Projecte de Recerca

de 4t dESO
Dossier de lalumne

Marcel Jorba Jorba Setembre 2012

Edici revisada: Setembre 2015
INS PERE VIVES VICH

0
 TAULA DE CONTINGUTS

pg.
1. QU S UN TREBALL DE RECERCA ................................................................................ 2
1.1. EL TREBALL DE CAMP ................................................................................................. 2
1.2. LA TRIA DEL TREBALL ................................................................................................. 4
1.3. TREBALL I MEMRIA .................................................................................................. 4
1.4. RESUM ....................................................................................................................... 5

2. ELS OBJECTIUS DEL TREBALL ........................................................................................ 6

2.1. PREGUNTES I HIPTESIS ............................................................................................ 6
2.2. FORMULACI DOBJECTIUS ....................................................................................... 7

3. EL TTOL DEL TREBALL .................................................................................................. 8

4. LA PLANIFICACI .......................................................................................................... 10
4.1. PLANTEJAMENT DEL TREBALL .................................................................................... 10
4.2. DOCUMENTS DE PLANIFICACI ................................................................................. 10
4.3. EL DIARI DE RECERCA ................................................................................................. 10

5. ESTRUCTURA DE LA MEMRIA .................................................................................... 12

5.1. PORTADA ................................................................................................................... 13
5.2. RESUM ....................................................................................................................... 13
5.3. TAULA DE CONTINGUTS ............................................................................................. 15
5.4. INTRODUCCI ............................................................................................................ 16
5.5. COS DE LA MEMRIA ................................................................................................. 16
5.6. CONCLUSIONS ............................................................................................................ 16
5.7. FONTS DOCUMENTALS COMENTADES ...................................................................... 16
5.7.1. Ressenya de llibres .................................................................................................. 17
5.7.2. Ressenya de documents web .................................................................................. 18
5.8. ANNEXOS ................................................................................................................... 18
5.9. AGRAMENTS ............................................................................................................. 19
5.10. ORDRE DE CONFECCI DE LA MEMRIA ................................................................. 19

6. PAUTES DE PRESENTACI ............................................................................................ 20

6.1. EL PAPER .................................................................................................................... 20
6.2. ELS MARGES ............................................................................................................... 20
6.3. EL TIPUS I GRANDRIA DE LLETRA ............................................................................. 20
6.4. LA PAGINACI ............................................................................................................ 21
6.5. LINTERLINEAT I ELS PARGRAFS ............................................................................... 21
6.6. LALINEACI DEL TEXT ............................................................................................... 21
6.7. LES ILLUSTRACIONS ................................................................................................... 22
6.8. LENQUADERNACI ................................................................................................... 22

7. LEXPOSICI ORAL AMB SUPORT INFORMTIC .......................................................... 23

8. LLIURAMENT I ENVIAMENT DE MATERIALS ................................................................ 25

ANNEX I TRACTAMENT DE DADES ESTADSTIQUES. LENQUESTA ................................ 26

ANNEX II REDACCI DUN INFORME. LESTIL IMPERSONAL .......................................... 38

1
1. QU S UN TREBALL DE RECERCA

1.1. EL TREBALL DE CAMP

Al llarg de la nostra trajectria acadmica hem hagut de fer treballs per a diverses
assignatures, alguns de ms terics i daltres de ms prctics, per tant, tots tenim una idea de
qu significa fer un treball.

El treball de recerca, tal com veurem, va una mica ms enll dels tpics treballs que hem estat
fent fins ara, ja que:

1a. No s un treball teric de cerca dinformaci sobre un tema

2a. El desenvolupament de la part prctica no est dissenyada pel professorat

El centre al voltant del qual gira un treball de recerca s el treball de camp, que consisteix,
bsicament, a fer investigaci sobre el terreny. Aix vol dir que:

1b. Cal generar informaci de primera m

2b. Cal dissenyar una metodologia de treball

Generar informaci de primera m significa que hem de ser nosaltres els qui posem en ordre
unes dades originals i els qui en fem la interpretaci. Aix, la part ms important del treball no
pot basarse en la cerca dinformacions (a llibres, Internet, etc.) que ja hagin estat elaborades
per altres persones. Naturalment, aix no treu que, en molts casos, caldr consultar
informacions daquest tipus (aix sanomena cerca documental), per ha de quedar ben clar
que noms ho farem si ens manquen alguns coneixements concrets sobre el tema escollit i
que, en cap cas, aquestes consultes poden ser el nucli del treball.

Alguns exemples dobtenci dinformaci original serien:

- Fer un buidatge de documents originals dun arxiu

- Fer reaccions qumiques (o qualsevol tipus dexperiments)
- Tirar fotografies (o enregistrar vdeo o so)
- Cultivar plantes (o fongs, o bacteris)
- Realitzar enquestes a un sector de la poblaci
- Dissenyar i construir un giny (per exemple, un instrument musical)
- Entrevistar coneixedors dun tema
- Realitzar mesures (per exemple, cronometrar els cotxes que passen per un carrer)
- Comptar mtriques de canons
- Observar fenmens
- Elaborar taules i/o grfics amb dades obtingudes
- Dibuixar plnols, mapes, esquemes...
- Etc.

En canvi, la informaci no seria original en cas de buscarla a Internet, ja que aquesta ja lha
escrita alg altre i, per tant, no s de primera m.

Dissenyar una metodologia de treball vol dir establir els passos que farem abans de portarlos
a terme. Cal tenir en compte que, com hem comentat abans, no s el professorat qui decideix
els passos que farem, sin que hem de ser nosaltres mateixos. Vegem alguns exemples de
treballs de camp:

2
Objecte destudi: Les religions amb les quals convivim a linstitut

Treball de camp:
- Localitzar el mxim dalumnes possible amb diversitat de creences. Ja sigui per prctica o
simplement per procedncia (catlics, ortodoxos, musulmans, testimonis de Jehov,
adventistes, esglsia de Filadlfia...).
- Analitzar uns mateixos aspectes de cada creena: divinitat, doctrina, llibre sagrat,
sacerdots, profetes, concepte de salvaci.
- Recollir vocabulari especfic de cada religi.
- Entrevistar als representants per conixer com viuen cada creena.
- Valorar les diferents solucions que shan hagut de trobar per poder adaptar les necessitats
de les diferents creences, llunyanes o minoritries, al sistema de vida occidental.

Objecte destudi : Les temperatures als patis de linstitut.

Treball de camp:
- Collocar diversos termmetres a diferents zones dels patis.
- Fer una lectura diria de les temperatures que marquen durant un perode de temps
establert.
- Fer taules i grfics daquestes temperatures i comparar-les entre elles.
- Demanar o consultar les temperatures registrades per lestaci meteorolgica de linstitut.
- Buscar per les dades meteorolgiques oficials de la ciutat dIgualada durant el perode de
temps estudiat.
- Realitzar un estudi comparatiu de les dades obtingudes.

Objecte destudi: Les substncies pures casolanes

Treball de camp:
- Identificar totes les substncies pures que hi hagi a casa, tenint en compte que tant poden
ser substncies pures compostes (compostos qumics) com substncies pures no compostes
(elements qumics), per en cap cas dissolucions.
- Buscar en els supermercats o adrogueries altres substncies que no tinguem a casa i
afegir-les a la llista.
- Fer una fitxa de cadascuna indicant-ne les seves propietats (aspecte, estat fsic, etc.), nom
com i cientfic en diverses llenges i frmula qumica. Es podria fer en un full de clcul per
poder fer ordenacions i filtratges.

Objecte destudi: Larbre genealgic duna famlia.

Treball de camp:
- Entrevistar diferents membres de la famlia, principalment els de ms edat, demanant-los
noms i cognoms, dates de naixement i mort i daltres informacions tils (professi, etc.).
- Reconstruir larbre genealgic aproximat (en brut) amb aquestes informacions.
- Consultar diferents centres de documentaci on es puguin verificar les informacions de les
entrevistes i omplir les dades que falten. Per exemple, lArxiu Municipal, els Registres
Parroquials, etc.
- Visitar els diferents cementiris on hi ha enterrats avantpassats dels membres actuals de la
famlia i fer fotografies de les lpides (especialment, de les inscripcions).

3
 Objecte destudi: El lxic de les adoberies

Treball de camp:
- Contactar amb adobers de la ciutat i preguntar sobre la feina de ladober. Anotar tots els
mots que siguin propis de les adoberies.
- Preguntar a persones coneixedores del tema (adobers dedat avanada) els lies que
rebien els adobers de la ciutat i fer-ne un llistat.
- Anar al Museu de Cal Granotes per prendre nota dels diferents oficis antics dels adobers.
- Anar a una adoberia en funcionament de la ciutat i fer llistat dels mots caracterstics que
sutilitzen avui a les adoberies.
- Comparar les diferncies lxiques, a partir de les mostres obtingudes, entre els oficis
antics i els actuals.

