Professional Documents
Culture Documents
ATENCIÓ EN EL DOL
ABANS DE COMENÇAR...
• La mort i el dol són dos mots que sense ser tabú, a la nostra societat
s’eviten
• Vivim en un món que cerca la bellesa, el plaer, la felicitat, l’èxit, la
vida i que per contra defuig la lletjor, el patiment, la tristesa, el fracàs,
la mort, sense adonar-se que no existirien els uns sense els altres.
• Quan algú viu de prop la mort d’un ésser estimat es sent estrany,
fora de lloc, perquè al dolor per la pèrdua s’hi suma la incomprensió
d’aquells que ens envolten, que no saben que dir o amb tota la bona fe
ens volen animar a passar pàgina
Acompanyament en el dol
• Qui està de dol té dret a estar trist, a plorar, a estar malament i qui
l’envolta només pot estar allà, escoltar-lo i acompanyar-lo.
• La frase “t’acompanyo en el sentiment”, que ara sona buida i ha
perdut bona part del seu sentit, significa exactament això,
acompanyar el dol.
Acompanyament en el dol
EL DOL
“Es denomina DOL al procés psicològic que es produeix a partir d’una
pèrdua. La paraula prové de dos vocables d’origen llatí “dolus” que
significa dolor i “duellum”, que significa desafiament (...).
TIPUS DE DOL
Les definicions de diferents tipus de dol es fan respecte a la durada del
procés i l’expressió de diferents reaccions de diversa índole.
DOL ANTICIPAT
S’anticipa la mort i inclou símptomes i processos del dol normal.
Permet integrar la realitat de forma gradual, resoldre assumptes
inacabats amb el malalt, canviar esquemes sobre la vida i la pròpia
identitat i fer plans pel futur.
Acompanyament en el dol
DOL ABSENT
Els sentiments i el procés de dol estan absents; és com si no hagués
passat res. Es nega la mort de la persona o s'està en un estat de
commoció.
DOL RETARDAT
La persona manté el control sobre la situació sense expressar cap
tipus de patiment. Es tracta d’una reacció de negació, de shock, davant
d’una pèrdua que s’ha produït de manera inesperada, sobtada. Inclús
es pot donar un comportament de falsa eufòria. Pot derivar en un dol
complicat.
Acompanyament en el dol
DOL ENMASCARAT
La persona experimenta símptomes, somatitzacions que li causen
dificultats i patiment però no les associa a la pèrdua. En aquests
casos les persones visiten freqüentment el metge.
Acompanyament en el dol
DOL CRÒNIC
El dolor inicial de la pèrdua no remet amb el pas del temps.
DOL NO ANTICIPAT
A conseqüència d'una pèrdua sobtada, la recuperació sol ser
complicada ja que la família no sol ser capaç de fer-se càrrec de les
implicacions que suposa la pèrdua. Hi ha desconcert, ansietat i
depressió.
Acompanyament en el dol
DOL ABREVIAT
És una forma breu de dol normal, a on es substitueix ràpidament la
pèrdua perquè el vincle era lleu.
DOL PATOLÒGIC
La persona se sent impotent davant el dolor de la pèrdua i es trenca
el seu equilibri psicofísic. Pot tenir una durada, seqüeles i
conseqüències imprevisibles.
Acompanyament en el dol
LA PÈRDUA
TIPUS DE PÈRDUES
Familiars/ En un mateix Materials Etapes evolutives
Amics
PÈRDUES RELACIONALS:
Separacions i/o divorcis, abandonaments, mort de persones properes, ruptures
familiars o d'amistats, avortaments, etc. La majoria de dols es troben dins
d'aquesta tipologia.
PÈRDUES DE CAPACITATS:
Les que tenen a veure amb perdre capacitats físiques i/o mentals per a
malalties.
Acompanyament en el dol
PÈRDUES MATERIALS:
Pèrdues d'objectes o possessions.
