Professional Documents
Culture Documents
Josep Pla I Carrera - Damunt Les Espatlles Dels Gegants
Josep Pla I Carrera - Damunt Les Espatlles Dels Gegants
Segona Edici
Aquesta obra s la segona edici de la publicada
originalment per Edicions la Magrana el juny de
1998. A ms d'una revisi del text, feta comparant
el text original amb el de la primera edici, s'ha
afegit l'addenda que formava part de l'obra premiada per la Fundaci Catalana per a la Recerca i
una segona addenda de l'autor, escrita posteriorment, destinada als estudiants de matemtiques.
Tamb s'ha incls una prleg de l'autor, escrit a
propsit d'aquesta segona edici, i una breu presentaci de la Col.lecci FME que aquesta publicaci inaugura.
c
2007
Barcelona digital
c/ Rossell, 77. 08029 Barcelona
Tel. 93-3638610
ISBN: 84-7653-889-8
Dipsit legal: B-44670-2007
Printed in Spain
Reservats tots els drets.
.
.
inaugurem la Col lecci FME. L'excel lent presenta.
ci novel lada de la biograa d'variste Galois, aix com
del temps histric en qu li toc viure i morir, i el destre
s de tcniques narratives per a judar a explicar a un
pblic culte les idees fonamentals del gegant, sn al
nostre parer motius sucients que justiquen fer un esfor per tal que aquesta obra deixi d'estar exhaurida
i pugui arribar als lectors completa, s a dir, incloent-hi
l'addenda per als matemticament ms curiosos.
Tal com explica l'autor en el prleg a aquesta edici,
s'inclou tamb una addenda per als estudiants de matemtiques ms curiosos, escrita per l'autor desprs d'obtenir el Premi de Literatura Cientca 1998 de la Fundaci Catalana per a la Recerca, i que complementa d'una
manera molt adient l'anterior.
L'edici ha estat revisada tenint en compte la primera
edici i els textos originals de l'autor.
Pel que fa a la
AT X, el
composici, no hem dubtat en fer-la amb L
E
sistema amb el que molts matemtics escriuen els seus
treballs i que coincideix amb l'usat per l'autor en la preparaci de l'original. No s una tipograa massa estndar en el camp editorial clssic, per la trobem escaient
a l'esperit del llibre i no dubtem que resultar familiar
a molts dels lectors.
Com en d'altres iniciatives de l'FME, ens donarem per
satisfets si contribum a fer conixer aquesta obra de
Josep Pla i Carrera, i encara ms si entre les lectores
i els lectors pogussim comptar-hi la joventut.
En tot
vi
alter ego
Sebasti Xamb
Deg de l'FME
Barcelona, 17 de setembre de 2007
viii
ix
l'Any Galois, en
A la Margarida,
que va creure que el podia escriure,
amb amor.
Isaac Newton
En general, hom creu que les matemtiques constitueixen una srie de deduccions. Tanmateix una teoria nova
s ms aviat la recerca de la veritat que no pas la seva
expressi. I si fos deduble regularment de les teories ja
conegudes no seria pas nova.
variste Galois
Captol 1
El nal o, potser, el
comenament
Vanitat de vanitats, diu l'Eclesiasts, vanitat de vanitats. Tot s vanitat!
Eclesiasts 1, 2
Ja fa una bona estona que sent com una massa clida,
per aquosa, gaireb magmtica, se li escola a l'alada
del melic.
Quan fa que
La
clariana, propera a l'estany de la Glacire, tot protegintla de les mirades dels curiosos,
poc a poc.
Jo prou
.
Les mosques, potser eren libl lules, abelles o alguna altra mena d'insectes, se li apropen atretes per la aire,
el color i la calidesa del uid que li surt del ventre. En
pot sentir encara el brunziment, cada cop ms feble, ms
lluny.
Fent
un esfor, cada cop ms punyent, intenta d'escoltar alguna remor que li anunci l'apropament d'una nima
caritativa, els
gendarmes,
Quina
Sempre ha
I ara t el
Aix
Per tam-
Orientat a
No
El Senyor Rector el
Tants
Una ombra
...
...
futur
...
...
Ja
Qu podia
dir? Com articular un discurs, una lli nal, que glosss l'experincia docent del fet matemtic?
Calia que
...
Ah, la vanitat!
. . . .
hi de seguida!
Recorda l'esquena, xopa de suor, en contacte amb l'esquena rgida i seca del contrincant. Realment no el pot
considerar un enemic. Noms ell mateix s el seu enemic.
Els han donat les especicacions de rigor. Els han recordat les normes que regeixen els duels. Tot s clar. Tot
s a punt.
Ara,
.
ests a terra, s talment com si li haguessin col locat
un vel , un tul lleuger, damunt els ulls.
aix s el que li sembla.
Si ms no,
Foc!
Noms ha sentit un espetec, com si els dos trets s'haguessin produt alhora, simultniament.
La veu clida de
Hi sn presents
meva
10
...
seu
11
res publica
Un ux que
12
vida universitria: mantenir vives les idees, les aportacions, el record de tots els qui han deixat una petjada
.
pregona o lleu, personal o col lectiva, en la histria de la
humanitat, transmetre els coneixements del passat i la
seva ntima vinculaci amb els coneixements d'ara mateix i de dem, aprendre a respectar els clssics i alhora
assimilar els ensenyaments dels innovadors.
Com a poltic, ha repetit moltes de les idees que ja havia
manifestat en la campanya electoral, aleshores amb un
contingut poltic molt ms agressiu: la necessitat d'una
millora de la docncia, aixecant-ne el nivell i dotant-la
d'un reconeixement social i poltic anleg al que t la
recerca.
calia
que el segle xxi fos el segle del renaixement de la transmissi del saber.
s per tot aix ha nalitzat dient que l'equip rectoral que m'honoro de presidir, ha decidit encomanar al
doctor Valeri E. Gassiot la lli magistral d'enguany,
perqu creu que, en ell, la Universitat acomiada avui
un Professor, amb P majscula. Ning, com ell, no pot
fer una reexi del paper de la docncia en la transmissi del saber. Tenim la certesa que el fet que el doctor
Gassiot es dediqui a una disciplina tan allunyada de la
docncia com sn les matemtiques aix s el que pensa ms d'un pot aportar una visi molt enriquidora de
la qesti.
Dono, doncs, la paraula a l'amic Valeri.
Tot est dit. Tot est escrit. Tot s'ha fet com calia. No
...
.
Per sembla que alg el mou, l'aixeca de terra i el col loca
en un altre lloc. Durant un temps que se li ha fet etern
13
.
M'he aixecat i m'he dirigit al faristol que han col locat al
costat dret del Paranimf.
14
Ja no hi ha retorn.
Caldr
Em torna la veu.
15
populi
vox
rotund, s erroni.
Si volem transmetre la matemtica de forma comprensible, ens cal partir d'aquest fet. Hem de ser capaos de
fer entendre, abans que res, que la disciplina que ensenyem i que els nostres deixebles han d'aprendre s fruit
de la creaci de l'esperit hum.
Aquesta
16
...
I mentre segueixo llegint la lli magistral recordo algun dels fets que he repassat mentre la confegia i que
segueixen vius un cop acabada la lectura i el Paranimf
dempeus esclafeix en aplaudiments.
En retirar-me cap al seient, s que la meva tasca com a
docent es perllongar en els meus deixebles, en la seva
docncia i en la seva recerca.
Aquesta transmissi s,
Tots
17
Captol 2
A les acaballes de
l'Imperi
Egalit, libert, fraternit!
Crit revolucionari
monsieur
Gabriel, mentre la
Monsieur
19
20
La France.
ville,
No era pas
ni tampoc per a
monsieur
21
Pertany a la
monsieur
Ga-
...
...
22
S, potser tens ra, per poden sobreviure i reproduirse abundosament li replica
monsieur
Arnaudis, el
...
Monsieur
...
no dir-ho, sexual
Per Du!
Ja entenc el
23
guim
monsieur
tots siguem iguals, cal que tots siguem igualment dignes, amos de la nostra prpia vida i de la nostra prpia
activitat!
monsieur
Arnaudis.
Monsi-
eur
ment.
Insisteixo. No vull dir res d'aix. Mossn, no em refereixo al valor moral del treball. Em refereixo al seu valor
24
Monsieur
Bertholi, de fet, s un
Ja em coneixeu.
Jo el que vull
...
No parlo pas
monsieur
Arnaudis si al-
Cal
reconixer-li algun dret? Els mateixos drets que als altres ciutadans?
25
Home Arnuadis!, que potser reconeixem els mateixos drets als assassins i als innocents? No siguis sosta.
Entenc que no s senzill. Cal reexionar-hi.
Estic d'acord amb vost. Jo sc nou a Bourg-la-Reine.
.
M'hi acabo d'instal lar.
He viscut a Londres.
El ru-
farmers,
el camp i s'atansen a la ciutat, on troben feina a les indstries del carb, de les conserveres, del metall, de la
...
N'hi ha de
totes les menes per tal que la oraci cobreixi totes les
poques de l'any. Ara sn les dlies i els crisantems de
colors violats i taronges els qui dominen i omplen de vida el llit. L'esclat de la vegetaci no fa pas pensar que
l'edici sigui un pensionat.
Durant la Revoluci, l'avi patern d'variste n'era el propietari. Liberal des de la primera joventut, aviat s'adon
de la importncia que tenien les idees de la Revoluci i
esdevingu un republic convenut, sense arribar a ser
mai un revolucionari del tot. Vinculat a l'ala ms moderada de la Revoluci, per no per aix la menys impor-
26
les
de la Repblica.
principes fondamenta-
27
directrium,
privilege
28
exercices de langue.
Lloc de l'acci.
educativa.
Decoraci.
Sbria.
.
Cont dues cadires col locades da-
Moment de l'acci.
sol es pon.
s un breu moment de
.
reps abans de la darrera trobada col lectiva l'hora
de reexi i capteniment que correspon a les vespres
abans de sopar.
Personatges.
La
29
a tots dos bndols. Tenien un autntic monopoli. Tothom sabia que els seus procediments comercials no eren
pas gaire correctes recorrien a extorsions, amenaces,
i a tota mena d'accions delictuoses.
Posa't dret li diu constantment l'via. I ha aconseguit el resultat prets. Pl roig, pell clara, ple de pigues.
Malcarat, s'encn amb facilitat. Anys d'autoeducaci li
han ensenyat a contenir-se i a mostrar-se mansuet.
seva expressi s enrgica.
La
30
Evita el dogmatisme,
Accepta el dileg.
Li agrada
Acci.
discussi.
...
Aqu s on discrepem,
...
on som antagnics
Henry.
No t'acabo d'entendre.
...
s aix, oi?
M. Ben cert. Per entenem el concepte de llibertat d'una forma diferent i aix fa que veiem el futur que ha de
garantir aquestes llibertats tamb de forma diferent.
H. Exacte!
31
...
No hi pot haver
M. I pretens
H. I tant!
M. Doncs em trobars davant teu! El teu ob jectiu nal
s la consolidaci de la Naci a travs d'un estat i d'un
govern forts! Massa forts per poder ser compatibles amb
la defensa dels drets individuals
...
M. Henry, no ho veus?
...
32
Per un estat
...
No es
oportunitats.
Cal
guanyar-se el dret a ser superior. No es neix pas superior. Tots som iguals, per, amb el nostre esfor individual, podem guanyar-nos la nostra diferncia.
...
...
Per, si l'Estat no s
33
A ells, els
car amb la teva llibertat i amb els teus drets, i a l'inrevs. Quan aix passi, com podrem resoldre el litigi sense
haver-nos d'enfrontar violentament? Noms ho podrem
aconseguir amb unes lleis que garanteixin la teva llibertat ns all on arriba la meva, i a l'inrevs. Ests d'acord
amb aquest principi, oi?
M. Totalment.
H. Pensa ara que els drets de tota una comunitat de
persones topen globalment amb els d'una altra.
Com
M. s ben fcil.
...
H. Per, un cop presa una decisi, qui la pot fer respectar i complir? Noms un estat fort davant els individus,
els grups, els altres estats, i l'Esglsia.
34
M'acuses d'utpic.
Potser, s.
Per, que
gegant,
que puc fer per ser del a les meves idees s ser advocat
dels ms humils, dels ms febles, dels desheretats
...
No
Noms
Com
.
Marc, creu-me, no siguis il ls, el
poder s imprescindible!
Tinc por
.
Ens retrobarem i col la-
35
...
...
M'agradaria molt
...
Universitat de Pars. El seu aspecte fsic era molt diferent del de l'avi Galois. Era corpulent, per de posat i
comportament tranquil.
bial.
senyor
36
Deures
de Sneca.
dogmatismes
Marie, que acabava de ser mare, era una dona profundament formada en l'estocisme rom.
Aix li conferia
37
La llibertat s el dret que cadasc t a estar sotms noms a les lleis, a no ser detingut arbitrriament, i molt
menys encara empresonat o condemnat a mort, de la manera que sigui, pel caprici d'un o ms individus. s el
dret que tothom t a expressar la seva opini, a seguir
les seves prpies inclinacions, a traslladar-se de lloc, a
associarse, [. . . ] a inuir sobre la marxa de l'Estat, anomenant una part important dels funcionaris, aconsellant,
o preguntant per mitj de peticions, amb l'obligaci que
l'autoritat ho tingus en compte amb ms o menys grau.
monsieur
La
38
toyens
ci-
monsieur
Gabriel, on
Escolteu el que
...
39
monsieur
Calma!
Silenci!
l'ordre.
Gabriel, restablint
Cal considerar de-
No podem perdre el
monsieur
Arnaudis fou
l'encarregat de reunir i guardar les donacions que els fessin arribar els amics de l'Emperador.
Es fu una llista
conana de Napole.
Aleshores
monsieur
40
Cal que
...
Teniu inuncia
...
...
Feu servir
...
Us demano que,
des del vostre ministeri, feu s dels matisos que la prdica us permet, tant els tils per a la vostra missi, la
salvaci de les nimes, com per a la nostra, la dignica-
...
ci de l'home
monsieur
Estava assegut en un
Michel-Thodore, en
Ell
Captol 3
Papiroxia
No hi ha camins reials per a la geometria.
Euclides
41
42
de plantejar-me si sota d'aquella activitat manual hi havia alguna teoria i molt menys encara si podia ser una
teoria matemtica.
Per, aturem-nos!
No avancem els
No s si mai
Adopten, doncs, un
posat de complicitat.
Em sembla que el Valeri no fa el canvi que correspondria per l'edat que t. Els seus amics sn fora ms alts
que ell. Alguns han canviat ns i tot la veu. A d'altres
ja se'ls insinua el bigoti.
Papiroflxia
43
...
El doctor Enric semblava afable. M'era difcil de conixer-lo b per aquell posat ngit que adoptava davant
meu.
No vo-
...
...
.
de l'examen que t'han fet al col legi.
I dirigint-se a la mare,
Joana, no pateixis.
s un noi sa.
...
44
Va
...
...
Em sembla
Papiroflxia
45
...
que encara hi s
A l'aparador
...
...
...
No s que, en aquella
Taxi-Key
...
...
Curiosament a mi no em feia
...
...
...
Em feia
Aquella nit, desprs de sopar, amb la intenci de tranquillitzar-me, la mare em va dir, gaireb condencialment:
Desprs de l'operaci t'haurs de quedar uns quinze dies al llit, fent reps.
...
46
b.
...
I torn al seu llibre sense esperar que cap de nosaltres intervingus. L'oracle havia baixat al nivell dels mortals,
per no hi havia pas cap ra perqu els humans creguessin, ni per un moment, que estaven a la seva alada.
Retorn al seu lloc, ocult a la mirada dels altres, els
terrcoles. La seva dignitat no li permetia altra cosa
...
La mare estava
...
...
Papiroflxia
47
...
No em va agradar gens. Em va
Estava ben allada de l'exterior. Potser aix era intencionat. Aix si algun pacient cridava no se'l sentia des de
fora. Aleshores no ho vaig pensar, per ara, en recordarho, em sembla que no tenia cap condici higinica. Tampoc no vaig veure que tingus recursos per resoldre possibles casos d'urgncia, produts per qualsevol circumstncia inesperada, qualsevol mena de reacci dolenta.
El doctor no se'l veia per enlloc. Noms hi havia una infermera, realment lletja. El seu somriure era una ganyota. Les mans, quan em van tocar per acompanyar-me a
la cadira, rugoses i completament seques, com d'espart.
Malgrat la meva resistncia, em van lligar a la cadira.
I per si aix no fos prou em van introduir una mena
de trencanous dins la boca.
Feia
48
fer. Prmer l'aparell amb les dents amb tanta fria com
n'era capa i forcejar mirant de deslligar-me. Em sentia
empresonat, venut, com si m'haguessin pres la personalitat i m'haguessin convertit en una persona incapa
de controlar-se.
I aleshores, com si encara no m'haguessin vexat prou,
.
em van col locar una
un
Papiroflxia
49
La Joana m'ha dit que no has plorat i, tal com et vaig
prometre, et porto un regal.
I em va lliurar un paquet no gaire gruixut.
Era ms
El Mundo de Papel.
La coberta plena de
. . . ,
T'he
episodis de la vida.
Jo estava entre sorprs i enfadat. Un altre llibre! Sempre llibres!
ms divertida:
No!
No se li podia acudir!
Un
50
humans.
Noms l'amistat
El pare
s'esgota mai.
Ara deixa'l.
Molts
L'elefant,
l'ase amb els dos sarris, l'au que mou les ales, la granota,
tenien molt d'xit.
Papiroflxia
51
Tot
albis
in
els qua-
. . . Hi fem geometria,
unitat,
xia.
la geometria de la papiro-
52
Quan el di-
Bourbaki.
Papiroflxia
53
propietat.
tot polgon regular, amb independncia de la seva construcci. Si existeix un polgon regular de nou costats,
s'hagi fet com s'hagi fet, la suma dels seus angles val
platonisme
i el
mn de les idees
54
Passarien molts anys encara perqu, llegint textos matemtics que contenien les aportacions dels gegants, m'adons de la profunda riquesa i dels lligams estructurals
que hi ha dessota d'aquestes qestions, de la importncia que tenen precisament aquests lligams, que van ms
enll del problema concret, sempre limitat.
Ara, per, em sento satisfet i alhora agrat als meus
pares perqu van ser capaos de plantar la llavor de la
papiroxia a les meves mans, primer, i al meu cervell,
ms tard. Si la llavor no va fer fruit tan de pressa com
calia no va ser pas, en cap cas, per la seva falta d'inters,
sin per les limitacions del meu cap adolescent.
Captol 4
La Restauraci
Nous tions fatigus.
Mariscal Marmont
romanticisme
la immolaci.
Tot semblava ben lligat. Derrotat, per , Napole i autoallat a la illa d'Elba, noms calia restaurar la situaci
en la Frana venuda.
55
56
...
citoyens de la Patrie.
Se'l condemnava
La Restauraci
57
un enemic de Frana.
Per
...
No l'oblidaria mai!
Esperaria el
Ja arribaria l'ocasi
propcia!
No calia, per, demostrar-ho. Al contrari, calia mantenirse a prop de l'enemic per tal de conixer-ne les debilitats,
els projectes, el poder real que tenia.
gaire.
No li va costar
Se'n fu
monsieur
Guisquet.
Es
58
Monsieur
Sorgia,
per dins, anorreat. Molt hbil polticament, molt intelligent no tenia escrpols havia aconseguit enganyar
la repblica, l'Imperi i ara, amb el borb novament al
tron, havia estat designat prefecte de policia per tots els
favors que, tradorament, havia fet a la corona.
Bertholi i Guisquet s'havien ajudat mtuament en mo.
ments delicats, en tota mena d'afers il legals i immorals.
Es devien massa favors per pensar a trair-se.
Podien
Monsieur
Guisquet
Els
reialistes els ultres, com eren coneguts pels adversaris poltics li ho agaririen i, en poltica Guisquet ho
sabia molt b que et deguin un favor sempre s til.
A ms aconseguiria que els jesutes se sentissin deutors
amb
La Restauraci
59
Massa tard.
cent jours.
Ning, ni els ms
hbils. De moment els vents que bufaven a Frana tornaven a ser favorables als Galois. S'ho havien guanyat.
Des de Bourg-la-Reine havien fet una tasca molt important a favor del retorn de l'estadista.
Napole no era
monsieur
maire de
monsieur Bert-
Bourg- la-Reine.
Ja hi estava acostumat.
Ha-
60
variste creixia i aprenia amb avidesa, sense saber gaireb res del que passava ms enll de les parets del pensionat. Les primeres llions les va rebre de la seva mare,
una pedagoga nata.
afers i crrecs alhora direcci del pensionat, presidncia del partit liberal a Bourg-la-Reine, batlle an abdicant de les seves funcions de pare. De fet, el veia poc.
Amb la caiguda denitiva de l'Emperador no va canviar res.
Pars.
Si
monsieur
ci dels seus lls, potser hauria assistit a les incomparables sessions d'estudi que Adlade-Marie i variste van
La Restauraci
dedicar a la lectura de Sneca.
61
Folrat de cuiro
regalar. Ella se l'estimava molt, i per aix, un cop casada, se l'endugu a la nova casa, el pensionat dels Galois.
