Manual Llatí Sencer 2019-2020

Índex
I. Gramàtica 5
1. El llatí: una llengua flexiva 5
2. Els casos 5
3. Les declinacions 5
4. Els adjectius 14
a) Els adjectius de tres terminacions 14
b) Els adjectius de dues terminacions 14
4.1 El graus de l’adjectiu 15
a) El comparatiu de superioritat 15
b) El superlatiu 15
5. Els pronoms 18
5.1. Personals 18
5.2. Possessius 18
5.3. Demostratius 18
5.4. Anafòrics i emfàtics 19
6. El verb 21
6.1. L’enunciat del verb 21
6.2. Les arrels 21
6.3. Els temps verbals de la veu activa 22
6.4. Els temps verbals de la veu passiva 22
7. Textos per traduir 23
8. Les oracions subordinades en llatí 33
9. L’infinitiu 33
a) La morfologia de l’infinitiu 33
b) La sintaxi de l’infinitiu 34
10. El pronom relatiu 39
a) La morfologia del pronom relatiu 39
b) La sintaxi de les oracions de relatiu 39
11. El participi 43
a) Morfologia i sintaxi del participi 43
b) Construccions de participi 43
12. Les construccions amb cum 51
13. Les construccions amb ut 57
II. La història de la llengua 61
1. L’Indoeuropeu 61
2. Les etapes d’evolució de la llengua llatina 63
3. Les llengües romàniques 63
III. La història de Roma 65
1. Els orígens mitològics 65
1.1. El mite d’Eneas 65
1.2. Ròmul i Rem 66
1.3. El rapte de les Sabines 67
2. La Monarquia (753 aC-509 aC) 67
2.1. Els orígens de Roma segons l’arqueologia 67
2.2. Els 7 reis de Roma 68
3. La República (509 aC-27 aC) 69
3.1. Les conquestes militars 69
3.1.1. Les guerres púniques 69
3.1.2. La conquesta d’Hispània 72
72
3.1.3. La conquesta de Grècia (215-146 aC) 72
3.2. Els òrgans polítics de la República 73
3.3. La crisi política del segle I aC 74
3.3.1. La dictadura de Sula (82 aC-78 aC) 74
3.3.2. La rebel·lió d’Espartac (73 aC-71 aC) 74
3.3.3. La conspiració de Catilina (63 aC) 74
3.3.4. El primer triumvirat (60 aC-53 aC) 75
3.3.5. La dictadura de Juli Cèsar (49 aC-44 aC) 76
2
3.3.6. El segon triumvirat (43 aC-31 aC) 76
4. L’Imperi (27 aC-476 dC) 77
4.1. El principat d’August (27 aC-14 dC) 77
4.2. La dinastia Iulio-Clàudia (14 dC-68 dC) 78
4.3. La dinastia Flàvia (69 dC-96 dC) 79
4.4. La dinastia dels Antonins (96 dC-192 dC) 80
4.5. Els segles III-IV dC 81
4.6. La caiguda de l’imperi (476 dC) 82
4.7. Procés d’aculturació 83
IV. Els elements de la vida quotidiana 84
1. El naixement 84
2. La gens, la família i els noms 84
3. L’educació 85
4. El matrimoni 85
5. La mort 86
6. El còmput del temps 86
V. La religió romana 87
1. El culte privat 87
2. El culte públic 87
3. Els col·legis sacerdotals 88
3.1. Els àugurs 88
3.2. Els harúspexs 88
3.3. Les vestals 89
VI. Llatinismes 90
VII. Urbanisme i construccions públiques 92
1. La planificació urbana 92
2. Tipus de cases 93
3. Els temples 95
4. Els edificis dels espectacles públics 96
4.2 El teatre 96
4.3 El circ 97
4.4 L’amfiteatre 97
5. Les termes 98
VIII. Patrimoni cultural 99
1. Les calçades i les vies 99
2. Els aqüeductes 99
3. Els ponts 100
4. Monuments que cal conèixer 100
IX. Literatura 101
1. El concepte de literatura 101
2. La influència grega en la literatura 101
3. El teatre 101
3.1. Plaute 103
3.2. Terenci 104
4. Ciceró i l’oratòria 105
5. La literatura d’època d’August 106
5.1. Virgili i l’èpica 107
5.2. Horaci i la lírica 109
5.3. Tit Livi i la historiografia 111
5.4. Ovidi i l’elegia 112
112
Eix cronològic de la història i la literatura llatines 117
X. Textos de selectivitat 118
XI.Taules de declinacions 158
XII. Resum de gramàtica 160
3
4
I. Gramàtica
1. El llatí: una llengua flexiva

Totes les llengües romàniques solen expressar, per posició a la frase i per mitjà de les preposicions, les
funcions gramaticals que fan els diversos elements que formen part de l’oració. Per norma general, ens
expressem en l’ordre següent:
Subjecte + verb + CD/Atribut + CI + CC

En canvi, el llatí és una llengua flexiva, és a dir, expressa les funcions sintàctiques canviant les terminacions
de les paraules. La importància no recau en la posició a l’oració sinó en la terminació de la mateixa paraula.
Així, per exemple, si una paraula fa de subjecte, tindrà una determinada terminació; si és complement
directe, en tindrà una altra, etc.
2. Els casos
S’anomena cas cada una de les diverses formes que tenen els substantius, els adjectius i els pronoms segons
quina sigui la seva funció sintàctica. Hi ha sis casos:
Cas Funció
Nominatiu Subjecte, Atribut i Complement Predicatiu
Vocatiu Interpel·lació/Vocatiu
Acusatiu CD
Genitiu CN
+ preposició = CC
Datiu CI
Ablatiu CC
3. Les declinacions
a) La primera declinació (-a-ae)
Femení Exemple
Singular Plural Singular Plural
Nominatiu -a -ae Ros-a Ros-ae
Vocatiu -a -ae Ros-a Ros-ae
Acusatiu -am -as Ros-am Ros-as
Genitiu -ae -arum Ros-ae Ros-arum
Datiu -ae -is Ros-ae Ros-is
Ablatiu -a -is Ros-a Ros-is
5
Sabrem que una paraula és de la primera declinació quan el seu enunciat sigui a-ae. Per exemple: puella-ae
f. Les paraules de la primera declinació són majoritàriament femenines. Tanmateix, trobem algunes
excepcions. Són paraules de la primera declinació masculines aquelles que fan referència a arbres i a oficis
(Per exemple: nauta-ae m., “mariner”).
b) La segona declinació (-us-i m. // -um-i n.)

A la segona declinació, trobem dos tipus de paraules: les masculines, que s’enuncien –us-i, i les neutres, que
s’enuncien –um-i.
 La segona declinació masculina (-us-i m.)

Sabrem que una paraula és de la segona declinació masculina quan el seu enunciat sigui –us-i. Per
exemple: amicus-i m.
Masculí Exemple
Nominatiu -us -i Amic-us Amic-i
Vocatiu -e -i Amic-e Amic-i
Acusatiu -um -os Amic-um Amic-os
Genitiu -i -orum Amic-i Amic-orum
Datiu -o -is Amic-o Amic-is
Ablatiu -o -is Amic-o Amic-is
 La segona declinació neutra (-um-i n.)

Sabrem que una paraula és de la segona declinació neutra quan el seu enunciat sigui –um-i. Per exemple:
templum-i n.
Neutre Exemple
Nominatiu -um -a Templ-um Templ-a
Vocatiu -um -a Templ-um Templ-a
Acusatiu -um -a Templ-um Templ-a
Genitiu -i -orum Templ-i Templ-orum
Datiu -o -is Templ-o Templ-is
Ablatiu -o -is Templ-o Templ-is
c) La tercera declinació (GENITIU -IS)

La tercera declinació llatina és la que presenta més irregularitats. Sempre la identificarem perquè el seu
genitiu acaba en –is. Les paraules de la tercera declinació s’agrupen en dos grans grups: els temes en
consonant o paraules imparisil·làbiques i els temes en vocal o paraules parisil·làbiques.
6
 La tercera consonàntica o imparisil·làbica (?-is m. // ?-is n.)
Diem que una paraula és de la tercera consonàntica o imparisil·làbica quan el nombre de síl·labes del
nominatiu i del genitiu és diferent. Per exemple: homo-hominis m. (2 síl·labes-3 síl·labes).
Les paraules s’agrupen en masculines/femenines i en neutres. En el moment de declinar una paraula de la
tercera, haurem de tenir present que existeix una barrera infranquejable. Allà on hi hagi un símbol
d’interrogant posarem tal qual la primera forma de l’enunciat. Traspassada la barrera, col·locarem l’arrel del
genitiu sense –is més les desinències.
Masculí i femení Exemple

Homo-hominis m.
Nominatiu -? -es Homo Homin-es
Vocatiu -? -es Homo Homin-es
Acusatiu -em -es Homin-em Homin-es
Genitiu -is -um Homin-is Homin-um
Datiu -i -ibus Homin-i Homin-ibus
Ablatiu -e -ibus Homin-e Homin-ibus
Neutre Exemple
Honos-honoris n.
Nominatiu -? -a Honos Honor-a
Vocatiu -? -a Honos Honor-a
Acusatiu -? -a Honos Honor-a
Genitiu -is -um Honor-is Honor-um
Datiu -i -ibus Honor-i Honor- ibus
Ablatiu -e -ibus Honor-e Honor-ibus
 La tercera vocàlica o parisil·làbica (is-is m. // e-is n.)

Diem que una paraula és de la tercera vocàlica o parisil·làbica quan el nombre de síl·labes del nominatiu i
del genitiu és idèntic. Per exemple: civis-civis m. (2 síl·labes-2 síl·labes). Les paraules s’agrupen en
masculines/femenines i en neutres.
Masculí i femení Exemple

Civis-is m.
Nominatiu -is -es Civ-is Civ-es
Vocatiu -is -es Civ-is Civ-es
Acusatiu -em -es Civ-em Civ-es
Genitiu -is -ium Civ-is Civ-ium
Datiu -i -ibus Civ-i Civ-ibus
Ablatiu -e -ibus Civ-e Civ-is
7
Neutre Exemple
Mare-is n.
Nominatiu -e -ia Mar-e Mar-ia
Vocatiu -e -ia Mar-e Mar-ia
Acusatiu -e -ia Mar-e Mar-ia
Genitiu -is -ium Mar-is Mar-ium
Datiu -i -ibus Mar-i Mar-ibus
Ablatiu -i -ibus Mar-i Mar-ibus
d) La quarta declinació (-us-us m.// -u-us n.)

Dintre de la quarta declinació, trobem dos tipus de paraules: les masculines, que s’enuncien –us-us, i les
neutres, que s’enuncien –u -us.
La manera més simple de declinar una paraula de la quarta és:

 Copiar la taula de la 3a vocàlica (la masculina per als masculins i la neutra per als neutres).
 Canviar totes les vocals inicials per una u. Per exemple: is>us, em> um
 Recordar que el datiu singular serà ui.
 La quarta declinació masculina (-us-us m.)

Masculí Exemple
Nominatiu -us -us Senat-us Senat-us
Vocatiu -us -us Senat-us Senat-us
Acusatiu -um -us Senat-um Senat-us
Genitiu -us -uum Senat-us Senat-uum
Datiu -ui -ibus Senat-ui Senat-ibus
Ablatiu -u -ibus Senat-u Senat-ibus
 La quarta declinació neutra (-u-us n.)