Objecte destudi: La distribuci en planta dun pis.

Treball de camp:
- Escollir un pis dun bloc i prendren les mides. Calcular-ne la superfcie til i total.
- Dibuixar el plnol del pis a escala.
- Accedir, si s possible, al plnol de planta de lhabitatge original de larquitecte que va
projectar ledifici i comparar-lo amb el plnol nostre.
- Escollir una habitaci del pis (per exemple, el menjador), prendre mides del mobiliari i tirar
fotografies.
- Visitar tants menjadors com sigui possible dels pisos de sobre i de sota del pis estudiat
(idntics en planta), prendre mides del mobiliari i tirar fotografies.
- Comparar i analitzar les diferents solucions que shan pres als diferents pisos a lhora de
distribuir el mobiliari de lhabitaci triada i els criteris que shan seguit segons les necessitats
i/o preferncies de les persones que hi viuen.

Posar per escrit el treball de camp que pensem fer, com en els exemples anteriors, ho
anomenem disseny del treball de camp. Aquesta s una part de la planificaci del treball, que
sexplica pas per pas al Captol 4.

1.2. LA TRIA DEL TREBALL

A lhora descollir un treball, cal tenir en compte que ha de complir dues condicions ms:

- Que estigui a labast (un sha de veure capa de fer el treball per si mateix)
- Que no hagi estat fet abans i que, per tant, aporti alguna cosa nova (Originalitat)

1.3. TREBALL I MEMRIA

La memria de recerca s el document en el qual sexplica la realitzaci i resultats del treball, i

que caldr lliurar al final de la seva realitzaci. En aquest Dossier de lAlumne sexplica
detalladament quina s la seva estructura.

El treball de recerca, en canvi, s tota la feina que es realitza de principi a final. Comena amb
la tria del treball i acaba amb lexposici oral. La redacci de la memria s part del treball.

4
1.4. RESUM

Triarem un treball que:

- Es basi en informacions de primera m

- Tingui com a part central un treball de camp
- Estigui al nostre abast
- Sigui original

Haurem de confeccionar una memria de recerca, que reflectir el nostre treball.

5
2. ELS OBJECTIUS DEL TREBALL

2.1. PREGUNTES I HIPTESIS

La finalitat dun treball s respondre preguntes i/o contrastar hiptesis. s per aix que, abans
de tirar endavant, cal tenir clar quina pregunta o preguntes respondrem, o b quina o quines
hiptesis contrastarem.

Un exemple de pregunta per a un treball de recerca podria ser:

- A quines velocitats circulen els cotxes per aquest tram de carrer?

El treball consistiria, en bona part, a buscar un sistema per calcular aquestes velocitats i
utilitzarlo per determinarles.

Altres exemples de preguntes serien:

- Com vivia el meu besavi?

- Quines escultures urbanes trobem a la nostra ciutat?
- Com podrem fer un robot?
- Quantes hores setmanals dedica la poblaci a la lectura?
- Quin resultat obtindrem si repetssim lexperiment dEratostenes?
- Etc.

A vegades, en plantejar una pregunta, ja sospitem quina ser la resposta (de fet, podem
plantejar la resposta abans que la mateixa pregunta). Aquesta possible resposta sanomena
hiptesi.

Un exemple dhiptesi per a un treball de recerca podria ser:

- [Em sembla que] La majoria de cotxes que circulen per aquest tram de carrer ho fan
per sobre de la velocitat permesa

Adonemnos que aquesta hiptesi s una possible resposta a la pregunta del primer exemple i,
per tant, un treball sobre aquest tema seria similar. Lenfocament del treball, per, seria una
mica diferent:

PREGUNTA: Cal respondrela.

HIPTESI: Cal comprovar si s certa o no (i, si sescau, en quina mesura s certa o no ho s).

Adonemnos que, donada una hiptesi, sempre podem formular la pregunta corresponent
per que, en canvi, donada una pregunta, no sempre podem formular una hiptesi. Per tant,
proposarem dues maneres de realitzar el treball:

Quan es parteix de PREGUNTES:

Plantejar la pregunta Buscar la manera de respondre-la Trobar la resposta

6
Quan es parteix dHIPTESIS:

Formular la hiptesi

Plantejar la pregunta Buscar la manera de respondre-la Trobar la resposta

Comprovar si la hiptesi s certa

A lhora de plantejar un treball, no hi acostuma a haver inconvenients a barrejar preguntes i

hiptesis.

2.2. FORMULACI DOBJECTIUS

Un cop definides les preguntes per respondre o les hiptesis per contrastar, caldr reformular
les en forma dobjectius. Els objectius del treball deixen clar qu es persegueix en ferlo.

La manera de ferho s convertir les preguntes i/o hiptesis en frases que comencin amb un
VERB EN INFINITIU, afegintli aquells aspectes que creguem oport remarcar o matisar.
(Exemples: DETERMINAR la composici qumica de ... o b COMPROVAR si la pressi arterial
de dues persones ...).

Alguns verbs que ens poden ser tils sn els segents: Esbrinar, Estudiar, Conixer, Veure,
Descriure, Analitzar, Comprovar, Determinar, Calcular, Avaluar, Trobar, Raonar, Relacionar,
Mesurar, Comparar, etc. Per, naturalment, no sn els nics que podem utilitzar.

Exemples dobjectius:

- MESURAR la velocitat dels cotxes a la part central de la Rambla

- COMPROVAR que les botigues del centre compleixen la normativa municipal
- DETERMINAR els factors que influeixen en el fracs escolar a linstitut

La majoria de treballs acostumen a tenir tres o quatre objectius, tot i que nhi poden haver
ms o menys.

7
3. EL TTOL DEL TREBALL

El ttol ha de reflectir, en poques paraules, en qu consisteix el nostre treball. En aquest sentit,

no pot ser ambigu.

Tot i que es tractar cada cas individualment, posarem tres exemples de qu sha de fer i
qu no sha de fer:

EXEMPLE 1: Suposem que construm un petit giny alimentat per energia solar fotovoltaica.
Per exemple, un carregador de piles (acumuladors) de NquelCadmi.

- Ttols inadequats: ELECTRICITAT ECOLGICA. LENERGIA SOLAR. LES ENERGIES

RENOVABLES, etc. (Cal adonarse que cap daquests ttols diu en qu consisteix el treball)

- Ttol adequat: DISSENY I CONSTRUCCI DUN CARREGADOR DACUMULADORS DE

NQUELCADMI AMB ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA (El ttol deixa molt clar el contingut
del treball)

EXEMPLE 2: Suposem que el nostre treball consisteix a analitzar, a partir de fotografies

prpies i de la recerca de dades histriques, lobra de larquitecte modernista Isidre Gili i
Moncunill a la nostra ciutat.

- Ttols inadequats: EL MODERNISME. ARQUITECTURA MODERNISTA A IGUALADA.

LOBRA DE GILI I MONCUNILL. CONSTRUCCIONS DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX.

- Ttol adequat: ANLISI FOTOGRFICA I HISTRICA DE LOBRA ARQUITECTNICA DE GILI I

MONCUNILL A LA CIUTAT DIGUALADA.

EXEMPLE 3: Suposem que volem reconstruir larbre genealgic de la nostra famlia i

determinar, en la mesura del possible, les principals dades de les persones que hi
apareixen (dates de naixement i mort, professi, adreces, etc.).

- Ttols inadequats: HISTRIA DE LA FAMLIA GARCIA. ARBRE GENEALGIC DE LA FAMLIA

GARCIA. ELS AVANTPASSATS DELS GARCIA.

- Ttol adequat: RECONSTRUCCI DE LARBRE GENEALGIC DE LA FAMLIA GARCIA DES DEL

1779 FINS A LACTUALITAT AMB ANLISI DE LES DADES DELS SEUS MEMBRES MS
RELLEVANTS

ACLARIMENT:

Adonemnos que tots els ttols que en els exemples shan considerat adequats sn fora
llargs. En principi, no hi ha res de dolent en el fet que un ttol sigui llarg, ja que el rigor
descriptiu sobre el contingut s el ms important.

Ara b, des de cert punt de vista, un ttol llarg pot ser considerat antiesttic. En aquest cas
sempre ens queda el recurs dutilitzar ttol i subttol. El ttol s ms general, i el subttol, ms
especfic. Segons aquesta manera de pensar, els tres exemples anteriors podrien quedar de la
segent manera:

8
EXEMPLE 1:

USOS DE LENERGIA SOLAR

Disseny i construcci dun carregador dacumuladors de NquelCadmi

alimentat per plaques fotovoltaiques

EXEMPLE 2:

ARQUITECTURA MODERNISTA A IGUALADA

Anlisi fotogrfica i histrica de lobra de Gili i Moncunill a la ciutat

EXEMPLE 3:

ELS AVANTPASSATS DELS GARCIA

Reconstrucci de larbre genealgic de la famlia des del 1779 fins a lactualitat amb anlisi
de les dades dels seus membres ms rellevants

En tots tres casos, el tndem ttolsubttol descriu amb precisi i brevetat el contingut del
treball.

