Juny-Octubre 2009

Servei d’INFORMACIÓ
Núm.127

COL·LEGIAL
COL·LEGI OFICIAL
DE METGES
DE BARCELONA

27 Document de posició del Col·legi

de Metges de Barcelona davant
la pandèmia de grip AH1N1
La Junta de Govern del COMB ha fet públic un document
de posició sobre la pandèmia de grip AH1N1. En el
document es declara, entre d’altres recomanacions
adreçades als metges, que “tots tenim el dret de decidir
si volem ser vacunats de la grip o no ser-ho, però hem de
metges en els ciutadans, i per tant
desacreditar la vacuna de la grip
davant els nostres pacients no
únicament és incorrecte des del punt
de vista científic, sinó que afavoreix una desconfiança

16 5
tenir en compte el pes que tenen les opinions dels genèrica envers les vacunes en general”.

Premis 2009 a
l’Excel·lència Bruguera analitza els resultats dels tres anys
Professional de funcionament del Consell de la Professió
Miquel Bruguera, president del COMB i de la Comissió d’Ordenació de la Professió, fa balanç dels resultats
obtinguts durant els tres anys de funcionament del Consell de la Professió. En l’informe de Bruguera es
considera que “el Consell de la Professió ha elaborat excel·lents documents, però s’han explicat i debatut poc
en el si de la col·legiació i entre els gestors de les institucions sanitàries”.

28 El COMB
inaugura
8 El COMB presenta els objectius del programa
de protecció social en una jornada col·legial

l’exposició
en homenatge al
Dr. Pere Gabarró

30 Metges de
l’Olimpíada de
Pequín Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica, i Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, en la presentació de la jornada

participen en el Simposi sobre noves tecnologies per a la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a la dependència.

dels Medijocs
Presentació d’un monogràfic de la revista
“Gimbernat” sobre Medicina, Guerra Civil i
dictadura
Miquel Bruguera, president del COMB, i Jacint Corbella,
president de la Reial Acadèmia de Medicina de
Catalunya, van presidir l'acte de presentació del
monogràfic“Medicina, Guerra Civil i dictadura”, volum
50 de la revista Gimbernat. En la cloenda de l’acte, es
18
va descobrir una placa al vestíbul de l’edifici col·legial
“en memòria dels metges del COMB morts
violentament durant la Guerra Civil, dels que van
veure’s forçats a partir cap a l’exili i dels represaliats
a la postguerra”.

Memòria de la
Professió: Dra. Maria
oliveras i Collellmir
EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona; Lluís Guerrero, president del XV Congrés d'Història de la Medicina Catalana; Miquel Bruguera; Jacint Corbella, i Josep M.
Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email col.metges@comb.cat Solé i Sabaté, professor d'Història Contemporània de la UAB, en la presentació del núm. 50 de la revista Gimbernat.

opinió i anàlisi
Metges i infermeres
M
edicina i infermeria són dues
professions complementàri-
Miquel Bruguera,
es. No s’entendria la profes-
president del Col·legi de Metges de Barcelona sió d’infermeria desconnectada de la
professió mèdica. La medicina és l’art
de curar. Diagnosticar i tractar les ma-
lalties són actes exclusius de la medi-
P Algú ha preguntat als cina, que exigeixen gran nombre de
ciutadans si estan d’acord coneixements i una experiència con-
que quan vagin al metge els siderable. Tan exclusiva és aquesta
visiti una infermera en lloc capacitat del metge que la societat
considera l’intrusisme com un delicte
del metge?
perquè implica que sense els conei-
xements del metge es pot causar un
dany si un actua de metge sense ser-
ho. La infermera té la responsabilitat
La Vanguardia,
7 d’agost de 2009 de les cures, i també la d’aplicar els
tractaments prescrits per un metge.
També necessita coneixements, d’una
magnitud molt menor, i per això els
estudis per accedir a una i altra pro-
fessió són diferents.
Les relacions entre metges i inferme-
res han estat molt ben definides per
la tradició. En els hospitals les infer-
meres són les primeres col·labora-
dores dels metges, tant als quiròfans
com a les sales d’hospitalització. En
els centres d’Atenció Primària, met-
ges i infermeres sovint treballen en
equip, repartint-se les feines de visi-
tar certs pacients, anar als domicilis,
fer el seguiment de malalts crònics,
fer educació sanitària i altres funci-
ons fixades conjuntament en cada
equip, dirigit per un metge o una
metgessa.
Aquesta distribució de les feines de
metges i infermeres canviarà si pros-
peren determinades iniciatives, que
semblen tenir el beneplàcit de les
autoritats sanitàries, que tracten de
modificar els perfils competencials de
les infermeres atribuint-los funcions
que són exclusives dels metges. En
un país organitzat no haurien d’impo-
sar-se mesures d’aquest tipus sense
un debat seriós, entre professionals
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
dels dos sectors, en cas que se n’ha-
gués justificat la necessitat.
Això no és el que passa ara. Ni s’ha
justificat que les infermeres visitin i
receptin, ni hi ha cap debat en aques-
ta direcció, sinó que el que hi ha són
projectes de reforma de l’Atenció Pri-
mària, impulsats des de l’Administra-
ció, que pretenen que les infermeres
visitin, diagnostiquin, i prescriguin
medicaments. Aquest projecte va en
paral·lel a la política que estan duent
a terme les elits de la infermeria a
Espanya per augmentar la categoria
social de la professió, objectiu per-
fectament lloable, si no s’orientés a
envair espais propis de la medicina.
Infermeria deixarà de ser una diplo-
matura i passarà pròximament a ser
una llicenciatura, el que exigirà un
període més llarg d’aprenentatge.
S’allargarà el període d’estudis ense-
nyant matèries mèdiques o d’infer-
meria? Ningú ha parlat de com com-
petiran en el futur les infermeres di-
plomades i les infermeres llicencia-
des per cobrir les places vacants del
sistema sanitari públic? Tindran el
mateix salari?, i les mateixes respon-
sabilitats?
Algú ha preguntat als ciutadans si
estan d’acord que quan vagin al met-
ge els visiti una infermera en lloc del
metge? Si es creu que les coses no
anaven prou bé en el treball que fan
metges i infermeres en els centres de
salut, que es digui clarament i es
tracti de resoldre els aspectes que
no van bé donant més autonomia als
equips assistencials perquè s’orga-
nitzin. Em costa de creure que es
millorin els serveis sanitaris donant
a les infermeres, o a algunes d’elles,
funcions i competències pròpies dels
metges. P
Article publicat a La Vanguardia el 7
d’agost de 2009
3
informació col·legial
informació col·legial
informació econòmica
4 Servei
Servei d’Informació Col·legial.
d’Informació
Col·legial.
sumari
Opinió i anàlisi 3
Tres anys de Consell de la Professió Mèdica de Catalunya 5
Píndola de l’endemà 7
El Col·legi de Metges dóna a conèixer el seu Programa de Protecció Social 8
Entrevista a Antoni Calvo, gerent del Programa de Protecció Social del COMB 10
Debat sobre l’autonomia professional i
lideratge en la jornada d’estiu de la professió mèdica 14
El Col·legi lliura els Premis a l’Excel·lència Professional 2009 16
Acte de presentació del monogràfic de la revista
Gimbernat sobre “Medicina, Guerra Civil i dictadura” 18
Les repercussions del Pla Bolonya en la professió mèdica 20
Cal comptar amb el consentiment del pacient per
comunicar les seves dades a les entitats asseguradores? 21
El COMB crea una plataforma comuna per als
metges interessats en projectes de cooperació 21
El Col·legi de Metges celebra un acte de benvinguda als nous col·legiats MIR 22
Activitat col·legial 23
Revista de premsa 24
Documents de Posició del COMB: La pandèmia de grip AH1N1 27
El president del COMB inaugura l’exposició
“Dr. Pere Gabarró (1899-1980), en homenatge” 28
Simposi als Medijocs 2009 sobre el treball dels
metges de medicina de l’esport en l’Olimpíada de Pequín 30
Els Concursos Artístics per a Metges celebren la novena edició 42
La vila de Llardecans homenatja Hèlios Pardell 48
Novetats legislatives sanitàries 49
Delegacions i seccions col·legials 50
En record de Javier Fusté de Nicolau 57
60
Consultori Terminològic
Congressos i cursos 61
Petits anuncis 63
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 69
Editorial àrea econòmica 33
Conferència al COMB sobre la situació dels mercats i oportunitats d’inversió 33
La Secció de Metges Jubilats ha visitat els fiords noruecs 35
Comentari borsari 39
Juny-Octubre
2009 2009
Juny-Octubre

Debat sobre
la professió
P El Consell de la Professió ha
elaborat excel·lents
documents, però s’han
explicat i debatut poc en el si
de la col·legiació i entre els
gestors de les institucions
sanitàries, i les seves
conclusions encara no s’han
posat en marxa i, per tant, no
han arribat canvis als Centres
d’Atenció Primària i als
Hospitals.
Tres anys de Consell de la
Professió Mèdica de
Catalunya
A
quest mes de juliol es van com-
plir tres anys de vida del Con-
sell de la Professió Mèdica de
Catalunya, creat per la consellera de
Salut, Dra. Marina Geli, mitjançant l’Or-
dre SLT 349/2006. El Consell es va
crear, en bona part, com una resposta
a la vaga de metges que va tenir lloc la
primavera de 2006 impulsada pel sin-
dicat Metges de Catalunya. El Consell
va néixer amb l’objectiu de facilitar un
fòrum de reflexió i debat entre metges
i Administració sanitària. D’aquesta ma-
nera, els metges podrien canalitzar pro-
postes sorgides des de la professió, i
l’Administració podria captar de prime-
ra mà l’opinió dels professionals da-
vant la política sanitària que ella des-
envolupa.
La composició del Consell de la Profes-
sió Mèdica hauria de permetre ambdós
objectius, ja que hi estarien represen-
tats càrrecs de l’Administració sanità-
ria, membres elegits pels sindicats,
Metges de Catalunya, UGT i CCOO,
membres electes de les Juntes de les
organitzacions professionals: Col·legis
de Metges, Acadèmia de Ciències Mè-
diques de Catalunya, Reial Acadèmia
de Medicina de Catalunya, i represen-
tants de les patronals sanitàries, Unió
Catalana d’Hospitals i Consorci Sanita-
ri de Catalunya, així com de l’Associa-
ció de Clíniques Privades, i també algu-
nes persones de lliure designació per
part de la consellera.
Per a un millor funcionament es van
constituir al si del Consell dues comis-
sions, una d’Ordenació de la Professió,
presidida pel president del Consell de
Col·legis de Metges de Catalunya, i una
altra sobre l’Exercici de la Professió,
presidida pel secretari general del sin-
dicat Metges de Catalunya. En cada
una d’elles es van integrar metges re-
presentants dels col·legis de metges,
dels sindicats i de les patronals. Els
informes elaborats per aquestes co-
missions haurien d’exposar-se davant
del Plenari del Consell de la Professió
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
perquè l’aprovés, un cop s’havia arri-
bat al consens en el si de la comissió
que l’havia elaborat. Una particularitat
interessant del funcionament del Con-
sell de la Professió és que l’Administra-
ció no té representació majoritària ni
en el ple ni en cada una de les Comissi-
ons i que l’aprovació de qualsevol pro-
posta ha de fer-se per consens dels
assistents.
Fins al moment d’escriure aquesta nota,
per part de la Comissió d’Ordenació de
la Professió s’han presentat els se-
güents informes davant del Ple del Con-
sell:
– La necessitat de metges en el siste-
ma sanitari català. Causes i soluci-
ons (30-12-2006)
– La participació dels metges en la ges-
tió dels centres sanitaris (17-10-2007)
– Participació dels metges en els òr-
gans de govern (17-03-2008)
– Les relacions entre centres hospita-
laris per afavorir el manteniment i la
millora de la competència dels seus
professionals (19-11-2008)
I la Comissió de l’Exercici Professional
ha estat treballant en un projecte so-
bre: La retribució dels metges en el
Sistema sanitari català.
Tots aquests informes han estat apro-
vats en el Plenari del Consell, i està
pendent de presentar-se els pròxims
dies un informe sobre la relació entre
metges d’atenció primària i metges
d’hospital.
L’hora de la reflexió
Després de tres anys de funcionament
arriba l’hora de la reflexió. Per a què ha
servit el Consell de la Professió? En què
ha fallat? Hem de mantenir-lo o és pre-
ferible enterrar-lo per inoperant?
Cada una d’aquestes preguntes podrà
ser contestada de manera molt desi-
gual pels diferents components del Ple-
nari, en funció de l’organització que
representa, però també en funció de
les seves expectatives personals. A mi
V
personalment em sembla que el Con-
5
informació col·legial

Servei d’INFORMACIÓ
Núm. 127 COL·LEGIAL

Juny-Octubre 2009

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES

DE BARCELONA
Passeig de la Bonanova, 47,
1a. planta. 08017 Barcelona
Tel. 935 678 888.
Fax 935 678 899
e-mail col.metges@comb.es
publicacions@comb.es
http://www.comb.cat

Junta Miquel Bruguera i Cortada

de Govern President
Miquel Vilardell i Tarrés
Vicepresident primer
Ricard Gutiérrez i Martí Miquel Bruguera, Marina Geli i Patricio Martínez, amb la resta de membres del Consell de la Professió
Vicepresident segon Mèdica de Catalunya. Foto: Rafael Martínez Marín, cedida per Diario Médico.
Jaume Padrós i Selma
Secretari sell de la Professió ha elaborat excel·lents professió. Aquesta campanya s’ha dis-
V

Jaume Roigé i Sole

Tresorer-comptador
Jaume Sellarés i Sallas
Vicesecretari
Ramon Pujol i Farriols
Vocal 1r.
Pilar Arrizabalaga Clemente
Vocal 2n.
Francesc Ferrer i Ruscalleda
Vocal 3r.
Leonor Ancochea i Serraïma
Vocal 4t.
Àngels Martos i Rodríguez
Vocal 5è.
Josep Manuel Picas i Vidal
Vocal 6è.
Rosa Maria Boyé de la Presa
Vocal 7è.
Ramon Torné i Escasany
Vocal 8è.
Gustavo Tolchinsky Wiesen
Vocal 9è.
Joaquim Camps i Domènech
Vocal suplent de la junta
Xavier de las Cuevas Bou
Vocal suplent de vocalies
Xavier Blancafort Sansó
Vocal suplent de vocalies
Núria Martínez León
Vocal suplent de vocalies
Mercè Botinas Martí
Vocal suplent
Consell Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,
editorial Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,
Jaume Roigé, Jaume Sellarés
Coordinador Jordi Pons
del SIC
Redacció Aitor Mora
Correcció Esther Roig
Fotografia Isabel Calaf i arxiu
Disseny Pilar Villuendas i
gràfic Josep Ramon Gómez
Impressió i Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.
publicitat Tel. 937 206 211
Dipòsit legal B. 14.998-88
documents, però s’han explicat i deba-
tut poc en el si de la col·legiació i entre
els gestors de les institucions sanitàri-
es, i les seves conclusions encara no
s’han posat en marxa i, per tant, no han
arribat canvis als Centres d’Atenció Pri-
mària i als Hospitals. El Consell ha ser-
vit per fer una reflexió sobre problemes
que afecten molt directament la pràcti-
ca de la professió, com la falta de met-
ges, la necessitat de canvis en el siste-
ma de retribucions, la participació dels
metges en la gestió i govern de les
institucions, les relacions entre met-
ges de diferents hospitals i la dels met-
ges d’Atenció Primària amb l’hospital.
Es fan en aquests informes un conjunt
de recomanacions que sorgeixen dels
professionals i que els membres de
l’Administració que participen en el
Consell de la Professió han aprovat.
Comdeiaanteriorment,desgraciadament
aquestes reflexions i aquestes recoma-
nacions no han tingut difusió i no han
estat conegudes per la professió, pel que
no han pogut ser objecte de debat.
Debat en el si de la professió
En les primeres reunions del Consell no
es va tractat quina hauria de ser la
projecció dels acords del Plenari i com
es faria aquesta projecció, i per això no
s’ha planificat i posat en marxa. Aquest
és, al meu parer, la gran equivocació
del Consell, error que crec remeiable si
ara s’inicia una campanya de comuni-
cació per captar el major nombre possi-
ble d’opinions dels metges assistenci-
als i iniciar un debat en el si de la
senyat ja, amb l’aprovació de la conse-
llera de Salut, i permetrà comprovar si
el treball realitzat sintonitza amb els
criteris de la majoria dels professionals
del nostre sistema sanitari, i tindrem
força moral per exigir la introducció de
canvis en el sistema.
Tots els membres del Consell hem in-
tentat aportar idees i opinions, i reflec-
tir el que creiem que pensen, senten i
desitgen els nostres col·legues com a
solució als problemes de la professió.
De saber si ho hem aconseguit depèn
la nostra continuïtat en el Consell. Tinc
la convicció que els informes elaborats
són bons i contenen propostes que
permetrien fer millorar la pràctica de la
nostra professió, així com la forma del
treball dels metges, i guanyar autono-
mia professional i més protagonisme
en la presa de decisions que afecten la
relació metge-malalt. Hem de dirigir-
nos als metges i confio que en fer-ho
rebem un feedback que doni un poten-
cial favorable al treball del Consell de la
Professió i a través d’aquest coneixe-
ment els metges puguin assumir més
lideratge en la presa de decisions rela-
cionades amb el Sistema Sanitari. P
Miquel Bruguera,
president del Col·legi de Metges de Barcelona

6 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

 informació col·legial

Tribuna Píndola de l’endemà

d’opinió

L
a mesura anunciada per les mi- casos, a càrrec d’un oficial de farmà-
nistres de Sanitat i d’Igualtat és cia. Fins i tot si es tractés de superar la
una iniciativa que ha generat un suposada barrera d’accessibilitat que
cert desconcert, no tan sols per la suposa no haver d’anar d’urgències a
forma i el fons, sinó també per l’opor- un centre de salut (nova contradicció)
tunitat, en tant que no sembla que i sí a una dispensació ràpida per part
existeixi en l’actualitat una demanda d’una oficina de farmàcia, la realitat
sanitària o social que la justifiqui. La és que amb la mesura proposada apa-
Jaume Padrós, proposta s’ha realitzat sense consen- reixerà una nova barrera, aquesta sí
secretari del Col·legi de Metges de Barcelona
suar-la amb els sectors professionals que real i objectiva per a la població
i les comunitats autònomes. Ignorem jove, l’econòmica. Coincideixo en la
què passa a la resta de les autonomi- preocupació i en l’objectiu d’evitar
es, però en el cas de Catalunya l’accés embarassos no desitjats. Però alguns
a la píndola de l’endemà està garantit estudis indiquen que qualsevol me-
gràcies a les mesures que va impulsar sura instrumental que l’aïlli d’altres
el Departament de Salut el 2004, en mesures informatives i formatives a
tant que tots els centres d’urgència l’àmbit de l’educació sanitària, sexu-
de Catalunya han pogut prescriure el al i psicoafectiva resulta estadística-
fàrmac gratuïtament a les dones que ment ineficaç, en tant que l’índex
ho han necessitat. d’embarassos no desitjats, lluny de
La píndola de l’endemà és un bon disminuir, s’incrementa.
mètode anticonceptiu, però el seu ús Per finalitzar, crec que s’ha de lamen-
hauria de ser excepcional i de segon tar que en la mesura anunciada s’in-
nivell d’indicació. La seva utilització clogui de manera precipitada l’accés
en aquestes circumstàncies no té pràc- sense límits d’edat del menor al mar-
ticament riscos per a la salut. Però la ge dels pares, sense més matisos.
seva freqüentació podria provocar Introduir aquest aspecte sense tenir
conseqüències negatives. Col·locar- en compte el debat professional, ètic
la com a eix en la prevenció dels em- i legal que s’està produint al nostre
barassos no desitjats contribueix a país és una frivolitat. P
distorsionar els missatges sobre la
població diana, ja que desplaça el Article publicat a La Vanguardia el 10
preservatiu com a primer mètode ins- de maig de 2009
trumental de prevenció, igualment
eficaç, més innocu i, a diferència de la
píndola, útil en la prevenció de les
malalties de transmissió sexual.
Per tractar-se d’un fàrmac, i d’acord
amb la llei del Medicament, la píndola
ha de ser prescrita mitjançant recep-
ta, i correspon als metges aquesta
responsabilitat. En un país on els ni-
vells d’autoprescripció són dels més
alts del nostre entorn, la dispensació
lliure de la píndola apareix com una
P Per tractar-se d’un fàrmac, i nova contradicció. Més encara quan,
d’acord amb la llei del si s’aplica aquesta mesura, s’aban-
Medicament, la píndola ha de donarà la prescripció per part del pro-
ser prescrita mitjançant fessional, que pot contextualitzar-la
recepta, i correspon als amb orientació i consells i es traslla-
metges aquesta darà a una lliure dispensació que pre-
responsabilitat. sumiblement anirà, en la majoria dels

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 7

informació col·legial

Jornada sobre noves tecnologies per a la promoció de

Programa de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència
protecció social
El Col·legi de Metges dóna
El Col·legi de Metges de
Barcelona va acollir, el
a conèixer el seu Programa
passat setembre, una de Protecció Social
jornada sobre noves
tecnologies per a la
promoció de l’autonomia
personal i l’atenció a la
dependència en la qual la
institució col·legial va
exposar el disseny, les
característiques i els
objectius del seu Programa
de Protecció Social.
Diversos professionals i
institucions de referència
D’esquerra a dreta: Nolasc Acarín, president de Mutual Mèdica, i Miquel Vilardell, vicepresident del COMB,
en el sector de l’atenció a en la presentació de la jornada.

persones en situació de

dependència van exposar,
en el decurs de la jornada,
les seves experiències i les
possibilitats tecnològiques
presents i futures per
actuar en aquest camp.
“É
s el COMB on s’han de pre-
sentar avenços científics
tant dins el camp de la
farmacologia com en el de la tecnolo-
gia aplicada al pacient?” Amb aquesta
pregunta va obrir Miquel Vilardell, vi-
cepresident del COMB, la jornada so-
bre noves tecnologies per a la promo-
ció de l’autonomia personal i l’atenció
a la dependència. Vilardell va respon-
dre a la seva pròpia pregunta afirmant
que “si la funció del Col·legi és la de
vetllar per la qualitat de l’acte mèdic,
jornades com aquestes les ha d’orga-
nitzar el COMB”. “Si vull tenir qualitat
en l’acte mèdic, a part d’unes condici-
ons de treball idònies, de complir uns
protocols i unes guies de practica clíni-
ca i d’una ètica correcta, en cada mo-
ment, cal que posi a l’abast totes les
tecnologies que puguin millorar la qua-
litat de vida de les nostres persones”,
va afegir el vicepresident del COMB en
la presentació de la jornada.
Les sessions sobre noves tecnologies
per a la promoció de l’autonomia per-
sonal i l’atenció a la dependència va
ser presentada per Miquel Vilardell,
Nolasc Acarín, president de Mutual
Mèdica, i Arturo Míguez, director de
van participar-hi: Antoni Calvo, direc-
tor del Programa de Protecció Social
del COMB, qui va explicar com s’abor-
da l’atenció a persones en situació de
dependència des del Programa de
Protecció Social del COMB; Philippe
Fraise, de la Universitat de Montpe-
ller, qui va pronunciar la conferència
magistral sobre les possibilitats de la
robòtica en l’atenció a les persones
en situació de dependència i discapa-
citat, i Jaume Aubia, conseller delegat
del COMB, que va exposar en la cloen-
da de l’acte com s’ha incorporat la
innovació tecnològica en l’agenda del
COMB.
La sessió es va organitzar en dues
taules rodones:
La primera taula, moderada per Jaume
Padrós, secretari del COMB, va fer un
contrast d’experiències d’institucions
de referència, en la qual van interve-
nir Josep Maria Ramírez, director de
l’Institut Guttmann; Lluís Tàrraga, di-
rector de la Fundació ACE. Institut
Català de Neurociències Aplicades, i
Jordi Bertran, director de Dependèn-
cia de l’Agrupació Mútua.
La segona taula moderada per Josep
de Martí, director d’Inforesiden-
V

l’Àrea Sanitària de MUTUAM. També cias.com, va tractar les aplicacions

8 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

 informació col·legial

1 2

4 3

1. D’esquerra a dreta: Lluís Tárraga, director de la Fundació ACE. Institut Català de

Neurociències Aplicades; Jaume Padrós, secretari del COMB, i Jordi Bertran,
director de Dependència. Agrupació Mútua, en la taula rodona sobre contrast
d’experiències. 2. Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social del
COMB; Jaume Aubia, conseller delegat del COMB, i Josep de Martí, director
d’Inforesidencias.com, en l’acte de cloenda de la jornada. 3. Josep M. Camós,
Gracare. Mobilització i equipament; Josep de Martí i Ricard Moragas, director del
Màster en Gerontologia Social de la Universitat de Barcelona i director del Grup
d’Investigació de l’Envelliment de la UB, en la taula sobre aplicacions actuals i
tendències futures. 4. Centre de Vida Independent que va ser visitat en finalitzar la
jornada. 5. Sala d’actes del COMB durant la sessió sobre Noves Tecnologies per a la
promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència. 5
V

actuals i les tendències futures, en la
qual van participar Ricard Moragas,
director del Màster en Gerontologia
Social de la Universitat de Barcelona
i director del Grup d’Investigació de
l’Envelliment de la UB; Israel Serrano,
geolocalització i control d’errants
GEMA, i Josep M. Camós, Gracare.
Mobilització i equipament.
En finalitzar l’acte es va fer una visita
al Centre de Vida Independent. Mi-
quel Vilardell va dir que “aquest cen-
tre té com a objectiu principal fomen-
tar i afavorir la millora de l’autonomia
de les persones dependents o disca-
pacitades, mitjançant l’ús de les aju-
des tècniques i les noves tecnologies
i, en aquest sentit, és un centre inno-
vador”.
El vicepresident del COMB, en donar
pas a la intervenció d’Antoni Calvo
sobre el Programa de Protecció Social
del COMB, va remarcar que “de les
moltes coses bones que ha fet la Junta
de Govern encapçalada per Miquel
Bruguera, president del COMB, n’hi ha
dues que són cabdals, una és el Pro-
grama d’Atenció Integral al Metge
Malalt que, amb la confidencialitat que
requereix, ha ajudat molts professio-
nals sanitaris a reincorporar-se a la
seva activitat”. Per Vilardell el segon
Programa que s’ha encetat i que consi-
dera que és molt important és el Pro-
grama de Protecció Social. “Amb
aquest Programa ens vam posar com a
objectiu fer palès als nostres professi-
onals que estan malament que neces-
siten ajuda, posar aquesta problemà-
tica sobre la taula i a partir d’aquí fer
prevenció”, va dir Vilardell.
Antoni Calvo, en la seva intervenció,
va ressaltar que el Col·legi “vol apro-
fitar aquesta jornada per donar a co-
nèixer el Programa de Protecció Soci-
al el qual té una idea bàsica, que és
atendre els metges i metgesses i els
seus familiars en situació de depen-
dència i discapacitat”, però també, va
afegir Calvo, “dins el que seria una
visió més àmplia del benestar i l’aten-
ció social, donar resposta a situaci-
ons, ja no solament vinculades a la
dependència o discapacitat, sinó a la
conciliació de la vida familiar i l’activi-
tat professional i, també, a activitats
preventives”. P

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 9

informació col·legial

Antoni Calvo, gerent del Programa de Protecció Social

Entrevista a del COMB:
comb.cat
“Volem donar resposta a
Entrevista a Antoni Calvo,
gerent del Programa de
necessitats concretes i aplicar
Protecció Social del COMB, criteris de justícia social”
en el qual explica els nous
ajuts que s’ofereixen als
col·legiats i als seus
familiars i ressalta que
l’oferta s’amplia a un major
nombre d’àmbits, més enllà
de les necessitats de
dependència.
A continuació, reproduïm
l’entrevista feta per la
redacció de comb.cat; els
vídeos de l’entrevista es
poden veure íntegrament a
la següent adreça:
http://www.combtv.cat

Q
uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
uina és la tasca del Servei de
Protecció Social del COMB?
Antoni Calvo. – És fonamentalment
intentar promoure la qualitat de vida i
el benestar dels metges i metgesses
del Col·legi i també dels seus famili-
ars, sobretot en aquells que estan en
situacions en les quals han perdut o
tenen risc de perdre autonomia perso-
nal. Metges i metgesses que tenen
una edat important i que comencen a
tenir algunes dificultats. Tot i que tam-
bé en persones de més de seixanta-
cinc anys en situacions difícils i també
persones dintre del col·lectiu COMB
amb dificultats econòmiques. Fona-
mentalment, això també vol dir conèi-
xer quines són les seves necessitats
socials en tot moment. Per tant, tenim
una mena d’observatori per saber què
passa en la població d’aquest col·legi.
Quins són els serveis que es donen?
A.C. – El que nosaltres anomenem la
sociologia de la professió mèdica ha
anat variant i hi ha tres elements que
justifiquen la posada en marxa del Pro-
grama de Protecció Social. Per una ban-
da, el que anomenem l’envelliment de
la població mèdica en paral·lel amb la
població en general; en segon lloc, el
que també podríem anomenar el pro-
cés de feminització de la població mè-
dica: cada vegada hi ha més dones
metgesses en la professió. Una dada
de referència és que aproximadament
el 80% dels estudiants de medicina
són dones, és a dir, que el futur de la
professió és de les dones. Les dones
presenten un perfil en l’exercici de la
professió una mica diferent, amb una
tendència a ser professionals assalari-
ades i també amb un interès bastant
gran, segons les dades que tenim, per
poder fer altres funcions a la seva vida,
entre les quals està fer de mare, fer de
parella i, per tant, ocupar-se d’altres
tasques. Aquí és on apareix la necessi-
tat de no perdre de vista tot el que fa
referència a la conciliació de la vida
familiar i l’activitat professional. Hi ha
un tercer element, que també és impor-
tant i prou significatiu, la incorporació
al territori COMB de metges d’origen
estranger, que també genera noves ne-
cessitats socials.
Aquest panorama és el que va fer que la
Junta d’aquest Col·legi determinés posar
en marxa una iniciativa com aquesta.
Recentment s’ha ampliat el ventall
d’ajuts. Quines són les novetats?
A.C. – Al final del tercer trimestre del
2008 vàrem fer el que podríem anome-
V