Neutre Exemple
Nominatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Vocatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Acusatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Genitiu -us -uum Corn-us Corn-uum
Datiu -ui -ibus Corn-ui Corn-ibus
Ablatiu -u -ibus Corn-u Corn-ibus
8
e) La cinquena declinació (-es-ei f.)
Femení Exemple
Nominatiu -es -es Di-es Di-es
Vocatiu -es -es Di-es Di-es
Acusatiu -em -es Di-em Di-es
Genitiu -ei -erum Di-ei Di-erum
Datiu -ei -ebus Di-ei Di-ebus
Ablatiu -e -ebus Di-e Di-ebus
La manera més simple de declinar una paraula de la cinquena és:

 Copiar la taula de la 4a (la masculina).
 Canviar totes les vocals inicials per una e. Per exemple: us>es, um> em, ui>ei
 Recordar que els genitius són -ei i -erum.
Exercici 1: Identifica la declinació de les paraules següents i declina-les en singular i en plural:

aestus-us m., ager-agri m., barba-ae f., caelum-i m., civis-is f., civitas-civitatis f., cultus-us m.,
lacrima-ae f., verbum-i n., urbs-urbis f., dux-ducism., dies-ei f.
Exercici 2: Analitza i tradueix les oracions següents amb paraules de la primera declinació:
1. Erant piratae in insula
2. Poeta uia Appia ambulabat
3. Minorica parua et pulchra insula est
4. Columbarum pennae saepe albae et nigrae sunt
5. Troia in Asia erat, sed Sparta in Europa
Exercici 3: Analitza i tradueix les oracions següents amb paraules de la primera declinació i de la segona
declinació:
1. Puer magistris libros portat
2. Servi domini lupos vulnerat gladiis
3. Aeneas filium amat et graecos non timet
4. Graeci troianos superant et Troiam delent
9
5. Domine, cur ibi templum aedificas?
6. Populus romanus multis victoriis clarus est
7. Vergilius oppidi incolis fabulam narrat
8. Arma virumque cano
9. Aquae, lignorum, frumenti inopia conloquium petunt
10. Medicus aegrotam puellam monuit
11. Pericula belli non parua erant
12. Studiosi discipuli libros amant
13. Serui hortos irrigant
14. Oculi uirorum stellas caeli spectabant
15. Serui carros in uillam ducebant
16. Clarus magister longam epistulam scribebat
17. In Marci stabulum lupus uenit et capras necat
18. Amici Claudiae in bibliotheca magnos Marci libros habebant
19. Pueri semper cum amicis ad Iuliae uillam ueniunt
20. In libris poetae Vergilii docta uerba inueniebas
21. Verba volant, scripta manent
Exercici 4: Analitza i tradueix les oracions següents. Vigila! Moltes són de la tercera declinació:
1. Magnarum arborum umbra uiatoribus solatium praebet
2. Caesar Gallias militibus et armis oppugnat
10
3. Viris et mulieribus libertas maximum est bonum
4. Dux centurionibus auream coronam dat
5. Milites Caesarem imperatorem laudabant
6. In proeliis milites gladiis pugnauerunt
7. Senatus auctoritatem legibus populi Romani praebebat
8. Labore fortunam auget agricola
9. Tribuni plebis leges populi confirmauerunt
10. In principio non consules, sed reges fuerunt
11. Filia gladiatoris magna tristitia patrem in circo uidebat
12. Filius senatoris pupam sororis non inuenit
13. In magistri schola libros scriptorum Romanorum leges et uerba bona disces
14. Diuitiae saepe consulibus, regibus et magnis uiris ruinam praebent
15. Auaritia libertatem et bonitatem necat
16. Consules libertatem et pacem defendunt
17. Humanae societatis uincula sunt amor et amicitia
18. Virtutem imperatoris laudamus
19. Victoria fuit populi salus
20. Principibus populi Caesar uera respondit
21. Ex tribus legionibus unam in Africam misit, alteram cum Hasdrubale fratre in Hispania reliquit, tertiam in
Italiam secum duxit
22. Vergilius poeta agricolas saepe laudat, eorumque uitam in carminibus suis canit
11
Exercici 5: Analitza i tradueix el text següent:
El rapte de les Sabines

Romanum imperium a Romulo incipit. Romulus per multos annos inter romanos solus regnat. Populus autem
feminas non habebat. Itaque Romulus legatos circa vicinos populos mittit nam cum Sabinis amicitiam
cupiebat. Nusquam Romæ legatos audiebant. Tum Romulus ad spectaculum ludorum Sabinos invitat atque
feminas rapit. Propter iniuriam Sabini cum romanis bellum committunt. Tunc sabinæ feminæ in proelium
irruunt et inter tela a romanis amicitiam rogant his verbis: "sine vobis viduæ vivemus". Tum Romulus et Titus
Tatius regnum consociant.
Dèdal i Icar
Daedalus, vir magni ingenii, in insula Creta exsulabat. Ibi Cretae tyrannus Daedalo hospitium praebebat,
atque Daedalus magnum labyrinthum tyranno aedificabat. Sed postea tyrannus Daedalum cum filio in
labyrintho incluebat. Tunc Daedalus alas pinnis et cera faciebat et umeris aptabat. Deinde cum filio evolabat.
Puer alas in caelo agitabat, sed alarum cera liquiescebat et miser puer in undas cadebat. Interea Daedalus in
Italiam veniebat et in pulchro templo alas deis dedicabat.

Els ciclops de Sicília
Cælum Siciliæ raro nubes et imbres foedant. Pulchrae messes campos ornant; sed mons Ætna eructat
æternos ignes et multi clades ab monte civibus vicinarum urbium causantur. Montes et valles Siciliæ sunt
12
antiqua sedis Cyclopum. Cyclopes unum oculum in fronte habent. In litore maris magnis retibus sine lintribus
captant pisces, et multos ovium greges habent. Poetæ narrant ut Neptunus cyclopum pater est. Cyclopes
altaria Neptuni sanguine multarum ovium rigant et cæde hostium foedant. Famem sedant lacte ovium et
carne non solum piscium, sed etiam hostium.
Exercici 8: Analitza i tradueix les oracions següents amb paraules de la 4a i de la 5a declinació:

1. Currus gallorum exercitibus romanis perniciosi sunt
2. Dextrum cornu rivus muniebat
3. Facies pulchra forsan non est indicium integri animi
4. In dextro cornu exercitus dux equitatum collocavit
5. Veri amici in omnibus rebus fidem servant

Orfeu i Eurídice
Orpheus poeta feras cantu suo domitabat atque magna saxa lyræ suavitate movebat. Eurydicam, pulchram
feminam, in matrimonio habebat multumque amabat. Orpheus beatus erat, sed vipera Eurydicam in prato
mordet suoque veneno propere necat. Eurydica in Inferos, mortuorum magna regna, descendit. Orpheus in
Inferos venit atque inter mortuorum umbras quærebat Eurydicam suam.
Postremo etiam Proserpinam, Inferorum deam reginamque, suis verbis canoris movit. Proserpina dea
Eurydicam Orpheo reddit. Iam Orpheus Eurydicam ex Inferis in terras secum ducebat lætusque erat. Orpheus
ad Inferos respicere non debebat, sed, magna cura motus, ad Inferos respexit. Tunc Eurydica in Inferos rursus
descendit atque in Inferis perpetuo mansit.
13
4. Els adjectius
Els adjectius han de concordar en gènere, nombre i cas amb els substantius als que acompanyen. Com que
els noms poden tenir tres gèneres (masculí, femení i neutre) i dos nombres (singular i plural), els adjectius
podran declinar-se en totes aquestes formes. Tanmateix, els quadres de terminacions són molt senzills ja
que empren els de les declinacions.
Hi ha tres tipus d’adjectius:
 Adjectius de tres terminacions. S’enuncien –us-a-um

 Adjectius de dues terminacions. S’enuncien –is-e
 Adjectius d’una terminació. Funcionen com una paraula de la tercera declinació consonàntica.
Sabrem que és un adjectiu i no un nom perquè no porta el gènere al costat. Per exemple: felix-felicis.
a) Els adjectius de tres terminacions

Són aquells adjectius que s’enuncien amb tres formes: -us-a-um. Fan les formes masculines com la segona
declinació masculina (-us); les femenines, com la primera declinació (-a); les neutres, com la segona
declinació neutra (-um).
Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu -us -a -um -i -ae -a
Vocatiu -e -a -um -i -ae -a
Acusatiu -um -am -um -os -as -a
Genitiu -i -ae -i -orum -arum -orum
Datiu -o -ae -o -is -is -is
Ablatiu -o -a -o -is -is -is
2a masculina 1a 2a neutra 2a masculina 1a 2a neutra
singular singular singular plural plural plural
b) Els adjectius de dues terminacions

Són aquells adjectius que s’enuncien amb dues formes: -is-e. Fan les formes masculines i femenines com la
tercera declinació vocàlica masculina, i les neutres, com la tercera vocàlica neutra.
Singular Plural
Masculí/Femení Neutre Masculí/Femení Neutre
Nominatiu -is -e -es -ia
Vocatiu -is -e -es -ia
Acusatiu -em -e -es -ia
Genitiu -is -is -ium -ium
Datiu -i -i -ibus -ibus
Ablatiu -e -i -ibus -ibus
3a vocàlica masculina 3a vocàlica neutra 3a vocàlica masculina 3a vocàlica neutra
singular singular plural plural
14
4.1 El graus de l’adjectiu
Com a totes les llengües, els adjectius en llatí tenen graus, és a dir, poden expresar-se en grau simple, en
comparatiu i en superlatiu.
Grau Com funciona? Exemple
Adjectius de tres terminacions Altus-a-um

Grau positiu
Adjectius de dues terminacions Fortis-e
D’inferioritat Minus+ grau positiu+ quam Minus altus quam

Grau
D’igualtat Tam+ grau positiu+ quam Tam altus quam
comparatiu
De superioritat Adjectiu+ior/ius+quam Altior quam
Grau superlatiu Adjectiu+issim+us-a-um Altissimus-a-um
a) El comparatiu de superioritat
El comparatiu de superioritat té una formació més complexa que els altres comparatius, però surt amb certa
facilitat si se segueixen les passes següents:
 Agafem l’adjectiu, ja sigui de tres terminacions o de dues, i li traiem les desinències. Per exemple:
o altus-a-um  alt
o utilis-e  util
 Agafem l’arrel i afegim el sufix –ior a tot l’adjectiu excepte en els tres primers casos del neutre
singular, on posarem –ius.
o alt+ ior/+ius
o util+ior /+ius
 Declinem per la tercera declinació imparisil·làbica.
b) El superlatiu
El superlatiu de qualsevol adjectiu es fa seguint aquests passos:
 Agafem l’adjectiu, ja sigui de tres terminacions o de dues, i li traiem les desinències. Per exemple:
o altus-a-um  alt
o utilis-e  util
 Agafem l’arrel i afegim el sufix –issim a tot l’adjectiu
o alt+ issim
o util+issim
 El declinem com si fos un adjectiu de tres terminacions
15
Exercici 1: Declina els adjectius següents en grau positiu:
ALTUS-ALTA-ALTUM
Singular Plural
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
FORTIS-FORTE
Singular Plural
Masculí/Femení Neutre Masculí/Femení Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
Exercici 2: Fes els tres graus de l’adjectiu següent:
Grau Adjectiu BONUS-BONA-BONUM
Grau positiu
Grau comparatiu d’inferioritat ________+_________+_________
Grau comparatiu d’igualtat ________+_________+_________
Grau comparatiu de superioritat

Singular Plural
Masculí/F Neutre Masculí/F Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
16
Grau superlatiu
Singular Plural
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
Exercici 3: Analitza i tradueix les oracions següents:

1. Usus est magister excellens hominibus
2. Graeci antiqui liberales et hospites erant
3. In hortulo meo dulci avium cantu suavique florum odore gaudeo
4. Bella civilia sunt causa turpium facinorum
5. Tempus fugax et irreparabile est
6. Difficilia sunt initia omnium rerum
7. Nihil est vera gloria dulcius
8. Socrates sapientissimus omnium graecorum fuit
9. Tullus Hostilius ferocior fuit quam Romulus
10. Equus est fortior asino