9
4. LA PLANIFICACI

4.1. PLANTEJAMENT DEL TREBALL

Dacord amb tot el que sha explicat en els dos primers captols, la realitzaci dun treball de
recerca segueix aquest esquema:

OBJECTIUS TREBALL DE CAMP PRESENTACI

- Preguntes/Hiptesis - Realitzaci del treball - Redacci de la memria
- Formulaci - Presentaci oral

CERCA DOCUMENTAL
- Quan sigui necessari

OBJECTIUS: Shan explicat al Captol 2

TREBALL DE CAMP: Sha explicat al Captol 1
PRESENTACI: Sexplicar als propers Captols.

4.2. DOCUMENTS DE PLANIFICACI

Tenint en compte aix, el primer que farem abans de comenar la realitzaci del treball s
planificarlo. El resultat de la planificaci es mostrar en els segents documents, que caldr
mostrar al professorat responsable per tal que els avalu.

Una llista de les preguntes i/o hiptesis que el treball pretn respondre o contrastar
(vegeu Captol 2).
Els objectius del treball (vegeu Captol 2).
El disseny del treball de camp (vegeu Captol 1).
Un ttol adient (vegeu Captol 3).
Una taula de continguts provisional (Vegeu Captol 5, apartat 5.3., a la pgina 15)

4.3. EL DIARI DE RECERCA

Per tal de portar el control dels progressos que anem fent ens caldr, des dara mateix,
comenar a fer un DIARI DE RECERCA en el qual anotarem totes les accions que anem fent per
al treball. Aqu hi ha un exemple dun fragment de diari de recerca realitzat per una alumna de
2n de Batxillerat:

10
 DIARI DE RECERCA

29-juny-2004

Recollida dinformaci didees bsiques sobre la llum i el lser (cerca tant a la biblioteca com a Internet).

30-juny-2004

Trobada a linstitut amb el meu tutor. Li ensenyo el material recollit i em planteja utilitzar el lser dun lector
de CD-ROM. Me nexplica el funcionament i el muntatge que haur de portar a terme en lexperiment.

Cerca a Internet sobre el funcionament dels lsers i el seu muntatge en diversos circuits.

1-juliol-2004

Aconsegueixo un lector de CD-ROM en dess per al meu experiment.

Cerca a Internet de les application notes del dode lser que em disposo a usar en el meu muntatge.

5-juliol-2004

Trobada amb el tutor. Li mostro la informaci trobada. Posteriorment desmuntem el lector de CDs per
extreure el dode lser. Un cop tenim el dode i la seva circuiteria, que cont tamb una resistncia de
1000 , la connectem a un protoboard i a un voltmetre. Al tractar-se dun lser de llum no visible, hem
dobservar el seu funcionament a partir dun LDR.

6-juliol-2004

Cerca per Internet de ms experiments que es puguin realitzar amb un dode lser.

7-juliol-2004

Aconsegueixo un nou lector de CD-ROM i el desmunto a laula de tecnologia.

8-juliol-2004

Comentem amb el tutor quin seria el dode ms adequat per als meus experiments i en consultem a
Internet les caracterstiques tcniques per tal de comprar-lo.

9-juliol-2004

Intento comprar el dode lser per a Igualada no en tenen, aix que em poso en contacte amb empreses
especialitzades de Manresa.

10-juliol-2004

El meu tutor maconsegueix un lser dels que venen a les parades de fira, que ha comprat a Alemanya,
on no estan prohibits. Aix em permet iniciar experiments amb ell mentre construeixo el que me proposat.

12-juliol-2004

Busco a Internet les caracterstiques tcniques del dode lser que usar. El meu tutor majuda tot
facilitant-me informaci que ha buscat ell sobre els dodes lser, aplicacions i funcionament.

Trobada amb el tutor. Em deixa un parell de caixes amb material ptic obsolet de linstitut que estaven a
punt de ser llenades, per tal que pugui dur a terme alguns dels experiments que mhe proposat.
Mimparteix uns coneixements bsics sobre la naturalesa de la llum. Triem els experiments que hem
considerat ms interessants per tal de definir labast del treball.

11
5. ESTRUCTURA DE LA MEMRIA

El segent diagrama illustra com sorganitza una memria de recerca:

MEMRIA DE RECERCA

ANNEX III

ANNEX II

ANNEX I

FONTS DOCUMENTALS
A
RI

CONCLUSIONS

EM
M
LA
DE
S
CO

1.- PRIMER CAPTOL

INTRODUCCI

TAULA DE CONTINGUTS
RESUM / ABSTRACT
PORTADA

Fig. 5.1. Estructura duna memria

12
5.1. PORTADA

s lelement que identifica el treball. No

es compta en la paginaci i ha de
contenir, com a mnim, les segents
dades:
ESTUDI DEL CREIXEMENT DE
LA POBLACI DE LA CONCA DDENA
ENTRE ELS ANYS 1950 i 2000
Ttol
Autor
Curs i grup
Any acadmic
Tutor del treball
Centre educatiu
Municipi
Autor: Sergi Campo
Curs: 4t B dESO
Any: 2012-2013
Tutora: Joana Bertran
INS PERE VIVES VICH
IGUALADA

Fig. 5.2. Exemple de portada

5.2. RESUM
RESUM
Est pensat perqu el lector del treball es
pugui fer una idea rpida del seu
contingut. (En la llengua
original)
Es far en dos idiomes: Catal i angls o
b castell i angls, en cada cas, en un
quadre de 10 x 10 cm. En angls es diu
ABSTRACT.
ABSTRACT
Correspondr a la pgina nmero 1 i es
recomana que segueixi lestructura
segent:
(En angls)

Motivaci
Resum dobjectius
Resum descriptiu del treball
(metodologia)
Avan de conclusions
-1-

Fig. 5.3. Resum/Abstract

13
Vegemne un exemple. Aquest podria correspondre a un treball titulat El parc automovilstic
de la ciutat dIgualada:
RESUM

Partint de linters pels cotxes utilitaris i les seves 1.- Motivaci

caracterstiques diferencials, sha plantejat conixer el
mxim de detalls possible sobre el parc automobilstic 2.- Objectius
de la ciutat dIgualada.

Desprs de fer un recompte molt complet dels cotxes

aparcats a diferents barris, tot anotant-ne les principals
dades (marca, model, color, etc.), sha procedit a
buscar les informacions tcniques i econmiques dels
10 cm

models ms habituals. 3.- Treball

A partir daix sha realitzat una anlisi estadstica dels

cotxes, en la qual shan tingut en compte variables com
preu, consum, potncia, preferncies esttiques, etc. i
finalment sha comprovat que existeixen grans
diferncies entre el cotxe tipus que podem trobar a
cada barri, la qual cosa ha portat a determinar els 4.- Conclusions
diferents criteris dels igualadins a lhora de triar un
cotxe segons la zona de la ciutat on viuen.

10 cm

ABSTRACT

Starting from an interest in small cars and their specific

characteristics, the objective of the project is to learn
as much as possible about the cars in the town of
Igualada.

After a complete count of the cars parked in the

different neighbourhoods, which included a
recompilation of important data such as car make,
model, colour, etc. was carried out and then followed
up with research into the technical and economic
information of the most common models.

From the data gathered, a statistical analysis of the

cars, which included variables such as price,
consumption, power, aesthetic preferences, etc. was
made, and finally it was proved that there are big
differences between the various typical cars which
can be found in each neighbourhood. This has led us to
establish the different criteria that the people in
Igualada use when choosing a car, depending on the
area of the town they live in.

Fig. 5.4. Exemple de Resum/Abstract

14
5.3. TAULA DE CONTINGUTS

La taula de continguts o sumari (moltes vegades anomenada popularment ndex) s la llista

ordenada i estructurada dels ttols dels continguts duna memria, que es colloca al principi
daquesta (immediatament desprs del resum) i que generalment indica les pgines on es
troben aquests ttols.

El segent exemple s un fragment de TAULA DE CONTINGUTS. Cal prestar especial atenci a

la seva estructura i normes de presentaci:

CAPTOL: En majscula i negreta

APARTAT: En majscula
Subapartat: En minscula
Subsubapartat: En minscula i amb sagnat
TAULA DE CONTINGUTS

Fig. 5.5. Fragment duna Taula de Continguts

15
5.4. INTRODUCCI

La introducci prepara el lector per a la lectura del treball. (El ttol INTRODUCCI no es
numera com a captol)

Saconsella que segueixi el segent esquema:

Presentaci (En qu consisteix el treball?)

Motivacions (Per qu sha triat aquest tema?)
Objectius (Que ens hem proposat en concret?). Els objectius es poden escriure en
forma de llista o b en forma redactada.
Metodologia (Com sha portat a terme?: Treball de camp, cerca documental,
sistemes/teories que shan seguit, etc.)
Estructura de la memria (Com estan repartits els continguts al llarg del COS DE LA
MEMRIA?)