10 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009


nar en terminologia mèdica una radio-
V
grafia que consistia a fer dos estudis
per conèixer la situació de necessitats
socials dels metges i dels seus famili-
ars. Els resultats d’aquests estudis han
fet que posem en marxa alguns dels
nous ajuts i prestacions econòmiques,
com per exemple donar un major su-
port a les persones que cuiden perso-
nes amb dependència, ja no la persona
que té una situació de dependència,
sinó aquell familiar que ha decidit ser el
cuidador principal. Vàrem obtenir una
dada prou significativa en aquests estu-
dis: que al voltant d’un 67% de nuclis
COMB tenen un familiar principal al qual
cuiden.
Sabem el que implica la tasca de cui-
dar una persona amb dependència, i
vam decidir posar en marxa una inici-
ativa que anomenem «Respir per al
cuidador» que significa oferir la pos-
sibilitat que o bé la persona en depen-
dència estigui 30 dies en una residèn-
cia especialitzada perquè el cuidador
pugui descansar i nosaltres assumim
el cost d’aquesta estada de 30 dies, o
bé que aquesta persona pugui rebre
al seu propi domicili el suport d’un
cuidador professional perquè el cui-
dador familiar pugui descansar.
Un altra de les noves iniciatives és la
que té a veure amb el procés molt
mecànic i diari de llevar i allitar una
persona. Moltes famílies amb les
quals hem parlat i també professio-
nals que tenen gent gran i gent amb
dependència ens diuen que el matí i el
vespre són moments molt puntuals,
però que requereixen un suport addi-
cional. En aquest sentit, hem posat en
marxa un servei d’atenció domicilia-
ria per a persones amb nivells de de-
pendència alt i sever perquè puguin
rebre aquest servei durant l’any unes
hores en concret.
Una altra iniciativa nova és la de crear
tot un suport econòmic per poder as-
sumir el cost del transport adaptat, a
Barcelona i a rodalia hi ha bastants
centres de dia per atendre persones
amb dependència, però molts no es-
tan plens i una de les raons és que el
cost del desplaçament del domicili al
centre de dia sovint no l’assumeixen
les Administracions públiques, i si l’ha
d’assumir el particular el cost és bas-
tant alt. Per això hem posat en marxa
un suport econòmic, no el pagament
total, però sí per fer menys feixuc
aquest cost.
Un altra iniciativa és el taller de me-
mòria que es diu «Activem-nos». A
partir de setembre començarem dife-
rents tallers de memòria adreçats a
persones que encara no tinguin un
problema de memòria important. És
un plantejament preventiu amb gent
a partir de 65-70 anys, per poder esti-
mular a partir de diferents activitats
que mantinguin una memòria viva i
activa.
Altres coses que també estem fent en
aquests moments és tot el que fa refe-
rència a l’adaptació de la llar per evi-
tar barreres arquitectòniques, donar
suports per a tot el que són ajudes
tècniques, diferents aparells, domò-
tica.
A banda d’això, pel que fa a l’eix de
conciliació de la vida familiar i l’activi-
tat professional hi ha una ajuda que
crec que és molt important, tenint en
compte les dades dels estudis que
abans esmentava: donar suport eco-
nòmic a les famílies nombroses o amb
fills discapacitats assumint part del
cost de la llar d’infants.
Són ajuts enfocats a les necessitats
puntuals dels col·legiats i familiars
dels col·legiats?
A.C. – Volem donar resposta a neces-
sitats molt concretes, perquè tenim
unes dades molt concretes, i després
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
volem aplicar criteris de justícia soci-
al, per tant vol dir que sempre hem
d’intentar ajudar a aquell que més
necessitat té. Després el que volem
és evitar molta burocràcia i ser molt
àgils en la concessió de tots aquests
ajuts. Pensem que per desgràcia la
població està acostumada a proces-
sos molt lents i molt farragosos. Tot
això ho volem evitar, la població
COMB és una població exigent i vo-
lem assumir aquesta exigència com
un repte i donar resposta d’una ma-
nera més clara. És a dir, necessitats
clares i visibles, respostes clares i
ràpides.
Qui es pot beneficiar d’aquests ajuts
i de quina manera es pot adreçar al
Servei?
A.C. – Des d’un principi vam definir el
que anomenem la població COMB.
Aquest és un programa que no està
exclusivament adreçat als metges, va
dirigit als metges i a les seves famíli-
es. No és un programa que tingui un
caire estrictament assistencialista, no
va dirigit a la gent que està molt mala-
ment, va adreçat a tothom.
Tampoc és un programa per a gent
gran, malgrat que un dels eixos de la
nostra acció és atendre els metges i
familiars grans. Tothom que es vulgui
adreçar al programa ho pot fer venint
directament al COMB . El que jo sem-
pre recomano és que faci un primer
contacte telefònic per concertar una
entrevista amb les treballadores soci-
V
11
 informació col·legial
als, que són, al meu parer, la pedra
V
angular del Programa de Protecció
Social.
Altres maneres d’accedir a la informa-
ció és a traves del web del mateix
programa, accessible entrant al web
col·legial comb.cat.
Quins requisits ha de complir una
persona per demanar un ajut?
A.C. – Qualsevol persona que pensi
que té alguna dificultat en la vessant
personal o familiar s’hi pot adreçar.
Volem que la visió sigui molt àmplia,
molt laxa, molt oberta.
El que pretenem és que hi hagi una
valoració per part de la treballadora
social davant de les dificultats que
se’ns plantegen i això significa que hi
hagi un diagnòstic de la situació. Això
les treballadores socials ho fan a tra-
vés d’un gran coneixement del que és
la professió mèdica i per això són
capaces de fer un acolliment molt di-
recte, molt personalitzat de les ne-
cessitats de les persones, fins i tot
desplaçant-se al domicili per veure i
observar què és el que millor li pot
anar en cada cas.
Això significa fer una valoració diag-
nòstica des del punt de vista social,
fer una proposta i un pla de treball
individualitzat.
Aquesta és la millor manera de plan-
tejar les coses. Altra cosa és que si hi
ha algú coneixedor d’alguns ajuts
socials o prestacions econòmiques
concretes que nosaltres anem anun-
ciant al web, quan entren ja veuen
quins són els requeriments, aporten
la documentació –aquí evidentment
no fa falta valoració social per a mol-
tes d’aquestes prestacions– i auto-
màticament donem la resposta en
quinze dies.
Quant temps sol passar des que co-
mença aquest procés fins que s’aca-
ba?
A.C. – Jo distingiria quan ha d’interve-
nir la treballadora social perquè no
estem davant d’una sol·licitud d’un
ajut en concret i dependrà de la com-
plexitat del cas. Una valoració diag-
nòstica des del punt de vista social
pot durar entre dues entrevistes i pot-
ser s’ha d’afegir una valoració en el
domicili i a partir d’aquí hi ha l’infor-
12 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
me social amb tota una proposta de
treball de caràcter individualitzat que
pot incorporar alguns ajuts socials
propis del programa de protecció so-
cial i fins i tot és molt important deixar
constància, assessorar nosaltres els
usuaris per fer gestions per sol·licitar
ajuts o valoracions a les Administraci-
ons públiques.
Una de les coses en les quals estem
fent molt èmfasi és que si bé les
prestacions i els ajuts que donem en
el Programa de Protecció Social del
COMB són complementaris als de
les Administracions públiques, això
no vol dir que es descuidi el dret que
té el ciutadà, sigui metge o no sigui
metge, a fer una sol·licitud de valo-
ració del grau de dependència o fer
una sol·licitud del grau de discapa-
citat que és a vegades un tema molt
desconegut, molt feixuc i molt gris
per la gent. Intentem fer una tasca
que podríem anomenar de gestoria
social.
Hi ha incompatibilitats amb altres
ajuts, com el reconeixement del grau
de dependència?
A.C. – No, no n’hi ha cap, d’incompa-
tibilitat. Pensem que els col·legiats, a
traves del pagament de la seva quota
col·legial, estan adquirint una sèrie
d’avantatges per accedir a prestaci-
ons i nosaltres els hi volem garantir,
al marge del dret que tenen com a
ciutadans respecte a les Administra-
cions públiques.
Quan es demana un ajut, què cal fer
tant si s’accepta la petició com si no
es concedeix?
A.C. – Intentem resoldre cada una de
les sol·licituds. Quan la resolució és
positiva, comuniquem d’entrada per
telèfon a traves de les treballadores
socials que se li ha concedit l’ajut, i a
partir d’aquí rep una carta a on li
confirmen.
Quan resolem negativament, argu-
mentem per què hem resolt negativa-
ment i aleshores ho fem també per
escrit i donem la possibilitat a la per-
sona sol·licitant que reculli la infor-
mació que ens va donar. En tot cas,
sempre donem uns arguments clars.
Aquest plantejament de transparèn-
cia i d’agilitat és fonamental.
També haig de dir que m’he trobat
amb la grata sorpresa, treballant amb
el col·lectiu mèdic, que la gent que
intueix que no ha de demanar res
perquè ja té mitjans per solucionar
el seu problema ja no ho demana.
Estem resolent negativament molt
poques sol·licituds, la majoria de
gent entén perfectament què li es-
tem oferint, entén quan ha de dema-
nar i, per tant, el que estem fent és
donar ajut a aquell que realment ho
necessita.
Molta gent, més que demanar ajuts
concrets el que vol és que un expert,
una treballadora social, el rebi, s’as-
segui amb ell, valori la situació, l’ori-
enti, l’assessori i li faci veure quina és
la millor opció.
Quina és la relació que teniu amb la
Fundació Patronato de Huérfanos de
Médicos Príncipe de Asturias?
A.C. – La tradició d’autoprotecció
de la professió mèdica és molt llar-
ga, abans de la creació fa dos anys
del Programa de Protecció Social,
ja existien les prestacions educaci-
onals i assistencials de la Fundació
Patronato de Huérfanos de Médi-
cos Príncipe de Asturias, que és una
fundació adscrita a l’Organización
Medica Colegial i, per tant, vol abas-
tar tots els col·legis provincials d’Es-
panya.
Lògicament el que fa aquest col·legi,
com els altres col·legis provincials, és
ser gestor de les prestacions del Pa-
tronato i el que nosaltres fem, en
aquests moments, és integrar-les din-
tre de la nostra oferta com a Col·legi.
Davant de les sol·licituds el COMB les
recull, les gestiona, les tramita i tam-
bé fa el pagament a aquelles perso-
nes a qui pertoca rebre aquest tipus
de prestació o de servei.
D’on surt el pressupost per a aquests
ajuts?
A.C. – És molt clar. El pressupost surt de
les aportacions que fan tots els col·le-
giats en el pagament de la seva quota
col·legial. Per tant, ha de quedar clar
que d’aquí ve el nostre compromís, din-
tre del Programa de Protecció Social
amb la professió de donar els millors
serveis i la millor qualitat possible. Això
ho podem fer també a través dels dife-
V
 informació col·legial

rents convenis de col·laboració que ha vells de qualitat molt importants i a uns Estem preparant un pla de comunicació
V

signat el Col·legi amb entitats proveïdo-
res de serveis de prestigi i de forta im-
plantació no tan sols a Catalunya sinó a
la resta de l’Estat.
Això ens permet en aquests moments
posar a l’abast de la col·legiació places
residencials de gent gran, centres de
dia, serveis d’atenció domiciliària, ser-
veis de teleassistència. Amb uns ni-
preus per sota dels preus de mercat.
Alguns comentaris finals?
A.C. – En aquests moments ens hem
plantejat com a repte 2009- 2010 do-
nar a conèixer molt més i millor el
Programa de Protecció Social a tots
els metges i metgesses i als seus fa-
miliars.
que ens interessa que arribi a tothom,
sobretot a una franja d’edat de metges
i metgesses que potser fins ara han
tingut la percepció que el Col·legi no els
podia oferir gaires coses més. És al
col·lectiu en actiu que està per sota dels
cinquanta anys al que volem donar a
conèixer el programa amb tots els seus
serveis i prestacions. P

Ajuts socials i econòmics del COMB

El COMB vetlla per la millora de les condicions de vida dels col·legiats i familiars
directes. A continuació us exposem el cas real d’un col·legiat al qual s’ha pogut
ajudar a través del Programa de Protecció Social:

“El col·legiat té 91 anys i és solter. Fa 3 mesos va caure i va patir una fractura

de fèmur que va requerir una intervenció i rehabilitació.
Després de l’operació, va ingressar temporalment en una residència de gent
gran per seguir la rehabilitació que li havien prescrit des de l’hospital.
El primer contacte amb el Programa de Protecció Social va ser a través de la
seva germana, amb la demanda de saber si el col·legiat, que no havia cotitzat
mai a la Seguretat Social, tenia dret a tenir la Targeta Sanitària (TSI).
A partir de la primera entrevista, la treballadora social del programa va fer una
valoració social del cas i un primer diagnòstic per elaborar un pla d’interven-
ció.
Es va fer una visita al col·legiat a la residència per tenir un primer contacte
directe amb ell. D’aquesta trobada, van sorgir aleshores, altres demandes,
sobretot relacionades amb la seva atenció professional una vegada tornés a
casa, és a dir, un possible ajut d’assistència personal, uns ajuts tècnics que li
facilitin una major autonomia en les seves activitats de la vida diària, a més, de
considerar la conveniència de coordinar-se amb les entitats proveïdores de
serveis assistencials col·laboradores del COMB.
Ja a casa seva, el col·legiat va sol·licitar al Programa de Protecció Social un
servei de fisioteràpia a domicili per poder acabar la rehabilitació que li havien
recomanat a la residència.
Actualment, el col·legiat es manté a casa seva vivint sol i amb un suport
d’atenció domiciliària. Ha finalitzat el procés de rehabilitació i pot continuar
fent la mateixa vida que abans de l’accident.”

Si vosaltres o algun familiar directe patiu una situació que posi en qüestió la vostra autonomia personal i familiar
derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials, podeu contactar amb nosaltres de la següent
manera:

Atenció directa a les oficines del COMB en hores convingudes.

Telèfon informatiu: 935 678 894.
Correu electrònic: proteccio-social@comb.cat.

També podeu obtenir més informació al web http://protecciosocial.comb.cat o a l’opuscle que us adjuntem amb
aquesta edició del Servei d’Informació Col·legial.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 13

informació col·legial

Universitat Debat sobre l’autonomia profess

d’estiu
en la jornada d’estiu de la profes
L’onzena edició de la
Universitat d'Estiu Ramon
Llull a Puigcerdà va acollir,
el passat juliol, un debat de
la professió mèdica sobre
autonomia professional i
lideratge, organitzat pel
Col·legi de Metges de
Barcelona i l’Hospital de
Puigcerdà.
La jornada va ser
presentada per Àngel
Maurell, vicepresident de
l’Associació Universitària
de Cerdanya (AUCer); Enric
Subirats, cap del Servei de
Medicina Interna de

l’Hospital de Puigcerdà, i
per Ramon Pujol, vocal de
la Junta del COMB, que van
donar pas a les diferents
ponències i a la conferència
del periodista Francesc-
Marc Àlvaro sobre “Falten
nous lideratges pel canvi?”
Miquel Bruguera, president
del COMB; Joan Planella,
alcalde de Puigcerdà;
Francesc Armengol,
president d’AUCer, i Esther
Giménez-Salinas, rectora
de la Universitat Ramon
Llull, van cloure l’acte.
Les ponències i
intervencions de la jornada
es poden seguir al web
col·legial http://
www.combtv.cat
L
a Jornada d’estiu de la Profes-
sió Mèdica constitueix des de fa
uns anys una ocasió en què, amb
la necessària distensió, els metges po-
den abordar en profunditat aquelles
qüestions que creuen necessàries, i
gaudir alhora d’un espai de trobada
lluny de les tensions del dia a dia.
Aquesta Jornada és organitzada per
l’Hospital de Puigcerdà i el Col·legi
Oficial de Metges de Barcelona (COMB),
en el marc de la Universitat d’Estiu a
Puigcerdà, que organitza l’Associació
Universitària de la Cerdanya (AUCer),
amb el suport de la Universitat Ramon
Llull i l’Escola La Salle. Aquest any l’Es-
cola d’estiu ha arribat a la seva onzena
edició.
La Jornada, que es va celebrar el 17 de
juliol d’enguany, amb el títol: “Autono-
mia professional i lideratge”, va contar
amb tres taules rodones. En la primera,
Com exercir l’autonomia professional
en el sistema sanitari públic, moderada
per Boi Ruiz, Unió Catalana Hospitals, i
la participació de Joan M. Salmeron,
Hospital Clínic; Lourdes Alonso, Metges
de Catalunya; Xavier Otero, CAP Les
Corts BCN, i Nieves Barragán, CAP
Vallcarca BCN, varen abordar els dife-
els diversos centres de treball públics
per a l’exercici de la seva autonomia. En
la segona taula rodona, De l’exercici de
la professió en l’àmbit de les petites i
mitjanes poblacions, avantatges i limi-
tacions, moderada per Jordi Boix, Hospi-
tal de Puigcerdà, i la participació de
Josep Maria Benet, ABS Garraf Rural;
Maria Àngels Casals, CAP Torelló; Joan
Carretero, CAP Puigcerdà, i Lluís Guerre-
ro, Fundació ALTHAIA de Manresa, va-
ren parlar de la diversitat de les seves
experiències en l’exercici de la Medicina
fora de l’Àrea Metropolitana.
D’entre totes les taules de la Jornada cal
destacar també la dedicada a debatre El
lideratge dels metges en el sistema sa-
nitari.
La taula, moderada pel president del
COMB, Miquel Bruguera, va mostrar les
dificultats, els processos canviants i la
importància de l’exercici del lideratge
per part de la professió mèdica.
Xavier Corbella, director gerent de l’Hos-
pital de Bellvitge, en la intervenció inici-
al, va explicar com un seguit de canvis
produïts en l’entorn de l’Hospital han
suposat un repte i alhora una oportuni-
tat per a nous estils de direcció i liderat-
ge. Aspectes com la conversió en em-
V

rents reptes que afronten els metges en presa pública de l’ICS, la creació de nous

14 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009


ional i lideratge
sió mèdica
1
V
hospitals en l’entorn proper, o la cons-
trucció d’obra nova a l’hospital mateix
en són la mostra principal. Tot plegat ha
servit per impulsar una gestió més trans-
versal, tant entre els diferents professi-
onals sanitaris, com amb els nous cen-
tres, i els equips d’atenció primària de la
zona.
Albert Ledesma, director del CAP El
Remei, de Vic, va sostenir que la labo-
ralització i funcionarització dels met-
ges va ser en el seu moment el gran
error que ha fet perdre moltes quotes
d’autonomia als professionals mèdics.
Això ha suposat que, avui dia, hi hagi
una important manca de lideratge i un
gran nombre de professionals sense
gaire interès per recuperar espais d’au-
tonomia. Tot això es dóna en el marc
d’un sistema de salut universalitzat, la
qual cosa comporta, a voltes, manca
de claredat en la cartera de serveis i
excessos per part dels diversos actors
del sistema. Ledesma va apuntar tam-
bé a Administració i sindicats com a
responsables de la situació actual, ja
que mostren posicions immobilistes i
poc favorables als espais de lideratge
i autonomia professional.
Per la seva banda, Jordi Varela, direc-
tor gerent de l’Hospital de Sant Pau,
informació col·legial
3
1. D’esquerra a dreta: Jordi Varela, Hospital de Sant Pau; Xavier Corbella, Hospital de Bellvitge; Miquel
Bruguera, president del COMB; Albert Ledesma, CAP El Remei de Vic, i Miquel Vilardell, vicepresident del
COMB, en la taula rodona Lideratge dels metges en sanitat, els canvis necessaris.
2.Sala d’actes del Museu Cerdà durant la celebració de la jornada d’estiu de la professió mèdica.
3. Àngel Maurell, vicepresident d’AUCer; Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, i Enric Subirats, cap de
servei de Medicina Interna de l’Hospital de Puigcerdà, en l’acte de presentació de la jornada.
va assenyalar alguns factors neces- defensar la necessitat que hi hagi lide-
saris per a l’èxit en la clinical gover- ratge clínic en sanitat. Segons Vilardell
nance. Després de destacar la impor- “un bon líder haurà de ser alhora un
tància del lideratge per al bon funcio- líder clínic, que sàpiga de què es parla,
nament de les organitzacions sanità- i un gestor clínic, que sàpiga gestionar,
ries, on va dir “s’ha demostrat que les que es formi per fer-ho, i que tingui la
errades són degudes tot sovint a la voluntat de fer-ho.” Miquel Vilardell va
presència de mals equips directius, la destacar també la importància dels
falta de lideratge o les males relaci- valors personals en els líders, com ara
ons entre metges i gerents”. Varela va l’optimisme, la integritat, la humilitat o
apostar per la presència als hospitals la flexibilitat.
d’una direcció mèdica corporativa La jornada es va clausurar amb una
amb un important pes específic i amb conferència de l’escriptor Francesc-
gran implicació en la feina, Jordi Vare- Marc Àlvaro, que va versar sobre el
la va plantejar finalment el debat so- tema “Calen nous lideratges per al can-
bre la necessitat o no que els direc- vi?”, en què el conferenciant va fer una
tors mèdics deixin l’exercici assisten- reflexió sobre diversos líders històrics
cial i, si és el cas, per quant de temps i les seves personalitats, destacant les
i quin ha de ser el seu procés de diferències de perfils i actituds entre
renovació. mers gestors i veritables líders.
Miquel Vilardell, vicepresident primer Es poden seguir les intervencions de
del COMB, en la seva intervenció va la Jornada a www.combtv.cat. P
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 15
informació col·legial
Acte institucional
al Teatre Romea
El Teatre Romea va acollir l’acte en el
qual el Col·legi de Metges de Barcelona
(COMB) va lliurar, el passat 26
d’octubre, els Premis a l’Excel·lència
Professional 2009 a quaranta-dos
metges de Barcelona que, a criteri dels
jurats constituïts per metges de
reconegut prestigi, han destacat per
l’excel·lència i la qualitat en la seva
activitat professional.
Els Premis a l’Excel·lència Professional
es concedeixen anualment i són el
reconeixement de la professió mèdica
als metges que han destacat per una
trajectòria exemplar d’exercici de
màxima qualitat i per l’enaltiment dels
valors que configuren el
professionalisme mèdic. Els premis
s’atorguen segons diferents àmbits
assistencials, recerca biomèdica,
educació mèdica i humanitats
mèdiques.
Marina Geli, consellera de Salut; Miquel
Bruguera, president del COMB; Miquel
Vilardell i Ricard Gutiérrez,
vicepresidents del COMB, i Jaume
Padrós, secretari del COMB, van lliurar
els guardons de la sisena edició dels
Premis a l’Excel·lència Professional.
Finalment, un dels guardonats, Xavier
Gómez-Batiste, director del centre
col·laborador de l’OMS de programes
públics de cures pal·liatives (ICO,
Departament de Salut), va prendre la
paraula en nom dels premiats d’aquest
any. L’acte de lliurament dels Premis a
l’Excel·lència Professional 2009 ha
tingut lloc en el marc del segon
centenari del naixement de Charles
Darwin. Andreu Segura, metge de salut
pública i president de la Societat
Espanyola de Salut Pública i
Administració Sanitària, i Joandomènec
Ros Aragonés, catedràtic d’Ecologia de
la Universitat de Barcelona i
vicepresident de l’Institut d’Estudis
Catalans, pronunciaren sengles
conferències sobre la figura de Charles
Darwin.
A continuació, reproduïm el discurs de
Miquel Bruguera en l’acte de lliurament
dels Premis a l’Excel·lència
Professional 2009.
16 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
El Col·legi lliura els Premis a
l’Excel·lència Professional 2009
Intervenció del president del COMB
Bruguera: “A Catalunya hi ha molts metges que
exerceixen guiant-se pels principis ètics de la nostra
professió, i que ho fan amb excel·lència”
“
L’acte que celebrarem aquest
vespre té més transcendència
que un simple acte de distribu-
ció de premis i no s’ha de veure com
un acte d’autocomplaença, per dir-
nos que bons que som, sinó que més
aviat s’ha d’interpretar com una opor-
tunitat de manifestar en veu alta la
necessitat que la professió mèdica
del nostre país, col·lectivament, aspi-
ri a l’excel·lència.
Aquesta aspiració està justificada com
una forma de tractar de neutralitzar una
tendència cap al deteriorament de la
professió mèdica que es pot constatar a
tot el món occidental, i també al nostre
país. Aquest fet pot semblar una para-
doxa, perquè ara els metges ho fem
millor que mai, des del punt de vista
tècnic, ja que tenim més recursos diag-
nòstics i terapèutics. No obstant això,
una part de la professió està insatisfe-
ta, i manté actituds negatives. Malaura-
dament, també hi ha una part de ciuta-
dans que està insatisfeta, perquè creu
que els metges hem perdut la calidesa
i la disponibilitat que mostraven els
companys que ens han precedit.
Per acabar-ho d’agreujar, es veuen
iniciatives dirigides a la desprofessio-
1
nalització de la medicina, com ho de-
mostra la voluntat política de moltes
de les autoritats de l’estat d’acabar
amb l’obligatorietat de la col·legiació,
fet que ja succeeix en algunes comu-
nitats autònomes, i també l’afavori-
ment d’estendre a altres professions
sanitàries competències que haurien
de ser exclusives dels metges, com
diagnosticar i prescriure. Aquesta ten-
dència a la desprofessionalització de
la medicina només podrà ser comba-
tuda si els metges demostrem el mà-
xim rigor en el compliment de les nos-
tres obligacions com a professionals,
és a dir, competència, compliment
d’un codi ètic i una conducta guiada
pels valors propis de la medicina.
Volem manifestar amb un acte com
aquest que a Catalunya hi ha molts
metges que exerceixen la seva pràcti-
ca guiant-se pels principis ètics de la
nostra professió, i que ho fan amb
excel·lència, esforçant-se per fer-ho
millor del que s’espera que ho facin.
La paraula excel·lència indica això:
una qualitat superior, més gran de la
que és habitual.
Una característica important dels pre-
mis a l’excel·lència del COMB és que
V

2 5
3 6
4 Jané, Pedro Enrique López de Castro, Benet
V
els jurats, els que escullen els premi-
ats, estan formats per metges de la
base. Són companys de feina, que
són els que estan en millors condici-
ons de jutjar els seus companys i se-
leccionar aquells que són referents
en el seu lloc de treball del que és una
bona pràctica mèdica i fan de mestres
dels companys més joves.
D’una manera implícita, sense verba-
litzar-ho, els jurats premien companys
i companyes, les conductes professi-
onals dels quals estan impregnades
dels valors de la professió que tots
esmentem: altruisme, honestedat,
sinceritat, compromís, integritat i com-
petència. Si mirem al voltant nostre,
aquests valors no estan en un lloc
preferent en l’ordre de prioritats de
molts professionals, que prefereixen
objectius menys generosos, com gua-
nyar diners, tenir èxit, treballar poc o
no assumir responsabilitats.
En una època en la qual la professió
mèdica no passa els seus millors mo-
ments, i en la qual hi ha metges que es
declaren cremats, altres desmotivats,
o finalment altres se senten empre-
nyats, fa goig pensar que en un esce-
nari com el del Romea s’hi aplegaran
informació col·legial
7
7
1. Imatge dels premiats i, en primer terme,
d’esquerra a dreta, Miquel Vilardell i Ricard
Gutiérrez, vicepresidents del COMB; Marina Geli,
consellera de Salut; Andreu Segura, metge de
salut pública i president de la Societat
Espanyola de Salut Pública i Administració
Sanitària; Joandomènec Ros, catedràtic
· Joan Albanell i Mestres
d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i · Gema Amorós Ballestero
vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans; · Rogeli Armengol Millans
Miquel Bruguera, president del COMB, i Jaume · Amparo Arroyo Fernández
Padrós, secretari del COMB. 2. D’esquerra a
dreta: Juan José Ballesteros, Feliu Bella, Francesc · Juan-José Ballesteros Sampol
· Feliu Bella Cueto
Nomdedeu, Marina Geli, Miquel Bruguera, · Maria José Bilbao Buñuel
Salvador Salcedo i Antoni Vidaller. 3. Núria
· Manuel Borrell Muñoz
Peñalver, Josep Massons, Josep Manuel da Pena,
Esther Castell, José Antonio Castillo, Marina Geli, · Francesc Xavier Bosch i José
Miquel Bruguera, Gema Amorós i Manuel Borrell. · Magda Campins Martí
4. Marina Geli, Jaume Padrós i Xavier Gómez- · Esther Castell Ariño
Batiste, director del centre col·laborador de
l’OMS de programes públics de cures pal·liatives · José Antonio Castillo Vizuete
(ICO, Departament de Salut), qui va parlar en · Jordi Delàs Amat
nom dels guardonats. 5. Magda Campins, · Manuel M. Escudé Aixelà
Amparo Arroyo, Gemma Garcia, Joan Martí, · Miquel Esquius i Ausió
Xavier Gómez-Batiste, Marina Geli, Pere Plana,
Miquel Vilardell i Antoni San José. 6. Núria · M. Teresa Estrach Panella
Guañabens, Jordi Fontcuberta, Joan Albanell, Mar · Matilde Ezquerra Lezcano
Tintoré, Marina Geli, Miquel Esquius, Francesc · Jordi Fontcuberta Boj
Xavier Bosch, Miquel Vilardell i Antoni Sisó.
7. Antoni Salvà, Jorge Juan Olsina, Marian Lorente,
· Josep M. Forcada i Casanovas
Jaume Guàrdia, Matilde Ezquerra, Marina Geli, · Gemma Garcia Parés
Teresa Estrach, Jordi Delàs i Ricard Gutiérrez. 8. · Xavier Gómez-Batiste Alentorn
Adolf Tobeña, Jaume Torner, un familiar en · Núria Guañabens Gay
representació d’Enriqueta Pujades, Josep M.
· Jaume Guàrdia Massó
Forcada, Marina Geli, Maria José Bilbao, Manuel
M. Escudé, Rogeli Armengol i Ricard Gutiérrez. · Francesc Jané Carrencà
· Pedro Enrique López de Castro Alujes
d’aquí a una estona un nombre elevat · Marian Lorente Gascón
de metges que creuen que la medici- · Joan Martí i Ragué
na s’ha d’exercir amb dedicació, in- · Josep Massons Cirera
· Benet Nomdedeu Tobella
tensitat, entrega i generositat. · Jorge Juan Olsina Kissler
Vosaltres, els que heu estat premiats, · Josep Manuel da Pena i Álvarez
sou el contrapès de les tendències · Núria Peñalver Cabré
derrotistes, victimistes i negatives que · Pere Plana Almuní
ens amenacen. · Enriqueta Pujades Beneit
· Salvador Salcedo Abizanda
Benvolguts companys i companyes
· Antoni Salvà Casanovas
premiats, us felicito sincerament, · Antoni San José Laporte
us encoratjo a seguir sent excel- · Antoni Sisó Almirall
lents, i us prego que contamineu el · Mar Tintoré i Subirana
vostre entorn amb la vostra excel- · Adolf Tobeña Pallarés
lència. Moltes gràcies per la vostra · Jaume Torner Sallès
· Antoni Vidaller Palacín
feina.” P
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 17
informació col·legial
Commemoració Acte de presentació del monogr
del COMB
revista Gimbernat sobre “Medic
i dictadura”
L
Miquel Bruguera, president a presentació del número 50 de
la revista Gimbernat va comptar
del Col·legi Oficial de
amb la participació de Miquel
Metges de Barcelona Bruguera, president del COMB; Jacint
(COMB), i Jacint Corbella, Corbella, president de la RAMC; Josep
president de la Reial M. Solé i Sabaté, professor d’Història
Contemporània de la UAB, que va pro-
Acadèmia de Medicina de
nunciar la conferència “Memòria his-
Catalunya (RAMC), van tòrica: el fet repressiu als metges ca-
descobrir, el passat 22 de talans” i Lluís Guerrero, president del
setembre, una placa XV Congrés d’Història de la Medicina
Catalana.
instal·lada al vestíbul del
En la cloenda de l’acte es va descobrir
COMB en homenatge als una placa “En memòria dels metges
metges morts violentament del COMB morts violentament durant
durant la Guerra Civil, als la Guerra Civil, dels qui van veure’s
forçats a partir cap a l’exili i dels re-
exiliats i als represaliats a
presaliats a la postguerra”.
la postguerra. Miquel Bruguera en la presentació de
En la sessió, el COMB i la l’acte va dir que “aquest és de fet l’acte
RAMC van presentar el de cloenda del XV Congrés d’Història
de la Medicina Catalana que es va cele-
volum 50 de la revista
brar a Berga l’any passat i que va posar
Gimbernat, en el qual es l’accent sobre els problemes que van
publica un monogràfic relacionar la medicina amb la guerra
sobre “Medicina, Guerra civil i la dictadura”. Bruguera va afegir
que “el número 50 de la revista Gim-
Civil i dictadura”.
bernat, dirigida per Jacint Corbella, re-
cull de forma monogràfica les aportaci-
ons d’aquest XV Congrés a la ponència
sobre La Medicina a la Guerra Civil i
l’Exili”.
18 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
El president del COMB va voler asse-
nyalar que “calia fer alguna cosa més,
un record més permanent en relació
amb els nostres companys que van
perdre la vida, van patir l’exili o van ser
represaliats, i ens va semblar que po-
sar una placa al vestíbul del COMB, en
un lloc de pas on tothom ho pogués
veure, era una forma digna i discreta
d’homenatjar aquests metges”.
Jacint Corbella va parlar de la revista
Gimbernat, que és una publicació de
periodicitat semestral editada pel Se-
minari Pere Mata de les Unitats de
Medicina Legal i Laboral i d’Història de
la Medicina del Departament de Salut
Pública de la Universitat de Barcelona.
Corbella va dir que “la revista es va
començar a publicar el 1984 i que el
seu número 50 és especial per dues
raons: pel tema que tracta i per la
numeració de la publicació”. Pel seu
tema, “molt rellevant”, va afegir Cor-
bella, “aquest número sobrepassa en
repercussió a molts altres”.
Josep M. Solé i Sabaté, en la seva
conferència sobre “Memòria històri-
ca: el fet repressiu als metges cata-
lans”, va destacar el grau d’humanis-
me en l’acció del Col·legi de Metges
de l’època en un context de violència
V
extrema. Segons Solé, “el Col·legi de

