la possi-
bilitat d'un assassinat. Un duel autntic li hauria deixat

sempre una possibilitat de no morir, i ell donava per fet
que moriria. Potser volia deixar oberta la possibilitat
d'un duel forat per si els citoyens no veien clar l'assas-

sinat, un atemptat en fred per part de la policia? Sigui
com sigui, les cartes posaven de manifest que el duel ha-
via tingut lloc, tal com s'havia previst. Per aleshores,
on era el cadver de Galois? Com havia desaparegut?
No li diria res a monsieur Guisquet. Esperaria a veure
com es desenvolupaven els fets! Ja no hi podia fer res!
Ara sabem digu monsieur Guisquet que el seu
germ n'estava assabentat. Va anar al lloc dels fets quan
Galois estava ja agonitzant i el va traslladar, sense pr-
dua de temps, a l'Hpital Couchin, on va morir.
Mir xament De la Hodde.
s que em vreu trair? O b, s que Galois us va
descobrir i us va enganyar?
No ho podia recordar, per hi havia un fet que li vol-
tava pel cap. Unes paraules que la mare d'variste li
havia dit quan li havia anat a donar el condol. Quines?
Necessitava recordar-les?
I b? monsieur Guisquet estava impacient Qu
va passar? Tenim un cadver! Tenim un mrtir! De-
m, qu passar quan l'enterrem? El germ no vol que
sigui enterrat a Bourg-la-Reine. Vol que l'enterrem al
cementiri de Montparnasse, a Pars. De ben segur que
hi assistiran tots els camarades, tots el republicans, com-
panys de l'cole Polytechnique, de la Gurdia Nacional.
Necessito saber qu va passar. He de saber a qu m'en-
fronto!
...i el duel 237
Un moment! Un moment! Em sembla que ja ho re-
cordo. La seva mare em va dir: No ens ha estranyat
gens la seva mort. Quan la Nathalie el va visitar a la
pres, el va trobar anmicament desfet.
Qu heu dit? gaireb crid monsieur Guisquet.
S, s! s aix! Em va descobrir. La seva germana
el va visitar a Sainte-Plagie. Ell li devia preguntar per
qu no el visitava la mare, i ella li devia respondre que
no la deixaven. Com que no la deixen!, devia excla-
mar variste. Em pensava que no em volia veure.
La germana devia posar al descobert la meva mentida.
Qu dius? No viu! Ha fet tot els possibles per poder-te
veure. Fins i tot ha recorregut a De la Hodde.
Estava cansat. L'havien descobert.
Des d'aleshores Galois em devia utilitzar ... Segura-
ment va ser ell mateix qui va fer que el seu germ se
n'assabents. Per aix el va anar a buscar a la Glacire
i el va portar a l'hospital.
Penses que ho diria als altres membres de la Socit
que ets un espia?
He de pensar que s! Em va utilitzar per aconseguir
all que volia, que la seva mort fos el comenament del
nostre nal.
Llstima! M'eres molt til ... Per m'has fet un favor.
Quin?
M'has a judat a descobrir l'espia!
No veig com! No us pensareu que sc jo?
Pots retirar-te! Ja et cridar quan ho cregui oport i
et donar instruccions ...

Mir la copa de conyac que hi havia damunt la taula,
com acomiadant-se'n. S'aixec i sort. Qu li esperava?
Havia fallat! No havia estat capa de copsar tota l'ast-
cia d'aquell jove. Ara monsieur Guisquet ja no conaria
en ell! Qu podia fer? Fugir? On? No! Fugir donaria
ms arguments a monsieur Gusiquet. Es quedaria. Pot-
ser encara podria ser til. Li diria que estava disposat
a seguir fent d'espia. Potser Galois no havia dit res als
companys. Potser havia actuat tot sol en aquella petita
venjana. Estava decidit a arriscar-se!
I ho encert. Galois no havia sospitat mai que pogus
ser del bndol contrari. Romntic com era, va creure
que les accions de De la Hodde eren degudes al despit
vers la seva mare. variste, per, no li podia perdonar
que no a juds la mare a visitar-lo a la pres. Per aix, i
noms per aix, el va enganyar. Romntic com era, volia
robar-li els moments de glria que la seva mort podien
haver proporcionat a l'amic. Al cap i a la , el creia un
republic sense passi, per un republic del.
De la Hodde seria descobert l'any 1848, pocs dies abans
que els republicans aconseguissin establir la Segona Re-
pblica, de vida tan curta. Feia ja ms de vuit anys
que monsieur Guisquet havia estat substitut. L'havien
retirat, per, amb honors!
No feia pas gaire que havia tornat del cementiri de Mont-
parnasse. Havia volgut estar present en l'enterrament
del jove Galois, com feia no gaires anys havia assistit al
del seu pare. Havia aconseguit s'ho havia proposat
i ho havia proms al seu amic aniquilar per sempre
ms la famlia Galois. Per calia evitar qualsevol mena
de revolta poltica. Segons els informes de qu dispo-
sava, durant l'enterrament s'havia de produir un mot,

...i el duel 239
o
una revolta. Els seus homes havien fet una batuda al n
20 de la rue Saint-Andr-des-Arcs, on els Amis du Peu-
ple havien de fer una assemblea. Per com ja havia
passat altres vegades malet espia! noms hi havia
una trentena de membres, cap dels caps. Tan sols hi
eren els que no havien pogut ser avisats, tots ells mem-
bres molt poc rellevants. Segur que s'havien reunit en
un altre indret i all havien decidit com actuarien durant
l'enterrament del jove revolucionari. No havien convo-
cat De la Hodde. Tot aix feia que monsieur Guisquet
no estigus gaire ben informat del que passaria durant
l'enterrament. Ni ell ni els seus homes podien faltar a
la cita.
La Tribune del 3 de juny en relata la ceremnia.
El comboi fnebre d'variste Galois ha tingut lloc avui

dissabte al migdia. Una representaci d'Amis du Peuple,
d'alumnes de les coles de Dret i de Medicina, un des-
tacament de l'Artilleria de Pars, i una multitud d'amics
l'acompanyaven. Arribats als boulevards exteriors, el f-
retre, tret de la carrossa funerria, ha estat dut damunt
les espatlles dels camarades ns al cementiri de Montpar-
nasse. Els citoyens Plaignol i Charles Pinel han expres-
sat amb vivacitat, sobre la tomba de Galois, els planys
dels seus nombrosos amics. Tamb d'altres patriotes han
rendit homenatge a la seva memria.
Fou enterrat, com Mozart, a la fossa comuna. Per a
monsieur Guisquet s'acabava denitivament un repu-
blic inuent, i amb ell tota la famlia dels Galois.
La policia encerclava el cementiri i les 3.000 persones
que hi havien assistit. Alguns efectius del cos d'Artille-
ria tamb estaven alertats. Per, no va passar res! Aix
el preocupava. Potser havien descobert l'espia i havien

decidit no fer res? Si fos aix, d'ara endavant tot seria
ms complicat! Qu havia passat? La mort del jove Ga-
lois nalment l'havia de perjudicar, posant al descobert
la seva xarxa d'informadors?
No va ser res d'aix! Fou la fatillera maligna que havia
perseguit variste durant tota la seva vida qui tamb va
voler-lo acompanyar en la mort, i durant l'enterrament
en aquella fossa annima. Tot havia estat planejat ns al
darrer detall. Plaignol i Pinel, membres rellevants dels
Amis du Peuple, havien de fer uns panegrics d'variste
cada cop ms emotius, ms agressius, ms patritics,
ms violents. La intenci era encendre els nims dels
assistents:
Han mort un jove que l'nica cosa que volia era jus-
...
tcia, llibertat, igualtat, pau
No pregunteu qui ha estat el seu botx. Tots el conei-
xeu! Tots sabem qui ha estat! Ha estat la policia, els
gossos guardians d'una monarquia que no volem!
No farem res per venjar aquesta mort innocent d'un
citoyen com nosaltres?
Venjana! Venjana!
Llibertat! Llibertat!
Per la Repblica! A baix la monarquia!
Els textos s'havien pensat amb molta cura. On calia

.
col locar les frases incendiries. Com calia corejar-les des
de la multitud. Eren pocs, per calia que sembls que
era tot el poble de Pars qui demanava justcia, llibertat,
pau, democrcia, i el ms important de tot la Repblica.
Mentre els discursos s'allargaven, entre els assistents va
comenar a crrer una veu. Acabava de morir Maximi-

...i el duel 241
lien Lamarque, el mateix a qui Napole, al llit de mort,
havia nomenat mariscal de Frana. Els dirigents dels
partits liberals, revolucionaris i republicans sabien que
el seu enterrament aplegaria una gran multitud de ci-

toyens, que voldrien retre-li un ltim homenatge, molts
ms dels que ara eren al cementiri de Montparnasse.
Aquest convenciment els aconsellava posposar la revolta.
Sabien monsieur Guisquet tamb ho sabia que com
ms nombrosa s la multitud ms fcil s encrendre-la.
Avui no farien res. No havien de fer res. Era molt millor
esperar, i esperarien. Finalment la mort de Galois, com
la seva vida, hauria esdevingut tamb un fracs.
Dest, per qu vas trair una vegada ms Galois, jove ma-
temtic, romntic, apassionat, revolucionari? Per qu
no vas permetre que la seva mort fos, com ell havia dis-
posat, un moment esplendors de glria? I, si la insur-
recci havia de tenir lloc els dies 5 i 6 de juny, noms
dos o tres dies ms tard, durant l'enterrament del gene-
ral Lamarque, per qu li vas impedir, un altre cop, que
pogus ser-hi present? Per qu no el vas deixar viure
una mica ms? Tota la vida delint per un moment de
glria amb el restabliment de la Repblica, per qu mai
no li vas permetre poder participar en les revoltes repu-
blicanes? Per qu no li vas permetre a ell que amb
tanta passi havia defensat, ns i tot en contra de la
famlia, la necessitat d'una Frana socialista ser pre-
sent a la primera manifestaci en qu onejava la bandera
rosa del socialisme?
Monsieur Guisquet estava satisfet. En tenia motius.
L'enterrament havia estat un fracs. Tot el que va-
riste Galois havia organitzat s'havia fet foneds. S'ha-
via traslladat a Sainte-Plagie. L'alcaid estava cercant

el salconduit que havia perms mademoiselle Nathalie
Thodore Galois visitar el seu germ, malgrat l'ordre
explcita que ell havia donat que no fos visitat. Per
sabria quin dels seus homes de conana l'havia trat.
Estava satisfet. La mort intil de Galois li hauria ser-
vit per a aconseguir complir la promesa feta a monsieur

Bertholi, i per a descobrir el trador, l'home que havia
perms que, en ms d'una ocasi, les seves decisions es-
devinguessin fracassos. Per ara en veuria el nom escrit.
Ell mateix s'hauria delatat en rmar el salconduit.
L'alcaid l'hi lliur. El mir amb avidesa controlada, per
no pogu controlar una exclamaci.
No pot ser!
Hi ha quelcom d'incorrecte? pregunt l'alcaid. No
es coneixien gaire, per sabia que monsieur Gusiquet
era un home temut per la seva sang freda.
No, no res. Tot s correcte.
I li va retornat el paper. Un sentiment d'ira, de r-
bia intensa quelcom que intentava d'evitar li havia
fet perdre, per uns instants, els estreps. La rma que hi
havia al salconduit era la seva. B, ell ho sabia perfecta-
ment, era una falsicaci, per era una bona falsicaci.
Qui podia haver-ho fet? Novament l'espia se li escapava
de les mans. Per ell era pacient. Ja l'atraparia ...

S'equivocava. Mai no aconseguiria descobrir-lo. I tam-
poc mai no sospitaria potser ho hauria hagut de fer
qui era el falsicador. Tot era fruit de la petita venjana
d'un home que s'havia sentit menyspreat, i que monsi-

eur Guisquet ja havia oblidat. El jove mossn Peletier
havia intentat veure'l en diverses ocasions quan els ci-

toyens de Bourg-la-Reine havien fet tot el que havien
pogut perqu fos traslladat. Monsieur Guisquet ja no

...i el duel 243
el necessitava, i l'havia abandonat. Era un infeli. Ja
n'havia tret tot el que volia. No el necessitava. El seu fu-
tur no l'interessava. No l'havia rebut mai ms, i l'havia
oblidat completament. Per mossn Pltier no era dels
qui obliden un menyspreu, ni tapoc una m estesa. En
els moments de dissort, havia aconseguit que la germana
de Galois el rebs i l'escolts. I, malgrat que ella no ha-
via pogut fer res a favor seu, li estava agrat. Per aix,
quan ella l'an a veure per demanar-li que interceds da-
vant monsieur Guisquet, falsic un salconduit perqu
pogus visitar el seu germ a Sainte-Plagie. Conserva-
va una nota que li havia enviat monsieur Guisquet la
primera vegada que va anar a Bourg-la-Riene. Noms

.
li va caldre copiar-li el tra de la cal ligraa. Quina ra
tenia monsieur Guisquet quan deia que res de cartes,
que les lletres escrites queden!

Coda
Per els gegants, com l'au Fnix, reneixen de les cen-
dres. Potser no ho sabien els qui l'havien mort? I va-
riste Galois, el matemtic, el romntic, l'apassionat, va
renixer tamb de les cendres que s'havien dipositat en
aquella tomba annima, feia catorze anys. L'any 1846
Joseph Liouville publicaria al Journal des mathma-
tiques pures et appliques les notes i memries que
Auguste Chevalier, el millor amic de Galois, va poder
recuperar d'Alfred, el germ petit. Tamb publicaria el
testament cientc que el jove Galois que sabia que
era home mort i que no anava a batre's sin a l'altar del
sacrici li havia escrit la nit de vetlla anterior al duel.
Estimat amic, he fet noves descobertes en el mn de la

matemtica. [. . . ] Em falta temps i les meves idees en-
cara no estan a punt. El camp s immens. [. . . ] De-
mana a Jacobi i a Gauss que expressin pblicament el
seu parer, no sobre la veritat, sin sobre la importncia
d'aquests teoremes.
Ara, mentre reuneix els manuscrits dispersos, Alfred plo-
ra amb aquelles llgrimes que havia hagut de contenir
la nit de l'agonia del seu germ, a l'Hpital Couchin,
perqu variste li ho havia demanat. Ara Alfred plora
245
desconsoladament. Qui el podria aturar? Enmig d'uns
clculs matemtics, ha trobat aquest testament.
El xiprs etern m'envolta:

Ms pllid que la tardor,
m'inclino cap a la tomba.
Com diu Duprey, cap a una tomba que no se l'ha pas
endut sencer. Algunes pgines s'han escapat i han estat
prou perqu la ptria spiga el seu nom; la seva ver-
tadera ptria, la ms bonica i mplia de totes, aquella
en qu confraternitzen necessriament, en els concep-
tes rigorosos i profunds de les Matemtiques, totes les

intel ligncies nobles que es troben disperses arreu del
mn. Si, com ell mateix havia dit, la immortalitat no s
altra cosa que la petjada que deixem en la memria dels
homes, ell la t garantida mentre hi hagin homes.
Plora per la mort del germ, per el consola saber que,
amb la mort, ha nascut un gegant i que, damunt les se-
ves espatlles, tan joves, s'alaran des d'aleshores tots els
matemtics. Al cap i a la , amb la mort ha aconse-
guit escapar de les mans mesquines del dest. Alfred ja
intueix el renaixement que li arribar l'any 1895, quan
Sophus Lie escrigui Inuences de Galois sur le dvelop-
ment des mathmatiques .

Addenda per als
curiosos
Un lsof com ell [com Joseph Fourier] hauria

hagut de saber que l'nic objectiu de la cincia
s l'honor de l'esperit hum, i que aquest nom
aixopluga tant una qesti sobre els nombres
com una qesti sobre el sistema del mn.
C. G. J. Jacobi
.
He volgut escriure aquesta novel la amb una intenci
.
molt precisa. Volia que fos una novel la cientca que
parls de matemtics i de matemtiques. Alg es pot
preguntar quin inters podia tenir a fer-ho. La resposta

.
s fcil. Volia, amb aquesta novel la, contradir una idea
que, al llarg de la vida, he sentit massa vegades, que s

.
ben acceptada ns i tot per molts dels meus col legues,
i per gaireb tota la societat.
Aquesta idea la sintetitza Slomson al prefaci de l'obra
An Introduction to combinatorics :
Un llibre de matemtiques no es pot llegir com una novel-

la, assegut cmodament en un sill i amb un got de llet
al costat. Els llibres de matemtiques s'han de treba-
247
llar en una taula o en un escriptori, amb llapis i paper,

per poder digerir-ne la teoria i per fer-ne tots els pro-
blemes que s'hi proposen. Una bona referncia s la
quantitat de temps que cal per fer-ne la lectura. Una
novel.la es pot llegir a ra de 60 pgines per hora, men-
tre que 5 pgines per hora d'un text de matemtiques s
un ritme excel.lent.
Les paraules de Slomson, com s usual, tracten de for-
ma simtrica dos fets completament diferents. D'una
banda la matemtica com a estudi, i d'una altra la lec-

.
tura d'una novel la com a distracci. Per, per a mi,
la qesti s ben diferent. La qesti s: com llegeix

.
una novel la un estudis de la literatura? Com llegeix
Bernard Shaw, o Gilbert K. Chesterton, un especialista
de la literatura anglesa de nals del segle xix? A quin
ritme? Quantes vegades ha de retornar sobre all que ja
ha llegit per comparar-ho amb una nova lectura, o amb
les opinions d'un altre erudit, o ns i tot amb la lectura
d'un altre autor de l'poca? Les paraules de Slomson

.
fan pensar que llegir una novel la es fa com si res, per
que s impossible exposar i entendre les idees i les in-
tucions de la matemtica sense ser-ne un estudis. Jo,
per, insisteixo, discrepo totalment d'aquesta armaci.
La paraules de Slomson insinuen que si b tothom pot
mirar un quadre, no tothom pot mirar les belleses ma-
temtiques. Ho fa, per, amb un sosma. Perqu per
fer un quadre calen moltes hores d'embrutar teles i ms
teles abans no s'aconsegueix all que es pretn. Hores
copiant els mestres i copsant-ne la tcnica. No s pas el
mateix mirar un quadre que aprendre a pintar qua-

.
dres, o fer un quadre; llegir una novel la que escriure
.
novel les, o ser un estudis de la literatura. Tothom pot
escoltar msica; alguns, ns i tot, aconsegueixen ballar

Addenda per als curiosos 249
amb un bon ritme. Sn molts menys els qui poden can-
tar, tot entonant-la, una can, una melodia. Molts
menys encara els qui poden llegir-la. I encara menys els
qui poden interpretar-la. Ben pocs poden compondre-
la. Calen moltes hores de dedicaci per poder-la llegir
i saber com sona; moltes ms per tocar-la amb un ins-
trument, per dirigir una orquestra; i moltes ms encara
per compondre una simfonia, o una pera.
Per qu ens podem apropar a les arts, encara que en
siguem nets, i no podem apropar-nos a les cincies?
s que potser la comprensi vertadera de l'art i de la

.
literatura no requereix una cultura i una intel ligncia
prou avanades? Per qu no ha de ser possible transme-
tre les intucions matemtiques, els enigmes de la fsica,
les complexitats de la salut i la vida, les veritats de la
losoa als homes i dones amb prou cultura? En el lli-
bre Mathematical sciences, que s'acaba de publicar, Ivor

Grattan-Guinness diu:
La histria de la matemtica est totalment absent de

la cultura de la gent educada, inclosos els historiadors
i els matemtics. [. . . ] Com l'arc iris, les matemtiques
poden ser admirades, per especialment entre els intel-
lectuals a distncia, ms enll de la vida real i la con-
versa educada. Com a l'arc iris real, les matemtiques es
mantenen inalterables quan alg s'hi apropa, i l'investi-
gador actiu es troba aviat dins un mn ple de colors.
Ha estat amb aquest convenciment el mateix que ma-

.
nifesta Jacobi que he escrit aquesta novel la. Ho he
fet amb el propsit explcit d'apropar a tothom la mate-
mtica, els seus personatges i les seves intucions. Ho he
fet amb el convenciment que l'honor hum s la cultura
en totes les seves dimensions, els seus aspectes, i els seus

matisos; i que va de l'art a l'enginyeria, de la literatura
a la matemtica, de la losoa a la msica, de l'arte-
sania a la tcnica. La cultura s el patrimoni de tots
els homes i totes les dones. Ni la cincia en general, ni
la matemtica en particular no en poden quedar exclo-

.
ses. Aquesta novel la, basada en un personatge autntic,
.
variste Galois, per novel lat, i en un professor ctici,
fet de retalls de vivncies reals i alhora d'experincies
inventades, vol apropar les matemtiques a un ventall
prou ampli de lectors. Homes i dones que no volen ser
matemtics, per que no per aix renuncien a copsar-
ne la bellesa, la grandiositat, la genialitat. Els textos
que s'ofereixen en aquesta addenda la lli inaugural
del vell professor de matemtiques i el Prefaci a Deux

mmoires d'analyse par E. Galois i les Discussions sur
les progrs de l'analyse pure d'variste Galois hi po-
den ajudar. Si ho aconegueixen, haur fet diana. Si no,
quelcom haur fallat.

Lli inaugural del curs acadmic 1999-2000
Una cosa s saber. Una

altra saber ensenyar.
Cicer
.
.
a la societat en general. Per jo, realment, noms puc
parlar de la docncia de les matemtiques.
Les meves paraules, que heu trobat a l'entrada d'aquest
acte editades com cada any amb molta cura, volen co-
menar posant de manifest que la matemtica s una
activitat humana. Feta per homes i dones de totes les
poques i nacionalitats, en gaireb totes les llenges amb
cultura, i que s'aprn grcies a la transmissi que en fan
les professores i professors. La vox populi sembla d'a-
cord en el fet que aquests professors no aconsegueixen
transmetre-la com quelcom que pot ser ents amb na-
turalitat i aprs senzillament. La dicultat rau, sense
cap mena de dubte, en el fet que la matemtica, gai-
reb com el llenguatge, s un constructe de la ment
humana amb una vitalitat prpia que ens fa pensar que
existeix amb independncia del seu coneixement i de la

seva creaci. Aix, permeteu-me ser rotund, s fals o,
en tot cas, erroni.
Si volem transmetre la matemtica de forma comprensi-
ble, ens cal partir d'aquest fet. Hem de ser capaos de fer
entendre, abans que res, que la disciplina que ensenyem
i que els nostres deixebles han d'aprendre s fruit de la
creaci de l'esperit hum. s des d'aquesta perspectiva
que podem intentar de fer-nos entendre per tothom que
ho vulgui. Ens caldr transmetre les intucions bsiques
dels problemes matemtics, de l'essncia del fet mate-
mtic. La tcnica prpia de la disciplina, tan vital per
al professional de la matemtica, s secundria i pot ser
evitada.
Isaac Newton ens va deixar una dita que ve molt a tomb
del que suara us he dit:

Em sembla que aquesta frase s una frase paradigmtica
del fet docent.
Si volem que els nostres alumnes arribin a veure-hi prou

lluny, tan lluny com el qui els ensenya i, si pot ser, ms
lluny encara, noms cal que els ajudem a enlar-se da-
munt les espatlles dels gegants.
Per aix far una sntesi breu d'una de les descobertes
clau de les matemtiques i dedicar el poc temps que tinc
a ajudar-vos a enlar-vos en l'espatlla d'un d'aquests ge-
gants. Centrar, doncs, la meva lli en un dels invents
matemtics del segle xix.
A l'escola ens van ensenyar a resoldre equacions de segon

grau. Vrem aprendre que les arrels x1 , x2 de l'equaci

2
de segon grau a X + b X + c = 0, s'obtenen aplicant
l'algorisme segent:
Menys b, ms o menys l'arrel quadrada de b al

quadrat menys quatre vegades a per c, i tot aix
dividit per dues vegades a.
s a dir,

b + b
x1 = , x2 = ,
2a 2a
amb discriminant = b2 4 a c. Tots, tant si ho en-
tenem com si no, disposvem d'un algorisme d'un
mtode estndard de clcul per resoldre equacions de
segon grau o quadrtiques. I tamb vrem aprendre que
hi havia un lligam molt ntim, i molt simple, entre les
arrels x1 , x2 , de l'equaci, i els coecients a, b, c, del po-
linomi. Eren:
b c
x1 + x 2 = , x1 x2 = .
a a
De fet, doncs, com ja sabien els babilonis 2000 anys
abans de Crist, resoldre una equaci de segon grau est
ntimament lligat a la geometria. Resoldre una equaci
de segon grau equival a resoldre el problema segent:
Trobar les dimensions d'un rectangle del qual es coneix

l'rea i la meitat del permetre.
En un altre context, vrem aprendre a dibuixar gures
geomtriques usant noms el regle i el comps. Dibuix-
vem la perpendicular a una recta des d'un punt exterior,
un triangle equilter, un quadrat, un pentgon. Divid-
em un angle en dues parts iguals, i fiem moltes altres
operacions i gures geomtriques.