5.5. COS DE LA MEMRIA

s la part ms important del document. Consisteix en la redacci ordenada de tot el treball

realitzat.

Sestructura en captols (comenant per l1), apartats, subapartats, etc. (Per al sistema de
numeraci, vegeu lapartat 5.3. TAULA DE CONTINGUTS)

5.6. CONCLUSIONS

s on es comenten els resultats obtinguts en el treball. (El ttol CONCLUSIONS no es numera

com a captol).

El seu contingut s el segent:

Anlisi detallada dassoliment dels objectius

Valoraci i comentari dels resultats obtinguts

NOTA: Cal evitar inclourehi opinions personals de lestil: Ha estat molt interessant, Hem
aprs moltes coses, Ens hem pogut endinsar en el mon de..., etc., ja que no serien prpies
dun estil de redacci cientfic.

5.7. FONTS DOCUMENTALS COMENTADES

s el llistat dels documents consultats per a la realitzaci del treball (llibres, documents web,
articles, imatges darxiu, etc.). Per a cada document cal fer constar:

La ressenya documental completa

Un comentari indicant quina informaci se nha utilitzat

Tots aquells documents que shagin consultat per que no hagin estat tils per al treball no
shi han dincloure.

NOTA IMPORTANT: Des del principi del treball cal apuntar totes aquelles fonts consultades,
juntament amb la informaci que se nha obtingut, per tal de poder fer aquest apartat
correctament.

16
Vegem com es fan les ressenyes dels dos casos tpics de documents de consulta (llibres i
documents web)1.

5.7.1. Ressenya de llibres

Una ressenya bibliogrfica se sol fer seguint el segent esquema:

MAJSCULES Minscules Minscules en cursiva Minscules

(Si sescau)

coma punt punt punt punt coma

Fig. 5.6. Esquema duna ressenya bibliogrfica

ATENCI: Lapartat Altres informacions noms somplir en casos justificats. Per exemple, si
es tracta duna collecci de llibres, duna determinada edici, duna publicaci peridica
(diaris, revistes, etc.) i/o casos similars.

EXEMPLE:
Ressenya documental:

MARINA, Jos Antonio. El vuelo de la inteligencia. Barcelona. Plaza & Jans Editores, 2000

Resum de la informaci utilitzada per al treball:

En el captol 3, apartat 2 (pgs. 78-82) hem analitzat la idea de lautor que afirma que posar noms als
objectes que observem, tot utilitzant all que ell anomena lenciclopdia del cap, fa que la nostra
percepci sobre aquests objectes adquireixi un nou significat.

Fig. 5.7. Exemple de ressenya bibliogrfica comentada

En cas que hi hagi ms dun autor, es posa de la segent manera:

2 autors: Se separen amb punt i coma:

EXEMPLE: ADDA, Arielle; CATROUX, Hlne. Nios superdotados. Etc.

Ms de 2 autors:

a) Si un s lautor principal: Es posa el seu nom seguit de lexpressi et al., que vol dir i
daltres, separada de lautor principal per un punt i coma.

EXEMPLE: MACI, Jaume; et al. Llengua Catalana. Etc.

b) Si cap autor s el principal. Simplement, no es posa el nom dels autors ja que, a partir de 3,
lobra es considera annima. Aleshores cal comenar directament pel ttol:

EXEMPLE: Las grandes preguntas de la ciencia. Etc.

1
Existeixen diverses normatives que es poden considerar correctes. En aquest document sha optat
per triarne una de senzilla.

17
5.7.2. Ressenya de documents web

Una ressenya webgrfica es pot fer de la segent manera:

(Si sescau)

Minscules, subratllat (link) Minscules i entre

i entre els signes <> claudtors

Fig. 5.8. Esquema duna ressenya webgrfica

Els aspectes no comentats es poden resoldre de manera similar a com es faria amb un llibre.

EXEMPLE:
Ressenya documental:

JOV, Jordi. Anlisi del comportament de la dinmica no lineal del cicle cardac. Barcelona. Universitat
Politcnica de Catalunya (UPC), Escola Universitria dEnginyeria Tcnica Industrial de Barcelona (EUETIB),
Departament dElectricitat, 2005. <http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/4925/4/03_Memria.pdf>.
[23-12-2008]

Resum de la informaci utilitzada per al treball:

En el subapartat 1.2.2.- (pgs. 5 i 6) del document es pot veure com el comportament del cor hum es pot
estudiar a partir de senyals elctrics que es reflecteixen en un electrocardiograma. Tamb shi analitzen les
diferents fases del cicle cardac i les seves caracterstiques.

Fig. 5.9. Exemple de ressenya webgrfica comentada

Cal tenir en compte que aix com als llibres leditorial acostuma a estar molt clara, en lmbit
dInternet parlem dentitat publicadora, ja que la majoria de documents no han estat
publicats per cap editorial. En realitat, no hi ha una norma universal sobre com resoldre aquest
tema. Cal observar per, com a referncia, lexemple anterior, en el qual sha especificat:

La universitat responsable de la publicaci (entitat publicadora)

Lescola universitria o facultat daquesta universitat
El departament daquesta escola universitria o facultat

Daquesta manera sha indicat amb precisi don prov la informaci.

5.8. ANNEXOS

Annexos obligatoris:

Al final de la memria cal inclourehi, al menys, dos annexos:

o ANNEX I: PLANIFICACI. Es tracta del conjunt de documents que es van presentar

al professorat a lhora de plantejar el treball (vegeu pg. 10 daquest dossier).

o ANNEX II: DIARI DE RECERCA. On es recullen totes les tasques portades a terme
durant la realitzaci del treball (vegeu pgs. 10 i 11 daquest dossier)

18
 Annexos opcionals:

Si a la memria shi vol afegir alguna informaci complementria que pugui ser dinters, es
pot fer en forma annex (a partir de lANNEX III). De cap manera sha dentendre que s
obligatori incloure aquests annexos a una memria i, per tant, noms es far en cas que ho
considerem oport.

Si sutilitzen, els annexos han de contenir informacions que complementin els continguts de la
memria. Per exemple: Taules de dades massa llargues com per ser incloses en el cos de la
memria, conjunts de fotografies, textos legals, fotocpies doriginals de documents dinters
especial, etc. Sacostumen a numerar utilitzant la notaci romana: ANNEX III, ANNEX IV, etc.

Sempre que la seva extensi ho permeti, els annexos senquadernaran juntament amb la
memria. Tot i aix, si sn massa llargs, es podran enquadernar en un document separat
anomenat ANNEXOS on hi constin clarament, tamb, totes les dades de la portada de la
memria.

NOTA: En cas de realitzar enquestes, en cap cas sinclouran en un annex els originals de les
enquestes contestades per la poblaci, ja que seria una informaci repetitiva que no aporta
res. S que seria adequat, en canvi, inclourehi els fulls de buidatge originals (vegeu pg. 37
daquest dossier).

5.9. AGRAMENTS

Opcionalment, desprs de la taula de continguts (5.3.) i abans de la introducci (5.4.), shi pot
incloure una redacci amb els AGRAMENTS, que tampoc es numera com a captol.

5.10. ORDRE DE CONFECCI DE LA MEMRIA

A lhora de confeccionar la memria es recomana seguir aquest ordre:

1r Ressenyar les fonts documentals amb els corresponents comentaris

2n Confeccionar el cos de la memria a net, tot explicant amb detall el treball
realitzat i els resultats obtinguts
3r Extreure les conclusions
4t Redactar la introducci
5 Escriure el resum/abstract
6 Fer la portada, paginar la memria i fer la taula de continguts

19
6. PAUTES DE PRESENTACI DE LA MEMRIA

6.1. EL PAPER

Format: DIN A4 Gramatge mnim: 80 g/m2 (estndard)

En cas que estigui justificat, shi poden incloure pgines ms grans en altres formats
normalitzats, sempre que es pleguin a DIN A4 de forma que es puguin enquadernar amb la
resta. Existeixen maneres de plegar normalitzades.

6.2. ELS MARGES

Mxim 2,5 cm per als marges superior i inferior

Mxim 3 cm per als marges esquerre i dret

Aquests marges sn els que acostumen a establir els processadors de textos per defecte. Si cal,
es poden reduir de manera raonable, per atenci amb el marge esquerre: s necessari que
sigui prou ample per a poder enquadernar la memria de manera que es pugui llegir sense
problemes.

6.3. EL TIPUS I GRANDRIA DE LA LLETRA

Segons les preferncies esttiques del/s autor/s, es pot escollir entre una gran varietat de tipus
de lletra, anomenats fonts (en catal foses, de fondre). La grandria estndard que es
recomana s lequivalent al tipus ARIAL 11.

