Uadern de Repàs I D'Aprofundiment: Urs Pràctic de Valencià G

QUADERN DE REPÀS I D’APROFUNDIMENT
CURS PRÀCTIC DE VALENCIÀ

GRAU SUPERIOR (PERFECCIONAMENT II)
Josep Vicent Mas Estela

PRESENTACIÓ
Aquest quadern de treball és una eina molt adequada com a complement de treball del llibre Curs pràctic
de valencià. Grau superior (Perfeccionament II). El llibre va dirigit a les persones que volen aprendre valen-
cià de forma pràctica, sobretot si volen presentar-se a les Proves de la Junta qualificadora de Coneixements
de Valencià (JQCV) per a obtindre’n el Certificat de Grau Superior. I el quadern també, clar.
El propòsit del Quadern és doble. Per una banda pretenem actualitzar alguns continguts que hem detectat
que solen estar presents en les darreres convocatòries de les Proves de la JQCV. I per una altra banda cre-
iem que pot servir per a ampliar competències en aquells alumnes que ja han treballat el llibre Curs pràctic
de valencià, o que el treballen simultàniament al quadern.
El quadern, com comprovareu, és eminentment pràctic, a pesar que hi ha una introducció de normativa
en cada un dels temes de gramàtica. Algunes normes es troben en el llibre de text que esmentem reiterada-
ment, però d’altres s’han afegit de nou per a ampliar-les.
Les activitats (el verdader moll del Quadern), en canvi, són totes noves. Així, hem inlòs a l’inici del Quadern
(i de cada tema, o bloc de temes) activitats de repàs del Grau Mitja. El valor més interessant dels exercicis
del Quadern rau en el fet que s’han extret d’exàmens anteriors de la Junta Qualificadora de Coneixements
de Valencià. Això fa que estiguen plenament adequades al propòsit que perseguim: aprovar l’examen de la
pròxima convocatòria. Sort!
2
www.bullent.net Quadern d’activitats del
Curs Pràctic de Valencià. Grau Superior
SUMARI
PRESENTACIÓ........................................................................................................................................ 2
EXPRESSIONS DE REPÀS (GRAU MITJÀ).................................................................................................. 4
LÈXIC: VERBS DERIVATS D’ALTRES PARAULES.......................................................................................... 7
LÈXIC: LOCUCIONS................................................................................................................................. 9
TEMES 14, 15 I 16............................................................................................................................. 11
TEMA 18............................................................................................................................................ 18
TEMA 19............................................................................................................................................ 21
TEMES 21 I 22................................................................................................................................... 24
TEMA 23............................................................................................................................................ 28
TEMA 24............................................................................................................................................ 34
TEMES 25, 26, 27 I 28....................................................................................................................... 41
TEMES 29, 30 I 31............................................................................................................................. 53
EXPRESSIONS DE REPÀS (GRAU SUPERIOR)........................................................................................... 66
SOLUCIONS......................................................................................................................................... 68
3
EXPRESSIONS DE REPÀS (GRAU MITJÀ)
Trieu l’expressió correcta d’entre les que us proposem en negreta.
1.
La poesia d’Ausiàs March, rica com és en idees / amb idees, fa escasses concessions a la forma. L’expressió elegant no
té per ell / per a ell cap valor. Un dels seus trets més característics són les comparacions, basades en experiències personals,
d’escassa concessió gratuïta a la tradició literària. Així / Aixina, el mar tempestuós, l’experiència militar, l’animalogia, els metges i les
malalties, formen un al·luvió d’imatges amargues i tristes, dignes del seu estat d’ànim aturmentat / turmentat. El tractament que
rep / recibix la dona suposa el trencament de la corba ascendent que, des dels trobadors fins als poetes / fins els poetes del
Renaixement italià, havia carateritzat el to idíl·lic de la dama en la poesia. Per a March, la dona és un ser bé real / ben real, no
una entelèquia idealitzada, que no atrau el poeta / no atrau al poeta per la seua bellesa física, si no / sinó per l’enteniment.
2.
Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no veia l’hora d’anar-se’n / d’anar-se de l’escena d’estes faltes, i recordant
què / que el seu pare havia tornat una vegada de l’església degut a / a causa d’ alguna malaltia de poca importància, enmig
del salm segon, ni tan / tant sols va gosar fer-se una bossa amb roba per canviar-se / per a canviar-se. Vestit tal com anava,
va fugir de les portes paternes, trobant-se / i es va trobar amb l’aire fresc i el tènue sol de primavera i el gran silenci sabàtic de
la ciutat, que era només / no més interromput pels grallats dels còrvids. No hi havia / n’hi havia una ànima a la ciutat. Amb /
En esta intimitat a l’aire lliure i amb la sensació de fugida, Joan és / es va animar de nou i amb una patètica sensació de comiat,
inclús es va aventurar camí dalt / amunt i va romandre / permanéixer dret una estona, com a / com una rara au a les portes
d’un paradís estrany, per l’oest de l’església de Sant Jaume.
3.
L’obertura portuària de Dénia ha sigut un dels motius principals pels que / pels quals esta població s’ha convertit en una ciutat
de turisme selectiu, lluny de la massificació asfixiant d’altres punts de la costa valenciana.
Si som capaços de traure’ns / traure-mos de damunt la visió esmussada per la costum / pel costum de viure ací tota la
vida, comprendrem l’alegria infantil dels forasters que es desdejunen / desdejunen o prenen el vermut en una terrassa qualsevol
d’este poble quan / quant encara no han ni brotat els seus esplèndids plàtans. És una terra cobejada i admirada. I n’hi ha / hi
ha bones raons. Venint / Vinguent del fons de la nit i del fred, el viatger s’enlluerna davant del dolç tast de la primavera a la vora
d’una mar somrient i tranquila / tranquil·la, hel·lènica. La freqüència de punts poblacionals que cobrixen els mapes de la Marina
Alta no és debades. No són els deserts ni els paisatges habitats per les plaques glacials els que propicien l’assentament humà.
Tampoc no el posen fàcil / ho posen fàcil els territoris mitjans.
4.
Si bé / be és cert que durant el període / periode anomenat Decadència es produix / produïx un debilitament de la
consciencia / consciència lingüística col·lectiva i que la producció d’obres literàries cultes escasseja d’una manera alarmant,
la literatura popular mantén / manté una vitalitat excel·lent, com també l’ús quotidià de la llengua entre la població. No obstant
això, cal reconéixer / és precís reconéixer que assistim a una sèrie de fenòmens que permitixen / permeten parlar d’una
verdadera decadència cultural. Així, és ben simptomàtica l’actitud dels nostres humanistes més il·lustres que comencen a elaborar
les seues obres filosòfiques i religioses en llatí; també són constatables l’oblit / l’olvit progressiu dels nostres clàssics i el prestigi
creixent de la literatura castellana, que ara es troba en plena puixança.
5.
Es va tindre que / haver de parar al rebedor i mentrestant / mentres penjava l’abric una necessitat imperiosa el / li va
obligar a girar-se. Davant tenia l’espill. Bisellat. Tacat. Amb un marc de caoba rematat per una garlanda de flors i de fulles. Confessava
el que / que no havia sentit mai la necessitat d’encantar-se davant d’un espill. Fóra / Fora del temps d’afaitar-se o bé / be quan
anava a casa del sastre. Però aquella nit es va mirar quedant-se / i es va quedar encantat un moment; no amb / en la seua
imatge sino / sinó amb alguna cosa / algo que havia / hi havia dins. La seua cara, deia, no era armoniosa / harmoniosa;
4
el front massa alt, les galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En l’espill, una miqueta cap a la dreta, van aparéixer uns ulls
d’una fixesa inquietant com a / com aquells del gat de la placeta. Més grans que els d’ell, menys separats, amb el blanc més
generós. Sentia, i és lo que / el que més va anguniejar-lo, que eren els seus ulls sense que foren / ho foren.
6.
Els resultats que s’obtenen són molt sorprenents, però, majoritariament / majoritàriament, es deuen a mera diligència i
activitat. Quan / Quant estes qualitats no són eficaces, s’afonen els esquemes / se n’afonen els esquemes. Víctor, per
exemple, tenia intuició / intuïció i era un home perseverant. Però, degut a que / com que no tenia una ment cultivada, errava
contínuament per la mateixa / la pròpia intensitat de les investigacions. Quan mirava l’objecte de massa prop, debilitava la visió.
Podia vore, potser / pot ser, un o dos punts amb una claredat extraordinària, però quan feia això, per necessitat, perdia la visió
global de les coses. Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. La veritat no sempre es troba dins d’un pou. De fet,
pel que / pel què fa al coneixement de més importància, estic convençut que la veritat és sempre superficial. La profunditat està
a les valls en les que / on la busquem, no als cims de les muntanyes on se la troba. Les maneres i l’origen d’esta classe d’error
estan bé / ben tipificats en la contemplació dels cossos celestes.
7.
Ferran va eixir del poble per darrere de l’església / l’esglesia. El camí de Simat flanquejava la sequia / séquia mare que,
amb les vores entapissades de créixens, serpentejava pel mig dels horts de tarongers. De quant en quant / tant en tant, els
màrgens de la séquia estaven tallats per alguns estalladors, a través dels quals / a través de què l’aigua regava abundosa /
abundossa els camps assedegats. Damunt de la superfície tranquila / tranquil·la d’estes aigües adormides suraven els caps
espantadissos d’algunes granotes que, amb un rauc agut, es submergien / se submergien al seu pas. La fresca pel matí /
del matí era agradable; no obstant, pertot arreu / per tot arreu, s’endevinava el mandrós despertar de la naturalesa als primers
raigs de sol. Ja alguns passerells matiners refilaven timidament / tímidament i, per damunt de les últimes flors, grogues i blaves,
començava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. Ferran n’estava encisat. Com en un èxtasi / èxtasis, li paregué que la seua
imaginació el transportava a una altra / altra època.
8.
El ser humà i la societat en la que / en què viu no és algo estàtic / una cosa estàtica, que sempre ha sigut com és ara,
ni ha sorgit de la nit al matí. Ha hagut de fer-se / Ha tingut que fer-se al llarg / a lo llarg de molts anys. L’humanitat /
La humanitat, igual que el ser humà, ha de construir-se / deu de construir-se i desenrotllar-se. La nostra vida és / es va
fent; com a / com una narració que escrivim cada dia com una obra que elaborem a poc a poc / poc a poc; com un camí que
incessantment hi ha que recórrer / hem de recórrer, obrint-nos pas en una direcció o altra / una altra. Per això, com en un
llibre els capítols finals no s’entenen bé si no / sinó es coneixen els anteriors, com un camí, és indecís, serpenteja, retrocedix o
avança buscant una meta, un final que mai arriba, però que es desitja millor i més còmodo / còmode que el que deixem arrere.
9.
Els sers que habitaren els boscos originàriament constituïren / constituiren la raça més bella i sàbia / sàvia que ha existit
mai. Eren immortals / inmortals i no coneixien les malalties, si bé els seus cossos podien ser destruits / destruïts per l’acció
del foc o de l’acer / del acer i, fins i tot, podien morir de pena. Es diu que anaven sempre de pressa / a pressa envoltats
d’una llum estelar / estel·lar semblant a la resplandor de la lluna. Tenien el cos cobert d’un pèl / pel atapeit / atapeït del color
de l’or filat i el so de les seues veus era variat, bell i subtil com el de l’aigua. De totes les arts que practicaven, dominaven sobre
tot / sobretot l’oratòria, el cant i la poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrèpids, insensibles al fred i la calor / al fred i al
calor. Posseïen / Posseien també un esperit indòmit / un espírit indomit, tenacitat pel treball / per al treball i molta
força de voluntat. Es dedicaven a la metal·lúrgia. La seua alçada / alçària oscil·lava entre el metre vint i el metre cinquanta i, tot
i ser mortals, tenien una mitja / mitjana de vida de dos segles i mig.
10.
El camí era estret i curt; arrancava de la carretera que conduïa / conduia al pavelló de caça. Estava surcat / solcat de
reguerons, cobert / cubert de pedres descalçades. A la banda esquerra n’hi havia / hi havia el jardí d’una torre que a penes
es veia / es veïa de tant tapada / tan tapada per cedres i xops. La tanca estava feta de llistons de fusta acabats en puntxa
/ punxa lligats els uns amb els altres / uns amb els altres amb fil d’aram rovellat, mig dissimulats per una gran espessor de
5
mare-selves / mareselves amb un rengle de lilàs darrere carregats de poms de llavors seques. A la dreta, després de passar
una font sense / sens aigua, hi havia el pati / n’hi havia el pati d’una masia molt gran voltat de geranis rojos i rosa morts de
set i mig desflorits. El sol queia / caïa de plé / ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves en /
amb dibuixos de branques i fulles. Era just migdia.
11.
Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar a Albertina / mirar Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap
als taulells de terra, uns taulells lluents de ceràmica color os, amb sanefes / senefes de colors cridaners. De reull / reüll, en un
excés de curiositat, vaig observar les dos germanes / observar a les dos germanes i, al creuar-me amb la seua mirada
burleta, em vaig tornar a posar com un perdigot. Estava segur de que / que alguna cosa del meu cos descobria / descobría
el meu secret, alguna cosa indefinida i abstracta que em denunciava com si el duguera escrit al front. El / Ho sabien, no sé com
advertien que Albertina m’agradava moltíssim, però n’estava / estava convençut: A pesar dels meus intents per a / per dissi-
mular-la, sentia molta vergonya. Per a / Per trencar el silenci, de nou la senyora Rosario i Matilde elogiaren la meua camisa, i esta
lloança em va alleujar un espai de temps que se’m feia / me se feia etern. Aquella camisa, certament / cèrtament, cridava
l’atenció de tant / tan bonica com era.
12.
La distància que separava l’oasi / l’oasis de Fes era de centenes de quilòmetres. Hi havia que / Calia remuntar, de nou, la
serralada de l’Atles. Els motoritzats tardarien uns dies a recórrer / en recórrer el llarg i arenós camí. Amb les rodes canviades, la
furgoneta podria circular molt millor. S’adheria més a l’asfalt / al asfalt, a la sorra i a la grava pedregosa / pedregossa. Fes,
la capital de l’artesania, del coure i del cuir, a la medina, és / es manté com a l’Edat Mitjana; intramurs la vida és complexa, domi-
nada pel imperi / per l’imperi dels gremis artesans. Absolutament tot ací es decora. Pels sorollossos / sorollosos, acolorits
i calorosos carrers, carregats d’història, l’ase és l’únic mitjà / mig / medi de transport. Bella ciutat que conserva l’encant de la
muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels socs, l’alcàsser i els ravals. A les principals entrades de la medina hi havia / n’hi
havia un home de confiança com / com a vigilant, disfressat del que / de lo que calguera: cameller, comerciant, venedor de
suc de taronja, quincaller, aiguader, etc.
6
LÈXIC: VERBS DERIVATS D’ALTRES PARAULES
1. Òmpliga els buits següents amb els verbs derivats de les paraules o expressions destacades en
negreta.
1) Prendre mides _________________________

2) Cobrir-se de núvols _________________________
3) Causar dolor _________________________
4) Llevar gotes _________________________
5) Impregnar de midó _________________________
6) Fixar el dia _________________________
7) Matar (algú) amb una descàrrega de fusells _________________________
8) Causar temor _________________________
9) Disposar cabells, fils, etc., formant una trena _________________________
10) Fer passar per la gola _________________________
11) Posar una mordassa (a algú) _________________________
12) Donar-se pressa _________________________
13) Fer tornar agre _________________________
14) Netejar amb la granera _________________________
15) Posar una muralla _________________________
16) Cobrir amb vernís _________________________
17) Ficar els botons als seus traus _________________________
18) Fer més gran _________________________
19) Donar nom (a algú o alguna cosa) _________________________
20) Afegir aigua (a alguna cosa) _________________________
21) Posar en un racó _________________________
22) Fer arrels una planta _________________________
23) Produir gra un cereal _________________________
24) Contraure una malaltia _________________________
25) Fer anar cap al fons _________________________
26) Untar o impregnar de quitrà _________________________
27) Reunir (coses soltes) formant pilot _________________________
28) Posar dins d’un marc _________________________
29) Remenar la cua _________________________
30) Posar (diferents coses) al mateix nivell _________________________
31) Tirar pedres _________________________
32) Fer més espés _________________________
33) Fer content _________________________
34) Cobrir amb un tapís _________________________
35) Fer blana (una cosa) _________________________
36) Fer tornar negre _________________________
37) Posar moqueta _________________________
38) Obrar a favor (d’algú) _________________________
39) Sentir compassió (per algú) _________________________
40) Fer-se el valent _________________________
41) Fer cabre _________________________
42) Tornar-se més car _________________________
43) Agarrar amb tenalles _________________________
44) Cobrir de pols _________________________
45) Lligar amb manilles _________________________
46) Donar colps amb un martell _________________________
47) Comandar com a cabdill _________________________
48) Fer tornar dur _________________________
49) Fer ferm _________________________
50) Deixar alguna cosa en penyora _________________________
51) Posar tou _________________________
7
52) Posar setge _________________________
53) Tornar-se pàl·lid _________________________
54) Causar remordiment _________________________
55) Cobrir amb una cuirassa _________________________
56) Posar ert com un garrot _________________________
57) Posar remei _________________________
58) Quedar-se mut _________________________
59) Perdre sang _________________________
60) Causar terror _________________________
61) Fer el paviment amb rajoles _________________________
62) Pegar bufetades _________________________
63) Fer bocins _________________________
64) Posar a recer _________________________
65) Tallar (una cosa) de biaix _________________________
66) Infligir un turment _________________________
67) Guarnir de mobles _________________________
68) Transformar-se en vidre _________________________
69) Endurir-se com una pedra _________________________
70) Mostrar amb el dit fent un senyal _________________________
71) Posar de través _________________________
72) Cobrir de caramel _________________________
8
LÈXIC: LOCUCIONS
1. Substituïu les expressions en negreta per aquestes de genuïnes.
a degolla a gallet a la lluna de València a l’aguait

al cas al contraatac com els bolets de morros
de romanços de tos en la cima la cançó de l’enfadós
límit ni pruna pels descosits poc de coneixement
que bufa via lliure xixines
El mestre va repetir l’explicació, però ella encara estava en Babia.

Va entropessar i va caure de bruces.
Quan em va contar la història de poc no caic d’esquenes.
Després de tirar-li adob, la planta creixia com l’espuma.
Deixa el got i beu a xorro.
Tant que criticava abans i ara no diu ni jota.
El president va perdre la votació i està que lladra.
El teu cosí es pensava que podien guanyar el partit, és que té poques llums.
Té solucions imaginatives, dóna-li canxa.
És el polític més famós, sempre esta en el candelero.
Els nostres arguments són poc creïbles, en faran cisco.
L’equip està desanimat i sempre juga a la contra.
Està esbojarrada, ens farà perdre les eleccions si no li posem coto.
L’enemic, després d’assetjar la població, hi va entrar a ganivet.
La teua història no ve ara a cuento.
Com més diners tens més en vols, açò és el cuento de nunca acabar.
El que et va passar no interessa, deixa’t de cuentos.
Prompte arribarà, estigues al quite.
Calla ja, que parles pels colzes.
2. Emparelleu les expressions equivalents de cada columna.
a) [hablar] a tontas y a locas ___ a lladres i serenos

b) [cargar] con el mochuelo ___ a pastar fang
c) [cortar] por lo sano ___ a tort i a dret
d) [saber] la tira de ___ amb el pa davall de l’aixella
e) [hacer] trizas ___ de pedra
f) [pasar] por el tubo ___ de primera
g) [enviar] a hacer gárgaras ___ de soca-rel
h) [jugar] a guardias y ladrones ___ dret
i) [hacer] tilín ___ el marro
j) [perder] el tino ___ el mort
k) [hacer] el pino ___ goig
l) [entender] ni pizca ___ la figuereta
m) [nacer] de pie ___ l’oremus
n) [poner] de pie ___ ni un borrall
o) [conocer] el percal ___ per l’adreçador
p) [venir] de perillas ___ un fum de
q) [dejar] de una pieza ___ xixines
3. Completeu amb el verb adequat cada una de les expressions següents. Fixeu-vos amb les expressions
equivalents en castellà que hi ha a la dreta.
(Pagar) la festa el pato

(_______________) bufar i fer ampolles pan comido
(_______________) com una cotorra como un papagayo
9
(_______________) la guitza la pascua
(_______________) els plats trencats el pato
(_______________) penes i treballs muchas penalidades
(_______________) un rave un pepino
(_______________) la lluna en un cove peras al olmo
(_______________) d’allò que no hi ha la pera
(_______________) a bots i barrals a cántaros
(_______________) mala bava malas pulgas
(_______________) amb un pam de nas compuesta y sin novio
(_______________) la nit en blanc la noche en vela
(_______________) de cap a maltraer
(_______________) el súmmum la monda
(_______________) de fit a fit con fijeza
4. Trieu l’opció que creieu que s’adequa al significat correcte de les expressions següents.
a) passar per la pedra o introduir-se en un lloc o obligar a fer una cosa

b) tirar llenya al foc o avivar les discòrdies o augmentar els béns
c) ser del ram de l’aigua o ser homosexual o ser bomber
d) servir de lliçó o estar entrenat o estar advertit
e) mirar de dalt a baix o mirar de forma provocadora o mirar amb aires de
superioritat
f) córrer com una daina o córrer a gran velocitat o córrer a poca velocitat
g) armar un sarau o fer un escàndol o organitzar una festa
h) guardar les formes o comportar-se bé o mantindre’s prim
i) perdre la raó o no tenir arguments o tornar-se boig
j) tornar a ballar-la o tornar enrere per a veure-ho o tornar a trobar-se
millor en una tribulació
k) estar net com sant Paulí o ser pulcre, endreçat o estar arruïnat
l) fer-se el llonguis o fer-se el despistat o fer-se l’important
m) jugar fent catxa o fer semblar que es té bon joc o guanyar sempre en el joc
n) fer a contracor o fer una cosa de mala gana o fer una cosa en contra de la
salut
o) beure com un lladre o beure extraordinàriament o beure d’amagat
p) parlar sense embuts o parlar llargament o parlar sense excuses
q) ser una llanda o ser molest o ser de molt de pes
r) treballar de valent o treballar molt bé o treballar molt
10
TEMES 14, 15 I 16
Les vocals
a. Els sufixos -ista, -cida, -ble i -aire valen tant per al masculí com per al femení:
dentista, homicida, amable, pilotaire...
b. Algunes paraules tenen la terminació -es o -us tant per al singular com per al plural:
atles, càries, herpes, messies, pàncrees...; anus, cactus, fetus, focus, globus...
L’accentuació i la dièresi
a. En l’estàndard valencià s’usa l’accent agut en les paraules agudes acabades en -é, -és i -én; els infini-
tius acabats en -éixer, -éncer i -ényer, i les formes verbals acabades en -éiem i -éieu (encara que s’admet
també l’accent greu):
café, francés, sorprén...; paréixer, véncer; atényer; tréiem, féieu...
b. S’han d’accentuar també amb accent agut algunes paraules:
cérvol, crémor, fémur, feréstec, llépol, préstec, préssec; Dénia, església, llémena, llépola, témpora, térbola; córrer
I compostos:
estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora; fórem, fóreu...
c. Els demostratius neutres; els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats de cloure:
açò, això, allò; debò, ressò; conclòs, exclòs, inclòs...
d. Algunes partícules gramaticals i altres mots:
què, perquè; però; arròs, espòs, terròs...
e. En mots que han de dur accent gràfic:
conduíem, Lluís, país...
f. En l’acabament dels infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals:
agrair, agraint, agrairé, agrairia; traduir, traduint, traduiré, traduiria...
g. Els mots acabats amb els sufixos -isme, -ista i en les terminacions -us, um:
taoisme, taoista... (Però lluïsme i proïsme ja que l’acabament -isme no és un sufix.); Pius, Pòdium...
h. Els mots derivats que comencen amb prefixos:
coincidència, neoimpresssionisme, reunió...
11
i. En alguns mots en què hi ha un diftong:
arcaic, esferoide, heroic...
j. Encara que els seus derivats acabats amb els sufixos -al, -itzar, -tat sí que en duguen:
esferoïdal, arcaïtzar, heroïcitat...
Les consonants
a. Els mots acabats en -x o -xt no són correctes escrits amb -e final:
annex, complex, perplex, reflex, crucifix, fix, sufix, heterodox, ortodox, flux, influx, text, context, pretext, Calixt, Sixt... [I no
*annexe, *complexe...]
b. Hi ha uns mots que es formen amb les terminacions -ança i -ença:
concordança, insignificança, observança, perseverança; aparença, complaença, condolença, continença, creença, des-
avinença...
c. S’escriu j davant dels mots que contenen els grups -ecc- i -ect- i els seus derivats:
abjecció, dejecció, ejecció, injecció, interjecció, objecció, projecció, subjecció; abjecte, adjectiu, objecte, projecte, sub-
jecte, trajecte...
d. A final de paraula després de vocal s’escriu tx si els derivats també s’escriuen amb tx (si no, s’escriu
ig):
cartutx: cartutxera; capritx: encapritxar... [Però bateig: batejar, roig: roja...]
e. S’escriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans:
enfonsar, endinsar, transacció, transigir, transistor, transitable...
f. S’escriu s en els mots compostos, el segon element dels quals comença amb aquesta grafia, i després
de molts prefixos com ara a-, aero, -alti, -ambi-, ante-, etc.:
anarcosindicalista, barba-serrat, boca-sec, cama-sec, jocoseriós, para-sol, politicosocial; asil·làbic, aerosol, altisonant,
ambisexual, antesignatura...
g. S’escriuen amb d a final de paraula darrere de vocal els mots acabats en -etud i -itud, i d’altres mots
comuns i propis:
mansuetud, quietud, sol·licitud; gratitud, magnitud; àcid, alcaid, aldehid, almud, anhídrid, centígrad, fluid, fred, retrògrad,
sud; Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid, Valladolid...
h. Excepcionalment, s’escriu v darrere de m en alguns mots:
centumvir, circumval·lació, circumveí, circumvolució, duumvir, septemvir, tramvia, triumvir...
i. Per a representar el so de la r múltiple s’escriu r entre vocals, excepcionalment darrere dels prefixos:
arítmia, antiràbic, autoretrat...
12
ACTIVITATS
1. Ompliu, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenció
especialment a les vocals.
a) El s__rgent va ordenar al mosso que netejara les l__trines de la companyia aèria cada dissabte.
b) Una ràf__ga de vent va t__mbar l’est__ndard del pavelló d’Hongria.
c) Es tracta d’una persona tan escrup__losa que li fan fàstic tots els tip__s de menjars.
d) En l’ass__mblea de veïns van dir que havien desc__bert una nova av__ria.
e) Aquella jove desimb__lta no podia s__portar aquell clima tan rig__rós i tant d’av__rriment.
f) Van servir una __nsalada de cogombr__ i alv__cat.
g) Es tractava de les t__mbes dels serv__nts i no les dels senyors.
h) El reporta__e sobre el mare__ de Barraquetes va __conseguir a__mentar el nombre de visitants
ru__os.
i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una __uana osci__a segons el producte que s’impor-
te.
2. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten.
a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio d’Ucraina.