Qui de nosaltres seguint les intucions de Ren Descar-
tes [15961650] i de Pierre de Fermat [16011665] no
aprengu que una recta s'expressa per una equaci de
primer grau amb dues incgnites com ara a X +b Y = c?

I una circumferncia, per una de segon grau amb dues
incgnites de la forma X 2 + Y 2 + 2 a X + 2 b Y + c = 0? I
qui, tot usant aquestes equacions, no fu alguna vegada
geometria amb els recursos de l'lgebra? Aparentment,
com ms creixia l'lgebra ms minvava la geometria.
Tots estvem, doncs, en situaci de fer-nos algunes pre-
guntes geomtriques des de l'lgebra. Si ens les hagus-
sim fet, haurem aconseguit veure-hi molt ms lluny del
que, aparentment, permeten les tcniques de dibuix, i
molt ms lluny del que permeten els algorismes del cl-
cul algbric. Tot plegat ben senzill i inofensiu. Per,
quants de nosaltres hem arribat a veure-hi sucientment
lluny? Qui ens ha enlat, com quan rem petits i an-
vem a veure passar els Reis Mags, a les espatlles perqu
pogussim veure per damunt dels qui ens tapaven? Qui
ens ha ajudat a albirar intucions noves, moltes vegades
inesperades i profundes? s difcil de respondre aquestes
preguntes. Potser s que ens varen enlar prou enlaire
perqu mirssim ben lluny, per nosaltres vrem preferir
mirar cap a un altre indret, potser a terra.
Ara que ja sc un anci, vull dir-vos aix. Ensenyar
s obrir la ment dels alumnes, acostumar-los a fer-se
preguntes, fer-los airar aromes nous, possibilitats no
pensades abans. Per, al mateix temps, ensenyar s fer-
los adquirir mecanismes de tota mena amb qu poder fer
coses, d'acord amb all que cada un d'ells persegueix.
En el cas de les matemtiques, aix darrer consisteix a
fer-los aprendre algorismes, mtodes, tcniques ...

M'haureu sentit dir moltes vegades darrerament em
repeteixo molt que cal ensenyar a tenir intucions. I
m'haureu sentit preguntar als qui s'anomenen didactes
de la matemtica: Com s'ensenya a intuir? Quantes
vegades no m'han contestat que cal ser prudents, perqu
la intuci condueix fcilment a l'error i l'error s'ha d'e-
vitar! Jo, tanmateix, discrepo d'aquesta resposta, com
discrepo tamb de l'opini expressada per Gide: La
imaginaci imita, l'esperit crtic inventa. Fals, absolu-
tament fals! Per crear en qualsevol camp tamb en
matemtiques cal molta imaginaci. Perqu inven-
tar s, com fa el savi, treure del bagul, coses noves
i coses velles.
Recordo deixeu-me que divagui un moment, a la me-
va edat m'est perms que quan estudiava segon de
matemtiques, el Dr. Lins ens va proposar com a lli-
bre de text l' Anlisis matemtico de Tom Apostol. El
llibre, com corresponia a l'poca, era ms aviat teric i
formal. El professor que ens feia les classes de problemes
un home ja madur, amb molt bona voluntat, sabia
calcular lmits, fer integrals, sumar sries, . . . , i ho ense-

nyava b. Per no havia aprs la matemtica moderna
en aquell temps tothom li deia aix que impregnava
les pgines de l'Apostol, i els problemes que el text ens
proposava quedaven per fer. Com podrem aconseguir
que alg ens indiqus la manera de fer aquells proble-
mes, massa terics per al professor de problemes? Ho
vrem exposar al Dr. Lins. Ell ens va escoltar, i es va
fer crrec de la situaci. Va dir que hi pensaria i que
buscaria una soluci. Al cap d'uns dies, l'havia trobada:
No se preocupen. Dedicaremos dos o tres sbados por

la maana a resolver algunos de los problemes del Apos-
tol. Les parece bien?
Vrem acceptar. Les classes prctiques que ens va donar
van ser apassionants. Ens explicava cada problema tal
i com l'havia pensat, des del comenament. Intentava
fer-nos veure qu li havia fet intuir l'enunciat, qu li ha-
vien suggerit les dades, com calia articular els resultats
terics per anar avanant. Per el que ens resultava ms
prots de tot, era quan ens explicava que havia equivo-
cat el cam, per qu, i com havia aconseguit reconduir
el problema.
Entonces deia me di cuenta de que me haba equi-

vocado al plantearlo en aquellos trminos. . . No crean,
equivocarse es muy formativo! Deben ser capaces de
aprender de los errores.
Quantes vegades en la vida no he recordat aquestes pa-
raules! I quantes vegades no he recordat l'episodi per-
sonal que vaig viure amb aquell gran mestre. Feia pocs
dies que havia fet l'examen d' Anlisis II. Tornava del
bar, cap al claustre de Cincies, i em vaig creuar amb
el Dr. Lins. Em fu un gest perqu m'aprops. Quan
vaig ser al seu costat, em va dir:
Seor Gassiot, ha aprobado. Justo, pero ha aproba-

do. El tercer problema estaba mal, pero tena intuiciones
muy buenas. Siga as! Alimente su olfato, su intuicin!
Em vaig quedar de pedra. Ara que ja no importa gaire
el meu currculum s el que s, puc dir que no m'he
distingit precisament per les intucions. Per, en aquell
moment jo era jove i esperava ser un gegant, vaig
considerar les paraules del Dr. Lins com una gran lli,
una lli que calia retenir i, quan s'escaigus, aplicar. El
gran matemtic francs Henry Poincar, va dir:
Si hagus escrit tot el que he pensat i intut per que era

erroni, en lloc de publicar uns quants articles i llibres,
hauria produt una biblioteca. No hauria tingut temps

per escriure-ho tot!
Reprenent el l del que us estava dient, repeteixo: cal
ensenyar a intuir. Aix s'aconsegueix fent dubtar, fent-
se tota mena de preguntes, aprenent a particularitzar
quan es disposa d'un resultat general, i a generalitzar
quan all que es t s un cas particular. Per generar
intucions, cal comenar sempre pel ms senzill, pel que
s a l'abast dels sentits, incloses les habilitats de raonar,
pensar, dubtar, i preguntar.
I cal ensenyar a no tmer ni les resposes negatives ni les
preguntes negatives. Al comenament de tot aprenen-
tatge, cal fer-se preguntes positives, per, a poc a poc,

.
cal introduir-ne de negatives. s un exercici intel lectu-
.
al realment excel lent.
Pot ser que amb tota aquesta xerrameca no aconsegueixi
transmetre amb prou claredat all que us vull dir, all
que desitjo comunicar-vos. Us demano un xic ms de
pacincia. Deixeu-me exemplicar-ho.
Comenar amb una parbola que, encara que l'hgim
sentit moltes vegades, no est exempta de reexi.
En un extrem d'un carrer fosc hi ha un llum, no gaire

potent. Quan un home passa per sota del llum, en veu un
altre d'ajupit buscant un objecte que acaba de perdre.
Ep mestre, qu heu perdut? li pregunta, amb la
intenci d'ajudar-lo.
Una moneda li respon l'home ajupit.
Que us puc ajudar?
Si voleu!
Els dos homes s'estan una bona estona palpant el ter-

ra, veient com sn les llambordes, quina mena de clots
hi ha, quina estructura t l'empedrat, i tantes i tantes
altres impressions que els queden xades en el cervell.
Desprs d'una bona estona de buscar la moneda, res de
res. L'home que s'acaba d'incorporar a la recerca no s'ho
pot creure. Han recorregut el terra pam a pam.
Esteu segur que l'heu perduda aqu?
No! li respon sorprs l'interrogat. L'he perduda
all a baix.
I doncs, per qu la busqueu aqu?
Home, quina pregunta! Doncs perqu aqu hi ha llum.
All s fosc, i no la hi podrem trobar per ms que ens
hi entretingussim.
El conte s'acaba aqu. Per em sembla que en podem
treure una lli molt interessant. All on hi ha llum,
podem aconseguir molts bons coneixements, i aquests
coneixements ens suggeriran intucions sobre com pot
ser l'indret on no hi ha llum. Un cop ben assolits els co-
neixements, podrem fer-los servir per buscar millor all
on no hi ha claror. Tindrem ms garanties d'xit.
Doncs b, aix s precisament el que vull dir. El mestre
ha d'ensenyar a mirar all on hi ha llum, a adquirir idees,
imatges, possibilitats, a enfrontar-se amb fets dubtosos,
i dhuc impossibilitats. Desprs, un cop aquests conei-
xements estan ben afermats, els alumnes poden anar als
indrets ms foscos i, tot aplicant el que han aprs, treu-
re'n el mxim prot.
Els matemtics grecs es van trobar amb una gran foscor:
els incommensurables. Com pot ser que una magnitud
que no es pot referir a la unitat tingui assignat un nom-

bre? s que, potser, el nombre no s sempre relatiu a la
unitat? Per a la mentalitat ontolgicomatemtica gre-
ga, no era gens clar que pogussim associar un nombre a
una magnitud incommensurable. Calia anar a un indret
ms clar. Aquest indret s la constructibilitat amb regle

i comps. All que puguem construir existir, i all que
no puguem construir, no! Ja no importa si s suscepti-
ble d'admetre un nombre o no! Fou aix com els grecs
varen desenvolupar una gran habilitat geomtrica. Van
aconseguir dividir un angle en dues parts iguals, cons-
truir un pentgon regular, etc. Per se'ls van plantejar
preguntes molt interessants: Qu fa que un angle sigui
divisible en dues parts iguals i, en canvi, no ho sigui
en tres? Qu fa que puguem construir un pentgon i,
en canvi, no puguem construir un heptgon? Aquestes
qestions vinculades a una zona lluminosa es van
mantenir, durant molt de temps, en la foscor. No hi
havia prou llum.
El primer teorema dels Elements d'Euclides [iii aC] fa
referncia a la possibilitat de construir un triangle equi-
lter de costat donat.
Construu un triangle equilter ABC de costat AB .
La construcci s senzilla: amb centre en A i radi AB ,

fem una circumferncia i, amb centre en B i radi BA, en
fem una altra. Aquestes dues circumferncies es tallen en
un punt C , que s el tercer vrtex del triangle equilter.
El triangle equilter ABC de costat AB , l'hem construt

sense recrrer per a res al mn dels nombres. Aix Eucli-
des aconsegueix resoldre, en l'mbit geomtric, el pro-
blema geomtric plantejat.
En canvi, el genial lsof i matemtic francs Ren Des-
cartes prefereix recrrer al mn numric. Suposa que t
dos punts del pla A = (0, 0) i B = (1, 0). Considera
les equacions algbriques de dues circumferncies: la de
centre A i radi 1, x2 + y 2 1 = 0, i la de centre B i radi

1, x2 2 x + y 2 = 0. Les talla. s a dir, resol el sistema
d'equacions de segon grau:
x2 + y 2 1 = 0, x2 2 x + y 2 = 0.
1 1

Aix s com obt el vrtex C = , 3 del triangle
2 2
equilter 4ABC . A ms, malgrat haver comenat amb
1

nombres racionals, obt
2
3, que s un tipus nou de
nombre. s un nombre irracional.
Per a un matemtic grec aquesta mena de nombres no
existia, per el punt C sense nombres, s. La idea de
Descartes fou acceptar aquest nombre nou i incorporar-
lo al mn dels nombres construbles. Aix obtingu una
extensi del cos dels nombres racionals. s a dir, un
univers numric nou, tancat per les quatre operacions
aritmtiques elementals ( +, , , ) i per les arrels qua-

drades de nombres positius. A partir del nou univers de
nombres en fabrica un altre amb les mateixes regles, etc.
Quina gran intuci! Que simple! Noms cal associar
nombres als punts que es van construint. El mn dels
nombres es va fabricant, i noms cont les solucions reals

d'equacions de segon grau. No cal una lgebra gaire
complicada per explicar el mn dels nombres constru-
bles amb regle i comps. Noms la de les equacions de
segon grau, la resoluci de les quals era coneguda des de
l'antigor. algorisme de resoluci s senzill: cont les

L'
quatre operacions aritmtiques elementals i l'extracci

d'arrels quadrades. I, ats que est perms usar nombres
ja construts, els coecients de les successives equacions
de segon grau sn, cada cop, ms sosticats. s, per,
l'nica cosa que es pot complicar. En denitiva:
Els nombres construbles formen el ms petit cos

que cont Q i, a ms, s tancat per l'extracci
d'arrels quadrades de nombres positius.
%Fa un moment us deia que aprendre s saber fer pre-
guntes. Vejam! Quina mena de preguntes podem fer-nos
ara tots plegats? Deixeu-me que us ajudi:
0. Una pregunta inicial, al marge de les altres. A-
bans d'entrar de ple dins el mn de l'lgebra, i fer-nos
preguntes que ens ajudin a desvetllar intucions, he de
dir-vos que la geometria del regle i el comps tamb sug-
gereix preguntes, aparentment independents de l'lge-
bra. Algunes d'aquestes preguntes sn:
Qu podem fer amb un comps rovellat un

comps obert d'obertura inamovible i un
regle? Podem fer el mateix que amb un com-
ps normal i un regle?
Qu podem fer amb un comps sol? I amb
un regle sol?
Totes aquestes preguntes se les van fer alguns matem-
tics, i tamb alguns dels grans artistes del Renaixement.
Un cop fetes, i un cop se'ls hagu donat resposta, podien
complicar-se una mica ms.
Hi ha altres maneres de construir, a banda

del regle i el comps? La papiroxia, per
exemple, permet construir punts? S'obt el

mateix? I, si no, qu s'obt?
I, per analogia amb l'xits mtode cartesi que, com
viem, permet ampliar el cos dels racionals amb els nom-
bres associats als punts nous, ens preguntem:
Aquesta geometria t associada una lgebra?

Quina?
Deixarem, per, de banda aquesta mena de preguntes,
perqu el que vull exposar sn les intucions que van
portar variste Galois a la teoria algbrica que coneixem
amb el nom de teoria de Galois.
1. Dels segments irracionals dels Elements. Hem
vist que els nombres construbles amb regle i comps sn
arrels d'equacions de segon grau, els coecients de les
quals sn nombres ja construts. I recprocament, tota
soluci d'una equaci de segon grau, els coecients de la
qual siguin nombres ja construts, s construble.
Quan construm nombres amb regle i comps,

quina mena de nombres reals obtenim?
La primera resposta a aquesta pregunta la don Euclides
a l'element x dels Elements. L'objectiu d'Euclides as-
solit al darrer llibre era mostrar l' existncia dels cinc
slids platnics el tetredre, l'hexedre, l'octedre, l'i-
cosedre, i el dodecedre, tot construint-los amb regle
i comps, i alhora veure que no n'hi ha cap ms. Per

fer-ho no necessitava construccions geomtriques gaire
complicades. La ms sosticada de totes la que cor-
respon al costat de l'icosedre inscrit en una esfera de
radi 1 s, mirada amb els ulls de Ren Descartes, un

q

nombre de la forma q q0, on q, q 0 sn racionals,
no ambds quadrats perfectes. Euclides no necessitava
objectes geomtrics ms sosticats i, com que no en ne-
cessitava ms, va deduir que no n'hi havia ms. Aquesta
armaci era totalment subjectiva, i alhora molt pobra.
El fet que en els Elements d'Euclides no es fessin cons-
truccions ms complexes que les indicades no justica,
en absolut, que no se'n puguessin fer. s clar que, un cop
construts dos nombres k, k 0 , d'una certapcomplexitat, s

lcit construir, per exemple, el nombre k + k 0 . Els
Elements d'Euclides no exhaureixen, ni de bon tros, to-
tes les possibilitats de construcci amb regle i comps.
2. Hi ha d'altres irracionals. Ha quedat clar que
els nombres construbles sn les solucions d'equacions
de segon grau. Una bona manera de suggerir intucions
s generalitzar. Aix doncs s lcit preguntar-se:
Qu passa amb les equacions de tercer grau?

Les seves arrels sn construbles amb regle i
comps?
El matemtic itali Leonardo da Pisa [ 11751250],

conegut tamb amb el nom de Fibonacci, demostr a
Flos [1225] que el polinomi

X 3 + 2 X 2 + 10 X = 20
t almenys una soluci real, que no s de cap de les
formes irracionals d'Euclides. Usant, per, mtodes ori-
entals mtodes d'aproximaci d'arrels, propis de la
Xina i de l'ndia i transmesos a Occident pels mate-
mtics de l'islam, en calcul el seu valor aproximat

amb notaci babilnica sexagesimal, i obtingu el valor
x = 1; 22, 7, 42, 33, 4, 40.
3. De la resoluci de la cbica. Els algebristes ita-
lians del Renaixement, Niccol Fontana [ 14991557],

de sobrenom Tartaglia, i Gerolamo Cardano [15011576],
van aconseguir trobar un algorisme per resoldre les equa-
cions cbiques. Aquest algorisme s un xic ms compli-
cat que el que vrem aprendre per resoldre les equaci-
ons quadrtiques perqu precisa d'una operaci nova:
l' extracci d'arrels cbiques.

Suposem que volem resoldre la cbica X 3 + p X + q = 0.
Cal fer servir l' algorisme de Tartaglia-Cardano :

3

3 q q
x= A+ B, on A = + i B = ,
2 2
q2 p3
on = 4
+ 27
. No importa gaire que sapiguem com
s'obt, ni tampoc que el recordem de memria. L'nic
que cal retenir sn els dos fets segents:
1. L'expressi anterior cont nombres enters, els co-
ecients p, q de la cbica.
2. Les operacions aritmtiques elementals ( +, , , ),

i l'extracci d'arrels quadrades i cbiques.
Ara la pregunta que cal fer s:
s possible construir una arrel cbica amb

regle i comps ?
La resposta denitiva a aquesta pregunta la don, l'any
1837, Pierre-Laurent Wantzel [18141848], quan tenia
noms vint-i-tres anys. Era, curiosament, un repetidor
de l'cole Polytechnique de Pars. El treball s exacta-
ment dos-cents anys posterior a La Gomtrie [1637] de

Descartes. Segueix, per, les d'idees que s'insinuen al
nal del llibre primer del text cartesi en una d'aquelles
armacions, alhora genials i crptiques, tan tpiques del
genial erudit francs del segle xvii. Resoldre un proble-
ma amb regle i comps equival a considerar un sistema
d'equacions de segon grau, la primera de les quals t
els coecients racionals, la segona t com a coecients,
a ms, nombres obtinguts amb les arrels de l'equaci
anterior usant les quatre operacions aritmtiques, i ax
succesivament. El resultat nal s que, si un nombre s
construble amb regle i comps, necessriament ha de
ser l'arrel d'un polinomi irreductible amb coecients ra-
cionals, el grau del qual s una potncia de dos, que s
el que s'esdev fent arrels dins d'arrels. Per una arrel
cbica s l'arrel d'una equaci de la forma X 3 a = 0.

El grau del polinomi X 3 a s tres i, per tant, no s una
potncia de dos. En general, una arrel cbica no es pot
construir amb regle i comps.
4. De l'ensurt constructiu de la cbica: els nom-

bres complexos. Hem generalitzat. Sempre que es fa
una generalitzaci s convenient preguntar-se:
Hi ha alguna cosa digna d'atenci que hagi

canviat?
Com ja hem indicat, resoldre una equaci de segon grau
equival a resoldre un problema geomtric. Ara b, donat
un semipermetre a, i una superfcie A, no sempre exis-
teix un rectangle d'rea A i permetre 2 a. La mxima
superfcie que podem aconseguir amb un semipermetre

a 2

a s
2
. Per aix Gerolamo Cardano, en un moment
de genialitat, analitza el problema segent:

Si alg ens diu: dividiu 10 en dues parts que multiplica-

des donin 40, trobarem que s impossible.
Ell, tanmateix, insinua que podrem considerar com a

solucions els objectes algbrics 5+ 15, 5 15, ats
que sumats i multiplicats formalment donen el que
han de donar. I aleshores afegeix:
Aquesta soluci s tan subtil, com intil.
De fet est dient: Per qu busquem una soluci alg-
brica, quan el problema geomtric no t soluci? Per
la situaci es complica ben de veres quan el que estem
analitzant s el cas de la cbica. D'acord amb el teorema

de Bolzano : Si un polinomi P (X) canvia de signe entre
dos valors x1 , x2 de la variable X , t un zero entre x1
i x2 d'on, tota cbica t una arrel real. En particu-
lar, la cbica X 3 = 15 X + 4 t l'arrel evident x = 4.

Per, en aquest cas concret, l'algorisme de Tartaglia-
Cardano t un discriminant negatiu: = 121. Per
tant, l'algorisme no permet trobar les arrels de la cbi-

ca, i consegentment esdev intil. Aquesta qesti la
va reprendre Rafael Bombelli [ 15261573], el qual la va

nombres complexos
resoldre l'any 1572, tot introduint els
i l'extracci d'arrels cbiques de nombres complexos.
Hi ha, doncs, un fet que ha canviat radicalment. En el
cas quadrtic l'algorisme tenia el discriminant negatiu,

quan realment no hi havia cap soluci geomtricament
discri-
acceptable. En canvi, en el cas de les cbiques, el
minant s negatiu malgrat que el problema admeti solu-

cions geomtriques reals i rellevants. Noms ho podem
arreglar acceptant els nombres complexos.
I acceptant-los, tota equaci quadrtica t sempre dues
arrels complexes, tota cbica, tres, i, com provaria Luigi
Ferrari [15221565], tota qurtica, quatre.

5. Un teorema d'existncia realment notable. s
lcit doncs fer, per generalizaci, una pregunta nova, que
abans no hauria tingut cap mena de sentit. Aquesta pre-
gunta s el teorema fonamental de l'lgebra :
Tota equaci polinmica de grau n, amb co-

ecients reals, t sempre n arrels complexes,
si comptem les repetides?
Aquest teorema fou intut per Albert Girard [15951632],
l'any 1629.
L'any 1746, Jean-le-Rond d'Alembert [17171783], un

.
dels idelegs de la Il lustraci francesa, l'enunci per pri-
mera vegada de forma explcita i clara, i intent donar-
ne una demostraci. A ms, establ que, en els els po-
linomis amb coecients reals, les arrels complexes van
aparellades. La primera demostraci rigorosa rigorosa
en el sentit que no pressuposava l' existncia d'un cos

de descomposici del polinomi la fu Carl Friedrich
Gauss [17771855] l'any 1799. Tamateix, Pierre-Simon
Laplace [17491827], l'any 1795, n'havia fet una de molt
bonica, quan era professor de l'cole Normale. Curio-
sament s la que em van ensenyar a les Matemticas

generales de Selectivo.
6. Una curiositat aritmtica dels nombres com-

plexos: lliguen amb la trigonometria. En el mn
dels nombres complexos, en relaci qesti que ens ocupa
el clcul d'arrels, cal preguntar-se:
Ha canviat quelcom d'inters ?
L'any 1707, Abraham de Moivre [16671754] demos-
tra una frmula molt notable, que ja havia estat in-

tuda abans per Franois Vite [15401603], per Gott-
fried Wilhelm Leibniz [16461716], i per Roger Cotes
[16821716]. De fet, depn de les propietats de les l-
nies trigonomtriques.
La frmula de De Moivre estableix que
(cos + i sin )n = cos n + i sin n .
Ha canviat, doncs, el comportament de la potncia i, de

retruc, el de l'extracci de les arrels n-simes. Cotes, de
Moivre, i Leonhard Euler [17071783] la reescriuen en
la forma exponencial segent:
ei = cos + i sin ,
que avui tothom coneix amb el nom de frmula d'Euler.