L’ase i l’ovella
Ovis asino dicebat: “Dominus tuus sempre verberat te. Tibi gravíssima onera imponit. Meus dominus non
me verberat, neque mihi imponit onera; gregem suum amat et herbam gratissimam nobis dat”.
Asinus dicebat ovi: “Vita tua peior est mea. Ego laboro, sed vivo usque ad senectutem. Dominus vestir amat
vos, dat vobis herbam gratissimam, sed mox vos necat et manducat. Ego pellem et carnem tuam porto,
miser, sed vivus”.
17
5. Els pronoms
5.1. Personals
Els pronoms personals són els mateixos que en les nostres llengües: les tres persones del singular (jo, tu,
ell/ella) i les tres formes del plural (nosaltres, vosaltres, ells/elles).
Singular Plural
Cas 1a persona 2a persona 3a persona 1a persona 2a persona 3a persona
Nominatiu ego tu --- nos vos ---
Acusatiu me te se nos vos se
Genitiu mei tui sui nostrum vestrum sui
Datiu mihi tibi sibi nobis vobis sibi
me te se nobis vobis se
Ablatiu
/mecum /tecum /secum /nobiscum /vobiscum /secum
5.2. Possessius
Els possessius funcionen com els adjectius de tres terminacions. Es fan servir molt poc, el romans preferien
utilitzar el genitiu del pronom personal per indicar la possessió. Un exemple de possessiu seria el següent:
Singular Plural
Cas Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu meus mea meum mei meae mea
Acusatiu meum meam meum meos meas mea
Genitiu mei meae mei meorum mearum meorum
Datiu meo meae meo meis meis meis
Ablatiu meo mea meo meis meis meis
5.3. Demostratius
a) Hic-haec-hoc (aquest)
Singular Plural
Nominatiu hic haec hoc hi hae haec
Acusatiu hunc hanc hoc hos has haec
Genitiu huius horum harum horum
Datiu huic his
Ablatiu hoc hac hoc his
b) Iste-ista-istud (aqueix)
Singular Plural
Nominatiu iste ista istud isti istae ista
Acusatiu istum istam istud istos istas ista
Genitiu Istius istorum istarum istorum
Datiu isti istis
Ablatiu isto ista isto istis
18
c) Ille-illa-illud (aquell)
Singular Plural
Nominatiu ille illa illud illi illae illa
Acusatiu illum illam illud illos illas illa
Genitiu illius illorum illarum illorum
Datiu illi illis
Ablatiu illo illa illo illis
5.4. Anafòrics i emfàtics

a) Is-ea-id (ell, ella, allò)
Singular Plural
Nominatiu is ea id ei/ii eae ea
Acusatiu eum eam id eos eas ea
Genitiu eius eorum earum Eorum
Datiu ei eis/iis
Ablatiu eo ea eo eis/iis
b) Idem-eadem-idem (el mateix, la mateixa)

Singular Plural
Nominatiu idem eadem idem eidem eaedem eadem
Acusatiu eundem eandem idem eosdem easdem eadem
Genitiu eiusdem eorumdem earumdem eorumdem
Datiu eidem eisdem
Ablatiu eodem eadem eodem eisdem
c) Ipse-ipsa-ipsum (ell mateix, ella mateixa, això mateix)

Singular Plural
Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa
Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa
Genitiu ipsius ipsorum ipsarum ipsorum
Datiu ipsi ipsis
Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis

Lupus et agnus
Lupus et agnus siti compulsi sunt et ad rivum eundem venerant. Lupus erat in superiore loco, et agnus in
loco multo inferiore. Tum latro, magna fame incitatus, finxit hanc causam iurgii: “Cur —inquit– mihi bibenti
19
aquam turbidam fecisti?” Contra agnus timens: “Lupe —inquit—, non possum facere id de quo accusas me,
nam aqua decurrit a te ad me.”
Tunc ille, veritatis viribus victus, dixit: “Abhinc sex menses maledixisti mihi.” Respondit agnus: “Nondum
natus eram.” “Sed pater tuus, Hercle —inquit lupus—, maledixit mihi.” Itaque illum corripit et lacerat iniusta
nece. Hæc fabula scripta est propter illos homines qui fictis causis innocentes opprimunt.

Les banyes del cèrvol
Cervus in fonte bibebat et in aquarum speculo effigiem suam vidit. Ramosa cornua illi valde placebant
propter elegantiam, crura autem propter tenuitatem magnopere displicebant. Subito voces venatorum
strepitusque canum audit. Fugit cervus veloci cursu et facile eludit canes.
At ubi in silvam venit, alta cornua in ramis implicantur, dum properant canes et sævis morsibus miserum
animal dilaniant. “O me infelicem —inquit—, nunc intelligo meam stultitiam, quia iudicavi de rebus non
utilitate sed specie”.

La mostela
Mustela ab homine laqueo prensa est, et misera instantem mortem timebat. Dixit ergo homini: “parce mihi,
quæso, nam domum tuam molestis muribus purgabo”. Respondit homo: “si causa mea hoc faceres, iam tibi
veniam darem. Sed tu, cum devoras mures, propriam utilitatem quæris. Noli ergo rem pro merito habere”.
Et continuo homo improbam mustelam necavit.
20
6. El verb
6.1. L’enunciat del verb
Quan busquem un verb català al diccionari, trobem sempre una única forma, l’infinitiu. En canvi, en llatí, en
trobarem cinc i un número, el de la conjugació. Per exemple, el verb estimar:
amo-amas-amare-amavi-amatum (1)
Aquest conjunt d’elements s’anomena enunciat del verb. L’enunciat del verb facilita una informació que ens
ajudarà a conjugar els temps verbals correctament. El quadre següent mostra els elements que l’integren i
les seves funcions:
Enunciat amo amas amare amavi amatum

Primera persona Segona persona Primera persona
Infinitiu de
Què és? del present del present del perfet Forma de supí
present
d’indicatiu d’indicatiu d’indicatiu
Sabrem l’infinitiu i
La darrera vocal l’utilitzarem per
Per a què ens Obtindrem l’arrel Obtindrem l’arrel Obtindrem el
indica la vocal conjugar
servirà? de present de perfet participi
temàtica l’imperfet de
subjuntiu
En llatí, existeixen quatre conjugacions. Tot seguit hi ha un quadre amb un model d’enunciat de totes elles:
ARREL DE
ARREL DE PRESENT ARREL DE SUPÍ
PERFET
1a sing.
2a sing. PRESENT Infinitiu 1a sing. PERFET SUPÍ
PRESENT
PRIMERA
CONJUGACIÓ
am/o amas amare amav/i amatum
SEGONA
CONJUGACIÓ habe/o habes habere habu/i habitum
TERCERA
CONJUGACIÓ
reg/o regis regere rex/i rectum
QUARTA
CONJUGACIÓ audi/o audis audire audiv/i auditum
6.2. Les arrels

Tots els verbs tenen diverses arrels. Si sabem identificar-les correctament, la conjugació de les formes
verbals és molt simple.
Arrel de present Arrel de perfet
Primera forma de Quarta forma de

Teoria
l’enunciat sense la o l’enunciat sense la i
Primera conjugació am/o amav/i
Segona conjugació habe/o habu/i
Tercera conjugació reg/o rex/ i
Quarta conjugació audi/o audiv/i
21
6.3. Els temps verbals de la veu activa
Present Imperfet Perfet Plusquamperfet

Indicatiu
1. Arrel+a+desinències 1. Arrel+a+ba+desinències
2. Arrel++desinències 2. arrel++ba+desinències Arrel de perfet+ Arrel de
desinències especials perfet+era+desinències
3. Arrel+i+desinències 3. Arrel+e+ba+desinències
4. Arrel++desinències 4. Arrel+e+ba+desinències
1. Arrel+e+desinències
Subjuntiu
2. Arrel+a+desinències
Arrel de Arrel de
3. Arrel+a+desinències Infinitiu + desinències
perfet+eri+desinències perfet+isse+desinències
4. Arrel+a+desinències
6.4. Els temps verbals de la veu passiva
Sum
Eram
Indicatiu
1. Arrel+a+desinències 1. Arrel+a+ba+desinències Es
Eras
Est
2. Arrel++desinències 2. Arrel++ba+desinències Erat
Sumus + supí +us-a-um
3. Arrel+i+desinències 3. Arrel+e+ba+desinències Eramus + supí +us-a-um
Estis
Eratis
4. Arrel++desinències 4. Arrel+e+ba+desinències Sunt
Erant
1. Arrel+e+desinències
Subjuntiu
Sim Essem
2. Arrel+a+desinències Sis Esses
Sit Esset
3. Arrel+a+desinències Infinitiu + desinències
Simus + supí +us-a-um Essemus + supí +us-a-um
4. Arrel+a+desinències Sitis Essetis
Sint Essent

7. Textos per traduir
Jàson i els Argonautes
Antiquis temporibus Pelias in Thessalia regnabat. Malus rex erat: fratrem Aesonem e regno vi expulerat.
Aeson autem, dolore confectus, misere interiit. Tunc Chiron centaurus Iasonem, Aesonis filium, magna cura
educavit. Iason omnes aequales virtute corporisque viribus superabat. Cum fuit adulescens, patris regnum
recuperare constituit. Itaque in Thessaliam rediit, Peliam sine metu adiit, patrisque regnum a malo rege
petivit. Iasonis adventus Peliam terruit. Malus autem rex tam pulchrum et opulentum regnum servare
vehementer cupiebat. Itaque fraudem excogitans, adulescenti benigne respondit: «Gaudium meum
magnum est, quod fratris mei filium hic video. Regnum habebis, nam probus sum et mihi carus es. Sed antea
e patria exibis atque in Colchorum fines ad Aeetam regem ibis. Illic draco in silva velleris aurei custos est.
Tam pulchrum vellus habere cupio. Ego autem iam senex sum neque ingentem draconem superare potero.
Tu validus adulescens es: scio te posse vellus aureum capere et mihi dare. Tunc magna erit tibi gloria, mihi
autem laetitia». Iason Peliae fidem habuit et regis iussu Colchorum fines petere constituit. Sine comitibus
autem tam longum iter facere non poterat. Itaque acres et peritos iuvenes delegit quibuscum magnam et
celerem navem aedificavit. Navis nomen “Argo” erat; itaque Iasonis comites Argonautae vocati sunt. Magno
gaudio et ardore in pulchram navem conscenderunt et e portu exierunt. Sine metu e patria abeuntes, per
mare Aegeum ad Hellespontum cursum tenebant. Argonautis, Hellespontum ac Pontum Euxinum
transeuntibus, pericula omnis generis non defuerunt. Tamen Minerva dea Argonautis semper adfuit; ita
Colchorum fines salvi adierunt. Ibi Argonautae, de nave exeuntes, per urbem ad Aeetam regem adierunt.
Tum Iason regi dixit : «Noli nobis inimicus esse. E longinqua Graecorum terra cum bona spe in regnum tuum
venimus. A te peto vellus aureum, propter quod cum comitibus iter in regnum tuum feci. Cum autem in
Graeciam redierimus, te laudabimus tibique gratiam habebimus.» Rex Aeeta respondit: «Magnam quidem
rem a me petis; tamen tibi vellus aureum dabo, cum ingentes tauros meos, ignem naribus efflantes, viceris,
cum draconis dentes in agro severis, cum viros ex dentibus natos armis superaveris.» Regis responsum Iasoni
iucundum non fuit, nam nullus vir tam multos labores facere poterat. Sed Medea, regis filia, magicarum
artium perita, Iasoni adfuit, quod iuvenem amabat. Ita Iason ingentes tauros superavit, virosque e draconis
dentibus natos interficere potuit. Saevus autem rex non cupiebat vellus aureum Iasoni dare, sed miseros
Argonautas mala fraude interficere constituit. Medea rursus Iasonem adiit et «Noli hic manere, inquit, nam
magno in periculo es. Nunquam pater meus tibi vellus aureum dabit. Ego vero ad draconem, velleris
custodem, te ducam; auxilio meo vellus capere poteris.» Tum Medea iuvenem iussit in silvam intrare. Ibi
Medea immane animal sopivit; Iason autem vellus aureum capere et ad navem fugarepotuit. Tunc cum
Medea carisque comitibus in navem conscendit et in Graeciam rediit. Ibi Medeam uxorem duxit, ac post
mortem Peliae, Thessaliae rex fuit.
Anibal travessa els Alps