b) La picada del papagai li produia una gran coentor, per aixo li van injectar una ampul·la de serum.
c) La gracia d’aquella pedra preciosa de color blau consistix en les aigues que reflectix quan li dona la
llum.
d) Aquell pintor no va pintar l’aureola al sant i, ara, la parroquia no el vol.
e) El club nautic de Denia ha organitzat un concurs de pesca.
f) L’ambiguitat de l’expressio va confondre els assistents a la tertulia, i va impedir la continuitat del
programa.
a) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases d’una eloquencia esbalaidora.
b) Un instint innat, com tambe ho es l’egoisme, l’avaricia, la cobdicia; una base sobre la qual la natura-
lesa ha estructurat les seues lleis biologiques de la lluita per l’existencia.
c) La carta es un element basic de la comunicacio escrita en l’ambit administratiu i comercial.
d) La industria d’aquell pais gaudix de bona salut i no s’ha reduit gens gracies a l’abundancia d’expor-
tacio de materies primeres.
a) L’accident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir despres li va

deixar sequeles.
b) Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a l’exit de la recepcio.
c) El tractament de les aigues residuals per a preservar l’aigua subterrania dels aquifers i el medi ambi-
ent son temes que preocupen les poblacions costaneres.
d) Un titol grandiloquent, per a una novel·la roina i mal traduida.
a) Encara que se ben be que no es aixi, aixo m’intranquil·litza, perque hauras de reconeixer que tot aço
no es normal.
b) Aquells suissos ens van agrair la nostra assistencia.
c) Li fan periodicament una analisi exhaustiva per a saber com esta de salut.
d) La programacio diurna de la radio te molt d’exit.
13
especialment a les lletres j, g, x, ix, ig.
a) “Se__e ju__es d’un ju__at men__en fe__e d’un pen__at” és un tra__allengua molt conegut que
resulta difícil de pronunciar i que sol propo__ar-se com a joc.
b) El meu des__ de__ia ser més gran del que jo m’imaginava, perquè va acabar convertint-se en una
idea obse__iva.
c) Podem mirar o no el remorós ona__e que parpelle__a en __icotetes ra__es blanques.
d) El practicant va desinfectar la __eringa i l’agulla abans de posar la in__ecció.
e) El pota__e de __igrons el recomanen com a plat molt nutritiu.
f) Per estes dates, gaudíem d’un ora__e capri__ós i el temps pareixia funcionar a colps fuga__os i
canviants, que nosaltres imitàvem amb determinacions so__tades.
g) La meua mi__ana ra__ava l’apro__at i el mestre, segurament per decidir la nota du__tosa que
arro__egava, em va traure a la pi__arra perquè re__olguera un problema.
h) En el pi__or dels casos -pensaven-, amb un tros de pa i forma__e o qualsevol altra cosa men__able
podrem subsistir fins al moment de la tornada. No els espantava gens el rè__im a__ustat al ba__
pre__upost econòmic amb què co__taven.
i) El mirava parpelle__ant d’una manera estra__a, tancant els ulls amb for__a i tornant-los a obrir.
j) I allà, còmodament a__egut en la cadira i acompa__at; per les fa__ades d’un concurs en el qual tots
pareixien rivali__ar per vore qui tenia el coeficient inte__ectual més baix, m’he po__at a fulle__ar el
llibre de gra__ats.
k) Des de l’incident amb Maria no havíem parlat. M’havia cabu__at en un somni, enu__ada de constatar
que no havia canviat res després de tant de temps.
especialment a les lletres s, z, ss, c, ç.
a) El __elador de l’ambulatori era un profe__ional efica__ que realitzava una faena i__illorable.
b) L’emi__ora va fer pública la di__olució de l’a__emblea de compromi__aris, després de grans vaci_
_acions.
c) Portava un sen__ill vestit de ga__a transparent de color bei__ amb boletes daurades.
d) Vaig estar observant els ximpan__és com es fartaven de cacauets i gesticulaven de manera que
pareixien palla__os. Tenien uns tro__os de diari amb els quals jugaven i feia la impre__ió que esta-
ven llegint.
e) El constructor podia pre__umir que les __igues de l’edifici eren durí__imes i resistents.
f) Els mariners alts i ro__os, de cames llargues i pantalons amplí__ims, pu__aven les passare__es de
les quatre naus.
g) La seua pre__ència resultava di__onant; es veia clarament que no perta__ia a l’entramat de perso-
nes que conformaven les famílies d’aquell carrer.
h) El __entinella, després d’hi__ar la bandera, va enviar un escrit __ifrat a l’espiona__e enemic.
i) Vaig percebre una lluï__or estra__a en la seua mirada, com si tractara d’establir una certa complicitat amb mi.
especialment a les lletres p, b, t, d, c, g; b, v.
a) La rede__ció dels cristians ca__tius és un __adro caracteri__at per l’__rmonia i es__eltesa de les
seues figures.
b) He hagut de portar el telèfon mò__il a reparar perquè no gra__ava bé els missatges.
c) Pareix una pà__fila, però és ben espa__ilada.
d) Em vaig parar al peu de la __ella església de la parròquia, una mostra exce__ent del romànic popular
galle__.
e) Aquell xic amb el nas aguile__ su__eria un cert aire d’imbeci__itat; contínuament pareixia que mirava
amb inquietu__ les mu__ranyes.
f) Serviren una ensalada de cogombr__, endí__ia, al__ocat, rà__ens, to__ina i en__isam; adobada amb
salsa ro__a.
g) Quan venien els camions dels __ancals i desca__egaven, m’atreia contemplar com la gent buidava
els bas__ets en aquelles màquines llar__erudes com un cuc.
14
h) Em va costar prou tro__ar el parador perquè estes carreteres comarcals no estan ben se__ali__
ades.
i) Es va girar d’esquena al riu, de cara als arbres que formaven un curt pa__eig, àl__ers de branques
nues, i considerà ja amb més tranqui__itat la maleta lligada al portaequipa__es.
especialment a les lletres l·l, m, n, mp; r, rr, h.
a) La ga__a de colors d’este aquare__ista és exce__ent.

b) La veritat és que, al principi, he experimentat un sentiment d’estra__esa i de desi__usió.
c) Estos aparells no funcionen si no estan co__ectats, la tècnica encara no ha avan__at tant
d) Aquells sím__omes preludiaven la co__oció __erebral que va patir.
e) La confu__ió va s__rgir de la seua actitu__, que va deixar a__ucinats a tots els a__istents.
f) Porta una vida tranqui__a i exem__ta de cavi__acions.
g) Per a l’expo__ició de joguets antics demanem la vostra co__aboració. Busqueu en tots els i__obles
del veïnat i si trobeu alguna cosa intere__ant, encara que siga lle__íssima, feu-nos-la arribar abans
del dia quin__e.
h) Han desc__bert una av__ria en la insta__ació de l’i__oble.
i) Ens bron__egem quan les cè__ules de la pell, anomenades me__anòcits, comencen a fabricar un
pi__ment anomenat me__anina.
j) El co__ectiu d’e__igrants d’aquell poble es va encora__ar per l’aco__ida i la benevolència d’aquella
a__ociació multi__acial.
k) El violonce__ista va cance__ar el concert després de te__tejar el nombre d’espectadors.
l) La plu__a ha __opat l’e__allat i ha embrutat de fang l’e__planada de l’edifici.
m) El revisor havia picat els bi__ets dels altres via__ers, havia encés el llum blanc del sostre, en__uer-
nador, i esperava mirant-lo com removia les mans dins de les bu__aques de la ga__ardina.
n) Resultava co__ovedora l’escena, aquella jove desim__olta i aventurera que sempre vestia amb una
ga__ardina i uns te__ans ben llar__s i que preparava una supertrave__ia per l’Atlàntic amb moto
a__uàtica que començaria al de__embre.
10. Pose les grafies que falten en els buits de les frases següents. Si considera que no cal cap grafia, indi-
que-ho posant un zero “0”.
a) A l’arri___ar a la ___duana, no vam re___elar les compres que havíem fet per no pagar aran___
els.
b) Ens i___usionava molt aquell via___e en el tran___iberià. Este tren recorre la via fèrr___a més llarga
del món.
c) Circu___val·lar és envoltar una pla___a, una ciutat asse___ada, amb una sèrie de trin___eres, de
forts, de carreteres, etc.
d) Quan créiem que el co___oqui s’havia acabat, els a___istents es van enu___ar i e___fàticament
demanaren que s’hi presentara el responsable.
e) Tenia una vi___a preciosa, envoltada d’un pai___atge magnífic; la va ___conseguir en una sub___
asta per un bon preu.
a) En aquella ciutat, davant de l’ince___ant flu___ de gent que denunciava el consum d’a___fetamines
i pí___doles, van publicar uns pa___flets informatius on s’explicaven les seues conseqüències per
tal d’e___adicar i previndre este problema.
b) Havia elaborat una recepta ben e___tranya feta de diversos ingredients passats per l’e___premedora
i condimentats principalment amb oreng___.
c) Les guerres i els atacs bè___ics sumen mi___ennis, des de la guerra santa de Caín contra Abel fins
als mí___ils quirúrgics dels multimi___ionaris nuclears.
d) El Penyagolosa, el cim més alt de la nostra Comunitat, només és acce___ible pel nord. Es conten nombro_
__es lle___endes, pels ma___os i pobles dels voltants, referents a t___esors amagats, cadàvers vivents,
bruixes i dimonis, famoses nits de Sant Joan quan el solsti___ i ho arraba___a tot de dalt a baix...
15
a) L’orques___a va interpretar aquella si___fonia de gran belle___a i espectacular ___rmonia.

b) El re___ era un persona___e sin___stre, i___oral, su___ament perillós i molt difícil de dese___asca-
rar darrere d’aquella fal___a aparen___a.
c) S’expre___a d’una manera afectadament dol___a, me___íflua, que s’aproxima a la imbeci___itat.
d) Rebia un tra___ament capi___ar per pa___iar la seua cal___esa.
a) El pilot del ra___i que les en___estes donaven com a favorit no es va cla___ificar en la primera
pro___a perquè va re___entar una roda del co___e.
b) Les hoste___es d’aquell vol estaven de ___aga i solament atenien les nece___itats e___encials dels
passa___ers.
c) Els contactes metà___ics de la co___exió elèctrica estaven mal insta___ats i no funcionaven.
d) Si circu___crius una circu___ferència a un triangle, els tres vèrte___ estaran en contacte amb esta.
e) Porta una vida sen___illa i exe___ta de preocupacions sense afa___ de notorietat o de riqueses.
a) Just abans de les primeres cases, set llums de pantalla des del branca____e despu____at de la
doble renglera d’arbres pro____ectaven set cercles difusos de claror esblaimada.
b) Els ba____als pà____ids de llum que estaven damunt de les llam____ordes negres anunciaven l’un
darrere de l’altre l’arri____ada de la carretera en els carrers del poble.
c) Pels màrgens del segon ____ercle van aparéixer les ombres, primer avan____ant impreci____es,
estirant-se, arro____egant-se pel pa____iment.
d) El lleb____ bufava entre els ____uncs i els esbar____ers davall de les estreles gla____ades.
e) Entre els vidres del café i la blancor bruta de l’embarcació, cinc o sis hòmens ____arraven i es frega-
ven les mans; un d’ells, menut i esprima____at, duia una gorra massa ____aldera i gre____osa.
a) Encara que mon pare fo____ava amb doble paper els llibres que havien passat per les mans del meu
germà, estaven a banderes i m’enu____ava emprar-los.
b) Amadeu va encendre un misto amb soroll de tra____a, mentres aplicava la flameta a la pipa. En cada
xuplada la flama del fòsfor baixava cap a dins de la ca____oleta i a____endia després cap a l’ombra
densa del nas, la pro____ecció del garbu____de pèls impenetrables, l’es____arzer de les celles
arrufades cobrien els ulls atents a la bra____a de tabac que hi havia dins de la pipa.
c) Tot despitralat, amb camisa i camiseta d’esport blaves, estava gitat damunt d’una post bruta de greix
co____ocada en terra mentres apanyava el xa____ís o les ____allestes del vehicle.
d) Uns allarga____ats esquin____alls de núvol s’arrapaven a les esquerpes ____ingleres, i en el
silenci de____olat d’aquell indret només s’escoltava el geme____ del vent gelat que ____iulava en
trave____ar les escle____es de les roques.
a) El que més cridava l’atenció era el vaixell que acabava de sa____par del port, una rèplica del vell
gal____ó pirata, que es va afonar al segle XVIII al fons de la badia.
b) La ceràmica o terri____a és el resultat de barre____ar argi____a, aigua, elements minerals i vegetals
amb els quals s’aconseguix una substància ma____eable. La fàbrica també elabora altres productes,
com ara porce____ana, gres i c____ments especials per a la construcció.
c) En estos moments d’incerte____a, girava la seua mirada cap a una artista andalu____a de figura
ma____estuosa que pretenia haver dan____at davant del ____ar Nicolau II.
16
d) Volia e____udir la roda de premsa perquè, després de descobrir-se que el seu grup havia ____rdit
una trama per a enderrocar el president del club, sabia que se li tirarien a la ____ugular.
e) Després de la festa es va desve____ar; ell ja pre____umia que estava molt alterat, i, efectivament,
com vam pre____agiar nosaltres, li vam haver de donar el medicament que ens havia su____inistrat
la metgessa perquè dormira.
a) Molts van conde____ar i reprovar la moral de Roderic; però, de fet, ningú no ho va mencionar a l’hora
d’elegir el succe____or en el c____nclave.
b) Es pretén, sota les denominacions pre____umptament i____ocents de redistribució o rea____igna-
ció d’efectius i de plans d’ocupació, arribar a un acord que impedisca la reacció dels sector més
be____igerants.
c) Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment; i la segona te____tativa desembocà en
baralles i di____ensions greus que portaren fins a la seua expulsió; poc després va morir d’apo-
ple____ia.
d) El nou teatre estrena esta obra que narra les vici____ituds d’un curander____, la seua amant i un
sòrdi____ representant que acompanya la parella amb devoció.
e) Oferix a qualsevol conductor un producte que pot posar a les rodes i que reduïx molt la possibilitat
de punxar i, per tant, de re____entar un ____eumàtic.
f) Gràcies a les negociacions, els carce____ers no van necessitar ajuda i van aconseguir s____focar la
rebe____ió dins de la presó.
g) Les i____munitats deixaran de ser aplicables quan l’esmentat correu haja entregat al destinatari la
vali____a diplomàtica.
17
TEMA 18
Ús de l’article definit
a. Molt infinitius amb valor de substantiu admeten l’article determinat:
El berenar estava molt bo.
b. En locucions formades amb les partícules un i altre quan acompanyen elements coneguts:
Van confessar l’un i l’altre.
Supressió de l’article definit

a. Davant dels infinitius amb valor verbal:
Ø Viure és una tasca apassionant.
b. Davant la conjunció que:
M’encanta Ø que em dones bones notícies.
I entre una preposició i el relatiu què:
El vehicle amb Ø què vas és bonic.
Els dies de la setmana

a. Se suprimeix l’article davant dels dies de la setmana, usats adverbialment, immediatament anteriors o
posteriors al dia en què s’enuncia:
Ø Diumenge anirem al cinema.
b. Quan el dia de la setmana està precedit d’un adjectiu que reforça el caràcter de proximitat, l’article no
pot suprimir-se:
El pròxim diumenge anirem al cinema.
c. Ara bé, se suprimeix l’article si l’adjectiu va posposat al dia de la setmana:
Diumenge que ve anirem al cinema.
d. S’usa l’article acompanyant els dies de la setmana si s’usen com a substantius:
El dilluns és un dia tant bo com un altre.
O si assenyalen freqüència:
Els dimecres solc anar al cinema.
18
L’article neutre *lo
a. Davant d’un adjectiu, pot substituir-se per el:
Li agrada més el (*lo) dolç que el salat.
b. Davant d’un relatiu es pot substituir generalment per el, això, allò:
No sap més del que li convé.
c. Amb adverbis comparatius o superlatius coma ara més, menys, millor, pitjor, etc. hi ha diversos recur-
sos per a donar un valor intensiu:
Corre lo más rápido que puedas. Corre com més ràpid millor.
Lo mejor es que salgas de casa. Val més que isques de casa.
Lo agradecido que està! Que agraït que està!
19
ACTIVITATS
1. Subratlleu els errors de les frases següents i corregiu-los.
a) El dijous passat vam visitar l’exposició de pintura que va organitzar l’Ajuntament de El Verger. Ens
va convidar l’artista, que tenia molt d’interés que vérem l’obra.
_ _________________________________________________________________________________
b) Pròxim dilluns esteu convocats a una reunió; a la qual el director com a representant del centre por-
tarà els document perquè els ompliu i els envieu a la Conselleria.
_ _________________________________________________________________________________
c) Tots sabem que és pràcticament impossible el que una embarcació de vela tan fràgil suporte els
embats del mar.
_ _________________________________________________________________________________
d) No hem rebut la carta a la què et referixes. Els teus amics potser encara no l’han enviada o és molt
possible que s’haja perdut.
_ _________________________________________________________________________________
e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un èxit: la ruta, excel·lent, i l’autobús amb el que vam
viatjar, molt còmode.
_ _________________________________________________________________________________
f) No em podia imaginar que tot lo que havia dit poguera portar-ho a terme.
_ _________________________________________________________________________________
g) Els connectors marquen explícitament la distribució de les idees a lo llarg del text i fan evidents les
interrelacions entre els paràgrafs i les frases.
_ _________________________________________________________________________________
h) Tots esperàvem que ens contara lo que va passar en aquella festa, però ens vam quedar amb les
ganes de saber-ho.
_ _________________________________________________________________________________
i) Després d’escoltar tot el relat vaig pensar que allò era lo pitjor que li podia haver passat després de
molts anys de treball i d’investigació.
_ _________________________________________________________________________________
j) Recorde una nit que havíem anat a ballar a un club amb una colla d’amics, ens ho estàvem passant
de lo més bé i, de sobte, a Mireia se li va ficar en el cap que havíem d’anar-nos-en.
_ _________________________________________________________________________________
k) Entre uns i altres no s’ha fet la faena i hem perdut diners i mercat.
_ _________________________________________________________________________________
20
TEMA 19
1. Formació del femení. Escriga, segons corresponga, la forma de masculí o de femení de les paraules
que té en negreta en els buits corresponents.
a) El Nadal passat li vam regalar un poltre al fill del teu amic.

El Nadal passat li vam regalar una _______________ al fill del teu amic.
b) Este xiquet és molt espés: no entén res del que explica el professor.
Esta xiqueta és molt _______________: no entén res del que explica el professor.
c) El meu amic és molt eixerit: no se li escapa res.

La meua amiga és molt _______________: no se li escapa res.
d) Es queixava perquè els seus alumnes eren molt díscols.

Es queixava perquè les seues alumnes eren molt _______________.
e) Aquell home és un virtuós del piano. 

Aquella dona és una _______________ del piano.
f) Miquel no sap si es presentarà a l’examen; està indecís.

Anna no sap si es presentarà a l’examen; està _______________.
g) Té problemes, és un home molt submís.

Té problemes, és una persona molt _______________.
h) No sabia que ella s’havia casat amb un magribí.

Vindran les tres representants: la polonesa, la hindú i la _______________.
i) La cunyada de Pere és sahariana.

El cunyat de Pere és ____________________.
j) Els aficionats a les palmeres s’han constituït en una associació. 

Les _______________ a les palmeres s’han constituït en una associació.
k) Jordi ara viu com un burgés.

Anna ara viu com una _______________.
l) Estaven espantats pel triple atemptat comés la setmana passada.

Des que ha empitjorat, necessita una dosi _______________ del mateix fàrmac.
m) Aquella dona tan entusiasta no es mereixia eixe futur.

Efectivament, era un home _______________ i vitalista.
n) El testimoni principal era un perjur reincident. 

El testimoni principal era una _______________ reincident.
o) Joan mai repara en detalls nimis.

Maria mai repara en coses ____________________.
p) Convé establir la residència en el poble més propinc al del treball.

Convé establir la residència en la ciutat més ____________________ a la del treball.
q) Segons una antiga creença, la veu del ventríloc provenia del ventre.
Segons una antiga creença, la veu de la _______________ provenia del ventre.
r) Si fas un traç oblic no eixirà bé el dibuix.

Dibuixa una línia _______________ que talle la circumferència.
21
2. Remarques. Escriga, segons corresponga, la forma de masculí o de femení de les paraules que té en
negreta en els buits corresponents.
a) Es nota que este home és un principiant, perquè li falta desimboltura en el treball.

Es nota que esta dona és una _______________, perquè li falta desimboltura en el treball.
b) És un home molt decent, incapaç d’enganyar-vos.

És una dona molt ____________________, incapaç d’enganyar-vos.
c) Ha experimentat un plaer sublim que no coneixia fins ara.

Tots la coneixíem pel nom d’Eva, la _______________.
d) Aquell hivern fou molt rude i llarg.

Aquella primavera fou molt ____________________ i llarga.
e) És un home agrest.
És una dona ____________________.
f) Té un terreny limítrof amb el nostre.

Té una propietat ____________________ amb la nostra.
g) Esta pintora és autodidacta, perquè ha aprés sola les tècniques pictòriques.

Este pintor és ____________________ perquè ha aprés sol les tècniques pictòriques.
h) Ella va reconéixer que era una estratega excel·lent.

Ell va reconéixer que era ____________________ excel·lent.
i) Pere té una idea vaga sobre la situació que tenim a casa. 

Pere té un coneixement ____________________ sobre la situació que tenim a casa.
j) Ell sempre parla amb un to ferm.

Ella sempre parla amb veu ____________________.
k) Este magraner és bord.

Esta pomera és _______________.
l) Havia fet unes observacions sagaces i aclaridores.

Ha intervingut en la reunió i ha fet uns comentaris _______________.
m) Totes les màquines que té són molt veloces.

Té dos cotxes i els dos són molt ____________________.
3. Gènere de professions. Escriga, segons corresponga, la forma de masculí o de femení de les paraules
que té en negreta en els buits corresponents.
a) El meu gendre ha aprovat les oposicions de bidell.

La meua nora ha aprovat les oposicions de ____________________.
b) Lluís col·labora amb el fiscal.

Lluís col·labora amb ____________________.
c) En la competició de diumenge passat el genet que anava en primer lloc era amic meu.
En la competició de diumenge passat ____________________ que anava en primer lloc era amiga
meua.
d) Hem de portar el pare a la consulta de la geriatra perquè li faça un reconeixement. 

Hem de portar el pare a la consulta del _______________ perquè li faça un reconeixement.
e) Va conéixer l’amic quan era aprenent en aquell taller.

Va conéixer l’amiga quan era _______________ en aquell taller.
22
f) No es moga d’ací, que de seguida vindrà un zelador i el portarà a la consulta.
No es moga d’ací, que de seguida vindrà una _______________ i el portarà a la consulta.
g) Va contractar un detectiu perquè seguira el seu soci.

Va contractar una _______________ perquè seguira el seu soci.
h) La seua veïna és pediatra.

El seu veí és _______________.
i) Tinc molta faena i he contractat un xic com a ajudant.

Tinc molta faena i he contractat una xica com a _______________.
23
TEMES 21 I 22
a. El numeral un adopta la forma u usat com a ordinal o com a nom de xifra:
Veieu la pàgina u del llibre de text.
b. Cal usar la forma un quan designa el primer element d’una sèrie:
Compta d’un a deu.
c. Algunes expressions calcades del castellà no són correctes. Així no s’ha de modificar el valor dels
quantitatius:
*Quants més en serem, més riurem. Com més en serem, més riurem.
Li donen *quant vol. Li donen tot allò que vol.
Vine *quant abans. Vine tan prompte com pugues.
d. No és correcte l’ús de l’indefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat d’’un poc’, ni per a
referir-se a ‘una persona qualsevol indeterminada’, ni amb el valor de ‘cap’, ni en algunes locucions calcades
del castellà.
Tinc *alguna pressa. Tinc un poc de pressa.

*Algun altre t’informarà millor. Algú altre t’informarà millor.
No em queda taronja *alguna. No em queda cap taronja.
Hi havia *algun que altre espectador. Hi havia alguns espectadors.
e. Davant d’un complement partitiu introduït amb de hem d’usar algun front a algú:
(*Algú) Algun dels veïns ha protestat.
f. És incorrecte l’ús d’algú per a indicar ‘una persona important’:
La nova alcaldessa es pensa que és (*algú) important.
g. L’expressió un altre significa ‘un de més’, ‘un de diferent’, ‘un segon’, ‘encara un més’, etc.:
Tinc temps encara per a llegir un altre llibre.
h. Mentre que el mot altre indica un grau d’indeterminació alt i equival a ‘qualsevol’, ‘cap altre’, etc.:
No hi havia altre remei.
i. L’indefinit cadascú (o cada u) fa referència a ‘tota persona’:
Cadascú (o cada u) en sa casa i Déu en la de tots.
j. Mentre que cadascun (o cada un) designa ‘un element que pertany a un col·lectiu determinat
quantitativament’:
Posa un exemple per a cadascun (o cada un) [dels arguments].
k. No podem usar cap davant d’elements no comptables perquè el mot correcte és gens:
No tenen (*cap) gens d’interés a mentir.
24
l. L’indefinit mateix ha de concordar amb els pronoms o adverbis on hi va posposat:
Vindran ells mateixos (*mateixa).
m. De vegades s’usa incorrectament mateix per a evitar la repetició d’un nom usat anteriorment:
L’estudi és excel·lent, però ell (*no és l’autor del mateix) no n’és l’autor.
n. L’indefinit tot es manté invariable davant de topònims (noms de ciutats, països, etc.) sense article:
Tot (*Tota) Dénia es va omplir de neu.
o. El mot varis no és un indefinit sinó un adjectiu que significa ‘variat’, per tant s’ha de substituir per
alguns, diversos:
S’han manifestat en contra de la Llei diverses (*vàries) associacions.
25
ACTIVITATS
a) El cartell és el mètode adequat per a explicar experiments ja que no estan subjectes a cap límit, i per-
què admeten vàries mides, l’ús de colors, etc.
_ _________________________________________________________________________________
b) Es tracta d’un fenomen cultural nou, és a dir, diferent dels que s’havien donat fins ara. Però, per a
entendre’l millor, hem de considerar altres variables.
_ _________________________________________________________________________________
c) Sempre els confonem, no són els mestres amb els quals vinguérem altre dia del viatge, sinó uns altres.
_ _________________________________________________________________________________
d) Ha sigut necessari contractar altre obrer perquè el que teníem no podia acabar la faena que li havíem
encomanat.
_ _________________________________________________________________________________
e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze anys, me la va presentar la pròpia alcaldessa. Ara en
té vint i és una estudiant excel·lent i té un futur prometedor.
_ _________________________________________________________________________________
f) A pesar que els diners generats per la societat eren suficients perquè aquesta mantinguera una sane-
jadíssima situació econòmica, fa un any va haver-hi un augment de capital que ha produït l’alegria entre els
comptables de la mateixa.
_ _________________________________________________________________________________
g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella reunió de polítics, els companys a qui ell mateixa
havia afiliat l’any passat.
_ _________________________________________________________________________________
h) Si ells mateixa no s’entenen a l’hora de fer esta proposta, què vols explicar als altres?
_ _________________________________________________________________________________
i) Des de sempre, hi ha festes en què participa tota Gandia. En d’altres, en canvi, la participació de la
població és molt reduïda.
_ _________________________________________________________________________________
j) L’alcaldessa de Dénia era qui més trellat tenia de tot la Marina Alta, i probablement la més bona perso-
na, però no era la classe de política que convenia al partit.
_ _________________________________________________________________________________
a) Quan els amics t'oferixen un cigarret estàs entre l’espasa i la paret, el desitges, t’agradaria agafar-lo i
fumar-te’l. Al cap i a la fi, per u no passa res.
_ _________________________________________________________________________________
26
b) Pensava que ja havia resolt el problema, però al cap d’uns mesos va tornar a immiscir-se en la seua
vida.
_ _________________________________________________________________________________
c) No li he dit res, perquè ho sé des de fa molt poc, ahir mateixa vaig conéixer la notícia.
_ _________________________________________________________________________________
d) El director de l’escola ha instat els professors de la mateixa a prendre una decisió.

