Article divulgatiu: Ona Corado.

Muntatge de la portada: Nika Chen.

Sobre l’autor: Ona Corado.

Passatemps: Nika Chen.

Sumari, manxeta i índex: Lian Miguel

Reportatge fotogràfic: Lian Miguel.

SOBRE L'AUTOR: DAVID NEL·LO................................................................2

L’ORGANITZACIÓ SOCIAL............................................................................3
REPORTATGE: LA FLORA Y LA FAUNA DE GUGUENGOL...................4
PASSATEMPS...................................................................................................5

En l’edició d’aquesta setmana la nostra revista consta de temes tan

interessants com un article divulgatiu sobre l’organització social de
Guguengol, un reportatge, passatemps súper entretinguts i molt
més!!!
Creiem que amb tota aquesta informació els nostres lectors
gaudiran i ampliaran els seus punts de vista i els seus coneixements
al voltant de totes aquestes temàtiques esmentades.
Gaudiu-la!
Moltes gràcies,
Redacció.
David Nel·lo i Colom va néixer a Barcelona el 1959. És un escriptor i
músic català que va guanyar el premi Andròmina de narrativa el
2006. Està especialitzat en literatura infantil i juvenil.
Ha escrit molts llibres en els que destacarem alguns:
Per nens:
Els menjabrossa (1995) Ed. Cruïlla – Premi El Vaixell de Vapor
Quadern d'agost (2009) Estrella Polar
Ludwig i Frank (2011) Ed. La Galera – Premi J.M. Folch i Torres
Per adolescents:
L'aposta (2002) Ed. Columna – Premi Columna Jove
Contrajoc (2007) La Galera – Premi Ciutat d'Olot de Novel·la Juvenil
Guguengol (2009) Estrella Polar – Premi Ramon Muntaner

Per adults:
Nou dits (2001) Ed. Columna – Premi Fiter i Rossell
El meu cor cap a tu per sempre (2009) Ed. Empúries – Premi Marian
Vayreda
Setembre a Perugia (2011) Ed. Proa – Premi Roc Boronat
Ni monarquia, ni república, tampoc bruixots o xamans. A Guguengol
qui manava era el Cor, el posseïdor de la Pedra Rosa. El Cor sempre,
sempre era un home, però s’envoltava d’un consell format per sis
dones que l’ajudaven amb les decisions més importants.
El Cor no es separava en cap moment de la Pedra Rosa, la duia en
una bossa de cuir lligada a la cintura i, durant la nit, se la col·locava
sota el clatell perquè aquesta li proporcionés bonics somnis. Els
somnis del Cor eren importantíssims perquè Guguengol funcionés
de de la millor manera possible. Per exemple, si el Cor despertava un
matí i deia que havia somiat que hi hauria sequera immediatament
es començava a guardar aigua per tindre durant aquesta.
Com es nomena al Cor? Molt senzill: l’home que aconseguís la Pedra
Rosa es convertia, sistemàticament, en el Cor. Per aquest motiu el
Cor portava un punyal lligat a la part dreta del cinturó, contrari a la
bossa on estava la Pedra Rosa. El Cor no dubtaria ni una mil·lèsima
de segon en defensar-la fins la mort. Però si un home, sense ajuda,
aconseguia la Pedra Rosa, instantàniament, es transformava en el
nou Cor, en el nou governant de Guguengol.
EL bosc de Guguengol és molt perillós, ja que allà et pots trobar
amb un bel·luí i creu-me, trobar-te un no fa gens de gràcia!
 El bel·luí té un aspecte no gaire amenaçador, sembla una mena
de porc ple de punxes. Però més val no fer-lo enfadar perquè quan
s’enfurisma comença a fer uns esgarrifs esfereïdors i es mou amb
una llestesa com si tingués patins a les potes.

Els coloris són ocells de plomatge groc i bec petit. Habiten al bosc.
 El llac de Guguengol.

L’ocsemor és una mena de cranc de riu d’uns dos pams de

llargària, de color verd i que té unes pinces molt fortes que utilitza
per defensar-se.
L’alogiraf és un animal mamífer. Té el pelatge suau i vermellós.
 Notlits Amop
Belluí Maicne
Guguengol Erbep
Ossabrac Miar