Anàlisi detallada dels textos oficials (LOE, LOMCE i LEC) sobre l’avaluació del

sistema educatiu i les avaluacions individualitzades de primària, ESO i batxillerat.

L’avaluació és un dels conceptes en els que més han insistit la Llei d’Educació
de Catalunya (LEC) i la LOMCE (2013), per això em determinat que és interessant
estudiar comparativament aquest canvi. A grosso modo, el canvi normatiu que la
LOMCE estableix respecte la LOE és en l’avaluació del sistema educatiu i l’avaluació
de l’alumnat al final de cada etapa, que provoca una homogeneïtzació i uniformització
de l’educació en tot l’estat que té el control del sistema educatiu. Des de la LEC i la
LOMCE es proposa una avaluació externa com una eina per valorar el funcionament del
sistema educatiu, avaluacions individualitzades que tenen valor acreditatiu i
condicionants pel futur acadèmic de l’alumnat. Tot i així la LOMCE uniformatitza
aquestes avaluacions des del govern central a través d’aquestes proves dissenyades per
l’administració central i que si no s’aproven, en el cas de l’ESO i el Batxillerat, no
s’obté el títol. Així, podríem afirmar que la innovació que introdueix la LOMCE ha
estat la introducció al currículums dels estàndards d'aprenentatge per avaluar els
continguts d’una manera centralitzadora per tal d’uniformitzar tot el sistema educatiu
espanyol.

En l’avaluació general del sistema educatiu, amb la LOE i la LOMCE l’organisme

responsable és l’Instituto Nacional d’Evaluación Educativa i les Administracions
educatives. La LOMCE però incorpora informació addicional al tractament estadístic.
La LEC, aprovada pel Parlament de Catalunya el 10 de juliol 2009, va agafar com a
referencia la LOE. Quatre anys més tard es fa la LOMCE. La llei de Catalunya,
introdueix canvis rellevants en relació als processos d’avaluació del sistema educatiu
català; creació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva (L'Agència substitueix el Consell
Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu). En l’avaluació del centre, amb la LOE
l’establia les administracions educatives de cada comunitat, amb la LOMCE, el govern
estableix les bases i l’accés dels resultats de les avaluacions de cada etapa educativa,
que seguidament es detallaran. Amb l’objectiu d’aconseguir una mateixa cultura
d’avaluació per al conjunt del sistema educatiu i una major autonomia per als centres, la
LEC estableix que els centres s’han de sotmetre a un procés permanent d’avaluació. Es
farà des de l’Agència d’avaluació esmentada, un organisme autònom en relació a
l’administració educativa, amb personalitat jurídica pròpia. L’agencia, junt amb el
departament d’educació, a través d’un contracte de programa pluriennal, han d’haver
definit abans de començar l’avaluació dels centres educatius, aspectes com: què
s’avalua, amb quina finalitat, els terminis, els recursos, la difusió dels resultats o el
seguiment del seu ús, d’entre d’altres. Començant per analitzar l’educació bàsica
(Educació primària i educació secundària obligatòria), aquesta disposa de coherència
amb l’educació infantil i la post obligatòria, amb l’objectiu de proporcionar la
continuïtat del procés educatiu així com la transició adient d’una etapa a l’altre. Tot i
així amb l’aparició de la LOMCE es traslladen aquestes competències a nivell estatal ja
que és el ministeri del govern espanyol qui detalla els continguts del procés d’avaluació,
traient autonomia a les competències de cada comunitat.
Educació primària