Una conseqncia simple de la frmula de De Moivre s:
Tot nombre complex t n arrels n-simes complexes.

En particular, el nombre 1 t n arrels n-simes comple-
xes. Sn les arrels n-simes de la unitat.
Ara b, les arrels n-simes de la unitat sn, precisa-
ment, els vrtexs del polgon regular de n costats. s
a dir, trobar les arrels n-simes de la unitat equival a
trobar les arrels complexes de l'equaci X n 1 = 0. I
aix, interpretat geomtricament, equival a fer un pol-
gon regular de n costats. Amb els nombres complexos,

.
l'lgebra ens retorna a la geometria. L'lgebra il lumina
un lloc que estava fosc. I aquest resultat conrma, en
un cas particular, el teorema fonamental de l'lgebra.
En el mn dels nombres complexos, l' equaci ciclotmi-

ca X 1 = 0 la sabem resoldre trigonomtricament. No
n
s estrany que els matemtics es plantegessin la possi-
bilitat de resoldre-la algbricament. N'hi va haver
com ara Ehrenfreid Walter Tschirnhausen [16511708]
i Alexandre-Thophile Vandermonde [17151796] que
van intentar reduir la resoluci d'una equaci polin-
mica aribitrria de grau n a una equaci de la forma

n
X a = 0.
7. Un resultat apassionant i genial. Ara la pre-
gunta s una pregunta de retorn:
Pot ser que l'lgebra sigui prou lluminosa per

proporcionar-nos intucions de geometria?
Com podem constatar als Elements d'Euclides, els ma-
temtics grecs, abans del segle iii aC, sabien construir,
amb regle i comps, el triangle equilter, el quadrat, i els
polgons regulars de cinc i quinze costats. I naturalment
sabien construir ats que sabien dividir un angle per
la meitat tots els polgons que s'obtenien doblant el
nombre de costats d'un polgon regular ja construt.
Les qestions sn, doncs:
Qu passa amb els altres polgons regulars:

l'heptgon, l'enegon, el d'onze costats, etc.?
Hi ha d'altres polgons regulars construbles
amb regle i comps?
Que jo spiga aquesta pregunta no se l'havia fet mai
ning. Ni cap gemetra, ni cap dibuixant, ni cap lsof.
El primer a fer-se-la va ser Carl Friedrich Gauss quan
tenia divuit anys.
Per simplicar l'exposici, suposem que n s primer. Per
exemple n = 7. Aleshores fer un pentgon equival a

trobar les arrels complexes de l'equaci X 7 1 = 0.

Saben que sn:
2k 2k
k = cos + i sin ,
7 7
k = 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6. s clar
1 que 0 = 1 i, per la1simetria
de l'heptgon, 1 = 6 = 1 , 2 = 5 = 2 ,
1
i 1 = 4 = 3 . Cada arrel 7-sima, no trivial,
de la unitat s la inversa de la seva conjugada. Te-
nim doncs les arrels no trivials aparellades de dos en
dos. En coneixem la suma i el producte. Per exemple,
1 + 6 = 2 cos 27 , i 1 6 = 1. Per tant, 1 i 6 es poden
trobar per mitj d'una equaci de segon grau. Passa
el mateix amb les altres parelles. Aquest resultat es
deu a Roger Cotes [16821716]. Si pogussim demostrar
que cos 27 s construble amb regle i comps, l'hept-
gon tamb ho fra. Per saber-ho equival precisament a
saber que l'heptgon ho s. La porta es tanca al mateix
temps que s'obre.
La qesti s doncs:
Quan podem aconseguir aquesta mena d'apa-

rellaments?
k
Cal que el nombre primer n sigui de la forma 22 + 1.
Aix, un cop treta l'arrel trivial, les restants es poden
agrupar per la meitat, i cada meitat per la meitat ns
arribar a tenir-ne noms dues. Per cal molt ms. Cal
que un cop fetes aquestes agrupacions, d'una manera
algbricament adequada, arribem a una darrera equaci
de segon grau resoluble amb regle i comps; que les se-
ves solucions permetin resoldre l'equaci de segon grau
anterior, etc. Aix s el que va aconseguir, a l'edat de
divuit anys, Carl Friedrich Gauss, per a n = 24 +1 = 17.

Considerem, doncs, l'heptadecgon. Els vrtexs sn les

17
arrels complexes del polinomi X 1 = 0. Prescin-
dim de 0 . Queden les setze arrels: 1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 ,
7 , 8 , 9 , 10 , 11 , 12 , 13 , 14 , 15 , 16 . Sabem que
2
i i = 1, vi = i + i = 2 cos ,
17
i = 1, 2, . . . , 7, 8, [on i = 17i ].
Ara hem de veure si podem aparellar els vi que sn
els valors que cal trobar, en sumes i productes dis-
junts. Aix ho podem fer pel mtode de tanteig i
rebuig. s fcil de constatar que

u1 = v1 + v4 ,
u2 v2 + v8 ,

=

u3 = v1 v4 = v3 + v5 ,
u4 v2 v8 v6 + v7 .

= =
Ara hem d'aparellar u1 , u2 , u3 , u4 , adequadament. s
a dir, hem de fer, per tanteig i rebuig, els clculs de
les sumes i els productes, ns aconseguir resultats dis-
junts. Obtenim:
z1 = u1 + u2 , z2 = u3 + u4 ,
1 = u1 u2 , 1 = u3 u4 ,
Noms hem de veure qu passa amb z1 , z2 . Ara b,
z1 + z2 = 1, z1 z2 = 4. Per tant, sn les arrels de

2
l'equaci de segon grau Z + Z 4 = 0, que s re-
soluble amb regle i comps. Pugem al nivell anterior.
Obtenim dues equacions quadrtiques que tamb re-
solubles amb regle i comps; desprs pugem a l'al-
tre nivel, etc.
La presentaci de Gauss s sorprenent. Ordena les setze

17
arrels no trivials de X 1=0 de la manera segent:
1 , 3 , 9 , 10 , 13 , 5 , 15 , 11 , 16 , 14 , 8 , 7 , 4 , 12 , 2 , 6 .
Les permuta d'una manera molt convenient. Sumant les
alternes obt els complexos z1 , z2 . Sumant les alternes

de z1 obt u1 , u2 , i sumant les alternes de z2 , obt u3 , u4 ;
etc. Aquesta presentaci permet establir una demos-
traci rigorosa, basada en propietats d'aritmtica i no
depn per a res del mtode de tanteig i rebuig. A ms
es generalitza a tots els nombre primers p de la forma

k
22 + 1.
Heus aqu com, d'una intuci inicialment geomtrica,
els matemtics s'havien fet preguntes que, en l'mbit
de la geometria, eren fosques. Calia un punt de llum.
Aquest punt de llum els el proporcion l'lgebra. La
informaci que rep el matemtic quan estudia lgebra li

serveix per retornar a la geometria, i il luminar el que,
en un principi, era fosc.
8. Existir i ser calculable. Les resolvents de La-

grange. El teorema de d'Alembert estableix que tota
equaci polinmica de grau n t n arrels complexes. La
pregunta que cal fer-se s ben natural.
Com podem calcular les arrels d'una equaci

polinmica?
Sorgeix un problema gaireb d'ordre epistemolgic
realment notable i ms corrent del que se sol pensar.
Sabem que tot polinomi P (X) R[X], de grau n, t n

arrels complexes. Per la qesti s:
Sabem trobar-les amb una frmula estndard?
s a dir, disposem d'un algorisme per calcular-les, com
succea amb les equacions de segon, de tercer, i de quart
grau? Els matemtics de l'islam que, d'alguna manera,

sn els pares de l'lgebra de les equacions polinmiques
creien que no existia cap algorisme per resoldre la cbica
general, i molt menys les de grau superior. Aquesta
opini la trobem tamb a Occident, expressada per Luca
Pacioli [14451517] l'any 1494.
Com hem vist, s'equivocaven. La cbica i la qurti-
ca, sn resolubles per mitj d'algorismes. I tots aquests
algorismes sn del mateix tipus. Permeten obtenir les
arrels a partir dels coecients del polinomi, de les quatre
operacions aritmtiques elementals la suma, la resta,
la multiplicaci, i la divisi, i de l'extracci d'arrels.
Sn el que avui en diem resolucions per radicals.

Per comprendre el joc, l'any 1777, Joseph-Louis Lagran-
ge [17361813] empr el mtode de generalitzaci, un
dels mtodes que cal transmetre quan s'ensenya qual-
sevol disciplina, sobretot si s cientca. Comen per
analitzar amb profunditat qu s el que feien els mate-
mtics quan resolien les cbiques i les qurtiques. Aix
obtindria, creia, prou intucions per poder anar, amb
les espatlles ben carregades d'intucions, all on era la
quntica. S'adon que, en ambds casos, calia recrrer
a una equaci auxiliar, la resolvent. El que sorprn s
que la resolvent de la cbica s de segon grau. I aix s
el que permet de resoldre-la. La resolvent de la qurtica
s de tercer grau, i aix permet tamb de resoldre-la.
Aleshores Lagrange es pregunta:
Per qu no apliquem el mateix mtode a la

quntica?
Noms cal, en primer lloc, trobar la resolvent i, desprs,
resoldre-la. Per resulta que, en el cas de la quntica,
el mtode comporta un problema. La resolvent s de

grau 6, que tampoc no sap resoldre. Aix l'impedeix
trobar el que busca: un mtode estndard de resoluci

de la quntica.
La idea de Lagrange s la segent. Suposem que x1 , x2 , x3
sn les tres arrels, desconegudes, de la cbica reduda
X 3 + p X + q = 0. Observa que, d'acord amb el m-
tode de Tartaglia-Cardano, les tres arrels sn:

x
1 =
3 3 3 3 3
A + B, x2= A + B , x3 = A + 3 B,
on = 12 + i 23 , = 2 = 12 i 23 sn les dues arrels
cbiques no trivials de la unitat. Aleshores considera la
1
suma y= 3
(x1 + x2 + x3 ), i seguidament les sis ex-
pressions que s'obtenen quan es permuten les arrels de
totes les maneres possibles:

3
y1 = x1 + x2 + x3 = B,
y2 = x1 + x3 + x2 = 3 A,
y3 = x2 + x1 + x3 = y2 ,
y4 = x2 + x3 + x1 = y1 ,
y5 = x3 + x1 + x2 = y1 ,
y6 = x3 + x2 + x1 = y2 .
La resolvent de la cbica s l'equaci que t com arrels
tots els valors que s'obtenen desprs d'haver efectuat
totes les permutacions. Per Lagrange s'adon d'un fet
realment notable:
El cub yi3 de les yi , quan i = 1, 2, 3, 4, 5, 6, noms pren

dos valors, que sn A i B .
I ats que 1 + + = 0, aquests dos valors sn les arrels

2 p3
de l'equaci de segon grau U + q U = 0. Un cop
27
trobades les solucions d'aquesta equaci de segon grau,
s ben fcil trobar x1 , x2 , x3 .

Aix fou com Lagrange introdu les permutacions o mo-

viments de les arrels d'un polinomi dins la teoria de la re-
soluci d'equacions. Com hem vist, s'adon que hi havia
certes expressions algbriques de les arrels de l'equaci
inicial que, per permutaci de les arrels, prenien menys
valors dels que inicialment haurem esperat trobar.
9. De la quntica. Per malgrat tots els seus esfor-
os, la resolvent de Lagrange de la quntica era ms com-
plexa que la quntica que calia resoldre. Aix l'imped
trobar una expressi amb radicals que servs per resoldre
la quntica.
L'any 1799, Paolo Runi [17651822], que admirava l'o-
bra de Lagrange, don la primera demostraci de la im-

possibilitat que una quntica sigui resoluble per radicals.
Aquest resultat seria establert de forma denitiva, sense
llacunes, per Niels Henrik Abel [18021829], la primave-
ra de 1824, quan tenia vint-i-dos anys.
Tanmateix per Abel no s'acontenta amb aquest resultat
i planteja preguntes noves:
1. Com podem trobar les quntiques resolu-

bles per radicals ?
2. Com podem trobar un criteri per saber si
una quntica s o no resoluble per radicals ?
La mort prematura, a causa de la tisi als vint-i-set anys,
li va impedir de trobar-ne la resposta. La seva mem-
ria mai no fou presentada, per la negligncia de Cauchy,
davant l'Acadmie. Tanmateix, li fou concedit, conjun-
tament amb Jacobi, el Prix de mathmatiques al qual
tamb optava Galois.

La ra que port Abel a fer-se aquestes preguntes s fcil
d'entendre. Totes les expressions de caire algbric acon-
seguides ns aleshores per resoldre equacions eren d'a-
questa mena: amb radicals. Per tant, era lgic pregun-
tar-se per aquest tipus d'algorismes. Ara b, la quntica,
en general, no s resoluble per radicals. Malgrat tot n'hi
ha, de quntiques, que ho sn. Per exemple, la quntica
X5 1 = 0 que proporciona els cinc vrtexs del pen-
tgon regular s resoluble per radicals, d'acord amb el
mtode de Gauss. A ms, les solucions sn construbles
amb regle i comps. Aix doncs,
Quines quntiques sn resolubles per radicals

i quines, no? Com podem saber-ho?
10. I apareix Galois. Aquesta era la situaci, quan
intervingu variste Galois. El que s realment impor-
tant de la seva obra s la profunditat en l'ordre d'abs-
tracci que assoleix. Sigui
P (X) := X n + a1 X n1 + a2 X n2 + + an1 X + an = 0
una equaci polinmica de grau n amb els coecients
racionals. Sabem que t n arrels complexes z1 , z2 , . . . ,

zn1 , zn , que desconeixem. Per sabem que
P (X) = (X z1 )(X z2 ) (X zn1 )(Z zn ).

Aix fa que, si permutem les arrels de totes les mane-
res possibles, el polinomi no s'alteri. Cap permutaci no
afecta el polinomi. En aix, d'alguna manera, els poli-
nomis s'assemblen als poledres regulars. Els podem sot-
metre a moviments que els deixin invariants, alterant els
vrtexs de lloc. Ara b, en el cas dels poledres, hi ha lli-
gams estructurals. No podem fer qualsevol mena de per-
mutaci. Noms les que respecten les arestes i les cares.

En el cas dels polinomis, la qesti s la segent:
Hi ha permutacions ms ntimament vincu-

lades al polinomi?
Hi ha lligams estructurals, com en el cas
dels polgons regulars, o dels poledres regu-
lars?
La primera dicultat rau en el fet de saber qu s el
que s'ha de mantenir i qu s el que pot canviar. va-
riste Galois t una idea brillant: considerar noms les
permutacions que permuten les arrels per deixen xos
els nombres racionals i les quatre operacions algbriques
elementals: suma, resta, multiplicaci i divisi. Podrem
dir que sn les permutacions que respecten l'estructura

de l'aritmtica i els nombres 0 i 1. I aleshores apareixen
certs lligams estructurals.
Considerem un exemple senzill. El polinomi
X 4 2 X 3 + 4 X 2 2 X + 3 = 0,

t quatre arrels. Sn x1 = 1 + i 2, x2 = 1 i 2, x3 =
i, x4 = i. s clar que x1 + x2 = 2. Una permutaci
estructural de les arrels deixa xos els nombres racionals,

per tant deixa x el 2. Considerem la permutaci que
intercanvia x1 per x2 i, i. Veiem

i deixa xes les arrels
que mant la relaci anterior, ats que s'obt x2 +x1 = 2.
En canvi, si considerem la permutaci que intercanvia
x1 i x4 , tenim
que x1 + x2 = 2 es converteix en x4 + x2 =
i + 1 i 2 6= 2. No la podem acceptar perqu no
mant x el valor 2. Volem que x4 + x2 = 2. Canviem
les arrels, per mantenin les operacions i els nombres.
Aquesta permutaci vulnera les condicions estructurals

que imposa el polinomi. Cal, doncs, refusar-la.
Ara s quan Galois pot oferir la seva idea genial. All
que dna ra de la resolubiliat o no resolubilitat del po-
linomi s la naturalesa del conjunt de fet, del grup
de totes les permutacions de les arrels del polinomi que
estem analitzant, que respecten els lligams estructurals

en un sentit que cal precisar. Trasllada aix un problema
relatiu al polinomi a un altre indret. L'indret dels con-

junts de permutacions estructurals. s en aquest indret
on hi ha prou llum per veure-hi clar. Aquests conjunts
de permutacions estructurals sn grups de fet sn sub-
grups del grup de totes les permutacions possibles de
les arrels. Quina gran semblana, i alhora quina enor-
me diferncia, amb el cas dels polgons i els poledres
regulars. Per, en ambds casos, cal una teoria nova:
la teoria de grups de transformacions. Aix fou el que
variste Galois cre. S'invent el concepte de grup ja

intut per Cauchy, el concepte de subgrup, de subgrup
normal, de grup resoluble, de grup simple, etc. s a dir,

fabric un mn d'estructures algbriques que li permetia
respondre denitivament un problema ben antic: la re-
soluci numrica en el mn dels nombres complexos de

les equacions polinmiques.
Desprs de molts segles els matemtics havien aconse-
guit, grcies a la genialitat d'un grapat de joves ge-
gants, Carl Friedrich Gauss, Pierre-Laurent Wantzel,
Niels Henrik Abel, i variste Galois, resoldre problemes
iniciats alguns segles abans.
Amb aquesta presentaci nal el que pretenc s posar de
manifest l'enorme qualitat d'abstracci que, tan jove com

era, aconsegu Galois. Un treball d'una maduresa intel-
lectual tan gran que molts matemtics, molt ms madurs
en edat i formaci que el jove romntic francs, no hem

aconseguit comprendre mai amb tota la seva profundi-
tat. Aix doncs, malgrat el risc que corro de fer-me un
xic pesat no puc deixar de posar de manifest la mena d'i-
dees que hi ha dessota del pensament del jove, romntic,
apassionat, revolucionari i matemtic, variste Galois.
El mateix, exactament el mateix, passa en la matemti-
ca. s per aix que us demano a tots els qui teniu la tas-
ca d'ensenyar que us pregunteu, com jo m'he preguntat
durant tots els meus anys de docent: com podem en-
senyar a intuir? Noms he trobat una resposta: Cal en-
senyar-los a enlar-se damunt les espatlles dels gegants,
perqu noms ells hi veuen ms lluny, ms clarament,
molt ms enll del que hi ha davant mateix dels ulls.
Quantes vegades no m'haureu sentit a dir que, amb l'ex-
perincia que he anat adquirint amb el pas dels anys, he
pogut constatar que la diferncia ms clara que hi ha
entre les humanitats i les cincies s la lectura, l'estu-
gegants, dels clssics.

di, l'aprofundiment, i l'anlisi dels
En l'estudi de la cincia hi ha una mediatesa que difcil-
ment podem obviar. Sembla que all que va trobar un
gegant del passat estigui colgat en el pasat, ben mort, i
que voler-ho reviure s una prdua total de temps i d'e-
nergies. Cal estar al dia. En canvi, en el mn de les hu-
manitats, all que cal estudiar, aprofundir, amb qu cal
familiaritzar-se, sn els clssics, els gegants. Noms el
coneixement profund de la seva obra ens permet arribar
a saber quelcom del que estudiem. Noms coneguent-los
amb profunditat els podrem superar, amb aportacions
noves. All que s massa actual, massa nou, encara no
consolidat, desperta un cert recel.
Sc conscient que simplico, per hi ha molt d'aix. En-
senyar, tant si sn cincies com si sn humanitats, equi-
val a trobar l'equilibri entre els gegants del passat i les

descobertes ms recents, a voltes tamb ms fugisseres,
menys permanents.
Creieu-me quan us dic que si no ensenyem als estudi-
ants que esperen de nosaltres que els donem la rique-
sa de l'experincia, de la perspectiva, de la visi global
a veure-hi ms lluny, a copsar les intucions, no els hau-
rem ensenyat res que valgui gaire la pena. Si no els al-
cem, havent-nos alat fet primer nosaltres mateixos, da-
munt les espatlles dels gegants, no els podrem ensenyar
a albirar l'horitz.
Recordo que, en algun indret, he llegit: L'horitz sem-
pre s a l'horitz. Quan ms ens hi apropem, ms s'a-
llunya. Per no ens hi podrem apropar, encara que
desprs s'esmunyi, si no el tenim ben determinat, si no
el veiem clar i ntid.
Tant de bo jo mateix hagus aprs, d'estudiant, a voler
veure-hi ms lluny, encara que m'hagus vist obligat a
deixar de banda alguna altra activitat.
Em sembla que no tinc res ms a dir-vos. Excuseu la
poca habilitat per parlar davant d'un pblic heterogeni
i permeteu-me que, un cop ms, us agraeixi la pacincia
amb qu m'heu tractat tots aquests anys, i ns i tot ara.
Grcies! Moltssimes grcies!
Valeri E. Gassiot
Barcelona, octubre del 1999
Dues memries d'variste Galois 281
Dues memries d'anlisi d'variste Galois

Prefaci
Aquest s un llibre de bona fe

Montaigne
En primer lloc, el segon full d'aquesta obra no s pas cu-
rull de noms, cognoms, qualitats, dignitats, ni elogia cap
prncep mesqu i avar, la bossa del qual s'hauria obert als
fums de l'encens amb l'amenaa de tancar-se quan l'en-
censer queds buit. Tampoc no s'hi veu, amb lletres tres
vegades ms groses que les altres, un homenatge respec-
tus a cap capitost de les cincies, a cap savi protector,
quelcom tanmateix indispensable (anava a dir inevita-
ble) per a qui, als vint anys, desitgi escriure. No puc dir
que dec als consells i als estmuls de ning all que de bo
hi pugui haver en la meva obra. I no ho dic, perqu dir-
ho seria mentir. Si hagus d'adrear quelcom als grans
del mn o als grans de la cincia (i en els temps que cor-
ren la distinci entre aquestes dues classes de persones s
indistingible), juro que no serien pas agraments. A uns
els dec l'haver publicat les ambdues memries tan tard.
Als altres l'haver-ho escrit tot a la pres un lloc que
s erroni considerar-lo de recolliment on m'he quedat
ben sovint estupefacte per la meva prpia indiferncia a
tancar la boca als meus estpids Zols, i em crec amb el