ràfic de la
cina, Guerra Civil
2
V
Metges va fer actuacions d’ajut als
represaliats o als familiars dels met-
ges afusellats”.
Lluís Guerrero va centrar la seva inter-
venció a explicar els temes que recull el
volum 50 de Gimbernat: un llistat ampli
dels més de vuitanta metges coneguts
que van morir directament per la guer-
ra. També s’estudien les condicions
sanitàries i com va afectar la guerra a la
medicina catalana, com per exemple
les repercussions sanitàries de la bata-
lla del Segre del mes de novembre de
1938, i la incidència que va tenir a ins-
titucions com l’Acadèmia de Ciències
Mediques, l’Institut Mèdico Farmacèu-
tic, el Col·legi de Metges i la Mutual
Mèdica.
En finalitzar la sessió, Miquel Bruguera
va demanar de fer un acte de recolli-
ment mentre es passaven imatges de
molts dels metges morts i exiliats du-
rant el període de la guerra civil. P
1. Jacint Corbella, president de la RAMC, i
Miquel Bruguera, president del COMB , en
l’acte de descobriment de la placa
commemorativa.
2. D’esquerra a dreta: Lluís Guerrero, president
del XV Congrés d’Història de la Medicina
Catalana; Miquel Bruguera; Jacint Corbella, i
Josep M. Solé i Sabaté, professor d’Història
Contemporània de la UAB, en la presentació del
núm. 50 de la revista Gimbernat.
informació col·legial
Agenda cultural
novembre
De l’1 al 15
Exposició de pintura
Eugènia Bardina
Espai d’exposicions del COMB
(accés pel c/ Vilana)
Dia 3 Lectura dramatitzada
de Don Juan Tenorio
Coordinada i dirigida per Jordi Mañer
Celebració de la castanyada: castanyes, panellets i vi bo
A les 17 hores. Sala d’actes del COMB
Dia 5 Conferència
“Els inques i els seus orígens: organització social, econòmica i política”
A càrrec de Maria Lluïsa Sànchez
A les 18 hores. Sala d’actes del COMB
Dia 10 Conferències sobre òpera
Cicles d’Òperes de Mozart
A càrrec de Roger Alier
A les 18 hores. Sala d’actes del COMB
Dia 16 al 30 Exposició d’olis, gravats, dibuixos i
collages
J. Tharrats, J. Guinovart, A. Clavé, M. Torner de
Semir i altres
Espai d’exposicions del COMB (Accés pel C/ Vilana)
Dia 17 Conferència
Visió crítica de l’Europa del segle XX
A càrrec d’Agustí Pons
A les 18 hores. Sala d’actes del COMB
Dia 24 Concert de Santa Cecília, piano a quatre mans
A càrrec de Lilian Vázquez i Carol Ruiz. Obres de Ravel, Falla i Schubert entre altres
A les 18 hores. Sala d’actes del COMB
desembre
De l’1 al 15
Exposició d’olis M. José Ramis Champín
Espai d’exposicions del COMB (accés pel c/ Vilana)
Dia 1 Cicle de cinema còmic
El cine còmic de sempre, Luces de la ciudad de
Charlie Chaplin
Presentat i comentat per Pere Martínez López
A les 17,30 hores. Sala d’actes del COMB
Dia 15 Conferències sobre òpera
Cicles d’Òperes de Mozart
A càrrec de Roger Alier
A les 18 hores. Sala d’actes del COMB
Dia 22 Conferència
Les figures del pessebre
A càrrec de Joan Plaja i Masip
A les 18 hores. Sala d’actes del COMB
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 19
informació col·legial
El Centre d’Estudis Col·legials presenta el Programa de
Activitat Formació 2009-2010 en una jornada de debat
col·legial
Les repercussions del Pla
Bolonya en la professió
mèdica
1 2
L
El Centre d’Estudis a presentació del Programa de
Formació del CEC 2009-2010 va
Col·legials (CEC) va
ser presidida per Ramon Pujol,
presentar el seu programa vocal de la Junta de Govern del COMB i
de formació per al període cap del Servei de Medicina Interna de
2009-2010 en una sessió l’Hospital de Bellvitge, que va iniciar
l’acte en el qual van intervenir: Francesc
en què es va debatre sobre
Cardellach, degà de la Facultat de Me-
les repercussions del Pla dicina de la Universitat de Barcelona,
Bolonya en la professió qui va parlar sobre les repercussions
mèdica. del Pla Bolonya en l’àmbit de la forma-
ció de pregrau; i Mateu Huguet, direc-
Per Ramon Pujol, vocal de
tor de l’Institut d’Estudis de la Salut,
la Junta del COMB, “el Pla que va tractar de les repercussions del
Bolonya serà un pas Pla Bolonya en l’àmbit de la formació
endavant en el que és la especialitzada. Ramon Pujol, així ma-
teix, va abordar les repercussions del
nostra professió”.
Pla Bolonya en l’àmbit de la formació
mèdica continuada. En finalitzar el de-
bat Àlex Ramos, director del CEC, va
exposar com s’ha configurat el Progra-
ma de Formació 2009-2010 i va presen-
tar el lliurament de diplomes als alum-
nes del curs 2008-2009.
Ramon Pujol va destacar en la seva
intervenció que “amb la implementa-
1. Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, ció del Pla Bolonya estem davant d’un
lliura els diplomes als alumnes del cursos del esdeveniment, que si les coses no es
CEC 2008-2009. torcen, serà un pas endavant en el que
2. D’esquerra a dreta: Francesc Cardellach,
degà de la Facultat de Medicina de la és la nostra professió, la formació dels
Universitat de Barcelona; Mateu Huguet, futurs metges, dels especialistes i en el
director de l’Institut d’Estudis de la Salut; manteniment de la competència dels
Ramon Pujol, i Àlex Ramos, director del Centre
d’Estudis Col·legials, en el debat sobre el Pla mateixos metges”. Pujol va considerar
Bolonya. positiva l’aplicació del Pla “pel fet
20 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
d’aproximar-nos a un espai europeu en
el qual es comparteixin experiències”.
Finalment, el vocal de la Junta del COMB
va destacar que “des del COMB tenim
clar que s’ha d’aplicar al màxim el pro-
fessionalisme, abans que arribin les
noves promocions formades ja en el
Pla Bolonya”.
Àlex Ramos va explicar que “el resultat
de la feina de disseny i programació de
l’equip pedagògic del CEC, així com de
les propostes dels directors dels cur-
sos, està plasmat en el Programa que
teniu a les vostres mans”.
Ramos va dir que en aquest curs docent
“cal remarcar la consolidació de l’Àrea
de Màsters i Diplomes de Competència,
com una de les àrees amb més potenci-
al, i que en alguns casos, aquests màs-
ters s’organitzen conjuntament amb
universitats i entitats de reconegut pres-
tigi del sector corresponent”.
El director del CEC, després de donar
dades estadístiques sobre el curs pas-
sat, va recordar que “per al curs docent
2009-2010, us presentem un Progra-
ma de Formació amb preus reduïts per
als col·legiats, i reducció de matrícula
del 25% per a metges MIR, jubilats i
estudiants de medicina; així mateix, hi
ha la possibilitat d’obtenir una beca
(reducció del preu de la matrícula) per
a col·legiats amb situacions espe-
cífiques”. P

Assessoria
jurídica
L a necessitat d’informar el pacient
provinent de la sanitat privada del
tractament de les seves dades de salut,
de les finalitats de la recollida i de la
identitat i la identificació del responsa-
ble del tractament ha estat objecte
d’anàlisi per part de l’Agència Espa-
nyola de Protecció de Dades en diver-
sos dels seus informes, indicant, d’una
manera molt clara, que cal fer constar
la recepció d’aquesta informació per
escrit o bé disposar d’un cartell anunci-
ador que sigui clarament visible per als
usuaris.
Així, es ratifica el criteri que no cal el
consentiment del pacient, però sí la
informació al pacient per al tracta-
ment de les dades que siguin neces-
sàries per a la prevenció, diagnòstic
o tractament mèdic, sempre que
aquest sigui efectuat per un profes-
sional sanitari subjecte a secret pro-
fessional. Aquesta excepció al prin-
cipi general del consentiment es pot
fer extensiva, també, a les dades
necessàries per a la gestió de ser-
Activitat
col·legial
El COMB crea una plataforma comuna per als metges interessats
en projectes de cooperació
E l Col·legi de Metges de Barcelona
va presentar, el passat mes de juny,
la recentment creada Secció Col·legial
de Metges Cooperadors. En la inaugu-
ració de l’acte, Miquel Bruguera, presi-
dent del COMB, va ressaltar que “da-
vant la tradició en cooperació dels
metges de Barcelona, el Col·legi va
decidir crear la Secció de Metges Coo-
peradors per facilitar una plataforma
comuna a tots els col·legiats interes-
sats en projectes concrets de coopera-
ció, ja siguin a nivell nacional, interna-
cional, tropicalistes o de medicina in-
ternacional”.
Cal comptar amb el consentiment del
pacient per comunicar les seves dades a
les entitats asseguradores?
veis tals com la facturació o la comp-
tabilitat.
Aquesta excepció, però, no dóna aco-
llida a la cessió o comunicació
d’aquestes dades a terceres perso-
nes o entitats que, com les entitats
asseguradores o mútues, han de sa-
tisfer en mèrits d’un contracte les
despeses i honoraris derivats de l’ac-
te mèdic, de manera que caldrà
comptar amb un consentiment ex-
prés del pacient per efectuar aques-
ta comunicació a les entitats asse-
guradores o mútues de salut.
Una recent sentència de l’Audiència
Nacional de 9 de juliol de 2009 posa
l’accent en la manera com es posa
de manifest aquest consentiment ex-
prés per part del pacient i entén que
aquest es pot entendre atorgat si és
el mateix interessat el que, mitjan-
çant la petició d’una prova diagnòs-
tica posa en coneixement de l’enti-
tat asseguradora una patologia so-
bre la qual posteriorment un faculta-
tiu emet informe adreçat a aquesta.
A l’acte presidit per Miquel Bruguera
van intervenir Xavier de las Cuevas,
vocal de la Junta de Govern del COMB;
David Minoves, director general de
Cooperació al Desenvolupament i Ac-
V
ció Humanitària de la Generalitat de
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
Així doncs, i a manca d’un consenti-
ment per escrit per part del pacient,
caldrà efectuar una valoració cas per
cas de les circumstàncies que envol-
ten aquesta comunicació de les da-
des i dels actes propis de cada una
de les parts implicades, a l’efecte
d’identificar la voluntat real dels
pacients per marcar els límits de dis-
posició de les seves dades de caràc-
ter personal.
Per efectuar aquesta valoració cas
per cas i dotar-vos de les eines per
incorporar les expressions de volun-
tat dels pacients, el COMB disposa
d’un servei específic de protecció de
dades al qual podeu adreçar-vos per
a la resolució de qualsevol dubte
que us plantegi la vostra pràctica
diària.
Podeu adreçar-vos personalment a la
seu del COMB, al Passeig Bonanova, 47,
5a. pta. o bé al telèfon 935 678 880
(Mireia Mir). També ens podeu escriure
a l’adreça electrònica lopd@comb.es P
Assessoria Jurídica del COMB
D’esquerra a dreta: Manel Corachan, assessor
del Centre d’Investigació en Salut Internacional
de Barcelona (Cresib); Xavier de las Cuevas,
vocal de la Junta de Govern del COMB; Miquel
Bruguera, president del COMB, i David Minoves,
director general de Cooperació al
Desenvolupament i Acció Humanitària de la
Generalitat de Catalunya, en la presentació de
la Secció Col·legial de Metges Cooperadors.
21
 informació col·legial
Activitat
col·legial
V
Catalunya, i Manel Corachan, assessor
del Centre d’Investigació en Salut In-
ternacional de Barcelona (Cresib).
Xavier de las Cuevas va començar la
seva intervenció explicant què fa el
COMB en cooperació i quina ha estat la
seva evolució, va explicar les motivaci-
ons que han portat a crear la nova
secció col·legial. De las Cuevas també
va explicar les finalitats i funcions de la
Secció Col·legial de Metges Coopera-
dors i què s’ha de fer per pertànyer a
aquesta secció.
David Minoves va parlar de la coopera-
ció en temps de crisi i dels efectes de la
El Col·legi de Metges celebra un acte de benvinguda als nous
col·legiats MIR
1 2
E l Col·legi de Metges de Barcelona
va acollir els nous col·legiats que
s’inicien en la seva etapa MIR en un
acte de benvinguda celebrat el passat
mes de maig. En la sessió es va explicar
als futurs metges residents com s’or-
ganitza el Col·legi i quines prestacions
els ofereix.
Jaume Padrós, secretari del COMB, va
fer la presentació dels ponents i va ex-
plicar les particularitats i la funció que
té el Col·legi: l’estructura d’aquest i les
normes de deontologia, el paper del
Col·legi en la defensa del metge i la seva
representació davant de tercers, altres
funcions en la defensa del rol social i del
prestigi del metge. Padrós també va
informar sobre els ajuts als metges amb
problemes, sobre l’àrea econòmica del
COMB, el Grup MED, sobre els Jocs
Col·legials Esportius i, finalment, va
22 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
recessió econòmica sobre la coopera-
ció. Segons Minoves, “davant la crisi,
hi ha el perill que la reacció de la gent
sigui proteccionista i que prioritzi les
necessitats bàsiques”. Minoves va in-
formar sobre l’opinió de la ciutadania
pel que fa a la cooperació, el desenvo-
lupament i la solidaritat internacional,
va donar dades sobre els coneixements
en matèria de cooperació i va anunciar
els gestos que s’han fet per solucionar
la crisi i les solucions per al desenvolu-
pament.
Manel Corachan va centrar la seva confe-
rència en el pas de la Medicina Tropical a
detallar un estudi demogràfic sobre l’ori-
gen dels col·legiats MIR.
A l’acte també van participar Miquel
Vilardell, vicepresident del COMB, que
va parlar sobre la importància de la
formació; Gustavo Tolchinsky, presi-
dent de la Secció Mir, va explicar la
seva experiència com a resident i va
ressaltar la necessitat de canvi en la
Secció MIR del COMB; Núria Casado,
resident de Medicina de Família i Co-
munitària de l’Hospital Municipal de
Barcelona, va fer la presentació de la
candidatura del seu equip per al relleu
de la Secció MIR; Rosa Garcia, cap d’es-
tudis de l’Hospital Trias i Pujol, va par-
lar del que convé saber quan es comen-
ça el MIR, les habilitats que han de tenir
els residents i sobre les guàrdies i les
urgències. Garcia també va abordar els
efectes emocionals i afectius, els hà-
la Salut Internacional i les implicacions
per a la cooperació. Corachan va dir que
“cada cop tenim més coneixements de
Medicina Tropical i Salut Internacional i
augmenta l’interès per aquestes especi-
alitats. També va explicar cap a on va la
filosofia del desenvolupament i quina és
la formació que han de tenir els coope-
rants. Finalment, Corachan va donar
exemples de com es treballa en coopera-
ció i la distribució de fons disponibles per
a la recerca en salut.
El contingut íntegre de les intervenci-
ons es poden seguir a http://
www.combtv.cat. P
1. D’esquerra a dreta: Rosa Garcia, cap
d’estudis de l’Hospital Trias i Pujol; Miquel
Vilardell, vicepresident del COMB; Jaume
Padrós, secretari del COMB, i Gustavo
Tolchinsky, president de la Secció MIR, en l’acte
d’acollida dels nous col·legiats.
2. Sala d’actes del COMB durant la sessió.
bits mentals i l’estada a l’hospital du-
rant la residència. Va finalitzar la seva
intervenció explicant què és la Funda-
ció Galatea.
En acabar l’acte de benvinguda Mi-
quel Vilardell va dir als nous col·le-
giats MIR que “el Col·legi serà el que
volem que sigui” i va afegir que “som
nosaltres els metges els que hem de
resoldre els nostres problemes i el
Col·legi ha d’aportar sobretot el fò-
rum de discussió; si estem units els
professionals mèdics segur que ens
sentirem bé en el nostre exercici
professional”. P

Activitat
col·legial
La pàgina web col·legial recull informació
sobre la grip pel nou virus A (H1N1)
E l web del COMB ha posat a disposi-
ció dels col·legiats informació sobre
la grip A (H1N1) en què es facilita els
documents del Departament de Salut i
el posicionament dels professionals de
la salut pública i de l’Administració sani-
tària que conformen la SESPAS, en els
quals es consensua com fer front a la
grip A.
També s’informa de l’acció conjunta de
blocs sanitaris per donar un missatge de
calma davant la grip A, així com del
debat sobre el virus de la grip A al pro-
Metges escriptors presenten la seva obra
recent en la diada literària col·legial
L a festa literaria del Col·legi de Met-
ges de Barcelona, organitzada per la
Secció Col·legial de Metges Jubilats, va
presentar l’obra de contingut no cientí-
fic publicada recentment per metges.
Joaquim Ramis, president de la Secció
Col·legial de Metges Jubilats, va fer el
passat mes d’abril la presentació de
cada un dels autors, mentre aquests,
seguidament varen explicar la intenció
i el contingut de les seves obres.
La poeta i traductora tarragonina
Montserrat Abelló, Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes del 2008, va clou-
re la diada literària col·legial.
Els autors que van exposar les seves
creacions i els títols d’aquestes van
ser: Joaquim Torra, Pau Casals-Josep
Trueta. Estimat doctor; Lluís Barraquer
i Bordas, Memòries i reflexions d’un
neuròleg; Joaquim Callabed, El rincón
de Prometeo; Ricard Camprodon, Viat-
ge a Xina i Mar i Cel; Josep Maria
Capdevila Mirabed, Bellvitge, anato-
mia d’un hospital; Julia Emperador, Via-
jes i Sueños; Josep Maria Muñoz i Pujol,
grama Àgora de TV3, del passat 22 de
setembre, en el qual van participar Anto-
ni Plasència, Antoni Trilla i David Bueno.
També es facilita l’accés als web de
l’OMS, de la Comissió Europea, del Cen-
ters for Disease Control and Prevention
(CDC) sobre la grip porcina, i del Ministe-
ri de Sanitat i Política Social.
Lluïsa Morató i Purificación Robles ex-
pliquen en una entrevista a combTV.cat
com s’està actuant a l’atenció primària
en relació amb la infecció pel virus de la
grip A H1N1.
Es pot accedir a tota aquesta informació
a: http://www.comb.cat/cat/actualitat/
noticies/grip_H1N1.htm i l’entrevista a:
http://www.combtv.cat/ P
1 Entre totes les idees i suggeriments re-
2 Barcelona reconeix
El cant de les sirenes; Francisco Sala-
maro Raimundo, Diego Cera: Biograp-
hical Impressions; Jordi Vila Abadal,
Cartes que no lliguen; Josep Vilar Bo-
net, Pàgines viscudes, i Carme Miró
Teixidor, Ones de vida. P
1. Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial
de Metges Jubilats, en la diada literària.
2. Montserrat Abelló, premi d’Honor de les Lletres
Catalanes del 2008, va fer el discurs de clausura
de la diada.
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
El Col·legi de
Metges vol ampliar
l’activitat cultural
amb la participació
dels col·legiats
L a institució col·legial està convençu-
da que hi ha molts metges amb inte-
ressos culturals. Per aquest motiu, dins
del marc del COMB, juntament amb la
participació dels col·legiats, vol ampliar
les activitats culturals per tal que tots
els metges i les metgesses amb interes-
sos per la cultura puguin trobar un lloc al
COMB on expressar-se.
La crida va adreçada als col·legiats que
hagin escrit un llibre no científic i vulguin
presentar-lo; vulguin muntar un club de
lectura; els agradaria cantar en una co-
ral, i vulguin participar en xerrades o
debats sobre temes d'actualitat.
Per a qualsevol tema relacionat amb
l'Àrea Cultural, podeu dirigir-vos a
areacultural@comb.cat
buts a l'Àrea Cultural es procurarà dur a
terme el màxim d'activitats possibles. P
L’Ajuntament de
el treball com a
professional mèdic
de Dante Torres
A mb ocasió de la Festa Nacional del
Perú, l’Ajuntament de Barcelona va
retre homenatge a peruans il·lustres per
la seva contribució a la cultura catalana
i, entre aquests, va reconèixer el metge
Dante Torres per la seva tasca en l’àmbit
de la salut, així com en la seva activitat
associativa i cultural. P
23
Documents de POSICIÓ DEL
COL·LEGI OFICIAL
DE METGES
DE BARCELONA COMB
La pandèmia de
E
n aquests darrers mesos l’epidèmia de grip AH1N1 ha estat un tema
recurrent en els mitjans de comunicació social, que s’han fet ressò de
grip AH1N1 la preocupació de les autoritats sanitàries internacionals (OMS) i
nacionals sobre els riscos de la malaltia i els mètodes de prevenció (vacuna)
i tractament. Aquestes qüestions han estat i continuen sent objecte d’articles
científics, recomanacions d’experts, decisions polítiques, articles d’opinió,
tertúlies de cafè, comentaris amb el veïnat i reportatges gràfics.
La menor gravetat de l’epidèmia en relació amb el que s’havia previst
inicialment ha generat dubtes sobre la necessitat d’aplicar determinades
mesures preventives, o almenys d’aplicar-les amb la intensitat que es
pretenia. En aquest sentit constatem que entre els mateixos metges hi ha
una diversitat d’opinions, situació que no tindria conseqüències negatives
si es limités a l’àmbit professional.
Transportar un debat que hauria de ser bàsicament científic al terreny
públic genera inseguretat als ciutadans, i especialment desconfiança de les
recomanacions que facin els metges i les autoritats sanitàries, que es
fonamenten en dades científiques i en criteris epidemiològics.

1. Els professionals sanitaris haurien d’esforçar-se a tenir una opinió

sobre la malaltia i les actuacions que cal emprendre per a la seva
prevenció i maneig, basada en les dades que amb una periodicitat
regular ofereix el Departament de Salut i que estan disponibles a la
pàgina web del COMB.

2. Els metges han de fer confiança a l’autoritat científica i saber diferenciar

la credibilitat dels experts respecte a la dels no experts. Haurien
d’evitar, per tant, en les seves expressions públiques comentaris sobre
presumibles intencions perverses de les autoritats sanitàries o de la
indústria farmacèutica, perquè redueixen la confiança dels ciutadans
en el sistema sanitari.

3. Tots tenim el dret de decidir si volem ser vacunats de la grip o no ser-

ho, però hem de tenir en compte el pes que tenen les opinions dels
metges en els ciutadans, i per tant desacreditar la vacuna de la grip
davant els nostres pacients no únicament és incorrecte des del punt de
vista científic, sinó que afavoreix una desconfiança genèrica envers les
vacunes en general.

4. El debat sobre la idoneïtat de la vacunació no ens ha de fer oblidar que

no tots els casos de grip A han estat lleus, i per tant els metges han
d’estar en condicions de reconèixer els casos més greus i les
complicacions que, encara que inusuals, poden succeir.

13
5. Convé que els metges facin una bona feina educativa, per fomentar les
mesures d’autocura, que evitin col·lapsar innecessàriament el sistema,
però alhora evitant banalitzar aquesta malaltia.