Bsicament, existeixen dos tipus de lletres adequades per a documents cientfics:

Lletres romanes (serif): Tenen astes decoratives (en castell, serifas). Exemples:

Times New Roman 12

Palatino Linotype 11
Garamond 12
Bodoni MT 12

Lletres de pal sec (sans serif): No tenen aquestes astes. Exemples:

ARIAL 11
CALIBRI 12
TAHOMA 11
VERDANA 10

Cal recordar, per, que hi ha molts tipus de lletres que no sn adequats per a un treball:

Comic Sans Serif Lucida Handwriting Ransom Poster Bodoni

20
6.4. LA PAGINACI

La memria es presentar impresa a una sola cara. Les pgines han destar numerades
correlativament utilitzant leina corresponent del processador de textos, amb els nmeros a
la part inferior dreta.

Cal tenir en compte que tota la memria ha destar en un sol arxiu, o sigui, no fragmentada.
Per tal devitar problemes de paginaci (i tamb de marges), es recomana separar els
fragments de la memria en seccions (salt de secci). En cas de no dominar aquesta tcnica,
un truc fora til consisteix a comenar la numeraci a partir del zero (portada) i fer que el
nmero no aparegui a la primera pgina: Daquesta manera, la portada no sortir numerada.

6.5. LINTERLINEAT I ELS PARGRAFS

La distncia entre lnies o interlineat ser dentre 1 (senzill) i 1,5 espais. En qualsevol cas, la
divisi entre pargrafs sha de veure clara.

INTERLINEAT D1,5 ESPAIS: INTERLINEAT DE DOBLE ESPAI:

La separaci dels pargrafs es veu clara No es veu clara la separaci dels pargrafs

Fig. 6.1. Interlineat

6.6. LALINEACI DEL TEXT

El text ha destar justificat. Aix vol dir alineat tant al costat dret com a lesquerre.

ALINEAT A LESQUERRA (antiesttic) JUSTIFICAT

Fig. 6.2. Text justificat

21
6.7. LES ILLUSTRACIONS

Totes les illustracions (fotografies, grfics, imatges, etc.) que apareguin a la memria han de
portar el seu peu de foto i han destar numerades. El sistema ms senzill de numeraci
consisteix a ferho per ordre daparici, sense tenir en compte els captols ni apartats:

- Figura 1. (o Fig. 1.)

- Figura 2. (o Fig. 2.)
- Etc.

Daquesta manera, en el text, es podr fer referncia a cada imatge sense possibilitat de
confusi. Un exemple de com podria quedar integrada una illustraci en el text s el segent:

El projecte ITER, que ja sest portant a terme i en el qual hi participen molts pasos, consisteix a
construir la primera central elctrica de fusi nuclear del mn. De fet, noms s experimental i la
seva potncia ser molt baixa (500 MW) comparada amb les possibilitats reals de la fusi. En
realitat, 500 MW s la meitat del que normalment es pot
obtenir duna central nuclear de fissi del tipus PWR
(Pressurized Water Reactor), que s la ms comuna.

Per a tenir una idea de la complexitat del sistema, els

primers experiments es realitzaran el 2016 i continuaran
durant vint anys ms. La construcci de noves centrals
elctriques de fusi ser possible (i econmicament
rendible) depenent dels resultats.

Hi ha diverses raons per les quals fa falta tanta

experimentaci, algunes delles molt complicades. La
principal, per, s que es necessita invertir quantitats
enormes denergia per tal que els combustibles nuclears
estiguin prou calents per a mantenirse en estat de plasma.
Com que no podem utilitzar una reacci de fissi nuclear Fig. 6.3. Reactor de fusi nuclear
per a aquest propsit, necessitarem electricitat. Per tant, la
qesti s si lelectricitat obtinguda ser ms que la invertida o no. De fet, el que sespera s obtenir
deu vegades la potncia invertida, la qual cosa vol dir que la central elctrica ITER hauria de
consumir una potncia de 50 MW i subministrarne 500.

Per tal devitar problemes de maquetaci, totes les illustracions de la memria (fotografies,
dibuixos, grfics, etc.) shan de posar dins dun llen de dibuix.

6.8. LENQUADERNACI

Saconsella que la memria es presenti enquadernada amb espiral, amb una coberta de plstic
transparent i una contracoberta rgida o semirgida de cartr o de plstic.

22
7. LEXPOSICI ORAL AMB SUPORT INFORMTIC

El darrer pas del treball de recerca, un cop presentada la memria, s exposarlo davant dun
tribunal format per membres del professorat. En aquesta exposici ens centrarem, sobretot,
en el procs que hem seguit per realitzar tot el treball, tot aclarint quines parts ha realitzat
cada membre del grup en cas de treballs no individuals.

La presentaci es far amb el suport duna projecci realitzada en PowerPoint. s important

remarcar que aquesta projecci noms ha dillustrar lexposici oral i, que per tant, ha de
tenir el mnim de text possible: Es basar en imatges, grfics, frases curtes, ttols, etc.

Lexposici es desenvolupar seguint la segent estructura:

Ttol i objectius
Realitzaci del treball
Resultats
Conclusions

Aquestes parts correspondran a diferents diapositives, tal com sindica a continuaci:

PRIMERA DIAPOSITIVA: PORTADA

Sexplicar breument el ttol del treball i els objectius. Els objectius no shan descriure a la
diapositiva, sin que shan dexplicar oralment.

REALITZACI DEL TREBALL (Entre 3 i 6 diapositives)*

Sexplicar la realitzaci del treball, tot recolzant les explicacions en les diapositives. Tal com
sha comentat al principi, a les diapositives hi ha dhaver molt poc text i, per tant, els alumnes
hauran dexplicar el seu contingut. Hem de recordar que les diapositives no supleixen
lexposici oral, noms en sn un complement.

(*) 1 alumne: 3~4 diapositives.

2 alumnes: 4~5 diapositives.
3 alumnes: 5~6 diapositives.

Cal remarcar que aquesta part s la ms important, ja que, com que el tribunal ja ha llegit la
memria i ja nha pogut avaluar els resultats, es tracta de convncer els seus membres que
sha treballat molt.

RESULTATS (Entre 1 i 2 diapositives)*

Sexplicar els resultats obtinguts amb les mateixes pautes del punt anterior.

(*) 1 alumne: 1 diapositiva.

2 alumnes: 1~2 diapositives.
3 alumnes: 2 diapositives.

DARRERA DIAPOSITIVA: CONTRAPORTADA

Es comentaran les conclusions del treball, es donar per finalitzada lexposici i es preguntar
als membres del tribunal si desitgen fer alguna pregunta o volen algun aclariment.
23
TEMPS PREVIST

De forma orientativa, els temps previstos per a una exposici sn els segents:

Treball individual: 4~6 minuts

Grup de 2 persones: 5~8 minuts
Grup de 3 persones: 6~9 minuts

En cas de treball en grup:

- El temps dexposici de cada membre del grup ha de ser ms o menys igual.

- Cada membre del grup sha de centrar, principalment, en aquella part del treball on ha
participat ms.

ALGUNS CONSELLS

Cal assajar lexposici, tot calculant el temps dintervenci de cada alumne del grup de treball i
el temps total.

Es recomanable portar un gui escrit (per exemple, a m) en un full de paper amb els punts
principals a tractar i el seu ordre, per en cap cas lexposici pot consistir en una lectura
daquest gui.

Tenint en compte que lexposici es dur a terme davant dun tribunal, cal vestirse
adequadament a la situaci.

24
8. LLIURAMENT I ENVIAMENT DE MATERIALS

Memria: Sen lliurar un original enquadernat i tamb senviar en format digital a

ladrea demail que faciliti el professorat.

Presentaci PowerPoint: Senviar a ladrea demail que faciliti el professorat. Tamb

cal portarte una cpia de seguretat en pendrive o CDROM el dia de lexposici.

FORMAT DENVIAMENT DE LA MEMRIA:

Larxiu ha de ser un document de Microsoft Word (.doc, .docx, etc.) o b un .pdf

No pot estar fragmentat: Totes les parts del treball, inclosa la portada, han destar
en un sol arxiu.
El nom de larxiu ha de seguir el segent format:
Grup4t_CognomA_CognomB_CognomC_Memoria.doc

Per exemple: E4B_Benito_Blanch_Ribera_Memoria.doc

On Cognoms A, B i C sn els primers cognoms dels membres de lequip de treball

(En aquest cas es tractaria dun equip de 3 persones).
Larxiu no pot ocupar ms de 2 MBytes1

FORMAT DENVIAMENT DE LA PRESENTACI POWERPOINT

Larxiu ha de ser un document de Microsoft PowerPoint (.ppt, .pptx, .pps, etc.)