Hannibal magnis itineribus ad Alpes pervenerat. Primi ibant elephanti et equites, ipse post cum peditibus
procedebat. Mox alti montes et nives caelo mixtae et intonsi eius regionis homines Hannibalis milites
terruerunt. Aliquando incolae adversus Poenos impetus faciebant aut saxa ingentia de altioribus locis in eos
coniiciebant. Eo tempore elephanti Poenis profuerunt: nam incolae tam immanibus animalibus, quae
nunquam antea viderant, territi sunt. Nono die in Alpium iugum perventum est. Tum Hannibal imperavit ut
militibus labore pugnaque defessis aliqua quies daretur. Agmina ibi constiterunt castraque in iugo posita
sunt.
24
Mort de Marc Antoni i Cleòpatra
Postea Octavius ab Antonio iterum dissensit, quod is Octaviam, sororem Octavii, repudiaverat et
Cleopatram, Aegyptiorum reginam, uxorem duxerat. Cum eo apud Actium navale proelium iniit. Victus est
Antonius et fugiens Aegyptum petiit; Octavius Alexandriam, quo Antonius cum Cleopatra fugerat, brevi
tempore expugnavit. Antonius, omni spe sublata, mortem sibi ipse attulit. Cleopatra vero, quam Octavius
vivam capere atque in triumpho ducere volebat, aspidem afferri iussit, cuius morsu vitam amisit.
Els déus castiguen la insolència de Níobe

Cum aliquando mulieres tebanae Latonae, Apollinis et Dianae matri, sacrificium facerent, Nioba, tebanorum
regina, eas vituperavit et: “Cur —inquit— mihi sacrificia non facitis? Cur Latonam mihi anteponitis? Ego
septem filias septem que filios habeo; Latona autem tantum unum filium unamque filiam habet”. Mulieres
sacrificia omittunt. Tunc Latona liberos suos oravit ut superbiam Niobae vindicarent. Illi preces matris statim
audiverunt. Apollo omnes Niobae filios suis sagittis interfecit. Misera mater suo corpore filias suas tegere
cupiebat, sed Diana septem sorores sagittis necavit. Inter filios et filias exanimes resedit Nioba. Ventus
capillos suos non movet, in ore color est sine sanguine, oculi immoti manent, tota rigida sedet. Misericordia
deorum in saxum eam mutavit. Tamen perpetuo flet. Ventus in montis Sipyli verticem rapuit. Ibi fixa in
montis cacumine liquitur et saxa etiam nunc Niobae lacrimas manant.
Un espectre
Athenodorus, philosophus, spatiosam et capacem domum Athenis exiguo pretio emit. Aliquot dies ibi
feliciter habitabat. Tandem per silentium noctis, dum librum legit, strepitum vinculorum, longius primo,
deinde e proximo, audit. Mox apparet senex: os pallidum habet, corpus macilentum, vestes squalidas,
longam barbam, capillum horridum. Cruribus compedes, manibus catenas gerit quatitque.
25
Stat monstrum, digitoque Athenodoro annuit. Surgit philosophus, tollitque lumen et procedit post effigiem.
Ibat illa lento gradu, postea procedebat Athenodorus. Tandem deflexit in atrium domus: tunc diffugit et
comitem deserit. Athenodorus signum loco ponit. Postero die locum effodit: invenit ossa catenis implicita.
Els antics déus romans

Initio Romani, genus agricolarum, ruda numina invocaverant. Invocabant enim Iovem, numen caeli et
fulminis, Martem, dominum hiemis et tempestatis; Saturnum, auctorem sementis et agrorum; Terminum,
custodem limitum suorum; Silvanum,deum silvarum nemorumque, Cererem, deam frugum et herbarum;
Venerem, dominam florum, Palem, propitiam pecori pastoribusque. Postea Romani deorum nomina novis
fabulis auxerunt atque imprimis appellaverunt Iovem hominum deorumque patrem et postremo Tarquinius
Superbus, romanorum ultimus rex, in monte Capitolio Iovi Optimo Maximo templum magnificum aedificavit.
David i Goliath
David sumpsit baculum pastorale et fundam cum quinque lapidibus. Sic armatus adversus Philistæum
incedit. Goliathus, cum vidisset adulescentem, dixit: "Me canem esse credis, qui me cum baculo
aggrediaris?" Cui David respondit: "Tu venis ad me cum gladio et hasta et clipeo; ego autem venio in nomine
Domini exercituum."
Tum, missa funda lapide, Philistæum in fronte percussit et humi prostravit. Currens iacenti gladium detraxit,
quo caput illi præcidit. Ea re perculsi Philistæi in fugam versi sunt, et victoriam Hebræis concesserunt.
26
El llop i la grua
Lupus avide carnem vorabat, sed praedae os in gutture eius fixum restitit et dolorem acutissimum ferebat.
Tunc clamare coepit voce magna et petere auxilium. Grus lupi gemitus audivit et ad feram accurrit. “Cur
clamitas?” “Os -inquit lupus- in gutture fixum habeo. Tibi magnum praemium donabo si rostro tuo os mihi
detraxeris”.
Grus caput suum in lupi fauces introduxit et spinam magna cura ei detraxit. Tum a lupo praemium petiit, sed
ille ridens respondit: “Caput tuum in faucibus meis habui et non voravi, num praemium maius desideras?” 
Hoc praemium a pravis hominibus tantum accipere potes: nullum accipere malum.
La llei del més fort

Semper est periculosa societas cum potente; id testatur hæc fabula. Vacca et capella et patiens ovis fuerunt
socii leonis in venatione. Cumque cepissent cervum magni corporis et partes fecissent, leo sic locutus est:
“Ego primam mihi fero, quoniam nominor leo; secundam dabitis mihi, quia fortior vobis sum; tertia me
sequetur quia plus valeo; malum patietur si quis quartam tetigerit.” Sic solus improbus totam prædam
abstulit.
L’assassinat de Juli Cèsar

Bellis civilibus confectis, Cæsar dictator in perpetuum creatus, agere insolentius coepit: senatum ad se
venientem sedens recepit, et quemdam ut assurgeret monentem, irato vultu respexit. Cum Antonius,
Cæsaris in òmnibus expeditionibus socius, et tunc in consulatu collega, in ea sella aurea sedenti pro rostris,
diadema imponeret, non visus est eo facto offensus. Quare coniuratum est in eum a sexaginta circiter viris,
Cassio et Bruto ducibus conspirationis. Cum igitur Cæsar in senatum venisset, eum circumsteterunt,
27
illicoqueTulliusCimber,unuseconiuratis,quasialiquidrogaturus,propiusaccessit et togam ab utroque humero
apprehendit. Deinde clamantem «Ista quidem vis est», Cassius vulnerat paulo infra iugulum. Cæsar Cassii
brachium arreptum graphio traiecit, conatusque prosilire aliud vulnus accepit: cum Marcum Brutum, quem
loco filii habebat, in se irruentem vidisset, dixit: «tu, quoque, fili mi!». Dein, ubi animadvertit undique se
strictis pugionibus peti, toga caput obvolvit, atque ita tribus viginti vulneribus confossus est. Sic ille, qui
terrarum orbem civili sanguine impleverat, tandem ipse coniuratorum scelere percussus, sanguine suo
curiam respersit.
Hispània
Antiqui hispani maxime bellicosi fuerunt. Corpora idonea ad laborem, mens ad mortem parata. Si bellum
cum inimicis non erat, hostem domi quærebant. Militares, equi et arma cariora sunt hispanis sanguine et
vita ipsa. Romani hispanos docuerunt aqua callida lavare post Secundum Bellum Punicum. Carthaginienses
Hamilcarem in Hispaniam miserunt. Filius eius, Hannibal, magnam partem occupavit et ab Hispania cum
magno exercitu in Italiam pervenit. Dum ibi romanos profligabat, Publius Scipio Hispaniam cepit. Maximus
hispanorum dux contra Romanos exercitus Viriatus fuit. Per annos quattuordecim Lusitanos duxit et victoriis
variis magnos exercitus superavit. Tandem tres lusitani duces Viriatum in somno necaverunt. Postremo
Augustus in Asturum et Cantabrorum fines bellum gessit. Post bellum triumphum celebravit, templum Iani
manu sua clausit atque pulchram Aram Pacis erexit.
28
Els etruscos
Etrusci, populus Italiae antiquissimus, inter Apenninum montem, Tiberim flumen, mare Tuscum incolebant.
Illi homines maxime strenui, et aliis artibus et arte aedificandi florebant. Nullum metallum iis ad varias artes
magis necessarium erat quam ferrum. Metalla ferri, quae in insula Ilva exercebant, maxime egregia erant.
Etrusci cum maxime pii essent, dis templa pulcherrima aedificabant, sepulcra autem auro, vasis, aliis rebus
ita ornabant, ut admirationem omnium moverent.
Hispània, dues Hispànies

Duæ sunt autem Hispaniæ: Citerior, quæ in septemtrionis plagam a Pyrenæo usque ad Carthaginem
porrigitur; et Vlterior, quæ in meridiem a Celtiberis usque ad Gaditanum fretum extenditur.
Gai Juli Cèsar

Gaius Iulius Cæsar erat excelsa statura, nigris vegetisque oculis, capite calvo: quamquam calvitii
deformitatem ægre ferebat. Erat vini parcissimus, armorum et equitandi peritissimus, laboris patiens. In
agmine nonnunquam equo, sæpius pedibus anteibat, capite detecto, sive sol, sive imber esset. Longissimas
vias incredibili celeritate confecit, neque eum morabantur flumina, quæ vel natando, vel innixus inflatis
utribus traiciebat.
Cras és mort a Orient

Anno urbis conditæ sexcentesimo nonagesimo septimo Marcus Licinius Crassus, collega Cnei Pompeii Magni
in consulatu secundo, contra Partos missus est et, cum circa Carras contra omen et auspicia dimicauisset, a
Surena Orodis regis duce uictus ad postremum interfectus est cum filio clarissimo iuuene. Reliquiæ exercitus
per Caium Cassium quæstorem seruatæ sunt.