6. La praxi mèdica s’ha de caracteritzar per l’esperit crític, la prudència i

el sentit comú en el seguiment dels protocols i les guies de pràctica
clínica i en les recomanacions de les autoritats sanitàries per tal de
decidir el millor per a cada pacient. La grip nova no ha de ser una
excepció. P

Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 27

informació col·legial

Commemoració El president del COMB inaugura

del COMB
“Dr. Pere Gabarró (1899-1980),
El president del Col·legi de
Metges de Barcelona,
Miquel Bruguera, va
presentar l’exposició que la
corporació col·legial de
Barcelona ha dedicat al
cirurgià plàstic Pere
Gabarró, en la qual es
presenta un recorregut per
la vida d’un metge que va
viure dues guerres i dos
exilis.
L’exposició s’ha articulat a
partir d’alguns dels seus
documents, imatges de

treball i vídeos sobre les
seves operacions.
Aquest és un dels actes
dels que la institució
col·legial ha dedicat a
l’“Any Dr. Pere Gabarró”.
1. Miquel Bruguera, president del COMB, i Alfons
Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la
Medicina de Catalunya, en l’acte de presentació
de l’exposició en homenatge al Dr. Pere Gabarró.
2, 3 i 4. Exposició “Dr. Pere Gabarró (1899-1980),
en homenatge”.
L
a sala d’actes del COMB va aco-
llir, el passat mes de juny, l’acte
de presentació de l’exposició de-
dicada al doctor Pere Gabarró en l’any
d’homenatge acordat enguany pel
Col·legi de Metges. L’acte va comptar
amb les intervencions fetes pel presi-
dent del COMB, Miquel Bruguera, i
pel conservador del Museu d’Història
de la Medicina de Catalunya, Alfons
Zarzoso.
Miquel Bruguera va fer una “evoca-
ció personal” de la figura del doctor
Pere Gabarró. Tres van ser els lli-
gams que permetien fer aquest plan-
tejament. En primer lloc, Eugeni Bru-
guera Talleda, pare de Miquel Bru-
guera, metge anestesista del servei
de cirurgia del doctor Pere Piulachs,
a l’Hospital Clínic. Format en la càte-
dra que prèviament havia estat la de
Joaquim Trias i Pujol, Eugeni Bru-
guera combinava el treball hospita-
lari amb l’exercici privat en clíniques
barcelonines. Fou, d’aquesta mane-
ra, un dels anestesistes de Pere Ga-
barró, un cop aquest tornà de l’exili
el 1947 per establir-se a Barcelona.
En segon lloc, el doctor Gabarró fou
professor de l’Escola d’Infermeres
de la Generalitat de Catalunya i va
impartir classes a la senyora Corta-
da, mare de Miquel Bruguera. A més
d’aquesta presència particular del
doctor Gabarró en els records de
taula d’infantesa del president del
COMB, un darrer lligam personal pro-
cedeix del moviment escolta català,
del qual el doctor Gabarró en fou
líder i Miquel Bruguera “scout”. Tot
aprofitant aquesta circumstància,
Bruguera féu un breu repàs de la
història de l’escoltisme a Catalunya,
abans i després de la guerra, tot
posant l’accent en la decisiva parti-
cipació del doctor Pere Gabarró en
l’organització d’aquell món.
La segona part de l’acte va tractar
sobre “El Doctor Pere Gabarró segons
el fons Gabarró”, a càrrec d’Alfons
Zarzoso. La intervenció s’articulà a
partir de dos punts, com a pas previ a
la presentació de l’exposició. En pri-
mer lloc, Zarzoso parlà de la història
del “fons Gabarró” i de la importància
de conservar les fonts per tal de fer
història. La decisió presa per la famí-
lia de reunir tot el material del doctor
Gabarró, un cop traspassat, i cedir-lo
a l’Arxiu Històric de l’Hospital de la
Santa Creu i Sant Pau fou prou impor-
tant, ja que ha permès conservar bona
part de les claus per obtenir altres
perspectives sobre la història de l’exi-
li mèdic català, exterior i interior. El
fons va tenir diverses ubicacions i va
ser objecte de treball del doctor Jaume
Masià, comissionat del COMB en l’any

28 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009


a l’exposició
en homenatge”
Gabarró. Ha estat en el marc del pro-
jecte del Museu “Metges catalans a
l’exili” i de l’any Gabarró del COMB
que aconseguírem els recursos per
tal de procedir a la catalogació infor-
matitzada i arxiu d’aquest fons. Una
feina en què ha col·laborat la Societat
Catalana de Cirurgia Plàstica. L’ope-
ració ha estat efectuada amb èxit i el
material es troba disponible, arxivat
en condicions, a l’Arxiu de l’Hospital.
Aquest treball previ ha estat fona-
mental per tal de portar a terme l’ex-
posició sobre el doctor Gabarró, així
com d’altres treballs en curs que for-
men part de la commemoració d’en-
guany.
En segon lloc, Zarzoso va presentar la
figura del doctor Gabarró a partir del
seu arxiu personal. Uns apunts al vol-
tant d’un home meticulós, format en
un medi cultural on l’eficiència admi-
nistrativa en medicina esdevingué un
dels pilars més ferms en l’auge i la
consolidació d’una gestió científica.
L’adopció i implementació d’aques-
tes tècniques havia de contribuir a
una atenció més acurada dels paci-
ents i a una gestió més eficient de les
institucions que en tenien cura. Aquell
medi va ser fomentat per les instituci-
ons del catalanisme mèdic en el tràn-
sit al segle XX. Els trets esmentats
formen part del “fons Gabarró” i es
fan visibles de manera immediata en
observar com el doctor Gabarró orga-
nitzava el seu treball i els diferents
aspectes de la seva vida. L’ordre, la
meticulositat i el detall són aspectes
ben visibles en les formes d’organit-
zació i de comprensió de la vida per
part del doctor Gabarró, que raciona-
litzà totes les activitats que desenvo-
lupà. Així, Zarzoso va mostrar dife-
rents exemples trets del “fons Gabar-
ró”: l’ordenació de la seva clínica
d’operacions, de les històries clíni-
ques, de la terminologia anglesa en
cirurgia plàstica, dels llibres de notes
de malalts durant l’exili anglès, amb
apunts sobre els casos, amb dades
estadístiques, amb apartats per a di-
ferents usos del material, amb indica-
ció dels dibuixos, de les fotografies i
altres representacions gràfiques.
Aquesta sistematització també arribà
a d’altres àmbits personals: un excur-
sionisme meditat, una comptabilitat
ben organitzada, així com la necessi-
tat de representar tot aquell món
d’una manera visual: dibuixos, cro-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
3
4
quis, mapes, fotografies, filmacions.
Ha estat, de fet, la representació visu-
al produïda pel doctor Pere Gabarró,
present en el seu fons, un element
fonamental a partir del qual s’ha arti-
culat una exposició que presenta un
recorregut per la vida d’un metge que
va viure dues guerres (1936-1939 i
1939-1945) i dos exilis. Una vida molt
dura per al metge i per a la persona
del doctor Pere Gabarró, sempre com-
promès amb uns ideals: el país, la
medicina i la família. P
Alfons Zarzoso,
conservador del Museu d’Història de la
Medicina de Catalunya
29
informació col·legial

Simposi als Medijocs 2009 sobr

medicina de l’esport en l’Olimp

En la cinquena edició dels

Jocs Col·legials Esportius,
el Col·legi de Metges de
Barcelona ha dedicat el seu
simposi de cloenda a la
tasca dels metges que van
participar en els Jocs
Olímpics de Pequín 2008
en qualitat de metges
d’esportistes o de
seleccions esportives i que
en l’acte acadèmic han
explicat les seves
experiències i el treball
desenvolupat en una
E
n l’acte de cloenda dels Medijocs edicions dels Medijocs confirma l’en-
competició d’esport d’elit. 2009 els metges d’esportistes o cert a l’hora de decidir realitzar, ara fa
de seleccions esportives que van cinc anys, una activitat molt diferent de
Un any més els Medijocs participar en els Jocs Olímpics de Pe- les que acostuma a fer el Col·legi”. Va
2009 han comptat amb la quín van explicar les seves experiènci- afegir que “així, aquestes activitats
participació d’un bon es i la tasca desenvolupada en unes esportives s’afegeixen a les altres que
nombre de professionals de competicions on la presa de decisions fem, més centrades en qüestions pro-
juga un paper fonamental. fessionals, acadèmiques i les de caràc-
la medicina que han El cinquè Simposi sobre Salut, Medici- ter social”.
competit en les diverses na i Esport, coordinat per Ramon Ba- Bruguera va assenyalar que en l’acte
especialitats esportives: lius, el va presidir Miquel Bruguera, acadèmic i de lliurament de premis
Cursa atlètica, Futbol Sala, president del COMB; el va moderar d’aquest any “el Col·legi vol homenat-
Ramon Besa, redactor en cap d’esports jar metges que en la seva activitat pro-
Tennis, Pàdel, BTT d’El País a Barcelona; i van participar fessional estan vinculats a la medicina
interhospitalària i Golf. Andreu Arquer, metge de la RFE d’Atle- esportiva i en funció d’aquesta dedica-
Aquest any, a més a més, el tisme; Àngel Ruiz Cotorro, metge de la ció han participat a l’Olimpíada de Pe-
COMB ha organitzat RFE de Tennis; Asun Estruch, metge de quín com a metges de seleccions es-
l’equip de natació sincronitzada; Daniel portives”.
l’ascensió a la Pica d’Estats Florit, metge de la RFE d’Hoquei; Ramon El president del COMB, en finalitzar la
en homenatge al doctor Olivé, metge de l’equip del COE, i Belen seva intervenció, va voler agrair “a tots
Pere Gabarró, pioner de la Simon, metge de la Selecció Espanyola els qui ens han fet costat, quan ara fa un
cirurgia plàstica a Femenina d’hoquei herba. Per tancar any hi havia la voluntat del ministeri d’eli-
l’acte Marc Soler, director adjunt cor- minar la medicina de l’esport com una
Catalunya i destacat poratiu del COMB, va donar pas al lliu- especialitat, i sembla ser que d’aquesta
muntanyenc, a qui la rament de premis als guanyadors en voluntat s’estan fent enrere”.
institució col·legial dedica les diferents modalitats esportives. Ramon Besa va explicar perquè els
l’any 2009 en el centenari Miquel Bruguera, en la presentació de periodistes s’haurien d’implicar en ac-
l’acte, va destacar que “l’increment tes com aquest. Segons Besa, “més
del seu naixement.
V

progressiu de participants en les cinc enllà del conflicte i de la notícia, la

30 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009


re el treball dels metges de
íada de Pequín
1 2
medicina i l’esport ens interessa espe-
V
cialment com a pedagogia en un mo-
ment en què la cultura de la instantane-
ïtat ens fa simplificar les coses”.
Tot seguit, Ramon Besa va donar pas a
les intervencions dels metges que van
participar a Pequín 2008 en què van
explicar la seva tasca, de medicina es-
portiva, en una competició d’aquest
nivell i les diferents funcions i relacions
dels metges amb els seus esportistes
d’elit. Així mateix, van exposar la con-
tribució des de la medicina esportiva a
la consecució dels objectius i resultats
obtinguts. En total 2 medalles en ten-
nis, 2 en natació sincronitzada i 1 en
hoquei.
Andreu Arquer va tractar la diferència
del metge d’atletisme amb els metges
d’altres esports, va abordar la proble-
màtica dels metges d’atletisme pel fet
que els esportistes treballin per sepa-
rat i en diferents llocs. Arquer també va
parlar sobre les particularitats mèdi-
ques de l’atletisme.
Àngel Ruiz va explicar com han treba-
llat els metges que s’ocupen del ten-
nistes que s’han incorporat fa poc a la
V
4 5
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
Resultats
Cursa Atlètica
Metge Sènior masculí
Primer: Ricard Verdaguer, 29m 59’
Segon: José Luis Cabrera Muñoz, 30m 56’
Tercer: Salvador Dordas, 31m 21’
Metgessa Sènior Femení
Primera: Bárbara Anento Moreno, 34m 33’
Segona: Susanna Armengol Porta, 36m 47’
Tercera: Ester Casas Gimeno, 38m 17’
Metge Veterà Masculi
Primer: Joan C. Caballero Doménech, 33m
42’
Segon: Alfonso Girona Amores, 34m 20’
Tercer: Mario Reverter Calatayud, 34m 25’
Metgessa Veterà Femení
Primera: Mercedes Möller Parera, 36m 27’
Segona: Montserrat Clavero Sánchez, 41m
40’
Tercera: Yolanda Puentes Zamora, 42m 08’
1. Pàgina anterior d’esquerra a dreta: Belén Simon,
metge de la Selecció Espanyola Femenina d’hoquei
herba; Daniel Florit, metge de la RFE d’hoquei;
Andreu Arquer, metge de la RFE d’atletisme;
Ramon Besa, redactor en cap d’esports d’El País a
Barcelona; Àngel Ruiz, metge de la RFE de tennis;
Asun Estruch, metge de l’equip de natació
sincronitzada, i Ramon Olivé, metge de l’equip del
COE, en el simposi sobre medicina i esport.
2. Miquel Bruguera, president del COMB en la
presentació de l’acte.
3. Expedició del COMB al cim de la Pica d’Estats.
4. Participants a la cursa de BTT interhospitalària.
5. Sortida dels participants a la Cursa Atlètica.
31
 informació col·legial
1 2
4 5
1. Premiades en tennis i pàdel femení. 2. Premiats en tennis i pàdel masculí. 3. Premiats en cursa atlètica sènior masculí. 4. Premiats BTT senior masculí. 5. Premiat BTT
master masculí. 6. Premiada BTT megamaster femení.
família olímpica. Va assenyalar la com-
V
plicació del circuit de tennis, ja que és
difícil fer la programació perquè no se
sap quins esportistes hi assistiran. Va
abordar la relació entre els metges i el
tennistes, el torneig de tennis i els com-
portaments dels jugadors i el que ge-
nera l’esport olímpic.
Asun Estruch va tractar sobre la inten-
sitat de la seva experiència amb l’equip
de natació sincronitzada.
Daniel Florit va parlar sobre les deman-
des mèdiques que pot tenir un jugador
d’hoquei, de la fatiga i la recuperació
Resultats
BTT Interhospitalària
Metge Sènior Masculí
Primer: Ricard Verdaguer Garcia, 1:19:12
Segon: Roger Barranco Pons, 1:24:08
Tercer: Javier Abarca Vegas, 1:27:08
Metgessa Sènior Femení
Primera: Laura Sararols Ramsay, 1:40:15
Segona: Dorte Voss, 1:53:30
Tercera: Maria Bartolomé i Regué, 1:59:53
Metge Master Masculí
Primer: Eduard Álvarez Fischer, 1:17:03
Segon: Xavier Díaz Nieto, 1:18:55
Tercer: Ricard Ardiaca Capell, 1:21:11
Metge Megamaster Masculí
Primer: Mario Reverter Calatayud, 1:24:43
Segon: Zdenek Stanek, 1:32:09
Tercer: Jaume Gelonch Romeu, 1:34:44
Metgessa Megamaster Femení
Primer: Mercedes Möller Parera, 1:35:26
Segon: Carme Calafell Polls, 2:17:15
32 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
entre partits, de l’aclimatació de l’equip
i de les lesions a les Olimpíades.
Ramon Olivé va explicar els prepara-
tius previs al viatge i el clima de
Beijing, l’aclimatació i el jet lag, va
descriure la distribució espacial de
les seus i subseus, i la limitació del
nombre de metges, el nombre de par-
ticipants, esports i l’acreditació mèdi-
ca. Va abordar, també, la medicació i
la seva adaptació a les restriccions
pròpies del país, el dopatge i què han
de fer els metges durant uns Jocs.
Finalment Olivé va donar xifres
d’aquestes olimpíades.
La darrera intervenció la va fer Belén
Simon que va parlar sobre el paper de
les dones en hoquei, l’adaptació a
Resultats
Futbol Sala
Campió masculí: EAP Sarrià
Campió femení: Can Ruti
Tennis
Individual femení guanyadora: Rocio Unzur-
runzaga 6/3 6/3 Finalista Mercedes Möller
Individual masculí guanyador: Iván Ibáñez 5/7
6/3 7/5 Finalista Richard Mast
Dobles femení guanyadores: R. Unzurrunzaga
i M. Möller 6/1 6/1 Finalistes J. Merino i R.
Pancorbo
Dobles masculí guanyadors: I. Ibáñez i J. Ibáñez
6/7 6/1 6/1 Finalistes O. Gallego i M. Sabaté
3
6
Beijing de la Selecció Espanyola d’ho-
quei i com van influir la cerimònia d’in-
auguració o les lesions.
Es poden seguir les intervencions com-
plertes del simposi a: http://
www.combtv.cat/.
Lliurament de premis
L’acte acadèmic es va cloure amb el
lliurament dels premis als guanyadors
de les diferents modalitats esportives
dels Medijocs 2009. Marc Soler en la
presentació dels premiats va ressaltar
que han participat prop de mil perso-
nes en les diferents modalitats i va
agrair als espònsors i entitats que han
col·laborat en l’edició d’enguany dels
Medijocs.
U
(Continua a la pàg. 41)
Pàdel
Dobles femení: Campiones Mª A. Lizárraga i A. Agustí
6/1 6/4 Finalistes M. Möller i R. Unzurrunzaga
Dobles masculí: Campions I. Muro i N. Manzanares
6/1 6/3 Finalistes F.J. Silva i M. Zavattaro
Golf
!er. Classificació inferior masculí Antoni Gual Sole
!er. Classificació inferior femení Roser Coll Araão
!er. Classificació superior femení Elena Galofre Bofill
!er. Classificació superior masculí Cesar Vargas Blasco
!er. Classificació scratch masculí Fernando Ayensa
Pascual
!er. Classificació scratch femení Roser Coll Araão
informació àrea econòmica juny-octubre 2009

MED 1 MEDIVIATGES
SERVEIS FINANCERS
La Secció de Metges Jubilats ha
visitat els fiords noruecs

Sala d’actes del COMB en la celebració de la

conferència del Grup MED.
U

(Ve de la pag. 33)

Metges jubilats i acompanyants en el creuer pels fiords noruecs organitzat per la Secció Col·legial de Metges Jubilats
del BBVA, van presentar la conferèn- del COMB.
cia que van impartir Henrik Lumholdt,
estratega en cap del BBVA Asset Mana-
intre del programa d’activitats que d’Europa, i el mirador del Dalsnibba, que
gement, i Rafael Alférez, especialista en
inversions del BBVA Asset Managemet.
Albert Lluch, en la seva intervenció, va
D cada any desenvolupa la Secció de
Metges Jubilats, alguns afiliats a la
secció i els seus acompanyants han
amb 1.500 metres d’alçada permet con-
templar una inoblidable vista panoràmi-
ca de glaceres, muntanyes cobertes de
destacar que “aquest cicle de conferèn-
fet un creuer pels fiords noruecs del 27 neu i llacs.
cies, ja en portem fent-les més d’un any
de juny al 4 de juliol. El grup que ha fet el Per a la temporada 2009-2010 la Sec-
i mig, ha estat un període difícil, caracte-
viatge ha anat acompanyat de Lídia Diaz ció de Metges Jubilats, amb la col·laboració
ritzat per una crisi financera, iniciada als
de Mediviatges. de Mediviatges, ha programat diversos
Estats Units, i que posteriorment ha
Els metges jubilats i els seus acompa- viatges i excursions. Per obtenir infor-
esdevingut global”. Lluch va afegir que
nyants han pogut apreciar la bellesa de mació sobre aquestes activitats, podeu
“son temps convulsos, d’una extrema
les glaceres, les altes cascades, els impo- posar-vos en contacte amb Mediviatges a 35
volatilitat en els mercats i la desconfiança
nents penya-segats i les verdes munta- les oficines de l’agència al COMB (passeig
i la incertesa són segurament els senti-
nyes d’aquesta imponent regió, que ofe- de la Bonanova, 47, planta 0), o per
ments dominants”. Segons el Conseller-
reix un paisatge que canvia constant- telèfon (935 678 805). P
director general del Grup MED “existei-
ment durant el seu recorregut.
xen oportunitats les quals mai no estan
El creuer, amb partida des de la ciutat
exemptes de risc i cal saber detectar-les
de Copenhaguen (Dinamarca), ha partit
i ponderar adequadament els riscos”.
cap al nord per recórrer els fiords noru-
En finalitzar la seva intervenció,
ecs passant per les poblacions d’Oslo,
Albert Lluch va recordar les paraules
Stavanger, Bergen, Hellesylt, Geiranger
de Jaume Aubia, president i conseller
i Flam. Els viatgers han pogut combinar
delegat del Grup MED Corporatiu,
les visites culturals a les ciutats més
que en l’inici del cicle de conferencies
importants del recorregut (Copenha-
va dir “que l’objectiu d’aquestes era
guen, Oslo i Bergen) amb excursions a
aportar informació i oferir un espai de
indrets espectaculars paisatgísticament,
reflexió”. Lluch va afegir que “no és
com el llac Hornindal, el més profund
positiu dictar normes ni dir el que cal
fer, però si donar informació i que
aquesta la donin persones de prestigi i seus col·legiats diferenciat del que es Tot seguit en el transcurs de la con-
d’alta qualificació professional”. troba en el mercat i la preocupació que ferència Henrik Lumholdt i Rafael Alfé-
En la intervenció de Xavier Queralt, tenim en el nostre banc de poder dirigir- rez van fer una detallada anàlisi de la
aquest va expressar la seva satisfacció nos a col·lectius específics, significats i situació dels mercats, detallant-ho per
de participar en aquest acte perquè li importants de la forma que es merei- països i per sectors i tot seguit van fer
dóna l’oportunitat de poder explicar xen”. Va afegir el director territorial de una panoràmica de les oportunitats
l’acord entre el BBVA i el COMB. Catalunya del BBVA que “fruit d’aquest d’inversió que s’obren en la nova situ-
Segons Queralt “aquest acord neix de acord, hem trobat un projecte conjunt ació. En finalitzar les seves intervenci-
dues preocupacions, la preocupació que ens permet arribar a tots els col- ons van respondre a les nombroses
que des de sempre té el Col·legi de legiats d’una forma individualitzada i pen- preguntes i dubtes dels assistents a
Metges de donar un servei a tots els sant en la singularitat del col·lectiu”. l’acte. P

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 127


1 2
4 5
V
Ve de la pàg. 32)
Miquel Bruguera va fer el lliurament
dels premis dels jocs col·legials espor-
tius.
Els resultats dels principals metges i
metgesses classificats es pot consul-
tar en les diferents taules adjuntes.
Entitats col·laboradores
Amb el suport de:
Col·laboradors:
informació col·legial
3
6
També es pot consultar el recull foto-
gràfic complet i tota la informació so-
bre les classificacions finals a http://
www.comb.cat/cat/actualitat/esdeve-
niments/activitats/medijocs/medi-
jocs_2009/. P 7
9
10
1. Premiades cursa atletica veteranes femení.
2. Premiats cursa atletica veterans masculí.
3. Premiades BTT senior femení.
4. Premiats BTT megamàster masculí
5. Premiades futbol sala femení.
6. Premiat futbol sala masculí.
7. Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB.
8. Partit de futbol sala masculí.
9. Partit de futbol sala femení.
10. Competició de tennis femení.
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 41
informació col·legial

Els Concursos Artístics per

a Metges celebren la
novena edició

El Col·legi de Metges de
Barcelona (COMB) va fer el
lliurament de premis en la
novena edició dels
Concursos Artístics per a
Metges de Catalunya,
certamen organitzat per la
Secció de Metges Jubilats
del COMB i promoguda pel
Consell de Col·legis de
Metges de Catalunya.
L’acte de lliurament dels
guardons en les modalitats
de: poesia, fotografia,
narrativa breu, dibuix i
pintura, es va cloure amb la
conferència impartida pel
doctor Oriol Casassas.
L
’edició del 2009 dels Concursos
Artístics la van presidir: Jaume
Sellarés, vicesecretari del COMB,
Joaquim Ramis, president de la Sec-
ció Col·legial de Metges Jubilats, i Oriol
Casassas, que va impartir una confe-
rència titulada “De la tranquil·la vida
de Pietro da Morrone, del seu sorpre-
nent final i d’algunes qüestions que
de prop o de lluny, hi tenen a veure;
les Vespres sicilianes, per exemple”.
Joaquim Ramis va presentar els dife-
rents Jurats Qualificadors de les moda-
litats artístiques, integrats per experts
de reconegut prestigi en les arts convo-
cades. El tema de les obres aquest any
com l’anterior era lliure.
Ramis va informar que durant la sego-
na quinzena del mes de maig totes les
obres presentades van ser exposa-
des a l’espai d’exposicions del COMB
adjunt a la sala d’actes.
En la categoria de dibuix i pintura, el
jurat integrat per Joaquim Camps, R.
Aguilar Moré i Francesc Vicens, van
proclamar com a obra guanyadora
Estris de pintura de Pilar Segura, i van
donar el segon premi a Clara Gràcia
per Dotze botelles.
El jurat de la modalitat de fotografia
compost per Carles Llebaria, Isabel
Calaf i Joan González va concedir el
Tritó de Plata a l’obra guanyadora
Entusiasta de Frederic Sagués, i va
atorgar el Tritó de Bronze a l’obra
finalista Fòrum de Francesc Xavier
Bonada.
Els premis de narrativa els van rebre:
Jordi Roca, que va obtenir el primer
premi per l’escrit La síndrome de maia,
i Teresa Rué va rebre el segon premi
per l’obra Equívoc. Suport bàsic. Els
membres del jurat d’aquesta modali-
tat van ser: Maria Sarsanedas, Agustí
Pons i Josep Tomás.
En la convocatòria de poesia, el jurat
integrat per Neus Real, Carles Duarte
i Joan Vergés va concedir el primer
premi a Esteve Amigó per Absències,
i el segon premi a Xavier Miquel per
Noümen. P
1. Joaquim Ramis, president de la Secció
Col·legial de Metges Jubilats; Jaume Sellarés,
vicesecretari del COMB, i Oriol Casassas en l’acte
de lliurament de premis de l’edició del 2008 dels
Concursos Artístics per a Metges.
2. Tritó de plata i de bronze, guardons que es
concedeixen als guanyadors dels Concursos
Artístics per a Metges.

42 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

 informació col·legial

Premis del novè Concurs

artístic per a metges
Primer premi de dibuix i pintura Primer premi de poesia
ESTRIS DE PINTURA ABSÈNCIES
de Pilar Segura d’Esteve Amigó

I l’alba fugí abans de néixer el dia.

Durant la llarga nit, vas ser la llum.
La flama que tremola i es consum
il·luminant l’entorn que defallia.

Fou molt curt el camí. Tan sols l’ensum

primer d’aquella flor que es deixondia
I alhora tristament, en s’agonia,
exhalava fugaçment el seu perfum.

Als vents del Pirineu tes hores tendres,

i arreu de la muntanya, hem escampat.
Perdudes entre el verd, les blanques cendres
la flor del teu record hauran sembrat.

Primer premi de fotografia I quan la vida al camp torni a reprendre’s

ens asseurem amb tu damunt del prat.
ENTUSIASTA
de Frederic Sagués II

Aquesta ha estat, amic, una escalada

que t’ha exhaurit fins l’últim regalim.
Pensàvem tots, que amb tècnica sublim
tota paret per tu fóra guanyada.

Ha estat aquesta l’única cordada

que t’ha vist caure abans d’assolir el cim.
I encara volem creure que un boirim
ens ha entelat de sobte la mirada.

Retornarem, sens dubte, a les carenes

que tant et van colpir i vas estimar.
I reviurem plegats les nits serenes

que al llarg dels anys ens feren apropar.

I lluny de planys, neguits, tristors o penes
de nou l’albada amb tu ens arribarà.
V

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 43

 informació col·legial

Primer premi de poesia Primer premi de narrativa breu

V

III LA SÍNDROME DE MAIA

de Jordi Roca

Passen els anys, i sembla que el silenci La Paula obre un ull cinc minuts abans que soni el desper-
s’hagi emportat paraules i conhort. tador. Com cada dia, l’acompanya un sentiment barreja de
Que als sentiments no els calgui ja el record frustració i cansament. Aquest sentiment és tan fugaç i tan
i que l’oblit un nou camí ens agenci. habitual, que la noieta no té ni temps per recrear-s’hi. Ni tan
sols l’amoïna, perquè l’estel fugisser de l’instant de mal
Mes cada nit, abans que el cos em venci, tràngol no li deixa demanar cap desig...
cerco camins que menin al teu port. El primer dia que va ser conscient que no era del tot feliç es
Camins de llum que, enllà de tota mort, va espantar d’ella mateixa i es va obligar a deixar de pensar
refem plegats, malgrat que el món no ho pensi. animalades. El que la Paula no sabia és que negar les
evidències la portaria, irremissiblement, a deixar de ser ella
Passen els anys i, quan el cos s’ajaça, mateixa.
un frenesí m’empeny fora del llit. Es renta la cara sense aixecar les celles. Amb l’ull dret veu
Pausadament, m’atanso a la terrassa la sabonera i, amb l’esquerre, el raspall de dents. La Paula
té son. Ara mateix i, per sobre tot, se’n tornaria al llit i
i, alçant els ulls, creuant la negra nit, dormiria fins que el cor li digués prou. Això no ho pensa,
m’omplo de tu, fins que la ment, ja lassa, perquè també forma part de les coses prohibides sobre les
m’envolta el cos i em lleva del neguit. quals no es pot reflexionar.
Prepara un biberó, l’esmorzar de la nena, la bossa per a
l’escola, l’esmorzar per a ella i pel seu marit. La Paula és la
IV princesa del “Cola Cao” i la confident dels pots de “Nocilla”.
Quan en va fer trenta i escaig es va comprar una crema per
a les arrugues que també servia per dissimular les bosses
He après a viure dels ulls. Ella no sabia que aquell detall no anava orientat
palpant la teva absència a cuidar-se, sinó més aviat a dissimular davant la resta de
dins l’ombra llarga la humanitat les seqüeles de la seva guerra particular.
d’un crit que mai s’atura Després tothom es despertarà. Bon dia! I, com una deessa
i sempre m’acompanya. posseïda, començarà a repartir petons a tort i dret. Compar-
tirà la seva migrada energia amb les altres ànimes de la
He après a viure casa, que no tenen cap ganes de llevar-se. Només el menut
compartint ta presència. s’alçarà del bressol amb un ressort al cul. El nadó tindrà un
Que mai no em deixa. sentiment agredolç que es debat entre: He dormit i ho
La imatge que perdura. necessitava, però m’he perdut tantes coses del món, men-
La veu que sento encara. tre navegava pels penya-segats dels somnis! Després bra-
marà pels descosits: la gana, la pressa per processar coses
He après a viure noves, el desig que la Paula l’abraci... El dimoni escuat
assaborint les hores reclamarà el seu monopoli a la mare. Li va vendre l’ànima
que vas donar-me. quan va néixer i ara ja no s’hi pot fer enrere.
Eliminant tristeses Com els pardals amb bocins de molla de pa, tots aniran
i vestint esperances. picotejant la Paula. Una mirada de complicitat, una clucada
d’ullet, per a mi, una abraçada i “tiiiiinc seeeeet!”.
He après a viure Repartirà torradetes amb mantega i melmelada, gots de llet
quan tot sembla acabar-se. a diferents temperatures de microones, magdalenes... Un
Quan més voldria petó breu i: “Que et vagi bé la feina, nino!”, a mig camí entre
fer molt més llarga l’ombra la porta i el replà. Moment just en què la nena s’haurà tacat
per viure’t més encara. de xocolata i caldrà canviar-li el jersei. “Mami, quan m’has
pentinat, només hi sortia jo, al mirall...!”
Repartirà criatures per llars d’infants i escoles amb un nou
pensament fugaç d’aquells prohibits: “Potser hauria de ser
jo qui eduqués la mainada i no pas institucions amb vocació
d’aparca vailets.”
Petons d’últim moment que l’acompanyaran de l’escola al
V

cotxe i del cotxe a la feina.

44 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

 informació col·legial

Primer premi de narrativa breu Segon premi de dibuix i pintura

V

Són tan exagerats, els automatismes matiners, que avui DOTZE BOTELLES
s’ha pintat per enèsima vegada els morros aprofitant el de Clara Gràcia
mirall del vehicle, però no s’ha fixat que la seva imatge no
hi apareixia reflectida.
La Paula treballa. Vuit hores. En una gestoria financera. El
seu cap té més llargues les mans que el senderi. Repassa
balanços, devolucions d’IVA, prepara fulles d’Excel on re-
gistrar activitats i treure conclusions que seran avaluades,
la majoria de vegades, pel senyor ningú. A la seva taula, hi
té una fotografia dels nens i dos dibuixos de la nena gran,
per recordar-li, si de cas li fés il·lusió conèixer un xic més el
nou cap de comptabilitat, que més val n’hi plantejar-s’ho.
El sac que la noia arrossega és ple de pensaments prohi-
bits, de coses que més val no fer, de moments que més val
no reviure... És tan feixuc!
Sortirà de l’oficina amb un coet al cul. Del carrer al cotxe i
del cotxe a recollir mainada.
Passarà pel súper i el súper l’escopirà al carrer, carregada
com una mula. El nadó haurà acumulat una tifa al bolquer
que, per llei de Murphy haurà embrutat el body. La nena
cridarà fins a l’afonia que vol la cançó número catorze del
CD. Aparcarà fixant-s’hi exageradament, perquè si gosa
ratllar el BMW, el seu marit se la menjarà amb patates i la
Paula tolera el que vulguis, però la superen les discussions
en veu alta.
Banyarà qualsevol persona despullada que se li posi per
davant. Jugarà convençuda que és millor jugar sense ener-
gia que deixar que la televisió s’emporti l’ànima de les Segon premi de fotografia
mainades. Repartirà sopars i, de reüll, veurà un sofà. De
vegades buit i de vegades amb la figura escarida d’algú que
se suposa era el seu company de viatge... i el malparit s’ho FÒRUM
tornat part de la motxilla! de Francesc Xavier Bonada
– Hola Paula, hi ha algú que t’estima. ¿...? – La rutina s’ha
compadit de tu i demà el cap de comptabilitat potser et
picarà l’ullet.
Persegueixes un tren impossible d’atrapar. Avui has arribat
al nirvana de la dona del segle xxi, tots els que t’envolten
són pràcticament feliços.
En la solitud d’un vespre qualsevol, la Paula mira per la
finestra i veu gent que passeja.
Dones que fan truites de patates amb pa amb tomata.
Marits empoltronats en realitats paral·leles, convençuts de
ser els pilars de la família.
La Paula s’asseu a la tassa del vàter i, quan aixeca la mirada,
s’adona que realment al mirall no s’hi reflecteix ningú.
Ella riu un instant.
Després pateix.
Si ha deixat d’existir, qui prepararà l’esmorzar demà al
matí...?