1
dret d'usar el mot de Zol amb tota la modstia, perqu
la meva consideraci pels meus adversaris s ben poca.
1 s un gramtic d'Anpoli del segle iv aC, molt conegut per

les seves crtiques contra Homer. Aquest nom s'usa en itali i en
francs com a sinnim de crtic sever i morda, i alhora injust.
No es tracta pas de dir per qu em tenen empresonat.
Per el que s haig de dir s que sovint els manuscrits
s'han perdut en les carpetes dels monsieurs les membres

de l'Institut, encara que en prou feines pugui concebre
una despreocupaci com aquesta en persones que ja te-
nen damunt la conscincia la mort d'Abel. Pel que a mi
respecta i no pretenc pas comparar-me amb aquest il-
lustre gemetra n'hi ha prou que digui que el resum
all que era essencial de la meva memria sobre la
teoria d'equacions fou dipositat a l' Acadmie des Sci-
ences el mes de febrer de 1830, de la qual, ja el 1829,
n'havia enviat resums. Ning no recorda haver-lo vist
i que m'ha estat impossible recuperar-lo. Hi ha anc-
dotes fora curioses: per fra molt poc elegant que les
expliqus, perqu l'nica cosa que m'ha arribat s la
prdua del meu manuscrit. Viatger afortunat, el meu
aspecte inadequat m'ha salvat de la gola dels llops! Ja
he dit prou coses perqu el lector comprengui la ra per
la qual, al marge de la meva bona voluntat, m'ha estat
impossible adornar o deslluir, com es prefereixi, la meva
obra amb una dedicatria.
En segon lloc, ambdues memries sn curtes, totalment
desproporcionades al seus ttols; hi ha tant francs com
lgebra, al punt que l'impressor, quan li he dut els ma-
nuscrits, ha pensat, de bona fe, que eren una introduc-
ci. En aquesta qesti, no tinc excusa. Hauria estat
molt fcil de refer tota la teoria a partir dels seus ele-
ments, amb l'excusa de presentar-la de la manera ne-
cessria per a la seva comprensi, o millor encara, sense
cap mena de preocupaci, farcir una branca de la ci-
ncia amb dos o tres teoremes nous, sense dir quins!
Tamb hauria estat fcil de substituir successivament
totes les lletres de l'alfabet en cada una de les equacions,
numerant-les ordenadement per tal de poder reconixer

a quina combinaci de lletres pertanyien les equacions
subsegents; la qual cosa multiplica de manera inde-
nida el nombre d'equacions si atenem que desprs de
l'alfabet llat, hi ha l'alfabet grec i, que un cop aquest
s'ha acabat, ens queden els carcters alemanys, que res
no impedeix fer servir les lletres sries, i si fa falta les lle-
tres xineses! Hagus estat molt fcil de transformar deu
vegades cada frase, tenint en compte de precedir cada
transformaci de la paraula solemne de teorema; o b
d'arribar amb la nostra anlisi a deu resultats coneguts
des d'Euclides. O per , de fer que cada proposici ans
precedida d'un allau important d'exemples particulars!
I, d'entre tants mitjans, no he sabut elegir-ne un de sol!
En tercer lloc, la primera memria fou revisada per un
mestre; un extracte, enviat l'any 1831 a l'Acadmie des
Sciences, fou sotms a l'anlisi de M. Poisson que en di-
gu, ms o menys, que no n'havia ents res. Aix, al
meu entendre, amb els ulls fascinats per l'amor propi
d'autor, signica simplement que M. Poisson no ha vol-
gut o no ha pogut entendre-la per, als ulls del pblic,
posar de manifest que el meu llibre no val res.
Resumint doncs, tot aix em fa pensar que, en el mn
dels savis, l'obra que sotmeto al pblic ser rebuda amb
un somriure de compassi. Els ms indulgents em titlla-
ran de maldestre; i durant un temps ser comparat amb

2
Wronski o amb aquells homes infatigables que, tots els
anys, troben una soluci nova a la quadratura del cer-
cle. Haur de suportar per damunt de tot el riure foll
dels monsieurs les examinateurs dels candidats a l'cole

Polytechnique (als quals m'estranya, sigui dit de passa-
2 Hoene Wronski (Posnam, 1778Pars, 1853) l'any 1812 va pu-

blicar una nota titulada Rsolution gnrale des quations de tous
les dgrs que, bviament, contenia errors macroscpics.
da, no veure'ls ocupant un sill de l'Acadmie des Sci-
ences, ja que mai no tindran, ben certament, cap lloc en
la posteritat) i que, tenint com tenen monopolitzada la
impressi dels llibres de matemtiques, s'assabentaran
que un jove, rebutjat dues vegades per ells mateixos, ha
tingut la pretensi d'escriure, no llibres didctics, sin
llibres que contenen doctrina.
Tot el que precedeix ho he dit per provar que m'exposo
conscientment a la mofa dels estpids.
Si, amb tant poques possibilitats de ser comprs, publico
malgrat tot els fruits dels meus esforos, s per deixar
constncia de la data de les meves recerques, i tamb
perqu els meus amics els que he pogut fer en el mn,
abans que no se m'enterrs sota pany i clau spiguen
ben de veres all que he estat durant la vida, i potser
tamb amb l'esperana que aquestes recerques caiguin
en mans de persones a les quals una somnolncia estpi-
da no els n'impedeixi la lectura, per poder-les dirigir aix
pel nou cam que, al meu entendre, ha de seguir l'anlisi
en les branques ms avanades. Cal que quedi ben clar
que parlo d'anlisi pura; les meves armacions, porta-
des a les aplicacons ms directes de les matemtiques,
esdevindrien paradoxals.
Al principi, els llargs clculs algbrics no eren gaire ne-
cessaris per al progrs de les matemtiques, els teore-
mes, massa simples, no hi guanyaven res si els traduem
al llenguatge de l'anlisi. No s ns desprs d'Euler que
els clculs esdevingueren ms i ms necessaris i alhora
ms i ms difcils, a mesura que se'ls aplicava a objec-
tes ms avanats de les cincies. Des de comenaments
d'aquest segle, els algorismes han assolit un grau de com-
plicaci tan elevat que tot progrs ha estat impossible
amb aquest mitj, sense l'elegncia que els gemetres

moderns han sabut imprimir a les seves recerques, i per
mitj de la qual l'esperit pot copsar amb un simple cop
d'ull un gran nombre d'operacions.
s evident que l'elegncia, tantes vegades i tan justa-
ment dignicada, no t cap altre objectiu que aquest.
Del fet, havent constatat ja a hores d'ara que els es-
foros dels gemetres ms notables tenen com a objec-
tiu l'elegncia, en podem concloure amb tota certesa
que s necessari, cada cop ms, abraar diverses opera-
cions alhora, ats que l'esperit no t temps per entrete-
nir-se en els detalls.
Aix doncs, penso que les simplicacions produdes per

.
l'elegncia dels clculs (simplicacions intel lectuals, s'en-
tn; de materials no n'hi ha pas) tenen el seu propi lmit.
Crec que arribar un moment en qu les transformacions
algbriques dotades de les especulacions dels analistes ja
no disposaran ni del temps ni de l'espai sucients. Cal-
dr acontentar-se amb haver-les previst. No dic pas que
no hi hagi res de nou en l'anlisi sense aquest recurs.
Per estic fermament convenut que arribar un dia en
qu, sense aix, tot s'haur acabat.
Saltar de puntetes per damunt dels clculs, agrupar les
operacions, classicar-les d'acord amb les seves dicul-
tats i no d'acord amb les seves formes, aix s, al meu
parer, la missi dels gemetres futurs; i aquest s el cam
que he iniciat en aquesta obra.
No s'ha de confondre l'opini que expresso aqu amb l'a-
fectaci que certes persones tenen d'evitar, aparentment,
tota mena de clculs, traduint en frases molt llargues
all que l'lgebra expressa breument, i afegint aix a la

longitud de les operacions les llargries d'un llenguatge
que no est fet pas per expressar-les. Aquestes persones
es troben defasades, cent anys enrere.
Res d'aix. Aqu fem anlisi de l'anlisi: aqu els clculs

.
ms elevats (les funcions el lptiques) fets ns ara sn
considerats com casos particulars. Ha estat til i indis-
pensable tractar-los, per seria del tot funest voler-los
mantenir en recerques ms llargues. Ja hi haur temps,
quan l'especialitat d'una funci ho reclami, d'efectuar
els clculs previstos per a aquesta anlisi ms elevada, i
de classicar-los segons llurs dicultats, encara que no
es trobin especicats per la seva forma.
La tesi general que avano noms ser ben compresa
quan hom llegeixi atentament la meva obra que n's
una aplicaci. No s que aquest punt de vista teric
hagi precedit l'aplicaci, per, un cop acabat el llibre,
m'he preguntat qu s el que el feia tan estrany a la
majoria de lectors. Reexionant-hi m'ha semblat veure
aquesta tendncia del meu esperit a evitar els clculs en
les qestions que tracto i que, a ms a ms, he recone-
gut com una dicultat insuperable per a qui els vulgui
efectuar, en general, en les matries que he estudiat.
S'ha de tenir en compte que, en tractar de temes tan no-
us, i en aventurar-me en un cam tan inslit, se m'han
presentat ben sovint dicultats que no he pogut vncer.
Tamb, en aquestes dues memries i sobretot en la sego-
na que s la ms recent, hi trobareu tot sovint l'expressi
no ho s. La classe de lectors als quals m'he referit
al comenament no pararan de riure. I s que, per des-
grcia, no sospiten que s precisament quan es dissimula
una dicultat quan ms mal fa un autor als seus lectors.

Quan la competncia, s a dir l'egoisme, no regni ja en
les cincies, quan els homes s'associn per estudiar, en
lloc d'enviar a les acadmies paquets lacrats, hom s'a-
pressar a publicar les observacions ms minces, per poc
novelles que siguin, afegint a continuaci no en s ms.
A Sainte-Plagie, setembre de 1831
variste Galois
Discussions sobre el progrs de l'anlisi pura
De tots els coneixements humans, sabem que l'anlisi
pura s el ms immaterial, el ms eminentment lgic,
l'nic que no necessita per a res les manifestacions dels
sentits. Molts conclouen que s, en el seu conjunt, el
ms metdic i el ms coordinat. Per s una equivo-
caci. Preneu un llibre d'lgebra, tant si s didctic
com si s de recerca. No hi trobareu pas altra cosa
que un ams confs de proposicions, la regularitat de
les quals contrasta curiosament amb el desordre de la
totalitat. Sembla que les idees li costin prou a l'autor
perqu es prengui la molstia de lligar-les, i que el seu
esperit, esgotat pels conceptes que hi ha a la base de
la seva obra sigui incapa d'infantar una idea nica que
presideixi tot el conjunt.
Si trobeu un mtode, un lligam, una coordinaci, tot s
fals i articial. Sn divisions sense fonaments, aproxi-
macions arbitrries, un arranjament totalment conven-
cional. Aquest defecte, pitjor que l'absncia de mtode,
el trobem sobretot en les obres de caire didctic, la ma-
joria fetes per homes que no tenen un coneixement prou
aprofundit de la cincia que professen.
Tot aix sorprendr fortament les persones del mn que,
en general, han considerat la paraula matemtica com
a sinnim de regular.
Tanmateix hom restar tamb ben sorprs si reexio-
na que, aqu com arreu, la cincia s l'obra de l'esperit
hum, el qual est ms predisposat a estudiar que a
conixer, a buscar la veritat que no pas a trobar-la. En
efecte, la gent creu que un esperit que fos capa de per-
cebre d'un cop el conjunt de veritats matemtiques que
encara no ens sn conegudes, les podria deduir regular-
ment i maquinalment d'alguns principis combinant-los

segons mtodes uniformes. Sense obstacles i dicultats
com els que el savi troba en les exploracions que fa.
Per aix no s pas aix. Si la tasca d'un home savi
s ms dura i, per tant, ms bonica, l'aven de la ci-
ncia s menys regular[:] la cincia progressa per mitj
d'una srie de combinacions en les quals l'atzar no hi t
cap paper. La seva vida s bruta i s'assembla a la dels
minerals que creixen per juxtaposici. Aix s'aplica no
solament a la cincia que resulta dels treballs d'una srie
de savis, sin tamb a les recerques particulars de cada
un d'ells. En va els analistes voldrien dissimular-ho: no
dedueixen pas, combinen, componen. I arriben a la ve-
ritat agafant, ara d'un costat ara d'un altre, segons cap
a on sn decantats.
Les obres didctiques han de compartir amb les de re-
cerca aquesta manca de cam segur quan el tema que
tractin no estigui sotms a la ra. Noms en algunes
matries poden tenir una forma completament metdi-
ca. Per donar-la, caldr un coneixement molt profund
de l'anlisi, per la inutilitat de la tasca fa que desagradi
als qui podrien dur-la a terme.
Est totalment fora de la seriositat d'aquest escrit entrar
en una lluita semblant en relaci amb els sentiments per-
sonals d'indulgncia o d'animositat respecte dels savis.
L'autor dels articles evitar aquests dos esculls. Si un
passat pens el fa garant del primer, un amor profund
per la cincia que li fa respectar els qui la cultiven
s garantia, pel que fa al segon, de la seva imparcialitat.
Es pens, en la cincia, limitar-se al paper de la crti-
ca: noms ho farem quan estiguem constrets i ens hi
vegem forats. Quan les nostres forces aix ho permetin,
desprs d'haver blasmat, indicarem all que al nostre
entendre s millor. Aix tindrem l'oportunitat de cri-

dar l'atenci del lector sobre les idees noves que ens han
condut a l'estudi de l'anlisi.
En temes menys abstractes, en els ob jectes d'art, seria
ridcul fer que una obra crtica preceds les prpies obres.
Seria reconixer de forma molt ingnua all que gaireb
sempre s cert o fals, all que es pren com a model amb
el qual es comparen els objectes per tal de jutjar-los.
Per aqu, no es tracta pas d'execussions, es tracta de
les idees ms abstractes que se li ha concedit a l'home de
concebre. Aqu la crtica i la discussi sn sinnims,
i discutir s posar en com les prpies idees i les dels
altres.
Exposarem, doncs, en alguns articles, all que hi ha de
ms general, de ms losc, en les recerques que mil
circumstncies m'han impedit de publicar abans. Les
presentarem totes soles, sense la complicaci dels exem-
ples i de les anotacions marginals, que entre els analistes
amaguen moltes vegades els conceptes generals. Les ex-
posarem de bona fe, indicant sense dubtar-ho, el cam
que ens hi ha portat i els obstacles que ens han frenat.
Perqu volem que el lector sigui tan instrut com nosal-
tres mateixos de les qestions que hgim tractat. Quan
l'objectiu s'hagi acomplert, tindrem la conscincia que
hem fet el b, no pel prot que en treur directament la
cincia, sin per l'exemple de bona fe que haurem donat.
Escrit a Sainte-Plagie entre
el 29 de mar i el 5 d'abril de 1832
variste Galois
Corbera del Llobregat

Agost de 1995, 1996 i 1997
Addenda per
als estudiants
de matemtiques
Un lsof com ell [com Joseph Fourier]

hauria hagut de saber que l'nic objectiu
de la cincia s l'honor de l'esperit hum, i
que aquest nom aixopluga tant una qesti
sobre els nombres com una qesti sobre
el sistema del mn.
C. G. J. Jacobi
.
He volgut escriure aquesta novel la amb una intenci
.
molt precisa. Volia que fos una novel la cientca que
parls de matemtics i de matemtiques. Alg es pot
preguntar quin inters podia tenir a fer-ho. La resposta

.
s fcil. Volia, amb aquesta novel la, contradir una idea
que, al llarg de la vida, he sentit massa vegades, que s

.
ben acceptada ns i tot per molts dels meus col legues,
i per gaireb tota la societat.
Aquesta idea la sintetitza Slomson al prefaci de l'obra
An Introduction to combinatorics :
291
Un llibre de matemtiques no es pot llegir com una novel-

la, assegut cmodament en un sill i amb un got de llet
al costat. Els llibres de matemtiques s'han de treba-
llar en una taula o en un escriptori, amb llapis i paper,
per poder digerir-ne la teoria i per fer-ne tots els pro-
blemes que s'hi proposen. Una bona referncia s la
quantitat de temps que cal per fer-ne la lectura. Una
novel.la es pot llegir a ra de 60 pgines per hora, men-
tre que 5 pgines per hora d'un text de matemtiques s
un ritme excel.lent.
Les paraules de Slomson, com s usual, tracten de for-
ma simtrica dos fets completament diferents. D'una
banda la matemtica com a estudi, i d'una altra la lec-

.
tura d'una novel la com a distracci. Per, per a mi,
la qesti s ben diferent. La qesti s: com llegeix

.
una novel la un estudis de la literatura? Com llegeix
Bernard Shaw, o Gilbert K. Chesterton, un especialista
de la literatura anglesa de nals del segle xix? A quin
ritme? Quantes vegades ha de retornar sobre all que ja
ha llegit per comparar-ho amb una nova lectura, o amb
les opinions d'un altre erudit, o ns i tot amb la lectura
d'un altre autor de l'poca? Les paraules de Slomson

.
fan pensar que llegir una novel la es fa com si res, per
que s impossible exposar i entendre les idees i les in-
tucions de la matemtica sense ser-ne un estudis. Jo,
per, insisteixo, discrepo totalment d'aquesta armaci.
La paraules de Slomson insinuen que si b tothom pot
mirar un quadre, no tothom pot mirar les belleses ma-
temtiques. Ho fa, per, amb un sosma. Perqu per
fer un quadre calen moltes hores d'embrutar teles i ms
teles abans no s'aconsegueix all que es pretn. Hores
copiant els mestres i copsant-ne la tcnica. No s pas el
mateix mirar un quadre que aprendre a pintar qua-

Addenda per a estudiants 293
.
dres, o fer un quadre; llegir una novel la que escriure
.
novel les, o ser un estudis de la literatura. Tothom pot
escoltar msica; alguns, ns i tot, aconsegueixen ballar
amb un bon ritme. Sn molts menys els qui poden can-
tar, tot entonant-la, una can, una melodia. Molts
menys encara els qui poden llegir-la. I encara menys els
qui poden interpretar-la. Ben pocs poden compondre-
la. Calen moltes hores de dedicaci per poder-la llegir
i saber com sona; moltes ms per tocar-la amb un ins-
trument, per dirigir una orquestra; i moltes ms encara
per compondre una simfonia, o una pera.
Per qu ens podem apropar a les arts, encara que en
siguem nets, i no podem apropar-nos a les cincies?
s que potser la comprensi vertadera de l'art i de la

.
literatura no requereix una cultura i una intel ligncia
prou avanades? Per qu no ha de ser possible transme-
tre les intucions matemtiques, els enigmes de la fsica,
les complexitats de la salut i la vida, les veritats de la
losoa als homes i dones amb prou cultura? En el lli-
bre Mathematical sciences, que s'acaba de publicar, Ivor

Grattan-Guinness diu:
La histria de la matemtica est totalment absent de

la cultura de la gent educada, inclosos els historiadors
i els matemtics. [. . . ] Com l'arc iris, les matemtiques
poden ser admirades, per especialment entre els intel-
lectuals a distncia, ms enll de la vida real i la con-
versaci educada. Com a l'arc iris real, les matemtiques
es mantenen inalterables quan alg s'hi apropa, i l'inves-
tigador actiu es troba aviat dins un mn ple de colors.
Ha estat amb aquest convenciment el mateix que ma-

.
nifesta Jacobi que he escrit aquesta novel la. Ho he
fet amb el propsit explcit d'apropar a tothom la mate-

mtica, els seus personatges i les seves intucions. Ho he
fet amb el convenciment que l'honor hum s la cultura
en totes les seves dimensions, els seus aspectes, i els seus
matisos; i que va de l'art a l'enginyeria, de la literatura
a la matemtica, de la losoa a la msica, de l'arte-
sania a la tcnica. La cultura s el patrimoni de tots
els homes i totes les dones. Ni la cincia en general, ni
la matemtica en particular no en poden quedar exclo-

.
ses. Aquesta novel la, basada en un personatge autntic,
.
variste Galois, per novel lat, i en un professor ctici,
fet de retalls de vivncies reals i alhora d'experincies
inventades, vol apropar les matemtiques a un ventall
prou ampli de lectors. Homes i dones que no volen ser
matemtics, per que no per aix renuncien a copsar-
ne la bellesa, la grandiositat, la genialitat. Els textos
que s'ofereixen en aquesta addenda la lli inaugural
del vell professor de matemtiques i el Prefaci a Deux
mmoires d'analyse par E. Galois i les Discussions sur

les progrs de l'analyse pure d'variste Galois hi po-
den ajudar. Si ho aconegueixen, haur fet diana. Si no,
quelcom haur fallat.

Lli inaugural del curs acadmic 1999-2000
Una cosa s saber. Una

altra saber ensenyar.
Cicer
.
.
a la societat en general. Per jo, realment, noms puc
parlar de la docncia de les matemtiques.
El primer que vull posar de manifest s que la matem-
tica s una activitat humana. Feta per homes i dones
de totes les poques i nacionalitats, en gaireb totes les
llenges amb cultura, i que s'aprn grcies a la transmis-
si que en fan les professores i professors. La vox populi

sembla d'acord en el fet que aquests professors no acon-
segueixen transmetre-la com quelcom que pot ser ents
amb naturalitat i aprs senzillament. La dicultat rau,
sense cap mena de dubte, en el fet que la matemtica,
gaireb com el llenguatge, s un constructe de la ment
humana amb una vitalitat prpia que ens fa pensar que
existeix amb independncia del seu coneixement i de la
seva creaci. Aix, permeteu-me ser rotund, s fals o,
en tot cas, erroni.

Si volem transmetre la matemtica de forma compren-
sible, ens cal partir d'aquest fet. Abans que res, hem de
de ser capaos de fer entendre que la disciplina que ense-
nyem i que els nostres deixebles han d'aprendre s fruit
de la creaci de l'esperit hum. Noms, des d'aques-
ta perspectiva, s possible la comprensi dels problemes
matemtics, de l'essncia del fet matemtic. La tcnica
prpia de la disciplina, tan vital per al professional de
la matemtica, s secundria i pot ser evitada.
Isaac Newton ens va deixar una dita que ve molt a tomb
del que suara us he dit:

Em sembla que aquesta frase s una frase paradigmtica
del fet docent.
Si volem que els nostres alumnes arribin a veure-hi prou

lluny, tan lluny com el qui els ensenya i, si pot ser, ms
lluny encara, noms cal que els ajudem a enlar-se da-
munt les espatlles dels gegants.
Per aix far una sntesi breu d'una de les descobertes
clau de les matemtiques i dedicar el poc temps que tinc
a ajudar-vos a enlar-vos en l'espatlla d'un d'aquests ge-
gants. Centrar, doncs, la meva lli en un dels invents
matemtics del segle xix.
A l'escola ens van ensenyar a resoldre equacions de segon
grau. Vrem aprendre que les arrels x1 , x2 de l'equaci
de segon grau a X 2 + b X + c = 0, s'obtenen aplicant
l'algorisme segent:
Menys b, ms o menys l'arrel quadrada de b al

quadrat menys quatre vegades a per c, i tot aix
dividit per dues vegades a.
s a dir,

b + b
x1 = , x2 = ,
2a 2a
amb discriminant = b2 4 a c. Tots, tant si ho en-
tenem com si no, disposvem d'un algorisme d'un
mtode estndard de clcul per resoldre equacions de
segon grau o quadrtiques. I tamb vrem aprendre que
hi havia un lligam molt ntim, i molt simple, entre les
arrels x1 , x2 , de l'equaci, i els coecients a, b, c, del po-
linomi. Eren:
b c
x1 + x 2 = , x1 x2 = ,
a a
De fet, doncs, com ja sabien els babilonis 2000 anys
abans de Crist, resoldre una equaci de segon grau est
ntimament lligat a la geometria. Resoldre una equaci
de segon grau equival a:
Trobar les dimensions d'un rectangle del qual es coneix

l'rea i la meitat del permetre.
En un altre context, vrem aprendre a dibuixar gures
geomtriques usant noms el regle i el comps. Dibuix-
vem la perpendicular a una recta des d'un punt exterior,
un triangle equilter, un quadrat, un pentgon. Divid-
em un angle en dues parts iguals, i fiem moltes altres
operacions i gures geomtriques.
Qui de nosaltres seguint les intucions de Ren Descar-
tes [15961650] i de Pierre de Fermat [16011665] no

aprengu que una recta s'expressa per una equaci de
primer grau amb dues incgnites com ara a X +b Y = c?