El nom de larxiu ha de seguir el segent format:
Grup4t_CognomA_CognomB_CognomC_Presentacio.ppt

Per exemple: E4B_Benito_Blanch_Ribera_Presentacio.ppt

On Cognoms A, B i C sn els primers cognoms dels membres de lequip de treball

(En aquest cas es tractaria dun equip de 3 persones).
Larxiu no pot ocupar ms de 2 MBytes2

1
Les imatges i grfics acostumen a ser els elements que ocupen ms memria. s per aix que, abans
dincloure aquests elements en un document, cal comprovar (i reduir) la seva resoluci/grandria i/o
comprimirles amb un programa adequat (Microsoft Photo Editor, Microsoft Picture Manager, etc.). En
cap cas sha dutilitzar fotografies directament obtingudes duna cmera digital o dun telfon mbil
sense tractarles abans.

Per tal de comprimir les imatges que es troben en un document de Microsoft es pot seguir el segent
procediment:

Se selecciona una imatge qualsevol, es clicka el bot dret i sexecuta:

Format dImatge > Imatge > Comprimir > Totes les imatges del document
2
IDEM

25
 ANNEX I TRACTAMENT DE DADES ESTADSTIQUES. LENQUESTA.

En alguns treballs de recerca (no pas en tots) cal manejar conjunts de dades mitjanant
lestadstica. En aquesta activitat es treballaran algunes nocions molt elementals daquesta
disciplina, que desprs es concretaran en un exemple: les enquestes. Tot i que molts dels
treballs no precisaran de tractament estadstic de dades, s convenient que tothom tingui
nocions daquest tema, tant per a la prpia formaci cultural (per exemple, per saber
interpretar les estadstiques que apareixen als mitjans de comunicaci) com per aplicarles a
daltres treballs que es puguin haver de realitzar en un futur (estudis posteriors, feina, etc.).

Vegem en quins casos lestadstica resulta til per a un treball o secci dun treball: (La llista
noms s orientativa)

S ADIENT utilitzar lestadstica en els segents casos:

- El tractament dun conjunt de mesures duna determinada magnitud sobre diferents

objectes del mateix tipus
EXEMPLE: Pesar bosses dun kg de mongetes comprades a diferents botigues amb una
balana de precisi
- Els estudis probabilstics (repetici dun mateix experiment gran nombre de vegades)
EXEMPLE: Tirar un dau moltes vegades
- Els estudis comparatius (amb gran nombre de comparacions)
EXEMPLE: Comparar les notes que treien els alumnes a 1r dESO i les que treuen a 4t
- La catalogaci o categoritzaci de qualitats de persones o b dobjectes
EXEMPLE: Comptar les persones que tenen el cabell negre, castany, ros, plroig, etc.
- La determinaci de la presncia o absncia duna qualitat en persones o b en objectes
EXEMPLE: Comptar els cotxes que van amb gasoil i els que no hi van
- El coneixement de lopini o les preferncies dun grup de poblaci o de tota la poblaci
sobre un tema
EXEMPLE: Preguntar quin s el color preferit de cadasc
- Etc.

NO ACOSTUMA A SER ADIENT utilitzar lestadstica quan realitzem les segents tasques:

- El tractament de mesures o qualitats allades

EXEMPLE: Prendre les mesures dun edifici existent i confeccionarne els plnols
- La realitzaci dexperiments no repetitius
EXEMPLE: Posar un tall de carn dins dun got de cocacola i observar qu passa
- El Disseny i/o confecci dun objecte
EXEMPLE: Fer els patrons duna camisa i confeccionarla
- Estudi/Anlisi/Descripci dun objecte, procs o fet concret (excepte en el cas que el
comparem amb un nombre suficient de casos similars)
EXEMPLE: Estudiar la histria duna famlia
- En general, els treballs de tipus creatiu
EXEMPLE: Fer una composici musical dun estil determinat
- Etc.

Dit aix, la decisi sobre la convenincia dutilitzar lestadstica o no ferho, dependr del bon
criteri de qui realitza el treball.

26
 ALGUNS CONCEPTES BSICS DESTADSTICA

Les DADES ESTADSTIQUES, o sigui, les que utilitzem per a lestudi, es poden obtenir de
diverses maneres:

- Realitzant experiments repetitius

EXEMPLE: Mesurant el pols de diversos atletes abans i desprs de crrer 100 m de sprint
- Portant a terme observacions
EXEMPLE: Comptant els arbres de cada tipus que hi ha a una ciutat
- Fent preguntes (enquestes)
EXEMPLE: Preguntant a la gent si utilitza bombetes de baix consum o no a casa seva
- Etc.

POBLACI o UNIVERS: La totalitat de les persones, objectes o fets (les unitats) sobre els
quals es fa lestudi.

Si estudiem les preferncies gastronmiques dels habitants dIgualada, la poblaci seria,

justament, els habitants dIgualada
Si ens limitem a les persones dentre 14 i 18 anys, la poblaci seria els habitants dIgualada
dentre 14 i 18 anys
Si ens limitem, encara ms, als alumnes de 4t dESO de linstitut, la poblaci seria els alumnes
de 4t dESO de linstitut

s molt important, en qualsevol estudi estadstic, deixar clar quina s la poblaci sobre la qual
es fa lestudi.

MOSTRA: Part de la poblaci de la qual obtenim les dades.

Tot i que obtenir dades de tota la poblaci seria el millor, moltes vegades aix resulta inviable
o poc prctic. En aquest cas, el que es fa s obtenirles noms duna part (subconjunt)
daquesta poblaci, amb la idea dextrapolarne el resultat a la totalitat. Aquesta part de la
poblaci sanomena la mostra. (Cal recordar que el terme poblaci no es refereix noms a
persones, sin que es pot referir a objectes o fets).

EXEMPLE: Suposem que tenim una fbrica de claus. Si, per a cada partida que fabriquem,
volgussim assegurarnos que els claus no ens surten ni massa curts ni massa llargs, costaria
massa temps i diners mesurarlos un per un. El que farem aleshores seria agafarne uns quants
a latzar i mesurarlos. Els claus mesurats serien la mostra, per la poblaci serien tots els
claus fabricats. Cal adonarse que, en cas que tots els claus de la mostra estiguin dins dels
lmits correctes, assumirem que tots els claus de la partida sn correctes (Tenint clar, aix s,
que hi ha un cert risc que no ho siguin).

CATEGORIA o CLASSE: Cada un dels resultats que es pot obtenir a lanalitzar una
caracterstica determinada de les unitats destudi (persones, objectes, fets). En un
diagrama de barres o en un histograma, les categories se solen representar sobre leix
dabcisses o eix X (horitzontal).

EXEMPLE: Si fem un recompte dels grups sanguinis duna poblaci de persones tindrem 4
categories: A, B, O i AB. Si a ms hi afegim el factor RH, en tindrem 8 (RH+ i RH per a cada grup
sanguini). En un diagrama de barres aix donar lloc a 4 o 8 barres respectivament.

27
 FREQNCIA: El nombre dunitats (persones, fets, objectes) que entren dins una
determinada categoria. En un diagrama de barres o histograma se sol representar sobre
leix dordenades o eix Y (vertical).

Aquesta definici correspon a la freqncia absoluta. Si es dna en tant per cent (%),
aleshores parlem de freqncia relativa.

Seguint amb lEXEMPLE anterior, si 200 persones fossin del grup sanguini A i 170 del grup
0, la categoria A tindria una freqncia de 200 i la categoria 0 una freqncia de 170. Per
tant, la barra corresponent a la primera categoria seria ms llarga que la corresponent a la
segona.

28
 EXEMPLE CONCRET: COM DISSENYAR UNA ENQUESTA

Un cas tpic on cal utilitzar lestadstica s en la realitzaci denquestes.

Segons una definici (adaptada) de Wikipedia: Una enquesta es un conjunt de preguntes

normalitzades que es fan a una mostra representativa de la poblaci amb la finalitat de
conixer estats dopini o fets especfics.

El conjunt de preguntes normalitzades s el que anomenem qestionari i s una eina

fonamental per a lenquesta.

Abans delaborar cada pregunta del qestionari caldr definir:

- LOBJECTIU de la pregunta (Qu volem saber exactament?)

- El TIPUS de pregunta que farem (Els comentarem tot seguit)
- Com presentarem el resultat (En veurem alguns exemples)

Els tipus de preguntes ms corrents del qestionari duna enquesta es poden classificar de
dues maneres diferents:

OBERTES o TANCADES i QUALITATIVES o QUANTITATIVES

PREGUNTES TANCADES: Lenquestat noms pot triar entre les respostes que se li proposen.
Cada resposta proposada correspon a una categoria: Aix sanomena categoritzaci a priori.

PREGUNTES OBERTES: Lenquestat pot respondre el que vulgui. Com que les categories
dependran de les respostes obtingudes, la subdivisi en categories es far un cop acabada
lenquesta: Aix es diu categoritzaci a posteriori.

PREGUNTES QUALITATIVES: Les respostes no sn numriques. Lordre en qu es donen els

resultats per categories no acostuma a ser important.