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 45

informació col·legial

Segon premi de poesia

NOÜMEN L’ANAR VIVINT
de Xavier Miquel
VERAMENT

UNA LLISADA MATUSSERA

CONEC QUE EM TÉ LLIGAT

UN VELL AFABLE A UNA DESMESURADA CORATGIA
QUE NO ES CANSA D’AGUANTAR
QUE BONYEGAT ELS COPS SOBRANTS
PER LA XISCLADISSA DATS
DELS DIES PERDUTS PER L’INEFABLE DESTÍ

REFIA DEL MAI

ELS MOMENTS
BEN BÉ
CONVERTIR-SE ENGRUNES DE TEMPS
S’HAN ENTRETINGUT
ALGUNA QUE ALTRA VEGADA A FER-ME VELL

EN UN QUALSEVOL I ARA
AMB EL DECLIVI
SOL SOTA EL BRAÇ
FAIG POC CAS
ÉS LA TRANSMUDANÇA DELS ADVERTIMENTS
MÉS ELEGANT QUE VOLEN ESTIRAGASSAR
DE LA CALMA EL RODEIG QUE VA
CAP
A LA LLUNYANIA CERTA

MÉS SOVINT FARCIDA D’EVIDÈNCIA

QUE NO VOLDRIA

ANDAREJO PER LES RODALIES HAURIA ESTAT MILLOR

D’UNA VIDA QUE TOTS
ON HI HA PARADES ELS MORTS D’AQUELLA
QUE SALDEN GUERRA
ELS DESIGNIS ORBA
ENTRE MATEIXOS
EVANESCENTS
S’HAGUESSIN CONVERTIT
DEL LLEGAT SUBLIM EN POLSIM
QUE ESBARGIT
BEN ESCRIT PELS CAMPS
PER LES VENES ON LES HERBES
BLAVENQUES DE VERD CONSTANT
A LA PELL TÈNUE POGUESSIN ESTAFAR
DEL DORS DE CADA MÀ EL COLOR DE LA SANG

46 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

 informació col·legial

Segon premi de narrativa breu

EQUÍVOC.
SUPORT BÀSIC
de Teresa Rué
1 3
M’ajeus d’esquena a terra. La força dels teus braços em 2
cenyeix. Delirós, recorres el meu cos per desposseir-lo de
tot el que el pugui estrènyer. Suaument, amb les mans
m’inclines el cap una mica enrere, et tremolen. M’aguantes
el clatell mentre els dits de la mà dreta em drecen el mentó
cap amunt. Després, penetren la boca i recorren pas a pas
la llengua, l’alliberen i busquen amb avidesa cada recó de
la gola. M’apropes l’orella als llavis i escoltes. Vols sentir 4 6
5
l’alè que en surt, els sospirs o la respiració feixuga. Instin-
tivament, els segelles amb un bes i fas dues expiracions
lentes fins que l’aire apropa el meu pit al teu. Amb dolcesa
em pressiones el coll i una alenada respon al teu impuls.
Ara, sento el teu cos estremir-se, com un arravatament que,
voluptuós, em volgués fer seva. Després, els dits et rellis-
quen i volen palpar el nus bategant, mancat ja de força. Els
7
palmells se t’aturen al mig dels meus pits. Els premen amb
fermesa i brevetat, rítmicament; esbufegues. Tens tanta
por de perdre’m! Tornes frenèticament a xuclar-me els
llavis molsuts i el teu hàlit voraç vol desvetllar en mi el
desfici de viure. Reprens l’embranzida: una, dues, tres...
Esmerces totes les teves forces en revifar l’esguard llumi-
nós que s’esmuny lentament del meu rostre. Malgrat tot el
teu afany he abandonat la calidesa de la teva passió i ara 9 8
t’observo des de la llunyania, et veig com una silueta
aferrada al meu cos, els teus ulls espurnegen. La teva
expressió em puny el cor i el meu esperit, ara lliure, es dol
per tu. Segueixo amb els ulls clucs i la pal·lidesa de la meva
pell no fa sinó enfervorir-te en l’intent d’aplicar-me la rea-
nimació mentre en la llunyania se sent la remor de la sirena
d’una ambulància.

10
1. Pilar Segura, primer premi
de dibuix i pintura;
2. Frederic Sagués, primer
premi de fotografia;
3. Esteve Amigó, primer
premi de poesia; 4. Jordi
Roca, primer premi de
narrativa breu; 5. Clara
Gràcia, segon premi de
dibuix i pintura; 6. Francesc
Xavier Bonada, segon premi
de fotografia; 7. Xavier
Miquel, segon premi de
poesia; 8. Teresa Rué, segon
premi de narrativa breu;
9. Oriol Casassas en la
cloenda de l’acte;
10. i 11. Sala d’actes del
COMB en el lliurament dels
premis artístics. 11

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 47

informació col·legial
Commemoració
del COMB
D’esquerra a dreta: Ricard Tresserres; Josep M. Martínez Amenós; Josep M. Pardell, alcalde de Llardecans; Miquel Bruguera, president del COMB, i Arcadi Gual, director
L
a vila de Llardecans (Les Garri-
gues) dedicà un acte d’home-
natge al doctor Hèlios Pardell i
Alentà (1946-2008) que va ser orga-
nitzat per l’Ajuntament, el qual el no-
menà fill predilecte per acord unàni-
me del Ple del Consistori.
En primer lloc se celebrà una missa a
l’església parroquial de l’Assumpta,
acompanyada per un cor de vilatans i
vilatanes, i tancà la cerimònia religio-
sa un Ave Maria de Schubert, inter-
pretat magníficament per Hèlios Par-
dell, fill.
A continuació, a la Sala d’Actes de
l’Ajuntament va tenir lloc l’acte pròpi-
ament d’homenatge, presentat per
l’alcalde Josep M. Pardell. Arcadi Gual
i Sala, director de la Fundació Educa-
ció Mèdica, amb el títol Un home de
poble, però amb passaport, va desta-
car que “es podria dir que el doctor
Pardell va ser ambaixador del món del
professionalisme i la FMC perquè va
parlar-ne a tots els indrets pels quals
va viatjar”.
Després va intervenir Josep M.
48 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
La vila de Llardecans
homenatja Hèlios Pardell
de la Fundació Educació Mèdica, en l’acte d’homenatge al doctor Hèlios Pardell a Llardecans.
Martínez Amenós amb el títol L’Hèli-
os, l’amic i metge, qui va enfocar el
seu parlament des del punt de vista
de la seva trajectòria d’amistat, i res-
saltà les qualitats de clarividència,
bonhomia, entusiasme per qualsevol
idea de progrés i de com amb el seu
tarannà desenfadat i sense petulàn-
cia, sabia liderar un projecte per con-
vertir-lo en un treball engrescador i
suggestiu.
Finalment, Ricard Tresserres parlà
sobre: L’Hèlios Pardell, un metge amb
vocació de transcendència i explicà
diverses anècdotes personals i vivèn-
cies, així com les estratègies que uti-
litzava per abocar els qui l’envoltaven
a l’interès o l’aprofundiment en algun
tema del qual ell era estudiós i volia
ampliar o contrastar amb els seus
amics i companys.
La cloenda de l’acte d’homenatge va
anar a càrrec de Miquel Bruguera,
president del COMB, amb el títol L’Hè-
lios Pardell, un metge amb vocació de
transcendència tot fent un recorregut
per la seva vida col·legial amb la intro-
ducció de valors, com el professiona-
lisme i l’avaluació de la competència,
encapçalats per “la cultura de l’es-
forç, la constància i una gran capaci-
tat de concentració en la feina”.
L’Agnès Pardell i Veà, regidora d’Eco-
nomia i Finances de l’Ajuntament de
Llardecans i diputada del Parlament
de Catalunya, va fer el lliurament a
Roser Martí, vídua del doctor Pardell,
de la placa de fill predilecte de la vila
de Llardecans, qui va correspondre
amb emotives i sinceres paraules
d’agraïment i emoció per tot el reco-
neixement i l’estima que, de ben se-
gur, segons va dir, “l’Hèlios recollia
des del cel”.
L’acte d’homenatge a la figura d’Hèli-
os Pardell va transcórrer en l’ambient
d’unió entranyable que ell inspirava i
que, per unes hores, va cohesionar a
tots els qui hi assistiren en un senti-
ment de complicitat i capteniment.
Totes les intervencions de l’acte van
coincidir en què “l’Hèlios era una gran
persona, un gran metge i un gran pro-
fessional”. P
informació col·legial
Delegacions
i seccions col·legials
Secció Col·legial de Metges
Acupuntors
V olem informar-vos en aquest but-
lletí que el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ens ha donat la
raó al recurs que vàrem presentar en
el procés contenciós-administratiu
contra la resolució del Govern de la
Generalitat en el decret 31/2007 pel
qual es regulaven les condicions per a
l’exercici de determinades teràpies
naturals, entre les quals es troben
l’acupuntura i la medicina xinesa.
La Sentència anul·la el Decret de Te-
ràpies Naturals perquè vulnera, entre
d’altres, la Llei d’Ordenació de Pro-
fessions Sanitàries (LOPS).
Aquesta llei exigeix que una professió
sanitària ho sigui prèvia l’obtenció
del preceptiu títol oficial que habiliti
el seu exercici.
Pels magistrats, així com per als mem-
bres de la secció de metges acupun-
tors, l’acupuntura és una pràctica sa-
nitària i, per tant, s’ha de regir per les
seves lleis.
La secció de metges acupuntors creu
que és urgent regular la pràctica de
les teràpies naturals, però aquesta
regulació s’ha de fer diferenciant bé
les unes de les altres, estudiant el seu
modus d’acció, les seves indicacions,
contraindicacions i efectes adversos.
Aquest estudi donarà llum sobre qui i
com les ha d’aplicar.
Creiem que l’acupuntura i l’homeo-
patia tenen una entitat pròpia i que
per les seves característiques han de
ser sempre practicades per professi-
onals sanitaris, metges en el cas de
l’homeopatia, puix que hi ha una pres-
cripció, i metges, diplomats en infer-
meria, fisioterapeutes, veterinaris o
odontòlegs en el cas de l’acupuntura
per actuar en l’àmbit de les seves
competències.
Per acabar volem dir que hem treba-
llat en la realització de la Quarta Tro-
bada Internacional d’Acupuntura
Mèdica de Barcelona, BMA Autumn
Meeting 2009, i el III Simposium de
50 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
Acupuntura de la SAME.que es va fer
del 23 al 25 d’octubre, amb la British
Medical Acupuncture Society i la So-
ciedad de Acupuntura Médica de Es-
paña. Pensem que és un esdeveni-
ment molt interessant per palpar no-
ves experiències i aprofundir conei-
xements relacionats amb l’acupuntu-
ra, les seves indicacions, les noves
evidències i els seus modus d’acció. P
Albert Garcia i Janeras,
president en funcions de la Secció de Metges
Acupuntors
Secció Col·legial de Metges
d’Estètica
Ús racional de la toxina
botulínica
G ràcies als continus avenços de la
Medicina Cosmètica i Estètica, a
estudis específics de l’anatomia i la
musculatura facial, i al desenvolupa-
ment de noves tècniques d’aplicació,
hem substituït l’efecte paralitzant de
la toxina botulínica (TB) per un efecte
de relaxament muscular controlat que,
alhora que atenua les arrugues d’ex-
pressió, permet donar harmonia, re-
laxació i vivesa al rostre sense que
perdi ni una mica la seva expressió.
Avui deu ser molt complicat reconèi-
xer les persones que realitzen aquest
tractament.
Els refinaments en l’aplicació de la
TB, respectant dosis unitàries i totals
avui perfectament definides i esco-
llint punts d’infiltració que el criteri i
l’experiència han anat consolidant,
poden frenar la progressió de les ar-
rugues induïdes per la mímica facial,
en una sola sessió i sense produir les
expressions potser artificials que es
produïen fa uns anys.
Des de la parcel·la de la Medicina
Cosmètica i Estètica hem aconseguit
que canviï la percepció social de la TB
com un simple “agent paralitzant” de
la musculatura facial. Perquè els pa-
cients no volen un rostre inexpressiu,
sinó frescor i naturalitat. Han i hem de
ser conscients que totes les arrugues
ni poden ni han de ser eliminades
sense assumir riscos innecessaris;
moltes tenen la virtut de recordar-nos
moments d’alegria en les nostres vi-
des, sense eliminar ni una mica la
dignitat del nostre rostre.
A més a més, tal com assenyalen molts
experts nacionals i internacionals en
el transcurs de les darreres reunions
científiques, aquest fàrmac aporta
efectes complementaris, que no han
de ser menystinguts, en la pell de les
zones tractades: hidratació, regula-
ció de la suor i de la secreció sebàcia,
etc.
Després de cinc anys, continua sent el
tractament antiarrugues que més de-
manen els espanyols, amb un total de
més de 260.000 teràpies acreditades,
tant en homes com en dones. El seu
èxit rau en la simplicitat de la seva
realització per un metge capacitat,
per tal com resulta pràcticament in-
dolor i permet la reincorporació im-
mediata a la vida social i laboral, i en
la ràpida consecució dels objectius
definits perquè produeix uns efectes
visibles en dos o tres dies.
Convé recordar que la TB és un medi-
cament i que, com a tal, l’Agència
Espanyola del Medicament l’ha auto-
ritzat perquè compleix uns rigorosos
requisits de qualitat, perquè és segur
i eficaç, perquè està perfectament
identificat i perquè facilita als profes-
sionals i pacients tota la informació
exigible i comprensible.
Fins avui, tan sols els Laboratoris
Allergan comercialitzen una TB ti-
pus A amb indicacions cosmètiques;
encara que se la coneix genèrica-
ment com a bótox, es tracta de
Vistabel®. La imminent autoritza-
ció d’Azzalure® per part de l’Agèn-
cia Espanyola del Medicament per-
metrà que Laboratoris Galderma
també pugui comercialitzar un altre
TB tipus A amb idèntiques indicaci-
ons.
V

Delegacions
i seccions col·legials
V
Espanya s’unirà així a la iniciativa
d’altres països de la Unió Europea
que, des del passat mes de febrer,
estan donant el seu vistiplau basant-
se en l’estudi detallat dels assajos
clínics realitzats en més de 2.600
pacients, que avalen l’eficàcia i segu-
retat del nou producte que ja es dis-
tribueix als Estats Units sota la marca
Dysport®.
I la competència podria ampliar-se
encara més amb Xeomín® dels labo-
ratoris alemanys Merz, i amb Pure-
tox® de la companyia americana
Mentor.
Aquesta diversitat ha de servir per-
què madurin tant el producte com el
mercat. La comercialització de noves
marques pot i ha d’induir significa-
tius avenços en algunes característi-
ques del producte, que són varia-
bles: la seva presentació i conserva-
ció, la velocitat d’acció, la durada
dels efectes, l’ampliació de les indi-
cacions clíniques, entre d’altres. El
menys important, encara que s’ha de
valorar, és que la competència pugui
suposar a més a més l’abaratiment
de preus, i això ho agraeix tant el
metge com el pacient.
Al mateix temps, s’haurà d’insistir en
les limitacions del producte, les se-
ves contraindicacions i els seus ris-
cos, pocs i poc duradors, però desa-
gradables: rostres artificials, asime-
tries, descens de les celles, caiguda
de les parpelles, alteracions funcio-
nals, etc., riscos que resulten absolu-
tament minimitzats si el maneig de la
TB resta en mans expertes. A aquest
respecte, la legislació és clara:
“aquesta especialitat farmacèutica
serà administrada exclusivament per
un llicenciat en Medicina i Cirurgia,
en establiments o centres sanitaris
autoritzats per les Comunitats Autò-
nomes.”
En consonància amb l’indicat abans,
des que la TB va rebre l’autorització
per a la seva introducció en el mercat
espanyol amb indicacions estètiques,
s’han promogut infinitat d’activitats
informació col·legial
científiques, acreditades oficialment Secció Col·legial de Metges
amb Formació Mèdica Continuada, Jubilats
per a l’adquisició dels coneixements
per a la utilització d’aquest fàrmac. La Secció de Metges
En els anys que fa que aquest pro-
ducte s’està utilitzant a Espanya, no
Jubilats ha realitzat
s’han detectat problemes ni efectes durant l’any més de 50
secundaris en els pacients que no activitats culturals,
fossin de caràcter lleu, com l’aparició socials i lúdiques
d’algun petit hematoma, que sol des-
aparèixer passats els primers dies, o
possibles cefalees en les 24-48 hores
següents al tractament.
L a Secció de Metges Jubilats ha des-
envolupat durant l’any les seves
activitats lúdiques i “socials”, cada
Finalment, cal no oblidar que en l’apa- cop mes nombroses i de més qualitat.
rició i el desenvolupament de les ar- Com indiquen els estatuts, el dia 10
rugues sempre existeixen diversos de juny va tenir lloc l’Assemblea Ge-
components implicats; així que, en neral Ordinària, que van presidir en
tots els casos, correspondrà realitzar Miquel Bruguera i Cortada i en
diversos tractaments associats. Cap Joaquim Ramis i Coris, president de la
tractament corregeix simultàniament Secció.
tots els aspectes afectats i, per des- En el curs de l’any es realitzaren 51
comptat, la sobrecorrecció d’un as- activitats. Ocuparen la nostra tribu-
pecte no pot corregir els altres. Així na persones tan importants com Pa-
doncs, la TB té un destacat paper a trícia Gabancho, Arcadi Oliveras, Ro-
l’arsenal terapèutic, però després de ger Alier, August Moragas, Joan Plaja,
l’imprescindible diagnòstic, que tan J.M. Carrera, Sílvia Ferrando, Jordi
sols un metge capacitat pot realitzar, Mañer, Josep Termes, Hilari Raguer,
probablement haurà de posar-se en Neus Real, Lluís Ortiz de Zeballos,
associació amb altres procediments. Joan B. Culla i Montserrat Abelló, Pre-
El nostre millor consell ha de ser no mi d’Honor de les Lletres Catalanes
tenir pressa, perquè sempre es prefe- 2008, etc. Els temes foren molt vari-
rible l’opció de més que la necessitat ats: diferents punts de vista sobre
de menys. P Barcelona, el paper de les ONG al
J. Víctor Garcia, món, la música de Wagner, l’art
president de la Secció de Metges d’Estètica etrusc, la solidaritat a l’Àfrica, l’encís V
Es recorda a tots els col·legiats que
l’article 123 del vigent Codi de
Deontologia, Normes d’Ètica Mèdica,
d’obligat compliment, diu:
El metge ha d’assistir el company sense el cobrament de cap mena
d’honoraris, i és recomanable seguir l’antiga tradició de fer-ho també amb
els familiars que econòmicament en depenguin, la vídua o el vidu i els
orfes. Podrà fer-se abonar les despeses materials produïdes en l’acte
mèdic que siguin oneroses per al metge.
Secció Col·legial de Metges Jubilats
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 51
 informació col·legial

Delegacions
i seccions col·legials
V

del teatre, el teatre d’Ibsen, la Setma-
na Tràgica, qüestions històriques de
l’Església Catalana, un poètic viatge
a la Polinèsia, l’adveniment de la Re-
pública, etc.
A aquestes activitats cal afegir-hi
les sessions de cinema, molt ben
garbellades per en Pere Martínez i
López, i els concerts, entre d’altres
el dirigit per en Ramon Moragas. Grà-
cies a la gestió d’en Jaume Torner i
Sellés, mestre en l’art de la música,
aquest any també tinguérem el goig
de sentir els estudiants de Knox, dels
EUA (The Knox Jazz Ensemble).
La Secció també va tenir cura d’or-
ganitzar els Concursos Artístics per
a metges i la Festa Literaria (el nos-
tre Dia del Llibre) patrocinats pel
Consell de Col·legis de Metges de
Catalunya, així com un acte en re-
Josep Anton Martí i Mercadal, secre-
tari; Jordi Mañer i Masdeu, tresorer;
Carme Martín i Vega, afers socials;
Pere Giménez i Sàez, vocal comar-
ques; Josep M. Casasa i Carbó, vocal
1r.; Salvador Barluenga i Vilajoana,
vocal 2n.; Enric Ripoll i Espiau, Joan
Serra i Coll, Alfons Fernàndez i Saba-
té, Jordi Seuba i Rovira, Joaquim Ri-
era i Masgrau i Pere Martínez i Ló-
pez, vocals adjunts. P
Josep Antoni Martí i Mercadal,
secretari de la Secció de Metges Jubilats
Secció Col·legial de Metges de
Sinologia i Patologia Mamària
L a Secció Col·legial de Sinologia i
Patologia Mamària ha creat una
comissió per valorar i atorgar, en els
COMB agraeix i felicita a tots els met-
ges especialistes que han demanat i
aconseguit el Diploma Acreditatiu en
Sinologia i Patologia Mamària i els va
convidar al primer lliurament dels ma-
teixos, que es va fer el dijous 22 d’oc-
tubre de l’any en curs. P
Joan Janer,
president de la Secció de Sinologia i
Patologia Mamària
Comunicacions
Rehabilitacions i
Suspensions de l’exercici
professional

cord dels metges que han mort du-
rant l’any.
Hi hagueren –igual que altres anys–
visites culturals: Caixafòrum, pintu-
res de Joaquim Mir; Centre de Recer-
ca Biomèdica de Barcelona; Palau
de la Música Catalana; Liceu; pas-
seig pel Call de Barcelona i Museu
de Pedralbes. Excursions a Prades i
Siurana i viatges a Nova York; Berlín
(dos grups); Romania; Extremadura
i un creuer pels fiords de Noruega
Carme Martín i Vega, vocal respon-
sable del Programa de Protecció
Social, informà que les activitats lú-
diques (les conferències, els viat-
ges, els concerts, etc.) no són les
úniques activitats desenvolupades,
sinó també, i primordialment, sense
fer-ne gens de soroll, les que ella
gestiona, una demostració fefaent
de germanor entre col·legues.
casos adients, un diploma acredita-
tiu en Sinologia i Patologia Mamà-
ria.
Com que això serà primícia a tot el
territori espanyol, i gracies al COMB,
es farà un acte de lliurament als pri-
mers sol·licitants que hagin aconse-
guit la titulació. L’acte que es va fer el
dijous 22 d’octubre d’enguany, a la
sala d’actes del nostre col·legi, comp-
tà amb la presència de personalitats
del món de la Sinologia i, com a per-
sonatge públic mes emblemàtic, hi
va ser la cantant Luz Casal, que va
voler participar en aquest acte a par-
tir de la seva experiència.
La junta de la Secció Col·legial de
Sinologia i Patologia Mamària del
FOLIA HUMANÍSTICA
Rehabilitacions
D esprés d'haver regularitzat la
seva situació col·legial, el Ple-
nari de la Junta de Govern del
COMB, en sessió del dia 11 de
juny de 2009, ha acordat aixecar
la suspensió de l'exercici profes-
sional que el mateix Plenari havia
acordat anteriorment al doctor
Marcello Causcelli. Així mateix,
en sessió del dia 23 de juliol, va
acordar aixecar la suspensió de
l’exercici professional als doctors
Leovigildo Jose Oyola Palacios,
Barbara Jimenez Villegas i Lour-
des Aquino Fariña. P

Amb la finalitat d’obtenir fons documentals per a estudis sobre

Nova Junta
En el darrer punt de l’ordre del dia
estava previst elegir la nova Junta
Directiva, que quedà constituïda per:
Joaquim Ramis i Coris, president; J.
M. Lopez Batllori, sotspresident;
humanitats mèdiques promogudes per l’Arxiu Històric de les Ciències de
la Salut (COMB), interessa aconseguir números, sèries o col·leccions de
la revista “Folia Humanística”, editada entre els anys 1963 i 1999.
Per a contactes: telèfon 670 451 053
i correu 9658LGS@comb.es

52 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009

 informació col·legial

Delegacions
i seccions col·legials

Secció Col·legial de Medicina ció activa en el Col·legi Oficial de Met- cuments de medicina del treball i ga-
del Treball ges de Barcelona i contribuir a expli- rantir la presència de la Medicina del
car el nostre rol a la resta de professi- Treball en les activitats de difusió del
Nova Junta de la Secció onals metges i societat en general. COMB.
Ser representat en el COMB és molt La nova Junta està presidida per Xavier
de Medicina del Treball important per col·laborar amb altres Orpella, cap del Servei de Medicina
especialitats i aprofitar l’aparell logís- del Treball i Salut Pública de Badalona

R ecentment s’ha constituït la nova

Junta de la Secció de Medicina del
Treball, la qual s’ha d’entendre com
una plataforma perquè els seus asso-
ciats continuïn tenint una representa-
tic i l’autoritat del col·legi per a qüesti-
ons que afecten el nostre dia a dia.
Els nostres objectius més immediats
Serveis Assistencials. P
Jordi-Carles Schlaghecke i Gras,
secretari de la Secció Col·legial de Medicina
són: enfortir les relacions institucio- del Treball
nals, participar en l’elaboració de do- jgras@bsa.cat

CREACIÓ DE LA SECCIÓ COL·LEGIAL DE METGES COOPERADORS

T’informem de la creació de la Secció de Metges Cooperadors/es del Col·legi de Metges de Barcelona. Aquesta iniciativa vol respondre
a la demanda expressada per molts companys que veuen la necessitat de comptar amb una secció que serveixi de punt de trobada
d’un col·lectiu cada vegada mes nombrós i que doni resposta a la seva realitat.
La junta gestora de la Secció va elaborar les funcions i finalitats que l’Assemblea de Compromissaris va ratificar el 16 de desembre
de 2008, tal com ho especifiquen els estatuts col·legials:

1.– La principal finalitat de la Secció de Metges Cooperadors serà ser el punt de trobada de tots els metges del Col·legi de Barcelona
interessats en temes de cooperació, nacionals i internacionals, medicina tropical, de salut internacional, etc. per poder disposar d’una
plataforma comuna.
2.– Coordinar-se amb l’Oficina de Cooperació del Col·legi de Metges de Barcelona.
3.– La voluntat de ser la representant dels metges cooperadors/es davant de les institucions, patronals i sindicats, en la defensa de
la tasca de la Cooperació en el terreny sense que això representi un detriment del seu estatus laboral.
4.– Promoure i col·laborar en els temes de formació acadèmica de la Salut Internacional.
5.– Treballar per la reinserció, tant personal com laboral, en el retorn dels metges cooperadors després d’una llarga estada en el terreny.
6.– Promoure la celebració del dia del cooperador al Col·legi amb una periodicitat mínima d’un cop l’any.
7.– Fer d’interlocutor, juntament amb el COMB a través de l’Oficina de Cooperació, dels temes de Cooperació i Salut internacional en
els organismes oficials que s’escaiguin.
8.– Indagar/estudiar els temes de l’exercici professional dels metges que treballen en el territori, tant a càrrec personal com si estan
integrats en organitzacions governamentals i no governamentals
9.– Col·laborar per oferir la millor assegurança de repatriament del metge cooperador.
10.– La voluntat de no fer d’aquesta Secció una eina de promoció i/o suport de projectes de cooperació concrets.

La Secció de Metges Cooperadors/es serà allò que els seus membres decideixin que sigui i, per tant, t’animem a formar-ne part
expressant la teva voluntat de pertànyer-hi.
Formar part de la Secció no condiciona cap obligació personal, però sí que et pot permetre estar informat de les activitats que porti
a terme i, alhora, podrem disposar d’informació més completa i verídica de l’activitat de cooperació i acció humanitària que està fent
el col·lectiu mèdic de casa nostra.