_ _________________________________________________________________________________
e) Has de donar un llibre a cada u dels convidats, i col·locar-los en les taules assignades a mesura que
vagen arribant.
_ _________________________________________________________________________________
f) El president de l’associació vol solucionar els problemes que hi ha en la mateixa, perquè els socis no
complixen les normes.
_ _________________________________________________________________________________
g) Abans què comence el curs cal que el professor entregue a cada u dels alumnes els llibres de text.
_ _________________________________________________________________________________
h) Des què vaig entrar a treballar en esta empresa, la direcció no té més obsessió que augmentar els
objectius de la mateixa.
_ _________________________________________________________________________________
i) Ja fa temps que cobre el mateix: amb prou feines em podré fer la casa que tan he somiat.
_ _________________________________________________________________________________
j) És igual que ho escrigues en el paper que en la pantalla de l’ordinador; tu ja saps que quant més fulls
corregisques més pràctica tindràs i millor ho faràs.
_ _________________________________________________________________________________
27
TEMA 23
Ús correcte dels relatius
a. El relatiu variable el qual pot intercanviar-se amb els pronoms relatius invariables que, què, qui i on:
L’advocat, el qual (o que) és molt llest, va presentar un nou testimoni.

El problema al qual (o a què) feies referència s’ha solucionat.
Els diputats en els quals (o en qui) confiava m’han decebut.
La sala en la qual (o on) farem l’assemblea disposa de megafonia.
b. Però no es pot intercanviar si va darrere de preposicions fortes (contra, dins, durant, sobre, etc.), locuci-
ons prepositives, gerundis i infinitius:
La sentència contra la qual es recorre crec que és justa.
c. La forma la qual cosa es reserva per a oracions explicatives, l’antecedent de les quals és una oració:
No ha passat res durant el canvi d’any, la qual cosa ens tranquil·litza.
d. Per a expressar la idea de possessió usem del qual (o de la qual, etc.) que equival cuyo en castellà i se
situa darrere del substantiu que complementa:
En un país el nom del qual no recorde hi ha un govern matriarcal.
La construcció article + relatiu que (el que, la que, etc.) precedida a vegades de preposició, només és cor-
recta si equival a ‘aquell que’, ‘aquella que’:
Cal considerar tant la proposta del Govern com la [proposta] que va fer l’oposició.
O si l’article el té valor neutre:
He considerat el que m’han dit sobre el mil·lenni.
Ús incorrecte dels relatius

a. La construcció “preposició + article + que” no és correcta com a relatiu i la podrem substituir correcta-
ment per preposició + el qual (o els quals, la qual, etc.) o equivalents:
No cal considerar la proposta del Govern, amb (*la que) la qual (o amb què) no hi estic d’acord.
b. Si la preposició apareix davant de l’antecedent, no s’ha de repetir davant del relatiu:
Dels temes (*dels quals) que ja hem parlat, val més no recordar-se’n.
c. No s’han de reforçar els elatius amb pronoms febles:
Són polítics als quals (*els) preocupa la poca participació ciutadana.
d. Solem calcar del castellà algunes expressions que cal corregir:
*a cada qual a cadascú Facilita a cadascú el que li correspon.

*són tal per a qual són l’un per l’altre Els dos ministres són l’un per l’altre.
*a cual más l’altre encara més Si l’un és pocavergonya, l’altre encara més.
*qual quin Quin m’has dit que preferies?
28
ACTIVITATS
1. Completeu les línies en blanc de les definicions, amb aquestes expressions, que en serviran
d’exemple.
D’on véns?
Ja sé com ho farem.
No entenc quina relació hi ha entre la carta i ma tia.
On vas?
Quan vas nàixer?
Quant val?
Quanta llet vols?
Quants serem a sopar?
Què has portat?
Qui crida?
Quina aigua més neta!
quin, quins, quina, quines

1. adj. i pron. Un (o uns quants) d’un grup o nombre de persones o de coses sobre el qual (o els quals)
recau una interrogació directa o indirecta.
Exemple: No entenc quina relació hi ha entre la carta i ma tia.
2. adj. Adjectiu exclamatiu que expressa admiració, enuig o censura.
_ _________________________________________________________________________________
què
pron. Pronom interrogatiu neutre, equivalent a ‘quina cosa’.
_ _________________________________________________________________________________
qui
pron. Pronom interrogatiu equivalent a quina persona o quines persones.
_ _________________________________________________________________________________
quant, quanta, quanta, guantes

1. adj. Quina quantitat de, quin nombre de (sovint unit amb el substantiu per la preposició partitiva de).
_ _________________________________________________________________________________
2. a. pron. Quina quantitat o nombre (referit a persones o coses que s’han anomenat o s’han pensat
abans).
_ _________________________________________________________________________________
b. pron. Quin preu.
_ _________________________________________________________________________________
quan
adv. En quin moment, en quina època.
_ _________________________________________________________________________________
com
adv. De quina manera.
_ _________________________________________________________________________________
on
1. adv. [sovint precedit de la preposició a] En quin lloc, a quin lloc.
_ _________________________________________________________________________________
29
2. adv. [precedit d’una preposició locativa, i eventualment de la preposició a] Quin lloc.
_ _________________________________________________________________________________
d’exemple.
a) El qui vullga vindre, que alce la mà.

b) Els amics amb qui et veus.
c) Els avantatges que té una democràcia són molts.
d) La casa a què em referia és esta.
e) Qui no vullga pols que no vaja a l’era.
f) Vam anar a una casa el jardí de la qual era exuberant i frondós.
g) Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat del meu iaio.
h) Van pagar 3.000 pessetes, la qual quantitat van arreplegar entre tots els amics.
i) Vull saber el que ha dit.
j) S’han trobat una fortuna; amb què compraran un vaixell.
que
1. pron. Forma que revist el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició (en el qual cas és què),
siga que faça de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps.
_ _________________________________________________________________________________
2. el que Combinació que servix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en
les quals fa de subjecte o bé de complement directe.
_ _________________________________________________________________________________
què
1. a. pron. Forma que revist el pronom relatiu que, quan, designant una cosa, va precedit d’una preposi-
ció.
_ _________________________________________________________________________________
b. pron. [precedit d’una preposició] La qual cosa.
_ _________________________________________________________________________________
qui
1. a. pron. Pronom relatiu que designa persones o coses personificades, utilitzat en les oracions de relatiu
adjectives, com a complement preposicional.
_ _________________________________________________________________________________
b. pron. Pronom relatiu de persona utilitzat en les oracions de relatiu substantives [generalment com a
subjecte].
_ _________________________________________________________________________________
c. pron. [amb l’article definit] Pronom relatiu de persona que introduïx una oració substantiva en la qual
el relatiu fa de subjecte o de complement directe.
_ _________________________________________________________________________________
qual
1. adj. Adjectiu relatiu (precedit sempre de l’article definit).
_ _________________________________________________________________________________
2. a. pron. Pronom relatiu o explicatiu (precedit sempre de l’article definit) amb què es pot substituir nor-
malment que, qui o què quan són explicatius (no especificatius).
_ _________________________________________________________________________________
b. pron. Pronom relatiu possessiu (precedit de l’article definit i de la preposició de).
_ _________________________________________________________________________________
30
3. Completeu els buits amb els interrogatius o relatius escaients, precedits, si cal, de preposició o
d’article.
1. Amb _____ ho faràs?

2. Conta’m _____ has fet.
3. Digues-me _____ t’ho ha dit.
4. El dia _____ m’estimes, seré l’home més feliç.
5. El _____ has de fer és treballar més. Dibuixeu el que vulgueu.
6. El _____ ho faça callarà.
7. Es preocupa molt pels _____ no tenen menjar.
8. Este és l’home amb _____ he vingut.
9. Han portat els llibres, _____ tries tu?
10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral de la _____ és d’estil barroc.
11. Ho vaig saber des del moment _____ el vaig vore.
12. La casa _____ hem comprat és gran i lluminosa.
13. La dona de _____ estàs enamorat.
14. La vam visitar en el seu poble, el _____ era molt bonic.
15. Ma mare, _____ és una persona molt sensata, no s’acalorava mai.
16. Per _____ ho dius?
17. _____ ha vingut?
18. _____ forat que has fet!
19. _____ home!
20. _____ muntanya més bonica!
21. Se n’ha anat, _____ és el que volies.
22. S’han guanyat vint euros; amb _____ compraran un llibre.
23. Va ser ella _____ va cridar.
24. Vos presente la senyora Peris, la _____ vos parlarà sobre els problemes d’este camp.
25. _____ habitants hi ha a la ciutat?
26. _____ t’ha costat?
27. Des de _____ eixiu junts?
28. _____ has aconseguit això, contant mentires?
29. A _____ anares?
30. Per _____ hem de passar?
4. Ratlleu les expressions en negreta que siguen incorrectes.
a) He vist que plou. Que / Quina llàstima, ja no puc anar al parc!

b) Que / Què / Quina pel·lícula has vist?
c) Que / Què gran és esta casa!
d) Què / Que prompte que ho ha sabut!
e) Si tu mateix no t’entens a l’hora de fer esta faena, que / què vols explicar als altres?
f) L’última convocatòria arribà a la xifra extraordinària de 4.500 inscripcions, i es van presentar finalment
2.250 projectes, entre els quals / els que 10 jurats van atorgar 85 premis i mencions.
g) Sempre m’ha resultat atractiu aquell país, tan místic, tan misteriós, tan contradictori. Un país en el
que / en el qual / en què es predica la pau i es fa la violència.
h) No sap si anirà a sopar este dissabte perquè els amics amb els que / amb els quals / amb qui sol
eixir se n’han anat de viatge.
i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al que / al qual / a què ell havia visitat anys arrere:
5. Subratlleu els errors que hi ha en les frases següents i corregiu-los.
1. No hem rebut la carta a la què et referixes. Els teus amics potser encara no l’han enviada o és molt
possible que s’haja perdut.
_ _________________________________________________________________________________
31
2. El viatge que va organitzar el centre excursionista va ser tot un èxit, i l’autobús amb el que vam viatjar
era molt còmode.
_ _________________________________________________________________________________
3. Ernest era qui més trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el més bona persona, però no era
la classe d’home qui podia atraure Mireia.
_ _________________________________________________________________________________
4. L’hostal en el que ens vam allotjar quan anàrem al teu poble tenia totes les comoditats que neces-
sitàvem.
_ _________________________________________________________________________________
5. Demà és el seu aniversari i vull regalar-li aquell llibre que vam vore que les tapes eren de color
taronja.
_ _________________________________________________________________________________
6. S’havia acabat el curs i, per tant, llevat d’alguna ocasió aïllada en la que mon pare s’encabotava
perquè repassara la lliçó, començaven les vacacions.
_ _________________________________________________________________________________
7. Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella competició d’elit, els companys als qui ell
mateix havia ensenyat a nadar en el club del poble.
_ _________________________________________________________________________________
8. Han anunciat que en els pròxims mesos estaran disposats a ampliar el mapa dels espais naturals
pels que es caracteritza esta comarca.
_ _________________________________________________________________________________
9. Anit en la reunió ens van mostrar aquells segells extraordinaris pels que s’interessen els col·
leccionistes més aficionats.
_ _________________________________________________________________________________
10. La raó perquè no t’ho han dit és perquè han considerat que eres una persona molt sensible.
_ _________________________________________________________________________________
11. Amb la denominació de trastorns de la ingesta es fa referència a una sèrie d’alteracions de la con-
ducta alimentària entre les que destaquem l’anorèxia nerviosa i la bulímia.
_ _________________________________________________________________________________
12. Els camins pels que vam anar a la caseta estaven plens de fang.
_ _________________________________________________________________________________
13. El poble que vaig estiuejar l’any passat celebrava les festes la primera quinzena d’agost.
_ _________________________________________________________________________________
14. Es tracta d’un fenomen psicocultural nou, és a dir, diferent dels que s’havien donat fins ara.
_ _________________________________________________________________________________
15. Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a vore amb la que ell havia abandonat anys arrere. Les
amistats a les que havia confiat tantes vegades els seus problemes ja no vivien allí.
_ _________________________________________________________________________________
32
a) En ratolins als que se’ls ha ensenyat, per exemple, l’itinerari d’un laberint es comprova que les neu-
rones que estaven actives durant l’aprenentatge tornen a treballar durant el son.
_ _________________________________________________________________________________
b) Diu Pere que a qui li toque fer el sopar que comence ja; si no, en comptes d’arribar a la sessió de la
nit, arribarem a la sessió de la matinada.
_ _________________________________________________________________________________
c) Amb prou feines aconseguí acabar el què estava fent abans que començara l’actuació.
_ _________________________________________________________________________________
d) És necessari nomenar un president perquè en la reunió puguem parlar tots sobre els temes en els
que estem immersos.
_ _________________________________________________________________________________
e) Ja fa temps que cobre el mateix: a males penes em podré fer la casa en que tant he somiat.
_ _________________________________________________________________________________
f) A nosaltres, per descomptat que ens agradaria participar en la prova, però tots sabem que és dura i
mot llarga; si no tens una bona preparació, és molt difícil acabar-la; és un circuit que hi ha dos puja-
des pel carrer principal, i després dos voltes més per tot el barri antic.
_ _________________________________________________________________________________
g) Encara que l’encarregada fa molt de temps que treballa a l’empresa, no és qui per a dir-nos com hem
de preparar la pintura perquè la peça de ceràmica tinga bona qualitat.
_ _________________________________________________________________________________
h) Jo mai he fet això; sempre he procurat respectar el no-fumador. Té el mateix dret que nosaltres a
decidir en la mesura del possible que aspiren els seus pulmons.
_ _________________________________________________________________________________
i) Quan els amics t'oferixen tabac, et recordes del dia en que vas decidir que agafaries el primer cigarret;
què gran error!
_ _________________________________________________________________________________
j) A pesar de tot, dimarts que ve, en la roda de premsa, el president exposarà la nova estratègia, que,
segons els assessors, no serà molt diferent de la qual ha adoptat fins ara.
_ _________________________________________________________________________________
33
TEMA 24
L’ordre en què es combinen els pronoms s’indica en el quadre. Observeu que en tota combinació va
davant el Complement Indirecte, però si hi ha cap reflexiu es col·locarà davant. Si s’afegeix un tercer pronom
es comporta respecte al segon, com aquest respecte al primer; i així successivament:
3a persona
reflexiu 2a persona 1a persona
CI CD i atribut adverbis
se te, us me, ens li, els el, la, els, les, ho en hi
El pronom en
a. Pot substituir complements circumstancials de lloc introduïts per la preposició de:
Mentre uns entraven al cinema, els altres n’eixien [del cinema].
b. I complements preposicionals d’objecte introduïts per la preposició de:
No van informar de l’assassinat dilluns, però en van informar dimarts [de l’assassinat].
c. Reemplaça el predicat del complement de verbs com nomenar [cap d’estudis, secretari/a...], elegir [pre-
sident/a, director/a], designar, fer-se [fan, soci/a...]:
La ministra anterior era també la portaveu del Govern, però a la nova no la’n faran mai [portaveu].
d. I acompanya certs verbs pronominals que tenen associada una idea de moviment:
El millor que podrien fer es tornar-se’n per on han vingut.
El pronom hi
a. Representa una determinació circumstancial de lloc introduïda per una preposició que no siga de:
Quan vaig arribar al poble, ells ja hi eren [al poble].
b. També pot substituir expressions introduïdes per de, quan representa el complement d’un adverbi (o
d’una locució adverbial) que indica ‘permanència o acostament’ com ara damunt, davall, sota, davant, darre-
re, prop, al voltant, a la vora, etc.:
Després de torcar la taula, posa-hi aquest pitxer damunt [de la taula].
c. Pot representar una circumstància de manera, instrument o concurrència a una acció:
Una ONG gestiona els fons transparentment, però una altra no els hi gestiona [transparentment].
d. Pot representar un complement preposicional d’objecte introduït amb qualsevol preposició que no siga
de:
Ja ha acabat el judici, val més no pensar-hi més [en el judici].
e. Acompanya el verb haver-hi usat com a impersonal:
No havent-hi més assumptes, es clou la sessió.
34
Pleonasme i doblament
a. Cal evitar l’ús de pronoms quan apareixen explícits els complements a què es refereixen:
No hi ha (*n’hi ha) coques.
35
ACTIVITATS
1. Escriu el pronom o la combinació binària de pronoms que corresponga en els buits de les frases.
a) Els vostres amics encara no ens han donat la notícia; de segur que _____ donaran.
b) M’han dit que els meus cosins ens han comprat un regal, però no sé quan _____ donaran.
c) Volia vendre-vos els terrenys, però crec que no podré vendre _____.
d) Porteu el menjar al gat. Porteu _____.
e) Volia vendre estos jocs als meus clients, però crec que no podré vendre _____.
2. LES FORMES DE 1ª, 2ª I 3ª PERSONA. Escriu el pronom o la combinació binària de pronoms que cor-
responga en els buits de les frases.
a) Quan el president reclame els expedients, _____ passes.

b) Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues _____.
c) Joan ha demanat a Maria revistes, però Maria no vol deixar _____.
d) Vols una tassa de café? Sí, posa _____ una.
e) Els amics han comprat dos rams de flors a Empar. Els amics _____ han comprat dos.
3. LES FORMES DE 1ª, 2ª I 3ª PERSONA. Escriu el pronom o la combinació binària de pronoms que cor-
a) La meua germana m’ha demanat les claus del cotxe, però jo no sé si _____ donaré.
b) No els digues tot el que saps. Ja _____ diràs quan siga el moment.
c) Joana va ensenyar la casa que s’ha comprat a les seues veïnes. Ella _____ va ensenyar.
d) Andreu i Roser no saben encara el que ha passat. Conteu _____.
e) Si et demanen la llista de convidats, dóna _____.
4. EL PRONOM NEUTRE HO. Escriu el pronom o la combinació binària de pronoms que corresponga en
els buits de les frases.
a) Això que m’has fet, no _____ perdonaré mai.

b) Has portat això a les teues cosines? Sí, _____ vaig portar ahir.
c) No tinc clar això que ha explicat el professor, però no hi ha manera de preguntar _____.
d) Conta el que t’he dit a les teues germanes. Conta _____.
e) Vull que expliques a Marta com es fa el problema. Vull que _____ expliques bé i pas a pas.
5. ELS PRONOMS ADVERBIALS EN I HI. Escriu el pronom o la combinació binària de pronoms que cor-
a) No et preocupes si t’has quedat sense diners, que ja _____ deixaré.

b) El metge ha receptat aspirina a Carme i Maria per al constipat, quan arriben a casa _____ doneu.
c) De nit es dedicava a pintar, però ara ja no _____ dedica.
d) En la botiga del cantó regalen llepolies als xiquets. A tu no _____ han regalat?
e) Aniré demà a Castelló. Maria, _____ vols acompanyar?
a) Si no trobes la roba al calaix, fes el favor de posar _____.

b) No podem traure el full de la impressora, però esperem que tu _____ tragues.
c) T’agraden els meus pantalons nous? _____ he comprats a la botiga del barri.
d) El meu germà m’ha regalat un llibre, però tu no _____ has regalat cap.
e) Emili i Àngels volen casar-se i els seus pares han comprat un pis per a regalar _____.
a) El gos donava la poteta al seu amo. El gos _____ donava.
36
b) Si penses comprar el llibre als xiquets, no _____ compres ara.
c) Demà escriuré les cartes a les meues amigues i _____ enviaré.
d) Joan, faràs la paella demà? -Sí, sí que _____ faré.
e) Portaré les cartes a les advocades i _____ deixaré en la bústia.
a) Joan va sol·licitar la beca i no _____ van concedir.

b) Les teues amigues m’han demanat els llibres, demà _____ portaré.
c) Pere sempre compra la fruita a la seua amiga del mercat. Tu també _____ compres?
d) Si voleu, deixeu-nos les ferramentes i nosaltres _____ guardarem.
e) Portes la roda poc unflada. Vols que _____ unflem més (a tu)?
a) Ha dit la mare que poseu les cadires damunt de les taules si voleu agranar. Ha dit la mare que _____
poseu.
b) Pepa va amb un xic de Xàtiva, però a nosaltres encara no _____ ha presentat.
c) Vau comentar els vostres projectes als vostres caps de departament? Sí, _____ vam comentar, però
no ens van fer massa cas.
d) He sentit que Joan i Marta volen vendre la casa. Podríem comprar _____.
e) El metge li ha recomanat que camine a poquet a poquet durant una temporada. Si _____ camina jo
crec que es recuperarà.
a) Encara que les teues amigues et demanen els deures, no _____ deixes.
b) Este vestit vull posar _____ la setmana que ve.
c) No sabia que encara tenies a casa els llibres de Joan. Vull que _____ tornes.
d) Vas deixar les tisores de podar a les teues amigues. Vés a demanar _____.
e) Els meus amics no saben el que ens ha passat. Fes _____ saber.
11. Subratlleu els errors de les frases i corregiu-los.
a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava cap al fons. En l’entrada es veien restes d’excavaci-
ons anteriors, però més endins no n’hi havia res.
_ _________________________________________________________________________________
b) L’últim dia que els vaig vore estaven buscant desesperadament el seu pare perquè els acompanyara
a l’advocat i lis arreglara uns papers.
_ _________________________________________________________________________________
c) A més de perdre moltes classes, la malaltia que tenia Joan li havia obligat a repetir curs i pareixia
que estava dispensat de tota responsabilitat amb les notes.
_ _________________________________________________________________________________
d) La retreia la seua impaciència, ja que ella només volia obrir el sobre perquè el contingut de la nota
l’havia inquietada profundament.
_ _________________________________________________________________________________
e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no n’hi havia cap raó per a sentir-se preocupat. Però
l’amiga li deia que no estava tot tan clar com ell creia.
_ _________________________________________________________________________________
f) Vivia retirat lluny del seu país d’origen i des que el van confiscar els primers quadros no n’havia tornat
a pintar cap.
_ _________________________________________________________________________________
37
12. Torne a escriure les frases següents substituint els termes destacats en negreta pels pronoms febles
corresponents.
a) Demà farem la reunió a la sala d’actes.

_ _________________________________________________________________________________
b) Ensenya’m el que t’has amagat dins de la butxaca.

_ _________________________________________________________________________________
c) Antònia li portarà la cadira prop de la finestra.

_ _________________________________________________________________________________
d) Vols donar-me el diccionari de l’estanteria?

_ _________________________________________________________________________________
e) Volia menjar-se el teu entrepà.

_ _________________________________________________________________________________
f) Es posa els pantalons de la seua germana.

_ _________________________________________________________________________________
g) El gerent va ser molt clar: “demaneu als proveïdors que actualitzen les seues dades”.
_ _________________________________________________________________________________
h) No vol enviar les cartes a les seues companyes.

_ _________________________________________________________________________________
i) Els resultats indiquen que sí que és el millor central del món.

_ _________________________________________________________________________________
j) Si no véns prompte, no podrem fer els encàrrecs als teus veïns.

_ _________________________________________________________________________________
corresponents.
a) Demana unes quantes cadires als teus pares.

_ _________________________________________________________________________________
b) Regala un collar a la teua neboda.

_ _________________________________________________________________________________
c) Ell ha demanat uns quants regals als familiars.

_ _________________________________________________________________________________
d) Vol traure el llibre de la biblioteca.

_ _________________________________________________________________________________
e) Trau l’agenda de la cartera.

_ _________________________________________________________________________________
f) Lleva les forquetes de la taula.

_ _________________________________________________________________________________
38
g) Trau la jaqueta de l’armari.
_ _________________________________________________________________________________
h) Ells pensen traure de l’escola la xiqueta.

_ _________________________________________________________________________________
i) Joan, per favor, necessite que em portes el llibre de l’estant.

_ _________________________________________________________________________________
j) No puc traure l’estoig de la motxilla.

_ _________________________________________________________________________________
k) Per fi s’ha desdit de les seues declaracions.

_ _________________________________________________________________________________
l) Si vols nadar a la piscina, t’has de fer soci del club de natació.

_ _________________________________________________________________________________
corresponents.
a) Busca els amics a la porta del restaurant.

_ _________________________________________________________________________________
b) Conduïx el teu cosí a un lloc convenient.

_ _________________________________________________________________________________
c) Carles pot demanar el llibre en la biblioteca.

_ _________________________________________________________________________________
d) T’interessa ingressar els diners en la caixa d’estalvis.

_ _________________________________________________________________________________
e) Telefonaré a Anna al despatx demà.

_ _________________________________________________________________________________
f) Ell mateix ens portarà la bicicleta a casa.

_ _________________________________________________________________________________
g) Isabel pot ensenyar-te el plànol tranquil·lament.

_ _________________________________________________________________________________
h) Els alumnes de l’institut es comporten correctament.

_ _________________________________________________________________________________
i) A ells, els considere com si foren família meua.

_ _________________________________________________________________________________
j) Joan pot explicar-te el tema tranquil·lament.

_ _________________________________________________________________________________
k) Ensenya el xiquet a jugar a esquaix.

_ _________________________________________________________________________________
39
l) Ara que ha realitzat totes les gestions, es pot acollir als beneficis que concedix l’Administració.
_ _________________________________________________________________________________
m) Jo em posaré darrere de la moto; tu, posa’t al davant (de la moto).

_ _________________________________________________________________________________
n) Joan està en contra de la manifestació.

_ _________________________________________________________________________________
corresponents.
a) Posa uns quants tovallons a la taula.

_ _________________________________________________________________________________
b) Compra verdura al mercat.

_ _________________________________________________________________________________
c) El meu germà vol escriure una carta al diari.

_ _________________________________________________________________________________
d) Per favor, pose vi al senyor Joan en la copa.