PÈRDUES EVOLUTIVES:
Les pròpies dels canvis d'etapa, per exemple la vellesa, la jubilació, la crisis dels
quaranta, etc..
Aïllament social
Evitar recordatoris
Sospirar
Atresorar objectes
CAL PARLAR AMB ALGÚ SOBRE EL NOSTRE DOL SI TENIM ALGUN DE LES
SEGÜENTS REACCIONS:
PENSAMENTS DE SUÏCIDI que van més enllà del desig d"estar mort" o de
poder reunir-nos amb el nostre ésser estimat.
SÍMPTOMES FÍSICS que ens impedeixen portar una vida normal. Descuit de
la pròpia salut.
FASES DEL
PROCÉS DE DOL
Acompanyament en el dol
1. SHOCK/NEGACIÓ
2. IRA
3. PACTE/NEGOCIACIÓ
4. DEPRESSIÓ
5. ACCEPTACIÓ
Acompanyament en el dol
Cal saber desxifrar aquests codis, ja que ens donen idea de com es troba la
persona en el seu procés i què és el que està disposat a acceptar.
La negació és més intensa enfront d’un diagnòstic brusc o prematurament,
perquè el malalt no ha tingut temps de passar per les etapes del procés fins a
arribar a l'acceptació. Existeixen 3 nivells:
o Acceptació malaltia
o Acceptació risc
o Acceptació possible mort
Cal tenir en compte la disposició de la persona.
La negació parcial és habitual.
La negació funciona com un amortidor.
Acompanyament en el dol
4. FASE DEPRESSIÓ
5. FASE ACCEPTACIÓ
Hi ha poques emocions.
No volen visites.
La persona té pau i té la sensació que el cicle s'ha completat.
Acompanyament en el dol
QUINS SENTIMENTS
EXPERIMENTO?
Acompanyament en el dol
SHOCK-INSENSIBILITAT:
És com si li estigués passant a un altre...
Com vivint entre núvols, res sembla real o et sents esmussada, com un autòmat,
incapaç de reaccionar.
Aquest atordiment inicial té sentit: et protegeix, esmorteeix la dura realitat mentre
et vas fent a la idea.
NEGACIÓ / INCREDULITAT:
Impossibilitat de creure que ha mort. No pot ser veritat!
Durant un temps penses i actues com si el teu ésser estimat continués viu. Sona
el telèfon i, per un instant, penses que és ell. No has perdut l'esperança que torni.
El busques, esperes.
Acompanyament en el dol
ENUIG / RESSENTIMENT:
Per què ha passat?. ¡Aquests maleïts metges la van deixar morir!. Com em
deixes ara amb tot el que et necessito?. Tots segueixen vivint com si res hagués
passat!.
Estàs rabiós contra tots i contra tot. El ressentiment forma part del teu dolor i és
normal. No lluitis contra ell. Deixa que surti. A mesura que el teu dolor es vagi
calmant ira disminuint.
Acompanyament en el dol
POR / ANGOIXA:
Què serà de mi?
És com si el teu el món s'hagués aturat. Et sents inquiet/a, confús/a,
desemparat/a, desesperat/a. Tens por de tornar-te boig/a, a no sobreviure sense
el teu ésser estimat. Por a morir tu també, a que passi una altra desgràcia.
Aquests sentiments tan intensos i tan desagradables formen part del dolor del
dol.
Dóna't permís per estar així: sentir-te fràgil, sentir por com un nen... deixa que
aquesta part de tu s'expressi.
Acompanyament en el dol
TRISTESA:
Sento una pena molt gran i tot em fa plorar.
La tristesa és el sentiment més comú. Pot tenir moltes expressions: plor, pena,
malenconia, nostàlgia...
Dóna't permís per estar trist, per plorar... No et preocupis si plores molt o poc; el
plor no és la mesura del teu amor, cadascun s'expressa com pot, a la seva
manera.