SOL·LICITUD D’ALTA COM A MEMBRE DE LA SECCIÓ COL·LEGIAL DE METGES COOPERADORS

NOM:..................................................................................................................................................................................................
COGNOMS: ........................................................................................................................................................................................
NÚM. COL·LEGIAT: ....................... ESPECIALITAT: ..............................................................................................................................
CORREU ELECTRÒNIC: ........................................................................................................................................................................
DATA: ...........................................
SIGNATURA:

** Podeu contestar per correu postal, per fax 935678899 o per e-mail: seccions@comb.es

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 53

informació col·legial

Delegacions
i seccions col·legials

Delegació Comarcal
d’Osona

La Festa de Sant Cosme i

Sant Damià acull el
lliurament dels Premis
Sanitat a Osona
Un any més, la Delegació d’Osona va
celebrar la festivitat de Sant Cosme i
Sant Damià que enguany arriba a la
seva 27a. convocatòria. Aquest any hi
va haver un programa d’actes molt
més ampli, ja que s’hi va incloure un
homenatge a una sèrie de metges sè-
niors que, havent complert, o com-
plint, els 65 anys en aquest lustre que
acaba el 31 de desembre d’enguany,
són encara entre nosaltres, i a qui tot-
hom recorda amb molt d’afecte.
Els actes es varen iniciar amb el partit
de futbol sala, que va tenir lloc el di-
jous dia 24, i que va guanyar l’equip de
Sant Cosme per un gol de diferència,
de nou en total.
El divendres, dia 25, a la Sala de la
Columna de l’Ajuntament de Vic es van
fer els actes academicoinstitucionals, 1. i 2. Miquel Bruguera, president del COMB; M. Gràcia Ferrer, regidora de Vic i membre de la Junta Comarcal
la presidència dels quals per delegació del COMB; Josep Arimany, president de la delegació d’Osona del COMB; Josep Antoni Bombí, president de la
Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears; M. Àngels Casals, presidenta de
de l’alcalde de Vic, va recaure en M. l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona; Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic, i Antoni
Gràcia Ferrer, que, a banda de regido- Mirambell, president de FORES, en l’acte de lliurament dels Premis Sanitat a Osona.
ra, és membre de la Junta Comarcal del
Col·legi, i en Miquel Bruguera, presi- de l’acte en forma d’una estatueta del mez, Rita Pérez i Rota, Olga Villalba i
dent del COMB, qui va pronunciar la conegut Estudiant de Vic, que simbo- Soley, Judit Pons i Baños, i Francesc
conferència sobre: “Què entenem per litza la tradició docent i universitària Xavier Arrufat i Nebot.
nou professionalisme mèdic?”. de la nostra ciutat. Maria José Álvarez, en nom de tots els
La taula de presidència la van compar- Tot seguit, Josefina Autonell, com a autors, va recollir el premi de mans de
tir, també, Josep Arimany, president secretària del jurat dels premis Sanitat Josep Arimany.
de la Delegació d’Osona del COMB; a Osona, va fer públics els resultats de En la categoria de Treballs Publicats,
Josep Antoni Bombí, president de la la convocatòria, que es van atorgar de dotats també pel Col·legi amb 900 eu-
Fundació Acadèmia de Ciències Mèdi- la següent manera: ros, va guanyar l’anomenat “Useful-
ques i de la Salut de Catalunya i Bale- En la categoria de Treballs Inèdits, ness of Optic Fundus Examination With
ars; M. Àngels Casals, presidenta de dotats pel COMB, amb 4.508 euros: El Retinography in Initial Evaluation of
l’Agrupació de Ciències Mèdiques treball guanyador va ser l’anomenat Hipertensive Patients”, publicat a la
d’Osona; Assumpta Fargas, rectora de “Prevalencia de trauma infantil en pa- revista American Journal of Hyperten-
la Universitat de Vic, i Antoni Miram- cientes diagnosticados de trastorno sion. En són els autors Quintí Foguet
bell, president de la Fundació Osona mental severo. Implicaciones clínicas”, Boreu, Gabriel Coll de Tuero, Antonio
per a la Recerca i Educació Sanitàries subscrit per Maria José Álvarez i Alon- Rodríguez Espronceda, Marc Sáez Za-
(FORES). so, Quintí Foguet i Boreu, Anna Osés i fra, Antoni Ubieto Lope, Marta Beltran
Acabada la conferència, Gràcia Ferrer Rodríguez, Pere Roura i Poch, Judit Vilella i M. Antònia Barceló Radó. Quintí
V

va lliurar a Miquel Bruguera un record Solà i Munmany, Alícia Valiente i Gó- Foguet va recollir el premi de mans

54 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009


Delegacions
i seccions col·legials
d’Assumpta Fargas.
V
En acabar el lliurament de premis, Jo-
sefina Autonell va declarar oberta la
28a. convocatòria, corresponent a l’any
2010.
Seguidament, Àngels Casals va fer
públic el nom dels treballs i dels autors
del projecte guanyador de la X Beca
d’investigació d’Osona, que va ésser:
“Factors de risc cardiovascular i estra-
tificació de risc vascular en pacients
amb trastorn mental sever en la pobla-
ció d’Osona”, que desenvoluparà
l’equip investigador format per: Quintí
Foguet Boreu, Pere Roura Poch i Anna
Bullón Chía. Anna Rodríguez i Ferrer,
com a representant comarcal de la
Societat Catalana de Medicina Famili-
ar i Comunitària, va lliurar el premi
corresponent a Quintí Foguet.
Després d’un breu parlament de Josep
Antoní Bombí, Ferrer passà la paraula
a Antoni Mirambell, president de la
Fundació Osona per a la Recerca i Edu-
cació Sanitàries (FORES), i també nou
president del Consorci Hospitalari de
Vic, qui va fer públic el nom del projec-
te guanyador: “Projecte intensiu de
formació en cardiologia clínica per a
un metge especialista en medicina in-
terna”, l’autora del qual és Montserrat
Barcons i Vergés, que va recollir el
premi de mans de Clàudia Bayés, di-
rectora del Consultori Bayés.
A continuació, Arimany va explicar la
importància de l’homenatge als met-
ges sèniors i va demanar a Anicet Al-
tés, com a membre de la Junta Comar-
cal d’Osona i metge jubilat, que des de
la taula de ponents, en fes una petita
glosa.
Acabada l’exposició d’Altés, Arimany
va anar cridant, un per un, els catorze
metges homenatjats, que reberen un
record de mans de Miquel Bruguera.
Foren els següents: Josep Alcubierre
Suriñach, Pere Aliguer Masallera, Pe-
dro Adolfo Benavente Ramos, Ernesto
Berdala Viñado, Antoni Carbonell Ori-
ol, Miquel Costa Riera, Alexandre Ga-
niko Ganiko, Marco Tulio Mendoza
Romero, Pere Munt Castells, Jordi Pa-
llarés Miserachs, Josep Riera Sans,
Josep Rierola Roquè, Francesc Terrica-
bras Felius, Josep Viñolas Alberch.
Un cop lliurades totes les distincions,
Terricabras, com a metge homenatjat,
expresident i exvicepresident de la Jun-
ta Comarcal d’Osona, des de la taula
de ponents, va adreçar unes paraules
d’agraïment al president del COMB, al
Col·legi i a tots els companys que havi-
en fet possible les seves llargues tra-
jectòries professionals.
Va tancar l’acte Ferrer, que, en la seva
doble condició de regidora i de met-
gessa, es va dirigir a tots els assistents
amb unes paraules d’agraïment, espe-
ronant-los a “seguir lluitant en pro de
la sanitat, ja que és una de les grans
conquestes de la nostra societat con-
temporània, i que, tot i que la nostra és
una de les millors, pot, sens dubte,
arribar a més altes fites en benefici de
tots”.
Més tard, a l’Hotel Ciutat de Vic, va
tenir lloc el sopar de germanor amb
l’assistència de gairebé cent comen-
sals, en un menjador engalanat amb
l’exposició de les obres presentades a
l’Art de Metges 2009. En el seu decurs,
després de lliurar la copa de guanya-
dor del partit de futbol a Joan Tell, com
a capità de l’equip de Sant Cosme, es
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
1. i 2.Exposició d’obra pictòrica i fotogràfica
presentada en el 5è. concurs de fotografia i de
pintura i dibuix.
3. Edició del 2009 de la caminada popular del Dia
Mundial del Cor.
va fer públic el nom de les obres gua-
nyadores del 5è. Concurs de Fotogra-
fia i de Pintura i Dibuix. Com en anys
anteriors, el jurat del concurs el forma-
ren destacats membres de l’Escola
d’Art i Superior de Disseny, de Vic, que
varen constatar un important incre-
ment del ja habitual nivell de les obres
presentades.
En declararen guanyadors: quant a
fotografia, l’obra: Pluja de gavines, a
l’autora Imma Ausió i Rusiñol, que va
rebre el trofeu de mans de F. Xavier
Clos, secretari del jurat de l’Art de
Metges i membre de la Junta Comarcal
del COMB. Quant a pintura, va guanyar
el treball que portava per títol Noia
descansant al jardí, del qual era autora
Teresa Rius, vídua del doctor Antoni
Soler Capdevila. P
Delegació Comarcal d’Osona
55
informació col·legial

Tertúlia Literària al COMB

L
a Secció de Metges Jubilats posa
en marxa una tertúlia literària
que consistiria en una trobada
mensual per comentar un llibre prèvi-
ament escollit entre els interessats,
així com novetats editorials, autors,
etc.
La reunió seria en alguna de les de-
pendències del COMB a escollir se-
gons el nombre d’assistents.
En principi, s’ha pensat en un dijous a
les 7 de la tarda i es preveu una dura-
ció aproximada de dues hores.
La participació està oberta a tots els
metges jubilats o no i llurs familiars
interessats.
Comptaria amb la participació d’un
professor de literatura o un expert en
el tema que actuaria com a modera-
dor-coordinador i docent.
Es prega a qui vulgui participar-hi
que es posi en contacte amb el doctor
Joan Serra Coll als telèfons: 935
552 860 o bé al mòbil: 647 228
490 o preferiblement al correu:
mijola64@hotmail.com i seran con-
vocats a una reunió preliminar per
decidir el funcionament i la primera
lectura. P

Col·legiats que han obtingut el

Diploma d’Acreditació Col·legial en
Formació Mèdica Continuada/
Desenvolupament Professional
Continuat (DAC-FMC/DPC)
Al mes de juliol del 2009 es va complir el novè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena
DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a l’obtenció del DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja
existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual
realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntà-
riament a l’obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu
tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència:
http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm
A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre setembre de 2007
i setembre de 2009.
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Giménez Rubio, Josep Antón Ramos Acero, Clara
Giron Alonso, M. del Pilar Reus Agustí, Assumpta
Abril Carreres, Àngels Gonzalvo Orero, Carlos Ribé Subirà, Natàlia
Alba Moreno, Francisca Graupera Nicolau, Betlem Ribera Gonfaus, Mercè
Alcorta Loyola, Ignacio Hereter Romeu, Lourdes Roca-Terry Vera-Rebollar, Raul
Andreu Oliete, Isabel Herrero Campos, M. Ángeles Sahún Font, Rita
Antolin Santaliestra, Alberto Izquierdo Sanz, Màxim Sahuquillo Llamas, Joan Carles
Balagué Peláez, Carme Jeremías Torruella, Javier Salas Medina, Maria Josefa
Balcells Sàiz, Trinitat Lerda, Mario Sánchez Borrego, Rafael
Barceló Cormano, Maria Elena Londono Sánchez, Oswald Sánchez Raya, Judith
Bartlett Bosch, M. Carmen López Marina, Víctor Sarlat Ribas, Miguel Ángel
Batista Miranda, José Emilio Losa Dominguez, Jose Fernando Sivecas Maristany, Joan
Belver García, David Manubens Grau, Montserrat Solé Lara, M. Pilar
Berjaoui Najib, Hussein Marcos Vidal, Concepción Surkov, Sergey I.
Blasco Riera, Edmon Martín Martínez, M. Gloria Ticó Falguera, Neus
Borras Boneu, Maria Gloria Mesa Toledo, Edilia Torruella Barraquer, Lluis
Buxeda Noves, Josep Molera Bartrolí, Marta Tresserra Casas, Francisco
Caballero Sarmiento, Rafael Muñoz Fernández, M. Isabel Tuñi Picado, Josep
Carmona González de Chaves, M. Dolores Naya del Río, M. del Carmen Valentines Pont, Joan
Casellas Bartumeus, Joan Oriol Peregrina, Mercè Vidal Candiot, Francisco Rafael
Casellas de Asprer, Antonia Pacreu Terrades, Susana Vidal Elias, Josep M.
Cervantes Sanchez, Miquel Pascual Martínez, Maria Angela
Culell Oliveras, Pere Perales Rodríguez, Fco. Javier Col·legi Oficial de Metges de Girona
De la Barrera Dacasa, Olimpia Pérez Bote, Ferran
Arxer Tarrés, Antoni.
De Luis Sánchez, Albert Pérez Santos, Josep M.
Farrús Lucaya, M. Blanca Porras Fortes, Francisco Antonio Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
Ferrer Felis, Mireia Pou Sanchís, Edmon
Garra Moncau, Núria Puyuelo Lanao, Trinidad Dolz Andrés, Fernando
Gibert Ferrer, Immaculada Ramírez Lafita, Francisco Ramírez Lafita, Francisco
Giménez Salinas Botella, Jorge M. Ramírez Rueda, Isabel Romero Nogués, Francisco

56 Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona
Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es
 informació col·legial

En record de Javier Fusté de Nicolau

L
’advocat Javier Fusté de Nicolau
va morir el 17 d’octubre del 2009.
Inestimable i lleial col·laborador
del Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona (COMB) durant més de trenta
anys, va començar a col·laborar amb el
Col·legi de la mà del seu pare, en Martí
Fusté Salvatella, cap del Gabinet Jurídic
del COMB, a finals dels anys 1970. Dedi-
cat plenament a la defensa dels metges,
amb el seu personal tarannà, en Javier
Fusté va forjar-se un espai propi en el
món sanitari fins a esdevenir un dels
advocats de referència en matèria de
responsabilitat professional mèdica. No
en va, l’any 1986, va ser un dels mem-
bres de l’equip de professionals que va
fer possible que el COMB posés en fun-
cionament el primer Servei de Respon-
sabilitat Professional (SRP), que ha es-
devingut el que es coneix com a model
català de responsabilitat civil. En Javier
Fusté, amb la vitalitat i l’entusiasme que
el caracteritzaven, va imposar un estil
propi en la defensa de les reclamacions
contra els metges. Sempre, més enllà de
plantejar l’estratègia jurídica davant l’ad-
vocat contrari, en Javier Fusté era al
costat del metge afectat per una recla-
mació per definir la millor estratègia de
defensa i per assessorar legalment el
facultatiu. Però, també, donant tot el
suport emocional que cal per afrontar
l’estrès que suposa defensar-se d’una
demanda per una presumpta negligèn-
cia mèdica. Això ho saben els metges i
metgesses que han tingut en Javier Fus-
té com a advocat, molts dels quals són
també amics seus. Sabien que estava
disponible a tota hora i tant li feia que
fos per fer-li qualsevol consulta com,
senzillament, per tranquil·litzar els
ànims. En Javier Fusté era una persona
optimista i d’un “savoir faire” inqüesti-
onable que impregnaven tant la seva
feina diària com les relacions que esta-
blia. Així ho afirmen els advocats i advo-
cades que l’han tractat al llarg de la seva
trajectòria professional a una i altra ban-
da de les sales dels jutjats. I, encara
més, els seus companys i col·laboradors
de l’SRP. A cap d’ells i d’elles, no els ha
faltat mai el diàleg professional per de-
batre els casos o la seva opinió sobre el
curs d’un litigi. El geni i figura que han
marcat la trajectòria professional d’en
Javier Fusté s’han fet, si això fos possi-
ble, encara més paleses al llarg de la
seva malaltia. Malgrat la duresa de les
condicions del seu estat de salut, el 22
de setembre passat, en Javier Fusté va
assistir a la Comissió Tècnica de l’SRP
per defensar el seus casos, dels quals
fins al darrer moment va continuar pen-
dent i diligent. Metges i metgesses, ad-
vocats i advocades, companys i compa-
nyes et donem les gràcies, Javier. Des-
cansi en Pau. P
Josep Arimany
director del Servei de Responsabilitat
Profesional del COMB

Utilitza els avantatges del teu carnet col·legial

Gaudeix d’avantatges i descomptes especials en botigues exclusives presentant el teu carnet col·legial. Ara també hem
incorporat per al teu interès, descomptes en les teves compres pagant amb la Targeta Visa Col·legi de Metges.

Ja hem sumat més de 40 empreses dels àmbits més variats on podràs obtenir els nostres descomptes: en fires, entrades per
al teatre, botigues de tota mena, electrodomèstics, centres esportius, premsa i revistes...

Continuem engrossint la nostra llista i recentment hem incorporat noves empreses com Ofiprix, Veritas, Videolab, Petit Oh!
i la revista especialitzada en història Món Medieval.

Des del COMB no parem de treballar en oferir nous avantatges als col·legiats i titulars de la targeta VISA Col·legi de Metges.

Volem que gaudeixis dels millors productes amb ofertes espectaculars.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 57


La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball,
docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat
d’impulsar la regulació d’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat
de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm
A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de setembre del 2009.
Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona
ACUPUNTURA
Alarcón Bozal, Alejandro
Albares Tendero, Francisco Javier
Alcalde Ordax, Ana
Aldea Bueno, Carlos
Alkhatib Felo, Faouaz
Alorda Esquinas, Maria Luisa
Aluart Bardalet, M Estel
Alvarez de la Vega Sancristobal,
Andres
Amengual Vicens, Josep Carles
Arquer Porcell, Andreu
Ateca Díaz, Javier
Badillo Caro, Jose Luis
Badosa Collell, Gemma
Bai Xiu, Chun
Bárzano Julvez, Cristina
Bellver Garcia, David
Blasco Catalan, Jose M
Blasco Riera, Edmon
Borja Aguirre, Lourdes
Borràs Verdera, Miquel
Bosch Tubert, Rosa
Botella Ruiz, Elisenda
Bramona Beatove, Jordi
Bretos Peral, Felisa
Buenaventura Sanclemente, Gloria
Cadena García, M Luisa
Cagide Rodríguez, Angela
Camerino Foguet, Oriol
Campos Suarez, Juan Manuel
Cancer Villacampa, Luis
Cárceles Jurado, Silvia
Carrete Pellicer, Carlos
Casañas Lopez, Guillermo
Casas Crosas, Montserrat
Castillo Isern, Daniel
Castro Cañete, Guillermo J
Cazorla Cazorla, Enrique
Claramunt Peña, Elisenda
Clemente Piñol, Francesca
Costa Clara, Josep M
Costa Guardiola, Francesc
Cruz Garcia, Mercè
Dalmau Santamaria, Ishar
De Legórburu Bella, Margarita
De Miguel Blanco, Carles
Dezcallar Leoz, Mariano
Eres Charles, Natalia
Escriche Badiella, M Mercè
Fernández Baizán, César
Ferran Gracia, Josep
Ferrer Añel, Isabel
Figa Alonso, Salvador
Filella Subirà, Josep Maria
Font Casas, Yolanda
Fuertes Armengol, M Teresa
Garcia Fernandez, Alicia
Garcia Janeras, Albert
Garcia Soriano, Ana M.
Gascon Castelló, Jaume
Gimeno Esteve, Francisca
Giralt Sampedro, Isabel
González Garcia, M. Teresa
Gonzalez Platero, Francisco Javier
Gracia Alonso, Pau
Gracia Gozalo, Rosa M.
Guitart Vela, Jordi
Gurruchaga Zabala, Iñaki
Gutierrez Heras, Lidia
Hernández Hernández, J. Alberto
Hidalgo Sarés, M José
Huertas-Portocarrero Gomez-Moran,
Daniel
Jaime Rentero, Ana
JovalCepria, M. Teresa
Justo Nevado, Maria Edurne
Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es
Diplomes Acreditatius de Capacitació
(DIACAP)
El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura,
Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista.
Posteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora. Ara ja es pot
sol·licitar el DIACAP en Sinologia i Patologia Mamària.
Lago Rodríguez, Manuel de Jesús
Lisbona Roquer, M Del Carme
Lloret Puig, Isabel
Llucià Gibert, Montserrat
Lomban Torres, Maria Ester
Lopez Carcel, Gemma
López Pujol, Antoni
Lorente Gascón, Marian
Macip Esteller, Santiago
Marco Aznar, Pere
Martí Hernandez, Margarita
Martín Pèrez, Anastasi
Martínez Castejón, Rubén
Martorell Sabater, Carmen
Meix i Falcó, Montserrat
Mendialdua Ugarte, M. Lourdes
Mestres Capdevila, Rosa
Miguel Pérez, Maria Isabel
Millet Fite, Asuncion
Monaco Rosich, Antoni
Moncho Rodriguez, Jose Miguel
Montala Bosch, Josefina
Moranta Mesquida, Jose G
Muñoz Fernandez, M Isabel
Mur Auqué, Daniel
Nin Giménez, Ignasi
Oliva De Frutos, Ana
Oriol Peregrina, Mercè
Ortiz Reparaz, Ana
Ortiz Santamaria, Vera
Padrisa Muntal, Encarnacion
Pagès Serra, Gloria
Parer Farell, Maria
Peña Garcia, Pilar
Pérez Aguado, M. Carmen
Perez-Calvo Soler, Jorge
Permanyer Casanovas, Montserrat
Pichot Sagi, Ana Maria
Pino Sebastia, Josefa
Plaza Requena, Gerard
Polidura Navío, Antonio
Prats Rocavert, Carmen
Prats Sanchez, Carles
Puig Pons, Santiago German
Ramon Sauri, Cristina
Ravella Mateu, Ramon
Riba Pedrola, M. Dolors
Ribé Sànchez, Montserrat
Ribera Gonfaus, Mercè
Ripoll Espiau, Enric
Ripolles Justribo, Joan
Rodelas Montalvo, Francisco
Rodellar Oncins, M Teresa
Rodríguez Gaspà, Silvia
Rodriguez Miralles, Joaquim
Rodriguez Quintosa, Jaime A.
Roquet Silva, José Antonio
Ruiz Morilla, M. Dolors
Ruiz Perez, Consol
Ruiz de Conejo Viloria, M. Isabel
Sacristan Tarrago, Joseph Maria
Salabarnada Torras, Jordi
Santiña Vila, Manuel
Santos Coca, Carmen
Santos Forrellad, Alex
Sarasà Solà, Blanca
Sauné Castillo, Margarita
Seano Pujol, M Estrella
Seco Baró, Antoni
Serrano Coronado, M. Isabel
Stuart Palacios, Juan Francisco
Tegiacchi Schvetz, Marcelo Horacio
Tejel Gorgas, Montserrat
Tellez Navarro, Josep C.
Torner Ribé, Montserrat
Torras Bernaldez, M Teresa
Tudela Cullell, Juan Jose
Valles Balasch, Rosa
Vallve Gonzalez, Carlos
Vázquez Ignacio, Juan Manuel
Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona
Vera Bernal, Carmen Lucia
Vera Moreno, Jesús
Vidal Fernandez, Montserrat Sonia
Vilà Díez, Ana Maria
Villarroya Martin, Josefa Gloria
Zueras Gelabert, Rosalia
MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA
Abella Avilés, Neus
Alvarez Suriaca, Xavier
Andreu Bruguera, Imma
Añon Marin, Teresa
Aragon Roman, Miguel Juan
Arcas Mir, Ana
Arnal Monreal, Moises
Avila Ballesteros, M. Estrella
Ayala Vicedo, Eladio
Barbero Gonzalez, Abraham Moisés
Beltrán Redondo, Beatriz
Boix Cuesta, Otilia
Bonet Puig, M. Isabel
Bordonaba Pueyo, Pascual
Borges, Valeria Maria
Bramona Beatove, Jordi
Burgues Camarasa, M. Josep
Busquets Romagosa, Marta
Cabaní Tuset, Inmaculada
Campoy Sánchez, Mercè
Cardona Peña, Federico
Caro Cordero, Jose Manuel
Casas Sabé, Carme
Casermeiro Costa, José Antonio
Castillo Galiana, Marta
Cervantes Sanchez, Miquel
Ciscar Gracia, Silvia
Ciscar Gracia, Eva
Costa Palau, Concepció
Crespi Morro, M. Luisa
De la Barrera Dacasa, Olimpia
De los Mozos Ortiz, Luisa Maria
Delgado Ribas, Juan Manuel
Delso Velazquez, Myriam
Diaz Aller, Maria Belen
Diaz Bravo, Marian José
Diaz Jiménez, Carolina
Escoda Delgado, Nuria
Espaulella Viñolas, Núria
Esteban Herrero, Margarita
Font Pons, M Angela
Fuentelsaz Benavent, Enrique
Galvez Comas, Susana
Galvez Ruiz, Rafael
Gálvez Amate, Enrique
Garbayo Garcia, Alicia
García Giménez, José Víctor
Garcia Juncosa, M. Montserrat
Garcia Manzanares, Margarita
García Milla, Consuelo
García Rojas Jaile, Juan Jacobo
Gimenez Gonzalez, M Luisa
Goñi Peña, Sara
Gonzalez Platero, Francisco Javier
Gonzalez Sanchez, Ana Rosa
González Fernández, Inmaculada
Govantes Lopez, Pilar
Grau Besoli, Marta
Guayan, Jorge
Guillén Sanchez, Mercedes
Guxens Barriendos, Jordi
Herrero Zerpa, Rosalba
Jarne Navalón, Carlos
Laporta Clanchet, Mercedes
Lamilla Riera, Alvaro
Lazaro Fuste, Jorge
Lorente Prieto, Enrique
Lozoya Florit, M. Enriqueta
Luna Soto, M. Alejandra
Lleal Duran, Silvia
Llorens Morera, Daniel
Madan Rodriguez, Maria Dolores
Marcos Vidal, Concepció
Marquez Mateos, Josep Manel
Marti Goma, Juan
Marti Tarazona, Victor Manuel
Martín Nuñez, Virginia
Martinez Esnaola, Rosario
Martínez Poyato, M Del Carmen
Masdeu Badenes, Laia
Melamed Pinto, Graciela
Miguel Fernández, Vanesa
Molina Lacasa, Ana Maria
Morales Soldado, M. Carmen
Moreno Marin, Javier
Moriscot Gazules, David
Muñoz del Olmo, Juan Luis
Navarro Flo, Nestor Daniel
Navarro García, Juan
Nieto Fernandez Arroyo, Manuel
Oliva Sanchez, Ana M
Olivera Gil, Joaquim
Ordiales Benayas, Gerardo Manuel
Oyola Palacios, Denebola
Oyola Palacios, Christopher
Padilla Pardo, Gemma
Pascual Casacuberta, Jordi
Perales Rodríguez, Fco. Javier
Pérez Ballestero, M Carmen
Pérez Burillo, M Pilar
Perpiñá Singla, Marta
Pinto, Hernán Raúl
Pinto, Raul
Pons Mañosa, Marta Teresa
Povedano Carpintero, Javier
Puig Garcia, Noemi
Pujol Gali, Jordi
Quintillà Brescò, Mercè
Riba Camprubí, Salvador
Ribé Subirà, Natalia
Ripoll Sanchez, Manuel
Rodenas Garrido, Elvira
Rodrigo Anoro, Pilar
Rodriguez Perez, Constantino
Roman Onsalo, Andres
Roura Igartua, Roser
Rovira Orriols, Eulalia
Ruiz Sánchez, Virtudes
Ruiz-Lluch López, Ricard
Rupérez Caballero, Elena
Saez Manubens, Joan
Salvador Casas, Librada
Sanchez Dominguez, Ana Maria
Sanchez Sanchez, Manuel
Santiago Clavero, Miguel Ángel
Sanz Manonellas, Lourdes
Serena Sánchez, Rafael
Serra González, Bárbara
Serra Rueda, Rosa Maria
Serrano Adan, Jose
Soler Gonzalez, Silvia
Soriano Corral, Jose Ramon
Subirachs Amigó, Esther
Tauler de Luque, Pilar
Tomás Benedicto, Neus
Torres Fito, Marta
Torres Perea, Jorge
Torrubia Marcano, Juan Carlos
Tufet Opi, Jaime
Tuñon Alvarez, M Isabel
Vazquez Ruiz, Rocio
Vega Lopez, Petra M
Vicario Hernandez, Virginia
Villares Moreno, Ml Jose
Wang Saegusa, Ana J Ch
Xalabarder Sagalès, Maria
Xammar Alonso, Jorge
MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT
GRAN
Arguindegui Pons, Rafael
Domenech Carpena, Carmen
Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)
Esquirol Caussa, Jordi
Gasol Lascorz, Josep
Monserrat Delgado, Jose Luis
Perelló Alonso, M. Montserrat
Riu Subirana, Sebastià
Rovira Rovira, Josep
MEDICINA NATURISTA
Abilla Lumbiarres, Araceli
Alesón Cabrerizo, Ana
Andrés Ortuño, Josep-Gabriel
Baulies Romero, M. Gemma
Bernabeu Mur, Francisco
Borràs Boneu, Maria Glòria
Casañas López, Guillermo
Estevez Dominguez, Herminia
Gonzalez López, Guillem
Martinez Garcia, M. Carmen
Nogués Orpí, Inmaculada
Oriol Peregrina, Mercè
Pérez-Calvo Soler, Jorge
Pérez Plana, Daniel
Pino Sebastià, Josefa
Pros Casas, Miquel
Ródenas López, Pedro
Sagrera Ferrandiz, Jorge
Tomás Rajadell, Maria Beatriz
Verdaguer Balmes, Carme
Vinyes Casajoana, David
MEDICINA HOMEOPÀTICA
Aldea Bueno, Carlos
Amaya Ribó, Albert
Armenter Ramos, M. Luisa
Assens Mampel, Montserrat
Baulies Romero, M. Gemma
Bech Peiró, Susana
Bergé Lafont, Rosa M.
Bernabeu Mur, Francisco
Bernal Dzekonki, Guennad
Bernal Jimenez, Montserrat
Borés Saladich, Victor
Borràs Schierloh, Jaume
Bravo Garcia, M. Teresa
Bretau Viñas, Frederic
Bulashenko, Elena
Buron Leandro, M. Raquel
Cabré Playà, Xavier
Cardona Capdevila, Montserrat
Carrau Capilla, Josep Xavier
Carrera d Espona, M. Àngels
Casajuana Casanovas, M. Consolación
Casamayor Lloria, Carme
Casañas López, Guillermo
Casas Crosas, Montserrat
Català Amatller, Montserrat
Català Ferrer, Maria Lluïsa
Clapers Pladevall, Josep M.
Clemente Piñol, Francesca
Codina Grau, Maria Gema
Colom Gabarró, M. Teresa
Coloma Anadon, Laura
Cuadrat Chico, Pilar
Cuerda Aguado, Esther
Cuevas Exposito, Manuela
Curzio Fernandez– Shaw, Paola
Dallarés Angulo, Juan José
Dalmau Carre, Jordi
Diez Llambrich, Xavier
Espejo Arenas, Rosa M.
Espin Sabaté, Alberto
Esteban Anton, Irene
Esteban Villanueva, Carme
Esteve, Marie-Christine
Estrems Membrado, Maria Soledad
Falcó Esteva, Montserrat
Falip Cabaner, M. Teresa
Fernandez Domene, Adoracion
Fernandez Quiroga, Gonzalo
Fernandez Sole, Maria Josep
Ferrara, Jorge Marcelino
Ferre Ferrate, Fe
Ferrer Escola, Roser
Filella Subirà, Josep Maria
Fischbach Sabel, Ute
Flores Montero, Natàlia
Folguera Bertran, M. Lluïsa
Font Casas, Yolanda
Forés Colomer, Jordi
Garcia Caballero, Teresa
Garcia Janoher, Josep M.
Garcia Parra, Carme
Gaya Catasús, M. Montserrat
Gelabert Vea, M. Carme
Gimenez Lozano, Carmen
González López, Guillem
Graells Serradell, Antoni
Griell Bernadó, Pilar
Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: ota_ca@comb.es
Gutierrez Albala, Montserrat
Herrerias Ortiz, M. Teresa
Hidalgo Sares, M. Jose
Ibañez Farners, Pau
Juan Andrés, Ana
Junyent Camanyes, Rubèn
Lamarca Lopez, Rodolfo Jose
Lebron Campos, Victòria
Lianes Barragan, Pilar
López Antich, Marta
Lorido Gutierrez, Julio
Luqui Garde, Miguel
Marin Olmos, Juan Manuel
Martin Alcaraz, Dolores
Martín Aparicio, Rafael
Martínez Costa, Xavier
Martinez Cuadros, Rosalaura
Martinez Garcia, M. Carmen
Martínez Gris, Antonio
Martinez Jubitero, Joseph Maria
Martinez Marco, Mercedes
Matas Heredia, Gema
Mateu Ratera, Manuel
Maya Garcia, Manue
Meler Forcadell, Núrial
Meseguer Rico, Merce
Mestre Blabia, Assumpta
Mestre Blabia, Carme
Montalà Bosch, Josefina
Morera Ventura, Elisa Berta
Moya Hiniesta, Francisco de Asis
Muñoz Barrera, Antoni Lluis
Muntasell Peradejor, Irene
Nabona Francisco, Joaquim
Nacher Miguel, Ferran
Nadal Navarra, Santiago
Noguera Vilalta, Aurora
Ordás Roncalés, M. Angeles
Oriol Peregrina, Merce
Ortega Soriano, Antonio
Ortemin Fagoaga, Jose Miguel
Ortí Ponsa, Josep
Palau Del Mas Armella, Francesc
Pallarès Sarri, Mercè
Palomares Ajo, Jose M.
Palou Beser, Amàlia
Pares Grahit, Joan
Pares Santilari, M. Carme
Pau Jansat, Pilar
Perez Benitez, M. Lucrecia
Pérez Rengel, M. Del Carmen
Perpiña Singla, Marta
Pichot Sagi, Ana Maria
Pifarré Matas, Albert
Pla Castellsague, Anna
Pluma Haldon, M. Isabel
Ponce Dachs, Meritxell
Ponce Martínez, M. Ángeles
Puga Lombardo, Monica
Puig Pous, Salvador
Queralt Gimeno, Lluïsa
Quirós Julià, Ignasi
Rabella Meneses, M. Carme
Ratera Alonso, Roxana
Reig Gourlot, Anna
Renalias Sullà, Elisabet
Rivas-Plata Diaz, Jorge
Roch Pallisa, Gemma
Rodriguez Aviles, Maria Teresa
Rodríguez Gaspà, Sílvia
Ros Vergara, M. Assumpta
Rosell Arnold, Elena
Rovira Berggren, Isabel
Sala Pallàs, Josep
Sallés Planas, Lluís
Sanchez Rubira, Montse
Sánchez Ufarte, M. Carmen
Sastre Requena, Carmen
Secall Estallo, M. Teresa
Serrano Barahona, Carme
Sirvent Sentis, M. Teresa
Soler Medina, Alberto
Soriano Badia, Ana M.
Sotomayor Rodríguez, Montserrat
Tatjer Baldrich, Montserrat
Tomas Rajadell, Maria Beatriz
Torner Ribe, Montserrat
Tornos Sales, Lourdes
Torrella Yagüe, Ester
Torres Inglès, Luis
Traveria Solas, Miquel
Tunica Boils, Lidia
Uribe Alcaraz, M. Pilar
Uriel Escoz, Ana Elena
Valiente Martín, Ana Carmen
Vallès Runge, Anna Maria
Vera Moreno, Jesús
Vidal Gutierrez, Claudina
Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona
Vide Sauquillo, Albert
Vila Alcalde, Jordi
Villar Sanchez, Encarnacion
Villarroya Martin, Josefa Gloria
Viñals Cañellas, Consol
Vouillamoz Pajaro, M. Ángeles
Yago Escriva, M. Gracia
Zemba Vieytes, Maria
Zueras Gelabert, Rosalia
MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA
Aguado Albillos, M. Inmculada
Aixendri Beltran, Josep M.
Alarcon Blasco, Julian
Alvarez Domínguez, Jose Luis
Amigó de Bonet Sans, Narciso
Arias Anglada, Rosa Maria
Bartralot Soler, Jordi
Bertran Casas, Xavier
Bertran Marquès, LluÏsa
Bos Lopez de Armentia, Jaime
Bosch Tercero, Lluís
Buira Lopez, Jaime
Buxadé Arribas, Jorge
Carbó Salvador, Jaime
Carme Luesma, Antonio
Carrasco Pons, Ramon
Casalots Pujadas, Carlos
Celaya Noguer, Montserrat
Céster Balletbó, Joaquim
Collado Roura, Francesc
De Cruylles de Peratallada, Andreu
Roman
De Jesus Perez, Manuel
De la Poza Marcos, José
Estévez Domínguez, Herminia
Galindo Lorente, Ana
Gerónimo Blasco, Carolina
Gili Cirera, Gabriel
Gonzalvo Orero, Carlos
Gorriz Quevedo, Javier
Heimann Cella, Miguel
Hereu Nus, Rosa Maria
Herranz Muñoz, Gerardo
Humet Romero, Francisco
Ibañez De La Chica, M. Dolores
Jover Avalos, Aurora
Lapuente Cubells, Fermin-Enrique
Ligero Benavides, Eduardo José
López Navas, Lorenzo
Marce Mota, Sara
Marinel·lo Canaleta, Marta
Martí Amengual, Gabriel
Martí Riola, Griselda
Mateos Del Collado, Nuria
Mazaira Cabana-Verdes, Antonio
Mendoza López, Manuel
Mendoza Vera, Juan José
Mir Garcia, Isabel
Miro Martin, Rafael
Molina De Heras, Miguel
Montero Marin, Carlos
Montoya Lahoz, Isabel
Moreno Calvo, Lidia
Morera Prunés, Ricard
Morgenstern Lopez, Rudof
Muela Ribera, Jordi
Naya del Río, M. del Carmen
Olmedillo Vila, Teofilo
Padilla Vilaseca, Irene
Pancorbo Figueroa, Rina
Prestinoni Vill-Lloch, Roberto J.
Pua Dolader, Rafael
Pueyo Anton, Rafael
Puentes Zamora, Yolanda
Pulgar Espin, Pedro
Raba Simon, Miguel
Ramírez Rueda, Isabel
Ramon Aliaga, Alejandro
Ribera Castella, Celesti
Rios Martinez, Ignacio
Ripolles Vicent, Juan Vicente
Riverola Gurruchaga, Enrique
Rodrigo de Larrucea, Carmen
Rodríguez García, José Carlos
Rosés Acinas, Bernardino
Ruber Martin, Maria Carmen
Ruiz Bassols, M. dels Àngels
Ruiz Gonzalez, Sebastian
Sabaté Aguilar, Primitiva
Salvat Maria, Sebastián
Segura Cobo, Eva
Serra Malfeito, Carles
Simon Asensio, Juan Antonio
Sotelo Vazquez, M. Aurora
Such Faro, Patrícia
Tomeu Deulofeu, Pere
Trave Vidal, M. Dolors
Ubiñana Santos, Enric
Uribe Uribe, Maria
Verdaguer Marti, Ricard
Vidal Candiot, Francisco Rafael
Vilaret Reig, Joan
Villegas Canovas, Damaso
Viver Bernadó, Eduard
Zorzano Reguera, Pilar
SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIA
Algueró Ruiz, Martí Vicenç
Bisbal Piazuelo, Javier
Carabias Casellas, Joaquim
Casas Vazquez, Lilian
Culell Oliveras, Pere
Encinas Méndez, Javier
Fandos Morera, Adelaida
Herranz Martí, Montserrat
Janer Torner, Joan
Just Roig, Ernest
Pérez González, Beatriz
Prats de Puig, Miquel
Solernou Juanola, Lluis
Zanón Navarro, Gabriel
Col·legi Oficial de Metges de
Girona
ACUPUNTURA
Bassets Pagès, Glòria
Figueres Grassiont, Rosa
Sacristà Garcia, Ignasi
MEDICINA HOMEOPÀTICA
Ballbona Moré, Vicenç
Fradera González, M.delCarmen
Gispert Negrell, Montserrat
Lloveras Castelló, Maria
Mora Brugués, Joan
Oliveras Giralt, Jaume
Palou Sangrà, Agnès
Suñén Hernández, M. Carmen
MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA
Abdul Maged, Nezar
Deprez, Philippe
Jové Colom, Antònia
Pla Olivé, Elisabet
Col·legi Oficial de Metges de
Lleida
ACUPUNTURA
Galdeano Borra, Evaristo
Geris Haddad, Elia
Meler Bosch, Josep M.
Ortiz Ripio, Gema Julia
Tribó Pascual, Antoni
MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICA
Andreu Mencia, Leandro
Pinós Pedra, Samuel
MEDICINA NATURISTA
Tribó Pascual, Antoni
MEDICINA HOMEOPÀTICA
Galdeano Borra, Evaristo
Geris Haddad, Elia
Macià Fornos, Josefa
Monturiol Moreno, Maria Dolors
Muñoz Ruano, M. Jose
MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA
de Miguel Arregui, M. Carmen
Pinós Pedra, Samuel
Col·legi Oficial de Metges de
Tarragona
ACUPUNTURA
Sanchez Rubio, Pere
MEDICINA HOMEOPÀTICA
Busquets Romagosa, Joan M.
Ferrando Albors, Silvana
Figueras Pla, Rosa
Guasp Tichell, M. Cristina
Lopez Manzaneque, Josep Vicenç
Pizarro Molina, Isabel
Saco Brunet, M. Isabel
MEDICINA PERICIAL I AVALUADORA
Llauradó Córcoles, Pere
informació col·legial
Consultori
terminològic
L
’1 de gener de 2010 entrarà en
vigor la setena edició de la Clas-
sificació internacional de malalti-
es, 9a revisió. Modificació clínica (CIM-
9-MC), que és la versió catalana cor-
responent a l’obra anglesa Internatio-
nal Classification of Diseases, 9th revi-
sion, Clinical Modification (ICD-9-CM).
Amb l’objectiu de mantenir l’obra ac-
tualitzada, l’ICD-9-CM Coordination
and Maintenance Committee, format
per representants del National Center
for Health Statistics i els Centers for
Medicare and Medicaid Services, es
reuneix anualment per estudiar, apro-
var i incorporar les propostes de mo-
dificacions de la classificació. Les de-
cisions finals a què arriba aquest co-
mitè esdevenen efectives als Estats
Units d’Amèrica a partir de l’1 d’octu-
bre i es mantenen vigents durant tot
un any a partir d’aquesta data. Aques-
tes actualitzacions es coneixen com a
addendes.
La setena edició de la CIM-9-MC
En aquesta setena edició de la CIM-9-
MC hi ha incloses les modificacions
americanes publicades als Estats
Units d’Amèrica l’1 d’octubre de 2007
i l’1 d’octubre de 2008, que són vàli-
des a Catalunya des de l’1 de gener de
2010 fins al 31 de desembre de 2011.
Excepcionalment, a causa de l’apari-
ció de la grip A(H1N1) i la rellevància
que té en el sistema sanitari, aquesta
setena edició inclou també alguna de
les modificacions, vigents als Estats
Units a partir de l’1 d’octubre de 2009.
Concretament, les modificacions
aprovades poden comportar l’addi-
ció o la supressió de seccions, cate-
gories o codis nous, o la revisió del
contingut de codis ja existents.
Aquests canvis s’introdueixen per
adaptar-se a l’evolució del coneixe-
ment mèdic i als progressos de la
medicina (en el coneixement de les
malalties o en l’aplicació de nous pro-
cediments) i per reflectir els canvis
terminològics que se’n deriven.
60 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
CIM-9-MC 7a edició
termcat
centre de terminologia
Per exemple, s’ha creat una subcate-
goria nova (E928.6) dins de la catego-
ria general de causes ambientals i
accidentals (E928) que especifica l’ex-
posició ambiental a algues i toxines
nocives. Atès que el contacte o la
ingestió d’algues i toxines nocives
causa problemes de salut que van
més enllà de la ingestió de peix que ha
estat exposat a aquestes toxines (com
problemes respiratoris, irritació d’ulls,
nas, gola, tos, etc.), s’ha cregut con-
venient desvincular aquesta informa-
ció del codi 988.0, el qual fa referèn-
cia a l’efecte tòxic de substàncies no-
cives ingerides com a aliment, especí-
ficament, peix i marisc.
Quant a canvis terminològics, en tro-
bem un exemple en el codi 362.21, en
què es presenta com a forma principal
la denominació terminològicament
més precisa (retinopatia de la prema-
turitat cicatricial) i es manté com a
forma secundària la que en edicions
anteriors constituïa la forma principal
del codi (fibroplàsia retrolenticular).
El terme que s’ha prioritzat és formal-
ment més adequat perquè especifica
en la denominació que es tracta d’una
patologia que afecta nadons prema-
turs, mentre que fibroplàsia retrolen-
ticular s’ha recollit igualment com a
forma secundària perquè, tot i que és
una denominació que es considera
obsoleta, encara és força emprada
entre els especialistes.
El procés de traducció
La traducció de les addendes corres-
ponents a aquesta setena edició l’ha
dut a terme el TERMCAT, per encàrrec
del Servei Català de la Salut. D’aquest
procés cal destacar l’explotació de la
memòria de traducció obtinguda en
la traducció de la sisena edició de la
CIM-9-MC, que, com ja us vam expli-
car en números anteriors, va compor-
tar l’actualització de la terminologia
de la traducció catalana.
Una memòria de traducció és una
base de dades que conté parells de
termes i sintagmes en la llengua de
partida i d’arribada, i que es pot con-
sultar, ampliar o modificar, de ma-
nera que tota la informació que con-
té es pot reutilitzar en la mateixa
traducció quan el segment es torna
a repetir de manera total o parcial o
en una traducció posterior. En aquest
sentit, el TERMCAT també està tra-
duint amb l’ajuda d’aquesta eina la
International Statistical Classificati-
on of Diseases and Related Health
Problems, 10th revision (ICD-10), una
classificació elaborada per l’Orga-
nització Mundial de la Salut (OMS)
que agrupa i codifica les malalties i
una gran varietat de signes, símpto-
mes i causes externes de morbiditat
i mortalitat.
L’ús d’aquest tipus d’eines de traduc-
ció assistida per ordinador ha per-
mès, doncs, optimitzar la qualitat del
text perquè garanteix un nivell molt
alt de coherència en la traducció i,
alhora, permet una actualització cons-
tant dels canvis que es puguin produir.
Concretament, en una obra com la
CIM-9-MC, elaborada fonamental-
ment a partir de terminologia i frase-
ologia encreuada, es fa imprescindi-
ble assegurar la uniformitat termino-
lògica global al llarg de tota l’obra per
a preservar-ne la validesa funcional.
A més d’aquestes eines cal destacar
també la col·laboració d’un equip de
documentalistes mèdics que han ofert
assessorament pel que fa a les soluci-
ons de traducció més adequades en
cada cas des del punt de vista mèdic i
de la codificació. Així mateix, també cal
esmentar la valuosa col·laboració
d’Edicions Pòrtic en el procés editorial
d’aquesta setena edició. P
Elisabeth Casademont i Caixàs
Anna Llobet i Solé
TERMCAT
 congressos cursos