La LOE al final de cada etapa realitzava un informe, i al final del segon cicle realitzava
una avaluació de diagnòstic de les competències assolides pels alumnes (art.21). Amb la
LEC, referent a Catalunya i d’acord amb la LOE, s’estableix que l'avaluació dels
aprenentatges dels alumnes es contínua i global. La LEC però, incorpora una avaluació
diagnòstica que cada centre que imparteixi educació primària haurà de realitzar,
centrada en les competències bàsiques del currículum (avalua l’adquisició de la
competència comunicativa lingüística i matemàtica). Aquesta avaluació que, segons el
text oficial, es orientativa i per tant no incideix en l’expedient acadèmic de l’alumne,
tindrà lloc al segon trimestre del tercer curs d’educació primària i es realitza de forma
simultània a tots els centres de Catalunya que ofereixen educació primària. És l’agencia
qui s’encarrega de elaborar les proves i establir els criteris de correcció, tot i que son els
equips docents dels centres els encarregats de corregir-les. La LOMCE (també amb
avaluació continua i global), seguint el que estableix la LEC, incorpora una avaluació
individualitzada al 3er curs d’Educació Primària, segons el text oficial, per tal de
comprovar el domini de destreses i habilitats en expressió i comprensió oral i escrita,
càlcul i resolució de problemes –competència en comunicació lingüística i de la
matemàtica- (igual que estableix la LEC). En cas de resultar desfavorable, els equips
docents adoptaran mesures ordinàries o extraordinàries adequades.
La LEC també estableix la realització d’una prova d’avaluació externa que considera les
competències i els coneixements bàsics que han d'haver adquirit els alumnes al final de
l'educació primària (sisè curs d’educació primària). El resultat no tindrà repercussió
ni en l'avaluació final de l'alumnat ni en el seu transcurs cap a l'ESO, és informativa.
Aquesta proba, igual que la de 3r de primària, l’organitza l’agencia d’avaluació,
organisme responsable de tota l'avaluació del sistema educatiu, i tots els grups l’hauran
de realitzar al mateix temps. Per últim, s’avaluen les següents competències:
comunicativa lingüística (en llengua catalana, castellana i estrangera (angles o francès) i
en aranès) i la competència matemàtica.
La LOMCE també estableix que el govern, amb prèvia consulta a les Comunitats
Autònomes, realitzarà una avaluació individualitzada al finalitzar el sisè curs
d’Educació Primària, però en aquest cas seria el govern estatal qui establirà els criteris
d’avaluació i les característiques generals de les proves per tot el sistema educatiu
espanyol. La LOMCE transforma l’avaluació educativa diagnostica que es feia amb la
LOE, amb una avaluació sumativa de forma individualitzada. Dirigida a tots els
alumnes, en la que es comprovarà el grau de la competència en comunicació lingüística,
la competència matemàtica, les competències en ciència i tecnologia i l’assoliment dels
objectius de l’etapa. El resultat de l’avaluació s’expressarà en nivells, que es faran
constar en un informe de caràcter informatiu i orientador pels centres, equips docents,
famílies i alumnat.

Pel que fa a l’Educació Secundària, la LOE establia una avaluació continua i en

el segon cicle l’avaluació de diagnòstic de competències bàsiques. Amb la LEC,
l’avaluació, igual que estableix la LOE, és contínua i diferenciada segons les matèries
del currículum (article 59.7 de la LEC i article 28 de la LOE). Aquesta llei però, difereix
amb l’anterior ja que estableix una prova de caràcter obligatori que avalua les
competències i els coneixements bàsics dels que han de disposar els alumnes al final de
l'educació secundària obligatòria (alumnes de quart d’ESO). Aquestes proves avaluen
la competència comunicativa lingüística (en llengua catalana, castellana i estrangera
(anglès, francès o alemany) i en aranès), matemàtica i cientificotecnològica. Igual que la
prova de 3r i 6é d’educació primària és una avaluació externa orientadora amb caràcter
formatiu. La LOMCE, com la LEC, incorpora una nova prova d’avaluació en relació
amb la LOE; estableix una avaluació individualitzada al finalitzar el quart curs, a
través de les modalitats d’ensenyances acadèmiques o aplicades, en la que es
comprovarà l’assoliment dels objectius de l’etapa i les competències. Podrà presentar-
s’hi aquell alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva en totes les matèries o
negativa en un màxim de dues matèries sempre que no siguin Llengua Castellana i
Literatura i Matemàtiques. La competència dels criteris d’avaluació, les característiques
de les proves i el seu contingut la té el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per tot el
sistema educatiu espanyol, i per obtenir el títol de graduat en ESO és necessari obtenir
una nota igual o superior a 5 (30%), en l’avaluació final com en la nota mitjana de
l’etapa (70%). També és important esmentar que amb la LOMCE, apareixen dos rames
a 4rt d’ESO: ensenyances aplicades (orientades a fer FP) i acadèmiques (orientades a
cursar el Batxillerat).