_ _________________________________________________________________________________
16. Subratlleu els errors de les frases i corregiu-los.
a) Ahir mateix vaig conéixer la notícia; però com que sabia que no li afectava directament no li he tele-
fonat.
_ _________________________________________________________________________________
b) Víctor tenia intuïció, però com que no tenia una ment cultivada, errava contínuament; per descomptat
que esta mancança no entelava l’estima que els seus superiors el professaven.
_ _________________________________________________________________________________
c) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava cap al fons. En l’entrada es veien restes d’excavaci-
ons anteriors, però més endins no n’hi havia res.
_ _________________________________________________________________________________
d) A més de perdre moltes classes, la malaltia que tenia Joan li havia obligat a repetir curs i pareixia
que estava dispensat de tota responsabilitat amb les notes.
_ _________________________________________________________________________________
40
TEMES 25, 26, 27 I 28
Morfologia
a. Són incorrectes les formes de gerundi acabades en –guent o en –quent:
corrent (*correguent), vivint (*visquent)...
b. Cal evitar algunes formes incorrectes de participi:
aparegut (*aparescut), comparescut (*comparegut), atés (*atengut), detingut (*detés), imprés (*imprimit)...
c. Si la segona persona del singular de l’imperatiu té –gu–, també la tindrà la segona persona del plural; si
no en té en singular tampoc en plural:
digues: digueu, pugues: pugueu; atén: ateneu, beu: beveu...
d. Alguns verbs acabats en infinitiu en –ure, adopten una –i– en la primera i la segona persones del plural
del present d’indicatiu:
caiem, caieu; creiem, ceieu; seiem, seieu...
e. Alguns verbs palatalitzen incorrectament algunes formes. Però el grup correcte normativament és sc (o
squ), i no *ixc (o *ixqu):
cresc; cresca, cresques (creixc; creixca, creixques)...
f. Uns quants verbs de la segona conjugació adopten una –i– consonàntica en l’imperfet d’indicatiu:
creia, creies..., deia, deies...
Les perífrasis verbals

a. Les perifrasis més habituals expressen obligació o probabilitat. Aquestes són les expressions incorrec-
tes i les correctes:
PERÍFRASIS D'OBLIGACIÓ PERÍFRASIS DE PROBABILITAT
INCORRECTES CORRECTES INCORRECTES CORRECTES
HAVER-HI QUE + INF. CALDRE + INF DEURE DE + INF. DEURE + INF
hi ha que + Inf. cal + Inf. deuen de + Inf. deuen + Inf. + Inf.
hi hauria que + Inf. caldria + Inf. devien de + Inf. devien + Inf.
hi haurà que + Inf. caldrà + Inf. deuran de + Inf. deuran
TINDRE QUE HAVER DE FUTUR DEURE

tinc que + Inf. he de + Inf. seran... deuen ser
tindria que + Inf. hauria de + Inf. CONDICIONAL
tindrem que + Inf. haurem de + Inf. serien devien ser
b. La perífrasis anar a + infinitiu no és correcta si té valor de futur ja que cal usar el futur simple:
On aniràs (*vas a anar) de vacances l’estiu proper?
41
c. *Acabar per + infinitiu pretén expressar ‘la culminació d’una acció després d’un procés’; però com que
és incorrecta usarem locucions o adverbis com al final, a l’últim, finalment:
Després de molts anys de festeig, al final va accedir (*va acabar per accedir) a casar-se.
d. *Estar al+ infinitiu sol usar-se incorrectament per a indicar la ‘imminència d’una acció’. Cal substituir-la
per altres expressions:
L’autobús està a punt d’arribar (*està a l’arribar).
e. *Ser de + infinitiu és incorrecta en el sentit de ‘ser necessari realitzar una acció’ i, doncs, l’hem de subs-
tituir per caldre + infinitiu, o per altres expressions:
Cal esperar (*És d’esperar) que el llibre que et vaig deixar continue en bon estat.
f. Estar + gerundi és correcta amb valor de continuïtat o reiteració: Està content tot el matí. Però és incor-
recta si expressa altres valors i, doncs, són preferibles les formes verbals simples:
Escolte (*Estic escoltant) les notícies, mentres tu prepares el dinar.
g. *Portar + gerundi: Té un valor duratiu, però és incorrecta i s’ha de substituir per la perífrasi estar +
gerundi:
Esta nevant (*Porta nevant) tota la nit.
Verbs pronominals i no pronominals

a. A continuació hi ha una relació de verbs pronominals que, en l’accepció que s’indica, han d’anar
acompanyats de pronoms necessàriament:
acabar-se ‘Consumir del tot.’

No m’he acabat (*he acabat) el dinar.
aprimar-se ‘Fer-se prim, flac.’
Fer esport no t’aprimarà (*aprimarà) molt.
desdejunar-se ‘Prendre el desdejuni.’
Em desdejune (*Desdejune) amb suc de taronja cada dia.
despertar-se ‘Cessar de dormir o d’estar adormit.’
M’he despertat (*He despertat) en sentir el soroll.
engreixar-se ‘Esdevenir gras.’
Com s’ha engreixat (*ha engreixat) des del part!
entrenar-se ‘Preparar-se físicament’.
Si s’entrena (*s’entrena) cada dia guanyarà el campionat.
imaginar-se ‘Suposar.’
S’imaginen (*Imaginen) que guanyaran les eleccions de nou.
menjar-se ‘Ingerir la totalitat o una part.’
S’ha menjat (*Ha menjat) tot l’entrepà.
passar-se Acompanyat de certs adverbis.’
T’ho has passat (*Ho has passat) bé?
pensar-se ‘Creure.’
Em pensava (*Pensava) que això era impossible.
prendre’s ‘Adoptar una actitud.’
S’ha pres (*Ha pres) malament l’advertència.
riure’s ‘Burlar-se.’
Es riu de mi perquè vull aprendre suahili.
42
b. En canvi, hi ha un grup de verbs no pronominals en l’accepció en què els usem ací, que solem acom-
panyar d’algun pronom incorrectament:
baixar ‘Anar de dalt a baix.’

Vaig baixar (*Em vaig baixar) de l’autobús l’últim.
callar ‘Deixar de dir, guardar silenci’.
És millor que callem (*ens callem) si no volem que s’enfade.
caure ‘Anar a parar a terra.’
Van caure (*Es van caure) de la moto tots dos.
conéixer ‘Tenir una idea d’alguna cosa.’
Conec (*Em conec) tot València.
coure ‘Sofrir una transformació pel foc.’
L’arròs ha cuit (*s’ha cuit) molt bé.
estar ‘Romandre durant un temps en un lloc.’
Va estar (*Es va estar) mig dia esperant.
fumar ‘Aspirar el fum.’
Fuma (*Es fuma) un cigar els dies de festa.
marxar ‘Partir d’un lloc.’
Vaig marxar (*Em vaig marxar) sense acomiadar-me.
olorar ‘Sospitar.’
Ja oloràvem (*ens oloràvem) que hi havia un engany.
omplir ‘Omplir el pap, el ventre, la panxa.’
Ompli (*Ompli’t) la panxa i ves-te’n!
passar ‘Transcórrer el temps.’
El temps passa (*es passa) volant els diumenges.
‘Transportar-se a un lloc.’
No vingues, jo passaré (*em passaré) per l’oficina.
prendre ‘Consumir.’
Prendré (*Em prendré) un tallat i continuaré treballant.
quedar ‘Tornar-se, esdevenir.’
Les Corts van quedar (*es van quedar) en silenci.
riure En totes les accepcions llevat de ‘burlar-se, menysprear.’
Reia (Es reia) com un boig. Es riu de mi sempre.
saber ‘Posseir la ciència d’alguna cosa, conéixer.’
Sabem (Ens sabem) el valencià correctament.
témer ‘Pensar que alguna cosa desagradable ha d’ocórrer.’
Ja temia (*em temia) que m’ho preguntaries.
43
ACTIVITATS
1. Ratlleu la forma de gerundi incorrecta de cada parella.
a) Està traguent / traient (TRAURE) aigua del pou tot el matí.

b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) d’esta manera, no podrem eixir de casa.
c) No el molestes, que està resolent / resolguent (RESOLDRE) un problema difícil.
d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent (APARÉIXER) tots els secrets.
2. Escriviu la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits de les frases
següents.
a) Si continuen _______________ (APARÉIXER) taques d’humitat, avisarem perquè vinguen.

b) Estàs _______________ (RESOLDRE) el problema de matemàtiques?
c) Aquella obra de teatre era molt divertida: passàrem la nit _______________ (RIURE) sense parar.
d) Aneu _______________ (TRAURE) les creïlles del foc.
e) Va continuar _______________ (PLOURE) tot el dia.
f) Diuen que ella està _______________ (REBRE) moltes cartes de felicitacions.
g) Estàs _______________ (DIFONDRE) malament la notícia.
h) El congrés encara està _______________ (DEBATRE) la moció.
i) No digues res que està _______________ (RESOLDRE) un problema difícil.
j) Encara estic _______________ (TRADUIR) els documents que em vas deixar.
k) En esta època de l’any és molt estrany que estiguen _______________ (CAURE) les fulles.
l) Josep està malalt del renyó i passa el dia _______________ (BEURE) aigua.
m) El vaig vore quan estava _______________ (TRAURE) el cotxe del garatge.
n) Quan van arribar, Joan encara estava _______________ (CÓRRER) pel parc.
o) Sempre està _______________ (DIR) coses que mai fa.
p) Aneu _______________ (EIXIR) d’un en un.
3. Ratlleu la forma de participi incorrecta de cada parella.
a) No sé si has entés / entengut (ENTENDRE) bé el que t’he dit.

b) Han retés / retingut (RETINDRE) a tots els ostatges i negocien una eixida.
c) Què t’han promés / prometut (PROMETRE)?
d) El meu amic Sergi, l’han exclòs / excluit (EXCLOURE) de la llista perquè li faltava un document.
e) Estic molt confós / confondit (CONFONDRE).
f) Diuen que han descobert / descobrit (DESCOBRIR) un remei contra les malalties infeccioses.
g) Aquella desgràcia el va deixar molt abatit / abatut (ABATRE).
següents.
a) La pedra que ha _______________ (CAURE) de la teulada ha trencat la vorera.

b) Has _______________ (ESPRÉMER) totes les taronges que he comprat?
c) Han _______________ (ESTABLIR) una sèrie de normes per al bon funcionament del sistema.
d) Els seus pares han _______________ (CREURE) convenient que no torne a l’escola.
e) He _______________ (TÉMER) que vindria massa prompte
f) Han _______________ (SUBSTITUIR) els ordinadors de l’oficina per uns altres de més potents.
següents.
a) Hem _______________ (INCLOURE) les anotacions en l’informe.

b) Després de tants anys sense edificar han _______________ (REPRENDRE) l’obra.
c) Tants disgusts han _______________ (MALMETRE) la salut de Vicent.
d) Tots hem _______________ (CONVINDRE) que no anirem a la reunió.
e) Els científics han _______________ (DESCOBRIR) una fórmula contra l’envelliment.
44
f) Les seues paraules m’han _______________ (DESPLAURE) molt.
g) L’actriu estava molt _______________ (CONFONDRE) després de la seua nominació.
h) Els testimonis no han _______________ (COMPARÉIXER) i no s’ha pogut resoldre el juí.
i) M’ha _______________ que acabarà l’obra de la casa abans de l’estiu.
j) Ha _______________ (REFER) la seua vida en una altra ciutat.
següents.
a) La meua cosina ha _______________ (VIURE) cinc anys a l’Alcora.

b) Pasqual sempre ha _______________ PERTÀNYER) a la confraria de l’estalvi.
c) Joan diu que ha _______________ (IMPRIMIR) tots els articles.
d) El pres ha sigut _______________ (ABSOLDRE).
e) Els atletes han _______________ (MERÉIXER) guanyar esta vegada.
f) El cuiner ha _______________ (BATRE) moltes clares d’ou per a fer este pastís.
g) El secretari ha _______________ (CLOURE) la sessió i ha convocat els assistents per al pròxim 30
de maig.
h) L’acusada ha sigut _______________ (ABSOLDRE).
i) Mira com ha _______________ (CRÉIXER) este xiquet!
j) Han _______________ (OBRIR) la porta puntualment.
k) No ens han _______________ (CABRE) els llibres en la llibreria.
l) Quan hages _______________ (MOLDRE) el café, guarda’l en l’armari.
7. Ratlleu la forma verbal incorrecta de cada parella, fent atenció a la conjugació verbal correcta.
a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com fas les coses, tens una manera de treballar que no
m’agrada.
b) L’entrenador sempre infon / infundix (INFONDRE) ànims a l’atleta perquè acabe la carrera.
c) Este número remet / remitix (REMETRE) el lector a la nota que hi ha a peu de pàgina.
d) És una persona eixuta, que no admitix / admet (ADMETRE) cap broma.
e) Si no l’estrenys / estrenyixes (tu) (ESTRÉNYER) més, el nuc es desfarà de seguida.
8. Escriviu el present d’indicatiu dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits de les frases següents.
a) Ella encara _______________ (INTUIR) ara que la gent la _______________ (CONFONDRE) amb
una altra persona.
b) Ella tots els dies _______________ (REBRE) la visita dels seus amics.
c) Jo _______________ (MOLDRE) el café cada dia perquè m’agrada més acabat de moldre.
d) El vestit que m’he comprat té la butxaca xicoteta i la mà no m’hi __________ (CABRE).
e) Sempre que ve el teu germà, ella _______________ (PERDRE) la paciència.
f) Necessite el cotxe perquè _______________ (VIURE) en el camp.
g) Sempre estàs dient mentires. No _______________ (DIR) mai tota la veritat.
h) Qui calla, _______________ (CONSENTIR).
9. Escriviu el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits de les frases següents.
a) No vull que _______________ (CONFONDRE) els conceptes, el tema és més fàcil del que pareix.
b) Per favor, Jaume, no _______________ (PERDRE) el rellotge.
c) Quan ella _______________ (EIXIR) anirem a berenar.
d) Hem recomanat a la teua neboda que _____________ (LLEGIR) el llibre, però no vol.
e) Em preocupa que ella _______________ (TOSSIR) tant.
f) Que jo _______________ (PRESSENTIR) els seus pensaments no vol dir res.
g) Et recomane que _______________ (REDUIR) de marxa, sempre vas massa ràpida.
h) Trobe molt difícil que et _______________ (CONCEDIR) el premi.
i) És difícil que _______________ (SENTIR) el telèfon perquè la pobra està més sorda que una rella.
j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que t’_______________ (INHIBIR) i que no comentes
mai res.
45
10. Escriviu el present d’indicatiu o de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits de les fra-
ses següents.
a) Cal que _______________ (REDUIR) els gastos si voleu viatjar.

b) Caldrà que _______________ (vosaltres) (RESPONDRE) tot allò que vos pregunten.
c) El Govern es _______________ (REUNIR) hui per evitar la crisi.
d) El propietari vol que jo _______________ (OBRIR) la botiga demà a les huit.
e) Em _______________ (DESPLAURE) la vostra separació.
f) És un grosser: _______________ (OFENDRE) sempre que parla.
g) Maria sempre _____________ (CORREGIR) les faltes d’ortografia amb bolígraf negre.
h) No poden escorcollar la casa perquè no _______________ (DUR) l’autorització.
i) No trobaràs ningú que _______________ (FER) la truita de creïlles com la mare.
j) Nosaltres _______________ (INTUIR) que no ens dius la veritat.
k) Quan _______________ (MORIR) el gos, el trobaré a faltar.
l) Qui no es _______________ (TRAURE) el passe no podrà entrar a l ‘estadi.
m) S’ha comprovat que la publicitat que ___________ (OFERIR) fantasia guanya en vendes.
n) Toni, no _______________ (DUR) els llibres que et vaig demanar. Fes el favor de tornar a casa a
buscar-los.
o) Vull que vosaltres _______________ (OBRIR) la finestra o ens torrarem de calor.
11. Escriviu el pretèrit, el futur, el condicional o l’imperatiu dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits
de les frases següents.
a) L’any passat tu sempre _______________ (DIR) que aniries a la festa si et convidaven.

b) Tu no abans no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de l’aparcament.
c) L’any passat, sempre que Manuel i Jaume _______________ (EIXIR) a caçar _______________
(ABATRE) un colom.
d) Recorde quan érem menuts i contínuament _______________ (INTERROMPRE) el professor en les
classes.
e) L’acusat _______________ (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no era conscient del que
feia.
f) Tu no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de l’aparcament.
g) Joan, _______________ (ANAR) amb compte amb els senyals de trànsit.
12. Subratlleu els errors de les frases següents (alerta a les perífrasis verbals) i corregiu-los.
a) Es tracta d’un fenomen psicocultural nou, és a dir, diferent dels que s’havien donat fins ara. Però, per
a entendre’l millor, tenim que considerar unes altres variables.
_ _________________________________________________________________________________
b) La primera vegada que la vaig vore deuria de tindre quinze anys; jo anava encara a l’escola i ella ja
anava a l’institut. Sempre havíem viscut en el mateix poble, però no ens havíem trobat mai.
_ _________________________________________________________________________________
c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que tens que fer està per acabar.
_ _________________________________________________________________________________
d) Els veïns dels meus pares deuen de tindre molts diners, perquè tenen moltes propietats i no paren
de viatjar.
_ _________________________________________________________________________________
e) Durant l’última mitja hora els caçadors tenien que prescindir totalment de la paraula, usant el gest
com a única forma de comunicació.
_ _________________________________________________________________________________
46
f) Si no véns puntual, és precís que no tinguen en compte les teues opinions. No estàs demostrant ser
una persona seriosa en el teu treball.
_ _________________________________________________________________________________
g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que preparar-lo millor en determinades assignatures
específiques per tal que aprovara sense dificultat.
_ _________________________________________________________________________________
h) La porta del balcó estava oberta i es va imaginar que l’home devia d’haver tornat de la ciutat. No s’ho
va pensar més i va entrar a visitar-lo.
_ _________________________________________________________________________________
i) Sempre que hi ha un homicidi d’estes característiques, tots els psicòpates de la ciutat se’n declaren
autors; però si vol que acceptem la seua confessió tindrà que provar els fets.
_ _________________________________________________________________________________
j) Després de l’esforç i d’estudiar tant deus d’estar molt content del resultat dels exàmens.
_ _________________________________________________________________________________
k) Marta s’ho ha pres molt malament; jo crec que li ho tenies que haver dit d’una altra manera.
_ _________________________________________________________________________________
l) Podríem tractar de trobar les dades en els ordinadors de secretaria, però de tota manera el llistat de
la gent que es va examinar l’any passat té que estar en algun lloc.
_ _________________________________________________________________________________
m) Jo creia que aquell home devia de ser representant o venedor d’aparells fotogràfics o de transistors.
Qui sap si de perles cultivades...
_ _________________________________________________________________________________
n) La introducció d’una tesi doctoral té que tindre unes característiques especials que la diferencien de
les introduccions d’altres texts científics.
_ _________________________________________________________________________________
13. Ompliu els buits de les frases següents amb les formes verbals corresponents als usos dels verbs.
a) Nosaltres li _______________ (DUR) el berenar cada vesprada.

b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, _______________ (OBEIR) sense piular.
c) La mare vol que vos _______________ (BEURE) el suc.
d) No _______________ (OMPLIR) el pitxer fins que ell no et done permís.
e) Els alumnes _______________ (PRETENDRE) aprovar sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien
ben difícil.
f) Ahir _______________ (SER) el primer dia que tu _______________ (ADONAR-SE) de la situació.
g) Al dia següent de la festa, la ciutat _______________ (OFERIR) un aspecte diferent.
h) Vam arribar tard perquè ens _______________ (nosaltres) (CONFONDRE) de carretera.
i) Jo abans _______________ (VIURE) al costat de sa casa, però no la conec.
j) A causa d’aquella calor teníem la sensació que el temps no _______________ (TRANSCÓRRER)
aquell estiu.
k) Ell va aconseguir que nosaltres l’_______________ (INTRODUIR) en la fàbrica.
l) Ja et vaig avisar que no _______________ (VEURE) estes pel·lícules.
m) Si _______________ (VIURE) com jo et vaig aconsellar no et passaria això.
n) No m’agradaria que tu o els teus amics _______________ (VEURE) aquell espectacle.
o) Em posaria molt content si vosaltres _______________ (CREURE) en mi.
p) L’autor demanava als lectors que _______________ (REMETRE’S) a les instruccions.
q) Si li fas una miqueta de companyia li _______________ (INFONDRE) ànims.
47
r) _______________ (a mi) (ESCRIURE) la teua opinió sobre el que et _______________ (DIR) Joana
en la carta.
s) Si _______________ (vosaltres) (LLEGIR) tots els dies no _______________ (TINDRE) problemes
de comprensió.
t) Pot ser que aquell home _______________ (DIRIGIR-SE) cap a la parada de l’autobús.
u) Si _______________ (PERDRE) el tren, aniria a buscar-te amb el cotxe.
v) Quan el xiquet _______________ (CRÉIXER) ens comprarem una casa nova.
w) Quan es _______________ (COSIR) bé el botó de la camisa ja li ensenyaré a fer més coses.
x) Si jo ___________ (HAVER) sabut que era tan complicat resoldre el problema, no l’hauria plantejat.
y) Vosaltres, per si de cas, no _______________ (REMOURE) res.
a) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de música preferit, però no pot anar-hi mai
perquè els fan a l’estranger.
_ _________________________________________________________________________________
b) Potser que li concedisquen la beca d’estudis universitaris que tant havia desitjat, encara que li han
dit que d’ací a quinze dies li ho notificaran.
_ _________________________________________________________________________________
c) Van començar les obres al gener, acabant-les al juny tal com havien promés als propietaris de l’edi-
fici.
_ _________________________________________________________________________________
d) D’haver-ho sabut, hauria solucionat el problema. Entre uns i altres, no s’han aconseguit tots els
objectius prevists i hem perdut diners.
_ _________________________________________________________________________________
e) És l’anomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el món generat per l’ordinador i
manipular uns objectes que només existixen en la memòria.
_ _________________________________________________________________________________
f) El president de l’associació va fer una reunió ahir als socis avisant-los que no disposen de pressupost
per a l’any següent.
_ _________________________________________________________________________________
g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes atacaren violentament l’enemic, aconseguint fer-lo recular
huit quilòmetres. No obstant això, perderen la guerra.
_ _________________________________________________________________________________
h) Els vaig dir que no era precís que m’acompanyaren a la reunió, però ells van insistir i, finalment, van
vindre.
_ _________________________________________________________________________________
i) No era precís preguntar res, ara tenia la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins al final.
_ _________________________________________________________________________________
j) Enguany esperem tindre més sort i eixir de viatge. L’any passat no vam poder viatjar. Quan ho teníem
tot preparat, el meu fill es va caure de la moto i es va trencar un braç.
_ _________________________________________________________________________________
k) He escrit una redacció explicant les característiques més importants dels monuments funeraris cor-
responents als faraons de la IV dinastia de l’Antic Egipte.
_ _________________________________________________________________________________
48
l) Serien les onze de la nit quan vam pujar al terrat, tots estàvem emocionats i expectants. Vam vore
passar el cometa Halley.
_ _________________________________________________________________________________
m) L’objectiu de la pel·lícula és el fer passar una estona agradable als espectadors.

_ _________________________________________________________________________________
15. Escriviu la forma adequada dels verbs que hi ha entre parèntesis per a completar les frases següents.
Feu atenció a l'acabament dels infinitius.
a) Han _______________ (ESCOMETRE) l’empresa sense l’ajuda de ningú.

b) No hem acabat l’etapa perquè l’oratge no ens ho ha _______________ (PERMETRE).
c) La carrera pràcticament ha acabat, però ha _______________ (DISCÓRRER) caòticament pels
carrers de la ciutat.
d) S’ha _______________ (DISTRAURE) en el moment en què passava la carrera i no ha pogut veure
el cotxe del cosí.
e) Al principi no hi cabia, però l’ha refredat i l’ha _______________ (CONTRAURE).
f) El general ha _______________ (IRROMPRE) en la sala d’una manera brusca.
g) Els copistes han _______________ (CORROMPRE) el text, i ara ja no sabrem com és l’original.
h) Esta peça musical ha _______________ (FONDRE) tots els sons mediterranis.
i) Crec que ens hem _______________ (CONFONDRE); este tren no va a la platja.
j) Han _______________ (REFONDRE) el text, i d’esta manera han pogut elaborar el nou programa.
k) Després de meditar-ho molt, hem _______________ (CONCLOURE) que hem de presentar la moció
de censura.
l) Aneu a l’institut i mireu si han _______________ (INCLOURE) els últims aprovats en la llista.
m) Per descomptat que estic contenta: m’han _______________ (COMPLAURE) molt les vostres
paraules.
n) Gràcies per la recomanació: hem ___________ (RIURE) molt en l’obra de teatre que ens digueres.
o) Ella ha _______________ (SOMRIURE ) quan li han contat l’acudit.
p) Encara que no t’ho cregues, l’alumna ha _______________ (RESOLDRE) totes les equacions en
dotze minuts.
q) Vicent s’ha _______________ (ESPRÉMER) el cervell tot el que ha pogut per a trobar una solució.
r) Pere sempre està _______________ (AJAURE) en el sofà de sa casa.
s) Les circumstàncies ens han _______________ (CONSTRÉNYER) a actuar d’una manera determi-
nada.
t) Han _______________ (MALVENDRE) el cotxe perquè els feien falta els diners.
u) S’ha _______________ (TÒRCER) el peu quan estava _______________ (MOURE) la palanca.
v) Ells continuen _______________ (DEURE) el lloguer, encara que no t’ho diguen.
w) No pense continuar _______________ (DUR) els xiquets a la mateixa escola.
a) _______________ (INCLOURE) vosaltres l’informe en l’expedient, per favor.

b) Vicent, fes el que et mana la mare i _______________ (COLLIR) les peres.
c) Els assistents a la reunió volen que el portaveu _______________ (DESMENTIR) els rumors.
d) El portaré a la consulta de l’oculista perquè _______________ (TÒRCER) la vista i no s’hi veu bé.
e) Cal que ens _______________ (ADEQUAR) a l’espai que tenim.
f) De la seua reacció _______________ (ARGÜIR) que no li ha agradat el que has dit.
g) Jo, a l’Albert, no el _______________ (PAIR). És un envejós!
h) És evident que vos _______________ (MERÉIXER) les notes que heu obtingut. Heu treballat molt.
i) Estos xiquets no _______________ (OBEIR) els seus pares mai. Estan molt malcriats.
j) Margarida cada vesprada _______________ (TEIXIR) peces de llana, cotó i seda, que després ven
al mercat.
k) No fa falta que enguany vosaltres _______________ (CONTRIBUIR) a la festa de l’associació, per-
què la direcció l’ha organitzada d’una altra manera.
l) Ella _______________ (REBRE) i _______________ (ATENDRE) els clients tan bé com pot.
49
m) Entre tots els dibuixos _______________ (REEIXIR) este per la seua originalitat.
n) Este centre _______________ (ACOLLIR) ciutadans d’altres països.
o) Sempre que _______________ (TOSSIR) d’esta manera el metge et recepta un xarop.
p) És un material que _______________ (ESCOPIR) l’aigua.
q) Encara em _______________ (RESSENTIR) de la contractura muscular de l’esquena.
r) Vosaltres, cal que _______________ (FREGIR) abans la carn i després hi _______________
(AFEGIR) l’aigua.
s) Sempre que Joan es constipa _______________ (TOSSIR) molt fort i se li posa mal de cap.
t) No _______________ (VINDRE) després de les deu o m’enfadaré amb vosaltres.
u) Els entrenadors que _______________ (INFONDRE) ànims als atletes seran seleccionats per a anar
al mundial.
v) No te’n _______________ (RIURE) que m’enfadaré encara més.
w) Mare, no _______________ (TÉMER) per la nostra seguretat, que estarem bé.
17. Escriviu la forma adequada (en mode indicatiu o subjuntiu) dels verbs que hi ha entre parèntesis per a
completar les frases següents.
a) La meua sogra sempre _______________ (MOLDRE) el café abans de preparar-lo.

b) Tu _______________ (OLDRE) l’aroma que fa el camp?
c) La neu _______________ (FONDRE’S) amb la calor del sol.
d) Anna, si no deixes que les llentilles _______________ (BULLIR) mitja hora més, no ens les podrem
menjar.
e) Em _______________ (COURE) l’esquena a causa del sol.
f) Quan _______________ (NÀIXER) el xiquet d’Isabel, li farem un regal.
g) Anna, no et _______________ (CONFONDRE) d’armari, que sempre m’hi fiques coses que no són
meues.
h) M’han demanat que _______________ (TRADUIR) el llibre d’Història.
i) Si vols que et _______________ (RECOLLIR) els impresos del banc, caldrà que t’ _______________
(ADEQUAR) al meu horari.
j) Al molí _______________ (REDUIR) el blat a farina.
k) El metge _______________ (SOTMETRE) mon pare a un tractament molt llarg.
l) Si no voleu acabar-vos l’aigua, no en _______________ (BEURE) tanta ara, que encara falta molt
per a arribar al cim.
m) Encara que pesa molt, si _______________ (MOURE) la pedra entre tots, la desplaçarem.
n) Vol una planta que no _______________ (CRÉIXER) massa i que puga cobrir la tanca del jardí.
o) Si voleu fer bé l’exercici, cal que _______________ (SUBSTITUIR) les paraules en negreta per les
paraules corresponents de la llista. 
p) Vigila que ton pare no s’_______________ (ADORMIR) al sofà, que hem de veure tots junts la
pel·lícula.
q) No patiu, _______________ (BEURE) tant com _______________ (VOLER), que no vos l’acabareu
tot.
r) Si _______________ (PODER) t’ho diria, però no puc.
a) El malalt es queixava perquè la ferida li _______________ (COURE) molt i no podia dormir.

b) El congrés al qual _______________ (nosaltres) (ASSISTIR) la setmana passada _______________
(ACOLLIR) congressistes d’altres països
c) Nosaltres _______________ (ARGÜIR) el que ell havia dit, però no _______________ (ARRIBAR)
a cap conclusió definitiva.
d) Vosaltres _______________ (MANTINDRE) una discussió acalorada sempre que anàvem a sopar.
e) Esta empresa _______________ (PRODUIR) més sabates de pell i de millor qualitat l’any passat
que enguany.
f) Vosaltres ara no _______________ (DIR) el mateix que _______________ (DIR) l’any passat.
g) Des que hem canviat la màquina, ja no fem el pa com el _______________ (FER) abans.
h) Quan vérem que el concert no _______________ (CONCLOURE) abans de les deu, els avisàrem
perquè vingueren.
50
19. Subratlleu els errors de les frases següents (alerta als usos dels verbs) i corregiu-los.
a) Després de fer-li xantatge obertament, va acabar per cedir a la seua petició.