congressos cursos i simposis

Angiologia i Cirurgia Medicina del Treball 55 Curs pràctic de dissecció
anatomoquirúrgica de l’os temporal
Vascular Del 12/04/2010 al 14/04/2010 BARCELONA
XIII Congreso de la Sociedad Española
de Medicina y Seguridad del Trabajo Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017
22 Jornades Catalanes sobre Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332;
Hipertensió Arterial Del 05/05/2010 al 07/05/2010 VALÈNCIA
Secretaria: Drug Farma Congresos, SL. Antonio E-mail: clinica@clinicaclaros.com.
Del 15/12/2009 al 16/12/2009 BARCELONA
Organitza: Curs de Doctorat de la Universitat López, 249, 1. 28041 Madrid. Tels. 917 921 365
Autònoma de Barcelona / 917 922 032. Fax 915 002 075; E-mail:
Ipanizo@drugfarmacongresos.com; Pediatria
Secretaria: Reunions i Ciència, SL. Calàbria, 273-
275, ent. 1a. 08029 Barcelona. Tel. 934 108 646. www.semst.org.
Congrés Global sobre la salut Materna i
Fax 934 303 263; E-mail:
Infantil
schta@reunionsciencia.es;
www.reunionsciencia.es. Otorinolaringologia (ORL) Del 22/09/2010 al 26/09/2010 BARCELONA
Secretaria: maternal2010@pacífico-
XVI Curs de formació i rehabilitació meeting.com; Tel. 932 388 777
Endocrinologia i Nutrició d’implants coclears
El 06/02/2010 BARCELONA
Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017 Pneumologia
12è. Congrés de la Societat Catalana
d’Endocrinologia i Nutrició Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332;
E-mail: clinica@clinicaclaros.com. XXIV Curs d’avenços en Pneumologia
Del 26/11/2009 al 27/11/2009 BARCELONA
Vall d’Hebron
Lloc: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Del 24/02/2010 al 26/02/2010 BARCELONA
Passeig de la Bonanova, 47
Secretaria: Servei de Pneumologia Hospital Ge-
Secretaria: Societat Catalana d’Endocrinologia i
neral Vall d’Hebron. Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
Nutrició
08035 Barcelona. Tel. 932 746 157. Tel. i Fax:
932 746 083; E-mail: pneumo@vhebron.net.

Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009 61


Consultes mèdiques
Rbla de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic en
funcionament lloga amplis despatxos molt ben
equipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,
aire condicionat, telèfon, àmplia sala d’espera.
Matins i tardes.
INFORMACIÓ
Teresa. Tel. 619 701 701
Es necessiten especialistes (pediatre, otorino,
dermatòleg.) per a centre mèdic en funciona-
ment en zona de vianants molt cèntrica del barri
del Clot.
INFORMACIÓ
Tels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703
Rda. Gral. Mitre-Muntaner, lloguer de despatxos
completament equipats matins i/o tardes, aire
condicionat i calefacció, amb servei de recepció,
secretaria, etc Pàrquing. Instal·lacions de disseny
i confortables. Gran qualitat i preu econòmic.
INFORMACIÓ
Srta. Maria. Tel. 696 498 661
Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Despatxos mèdics
amb tots els serveis es lloguen de dilluns a
dissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis
clíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-
formàtica. Personalització i màrqueting.
INFORMACIÓ
Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091
Balmes-Rosselló. Llogo despatxos per a consul-
ta mèdica, completament equipats, amb serveis
de recepció, calefacció, aire condicionat, etc.
Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi ha un
despatx que té 2 habitacions i 1 bany.
INFORMACIÓ
Tels. 934 870 525 / 609 369 912
Entresol 80 metres quadrats, veí dels hospitals
Creu Roja, Sant Pau i Quinta de Salut l’Aliança.
Es lloga. 590 euros/mes. Ubicat davant de pàr-
quing municipal i prop de parades autobusos 15,
19, 25, 45, 47 i metro línia 5.
INFORMACIÓ
Tel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.
Centre mèdic, situat a la Diagonal-Pau Claris,
dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, en
ple funcionament. Ofereix lloguer de despatxos
a metges. Matins i tardes. Totalment equipats,
amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire con-
dicionat, servei neteja, etc.
INFORMACIÓ
Tel. 656 886 688
Es lloga habitació per a metge davant de la
Clínica Teknon. Preu assequible.
INFORMACIÓ
Srta. Lucia. Tel. 606 428 010
petits anuncis
ZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada en
gestió mèdica disposa de despatxos propis a
Barcelona. Cobertura de dilluns a divendres de
8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació
i gestió de nous centres a Barcelona i província.
INFORMACIÓ
Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091
E-mail: zonamedica@zonamedica.es
Diagonal-Pg. de Gracia. Centre mèdic d’alt es-
tanding lloga despatxos totalment equipats per
mòduls de matins i/o tardes. Li oferim tots els
serveis necessaris perquè vostè sols hagi de
preocupar-se de visitar els seus clients.
INFORMACIÓ
Tels. 934 161 011 / 934 161 638
CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despa-
txos, matins i tardes. Tots els serveis. Zona
Hospital Clínic.
INFORMACIÓ
Tel. 934 516 869
Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,
recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul
matí o tarda
INFORMACIÓ
Tel. 629 724 271
CALLMED. Serveis integrals de Secretaria tele-
fònica. Recepció de trucades personalitzada.
Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-
ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 ho-
res diàries.
URGÈNCIES.
INFORMACIÓ
CallMed.net. Tel. 933 906 700
Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.
Despatxos mèdics amb tots els serveis es llo-
guen de dilluns a dissabte. Atenció secretària 12
hores. Anàlisis Clíniques. Servei d’infermeria.
Neteja diària. Informàtica. Personalització i màr-
queting.
INFORMACIÓ
Zona Mèdica. Tel. 933 906 716
Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de 100 m2.
Apte per a consulta mèdica. 4 estances. Aire
condicionat.
INFORMACIÓ
Tel. 932 001 047
Centre Mèdic a Viladomat, 286, baixos (costat
Hospital Sagrat Cor) lloga amplis despatxos
molt ben equipats, tot nou, servei de recepció,
calefacció, telèfon, àmplia sala d’espera, per
mòduls de matins o tardes en exclusiva. Per a
totes les especialitats.
INFORMACIÓ
Rita o Eli. Tels. 934 540 805 / 933 236 393
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
petits anuncis
CONSULTORI PER COMPARTIR. Sant Antoni
Maria Claret, 139-145. (Castillejos-Cartagena,
al costat de l’Hospital de Sant Pau i L’Aliança).
Completament equipat. Recepció i sala d’espera.
Conserge. Molt bones condicions.
INFORMACIÓ
Tels. 659 989 395 / 933 223 562 / 934 356 948
Pau Claris-Provença. Consulta àmplia amb loca-
lització immillorable i ben equipada. Ecògraf
Aloka. Es busca facultatiu per compartir. Prefe-
rentment digestiu o especialitats afins. Disponi-
ble 5 matins i 3 tardes. Preu a convenir.
INFORMACIÓ
Tels. 622 252 761 / 934 532 817 (a partir de les
20 h)
Consulta pediàtrica davant Clínica Sagrada Fa-
mília. Es lloga un despatx matins i/o tardes amb
tota la infraestructura de suport.
INFORMACIÓ
Jaume Mas. Tel. 677 400 040
CERDANYOLA DEL VALLÈS Lloguer de despat-
xos per a consultes mèdiques, matins i/o tardes.
Completament equipats: aire condicionat, cale-
facció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacions
modernes i adaptades a persones amb discapa-
citat. Preu sense competència.
INFORMACIÓ
info@itapua.cat. Tels. 936 928 638 (tardes) /
600 679 523
Es lloga ampli despatx amb bany en centre mèdic
Pg. Bonanova-Escoles Pies; llum natural, recep-
ció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat,
àmplia sala d’espera, servei de neteja. Conserge-
ria. Molt bona comunicació. Matins i tardes.
INFORMACIÓ
Tel. 609 330 995
ES LLOGA CENTRE MÈDIC. Sencer o només
per consultes. Al mateix centre de Badalona. A
cinc minuts de l’ajuntament i del carrer del Mar.
Planta baixa de 370 m2. Totalment equipat:
lliteres, sala de cures, electrocardiograma,
ecògraf, RX, microscopi d’ORL.
INFORMACIÓ
Tel. 610 734 827
DESPATXOS CÉNTRICS EN LLOGUER. Gran
Vía C.C., 636 (al costat Pg. de Gràcia). Despat-
xos amplis rehabilitats, amb sala d’exploració
independent. Servei de secretaria-recepció, agen-
da, subministraments bàsics, xarxa d’internet, 2
sales d’espera, porter a la finca. A partir de 300
euros. Mòduls al matí o tarda.
INFORMACIÓ
Betty. Tels. 663 676 012 / 678 060 309 /
24140xsv@comb.es
63
petits anuncis
Lloguer local ideal consulta. Carrer Numància,
95 / Trav. de les Corts, 168 m2, aire condicionat,
exterior. 1.500 euros mensuals.
INFORMACIÓ
Tel. 639 305 059
En venda o lloguer despatx mèdic situat a carrer
Mare de Deu de la Salut al costat de l’antiga
clínica Quirón. 70 o 80 m2. Amb facilitats de
pagament. Pàrquing inclòs. Neteja diària. Càme-
res de vigilància les 24 hores.
INFORMACIÓ
Pere Duran. Tel. 605 928 685
Oferim consulta a Pg. de Gracia, completament
equipada. A les tardes i un matí a la setmana.
Contactar als matins, excepte dissabtes.
INFORMACIÓ
Sra. Cabo. Tels. 932 151 212 / 934 881 730
Consulta de psicòlegs: es lloguen despatxos per
a psiquiatres, nous a estrenar, molt lluminosos,
decoració moderna, aire condicionat, calefac-
ció. Sala per a grups o teràpies de família. Molt
ben comunicats. Consell de Cent-Creu Coberta
INFORMACIÓ
Anna. Tel. 678 627 032
Psiquiatra comparteix despatx, gran i assolellat,
Gran de Gràcia, davant Metro Fontana i prop
FFCC. Possibilitat matins i tardes. Bon preu, a
convenir. No s’ofereix secretaria si no es neces-
sita. Actualment serveis de psiquiatria i psicolo-
gia. Es compartiria amb metges de la mateixa o
diferent especialitat.
INFORMACIÓ
Tel. 934 159 389 / anna.plaza@eresmas.net
Es lloga consultori en consulta mèdica ja en
funcionament a Rambla de Sabadell. Preu: 250
euros al mes. Despeses incloses.
INFORMACIÓ
Dr. J.L.Navarro. Tel.687 757 102
Centre mèdic lloga despatxos totalment equi-
pats i amb accés directe al carrer, a professionals
relacionats amb l’àrea de la salut, per dies o
mesos. A partir de 110 euros / mes. Tocant al
mercat central de Sabadell.
INFORMACIÓ
Tel. 937 263 649 / 620 917 140
Consulta mèdica a Granollers. Es necessita metge
de Medicina General per cobrir vacant. Alta a
mútues. Condicions a negociar. També es ne-
cessita metge endocrinòleg. Lloguer despatx
molt favorable.
INFORMACIÓ
Karina. Tel. 938 707 748
Centre mèdic homeopàtic situat a la Av. Diago-
nal/Pau Claris lloga despatxos equipats per
mòduls de matins i/o tardes amb servei de
secretaria, calefacció i aire condicionat.
INFORMACIÓ
Tels. 934 159 550 / 934 160 787
64 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
BARCELONA. Consulta en Centre Médic a
Mare de Deu de la Salut, 78 (costat antiga Clínica
Quirón). Despatx de 114 m2. Instal·lacions mo-
dernes i adaptades a persones amb discapacitats.
Tots els serveis: recepció, calefacció, aire condi-
cionat, 2 sales d’espera, 3 hab, 2 banys, porteria,
càmeres vigilància les 24 h.
INFORMACIÓ
Tel. Sr. Pere 605 928 685
Es lloga consulta a Vilafranca del Penedès, amb
tots els serveis. Cèntrica. Preu a convenir.
INFORMACIÓ
Tel. 609 150 650
Local/despatx nou a estrenar en la millor zona
de Sabadell, enfront de Fira Sabadell. Superfície
total 300 m2, distribuïts en planta baixa 30 m2
amb accés directe des del carrer i en planta
primera 270 m2. Possibilitat de lloguer o venda.
INFORMACIÓ
Tels. 610 760 018 / 617 467 058
Balmes/València, darrers despatxos a compartir
tot equipats, 3 sales d’espera, nous a estrenar,
serveis inclosos. Experiència en facturació i
control d’agenda mèdica. Lloguer per mòduls
matins/tardes.
INFORMACIÓ
Araceli. centroleira@hotmail.com. Tels. 678 540
931 / 935 313 563
Lloguer despatxos mèdics a ESTRENAR Calvet,
30-Diagonal. Barcelona. Decoració de luxe amb
tots els serveis, recepció trucades, A/C, ADSL,
etc. Mòduls matí o tarda o 2 despatxos utilitza-
ció exclusiva. Bones condicions econòmiques,
possibilitat pàrquing.
INFORMACIÓ
Dr. Soler. Tel. 606 376 797
DAVANT NOU INSTITUT UNIVERSITARI
DEXEUS I MATERNITAT. Obertura pròxim
octubre nou centre despatxos mèdics equipats
amb tots els serveis, exteriors, servei de recep-
ció, secretaria i agenda, telèfon, fax, ADSL, fil
musical, servei neteja diària. Obert dilluns a
dissabtes. Lloguer per mòduls matins (8-15 h),
tardes(16-21 h) i en exclusiva.
INFORMACIÓ
Tel. 639212129 / eab2009@hotmail.es
Es LLOGA LOCAL en zona de vianants al casc
antic de MATARÓ al carrer Barcelona, 18,
distribuït en 3 diferents nivell (360 m2). Està
aprovada la construcció d’un Corte Inglés a la
zona. Pàrquing pròxim. Ideal Centre Mèdic.
Tracte directe amb la propietat.
INFORMACIÓ
Srta. Laguarta. Tel. 660 149 352
sakra@telefonica.net
Oficina/consultori mèdic en lloguer. Edifici con-
sultes mèdiques. 60 m2 zona Hospital Clínic -
Carrer Provença.
INFORMACIÓ
Tel. 659 085 043
Centre Mèdic-Psicològic situat a l’Av. Diagonal
cantonada amb Entença (BCN), lloga despatx a
metge-psiquiatre o neuròleg. Molt ben equipat.
Dues sales d’espera. Serveis de recepció, te-
lèfon, calefacció i aire condicionat inclosos.
INFORMACIÓ
www.psicologiabcn.com. Tel. 933 210 664
VENC O LLOGO PLAÇA COBERTA
D’APARCAMENT núm. 27 de l’Av. Barcelona,
111 de Sant Joan Despí 08970, al costat del nou
HOSPITAL COMARCAL DEL BAIX LLOBRE-
GAT. Mides: 2,70 m x 5 m.
INFORMACIÓ
Isaac Nebot, inebot@yahoo.es. Tels. 983 350
456 / 600 356 505
Diversos
BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.
Atenem trucades en tres idiomes, donem hores
de visita, des de 50 euros al mes. Altres serveis:
mecanografia per ordinador en diversos idio-
mes, des de 1,50 euros/full.
INFORMACIÓ
Srta. Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934
186 644; www.centroboomerang.com
Decoració interiorisme. Es realitzen tot tipus de
projectes i reformes de consultoris, despatxos i
habitatges. Pressupost sense compromís. Tam-
bé objectes de decoració i de regal. Importants
descomptes a metges col·legiats. 20 anys al seu
servei.
INFORMACIÓ
INNOVO. Alfons XII, 26-Marià Cubí. Pàrquing:
Tels. 934 157 845 / 630 033 029 Alfons XII, 40
Oficina tècnica dedicada al servei de
l’arquitectura, en especial projectes de reforma
i obra nova per a consultoris, despatxos, clíni-
ques, habitatges. Una empresa oberta a noves
idees i tendències que, amb tota seguretat, seran
del seu interès.
INFORMACIÓ
Estudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551/
E-mail: sturlese@coac.es
ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal
de servei domèstic, cuidadors infantils i assistèn-
cia geriàtrica. Formació individualitzada segons
les necessitats de cada llar.
INFORMACIÓ
Tels. 932 056 239 / 638 929 953 / 638 929 955
LLOGUER DE PIS. Zona Sant Gervasi. 130 m2.
5 habitacions, gran menjador, terrassa, semimo-
blat. Planta baixa, no cal usar ascensor. Ideal per
a consultori i habitatge. 1.000 euros.
INFORMACIÓ
Tel. 934 249 964

