9.El catalanisme conservador de la Lliga Regionalista 9.

1Les bases del catalanisme La seva

base estarà formada per l’Església —molt polititzada—, burgesos se sentien exclosos en el
sistema polític de la Restauració i també d’altres que s’havien vists molt afectats per la pèrdua
de les colònies d’ultramar. Era una burgesia capaç d’impulsar moviments artístics com el
modernisme, molt cosmopolita i desitjosa d’equiparar-se amb Europa. D’aquest catalanisme
polític van sorgir principalment dues tendències: la conservadora, molt lligada a l’Església; i
una altra de tall progressista i lliurepensadora.9.2 El catalanisme republicà:Del federalisme de
Pi i Margall en deriva el grup a l’entorn de Valentí Almirall, que trenca els postulats del
margallistes i parla de federalisme nacionalista,posant l’accent en l’autogovern i no tant en els
municipis. Ell serà el primer en fundar una entitat catalanista, el Centre Català (1882), que
aglutina diferents sectors —professors, burgesos, periodistes—, dels quals uns s’escindiran
cercant una ideologia més conservadora, formant així la Lliga de Catalunya (1887). El
republicanisme catalanista progressista romandrà a l’ombra durant un període, fins poc abans
de la II República.9.3.El catalanisme conservador laic:La Lliga de Catalunya (1887) es forma,
com ja hem dit, a partir de persones d’un tarannà més conservador, especialment intel·lectuals
i comerciants. Es tracta d’un moviment lligat a la producció industrial, del qual en formarà part
J.M. Viver i Flaquer i alguns artistes modernistes europeistes com Santiago Russinyol,
Maragall.La Lliga de Catalunya impulsa diferents campanyes entre els que cal destacar:La
defensa del codi civil català (1889),El Memorial de Greuges presentat a la Reina Regent
(1888).9.4 El catalanisme conservador catòlic:El catalanisme conservador catòlic tingué una
forta presència en les comarques interiors catalanes i era un moviment bastant antiliberal. Es
va aglutinar al voltant de la Veu de Montserrat (1878-1900) i del Nucli del vigatanisme. Les
seves principals figures foren J. Torres i Bages (La Tradició Catalana, 1892). El catalanisme
conservador sabia utilitzar una combinació d’església i premsa, i tenia coses en comú amb el
carlisme, tot i que se’n va desmarcar.9.5 La Unió Catalanista:La Unió Catalanista, el primer
gran partit polític catalanista, sorgeix el 1891, en un intent d’unir-se de la Lliga de Catalunya i la
Lliga Regional (1890) que havia entroncat amb la tradició catalanista catòlica.La Unió
Catalanista s’aglutinarà entorn de la Veu de Catalunya i de personatges com Prat de la
Riba.9.6:Les Bases de Manresa:Les Assemblees itinerants foren unes assemblees
monotemàtiques impulsades per la Unió Catalanista que tingueren lloc entre 1892 i 1900 (quan
s’establiren a Barcelona). La primera assemblea fou la de les Bases de Manresa en la qual no
hi assistirien ni els catalanistes progressistes ni els catòlics. Les bases, per tant, serviren
sobretot per a definir l’ideari del catalanisme conservador.9.7La Lliga Regionalista:Després
d’Unió Catalanista, però, es van crear diferents grups: alguns volien apostar per la seva
intervenció en política (grup entorn de La Veu), mentre que d’altres, els de l’entorn de La
Renaixença, defensaven la seva permanència a la societat i la influència cultural.Finalment el
sector polític s’escindirà de la mà de personatges com Prat de la Riba o Domènech i Muntaner,