29
Accions de la plebs després del funeral de Juli Cèsar
Plebs a funere Cæsaris ad domum Bruti et Casii cum facibus tetendit atque Helvium Cinnam per errorem —
quasi Cornelius Cinna is esset— occidit caputque eius præfixum hastæ circumtulit. Postea solidam
columnam in foro statuit scripsitque: “Parenti Patriæ”. Apud eam longo tempore vota suscipere perseveravit
El rei i l’ase meteoròleg

Multi homines scientiam rerum futurarum optant; ideo sæpe a fallacibus hominibus deluduntur, qui
contendunt ut illi praevident omnia. Rex quidam astrologum magna pecunia conductum apud se habebat.
Quodam die astrologus ille de tempestate consultus est a rege, quia per agros equitare volebat. Ille, inspecto
caelo, nullum imber teget caelum promisit. Cum autem rex per agros equitaret, a quodam agricola
conspectus est, et: “O rex —exclamavit agricola—, in villam tuam te recipe. Etenim si sub divo manseres,
mox maximo imbre perfunderis.” Rex nihilominus pergit iter; sed subito caelum nubibus obducitur, solis
lumen obscuratur, imber ita densus ruit ut implerentur fossæ. Rex ipse, arboris fronde male tectus, aqua
perfusus esset, nisi agricola ad proximum tugurium duxisset. Ibi, dum siccatur vestis, rex agricolam
interrogat:
“Video —-inquit— te imbrem vere prædixisse; sed quomodo id fecisti?” O rex —respondit agricola—,
astrologum apud me habeo, qui de tempestate futura semper recte admonet me. Hodie cum ad urbem ibam,
mei asini vidi aures demissas; interea latera assidue cauda flagellabat; corpus arboris trunco applicatum
interdum fricabatur; his omnibus rebus asinus certe imbrem mihi nuntiat.” Rex, siccata veste et discussis
vento nubibus, in villam suam se recepit statimque eicit astrologum, utpote qui, in rebus ad suam artem
pertinentibus, ab asino superatus esset.
30
Cèsar ordena construir naus
Cum in his angustiis res esset atque uiæ ab Afranianis militibus equitibusque obsiderentur nec pontes perfici
non possent, imperat Cæsar militibus ut naues faciant. Has perfectas carris iunctis deuehit noctu milia
passuum a castris XXII, militesque his nauibus flumen transportat continentemque ripæ collem improuiso
occupat.
Empúries sota la dominació romana

Iam tunc Emporiæ duo oppida erant muro diuisa. Vnum Græci habebant, a Phocæa oriundi, alterum Hispani;
sed Græcum oppidum in mare expositum totum orbem muri minus quadrigentos passus patentem habebat.
Hispanis retractior a mari murus erat. Tertium genus, Romani coloni ab diuo Cæsare post deuictos Pompei
liberos adiecti.
Al Senat, Ciceró posa al descobert les intencions de Catilina i dels seus

O di immortales! Vbinam gentium sumus? Quam rem publicam habemus? In qua urbe uiuimus? Hic, hic sunt
in nostro numero, patres conscripti, in hoc orbis terræ sanctissimo grauissimoque consilio, qui de nostro
omnium interitu, qui de huius urbis atque adeo de orbis terrarum exitio cogitent. Hos ego uideo consul, et
de re publica sententiam rogo et, quos ferro trucidari oportebat, eos nondum uoce uulnero. Fuisti igitur
apud Læcam illa nocte, Catilina; distribuisti partes Italiæ; statuisti quo quemquem proficisci placeret;
discripsisti urbis partes ad incendia.
Normes d’August sobre l’ús del vestit nacional

Etiam habitum uestitumque pristinum reducere studuit ac, uisa quondam pro contione pullatorum turba,
indignabundus et clamitans: «en Romanos, rerum dominos gentemque togatam!» negotium ædilibus dedit
ne quem posthac peterentur in foro circaue nisi positis lacernis togatum consistere.
31
Epicur diu que no és feliç el ric que no s’acontenta amb el que té
Epicurus similem uocem emisit: «si cui, inquit, sua non uidentur amplissima, licet totius mundi dominus sit,
tamen miser est». Vel si hoc modo tibi melius enuntiari uidetur...: «Miser est, qui se non beatissimum iudicat,
licet imperet mundo»... Apud poetam comicum inuenis: «Non est beatus, esse se qui non putat».
Sòcrates supera els sofistes i els filòsofs naturalistes anteriors

His sophistis opposuit sese Socrates, qui subtilitate quadam disputandi refellere eorum instituta solebat
uerbis. Ex huius uberrimis sermonibus exstiterunt doctissimi uiri; primumque tum philosophia —non illa de
natura, quæ erat antiquior, sed hæc in qua de bonis rebus et malis deque hominum uita et moribus
disputatur—, inuenta dicitur.
32
8. Les oracions subordinades en llatí
Tipus d’oracions subordinades
Equivalen a un substantiu. En la majoria dels casos

Substantives o copulatives
van introduïdes per infinitiu o ut completiu
Equivalen a un adjectiu. En la majoria dels casos van

Adjectives o de relatiu introduïdes per un pronom relatiu o per un participi
concertat
Equivalen a un adverbi. En la majoria dels casos van

Adverbials introduïdes per cum o ut. També són adverbials les
construccions d’ablatiu absolut
9. L’infinitiu
a) La morfologia de l’infinitiu
Existeixen quatre tipus d’infinitius i es classifiquen segons la veu, activa o passiva, i segons l’arrel, de present
o de perfet:
Veu activa Veu passiva
Arrel de present Amare Amari
Arrel de perfet Amatum-am-um esse

Amavisse
Amatos-as-a esse
Complements Complements
actius (CD, passius
Atribut, etc.) (C.Agent) (Mai
CD!)
33
Aquestes normes et poden servir per formar els quatre infinitius d’un verb:
 Infinitiu de present actiu: amare. El trobaràs a la tercera forma de l’enunciat del verb.
 Infinitiu de present passiu: amari. Només cal substituir la terminació –re per –ri.
 Infinitiu de perfet actiu: amavisse. Es forma amb l’arrel de perfet del verb (quarta forma de
l’enunciat) + isse.
 Infinitiu de perfet passiu: Es forma amb el supí del verb (cinquena forma de l’enunciat) + esse. Com
que parlem d’infinitius, el supí el conjugarem amb les desinències en acusatiu (-um-am-um // -os-as-
a
b) La sintaxi de l’infinitiu
L’infinitiu és un substantiu verbal:
 Com a substantiu, pot fer les funcions pròpies d’un nom a l’oració principal (subjecte, CD, atribut,
CRV, etc.)
 Com a verb, és el nucli de la seva oració i pot portar complements verbals.
Existeixen dues construccions d’infinitiu:
Què és? Com es tradueix? Exemple
El verb de l’oració Com un infinitiu: menjar, Jo vull menjar pa

Infinitiu concertat principal i l’infinitiu cantar, estudiar, etc.
comparteixen subjecte
El verb de l’oració Que+subjecte+subjuntiu

principal i l’infinitiu
Infinitiu no concertat Ex. Que tu facis Jo vull que tu mengis pa
tenen subjectes
diferents
Exercici 1: Construeix els quatre infinitius dels verbs següents:

Ceno-cenas-cenare-cenavi-cenatum (1)
Arrel de present
Arrel de perfet
Iungo-iungis-iungere-iunxi-iunctum (3)
Arrel de present
Arrel de perfet
34
Exercici 2: Analitza i tradueix aquestes oracions d’infinitiu. Digues si són infinitius concertats o no concertats:
1. Aiunt Democritum numquam sine risu in publico fuisse
2. Aristoteum inventorem olei fuisse dicitur
3. At Dumnorix a castris domum discere coepit
4. Barbari clamorem hostium tolerare non potuerunt
5. Caesar hostes castra oppugnaturos esse putavit
6. Classis autem Graeciam et Asiam petere directa navegatione consueverat
7. Dumnorix sibi a Caesare regnum civitatis deferri dixerat
8. Ibi congnoscit sexaginta naves cursum tenere non potuisse
9. Inveniebat ex captivis flumen milia passuum decem abesse
10. Lacetani dixerunt se Romanis obsides dare
11. Legati dicebant Armenium regem in Cappadociam impetum esse facturum
12. Pompeius huic loco propinquum collem occupavit nostrosque prohibere coepit
13. Sperat adulescens diu se victurum esse
14. Tunc haruspex dixit praeclaram victoriam significare issutque exta manducare
15. Victorem a victo superari saepe videmus
16. Legati Caesari nuntiauerunt Ariouistum cum omnibus copiis appropinquare
17. Caesar legatis dicit se amicos defendere
18. Multos affirmabant gladiatores in circo necari
19. Credebant nostri milites equites castra non cepisse
20. Petrus amicum Claudiae uidere non poterat
35
21. Errare humanum est, sed boni esse possunt uiri
22. Te in Italiam ire cum Iuliae amicis non oportet
23. Putabant Romani Ciceronem inter Romanos scriptores maximum fuisse
24. Clamabat ille miser se ciuem esse Romanum
25. Caesar partem prouinciae incursionibus hostium uastari audiebat
26. Caesar iussit obsides ad certam diem ad se dari
27. Caesar cognouit per exploratores tres partes copiarum flumen traduxisse, sed quartam partem in ripa
manere
28. Eodem die ab exploratoribus cognouerunt hostes ad fluminis ripam manere
29. Per exploratores cognouit Caesar montem a suis captum esse
30. Caesar dixit se semper amicos defendisse
31. Caesari nuntiatum est equites Bruti in nostros impetum facere
32. Nuntiatur militibus imperatorem cum incolumi exercitu adesse
33. Caesar rediens a Gallia uictor alterum consulatum poscere coepit
34. Mulieres omnes propter infirmitatem maiores nostri in tutorum potestate esse uoluerunt

La descoberta del foc
Cum antiqui homines ignem incendere possent, facilius erat victum sibi comparare, atque cum metalla
exercerent, facillimum erat se armis allisque instrumentis instruere. Homines illi domos ligneas in partibus
humilioribus lacuum aedificabant, ut aditus difficilior esset.
36
Posa’t a prova!
Proves d’accés a la Universitat. Curs 2007-2008
Una dona vella ofereix al rei Tarquini els llibres sibil·lins
Anus incognita ad Tarquinium Superbum regem adiit nouem libros ferens, quos esse diuina oracula
dicebat. Eos uolebat uendere. Tarquinius pretium percontatus est. Mulier nimium atque immensum
poposcit; rex derisit. Tum illa tres libros ex nouem deurit et, ecquid reliquos sex eodem pretio emere
uellet, regem interrogauit.
GEL·LI, Noctes Atticae I, 19
Lèxic (per ordre alfabètic):

adeo, -is, -ire, -ii, -itum: ‘anar a veure’.
anus, -us: ‘vella’.
ecquid: adverbi interrogatiu, ‘si’.
emo, -is, -ere, emi, emptum: ‘comprar’.
eos: forma de is, ea, id.
percontor, -aris, -ari, -atus sum (deponent): ‘preguntar’.
Tarquinius Superbus, -i: Tarquini el Superb (rei de Roma).
uolo, uis, uelle, uolui: ‘voler’.
37
Posa’t a prova!
Caracal·la explica les raons per les quals va fer matar el seu germà
Caracalla, post patris mortem, in Castra Praetoria pergens, apud milites conquestus est circumueniri
se fratris insidiis, atque ita fratrem in Palatio fecit occidi. Eius corpus statim cremari praecepit. Dixit
praeterea in Castris fratrem sibi uenenum parauisse; egitque publice iis gratias qui eum occiderunt.
Historia Augusta, Antoninus Caracalla II, 4-5

Castra Praetoria: ‘campament pretorià’.
conquestus est: forma del verb deponent conqueror.
occidi: infinitiu passiu del verb occido.
praecipio, -is, -ere, praecepi, praeceptum: ‘manar’, ‘ordenar’.
38
10. El pronom relatiu
a) La morfologia del pronom relatiu
Singular Plural
Traducció
Que
Nominatiu qui quae quod qui quae quae
Que
Acusatiu quem quam quod quos quas quae
Antecedent+
Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum
del qual
A qui/ per a
Datiu cui cui cui quibus quibus quibus
qui
Amb què/
Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus
en què
b) La sintaxi de les oracions de relatiu

Com passa a totes les llengües, els relatius són els pronoms més complexos perquè tenen doble funció:
substitueixen una paraula que el parlant no vol repetir i introdueixen una oració subordinada adjectiva.
Anomenem antecedent la paraula de l’oració principal que substitueix el relatiu. En llatí, el relatiu i
l’antecedent sempre concorden en gènere i nombre però no necessàriament en cas.
Totes les oracions de relatiu seran subordinades adjectives i faran la funció de CN.