.
Quan el van col locar a l'habitaci de la planta baixa,
l'avi Galois li va dir:
Filla meva, des d'avui aquesta s la saleta Adlade.
Ella gaireb no va poder contenir l'emoci que sentia
malgrat que, per educaci i per naturalesa, no acostumava a emocionar-se.
62
T, per, una
Da-
Darrere
monsieur
Adlade quan, aquell mat d'hivern, hi va entrar variste, hauria vist com la mare obria un dels calaixos de
l'escriptori-necesser i en treia uns llibres. Mentre ho feia segur que recordava el seu pare assegut a la mateixa
taula, amb ella al costat.
Malgrat la
passi que sentia per ells, les seves observacions i comentaris eren sempre mesurats, raonats, i desapassionats.
La Restauraci
Si
monsieur
63
.
sol que entrava il luminava l'escriptori; els hauria vistos
asseguts d'esquena al nestral, la muller i el ll. Hauria
vist damunt el plaf verd i gastat, un llibre de Sneca, un diccionari de llat i la llibreta que variste havia
portat, on feia, de tant en tant, algunes anotacions amb
aquella lletra obliqua, tan personal amb la qual, no gaire
anys ms tard, escriuria la darrera missiva al seu amic
Chevalier, el seu testament cientc.
Hauria pogut llegir, si s'hagus atansat, el text que els
ocupava:
...
gignimur.
Hauria vist que variste llegia el text, feia algunes anotacions esparces a la llibreta i, en poc temps, donava la
traducci del text. Noms havia fet servir el diccionari
dues vegades:
La major part dels mortals, Paul, es queixa de la malignitat de la natura en haver-nos engendrat per un temps
64
...
exercices de langue
feia versos
monsieur
Gabriel, el
maire
de
Calia que
. . . .
Ella,
La Restauraci
65
altre indret, molt lluny, per quan li demanava l'opini, sempre el trobava preparat. Les seves reexions la
sorprenien, i haurien sorprs tamb Gabriel, si hi hagus
estat present. Se'l veia cmode amb els pensaments dels
gnstics i dels estoics.
Si hagus estat a la saleta Adlade aquell mat, al caliu del sol que entrava pel nestral, hauria escoltat les
opinions d'variste:
Les paraules de Sneca quan diu que no s que la vida sigui curta, sin que som nosaltres els qui la hi fem,
ens fa adonar que s l'home qui, amb la seva manera
de viure, dignica la seva vida. La natura no fa la vida
ni llarga ni curta.
que ho determina.
...
partit possible
...
de ser viscuda
S'atur un moment i, com si un nou desig li hagus omplert el cor, va mirar la mare amb intensitat i, si
sieur
mon-
i digu:
Mare, creus que viur una vida intesa?
molt, per mi mateix i pels altres
...
M'agradaria
monsieur
De la brevetat de la vida
66
Per no hi era.
El fet en si no s estrany.
El company
d'variste, Flaugergue, ho palesa en un article del Magasin pittoresque de 1818, quan escriu:
Per
monsieur
en edat i en coneixements.
El
L'variste em preocupa.
La Restauraci
T'he de ser franca.
67
No
Monsieur
...
No podia
Era
68
a escriure:
El noi s
L'he vist
Podria ser
irreversible.
Tu li has de fer lloc al teu costat.
L'has de con-
duir des d'ara, has de mirar de descobrir el lloc secret, despertant en ell la conana i companyonia
que s'estableix entre els homes.
La Restauraci
69
.
M'he perms d'escriure al col legi de Reims agraintlos, en nom teu, la concessi de la beca, i exposantlos les raons que t'he donat per refusar-la.
Espero
Ell no podia
Cal-
narem a parlar.
En tor-
70
Fins
Aix,
durant
el
regnat
ms
aviat
tranquil
de
Llus
I com que els anys passen volant, poc abans dels dotze
anys, l'octubre de 1823, variste entr, com a intern,
.
al col legi Louis-le-Grand, a Pars, per cursar-hi
me.
quatri-
.
historiador, i novel lista:
Al Louis-le-Grand troba una situaci de revolta: la passi de les idees liberals, la nostlgia pels records de la
Revoluci i de l'Imperi, odi i menyspreu a la reacci legitimista. Des de 1815, Louis-le-Grand ha tingut ja dos
directors; el primer, monsieur Taillefer, fou substitut
per un mot; el segon, monsieur Malleval, busc una situaci ms estable deixant carta blanca al liberalisme,
sense que per aix aconsegus un xit ms notable que el
seu predecessor. Quan variste entra al Louis-le-Grand,
acaba de ser nomenat un nou director, monsieur Berthot, que s'ha proposat no cometre cap dels errors dels
seus predecessors, aplicant per aconseguir-ho una m de
La Restauraci
71
Un indret
gens adequat per a un noi que ve d'un ambient liberal, aquesta pres amb barrots a les nestres i parets
coronades de vidres per impedir la fugida.
Un indret
.
gens adequat, aquest col legi laic en qu les manifestacions religioses sn obligatries.
Quina paradoxa!
Oferir
Charte.
El
Captol 5
Tarugos
A la terra li atribum la gura cbica [. . . ]
A l'aigua la menys mbil de les que queden,
al foc la ms mbil, i a l'aire la intermdia.
[. . . ] I, com que encara hi ha un altre slid,
Du el va fer servir per dibuixar el Tot.
Timeo.
Plat
Quantes vegades no havia fet, a casa, a l'escola primria, els slids platnics amb cartolina?
Per a mi eren
I ns i
73
74
ungles. Quantes d'aquelles tardes d'hivern, fredes i fosques perqu se n'havia anat el llum era un fet corrent
durant els anys de la postguerra, aplegats al voltant
d'una taula camilla, vestida amb una tela com de cobrellit, pesada i feixuga, que amagava un braser que noms
escalfava els peus, tot endormiscant-nos amb l'emissi
de monxid de carb, no havem matat el temps jugant
amb aquests ob jectes de cartolina?
Ara, per, em trobava al laboratori de cincies natu.
rals del col legi de Sarri. Estava fent cinqu i la Quima
.
havia decidit fer la classe de cristal lograa usant tarugos, com els anomenvem aleshores.
Educats com-
El catal el parl-
.
El col legi havia pres una decisi que no el
comprometia gens.
i aprenentage, no existia.
Pitjor, encara!
No era una
llengua. No tenia lxic, ni ortograa, ni sintaxi, ni literatura. Era, com respirar i caminar, quelcom innat. No
calia aprendre'l, ni estudiar-lo, ni perfeccionar-lo i, en
certs mbits, el seu s estava vetat. Per aix parlvem
de tarugos.
La Quima el pare Juli va obrir un dels calaixos
de les vidrieres i va anar traient capses de cartr plenes de tarugos de fusta, que anava dipositant damunt
les llargues taules de caoba, molt envellides, en qu ens
trobvem asseguts els de cinqu E.
Ara, amb els ulls i amb els dits, mirarem els diferents
.
sistemes de cristal litzaci va dir-nos. Recordeu l'es-
Tarugos
75
Quan
completament enrotllats. Sempre acompanyava les classes amb tota mena d'estris.
reunions de Rosa Sensat, vaig saber que la Quima feia servir material didctic.
qui la pissarra normalment la dominaven era tamb material didctic; clars i ordenats, en treien tot el
prot possible.
.
pes excel lents, fruit de molts anys d'estudi.
Els seus
.
la possibilitat de fer-ho i vaig deixar el col legi amb una
recana que, quan hi penso, encara em dura.
76
...
desplega-
nics
va emfasitzar
A sota de cada un hi
Potser
...
Tarugos
77
Jo continuava distret.
teressava gaire.
.
encara amb tranquil litat, una qualitat docent molt
poc valorada.
...
...
I sempre se situava al
nivell de l'auditori.
A casa fareu, amb cartolines de colors diferents, ben
llampants, els cinc slids.
signicat.
corresponent.
Per, com?
Men-
78
...
...
Es
Tarugos
79
pel xoc d'uns tarugos amb uns altres dins les capses,
pels sorolls de les cadires en ser arrossegades cap enrere i tamb per algunes increpacions: Aquest l'havia
agafat jo! Deixa'm lloc! Passa-me'n un! No juguis ms i dna-me'l!
.
Col loqueu el polze en el punt mig d'una cara i el dit
del mig en el de la cara oposada. Ara, amb l'altra m,
.
gireu el cub, a poc a poc!, ns a col locar-lo en la mateixa posici, per amb els vrtexs canviats, permutats.
Ho enteneu? Mireu-me! Ara el cub que tinc a la m est
aix. El giro una mica. Quant? El cub s'ha mogut. Els
vrtexs s'han mogut. Se n'ha produt un desplaament.
Quants moviments cal fer per tal que el cub retorni exactament a la posici inicial? Qui m'ho pot dir?
.
En Puig, un company molt intel ligent i rpid, va dir:
Quatre moviments! Cada un d'ells de noranta graus!
La Quima el va felicitar.
Sempre ho feia.
Tamb en
eixos de simetria?
Com aquest, n'hi ha dos ms. El meu pare diu que sn
els
eixos quaternaris,
80
ternari ?
tercera columna.
nostre compte els eixos de simetria dels altres quatre slids platnics.
cristalls
i no
Tarugos
81
Ovelles amb
...
De
.
Deuria tenir uns seixanta anys, i el col legi l'usava de comod. Quan faltava un professor, apareixia el pare Juli
i ens explicava records d'infantesa amb la seva Quima,
la de veritat. Aix, ell suplia els professors que faltaven,
com la Quima suplia els pares.
en la Quima de Sant Ignasi.
Es va convertir, doncs,
no m'equivoco si dic que tamb molts dels meus companys de cinqu E i molts d'altres cursos i anys, no l'hem
pogut oblidar mai.
82
I els que, com jo, ens hem dedicat a ensenyar i hem reexionat en les qualitats que ha de tenir un bon mestre,
hem reconegut, potser massa tard, amb quina naturalitat la Quima les reunia i les aplicava, sense fer-ne mai
.
cap mena d'al lusi. El nostre record i tot all que duem
dins perqu ell ens ho va saber transmetre s, no en tinc
cap dubte, el millor homenatge que li podem fer, perqu
s el millor homenatge que hauria acceptat.
Quan el professor de matemtiques, un d'aquells dos joves germans bessons mai no els vaig poder distingir
del tot, ens va explicar les
permutacions
dels objectes
.
d'una col lecci, se'm va encendre una llumeta en aquella
part reduda del meu cervell on resideixen les intucions.
Els moviments que fem amb un cub, un tetredre, o
qualsevol altre slid platnic, s una permutaci dels
seus vrtexs. Si, per exemple, els vrtexs d'un tetredre
els anomenem
hA, B, C, Di,
4321 conguraci-
Tarugos
83
8 7 6 5 4 3 2 1.
En canvi de moviments del cub en tenim tres de quaternaris, quatre de ternaris, i sis de binaris. En total vint-iquatre. Ara b, podem barrejar-los: fer-ne un de ternari
i desprs un de binari; etc. Se n'obtenen de nous? I,
si s aix, en total, quants? Vaig intentar d'escriure-ho;
dibuixar-ho. Em semblava que, de fet, en total noms
n'hi havia vint-i-quatre. Per nalment, sempre em perdia, i no aconseguia saber quants moviments diferents
podia fer. Tanmateix em vaig convncer que eren molts
menys. La qesti em preocupava i vaig decidir preguntar-ho al bess que feia matemtiques; l'altre feia fsica.
Un bon dia me'l vaig trobar per un d'aquells passadissos amples i alts, sobretot alts, amb el terra de quadrats
.
blancs i negres col locats al biaix que tant m'havien corprs el primer dia que vaig entrar en un d'ells.
Me li
sa atractiva per fer no hi vaig tornar a pensar. Aleshores vaig dibuixar un triangle equilter
ABC
i em vaig
G.
Em vaig
84
entretenir a fer tots el movimets possibles i a anotar totes les conguracions diferents dels vrtexs.
Me'n van
hA, B, Ci, hA, C, Bi, hC, B, Ai, hB, A, Ci, hB, C, Ai, hC, A, Bi.
Els altres polgons regulars em van donar, en tots els
casos que vaig mirar el quadrat, el pentgon, i l'hex-
de permu-
n (n 1) 2 1.
Quina era la ra? Noms vaig saber trobar-n'hi una: el
lligam de les arestes. Dos vrtexs d'una aresta s'havien
de canviar en dos vrtexs d'una altra aresta, per no podien abandonar mai aquest
lligam estructural
imposat
per l'estructura de la gura. Em vaig sentir molt satisfet, per no ho vaig saber demostrar. Amb tot, un cop
vaig haver analitzat
totes
elementals
El
elementals :
Tarugos
85
Si hagues-
estructura .
Matemticas generales ens va explicar les estructures elementals ms senzilles i, entre elles,
els grups i els seus subgrups. Com a exemple vrem estudiar el grup de les permutacions d'un conjunt de n
elements i vrem veure que aquest grup tenia sempre un
subgrup: el de les permutacions parelles. Llavors que
que el professor de
mi mateix, ni enlant-me damunt les espatlles dels gegants. Trigaria molts anys, massa anys, a airar el que
hi havia darrera del vell problema. Seria tot preparantme un curs, per aix ja s una altra histria. I la aire
dels cims dels gegants, l'aconseguiria molt fugisserament
quan vaig realitzar la tesi doctoral i d'altres petits treballs de recerca. Per aix tamb s una altra histria!
Captol 6
Fracassos. . .
Vitam regit fortuna; non sapientia.
Cicer
Quan, sense cap mena de ra aparent, el vell vicari, mossn Sissot, tan estimat a Bourg-la-Reine, fou retirat per
l'edat i la manca de salut, i l'arquebisbat design un
mossn, de nom Pltier, nou vicari de la parrquia de
Bourg-la-Reine,
monsieur
estava canviant.
87
88
monsieur
Bertholi.
Incapa-
monsieur
Bertholi la seva
Fracassos. . .
89
seu nomenament.
sospitar.
Potser
monsieur
Bertholi l'arrib a
copsat moltes vegades amb vergonya que ni els companys seminaristes, ni els mestres, ni els superiors, no
n'esperaven res, d'ell.
n'estaven, d'equivocats.
habilitat per imitar els altres, tant en la manera de comportar-se, com de parlar, o d'escriure.
Si hagus estat
Mos-
Havia arribat el
monsieur
monsieur
Bertholi ho-
me culte i piats, amic seu, per transmetre-li les seves salutacions. Li havien dit, sense fer-hi gaire mfasi,
que, amb les seves pltiques i amb la seva actitud, acon-
90
monsieur
Bertholi s'adon
monsieur
Guisquet. Tamb es va adonar que, si actuava amb astcia i subtilesa podria atreure'l als seus objectius. Havia
de deixar, per, que, vanits i supercial com era, penss en tot moment que era ell qui prenia les decisions,
unes decisions que li eren dictades per la Providncia.
Aix aconseguiria que fes exactament el que ell volia, tot
deixant-li creure que ho havia decidit tot sol. Tamb va
comprendre que, per a mossn Pltier, tots els mitjans
foren bons si servien per conduir el ramat cap all on
ell havia decidit que es trobava el reialme div. Sempre
havia estat subtil jutjant la gent, i aix li havia servit
en moltes ocasions per aconseguir els seus ob jectius, no
gaire nets. N'estava ben convenut.
Monsieur
Gisquet
La missi que
Fracassos. . .
91
monsieur
Bertholi, un
home d'alcrnia de Bourg-la-Reine, ric i inuent, s'havia sentit atret per la seva missi.
un d'aquells dies que es trobaven a
Monsieur Bertholi,
la seva sagristia es-
monsieur
August.
M'he guanyat
monsieur
monsieur
Bertholi.
s tan
Li deia
all que volia sentir d'ell mateix, per desprs fer-li creure
que tamb sabia qu calia fer.
Sereu, millor dit, sou l'inquisidor dels anticlericals, l'apstol de la Restauraci li digu un dia, quan feia poc
temps que era a Bourg-la-Reine.
dar, si ho creieu oport.
Jo us hi puc a ju-
92
sin grcies als vostres suggeriments i consells. Tanmateix per, fa molt ms temps que vs que visc aqu i
conec els vostres enemics i, molt ms important encara,
els seus caps.
Aix s cert! reconegu mossn Pltier. De fet, ell
era incapa de reconixer els autntics oponents.
agrair que m'ajudeu en la meva escomesa.
Us
De fet, no
citoyens
...
molta pacincia
tilesa
i temps.
...
...
monsieur
seva famlia.
Amb
monsieur
evitar de preguntar.
Ben certament que no!
Cal que
...
La instituci
Els seus
Fracassos. . .
93
...
monsieur
...
...
es frissava.
Per el temps
No heu de
crrer cap mena de risc. La vostra missi s massa excelsa per crrer riscos.
monsieur
monsieur
94
Se sentia fracassat.
Monsieur
Monsieur
monsieur
inqestionable.
De fet,
monsieur
Fracassos. . .
95
monsieur
Per no, no era aix. No podia ser aix. Tot eren imaginacions
...
. . . Nosaltres
coneixem molt b.
monsieur
s molt madur!
Sempre ho ha estat!
...
Em sembla que vost, i s comprensible, atribueix maduresa d'esperit a un enginy despert, fruit de la intelligncia.
sa ben diferent!
Miri,
monsieur
96
No havia convenut a
monsieur
Laborie, per
Se sentia, malgrat
Monsieur
monsieur le directeur
hi havia quelcom
monsieur
I, malgrat tot,
afegia, la seva ment encara s immadura i no est capacitat per seguir la classe de Retrica.
ci, imposada molt probablement per
teur,
donava ales a
monsieur
Aquesta anota-
monsieur le direc-
A la vista de l'opini de
monsieur
monsieur variste
scond.
.
sense apel laci,
Potser no ho
mon-
Fracassos. . .
sieur
97
monsieur
Monsieur
Guisquet i
monsieur
98
s estret i
els mobles sn calaixeres. Els calaixos guarden els ornaments sacerdotals casulles feixugues i barroques, amb
brodats farragosos fets de ls daurats gruixuts i de pedreries de tota mena, amb estoles i manpuls que hi fan
joc; les albes, que haurien de ser blanques com la neu,
esgrogedes pel temps, emmidonades per les germanes,
reposen com mortalles; el amits, tamb amb un punt
de mid, i els cngols, de tota mena.
El moble de la
En contrast, l'interior s
sans-culotes
sagnants i violents de la Revoluci, com en tantes altres esglsies d'arreu de Frana. Calzes, copons, algunes
.
col leccions de canelobres, dues custdies senzilles de
diari i una digna de la magnicncia d'un rei, dos
encensers, vinagreres, atrils de sobretaula, un hisop i,
curiosament, un bcul.
En un
en gra.
Les parets sn cobertes de tapissos, completament descolorits i arnats.
El taps de
Fracassos. . .
99
la paret del fons la que mira al sud representa l'Anyell de Du immolat a l'ara del sacrici.
L'encercla
fa
Els tapissos de
El d'en-
100
Quantes ve-
Les pa-
monsieur
Guisquet.
mtodes, noms aconseguiria un mrtir de la causa republicana i perdrem el suport de molts notables de la
vila que, malgrat a judar-nos, l'aprecien.
Per ell s el pastor. Li correspon a ell, i no a
Guisquet, conduir el ramat.
monsieur
Fracassos. . .
101
Es dirig a
monsieur
Bertholi, i li sugger:
Potser vost li far entendre de qu estic parlant. Estic parlant d'actuar des de Bourg-la-Reine, amb astcia.
Cal aconseguir que els conciutadans el menyspren. Cal
que damunt les seves espatlles caigui un gran sentiment
de culpabilitat i d'impotncia. Faci-li-ho entendre!
I, des de la porta, afeg
L'esperar a fora!
monsieur GuisMonsi-
eur
102
estimat.
cautela de
monsieur
Bertholi.
monsieur
Gabriel
citoyens.
monsieur Guisquet,
monsieur Bertholi tenia
Monsieur
Fracassos. . .
103
vacances, o de pas.
Mentre esperava a l'Esglsia deserta, fosca i freda, que
monsieur
Monsieur
monsieur
August?
...
...
Tu ets l'instru-
...
. . . Per
ms n'hi ha una.
monsieur
Guisquet, no-
104
monsieur
Guisquet.
S!
Teva.
monsieur
monsieur
comunions, enterraments,
...,
entenia el raonament de
S, home!
monsieur
Per confessi!
No
August.
monsieur
spiga.
Galois.
Annims, s clar!
Encara no ho ha pat.
Ala la mirada al
Fracassos. . .
105
sieur
mon-
monsieur
Bertholi i
monsieur
Monsieur
monsieur
Guis-
quet. Li ha dit
Us en podeu anar tranquil.
Monsieur
Gabriel est
monsieur
Em preocupa que,
No us preocupeu, estimat
monsieur
106
...
Massa tard
...
...
...
Potser
...
monsieur
Monsieur
deuMathmatiques
conegut amb
lments de Gometrie ?
aconseguiria all que tants anys d'humanitats no havien aconseguit del tot?
no ho sabies.
I, com a simple
Fracassos. . .