_ _________________________________________________________________________________
b) D’acord amb el que establix la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, este és un dret bàsic de tota per-
sona i cal recórrer la sentència davant del Tribunal Constitucional.
_ _________________________________________________________________________________
c) D’haver-ho sabut, hauria posat remei al problema.

_ _________________________________________________________________________________
d) Marta i jo quan vam organitzar l’excursió als Pirineus contractàrem el guia de l’agència perquè es
coneix les muntanyes com si foren sa casa.
_ _________________________________________________________________________________
e) El fill de Clara porta anant a l’acadèmia d’anglés quatre anys i, a pesar d’això, encara no sap escriu-
re’l bé.
_ _________________________________________________________________________________
f) El senyor Corbera és una persona molt ocupada, però potser vinga al sopar de dissabte que ve.
_ _________________________________________________________________________________
g) El director de l’escola vol posar fi a la falta de disciplina dels alumnes, i ha urgit als professors d'esta
a prendre una decisió.
_ _________________________________________________________________________________
h) Una vegada acabes el projecte és precís que l’entregues de seguida.

_ _________________________________________________________________________________
i) Pere ha tingut un accident amb el cotxe per culpa de l’oratge: d’haver-ho sabut no l’hauria tret de
casa.
_ _________________________________________________________________________________
j) Tens que donar un llibre a cada un dels convidats, i col·locar-los en les taules assignades
_ _________________________________________________________________________________
k) Era de suposar que no vindria al viatge de fi de curs que havia organitzat la nostra escola.
_ _________________________________________________________________________________
l) Ja fa temps que vinc sospitant que ell no ve a treballar.

_ _________________________________________________________________________________
m) Abans que comence el curs és precís que el professor entregue a cada un dels alumnes els llibres
de text.
_ _________________________________________________________________________________
n) No haguera omplit tota esta paperassa per a la sol·licitud de la beca si haguera sabut que no me la
concedirien.
_ _________________________________________________________________________________
o) No hauria omplit tota esta paperassa per a la sol·licitud de la beca d’haver sabut que no me la con-
cedirien.
_ _________________________________________________________________________________
51
p) Des que vaig entrar a treballar en esta empresa, la direcció vol acabar amb la crisi que passem en
estos moments.
_ _________________________________________________________________________________
q) És precís nomenar un president perquè en la reunió puguem parlar tots.

_ _________________________________________________________________________________
r) Quant a allò que m’has comentat, és precís prendre mesures adequades si volem que vagen les
coses bé.
_ _________________________________________________________________________________
s) Ja fa temps que vinc cobrant el mateix: no em podré fer la casa que tant he somiat.
_ _________________________________________________________________________________
t) Quan es van posar en marxa els decrets de l’associació de veïns, es va posar de manifest que es
precisava regular la funció d’estos.
_ _________________________________________________________________________________
u) No és d’estranyar que en determinats col·lectius de ciutadans s’escolten opinions relacionades amb

un tema que els preocupa, però estos insten a l’alcalde perquè retire aquella prohibició.
_ _________________________________________________________________________________
v) A pesar que els mètodes de compra per Internet envaïxen el nostre espai vital, actualment, les tendes
especialitzades tornaran a fer-se amb el mercat.
_ _________________________________________________________________________________
52
TEMES 29, 30 I 31
Els adverbis
d’exemple.
Anem corrents, que es fa tard.

Continuaren tan amics com sempre.
Dóna-li mil pessetes com a paga i senyal.
El va cridar, tot esperant que li contestara.
El vaig trobar tot feliç.
S’ha comportat molt malament amb mi.
Va parlar com a president de l’entitat.
malament
adv. No gens bé.
_ _________________________________________________________________________________
com
a. adv. De la mateixa manera que.
_ _________________________________________________________________________________
b. com a En qualitat de.

_ _________________________________________________________________________________
c. com a En concepte de.
_ _________________________________________________________________________________
tot
a. adv. [concorda generalment amb l’adjectiu que modifica] Completament.
_ _________________________________________________________________________________
b. adv. [invariable davant d’un gerundi] Mentres.
_ _________________________________________________________________________________
corrents
adv. Molt de pressa.
_ _________________________________________________________________________________
2. Completeu els buits amb els adverbis anteriors.
a) El negoci va ____________, estem arruïnats.

b) Ens va rebre ____________ alcalde.
c) Estava ____________trencada.
d) Tot m’ix ____________: tinc mala sort.
e) Va fer ____________si no l’haguera vist.
f) Vine ____________, que van a tancar ja.
3. Completeu els buits de les frases que hi ha més avall amb els adverbis següents.
pertot
adv. En tot lloc, a tot arreu.
53
enlloc
adv. En cap banda. L’han vist mai enlloc?
amunt
adv. En direcció de baix a dalt, d’un lloc a un altre de més alt. Has d’anar carretera amunt.
avall
a. adv. En direcció de dalt a baix, d’un lloc més alt a un altre de més baix. Els xics corren avall.
b. adv. [adjuntat a un substantiu, posposant-s’hi] Passejar riu avall.
endins
1. adv. En direcció a l’interior d’una cosa des de la perifèria.
2. adv. Més o menys lluny en esta direcció. Mar endins.
quan
adv. En quin moment, en quina època. Quan és el teu aniversari?
mentrestant
adv. Durant el temps en què passa alguna cosa.
fins
adv. Expressió ponderativa amb què es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., allò que
afirma.
potser
adv. Denota la possibilitat d’allò que es diu.
a) Arreplega les coses, ____________ acabaré de vestir-me.

b) Des de ____________ eixiu junts?
c) El teatre es troba dos carrers més ____________:s’ha de baixar, per tant.
d) Ens vam enfilar costera ____________.
e) Hi eren tots, ____________ els més menuts.
f) No trobaren el lladre ____________.
g) ____________ vindrà demà: però no ho puc assegurar.
h) No fiques el sucre tan ____________ que em costa trobar-lo.
a) Tots sabíem que era pràcticament impossible que una embarcació de vela tant fràgil suportara els
embats del mar.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
b) Ha telefonat Carme per a comunicar-vos que la reunió no és hui sinó demà i, ademés que ella no pot
acudir-hi, però ha delegat en el seu marit.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
c) El pròxim dilluns esteu convocats a una reunió; vindrà el secretari del director com representant del
sindicat
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
d) Si et trobes tan mal com dius, per què no vas al metge i que et faça una revisió mèdica?
_ _________________________________________________________________________________
54
e) Els connectors funcionen com a uns senyals visuals per al lector, ja que marquen explícitament la
distribució de les idees al llarg del text.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
f) És l’anomenada realitat virtual, que consistix a submergir-se en el món generat per l’ordinador i mani-
pular uns objectes que no més existixen en la memòria.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
g) L’alleujament li va arribar poc a poc a mesura que l’aire li omplia els pulmons.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
h) El patinador es movia per la pista de gel suau i lentament amb moviments d’una gran elegància i
precisió.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
i) Durant l’última mitja hora els caçadors havien de prescindir totalment de la paraula, usant el gest com
única forma de comunicació.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
a) He sentit comentaris respecte d’això i crec que degueren aprovar les dos a l’hora.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
b) El cap de l’empresa va morir i no tenia fills, i encara que tenia nebots, com que es van portar molt
mal amb ell, no els va deixar ni un euro.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
c) He arribat a temps perquè el tren amb el qual viatjava anava molt a pressa i no feia parades.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
d) Després de l’esforç i d’estudiar tan deus estar molt content del resultat dels exàmens.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
e) Marta s’ho ha pres molt mal; jo crec que li ho havies d’haver dit d’una altra manera.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
f) Pot ser que li concedisquen la beca d’estudis universitaris que tan havia desitjat.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
55
g) No hi ha població amb una certa presència que no organitze un festival d’estiu. Estos festivals s’im-
posen com a un complement a l’oci estiuenc.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
h) Davant de mi hi ha un estudiant. Té ganes de xarrar, però pot ser dubta del seu francés.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
Les preposicions
1. Completeu les línies en blanc de les definicions amb aquestes expressions, que en serviran d’exemple.
Al tocar les dotze campanades, s’encetarà el nou any.

Amb el teu germà no hi ha res a fer: sempre fa el que li dóna la gana.
De hui en una setmana.
En ser les sis, anirem a comprar.
Es va encabotar a vindre.
Intenta sobreposar-se a la tristesa.
Jo et mirava a tu.
Perdoneu-vos els uns als altres.
Sobre això, no tinc res a dir.
Va fer un regal a la seua neboda.
a
1. prep. Introduïx el complement preposicional d’objecte en una sèrie de verbs (com ara accedir, contribu-
ir, excitar, procedir, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, atrevir-se, dedicar-se, negar-se, decidir-se,
etc.).
_ _________________________________________________________________________________
2. prep. Introduïx el complement indirecte.
_ _________________________________________________________________________________
3. a. prep. Introduïx el complement directe representat per un pronom personal fort.
_ _________________________________________________________________________________
b. prep. De manera excepcional, introduïx el complement directe en aquelles estructures en què l’ús de
la preposició és necessari per a evitar que el context resulte ambigu.
_ _________________________________________________________________________________
4. prep. En concurrència amb l’article definit i precedint un infinitiu, expressa relacions circumstancials que
denoten precedència immediata o causa
_ _________________________________________________________________________________
5. prep. Introduïx els infinitius que depenen de verbs que regixen les preposicions a o en davant d’un
substantiu.
_ _________________________________________________________________________________
6. a. prep. Introduïx infinitius en funció de règim d’un substantiu o del pronom res en construccions que
signifiquen ‘per’, ‘pendent de’
_ _________________________________________________________________________________
b. no haver-hi res a fer No tindre solució.
_ _________________________________________________________________________________
56
en
1. prep. [en relacions circumstancials de temps] En correlació amb de, expressa al cap de quin interval
ocorrerà l’acció.
_ _________________________________________________________________________________
2. prep. Davant d’un infinitiu, expressa relacions circumstancials que indiquen procedència immediata o
casualitat.
_ _________________________________________________________________________________
2. Completeu els buits de les frases de més avall a partir de fins, acompanyat, si cal d’altres elements.
fins
1. a. prep. Introduïx la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense sobrepassar-lo,
sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment amb a.
b. prep. En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa,
indica el moment en què algú passarà a fer-la, podrà fer-la, etc.
c. prep. En expressions de comiat, indica el moment en què una persona compta, espera, etc., retro-
bar-se amb la persona de la qual s’acomiada.
d. fins que Introduïx proposicions temporals.
2. a. adv. Expressió ponderativa amb què es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., allò
que afirma.
b. fins i tot Fins.
a) Anirem amb tren ________ Xàtiva. (fins 1.a)

b) ________ demà! (fins 1.c)
c) ________ ballàrem.(2.b)
d) Hi eren tots, _______ els més menuts. (2.a)
e) No es pot votar ________ que no s’han complit els díhuit. (1.d)
f) No ho podré fer ________ la setmana que ve.(fins 1.b)
g) Treballe ________ mes de juliol.
3. Completeu els buits de les frases de més avall a partir de fins, acompanyat, si cal d’altres elements.
per
1. prep. Indica el temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció.
2. a. prep. Indica a causa de.
b. prep. Indica la finalitat amb què es fa una cosa.
3. prep. Indica allò en consideració a què.
4. a. prep. Indica seguida de la preposició a (per a) la destinació.
b. prep. Indica seguida de la preposició a (per a) l’objecte.
c. prep. Indica seguida de la preposició a (per a) la direcció.
a) A les huit ix un tren ________ Madrid. (4.c)

b) Em castiguen, però no sé ________ quines faltes. (2.a)
c) És molt alt ________ l’edat que té. (3)
d) Havia vingut ________ saludar-la. (2.b)
e) Hi ha una carta ________ teu germà. (4.a)
f) No servix ________ que dieu. (4.b)
g) ________ gener fa més fred que ________ desembre. (1)
h) Vam anar a Girona ________ vore el nostre germà. (2.b)
4. ACTIVITAT D’AVALUACIÓ. Subratlleu els errors que hi ha en les frases següents i corregiu-los.
a) Dijous passat vam visitar l’exposició de ceràmica que va organitzar l’Ajuntament d’Alcalalí. Ens va
convidar l’artista, que tenia molt d’interés en què vérem l’obra.
_ _________________________________________________________________________________
57
b) I no obstant, estava convençut de què si tornava arrere en el temps, de nou sentiria el mateix odi.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
c) Recorde prou bé tot el que vaig fer des de que vaig acabar en l’institut fins l’arribada al cine.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
d) Darrere de la taula vaig vore al jutge, a un costat el fiscal, davant d’ells i assentat, jo.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
e) L’exercici de pressió consistix en fer un moviment de força amb els braços o amb les cames, des del
cos cap a fora.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
f) El director del col·legi ha anat classe per classe avisant-nos de què si volem anar al viatge és neces-
sari que portem una autorització paterna.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
g) Vam eixir d’excursió un matí plujós d’octubre. Els camins per on anàvem estaven plens de fang. Vam
tardar en arribar a la zona d’acampada més de dos hores.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
h) En les instal·lacions d’esquí, els remuntadors que transporten als esquiadors fins els punts més ele-
vats de les pistes constituïxen un dels elements fonamentals de les estacions.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
i) Argumentar críticament consistix en exposar una sèrie coherent de raons, d’afirmacions o de fets que
donen suport a un punt de vista.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
a) El poble on vaig estiuejar l’any passat celebrava les festes la primera quinzena d’agost. El programa
de festes era molt complet: de matí, cercavila; al migdia, paella popular, i per la nit, actuació musi-
cal.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
b) D’ací a pocs dies vorem als nostres cosins, que fa molt de temps que no els hem vists.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
c) És l’anomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el món generat per l’ordinador i
manipular uns objectes que només existixen en la memòria.
58
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
d) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no hi havia cap raó per a sentirse intranquil, però la
memòria s’obstinava en enviar-li records que tiraven per terra el seu esforç.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
e) Les petges eren molt recents, un senyal inequívoc de que el tigre acabava de passar per allí.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
f) Vivia retirat lluny del seu país d’origen i desde que li van confiscar els quadros no havia tornat a pintar
ni a exposar en cap galeria.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
g) L’últim dia que vaig parlar amb ell estava buscant desesperadament al seu gendre perquè l’acompa-
nyara a l’advocat i li arreglara uns papers de l’empresa.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
h) Ernest, obsessionat en conéixer el pintor, es va assabentar que Carles, que estudiava Belles Arts,
l’havia visitat uns dies abans.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
i) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de música preferit, però no pot anar-hi mai
perquè els fan a l’estranger.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
a) Els professors d’Educació Física de les escoles estan també molt il·lusionats en esta iniciativa.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
b) He escoltat la predicció del temps per la ràdio i han dit que demà plourà en València i que les comar-
ques interiors tindran sol.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
c) Ernest era qui més trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el més bona persona, però no era
la classe d’home que podia atraure a Mireia.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
d) La conclusió final de l’estudi realitzat per l’equip investigador ha sigut que no hi ha constància de què
esta civilització deixara cap petjada en la península Ibèrica.
_ _________________________________________________________________________________
59
e) No paraven de discutir i de contar-se coses fins a que els vaig cridar l’atenció perquè no em deixaven
escoltar al conferenciant.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
f) Ara tinc la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins el final.
_ _________________________________________________________________________________
g) Fóra com fóra, progressivament fins arribar a l’estiu, estàvem més hores al carrer.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
h) Les parets d’aquells pisos eren com paper de fumar. No calia fer massa esforç per assabentar-nos
de la vida aliena.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
Les conjuncions
sinó
1. conj. Conjunció adversativa que, davant d’un membre d’una proposició, designa que allò que es nega
tocant a un membre precedent, s’afirma del membre precedit de sinó. No vindrà hui sinó demà. No vol
treballar sinó estudiar.
2. no... sinó Tan solament, no... més que, no... excepte. No feia sinó riure. No volia sinó viatjar.
3. no solament... sinó No menys... que. Visitaren no solament Elx sinó tota la comarca.
4. sinó que Introduïx una afirmació en oposició a allò que s’acaba de negar. No ho negue, sinó que em
reafirme en el que he dit abans.
si
1. a. conj. En el cas, considerat possible, en què. Si t’afanyes encara pots arribar-hi d’hora.
b. conj. Introduint proposicions que fan de complement d’un verb que expressa dubte, interrogació.
Encara no sé si enguany tindré vacacions.
2. a. conj. En el cas, merament suposat, en què (amb el verb de la proposició principal en condicional). Si
volgueres fer-ho, ella sempre t’ho agrairia. Si poguera anar-hi! Si haguera pogut trobar-lo!
b. si no En cas que no ocórrega o es faça així. Tanqueu-ho tot bé si no hi entrarà la pols.
doncs
1. conj. Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedix. Tot A és B; tot B és C;
doncs, tot A és C. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem!
perquè
1. a. conj. Introduïx una oració subordinada en què es diu el motiu, la causa. No ho pot fer, perquè no té
temps. No ha eixit perquè plovia.
b. conj. Introduïx una oració subordinada en què es diu el fi o objecte de l’acció expressada en la pro-
posició principal. T’ho dic, perquè li ho faces saber.
2. m. Raó per la qual. No et sabria dir el perquè.
mentres / mentre
1. conj. Durant el temps en què. Mentres fas el dinar, arreglaré la casa.
2. conj. Suposant que, posat cas que, si. Mentres això siga així, pots comptar amb nosaltres.
3. mentres que Expressió adversativa usada per a contraposar dos accions. Mentres que tu perdies el
temps, ell es va traure la carrera.
60
a) El teu projecte ha tingut un gran èxit per què les dades tècniques que hi apareixen estan molt ben
explicades
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
b) Deixaràs el llibre a Marc per a que el llija; si no te’l torna, no li’n deixaràs cap més.
_ _________________________________________________________________________________
c) El xiquet de Robert no feia més que plorar per què corrent darrere del seu gat ha entropessat i ha
caigut damunt de l’animalet.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
d) El panorama actual és una hàbil teranyina que convertix eixa organització no en un receptor, si no
en dispensador de carnets de bona conducta.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
e) He parlat amb Núria i m’ha comentat que podrà pagar el rebut sinó li costa més de dos-cents euros.
Li he dit que tu tenies diners.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
f) Si vols que et diga la veritat, jo això no ho negue, si no que em referme en les declaracions que acaba
de dir l’interlocutor del programa.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
g) S’ha comprat una ferramenta i el pobre no sap per a què servix per què no li ho ha explicat ningú.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
h) Supose que no ho va dir seriosament, si no més prompte amb un punt d’ironia. El cas és que la
conversació va derivar cap a nosaltres, perquè la mare sempre agafa les oportunitats al vol i jo intuïa
des de feia dies que me’n volia parlar.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
a) El veler va naufragar degut a la tempestat: tots sabíem que era pràcticament impossible que una
embarcació de vela tan fràgil suportara els embats del mar.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
b) Ha telefonat Carme per a comunicar-vos que la reunió no és hui si no demà i, a més, que ella no pot
acudir-hi, però ha delegat en el seu marit.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
61
c) El pròxim dilluns esteu convocats a una reunió; vindrà el secretari del director com a representant del
sindicat i portarà els impresos per a què els ompliu i els envieu a l’empresa.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
d) Conforme creixíem, també se’ns desenrotllava la picardia i vam descobrir la manera d’anar tots els
dies al parc.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
e) Maria va pujar al pis perquè li donaren el llibre, mentres que el seu germà l’esperava en la vorera
d’enfront.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
f) Hi ha qui diu que els signes de puntuació no són si no un obstacle important per a la lliure expressió,
una espècie de profilàctic de la paraula i, per tant, del pensament.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
g) Des de la setmana passada tot està a punt per a la festa; però sinó pots vindre, telefona’m.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
h) Els esdeveniments anaven succeint conforme anaven apareixent noves situacions que els feien més
insostenibles.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
a) És possible que comprengues el per què d’esta situació que a molts jóvens els costa d’acceptar, però
preferisc que estigues preparat per a tot allò que ha de vindre.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
b) En aguaitar a la cambra, conforme els meus ulls s’acostumaven a la foscor, vaig poder descobrir que
tot continuava com m’havia dit el meu amic: les caixes, el bagul, la taula, etc.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
c) Si hi ha alguna cosa estranya, no és en el meu interior, si no fora de mi, en l’enigmàtic gravat que
acabe de fotografiar, en un nou intent de deixar constància d’uns canvis que han de tindre alguna
explicació.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
d) De no haver sigut per ma mare, un diumenge que la vaig veure pel passeig, amb un vestit i sabates
de mudar, no l’hauria reconeguda.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
62
e) A pesar de què Anna ens avisava que de seguida es faria de nit, Isabel i jo volíem continuar mostrant
als meus amics una casa de camp abandonada on podíem deixar els gats que ja s’havien fet un poc
més grans.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
f) Fóra com fóra, progressivament fins a arribar a l’estiu, estàvem més hores al carrer, doncs allargava
el dia i feia goig planejar jocs i activitats.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
g) Després de llargues hores d’espera, la direcció de l’espectacle va obrir les portes del teatre per a què
entraren els espectadors i començara la funció.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
h) En tant que escoltar i parlar anglés és la millor manera d’aprendre’l, els estudiants creuen que el
podran dominar si n’estudien la gramàtica.
_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
i) Quan vau marxar, va vindre el vostre pare a buscar-vos.

_ _________________________________________________________________________________
_ _________________________________________________________________________________
63
ACTIVITATS D’APROFUNDIMENT D’ADVERBIS, PREPOSICIONS I CONJUNCIONS
a) Si encara tenen interés a redreçar el negoci han de treballar dur.

_ _________________________________________________________________________________
b) Víctor tenia intuïció i era un home perseverant que feia les coses poc a poc. Però com que no tenia
una ment cultivada, errava contínuament; per suposat que esta mancança no entelava l’estima que
els seus superiors li professaven.
_ _________________________________________________________________________________
c) A dures penes aconseguí acabar el que estava fent abans que començara l’actuació.
_ _________________________________________________________________________________
d) Ja fa temps que cobre el mateix: a dures penes em podré fer la casa que tan he somiat.
_ _________________________________________________________________________________
e) Cal recórrer contra la sentència front al Tribunal Constitucional.

_ _________________________________________________________________________________
f) No guanyes res de telefonar-li, jo de tu no ho faria.