PREGUNTES QUANTITATIVES: Les respostes sn numriques. Els resultats sacostumen a

presentar en categories ordenades (de ms petit a ms gran o viceversa).

Daix nobtenim quatre combinacions. Per tant, les preguntes podran ser:

PREGUNTES QUALITATIVES QUANTITATIVES

TANCADES 1. Qualitativa tancada 2. Quantitativa tancada
OBERTES 3. Qualitativa oberta 4. Quantitativa oberta

En un qestionari, no s necessari que totes les preguntes siguin del mateix tipus, o sigui que
es poden barrejar.

29
 TIPUS DE PREGUNTES DUN QESTIONARI PER A UNA ENQUESTA

1. Pregunta qualitativa tancada: En podem distingir dos subtipus:

1a) Dicotmica o binria (Noms hi ha dues respostes possibles):

OBJECTIU: Conixer el percentatge de la poblaci que disposa de bicicleta prpia.

PREGUNTA: Tens bicicleta prpia?
RESPOSTES:
Si
No

1b) De resposta mltiple (Hi ha ms de dues respostes possibles):

OBJECTIU: Saber a quin municipi viuen els alumnes de linstitut.

PREGUNTA: On vius?
RESPOSTES:
A Igualada
A dena
A Sta. Margarida de Montbui
A Vilanova del Cam
A cap dels municipis anteriors

Observem com es podrien PRESENTAR ELS RESULTATS daquesta pregunta (Recordem que
aix cal pensarho abans de dissenyar la pregunta):

TAULA DE DADES

Igualada 403 DIAGRAMA CIRCULAR

dena 72 Percentatges
Sta. M. de Montbui 154
Vilanova del Cam 177
Altres 48 Altres
TOTAL 854
5,62%

DIAGRAMA DE BARRES
Alumnes segons municipi
Vilanova
450 403 del Cam
400
20,73%
Igualada
Nombre d'alumnes

350
300 47,19%
250 Sta. M.
177
200 154 de
150 Montbui
100 72
48 18,03%
50 dena
0 8,43%
Igualada dena Sta. M. de Vilanova del Altres
Montbui Cam

FREQNCIA CATEGORIES o CLASSES FREQNCIES

No segueixen cap ordre en particular
ABSOLUTA Les barres estan separades
RELATIVES

30
2. Pregunta quantitativa tancada:

OBJECTIU: Avaluar el grau de satisfacci amb la lectura duna novella determinada.

PREGUNTA: Tha agradat la novella El perfum de Patrick Suskind?
RESPOSTES:

Gens (1) Poc (2) Ni fu ni fa (3) Bastant (4) Molt (5)

3. Pregunta qualitativa oberta:

OBJECTIU: Saber quins programes de televisi agraden ms.

PREGUNTA: Quin s el teu programa de televisi preferit?
RESPOSTA: (Lenquestat pot contestar lliurement)

4. Pregunta quantitativa oberta:

OBJECTIU: Saber quant cobren els enginyers a la seva primera feina en acabar la carrera.
PREGUNTA: Quin s el teu sou brut anual? (Pregunta adreada noms al collectiu anterior)
RESPOSTA: (Lenquestat pot contestar lliurement)

En aquest cas, es podrien PRESENTAR ELS RESULTATS daquesta manera (Recordem novament
que aix cal pensarho abans de dissenyar la pregunta):

HISTOGRAMA
Salari brut per any 1a feina enginyers

30,00%
26,17%
25,00%
22,43%

20,00%
Percentatge

16,82%

15,00%
12,15%

10,00%
7,48%
6,54%
4,67%
5,00% 3,74%

0,00%

0
00
00

0
00

00

00

00

00

00
.0
.0

5.

0.

5.

0.

5.

5.
10
<5

~1

~2

~2

~3

~3

>3
0~

00

00

00

00

00
00

.0

.0

.0

.0

.0
5.

10

15

20

25

30

FREQNCIA CLASSES o CATEGORIES

RELATIVA Estan ordenades de ms petit a ms gran
Les barres estan juntes per donar sensaci de continutat

Cal aclarir que les categories shan establert per intervals i que aquests intervals shan decidit a
partir de les respostes rebudes (Categoritzaci a posteriori).

NOTA: s normal que alguns dels enquestats no vulguin o no spiguen qu respondre. Per a
aquests, cal establir una categoria addicional de NS/NC (no sap/no contesta).
31
 1a ACTIVITAT:

Desprs dels dos exemples que es donen de cada tipus de pregunta, redactan dues ms per
tal dassolir lobjectiu que es proposa en cada cas.

1. PREGUNTES QUALITATIVES TANCADES

1a) DICOTMIQUES o BINRIES

OBJECTIU: Esbrinar el percentatge de la poblaci que ha viatjat a lestranger.

PREGUNTA: Has viatjat a lestranger?
RESPOSTES:
S
No

OBJECTIU: Saber el percentatge de poblaci que creu en l'horscop.

PREGUNTA: Creus en l'horscop?
RESPOSTES:
Si
No

OBJECTIU: Esbrinar el percentatge de la poblaci que coneix el seu grup sanguini.

PREGUNTA: ___________________________________________________________________
RESPOSTES:

_____________

_____________

OBJECTIU: Saber quina de les dues llenges oficials a Catalunya s la preferida a lhora de
llegir.

PREGUNTA: ___________________________________________________________________
RESPOSTES:

_____________

_____________

1b) DE RESPOSTA MLTIPLE

OBJECTIU: Conixer les preferncies de la poblaci quant a lectura de novelles.

PREGUNTA: Quin tipus de novelles tagrada ms llegir?
RESPOSTES:
daventures
policaques
juvenils
de terror
de viatges
histriques
altres

32
OBJECTIU: Anlisi de les principals dificultats de lalumnat amb lassignatura de Matemtiques.
PREGUNTA: Quina part del temari desenvolupat a 4t dESO tha semblat ms senzilla?
RESPOSTES:
Estadstica
Probabilitat
Radicals
Polinomis
Equacions i sistemes
OBJECTIU: Conixer els diaris ms llegits a la comarca de lAnoia.

PREGUNTA: ___________________________________________________________________
RESPOSTES:

OBJECTIU: Fer el recompte de les diferents religions dels alumnes de linstitut.

PREGUNTA: ___________________________________________________________________
RESPOSTES:

2. PREGUNTES QUANTITATIVES TANCADES

OBJECTIU: Saber el grau de satisfacci amb els graded readers que es fan llegir a linsititut.
PREGUNTA: En general, tagraden els graded readers que et fan llegir a linstitut?
RESPOSTES:

Gens (0) Molt poc (1) Poc (2) Migmig (3) Molt (4) Moltssim (5)

OBJECTIU: Anlisi de la correspondncia entre resultats i la percepci obtinguda per lalumne

quant a lestudi de lassignatura de Matemtiques.
PREGUNTA: Valora de 0 a 6 (0=gens, 6=molt) si creus que els resultats obtinguts de
Matemtiques estan dacord amb les hores que dediques a lestudi
RESPOSTES:

0 1 2 3 4 5 6

33
OBJECTIU: Avaluar el grau dadmiraci que desperta lescultura del cavall de lautor Carles
Mata.
PREGUNTA: ___________________________________________________________________
RESPOSTES:

OBJECTIU: Conixer en quina mesura la gent segueix les recomanacions de les autoritats
sanitries quant a nutrici.
PREGUNTA: ___________________________________________________________________
RESPOSTES:

3. PREGUNTES QUALITATIVES OBERTES

OBJECTIU: Saber els graded readers que ms han agradat als alumnes.
PREGUNTA: De tots els graded readers que has llegit a linstitut, quin s el que ms tha
agradat?

OBJECTIU: Esbrinar el coneixement que t la poblaci dels possibles efectes nocius de les
radiacions emeses per els telfons mbils.
PREGUNTA: Quins efectes creus que pot tenir l's abusiu del mbil sobre la salut?

OBJECTIU: Saber els gustos de la poblaci pel que fa als grups musicals dIgualada.

PREGUNTA: ___________________________________________________________________

OBJECTIU: Conixer les principals preocupacions dels habitants de lAnoia quant a problemes
mediambientals.
PREGUNTA: ___________________________________________________________________

4. PREGUNTES QUANTITATIVES OBERTES

OBJECTIU: Saber el temps mitj que els/les alumnes passen llegint.

PREGUNTA: Quantes hores dediques a llegir, a la setmana?

OBJECTIU: Conixer el contingut de fruita en la dieta.

PREGUNTA: Quantes peces de fruita prens per setmana?

OBJECTIU: Saber les diferents quotes dhipoteca que paguen les famlies cada mes.

PREGUNTA: ___________________________________________________________________

OBJECTIU: Esbrinar el temps que els alumnes que toquen algun instrument es dediquen a
practicar.
PREGUNTA: ___________________________________________________________________

34
 2a ACTIVITAT

El professor assignar un nmero a cada alumne del grup classe.