Acompanyament en el dol
CULPA / AUTORETRETS:
Si almenys hagués estat més afectuós/a... Si hagués trucat abans al metge... Si
hagués tingut més paciència ... Si li hagués dit més sovint t’estimo...
La llista pot ser interminable. La culpa és un sentiment natural al dol, sobretot al
principi. El passat no es pot canviar i ja tens prou sofriment com per castigar-te
d'aquesta manera. El millor antídot per a la culpa és acceptar les nostres
limitacions.
ALLEUJAMENT:
Gràcies que tot ha acabat.
El final d'una llarga i dolorosa malaltia o relació es poden viure amb una sensació
d'alleujament i descans.
Acompanyament en el dol
SOLEDAD:
Em sento tan sola ara, el trobo a faltar en tantes coses, en tants moments... em
dol tant la seva absència.
Són tantes coses viscudes i compartides que necessitaràs molt per aprendre i
acostumar-te a estar sense ell o ella. La primera vegada de cada cosa sense
aquesta persona fa molt de mal: tornar per primera vegada a aquest lloc que tant
li agradava, el meu aniversari, les primeres Nadal, les vacances...
Acompanyament en el dol
COM AFRONTAR I
ADAPTAR-SE A
LA PÈRDUA?
Acompanyament en el dol
• ES POT REALITZAR UN LLIBRE DE RECORDS. Pot ser molt útil escriure una
carta dirigida a l’objecte, animal o persona perduda, sobretot quan no hem tingut
temps d’acomiadar-nos.
camí de la recuperació.
Acompanyament en el dol
TIPOLOGIA DE LA MORT
INFÀNCIA I MORT
Acompanyament en el dol
EL INFANT I EL DOL
Sovint quan s’informa al infant sobre la mort d’un ésser estimat la seva
reacció gira entorn diverses preguntes:
És culpa meva?
Em pot passar a mi, al papa, la mama…?
Tornarà la persona morta?
Qui tindrà cura de mi?
Acompanyament en el dol
Els nens, com els adults, pateixen quan es dóna una situació de dol. El nen a
més de la pèrdua de la persona estimada, també perd la part de l’adult de
referència que està afectat pel dolor.
Es creu que se’ls ha d’evitar qualsevol pena o disgust i quan hi ha una pèrdua
ràpidament se’ls ofereix un entreteniment, se’ls neguen els sentiments i no
es deixa que vegin els signes de dolor en els adults.
Acompanyament en el dol
Els adults fem el dol parlant del que ha passat, exterioritzant els sentiments i les
emocions, però els nens ho fan de forma diferent. Ells ho exterioritzen jugant.
Així exterioritzen tot el que els està passant.
Les emocions dels nens es poden expressar físicament: mal de cap, mal de
panxa, mal d’esquena… o poden presentar plor continuat, trastorns del son i
l’alimentació, conductes regressives (tornar a fer-se pipí, caca), joc o llenguatge
repetitiu.
Acompanyament en el dol
Fins fa poc temps, la gent es moria a casa i els nens eren presents sense
restriccions en els “velatoris”.
És bo per el nen estigui present en l’entorn familiar durant el dol i a partir dels 4
anys pot participar en els rituals funeraris.
Acompanyament en el dol
És bo i recomanable que el infant vegi com els adults del seu voltant expressen
la seva pena, això l’ajuda a adonar-se que els seus sentiments de dolor són
normals i dóna una oportunitat especial als adults per apropar-se al nen i ajudar-lo
en el seu procés de dol. S’ha d’evitar mantenir la mort en secret.
Poder participar ens els rituals de comiat és una part important del inici de
l’enfrontament del succés i del dol.
Acompanyament en el dol
Si això és important per a l’adult, també ho és per al nen, tot i que ell necessita
que el preparem i li expliquem el que passarà: el que veurà al tanatori i durant el
funeral.