CONSULTORA EMPRESARIAL I COACH.
Necessita suport professional, extern i flexible
en la gestió de la seva clínica o despatx profes-
sional? Està satisfet amb el control de gestió que
té sobre la seva empresa? És conscient d’aspectes
a millorar i no sap com? Àmplia experiència en
el sector sanitari.
INFORMACIÓ
Mercedes Cardenal. Tel. 647 745 203
Gran oportunitat Matadepera!! Es ven torre alt
estanding obra nova (Can Solà del Racó) a preu
de cost. Parcel·la 1500 m, construïts 500 m, 4
hab. Dobles+estudi, 3 banys, jardí, terrasses,
garatge 180 m. S’accepta pis o terreny a compte
de preu.
INFORMACIÓ
Tel. 617 768 726
Es ven masia a 6 km de Camprodon, assolellada
i amb vistes magnífiques, per rehabilitar.
INFORMACIÓ
Dr. Ventura. Tel. 626 462 948
Vols guanyar diners extres al mes des de casa
teva o des del teu despatx. No et traurà cap
temps i és molt seriós.
INFORMACIÓ
Tels. 935 313 563 / 678 540 931
Es lloga pis moblat 110 m2, Bailèn-Corsega.
Recent pintat, exterior i molt assolellat (3 bal-
cons al carrer) 3 hab (1 suite) 1 despatx i 1 bany.
Gran menjador i sala d’estar amb sortida al
balcó. Cuina completament equipada amb elec-
trodomèstics nous.
INFORMACIÓ
Tel. 637 316 546
Treball
Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista i
tasques administratives s’ofereix per treballar
en consultori mèdic. Informàtica, català, expe-
riència i bones referències. 48 anys.
INFORMACIÓ
Àngels. Tel. 932 851 742
Senyoreta de 45 anys s’ofereix com a secretària
de metge en consultori o clínica. Bona presència,
disponibilitat horària, coneixements
d’informàtica: Windows, Internet, etc. Atenció
i programació d’agenda. Excel·lent capacitat
organitzativa i tracte humà
INFORMACIÓ
Carme Torres Sabi. Tels. 606 642 453 / 933 522
331
S’ofereix secretària mèdica/auxiliar d’infermera/
recepcionista per a un despatx mèdic a Barcelo-
na ciutat. Amb llarga trajectòria professional en
diferents àrees i especialitats. Flexibilitat horària.
INFORMACIÓ
Marta. Tels. 617 208 857 / 932 546 663
S’ofereix per treballar en consulta mèdica de
recepcionista-telefonista. Amb experiència i
bones referències.
INFORMACIÓ
Inés. Tel. 660 243 979
M’ofereixo per a consulta mèdica com a recep-
cionista. Bona presència, bon caràcter, amabili-
tat, simpatia i eficàcia. Cinc anys en consulta
oftalmològica i amplia experiència en tracte amb
el públic. Bones referències.
INFORMACIÓ
Isabel. Tels. 616 986 114 / 933 530 686
Auxiliar administrativa amb 15 anys d’experiència
s’ofereix per treballar en centre mèdic o empre-
sa sanitària. Coneixements d’informàtica, tas-
ques administratives, experiència tracte amb
públic, català i anglès. Horari de matins.
INFORMACIÓ
Cuca. Tels. 629 407 133 / 934 391 111
Administrativa amb molta experiència s’ofereix
per treballar en consulta mèdica. Informàtica a
nivell d’usuari, experiència en tracte amb públic,
coneixement de català parlat.
INFORMACIÓ
Dolors. Tel. 606 663 644
S’ofereix secretària recepcionista amb 15 anys
d’experiència per treballar en consulta, clínica o
consultori. Coneixements d’informàtica. Expe-
riència en tracte amb el públic. Torn de matí i/
o tarda. Incorporació immediata.
INFORMACIÓ
Mariela Pilar Albes. Tel. 619 141 780
Senyora amb bona presència s’ofereix com a
recepcionista per a consulta mèdica. Disponibi-
litat horària. Informàtica a nivell usuari. Incorpo-
ració immediata. Jornada de 40 hores.
INFORMACIÓ
Isabel Ruiz. Tels. 659 257 061 / 934 153 069
Auxiliar d’infermeria, auxiliar d’odontologia,
recepcionista i tasques administratives s’ofereix
per treballar en consulta mèdica. Actualment
auxiliar de quiròfan, oftalmologia, fins al setem-
bre.
INFORMACIÓ
Anna. Tel. 616 994 277
Secretària recepcionista, amb experiència en
relacions humanes, treballs administratius i in-
formàtica. Havent treballat en consulta oftalmo-
lògica, centre mèdic tractaments obesitat i con-
sulta dermatològica. S’ofereix per a consulta
mèdica o similar.
INFORMACIÓ
Maria Miranda Ochoa. Tels. 932 090 391 / 699
236 376
Noia de 36 anys amb experiència de més de 15
anys; secretariat mèdic i diploma en gestió
pública per la UB. S’ofereix a les tardes per a
consulta mèdica, com a administrativa, secreta-
ria, telefonista.
INFORMACIÓ
Susanna. Tel. 676 165 449
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
petits anuncis
Recepcionisa ben qualificada, bona presència i
experiència amb malalts, s’ofereix per consulta
mèdica. Molt bones referències.
INFORMACIÓ
Ana Mediano. Tel. 607 296 849
S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica
o similar com a recepcionista o telefonista.
Experiència en tracte amb el públic i en tasques
d’oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibi-
litat tot el dia. Incorporació immediata. Prefe-
rentment zona Maresme
INFORMACIÓ
Mercè. Tel. 617 041 450
S’ofereix secretària-administrativa per treballar
en consulta privada. Mitja jornada o jornada
intensiva. Experiència en agendes de metges,
tracte amb els pacients, recepció de trucades,
visites, etc.
INFORMACIÓ
Montse López. Tels. 933 073 538 / 676 704 486
S’ofereix senyora de 47 anys per treballar en
consulta mèdica com a secretària-recepcionista.
2 cursos de Farmàcia, informàtica a nivell d’usuari
i moltes ganes de treballar. Horari de tardes, fins
i tot 2 o 3 tardes.
INFORMACIÓ
M. Antònia. Tel. 609 944 941
S’ofereix secretària mèdica administrativa amb
17 anys d’experiència per treballar en consultori
mèdic o clínica. Experiència en agendes de
metges, tracte amb pacients, recepció de truca-
des, visites, etc. Bones referències. Disponibili-
tat d’horari.
INFORMACIÓ
Isabel. Tel. 636 299 700
Auxiliar d’infermeria i tècnic higienista dental
s’ofereix per treballar en consultori mèdic. In-
formàtica bàsica. Català i castellà. 20 anys
d’experiència amb internistes, pediatres, dentis-
tes. Horari preferentment matins, amb possibi-
litat d’alguna tarda.
INFORMACIÓ
Àngels. Tel. 619 737 898
S’ofereix persona per treballar en consulta
mèdica matins o tardes. Persona treballadora i
responsable amb molta experiència en el tracte
amb el públic. Treball amb ordinador. Experièn-
cia en oficina de farmàcia i farmàcia hospitalària.
Català nivell S.
INFORMACIÓ
Cristina. Tels. 678 360 129 / 933 332 383
Administrativa recepcionista telefonista s’ofereix
per a consulta mèdica i clíniques. Informàtica
nivell usuari. Català i castellà parlat i escrit.
Horari matins i tardes.
INFORMACIÓ
Maria Dolores. Tels. 933 575 279 / 629 361 939
65
petits anuncis
Dona de 50 anys, educadora infantil, s’ofereix
per treballar en consulta mèdica o clínica. Ca-
talà, castellà, anglès i informàtica a nivell d’usuari.
Organitzada i responsable.
INFORMACIÓ
Mercè Arroyo. Tels. 600 072 681 / 932 108 461
/ merche26arroyo@hotmail.com
S’ofereix senyora amb llarga experiència en
treballs administratius per a centre mèdic o
similar, per treballs en atenció telefònica, cites,
arxiu i tasques administratives. Alt coneixement
d’eines ofimàtiques. Català i castellà. Sense càr-
regues familiars.
INFORMACIÓ
Berta Latorre. Tel. 609 201 798
Dona de 40 anys recepcionista (auxiliar
d’infermeria) molt responsable s’ofereix per
treballar en clínica, consulta o centre mèdic.
INFORMACIÓ
Laia. Tel. 627 806 335
Administrativa recepcionista s’ofereix per a
consulta mèdica. Informàtica nivell usuari. Ca-
talà i castellà parlat i escrit. Horari matins i
tardes.
INFORMACIÓ
Carmen Montserrat. Tels. 934 297 577 / 669
443 587
S’ofereix dona de 50 anys polivalent, resolutiva
i acostumada a treballar sota pressió, per realit-
zar tasques de recepció, gestió de documentació
i atenció al públic. Coneixements d’informàtica
a nivell d’usuari.
INFORMACIÓ
Tels. 609 291 901 / 932 849 923 /
gloria.casanovas@yahoo.es
S’ofereix recepcionista, telefonista i auxiliar de
clínica de 23 anys molt responsable, per treba-
llar en centre mèdic, clínica, etc. Català i castellà
nivell alt. Experiència de 5 anys en tracte amb el
públic. Disponibilitat complerta.
INFORMACIÓ
Gemma Márquez Pallarès. Tel. 600 553 725
(gemmamp_86@hotmail.com)
S’ofereix noia de 32 anys per treballar en consul-
tori mèdic com a recepcionista o atenció al
client. Jornada completa. Experiència en tracte
amb el públic. Informàtica a nivell usuari.
INFORMACIÓ
Rosa Márquez Pallarès (mapa_rosa@yahoo.es).
Tels. 605 926 801 / 933 313 812
S’ofereix persona amb experiència per atendre
en recepció de consultes de metges, amb gran
capacitat d’atenció al públic, resolutiva, organit-
zada i polivalent.
INFORMACIÓ
Tel. 617 762 156
46 anys, responsable per treballar caps de set-
mana. Francès i anglès. Per a despatx, consulta,
cuidar persones grans, nens, etc.
INFORMACIÓ
Rosa. Tel. 655817555
66 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
Auxiliar administrativa s’ofereix com a telefonista,
recepcionista. FP1. Català nivell B. Experiència a la
Mútua Asepeyo. Disponibilitat horària tot el dia.
INFORMACIÓ
María Leal. Tels. 637 104 704 / 936 378 462
Recepcionista administrativa amb experiència
en atenció al públic i administració. Llicenciada
en psicologia s’ofereix per a consulta mèdica o
similar. Experiència en Recursos Humans. Infor-
màtica a nivell usuari. Disponibilitat immediata.
INFORMACIÓ
Meritxell Selma Miranda. Tels. 610 524 320 / 931
928 320
S’ofereix infermera instrumentista amb àmplia
experiència. Disponibilitat immediata. Preferent-
ment Barcelona ciutat.
INFORMACIÓ
Cristina. Tel. 606 354 782
S’ofereix infermera instrumentista amb àmplia ex-
periència en diversos hospitals de nivell 3. Disponi-
bilitat immediata. Preferentment Barcelona ciutat.
INFORMACIÓ
Mar. Tel. 610 742 212
Secretària amb experiència s’ofereix per treba-
llar en consulta mèdica o clínica a Barcelona.
Disponibitat d’horari. Cursos de primers auxilis
i riscos laborals.
INFORMACIÓ
Pilar. Tel. 625 267 946
S’ofereix noia de 26 anys per treballar en consul-
ta mèdica o similar. Experiència de cara al públic.
Horari preferentment tardes. Incorporació im-
mediata. Castellà i català. Informàtica.
INFORMACIÓ
Natalia. Tels. 669 181 073 / 934 314 094
S’ofereix dona de 46 anys amb formació supe-
rior per treballar en consulta mèdica o clínica
com a administrativa, a mitja jornada i caps de
setmana. Català i castellà nadius i coneixement
de l’anglès. Experiència en consulta ginecològi-
ca. CV a disposició.
INFORMACIÓ
Eulàlia Casacuberta Thió. Tel. 637 331 739
S’ofereix administrativa de 25 anys amb expe-
riència d’atenció al públic per a gabinet mèdic.
INFORMACIÓ
Iris Bernat. Tels. 619 336 924 / 676 705 329
Estic en molt interessada a treballar com a
recepcionista/telefonista/administrativa. Em con-
sidero una noia molt oberta, fàcil de tractar,
molt disposada i amb moltes ganes d’aprendre.
INFORMACIÓ
Laia Nadal. Tel. 680 860 933
S’ofereix recepcionista i auxiliar administrativa
amb experiència en tracte amb el públic per
treballar en despatx, consultori, clínica o similar.
Informàtica a nivell d’usuari. Disponibilitat
horària. Barcelona ciutat o Sant Cugat.
INFORMACIÓ
Maria Jesús. Tels. 639 124 613 / 936 752 833 /
mariajesusr@terra.es
S’ofereix secretària per a consulta mèdica amb
formació especialitzada en drenatge limfàtic,
quiromassatge i dietètica i nutrició, per ampliar
serveis de la consulta si és necessari. Molt bona
experiència en tracte amb el públic.
INFORMACIÓ
Isabel (isabel_montes@msn.com). Tel. 651 596
798
Recepcionista ben qualificada, bona presència i
experiència amb malalts, s’ofereix per a consulta
mèdica. Molt bones referències.
INFORMACIÓ
Tel. 607 296 849
Recepcionista de 50 anys amb bona presència i
tracte amb el públic. Discreta i seriosa. Bon
domini del francès i anglès. Informàtica. Dispo-
nibilitat d’horari.
INFORMACIÓ
Carme. Tel. 639 710 545
S’ofereix secretària administrativa per treballar
en consulta privada. Horari a partir de les 18
hores. Experiència en el sector.
INFORMACIÓ
Tel. 676 717 172 de 18 a 20 hores /
pilarb25@gmail.com
Senyora jove amb experiència en branca sani-
tària. Vaig treballar 2 anys a la Clinica Meritxell
d’Andorra la Vella. La meva virtut, la paciència i
m’ofereixo per mitja jornada.
INFORMACIÓ
Anna Rodriguez. Tel. 619 782 545
Administrativa amb experiència i capacitat
d’adaptació s’ofereix per treballar en consulta
mèdica. Informàtica a nivell d’usuari, experièn-
cia en centraleta i tracte amb públic.
INFORMACIÓ
Adelina. Tels. 933 220 236 / 676 121 116
M’ofereixo per treballar de secretària adminis-
trativa en consultoris mèdics. Estudis d’ofimàtica,
curs de relacions públiques, 25 anys d’experiència
administrativa i experiència actual en consultori
mèdic. Interessada en horari parcial.
INFORMACIÓ
Dolors Aranda. Tels. 933 210 575 / 661 686 441
S’ofereix noia per treballar en consultori mèdic
o clínica. Experiència com a secretària-adminis-
trativa en consultori i centre mèdic. Informàtica,
català, estudis de treball social. Disponibilitat
d’horari.
INFORMACIÓ
Isabel. Tels. 627 692 977 / 932 841 145
Dona de 51 anys m’ofereixo per treballar en
consulta mèdica o clínica com a recepcionista,
telefonista o auxiliar administrativa. Castellà,
català, francès, anglès, informàtica a nivell d’usuari.
Horari: matins, tarda o tot el dia.
INFORMACIÓ
M. del Carmen Brillas Omedes. Tels. 629 019
047 / 934 182 425

Secretària amb experiència s’ofereix per a re-
cepció, secretaria o administració a mitja jorna-
da o jornada parcial. Polivalent, amb castellà,
català, anglès, francès i informàtica. Habituada al
tracte amb el públic. Bones referències.
INFORMACIÓ
Luisa. Tel. 932 021 922
Ofereixo la meva experiència per treballar en
consulta o bé centre mèdic, en tasques adminis-
tratives, atenció al client i recepció. Disponibili-
tat horària i immediata.
INFORMACIÓ
M. Rosa Prat. Tels. 933 390 610 / 666 986 065
S’ofereix per treballar o col·laborar en consulta
mèdica, centre de teràpies o d’investigació a
Barcelona. Secretària amb idiomes (alemany,
castellà, anglès i rus). Diplomada en reflexologia
facial, podal i de la mà i en shiatsu.
INFORMACIÓ
Tel. harbsche@yahoo.es / 663 424 879
S’ofereix puericultora/auxiliar d’infermeria per
treballar en consultori mèdic o similar, amb expe-
riència en consulta privada i hospitalària. Disponi-
bilitat: preferentment mitja jornada matins.
INFORMACIÓ
Elisabet. Tels. 932 020 125 / 627 685 745
S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica o
similar com a recepcionista-telefonista-adminis-
trativa. Experiència en tracte amb el públic i en
tasques d’oficina. Informàtica a nivell d’usuari.
Disponibilitat tot el dia. Incorporació immediata.
INFORMACIÓ
Cristina. Tel. 639 430 258
Administrativa de 23 anys amb 1 any d’experiència
s’ofereix per treballar en consultori mèdic a
jornada completa, intensiva o parcial. Català i
castellà. Informàtica a nivell d’usuari. Incorpora-
ció immediata.
INFORMACIÓ
Esther. Tel. 637 880 331
S’ofereix recepcionista/telefonista de 50 anys per
treballar en consultori mèdic per fer tasques admi-
nistratives, amb coneixements d’informàtica, pro-
gramació d’agenda i visites. Horari flexible al matí.
INFORMACIÓ
Soledad. Tel. 605 267 027
Sóc Marta Costa Amat. Tinc 52 anys i visc a l’Av.
Sarrià, 25, 4t 4a de Barcelona. M’ofereixo com
a secretaria en consulta mèdica. 30 anys
d’experiència en tracte amb el client. Incorpora-
ció immediata.
INFORMACIÓ
Tels. 933 220 349 / 629 120 457 / 660 965 559
Senyora amb bona presència, responsable, amb
experiència en tracte amb el públic s’ofereix
com a recepcionista en consultori mèdic o
clínica a Barcelona. Disponibilitat horària. Infor-
màtica a nivell d’usuari, incorporació immediata.
INFORMACIÓ
Carmen Carrera. Tel. 619 490 118 /
cc_carrera@yahoo.es
S’ofereix noia per treballar en consultori mèdic
com a recepcionista. Experiència en consultori
mèdic i tracte amb el públic. Atenció telefònica,
informàtica a nivell d’usuari, català i castellà.
Disponibilitat d’horari.
INFORMACIÓ
Maria. Tel. 637 059 422
S’ofereix recepcionista telefonista per a consul-
ta mèdica, informàtica a nivell d’usuari. Disponi-
bilitat d’horari. Incorporació immediata.
INFORMACIÓ
Isabel. Tel. 600 771 150
S’ofereix senyoreta de 31 anys com a recepcio-
nista o secretària per a consulta mèdica o clínica.
Diplomada en turisme i auxiliar de clínica. Idio-
mes: castellà, català i anglès. Informàtica a nivell
d’usuari.
INFORMACIÓ
Mari. Tel. 616094531
S’ofereix per treballar en consulta mèdica com
a auxiliar de clínica amb experiència mèdica, en
quiròfan com a zeladora. Idiomes català, castellà
i francès. Disponibilitat d’horari tot el dia.
INFORMACIÓ
Loreto Montoliu. Tels. 932 844 182 / 675 092
192
Noia de 32 anys, auxiliar de clínica, recepció i
dietètica amb experiència. Torn matins.
INFORMACIÓ
Laia. Tel. 679 117 001
S’ofereix per treballar en consulta mèdica, hos-
pital o centre d’estètica. Persona amb experièn-
cia en el tracte amb el públic. Coneixement
d’idiomes (anglès, francès, italià i portuguès).
Disponibilitat de dilluns a divendres, qualsevol
horari.
INFORMACIÓ
Yolanda Calvo. Tels. 618 612 250 / 936 652 950
S’ofereix administrativa amb experiència per
treballar en consulta mèdica. Discreta, amb
bona presència, gran capacitat de planificació i
organització, responsable i metòdica.
INFORMACIÓ
Carmen. Tel. 625 522 666
Auxiliar d’infermeria amb llarga trajectòria pro-
fessional s’ofereix per treballar en consultori
mèdic o quiròfan. Flexibilitat horària. Incorpo-
ració immediata. Excel·lent capacitat
d’aprenentatge.
INFORMACIÓ
Raquel Serra. Tel. 607 983 826
Universitària s’ofereix per a feines administrati-
ves i de recepció. Experiència en despatxos.
Horari de matins fins a les 16 h. Puntual, respon-
sable i bona presència. Coneixements d’ofimàtica
i internet. Català i castellà nadius, anglès (First)
i francès bàsic
INFORMACIÓ
Anaïs Barba. Tel. 626 378 225
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
petits anuncis
DIPLOMADA EN INFERMERIA amb postgrau
d’Infermeria Quirúrgica amb 10 anys
d’experiència, s’ofereix com a INSTRUMENTIS-
TA DE QUIRÒFAN i INFERMERA
D’ANESTÈSIA a les tardes.
INFORMACIÓ
Alba. Tel. 637 561 458
Diplomada en relacions públiques amb expe-
riència s’ofereix per treballar en consultori
mèdic o clínica. Coneixements de català, castellà
i francès. Disponibilitat horària preferentment
matins de 9 a 4. Zona Barcelona ciutat.
INFORMACIÓ
Montse Diaz diazmontse@hotmail.es. Tel. 610
068 735
S’ofereix senyora catalana de 55 anys per fer
tasques d’atenció a pacients, recepció de truca-
des i gestió de la consulta. Horari disponible, a
convenir. Molt interessada en temes de salut.
Informàtica a nivell d’usuari.
INFORMACIÓ
Tel. 606 967 474
S’ofereix auxiliar d’infermeria amb experiència
a l’Hospital Clínic en consultes de cardiologia, de
ginecologia i medicina interna. Gestió de telefo-
nia i agenda, idiomes català i castellà. Interessada
a treballar a Barcelona ciutat i Terrassa ciutat.
INFORMACIÓ
Tel. 670 549 899
S’ofereix secretària de direcció, gestió telefòni-
ca i agenda. Amb experiència de 4 anys. Idiomes
català, castellà, llengua de signes. Informàtica
nivell d’usuari. Interessada a treballar a Manresa
de matins. Incorporació immediata.
INFORMACIÓ
Tel. 649 866 599
Utillatges
Es ven font de llum freda marca Storz de 150
wats de potència i tres posicions de sortida,
s’inclou fibra òptica rígida i cable flexible. Està
completament en bon estat, revisat. Preu: 2.000
euros.
INFORMACIÓ
Tel. 934 170 466
LÀSER EN LLOGUER tecnologia IPL-Quantum
possibilitat, apte per a depilació, rejoveniment,
eliminació de taques i lesions vasculars. Possibi-
litat de lloguer per dies. Amb total flexibilitat.
Servei a tota la província de Barcelona.
INFORMACIÓ
LASERQUALITY. Tel. 606 269 076
Es ven aparell d’ozò i els seus complements.
Preu a convenir.
INFORMACIÓ
Antonio Sala. Tel. 609 721 558
67

www.museudelamedicina.cat
Patronat de la
Fundació - Museu d’Història
de la Medicina de Catalunya
• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president
• Dr. Lluís Duran Barrionuevo
• Dr. August Salazar i Palau
• Dr. Lluís Barraquer i Bordas
• Dr. Ramon Trias i Rubiès
• Dr. Àlvar Net i Castel
• Dr. Josep A. Bombi Latorre
• Dr. Jacint Corbella i Corbella
• Dr. Joaquim Ramis i Coris
• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent
• Dr. Joaquim Coll i Daroca
• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari
Coordinador de la Secció
• Alfons Zarzoso, conservador del Museu
d’Història de la Medicina de Catalunya
UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...
P oc després de travessar la fronte-
ra en les primeries de l’any 1939,
el doctor Pere Gabarró aconseguí els
permisos necessaris per passar de
Perpinyà cap a Anglaterra. A finals de
febrer contactà amb Sir Harold Gilli-
es, reputat expert en cirurgia plàstica.
Malgrat una dilatada experiència com
a cirurgià abdominal al servei de l’Hos-
pital Clínic del doctor Joaquim Trias i
del doctor Joan Puig Sureda, amb cer-
ta pràctica en una incipient cirurgia
plàstica, i un dur exercici en cirurgia
de guerra, el doctor Gabarró fou ac-
ceptat en el servei del doctor Gillies
com a “dibuixant” i “observador”.
Com la major part dels metges ales-
hores refugiats a Anglaterra, no li fou
concedida la inscripció al registre
mèdic fins al setembre de 1942. Si bé
des de finals de 1941, quan les neces-
sitats del país van fer cedir la posició,
se li va permetre treballar per als Emer-
gency Medical Services del Ministeri
de Salut. No obstant aquests i molts
altres aspectes adversos, el doctor
Gabarró va saber aprofitar de manera
excepcional la seva estada al costat
dels grans mestres de la cirurgia plàs-
tica: Gillies, Archibald McIndoe, Th.
Pomfret Kilner i Rainsford Mowlem.
Primer a Londres al seu costat, a di-
versos hospitals, i des del 1942 al
Baguley Hospital i al Christie Hospital
de Manchester, on hi exercí i esdevin-
gué Senior Surgeon fins al seu retorn
el 1947.
Les habilitats artístiques del doctor
Pere Gabarró foren paleses des del
1939 tal com van reconèixer els seus
superiors a partir de les seves il·lus-
Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009
informació col·legial
1
tracions: dibuixos dels casos clínics i
croquis de les fases operatòries. Un
element fonamental en la història clí-
nica de la cirurgia plàstica establerta
per l’escola Gillies. El doctor Gabarró
també demostrà aviat un gran enginy
i habilitat tècnica, si bé no la va poder
fer pública fins que marxà a Manches-
ter, advertit a Londres per Sir Harold
que a la seva unitat “the deviser was
himself”. Gabarró ideà i dissenyà ales-
hores diverses tècniques, tot desta-
cant una nova tècnica de fer empelts,
en forma de tauler d’escacs o de se-
gells, i un nou instrument per fer els
talls de pell segons la dimensió ne-
cessària en cada circumstància.
Aquestes tècniques foren comunica-
des pel doctor Gabarró des del 1942 a
la premsa mèdica –British Medical
Journal, The Lancet, Proceedings of
the Royal Society of Medicine, Sur-
gery, Britisth Journal of Surgery– i en
nombroses conferències i cursos in-
ternacionals al llarg de la seva vida. P
2
1. Il·lustració feta pel doctor
Gabarró de la ganiveta
dermàtom que permetia
controlar el gruix dels empelts
de pell i de la placa Gabarró
que permetia precisar
l’amplada de l’empelt a tallar.
2.Fotografia procedent d’una
publicació del doctor Gabarró
que mostra com es procedia a
fer els talls de pell en forma de
segells.
69
informació col·legial

LES FUNCIONS DEL MUSEU

1 2
1. Els metges de la coneguda com
a Foreign Legion del Servei de
Cirurgia Plàstica de Sir Harold
Gillies a Londres, 1939: Pere
Gabarró (Barcelona), Medre (Milà),
Hunter (anestesista de McIndoe),
Ananlou (Teheran), Krauss
(Txecoslovàquia) i Nahnic
(germanoportuguès).
2. Mapa elaborat pel doctor Pere
Gabarró que representa les
diferents rutes d’accés al cim més
alt de Catalunya, la Pica d’Estats, a
la qual el doctor Gabarró afegí una
via pròpia, coneguda com a via
Gabarró.
3. Portada del primer exemplar del
Butlletí del Sindicat de Metges de
Catalunya, publicat a Barcelona al
juny de 1920, ara consultable en
línia.
4. Entrada del Palau Cerveró que
dóna accés a la nova seu de
l’Institut d’Història de la Medicina i
de la Ciència López Piñero de la
Universitat de València i del seu
renovat Museu d’Història de la
Medicina.

3 4

E l Museu continua desenvolupant

les seves funcions principals des-
tinades a recuperar, preservar i difon-
dre el patrimoni mèdic català. Consig-
nem a continuació algunes de les ini-
ciatives desenvolupades en aquest
sentit.
El Museu ha donat suport de manera
molt activa a les activitats de comme-
moració de l’any Gabarró acordat pel
COMB per al 2009. Hem posat fi al
conveni signat amb l’Arxiu Històric de
l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
tot aconseguint els mitjans per a la
catalogació informatitzada i arxiu del
llegat del doctor Gabarró dipositat en
aquella institució. A partir d’aquesta
acció, hem pogut comptar amb un
material extraordinari per tal de portar
a terme l’exposició que es pot visitar a
la seu del COMB fins el desembre d’en-
guany. Hem pogut explicar les raons
per recordar el doctor Gabarró a diver-
sos actes celebrats a Igualada,
Barcelona, València i Londres.
El Museu ha participat aquest juliol
en el primer curs d’estiu de la Càtedra
Martí Casals de Medicina i Salut en
l’Àmbit Rural de la Universitat de
Girona celebrat a la seva seu de l’Es-
pai del Metge i la Salut Rural del Mu-
per part del nostre Museu.
El proper mes d’octubre el Museu
participarà en un acte organitzat a la
seu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. nova i espectacular seu de l’Institut
Això coincidí amb la conclusió del pro- d’Història de la Medicina i de la Cièn-
cés de digitalització del Butlletí del cia López Piñero de la Universitat de
Sindicat de Metges de Catalunya València (UV), al Palau Cerveró, en el
(1920-1937), en el qual han participat marc de la presentació en aquest edi-
les institucions esmentades en el marc fici del Museu d’Història de la Medici-
del projecte Arxiu de Revistes Catala- na de la UV. L’acte està centrat en el
nes Antigues (ARCA) en línia de la patrimoni històric de la medicina: bi-
Biblioteca de Catalunya. Les possibi- blioteques, museus i arxius. La nostra
litats metodològiques existents en les institució planteja, en aquest context,
publicacions del Sindicat de Metges la importància de comprendre el pa-
de Catalunya –organització sanitària, trimoni mèdic com un mitjà de conei-
professionals de la medicina, neces- xement necessari per entendre so-
sitats i problemes de la medicina en bretot el present, lluny de considera-
àmbit rural i urbà, etc.– foren paleses cions d’antiquari o de localismes. P
Anunci de Recollida de Donacions
El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentar
el nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat de
realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació
personal o institucional.
Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.
Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrònic
info@museudelamedicina.cat

70 Servei d’Informació Col·legial. Juny-Octubre 2009