107
i els grans matemtics de l'poca: Adrien-Marie Legendre, Joseph-Louis Lagrange, Leonhard Euler, Sylvestre
Lacroix, Carl Friedrich Gauss, entre molts d'altres.
Oh dest, com t'ho fas per aconseguir aquestes ironies?
Vas permetre que variste repets
deuxime
madurs en humanitats i, un cop passat l'any de maduraci, estigus preparat per fer Retrica.
ironia, vas aconseguir el contrari.
Per, oh
Despertar un gegant
monsieur
monsieur
Desforges! Per
monsieur le directeur,
108
No vas in-
I tamb li pertocava
.
per la seva qualitat intel lectual. L'cole Polytechnique
.
instal lada a la seu del prestigis Collge de Navarre
havia estat fundada per Gaspar Monge un dels grans
homes de cincia de la Revoluci, i un gran pedagog,
que en seria el primer director, amb l'objectiu de fomentar la recerca de les matemtiques.
monsieur le directeur,
jove estudiant que s massa immadur per optar a entrar a l'cole Polytechnique la maduresa s'esdev amb
Fracassos. . .
109
quan ms et necessitava?
la residncia de la
rue
Tot sol, a
Quin
Ell,
110
...,
la famlia, l'e-
Es-
. . . es
potser, si
Maino
cert. Tamb
monsieur
Ho sabia del
monsieur
Richard.
Fracassos. . .
111
citoyens
havien fet
inscriure a la tomba.
No sabies que tothom t'apreciava?
deixar dur pel desnim?
Per qu et vas
112
citoyens
Mai no
monsieur
Guisquet. Mai
monsieur
Bertholi.
...
Captol 7
. . . i ms fracassos
No ens ha de meravellar que l'atzar tingui
tant de poder sobre nosaltres, des del moment que hi som per atzar.
Montaigne
monsieur
monsieur
...
No calien ms paraules.
monsieur
Guisquet
monsieur le directeur,
tot
La ra
monsieur
Gabriel.
113
114
s intractable.
No hi ha forma de
xa entrar ning.
Viu sol.
eur
monsieur
Jean-
monsi-
Monsieur
Thillaye, metge,
fsic i qumic, director d'un laboratori de fsica a la Facultat de Medicina, era molt apreciat en els ambients
universitaris de Pars.
...
Aix ho
monsieur
Desforges.
Aquest criteri era curis, venint d'un professor de retrica, i Jolivert l'hauria passat per alt si no hagus coincidit
amb el de
monsieur
s un geni.
Richard.
...i
ms fracassos
115
les Mathmatiques
de Gorgonne.
Anna-
A la
monsieur
monsieur
Richard i les de
monsieur
Guisquet
i els seus esbirros estaven ntimament relacionades. Separades per algunes setmanes de diferncia no li sembl que tinguessin el mateix rerefons. Tampoc no hi va
pensar gaire, s cert.
116
Malgrat l'encrrec de
funcions simtriques.
Niels Henrik
tan im-
Potser, si
monsieur
...i
ms fracassos
117
Recherches algbriques.
monsieur
Cauchy va re-
monsieur
.
per la insistncia d'aquell home bondads, excel lent
professor de matemtiques fet que no podia passar
per alt l'impedien de fer-ho.
Tanmateix, per, el va
irritar.
Disculpeu-me si la visita us molesta i interromp les
vostres activitats li digu
monsieur
118
...
La
monsieur
monsieur
Richard des-
...
...
Una
...
r no va gosar
monsieur
monsieur
Guisquet.
...i
ms fracassos
119
No es coneixien gaire.
Li
...
...
Una visita
...
S, ja ho s,
...
Per
...
No sigui que la
...
Vs ens podreu informar a bastament dels investigadors, ms eminents, i tamb de les noves promeses. Ens
cal conixer les seves actituds i delitats.
No es tracta
No s'ho esperava!
I no va saber qu
contestar.
No us estranyeu doncs si un d'aquests dies els meus
informadors us fan una visita.
Els rebr encantat digu.
...
120
Van en-
coles
les
...
tres i laboratoris
eur
No li
monsi-
de les
coles.
Els ho cont.
monsieur
Richard, n'ha-
...i
ms fracassos
121
Pocs dies
monsieur
Guis-
En-
...
Monsieur
monsieur
havien preguntat. Certament no s'havia cenyit a la presentaci que es trobava en els manuals.
122
La seva actitud, de
monsieur
No ho entenia.
s que
el deixaven fora per sempre. Esgotades les dues oportunitats, estava condemnat a l'ostracisme i l'anonimat.
No ho puc entendre!
No podia entendre que els membres del tribunal, Dinet
i Lefbure encara que no es distingien pas per la seva
vlua com a investigadors fossin tan incompetents per
avaluar correctament els coneixements dels qui s'examinaven, i estiguessin tan poc dotats per copsar un geni,
un gran matemtic, un
al davant.
Monsieur
.
cel lent, molt considerat pels alumnes, i alhora un apassionat de la matemtica. La seva tasca ms notable fou
de carcter didctic. Dissortadament les seves reexions
sobre l'ensenyament de la matemtica mai no es van publicar. En mans de la famlia, nalment es van perdre.
Eren textos molt avanats per a l'poca.
variste, uns
...i
ms fracassos
123
Quan ja
Ara,
.
per, estava profundament decebut, ferit, desil lusionat.
Tenia l'nima trista.
No ho entenc. Per Du que no ho entenc!
No s'havien acabat aqu les frustracions d'variste. Passava el temps i ning no llegia les seves memries, com
era preceptiu, en una sessi pblica de l'Acadmie des
Sciences.
.
Va sol licitar que els hi tornessin, per l'Aca-
Aquest
monsieur
Richard li va
aconsellar que les refs en una sola memria i les presents al Grand Prix des Mathmatiques que s'acabava de
convocar.
Tenia temps.
El termini de presentaci
.
il lustres com Jacobi, Libri, Poncelet, Sturm, Lam, Liouville, Plana, Dirichlet.
124
Jo-
Unes
sieur
mon-
monsieur
ex aequo
al noruec
Aquest xit
...i
ms fracassos
125
Els cants arribaven gaireb apagats. Era difcil escoltarlos amb claredat perqu anaven acompanyats de crits i
vives.
Els crits i els cants arribaven, somorts, a la rue SaintJacques, on Galois estava tancat, sense possibilitat d'unir-se a la defensa de la Ptria, de les llibertats.
L'im-
Novament es veia
monsieur
126
.
ries li impedia formar part dels seus col legues, li impedia unir-se al parisencs que, als carrers, armats, defensaven les llibertats.
La situaci s'havia anat covant des que el 8 d'agost d'aquell any de 1829, el borb Carles x, havia enunciat un
nou govern, que tornava el poder als ms radicals, els
ultres.
citoyens
En
Les
La llibertat editori-
Es modicava
...i
ms fracassos
127
qualsevol altra mena d'establiment que permeti al pblic llegir diaris o qualsevol altre escrit que contradigui
les lleis publicades el 26 d'aquest mes, seran perseguits
com a cmplices dels delictes a qu els esmentants diaris i escrits siguin castigats, i provisonalment els locals
seran tancats.
Tots els diaris no addictes al rei van desaar l'ordenana de Mangin i,
el dia 27,
Le National,
La Glo-
be, Le Temps i Le Journal de Commerce, a l'unson i en primera pgina, publicaven les paraules de
monsieur
Thiers:
Monsieur
128
Parisencs!
Carles x ha esquinat la Carta, menyspreat les lleis, emmanillat les llibertats, totes les llibertats. No podem
escriure all que volem! No ho podem editar! No podem
fer diaris! No podem escriure llibres! No podem elegir les Cambres! El rei ha restablert l'Ancient Rgime.
Ha lligat Frana de peus i mans, i l'ha legat als nobles
i als preveres.
Ciutadans, a les armes! A les armes, per defensar la
Ptria, el nostre honor, i la nostra existncia! Que potser
estem disposats a convertir-nos en un munt d'esclaus sota
la fusta dels jesutes? No, no! Abans, la mort!
Per, estigueu-ne ben segurs, no ser el poble qui morir!
Seran els miserables que pretenen servir-lo! Dempeus!
Dempeus! Aniquilem aquesta infmia! Que el cstig
caigui damunt el seu atemptat com un llamp!
Els qui havien oblidat que els parisencs estaven disposats
a morir per la llibertat, anaven errats.
Ben al conrari.
lyces
i de l'cole Polytech-
Visca la
llibertat! Visca la Carta! Visca la revoluci! Estaven preparats per fer front a les tropes de Carles x.
...i
ms fracassos
129
La bur-
rues
pares, oncles, les gestes que havien dut a terme en defensa de la Repblica, en les campanyes militars de Napole! Ells tamb creien en una Frana lliure, en l'honor
dels homes, en els drets continguts a la Carta! Els havia
arribat el moment! No el podien deixar passar!
A variste i els seus companys els havia arribat tamb el
moment. Tota la passi que havia posat en la matemtica, aora ara en una nova aventura.
130
toyens !
ci-
de l'cole Polytechnique.
Tots junts en
de pell:
Tots al carrer, per Frana, per la Carta, per les llibertats! Tots al carrer!
Cal dir-ho als companys que no sn aqu
...
...
Cal que
A trenc d'alba!
monsieur
...i
ms fracassos
131
La desobedincia
monsieur le directeur
no conven ning,
Calia obeir.
monsieur
Ho intentaren.
I tant, que ho
monsieur
Guigniault.
132
Monsieur
Repassaven els incidents dels darrers tres dies. Qui havia sortit al carrer;
qui s'havia
monsieur
Guisquet va preguntar:
Qu se'n sap, del jove Galois? Alg l'ha vist entre els
amotinats?
Res de res! El director de l'cole Prparatoire va impedir que els estudiants sortissin al carrer, i el jove variste era dins l'cole, tancat.
Llstima!
Haurem
Un llibertador de Frana.
Esperarem!
Certament, el dia
del seu aniversari havia rebut la conrmaci que l'havien acceptat a l'cole Prparatoire. Semblava que tot
comenava a redrear-se en la vida del jove Galois, ns
aleshores massa plena de fracassos i desenganys.
Grcies a la inuncia de
monsieur
Richard, variste
Havia estat
fundada, amb el nom d'cole Normale, com l'cole Polytechnique, per la Repblica. El seu objectiu era clar:
la formaci dels joves docents futurs. Aquests, en entrarhi, es comprometien amb l'Estat a romandre en la funci
pblica un cert nombre d'anys.
prometre per sis anys.
...i
ms fracassos
133
Monsieur
Richard sabia que, amb les portes de l'cole Polythecnique tancades, noms quedava l'cole Normale, com
l'anomenava ell. El que no podia saber el bo de
eur
monsi-
La ideolo-
monsieur
teratura grega. Era un reialista declarat. La seva ideologia era la de la Congrgation: conservadora, partidria
d'un rei fort que defenss els privilegis de la noblesa i del
clergat. Una ideologia regressiva que oblidava els avenos de la Revoluci.
por visceral al canvi.
De fortes
conviccions religioses, fu que l'cole Prparatoire, laica segons els estatuts, obligus els seus estudiants a fer
prctiques religioses.
Mmoire sur les conditions de rsolubilit des equations par radicaux, que pretreure's d'aquest fet, redactant la
134
l'haguessin adms.
Volia ser un
gegant de la matemtica, per les institucions cientques franceses li ho impediren un cop i un altre.
I, per si aix fos poc, un altre fet deixava ben clar que
l'cole Prparatoire no era digna de tenir entre els seus
alumnes joves com Galois.
monsieur
Guigniault.
Tota
...i
ms fracassos
135
monsieur
Li
Monsieur
Ca-
ment. I aix, mentre l'cole Polytechnique, sota la direcci d'Arago, aconseguia ms drets i llibertats per la seva
participaci a la revolta, la instituci a la qual pertanyia
Galois es vei cada cop ms restringida en les llibertats.
variste s'hi sentia presoner.
La situaci entre variste i el director era de total enfrontament.
El dest
Per no seria
monsieur
Senyor,
La carta que monsieur Guigniault va publicar al Lyce,
en ocasi d'un article aparegut al vostre diari, s del
tot inconvenient. Espero que estareu disposat a desemmascarar-lo.
Heus ac els fets, uns fets dels quals en poden donar testimoni 46 estudiants.
136
El 28 de juliol diversos estudiants volien sortir al carrer, amb armes, per monsieur Guigniault els amena
amb avisar els gendarmes per tal de restablir l'ordre. Els
gendarmes, el dia 28 de juliol!
El mateix dia, amb el seu pessimisme de sempre, els havia
dit: Veieu com joves braus, d'una banda i de l'altra,
cauen. Si fssim militars, no sabria per qu sacricar-vos.
Per la llibertat o per la legiminitat? Heus ac l'home que
tot just l'endem portava al capell la coccarde tricoleur.
Aquests sn els nostres liberals convenuts! [. . . ]
La carta seguia exposant el refs del director a les seves
peticions i acabava dient:
Tot, en ell, posa de manifest les idees ms estretes i reaccionries i un conservadurisme d'all ms negatiu.
La carta variste, sempre apassionat, l'havia signat
amb el seu nom va aparixer signada per
l'cole Normale.
un lve de
Davant d'aquestes acusacions, i d'altres cartes posteriors, variste es va trobar tot sol.
Tretze companys, de
monsieur le directeur.
El 9 de desembre de
monsieur
Jo-
...i
ms fracassos
137
esperar. Segons el registre del Conseil royal de l'Instruction publique, l'expulsi sortia el dia 4 de gener de 1831.
variste tenia vint anys.
Ell, a
nals de desembre, preveient el que estava a punt d'esdevenir, fu una crida als seus companys:
Camarades,
Una carta sense nom, rmada simplement per un alumne de l'cole Normale, va ser publicada a la Gazette
des coles, contra monsieur Guigniault, el nostre director. Vosaltres heu cregut que haveu de protestar contra
les interpretacions que l'autor de la carta donava als fets
all relatats.
La vostra protesta, per, no ha estat signada ns que
monsieur Guigniault, basant-se en una simple suposici
i d'acord amb els seus interessos particulars, amb les seves prevencions i reserves, m'ha expulsat de l'cole, tot
acusant-me de ser-ne l'autor.
No us correspon pas a vosaltres, ni a mi, el dret de
pronunciar-vos denitivamnent sobre el dret de monsieur Guigniualt. Per el que no heu de suportar mai, ni
138
...i
ms fracassos
139
Captol 8
El desenss
No serem,
No serem moguts,
igual que el pi
a prop de la ribera,
no serem moguts.
Espiritual negre
141
142
.
com acabaria. Tothom havia de col laborar, i els estudiants de la Universitat no ho van dubtar ni un moment.
Tot havia comenat en defensa del dret dels universitaris
a sindicar-se lliurement.
Calia debilitar la dictadura des de totes les posicions
possibles.
Sindicato Espaol Universitario i les APE Asociaciones Profesionales de Estudiantes. Aix obligava a crear un sindicat democrtic, tot plantant cara a una de les
moltes prohibicions de la dictadura del general Franco.
Aquest sindicat havia de nixer amb totes les garanties
democrtiques de representativitat i pluralitat ideolgica. Els partits poltics estaven absolutament prohibits,
per hi havia fora gent que hi estava aliada, de forma clandestina.
Per crear un
Un company,
El desencs
143
.
Companys! Tranquil litat! El rector comissari
...
...
reestablir l'ordre.
Si us plau, no m'interrompeu! El temps vola. El rector comissari ha cridat la policia social. La Universitat
est encerclada.
...
Cada
144
Incomuni-
cats amb l'exterior, ning no sabia quina era la situaci als Caputxins!
L'home del bigoti i del puro tothom sabia que era una
esbirro va prendre la paraula. Els crits, els xiulets, els
fora!, fora!, no el van immutar gens. Es va mantenir
callat, impassible. Quan, cansats, els crits van auixar,
i el soroll es va anar esmorteint, va dir, amb autoritat:
El desencs
145
Vamos a darles una ltima oportunidad. Abandonarn el claustro ordenadament. A medida que vayan saliendo, un agente les recoger el carnet del SEU que cada
uno de ustedes le entregar. Los que lo tengan los autnticos estudiantes podrn irse a casa. Los que no lo
tengan quedarn retenidos hasta que alguien se persone y
lo presente. As habremos puesto de maniesto la existencia de los alborotadores comunistas y masones
que les estn utilizando, que abusan de su buena fe.
En un extrem del claustre s'al un estudiant d'econmiques. L'havia vist moltes altres vegades en manifestacions, assemblees clandestines, reunions de PNN professors no numeraris, i en algunes misses de dol per
algun obrer o estudiant mort per la policia, o per algun
condemnat pels TOP Tribunales de Orden Pblico.
...
...
146
Un
gris
lant i el colpej:
...
cops.
Els companys
El si-
Des
...
Llevnselo a comisaria!
El desencs
147
Tots sabem l'estudiant d'econmiques tamb ho sabia que el portarien a la Jefatura de la Via Laietana.
All ning no el podria protegir durant dies; all seria
torturat, i ning no ho podria evitar.
Els del pis del carrer Calvet maldaven per trobar una
soluci que els fos prou favorable. Sabien que la Caputxinada havia estat un xit poltic d'oposici al rgim dictatorial del general Franco.
...,
gaire.
Finalment van aconseguir que el gevernador civil de Barcelona rebs el prior del monestir de Sarri. Per solament el rebria a ell! El govern no estava disposat a dialogar amb els revoltats,
comunistas y masones.
Aix
Els infor-
m de l'entrevista:
La
Iglesia, y en ella incluimos a su comunidad, no debe
colaborar con los comunistas y los masones. No debe
meterse en poltica. No le corrresponde. Tal actitud
perjudica la imagen de Roma y adems contraviene los
acuerdos contenidos en el Concordato.
148
Al
...
...
Es fu un silenci.
No hi ha cap manera de fer-los fugir? pregunt un
dels assistents, un home baixet amb cara de preocupat.
El desencs
149
No! Impossible! El convent est absolutament encerclat. Podrem provar-ho de nit, per s molt perills. A
ms, el governador civil vol tothom fora abans de la nit.
Hem d'evitar que hi hagi trets digu Benet. Els
trets sn perillosos. Els fan a l'aire, diuen, per toquen
a qui els interessa. Prou que ho sabem!
Novament es fu un silenci.
No podrem fer passar per monjos els ms compromesos, ns que tot passs? pregunt un estudiant rosset
amb un bigoti incipient.
.
Has llegit massa novel la negra. Aix va de veres
...
...
Per
Y le exigimos que
los monjes se mantengan al margen. Completamente
separados de los amotinados.
acompanyat a la porta, m'ha dit:
L'a-
150
Cap a les tres de la tarda, comenaren a aparixer professors no gaires, s clar amb pa i xocolata. No n'hi
havia per a tots. Per es va repartir com es va poder. Les
corredisses, les agressions per part de la policia social,
el llanament d'objectes, havien parat feia una estona.
Tot tornava a estar tranquil. L'espera s'allargava. Uns
quants representants improvisats dels estudiants que ens
trobvem al claustre s'havien reunit amb un capit de
la policia i amb l'home del bigoti i el puro. Negociaven.
Nosaltres, al claustre, asseguts a terra, amb molta gana,
cantvem, cridvem, tremolvem de por, espervem.
Finalment s'arrib a un acord.
la tarda.
Eren ms de la set de
Els companys, a
...
No aconseguem comprendre
cap dels seus arguments. La nostra proposta era concreta i estava ben elaborada. Podia fer molt de mal, per
ells, els qui ens havien rebut, els qui decidien all que
calia fer, a qui calia donar suport i a qui no, l'havien rebutjada. Per a nosaltres, era totalment incomprensible!
Havem perdut la batalla davant els capitostos, tres homes i una dna. Els coneixem. Els havem vist moltes
vegades davant nostre a les manifestacions. Sabem qui
eren. Tenien un nom. Se l'havien guanyat amb la seva
lluita. Ells, en canvi, no ens coneixien. No sabien res de
nosaltres.
No rem ning.
El desencs
151
Havem perdut una batalla, per ni la Marta, ni l'Andreu, ni en Miquel, ni jo, no estvem disposats a perdre
la darrera.
Ho portarem a l'Assemblea.
Les decisions
Feia gaireb un
mes. La soluci no havia fet tant de mal com s'esperava. Algunes personalitats del mn universitari professors de prestigi com Aranguren, Tierno Galvn i Garca
Calvo en varen sortir fora perjudicats.
la seva ctedra.
Van perdre
Almenys aix s
menjadors universitaris i la cooperativa. No havia perdut inuncia. Calia fer quelcom per arrabassar-la-hi en
part, llenar-li un torpedo a la lnia de otaci, fer quelcom de concret que el debilits i que permets actuar
en contra seu sense haver-se de manifestar pblicament
i constantment pels carrers. Calia quelcom ms concret.
I aix s el que nosaltres volem aconseguir.
Quan la mesa ens va donar la paraula, vam exposar la
nostra idea.
Volem crear una cooperativa.
...
152
...
...
Aleshores convindrem un
...
Era pattica.