1. Amo puellam, cuius pater est Romanus
2. Dominae cum quibus vinisti ancillae sunt
3. Dominus qui villam emit pater meus est
4. Ego sum ille quem tam saepe laudabatis
5. Ei pueri, quibus praemia promisisti, maiore spe laborabunt.
6. Flores, quorum odor suavissimus est, sunt rosae et violae
7. Hannibal, qui suas copias in Italiam duxerat, cum Romanis pugnavit eorumque exercitus vicit.
8. Hic est poeta cuius opera te delectant
9. Litteras accepi quas ad me misisti.
39
10. Pater qui est bonus, filios suos amat
11. Sunt digni laude omnes viri qui iusti et probi sunt
12. Templum quod vides pulcherrimum est
13. Senex cuius pecuniam pueri inuenerant gratias maximas eis egit
14. Templum, quod in medio oppido stabat, saepe uisitabam
15. Gemmae, quas mercator in Africa emerat, pretiosissimae erant
16. Hic est gladius quo rex occissus est
17. Puella, quae in cubiculo dormiebat, nihil audiuit
18. Puer cui donum dedi risit
19. Ancillae, quae in culina laborabant, cantabant
20. In eo libro narrantur dolores huius mulieris de qua iam tibi locutus sum
21. Hostes, qui trans Rhodanum uicos possessionesque habebant, ad Caesarem profecti sunt
22. Nullus dolor est quem non fuga temporis minuat
23. Lacedaemonii legatos Athenas miserunt, qui Themistoclem absentem accusarent
24. Memoria eius, cuius uirtute patria libera fuit, Atheniensibus cara erat
25. Mercator nauem conduxit quae frumentum Romam ueheret
26. Princeps Plinium emisit qui Bithynos regeret
27. Multi eorum qui in bellis capti erant in foris uendebantur
28. Nullus dolor est quem non longinquitas temporis minuat atque molliat
29. Piscator bonus est piscem qui ceperit unum
30. Errant ii qui id exspectant

40
31. Consul qui legionibus praeerat, ab oppido hostium aberat
32. Qui proximi Oceano fuerunt, in insulas contenderunt
33. Dux, qui domo egressus erat, exercitum per urbem ad forum comitabatur
El corb i la guineu
Corvus, qui celsa arbore residebat, volebat comedere caesum quem rapuerat de fenestra. Eum vidit vulpes,
quae haec verba corvo dixit: “O quam lucidues est, corve, nitor pennarum tuarum! Quam pulchrum corpus
est et vultum habes! Si vocem dulcem haberes, nulla avis est melior te.”
Et corvus stultus, cum vult ostendere vocem, emisit ore caesum, quem celeriter vulpes avidis dentibus rapuit.
Tum demum corvus deceptus ingemuit.
Haec fabula probat quantum valeat ingenium, et quantum sapientia praevaleat virtute.
La lloba i els infants

Proca, qui rex albanorum erat, duos filios, Numitorem et Amulium, habuit. Numitori, qui natu maior erat,
regnum relinquit. Sed Amulius fratrem expellit et tandem regnavit. Postea, ut eum subole privaret, nepotes
eius, Romulum et Remum, qui adhuc parvuli erant, alveo imposuit abiecitque in Tiberim, qui tunc forte super
ripas erat effusus. Sed flumen recessit et eos aqua in sicco relinquit. Lupa, quae ad rivum accurrit, infante
lingua lambit et eos accepit ut mater.
41
Posa’t a prova!
Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts
Partito exercitu, Caesar T. Labienum cum legionibus tribus in eas partes quae Menapios attingunt
proficisci iubet; C. Trebonium cum pari legionum numero ad eam regionem quae ad Atuatucos adiacet
mittit. Ipse cum reliquis tribus legionibus ad flumen Scaldem, quod influit in Mosam, ire constituit.
CAES., B. G. VI, 33

Atuatuci, -orum: els aduàtucs (poble de l’antiga Bèlgica).
C. Trebonius, -i: Gai Treboni (lloctinent de Cèsar).
Menapii, -orum: els menapis (poble de l’antiga Bèlgica).
Mosa, -ae: Mosa (riu de l’antiga Bèlgica).
proficisci: infinitiu del verb deponent proficiscor.
Scaldis, -is: Escalda (riu de l’antiga Bèlgica).
tribus: forma del numeral tres.
T. Labienus, -i: Tit Labiè (lloctinent de Cèsar).
42
11.El participi
a) Morfologia i sintaxi del participi
Com es Com es Quins complements

Com es construeix?
declina? tradueix? porta?
Arrel de present + vocal d’enllaç+

ns/nt + 3a declinació consonàntica
−L’arrel de present és la primera
forma de l’enunciat sense la –o
Com un gerundi
−La vocal d’enllaç serà: Amb la 3a
Participi de Exemple:
a = 1a conjugació declinació Actius
present consonàntica cantant,
Ø = 2a conjugació menjant, etc.
e = 3a i 4a conjugació
−Utilitzarem –ns per al nominatiu i

–nt+3a conjugació per a la resta de
casos
Com un
Com un participi
Participi de Es forma amb el supí (5a forma de adjectiu de 3
Exemple: Passius
perfet l’enunciat) terminacions:
-us-a-um cantat, menjat,
etc.
b) Construccions de participi
El participi és un adjectiu verbal:
 Com a adjectiu concorda amb una paraula de l’oració principal en gènere, nombre i cas
 Com a verb té els seus propis complements, actius si és un participi de present i passius si és un
participi de perfet
Existeixen dues construccions de participi
Quina subordinada
Què és? Com es tradueix?
introdueix?
Present: com un gerundi

Un participi amb (cantant)
Participi concertat antecedent a la principal. Adjectiva, CN
Pot anar en qualsevol cas Perfet: com un participi
(cantat)
Un participi en ablatiu + En + infinitiu (En cantar)

Participi no concertat
un ablatiu Adverbial, CCT/CCM
Havent + participi (Havent
ABLATIU ABSOLUT No concerta amb ningú cantat)
43
Exercici 1: Declina els participis següents seguint les normes que has après:
Participi de present del verb rego-regis-regere-rexi-rectum (3)
Singular Plural
(3a consonàntica) Masculí/femení Neutre Masculí/Femení Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
Participi de present del verb habeo-habes-habere-habui-habitum (2)

Singular Plural
(3a consonàntica) Masculí/femení Neutre Masculí/Femení Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
Participi de perfet del verb castigo-castigas-castigare-castigavi-castigatum (1)

Singular Plural
-us-a-um Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu
44
1. Anulo inuento, omnes gaudebant
2. Bellis civilibus confectis, Senatus Caesarem dictatorem perpetuum nominavit
3. Caesar celeriter, aggressus Pompeianos, ex vallo deturbavit
4. Caesar, cognita militum voluntate, cum ea legione proficiscitur, ibique tribunos plebis, qui ad eum
confugerant, convenit.
5. Caesare duce, milites urbem ceperunt
6. Cicero, consul factus, Sergii Catilinae coniurationem constantia curaque patefecit
7. Clodii animum iudicatum habeo, cognito illo.
8. Corpora militum mortuorum magno honore a comitibus sepeliuntur
9. Domina egressa, serui garrire coeperunt
10. Duce loquente, nuntius accurrit
11. Egressi ex oppido, milites affirmauerunt se nunquam hostes necaturos
12. Equites flumen transgressi cum hostium equitatu proelium commiserunt
13. Factam a me domum deleuerunt
14. Flumen est fluens aqua
15. Graeci Miltiadis auctoritate impulsi copias ex urbe eduxerunt
16. Graecia capta ferum uictorem cepit
17. Hasdrubal, frater Hannibalis, ex Hispania profectus cum ingentibus copiis, in Italiam peruenit
18. Hotes, montibus occuipatis, Romanis itinere prohibuerunt
19. Incolis fortiter pugnantibus, hostes urbem non ceperunt
45
20. Intellegebant milites oppugnantes imperatorem ab hostibus captum esse
21. Interroganti militi Caesar responsum nullum dedit
22. Inuidimus hominibus ridentibus
23. Iucunda est memoria praeteritorum malorum
24. Liquor fluminis regem, perfusum sudore, invitavit
25. Lucius incerto uultu pauens ad templum adcurrit
26. Milites Caesaris perterriti uirtute equitum uagabantur
27. Milites oppugnantes castra terrent fugientium agmen
28. Militibus instructis, tuba sonuit
29. Naue refecta, mercator profectus est
30. Nihil difficile est homini ueritatem amanti
31. Nostri acriter in hostes, signo dato, impetum fecerunt
32. P. Scipio Numantiam obsessam diu fame cepit
33. Pompeio Crassoque consulibus, res dira accidit
34. Post reges expulsos, consules a populo creati sunt
35. Principes ciuitatum se omnes flentes ad Caesaris pedes proiecerunt
36. Romani semper appetentes gloriae et laudis fuerunt
37. Romani, urbe capta, ualde gaudebant
38. Tarquinio regnante, Pythagoras in Italiam uenit
39. Te duce, hostes facile uincemus
40. Vrbem captam Romanorum hostes deleuerunt

46
Exercici 3: Analitza i tradueix aquest text:
César arriba a temps d’ajudar els seus

Perturbatis nostris novitate pugnae, tempore opportunissimo Caesar auxilium tulit: namque eius adventu
hostes constiterunt sed nostri ex timore receperunt. Quo facto, suo loco continuit et, brevi tempore
intermisso, in castra legiones reduxit.
Posició de les legions

Hoc facto, duabus legionibus in castris relictis, quas proxime conscripserat, reliquas legiones pro castris
constituit; deinde vidit ab hostibus legiones premi.
Actuació de l'helveci Orguetorix

Apud Helvetios longe nobilissimus fuit et ditissimus Orgetorix. Is, Marco Pisone consule, regni cupiditate
inductus, coniurationem nobilitatis fecit et civitati persuasit ut de finibus suis omnibus copiis exirent.
47
Posa’t a prova!
Magnificència d’August en l’organització d’espectacles
Augustus spectaculorum assiduitate et uarietate et magnificentia omnes antecessit. Aliquando
uenationem edidit, athletas quoque, exstructis in campo Martio sedilibus ligneis, item nauale proelium
circa Tiberim cauato solo, in quo nunc Caesarum nemus est. In circo aurigas cursoresque et confectores
ferarum produxit.
Gai Suetoni. Vida d’August, 43

antecedo, -cessi, -cessum (3a): ‘superar’.
athleta, -ae: ‘espectacle atlètic’.
circa (preposició d’acusatiu): ‘prop de’.
edo, edidi, editum (3a): ‘oferir’.
exstruo, -struxi, -structum (3a): ‘fer construir’.
produco, -duxi, -ductum (3a): ‘presentar’. solum, -i: ‘terreny’.
48
Posa’t a prova!
La mort de Dido. La veneració dels seus conciutadans
Dido in sublimiore ciuitatis parte rogum ingentem construxit et, caerimoniis uariis seruatis ac hostiis
plurimis caesis, illum conscendit. Cultrum, quem sub uestibus gesserat, exseruit et in eum se
praecipitauit. Reginam exsanguem cum lacrimis publicis et maerore ciues extulerunt et, dum stetit
Carthago, aris templisque eam coluerunt.
Giovanni Boccaccio. «Dido, reina de Cartago». A: Dones famoses

caedo, cecidi, caesum (3a): ‘sacrificar’.
colo, colui, cultum (3a): ‘venerar’.
exfero, extuli, elatum (irregular): ‘emportar-se’.
exsero, exserui, exsertum (3a): ‘treure’.
hostia, -ae (femení): ‘víctima’.
seruo (1a): ‘acomplir’.
sto, steti, statum (1a): ‘perdurar, mantenir-se dret’.
49
Posa’t a prova!
Eneas fuig de Troia i comença el seu periple
Aeneas, Veneris et Anchisae filius, in euersione Troiae deos Penates et patrem et filium Ascanium ex
incendio rapuit et cum his in Idam montem uenit; ibique uiginti nauibus fabricatis, responsis deorum
monitus, mare ingressus est et ad Thraciam uenit; ibique condidit ciuitatem, quam Aenum —id est de
suo nomine— uocauit.
Primer Mitògraf del Vaticà, 2, 100, 1

