Tema 4: Interferències d’ones

Interferència
• Vàries ones es poden propagar per un mateix medi
alhora. 
• Cada una de les ones causaria el seu propi 
desplaçament de les partícules del medi, però com
que una mol∙lècula no pot ser en dos llocs diferents
al mateix moment, la seva posició és la suma dels
desplaçaments causats per les ones.
• L'ona que resulta d'aquesta "poli‐propagació" es pot
representar simplement sumant tots els
desplaçaments de les ones al llarg del temps. 
• Aquesta interacció entre ones es diu interferència.

http://zonalandeducation.com/mstm/physics/waves/interference/waveInterf
erence2/WaveInterference2.html
 Tipus d’interferències
• Constructiva: les dues ones són constantment
de la mateixa fase i amplitud, es sumen, i l'ona
resultant té una amplitud dues vegades més
gran
 Interferència constructiva… en excès!
• Si sumem 2 ones amb amplituds properes a 1, 
i el nostre sistema només ens permet
amplituds màximes d’1, què passa?

0.9*sin(2pi*f*t)+
0.9*sin(2pi*f*t)
La sinusoide resultant
s’ha convertit gairebé
en ona quadrada… el 
seu espectre i el seu
timbre han canviat
 Tipus d’interferències
• Destructiva: les dues ones són constantment
de la mateixa amplitud però exactament en 
contrafase (180º), llavors s'anul∙len, i l'ona
resultant té amplitud 0 (‐> silenci)
 Interferència destructiva
i cancel∙lació de fase
• Quan hi ha interferència destructiva en la 
realitat, la cancel∙lació mai és total, i per això 
una interferència destructiva mai causa 
l'eliminació completa d'una freqüència, però 
es pot reduir fins a un nivell molt fluix
• Ex: mesclem 2 canals d’un arxiu estèreo en 
mono i sen’s perden els greus, o desapareix la 
veu del cantant!!! (per a fer‐ho millor un canal 
cal invertir‐ho en fase, o sigui 180º)
 Causes de les interferències
• Diferències temporals (de període): Quan les dues ones tenen
freqüències molt properes però no iguals, les fases són de vegades
paral∙leles i de vegades oposades. Així doncs, el resultat és un canvi
periòdic entre una interferència constructiva i una destructiva
 Batiments
• En el cas de diferències temporals sentim una sola freqüència (la 
mitjana entre les dues) amb canvis periòdics de intensitat, anomenats
"batiments". 
• El període dels batiments és igual a la diferència entre les dues
freqüències.

http://www‐math.mit.edu/daimp/Beats.html Percebrem 201 Hz batent a 2 

cicles per segon
Exemples: 
Freqüències de les ones = 200 Hz i 202 Hz
Freqüències de les ones = 200 Hz i 198 Hz
Freqüència percebuda ?
Període de batiments ?
Percebrem 199 Hz batent a 2 
G. Scelsi ‐Xnobys III (1964) cicles per segon
P. Niblock ‐ Unmentionable piece for trombone and saxophone (1982‐94)
 Rugositat
• Quan el batiment es fa molt ràpid (>15Hz), el 
nostre aparell auditiu no pot seguir l’oscil∙lació
d’amplitud i la sensació que percebem és
d’aspresa o rugositat
• Hi ha intervals musicals “rugosos”?
• Què és això? En quin moment sona rugòs? En quins sonen batiments? En 
quins 2 tons? En quins un unisó?
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6f/Terzosuono.ogg
 Causes de les interferències
• Diferències de distància: Si un oient rep dues ones de la mateixa
freqüència que provenen de dues fonts diferents, una diferència de 
distància pot causar l'un o l'altre tipus d'interferència. Per exemple, un 
oient rep dues ones de la mateixa freqüència que provenen amb la 
mateixa fase des de dos altaveus a dos llocs diferents, allunyats de l'oient
per dues distàncies D1 i D2
Causes de les interferències

Què pot passar en aquest

cas? 

També si D1‐D2 és 3/2 λ, 5/2 λ etc.,
 Tipus de fonts d’interferències
• Diferències de sentit: ones estacionàries
• Quan dues ones de la mateixa freqüència es propaguen alhora pel mateix medi
en sentits exactament contraposats, el resultat és una ona estacionària
• Una ona estacionària sembla que no es mogui per l'espai. Les posicions dels
nodes i antinodes són fixes. 
• Si ens posem a un d'aquests nodes estacionaris, no sentim res d'aquesta
freqüència, i si ens canviem de posició per 1/2λ, la sentim molt forta.
• Les ones estacionàries es formen en les cordes percudides i en els tubs 
d'instruments de vent. També es poden formar en espais grans gràcies a les 
reflexions d'ones entre dues superfícies paral∙leles.

Una ona estacionària en l'aigua (a partir del segon 48):

http://www.youtube.com/watch?v=NpEevfOU4Z8

Una ona estacionària en una corda:

http://www.youtube.com/watch?v=no7ZPPqtZEg&feature=related
 Origen natural d’interferències
• El so que sentim habitualment és el resultat de moltes
interferències, algunes tolerables, algunes “reconvertides” 
(reverb), altres intolerables…. 
• Petits canvis de posició d’escolta o d’instrument poden original 
canvis clarament perceptibles o “dramàtics”