Era un voler i no poder. Uns cortinatges de vellut vermell emmarcaven els grans nestrals, com a les cases de
pro del barri de Pedralbes. Aquestes, per, estaven totalment arnades i polsoses. La tarima estava corcada i,
quan t'hi passejaves, els taulons s'aixecaven. Era, a ms,
plena de forats. Si et distreies, podies car-hi una cama.
Tota ella era llbrega de tan fosca com era.
no feien prou claror.
Els llums
Les
El desencs
153
Ja hem parlat amb alguns subministradors de material escolar vaig seguir exposant.
Encara hem de
...
Se la jugava constantment.
Era un
...
...
No us ho van
Volem
Que parlin!
Es volen apro-
154
podem permetre! I no ho premtrem! Us volen fer creure que amb aquesta iniciativa, insisteixo privada, aconseguiran una millor implantaci de l'SDEP, competint
...
Aix no ho podia
pas tolerar.
Es fu una mica de silenci que aprot la Marta per
parlar. Estava ben enfadada.
Retira ara mateix les teves paraules. s una ofensa i
no t cap mena justicaci. Saps molt b que les teves
paraules sn falses. Ets un mentider. Mai no m'ho hauria esperat de vosaltres, els que esteu a la taula, per
molt menys de tu que tantes vegades has defensat la
llibertat d'acci.
Doncs no ho retito. s que potser no pensveu fer un
negoci privat?
S, pensvem fer-lo, per tu en saps la ra.
Tu hi
Ara
...
No t tancs!.
I aleshores vosaltres,
burgesos!,
a desgrat de l'opi-
ni dels dirigents del Sindicat Democrtic, vareu decidir convertir-lo en un negoci privat. Companys, podem
permetre que, amagant-se darrere nostre, plantegin interessos particulars?
El desencs
155
No tan de pressa!
s que ja
no es respecta la llibertat d'exposar les idees amb detall i sense interrupcions malvoles?
Nosaltres i aix
com us volen fer creure ara, la nostra cooperativa particular. Els vam proposar que el Sindicat era qui l'havia
de crear i gestionar. Nosaltres havem pres noms la iniciativa, per era una inciativa del Sindicat.
No volem
...
156
No podem ensopegar.
...
companys!?
oi
...
El desencs
157
Els jesutes de Sarri m'havien ensenyat molt b les matries del batxillerat, i aix els ho deuria tota la vida.
Sense ells la meva vida probablement hauria estat molt
diferent.
Quin
cmul d'errors! El Domund, la recollida de menjars i joguines per als ms pobres pels volts de Nadal, les classes
de catecisme amb pa amb xocolata i cinema a les sis de
la tarda dels diumenges a la barriada de Verdum
...
158
lis hu-mana
en contraposici amb la
La
polis divina.
po-
Vaig
N'havia sen-
salvat
Ell havia
La decisi no va ser
...
ves, ideolgiques
aleshores prohibits m'hi va ajudar molt. Vaig llegir fragments de Marx, ngels, Fromm, Camus, Sartre i, sobre
tot, Mounier, el diari d'Anna Frank entre molts d'altres. Em van a judar a entendre que rem humans! rem
responsables de la defensa dels nostres drets, de les nostres llibertats, de la nostra llengua i de la nostra cultura.
rem una naci i l'havem de defensar perqu ning no
ho faria per nosaltres. Ni les institucions espanyoles, ni
tampoc les internacionals, com ara l'ONU, i molt menys
encara l'Esglsia com a instituci. Vaig descobrir que hi
havia capellans els capellans comunistes, els deien
que, amb la seva vida i testimoni, s'enfrontaven a una
visi apoltica de la religi. Des de tots els vessants, ca-
El desencs
159
Aquesta pregunta em
va preocupar fora temps, ns que vaig descobrir l'existncia dels partits poltics.
vien deixat ben clar que el comunisme era una doctrina condemnada per l'Esglsia, atea, destructora de les
...
Conixer i decidir
Tota aquesta
curso selectivo
...
M'aliaria a un partit
Darrere
160
.
les propostes i il lusions d'una minoria.
Novament la
...
Ho vaig veu-
I mai
Captol 9
Magister
On pus perfecta s la obra, major signicana
dna de la saviesa del mestre que l'ha feta.
Ramon Llull
El primer dia de classe, el professor d'lgebra el mateix professor d'lgebra que moriria tot fent classe el
darrer dia del curs d'aquell any que jo era elegit per a
un crrec acadmic, trenta anys ms tard ens havia
fet un programa de l'assignatura, que posava de manifest les parts ms boniques.
teoria de Galois .
161
162
oferir va ser absolutament terica, completament allunyada de les intucions enormement riques que t la teoria.
la meva capacitat per intuir ms enll d'all que m'ensenyaven, em pregunto qu hauria ents, si l'any del Sindicat, el doctor Mallol, hagus disposat de prou temps
per explicar-nos tot l'entrallat de la teoria de Galois.
s que, potser, en tots els meus anys d'estudi m'havia
fet mai cap pregunta que em permets una comprensi
clara, intutiva i profunda de la teoria del jove matemtic francs? No, mai no me n'havia fet cap. No en sabia
res de res, jo, de la
No sa-
Amb l'es-
...
ms valdria que
Magister
163
Hi ha moltes altres
Vaig
Per,
Era
164
Este curso daremos las ecuaciones de primer grado, los sistemas de dos
ecuaciones de primer grado con dos incgnitas, y tambin las ecuaciones de segundo grado. As adelantaremos
materia para que, en cuarto, puedan repasar con ms
tranquilidad, en vistas al examen de revlida. Vaig re-
hi.
La podem dibuixar, un
Resoldre l'equaci s el
Magister
165
mestre
ve del llat
magister.
Signi-
Haurs d'aprendre
Seria mestre.
...
166
El
Les matemtiques
combinatria, logaritmes, nombres complexos, trigonometria eren fora senzilles, gaireb tot eren receptes
de memria. No vaig ser capa de captar la profunditat
d'algunes de les eines que em posaven a les mans.
No
vaig ser prou hbil per copsar el vincle ntim que hi havia entre la matemtica que cada vegada m'agradava
ms i el dibuix lineal que em terroritzava. Per qu
ning no m'hi va ajudar? s que no calia? Potser s'esperaven que fos prou madur per lligar-ho pel meu compte?
A tercer m'havien ensenyat a resoldre equacions de primer i de segon grau. Aquestes darreres es resolien mit-
expressi algbrica estndard, en la qual nointervenien els coecients del polinomi, les quatre
janant una
ms
operacions aritmtiques elementals la suma, la resta, la multiplicaci, i la divisi, i nalment l'extracci
d'arrels quadrades.
podem resoldre qualsevol equaci de segon grau, i obtenem totes les arrels
possibles.
nombres complexos
ho
canviaven tot. Quina cosa ms curiosa, qualsevol nombre tenia tantes arrels com indicava l'ndex de radicaci.
Tot nombre fos positiu o negatiu tenia dues arrels
complexes.
Magister
167
tindrem o no solucions.
Per dissortadament no va
...
regla de Rufni.
Per tanteig.
professors, i vaig pensar que si m'hagus estat necessari saber-ho m'ho haurien dit.
168
Massa temps!
No
El fet em va
Sempre ho
tiques speciales.
Mathma-
Magister
169
Si en Navarro s'ho va
Tota equaci polinmica amb coecients reals o complexos t tantes solucions complexes com indica el seu grau.
La demostraci que vrem seguir al
selectivo
era la ma-
Jo si en Navarro ho
Potser si hagus estat capa de copsar aquesta diferncia no s si en Navarro la va copsar, m'hauria pogut
fer una pregunta clau:
S que una quntica t cinc solucions complexes. Existeix un mtode per determinar-les? Aquest mtode s
una expressi algbrica estndard sumes, restes, multiplicacions, divisions dels coecients del polinomi, ms
l'extracci d'algunes arrels?
Aquesta s una pregunta que tot matemtic s'hauria de
fer tard o d'hora! I, naturalment, s una pregunta que la
comunitat de matemtics es fu, un cop assolida la resoluci de la cbica i de la qurtica. Per la resposta es fu
esperar. Els matemtics s'havien plantejat un d'aquells
teoremes negatius que tant sorprenen quan comences a
estudiar matemtiques, i que tan difcils sn, en general,
de demostrar. El primer intent de demostraci el fu Paolo Runi, per era una demostraci poc renada, amb
llacunes importants.
170
No hi ha una expressi algorsmica per radicals que serveixi per resoldre totes els quntiques.
Un teorema negatiu!
sibilitats no s possible.
innitat de pos-
Sobretot la persona.
Em va impressionar
molt la seva vida, quan la vaig descobrir llegint un petit llibret de Francisco Vera,
20 vidas de matemticos.
No podia com-
No ho podia entendre.
Era
...
Quantes
Magister
171
El curs del Sindicat el meu tercer curs de la llicenciatura de matemtiques va ser molt apassionant des de
molts punts de vista, per no vrem donar la teoria de
Galois. Tot estava a punt, per en va mancar el temps.
Si l'hagussim donat, hauria estat capa de lligar tantes
i tantes idees soltes que havia acumulat des de tercer de
batxillerat? No ho s pas. El que s puc dir s que jo no
vaig ser pas capa de fer-ho tot sol. No vaig ser capa ni
tan solament de fer-me les preguntes. Preguntes d'altra
banda senzilles:
in albis.
Em vaig quedar
Per
172
Ja feia alguns
tot de sobte.
Estvem asseguts al bar d'en Joan. Ell es feia netejar
les sabates li agradava dur-les ben llampants. Jo prenia cervesa i ell un caf llarg en un vas, com sempre, i
amb molt de sucre, tal com havia dit al cambrer.
Ho recordo molt b!
M'ha ajudat a decidir el que volia ser i fer li vaig dir.
B, doncs, aviam si em saps respondre una pregunta.
Li agradava fer-nos preguntes, tant como jo les odiava.
De fet,
...
Magister
173
Quina lgebra
Era perills.
Li donava
174
testar.
Va somriure.
La Gomtrie . . .
Discours de la mthode ?
Aleshores, fu un incs,
Per cert, les obres sempre s millor citar-les en la llengua original.
Al cap i a la
Discours de la Mthode?
Essais
que acompanyen
Li
Magister
No saps que el
175
Discours
s simplement la introducci
Semblava sorprs.
On l'has
Principios de losofa. . .
No s
Discours de la
Mthode s un prleg que Descartes va fer a tres Essais :
La Gomtrie, La Dioptrique, i Les Mtors. En cada
B, b. Doncs cal que spigues que el
La Gomtrie
geometria algbrica,
El cirabotes ja havia
omtrie.
comps.
La G-
176
Em sembla que el
Llegeix-lo!
Com ms hi
Mentre passaven els segons, abans de comenar a llegir el que seria la meva darrera lli, m'havien passat
tots aquests records per la ment.
tida!
Em semblava men-
Supera la
Magister
177
veure
les mate-
Captol 10
La poltica. . .
Res no pot anar b en un sistema poltic en
el qual les paraules contradiuen els fets.
Napole
privat, aquell despatx luxs que mantenia amb la seva fortuna personal.
Ning no sabia si els llegia, ni si els havia llegit en algun moment de la seva vida, per aix no es podia pas
descartar. Era un home culte, instrut i subtil, cosa que
sobtava ms d'un.
L'esperava, assegut a la taula de fusta noble. Una taula
que el separava fsicament i molt ms important encara psicolgicament, tcticament, dels qui el visitaven.
Ell, en Lucien De la Hodde, tan acostumat a intimidar
els altres quan calia, se sentia una mica incmode en
179
180
la seva presncia.
grisos, freds.
Le Prcursor ?
s que no heu
No va aixecar la veu ni un
La poltica. . .
181
sieur le prfet.
mon-
...
Quan hi vaig arribar no hi havia cap cadver! Vaig creure que el duel no havia tingut lloc.
I vau pensar que ja n'hi havia prou, que no calia que
us en preocupssiu ms?
...
Monsieur
rue
Saint-Andr-des-Arcs, per
I ai-
182
Monsieur
Monsieur
monsieur
que considerava com una autntica traci era que els poltics moderats pactistes amb una burgesia que noms
mirava pels seus interessos, per no pels de Frana ha-
La poltica. . .
183
guessin convertit la victria sobre Carles x en un nou fracs dels republicans, instaurant al tron de Frana LlusFelip i d'Orleans.
I aix
monsieur
Guisquet tenia
No em
...
Libert,
Els re-
Monsieur
Com tam-
L'home que
podia haver canviat el dest del jove Galois ja no representava cap mena de perill.
184
vint. La mort del seu pare havia afectat molt profundament aquell cor romntic, i Bourg-la-Reine li despertava records que volia oblidar. Em va demanar si el volia
...
acompanyar
So-
.
bretot recordava la mare del seu amic, pobre il ls. Era
una dona madura, d'uns quaranta anys, elegant, culte, pausada, senyorvola, per al mateix temps senzilla.
Era tan diferent de la seva mare
...
Hi havia moments
El considerava un jove
La poltica. . .
185
.
reposat, un amic excel lent, i estava convenuda que, en
ms d'una ocasi, podria ajudar el seu ll.
Recordava molt b aquella tarda, asseguts al jard de
l'antic pensionat, mentre berenaven. Quina pau! Quina
.
felicitat! Si la felicitat existia, s'havia instal lat all, a la
maison
Galois de Bourg-la-Reine.
Mare, no ho entens!
Ens
...
Si
...
bar enderrocant-lo
de recordar!
Recordava com uns nvols grisos havien anat avanant
des de ponent, recordava que aquell vent suau i clid
una brisa els refrescava la tarda, dessota del para-sol.
Saint-Simon t ra, mare! Ha donat les pautes autntiques de la nova revoluci ideolgica.
Defensa la pro-
El que cal s defensar un dret nou que substituexi d'una vegada per totes el dret de conquesta i el de naixena:
186
...
No s la fora el que
s la ra, i la sensibilitat
Fill meu!
Recorda sempre
pacincia innita la presa que, absolutament desconeixedora del seu futur, s'atansa a poc a poc.
Ell, De la
La poltica. . .
187
Madame
Adla-
que t les idees molt clares. I, per aix, pot ser un perill
per al nostre ob jectiu. Ho recordeu?
La famlia, per sobretot la mare, estava molt preocupada per les idees cada cop ms radicals del noi. Els preocupava aquest sentiment, cada cop ms profund, que
havia niat en ell: el convenciment que els revolucionaris
i els republicans que havien sortit als carrers de Pars al
juliol havien estat trats.
188
Quan
van conixer variste tot just acabat d'arribar a l'cole Normale cercaven adeptes. variste estava a punt.
La vida, amb els fracassos, l'havien fet madurar. Estava
preparat per entrar de ple en la poltica i per conixer els principals idelegs d'una Frana que vivia entre
l'nsia per la Repblica i la realitat de la monarquia.
Una Frana en la qual la revoluci estava soterrada,
com un volc adormit, per que podia fer una irrupci en qualsevol moment.
A ms, variste va entrar en contacte amb Louis-Auguste Blanqui, Franois-Vincent Rapail, Napolon-Aim Lebon tots ells amb una gran formaci, autntics intellectuals.
blanquisme,
solutista, que hauria de dur a terme la igualtat que preconitzava la Revoluci, prenent als rics all que els era
sobrer per donar-ho als pobres.
Raspail compaginava,
Essai de chimie
La poltica. . .
189
...
Per
li digu
monsieur
Guisquet.
Expli-
...
Aix, vaig
.
il legalitat, i podrem actuar damunt d'ell amb tota la fora, ns aconseguir aniquilar-lo, tal com vs voleu. Per,
malgrat la passi del jove romntic, no fou tan fcil.
Galois va fer-se membre de la Socit des Amis du Peuple gaireb al mateix temps que Llus-Felip era el nou
rei borb de Frana. Havia arribat el moment d'atacar
novament la gura de la monarquia.
la revolta. Calia recuperar la iniciativa que s'havia perdut. s el que Galois desitjava per damunt de qualsevol
altra cosa.
Amis du Peuple
es
van reunir. variste i d'altres revolucionaris van suggerir de proposar una discussi pblica sobre la legalitat
de la Cambra. La Cambra havia estat elegida a comenaments de juliol.
Gloriosos, una gesta que havia dut als parisencs a demanar precisament una nova elecci.
Per la Cambra
sorgida sota el regnat de Carles x, el rei venut, es mantenia amb Llus-Felip. Aquest fet calia vendre'l com una
traci al poble de Pars per part del nou monarca.
190
monsieurle prfet .
Continueu!
la con-
En aquell mo-
Aix no podien
Com es devia sentir la mare d'variste, de soltera Demante, ara convertida en dama de companyia d'una fa-
La poltica. . .
191
mlia de Pars.
Guigniault, al
Entengui-ho b,
madame.
Aix nos-
192
La poltica. . .
193
monsieur
Tindr
Ser, com
Per qu no
Vaig
194
em digu
Mai no sabrem, per, si van ser les paraules del seu amic les que, quan hi va reexionar ms fredament, el van
portar a oferir un curs d'lgebra superior, a la llibreria
Caillot, que es trobava situada a la rue de la Sorbonne.
Els primers dies hi van assistir els Amis du Peuple, per
aviat es van cansar d'aquelles llions dignes de matemtics professionals.
Un altre
Ja ho
Si ells no vnen
No n'obtingu cap
resposta! Veus mare, veus amic Lucien, els hauria pogut dir, el mn de la cincia no em vol.
Mai no m'ha
La poltica. . .
volgut.
195
No hi ha res a fer.
El
meu cam de la glria l'he de buscar en una altra activitat, en una activitat que em vulgui, que em necessiti!
I noms n'hi ha una:
voluci i de la ptria.
Per abans d'abandonar per sempre la matemtica havia
de dir tot el que sentia sobre el sistema educatiu francs.
No s, doncs, estrany que a l'exemplar de la Gazette
des Ecoles del 2 de gener de 1831, amb el ttol Sobre
l'ensenyament de les cincies, a propsit dels professors,
de les obres i dels examinadors, hi llegim:
Senyor redactor,
Us estar agrat si us plau de recollir les reexions segents relatives a l'estudi de les matemtiques en els
col.legis de Pars.
D'entrada cal indicar que, en les cincies, les opinions no
compten per a res; en conseqncia les places no haurien
de ser, en cap cas, la recompensa d'una o altra manera
de veure la poltica o la religi. M'informo de si un professor s bo o dolent, i no em preocupo gens ni mica de
saber com pensa en les qestions alienes als seus estudis
cientcs. No s, doncs, sense pena i indignaci que, en
el govern de la Restauraci, veiem com les places sn el
premi dels qui manifesten les idees ms monrquiques o
religioses. I aquesta situaci no ha canviat gens; la mediocritat a la qual repugna qualsevol ordre nou en les
coses avui s encara privilegiada; i tanmateix les opinions no haurien de ser tingudes en compte, quan del que
es tracta s d'apreciar el mrit cientc dels individus.
Comencem pels col.legues. En aquest terreny la majoria d'estudiants de matemtiques sn destinats a l'cole
Polytechnique. Qu fan per ajudar-los a aconseguir el
seu objectiu? Busquen potser la manera de fer concebre
196
La poltica. . .
197
Per
alhora, ben segur, que eren polmiques i totalment allunyades de les normes de cortesia, educaci i respecte que
comportava el sistema acadmic.
198
monsieur
Guisquet no
apreciava la debilitat.
I aleshores va seguir De la Hodde va tenir lloc
l'afer de la Gurdia Nacional.
Me'n recordo molt b, perfectament b el tall
sieur
mon-
Gusiquet.
Ning!
trany, ats que la Gurdia Nacional havia estat fundada l'any 1789 per la Repblica, i mimada per Napole.
Quan la Gurdia fou dissolta, els seus membres van ser
obligats a tornar l'uniforme i l'arma. Sabia que no tots
ho farien de bon grat.
La poltica. . .
199
coles
El
El rei
200
La
quet, a
menys, el centre d'atenci. Hi ha convidats molt notables, com Alexandre Dumas, que seu a la taula d'honor.
La prefectura no hi podia intervenir.
poltic. Era un banquet privat. Per
esperava.
No era un acte
monsieur
Guisquet
La poltica. . .
201
...
El brindis comen
Per Robespierre!
Per la Convenci!
Per la Repblica de 1789!
Per la Revoluci de 1830!
Els brindis es succeren a un ritme cada cop ms vertigins. Un dels artillers feu un brindis:
partcip actiu de l'acte. No es conformava a ser-ne un espectador annim. S'al. Tenia el got ple de vi, vermell
com la sang vessada tantes vegades massa vegades
per la Repblica.
...
...
La resta s'exalt.
202
Monsieur
el jove Galois, apassionat, romntic, matemtic fracassat, a la place Vendme. Per Galois no pass per aquell
indret.
Un energumen, que no mereix ser considerat un estudiant, s'ha posat dempeus damunt la taula, ha tret un
punyal de la butxaca i, agitant-lo, ha cridat: Heus ac
com faria jo el meu jurament a Llus-Felip.
Monsieur
Hi
havia assistit i no necessitava repassar el Journal de dbats del 16 de juny de 1831. Tenia una memria excellent.
