ORTOGRAFIA

SÍL·LABA
ACCENTUACIÓ
SEPARAR PER SÍL·LABES
DIFTONS I HIATS
 ORTOGRAFIA: LA SÍL·LABA I L’ACCENT GRÀFIC
Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Segons el nombre de síl·labes les paraules es classifiquen en:

monosíl·labes  tenen una síl·laba  vent

polisíl·labes  tenen més d’una síl·laba  bisíl·labes: ro-ba

trisíl·labes: ca-mi-sa

tetrasíl·labes: ve-lo-ci-tat

En les paraules polisíl·labes hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força que
les altres, és la síl·laba tònica. La resta de síl·labes s’anomenen àtones.

Les paraules es classifiquen segons la posició que ocupa la síl·laba tònica dins la
paraula. Poden ser:

Agudes  la síl·laba tònica és l’ultima pa-per

Planes  la síl·laba tònica és la penúltima ca-mi-sa

Esdrúixoles  la síl·laba tònica és l’antepenúltima mú-si-ca

 ACCENTUACIÓ
PARAULES AGUDES

Les paraules agudes s’accentuen si acaben en:

vocal huracà, cafè, jardí, camió, algú

-as,-es,-is,-os i –us gimnàs, francès, pastís, arròs, andalús

-en,-in depèn, Berlín

Les paraules agudes que acaben en diftong no s’accentuen: heroi, herois, avui, ...

PARAULES PLANES

Les paraules planes s’accentuen quan acaben en consonat menys en les

consonants -as,-es,-is,-os,–us,-en,-in:

àrab, biòleg, cantéssim, conèixer, dèbil, estudiàvem, mèrit, tímid, cérvol, córrer,
paràgraf, ...

També s’accentuen les paraules planes acabades en diftong, seguit o no de s:

anàveu, còncau, còncaus, ...

PARAULES ESDRÚIXOLES

Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: època, sòlida, única, àvia, història, ...
COM VA L’ACCENT?

Sempre amb accent tancat /´/ a les vocals: í ú

Sempre amb accent obert /`/ a la vocal à

Com s’accentua la vocal o?

Si la paraula és esdrúixola o plana l’accent serà obert: ò

Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó

Excepcions més usuals:

De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.

De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).

De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però i les compostes amb
monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...

Com s’accentua la vocal e?

En general, tant si són agudes, planes o esdrúixoles l’accent és sempre obert: è.

Excepcions més usuals:

De paraules esdrúixoles: església, llémena.

De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer,
témer, érem, éreu.

De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i
les que fan el plural en -essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés...
(llevat de xerès, interès i espès).
 EXERCICIS ORALS

Separa per síl·labes i digues quina és la síl·laba tònica:

llibre moto capità reciclar

església ordinador informàtica sopar
català bolígraf escombra patinar

vestit música càmera síndria

màquina maquineta tardor antena

Digues quines paraules són agudes, quines són planes i quines esdrúixoles.

Compleixen les normes d’accentuació?

Quines d’aquestes paraules accentuaries?

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

jugar retol fabrica

submari encarrec Monica

abril pilota academia

carbo satel·lit fantastica

atac telefon ancora

matalas pantalla quilometres

calor rapid noticies

jovent plastic epoca

pastis cullera sil·laba

dema granota termometre

Nom: ................................................................................ Data: .......................................................................

EXERCICIS

Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrúixoles:

basílica, àvia, escurçó, esclop, gronxador, caramel, dissabte, indústria, ànec,

síndria, cadira, carretera

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

Posa l’accent a les paraules que ho necessitin:

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

cargol tunel fabrica

pilot mistic centrica

pages angel bustia

vermell castanya intima

jardi solitari matematiques

Posa l’accent a aquestes paraules:

historia dalmata comica paciencia

pesol ocea cami religio
hipopotam ridicul coneixer castig
 SEPARAR PER SÍL·LABES
Quan separem per síl·labes una paraula i ens trobem dues vocals seguides hem
de saber si es tracta d’un diftong o d’un hiat. Els diftongs no se separen i els
hiats si.

Els primer que hem de saber és que hi ha dos tipus de vocals: fortes i dèbils.

A E O  VOCALS FORTES

I U  VOCALS DÈBILS
 DIFTONS I HIATS

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa

síl·laba.

Formen diftong:

 Una vocal dèbil (la i i la u) darrere d’una vocal:

ai ai-re au pau
ei fei-na eu teu-la
oi noi ou nou
ui a-vui iu ciu-tat

 Una vocal dèbil seguida d’una de forta (ia,ie,io,ua,ue,uo) a començament

de paraula i després de vocal:

io-gurt la-ia

hie-na cre-uar

 Les vocals dels grups qua qua-tre

qüe qües-ti-ó

qüi ter-ra-qüi

quo quo-ta

gua guant

güe ai-güe-ra

güi pin-güí

guo pa-rai-guot
Un hiat és quan en una paraula hi ha dues vocals seguides que pertanyen a dues
síl·labes diferents: po – e – ta.

Es forma un hiat quan en una paraula hi ha:

 Dues vocals fortes seguides:

po – e – ta

te – a – tre

 Una vocal dèbil i una vocal forta darrere de consonant:

fa – mí – li – a

re – li – gi – ó

Ma – ri – a

 Dues vocals que formarien diftong on la darrera s’accentua:

ve – í
 Dues vocals que formarien diftong on la darrera porta dièresi:
pa – ï – sos
 DÍGRAFS
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so.

Quan separem per síl·labes hem de tenir en compte que hi ha dos grups de
dígrafs: els que se separen i els que no.

Se separen No se separen

ss Cas-so-la gu For-mi-gues

rr Car-rer qu Pa-quet

ix Ca-lai-xe-ra ll Co-lla

l·l Col-le-gi ny Ba-nya

tj Plat-ja ig Ba-teig

tg Met-ge

tx Pet-xi-na

tz At-zar