_ _________________________________________________________________________________
g) Quan vam organitzar l’excursió contractàrem el guia de l’agència per què coneix les muntanyes.
_ _________________________________________________________________________________
h) A qui li toque fer el sopar que comence ja; si no, en comptes d’arribar a la sessió de la nit, arribarem
a la sessió per la matinada.
_ _________________________________________________________________________________
i) Ell fa quatre anys que va a l’acadèmia d’anglés i, sin embargo, encara no sap escriure’l bé.
_ _________________________________________________________________________________
a) És una persona molt ocupada, però potser vinga al sopar de dissabte que ve, sempre i quan el con-
vides en una setmana de temps.
_ _________________________________________________________________________________
b) A dures penes aconseguí acabar el que estava fent abans de què començara l’actuació.
_ _________________________________________________________________________________
c) Després que acabes el projecte és necessari que l’entregues de seguida, perquè el termini va des
del quinze de juliol al trenta del mateix mes.
_ _________________________________________________________________________________
d) Pere ha tingut un accident en el cotxe degut a l’oratge: d’haver-ho sabut no l’hauria tret de casa.
_ _________________________________________________________________________________
e) Has de donar un llibre a cada un dels convidats, i col·locar-los en les taules assignades conforme
vagen arribant.
_ _________________________________________________________________________________
64
f) Era de suposar que no vindria al viatge de fi de curs que havia organitzat la nostra escola, per què
no es trobava massa bé.
_ _________________________________________________________________________________
g) El president de l’associació vol posar fi als problemes que hi ha en esta, per què els socis no com-
plixen les normes.
_ _________________________________________________________________________________
h) Ja fa temps que sospite que ell no ve a treballar. De ser així, no dubtaré en despatxar-lo.
_ _________________________________________________________________________________
i) Abans de que comence el curs és necessari que el professor entregue a cada un dels alumnes els
llibres de text.
_ _________________________________________________________________________________
a) No hauria omplit tota esta paperassa per la sol·licitud de la beca d’haver sabut que no me la conce-
dirien.
_ _________________________________________________________________________________
b) El coordinador del col·loqui anava donant la butlleta informativa conforme entraven els conferenciants
en la sala d’actes.
_ _________________________________________________________________________________
c) Des de què vaig entrar a treballar en esta empresa, la direcció no té més obsessió que augmentar
els objectius d’esta.
_ _________________________________________________________________________________
d) Quant a allò que m’has comentat, és necessari prendre mesures adequades si volem que vagen les
coses bé.
_ _________________________________________________________________________________
e) Només posar-se en marxa els decrets de l’associació de veïns, es va posar de manifest que calia
regular la funció d’estos en tota la comunitat.
_ _________________________________________________________________________________
f) Ell sabia que les seues competències eren pròpies d’una persona en molta capacitat d’organització.
_ _________________________________________________________________________________
g) No és estrany que en determinats col·lectius de ciutadans s’escolten opinions relacionades amb un

tema que els preocupa, però estos insten l’alcalde per a què retire aquella prohibició.
_ _________________________________________________________________________________
h) La primera nit de les festes del poble els festers van llançar una pluja de focs d’artifici que van caure
com a serpentines sobre els principals carrers d’este
_ _________________________________________________________________________________
65
EXPRESSIONS DE REPÀS (GRAU SUPERIOR)
Seleccione l’opció que considere correcta.
1.
L’anunci de l’agència ho indicava ben clar: els viatges d’anada i de tornada durarien una setmana, l’estança, un mes / l’estada,
un mes / l’estàdia, un mes (1). Ens havien promés un viatge especial i la veritat és que ho era / és que hi era / és que era (2).
Resultava un poc llarg, però tot era qüestió d’acostumar-se’n / d’acostumar-s’hi / d’acostumar-se (3). A mesura que anàvem
arribant / Con forme anàvem arribant / Conforme anàvem arribant (4) a la nostra destinació, ens adonàvem que estàvem fent
/ ens adonàvem de que estàvem fent / ens adonàvem de què estàvem fent (5) l’excursió més extraordinària de la nostra vida.
Estàvem sorpresos, encantats, i no ens acabàvem de creure que / no ens hi acabàvem de creure que / no ens n’acabàvem
de creure que (6), al remat / per endavant / de fit a fit (7), després de tants anys, havíem realitzat el somni que molts desitgen,
però que tots no poden aconseguir. El viatge d’anada va ser bastant agradable, el tràfic era fluid / el transitar era fluid / la cir-
culació era fluida (8) i no hi havia embossaments / no hi havia emborsaments / no hi havia embossades (9). A més a més,
el paisatge era diferent del que estàvem acostumats; que bonica es veia la Terra / què bonica es veia la Terra / quan bonica
es veia la Terra (10) des d’ací dalt!; no oblidarem mai aquella imatge. Quan ja s’acostava el fi del viatge / el final del viatge /
la finalitat del viatge (11), la tensió augmentava i tots estàvem cada vegada més nerviosos, ja que era la primera vegada / per
què era la primera vegada / perque era la primera vegada (12) que féiem un viatge tant diferent del de tots els anys / tan
diferent del de tots els anys / tan diferent al de tots els anys (13); quan la teníem ben prop tot fou esclat d’alegria; en quant
més ens hi acostàvem / en quan més ens hi acostàvem / com més ens hi acostàvem (14) més entusiasmats estàvem; era
preciosa. Que viatge més fascinant! / Quin viatge més fascinant / Què viatge més fascinant! (15)! No podré oblidar mai la
primera vegada que vaig anar a la Lluna.
2.
La publicitat en els mitjans de comunicació és un tema que no sempre ens ha cridat l’atenció / és un tema que sempre ens
ha cridat l’atenció / és un tema que mai ens crida l’atenció (1) i, hui en dia, ens preocupa. Quan parlem de publicitat sempre
analitzem els anuncis, els espots / sempre n’analitzem els anuncis, els espots / no sempre analitzem els anuncis, els espots
(2). Podem dir quant als anuncis que cada vegada exercixen una influència / cada vegada exercix una influència / cada vegada
n’exercix una influència (3) més poderosa sobre l’univers dels adolescents: els xics i les xiques copien l’estil, imiten la manera de
vestir, de parlar, el vocabulari dels personatges que apareixen en els espots... Fa uns quants anys el cine no condicionava els
gustos ni les idees de la joventut / Fa uns quants anys el cine en condicionava els gustos i les idees de la joventut / Fa uns
quants anys el cine condicionava els gustos i les idees de la joventut (4). Actualment, la publicitat televisiva pren el protagonisme.
Els anuncis presenten mons paradisíacs / Els anuncis presenta mons paradisíacs / Els anuncis presenten mons paradisí-
ac (5), imatges suggeridores, atractives, amb un gran dinamisme, que s’hi realitzen amb molta qualitat tècnica / es realitzen
amb molta qualitat tècnica / es realitza amb molta qualitat tècnica (6), utilitzant-ne cada vegada mitjans més sofisticats /
utilitzant-hi cada vegada mitjans més sofisticats / i n’utilitzen cada vegada mitjans més sofisticats (7). Sovint es planteja
si els més jóvens / Sovint ens plantegem si els més jóvens / Sovint es plantegem si els més jóvens (8) són capaços o no
d’interpretar els missatges publicitaris. És evident que poden descobrir fàcilment / és evident que hi poden descobrir fàcilment
/ és evident que pot descobrir fàcilment (9) quin producte ven qualsevol anunci, però no està tan clar que sàpien llegir què es
diu entre línies / és clar que sàpien llegir què diu entre línies / no està tant clar que sàpien llegir què diu entre línies (10) i
quins valors s’hi venen al mateix temps / quins valors es venen al mateix temps / quins valors se’n venen al mateix temps
(11). El perill de cada anunci no rau en l’oferta de consum que proposa, sinó en el missatge subliminar que s’hi amaga / sinó
en el missatge subliminar que se n’amaga / si no en el missatge subliminar que s’hi amaga (12). També podem analitzar
la televisió en la seua totalitat. És a dir, com a teleespectadors hem d’exigir-n’hi un poc més de qualitat, / hem d’exigir-hi un
poc més de qualitat, / hem d’exigir un poc més de qualitat, (13), ja que si fem una comparació dels informatius / ja que si
en fem una comparació dels informatius / ja que si se’n fa una comparació dels informatius (14) d’un mateix dia, però de
diferents cadenes, podem observar-hi les diferències que hi ha en el tractament d’una notícia / que n’hi ha en el tractament
de la notícia / que hi han en el tractament de la notícia (15).
66
3.
Sóc aficionat al bàsquet, sóc aficionat al teatre, sóc aficionat... Quantes vegades hem sentit estes paraules? Tots en tenim algu-
na afició / Tots tenim alguna afició / Tots hi tenim alguna afició (1), a tots ens agrada / tots ens agrada / a tots ens n’agrada
(2) fer alguna cosa a més de treballar / apart de treballar / a mesura de treballar (3). Fins i tot n’hi ha qui / hi ha que / hi ha
qui (4) té com a afició treballar / com afició treballar / com afició el treballar (5). L’afició és la inclinació a una activitat. També
diem que fem les coses per afició quan les realitzem d’una manera no-professional / d’una manera no professional / d’una
manera noprofessional (6), és a dir, col·laborem en un club esportista per afició, sense traure un benefici econòmic / sense
traure’n un benefici econòmic / sense traure-hi un benefici econòmic (7). Ara bé, algunes aficions, per les característiques
pròpies de l’activitat / per les característiques mateixes de l’activitat / per les característiques de la pròpia activitat (8) o pel
nostre caràcter, poden absorbir més temps del que podria semblar raonable / més temps del qual podria semblar raonable
/ més temps de què podria semblar raonable (9) i passen de ser un entreteniment a acaparar una part massa important del
nostre temps. Una persona molt aficionada a la jardineria, quant es compra una casa / quan es compra una casa / quan se
compra una casa (10) amb jardí propi, planta moltes plantes perquè li agrada / planta moltes plantes perquè l’agrada /
planta moltes plantes per què li agrada (11) dedicar-se / dedicar-se’n / dedicar-s’hi (12). El problema és quan esta activitat
absorbix tot el temps lliure que tenim al dia i fins i tot el del cap de setmana, de manera que no es poden fer altres coses perquè
s’està tallant brossa / per què està tallant brossa / per a què està tallant brossa (13) al jardí... En estos casos es pot passar
de ser un aficionat a ser un esclau d’una activitat que, en principi, era agradable i entretinguda. Perquè / Sense més ni més / Per
tant (14), les aficions són molt bones i enriquidores per a la nostra vida, però s’ha d’intentar que no manen aquelles de nosaltres
si no nosaltres d’aquelles / de nosaltres mes nosaltres d’aquelles / de nosaltres sinó nosaltres d’aquelles (15), de manera
que l’entreteniment no passe a ser una esclavitud.
67
SOLUCIONS dolç tast de la primavera a la vora d’una mar somri-
ent i tranquil·la, hel·lènica. La freqüència de punts
poblacionals que cobrixen els mapes de la Marina
EXPRESSIONS DE REPÀS (Grau Mitjà) Alta no és debades. No són els deserts ni els paisat-
ges habitats per les plaques glacials els que propici-
1. en l’assentament humà. Tampoc no ho posen fàcil
La poesia d’Ausiàs March, rica com és en idees, els territoris mitjans.
fa escasses concessions a la forma. L’expressió
elegant no té per a ell cap valor. Un dels seus trets 4.
més característics són les comparacions, basades Si bé és cert que durant el període anomenat
en experiències personals, d’escassa concessió Decadència es produïx un debilitament de la cons-
gratuïta a la tradició literària. Així, el mar tempes- ciència lingüística col·lectiva i que la producció
tuós, l’experiència militar, l’animalogia, els metges i d’obres literàries cultes escasseja d’una manera
les malalties, formen un al·luvió d’imatges amargues alarmant, la literatura popular manté una vitalitat
i tristes, dignes del seu estat d’ànim turmentat. El excel·lent, com també l’ús quotidià de la llengua
tractament que rep la dona suposa el trencament entre la població. No obstant això, cal reconéixer
de la corba ascendent que, des dels trobadors fins que assistim a una sèrie de fenòmens que perme-
als poetes del Renaixement italià, havia carateritzat ten parlar d’una verdadera decadència cultural. Així,
el to idíl·lic de la dama en la poesia. Per a March / és ben simptomàtica l’actitud dels nostres huma-
Marc, la dona és un ser ben real, no una entelèquia nistes més il·lustres que comencen a elaborar les
idealitzada, que no atrau el poeta per la seua belle- seues obres filosòfiques i religioses en llatí; també
sa física, sinó per l’enteniment. són constatables l’oblit progressiu dels nostres
clàssics i el prestigi creixent de la literatura castella-
2. na, que ara es troba en plena puixança.
Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no
veia l’hora d’anar-se’n de l’escena d’estes faltes, i 5.
recordant que el seu pare havia tornat una vegada Es va haver de parar al rebedor i mentre penja-
de l’església a causa d’alguna malaltia de poca va l’abric una necessitat imperiosa el va obligar a
importància, enmig del salm segon, ni tan sols va girar-se. Davant tenia l’espill. Bisellat. Tacat. Amb
gosar fer-se una bossa amb roba per a canviar-se. un marc de caoba rematat per una garlanda de flors
Vestit tal com anava, va fugir de les portes pater- i de fulles. Confessava que no havia sentit mai la
nes, i es va trobar amb l’aire fresc i el tènue sol de necessitat d’encantar-se davant d’un espill. Fora
primavera i el gran silenci sabàtic de la ciutat, que del temps d’afaitar-se o bé quan anava a casa del
era només interromput pels grallats dels còrvids. sastre. Però aquella nit es va mirar i es va quedar
No hi havia una ànima a la ciutat. Amb esta intimi- encantat un moment; no amb la seua imatge sinó
tat a l’aire lliure i amb la sensació de fugida, Joan amb alguna cosa que hi havia dins. La seua cara,
es va animar de nou i amb una patètica sensació deia, no era harmoniosa; el front massa alt, les
de comiat, inclús es va aventurar camí amunt i va galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En
romandre dret una estona, com una rara au a les l’espill, una miqueta cap a la dreta, van aparéixer
portes d’un paradís estrany, per l’oest de l’església uns ulls d’una fixesa inquietant com aquells del gat
de Sant Jaume. de la placeta. Més grans que els d’ell, menys sepa-
rats, amb el blanc més generós. Sentia, i és el que
3. més va anguniejar-lo, que eren els seus ulls sense
L’obertura portuària de Dénia ha sigut un dels que ho foren.
motius principals pels quals esta població s’ha
convertit en una ciutat de turisme selectiu, lluny de 6.
la massificació asfixiant d’altres punts de la costa Els resultats que s’obtenen són molt sorprenents,
valenciana. però, majoritàriament, es deuen a mera diligència
Si som capaços de traure’ns de damunt la visió i activitat. Quan estes qualitats no són eficaces, se
esmussada pel costum de viure ací tota la vida, n’afonen els esquemes. Víctor, per exemple, tenia
comprendrem l’alegria infantil dels forasters que es intuïció i era un home perseverant. Però, com que
desdejunen o prenen el vermut en una terrassa no tenia una ment cultivada, errava contínuament
qualsevol d’este poble quan encara no han ni brotat per la mateixa intensitat de les investigacions.
els seus esplèndids plàtans. És una terra cobejada Quan mirava l’objecte de massa prop, debilitava la
i admirada. I hi ha bones raons. Venint del fons visió. Podia vore, potser, un o dos punts amb una
de la nit i del fred, el viatger s’enlluerna davant del claredat extraordinària, però quan feia això, per
68
necessitat, perdia la visió global de les coses. Per color de l’or filat i el so de les seues veus era variat,
tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. bell i subtil com el de l’aigua. De totes les arts que
La veritat no sempre es troba dins d’un pou. De fet, practicaven, dominaven sobretot l’oratòria, el cant i
pel que fa al coneixement de més importància, estic la poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrèpids,
convençut que la veritat és sempre superficial. La insensibles al fred i la calor. Posseïen també un
profunditat està a les valls on la busquem, no als esperit indòmit, tenacitat per al treball i molta
cims de les muntanyes on se la troba. Les maneres força de voluntat. Es dedicaven a la metal·lúrgia.
i l’origen d’esta classe d’error estan ben tipificats en La seua alçària oscil·lava entre el metre vint i el
la contemplació dels cossos celestes. metre cinquanta i, tot i ser mortals, tenien una mit-
jana de vida de dos segles i mig.
7.
Ferran va eixir del poble per darrere de l’església. 10.
El camí de Simat flanquejava la séquia mare que, El camí era estret i curt; arrancava de la carretera
amb les vores entapissades de créixens, serpen- que conduïa al pavelló de caça. Estava solcat de
tejava pel mig dels horts de tarongers. De tant en reguerons, cobert de pedres descalçades. A la
tant, els màrgens de la séquia estaven tallats per banda esquerra hi havia el jardí d’una torre que a
alguns estalladors, a través dels quals l’aigua penes es veia de tan tapada per cedres i xops. La
regava abundosa els camps assedegats. Damunt tanca estava feta de llistons de fusta acabats en
de la superfície tranquil·la d’estes aigües ador- punxa lligats els uns amb els altres amb fil d’aram
mides suraven els caps espantadissos d’algunes rovellat, mig dissimulats per una gran espessor de
granotes que, amb un rauc agut, se submergien mare-selves amb un rengle de lilàs darrere carre-
al seu pas. La fresca del matí era agradable; no gats de poms de llavors seques. A la dreta, després
obstant, pertot arreu, s’endevinava el mandrós de passar una font sense aigua, hi havia el pati
despertar de la naturalesa als primers raigs de sol. d’una masia molt gran voltat de geranis rojos i rosa
Ja alguns passerells matiners refilaven tímidament morts de set i mig desflorits. El sol queia de ple a la
i, per damunt de les últimes flors, grogues i blaves, fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles
començava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. grogues i blaves amb dibuixos de branques i fulles.
Ferran n’estava encisat. Com en un èxtasi, li pare- Era just migdia.
gué que la seua imaginació el transportava a una
altra època. 11.
Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar
8. Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap
El ser humà i la societat en què viu no és una cosa als taulells de terra, uns taulells lluents de ceràmica
estàtica, que sempre ha sigut com és ara, ni ha sor- color os, amb sanefes de colors cridaners. De reüll,
git de la nit al matí. Ha hagut de fer-se al llarg de en un excés de curiositat, vaig observar les dos
molts anys. La humanitat, igual que el ser humà, germanes i, al creuar-me amb la seua mirada bur-
ha de construir-se i desenrotllar-se. La nostra vida leta, em vaig tornar a posar com un perdigot. Estava
es va fent; com una narració que escrivim cada dia segur que alguna cosa del meu cos descobria el
com una obra que elaborem a poc a poc; com un meu secret, alguna cosa indefinida i abstracta que
camí que incessantment hem de recórrer, obrint- em denunciava com si el duguera escrit al front. Ho
nos pas en una direcció o una altra. Per això, com sabien, no sé com advertien que Albertina m’agra-
en un llibre els capítols finals no s’entenen bé si no dava moltíssim, però n’estava convençut: A pesar
es coneixen els anteriors, com un camí, és indecís, dels meus intents per dissimular-la, sentia molta
serpenteja, retrocedix o avança buscant una meta, vergonya. Per a trencar el silenci, de nou la senyo-
un final que mai arriba, però que es desitja millor i ra Rosario i Matilde elogiaren la meua camisa, i
més còmode que el que deixem arrere. esta lloança em va alleujar un espai de temps que
se’m feia etern. Aquella camisa, certament, cridava
9. l’atenció de tan bonica com era.
Els sers que habitaren els boscos originàriament
constituïren la raça més bella i sàvia que ha existit 12.
mai. Eren immortals i no coneixien les malalties, si La distància que separava l’oasi de Fes era de
bé els seus cossos podien ser destruïts per l’acció centenes de quilòmetres. Calia remuntar, de nou,
del foc o de l’acer i, fins i tot, podien morir de pena. la serralada de l’Atles. Els motoritzats tardarien
Es diu que anaven sempre de pressa envoltats uns dies a recórrer el llarg i arenós camí. Amb les
d’una llum estel·lar semblant a la resplandor de rodes canviades, la furgoneta podria circular molt
la lluna. Tenien el cos cobert d’un pèl atapeït del millor. S’adheria més a l’asfalt, a la sorra i a la
69
grava pedregosa. Fes, la capital de l’artesania, del 40) envalentir-se
coure i del cuir, a la medina, es manté com a l’Edat 41) encabir
Mitjana; intramurs la vida és complexa, dominada 42) encarir-se
per l’imperi dels gremis artesans. Absolutament tot 43) tenallar
ací es decora. Pels sorollosos, acolorits i calorosos 44) empolsegar
carrers, carregats d’història, l’ase és l’únic mitjà 45) emmanillar
de transport. Bella ciutat que conserva l’encant de 46) amartellar
la muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels 47) acabdillar
socs, l’alcàsser i els ravals.A les principals entrades 48) endurir
de la medina hi havia un home de confiança com 49) afermar
a vigilant, disfressat del que calguera: cameller, 50) empenyorar
comerciant, venedor de suc de taronja, quincaller, 51) estovar
aiguader, etc. 52) assetjar
53) empal·lidir
LÈXIC: VERBS DERIVATS 54) remordir
55) cuirassar
1. 56) engarrotar
1) amidar 57) remeiar
2) ennuvolar-se 58) emmudir
3) adolorir 59) sagnar
4) esgotar 60) aterrir
5) emmidonar 61) enrajolar
6) adiar 62) bufetejar
7) afusellar 63) esbocinar
8) atemorir 64) arrecerar
9) trenar 65) esbiaixar
10) engolir 66) turmentar
11) emmordassar 67) moblar
12) apressar-se 68) envidreir-se
13) agranar 69) empedreir-se
14) agrir 70) assenyalar
15) emmurallar 71) entravessar
16) envernissar 72) encaramel·lar
17) botonar
18) engrandir LÈXIC: LOCUCIONS
19) anomenar
20) aigualir 1.
21) arraconar a) El mestre va repetir l’explicació, però ella encara
22) arrelar estava a la lluna de València.
23) granar b) Va entropessar i va caure de morros.
24) emmalaltir c) Quan em va contar la història de poc no caic de
25) afonar / enfonsar tos.
26) enquitranar d) Després de tirar-li adob, la planta creixia com
27) apilotar com els bolets.
28) emmarcar e) Deixa el goi i beu a gallet.
29) cuejar f) Tant que criticava abans i ara no diu ni pruna.
30) anivellar g) El president va perdre la votació i està que bufa.
31) apedregar h) El teu cosí es pensava que podien guanyar el
32) espessir partit, és que té poc de coneixement.
33) acontentar i) Té solucions imaginatives, dóna-li via lliure.
34) entapissar j) És el polític més famós, sempre esta en la cima.
35) ablanir k) Els nostres arguments són poc creïbles, en faran
36) ennegrir xixines.
37) emmoquetar l) L’equip està desanimat i sempre juga al contraatac.
38) afavorir m) Està esbojarrada, ens farà perdre les eleccions
39) compadir si no li posem límit.
70
n) L’enemic, després d’assetjar la població, hi va f) córrer com una daina: córrer a gran velocitat
entrar a degolla. g) armar un sarau: fer un escàndol
o) La teua història no ve ara al cas. h) guardar les formes: comportar-se bé
p) Com més diners tens més en vols, açò és la can- i) perdre la raó: tornar-se boig
çó de l’enfadós. j) tornar a ballar-la: tornar a trobar-se en una tribu-
q) El que et va passar no interessa, deixa’t de lació
romanços. k) estar net com sant Paulí: estar arruïnat
r) Prompte arribarà, estigues a l’aguait. l) fer-se el llonguis: fer-se el despistat
s) Calla ja, que parles pels descosits. m) jugar fent catxa: fer semblar que es té bon joc
n) fer a contracor: fer una cosa de mala gana
2. o) beure com un lladre: beure extraordinàriament
(hablar) a tontas y a locas: a tort i a dret p) parlar sense embuts: parlar sense excuses
(cargar) con el mochuelo: el mort q) ser una llanda: ser molest
(cortar) por lo sano: de soca-rel r) treballar de valent: treballar molt
(saber) la tira de: un fum de
(hacer) trizas: xixines TEMES 14, 15 I 16
(pasar) por el tubo: per l’adreçador
(enviar) a hacer gárgaras: a pastar fang 1.
(jugar) a guardias y ladrones: a lladres i serenos a) El sergent va ordenar al mosso que netejara les
(hacer) tilín: goig latrines de la companyia aèria cada dissabte.
(perder) el tino: l’oremus b) Una ràfega de vent va tombar l’estendard del
(hacer) el pino: la figuereta pavelló d’Hongria.
(no entender) ni pizca: ni un borrall c) Es tracta d’una persona tan escrupolosa que li
(nacer) de pie: amb el pa davall de l’aixella fan fàstic tots els tipus de menjars.
(poner) de pie: dret d) En l’assemblea de veïns van dir que havien des-
(conocer) el percal: el marro cobert una nova avaria.
(venir) de perillas: de primera e) Aquella jove desimbolta no podia suportar aquell
(dejar) de una pieza: de pedra clima tan rigorós i tant d’avorriment.
f) Van servir una ensalada de cogombre i alvocat.
3. g) Es tractava de les tombes dels servents i no les
(Pagar) la festa: (pagar) el pato dels senyors.
(Ser) bufar i fer ampolles: (ser) pan comido h) El reportatge sobre el mareny de Barraquetes
(Parlar)com una cotorra: (hablar) como un papa- va aconseguir augmentar el nombre de visitants
gayo russos.
(Fer) la guitza: (hacer) la pascua i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una
(Pagar) els plats trencats: (pagar) el pato duana oscil·la segons el producte que s’importe.
(Passar) penes i treballs: (pasar) muchas penalida-
des 2.
(Importar / Valer) un rave: (importar) un pepino a) Els óssos del zoològic son originaris de la regió
(Demanar) la lluna en un cove: (pedir) peras al olmo d’Ucraïna.
(Ser) d’allò que no hi ha: (ser) la pera b) La picada del papagai li produïa una gran coen-
(Ploure) a bots i barrals: (llover) a cántaros tor, per això li van injectar una ampul·la de sèrum.
(Tenir) mala bava: (tener) malas pulgas c) La gràcia d’aquella pedra preciosa de color blau
(Quedar) amb un pam de nas: (quedar) compuesta consistix en les aigües que reflectix quan li dóna la
y sin novio llum.
(Passar) la nit en blanc: (pasar) la noche en vela d) Aquell pintor no va pintar l’aurèola al sant i, ara,
(Portar) de cap: (llevar) a maltraer la parròquia no el vol.
(Ser) el súmmum: (ser) la monda e) El club nàutic de Dénia ha organitzat un concurs
(Mirar) de fit a fit: (mirar) con fijeza de pesca.
f) L’ambigüitat de l’expressió va confondre els
4. assistents a la tertúlia, i va impedir la continuïtat del
a) passar per la pedra: obligar a fer una cosa programa.
b) tirar llenya al foc: avivar les discòrdies
c) ser del ram de l’aigua: ser homosexual 3.
d) servir de lliçó: estar advertit a) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els
e) mirar de dalt a baix :mirar amb aires de superioritat altres amb frases d’una eloqüència esbalaïdora.
71
b) Un instint innat, com també ho es l’egoisme, podrem subsistir fins al moment de la tornada. No
l’avarícia, la cobdícia; una base sobre la qual la els espantava gens el règim ajustat al baix pressu-
naturalesa ha estructurat les seues lleis biològiques post econòmic amb què comptaven.
de la lluita per l’existència. i) El mirava parpellejant d’una manera estranya,
c) La carta es un element bàsic de la comunicació tancant els ulls amb força i tornant-los a obrir.
escrita en l’àmbit administratiu i comercial. j) I allà, còmodament ajegut en la cadira i acompa-
d) La indústria d’aquell país gaudix de bona salut i nyat; per les favades d’un concurs en el qual tots
no s’ha reduït gens gràcies a l’abundància d’expor- pareixien rivalitzar per vore qui tenia el coeficient
tació de matèries primeres. intel·lectual més baix, m’he posat a fullejar el llibre
de gravats.
4. k) Des de l’incident amb Maria no havíem parlat.
a) L’accident, afortunadament, no va tindre conse- M’havia cabussat en un somni, enutjada de cons-
qüències; però la malaltia que va patir després li va tatar que no havia canviat res després de tant de
deixar seqüeles. temps.
b) Si obeïu les ordes que dona el mestre de cerimò-
nies haureu contribuït a l’èxit de la recepció. 7.
c) El tractament de les aigües residuals per a pre- a) El zelador de l’ambulatori era un professional efi-
servar l’aigua subterrània dels aqüífers i el medi caç que realitzava una faena immillorable.
ambient són temes que preocupen les poblacions b) L’emissora va fer pública la dissolució de l’as-
costaneres. semblea de compromissaris, després de grans
d) Un títol grandiloqüent, per a una novel·la roïna i vacil·lacions.
mal traduïda. c) Portava un senzill vestit de gasa transparent de
color beix amb boletes daurades.
5. d) Vaig estar observant els ximpanzés com es far-
a) Encara que sé ben bé que no és així, això taven de cacauets i gesticulaven de manera que
m’intranquil·litza, perquè hauràs de reconéixer que pareixien pallassos. Tenien uns trossos de diari
tot açò no és normal. amb els quals jugaven i feia la impressió que esta-
b) Aquells suïssos ens van agrair la nostra assistèn- ven llegint.
cia. e) El constructor podia presumir que les bigues de
c) Li fan periòdicament una anàlisi exhaustiva per a l’edifici eren duríssimes i resistents.
saber com està de salut. f) Els mariners alts i rossos, de cames llargues i
d) La programació diürna de la ràdio té molt d’èxit. pantalons amplíssims, pujaven les passarel·les de
les quatre naus.
6. g) La seua presència resultava dissonant; es veia
a) “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un pen- clarament que no pertanyia a l’entramat de perso-
jat” és un travallengua molt conegut que resulta difí- nes que conformaven les famílies d’aquell carrer.
cil de pronunciar i que sol proposar-se com a joc. h) El sentinella, després d’hissar la bandera, va
b) El meu desig devia ser més gran del que jo enviar un escrit xifrat a l’espionatge enemic.
m’imaginava, perquè va acabar convertint-se en una i) Vaig percebre una lluïssor estranya en la seua
idea obsessiva. mirada, com si tractara d’establir una certa complici-
c) Podem mirar o no el remorós onatge que parpe- tat amb mi.
lleja en xicotetes ratlles blanques.
d) El practicant va desinfectar la xeringa i l’agulla 8.
abans de posar la injecció. a) La redempció dels cristians captius és un quadro
e) El potatge de cigrons el recomanen com a plat caracteritzat per l’harmonia i esveltesa de les seues
molt nutritiu. figures.
f) Per estes dates, gaudíem d’un oratge capritxós b) He hagut de portar el telèfon mòbil a reparar per-
i el temps pareixia funcionar a colps fugaços i can- què no gravava bé els missatges.
viants, que nosaltres imitàvem amb determinacions c) Pareix una pàmfila, però és ben espavilada.
sobtades. d) Em vaig parar al peu de la vella església de la
g) La meua mitjana ratllava l’aprovat i el mestre, parròquia, una mostra excel·lent del romànic popu-
segurament per decidir la nota dubtosa que arros- lar gallec.
segava, em va traure a la pissarra perquè resolgue- e) Aquell xic amb el nas aguileny suggeria un cert
ra un problema. aire d’imbecil·litat; contínuament pareixia que mira-
h) En el pitjor dels casos -pensaven-, amb un tros va amb inquietud les musaranyes.
de pa i formatge o qualsevol altra cosa menjable f) Serviren una ensalada de cogombre, endívia,
72
alvocat, ràvens, tonyina i encisam; adobada amb b) Ens il·lusionava molt aquell viatge en el transsibe-
salsa rosa. rià. Este tren recorre la via fèrria més llarga del món.
g) Quan venien els camions dels bancals i descar- c) Circumval·lar és envoltar una plaça, una ciutat
regaven, m’atreia contemplar com la gent buidava assetjada, amb una sèrie de trinxeres, de forts, de
els basquets en aquelles màquines llarguerudes carreteres, etc.
com un cuc. d) Quan créiem que el col·loqui s’havia acabat, els
h) Em va costar prou trobar el parador perquè estes assistents es van enutjar i emfàticament demana-
carreteres comarcals no estan ben senyalitzades. ren que s’hi presentara el responsable.
i) Es va girar d’esquena al riu, de cara als arbres e) Tenia una vil·la preciosa, envoltada d’un paisatge
que formaven un curt passeig, àlbers de branques magnífic; la va aconseguir en una subhasta per un
nues, i considerà ja amb més tranquil·litat la maleta bon preu.
lligada al portaequipatges.
11.
9. a) En aquella ciutat, davant de l’incessant fluix de
a) La gamma de colors d’este aquarel·lista és gent que denunciava el consum d’amfetamines i
excel·lent. píndoles, van publicar uns pamflets informatius on
b) La veritat és que, al principi, he experimentat un s’explicaven les seues conseqüències per tal d’era-
sentiment d’estranyesa i de desil·lusió. dicar i previndre este problema.
c) Estos aparells no funcionen si no estan connec- b) Havia elaborat una recepta ben estranya feta de
tats, la tècnica encara no ha avançat tant diversos ingredients passats per l’espremedora i
d) Aquells símptomes preludiaven la commoció condimentats principalment amb orenga.
cerebral que va patir. c) Les guerres i els atacs bèl·lics sumen mil·lennis,
e) La confusió va sorgir de la seua actitud, que va des de la guerra santa de Caín contra Abel fins als
deixar al·lucinats a tots els assistents. míssils quirúrgics dels multimilionaris nuclears.
f) Porta una vida tranquil·la i exempta de cavil·la- d) El Penyagolosa, el cim més alt de la nostra
cions. Comunitat, només és accessible pel nord. Es con-
g) Per a l’exposició de joguets antics demanem la ten nombroses llegendes, pels masos i pobles dels
vostra col·laboració. Busqueu en tots els immobles voltants, referents a tresors amagats, cadàvers
del veïnat i si trobeu alguna cosa interessant, enca- vivents, bruixes i dimonis, famoses nits de Sant
ra que siga lletgíssima, feu-nos-la arribar abans del Joan quan el solstici ho arrabassa tot de dalt a
dia quinze. baix...
h) Han descobert una avaria en la instal·lació de
l’immoble. 12.
i) Ens bronzegem quan les cèl·lules de la pell, ano- a) L’orquestra va interpretar aquella simfonia de
menades melanòcits, comencen a fabricar un pig- gran bellesa i espectacular harmonia.
ment anomenat melanina. b) El reu era un personatge sinistre, immoral, sum-
j) El col·lectiu d’emigrants d’aquell poble es va mament perillós i molt difícil de desemmascarar
encoratjar per l’acollida i la benevolència d’aquella darrere d’aquella falsa aparença.
associació multiracial. c) S’expressa d’una manera afectadament dolça,
k) El violoncel·lista va cancel·lar el concert després mel·líflua, que s’aproxima a la imbecil·litat.
de temptejar el nombre d’espectadors. d) Rebia un tractament capil·lar per pal·liar la seua
l) La pluja ha xopat l’emmallat i ha embrutat de fang calbesa.
l’esplanada de l’edifici.
m) El revisor havia picat els bitllets dels altres viat- 13.
gers, havia encés el llum blanc del sostre, enlluer- a) El pilot del ral·li que les enquestes donaven com
nador, i esperava mirant-lo com removia les mans a favorit no es va classificar en la primera prova
dins de les butxaques de la gavardina. perquè va rebentar una roda del cotxe.
n) Resultava commovedora l’escena, aquella jove b) Les hostesses d’aquell vol estaven de vaga i
desimbolta i aventurera que sempre vestia amb una solament atenien les necessitats essencials dels
gavardina i uns texans ben llargs i que preparava passatgers.
una supertravesia per l’Atlàntic amb moto aquàtica c) Els contactes metàl·lics de la connexió elèctrica
que començaria al desembre. estaven mal instal·lats i no funcionaven.
d) Si circumscrius una circumferència a un triangle,
10. els tres vèrtexs estaran en contacte amb esta.
a) A l’arribar a la Oduana, no vam revelar les com- e) Porta una vida senzilla i exempta de preocupaci-
pres que havíem fet per no pagar aranzels. ons sense afany de notorietat o de riqueses.
73
14. de descobrir-se que el seu grup havia ordit una tra-
a) Just abans de les primeres cases, set llums de ma per a enderrocar el president del club, sabia que
pantalla des del brancatge despullat de la doble se li tirarien a la jugular.
renglera d’arbres projectaven set cercles difusos de e) Després de la festa es va desvetlar; ell ja pre-
claror esblaimada. sumia que estava molt alterat, i, efectivament, com
b) Els bassals pàl·lids de llum que estaven damunt vam presagiar nosaltres, li vam haver de donar el
de les llambordes negres anunciaven l’un darrere medicament que ens havia subministrat la metges-
de l’altre l’arribada de la carretera en els carrers del sa perquè dormira.
poble.
c) Pels màrgens del segon cercle van aparéixer les 17.
ombres, primer avançant imprecises, estirant-se, a) Molts van condemnar i reprovar la moral de
arrossegant-se pel paviment. Roderic; però, de fet, ningú no ho va mencionar a
d) El llebeig bufava entre els juncs i els esbarzers l’hora d’elegir el successor en el conclave.
davall de les estreles glaçades. b) Es pretén, sota les denominacions presump-
e) Entre els vidres del café i la blancor bruta de tament innocents de redistribució o reassignació
l’embarcació, cinc o sis hòmens xarraven i es frega- d’efectius i de plans d’ocupació, arribar a un acord
ven les mans; un d’ells, menut i esprimatxat, duia que impedisca la reacció dels sector més bel·
una gorra massa baldera i greixosa. ligerants.
c) Un primer intent, al territori de Texas, fracassà
15. totalment; i la segona temptativa desembocà en
a) Encara que mon pare folrava amb doble paper baralles i dissensions greus que portaren fins a la
els llibres que havien passat per les mans del meu seua expulsió; poc després va morir d’apoplexia.
germà, estaven a banderes i m’enutjava emprar-los. d) El nou teatre estrena esta obra que narra les
b) Amadeu va encendre un misto amb soroll de tra- vicissituds d’un curandero, la seua amant i un sòr-
ca, mentres aplicava la flameta a la pipa. En cada did representant que acompanya la parella amb
xuplada la flama del fòsfor baixava cap a dins de la devoció.
cassoleta i ascendia després cap a l’ombra densa e) Oferix a qualsevol conductor un producte que pot
del nas, la projecció del garbuix de pèls impenetra- posar a les rodes i que reduïx molt la possibilitat de
bles, l’esbarzer de les celles arrufades cobrien els punxar i, per tant, de rebentar un pneumàtic.
ulls atents a la brasa de tabac que hi havia dins de f) Gràcies a les negociacions, els carcellers no van
la pipa. necessitar ajuda i van aconseguir sufocar la rebel·-
c) Tot despitralat, amb camisa i camiseta d’esport lió dins de la presó.
blaves, estava gitat damunt d’una post bruta de g) Les immunitats deixaran de ser aplicables quan
greix col·locada en terra mentres apanyava el xas- l’esmentat correu haja entregat al destinatari la vali-
sís o les ballestes del vehicle. sa diplomàtica.
d) Uns allargassats esquinçalls de núvol s’arrapa-
ven a les esquerpes cingleres, i en el silenci desso- TEMA 18
lat d’aquell indret només s’escoltava el gemec del
vent gelat que xiulava en travessar les escletxes de 1.
les roques. a) El dijous passat Dijous passat vam visitar l’ex-
posició de pintura que va organitzar l’Ajuntament de
16. El Verger del Verger. Ens va convidar l’artista, que
a) El que més cridava l’atenció era el vaixell que tenia molt d’interés que vérem l’obra.
acabava de salpar del port, una rèplica del vell galió b) Pròxim dilluns El pròxim dilluns esteu convocats
pirata, que es va afonar al segle XVIII al fons de la a una reunió; a la qual el director com a represen-
badia. tant del centre portarà els documents perquè els
b) La ceràmica o terrissa és el resultat de barrejar ompliu i els envieu a la Conselleria.
argila, aigua, elements minerals i vegetals amb els c) Tots sabem que és pràcticament impossible el
quals s’aconseguix una substància mal·leable. La que que una embarcació de vela tan fràgil suporte
fàbrica també elabora altres productes, com ara els embats del mar.
porcellana, gres i ciments especials per a la cons- d) No hem rebut la carta a la què a què / a la qual
trucció. et referixes. Els teus amics potser encara no l’han
c) En estos moments d’incertesa, girava la seua mira- enviada o és molt possible que s’haja perdut.
da cap a una artista andalusa de figura majestuosa e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un
que pretenia haver dansat davant del tsar Nicolau II. èxit: la ruta, excel·lent, i l’autobús amb el que amb
d) Volia eludir la roda de premsa perquè, després què / amb el qual vam viatjar, molt còmode.
74
f) No em podia imaginar que tot lo que el que / allò 3.
que havia dit poguera portar-ho a terme. a) bidella
g) Els connectors marquen explícitament la distri- b) la fiscal
bució de les idees a lo llarg al llarg del text i fan c) la geneta / l’amazona
evidents les interrelacions entre els paràgrafs i les d) geriatre
frases. e) aprenenta
h) Tots esperàvem que ens contara lo que el que f) zeladora
/ tot allò que va passar en aquella festa, però ens g) detectiva
vam quedar amb les ganes de saber-ho. h) pediatre
i) Després d’escoltar tot el relat vaig pensar que allò i) ajudanta
era lo pitjor el pitjor que li podia haver passat des-
prés de molts anys de treball i d’investigació. TEMES 21 I 22
j) Recorde una nit que havíem anat a ballar a un
club amb una colla d’amics, ens ho estàvem pas- 1.
sant de lo més bé d’allò més bé i, de sobte, a a) El cartell és el mètode adequat per a explicar
Mireia se li va ficar en el cap que havíem d’anar- experiments ja que no estan subjectes a cap límit,
nos-en. i perquè admeten vàries diverses mides, l’ús de
k) Entre uns i altres els uns i els altres no s’ha fet colors, etc.
la faena i hem perdut diners i mercat. b) Es tracta d’un fenomen cultural nou, és a dir,
diferent dels que s’havien donat fins ara. Però, per
TEMA 19 a entendre’l millor, hem de considerar altres unes
altres variables.
1. c) Sempre els confonem, no són els mestres amb
a) poltra els quals vinguérem altre l’altre dia del viatge, sinó
b) espessa uns altres.
c) eixerida d) Ha sigut necessari contractar altre un altre obrer
d) díscoles perquè el que teníem no podia acabar la faena que
e) virtuosa li havíem encomanat.
f) indecisa e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze
g) submissa anys, me la va presentar la pròpia la mateixa alcal-
h) magribina dessa. Ara en té vint i és una estudiant excel·lent i
i) saharià té un futur prometedor.
j) aficionades f) A pesar que els diners generats per la societat
k) burgesa eren suficients perquè aquesta mantinguera una
l) tripla sanejadíssima situació econòmica, fa un any va
m) entusiasta haver-hi un augment de capital que ha produït l’ale-
n) perjura gria entre els comptables de la mateixa d’esta.
o) nímies g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en
p) propinqua aquella reunió de polítics, els companys a qui ell
q) ventríloqua mateixa ell mateix havia afiliat l’any passat.
r) obliqua h) Si ells mateixa mateixos no s’entenen a l’hora de
fer esta proposta, què vols explicar als altres?
2. i) Des de sempre, hi ha festes en què participa tota
a) principiant Gandia tot Gandia. En d’altres, en canvi, la partici-
b) decent pació de la població és molt reduïda.
c) sublim j) L’alcaldessa de Dénia era qui més trellat tenia de
d) rude tot tota la Marina Alta, i probablement la més bona
e) agresta persona, però no era la classe de política que con-
f) limítrofa venia al partit.
g) autodidacte
h) un estrateg 2.
i) vague a) per u: per un
j) ferma b) al cap d’uns mesos: al cap d’uns quants mesos
k) borda c) ahir mateixa: mateix
l) sagaços d) de la mateixa: d’esta / d’aquesta
m) veloços e) cada u: cada un / cadascun
75
f) la mateixa: esta / aquesta 7. Es preocupa molt pels qui no tenen menjar.
g) a cada u: a cada un / a cadascun 8. Este és l’home amb què he vingut.
h) de la mateixa: d’esta / d’aquesta 9. Han portat els llibres, quin tries tu?
i) que tan he somiat: que tant he somiat 10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral
j) quant més: com més de la qual és d’estil barroc.
11. Ho vaig saber des del moment que el vaig vore.
TEMA 23 12. La casa que hem comprat és gran i lluminosa.
13. La dona de qui estàs enamorat.
1. 14. La vam visitar en el seu poble, el qual era molt
que bonic.
1. Els avantatges que té una democràcia són molts. 15. Ma mare, que és una persona molt sensata, no
2. Vull saber el que ha dit. s’acalorava mai.
què 16. Per què ho dius?
1. a. La casa a què em referia és esta. 17. Qui ha vingut?
1. b. S’han trobat una fortuna; amb què compraran 18. Quin forat que has fet!
un vaixell. 19. Quin home!
qui 20. Quina muntanya més bonica!
1. a. Els amics amb qui et veus. 21. Se n’ha anat, que és el que volies.
1. b. Qui no vullga pols que no vaja a l’era. 22. S’han guanyat vint euros; amb què compraran
1. c. El qui vullga vindre, que alce la mà. un llibre.
qual 23. Va ser ella qui va cridar.
1. Van pagar 3.000 pessetes, la qual quantitat van 24. Vos presente la senyora Peris, la qual vos parla-
arreplegar entre tots els amics. rà sobre els problemes d’este camp.
2. a. Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat 25. Quants habitants hi ha a la ciutat?
del meu iaio. 26. Quant t’ha costat?
2. b. Vam anar a una casa el jardí de la qual era 27. Des de quan eixiu junts?
exuberant i frondós. 28. Com has aconseguit això, contant mentires?
29. A on anares?
2. 30. Per on hem de passar?
que
1. Els avantatges que té una democràcia són molts. 4.
2. Vull saber el que ha dit. a) He vist que plou. Que / Quina llàstima, ja no puc
què anar al parc!
1. a. La casa a què em referia és esta. b) Que / Què / Quina pel·lícula has vist?
1. b. S’han trobat una fortuna; amb què compraran c) Que / Què gran és esta casa!
un vaixell. d) Què / Que prompte que ho ha sabut!
qui e) Si tu mateix no t’entens a l’hora de fer esta faena,
1. a. Els amics amb qui et veus. que / què vols explicar als altres?
1. b. Qui no vullga pols que no vaja a l’era. f) L’última convocatòria arribà a la xifra extraordinà-
1. c. El qui vullga vindre, que alce la mà. ria de 4.500 inscripcions, i es van presentar final-
qual ment 2.250 projectes, entre els quals / els que 10
1. Van pagar 3.000 pessetes, la qual quantitat van jurats van atorgar 85 premis i mencions.
arreplegar entre tots els amics. g) Sempre m’ha resultat atractiu aquell país, tan místic,
2. a. Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat tan misteriós, tan contradictori. Un país en el que / en
del meu iaio. el qual / en què es predica la pau i es fa la violència.
2. b. Vam anar a una casa el jardí de la qual era h) No sap si anirà a sopar este dissabte perquè els
exuberant i frondós. amics amb els que / amb els quals / amb qui sol
eixir se n’han anat de viatge.
3. i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al
1. Amb què ho faràs? que / al qual / a què ell havia visitat anys arrere:
2. Conta’m què has fet.
3. Digues-me qui t’ho ha dit. 5.
4. El dia que m’estimes, seré l’home més feliç. a) No hem rebut la carta a la què a la qual / a què
5. El que has de fer és treballar més. Dibuixeu el et referixes. Els teus amics potser encara no l’han
que vulgueu. enviada o és molt possible que s’haja perdut.
6. El qui ho faça callarà. b) El viatge que va organitzar el centre excursionis-
76
ta va ser tot un èxit, i l’autobús amb el que amb el h) que aspiren: què aspiren
qual / amb què vam viatjar era molt còmode. i) en que: en què; què gran error: quin gran error
c) Ernest era qui més trellat tenia de tots nosaltres, j) de la qual: de la que
i probablement el més bona persona, però no era la
classe d’home qui que podia atraure Mireia. TEMA 24
d) L’hostal en el que en el qual / en què / on ens
vam allotjar quan anàrem al teu poble tenia totes les 1.
comoditats que necessitàvem. a) ens la
e) Demà és el seu aniversari i vull regalar-li aquell b) ens el
llibre que vam vore que les tapes les tapes del qual c) -vos-els
eren de color taronja. d) -li’l
f) S’havia acabat el curs i, per tant, llevat d’alguna e) ‘ls-els
ocasió aïllada en la que en la qual / en què mon
pare s’encabotava perquè repassara la lliçó, comen- 2.
çaven les vacacions. a) li’ls
g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en b) -li-ho
aquella competició d’elit, els companys als qui als c) -li’n
quals / a qui ell mateix havia ensenyat a nadar en d) -me’n
el club del poble. e) li n’
h) Han anunciat que en els pròxims mesos estaran
disposats a ampliar el mapa dels espais naturals 3.
pels que pels quals / per què es caracteritza esta a) li les
comarca. b) els ho
i) Anit en la reunió ens van mostrar aquells segells c) els la
extraordinaris pels que pels quals / per què s’inte- d) -los-ho
ressen els col·leccionistes més aficionats. e) ‘ls-la
j) La raó perquè per la qual / per què no t’ho han
dit és perquè han considerat que eres una persona 4.
molt sensible. a) t’ho
k) Amb la denominació de trastorns de la ingesta es b) els ho
fa referència a una sèrie d’alteracions de la conduc- c) -li-ho
ta alimentària entre les que entre les quals desta- d) ‘ls-ho
quem l’anorèxia nerviosa i la bulímia. e) li ho
l) Els camins pels que pels quals / per què / per on
vam anar a la caseta estaven plens de fang. 5.
m) El poble que en el qual / en què / on vaig esti- a) te’n
uejar l’any passat celebrava les festes la primera b) els en
quinzena d’agost. c) s’hi
n) Es tracta d’un fenomen psicocultural nou, és d) te n’
a dir, diferent dels que s’havien donat fins ara. e) m’hi
(Correcta)
o) Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a 6.
vore amb la que ell havia abandonat anys arrere. a) -la-hi
Les amistats a les que a les quals / a qui havia b) l’en
confiat tantes vegades els seus problemes ja no c) me’ls
vivien allí. d) me n’
e) -los-el
6.
a) als que: als quals; se’ls ha: s’ha 7.
b) que al qui: que a qui a) li la
c) el què: el que b) els el
d) en els que: en els quals / en què c) els les
e) en que tant he somiat: que tant he somiat / en la d) la
qual tant he somiat / en què tant he somiat e) els les
f) que hi ha: en què / en el qual
g) no és qui: no és ningú
77
8. 13.
a) li la a) Demana’ls-en unes quantes
b) els els b) Regala-li’n un
c) li la c) Els n’ha demanats uns quants
d) us les d) Vol traure-l’en
e) te la e) Trau-la’n
f) Lleva-les-en
9. g) Trau-la’n
a) les hi h) Ells pensen traure-la’n
b) ens l’ i) Joan, per favor, necessite que me l’en portes
c) els els j) No puc traure-l’en
d) -los-la k) Per fi se n’ha desdit.
e) hi l) Si vols nadar a la piscina, te n’has de fer soci.
10. 14.
a) els els a) Busca’ls-hi
b) -me’l b) Conduïx-l’hi
c) li’ls c) Pot demanar-l’hi
d) -los-les d) T’interessa ingressar-los-hi
e) -los-ho e) Li hi telefonaré demà
f) Ell mateix ens la hi portarà.
11. g) Isabel pot ensenyar-te-l’hi
a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava h) S’hi comporten
cap al fons. En l’entrada es veien restes d’excava- i) A ells, els hi considere
cions anteriors, però més endins no n’hi havia hi j) Joan pot explicar-te-l’hi
havia res. k) Ensenya-l’hi.
b) L’últim dia que els vaig vore estaven buscant des- l) Ara que ha realitzat totes les gestions, s’hi pot
esperadament el seu pare perquè els acompanyara acollir.
a l’advocat i lis els arreglara uns papers. m) Jo em posaré darrere de la moto; tu, posa-t’hi al
c) A més de perdre moltes classes, la malaltia que davant.
tenia Joan li l’ havia obligat a repetir curs i pareixia n) Joan hi està en contra.
que estava dispensat de tota responsabilitat amb les
notes. 15.
d) La Li retreia la seua impaciència, ja que ella a) Posa-n’hi uns quants
només volia obrir el sobre perquè el contingut de la b) Compra-n’hi
nota l’havia inquietada profundament. c) El meu germà vol escriure-n’hi una
e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no d) Pose-li-n’hi
n’hi havia hi havia cap raó per a sentir-se preocu-
pat. Però l’amiga li deia que no estava tot tan clar 16.
com ell creia. a) li afectava: l’afectava
f) Vivia retirat lluny del seu país d’origen i des que el b) el professaven: li professaven
li van confiscar els primers quadros no n’havia tor- c) n’hi havia: hi havia
nat a pintar cap. d) li havia: l’havia
12. TEMES 25, 26, 27 I 28