Monsieur
en aquesta mena d'afers judicials. Els republicans conaven en ell i posaven a les seves mans la defensa dels seus
processats. L'acusaci que la Cort feia contra el jove Galois era greu: Provocaci d'un atemptat contra la vida
i la persona del rei de tots els francesos. El seu cap es
trobava en perill.
Monsieur
monsieur
La poltica. . .
si traiex Frana.
203
monsieur
monsieur
Nandin:
Monsieur
Sabia com, en
mise en
scene , sense que el seu amic variste s'adons de res.
Per monsieur Guisquet no era dels qui deixen res a
un moment d'inspiraci, havia aconseguit la
l'atzar.
Tampoc
madame
Henry recor-
204
La poltica. . .
205
206
Ho recordava molt b.
Per qu aques-
La poltica. . .
207
Noms
La declaraci
208
Tot anava b.
No hi havia
Us he d'interrompre en el
monsieur
Argu-
Qui
A la Sala hi havia
monsieur
Guisquet.
Per
La poltica. . .
209
L'acusat no s culpable!
Galois qued lliure, i en part hi qued perqu ell, Guisquet, no va irrompre al banquet. No, mai no l'oblidaria
aquell judici.
dels Tres Dies Gloriosos. No sabia que el que els republicans volien celebrar era la presa de la Bastille, el dia
14, plantant un arbre: l'arbre de la llibertat. Li ho vaig
fer saber.
Mentre el llegia
s'entusiasmava ms i ms:
210
monsieur
Guisquet.
L'onze de juliol,
monsieur
Guisquet per
A la
.
prefectura, entre els meus col laboradors, hi havia un
trador, un espia, un republic. Alg que jugava un do-
La poltica. . .
211
monsieur
Gusiquet repassant
pregunt de la
Una trampa
Guisquet buscava.
monsieur le prfet
.
intel ligent i meticuls.
monsieur
era un home
No
No se'm
considerava perills.
El que m'estranya de tot aix s que Galois no recorrs a tu.
Monsieur
Qu signicava aquell
212
la Gurdia Nacional.
L'esperaria!
Lucien De la Hodde tingu una inspiraci.
Hi havia
quelcom personal en aquella persecuci d'variste Galois? Podia ser que aquell home fred i impassible, pogus
odiar ning? Per quina ra? Quina ofensa li podia haver
fet aquell jove matemtic, romntic i apassionat? Per,
en aquella persecuci hi havia quelcom de subtil que la
convertia en personal. N'arribaria a saber algun dia les
motivacions?
Estaven atrapats.
La poltica. . .
213
moviment revolucionari, es vengu com una gran victria de l'acci del govern i de l'aparell policac.
A la pres preventiva de Sainte-Plagie, variste compl
vint anys. La pres duraria nou mesos, el temps d'una
gestaci.
...
...
La
214
.
Enmig de l'enrenou un tret sort d'una cel la
.
que es trobava enfront de la cel la de Galois. Un preso-
La poltica. . .
215
Les
Ell, el
romntic, l'apassionat, el poltic, que no va poder participar activament en els Tres Gloriosos, tampoc no pogu participar en la seva commemoraci.
tat, quina injustcia!
Quina
cruel-
cop ms.
El procs es retard.
No hi havia pressa!
Podia fer-se
...
monsieur
Guisquet, pausadament.
No tinc cap mena de dubte que nosaltres vrem contribuir a debilitar l'esperit de Galois. La seva mare em
va venir a veure. Per qu no ho havia de fer? Per a ella,
jo era un amic del seu ll. Em va demanar que fes el que
fos necessari perqu li deixessin veure l'variste. Potser
jo coneixia alg que entendria l'angoixa d'una mare
...
Ho recordeu?
que
madame
el seu ll.
Us vaig comunicar
216
Ho recordo.
rem amics.
Ell no entenia
perqu el visits, convenut que les seves visites aixecarien l'nim d'variste.
Veure'l em fa mal.
No l'anir a veure.
No insistiu!
Per no li ho di-
Et necessito.
La poltica. . .
217
Ni la ma-
Per
de matemtics a qui calia enviar-lo. A la llista s'hi trobaven els seus enemics: Cauchy, Lacroix, Poisson, per
tamb d'altres noms com ara Ampre, Hachette, Legendre, Poinsot.
Galois agraa
als mestres del Louis-le-Grand, Vernier i Richard, a l'incloure'ls a la llista, que l'haguessin introdut en el mn
de la matemtica. A ms esperava el judici dels matemtics estrangers, Gauss, Jacobi, alemanys, i Ostrogradski,
rus. Tamb hi inclogu el sus Charles Sturm, vuit anys
ms gran que ell, director del Bulletin de Frussac.
Galois esperava que el Butllet publiqus almenys una
ressenya del seu treball.
218
El
prefaci d'aquest text s admirable, i seria reprodut moltes vegades des que fou publicat. Galois, des de la pres,
elabor un text que seria clau en el futur de la matemtica, perqu s un text que posa l'accent en un mtode
nou: l'abstracci i les estructures.
No hi ha cap reixat
Captol 11
. . . i el duel
La guerra s l'art de destruir els homes.
La poltica s l'art d'enganyar-los.
D'Alembert
estava cansat.
fora generosament,
dues copes.
Hi deix
219
220
prengus. No tenia intenci de donar la reuni per acabada. Va prendre, doncs, la copa i fu un glop. Deix el
conyac una estona a la boca, delitant-se'n amb el sabor.
Era un bon conyac. I prossegu repassant els fets:
Amb l'epidmia de clera,
Plagie foren traslladats a indrets diversos. Galois qued recls, sota la seva paraula, a la clnica Faultrier, del
nmero 86 de la
rue
de l'Oursine.
.
instal lat em va venir a veure.
...
El
...
.
Ara, a la vista dels fets, diria que recel lava
...
.
Estava com il luminat, com embogit
...
...
Si no
Els
...i
el duel
221
...?
Per
inspecteur .
Em vas de-
Havia
mademoiselle
Havia cone-
...
222
Volia viure.
Necessitava
Quan Lu-
...
No sabia el
Quan
es van acomiadar, Lucien De la Hodde va dubtar si calia comunicar un fet tan personal a
monsieur
Guisquet.
Per havia
Monsieur
Enamo-
...i
el duel
223
Un altre desen-
Monsieur
monsieur
Poterin-Dumotel. La
Que no pas-
monsieur
Poterin-Dumotel es poss a
...
Monsieur
Era
.
ben fcil. La tranquil litat tornava a les seves vides. Li
va costar convncer la seva lla. No li podia explicar les
raons. No li importava que variste fos republic, revolucionari.
monsieur
224
Acabem amb tot aix, si us plau. No tinc prou esperit per continuar una correspondncia d'aquesta mena,
per mirar de tenir-ne sucient per conversar amb vs,
tal com ho feia abans que no hagus passat res. Heus
aqu, senyor, el
t
quelcom que us obliga
pel que fa a mi i no pensar mai ms en coses
que no s que hagin existit i que mai no existiran.
Senyor! Res d'variste meu, variste del meu cor. Noms senyor meu. Qui ho podria resistir? Qu vol dir que
no ha existit mai i que mai no existir?
No acceptava
que tot ha canviat des que va passar, des que es van
estimar. Calia fer-la recapacitar. S'estimaven. Aix no
ho podia negar! Li escriuria. Tant de bo no ho hagus
fet. La resposta fou d'all ms colpidora, per el record
d'variste s ple de llacunes.
...i
el duel
225
sobretot
dels amics
plens a la vida que
l'absncia de tot sentiment d'aquesta mena
meva conana
per ha estat greument ferida
m'heu vist trista i me n'heu demanat la ra. Us he respost que tenia penes, que alg me les havia provocat. He
pensat que ho prendreu com qualsevol altra persona davant la qual deixem caure una paraula per a
no
ho s pas.
La calma de les idees em deixa en llibertat per poder jutjar sense gaire reexi les persones
que veig habitualment; aix fa que rarament pensi que
m'he equivocat o deixat inuir en la meva opini sobre
ells. No sc pas de la vostre opini sobre els sentiments
ms dels que
exigir ni si
us dono les grcies ms sinceres en tot all que voldreu fer a favor meu.
s difcil copsar la complexitat de la carta d'Stphanie,
per sabem que fou denitiva. variste ho manifesta en
una carta al seu amic Auguste Chevalier.
226
[. . . ] Dius que els que m'estimen m'han d'ajudar a aplanar les dicultats que m'ofereix el mn. Els qui m'estimen, ho saps prou b, sn rars.
[. . . ] Vull dubtar de la teva profecia cruel, quan dius que
ja no treballar ms. Per entenc que s molt versemblant. Per esdevenir un savi, em fa falta aix, serenor,
per el meu cor s'ha revoltat contra el meu cap.
[. . . ] Estic desencantat de tot, ns i tot de l'amor a
la glria. Com pot deshonrar-me un mn que detesto?
Penseu-ho amb calma.
variste Galois se sentia colpejat per tothom i per molts
esdeveniments.
Estava sol.
fa dos anys, quan va passar l'estiu amb ell a Bourg-laReine? Tant l'havia afectat? Fos com fos, ja no hi podia
conar. El seu comportament havia estat impropi d'un
amic, d'un camarada, i molt cruel.
I quan semblava
...i
el duel
227
Per no abandonaria pas la residncia de la clnica. Continuaria all, ns i tot un cop alliberat denitivament de
la pres.
Es-
perava amb tanta ansietat una reconciliaci que no arribava. Com ms dies passaven, ms venut, ms acabat
se sentia. Comen a comprendre els sentiments del seu
pare els darrers dies de la seva vida. Per, no! No pensava rendir-se! Moriria lluitant! Calia ser a Pars, amatent
a qualsevol esdeveniment poltic que pogus ser-li til,
que li permets d'oferir la vida per la Repblica.
I, com en tantes altres ocasions, el dest va jugar.
Un
fet fora casual va mobilitzar els Amis du Peuple. La vdua del ll de Carles x havia tornat a Frana. El seu ll
vivia, exiliat, a Praga, amb un preceptor que Galois hauria envejat: el vell Cauchy, que sempre s'havia matingut
del a la casa dels borbons. De fet, els legitimistes, com
ara Cauchy, com ara Guisquet, veien en Llus-Felip un
usurpador. Calia que retorns l'hereu dels borbons per
la grcia de Du. El retorn de la vdua era una martingala poltica dels legitimistes, i suposava una provocaci
per als republicans. Calia actuar ben decididament.
Monsieur
rue
de
maig. Havia arribat l'ocasi que espervem, i no la podem deixar passar. Galois hi assistiria com a invitat d'honor. Seria homenetjat i aclamat. Tothom li reconeixeria
una gran capacitat de provocaci, una gran passi per la
causa republicana, molt de valor, i una enorme disponibilitat. Fou un moment de glria, per efmer. Galois el
228
hros de la Patrie.
No li vaig donar
Els
poble de Frana.
Calia un detonant!
El retorn de la
citoyens.
Calia un
...
monsieur
...i
el duel
229
...
...
230
No
pot fallar.
No hi havia d'haver
cap motiu per al duel. Era necessari crear una gran confusi sobre el possible motiu, per tal que queds pals
que, realment, no n'hi havia hagut cap de duel. Ell duria
l'arma descarregada. El seu contrincant l'hauria de ferir
de mort, i deixar-lo abandonat. Aix era essencial en el
seu pla. En cap duel, els ferits o morts eren abandonats.
Els padrins es preocupaven del seu apadrinat.
No l'a-
citoyens
de Pars
no podrien deixar la seva mort impune. No podrien permetre que fos intil.
Caldria venjar-la.
Caldria cridar:
Alumnes de l'cole Polytechnique han mort un matemtic! Alumnes de l'cole Normale, penseu trair-lo una
altra vegada?
...i
el duel
231
Totes les
No
A poc a
...
Ell insistia.
Noms la mort
La venjarem!
variste, et
Qui de
232
havien agermanat.
Ho far Duchtelet digu taxativament Galois.
Ja est decidit. Per no ho ha de saber mai ning. Mai
no ha de ser acusat de la meva mort. I tu, Julien, fars
que em trobin, abandonat, desagnant, cap al foscant,
quan ja estigui fred.
Amis du Peuple.
de la meva mort.
Per
monsieur
altres, de plans.
Cal evitar que el cadver sigui trobat li digu
sieur
mon-
Ning no
Sense cadver no hi ha
...i
el duel
233
monsieur
Se'ls havia acabat el conyac, i se'ls havia acabat la histria. Ara calia esbrinar qu havia fallat.
Per qu no vas retirar el cadver? volia saber l'inspector. Qu s el que va passar? Vull saber-ho tot!
El mat del duel, quan m'estava preparant per traslladar-me a Gentilly vaig tenir dues visites inesperades.
estat a la darrera assemblea dels Amis du Peuple. Desconeixien el que s'hi havia decidit.
Un missatger els
234
Recordeu-vos de mi. Com que la sort no se m'ha presentat en vida, fu que la ptria recordi el meu nom.
Moro amic vostre,
. Galois
Nitens lux, horrenda procella,
tenebris aeternis involuta
Tu eres el seu amic ntim. Ho has de saber. Ho hem
d'impedir.
De la Hodde es trobava en una situaci difcil.
No ho
Guisquet.
I no gosava trair-lo.
monsieur
No gosava ni pensar a
trair-lo.
Ho heu de preguntar a la Socit. Jo no us puc dir res.
No s res. Per, si el jove Galois diu que l'han reptat en
duel, deu ser veritat!
No s possible! Dos patriotes! Galois s un heroi! Ha
servit a la causa amb la pres. Cap patriota no el reptaria sense enfrontar-se amb el menyspreu dels camarades
digu Lebon.
En canvi Delaunay no entenia el darrer pargraf.
Qu vol dir quan ens demana que fem el que sigui
possible perqu la ptria no l'oblidi?
Noms us puc dir que aneu a veure a Raspail. Ell us
ho explicar.
Els va fer fora tan de pressa com va poder. I es trasllad
al lloc del duel. Quan hi va arribar, qued sorprs. No
hi havia cap cadver.
Galois i Duchtelet
...i
el duel
235
A veure si alg
Potser volia
236
monsieur
monsieur
O b, s que Galois us va
descobrir i us va enganyar?
No ho podia recordar, per hi havia un fet que li voltava pel cap.
va passar?
monsieur
Tenim un cadver!
Tenim un mrtir!
De-
hi assistiran tots els camarades, tots el republicans, companys de l'cole Polytechnique, de la Gurdia Nacional.
Necessito saber qu va passar. He de saber a qu m'enfronto!
...i
el duel
Un moment!
cordo.
237
Un moment!
s aix!
monsieur
Em va descobrir.
Guisquet.
La seva germana
...
Segura-
...
Quin?
M'has a judat a descobrir l'espia!
No veig com! No us pensareu que sc jo?
Pots retirar-te! Ja et cridar quan ho cregui oport i
...
et donar instruccions
238
monsieur
Qu podia fer?
Fugir?
Guisquet ja no conaria
On?
No!
Fugir donaria
monsieur
ms arguments a
monsieur
...i
el duel
239
rue
Tan sols hi
eren els que no havien pogut ser avisats, tots ells membres molt poc rellevants.
No havien convo-
monsieur
Guisquet
la cita.
La Tribune del 3 de juny en relata la ceremnia.
monsieur
Per a
240
ms complicat! Qu havia passat? La mort del jove Galois nalment l'havia de perjudicar, posant al descobert
la seva xarxa d'informadors?
No va ser res d'aix! Fou la fatillera maligna que havia
perseguit variste durant tota la seva vida qui tamb va
voler-lo acompanyar en la mort, i durant l'enterrament
en aquella fossa annima. Tot havia estat planejat ns al
darrer detall.
assistents:
Han mort un jove que l'nica cosa que volia era jus-
...
citoyen
com nosaltres?
Venjana! Venjana!
Llibertat! Llibertat!
Per la Repblica! A baix la monarquia!
Els textos s'havien pensat amb molta cura.
On calia
.
col locar les frases incendiries. Com calia corejar-les des
de la multitud.
...i
el duel
241
toyens,
ci-
monsieur
Per qu
no vas permetre que la seva mort fos, com ell havia disposat, un moment esplendors de glria? I, si la insurrecci havia de tenir lloc els dies 5 i 6 de juny, noms
dos o tres dies ms tard, durant l'enterrament del general Lamarque, per qu li vas impedir, un altre cop, que
pogus ser-hi present?
una mica ms?
Monsieur
En tenia motius.
Tot el que va-
S'ha-
242
mademoiselle
Nathalie
Per
monsieur
monsieur
Gusiquet
Un sentiment d'ira, de r-
...
S'equivocava. Mai no aconseguiria descobrir-lo. I tampoc mai no sospitaria potser ho hauria hagut de fer
qui era el falsicador. Tot era fruit de la petita venjana
d'un home que s'havia sentit menyspreat, i que
eur
monsi-
toyens
ci-
Monsieur
Guisquet ja no
...i
el duel
243
Era un infeli.
Ja
n'havia tret tot el que volia. No el necessitava. El seu futur no l'interessava. No l'havia rebut mai ms, i l'havia
oblidat completament. Per mossn Pltier no era dels
qui obliden un menyspreu, ni tapoc una m estesa. En
els moments de dissort, havia aconseguit que la germana
de Galois el rebs i l'escolts. I, malgrat que ella no havia pogut fer res a favor seu, li estava agrat. Per aix,
quan ella l'an a veure per demanar-li que interceds davant
monsieur
pogus visitar el seu germ a Sainte-Plagie. Conservava una nota que li havia enviat
monsieur
Guisquet la
Noms
.
li va caldre copiar-li el tra de la cal ligraa. Quina ra
tenia
monsieur
Coda
Per els gegants, com l'au Fnix, reneixen de les cendres. Potser no ho sabien els qui l'havien mort? I variste Galois, el matemtic, el romntic, l'apassionat, va
renixer tamb de les cendres que s'havien dipositat en
aquella tomba annima, feia catorze anys.
L'any 1846
Joseph Liouville publicaria al Journal des mathmatiques pures et appliques les notes i memries que
Auguste Chevalier, el millor amic de Galois, va poder
recuperar d'Alfred, el germ petit. Tamb publicaria el
testament cientc que el jove Galois que sabia que
era home mort i que no anava a batre's sin a l'altar del
sacrici li havia escrit la nit de vetlla anterior al duel.
245
246
.
He volgut escriure aquesta novel la amb una intenci
molt precisa.
.
Volia que fos una novel la cientca que
Alg es pot
An Introduction to combinatorics :
Un llibre de matemtiques no es pot llegir com una novella, assegut cmodament en un sill i amb un got de llet
al costat. Els llibres de matemtiques s'han de treba247
248
Les paraules de Slomson, com s usual, tracten de forma simtrica dos fets completament diferents.
D'una
La qesti s:
.
una novel la un estudis de la literatura?
com llegeix
Com llegeix
.
fan pensar que llegir una novel la es fa com si res, per
que s impossible exposar i entendre les idees i les intucions de la matemtica sense ser-ne un estudis. Jo,
per, insisteixo, discrepo totalment d'aquesta armaci.
La paraules de Slomson insinuen que si b tothom pot
mirar un quadre, no tothom pot mirar les belleses matemtiques. Ho fa, per, amb un sosma. Perqu per
fer un quadre calen moltes hores d'embrutar teles i ms
teles abans no s'aconsegueix all que es pretn.
Hores
249
amb un bon ritme. Sn molts menys els qui poden cantar, tot entonant-la, una can, una melodia.
Molts
i saber com sona; moltes ms per tocar-la amb un instrument, per dirigir una orquestra; i moltes ms encara
per compondre una simfonia, o una pera.
Grattan-Guinness diu:
Ho he
fet amb el propsit explcit d'apropar a tothom la matemtica, els seus personatges i les seves intucions. Ho he
fet amb el convenciment que l'honor hum s la cultura
en totes les seves dimensions, els seus aspectes, i els seus
250
matemtics, per que no per aix renuncien a copsarne la bellesa, la grandiositat, la genialitat.
Els textos
Deux
Discussions sur
Galois hi po-
251
.
Il lustrssim Senyor Conseller, Magnc Senyor Rector,
.
estimats i estimades col legues, benvolguts companys i
companyes d'Administraci i Serveis de la Universitat,
apreciats estudiants, senyores i senyors:
El Senyor Rector, en nom de la Universitat que representa, em va demanar ara fa cosa de quatre mesos que
us dirigs una reexi en veu alta sobre el fet docent.
L'oferiment se'm plantej com un repte.
Un professor
de matemtiques havia de parlar de la docncia universitria a la comunitat docent i discent i, a travs d'ella,
a la societat en general.
La
vox populi
sembla d'a-
cap mena de dubte, en el fet que la matemtica, gaireb com el llenguatge, s un constructe de la ment
humana amb una vitalitat prpia que ens fa pensar que
existeix amb independncia del seu coneixement i de la
252
seva creaci.