I una circumferncia, per una de segon grau amb dues
incgnites de la forma X 2 + Y 2 + 2 a X + 2 b Y + c = 0? I
qui, tot usant aquestes equacions, no fu alguna vegada
geometria amb els recursos de l'lgebra? Aparentment,
com ms creixia l'lgebra ms minvava la geometria.
Tots estvem, doncs, en situaci de fer-nos algunes pre-
guntes geomtriques des de l'lgebra. Si ens les hagus-
sim fet, haurem aconseguit veure-hi molt ms lluny del
que, aparentment, permeten les tcniques de dibuix, i
molt ms lluny del que permeten els algorismes del cl-
cul algbric. Tot plegat ben senzill i inofensiu. Per,
quants de nosaltres hem arribat a veure-hi sucientment
lluny? Qui ens ha enlat, com quan rem petits i an-
vem a veure passar els Reis Mags, a les espatlles perqu
pogussim veure per damunt dels qui ens tapaven? Qui
ens ha ajudat a albirar intucions noves, moltes vegades
inesperades i profundes? s difcil de respondre aquestes
preguntes. Potser s que ens varen enlar prou enlaire
perqu mirssim ben lluny, per nosaltres vrem preferir
mirar cap a un altre indret, potser a terra.
Ara que ja sc un anci, vull dir-vos aix. Ensenyar
s obrir la ment dels alumnes, acostumar-los a fer-se
preguntes, fer-los airar aromes nous, possibilitats no
pensades abans. Per, al mateix temps, ensenyar s fer-
los adquirir mecanismes de tota mena amb qu poder fer
coses, d'acord amb all que cada un d'ells persegueix.
En el cas de les matemtiques, aix darrer consisteix a
fer-los aprendre algorismes, mtodes, tcniques ...

M'haureu sentit dir moltes vegades darrerament em
repeteixo molt que cal ensenyar a tenir intucions. I

m'haureu sentit preguntar als qui s'anomenen didactes
de la matemtica: Com s'ensenya a intuir? Quantes
vegades no m'han contestat que cal ser prudents, perqu
la intuci condueix fcilment a l'error i l'error s'ha d'e-
vitar! Jo, tanmateix, discrepo d'aquesta resposta, com
discrepo tamb de l'opini expressada per Gide: La
imaginaci imita, l'esperit crtic inventa. Fals, absolu-
tament fals! Per crear en qualsevol camp tamb en
matemtiques cal molta imaginaci. Perqu inven-
tar s, com fa el savi, treure del bagul, coses noves
i coses velles.
Recordo deixeu-me que divagui un moment, a la me-
va edat m'est perms que quan estudiava segon de
matemtiques, el Dr. Lins ens va proposar com a lli-
bre de text l' Anlisis matemtico de Tom Apostol. El
llibre, com corresponia a l'poca, era ms aviat teric i
formal. El professor que ens feia les classes de problemes
un home ja madur, amb molt bona voluntat, sabia
calcular lmits, fer integrals, sumar sries, . . . , i ho ense-

nyava b. Per no havia aprs la matemtica moderna
en aquell temps tothom li deia aix que impregnava
les pgines de l'Apostol, i els problemes que el text ens
proposava quedaven per fer. Com podrem aconseguir
que alg ens indiqus la manera de fer aquells proble-
mes, massa terics per al professor de problemes? Ho
vrem exposar al Dr. Lins. Ell ens va escoltar, i es va
fer crrec de la situaci. Va dir que hi pensaria i que
buscaria una soluci. Al cap d'uns dies, l'havia trobada:
No se preocupen. Dedicaremos dos o tres sbados
por la maana a resolver algunos de los problemes del
Apostol. Les parece bien?
Vrem acceptar. Les classes prctiques que ens va donar
van ser apassionants. Ens explicava cada problema tal

i com l'havia pensat, des del comenament. Intentava
fer-nos veure qu li havia fet intuir l'enunciat, qu li ha-
vien suggerit les dades, com calia articular els resultats
terics per anar avanant. Per el que ens resultava ms
prots de tot, era quan ens explicava que havia equivo-
cat el cam, per qu, i com havia aconseguit reconduir
el problema.
Entonces deia me di cuenta de que me haba equi-
vocado al plantearlo en aquellos trminos ... No crean,
equivocarse es muy formativo! Deben ser capaces de
aprender de los errores.
Quantes vegades en la vida no he recordat aquestes pa-
raules! I quantes vegades no he recordat l'episodi per-
sonal que vaig viure amb aquell gran mestre. Feia pocs
dies que havia fet l'examen d' Anlisis II. Tornava del
bar, cap al claustre de Cincies, i em vaig creuar amb
el Dr. Lins. Em fu un gest perqu m'aprops. Quan
vaig ser al seu costat, em va dir:
Seor Gassiot, ha aprobado. Justo, pero ha aprobado.
El tercer problema estaba mal, pero tena intuiciones
muy buenas. Siga as! Alimente su olfato, su intuicin!
Em vaig quedar de pedra. Ara que ja no importa gaire
el meu currculum s el que s, puc dir que no m'he
distingit precisament per les intucions. Per, en aquell
moment jo era jove i esperava ser un gegant, vaig
considerar les paraules del Dr. Lins com una gran lli,
una lli que calia retenir i, quan s'escaigus, aplicar. El
gran matemtic francs Henry Poincar, va dir:
Si hagus escrit tot el que he pensat i intut per que era

erroni, en lloc de publicar uns quants articles i llibres,
hauria produt una biblioteca. No hauria tingut temps
per escriure-ho tot!
Reprenent el l del que us estava dient, repeteixo: cal
ensenyar a intuir. Aix s'aconsegueix fent dubtar, fent-
se tota mena de preguntes, aprenent a particularitzar
quan es disposa d'un resultat general, i a generalitzar
quan all que es t s un cas particular. Per generar
intucions, cal comenar sempre pel ms senzill, pel que
s a l'abast dels sentits, incloses les habilitats de raonar,
pensar, dubtar, i preguntar.
I cal ensenyar a no tmer ni les resposes negatives ni les
preguntes negatives. Al comenament de tot aprenen-
tatge, cal fer-se preguntes positives, per, a poc a poc,

.
cal introduir-ne de negatives. s un exercici intel lectu-
.
al realment excel lent.
Pot ser que amb tota aquesta xerrameca no aconsegueixi
transmetre amb prou claredat all que us vull dir, all
que desitjo comunicar-vos. Us demano un xic ms de
pacincia. Deixeu-me exemplicar-ho.
Comenar amb una parbola que, encara que l'hgim
sentit moltes vegades, no est exempta de reexi.
En un extrem d'un carrer fosc hi ha un llum, no gaire

potent. Quan un home passa per sota del llum, en veu un
altre d'ajupit buscant un objecte que acaba de perdre.
Ep mestre, qu heu perdut? li pregunta, amb la
intenci d'ajudar-lo.
Una moneda li respon l'home ajupit.
Que us puc ajudar?
Si voleu!
Els dos homes s'estan una bona estona palpant el ter-
ra, veient com sn les llambordes, quina mena de clots
hi ha, quina estructura t l'empedrat, i tantes i tantes
altres impressions que els queden xades en el cervell.

Desprs d'una bona estona de buscar la moneda, res de
res. L'home que s'acaba d'incorporar a la recerca no s'ho
pot creure. Han recorregut el terra pam a pam.
Esteu segur que l'heu perduda aqu?
No! li respon sorprs l'interrogat. L'he perduda
all a baix.
I doncs, per qu la busqueu aqu?
Home, quina pregunta! Doncs perqu aqu hi ha llum.
All s fosc, i no la hi podrem trobar per ms que ens
hi entretingussim.
El conte s'acaba aqu. Per em sembla que en podem
treure una lli molt interessant. All on hi ha llum,
podem aconseguir molts bons coneixements, i aquests
coneixements ens suggeriran intucions sobre com pot
ser l'indret on no hi ha llum. Un cop ben assolits els co-
neixements, podrem fer-los servir per buscar millor all
on no hi ha claror. Tindrem ms garanties d'xit.
Doncs b, aix s precisament el que vull dir. El mestre
ha d'ensenyar a mirar all on hi ha llum, a adquirir idees,
imatges, possibilitats, a enfrontar-se amb fets dubtosos,
i dhuc impossibilitats. Desprs, un cop aquests conei-
xements estan ben afermats, els alumnes poden anar als
indrets ms foscos i, tot aplicant el que han aprs, treu-
re'n el mxim prot.
Els matemtics grecs es van trobar amb una gran foscor:
els incommensurables. Com pot ser que una magnitud
que no es pot referir a la unitat tingui assignat un nom-
bre? s que, potser, el nombre no s sempre relatiu a la
unitat? Per a la mentalitat ontolgicomatemtica gre-
ga, no era gens clar que pogussim associar un nombre a

una magnitud incommensurable. Calia anar a un indret
ms clar. Aquest indret s la constructibilitat amb regle

i comps. All que puguem construir existir, i all que
no puguem construir, no! Ja no importa si s suscepti-
ble d'admetre un nombre o no! Fou aix com els grecs
varen desenvolupar una gran habilitat geomtrica. Van
aconseguir dividir un angle en dues parts iguals, cons-
truir un pentgon regular, etc. Per se'ls van plantejar
preguntes molt interessants: Qu fa que un angle sigui
divisible en dues parts iguals i, en canvi, no ho sigui
en tres? Qu fa que puguem construir un pentgon i,
en canvi, no puguem construir un heptgon? Aquestes
qestions vinculades a una zona lluminosa es van
mantenir, durant molt de temps, en la foscor. No hi
havia prou llum.
El primer teorema dels Elements d'Euclides [iii aC] fa
referncia a la possibilitat de construir un triangle equi-
lter de costat donat.
Construu un triangle equilter ABC de costat AB .

La construcci s senzilla: amb centre en A i radi AB ,
fem una circumferncia i, amb centre en B i radi BA, en
fem una altra. Aquestes dues circumferncies es tallen en
un punt C , que s el tercer vrtex del triangle equilter.
El triangle equilter ABC de costat AB , l'hem constru-

t sense recrrer per a res al mn dels nombres. Aix
Euclides aconsegueix resoldre, en l'mbit estrictament
geomtric, el problema geomtric que s'havia plantejat.
En canvi, el genial lsof i matemtic francs Ren Des-
cartes prefereix recrrer al mn numric. Suposa que t
dos punts del pla A = (0, 0) i B = (1, 0). Considera
les equacions algbriques de dues circumferncies: la de

centreA i radi 1, x2 + y 2 1 = 0, i la de centre B i radi

1, x 2 x + y 2 = 0. Les talla. s a dir, resol el sistema
2
d'equacions de segon grau:
x2 + y 2 1 = 0, x2 2 x + y 2 = 0.

Aix s com obt el vrtex C = 21 , 12 3 del triangle
equilter 4ABC . A ms, malgrat haver comenat amb

1
nombres racionals, obt
2
3, que s un tipus nou de
nombre. s un nombre irracional.

Per a un matemtic grec aquesta mena de nombres no
existia, per el punt C sense nombres, s. La idea de
Descartes fou acceptar aquest nombre nou i incorporar-
lo al mn dels nombres construbles. Aix obtingu una
extensi del cos dels nombres racionals. s a dir, un
univers numric nou, tancat per les quatre operacions
aritmtiques elementals: +, , , . Descartes, doncs,

parteix de Q i, un cop construt el punt C , obt, des del
punt de vista de l'lgebra, l'extensi

3 = q + q 0 3 : q, q 0 Q .

Q
Llavors, per fer una nova construcci, pot partir d'a-

questa extensi numrica Q( 3 ).
Quina gran intuci! Que simple! Noms cal associar
nombres als punts que es van construint. El mn dels

nombres es va fabricant, i noms cont les solucions reals
d'equacions de segon grau. No cal una lgebra gaire
complicada per explicar el mn dels nombres constru-
bles amb regle i comps. Noms la de les equacions de
segon grau, la resoluci de les quals era coneguda des de
l'antigor. algorisme de resoluci s senzill: cont les

L'
quatre operacions aritmtiques elementals i l'extracci

d'arrels quadrades. I, ats que est perms usar nombres
ja construts, els coecients de les successives equacions
de segon grau sn, cada cop, ms sosticats. s, per,
l'nica cosa que es pot complicar. En denitiva:
Els nombres construbles formen el ms petit cos que con-

t Q i, a ms, s tancat per l'extracci d'arrels quadrades
dels nombres positius.

Abans d'entrar de ple dins el mn de l'lgebra, i fer-
nos preguntes que ens ajudin a desvetllar intucions, he
de dir-vos que la geometria del regle i el comps tamb
suggereix preguntes, aparentment independents de l'l-
gebra (vegeu el pargraf 0, p 261). Algunes d'aquestes
preguntes sn:
Qu podem fer amb un comps rovellat

un comps obert d'obertura inamovible i un
regle? Podem fer el mateix que amb un com-
ps normal i un regle?
Qu podem fer amb un comps sol? I amb
un regle sol?
Totes aquestes preguntes se les van fer alguns matem-
tics, i tamb alguns dels grans artistes del Renaixement.
Un cop fetes, i un cop se'ls hagu donat resposta, podien
complicar-se una mica ms.
Hi ha altres maneres de construir, a banda

del regle i el comps? La papiroxia, per
exemple, permet construir punts? S'obt el
mateix? I, si no, qu s'obt?
I, per analogia amb l'xits mtode cartesi que, com
viem, permet ampliar el cos dels racionals amb els nom-
bres associats als punts nous, ens preguntem:

Aquesta geometria t associada una lgebra?

Quina?

Deixarem, per, de banda aquesta mena de preguntes,
perqu el que vull exposar sn les intucions que van
portar variste Galois a la teoria algbrica que coneixem
amb el nom de teoria de Galois.

Per tal de fer ms entenedora la resta de l'exposici,
l'enumerar en pargrafs. En cada un procurar posar
de manifest una intuci. Seguir l'ordre histric, per
xant-me fonamentalment en la gradaci de la comple-
xitat de les intucions que vagin sorgint. Ats que, en
tot moment, evitar les demostracions, recorrer a una
presentaci ms visual i no tan rigorosa, procurant no
trair el fet matemtic.
1. Els segments irracionals dels Elements. Hem
vist que els nombres construbles amb regle i comps
sn arrels d'equacions de segon grau, els coecients de
les quals sn nombres ja construts. I recprocament,
tota soluci d'una equaci de segon grau, els coecients
de la qual siguin nombres ja construts, s construble.
Quan construm nombres amb regle i comps,

quina mena de nombres reals obtenim?
La primera resposta a aquesta pregunta la don Eucli-
des a l'element x dels Elements. L'objectiu d'Euclides
assolit al darrer llibre era mostrar l' existncia dels
cinc slids platnics el tetredre, l'hexedre, l'oct-
edre, l'icosedre, i el dodecedre, tot construint-los
amb regle i comps, i alhora veure que no n'hi ha cap
ms. Per fer-ho no necessitava construccions geomtri-

ques gaire complicades. La ms sosticada de totes la
que correspon al costat de l'icosedre inscrit en una esfe-
ra de radi1 s, mirada qamb els ulls de Ren Descartes,

un nombre de la forma q q 0 , on q, q 0 sn racio-
1
q
nals, no quadrats perfectes; en concret,
5
10 5 5 .
Euclides no necessitava objectes geomtrics ms sosti-
cats i, com que no en necessitava ms, va deduir que no
n'hi havia ms. Aquesta armaci era totalment subjec-
tiva, i alhora molt pobra.
El fet que en els Elements d'Euclides no es fessin cons-
truccions ms complexes que les indicades no justica,
en absolut, que no se'n puguessin fer. s clar que, un cop
construts dos nombres k, k 0 , d'una certapcomplexitat, s

lcit construir, per exemple, el nombre k + k 0 . Els
Elements d'Euclides no exhaureixen, ni de bon tros, to-
tes les possibilitats de construcci amb regle i comps.
2. Hi ha d'altres irracionals. Ha quedat clar que
els nombres construbles sn les solucions d'equacions
de segon grau. Una bona manera de suggerir intucions
s generalitzar. Aix doncs s lcit preguntar-se:
Qu passa amb les equacions de tercer grau?

Les seves arrels sn construbles amb regle i
comps?
El matemtic itali Leonardo da Pisa [ 11751250],

conegut tamb amb el nom de Fibonacci, demostr a
Flos [1225] que el polinomi
X 3 + 2 X 2 + 10 X = 20
t almenys una soluci real, que no s de cap de les
formes irracionals d'Euclides. Usant, per, mtodes ori-
entals mtodes d'aproximaci d'arrels, propis de la
Xina i de l'ndia i transmesos a Occident pels mate-
mtics de l'islam, en calcul el seu valor aproximat
amb notaci babilnica sexagesimal, i obtingu el valor
x = 1; 22, 7, 42, 33, 4, 40.

3. La resoluci de la cbica. La pregunta ms na-
tural que podien plantejar-se els algebristes, un cop in-
troduda l'lgebra entesa com l' anlisi de la resoluci de

les equacions polinmiques, era la segent:
Existeix un algorisme, anleg al de les equa-

cions de segon grau, que permeti resoldre una
cbica? s a dir, hi ha un algorisme que usi
noms els coecients de la cbica, les quatre
operacions algbriques, i l'extracci d'arrels?
Els algebristes italians del Renaixement, Niccol Fon-
tana [ 14991557], de sobrenom Tartaglia, i Gerolamo
Cardano [15011576], van aconseguir trobar un algoris-
me per resoldre les equacions cbiques. Aquest algoris-
me s un xic ms complicat que el que vrem aprendre
per resoldre les equacions quadrtiques perqu precisa
d'una operaci nova: l' extracci d'arrels cbiques.

Suposem que volem resoldre la cbica X 3 + p X + q = 0.
Cal fer servir l' algorisme de Tartaglia-Cardano :

3

3
x= A+ B,
amb
r r
q q 2 p3 q q 2 p3
A= + + , i B= + .
2 4 27 2 4 27
La idea que porta a aquest algorisme s fcil de recordar.
Fem X =U +V i calculem X 3. Tenim, d'una banda:
X 3 = 3 U V (U + V ) + U 3 + V 3 = (3 U V ) X + U 3 + V 3 .
D'una altra banda, tenim que X 3 = p X q. Igualant
els coecients, s'obtenen les igualtats:
1 3
U 3 + V 3 = q, U 3 V 3 = p.
27
s a dir, A = U 3, B = V 3 formen un rectangle d'rea
i permetre coneguts. Sn, doncs, les arrels de l'equaci
quadrtica
1 3
Y2+qY p.
27
De fet, no importa gaire que sapiguem com s'obt, ni
tampoc que el recordem de memria. L'nica cosa que
cal retenir sn els dos fets segents:
L'expressi anterior
1. Cont els coecients p, q de la cbica, i les o-
peracions aritmtiques elementals +, , , .
2. L'extracci d'arrels quadrades i cbiques.
Si volem mantenir l'analogia amb el cas quadrtic, ens
hem de preguntar:
s possible construir una arrel cbica amb

regle i comps ?
La resposta denitiva a aquesta pregunta la don, l'any
1837, Pierre-Laurent Wantzel [18141848], quan tenia
noms vint-i-tres anys. Era, curiosament, un repetidor
de l'cole Polytechnique de Pars.

El treball s exactament dos-cents anys posterior a La

Gomtrie [1637] de Descartes. Segueix, per, les d'idees
que s'insinuen al nal del llibre primer del text cartesi
en una d'aquelles armacions, alhora genials i crptiques,
tan tpiques del genial erudit francs del segle xvii:
I si [el problema] s resoluble mitjanant la geometria or-

dinria, s a dir, fent servir noms rectes i circumferncies
del pla, quan la darrera equaci s'hagi desentrellat total-
ment, tindrem que el quadrat de la incgnita ser igual a
una certa quantitat coneguda ms o menys la incgnita
multiplicada per una quantitat coneguda.
Aix Wantzel ho reinterpreta de la manera segent. Re-
soldre un problema geomtric amb regle i comps equival
a considerar, en l'mbit de l'lgebra, un sistema concate-
nat d'equacions de segon grau, la primera de les quals t
els coecients racionals, la segona t, com a coecients,
nombres de l' extensi que s'obt de Q quan li afegim
les arrels de la primera equaci quadrtica, i aix suc-
cessivament. Desprs de substituir, ordenadament, els
coecients de cada equaci per expressions racionals dels
coecients de l'equaci anterior, obt el segent resultat:
Tot nombre construble amb regle i comps s necessri-

ament l'arrel d'un polinomi irreductible sobre Q, el grau
del qual s una potncia de dos.
Aquest resultat s fora natural perqu s el que s'esde-
v quan fem arrels quadrades dins d'arrels quadrades, i
construir amb regle i comps equival a tallar circumfe-
rncies i rectes. I cada cop que, per aconseguir el punt
buscat, fem servir una circumferncia, apareix una arrel
quadrada.
En el llenguatge de l'lgebra, l'extracci aritmtica d'u-
na arrel cbica equival a trobar una arrel d'una equaci
de la forma X 3 a = 0. El grau d'aquest polinomi no s

una potncia de dos. Per tant, si s irreductible, l'arrel
cbica no es podr construir amb regle i comps. En el
mn geomtric, en canvi, l'extracci d'una arrel cbica
equival a doblar un cub, un dels tres problemes clssics

de la geometria grega.
4. L'ensurt de la cbica irreductible: els com-

plexos. Hem generalitzat. Sempre que es fa una gene-
ralitzaci s convenient preguntar-se:
Hi ha alguna cosa digna d'atenci que hagi

canviat?
Com ja hem indicat, resoldre una equaci de segon grau
equival a resoldre un problema geomtric. Ara b, donat
un semipermetre a, i una superfcie A, no sempre exis-
teix un rectangle d'rea A i permetre 2 a. La mxima
superfcie que podem aconseguir amb un semipermetre

a 2

a s
2
. Per aix Gerolamo Cardano, en un moment
de genialitat, analitza el problema segent:
Si alg ens diu: dividiu 10 en dues parts que, multipli-

cades, donin 40, trobarem que s impossible.
Ell, tanmateix, insinua que podrem considerar com a

solucions els objectes algbrics 5+ 15, 5 15, ats
que sumats i multiplicats formalment donen el que
han de donar. I aleshores afegeix:
Aquesta soluci s tan subtil, com intil.

De fet est dient:
Per qu busquem una soluci algbrica, quan

el problema geomtric no t soluci?
Per la situaci es complica ben de veres quan el que
estem analitzant s el cas de la cbica. D'acord amb el
teorema de Bolzano, que diu:

Si un polinomi P (X) canvia de signe entre dos valors
x1 , x2 de la variable X , t un zero entre x1 i x2 ,
tota cbica t una arrel real. En particular, la cbica
X 3 = 15 X + 4 t l'arrel evident x = 4. Per, en aquest
cas concret, l'algorisme de Tartaglia-Cardano t un dis-
criminant negatiu: = 121. Per tant, l'algorisme no

permet trobar les arrels de la cbica, i consegentment
esdev intil. La qesti de les cbiques irreductibles
s a dir, de les cbiques amb discriminant < 0, la

va reprendre, l'any 1572, Rafael Bombelli [15261573],
i la va resoldre tot introduint elsnombres complexos i
l'extracci d'arrels cbiques de nombres complexos.
Hi ha, doncs, un fet que ha canviat radicalment. En el
cas quadrtic l'algorisme tenia el discriminant negatiu,
quan realment no hi havia cap soluci geomtricament ac-
ceptable. En canvi, en el cas de les cbiques, el discri-
minant pot ser nagatiu malgrat que el problema ad-
meti solucions geomtriques reals i rellevants. Aquest
fenomen resoldre algbricament les cbiques que te-
nen soluci geomtrica real noms s'arregla acceptant
els nombres complexos.