a) Demà la hi farem
b) Ensenya-m’ho 1.
c) Antònia li la hi portarà a) Està traguent / traient (TRAURE) aigua del pou
d) Vols donar-me’l? tot el matí.
e) Volia menjar-se’l b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) d’esta
f) Se’ls posa manera, no podrem eixir de casa.
g) El gerent va ser molt clar: “demaneu-los-ho” c) No el molestes, que està resolent / resolguent
h) No vol enviar-los-les. (RESOLDRE) un problema difícil.
i) Els resultats indiquen que sí que l’és. d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent
j) Si no véns prompte, no els els podrem fer. (APARÉIXER) tots els secrets.
78
2. f) Han substituït (SUBSTITUIR) els ordinadors de
a) Si continuen apareixent (APARÉIXER) taques l’oficina per uns altres de més potents.
d’humitat, avisarem perquè vinguen.
b) Estàs resolent (RESOLDRE) el problema de 5.
matemàtiques? a) Hem inclòs (INCLOURE) les anotacions en l’in-
c) Aquella obra de teatre era molt divertida: passà- forme.
rem la nit rient (RIURE) sense parar. b) Després de tants anys sense edificar han représ
d) Aneu traient / traent (TRAURE) les creïlles del (REPRENDRE) l’obra.
foc. c) Tants disgusts han malmés (MALMETRE) la
e) Va continuar plovent (PLOURE) tot el dia. salut de Vicent.
f) Diuen que ella està rebent (REBRE) moltes car- d) Tots hem convingut (CONVINDRE) que no ani-
tes de felicitacions. rem a la reunió.
g) Estàs difonent (DIFONDRE) malament la notícia. e) Els científics han descobert (DESCOBRIR) una
h) El congrés encara està debatent (DEBATRE) la fórmula contra l’envelliment.
moció. f) Les seues paraules m’han desplagut
i) No digues res que està resolent (RESOLDRE) un (DESPLAURE) molt.
problema difícil. g) L’actriu estava molt confosa (CONFONDRE)
j) Encara estic traduint (TRADUIR) els documents després de la seua nominació.
que em vas deixar. h) Els testimonis no han comparegut
k) En esta època de l’any és molt estrany que esti- (COMPARÉIXER) i no s’ha pogut resoldre el juí.
guen caient (CAURE) les fulles. i) M’ha promés (PROMETRE) que acabarà l’obra
l) Josep està malalt del renyó i passa el dia bevent de la casa abans de l’estiu.
(BEURE) aigua. j) Ha refet (REFER) la seua vida en una altra ciutat.
m) El vaig vore quan estava traient / traent
(TRAURE) el cotxe del garatge. 6.
n) Quan van arribar, Joan encara estava corrent a) La meua cosina ha viscut (VIURE) cinc anys a
(CÓRRER) pel parc. l’Alcora.
o) Sempre està dient (DIR) coses que mai fa. b) Pasqual sempre ha pertangut / pertanyut
p) Aneu eixint (EIXIR) d’un en un. (PERTÀNYER) a la confraria de l’estalvi.
c) Joan diu que ha imprés (IMPRIMIR) tots els arti-
3. cles.
a) No sé si has entés / entengut (ENTENDRE) bé d) El pres ha sigut absolt (ABSOLDRE).
el que t’he dit. e) Els atletes han merescut (MERÉIXER) guanyar
b) Han retés / retingut (RETINDRE) a tots els esta vegada.
ostatges i negocien una eixida. f) El cuiner ha batut (BATRE) moltes clares d’ou per
c) Què t’han promés / prometut (PROMETRE)? a fer este pastís.
d) El meu amic Sergi, l’han exclòs / excluit g) El secretari ha clos (CLOURE) la sessió i ha con-
(EXCLOURE) de la llista perquè li faltava un docu- vocat els assistents per al pròxim 30 de maig.
ment. h) L’acusada ha sigut absolta (ABSOLDRE).
e) Estic molt confós / confondit (CONFONDRE). i) Mira com ha crescut (CRÉIXER) este xiquet!
f) Diuen que han descobert / descobrit j) Han obert (OBRIR) la porta puntualment.
(DESCOBRIR) un remei contra les malalties infec- k) No ens han cabut (CABRE) els llibres en la llibre-
cioses. ria.
g) Aquella desgràcia el va deixar molt abatit / aba- l) Quan hages mòlt (MOLDRE) el café, guarda’l en
tut (ABATRE). l’armari.
4. 7.
a) La pedra que ha caigut (CAURE) de la teulada a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com
ha trencat la vorera. fas les coses, tens una manera de treballar que no
b) Has espremut (ESPRÉMER) totes les taronges m’agrada.
que he comprat? b) L’entrenador sempre infon / infundix (INFON
c) Han establit / establert (ESTABLIR) una sèrie de DRE) ànims a l’atleta perquè acabe la carrera.
normes per al bon funcionament del sistema. c) Este número remet / remitix (REMETRE) el lec-
d) Els seus pares han cregut (CREURE) convenient tor a la nota que hi ha a peu de pàgina.
que no torne a l’escola. d) És una persona eixuta, que no admitix / admet
e) He temut (TÉMER) que vindria massa prompte (ADMETRE) cap broma.
79
e) Si no l’estrenys / estrenyixes (tu) (ESTRÉNYER) les faltes d’ortografia amb bolígraf negre.
més, el nuc es desfarà de seguida. h) No poden escorcollar la casa perquè no duen
(DUR) l’autorització.
8. i) No trobaràs ningú que faça (FER) la truita de creï-
a) Ella encara intuïx / intueix (INTUIR) ara que la lles com la mare.
gent la confon (CONFONDRE) amb una altra per- j) Nosaltres intuïm (INTUIR) que no ens dius la veri-
sona. tat.
b) Ella tots els dies rep (REBRE) la visita dels seus k) Quan mora (MORIR) el gos, el trobaré a faltar.
amics. l) Qui no es traga (TRAURE) el passe no podrà
c) Jo molc (MOLDRE) el café cada dia perquè entrar a l‘estadi.
m’agrada més acabat de moldre. m) S’ha comprovat que la publicitat que oferix / ofe-
d) El vestit que m’he comprat té la butxaca xicoteta i reix (OFERIR) fantasia guanya en vendes.
la mà no m’hi cap (CABRE). n) Toni, no dus (DUR) els llibres que et vaig dema-
e) Sempre que ve el teu germà, ella perd (PERDRE) nar. Fes el favor de tornar a casa a buscar-los.
la paciència. o) Vull que vosaltres obriu / obrigueu (OBRIR) la
f) Necessite el cotxe perquè visc (VIURE) en el finestra o ens torrarem de calor.
camp.
g) Sempre estàs dient mentires. No dius (DIR) mai 11.
tota la veritat. a) L’any passat tu sempre deies (DIR) que aniries a
h) Qui calla, consent / consentix / consenteix la festa si et convidaven.
(CONSENTIR). b) Tu no abans no treies (TRAURE) mai el cotxe de
l’aparcament.
9. c) L’any passat, sempre que Manuel i Jaume eixien
a) No vull que confongues / confongueu (EIXIR) a caçar abatien (ABATRE) un colom.
(CONFONDRE) els conceptes, el tema és més fàcil d) Recorde quan érem menuts i contínuament inter-
del que pareix. rompíem (INTERROMPRE) el professor en les
b) Per favor, Jaume, no perdes (PERDRE) el rellot- classes.
ge. e) L’acusat addueix / adduïx adduïa / va adduir /
c) Quan ella isca (EIXIR) anirem a berenar. adduí (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no
d) Hem recomanat a la teua neboda que llegisca / era conscient del que feia.
llija (LLEGIR) el llibre, però no vol. f) Tu no trauràs / traus (TRAURE) mai el cotxe de
e) Em preocupa que ella tussa (TOSSIR) tant. l’aparcament.
f) Que jo pressenta (PRESSENTIR) els seus pensa- g) Joan, vés (ANAR) amb compte amb els senyals
ments no vol dir res. de trànsit.
g) Et recomane que reduïsques / reduesques
(REDUIR) de marxa, sempre vas massa ràpida. 12.
h) Trobe molt difícil que et concedisquen a) Es tracta d’un fenomen psicocultural nou, és a dir,
(CONCEDIR) el premi. diferent dels que s’havien donat fins ara. Però, per a
i) És difícil que senta (SENTIR) el telèfon perquè la entendre’l millor, tenim que hem de / s’han de / cal
pobra està més sorda que una rella. considerar unes altres variables.
j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que b) La primera vegada que la vaig vore deuria de
t’inhibisques (INHIBIR) i que no comentes mai res. devia tindre quinze anys; jo anava encara a l’escola
i ella ja anava a l’institut. Sempre havíem viscut en el
10. mateix poble, però no ens havíem trobat mai.
a) Cal que reduïu (REDUIR) els gastos si voleu viat- c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que
jar. tens que has de fer està per acabar.
b) Caldrà que respongueu (vosaltres) d) Els veïns dels meus pares deuen de tindre deuen
(RESPONDRE) tot allò que vos pregunten. tindre molts diners, perquè tenen moltes propietats i
c) El Govern es reunix / reuneix (REUNIR) hui per no paren de viatjar.
evitar la crisi. e) Durant l’última mitja hora els caçadors tenien que
d) El propietari vol que jo òbriga (OBRIR) la botiga havien de prescindir totalment de la paraula, usant
demà a les huit. el gest com a única forma de comunicació.
e) Em desplau (DESPLAURE) la vostra separació. f) Si no véns puntual, és precís és normal que no
f) És un grosser: ofén (OFENDRE) sempre que par- tinguen en compte les teues opinions. No estàs
la. demostrant ser una persona seriosa en el teu treball.
g) Maria sempre corregix / corregeix (CORREGIR) g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que
80
caldria / s’hauria de preparar-lo millor en determi- o) Em posaria molt content si vosaltres creguéreu /
nades assignatures específiques per tal que aprova- creguésseu (CREURE) en mi.
ra sense dificultat. p) L’autor demanava als lectors que es remeteren
h) La porta del balcó estava oberta i es va imaginar (REMETRE’S) a les instruccions.
que l’home devia d’haver devia haver tornat de la q) Si li fas una miqueta de companyia li infondràs /
ciutat. No s’ho va pensar més i va entrar a visitar-lo. infons (INFONDRE) ànims.
i) Sempre que hi ha un homicidi d’estes caracterís- r) Escriu-me (a mi) (ESCRIURE) la teua opinió
tiques, tots els psicòpates de la ciutat se’n declaren sobre el que et diu (DIR) Joana en la carta.
autors; però si vol que acceptem la seua confessió s) Si llegiu / llegíreu (o llegísseu) (vosaltres)
tindrà que haurà de provar els fets. (LLEGIR) tots els dies no tindreu / tindríeu
j) Després de l’esforç i d’estudiar tant deus d’estar (TINDRE) problemes de comprensió.
deus estar molt content del resultat dels exàmens. t) Pot ser que aquell home es dirigisca / es dirigira
k) Marta s’ho ha pres molt malament; jo crec que li (DIRIGIR-SE) cap a la parada de l’autobús.
ho tenies que havies d’haver dit d’una altra manera. u) Si perderes / perdesses (PERDRE) el tren, aniria
l) Podríem tractar de trobar les dades en els ordina- a buscar-te amb el cotxe.
dors de secretaria, però de tota manera el llistat de v) Quan el xiquet cresca (CRÉIXER) ens compra-
la gent que es va examinar l’any passat té que ha rem una casa nova.
d’estar en algun lloc. w) Quan es cusa (COSIR) bé el botó de la camisa ja
m) Jo creia que aquell home devia de ser devia ser li ensenyaré a fer més coses.
representant o venedor d’aparells fotogràfics o de x) Si jo haguera / hagués (HAVER) sabut que era tan
transistors. Qui sap si de perles cultivades... complicat resoldre el problema, no l’hauria plantejat.
n) La introducció d’una tesi doctoral té que tindre y) Vosaltres, per si de cas, no remogueu
ha de tindre unes característiques especials que la (REMOURE) res.
diferencien de les introduccions d’altres texts cientí-
fics. 14.
a) Sempre pensa en pensa d’anar a tots els con-
13. certs del seu grup de música preferit, però no pot
a) Nosaltres li duem / dúiem (DUR) el berenar cada anar-hi mai perquè els fan a l’estranger.
vesprada. b) Potser que li concedisquen Potser li concediran
b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, obeïm / Pot ser que li concedisquen la beca d’estudis uni-
(OBEIR) sense piular. versitaris que tant havia desitjat, encara que li han
c) La mare vol que vos begueu (BEURE) el suc. dit que d’ací a quinze dies li ho notificaran.
d) No òmpligues (OMPLIR) el pitxer fins que ell no c) Van començar les obres al gener, acabant-les i
et done permís. les van acabar al juny tal com havien promés als
e) Els alumnes pretenien (PRETENDRE) aprovar propietaris de l’edifici.
sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien ben difícil. d) D’haver-ho sabut Si ho haguera sabut, hauria
f) Ahir va ser / fou (SER) el primer dia que tu t’ado- solucionat el problema. Entre uns i altres, no s’han
nares / et vas adonar (ADONAR-SE) de la situació. aconseguit tots els objectius prevists i hem perdut
g) Al dia següent de la festa, la ciutat oferia diners.
(OFERIR) un aspecte diferent. e) És l’anomenada realitat virtual, que consistix en
h) Vam arribar tard perquè ens vam confondre / consistix a / consistix de submergir-se en el món
confonguérem (nosaltres) (CONFONDRE) de car- generat per l’ordinador i manipular uns objectes que
retera. només existixen en la memòria.
i) Jo abans vivia (VIURE) al costat de sa casa, però f) El president de l’associació va fer una reunió ahir
no la conec. als socis avisant-los i els va avisar que no disposen
j) A causa d’aquella calor teníem la sensació que de pressupost per a l’any següent.
el temps no transcorria (TRANSCÓRRER) aquell g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes atacaren
estiu. violentament l’enemic, aconseguint i van aconse-
k) Ell va aconseguir que nosaltres l’introduírem guir / i aconseguiren fer-lo recular huit quilòmetres.
(INTRODUIR) en la fàbrica. No obstant això, perderen la guerra.
l) Ja et vaig avisar que no veres / veieres / veies- h) Els vaig dir que no era precís era necessari /
ses (VEURE) estes pel·lícules. calia que m’acompanyaren a la reunió, però ells van
m) Si visqueres (VIURE) com jo et vaig aconsellar insistir i, finalment, van vindre.
no et passaria això. i) No era precís era necessari / calia preguntar res,
n) No m’agradaria que tu o els teus amics véreu / ara tenia la certesa que ja no estava sol, que no
veiéreu / veiésseu (VEURE) aquell espectacle. estaria sol fins al final.
81
j) Enguany esperem tindre més sort i eixir de viatge. r) fregiu, afegiu
L’any passat no vam poder viatjar. Quan ho teníem s) tus
tot preparat, el meu fill es va caure va caure de la t) vingueu
moto i es va trencar un braç. u) infonguen
k) He escrit una redacció explicant que explica / on v) rigues
explique les característiques més importants dels w) temes
monuments funeraris corresponents als faraons de
la IV dinastia de l’Antic Egipte. 17.
l) Serien Devien ser les onze de la nit quan vam a) mol / molia
pujar al terrat, tots estàvem emocionats i expectants. b) ols
Vam vore passar el cometa Halley. c) es fon / es fonia / es fondrà
m) L’objectiu de la pel·lícula és el fer fer passar una d) bullen
estona agradable als espectadors. e) cou / coïa
f) nasca
15. g) confongues
a) escomés / escomès h) traduïsca
b) permés / permès i) reculla, adeqües
c) discorregut j) reduïen / reduïxen / redueixen / reduiran / es redu-
d) distret ïx / es redueix
e) contret k) ha sotmés / sotmeté / va sotmetre / sotmetrà /
f) irromput sotmet
g) corromput l) begueu
h) fos m) movem
i) confós n) cresca
j) refós o) substituïu
k) conclòs p) adorma
l) complagut q) beveu, vulgueu / vullgueu
m) rist / rigut r) poguera
n) somrist / somrigut
o) resolt 18.
p) espremut a) coïa
q) ajagut b) assistírem / vam assistir, acollia / va acollir
r) constret c) argüírem / vam argüir, arribàrem / vam arribar
s) malvenut d) manteníeu
t) torçut, movent e) produí / va produir / produïa
u) devent f) dieu, déieu / dèieu
v) duent g) féiem / fèiem
h) concloïa / havia conclòs / conclouria
16.
a) Incloeu 19.
b) cull a) va acabar per cedir: al final va cedir / va acabar
c) desmentisca cedint
d) torç b) establix: establixen, recórrer: recórrer contra
e) adeqüem c) D’haver-ho sabut: Si ho haguera sabut / Si ho
f) argüisc hagués sabut
g) païsc / paesc d) coneix
h) mereixeu e) està anant
i) obeïxen / obeeixen f) potser vindrà
j) teixix / teixeix / tix g) ha instat els professors
k) contribuïu h) és necessari
l) rep, atén i) si ho haguera sabut / si ho hagués sabut
m) reïx / reeixia j) Has de donar
n) acull / acollirà / acollia k) Se suposava
o) tusses l) estic sospitant / sospite
p) escup m) cal / és necessari
q) ressent n) No hauria
82
o) si haguera sabut / si hagués sabut d) mal malament
p) posar fi a / solucionar els / solucionar e) com a com
q) És necessari / Cal / S’ha de / S’haurà de / Hem de f) només
/ Haurem de g) poc a poc a poc a poc
r) és necessari / cal / s’han de / hem de / haurem de h) suau i lentament suaument i lentament / suau-
s) estic cobrant / cobre ment i lenta
t) calia / era necessari / s’havia de i) com com a
u) No és estrany, insten
v) aconseguir el / apoderar-se del 5.
a) a l’hora alhora.
TEMES 29, 30 I 31 b) mal malament
c) a pressa de pressa
1. d) tan tant
malament e) molt mal molt malament
adv. No gens bé. S’ha comportat molt malament f) tan tant
amb mi. g) com a com
com h) pot ser dubta potser dubta
a. adv. De la mateixa manera que. Continuaren tan
amics com sempre. Les preposicions
b. com a En qualitat de. Va parlar com a president
de l’entitat. 1.
c. com a En concepte de. Dóna-li mil pessetes com a
a paga i senyal. 1. Intenta sobreposar-se a la tristesa.
tot 2. Va fer un regal a la seua neboda.
a. adv. [concorda generalment amb l’adjectiu que 3. a Jo et mirava a tu.
modifica] Completament. El vaig trobar tot feliç. 3. b Perdoneu-vos els uns als altres.
b. adv. [invariable davant d’un gerundi] Mentres. El 4. Al tocar les dotze campanades, s’encetarà el nou
va cridar, tot esperant que li contestara. any.
corrents 5. Es va encabotar a vindre.
adv. Molt de pressa. Anem corrents, que es fa tard. 6. a. Sobre això, no tinc res a dir.
6. b Amb el teu germà no hi ha res a fer: sempre fa
2. el que li dóna la gana.
a) El negoci va malament, estem arruïnats. en
b) Ens va rebre com a alcalde. 1. De hui en una setmana.
c) Estava tota trencada. 2. En ser les sis, anirem a comprar.
d) Tot m’ix malament: tinc mala sort
e) Va fer com si no l’haguera vist. 2.
f) Vine corrents, que van a tancar ja. a) Anirem amb tren fins a Xàtiva. (fins 1.a)
b) Fins demà! (fins 1.c)
3. c) Fins i tot ballàrem. (2.b)
a) Arreplega les coses, mentrestant acabaré de d) Hi eren tots, fins els més menuts. (2.a)
vestir-me. e) No es pot votar fins que no s’han complit els
b) Des de quan eixiu junts? díhuit. (1.d)
c) El teatre es troba dos carrers més avall: s’ha de f) No ho podré fer fins a la setmana que ve. (fins 1.b)
baixar, per tant. g) Treballe fins al mes de juliol.
d) Ens vam enfilar costera amunt.
e) Hi eren tots, fins els més menuts. 3.
f) No trobaren el lladre enlloc. a) A les huit ix un tren per a Madrid. (4.c)
g) Potser vindrà demà: però no ho puc assegurar. b) Em castiguen, però no sé per quines faltes. (2.a)
h) No fiques el sucre tan endins que em costa tro- c) És molt alt per l’edat que té. (3)
bar-lo. d) Havia vingut per saludar-la. (2.b)
e) Hi ha una carta per al teu germà. (4.a)
4. f) No servix per al que dieu. (4.b)
a) tant tan g) Pel gener fa més fred que pel desembre. (1)
b) ademés a més h) Vam anar a Girona per vore el nostre germà. (2.b)
c) com com a
83
4. 3.
a) en què que a) el per què perquè
b) de què que b) conforme a mesura que
c) des de que des que, fins l’arribada fins a l’arri- c) si no sinó
bada d) De no haver Si no haguera sigut
d) al el jutge e) A pesar de què A pesar que
e) en a fer f) doncs ja que / perquè
f) de què que si volem g) per a què perquè
g) en a arribar h) En tant que Mentre que
h) transporten als els esquiadors, fins els punts fins i) En quant / Quan
als punts
i) en exposar a exposar Activitats d’aprofundiament
5. 1.
a) per la a la / de nit a) treballar dur treballar de valent
b) als els nostres cosins b) poc a poc a poc a poc; per suposat per des-
c) en a / de submergir-se comptat / no cal dir
d) en a enviar-li c) A dures penes Amb prou faenes / Amb penes i
e) de que que treballs / A males penes / Amb prou feines
f) desde que des que li van confiscar els quadros d) a dures penes amb prou feines / amb penes i
g) al el seu gendre treballs / a males penes / amb prou faenes; que
h) en a / de tan he somiat que tant he somiat
i) pensa en anar pensa d’anar e) front al davant del
f) jo de tu jo que tu / si jo fóra tu
6. g) per què perquè, ja que
a) il·lusionats en amb esta iniciativa. h) per la matinada de la matinada
b) plourà en a València i) sin embargo a pesar d’això, tanmateix
c) podia atraure a Mireia podia atraure Mireia
d) no hi ha constància de què que esta civilització 2.
e) fins a que fins que els vaig cridar l’atenció a) potser vinga potser vindrà / pot ser que vinga;
f) que no estaria sol fins el fins al final. sempre i quan sempre que; en una amb una
g) fins arribar fins a arribar a l’estiu b) A dures penes Amb penes i treballs / Amb prou
h) per per a assabentar-nos faenes / Amb prou feines; abans de què abans
que
Les conjuncions c) Després que Una vegada; des del quinze de juliol
al des del quinze de juliol fins al / del quinze de
1. juliol al
a) per què perquè d) en el amb el; degut a per culpa de / a causa de;
b) per a que perquè d’haver-ho sabut si ho haguera sabut
c) per què perquè e) conforme a mesura que
d) si no sinó f) per què perquè / ja que
e) sinó si no g) per què perquè / ja que
f) si no sinó h) De ser així Si és així; en a / de
g) per què perquè i) Abans de que Abans que
h) si no sinó
3.
2. a) per la per a la; d’haver sabut si haguera sabut /
a) va naufragar degut a a causa de / per culpa de si hagués sabut
la tempestat b) conforme a mesura que
b) no és hui si no sinó demà c) Des de què Des que
c) per a què perquè d) Quant a Pel que fa a
d) Conforme A mesura que creixíem e) Només posar-se Quan es van posar / Tot seguit
e) mentres que mentres que es van posar
f) si no sinó f) en molta amb molta
g) sinó si no g) per a què perquè
h) conforme a mesura que h) com a com
84
EXPRESSIONS DE REPÀS (Grau televisió en la seua totalitat. És a dir, com a telees-
pectadors hem d’exigir-hi un poc més de qualitat,
Superior) ja que si fem una comparació dels informatius
d’un mateix dia, però de diferents cadenes, podem
1. observar-hi les diferències que hi ha en el tracta-
L’anunci de l’agència ho indicava ben clar: els viat- ment d’una notícia.
ges d’anada i de tornada durarien una setmana,
l’estada, un mes. Ens havien promés un viatge 3.
especial i la veritat és que ho era. Resultava un Sóc aficionat al bàsquet, sóc aficionat al teatre, sóc
poc llarg, però tot era qüestió d’acostumar-s’hi. A aficionat... Quantes vegades hem sentit estes parau-
mesura que anàvem arribant a la nostra destina- les? Tots tenim alguna afició, a tots ens agrada
ció, ens adonàvem que estàvem fent l’excursió fer alguna cosa a més de treballar. Fins i tot hi ha
més extraordinària de la nostra vida. Estàvem sor- qui té com a afició treballar. L’afició és la inclinació
presos, encantats, i no ens acabàvem de creure a una activitat. També diem que fem les coses per
que, al remat, després de tants anys, havíem rea- afició quan les realitzem d’una manera no profes-
litzat el somni que molts desitgen, però que tots no sional, és a dir, col·laborem en un club esportista
poden aconseguir. El viatge d’anada va ser bastant per afició, sense traure’n un benefici econòmic.
agradable, la circulació era fluida i no hi havia Ara bé, algunes aficions, per les característiques
embossaments. A més a més, el paisatge era dife- pròpies de l’activitat o pel nostre caràcter, poden
rent del que estàvem acostumats; que bonica es absorbir més temps del que podria semblar rao-
veia la Terra des d’ací dalt!; no oblidarem mai aque- nable i passen de ser un entreteniment a acaparar
lla imatge. Quan ja s’acostava el final del viatge, la una part massa important del nostre temps. Una
tensió augmentava i tots estàvem cada vegada més persona molt aficionada a la jardineria, quan es
nerviosos, ja que era la primera vegada que féiem compra una casa amb jardí propi, planta moltes
un viatge tan diferent del de tots els anys; quan la plantes perquè li agrada dedicar-s’hi. El proble-
teníem ben prop tot fou esclat d’alegria; com més ma és quan esta activitat absorbix tot el temps lliure
ens hi acostàvem més entusiasmats estàvem; era que tenim al dia i fins i tot el del cap de setmana, de
preciosa. Quin viatge més fascinant! No podré manera que no es poden fer altres coses perquè
oblidar mai la primera vegada que vaig anar a la s’està tallant brossa al jardí... En estos casos es
Lluna. pot passar de ser un aficionat a ser un esclau d’una
activitat que, en principi, era agradable i entretingu-
2. da. Per tant, les aficions són molt bones i enriqui-
La publicitat en els mitjans de comunicació és un dores per a la nostra vida, però s’ha d’intentar que
tema que sempre ens ha cridat l’atenció i, hui en no manen aquelles de nosaltres sinó nosaltres
dia, ens preocupa. Quan parlem de publicitat sem- d’aquelles, de manera que l’entreteniment no passe
pre analitzem els anuncis, els espots. Podem a ser una esclavitud.
dir quant als anuncis que cada vegada exercixen
una influència més poderosa sobre l’univers dels
adolescents: els xics i les xiques copien l’estil, imi-
ten la manera de vestir, de parlar, el vocabulari dels
personatges que apareixen en els espots... Fa uns
quants anys el cine condicionava els gustos i les
idees de la joventut. Actualment, la publicitat televi-
siva pren el protagonisme. Els anuncis presenten
mons paradisíacs, imatges suggeridores, atracti-
ves, amb un gran dinamisme, que es realitzen amb
molta qualitat tècnica, utilitzant-hi cada vegada
mitjans més sofisticats. Sovint ens plantegem si
els més jóvens són capaços o no d’interpretar els
missatges publicitaris. És evident que poden des-
cobrir fàcilment quin producte ven qualsevol anun-
ci, però no està tan clar que sàpien llegir què es
diu entre línies i quins valors es venen al mateix
temps. El perill de cada anunci no rau en l’oferta de
consum que proposa, sinó en el missatge subli-
minar que s’hi amaga. També podem analitzar la
85