253
a X + b X + c = 0,
x1 , x2
de l'equaci
s'obtenen aplicant
l'algorisme segent:
amb
b
b +
, x2 =
,
x1 =
2a
2a
discriminant = b2 4 a c. Tots, tant
si ho en-
algorisme
d'un
quadrtiques.
x1 , x2 ,
a, b, c,
del po-
linomi. Eren:
b
x1 + x 2 = ,
a
c
x1 x2 = .
a
254
Qui de nosaltres seguint les intucions de Ren Descartes [15961650] i de Pierre de Fermat [16011665] no
aprengu que una recta s'expressa per una equaci de
primer grau amb dues incgnites com ara
a X +b Y = c?
X 2 + Y 2 + 2 a X + 2 b Y + c = 0?
Per,
Ensenyar
...
255
La
Perqu inven-
Anlisis matemtico
de Tom Apostol.
El
. . . , i ho ense-
matemtica moderna
que alg ens indiqus la manera de fer aquells problemes, massa terics per al professor de problemes?
Ho
256
Intentava
fer-nos veure qu li havia fet intuir l'enunciat, qu li havien suggerit les dades, com calia articular els resultats
terics per anar avanant. Per el que ens resultava ms
prots de tot, era quan ens explicava que havia equivocat el cam, per qu, i com havia aconseguit reconduir
el problema.
Entonces deia me di cuenta de que me haba equivocado al plantearlo en aquellos trminos. . . No crean,
equivocarse es muy formativo! Deben ser capaces de
aprender de los errores.
Quantes vegades en la vida no he recordat aquestes paraules!
sonal que vaig viure amb aquell gran mestre. Feia pocs
Anlisis II.
Tornava del
Seor Gassiot, ha aprobado. Justo, pero ha aprobado. El tercer problema estaba mal, pero tena intuiciones
muy buenas. Siga as! Alimente su olfato, su intuicin!
Em vaig quedar de pedra. Ara que ja no importa gaire
el meu currculum s el que s, puc dir que no m'he
distingit precisament per les intucions. Per, en aquell
moment jo era jove i esperava ser un gegant, vaig
considerar les paraules del Dr. Lins com una gran lli,
una lli que calia retenir i, quan s'escaigus, aplicar. El
gran matemtic francs Henry Poincar, va dir:
257
cal
ensenyar a intuir. Aix s'aconsegueix fent dubtar, fentse tota mena de preguntes, aprenent a particularitzar
quan es disposa d'un resultat general, i a generalitzar
quan all que es t s un cas particular.
Per generar
Us demano un xic ms de
258
All on hi ha llum,
incommensurables.
259
i comps.
Aquestes
No hi
Elements
ABC
de costat
AB .
260
A = (0, 0)
B = (1, 0).
Considera
centre
x2 + y 2 1 = 0, x2 2 x + y 2 = 0.
1 1
,
3 del triangle
Aix s com obt el vrtex C =
2 2
equilter 4ABC . A ms, malgrat haver comenat amb
1
3, que s un tipus nou de
nombres racionals, obt
2
nombre. s un
nombre irracional.
Descartes fou acceptar aquest nombre nou i incorporarlo al mn dels nombres construbles. Aix obtingu una
s a dir, un
Que simple!
L'
261
s, per,
A-
tamb sug-
262
teoria de Galois.
Hem
I recprocament, tota
Elements.
existncia
dels cinc
slids platnics el tetredre, l'hexedre, l'octedre, l'icosedre, i el dodecedre, tot construint-los amb regle
Per
fer-ho no necessitava construccions geomtriques gaire
complicades. La ms sosticada de totes la que cori comps, i alhora veure que no n'hi ha cap ms.
1
263
nombre de la forma
q0,
on
q, q 0
sn racionals,
Euclides no necessitava
objectes geomtrics ms sosticats i, com que no en necessitava ms, va deduir que no n'hi havia ms. Aquesta
armaci era totalment subjectiva, i alhora molt pobra.
El fet que en els
Elements
k, k 0 , d'una certapcomplexitat, s
k + k 0 . Els
exemple, el nombre
Elements
2. Hi ha d'altres irracionals.
X 3 + 2 X 2 + 10 X = 20
t almenys una soluci real, que no s de cap de les
formes irracionals d'Euclides. Usant, per, mtodes orientals mtodes d'aproximaci d'arrels, propis de la
Xina i de l'ndia i transmesos a Occident pels matemtics de l'islam, en calcul el seu valor aproximat
264
3. De la resoluci de la cbica.
14991557],
x=
on
A+
q2
4
X 3 + p X + q = 0.
algorisme de Tartaglia-Cardano :
B,
on
q
q
A = + i B = ,
2
2
p3
. No importa gaire que sapiguem com
27
L'nic
1.
2.
p, q
de la cbica.
+, , , ),
La Gomtrie
[1637] de
265
irreductible
X 3 a = 0.
4. De l'ensurt constructiu de la cbica: els nombres complexos. Hem generalitzat. Sempre que es fa
una generalitzaci s convenient preguntar-se:
a,
i una superfcie
A,
i permetre
no sempre exis-
2 a.
La mxima
a 2
. Per aix Gerolamo Cardano, en un moment
2
266
Si alg ens diu: dividiu 10 en dues parts que multiplicades donin 40, trobarem que s impossible.
Ell, tanmateix, insinua que podrem considerar com a
solucions els
de Bolzano :
dos valors
i
x2
Si un polinomi
x1 , x2
teorema
de la variable
lar, la cbica
X 3 = 15 X + 4
t l'arrel evident
x = 4.
= 121.
Per
Aquesta qesti la
15261573], el qual la va
nombres complexos
i l'extracci d'arrels cbiques de nombres complexos.
resoldre l'any 1572, tot introduint els
discriminant negatiu,
discriminant s negatiu malgrat que el problema admeti solucions geomtriques reals i rellevants. Noms ho podem
arreglar acceptant els nombres complexos.
acceptable. En canvi, en el cas de les cbiques, el
267
Tota equaci polinmica de grau n, amb coecients reals, t sempre n arrels complexes,
si comptem les repetides?
Aquest teorema fou intut per Albert Girard [15951632],
l'any 1629.
L'any 1746, Jean-le-Rond d'Alembert [17171783], un
.
dels idelegs de la Il lustraci francesa, l'enunci per primera vegada de forma explcita i clara, i intent donarne una demostraci.
la fu Carl Friedrich
Tamateix, Pierre-Simon
generales
de
Selectivo.
Curio-
Matemticas
268
tuda abans per Franois Vite [15401603], per Gottfried Wilhelm Leibniz [16461716], i per Roger Cotes
[16821716].
nies trigonomtriques.
La
frmula de De Moivre
estableix que
ei = cos + i sin ,
que avui tothom coneix amb el nom de
frmula d'Euler.
n-simes
n-simes
costats.
de la unitat equival a
X n 1 = 0.
.
l'lgebra ens retorna a la geometria. L'lgebra il lumina
un lloc que estava fosc.
equaci ciclotmi-
269
N'hi va haver
X a = 0.
Ara la pre-
Elements
n = 7.
n s primer.
Per
270
X 7 1 = 0.
k = cos
2k
2k
+ i sin
,
7
7
k = 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6. s clar
1 que 0 = 1 i, per la1simetria
de l'heptgon, 1 =
6
= 1 , 2 = 5
= 2 ,
1
i 1 =
4
= 3 . Cada arrel 7-sima, no trivial,
de la unitat s la inversa de la seva conjugada.
Te-
1 + 6 = 2 cos 27 , i 1 6 = 1.
Per tant,
Per exemple,
1 i 6
es poden
Passa
Aquest resultat es
cos 27
sigui de la forma
22 + 1.
Cal
n = 24 +1 = 17.
271
vi
que sn
u1
u2
u3
u4
v1 + v4 ,
v2 + v8 ,
v1 v4
v2 v8
=
=
=
=
v3 + v5 ,
v6 + v7 .
=
=
u1 , u2 , u3 , u4 ,
adequadament. s
z1
1
=
=
u1 + u2 ,
u1 u2 ,
z2
1
u3 + u4 ,
u3 u4 ,
=
=
z1 , z2 .
Ara b,
17
1=0
Ordena
les setze
de la manera segent:
1 , 3 , 9 , 10 , 13 , 5 , 15 , 11 , 16 , 14 , 8 , 7 , 4 , 12 , 2 , 6 .
272
Les
permuta
z1
etc.
obt
A ms
de la forma
22 + 1.
Heus aqu com, d'una intuci inicialment geomtrica,
els matemtics s'havien fet preguntes que, en l'mbit
de la geometria, eren fosques.
La
8. Existir i ser calculable. Les resolvents de Lagrange. El teorema de d'Alembert estableix que tota
equaci polinmica de grau
arrels complexes. La
P (X) R[X],
de grau
n,
algorisme
273
Aquesta
La cbica i la qurti-
mtode de generalitzaci,
un
dels mtodes que cal transmetre quan s'ensenya qualsevol disciplina, sobretot si s cientca.
Comen per
analitzar amb profunditat qu s el que feien els matemtics quan resolien les cbiques i les qurtiques. Aix
obtindria, creia, prou intucions per poder anar, amb
les espatlles ben carregades d'intucions, all on era la
quntica.
resolvent.
El que sorprn s
La resolvent s de
274
de la quntica.
Aix l'impedeix
X 3 + p X + q = 0.
desconegudes,
x1 , x2 , x3
de la cbica reduda
x
1 =
A + 3 B,
A + B, x2= A + B , x3 =
= 12 + i 23 , = 2 = 12 i 23 sn les dues arrels
on
y=
1
3
(x1 + x2 + x3 ),
totes
permuten
les arrels de
3
y1 = x1 + x2 + x3 =
B,
y2 = x1 + x3 + x2 = 3 A,
y3 = x2 + x1 + x3 = y2 ,
y4 = x2 + x3 + x1 = y1 ,
y5 = x3 + x1 + x2 = y1 ,
y6 = x3 + x2 + x1 = y2 .
La
resolvent
I ats que
de
x1 , x2 , x3 .
275
permutacions
mo-
viments de les arrels d'un polinomi dins la teoria de la resoluci d'equacions. Com hem vist, s'adon que hi havia
certes expressions algbriques de les arrels de l'equaci
inicial que, per permutaci de les arrels, prenien menys
valors dels que inicialment haurem esperat trobar.
9. De la quntica.
os, la resolvent de Lagrange de la quntica era ms complexa que la quntica que calia resoldre.
Aix l'imped
possibilitat
im-
1.
2.
La seva mem-
276
X5 1 = 0
intervingu variste Galois. El que s realment important de la seva obra s la profunditat en l'ordre d'abstracci que assoleix. Sigui
P (X) := X n + a1 X n1 + a2 X n2 + + an1 X + an = 0
una equaci polinmica de grau
racionals.
zn1 , zn ,
Sabem que t
arrels complexes
z1 , z2 , . . . ,
277
X 4 2 X 3 + 4 X 2 2 X + 3 = 0,
x1 = 1 + i 2, x2 = 1 i 2, x3 =
que x1 + x2 = 2. Una permutaci
t quatre arrels. Sn
i, x4 = i.
s clar
2.
i, i. Veiem
que mant la relaci anterior, ats que s'obt x2 +x1 = 2.
intercanvia
x1
per
x2
x1 i x4 , tenim
que x1 + x2 = 2 es converteix en x4 + x2 =
i + 1 i 2 6= 2. No la podem acceptar perqu no
mant x el valor 2. Volem que x4 + x2 = 2. Canviem
les arrels, per mantenin les operacions i els nombres.
Aquesta permutaci vulnera les
condicions estructurals
278
All
que dna ra de la resolubiliat o no resolubilitat del polinomi s la naturalesa del conjunt de fet, del grup
de totes les permutacions de les arrels del polinomi que
estem analitzant, que respecten els
lligams estructurals
con-
s en aquest indret
grup ja
intut per Cauchy, el concepte de subgrup, de subgrup
normal, de grup resoluble, de grup simple, etc. s a dir,
fabric un mn d'estructures algbriques que li permetia
respondre denitivament un problema ben antic: la resoluci numrica en el mn dels nombres complexos de
les equacions polinmiques.
variste Galois cre. S'invent el concepte de
gants,
Pierre-Laurent Wantzel,
era, aconsegu Galois. Un treball d'una maduresa intellectual tan gran que molts matemtics, molt ms madurs
en edat i formaci que el jove romntic francs, no hem
279
aconseguit comprendre mai amb tota la seva profunditat. Aix doncs, malgrat el risc que corro de fer-me un
xic pesat no puc deixar de posar de manifest la mena d'idees que hi ha dessota del pensament del jove, romntic,
apassionat, revolucionari i matemtic, variste Galois.
El mateix, exactament el mateix, passa en la matemtica. s per aix que us demano a tots els qui teniu la tasca d'ensenyar que us pregunteu, com jo m'he preguntat
durant tots els meus anys de docent: com podem ensenyar a intuir? Noms he trobat una resposta: Cal ensenyar-los a enlar-se damunt les espatlles dels gegants,
perqu noms ells hi veuen ms lluny, ms clarament,
molt ms enll del que hi ha davant mateix dels ulls.
Quantes vegades no m'haureu sentit a dir que, amb l'experincia que he anat adquirint amb el pas dels anys, he
pogut constatar que la diferncia ms clara que hi ha
entre les humanitats i les cincies s la lectura, l'estu-
Noms el
280
Excuseu la
Valeri E. Gassiot
281
En primer lloc, el segon full d'aquesta obra no s pas curull de noms, cognoms, qualitats, dignitats, ni elogia cap
prncep mesqu i avar, la bossa del qual s'hauria obert als
fums de l'encens amb l'amenaa de tancar-se quan l'encenser queds buit. Tampoc no s'hi veu, amb lletres tres
vegades ms groses que les altres, un homenatge respectus a cap capitost de les cincies, a cap savi protector,
quelcom tanmateix indispensable (anava a dir inevitable) per a qui, als vint anys, desitgi escriure. No puc dir
que dec als consells i als estmuls de ning all que de bo
hi pugui haver en la meva obra. I no ho dic, perqu dirho seria mentir. Si hagus d'adrear quelcom als grans
del mn o als grans de la cincia (i en els temps que corren la distinci entre aquestes dues classes de persones s
indistingible), juro que no serien pas agraments. A uns
els dec l'haver publicat les ambdues memries tan tard.
Als altres l'haver-ho escrit tot a la pres un lloc que
s erroni considerar-lo de recolliment on m'he quedat
ben sovint estupefacte per la meva prpia indiferncia a
tancar la boca als meus estpids Zols, i em crec amb el
1 s
282
de l'Institut,
una despreocupaci com aquesta en persones que ja tenen damunt la conscincia la mort d'Abel. Pel que a mi
respecta i no pretenc pas comparar-me amb aquest illustre gemetra n'hi ha prou que digui que el resum
all que era essencial de la meva memria sobre la
teoria d'equacions fou dipositat a l' Acadmie des Sciences el mes de febrer de 1830, de la qual, ja el 1829,
n'havia enviat resums.
Hi ha anc-
dotes fora curioses: per fra molt poc elegant que les
expliqus, perqu l'nica cosa que m'ha arribat s la
prdua del meu manuscrit.
Hauria estat
molt fcil de refer tota la teoria a partir dels seus elements, amb l'excusa de presentar-la de la manera necessria per a la seva comprensi, o millor encara, sense
cap mena de preocupaci, farcir una branca de la cincia amb dos o tres teoremes nous, sense dir quins!
Tamb hauria estat fcil de substituir successivament
totes les lletres de l'alfabet en cada una de les equacions,
numerant-les ordenadement per tal de poder reconixer
283
Aix, al
2 Hoene
Wronski (Posnam, 1778Pars, 1853) l'any 1812 va publicar una nota titulada Rsolution gnrale des quations de tous
les dgrs que, bviament, contenia errors macroscpics.
284
da, no veure'ls ocupant un sill de l'Acadmie des Sciences, ja que mai no tindran, ben certament, cap lloc en
la posteritat) i que, tenint com tenen monopolitzada la
impressi dels llibres de matemtiques, s'assabentaran
que un jove, rebutjat dues vegades per ells mateixos, ha
tingut la pretensi d'escriure, no llibres didctics, sin
llibres que contenen doctrina.
Tot el que precedeix ho he dit per provar que m'exposo
conscientment a la mofa dels estpids.
Si, amb tant poques possibilitats de ser comprs, publico
malgrat tot els fruits dels meus esforos, s per deixar
constncia de la data de les meves recerques, i tamb
perqu els meus amics els que he pogut fer en el mn,
abans que no se m'enterrs sota pany i clau spiguen
ben de veres all que he estat durant la vida, i potser
tamb amb l'esperana que aquestes recerques caiguin
en mans de persones a les quals una somnolncia estpida no els n'impedeixi la lectura, per poder-les dirigir aix
pel nou cam que, al meu entendre, ha de seguir l'anlisi
en les branques ms avanades. Cal que quedi ben clar
que parlo d'anlisi pura; les meves armacions, portades a les aplicacons ms directes de les matemtiques,
esdevindrien paradoxals.
Al principi, els llargs clculs algbrics no eren gaire necessaris per al progrs de les matemtiques, els teoremes, massa simples, no hi guanyaven res si els traduem
al llenguatge de l'anlisi. No s ns desprs d'Euler que
els clculs esdevingueren ms i ms necessaris i alhora
ms i ms difcils, a mesura que se'ls aplicava a objectes ms avanats de les cincies. Des de comenaments
d'aquest segle, els algorismes han assolit un grau de complicaci tan elevat que tot progrs ha estat impossible
amb aquest mitj, sense l'elegncia que els gemetres
285
286
al comenament no pararan de riure. I s que, per desgrcia, no sospiten que s precisament quan es dissimula
una dicultat quan ms mal fa un autor als seus lectors.
287
variste Galois
288
ms metdic i el ms coordinat.
caci.
com si s de recerca.
macions arbitrries, un arranjament totalment convencional. Aquest defecte, pitjor que l'absncia de mtode,
el trobem sobretot en les obres de caire didctic, la majoria fetes per homes que no tenen un coneixement prou
aprofundit de la cincia que professen.
Tot aix sorprendr fortament les persones del mn que,
en general, han considerat la paraula matemtica com
a sinnim de regular.
Tanmateix hom restar tamb ben sorprs si reexiona que, aqu com arreu, la cincia s l'obra de l'esperit
hum, el qual est ms predisposat a estudiar que a
conixer, a buscar la veritat que no pas a trobar-la. En
efecte, la gent creu que un esperit que fos capa de percebre d'un cop el conjunt de veritats matemtiques que
encara no ens sn conegudes, les podria deduir regularment i maquinalment d'alguns principis combinant-los
289
s ms dura i, per tant, ms bonica, l'aven de la cincia s menys regular[:] la cincia progressa per mitj
d'una srie de combinacions en les quals l'atzar no hi t
cap paper. La seva vida s bruta i s'assembla a la dels
minerals que creixen per juxtaposici. Aix s'aplica no
solament a la cincia que resulta dels treballs d'una srie
de savis, sin tamb a les recerques particulars de cada
un d'ells. En va els analistes voldrien dissimular-ho: no
dedueixen pas, combinen, componen. I arriben a la veritat agafant, ara d'un costat ara d'un altre, segons cap
a on sn decantats.
Les obres didctiques han de compartir amb les de recerca aquesta manca de cam segur quan el tema que
tractin no estigui sotms a la ra.
Noms en algunes
Si un
290
dar l'atenci del lector sobre les idees noves que ens han
condut a l'estudi de l'anlisi.
En temes menys abstractes, en els ob jectes d'art, seria
ridcul fer que una obra crtica preceds les prpies obres.
Seria reconixer de forma molt ingnua all que gaireb
sempre s cert o fals, all que es pren com a model amb
el qual es comparen els objectes per tal de jutjar-los.
Per aqu, no es tracta pas d'execussions, es tracta de
les idees ms abstractes que se li ha concedit a l'home de
concebre.
Les
presentarem totes soles, sense la complicaci dels exemples i de les anotacions marginals, que entre els analistes
amaguen moltes vegades els conceptes generals. Les exposarem de bona fe, indicant sense dubtar-ho, el cam
que ens hi ha portat i els obstacles que ens han frenat.
Perqu volem que el lector sigui tan instrut com nosaltres mateixos de les qestions que hgim tractat. Quan
l'objectiu s'hagi acomplert, tindrem la conscincia que
hem fet el b, no pel prot que en treur directament la
cincia, sin per l'exemple de bona fe que haurem donat.
variste Galois
Addenda per
als estudiants
de matemtiques
Un lsof com ell [com Joseph Fourier]
hauria hagut de saber que l'nic objectiu
de la cincia s l'honor de l'esperit hum, i
que aquest nom aixopluga tant una qesti
sobre els nombres com una qesti sobre
el sistema del mn.
C. G. J. Jacobi
.
He volgut escriure aquesta novel la amb una intenci
molt precisa.
.
Volia que fos una novel la cientca que
Alg es pot
An Introduction to combinatorics :
291
292
Les paraules de Slomson, com s usual, tracten de forma simtrica dos fets completament diferents.
D'una
La qesti s:
.
una novel la un estudis de la literatura?
com llegeix
Com llegeix
.
fan pensar que llegir una novel la es fa com si res, per
que s impossible exposar i entendre les idees i les intucions de la matemtica sense ser-ne un estudis. Jo,
per, insisteixo, discrepo totalment d'aquesta armaci.