Encara que noms sigui de passada, s bo recordar les
paraules d'Isaac Newton [16421727], en l' Arithmetica

Universalis [16731683, publicada l'any 1707], en defen-
sa la utilitat dels nombres complexos:

Permeten saber quins sn els problemes que, malgrat te-

nir soluci algbrica, no en tenen de geomtrica.
Molta atenci!, un cop acceptats els nombres complexos,
resultar que tota equaci de segon grau tindr sempre
dues arrels complexes, tota equaci de tercer grau, tres, i
tota qurtica, quatre, com provaria Luigi Ferrari [1522
1565] en l' Ars Magna [1542] de Cardano.
5. Un teorema d'existncia realment notable. s
lcit doncs fer, per generalizaci, una pregunta nova, que
abans no hauria tingut cap mena de sentit. Aquesta pre-
gunta s el teorema fonamental de l'lgebra :
Tota equaci polinmica de grau n, amb co-

ecients reals, t sempre n arrels complexes,
si comptem les repetides?
Aquest teorema fou intut per Albert Girard [15951632],
l'any 1629.
L'any 1746, Jean-le-Rond d'Alembert [17171783], un

dels idelegs de la Il lustraci francesa, l'enunci per pri-
mera vegada de forma explcita i clara, i intent donar-
ne una demostraci. A ms, establ que, en els els po-
linomis amb coecients reals, les arrels complexes van
aparellades. La primera demostraci rigorosa rigorosa
en el sentit que no pressuposava l' existncia d'un cos

de descomposici del polinomi la fu Carl Friedrich
Gauss [17771855] l'any 1799. Tamateix, Pierre-Simon
Laplace [17491827], l'any 1795, n'havia fet una de molt
bonica, quan era professor de l'cole Normale. Curio-
sament s la que em van ensenyar a les Matemticas

generales de Selectivo.
La demostraci de Laplace molt semblant a la segona
de les demostracions de Gauss es basa en dos fets:

El primer estableix: Tot polinomi t tantes arrels sen-
se que en sapiguem la naturalesa com el grau.
Aleshores cal establir que sn complexes. Per aconse-
guir-ho, Laplace recorre a la inducci sobre el grau. Per

aix li cal un segon resultat: el teorema fonamental de
les funcions simtriques.
6. Les funcions simtriques i el discriminant. En
L'Invention Nouvelle en l'algbre [1629], Girard s'adon
d'un altre fet important:
Hi ha certs lligams entre les arrels de l'equaci polinmica

i els coecients del polinomi.
Aquests lligams s'obtenen aplicant simplement el teore-

ma del factor.
Suposem que P (X) s el polinomi de Q[X]

X n + a1 X n1 + a2 X n2 + + an1 X + an ,
i que les arrels de P (X) = 0 sn x1 , x2 , . . . , xn1 , xn .
Aleshores
P (X) = (X x1 ) (X xn ) =
= Xn 1 X n1 + + (1)n1 n1 X + (1)n n .
D'aix en resulta que la suma de les potncies k-simes
de les arrels del polinomi s una funci polinmica dels
seus coecients. s a dir,
xk1 + xk2 + + xkn1 + xkn = Q(a1 , . . . , an ).
Aix van aparixer el que Girard anomen les faccions.

De fet, eren el que avui anomenem les funcions simtri-
ques elementals i := i (x1 , . . . , xn ), i = 1, . . . , n:

1 = x1 + x2 + + xn ,
2 = x1 x2 + + x1 xn + + xn1 xn = a2 ,
. .
. .
. .
n = x1 x2 xn = (1)n an .
Aquestes funcions tenen la particularitat que sn in-

variants per qualsevol permutaci de les arrels xi , i =
1, . . . , n. Girard, a ms, aconsegu calcular el valor de
la suma de les potncies k -simes de les arrels xi de
l'equaci P (X) = 0, coneixent solament els coecients
a1 , . . . , a n del polinomi P (X).

Aquest teorema seria establert amb molta ms generali-
tat en l'obra, ja esmetada, de Newton.
Aquest cam condu al teorema fonamental de les funci-

ons simtriques, intut per Newton en el perode 1673
1683, en qu impart llions d'lgebra a Cambridge. Di-
em que un polinomi Q(x1 , . . . , xn ) Q[x1 , . . . , xn ] de n

variables s simtric si, i noms si, s invariant per a
tota permutaci de les variables x1 , . . . , x n . B doncs,
Tot polinomi simtric de n variables, Q les varia-
bles del qual sn les funcions simtriques elementals
i , i = 1, . . . , n.
De retruc, si 1 , . . . , n sn les arrels de l'equaci po-
n
linmica P (X) := an X + + a1 X + a0 = 0, amb
1 , . . . , n Q, tot polinomi simtric Q(1 , . . . , n )

s pot expressar polinmicament en funci dels coe-
cients a1 , . . . , a n de P (X).
Les funcions simtriques sn, per denici, invariants
per a tota permutaci Sn . Si x1 , . . . , xn sn les

arrels de P (X) = 0, on P (X) Q[X], aleshores, ats
que 1 (x1 , . . . , xn ), . . . , n (x1 , . . . , xn ) Q, tota funci
simtrica S(x1 , . . . , xn ) Q. Diem breument que Sn
deixa invariant Q.
Un cas particular, realment important, de polinmi si-
mtric s el discriminant:
(x1 , . . . , xn ) = (x1 x2 )2 (x1 xn )2 (xn1 xn )2 .
bviament, s invariant per a totes les permutacions de
les arrels x1 , . . . , xn . s a dir, s invariant per a tota per-

mutaci del grup simtric Sn de n elements. Recor-
dem que una permutaci de n elements s una bijecci
del conjunt {1, 2, . . . , n 1, n} dels ndexos de les arrels
x1 , . . . , xn en si mateix. El discriminant de l'equaci

polinmica P (X) = 0 s, doncs, una funci polinmica
dels coecients a1 , . . . , an de P (X).
En canvi, la funci (x1 , . . . , xn ), que s igual a
p
(x1 , . . . , xn ) = (x1 x2 ) (x1 xn ) (xn1 xn ),
noms s invariant quan li apliquem les permutacions pa-

relles de les arrels. s a dir, s invariant per a tota per-
mutaci del grup alternat An , que s un subconjunt pro-

pi del grup Sn . Una permutaci s parella si el nom-
bre de transposicions d'intercanvis entre dos elements
diferents que cal per retornar el resultat de la permu-
taci a l'ordre incial{1, . . . , n} s parell. s fcil cons-

tatar que el grup alternat An s un subgrup del grup Sn .
Amb aquesta denici de funci discriminant d'una equa-
ci polinmica, la que correspon a l'equaci de segon
grau X2 + b X + c = 0 s:
(x1 , x2 ) = (x1 x2 )2 = (x1 + x2 )2 4 x1 x2 = b2 4 c.
Coincideix, doncs, amb el que usualment s'anomena el
discriminant de l'equaci de segon grau. bviament,

(x1 , x2 ) = b2 4 c = x 1 x 2 .
Indiquem, de passada, que (x1 , x2 ) s'anomena el dis-

2
criminant de l'equaci quadrtica X + b X + c = 0,
perqu permet discriminar les equacions que tenen dues

arrels reals diferents, les que en tenen una de doble, i les
que en tenen dues de complexes conjugades.
Ara s lcit que ens preguntem:
Qu passa si busquem el discriminant de la

cbica? I si busquem el de la qurtica?
Qu passa, per exemple, si calculem
= (x1 x2 )2 (x2 x3 )2 (x3 x1 )2 ,

onx1 , x2 , x3 sn les tres arrels complexes de la cbica
3
X + p X + q = 0? Ho veurem ms endavant!
7. Com lliguen l'lgebra i la trigonometria? Per
un moment, xarem la nostra atenci en alguns dels lli-
gams que hi ha entre l'lgebra i la trigonometria, qes-
tions que van atreure l'atenci de l'eminent gemetra
francs Franois Vite [15401603].
El problema de la prostafresis convertir productes
en sumes el va portar a la identitat trigonomtrica:
2 cos m x cos n x = cos(m n) x + cos(m + n) x.
A Ad angulares sectiones theoremata. . . [1579] establ:
2 cos x = u,
2 cos 2 x = u2 2,
2 cos 3 x = u3 3 u,
2 cos 4 x = u4 4 u2 + 2,
2 cos 5 x = u5 5 u3 + 5 u,
. . .
. . .
. . .
I les anlogues per a 2 sin n x, n = 1, 2, 3, 4, 5, . . .
La tercera de les relacions de la llista anterior la podem

escriu en la forma:
3 1
Z3 Z cos 3 = 0, (*)
4 4
amb Z = cos . Obt una cbica irreductible.

Donada la cbica irreductible X 3 = p X + q (p, q > 0),
i fent X = n Z, obt:
p q
Z3 2
Z 3 = 0. (**)
n n
p 3
Comparant (*) i (**), troba les relacions:
n2
= 4
,
q 1
n3
= cos 3 . De la irreductibilitat
4
de la cbica en
q
resulta que 4 3 < 1. Aix li permet trobar un angle
n q
p3
que cos 3 = 21 27 = 4 nq3 < 1.
Aquest mtode l'aplica a l'equaci
X 3 = 15 X + 4.
2
Llavors, n = 2 5, cos 3 = 5 5 . D'ac que cos =
2 . D'on: x = n cos = 4, com era d'esperar. Amb
5
una simple manipulaci trigonomtrica, obt:

2 + 3 2 3
cos( + 1200 ) = , cos( + 2400 ) = .
2 5 2 5

Les altres dues arrels de la cbica sn, doncs: 2 3.
Don les 23 arrels positives no acceptava les negati-
ves de l'equaci sosticada, plantejada l'any 1593
per Adriaen van Roomen [15611615]:
X 45 45 X 43 + 945 X 41 12300 X 39 + 111150 X 37

740259 X 35 + 3764565 X 33 14945040 X 31
+46955700 X 29 117679100 X 27 + 236030652 X 25

378658800 X 23 +483841800 X 21 488494125 X 19
+384942375 X 17 232676280 X 15 +105306075 X 13
34512075 X 11 + 7811375 X 9 1138500 X 7
+95634 X 5 3795 X 3 + 45 X = ,
tot indicant que la constant havia de complir 2.

Fu, = 2 sin 45 , 1 = 2 sin 15 , 2 = 2 sin 5 , i
X = 2 sin , i obtingu = 3 1 13 , 1 = 3 2 23 ,
2 = 5 X 5 X 3 + X 5 . Per tant,
= 3 (3 2 23 ) (3 2 23 )3 =
= 9 (5 X 5 X 3 + X 5 ) 3 (5 X 5 X 3 + X 5 )3
3
{3 (5 X 5 X 3 + X 5 ) (5 X 5 X 3 + X 5 )3 } .
8. Una curiositat aritmtica dels nombres com-
plexos. En el mn dels nombres complexos, en relaci
amb les operacions aritmtiques, cal preguntar-se:
Ha canviat quelcom?
L'any 1707, Abraham de Moivre [16671754] demos-
tra una frmula molt notable, que ja havia estat intu-
da abans per Franois Vite, per Gottfried W. Leibniz
[16461716], i per Roger Cotes [16821716]. De fet, de-
pn de les propietats de les lnies trigonomtriques.
La frmula de De Moivre estableix que
(cos + i sin )n = cos n + i sin n .

Ha canviat, doncs, el comportament de la potncia i, de
retruc, el de l'extracci de les arrels n-simes. Cotes, de
Moivre, i Leonhard Euler [17071783] la reescriuen en
la forma exponencial segent:
ei = cos + i sin ,
que avui tothom coneix amb el nom de frmula d'Euler.

Una conseqncia simple de la frmula de De Moivre
diu:
Tot nombre complex t n arrels n-simes complexes.

En particular, el nombre 1 t n arrels n-simes comple-
xes. Sn les arrels n-simes de la unitat.
Ara b, les arrels n-simes de la unitat sn, precisa-
ment, els vrtexs del polgon regular de n costats. s
a dir, trobar les arrels n-simes de la unitat equival a
trobar les arrels complexes de l'equaci X n 1 = 0. I
aix, interpretat geomtricament, equival a fer un pol-
gon regular de n costats. Amb els nombres complexos,
l'lgebra ens retorna a la geometria. L'lgebra il lumina

un lloc que estava fosc. I aquest resultat conrma, en
un cas particular, el teorema fonamental de l'lgebra.
En el mn dels nombres complexos, l'equaci X n 1 = 0

la sabem resoldre trigonomtricament. No s estrany
que els matemtics es plantegessin la possibilitat de re-
soldre-la algbricament. I aix, l'any 1716, Cotes establia
el resultat que avui coneixem amb el nom de propietat

de Cotes de la circumferncia :
Siguin A0 , A1 , . . . , An1 , n punts equidistants d'una cir-
cumferncia de centre O. Sigui P un punt que es trobi
damunt del radi OA0 . Aleshores, si fem OP = x, resulta
que
P A0 P A1 P An1 = 1 xn .
Aleshores, per simetria,

(
P A0 P A21 P A2n1 , n 6= 2,
P A0 P A1 P An1 = 2
P A0 P A21 P A n2 , n = 2.
Els P A0 , P A n2 sn lineals, i els P A2k , k 6= 0, n2 , satsifan

2 2k
l'equaci: P Ak = 1 2 X cos
n
+ X 2 . En resulta
n
que el polinomi 1 X descompon en factors lineals o
quadrtics.
Aquests xits van fer que Ehrenfreid Walter Tschirn-
hausen [16511708] i Alexandre-Thophile Vandermon-
de [17151796], entre d'altres, intentessin reduir la re-
soluci d'una equaci polinmica arbitrria de grau n a

n
una equaci de la forma X a = 0.
9. Un resultat apassionant i genial. Ara la pre-
gunta s una pregunta de retorn:
Pot ser que l'lgebra sigui prou lluminosa per

proporcionar-nos intucions de geometria?
Abans del segle iii a.C., els matemtics grecs com
podem constatar en els Elements d'Euclides sabien
construir, amb regle i comps, el triangle equilter, el
quadrat, i els polgons regulars de cinc i quinze costats.
I tamb sabien construir ats que sabien dividir un
angle per la meitat tots els polgons que s'obtenien
doblant el nombre de costats d'un polgon regular ja
construt. La qesti s, doncs:
Qu passa amb els altres polgons regulars:

l'heptgon, l'enegon, el d'onze costats, etc.?
Ms encara,
Hi ha d'altres polgons regulars construbles

amb regle i comps?
Que jo spiga aquesta pregunta no se l'havia fet mai

ning. Ni cap gemetra, ni cap dibuixant, ni cap lsof.
El primer a fer-se-la va ser Carl Friedrich Gauss quan
tenia divuit anys.
Per simplicar l'exposici, suposarem que n s primer.
I, per comprendre millor la qesti, comenarem amb
els dos casos que ja eren ben coneguts pels gemetres
grecs.
Fer el triangle equilter equival a trobar les arrels com-

3
plexes de l'equaci X 1 = 0. Sn:
2k 2k
k = cos + i sin , k = 0, 1, 2.
3 3
L'arrel0 = 1 i, per la simetria del triangle equilter,
1 = 2 = 11 . s a dir, cada arrel 3-sima, no tri-
vial, de la unitat t com a inversa la seva conjugada.
Les arrels no trivials estan aparellades de dos en dos.
Coneixem la suma i el producte de 1 i 2 :

2
1 + 2 = 2 cos = 1, 1 2 = 1.
3
Per tant, 1 i 2 sn les arrels de l'equaci quadrtica
X 2 + X + 1 = 0. En conseqncia, sn construbles
amb regle i comps.
Fer el pentgon regular equival a trobar les arrels com-

5
plexes de l'equaci X 1 = 0. Sn:
2k 2k
k = cos + i sin , k = 0, 1, 2, 3, 4.
5 5
L'arrel 0 = 1 i, per la simetria del pentgon, 1 =
4 = 1 , 2 = 3 = 21 . s a dir, cada arrel 5-sima,
1
no trivial, de la unitat t com a inversa la seva con-
jugada. Les arrels no trivials estan aparellades de dos

en dos. De cada parella, en coneixem la suma i el
producte:
2
1 + 4 = 2 cos , 1 4 = 1;
5
4
2 + 3 = 2 cos , 2 3 = 1.
5
La diferncia amb el cas anterior s que, ara, no sabem
si els nombres cos 25 , cos 45 sn construbles amb regle
i comps. Saber-ho equival precisament a saber que el
pentgon ho s. Per esbrinar-ho, fem z1 = 1 +4 , z2 =

2 + 3 , i calculem z1 + z2 , z1 z2 . Obtenim:
z1 + z2 = 1 + 2 + 4 + 3 = 1,
z1 z2 = 3 + 4 + 1 + 2 = 1.
Per tant, z1 , z2 sn les arrels de l'equaci quadrtica

X + X 1 = 0. D'on en resulta que cos 25 , cos 45
2
sn construbles amb regle i comps. I, de retruc, 1
i 4 ; 2 i 3 . Per tant, el pentgon s construble amb
regle i comps.
Ara ens plantegem el cas de l'heptgon. Equival a trobar
les arrels complexes de l'equaci X 7 1 = 0. Sn:
2k 2k
k = cos + i sin , k = 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6.
7 7
L'arrel 0 = 1 i, per la simetria de l'heptgon, 1 = 6 =
11 , 2 = 5 = 21 , i 3 = 4 = 31 . Cada arrel 7-sima,

no trivial, de la unitat s la inversa de la seva conjugada.
Tenim doncs les arrels no trivials aparellades de dos en
dos. En coneixem la suma i el producte. Per exemple,

2
1 + 6 = 2 cos 7
, i 1 6 = 1. Per tant, 1 i 6 es poden
trobar per mitj d'una equaci de segon grau. Passa
el mateix amb les altres parelles. Aquest resultat es

deu a Roger Cotes [16821716]. Si pogussim demostrar
que cos 27 s construble amb regle i comps, l'hept-
gon tamb ho fra. Per saber-ho equival precisament a
saber que l'heptgon ho s. La porta es tanca al mateix
temps que s'obre.
La qesti s, doncs:
Quan podem aconseguir aparellaments d'ar-

rels d'equacions ciclotmiques de manera que
en coneguem, de cada parella, la suma i el
producte?
Aix s el que va aconseguir provar, a l'edat de divuit
anys, Gauss, per a n = 24 + 1 = 17, i desprs va aconse-
guir generalitzar-ho per a tot nombre primer de Fermat

k
p := Fk , s a dir, de la forma Fk = 22 + 1, primer.
Considerem, doncs, el cas de l'heptadecgon, que cor-

2
respon a n = 17 = 22 + 1. Els vrtexs sn les ar-
17
rels complexes del polinomi X 1 = 0. Prescindim
de 0 . Queden les setze arrels: 1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 , 7 , 8 ,
9 , 10 , 11 , 12 , 13 , 14 , 15 , 16 , que Gauss aparella de la

forma segent:
1 , 1|4 , 4 |2 , 2|8 , 8 /6 , 6|7 , 7 |5 , 5|3 , 3 .

Aleshores fa
u1 = 1 + 1 + 4 + 4 + 2 + 2 + 8 + 8 ;
u2 = 6 + 6 + 7 + 7 + 5 + 5 + 3 + 3 .
Observa que u1 + u2 = 1, u1 u2 = 4. Per tant, u1 , u2
es poden aconseguir amb regle i comps. Un cop aconse-
guits, considera v1 = 1 + 1 + 4 + 4 ; v2 = 2 + 2 +
8 +8 ; v3 = 6 +6 +7 +7 ; v4 = 5 +5 +3 +3 .
Observa que v1 + v2 = u1 , v1 v2 = 1. Aix permet tro-
bar v1 , v2 amb regle i comps, perqu u1 ja s'ha acon-

seguit. Segueix amb v3 , v4 . Desprs considera 1 =

1 + 1 ; 2 = 4 + 4 ; etc. i observa que 1 + 2 = v1 , i
1 2 = v4 . Per tant s'obtenen amb regle i comps. Ara

ja pot aconseguir 1 i 1 . I aix amb les altres arrels.
Heus aqu com, d'una intuci inicialment geomtrica,
els matemtics s'havien fet preguntes que, en l'mbit
de la geometria, eren fosques. Calia un punt de llum.
Aquest punt de llum els el proporcion l'lgebra. La
informaci que rep el matemtic quan estudia lgebra li

.
serveix per retornar a la geometria, i il luminar el que,
en un principi, era fosc.
10. Existir i ser calculable: les resolvents de La-

grange. El teorema de d'Alembert estableix que tota
equaci polinmica de grau n t n arrels complexes. La
pregunta que cal fer-se s ben natural.
Com podem calcular les arrels d'una equaci

polinmica?
Sorgeix un problema realment notable, molt ms corrent
del que se sol pensar. Sabem que tot polinomi P (X)

R[X], de grau n, t n arrels complexes. Per la qesti
s:
Sabem trobar-les per mitj d'una frmula es-

tndard?
s a dir, disposem d'un algorisme per a calcular-les, com

succea amb les equacions de segon, de tercer, i de quart
grau? Els matemtics de l'islam que, d'alguna manera,
sn els pares de l'lgebra de les equacions polinmiques
creien que no existia cap algorisme per resoldre la cbica
general, i molt menys les de grau superior. Aquesta
opini la trobem tamb a Occident, expressada per Luca

Pacioli [14451517] l'any 1494.
Com hem vist, s'equivocaven. La cbica i la qurti-
ca, sn resolubles per mitj d'algorismes. I tots aquests
algorismes sn del mateix tipus. Permeten obtenir les
arrels a partir dels coecients del polinomi, de les quatre
operacions aritmtiques elementals la suma, la resta,
la multiplicaci, i la divisi, i de l'extracci d'arrels.
Sn el que avui en diem resolucions per radicals.