Uadern de Repàs I D'Aprofundiment: Urs Pràctic de Valencià G

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Uadern de Repàs I D'Aprofundiment: Urs Pràctic de Valencià G

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

QUADERN DE REPÀS I D’APROFUNDIMENT

CURS PRÀCTIC DE VALENCIÀ

Josep Vicent Mas Estela

EXPRESSIONS DE REPÀS (GRAU MITJÀ).................................................................................................. 4

LÈXIC: VERBS DERIVATS D’ALTRES PARAULES.......................................................................................... 7

TEMES 14, 15 I 16............................................................................................................................. 11

TEMES 25, 26, 27 I 28....................................................................................................................... 41

TEMES 29, 30 I 31............................................................................................................................. 53

EXPRESSIONS DE REPÀS (GRAU SUPERIOR)........................................................................................... 66

1) Prendre mides _________________________

a degolla a gallet a la lluna de València a l’aguait

El mestre va repetir l’explicació, però ella encara estava en Babia.

2. Emparelleu les expressions equivalents de cada columna.

a) [hablar] a tontas y a locas ___ a lladres i serenos

(Pagar) la festa el pato

a) passar per la pedra o introduir-se en un lloc o obligar a fer una cosa

dentista, homicida, amable, pilotaire...

café, francés, sorprén...; paréixer, véncer; atényer; tréiem, féieu...

b. S’han d’accentuar també amb accent agut algunes paraules:

estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora; fórem, fóreu...

açò, això, allò; debò, ressò; conclòs, exclòs, inclòs...

d. Algunes partícules gramaticals i altres mots:

què, perquè; però; arròs, espòs, terròs...

e. En mots que han de dur accent gràfic:

conduíem, Lluís, país...

f. En l’acabament dels infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals:

agrair, agraint, agrairé, agrairia; traduir, traduint, traduiré, traduiria...

h. Els mots derivats que comencen amb prefixos:

coincidència, neoimpresssionisme, reunió...

arcaic, esferoide, heroic...

esferoïdal, arcaïtzar, heroïcitat...

b. Hi ha uns mots que es formen amb les terminacions -ança i -ença:

cartutx: cartutxera; capritx: encapritxar... [Però bateig: batejar, roig: roja...]

e. S’escriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans:

enfonsar, endinsar, transacció, transigir, transistor, transitable...

h. Excepcionalment, s’escriu v darrere de m en alguns mots:

centumvir, circumval·lació, circumveí, circumvolució, duumvir, septemvir, tramvia, triumvir...

arítmia, antiràbic, autoretrat...

2. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio d’Ucraina.

3. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

4. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

a) L’accident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir despres li va

5. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten.

a) La ga__a de colors d’este aquare__ista és exce__ent.

a) L’orques___a va interpretar aquella si___fonia de gran belle___a i espectacular ___rmonia.

El berenar estava molt bo.

Van confessar l’un i l’altre.

Supressió de l’article definit

Ø Viure és una tasca apassionant.

b. Davant la conjunció que:

M’encanta Ø que em dones bones notícies.

I entre una preposició i el relatiu què:

El vehicle amb Ø què vas és bonic.

Els dies de la setmana

Ø Diumenge anirem al cinema.

El pròxim diumenge anirem al cinema.

c. Ara bé, se suprimeix l’article si l’adjectiu va posposat al dia de la setmana:

Diumenge que ve anirem al cinema.

d. S’usa l’article acompanyant els dies de la setmana si s’usen com a substantius:

El dilluns és un dia tant bo com un altre.

Els dimecres solc anar al cinema.

Li agrada més el (*lo) dolç que el salat.

a) La gaa de colors d’este aquareista és exce__ent.

a) L’orques_a va interpretar aquella si_fonia de gran belle_a i espectacular _rmonia.

e) Aquell home és un virtuós del piano. 

j) Els aficionats a les palmeres s’han constituït en una associació. 

n) El testimoni principal era un perjur reincident. 

i) Pere té una idea vaga sobre la situació que tenim a casa. 

d) Hem de portar el pare a la consulta de la geriatra perquè li faça un reconeixement. 