La paraules de Slomson insinuen que si b tothom pot
mirar un quadre, no tothom pot mirar les belleses matemtiques. Ho fa, per, amb un sosma. Perqu per
fer un quadre calen moltes hores d'embrutar teles i ms
teles abans no s'aconsegueix all que es pretn.
Hores
293
.
dres, o fer un quadre; llegir una novel la que escriure
.
novel les, o ser un estudis de la literatura. Tothom pot
escoltar msica; alguns, ns i tot, aconsegueixen ballar
amb un bon ritme. Sn molts menys els qui poden cantar, tot entonant-la, una can, una melodia.
Molts
i saber com sona; moltes ms per tocar-la amb un instrument, per dirigir una orquestra; i moltes ms encara
per compondre una simfonia, o una pera.
Grattan-Guinness diu:
Ho he
294
matemtics, per que no per aix renuncien a copsarne la bellesa, la grandiositat, la genialitat.
Els textos
295
.
Il lustrssim Senyor Conseller, Magnc Senyor Rector,
.
estimats i estimades col legues, benvolguts companys i
companyes d'Administraci i Serveis de la Universitat,
apreciats estudiants, senyores i senyors:
El Senyor Rector, en nom de la Universitat que representa, em va demanar ara fa cosa de quatre mesos que
us dirigs una reexi en veu alta sobre el fet docent.
L'oferiment se'm plantej com un repte.
Un professor
de matemtiques havia de parlar de la docncia universitria a la comunitat docent i discent i, a travs d'ella,
a la societat en general.
vox populi
sembla d'acord en el fet que aquests professors no aconsegueixen transmetre-la com quelcom que pot ser ents
amb naturalitat i aprs senzillament. La dicultat rau,
sense cap mena de dubte, en el fet que la matemtica,
gaireb com el llenguatge, s un constructe de la ment
humana amb una vitalitat prpia que ens fa pensar que
existeix amb independncia del seu coneixement i de la
seva creaci.
296
Si volem transmetre la matemtica de forma comprensible, ens cal partir d'aquest fet. Abans que res, hem de
de ser capaos de fer entendre que la disciplina que ensenyem i que els nostres deixebles han d'aprendre s fruit
de la creaci de l'esperit hum.
a X 2 + b X + c = 0,
l'algorisme segent:
x1 , x2
de l'equaci
s'obtenen aplicant
297
b
b +
, x2 =
,
x1 =
2a
2a
amb
discriminant = b2 4 a c.
algorisme
d'un
quadrtiques.
x1 , x2 ,
a, b, c,
del po-
linomi. Eren:
b
x1 + x 2 = ,
a
c
x1 x2 = ,
a
Qui de nosaltres seguint les intucions de Ren Descartes [15961650] i de Pierre de Fermat [16011665] no
298
a X +b Y = c?
X 2 + Y 2 + 2 a X + 2 b Y + c = 0?
Per,
Ensenyar
...
299
La
Perqu inven-
Anlisis matemtico
de Tom Apostol.
El
. . . , i ho ense-
matemtica moderna
que alg ens indiqus la manera de fer aquells problemes, massa terics per al professor de problemes?
Ho
300
Intentava
fer-nos veure qu li havia fet intuir l'enunciat, qu li havien suggerit les dades, com calia articular els resultats
terics per anar avanant. Per el que ens resultava ms
prots de tot, era quan ens explicava que havia equivocat el cam, per qu, i com havia aconseguit reconduir
el problema.
Entonces deia me di cuenta de que me haba equivocado al plantearlo en aquellos trminos
equivocarse es muy formativo!
...
No crean,
sonal que vaig viure amb aquell gran mestre. Feia pocs
Anlisis II.
Tornava del
301
cal
ensenyar a intuir. Aix s'aconsegueix fent dubtar, fentse tota mena de preguntes, aprenent a particularitzar
quan es disposa d'un resultat general, i a generalitzar
quan all que es t s un cas particular.
Per generar
Us demano un xic ms de
302
All on hi ha llum,
incommensurables.
que no es pot referir a la unitat tingui assignat un nombre? s que, potser, el nombre no s sempre relatiu a la
unitat?
303
i comps.
Aquestes
No hi
Elements
ABC
de costat
AB .
El triangle equilter ABC de costat AB , l'hem construt sense recrrer per a res al mn dels nombres. Aix
Euclides aconsegueix resoldre, en l'mbit estrictament
geomtric, el problema geomtric que s'havia plantejat.
En canvi, el genial lsof i matemtic francs Ren Descartes prefereix recrrer al mn numric. Suposa que t
dos punts del pla
A = (0, 0)
B = (1, 0).
Considera
304
centre
x2 + y 2 1 = 0,
Aix s com obt el vrtex
equilter
4ABC .
triangle
x2 2 x + y 2 = 0.
C = 21 , 12 3 del
1
2
3,
nombre irracional.
Descartes fou acceptar aquest nombre nou i incorporarlo al mn dels nombres construbles. Aix obtingu una
s a dir, un
+, , , . Descartes, doncs,
Q i, un cop construt el punt C , obt, des del
aritmtiques elementals:
parteix de
3 = q + q 0 3 : q, q 0 Q .
Llavors, per fer una nova construcci, pot partir d'aquesta extensi numrica
Quina gran intuci!
Q( 3 ).
Que simple!
El mn dels
L'
305
s, per,
Els nombres construbles formen el ms petit cos que cont Q i, a ms, s tancat per l'extracci d'arrels quadrades
dels nombres positius.
Abans d'entrar de ple dins el mn de l'lgebra, i fernos preguntes que ens ajudin a desvetllar intucions, he
de dir-vos que
tamb
suggereix preguntes, aparentment independents de l'lgebra (vegeu el pargraf 0, p 261). Algunes d'aquestes
preguntes sn:
306
teoria de Galois.
Ats que, en
Hem
I recprocament,
dels
Elements.
L'objectiu d'Euclides
existncia
dels
cinc slids platnics el tetredre, l'hexedre, l'octedre, l'icosedre, i el dodecedre, tot construint-los
amb regle i comps, i alhora veure que no n'hi ha cap
ms.
307
1 s, mirada q
amb els ulls de Ren Descartes,
5 .
5
ra de radi
Euclides no necessitava objectes geomtrics ms sosticats i, com que no en necessitava ms, va deduir que no
n'hi havia ms. Aquesta armaci era totalment subjectiva, i alhora molt pobra.
El fet que en els
Elements
k, k 0 , d'una certapcomplexitat, s
k + k 0 . Els
exemple, el nombre
Elements
2. Hi ha d'altres irracionals.
X 3 + 2 X 2 + 10 X = 20
308
3. La resoluci de la cbica.
La pregunta ms na-
anlisi de la resoluci de
Existeix un algorisme, anleg al de les equacions de segon grau, que permeti resoldre una
cbica? s a dir, hi ha un algorisme que usi
noms els coecients de la cbica, les quatre
operacions algbriques, i l'extracci d'arrels?
Els algebristes italians del Renaixement, Niccol Fon-
14991557],
tana [
Cardano [15011576], van aconseguir trobar un algorisme per resoldre les equacions cbiques. Aquest algorisme s un xic ms complicat que el que vrem aprendre
per resoldre les equacions quadrtiques perqu precisa
X 3 + p X + q = 0.
algorisme de Tartaglia-Cardano :
x=
A+
3
B,
amb
q
A= +
2
q 2 p3
+ ,
4
27
q
B=
2
q 2 p3
+ .
4
27
309
X =U +V
i calculem
X 3.
X 3 = 3 U V (U + V ) + U 3 + V 3 = (3 U V ) X + U 3 + V 3 .
D'una altra banda, tenim que
X 3 = p X q.
Igualant
U 3 + V 3 = q, U 3 V 3 =
s a dir,
A = U 3, B = V 3
1 3
p.
27
Y2+qY
1 3
p.
27
L'expressi anterior
1.
2.
310
La
I si [el problema] s resoluble mitjanant la geometria ordinria, s a dir, fent servir noms rectes i circumferncies
del pla, quan la darrera equaci s'hagi desentrellat totalment, tindrem que el quadrat de la incgnita ser igual a
una certa quantitat coneguda ms o menys la incgnita
multiplicada per una quantitat coneguda.
Aix Wantzel ho reinterpreta de la manera segent. Resoldre un problema geomtric amb regle i comps equival
a considerar, en l'mbit de l'lgebra, un sistema concatenat d'equacions de segon grau, la primera de les quals t
els coecients racionals, la segona t, com a coecients,
extensi
nombres de l'
que s'obt de
quan li afegim
Tot nombre construble amb regle i comps s necessriament l'arrel d'un polinomi irreductible sobre Q, el grau
del qual s una potncia de dos.
Aquest resultat s fora natural perqu s el que s'esdev quan fem arrels quadrades dins d'arrels quadrades, i
construir amb regle i comps equival a tallar circumferncies i rectes. I cada cop que, per aconseguir el punt
buscat, fem servir una circumferncia, apareix una arrel
quadrada.
311
En el llenguatge de l'lgebra, l'extracci aritmtica d'una arrel cbica equival a trobar una arrel d'una equaci
de la forma
X 3 a = 0.
no s
doblar un cub,
problemes clssics
un dels tres
de la geometria grega.
4. L'ensurt de la cbica irreductible: els complexos. Hem generalitzat. Sempre que es fa una generalitzaci s convenient preguntar-se:
a,
i una superfcie
A,
i permetre
no sempre exis-
2 a.
La mxima
a 2
. Per aix Gerolamo Cardano, en un moment
2
Si alg ens diu: dividiu 10 en dues parts que, multiplicades, donin 40, trobarem que s impossible.
Ell, tanmateix, insinua que podrem considerar com a
solucions els
312
X 3 = 15 X + 4
En particular, la cbica
t l'arrel evident
x = 4.
Per, en aquest
= 121.
no
irreductibles
< 0, la
va reprendre, l'any 1572, Rafael Bombelli [15261573],
s a dir, de les cbiques amb discriminant
nombres complexos
l'extracci d'arrels cbiques de nombres complexos.
i la va resoldre tot introduint els
En canvi, en el cas de les cbiques, el discripot ser nagatiu malgrat que el problema ad-
Aquest
fenomen resoldre algbricament les cbiques que tenen soluci geomtrica real noms s'arregla acceptant
els
nombres complexos.
Arithmetica
Universalis
313
Permeten saber quins sn els problemes que, malgrat tenir soluci algbrica, no en tenen de geomtrica.
Molta atenci!, un cop acceptats els nombres complexos,
resultar que tota equaci de segon grau tindr sempre
dues arrels complexes, tota equaci de tercer grau, tres, i
tota qurtica, quatre, com provaria Luigi Ferrari [1522
Ars Magna
1565] en l'
[1542] de Cardano.
Tota equaci polinmica de grau n, amb coecients reals, t sempre n arrels complexes,
si comptem les repetides?
Aquest teorema fou intut per Albert Girard [15951632],
l'any 1629.
L'any 1746, Jean-le-Rond d'Alembert [17171783], un
dels idelegs de la Il lustraci francesa, l'enunci per primera vegada de forma explcita i clara, i intent donarne una demostraci.
la fu Carl Friedrich
Tamateix, Pierre-Simon
generales
de
Selectivo.
Curio-
Matemticas
314
El primer estableix: Tot polinomi t tantes arrels sense que en sapiguem la naturalesa com el grau.
Aleshores cal establir que sn complexes.
guir-ho, Laplace recorre a la
Per aconse-
En
ma del factor.
teore-
Xn
1 X n1 + + (1)n1 n1 X + (1)n n .
faccions.
De fet, eren el que avui anomenem les funcions simtriques elementals i := i (x1 , . . . , xn ), i = 1, . . . , n:
1 = x1 + x2 + + xn ,
2 = x1 x2 + + x1 xn + + xn1 xn = a2 ,
315
.
.
.
.
.
.
n = x1 x2 xn = (1)n an .
Aquestes funcions tenen la particularitat que sn
variants
1, . . . , n.
a1 , . . . , a n
xi , i =
in-
P (X) = 0,
k -simes
de les arrels
xi
de
del polinomi
P (X).
Aquest teorema seria establert amb molta ms generalitat en l'obra, ja esmetada, de Newton.
Aquest cam condu al
ons simtriques,
simtric
Q(x1 , . . . , xn ) Q[x1 , . . . , xn ]
de
x1 , . . . , x n .
variables,
B doncs,
les varia-
i , i = 1, . . . , n.
1 , . . . , n sn les arrels de l'equaci pon
linmica P (X) := an X + + a1 X + a0 = 0, amb
1 , . . . , n Q, tot polinomi simtric Q(1 , . . . , n )
De retruc, si
a1 , . . . , a n
de
P (X).
Sn . Si x1 , . . . , xn sn les
P (X) = 0, on P (X) Q[X], aleshores, ats
que 1 (x1 , . . . , xn ), . . . , n (x1 , . . . , xn ) Q, tota funci
simtrica S(x1 , . . . , xn ) Q. Diem breument que Sn
deixa invariant Q.
per a tota permutaci
arrels de
316
discriminant:
totes
les permutacions de
x1 , . . . , xn . s a dir, s invariant per a tota permutaci del grup simtric Sn de n elements. Recordem que una permutaci de n elements s una bijecci
del conjunt {1, 2, . . . , n 1, n} dels ndexos de les arrels
x1 , . . . , xn en si mateix. El discriminant de l'equaci
polinmica P (X) = 0 s, doncs, una funci polinmica
dels coecients a1 , . . . , an de P (X).
les arrels
En canvi, la funci
(x1 , . . . , xn ),
que s igual a
relles
permutacions pa-
grup alternat An , que s un subconjunt propi del grup Sn . Una permutaci s parella si el nombre de transposicions d'intercanvis entre dos elements
mutaci del
{1, . . . , n} s parell. s fcil constatar que el grup alternat An s un subgrup del grup Sn .
Amb aquesta denici de funci discriminant d'una equaci polinmica, la que correspon a l'equaci de segon
grau
X2 + b X + c = 0
s:
(x1 , x2 ) =
b2 4 c = x 1 x 2 .
317
la cbica
Per
un moment, xarem la nostra atenci en alguns dels lligams que hi ha entre l'lgebra i la trigonometria, qestions que van atreure l'atenci de l'eminent gemetra
francs Franois Vite [15401603].
El problema de la
prostafresis
convertir productes
2 cos x
cos 2 x
cos 3 x
cos 4 x
cos 5 x
.
.
.
=
=
=
=
=
.
.
.
[1579] establ:
u,
u2 2,
u3 3 u,
u4 4 u2 + 2,
u5 5 u3 + 5 u,
.
.
.
318
2 sin n x, n = 1, 2, 3, 4, 5, . . .
Z3
amb
Z = cos .
3
1
Z cos 3 = 0,
4
4
Obt una
cbica irreductible.
X = n Z,
(*)
obt:
Z3
p
q
Z 3 = 0.
2
n
n
(**)
q
n3
1
4
cos 3 . De la irreductibilitat
q
resulta que 4 3 < 1. Aix li permet
n q
p3
que cos 3 = 21 27
= 4 nq3 < 1.
p
n2
3
,
4
de la cbica en
trobar un angle
X 3 = 15 X + 4.
2
5, cos 3 = 5 5 . D'ac que cos =
Llavors, n = 2
2 . D'on: x = n cos = 4, com era d'esperar. Amb
5
Aquest mtode l'aplica a l'equaci
3
3
2
+
cos( + 1200 ) = , cos( + 2400 ) = .
2 5
2 5
319
Fu,
= 3 (3 2 23 ) (3 2 23 )3 =
= 9 (5 X 5 X 3 + X 5 ) 3 (5 X 5 X 3 + X 5 )3
3
{3 (5 X 5 X 3 + X 5 ) (5 X 5 X 3 + X 5 )3 } .
8. Una curiositat aritmtica dels nombres complexos. En el mn dels nombres complexos, en relaci
amb les operacions aritmtiques, cal preguntar-se:
Ha canviat quelcom?
L'any 1707,
tra una frmula molt notable, que ja havia estat intuda abans per Franois Vite, per Gottfried W. Leibniz
[16461716], i per Roger Cotes [16821716]. De fet, depn de les propietats de les lnies trigonomtriques.
La
frmula de De Moivre
estableix que
ei = cos + i sin ,
320
frmula d'Euler.
n-simes
n-simes
costats.
de la unitat equival a
X n 1 = 0.
X n 1 = 0
No s estrany
que els matemtics es plantegessin la possibilitat de resoldre-la algbricament. I aix, l'any 1716, Cotes establia
el resultat que avui coneixem amb el nom de
de Cotes de la circumferncia :
propietat
Siguin A0 , A1 , . . . , An1 , n punts equidistants d'una circumferncia de centre O. Sigui P un punt que es trobi
damunt del radi OA0 . Aleshores, si fem OP = x, resulta
que
P A0 P A1 P An1 = 1 xn .
Aleshores, per simetria,
P A0 P A1 P An1
P A0 P A21 P A2n1 , n 6= 2,
2
=
P A0 P A21 P A n , n = 2.
2
321
quadrtics.
Aquests xits van fer que Ehrenfreid Walter Tschirnhausen [16511708] i Alexandre-Thophile Vandermonde [17151796], entre d'altres, intentessin reduir la resoluci d'una equaci polinmica arbitrria de grau
una equaci de la forma
X a = 0.
Ara la pre-
Elements
d'Euclides sabien
322
s primer.
2k
2k
+ i sin
, k = 0, 1, 2.
3
3
per la simetria del triangle equilter,
s a dir, cada arrel
3-sima,
no tri-
1 + 2 = 2 cos
1 i 2 :
2
= 1, 1 2 = 1.
3
2k
2k
+ i sin
, k = 0, 1, 2, 3, 4.
5
5
L'arrel
4 =
no trivial, de la unitat t com a inversa la seva conjugada. Les arrels no trivials estan aparellades de dos
323
producte:
2
,
5
4
2 + 3 = 2 cos
,
5
1 4 = 1;
1 + 4 = 2 cos
2 3 = 1.
cos 25 , cos 45
2 + 3 ,
i calculem
z1 + z2 , z1 z2 .
z1 = 1 +4 , z2 =
Obtenim:
z1 + z2 = 1 + 2 + 4 + 3 = 1,
z1 z2 = 3 + 4 + 1 + 2 = 1.
z1 , z2 sn les arrels de l'equaci quadrtica
X + X 1 = 0. D'on en resulta que cos 25 , cos 45
sn construbles amb regle i comps. I, de retruc, 1
i 4 ; 2 i 3 . Per tant, el pentgon s construble amb
Per tant,
regle i comps.
Ara ens plantegem el cas de l'heptgon. Equival a trobar
les arrels complexes de l'equaci
k = cos
X 7 1 = 0.
Sn:
2k
2k
+ i sin
, k = 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6.
7
7
1 + 6 = 2 cos
2
, i
7
1 6 = 1.
Per tant,
Per exemple,
1 i 6
es poden
Passa
Aquest resultat es
324
cos 27
n = 24 + 1 = 17,
p := Fk ,
s a dir, de la forma
i desprs va aconse-
Fk = 22 + 1,
primer.
respon a
forma segent:
u1 = 1 + 1 + 4 + 4 + 2 + 2 + 8 + 8 ;
u2 = 6 + 6 + 7 + 7 + 5 + 5 + 3 + 3 .
Observa que
u1 + u2 = 1, u1 u2 = 4.
Per tant,
u1 , u2
v1 = 1 + 1 + 4 + 4 ; v2 = 2 + 2 +
8 +8 ; v3 = 6 +6 +7 +7 ; v4 = 5 +5 +3 +3 .
Observa que v1 + v2 = u1 , v1 v2 = 1. Aix permet trobar v1 , v2 amb regle i comps, perqu u1 ja s'ha aconguits, considera
Segueix amb
325
v3 , v4 .
1 =
i observa que 1 + 2 = v1 , i
Desprs considera
1 + 1 ; 2 = 4 + 4 ; etc.
1 2 = v4 . Per tant s'obtenen amb regle i comps. Ara
ja pot aconseguir 1 i 1 . I aix amb les altres arrels.
Heus aqu com, d'una intuci inicialment geomtrica,
La
10. Existir i ser calculable: les resolvents de Lagrange. El teorema de d'Alembert estableix que tota
equaci polinmica de grau
arrels complexes. La
R[X],
de grau
n,
P (X)
s:
Aquesta
326
La cbica i la qurti-
mtode de generalitzaci,
un
dels mtodes que cal transmetre quan s'ensenya qualsevol disciplina, sobretot si s cientca.
Comen per
analitzar amb profunditat qu s el que feien els matemtics quan resolien les cbiques i les qurtiques. Aix
obtindria, creia, prou intucions per poder anar, amb les
espatlles ben carregades d'intucions, all on era la quntica. S'adon que, en ambds casos, calia recrrer a una
equaci auxiliar, la
s de segon grau.
resolvent.
La resolvent de la cbica
La re-
un
x1 , x2 , x3 les
X 3 + p X + q = 0.
desconegudes
de la cbica
327
x1 =
on
3
3
3
3
3
3
A+ B, x2 = A+ B, x3 = A+ B,
= 21 + i
3
,
2
= 2 = 12 i
3
sn les dues ar2
permuten
S3 .
totes
les arrels de
les ma-
els elements
y1 = x1 + x2 + x3 =
B,
y2 = x1 + x3 + x2 = 3 A,
y3 = x2 + x1 + x3 = y2 ,
y4 = x2 + x3 + x1 = y1 ,
y5 = x3 + x1 + x2 = y1 ,
y6 = x3 + x2 + x1 = y2 .