Tots els alumnes ompliran el qestionari.
Cada alumne dir en veu alta el que ha respost, mentre els altres apuntaran el resultat a la
casella corresponent de la pgina segent.
Desprs danotar les respostes, es far el buidatge de lenquesta (fulls posteriors) i es
realitzaran els exercicis proposats.

QESTIONARI

El MEU NMERO S EL:

1a PREGUNTA: Tipus 1a) Qualitativa tancada dicotmica

OBJECTIU: Saber el percentatge dalumnes que fan servir el menjador escolar.

PREGUNTA: Utilitzes regularment el servei de menjador escolar? (Al menys un dia a la
setmana)
RESPOSTES:

Si
No

2a PREGUNTA: Tipus 1b) Qualitativa tancada de resposta mltiple

OBJECTIU: Saber els mitjans de transport que utilitzen els alumnes per anar a linstitut.
PREGUNTA: Com vens a linstitut? (El sistema ms habitual que utilitzis)
RESPOSTES:
a) A peu
b) En bicicleta
c) En autobs
d) En moto
e) En cotxe
f) Altres

3a PREGUNTA: Tipus 4) Quantitativa oberta

OBJECTIU: Saber el temps de trajecte dels alumnes de casa seva a linstitut cada mat.
PREGUNTA: Quanta estona tardes cada mat des de casa teva fins a linstitut? (La majoria de
dies)
RESPOSTA: _________ (s lliure: Per exemple, 1:15, seria una hora i quart).

35
 FULL DE RESPOSTES (Cal recollir les respostes dels companys, per nmero)

1a PREGUNTA: Al mat, esmorzes a casa teva abans danar a linstitut?

RESPOSTES: SI / NO

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Calcula el percentatge dalumnes que utilitzen el servei de menjador escolar

Presenta el resultat en un diagrama circular

2a PREGUNTA: Com vens a linstitut? (El sistema ms habitual que utilitzis)

RESPOSTES: a=A peu / b=En bicicleta / c=En autobs / d=En moto / e=En cotxe / f=Altres

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Calcula les freqncies absolutes i relatives.

Presenta el resultat en un diagrama de barres.

3a PREGUNTA: Quanta estona tardes cada mat des de casa teva fins a linstitut? (La majoria de dies)
RESPOSTA: Lliure (per exemple 1:15 seria una hora i quart).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Calcula la mitjana aritmtica , la mediana Me, la desviaci tpica i el coeficient de variaci C.V.
Presenta els resultats en un histograma:
(Cal trobar el recorregut r, decidir el nombre dintervals i calcular les freqncies absolutes i relatives de cada classe)
36
 FULL DE BUIDATGE

EXEMPLE: (Correspondria a la pregunta: A quin municipi vius?)

CATEGORIA RECOMPTE FREQNCIA

(Resposta)
Igualada IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII II .................................... 403
dena IIIII IIIII IIIII IIII ................................................................. 72
Sta. M. de Montbui IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII ....................................................... 154
Vilanova del Cam IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII III ................................................... 177
Altres IIIII IIIII I ............................................................................ 48
TOTAL 854

1a PREGUNTA: Utilitzes regularment el servei de menjador escolar? (Al menys un dia a la

setmana)

CATEGORIA RECOMPTE FREQNCIA

(Resposta)
SI
NO
TOTAL

2a PREGUNTA: Com vens a linstitut? (El sistema ms habitual que utilitzis)

CATEGORIA RECOMPTE FREQNCIA

(Resposta)
a) A peu
b) En bicicleta
c) En autobs
d) En moto
e) En cotxe
f) Altres
TOTAL

3a PREGUNTA: Quanta estona tardes cada mat des de casa teva fins a linstitut? (La majoria
de dies)

CLASSE
(Interval de la RECOMPTE FREQNCIA
resposta)

TOTAL
37
 ANNEX II REDACCI DUN INFORME. LESTIL IMPERSONAL.

Quan hem realitzat un treball, cal que siguem capaos de posarlo per escrit de forma
ordenada per tal que els altres, en llegir el nostre text, puguin entendre de manera acurada
all que hem fet i les seves implicacions. Lxit duna memria rau, en gran mesura, en la
qualitat de la seva redacci. En aquesta activitat ens ocuparem justament daquest aspecte,
que s de vital importncia per a qualsevol tipus de treball acadmic.

Hem de recordar que, tal com sha dit a lactivitat 11, lestil de redacci adient per al cos duna
memria s lIMPERSONAL. Per tal daclarir aquest punt, vegem un fragment escrit en estil
PERSONAL:

Quan he comparat els dos autors he pogut veure que, quan fan referncia als mateixos fets,
ho relaten des de punts de vista totalment oposats, fins al punt que, de vegades, em semblava
que parlessin de situacions diferents. Aix mha donat una idea clara de la gran distncia que
hi ha entre les seves ideologies.

Tot i que el text s correcte, lestil no s massa propi dun treball cientfic. Sense canviarne
gens el significat, s molt millor redactarlo de forma IMPERSONAL:

Comparant els dos autors sha pogut veure que, quan fan referncia als mateixos fets, ho
relaten des de punts de vista totalment oposats, fins al punt que, de vegades, sembla que
parlin de situacions diferents. Aix dna una idea clara de la gran distncia que hi ha entre les
seves ideologies.

Tamb s acceptable utilitzar LA PRIMERA PERSONA DEL PLURAL. Aix s el que sanomena
el plural de modstia per, atenci! Aquesta primera persona del plural inclou no noms
lautor o autors, sin tamb el lector. En aquest sentit, s correcte dir: Al captol anterior hem
comprovat... (ja que el lector tamb ha pogut comprovarho al llegir la memria) per, en
canvi, no s acceptable: Hem entrevistat el director duna fbrica de cermica (ja que el
lector no lha entrevistat).

Un exemple dutilitzaci del plural de modstia s aquest:

En lapartat anterior hem pogut veure la influncia del clima en la dieta tpica de les diferents
zones que hem estudiat. Acte seguit, analitzarem els efectes daquestes diferncies sobre
lesperana de vida de les seves poblacions.

(o tamb: sha pogut veure, estudiades i sanalitzar)

38
Un cas concret on aix s molt til s quan es demana alguna cosa al lector (exhortaci):

Adonemnos que dos dels productes daquesta reacci qumica sn gasos defecte hivernacle.

(O tamb: Cal adonarse, Notis... per Adonis el lector, tot i que s una expressi molt
formal, potser s una mica massa forada per al nivell de secundria)

Tot seguit sexplica, pas a pas, un experiment que podria haver estat realitzat en lmbit dun
treball de recerca. La tasca consistir en redactarlo duna forma coherent i elegant, tal com ho
farem a lhora descriure una memria.

Lexperiment ha consistit en el segent:

Existeixen un conjunt de tcniques de manipulaci psicolgica que es coneixen com La lliure

submissi consentida.

Aquestes tcniques tenen per finalitat fer que una persona prengui una decisi creient que ho
fa lliurement quan, en realitat, ha estat vctima duna manipulaci.

Una de les tcniques ms senzilles s coneguda com la pregunta prvia. Consisteix a fer una
pregunta abans de fer una petici (en comptes de fer la petici directament) per tal
dincrementar el percentatge de respostes positives a la petici.

El camp on semmarquen aquestes tcniques s el de la psicologia social.

OBJECTIU:
Comprovar sobre el terreny lefectivitat de la tcnica de la pregunta prvia.

TREBALL DE CAMP:
Ens hem vestit de manera que la nostra indumentria no pogus despertar recels.
Hem anat a la Rambla dIgualada.
Hem parat a 50 persones (Grup A) per demanar-los 40 cntims dEuro per trucar, explicant-los
que tenem un problema.
Hem parat a 50 persones ms (Grup B) i hem fet el mateix per, abans de demanar-los els
diners i explicar-los el mateix problema, els hem preguntat on era lAvinguda Barcelona.

RESULTATS:
5 persones del Grup A ens ha donat els diners.
18 persones del Grup B ens ha donat els diners.

En tots els casos, desprs dobtenir els diners, els hem tornat explicant als subjectes que noms
es tractava dun experiment i els hem agrat la seva collaboraci.

Amb aquestes dades, redacta linforme corresponent en estil impersonal procurant seguir la
segent estructura:

INTRODUCCI
OBJECTIUS
REALITZACI DE LEXPERIMENT
RESULTATS OBTINGUTS
CONCLUSI

39
Per, atenci! No posis cap daquests 5 ttols: Ho has dexplicar de forma fluda intentant
enllaar correctament les parts i separant les idees per pargrafs (una idea, un pargraf).

Pots afegirhi detalls de la teva invenci com, per exemple, la manera que us heu vestit i per
qu, el problema que heu explicat als subjectes que teneu, etc.

Per acabar, pots prendret la llibertat de canviar lordre daparici dels punts de la descripci
de lexperiment quan ho consideris convenient.

40