El Camí de Sant Jaume

Amb l'arribada de l'estiu, el Camí de Sant Jaume, els senders del qual ja es van desemperesir de la
letargia després de Setmana Santa, es prepara per a acollir milers de pelegrins. Els més aventurers
aprofitaran els dies de festa per a preparar l'equipatge i encaminar-se cap a Santiago de Compostel·la,
on, segons diu la tradició, descansen les restes de l'apòstol sant Jaume el Major. En estes vacacions no
tenen cabuda ni el luxe ni el descans físic. I tanmateix, els interminables quilòmetres transitats per
pelegrins de tot el món constituïxen el millor remei contra l'estrès. Des de la troballa del sepulcre fa
prop de 1.200 anys, milions de pelegrins arribats de tots els racons de la Terra han acudit a la crida de
l'apòstol a través d'un viatge que, per a la majoria, acaba convertint-se en un itinerari d'exploració
interior i en una experiència per a tota la vida. Lluny de remetre, l'afluència de pelegrins, ja siga a peu,
amb bicicleta o a cavall, no deixa de créixer. Segons les dades estadístiques oferides per l'Oficina
d'Acollida al Pelegrí, l'any 2008 van ser 125.141 les persones -davant de les 114.026 del 2007- que van
rebre la "compostel·la", el certificat que acredita que s'han fet, almenys, els últims 100 quilòmetres a
peu o a cavall, o els últims 200 amb bicicleta. El Camí de Sant Jaume, a més, es prepara per a l'afluència
massiva de l'any 2010, últim Any Sant abans del 2021. Els dos últims Anys Sants, 1999 i 2004, van
atraure 154.613 i 179.944 pelegrins.

El Camí Francès és la ruta més transitada: travessa els Pirineus pel pas de Roncesvalls, on s'ajunten
diversos camins procedents de tot Europa i, des d'este punt fins a Santiago, recorre una distància de
vora 800 quilòmetres. No és l'única opció. El fervor compostel·là ha generat al llarg de la història
diverses rutes que perviuen al pas del temps per les quals cada any transiten més pelegrins.

Però el que no és tan conegut és que els ports valencians van ser un punt important de la ruta dels
pelegrins mediterranis cap a Compostel·la. Com també eren, en sentit invers, els punts d'eixida dels
romeus en els seus viatges cap a Roma i Jerusalem. De fet, València en el segle XIV va arribar a tindre
tretze hospitals per a acollir-los, i, a Alacant, n'hi va haver més de deu. Cal recordar també que, dels
pelegrinatges medievals valencians, en tenim un magnífic testimoni literari en L'espill, l'obra de Jaume
Roig, que ens relata el viatge del protagonista a Compostel·la en la segona part del segon llibre.

Com en aquells temps, els albergs de pelegrins actuals, públics o privats, són un dels nombrosos senyals
d'identitat del Camí de Sant Jaume. En els últims anys se n'han construït d'acord amb la gran afluència
de visitants. Només en el Camí Francès n'hi ha més de 200, situació que afavorix possibilitats variades
per a pernoctar i, per tant, una divisió d'etapes entre localitats menys encotillada. En quasi tots estos
allotjaments, tret d'alguns de privats, no està permesa la reserva i s'ocupen segons l'orde d'arribada;
lideren les prioritats els qui fan el recorregut a peu, seguit dels qui el fan a cavall o amb bicicleta. Per a
allotjar-s'hi és indispensable portar la credencial. L'estada es limita a una nit, excepte per malaltia o
força major.
El recorregut complet d'una de les nombroses vies compostel·lanes no és tasca fàcil i cal un treball de
documentació prèvia i un entrenament físic adequat. Ja en marxa, una alimentació correcta, el sentit
comú i la improvisació davant dels contratemps fan la resta perquè el viatge siga un èxit.

1. L'austeritat i l'esforç físic que requerix el viatge acaben inevitablement provocant tensió.

Vertader

Fals

2. El nombre de pelegrins cada dia és més gran i, així, l'any 2008 ja es va superar la xifra de pelegrins dels
dos últims Anys Sants.

Vertader

Fals

3. Durant l'edat mitjana, els ports valencians eren un lloc important on confluïen els pelegrins, tant els
que anaven a Santiago com els que es dirigien cap a Roma i Jerusalem.

Vertader

Fals

4. Reben la "compostel·la" els que acrediten haver fet...

a. a peu o a cavall 100 quilòmetres del recorregut des de Roncesvalls.

b. més de 200 quilòmetres de qualsevol de les rutes que van a Compostel·la.
c. almenys els últims 100 quilòmetres fins a Santiago a cavall.

5. El conegut com a Camí Francés...

a. des del pas de Roncesvalls va cap a terres franceses al llarg de 800 quilòmetres.
b. aplega diverses rutes que vénen de França i aprofiten el pas de Roncesvalls per a salvar els
Pirineus.
c. és la ruta més transitada i l'única que creix en nombre de pelegrins.

6. Durant l'edat mitjana a la Comunitat Valenciana...

a. tal com se'ns relata en L'espill, hi havia més de deu hospitals de pelegrins a Alacant.
b. segons el testimoni de Jaume Roig, en el segle XV havien desaparegut els hospitals que acollien
els pelegrins.
c. se sap que hi hagué molts hospitals per a acollir els pelegrins en ciutats portuàries com
València i Alacant.

7. Els albergs de pelegrins actuals...

a. limiten l'estada i les condicions d'allotjament.

b. tot i que donen preferència als que van a peu, estan oberts a tots els visitants i no els exigixen
cap condició.
 c. permeten tindre assegurat l'alloljament, ja que se n'han construït moltíssims.

8. Perquè el recorregut complet d'una via compostel·lana siga un èxit...

a. es requerix una preparació prèvia i, durant el trajecte, alimentar-se correctament.

b. abans d'eixir, cal entrenar-se físicament i alimentar-se correctament.
c. és necessari organitzar prèviament el viatge fins a l'últim detall per a evitar els contratemps.

9. Quina expressió té el mateix significat que tanmateix ("I tanmateix, els interminables quilòmetres
transitats per pelegrins de tot el món constituïxen el millor remei contra l'estrés.")?

a. al capdavall
b. així mateix
c. no obstant això

10. La finalitat principal del text és...

a. donar informació diversa al lector sobre el Camí de Sant Jaume.

b. relatar la importància que ha tingut històricament esta ruta.
c. transmetre l'opinió de l'autor, el qual ens recomana fer el Camí de Sant Jaume.