La
resolvent
yi3
s igual a
o a
B.
El valor
1 = A s'obt
A3 ; el valor
AiB
p, q .
D'aix en re-
328
3
p
Y 2 +q Y 27
= 0. Un cop trobades les solucions d'aquesta equaci de segon grau, s ben fcil trobar x1 , x2 , x3 .
La metodologia de Lagrange s, doncs, la segent. Do-
Q(Y ) = (Y 1 ) (Y m ),
resolvent
amb
m n!,
Q(Y ), k (1 , . . . , m ),
amb
P (X) = 0.
X 4 +p X 2 +q X+r = 0, Lagrange
consider la funci = x1 x2 + x3 x4 perqu, a l'aplicar-
En el cas de la qurtica
Y 3 (1 + 2 + 3 ) Y 2 + (1 2 + 2 3 + 1 3 ) Y
1 2 3 = 0.
1 + 2 + 3 , 1 2 + 2 3 + 1 3 , 1 2 3
x1 , x2 , x3 , x4 . Aplicant els
lligams existents entre les arrels x1 , x2 , x3 , x4 i els coecients p, q, r de la qurtica, resulta que 1 , 2 , 3 sn les
3
arrels de la cbica Y
p Y 2 4 r Y + (4 p r q 2 ) = 0.
s clar que
sn funcions simtriques de
permutacions
mo-
viments de les arrels d'un polinomi dins la teoria de la resoluci d'equacions. Com hem vist, s'adon que hi havia
certes expressions algbriques de les arrels de l'equaci
329
certa permutaci
Ja
de les
foros, quan Lagrange aplicava el seu mtode a la quntica, la resolvent que obtenia era sempre una equaci
polinmica ms complexa que la quntica que calia resoldre. Aix l'imped trobar una expressi amb radicals
que servs per resoldre la quntica.
L'any 1799, Paolo Runi [17651822], que admirava l'obra de Lagrange, don la primera demostraci de la
possibilitat
im-
rema d'Abel
teo-
segent:
330
1.
2.
La seva
per radicals.
X5 1 = 0
que proporcio-
A ms,
Cauchy, per quan trob els primers resultats desconeixia les aportacions d'Abel, que descobriria ms tard.
All
331
lligams estructurals
con-
s en aquest indret
grup ja
intut per Cauchy, el concepte de subgrup, de subgrup
normal, de grup resoluble, de grup simple, etc. s a dir,
fabric un mn d'estructures algbriques que li permetia
respondre denitivament un problema ben antic: la resoluci numrica en el mn dels nombres complexos de
les equacions polinmiques.
variste Galois cre. S'invent el concepte de
qualitat d'abstracci
Un treball d'una
332
El pentgon.
1 , 2 , 3 , 4 .
P = (1, 2, 4, 3).
Consi-
Resultat de la permu-
a l'ordenaci original
P = (1, 2, 4, 3)
P 2 = (1, 4)(2, 3)
P 3 = (1, 3, 4, 2)
P 4 = Identitat
2 , 4 , 1 , 3
4 , 3 , 2 , 1
3 , 1 , 4 , 2
1 , 2 , 3 , 4
indica la composici.
La permutaci
G H I.
D'on en sorgeix la
333
2.
invariants
Q,
per
forma les unes en les altres. Cada una de les arrels del
primer polinomi genera un polinomi de segon grau, les
arrels del qual sn invariants pels elements del grup
i conjugades pels elements del grup
H.
I,
Aix associem equacions als grups generats per les permutacions anteriors:
Gene-
Grup
Equaci
Arrels de
rador
generat
associada
l'equaci
G
H
I
P
P2
P4
Y +1=0
Z2 + Z 1 = 0
X 2 z1 X + 1 = 0
X 2 z2 X + 1 = 0
y = 1
z1 = 1 + 4
z2 = 2 + 3
1 , 4
2 , 3
Q Q(z1 , z2 ) Q(1 , 2 , 3 , 4 ).
Q(z1 ) = Q(z2 ) = Q(z1 , z2 ), ats que z12 =
z2 + 2, i que Q(1 , 2 , 3 , 4 ) = Q(1 ), on 4 = 11 , 3 =
21 i z2 = 2 + 3 .
Notem que
P
2 + 3 .
que
transformi
Per
z1
z2 i z2 en z1 , mentre
tant, z1 = 1 + 4 , z2 =
en
Ara b,
z1 + z2
z1 z2
= 1 + 4 + 2 + 3
= 3 + 4 + 1 + 2
= 1
= 1.
334
D'on
z1 , z2
sn les arrels de
Z 2 + Z 1 = 0.
1 , 4 ;
1 + 4
1 4
= z1
= 1
X 2 z1 X + 1 = 0.
X z2 X + 1 = 0.
2 , 3 ,
ho sn de
Anlo-
L'heptgon.
el grup
P 3.
Amb la tria
El grup
H1 , generat P
admet dos
, i el subgrup
H2 ,
I.
G = hP i H1 = hP 2 i I,
tenim que
z1 = 1 + 2 + 4 , z2 = 3 + 5 + 6 .
s clar que
z1 + z2 = 1,
z1 z2 = 4 + 6 + 1 + 5 + 1 + 1 + 1 + 2 + 3 = 2.
Sn, doncs, les arrels de l'equaci quadrtica
0.
H1 , tres, s dos.
G,
Z 2 +Z+2 =
1 , 2 , 4
satisfan:
z1 = 1 + 2 + 4 ,
z2 = 1 2 + 1 4 + 2 4 = 3 + 5 + 6 ,
1 = 1 2 4 .
335
H1
di-
logament,
les arrels
hP 3 i I.
G = hP i H2 =
Aleshores tindrem
u1 = 1 + 6 , u2 = 2 + 5 , u3 = 3 + 4 .
bviament,
Per tant,
grau
G i del subgrup H2 .
1 , 6 , que compleix 1 + 6 = u1 ,
1 6 = 1. Sn, doncs, les arrels de l'equaci quadrtica
X 2 u1 X + 1 = 0. Anlogament, per a les altres dues
parelles d'arrels 2 , 5 ; 3 , 4 .
En cada un dels dos casos, podrem entretenir-nos a buscar les extensions dels cossos corresponents.
Obtindr-
em:
Q Q(z1 ) Q(1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 ).
Q Q(u1 ) Q(1 , 2 , 3 , 4 , 5 , 6 ).
La pregunta que cal fer-se ara s la segent:
L'heptadecgon.
336
Gene-
Grup
Equaci
Arrels de
rador
generat
associada
l'equaci
P
P2
P4
G
H
K
P8
y = 1
z1 , z2
u1 , u2
u3 , u4
v1 , v2
v3 , v4
v5 , v6
v7 , v8
1 , 16
2 , 15
3 , 14 ,
.
.
.
.
.
.
Y +1=0
Z2 + Z 4 = 0
U 2 z1 U 1 = 0
U 2 z2 U 1 = 0
V 2 u1 V u3 = 0
3 equacions de segon
grau anlogues ms.
Id
X 2 v1 X + 1 = 0
7 equacions de segon
.
.
.
.
.
.
Fixem-nos en qu
P 2 = (1, 9, 13, 15, 16, 8, 4, 2)(3, 10, 5, 11, 14, 7, 12, 6),
P 4 = (1, 13, 16, 4)(9, 15, 8, 2)(3, 5, 14, 12)(10, 11, 7, 6),
P 8 = (1, 16)(13, 4)(9, 8)(15, 2)(3, 14)(5, 12)(10, 7)(11, 6),
Aix explica perqu Gauss agafa els elements de dos en
dos.
Per
337
lligams estructurals.
s la segent.
x1 , . . . , x n .
Hi ha permutacions ms ntimament vinculades al polinomi? Hi ha lligams estructurals, com en el cas dels polgons regulars, o
dels poledres regulars?
La primera dicultat rau en el fet de saber qu s el que
s'ha de mantenir i qu s el que pot canviar.
Galois tingu una idea brillant.
permutacions que
variste
elementals:
+, , , .
X 4 2 X 3 + 4 X 2 2 X + 3 = 0,
338
x1 = 1 + i 2, x2 = 1 i 2, x3 =
que x1 + x2 = 2. Una permutaci
t quatre arrels. Sn
i, x4 = i.
s clar
i, i. Veiem
que mant la relaci anterior, ats que s'obt x2 +x1 = 2.
intercanvia
x1
per
x2
x1 i x4 , tenim
que x1 + x2 = 2 es converteix en x4 + x2 =
i + 1 i 2 6= 2. No la podem acceptar perqu no
mant x el valor 2. Volem que x4 + x2 = 2.
condicions estructurals
Per
grups de permu-
re-
Xp a =
0, on l'element a, que no s una potncia p-ria, s un objecte que, al seu torn, ha estat construt usant radicals.
En aix seguim el mateix esquema que en la construcci
amb regle i comps. Per tant, tot rau a saber qu passa
quan volem resoldre
X 2 2 = 0, X 3 2 = 0, X 4 3 = 0.
339
X p a = 0,
d'entrada considerem el conjunt de les arrels p-simes
de a: p = {k , k = 0, . . . , p 1}. bviament, s un
arrel p-sima de a, p una arrel p-sima, no trivial, de la
k
unitat, i k = p . De fet, per, s sucient restringirPer tractar amb comoditat el cas general
X p a = 0,
els nombres
p ,
desprs de tancar-lo
dels coecients.
X 2 2 = 0, hem de considerar
2, 2 =
l'extensi K2 = Q(, 2 ) = Q(), on =
1. Les arrels sn 1 = , 2 = . Disposem, doncs,
de dues permutacions: la transposici P = (1, 2) i la
identitat.
Per tant, noms tenim dos grups: H =
{Id, P } I = {Id}. L'ndex de H s 2, que s un
nombre primer.
X 3 2 = 0, hem de considerar el
cos
3
1
1
K3 = Q(, 3 ), on = 2, 3 = = 2 + 2 3.
Ara les coses es compliquen: K3 Q() Q. En
principi, les tres arrels , , admeten sis permuPer resoldre
No totes respecten
Si intercanviem
per
+ = Q(), es transforma en
+
/ Q(). S'ha trencat el lligam estructural.
la relaci
340
Id
Imatge de
Imatge de
S2
S2 T
S 2,
ST
quan l'apli-
S 2 () = S(S()) = S( ) = S()S() =
= ( ) = 2 = .
Obtenim el grup
G = {Id, S, S 2 , T, S 2 T, S T }.
Els
= 2, = 1.
Id
Id
Id
S
S2
T
S2 T
ST
S
S2
T
S2 T
ST
El grup
S2
S2
S
S
S2
Id
Id
S2 T
ST
T
S
ST
T
S2 T
T
T
ST
S2 T
Id
S2 T
S2 T
T
ST
S
ST
ST
S2 T
T
S2
S
Id
S2
S
Id
S2
subgrup normal.
En la taula
Galois l'ano-
6 3 = 2,
que
GHI
Segons variste
X3 a = 0
3, 2
siguin
sigui resoluble
Considerem ara
ductible sobre
rels diferents:
341
X 4 3 = 0.
s un polinomi irre-
Q(i, ).
independents:
1, , 2 , 3 , i, i , i 2 , i 3 .
Aquests ele-
elements conjugats :
ar-
Q. Aix
i noms el puguem aplicar en i i en i, i en
, , i , i . Si combinem tot aix, obtenim una
taula de transformacions que, aplicades, respectivament a i a , donen la taula:
fa que
:
(i)
()
S
i
i
Id
S2
i
S3
i
i
T
i
ST
i
i
S2 T
i
S3 T
i
i
1, 4 = 3.
i2 =
G = {Id, S, S 2 , S 3 , T, S T, S 2 T, S 3 T }
mostra que
cont un subgrup
H = {Id, S, S 2 , S 3 }
I = {Id}.
G H K I.
Els quocients dels ordres de dos grups consecutius s
sempre un nombre primer, i l'ordre del subgrup
tamb.
342
Id
S2
S
S3
T
S2 T
ST
S3 T
S2
S2
S
S
S3
S2
Id
S2
S
S3
T
S2 T
ST
S3 T
S3
S
S2 T
T
S3 T
ST
Id
S3 T
ST
T
S2 T
S3
S3
S
T
T
S2 T
ST
S3 T
Id
S2
ST
S3 T
S2 T
T
Id
S2
S
S3
S2 T
S2 T
T
S3 T
ST
S2
Id
S3
S
ST
ST
S3 T
S2 T
T
S3
S
Id
S2
S3 T
S3 T
ST
T
S2 T
S
S3
S2
Id
X = 1, Y = 3, Z = 3.
2
Sn les equacions
Atenci!
Nosaltres ja
grups resolubles.
343
Veurem que la resposta a la primera pregunta s negativa, introduint l'exemple d'un grup que cont un subgrup
que, malgrat satisfer 2) i 3), no s pas un subgrup normal. s a dir, falla 1).
Hi ha grups que tenen subgrups que trenquen l'estructura homognia dels exemples anteriors.
grup
La taula del
cont un subgrup
H no s un subgrup normal de G.
I
V
A
W
B
U
I
I
V
A
W
B
U
V
V
I
U
B
W
A
A
A
W
B
U
I
V
W
W
A
V
I
U
B
B
B
U
I
V
A
A
U
U
B
W
A
V
I
G s 6.
{I}
H G.
H s 2.
6 2 = 3 s un nombre primer.
un subgrup
L'ordre
Per tant, el
s a dir, tenim
344
Per qu les equacions generals de segon, tercer, i quart grau sn resolubles per radicals ?
Tot rau a aconseguir una resoluci que faci s d'una
0,
on cada
ai
X mi ai =
345
amb
a Q.
Sigui
X +a =
res ms a dir.
S2
per radicals.
A3
S3
346
Sigui
X4 + a X3 +
b X + c X + d = 0, a, b, c, d Q. En aquest cas, el
grup simtric s S4 cont el subgrup alternat A4 , que
s un subgrup normal de S4 . Per ara A4 admet un
subgrup normal
S4
A4
s 12, l'ordre de
tant,
s 4, i l'ordre de
24 12, 12 4 i 2
s 2.
Per
s lcit que ens fem encara una pregunta ms, fora important i realment novedosa:
S2 = {Id, } A2 = {Id},
on = (1, 2). Al grup S2 li correspon el cos Q. bviament a A2 li correspon Q(x1 , x2 ) = Q(x1 ) = Q(x2 ).
Ara b, com ja hem indicat al 6, S2 deixa x =
(x1 x2 )2 = 2 Q perqu s una funci simtrica,
per no deixa pas x . En canvi, A2 , s. Per tant,
Q Q() = Q(x1 x2 ) = K.
Y 2 = . Per x1 + x2 =
x1 , x2 K. A ms,
L'equaci corresponent s
1 Q K.
Per tant,
347
x1 x2 = + = + (x1 + x2 )2 4 x1 x2 = a2 4 b,
x1 + x2 = 1 = a.
D'aqu, amb un simple clcul, obtenim
xi =
a
,i
2
1, 2.
Qu passa amb la cbica general X 3 +a X 2 +b X +c =
0, a, b, c Q? D'entrada la transformem en X 3 +p X +
q = 0. bviament p, q Q. En aquest cas, l'escala
dels grups, s:
S3 = {Id, (1, 2), (1, 3), (2, 3), (1, 2, 3), (1, 3, 2)}
A3 = {Id, (1, 2, 3), (1, 3, 2)} I.
Els ordres respectius sn
6, 3, 1,
6 3 = 2, 3 1 = 3 = ordre (A3 ).
Ara hem de trobar els tres cossos:
=
Y 1 = 0.
pertany a un cos K0 , aleshores = 2 =
tamb. Per tant, K0 = Q() = Q(
3).
Per simplicar
12
+i
3
, que s resoluble per radicals:
2
A ms,
si
12 i
K0 = Q K1 K2 .
suposarem que K0 = Q(),
3
2
on
= x1 + x2 + x3 i = x1 + x2 + x3
valen
27 q +
=A=
2
3
27 q
, = B =
2
3
348
Ambds pertanyen a
K1 .
Per tant,
K2 = K1 (, ) =
1++
x1 + x2 + x3
x1 + x2 + x3
= 0,
= 0,
=
x1 + x2 + x3
A,
=
3p
.
x1 , x2 , x3 ,
per radicals:
s
xi = 3i
amb
q
+
2
q
p
+ + 3i
4
27
q
2
q 2 p3
+ ,
4
27
i = 1, 2, 3.
en la qurtica
No obstant, com
X + a X + b X2 + c X + d = 0
4
2
reduda X + p X + q X + r = 0.
abans, transformem
S4 A4 G H1 I,
S4 , A4 sn el grup simtric i el grup
alternat, G = {Id, (1, 2)(3, 4), (1, 3)(2, 4), (1, 4)(2, 3)}
i H1 = {Id, (1, 2)(3, 4)}.
on, com sempre,
2, 3, 2, 2.
Per tant,
349
Q K0 = Q() K1 K2 K13 .
El
S4
mant x
K0 , A4
mant x
K1 = K0 ()
on,
com sempre,
1 = x1 x2 + x3 x4
produeix:
G.
K2 =
K1 (1 , 2 , 3 ).
Considerem, doncs, el polinomi
(Y 1 )(Y 2 )(Y 3 ) = Y 3 P Y 2 + Q Y R = 0,
on
P = 1 + 2 + 3 = 2 (x1 , x2 , x3 , x4 ) = p,
Q = 1 2 + 1 3 + 2 3 = 4 r,
R = 1 2 3 = 4 p r + q 2 .
(1 , 2 , 3 ) = (1 2 )2 (2 3 )2 (1 3 )2 =
(x1 , x2 , x3 , x4 ).
A ms,
Si li
1 1 = x1 + x2 x3 x4 = 1 ,
1 2 = x3 + x4 x1 x2 = 1 ,
1 3 = x4 + x3 x2 x1 = 1 .
Aix fa que
tant,
12 K2 ,
per
s invariant per
H1 .
Per
350
K3 = Q()(1 , 2 , 3 )(1 ).
1 = 2 (x1 + x2 ). Per tant, fent clculs
que x1 + x2 + x3 + x4 = 0, resulta que
s clar que
recordant
H1 ,
viament
22 = 4 (x1 + x3 )2 = 4 p + 4 2 ,
i
32 = 4 (x1 + x3 )2 = 4 p + 4 3 .
A ms,
1 2 3 = 8 q.
1
x1 = (+1 + 2 + 3 ),
4
1
x3 = (1 + 2 3 ),
4
1
x2 = (+1 2 3 ),
4
1
x4 = (1 2 + 3 ),
4
= x1 x2 +
= (x1 + x2 )(x3 + x4 ).
x3 x4 ,
351
A4 .
La propietat ser un
Abans
S5 .
En el
cas general
p, q, r, s, u Q
sn absolutament indeterminats,
(X 2 + 250) (X 2) (X 4) (X 6) 2, 2 X 5 10 X + 5,
tenen tamb la propietat que el grup de Galois associat
s
S5 .
En un polinomi P (X) Q[X] irreductible, de grau primer, i resoluble, o totes les arrels sn reals o noms en
t una de real.
352
Aquest resultat permet trobar famlies senceres de quntiques no resolubles per radicals, com ara la famlia:
X 5 a X b = 0, a, Q,
2
4 5
5 4
per p i 4 a > 5 b .
amb
primer,
divisible
gants,
Pierre-Laurent Wantzel,
Noms la teoria
no li serveix de res. A ms, noms ell pot aportar les intucions. Qui pot armar que les intucions contingudes
en una obra de William Shakespeare, en un quadre de
El Greco, en una cantata de Johann Sebastian Bach sn
senzilles? Que all que els ha fet grans s la tcnica i res
ms? Jo no m'arriscaria pas a rmar-ho. Sense tcnica
no ho haurien pas fet, per noms amb tcnica, tampoc.
El mateix, exactament el mateix, passa en la matemtica.
la tasca d'ensenyar que us pregunteu, com jo m'he preguntat durant tots els meus anys de docent:
dem ensenyar a intuir?
ta:
com po-
353
Quantes vegades no m'haureu sentit a dir que, amb l'experincia que he anat adquirint amb el pas dels anys,
he pogut constatar que la diferncia ms clara que hi ha
entre les humanitats i les cincies s la lectura, l'estu-
Noms el
Si no els alcem,
Excuseu la
meva poca habilitat per parlar davant d'un pblic heterogeni i permeteu-me que, un cop ms, us agraeixi la
pacincia amb qu m'heu tractat tots aquests anys, i ns
i tot ara mateix.
Valeri E. Gassiot
ndex
1 El nal o, potser, el comenament
19
3 Papiroxia
41
4 La Restauraci
55
5 Tarugos
73
6 Fracassos. . .
87
7 . . . i ms fracassos
113
8 El desenss
141
9 Magister
161
10 La poltica. . .
179
11 . . . i el duel
219
355
Coda
245
247
291