Aenus, -i(femení): ‘Enos’ (ciutat de Tràcia).
condo, -didi, -ditum (3a): ‘fundar’.
ingredior, -gressus(3a): ‘penetrar’.
moneo, -ui, -itum (2a): ‘advertir’.
responsum, -i: ‘profecia’.
50
12. Les construccions amb cum
La partícula cum té dos aspectes diferents: pot ser una preposició o una conjunció. Si cum acompanya un
ablatiu, gairebé sempre serà una preposició i ho traduirem per “amb”. En canvi, si és una conjunció, haurem
de fixar-nos en el temps verbal de la subordinada per esbrinar-ne el significat. L’esquema que tens a
continuació et pot fer servei:
Si no recordes amb exactitud els temps verbals, fixa’t en aquestes taules. Recorda que estan només en la
veu activa però la teoria és també aplicable a la veu passiva.
a) Cum + indicatiu: temporal
1. am+a+ desinències 1. am+a+ba+desinències

Indicatiu
2.habe+desinències 2. habe+ ba+desinències

Arr perf.+ des. especials. Arr perf.+ era+ desin.
3.reg+i+desinències 3. reg+e+ba+desinències
4. audi+desinències 4. audi+e+ba+desinències
Infinitiu+des.
Cum + indicatiu = TEMPORAL
1. am+e+ desinències 1. amare +desinències
Subjuntiu
2.habe+ a+ desinències 2.habere +desinències Arr perf.+ eri+ desin. Arr perf.+ isse+ desin.
3. reg+ a+ desinències 3.regere +desinències
4. audi+a+ desinències 4.audire + desinències
51
b) Cum+ subjuntiu: causal

Indicatiu 1. am+a+ desinències 1. am+a+ba+desinències

Arr perf.+ des.
Cum + present de subjuntiu= especials. Arr perf.+ era+ desin.
CAUSAL
3.reg+i+desinències 3. reg+e+ba+desinències
Cum+ perfet de subjuntiu = CAUSAL
4. audi+desinències 4. audi+e+ba+desinències
Infinitiu+des.

Subjuntiu
c) Cum+ subjuntiu: històric

1. am+a+ desinències 1. am+a+ba+desinències

Indicatiu

Arr perf.+ des. especials. Arr perf.+ era+ desin.
3.reg+i+desinències 3. Cum + imperfet de subjuntiu= HISTÒRIC
reg+e+ba+desinències
4. audi+desinències Cum+ plusquamperfet de subjuntiu = HISTÒRIC

4. audi+e+ba+desinències
Infinitiu+des.

Subjuntiu
Exercici 1: Tradueix les oracions següents i identifica la construcció de cum que s’hi amaga:
1. Ego gaudeo cum te video
2. Utinam diem videam cum tibi agam gratias
3. Consul cum militibus venit
4. Cum venit, patrem vidit
5. Dux, cum milites hostium urbem nostram cepissent, eam delevit
6. Cum eo venisset, Romanos vicit

52
7. Cum pecuniam non habeam, adiuvare non possum
8. Fortuna vitrea est; tum cum splendet, frangitur
9. Cum iam non esset pater, ille domo exivit
10. Pugnavimus cum hostibus
11. Utilitas saepe cum honestate certat
12. Cum nomen suum in tabula vidit, maxime gausus est
Exercici 2: Tradueix el text següent:
El sacrifici d'Ifigènia
Cum Graeci exercitum ad Troiam urbem ducere vellent navibus, in portu classem retinebat diuturna
tempestas ob iram Dianae. Agamemno, exercitus dux, cervam Dianae sacram vulneraverat. Tantum mors
Iphigeniae, Agamemis filiae, iram deae placare poterat.
Faetó i el carruatge
Cum Phaeton in regiam patris Phoebi veniret, patri oravit ut ei permitteret currum et equos Solis unum diem
regere. Phaeton prudentia patris consilia non audivit atque laetita exultans levem currum occupavit et in
manibus suis habenas gerit.
53
Jasó i el velló d'or

Iason, filius Thessaliae regis, cum rapere cuperet vellus aureum arietis, qui olim duos fratres per aera
transportavera, magnam expeditionem paravit. Cum Iason immensam navem construixisset, et in navem
conscendisset cum Theseo, et Hercule multisque Graeciae principibus in Colchidiem pervenit. Ibi Medea
Iasonem audivit. Cum Iason Colchidis regem post multos labores vicisset, vellus aureum rapuit et Medeam
in patriam secum vexit. Cum Argonautae in Graeciam venissent, Olympicos ludos instituerunt.
54
Posa’t a prova!
Ròmul desapareix mentre presideix l’assemblea de tropes
His operibus editis, cum Romulus contionem in campo haberet, subito tempestas cum magno fragore
denso nimbo regem operuit et conspectum eius contioni abstulit; nec deinde in terris Romulus fuit.
Romana pubes, cum uacuam sedem regiam uidit, silentium obtinuit.
Tit Livi. Història de Roma, 1, 16, 1-2

aufero, abstuli, ablatum (irregular): ‘privar de’; ‘llevar’.
edo, edidi, editum (3a): ‘dur a terme’.
obtineo, -tinui, -tentum (2a): ‘mantenir’.
operio, -erui, -ertum (4a): ‘cobrir’.
opus, -eris (neutre): ‘obra’.
pubes, -is: ‘jovent’.
tempestas, -atis: ‘tempesta’.
55
Posa’t a prova!
UN AMIC DEL REI PIRROS S’OFEREIX A TRAIR-LO

Cum Pyrrus rex in terra Italia esset et unam et alteram pugnas prospere pugnauisset, tum quispiam
Timochares, regis Pyrri amicus, ad C. Fabricium consulem furtim uenit ac praemium petiuit et, si de
praemio conueniret, promisit regem uenenis necare.
(GELL, Noctes Atticae III, 8)
LÈXIC (per ordre alfabètic)

C. Fabricius, -ii: Gai Fabrici (cònsol romà)
conueniret: de conuenio, -is, -ire, -ni, -ntum. Usat impersonalment: «haver-hi acord»
Pyrrus, -i: Pirros (rei de l’Epir)
Timochares, -is: Timócar (amic de Pirros)
56
13.Les construccions amb ut
La partícula ut té molts significats diferents i, per això, és una partícula incòmoda de traduir. Pot tenir valors
adverbials (final, causal, concessiu, consecutiu, modal, etc.) o valor completiu. Per fer-ne una traducció
correcta cal seguir dos passos: identificar el mode del verb, indicatiu o subjuntiu, i fer proves amb les opcions
possibles fins trobar-ne l’adient.
L’esquema que tens a continuació et pot ajudar a trobar la traducció correcta de l’ut:
Modal Com, tal com

+ Indicatiu
Temporal Quan
Completiu Que
Ut
Final A fi que, perquè
+ Subjuntiu Causal Ja que, perquè
Concessiu Tot i que
Consecutiu De tal manera que
Exercici 1: Tradueix les oracions següents i identifica la construcció d’ut que s’hi amaga:
1. Cornelius rogavit Marcum, toga pura indutum, ut ad forum secum profisceretur.
2. Discipuli saepe a schola afuerunt ut ludis interessent.
3. Nostri in duas partes se distribuunt, alii se distribuunt ut praedae praesidio sint.
4. Orgetorix coniurationem nobilitas fecit et civitati persuasit ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent.
5. Poetae ita sunt dulces, ut non modo legantur sed etiam discantur.
6. Rogo te ut domi amicos nostros visites et illis maximas gratias agas.
57
7. Legatis imperauit ut multas naues aedificaret
8. Non mihi magister argumenta dedit ut exercitationes facerem
9. Caesar exhortatus est militibus ut aciem hostium frangerent
10. Senatus imperauit ut dilectus faceretur
11. Magister monet discipulos ut exercitationes faciant
12. Dicebat mihi consul ut Romam uenirem
13. Caesar militibus imperauit ut tela in hostes iacerent
14. Suis imperauit ut castra muro munirent
15. Hannibal regi Antiocho persuasit ut contra Romanos arma caperet
16. Imperator legatis misit ut tribuni cohortes e castris educerent
17. Themistocles populo persuasit ut classis centum nauium aedificaretur
18. Is ciuitati persuasit ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent
19. Tandem Ceres auxilium deorum implorauit ut Proserpina cum matre sua uiueret partem anni in terris
58
Posa’t a prova!
Fets del regnat de Numa
Succedit Romulo Numa, quem Romani petiuerunt ob inclitam eius religionem. Ille sacra et caerimonias
omnemque cultum deorum docuit; ille pontifices, augures ceteraque sacerdotia creauit annumque in
duodecim menses discripsit. Denique ferocem populum redegit ut imperium religione atque iustitia
gubernaret.
LUCIANNEU FLORUS, Epítom de la història de Tit Livi, 1, 2

cultus,-us (masculí): ‘culte’.
discribo,-psi,-ptum (3a): ‘distribuir’.
ob (preposició): ‘a causa de’.
peto,-iui,-itum (3a): ‘anar a buscar’.
redigo,-egi,-actum (3a): ‘encaminar’.
religio,-onis (femení): ‘rectitud’.
sacerdotium,-ii(neutre): ‘sacerdoci’.
sacra,-orum (neutre plural): ‘sacrificis’.
succedo,-cessi,-cessum (3a): ‘succeir’.
59
Posa’t a prova!
Viriat, pastor lusità, s’oposa als romans i és assassinat

Viriathus, qui contra Romanos in Lusitania gerebat, pastor primo fuit, mox latronum dux; postremo
tantos ad bellum populos concitauit, ut adsertor contra Romanos Hispaniae putaretur. A suis
interfectus est, cum quattuordecim annis Hispanias aduersus Romanos mouisset.
EUTROPI, Breuiarium ab Vrbe condita IV, 16

cum: conjunció, cal relacionar-la amb mouisset.
gero, -is, -ere, gessi, gestum: usat en forma absoluta, ‘actuar’, ‘lluitar’.
Lusitania, -ae: Lusitània (regió d’Hispània).
tantos: concorda amb populos.
60
II. La història de la llengua
En començar el segle II de la nostra era, una gran extensió d’Europa formava part de l’Imperi Romà. I no és
només aquesta gran franja d’Europa: els països mediterranis d’Àsia i d’Àfrica també eren romans.
El poble que va donar origen a un imperi tan vast, al principi, estava constituït pels pobladors d’una regió
d’Itàlia central i solcada pel riu Tíber, anomenada el Latium. Ells van fundar la ciutat que més tard havia de
donar nom a tot un imperi: Roma, la ciutat dels set turons (Septimontium).
Extensió de l’imperi romà
1. L’Indoeuropeu
L’any 1813, el lingüista Franz Bopp va publicar una obra on relacionava els sistemes
verbals del grec, del llatí, del persa, del germànic i del sànscrit (antiga llengua
parlada a l’Índia). Amb aquesta obra, Bopp va iniciar la lingüística indoeuropea.
Gràcies a l’aplicació d’un mètode comparativista, que consistia a evidenciar les
correspondències morfològiques, sintàctiques i lèxiques entre la majoria de les
llengües europees i un bon grapat de llengües asiàtiques, va arribar a postular
l’existència d’una llengua comuna que havia estat l’origen de totes elles.
És molt probable, doncs, que els primers habitants d’Europa parlessin tots una
mateixa llengua, l’anomenat indoeuropeu, una llengua reconstruïda Franz Bopp
hipotèticament que parlaven els habitants de les regions intermèdies entre l’Europa
central i les estepes siberianes, al voltant del 3000 aC. No obstant això, la manca total i absoluta de testimonis
escrits ens fa molt difícil poder donar una data més o menys exacta. Des d’aquestes regions es van produir
una sèrie de migracions, per les quals una part d’aquells habitants es va dirigir a l’Orient, fins a l’Índia, i una
altra, a Occident.
61
Diàspora de l’indoeuropeu
Tot i que han passat tants anys des que les llengües indoeuropees van començar a fer-se cada vegada més
diferents entre si, encara es pot comprovar l’origen comú. Moltes paraules de diversos idiomes conserven
semblances notables. Vosaltres mateixos podeu comprovar-ho amb els exemples següents, corresponents
a algunes de les antigues llengües indoeuropees:
Termes de parentiu entre llengües antigues i actuals
*pater *mater *sunu *dhugheter *bhrater *swesor *widhewa