Per comprendre el joc, l'any 1777, Joseph-Louis Lagran-
ge [17361813] empr el mtode de generalitzaci, un
dels mtodes que cal transmetre quan s'ensenya qual-
sevol disciplina, sobretot si s cientca. Comen per
analitzar amb profunditat qu s el que feien els mate-
mtics quan resolien les cbiques i les qurtiques. Aix
obtindria, creia, prou intucions per poder anar, amb les
espatlles ben carregades d'intucions, all on era la qun-
tica. S'adon que, en ambds casos, calia recrrer a una
equaci auxiliar, la resolvent. La resolvent de la cbica
s de segon grau. Aix li permetia resoldre-la. La re-
solvent de la qurtica, de tercer grau, i aix li permetia
tamb resoldre-la. I es va preguntar:
Per qu no apliquem el mateix mtode a la quntica?
Noms calia trobar la resolvent i resoldre-la. Per, en el
cas de la quntica, resultava que el mtode comportava
un problema. La resolvent era de sis grau i no la sa-
bia resoldre. Aix l'impedia trobar el que buscava: un

mtode estndard de resoluci de la quntica.
La idea de Lagrange s la segent. Siguin x1 , x2 , x3 les
tres arrels desconegudes de la cbica X 3 + p X + q = 0.
El mtode de Tartaglia-Cardano, aplicat al mn dels
nombres complexos, li proporciona les tres arrels:

3

3

3

3

3

3
x1 = A+ B, x2 = A+ B, x3 = A+ B,

3 3
on = 21 + i 2
, = 2 = 12 i 2
sn les dues ar-
rels cbiques no trivials de la unitat. Considera la suma
y = 13 (x1 + x2 + x3 ) i calcul totes les expressions que
s'obtenen quan es permuten les arrels de totes les ma-
neres possibles. s a dir, fa actuar sobre y els elements
del grup simtric S3 . Obt les sis expressions segents:

3
y1 = x1 + x2 + x3 = B,

y2 = x1 + x3 + x2 = 3 A,
y3 = x2 + x1 + x3 = y2 ,
y4 = x2 + x3 + x1 = y1 ,
y5 = x3 + x1 + x2 = y1 ,
y6 = x3 + x2 + x1 = y2 .
La resolvent de la cbica s l'equaci que t com arrels
tots els valors que s'obtenen desprs d'haver efectuat
totes les permutacions. Per Lagrange s'adon d'un fet
realment notable:
Els cubs yi3 de les yi , quan i = 1, 2, 3, 4, 5, 6, noms pre-

nen dos valors.
s a dir, yi3 s igual a A o a B. El valor 1 = A s'obt

quan la permutaci pertany al grup alternat A3 ; el valor
2 = B , en els altres casos. Ara s fcil observar que
1 3
1 + 2 = q, 1 2 = 27 p . De fet, 1 + 2 , 1 2 sn
funcions simtriques de les arrels x1 , x2 , x3 . Pel teorema
fonamental de les funcions simtriques han de ser expres-
sables polinmicament en funci de p, q . D'aix en re-
sulta que AiB sn les arrels de l'equaci de segon grau

p 3
Y 2 +q Y 27 = 0. Un cop trobades les solucions d'aques-
ta equaci de segon grau, s ben fcil trobar x1 , x2 , x3 .
La metodologia de Lagrange s, doncs, la segent. Do-
nada una equaci polinmica P (X) = 0, cal determinar

una funci = (x1 , . . . , xn ) que, en ser transforma-
da pels elements Sn , prengui el mnim de valors
possibles. Aleshores cal considerar la resolvent
Q(Y ) = (Y 1 ) (Y m ), amb m n!,
de manera que les funcions simtriques elementals, de
Q(Y ), k (1 , . . . , m ), amb k = 1, . . . , m, fossin fun-

cions simtriques de les arrels x1 , . . ., xn de l'equaci
polinmica P (X) = 0.
X 4 +p X 2 +q X+r = 0, Lagrange
En el cas de la qurtica
consider la funci = x1 x2 + x3 x4 perqu, a l'aplicar-
li les vint-i-quatre permutacions possibles, noms pren
tres valors diferents:
1 = x1 x2 +x3 x4 , 2 = x1 x3 +x2 x4 , 3 = x1 x4 +x2 x3 .
La resolvent s, doncs, l'equaci cbica:
Y 3 (1 + 2 + 3 ) Y 2 + (1 2 + 2 3 + 1 3 ) Y
1 2 3 = 0.
s clar que 1 + 2 + 3 , 1 2 + 2 3 + 1 3 , 1 2 3
sn funcions simtriques de x1 , x2 , x3 , x4 . Aplicant els
lligams existents entre les arrels x1 , x2 , x3 , x4 i els coe-
cients p, q, r de la qurtica, resulta que 1 , 2 , 3 sn les

3
arrels de la cbica Y p Y 2 4 r Y + (4 p r q 2 ) = 0.
Aix fou com Lagrange introdu les permutacions o mo-
viments de les arrels d'un polinomi dins la teoria de la re-
soluci d'equacions. Com hem vist, s'adon que hi havia
certes expressions algbriques de les arrels de l'equaci

inicial que, per permutaci de les arrels, prenien menys
valors dels que inicialment haurem esperat trobar.
L'any 1815, Cauchy recuperaria aquesta idea tot rela-
cionant-la, per, amb el discriminant denit abans. Ja
hem vist com Gauss, fent una certa permutaci de les
arrels, aconseguia provar que el polgon regular de disset
costats s construble amb regle i comps.
11. Maleda quntica! Per malgrat tots els seus es-
foros, quan Lagrange aplicava el seu mtode a la qun-
tica, la resolvent que obtenia era sempre una equaci
polinmica ms complexa que la quntica que calia re-
soldre. Aix l'imped trobar una expressi amb radicals
que servs per resoldre la quntica.
L'any 1799, Paolo Runi [17651822], que admirava l'o-
bra de Lagrange, don la primera demostraci de la im-

possibilitat que una quntica sigui resoluble per radicals.
Aquest resultat seria establert de forma denitiva, sense
llacunes, per Niels Henrik Abel [18021829], la primave-
ra de 1824, quan tenia vint-i-dos anys.
El resultat d'Abel es basa essencialment en el teore-
ma fonamental de les funcions simtriques i en el teo-

rema d'Abel segent:
Si una arrel de l'equaci P (X) = 0, irreductible en Q[X],

s tamb l'arrel d'un polinomi Q(X) Q[X], aleshores
totes les arrels de P (X) = 0 sn arrels de Q(X) = 0.
De retruc, Q(X) = P (X) Q1 (X), on Q1 (X) Q[X].
Tanmateix, Abel no s'acontenta amb aquest resultat i
planteja preguntes noves:

1. Com podem trobar les quntiques resolubles

per radicals ?
2. Com podem trobar un criteri per saber si u-
na quntica s o no resoluble per radicals?
La mort prematura, per causa de la tisi als vint-i-set
anys, li va impedir de trobar-ne la resposta. La seva
memria mai no fou presentada, per la negligncia de
Cauchy, davant l'Acadmie. Tanmateix, li fou concedit,
conjuntament amb Jacobi, el Prix de mathmatiques
al qual tamb optava Galois.
La ra que port Abel a fer-se aquesta pregunta s fcil
d'entendre. Totes les expressions de caire algbric acon-
seguides per resoldre equacions eren d'aquesta mena.
Per tant, era lgic preguntar-se per aquest tipus d'algo-
rismes. Ara b, la quntica, en general, no s resoluble
per radicals. Malgrat tot hi ha quntiques que ho sn.
Per exemple, la quntica X5 1 = 0 que proporcio-
na els cinc vrtexs del pentgon regular s resoluble
per radicals, d'acord amb el mtode de Gauss. A ms,
les solucions sn construbles amb regle i comps. Aix
doncs,
Quines quntiques sn resolubles per radicals

i quines, no? Com podem saber-ho?
Aquesta era la situaci, quan intervingu variste Ga-
lois. Sabem que coneixia l'obra de Lagrange i la de
Cauchy, per quan trob els primers resultats desconei-
xia les aportacions d'Abel, que descobriria ms tard.
Ara s quan Galois pot oferir la seva idea genial. All
que dna ra de la resolubiliat o no resolubilitat del po-

linomi s la naturalesa del conjunt de fet, del grup
de totes les permutacions de les arrels del polinomi que
estem analitzant, que respecten els lligams estructurals

en un sentit que cal precisar. Trasllada aix un problema
relatiu al polinomi a un altre indret. L'indret dels con-

junts de permutacions estructurals. s en aquest indret
on hi ha prou llum per veure-hi clar. Aquests conjunts
de permutacions estructurals sn grups de fet sn sub-
grups del grup de totes les permutacions possibles de
les arrels. Quina gran semblana, i alhora quina enor-
me diferncia, amb el cas dels polgons i els poledres
regulars. Per, en ambds casos, cal una teoria nova:
la teoria de grups de transformacions. Aix fou el que
variste Galois cre. S'invent el concepte de grup ja

intut per Cauchy, el concepte de subgrup, de subgrup
normal, de grup resoluble, de grup simple, etc. s a dir,

fabric un mn d'estructures algbriques que li permetia
respondre denitivament un problema ben antic: la re-
soluci numrica en el mn dels nombres complexos de

les equacions polinmiques.
Amb aquesta presentaci nal el que pretenc s posar
de manifest l'enorme qualitat d'abstracci que, tan jove
com era, aconsegu variste Galois. Un treball d'una

maduresa intel lectual tan gran que molts matemtics,
molt ms madurs en edat i formaci que el jove romntic
francs, no hem aconseguit comprendre mai amb tota la
seva profunditat. Aix doncs, malgrat el risc que corro de
fer-me un xic pesat no puc deixar de posar de manifest
la mena d'idees que hi ha dessota del pensament del
jove, romntic, apassionat, revolucionari i matemtic,
variste Galois.
12. Gauss i les permutacions. Abans d'exposar les
intucions de Galois, per tal de fer-les ms entenedores,

ser bo de reprendre el cas de l'heptadecgon de Carl
Friedrich Gauss.
Per entendre-ho millor, veurem amb tota mena de de-
talls qu s el que passa amb el pentgon i amb l'hep-
tgon. En constatarem les analogies i les diferncies.
Un cop ho haguem vist en aquests cassos, ho estendrem
rpidament a l'heptadecgon.
El pentgon. Les arrels no trivials sn 1 , 2 , 3 , 4 .

Considerem ara una permutaci P que generi un grup
d'ordre mxim, on l' ordre d'un grup s el nombre d'ele-
ments que t. Per exemple, fem P = (1, 2, 4, 3). Consi-
derem la taula segent:
Permutaci que s'aplica Resultat de la permu-
a l'ordenaci original taci de les arrels
P = (1, 2, 4, 3) 2 , 4 , 1 , 3
P 2 = (1, 4)(2, 3) 4 , 3 , 2 , 1
P 3 = (1, 3, 4, 2) 3 , 1 , 4 , 2
P 4 = Identitat 1 , 2 , 3 , 4
El smbol (1, 2, 4, 3) indica la permutaci 1 7 2 7

4 7 3 7 1 , el smbol (1, 4)(2, 3) indica la que s'obt
aplicant primer la transposici (2, 3): 1 7 1 , 2 7
3 7 2 , 4 7 4 i desprs la transposici (1, 4): 1 7

4 7 1 , 2 7 2 , 3 7 3 i, nalment, la juxtaposici
indica la composici.
La permutaci P genera el grup abeli G = hId, P, P 2 , P 3 i,

genera el grup H = hId, P i, i la per-
2 2
la permutaci P
genera el grup trivial I = hIdi. Cada un

4
mutaci P
d'ells s un subgrup de l'anterior. D'on en sorgeix la
cadena de grups:
G H I.
L'ordre de cada subgrup s la meitat de l'ordre del grup
precedent. El quocient d'un grup pel subgrup immedi-
at dna el grau de l'equaci irreductible associada. En
tots els casos, el grau s 2. Ara hem de considerar les
extensions de cossos corresponents. El primer cos s Q,

el segon cont totes les arrels que sn invariants per H
iconjugades per Gaquelles que les permutacions de
H deixa xes i, en canvi, les permutacions de G trans-
forma les unes en les altres. Cada una de les arrels del
primer polinomi genera un polinomi de segon grau, les
arrels del qual sn invariants pels elements del grup I,

i conjugades pels elements del grup H.
Aix associem equacions als grups generats per les per-
mutacions anteriors:
Gene- Grup Equaci Arrels de

rador generat associada l'equaci
P G Y +1=0 y = 1
P2 H Z2 + Z 1 = 0 z1 = 1 + 4
z2 = 2 + 3
P4 I X 2 z1 X + 1 = 0 1 , 4
X 2 z2 X + 1 = 0 2 , 3
Tenim tres cossos:
Q Q(z1 , z2 ) Q(1 , 2 , 3 , 4 ).
Notem que Q(z1 ) = Q(z2 ) = Q(z1 , z2 ), ats que z12 =
z2 + 2, i que Q(1 , 2 , 3 , 4 ) = Q(1 ), on 4 = 11 , 3 =
21 i z2 = 2 + 3 .
De fet, cal que P transformi z1 z2 i z2 en z1 , mentre
en
2
que P les mant xes. Per tant, z1 = 1 + 4 , z2 =
2 + 3 . Ara b,
z1 + z2 = 1 + 4 + 2 + 3 = 1
z1 z2 = 3 + 4 + 1 + 2 = 1.
D'on z1 , z2 sn les arrels de Z 2 + Z 1 = 0.

Ara volem que P 2 les intercanvi i P 4 les deixi xes.
Aix, 1 , 4 ; 2 , 3 sn les dues niques possibilitats. Si
fem, per exemple,
1 + 4 = z1
1 4 = 1
veiem que sn les arrels de X 2 z1 X + 1 = 0. Anlo-

2
gament, 2 , 3 , ho sn de X z2 X + 1 = 0.
L'heptgon. Sigui P = (1, 3, 2, 6, 4, 5). Considerem
el grup G, generat per P , G = hId, P, P 2 , P 3 , P 4 , P 5 i,

2
on P = (1, 2, 4) (3, 6, 5), P 3 = (1, 6) (2, 5) (3, 4), P 4 =
(1, 4, 2) (3, 5, 6), P 5 = (1, 5, 4, 6, 2, 3) i P 6 = Id. Ara
les coses canvien lleugerament. El grup G admet dos
subgrups: el subgrup H1 , generat P 2

, i el subgrup H2 ,
generat P 3. Finalment, amdds, admeten el subgup I.
Amb la tria G = hP i H1 = hP 2 i I, tenim que
z1 = 1 + 2 + 4 , z2 = 3 + 5 + 6 .
s clar que
z1 + z2 = 1,
z1 z2 = 4 + 6 + 1 + 5 + 1 + 1 + 1 + 2 + 3 = 2.
Sn, doncs, les arrels de l'equaci quadrtica Z 2 +Z+2 =

0. Fixem-nos que l'ordre del grup G, sis, dividit per
l'ordre del subgrup H1 , tres, s dos. Aix fa que el grau
de l'equaci sigui dos.
Les tres arrels 1 , 2 , 4 satisfan:
z1 = 1 + 2 + 4 ,
z2 = 1 2 + 1 4 + 2 4 = 3 + 5 + 6 ,
1 = 1 2 4 .
Per tant, sn les arrels de la cbica l'ordre de H1 di-
vidit per l'ordre de I X z1 X + z2 X 1 = 0. An-

3 2
logament, X 3 z2 X 2 + z1 X 1 = 0 ens proporcionar

les arrels 3 , 5 , 6 .
Podem haver fet l'altre alternativa: G = hP i H2 =
hP 3 i I. Aleshores tindrem
u1 = 1 + 6 , u2 = 2 + 5 , u3 = 3 + 4 .
bviament,
1 = u1 +u2 +u3 , 2 = u1 u2 +u2 u3 +u1 u3 , 1 = u1 u2 u3 .
Per tant, u1 , u2 , u3 sn les arrels de l'equaci de tercer

grau Z + Z 2 2 Z 1 = 0. El grau s correcte atesos
3
els ordres del grup G i del subgrup H2 .

Ara tenim la parella 1 , 6 , que compleix 1 + 6 = u1 ,
1 6 = 1. Sn, doncs, les arrels de l'equaci quadrtica
X 2 u1 X + 1 = 0. Anlogament, per a les altres dues
parelles d'arrels 2 , 5 ; 3 , 4 .
En cada un dels dos casos, podrem entretenir-nos a bus-
car les extensions dels cossos corresponents. Obtindr-
em:
Q Q(z1 ) Q(1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 ).
Q Q(u1 ) Q(1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 ).
La pregunta que cal fer-se ara s la segent:
s possible d'estendre aquesta metodologia al

polgon regular de disset costats, s a dir,
l'heptadecgon ?
L'heptadecgon. La resposta s armativa, si agafem,
com a exponent, el tres. s a dir, elevem cada arrel i

al cub. Obtenim la permutaci bsica
P = (1, 3, 9, 10, 13, 5, 15, 11, 16, 14, 8, 7, 4, 12, 2, 6).
Aleshores:
Gene- Grup Equaci Arrels de

rador generat associada l'equaci
P G Y +1=0 y = 1
P2 H Z2 + Z 4 = 0 z1 , z2
P4 K U 2 z1 U 1 = 0 u1 , u2
U 2 z2 U 1 = 0 u3 , u4
P8 L V 2 u1 V u3 = 0 i v1 , v2
3 equacions de segon v3 , v4
grau anlogues ms. v5 , v6
v7 , v8
Id I X 2 v1 X + 1 = 0 i 1 , 16
7 equacions de segon 2 , 15
grau anlogues ms. 3 , 14 ,
. . . .
. . . .
. . . .
Fixem-nos en qu
P 2 = (1, 9, 13, 15, 16, 8, 4, 2)(3, 10, 5, 11, 14, 7, 12, 6),
P 4 = (1, 13, 16, 4)(9, 15, 8, 2)(3, 5, 14, 12)(10, 11, 7, 6),
P 8 = (1, 16)(13, 4)(9, 8)(15, 2)(3, 14)(5, 12)(10, 7)(11, 6),
Aix explica perqu Gauss agafa els elements de dos en
dos.
13. Els lligams estructurals de les arrels d'una

equaci. De la resposta que donaria variste Galois, el
que s realment important, com diem ms amunt, s
la profunditat en l'ordre d'abstracci que assoleix. Per

tal de fer-la entenedora, comenarem amb la idea dels
lligams estructurals. s la segent.
Com ja hem dit abans
P (X) = (X x1 )(X x2 ) (X xn1 )(X xn ),
amb independncia de qu coneguem el valor de les ar-
rels x1 , . . . , x n . Per tant, si permutem les arrels de totes
les maneres possibles, el polinomi no s'altera. Cap per-
mutaci no afecta el polinomi.
En aix els polinomis s'assemblen als poledres regulars.
Aquests els podem sotmetre a moviments que els deixin
invariants, tot alterant els vrtexs de lloc. Ara b, hi ha
lligams estructurals. No podem fer qualsevol mena de
permutaci, noms podem fer aquelles que respecten les
arestes i les cares.
En el cas dels polinomis, la qesti s la segent:
Hi ha permutacions ms ntimament vincu-

lades al polinomi? Hi ha lligams estructu-
rals, com en el cas dels polgons regulars, o
dels poledres regulars?
La primera dicultat rau en el fet de saber qu s el que
s'ha de mantenir i qu s el que pot canviar. variste
Galois tingu una idea brillant. Considerar noms les
permutacions que permuten les arrels per deixen xos
els nombres racionals i les quatre operacions algbriques
elementals: +, , , . les permu-

Podrem dir que sn
tacions que respecten l'estructura de l'aritmtica i els

nombres 0 i 1. Aix apareixen certs lligams estructurals.
Considerem un exemple senzill. El polinomi
X 4 2 X 3 + 4 X 2 2 X + 3 = 0,

t quatre arrels. Sn x1 = 1 + i 2, x2 = 1 i 2, x3 =
i, x4 = i. s clar que x1 + x2 = 2. Una permutaci
estructural de les arrels deixa xos els nombres racionals,

per tant deixa x el 2. Considerem la permutaci que
intercanvia x1 per x2 i, i. Veiem

i deixa xes les arrels
que mant la relaci anterior, ats que s'obt x2 +x1 = 2.
En canvi, si considerem la permutaci que intercanvia
x1 i x4 , tenim
que x1 + x2 = 2 es converteix en x4 + x2 =
i + 1 i 2 6= 2. No la podem acceptar perqu no
mant x el valor 2. Volem que x4 + x2 = 2.
Noms podem acceptar els canvis d'arrels que mantenen

les operacions i els nombres.
Aquesta permutaci vulnera les condicions estructurals

que imposa el polinomi. Per aquesta ra, cal refusar-la.
14. La resoluci de les equacions X p a = 0. Per
hem aconseguit que apareguessin els grups de permu-

tacions de les arrels dels polinomis i alguns dels seus
subgrups, per restringint-nos a les que mantenen els
lligams estructurals. Tanmateix cal preguntar-se:
s possible aplicar aquesta metodologia a la

resoluci per radicals ?
D'entrada, cal comprendre el signicat de l'expressi re-

soldre una equaci per radicals. Sembla adequat pensar
que signica saber resoldre equacions del tipus Xp a =

0, on l'element a, que no s una potncia p-ria, s un ob-
jecte que, al seu torn, ha estat construt usant radicals.
En aix seguim el mateix esquema que en la construcci
amb regle i comps. Per tant, tot rau a saber qu passa
quan volem resoldre X 2 2 = 0, X 3 2 = 0, X 4 3 = 0.

El tractament s, en principi, general.
Per tractar amb comoditat el cas general X p a = 0,

d'entrada considerem el conjunt de les arrels p-simes
de a: p = {k , k = 0, . . . , p 1}. bviament, s un
arrel p-sima de a, p una arrel p-sima, no trivial, de la

k
unitat, i k = p . De fet, per, s sucient restringir-
se al conjunt que s'obt afegint al cos dels coecients de
X p a = 0, els nombres , i p , desprs de tancar-lo
per mitj de les operacions aritmtiques suma, resta,
multiplicaci, i divisi per tal de poder-hi operar arit-
mticament. Ens trobem, doncs, novament amb la vella
idea de Descartes: l' extensi del cos dels coecients.
Com abans, ho farem en alguns casos particulars, i mi-
rarem de treure'n conseqncies:
Per resoldre l'equaci X 2 2 = 0, hem de considerar

l'extensi K2 = Q(, 2 ) = Q(), on = 2, 2 =
1. Les arrels sn 1 = , 2 = . Disposem, doncs,
de dues permutacions: la transposici P = (1, 2) i la
identitat. Per tant, noms tenim dos grups: H =
{Id, P } I = {Id}. L'ndex de H s 2, que s un

nombre primer.
Per resoldre X 3 2 = 0, hem de considerar el cos

3 1 1
K3 = Q(, 3 ), on = 2, 3 = = 2 + 2 3.
Ara les coses es compliquen: K3 Q() Q. En
principi, les tres arrels , , admeten sis permu-
tacions, per hi ha problemes. No totes respecten

els lligams estructurals. Si intercanviem per ,
+ = Q(), es transforma en
la relaci
+
/ Q(). S'ha trencat el lligam estructural.
No serveix. Considerem la taula
Id S S2 T S2 T ST
Imatge de
Imatge de
Observem com actua, per exemple, S 2, quan l'apli-
quem a :
S 2 () = S(S()) = S( ) = S()S() =
= ( ) = 2 = .
Obtenim el grup G = {Id, S, S 2 , T, S 2 T, S T }. Els
3 3
seus elements respecten les equacions = 2, = 1.
El grupG cont el subgrup H = {Id, S, S 2 }, que t el
subgrup I = {Id}. La taula del grup s doncs:
Id S S2 T S2 T ST
Id Id S S2 T S2 T ST
S S S2 Id ST T S2 T
S2 S2 Id S S2 T ST T
T T S2 T ST Id S S2
S2 T S2 T ST T S2 Id S
ST ST T S2 T S S2 Id
El grup H t una propietat molt curiosa que no tenen

pas tots els subgrups. L'hem posat de manifest en-
quadrant els resultats de les operacions. En la taula
del grup, el subgrup no es trenca mai. Galois l'ano-
men un subgrup normal. L'ordre d'aquest subgrup s
3. El quocient amb l'ordre del grup s 6 3 = 2, que
s un nombre primer. Aquesta cadena descendent de
grups GHI correspon a la cadena ascendents
d'extensions del cos ja esmentada. Segons variste
Galois, tot aix l'existncia del subgrup, el fet que
el subgrup sigui normal, i que els nombres 3, 2 siguin
nombres primers fa que X3 a = 0 sigui resoluble
per radicals.
Considerem ara X 4 3 = 0. s un polinomi irre-
ductible sobre Q que, en el cos C, admet quatre ar-

rels diferents: i, i , , i , amb = 4 3, i = 1.
Com abans n'hi ha ben b prou a considerar l'exten-
si Q(i, ). De fet, noms cal considerar els 8 elements
independents: 1, , 2 , 3 , i, i , i 2 , i 3 . Aquests ele-
ments els podem aplicar els uns en els altres, sempre
que respectem el fet que siguin elements conjugats : ar-
rels d'una mateixa equaci irreductible sobre Q. Aix

fa que i noms el puguem aplicar en i i en i, i en
, , i , i . Si combinem tot aix, obtenim una
taula de transformacions que, aplicades, respectiva-
ment a i a , donen la taula:
: Id S S2 S3 T ST S2 T S3 T
(i) i i i i i i i i
() i i i i
Aquestes transformacions respecten els polinomis i2 =

1, 4 = 3. La taula del grup
G = {Id, S, S 2 , S 3 , T, S T, S 2 T, S 3 T }
mostra que G cont un subgrup H = {Id, S, S 2 , S 3 }

amb la propietat anterior; s a dir, un subgrup normal.
Aquest cont el subgrup K = {Id, S 2 } que, nalment,

cont el grup trivial I = {Id}.
Tenim, doncs, una cadena descendent de grups
G H K I.
Els quocients dels ordres de dos grups consecutius s
sempre un nombre primer, i l'ordre del subgrup K

tamb. A aquesta cadena li correspon una cadena
ascendent d'extensions de cossos:

Q Q(i) Q(i, 2 ) Q(i, ).

Id S2 S S3 T S2 T ST S3 T
Id Id S2 S S3 T S2 T ST S3 T
S2 S2 Id S3 S S2 T T S3 T ST
S S S3 S2 Id ST S3 T S2 T T
S3 S3 S Id S2 S3 T ST T S2 T
T T S2 T S3 T ST Id S2 S3 S
S2 T S2 T T ST S3 T S2 Id S S3
ST ST S3 T T S2 T S S3 Id S2
S3 T S3 T ST S2 T T S3 S S2 Id
Taula del grup G
La cadena ascendent de cossos ens proporciona les
equacions resolubles per radicals. Sn les equacions

2

2 2
X = 1, Y = 3, Z = 3.
15. Els subgrups normals. Atenci! Nosaltres ja
sabem que les equacions anteriors eren resolubles per
radicals. Per Galois s'adona del fet segent:
En tots els casos, trobem una cadena de grups de trans-

formacions que
1) Cada subgrup s un subgrup normal de l'anterior.
2) El quocient de l'ordre de cada grup pel del subgrup segent
s un nombre primer.
3) L'ordre de l'ltim subgrup de la cadena tamb s un nombre
primer.
Els grups que satisfan les tres condicions anteriors sn
els grups resolubles.