Educació post-obligatòria: Batxillerat

Deixant enrere la educació bàsica, trobem el batxillerat. En aquesta etapa, la LOE
establia l’avaluació continua. Amb la LOMCE s’estableix una superació de l’avaluació
final del Batxillerat per l’obtenció del títol, una avaluació individualitzada que s’haurà
de superar amb nota igual o superior a 5. En aquesta l’alumnat s’examinarà de totes les
matèries troncals, dos matèries troncats d’opció i una matèria especifica. La qualificació
final de l’etapa del Batxillerat serà un 60% la mitjana de les matèries cursades durant el
Batxillerat i un 40% la nota de l’avaluació final del Batxillerat. El títol de Batxillerat
facultarà per accedir a diferents ensenyances de l’educació superior.
Amb la LEC, l’avaluació és contínua i diferenciada segons les matèries del currículum
(article 61.8). En l’avaluació final es el professor de cada matèria l’encarregat de decidir
si l’alumne ha superat la matèria (els resultats s’expressen mitjançant qualificacions
numèriques, considerant superades les matèries amb qualificació igual o superior a 5).
Així, es valora el progres de cada alumne, tenint en compte les dades d’avaluació de
cada període del curs i les recuperacions (si s’escau).
En quant a l’accés a la Universitat, amb la LOE s’establien les proves d'accés a la
Universitat (PAU) de caràcter universal per tal de pal·liar les diferencies d’avaluació
dels centres. La LEC, seguint la línia de la LOE, també estableix que acabat el Batxiller
s’hauran de superar les proves PAU (també anomenada selectivitat), com un mètode de
control dels coneixements i de la capacitació acadèmica. Les notes del Batxillerat (dels
dos cursos)junt amb la puntuació de les PAU determinen la nota de tall per poder cursar
els estudis universitaris (barem establert a partir de l'oferta i demanda de places
disponibles en cada centre). En canvi, amb la LOMCE desapareixerien les proves PAU i
serien substituïdes per uns procediments d’admissió que fixarien les pròpies
universitats, que suposen que cada centre universitari faci la seva avaluació i fixi
procediments d’admissió, que comporta que l’alumna s’hagi d’examinar en cada una de
les facultats.
A més, la LOMCE, a través d’aquesta proposta avaluativa en totes les etapes, estableix
la creació de rànquings i classificacions de centres a partir de l’agregació dels resultats
assolits pels alumnes en les avaluacions individualitzades. Disposar dels resultats
acadèmics al final d’etapa no permet incidir en el procés de millora, ja que el procés
formatiu ja ha finalitzat. La publicació dels resultats porta a que les escoles siguin més
competitives ja que seran més selectives en l’admissió de l’alumnat amb dificultats que
pugui fer baixar els resultats del centre i la seva posició en el rànquing de centres.
Segons els resultats acadèmics, es promourà la competitivitat entre l’alumnat i els
centres educatius, fet que agreujaria desigualtats i fractura social originant centres
d’excel·lència i d’altres funció assistencial.

A nivell de conclusions, amb les modificacions de la LEC introduïdes per la

LOMCE, que utilitza un llenguatge diferent per establir gairebé el mateix contingut que
la LEC però a nivell estatal, moltes de les línies de la llei catalana resulten
confirmades. Tant la LEC com la LOMCE, es posicionen a favor d’un sistema que no
ofereix igualtat d’oportunitats per als alumnes, atacant al caràcter d’equitat i assignant el
que vol que s’ensenyi. Una semblança que s’evidencia entre aquestes dos lleis son les
avaluacions de caràcter classificador; l’avaluació de les competències bàsiques que
estableix la LEC (fixades per la Generalitat de manera unilateral) i posteriorment la
LOMCE, propiciant una distinció tant dels centres com de l’alumnat, promovent un
sistema educatiu de bons i dolents, de selecció i de segregació segons els resultats
estigmatitzant l’alumnat i els centres.

Així, estableixen l’antic sistema de les revàlides, amb el nom d’avaluacions

individualitzades a cada final d’etapa educativa (primària, ESO i Batxillerat),
obstaculitzant el pas entre etapes amb la imposició i pressió d’exàmens externs. En el
cas de l’ESO és necessària la superació de l’avaluació final per tenir el graduat, i al
Batxillerat també. El fet que sigui obligatori, implica que l’ensenyament s’acabi  basant
en el contingut de les proves per tal de superar-les, allunyant-se així del model
pedagògic d’autoaprenentatge i de formació critica a l’hora que comporta un
empobriment curricular.