El nen participa en aquest ritual sempre que l’adult cregui que podrà ser
una situació controlada.
Posteriorment cal buscar un moment en què ell pugui fer un petit ritual que
li pugui servir per acomiadar-se de l’ésser estimat.
Acompanyament en el dol
RESUM:
• Digues sempre la veritat als nens . Ocultar-los informació els confon i acaben per
desconfiar del què se’ls explica.
• Sigues simple i directe . No facis servir eufemismes del tipus "s’ha quedat adormit" o
"l’hem perdut" quan et refereixis a la persona que ha mort.
• Tranquil·litza’l si suggereix d’alguna manera que té la culpa de la mort . Aquest és un
sentiment recurrent en els nens.
• No amaguis les teves emocions i explica-li què sents tu . Això l’ajudarà a comprendre’s
a ell mateix. Guarda’t els sentiments més intensos i dramàtics per als moments privats en
presència d’altres adults.
• Si és possible, deixa-li participar en les rutines de l’hospital, si es tracta d’una persona
malalta, o assistir al funeral . L’ajudarà a comprendre millor què és la mort.
Acompanyament en el dol
• Anima’l a que parli i faci preguntes sobre la mort . Demana-li que t’expliqui quins
són els seus sentiments i pensaments.
• Controla la resposta del nen en el temps. Després del primer any després de la
pèrdua, un 10% o un 15% dels nens pot patir problemes, principalment en forma de
depressió. En cas de necessitat, cal consultar un especialista en salut mental.
• Explica-li que és bo conservar els bons records que ha viscut amb aquella
persona que estimava, i que mantenir-los, l’ajudarà en el futur.
Acompanyament en el dol
Kor Derito és una ovella que té cos de núvol i que es posa malalta.
La mare la cuida, però finalment, mor i es converteix en el núvol
més bell de tots. Ara, l’ovella ajuda als infants a tenir dolços
somnis.
http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8019241_614/llibre/index.php?sectio
n=3&page=-1
http://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort
Acompanyament en el dol
RECORDATORI DE 3
HABILITATS SOCIALS
VITALS PER ACOMPANYAR
Acompanyament en el dol
ESCOLTA ACTIVA
• Implica escoltar a l’altre amb atenció, interès, motivació, etc. És un procés
complex que va més enllà del “deixar parlar”.
Suposa:
Ser conscient de l’altre
Mantenir una posició corporal oberta al diàleg.
Mantenir el contacte visual.
Observar el llenguatge corporal de l’altre.
Escoltar sense interrompre.
Escoltar reflexivament.
Ser empatic.
Eliminar obstacles que frenen la comunicació
Retroalimentar la comunicació
Acompanyament en el dol
L’EMPATIA
a cada moment.
• Característiques de l’actitud:
Sents i observes, però no posseeixes.
Connexió + comprensió, però no perds la individualitat.
Ens sentim forts, lliures i disponibles per relacionar-nos amb
l’altre.
Límits de JO-TU estan definits i són clars.
Acompanyament en el dol
L‘ASSERTIVITAT
BIBLIOGRAFIA
Acompanyament en el dol
DOL I INFÀNCIA
Montse Esquerda i Anna Mª Agustí: El nen i la mort. Acompanyar els infants i els
adolescents en la pèrdua d’una persona estimada
John James: Cuando los niños sufren
Joy Johnson: Claves para ayudar a sus hijos ante el duelo y la pena
Concepció Poch: De la Vida i de la Mort. Recursos per a la família i l’escola
Françoise Dolto: Parlem amb els infants. Com explicar als nens el sentit de la
mort, el valor de la vida dins la societat i el significat de la festa.
Acompanyament en el dol
CINEMA I MORT
MOLTES GRÀCIES PER
LA VOSTRA ATENCIÓ
Humanitat
Imparcialitat
Neutralitat
Independència
Caràcter
Voluntari
Unitat
Universalitat