La pregunta que podem fer-nos ara s la segent:
Tots els subgrups H d'un grup G tenen la

propietat de regularitat que hem vist en els
exemples anteriors ?
De fet, la pregunta s mplia.

Hi ha subgrups que no siguin normals ?
Aleshores fallaria 1) encara que es mantinguessin 2) i 3).
Hi ha subgrups normals en els quals falli 2) ?
Etctera.
Veurem que la resposta a la primera pregunta s negati-
va, introduint l'exemple d'un grup que cont un subgrup
que, malgrat satisfer 2) i 3), no s pas un subgrup nor-
mal. s a dir, falla 1).
Hi ha grups que tenen subgrups que trenquen l'estruc-
tura homognia dels exemples anteriors. La taula del
grup G = {I, V, A, W, B, U } que donem a continuaci

cont un subgrup H = {I, V} que, com podem veure a
les dues darreres les, es trenca. Aix s inevitable ats
que H no s un subgrup normal de G.
I V A W B U
I I V A W B U
V V I W A U B
A A U B V I W
W W B U I V A
B B W I U A V
U U A V B A I
En aquest cas tenim, per, que es compleixen les altres
condicions. Tenim una cadena {I} H G. L'ordre
del grup G s 6. L'ordre del subgrup H s 2. Per tant, el
quocient 6 2 = 3 s un nombre primer. s a dir, tenim
un subgrup H d'ordre primer del grup G. El quocient

tamb s primer, per el subgrup H no s normal. Per
tant, no serveix en la metodologia galoisiana.
16. Per qu les equacions de segon, tercer i

quart grau sn resolubles per radicals? En par-
grafs anteriors hem vist que les equacions de segon, ter-
cer i quart grau sn resolubles per radicals. Ho hem fet
donant una expressi per radicals que permetia resoldre-
les. variste Galois, per, inverteix els resultats del 14
i estableix directament que
Un polinomi P (X) Q[X] s resoluble per radicals si, i

noms si, el seu grup de Galois s resoluble.
Aquest resultat val, en particular, per a tota equaci
del tipusX p a = 0, sempre que partim del cos de

descomposici de X p a = 0, que s el cos que cont
totes les seves arrels complexes.
La pregunta que cal fer-se ara s, potser, la ms difcil
de totes:
Per qu les equacions generals de segon, ter-

cer, i quart grau sn resolubles per radicals ?
Tot rau a aconseguir una resoluci que faci s d'una

certa col lecci d'equacions auxiliars del tipus X mi ai =
0, on cada ai sigui un element de l'extensi anterior.
Dit d'una altra manera, cal preguntar-se:
En les equacions dels tipus X + a = 0, X 2 +

a X + b = 0, X 3 + a X 2 + b X + c = 0,
X 4 + a X 3 + b X 2 + c X + d = 0, on els co-
ecients a, b, c, d Q, podem trobar sempre
una cadena d'extensions de cossos que tingui
associada una cadena de grups de trans-
formacions de les arrels conjugades, amb les

propietats anteriors ?
En tots tres casos, la resposta s armativa. Donem-ne
una prova raonable:
L'equaci general de primer grau: Sigui X +a =

0, amb a Q. En aquest cas, el grup de transforma-
cions que deixa invariant Q s a dir, el grup de les

funcions simtriques s S1 = {Id}. No hi ha, doncs,
res ms a dir.
L'equaci quadrtica general: Sigui X 2 +a X +b =

0, a, b Q. En aquest cas, el grup simtric s S2 cont
el subgrup alternat A2 , que s un subgrup normal de
S2 . Aix doncs,
S2 A2 = {Id}.
A ms, l'ordre del grup S2 s dos, que s un nombre
primer. Pel teorema de Galois, l'equaci s resoluble
per radicals.
L'equaci cbica general: Sigui X 3 + a X 2 + b X +

c = 0, a, b, c Q. En aquest cas, el grup simtric s
S3 cont el subgrup alternat A3 , que s un subgrup
normal de S3 . Aix doncs,
S3 A3 I = {Id}.
A ms, l'ordre del grup S3 s sis, l'ordre del subgrup
A3 s tres, i el quocient, que s dos, s un nombre
primer. Pel teorema de Galois, la cbica s resoluble
per radicals.
L'equaci qurtica general: Sigui X4 + a X3 +

2
b X + c X + d = 0, a, b, c, d Q. En aquest cas, el
grup simtric s S4 cont el subgrup alternat A4 , que
s un subgrup normal de S4 . Per ara A4 admet un
subgrup normalG, que a la vegada n'admet un altre

que anomenarem H. Aix doncs,
S4 A4 G H I = {Id}.
A ms, l'ordre del grup S4 s 24, l'ordre del subgrup
A4 s 12, l'ordre de G s 4, i l'ordre de H s 2. Per
tant, 24 12, 12 4 i 2 sn nombres primers. Pel te-
orema de Galois, la qurtica s resoluble per radicals.
s lcit que ens fem encara una pregunta ms, fora im-
portant i realment novedosa:
En aquests casos almenys, les cadenes dels

grups obtinguts permeten de caracteritzar les
cadenes dels cossos corresponents i, en un
vessant ms prctic, la cadena de resoluci
per radicals de les equacions ?
En el cas lineal no hi ha res a dir. Analitzem, doncs, els
altres tres casos, comenant pel cas quadrtic:
Tenim la cadena de grups S2 = {Id, } A2 = {Id},

on = (1, 2). Al grup S2 li correspon el cos Q. bvi-
ament a A2 li correspon Q(x1 , x2 ) = Q(x1 ) = Q(x2 ).
Ara b, com ja hem indicat al 6, S2 deixa x =
(x1 x2 )2 = 2 Q perqu s una funci simtrica,

per no deixa pas x . En canvi, A2 , s. Per tant,
Q Q() = Q(x1 x2 ) = K.
L'equaci corresponent s Y 2 = . Per x1 + x2 =
1 Q K. Per tant, x1 , x2 K. A ms,
p
x1 x2 = + = + (x1 + x2 )2 4 x1 x2 = a2 4 b,
x1 + x2 = 1 = a.

a
D'aqu, amb un simple clcul, obtenim xi = 2
,i =
1, 2.
Qu passa amb la cbica general X 3 +a X 2 +b X +c =

0, a, b, c Q? D'entrada la transformem en X 3 +p X +
q = 0. bviament p, q Q. En aquest cas, l'escala
dels grups, s:
S3 = {Id, (1, 2), (1, 3), (2, 3), (1, 2, 3), (1, 3, 2)}
A3 = {Id, (1, 2, 3), (1, 3, 2)} I.
Els ordres respectius sn 6, 3, 1, i els ndexos els
quocients de l'ordre del grup pel del subgrup sn
6 3 = 2, 3 1 = 3 = ordre (A3 ).
Ara hem de trobar els tres cossos:
K0 = Q K1 K2 .
Per simplicar suposarem que K0 = Q(), = on

3
12 +i 2
, que s resoluble per radicals:
3
Y 1 = 0.
A ms,si pertany a un cos K0 , aleshores = 2 =
tamb. Per tant, K0 = Q() = Q(
3
12 i 2
3).
El grup S3 deixa x K0 i tamb . A ms, =
2 Q, perqu = (x1 x2 )2 (x2 x3 )2 (x3 x1 )2 =

(27 q 2 +4 p3 ). Aix fa, com ja hem indicat al pargraf
6, que A3 deixi x K1 = K0 (). I sabem que els
cubs de
= x1 + x2 + x3 i = x1 + x2 + x3
valen

3 27 q + 3 3 27 q 3
=A= , = B = .
2 2
Ambds pertanyen a K1 . Per tant, K2 = K1 (, ) =

K1 (), ats que
= x21 +x22 +x23 +(+)(x1 x2 +x2 x3 +x3 x1 ) = 3 p.
A ms, tenim que
1++ = 0,
x1 + x2 + x3 = 0,
3
x1 + x2 + x3 = = A,

3 3p
x1 + x2 + x3 = = B = .

De totes elles s'obtenen fcilment els valors de x1 , x2 , x3 ,
per radicals:
s r s r
2 3
3 q q p 3 q q 2 p3
xi = 3i + + + 3i + ,
2 4 27 2 4 27
amb i = 1, 2, 3.
L'anlisi de la qurtica general. Observem que el seu
grau no s pas un nombre primer. No obstant, com
abans, transformem X + a X + b X2 + c X + d = 0
4 3
4 2
en la qurtica reduda X + p X + q X + r = 0.
En aquest cas tenim la segent cadena de grups:
S4 A4 G H1 I,
on, com sempre, S4 , A4 sn el grup simtric i el grup

alternat, G = {Id, (1, 2)(3, 4), (1, 3)(2, 4), (1, 4)(2, 3)}
i H1 = {Id, (1, 2)(3, 4)}.
Els ndexos sn, respectivament, 2, 3, 2, 2. Per tant,
com que cada grup s un subgrup normal de l'anterior,
la qurtica general s resoluble per radicals.

Ara ja noms cal identicar els cossos associats a aquests
grups de transformacions. Sn:
Q K0 = Q() K1 K2 K13 .
El S4 mant x K0 , A4 mant x K1 = K0 () on,
com sempre,
= (x1 x2 )(x1 x3 )(x1 x4 )(x2 x3 )(x2 x4 )(x3 x4 ).
s clar que 1 = x1 x2 + x3 x4 sotms al grup alternat
produeix:
1 = x1 x2 +x3 x4 , 2 = x1 x3 +x2 x4 , 3 = x1 x4 +x2 x3 .

En canvi, sn xos per G. Aix fa que el cos K2 =
K1 (1 , 2 , 3 ).
Considerem, doncs, el polinomi
(Y 1 )(Y 2 )(Y 3 ) = Y 3 P Y 2 + Q Y R = 0,
on
P = 1 + 2 + 3 = 2 (x1 , x2 , x3 , x4 ) = p,
Q = 1 2 + 1 3 + 2 3 = 4 r,
R = 1 2 3 = 4 p r + q 2 .
A ms, (1 , 2 , 3 ) = (1 2 )2 (2 3 )2 (1 3 )2 =
(x1 , x2 , x3 , x4 ).
Ara necessitem una expressi que no sigui alterada per
H1 , per s per G. Fem 1 = x1 + x2 x3 x4 . Si li
apliquem G, obtenim:
1 1 = x1 + x2 x3 x4 = 1 ,
1 2 = x3 + x4 x1 x2 = 1 ,
1 3 = x4 + x3 x2 x1 = 1 .
Aix fa que 12 K2 , per 1 s invariant per H1 . Per
tant,
K3 = Q()(1 , 2 , 3 )(1 ).
s clar que 1 = 2 (x1 + x2 ). Per tant, fent clculs i
recordant que x1 + x2 + x3 + x4 = 0, resulta que
12 = 4 (x1 + x2 )2 = 2 (x1 + x2 )2 + 2 (x3 + x4 )2 =

= 4 p + 4 1 .
Observem que, en lloc de H1 , podem haver conside-
rat els grups anlegs H2 = {Id, (1, 3)(2, 4)} o H3 =

{Id, (1, 4)(2, 3)}. Aleshores, en lloc de 1 , haurem ha-
gut de considerar, respectivament, 2 = x1 x2 + x3
x4 i 3 = x1 x2 x3 + x4 . En aquests casos, el cos

K3 hauria estat, respectivament, K03 = K2 (2 ), K003 =
K2 (3 ). Finalment, K4 = K2 (1 , 2 , 3 ). Aleshores b-
viament
22 = 4 (x1 + x3 )2 = 4 p + 4 2 ,
i
32 = 4 (x1 + x3 )2 = 4 p + 4 3 .
A ms, 1 2 3 = 8 q.
De tot aix en resulta, nalment, que
1 1
x1 = (+1 + 2 + 3 ), x2 = (+1 2 3 ),
4 4
1 1
x3 = (1 + 2 3 ), x4 = (1 2 + 3 ),
4 4
que acaba l'anlisi. Potser cal indicar, per acabar, que
en aquest cas no hem necessitat per a res adjuntar .

Indiquem, tot de passada, que, en lloc d'usar = x1 x2 +

x3 x4 , s fora corrent utilitzar = (x1 + x2 )(x3 + x4 ).
De fet no canvia res d'essencial.
Un darrer detall curis s que, si b cada un dels grups
H1 , H2 , H3 s un subgrup normal del grup G, cap d'ells

no s un subgrup normal de A4 . La propietat ser un
subgrup normal no s una propietat transitiva.
17. Qu passa, doncs, amb les quntiques? Abans
hem parlat dels grupsSn i del subgrup An . s fcil pro-

var que An s un subgrup normal de Sn . Ara b, quan
n 5, An s un grup simple s a dir, no t cap sub-
grup normal. Fixem-nos en el cas n = 5. L'ordre de
S5 s 5! = 120, i l'ordre de A5 s igual a 60, que no

s un nombre primer. Es compleixen les dues primeres
condicions dels grups resolubles, per falla la tercera.
B doncs, Galois aconsegu provar que, en el cas d'una
quntica general, i d'algunes quntiques particulars, el
grup de transformacions de les arrels que conserven els
lligams estructurals s precisament S5 . En el cas general

entenem per cas general aquell en el qual els coeci-
ents p, q, r, s, u Q sn absolutament indeterminats,
aix s fora clar. Ara b, les quntiques
(X 2 + 250) (X 2) (X 4) (X 6) 2, 2 X 5 10 X + 5,
tenen tamb la propietat que el grup de Galois associat
s S5 . Per tant, no sn resolubles per radicals.
En denitiva, doncs, Galois establ que
Un polinomi P (X) Q[X] s resoluble per radicals si, i

noms si, el seu grup de Galois s resoluble.
L'any 1856, Leopold Kronecker [18231891] simplica-
ria el resultat d'Abel, quan el grau del polinomi s un
nombre primer.
En un polinomi P (X) Q[X] irreductible, de grau pri-

mer, i resoluble, o totes les arrels sn reals o noms en
t una de real.
Aquest resultat permet trobar famlies senceres de qun-
tiques no resolubles per radicals, com ara la famlia:
X 5 a X b = 0, a, Q, amb p primer, b divisible

2 4 5 5 4
per p i 4 a > 5 b .
Desprs de molts segles els matemtics havien aconse-
guit, grcies a la genialitat d'un grapat de joves ge-
gants, Carl Friedrich Gauss, Pierre-Laurent Wantzel,
Niels Henrik Abel, i variste Galois, resoldre problemes
iniciats alguns segles abans.
Amb aquesta anlisi una mica pesada, he volgut posar
de manifest les intucions que s'amaguen dessota l'apor-
taci matemtica de Galois relativa a la resoluci d'e-
quacions polinmiques. Tota la resta els detalls, les
comprovacions, les demostracions s tcnica. S'aprn
amb l'oci. Un escriptor aprn a escriure tot escrivint.
Cal ensenyar-li recursos, trucs, ginys, mtodes, estils,
tcniques. Per ho aprn tot fent-ho. Noms la teoria
no li serveix de res. A ms, noms ell pot aportar les in-
tucions. Qui pot armar que les intucions contingudes
en una obra de William Shakespeare, en un quadre de
El Greco, en una cantata de Johann Sebastian Bach sn
senzilles? Que all que els ha fet grans s la tcnica i res
ms? Jo no m'arriscaria pas a rmar-ho. Sense tcnica
no ho haurien pas fet, per noms amb tcnica, tampoc.
El mateix, exactament el mateix, passa en la matem-
tica. s per aix que us demano a tots els qui teniu
la tasca d'ensenyar que us pregunteu, com jo m'he pre-
guntat durant tots els meus anys de docent: com po-
dem ensenyar a intuir? Noms he trobat una respos-
ta: Cal ensenyar-los a enlar-se damunt les espatlles
dels gegants, perqu noms ells hi veuen ms lluny, ms
clarament, molt ms enll del que hi ha davant mateix
dels ulls.
Quantes vegades no m'haureu sentit a dir que, amb l'-
experincia que he anat adquirint amb el pas dels anys,
he pogut constatar que la diferncia ms clara que hi ha
entre les humanitats i les cincies s la lectura, l'estu-
gegants, dels clssics.

di, l'aprofundiment, i l'anlisi dels
En l'estudi de la cincia hi ha una mediatesa que difcil-
ment podem obviar. Sembla que all que va trobar un
gegant del passat estigui colgat en el pasat, ben mort, i
que voler-ho reviure s una prdua total de temps i d'e-
nergies. Cal estar al dia. En canvi, en el mn de les hu-
manitats, all que cal estudiar, aprofundir, amb qu cal
familiaritzar-se, sn els clssics, els gegants. Noms el
coneixement profund de la seva obra ens permet arribar
a saber quelcom del que estudiem. Noms coneguent-los
amb profunditat els podrem superar, amb aportacions
noves. All que s massa actual, massa nou, encara no
consolidat, desperta un cert recel.
Sc conscient que simplico, per hi ha molt d'aix. En-
senyar, tant si sn cincies com si sn humanitats, equi-
val a trobar l'equilibri entre els gegants del passat i les
descobertes ms recents, a voltes tamb ms fugisseres,
menys permanents.
Creieu-me quan us dic que si no ensenyem als estudi-
ants, que esperen de nosaltres que els donem la riquesa
de l'experincia, de la perspectiva, de la visi global, a
veure-hi ms lluny, a copsar les intucions, no els haurem
ensenyat res que valgui gaire la pena. Si no els alcem,
havent-nos alat primer nosaltres mateixos, damunt les
espatlles dels gegants, no els podrem ensenyar a albirar
l'horitz.
Recordo que, en algun indret, he llegit: L'horitz sem-
pre s a l'horitz. Quan ms ens hi apropem, ms s'a-
llunya. Per no ens hi podrem apropar, encara que

desprs s'esmunyi, si no el tenim ben determinat, si no
el veiem clar i ntid.
Tant de bo jo mateix hagus aprs d'estudiant a voler
veure-hi ms lluny, encara que m'hagus vist obligat a
deixar de banda alguna altra activitat.
Em sembla que no tinc res ms a dir-vos. Excuseu la
meva poca habilitat per parlar davant d'un pblic he-
terogeni i permeteu-me que, un cop ms, us agraeixi la
pacincia amb qu m'heu tractat tots aquests anys, i ns
i tot ara mateix.
Grcies! Moltssimes grcies!
Valeri E. Gassiot
Barcelona, octubre del 1999
ndex
1 El nal o, potser, el comenament 1
2 A les acaballes de l'Imperi 19
3 Papiroxia 41
4 La Restauraci 55
5 Tarugos 73
6 Fracassos. . . 87
7 . . . i ms fracassos 113
8 El desenss 141
9 Magister 161
10 La poltica. . . 179
11 . . . i el duel 219
355
Coda 245
Addenda per als estudiants 291

Josep Pla I Carrera - Damunt Les Espatlles Dels Gegants PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Josep Pla I Carrera - Damunt Les Espatlles Dels Gegants PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Damunt les espatlles dels gegants

Revisat el prleg de l'autor a la 2a. edici

Facultat de Matemtiques i Estadstica

Fotocomposici, impressi i enquadernaci:

Dipsit legal: B-44670-2007

Reservats tots els drets. Queda totalment prohibida la

reproducci total o parcial d'aquest llibre per qualsevol

procediment electrnic o mecnic, dhuc fotocpia, gra-

vaci magntica o qualsevol sistema, sense el perms de

la Facultat de Matemtiques i Estadstica.

Amb aquesta edici de Damunt les espatlles dels gegants

del temps histric en qu li toc viure i morir, i el destre

s de tcniques narratives per a judar a explicar a un

pblic culte les idees fonamentals del gegant, sn al

nostre parer motius sucients que justiquen fer un es-

for per tal que aquesta obra deixi d'estar exhaurida

i pugui arribar als lectors completa, s a dir, incloent-hi

l'addenda per als matemticament ms curiosos.

Tal com explica l'autor en el prleg a aquesta edici,

s'inclou tamb una addenda per als estudiants de mate-

mtiques ms curiosos, escrita per l'autor desprs d'ob-

tenir el Premi de Literatura Cientca 1998 de la Funda-

ci Catalana per a la Recerca, i que complementa d'una

manera molt adient l'anterior.

L'edici ha estat revisada tenint en compte la primera

edici i els textos originals de l'autor. Pel que fa a la

treballs i que coincideix amb l'usat per l'autor en la pre-

paraci de l'original. No s una tipograa massa estn-

dar en el camp editorial clssic, per la trobem escaient

a l'esperit del llibre i no dubtem que resultar familiar

a molts dels lectors.

Com en d'altres iniciatives de l'FME, ens donarem per

satisfets si contribum a fer conixer aquesta obra de

Josep Pla i Carrera, i encara ms si entre les lectores

i els lectors pogussim comptar-hi la joventut. En tot

cas estem convenuts que en aquesta obra polifactica

tothom hi trobar coses del seu inters, i potser ns i

tot inesperades. No s noms de la vida i obra de Galois

de qu es parla, sin tamb, i entre d'altres diverses

coses, de la vida i circumstncies de Valeri E. Gassiot, en

part alter ego de l'autor, per sobretot exponent d'una

generaci de matemtics que ha fet molta feina i que ha

estat generalment callada.

matemtiques que tenen un origen i una motivaci dife-

rents, per la mateixa nalitat a dos nivells.

La primera s la conferncia que el vell professor Valeri

E. Gassiot adrea a la comunitat universitria en l'acte

inaugural, tal com li ha proposat el rector.

De fet, s la sntesi de les reexions que fa quan, en els

quatre mesos de preparaci de la conferncia, repassa la

seva vida personal i acadmica. Per tamb i alhora

la vida personal i acadmica del protagonista del seu

discurs inaugural, que s el gegant damunt el qual s'ala

per poder-se adrear, amb una mica de seriositat, a la

comunitat universitria que l'escolta.

Anava inclosa a l'original que vaig presentar a la Fun-

daci Catalana per a la Recerca, perqu, com ja he dit,

el seu contingut justica, unica i aclareix tota la novel-

Cientca, l'any 1998.

Aix no obstant, el director d'Edicions de La Magrana

de les bases del premi de la Fundaci va considerar que

no hi podia haver un captol anomenat Addenda per

pblic culte les idees fonamentals del gegant, sn al

nostre parer motius sucients que justiquen fer un es-

for per tal que aquesta obra deixi d'estar exhaurida

l'addenda per als matemticament ms curiosos.

s'inclou tamb una addenda per als estudiants de mate-

mtiques ms curiosos, escrita per l'autor desprs d'ob-

tenir el Premi de Literatura Cientca 1998 de la Funda-

paraci de l'original. No s una tipograa massa estn-

tothom hi trobar coses del seu inters, i potser ns i

rents, per la mateixa nalitat a dos nivells.

De fet, s la sntesi de les reexions que fa quan, en els

el seu contingut justica, unica i aclareix tota la novel-

Cientca, l'any 1998.

Aix no obstant, el director d'Edicions de La Magrana

de les bases del premi de la Fundaci va considerar que

no hi podia haver un captol anomenat Addenda per

als matemticament ms curiosos. Contenia massa fr-

talunya, s'hi inclou l'addenda com correspon al l argu-

En ella, pretenia encara que tu, lector, s qui tens la

darrera paraula fer-hi una aproximaci histrica i heu-

rstica de les idees expressades de forma molt ms suc-

cinta a l'altra addenda que porten a entendre de forma

i potser de fsiques, d'enginyeria i d'informtica que

ser aprotats pels professors de matemtiques de tots

Un altre cop em sento molt agrat i alhora obligat

fer-la el curs acadmic 2012-2012: l'Any Galois, en

quan la Facultat em va anomenar Magster cum laude.

nal d'administraci i gesti de la fm e, en la celebraci