i donaran lloc el 1901 a la Lliga Regionalista que es presenta a les eleccions de 1901 amb la
Candidatura dels Quatre presidents escombrant els dinàstics —que no tornaran a aixecar cap
— de la circumscripció de Barcelona, i derrotant també el partit de Lerroux, Unión Republicana.
Així, a Barcelona s’estableix un bipartidisme entre republicanisme i Lliga.9.8Centre
Nacionalista Republicà:La Lliga també patirà una escissió el 1904 deguda a la visita d’Alfons
XIII a Barcelona i la conseqüent escridassada. D’aquesta escridassada en derivaran dues
interpretacions per part de la Lliga, i, en conseqüència, dues formes d’entendre el catalanisme:
(Possibilistes:no importa la forma de govern i els que sí que els importa la forma de
govern)D’aquesta escissió en naixerà el 1904 El poble català que constituirà un bloc
catalanista d’esquerres amb un ideari polític federal. El poble català apareixerà com a
setmanari, però el 1906 serà ja un diari. També Centre Nacionalista Republicà. 9.9.Solidaritat
Catalana.a) Com neix:Solidaritat catalana neix per fer front als coneguts fets del Cu-cut
(25/11/1905). Després de la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines i de la pèrdua contra EUA,
els militars estaven susceptibles. A Barcelona se celebrava l’octubre de 1905 una victòria
electoral dels catalanistes —el banquet de la victòria— i en el setmanari del Cu-cut es
publicaven uns acudits sobre ambdues temàtiques.La conseqüència de la publicació fou el
saqueig per part de 300 oficials de la seu del Cu-Cut i de la seu de la Veu de Catalunya. En
resposta a aquest saqueig, les autoritats en feren cas omís fins que publicaren el 1906 la llei
de jurisdiccions segons la qual quedava sota la jurisdicció militar qualsevol insult a l’exèrcit i a
la pàtria.Aquests fets foren considerats com un atac al cor del catalanisme i a la societat
catalana que decidiren unir-se sota unes úniques sigles per anar a les eleccions.La qüestió
catalana continuava essent un malson a Madrid, especialment pels polítics de la Restauració,
la Lliga era titllada de separatista tot i que no seria fins a Estat Català quan sorgiria una entitat
plenament independentista. b) Participació.Així doncs, Solidaritat Catalana neix com un intent
d’unificació de les diferents famílies catalanistes. En ella hi conviuen des dels carlins, passant
per la Lliga fins als republicans no lerrouxistes, ni d’altres nuclis. Solidaritat obtingué 41 de les
44 actes enviades al Congrés.9.10El Partit Lerrouxista:Dins del marc de Unió Republicana,
Lerroux creà el seu propi partit a Barcelona. Podem dir que fou el primer partit de masses que
actuà d’una forma totalment populista amb elements com les meriendas fraternales. Lerroux
assimilava catalanisme a conservadorisme i burgesia, així que no formà part de Solidaritat
Catalana.Amb nou segle, Lerroux s’anirà conservaduritzant, mentre que les classes populars
republicanes convergiran amb el catalanisme liberal progressista democràtic republicà —el que
havíem deixat al Centre Català— donant lloc finalment a ERC. 9.11Estratègia política del
catalanisme:Les característiques comunes de tots els moviments catalanistes intenten fixar i
codificar els referents de la cultura catalanista a partir d’una estratègia política de participació
en la societat civil. El catalanisme feu un procés de coneixença del país amb elements com els
següents:folklore,excursionisme,diada Història,monestirs,modernisme,la senyera amb les
quatre barres,Música.El principal problema del catalanisme durant tot aquest període fou la
impossibilitat de constituir una unitat degut a la gran heterogeneïtat del moviment.

13.L’autonomia catalana, el seu abast i els seus límits. 13.1 L’estatut de Núria: redactat per 45
membres elegits pels partits judicials catalans, reunits des del juny del 31 i prenent com a base
l’intent d’estatut elaborat per la Lliga el 1919.L’Estatut és fortament retallat a Madrid. Ja no
parlem d’un pacte de forma bilateral i això s’observa clarament en el procés que va seguir
l’Estatut de Núria (juny del 1931), que després de ser aprovat l’agost del 31 pels ajuntaments i
pel poble de Catalunya —s’aprovà abans que la Constitució— és molt retallat el setembre del
1932 quan s’aprova a Madrid, tot i la pressió catalana a través de manifestacions. Es canvia el
model territorial d’estat, però no cap a un estat federal, sinó cap a un estat integral que pot
reconèixer l’autonomia a aquelles regions que ho sol·licitin (ho feren Catalunya; País Basc i
Galícia no arribaren a temps).13.2 Les noves competències:El novembre de 1932, ERC
guanyava les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Macià seria nomenat president
fins que morí, el 25 de desembre del 1933, essent substituït per Lluís Companys. La
Generalitat republicana es trobarà amb moltes dificultats per fer efectius els traspassos de
competències però no només això, sinó que no rebrà els recursos per fer front a les
competències traspassades. 13.3.L’activitat de la Generalitat republicana:Una de les principals
accions de la Generalitat republicana fou la llei de contractes de conreu, amb la que pretenia

posar fi al plet rabassaire que mantenia enfrontats a la Unió de Rabassaires (1922) i l’Institut
Agrícola de Sant Isidre. La voluntat de la Unió de Rabassaires era poder accedir a la propietat
de la terra i la nova llei ho permetia. La instauració de la nova llei provocà, però, que els
parlamentaris de la Lliga abandonessin el Parlament i que no retornessin fins que la llei fos
declarada inconstitucional.Sembla ser que entre d’altres fenòmens, aquesta negació per part
del Madrid conservador de la llei aprovada a Catalunya precipità, a l’octubre, els fets de la
Revolució de 1934, un moviment de vaga, revolucionari i insurreccional. A Astúries una vaga
general és fortament reprimida per Franco, i a Catalunya, Companys declara l’estat català.—la
declaració feu que els membres del grup “La unió” s’escindissin d’ERC. Podem veure alguns
factors que precipitarien la decisió de Companys:(-Escalada de l’autoritarisme a Europa que
feia que la democràcia es veiés qüestionada. Companys faria, segons aquesta versió, una
apel·lació a la democràcia.-Considerant que Catalunya era el baluard i el bastió de la
República, pot veure’s com un intent d’aplicar les seves influències.-Un via per a preservar
l’autogovern aconseguit, a imitació de l’acció de Macià.)El què succeí però, és que tot el govern
de la Generalitat fou empresonat i es suspengué l’autonomia el gener del 35. A canvi
s’imposava de nou la figura del governador general de Catalunya, càrrec que fou ocupat per M.
Portela, J. Pich i Pon, I. Villalonga i F. Escales.