Indoeuropeu
pare mare fill filla germà germana vidua
Anglès Father Mother Son Daughter Brother Sister Widow
Alemany Vater Mutter Sohn Tochter Bruder Schwester Wittwe
Rus --- Mat Syn --- Brat Sestra Vdova
Llatí Pater Mater --- --- Frater Soror Vidua
Grec      --- ---
Sànscrit Pitar Matar Sunu Duhitar Bhratar Svasar Widuwe
Existeixen 12 grups de llengües dins l’indoeuropeu:

1. L’indoari: en aquest grup trobem el sànscrit i (ambdòs idiomes es parlaven a la península
l’hindi. itàlica).
2. L’irànic: hi trobem l’avèstic i el persa (la 9. L’eslau: inclou el rus, l’ucrainès, el bielorús, el
llengua parlada a l’Iran). polonès, el txec, l’eslovac, l’eslovè, el búlgar, el
3. El tocari serbi, el croat i el macedoni.
4. L’hitita 10. El bàltic: conté el lituà i el letó.
5. L’armeni 11. El germànic: en aquest grup hi són l’islandès,
6. L’albanès el noruec, el suec, el danès, l’anglès, el
7. El grec neerlandès i l’alemany.
8. L’itàlic: en aquest grup hi són el llatí (i totes les 12. El cèltic: conté l’irlandès, l’escocès, el gal·lès i
llengües que en deriven), l’osc i l’umbre el bretó.
62
2. Les etapes d’evolució de la llengua llatina
En el desenvolupament de la llengua llatina, com també passa a totes les llengües que compten amb molts
segles de vida, es poden distingir una sèrie de períodes. En el cas del llatí, podem parlar-ne de sis:
VI aC II aC I aC I dC II dC III dC VII dC VIII dC XIV dC XV dC XVII dC
Arcaic Clàssic Post-clàssic Tardà Medieval Humanístic
a) Llatí arcaic (segles VI—II aC): correspon a l’etapa de formació i consolidació de la llengua. L’autor més
destacat d’aquesta època és el comediògraf Plaute.
b) Llatí clàssic (segle I aC): coincideix amb el període de transició entre la República i l’Imperi. El llatí assoleix
la plena maduresa. D’aquesta època són els autors més representatius de tota la literatura llatina. Ciceró és
l’autor més influent pel que fa a la llengua.
c) Llatí post-clàssic (segles I — II dC): el llatí continua amb el seu bon nivell, però les obres que s’escriuen ja
no tenen la gran qualitat literària del període anterior.
d) Llatí tardà (segles III — VII): és l’època de l’expansió del cristianisme i de la decadència i desaparició de
l’Imperi romà d’Occident. Els textos més destacables són els de Sant Agustí i Sant Jeroni.
e) Llatí medieval (segles VIII — XIV): estem en l’època del naixement de les llengües romàniques, que són
les que emprarà la gent als afers quotidians, mentre que el llatí va quedant relegat només per a assumptes
culturals, les classes a les primeres universitats o els afers diplomàtics.
f) Llatí humanístic (seglesXV—XVIII): encara al Renaixement, gran part dels pensadors i científics més
coneguts empraven el llatí per compondre les seves obres, com per exemple Descartes o Kant.
3. Les llengües romàniques

Les llengües romàniques són aquelles que deriven del llatí vulgar (el parlar del poble). Formen el subgrup de
llengües indoeuropees itàliques. Reben el nom de romàniques perquè eren les parlades al territori de la
Romània, l’antic Imperi romà.
a) El gallec i el portuguès: s’estén per Portugal i Galícia, tot i que també es parla fora de del continent
(Brasil).
b) El castellà: es parla a tota la península Ibérica (tret de Portugal) i a gran part d’Amèrica del Sud.
c) El català: parlat a Catalunya, a les Illes Balears, a València, al Rosselló (sud-est de França) i a l’Alguer (a
l’illa de Sardenya).
d) L’occità: s’estén per tot el sud de França. A la Vall d’Aran l’anomenen aranès.
e) El francès: es parla a França, Bèlgica, a l’oest de Suïssa i a una petita part del nord-oest d’Itàlia.
f) El sard: es parla a la major part de l’illa de Sardenya.
g) El retoromànic: es troba al sud-est de Suïssa i al nord-est d’Itàlia.
h) L’italià: es parla a Itàlia, Sicília, Còrsega, a una part de Sardenya i al sud de Suïssa.
i) El romanès: es parla a l’actual Romania.
j) L’asturlleonès: es parla a Astúries (bable) i a una part de Lleó.
k) L’aragonès: es parla a algunes valls del Pirineu d’Aragó.
63
64
III. La història de Roma
1. Els orígens mitològics

Els orígens històrics de la ciutat de Roma es perden en la boira del temps. Els mateixos romans no tenien
més remei que acudir a la mitologia si volien poder donar explicació de qui, quan i com es va fundar Roma.
Tot comença amb un dels esdeveniments més importants per als grecs, la guerra de Troia. Tanmateix, per
als romans, els herois seran els troians.
1.1. El mite d’Eneas

Tot comença a la ciutat de Troia, a l’Àsia Menor. El 1200 aC, va tenir lloc la famosa guerra de Troia
(testimoniada per les restes arqueològiques), on una coalició de ciutats gregues va setjar la ciutat fins que la
va conquerir. Segons el mite, quan els grecs van poder entrar dins la ciutat i la van començar a arrassar, la
voluntat de Júpiter va salvar d’aquell infern un heroi anomenat Eneas,
que era fill d’Anquises i de la deessa Afrodita, i un dels principals
cabdills troians.
Durant la fugida, Eneas perd la seva dona, Creüsa, però aconsegueix
treure d’aquell infern el seu fill Ascani, el seu pare Anquises i un bon
grapat d’amics fidels que l’acompanyaran en l’exili. Després de patir
una forta tempesta i de navegar sense rumb durant un temps, el grup
de troians arriba a la ciutat de Cartago, al nord d’Àfrica. Allà Eneas i els
seus homes són rebuts com a herois per la reina Dido, que només veure
Eneas en queda perdudament enamorada. Cedint a les peticions de la
reina, Eneas, en el decurs d’un banquet amb tota l’aristocràcia de
Cartago allà present, explica amb detall l’episodi del famós cavall de
fusta, la perfídia dels grecs, la mort del rei Príam i la destrucció de Troia
a mans dels grecs.
Enas fuig amb el seu pare i el seu fill
El relat de tantes desgràcies incrementà encara més l’amor de Dido
envers Eneas. Però després d’un temps de relació, la història d’amor va acabar de sobte la nit en què Eneas
va marxar secretament de Cartago amb els seus homes, tot seguint les ordres de Júpiter, que li tenia reservat
a Eneas un altre destí ben diferent. En adonar-se de l’abandonament i de l’engany, Dido es va treure la vida
llençant- se a una pira de foc. A ran d’aquest fet, segons la llegenda, va néixer un odi visceral entre
cartaginesos i romans, que va donar lloc a molts enfrontaments bèl·lics al llarg de la història (les guerres
púniques).
Poc després Eneas i els seus homes arribaren finalment a les costes d’Itàlia, en concret a la regió del Laci.
Allà es guanyà de seguida la simpatia del rei Latinus, qui en senyal del seu reconeixement va voler casar-lo
amb la seva pròpia filla, Lavínia. Però no tothom en aquelles terres veia amb bons ulls l’arribada dels
forasters, especialment el jove Turnus, el rei dels rútuls, amb qui Lavínia estava promesa abans de
l’arribada dels troians. Després d’uns dies de tensions, al final va acabar esclatant una guerra entre amics i
enemics dels troians, que va durar fins que Eneas va matar Turnus en un duel singular. Durant el conflicte
també va morir el rei Latinus, que havia recolzat Eneas des del primer moment. Per aquest motiu, en acabar
la guerra, Eneas va ser proclamat rei dels llatins, va casar-se amb Lavínia i van establir-se de manera
definitiva en aquell territori.
A la mort d’Eneas, el seu fill Ascani va fundar la ciutat d’Alba Longa, primer nucli urbà que amb el pas del
temps va esdevenir Roma.
65
1.2. Ròmul i Rem
Un cop establerts a Alba Longa, passades 15 generacions, fins que al cap d’uns
quatre segles més o menys hi va regnar un home que es deia Procas. Aquest
rei va tenir dos fills, el més gran es deia Númitor i el més petit Amuli. Va
disposar la seva herència d’una manera força curiosa: a un fill li deixaria el
poder i a l’altre totes les riqueses. Númitor, que era el fill gran, va triar primer
i es va quedar amb el poder, i per tant a Amuli li van correspondre les riqueses
del pare. Però Amuli, que era molt ambiciós, de seguida va aprofitar aquelles
riqueses per assolir més poder i va acabar destronant el seu germà Númitor i
expulsant-lo d’Alba Longa.
Per tal d’assegurar-se que cap descendent legítim no prengués venjança
contra ell, Amuli va matar el fill de Númitor, mentre que a la filla, Rea Sílvia, la
va fer vestal, amb la qual cosa es garantia la seva virginitat perpètua. Però un
temps després Rea Sílvia va aparèixer embarassada i quan era a punt de ser
enterrada viva (aquest era el càstig per a les vestals que incomplien el
jurament de virginitat), va dir que qui l’havia deixat embarassada havia estat el propi déu Mart. Així les coses,
ningú no es va atrevir a executar Rea Sílvia i al cap d’uns mesos aquesta va donar a llum dos bessons, que
van rebre el nom de Ròmul i Rem.
Per ordre del rei Amuli, els bessons van ser ficats en un cistell i llençats al riu, però la fortuna va voler que
salvessin la vida. Diu la llegenda que una lloba, que acabava de parir cadells, va escoltar els bessons plorar i
els va alletar. Un pastor, Fàustul, els va recollir, els va conduir a casa seva i els va criar com a propis.
La lloba capitolina
Quan Ròmul i Rem es van fer grans, Fàustul els va explicar la veritat sobre el seu origen. Van organitzar una
revolta contra Amuli: el van destronar i el van matar, i al final van retornar el tro legítim al seu avi Númitor,
que encara vivia. Aquest, en senyal d’agraïment, els va cedir unes terres perquè hi fundessin el seu propi
regne, al costat d’Alba Longa, just en el lloc on van ser trobats i alletats per la lloba.
El problema, però, era que, en ser bessons, no es podia decidir mitjançant l’edat qui dels dos era el més gran
i, per tant, hauria de governar la nova ciutat, per la qual cosa van decidir sotmetre’s al criteri del vol dels
ocells, tot situant-se cada un a un turó diferent: Rem fou el primer a veure ocells, sis voltors, però molt poc
després Ròmul en va veure dotze. La interpretació de l’auguri fou polèmica i, com era d’esperar, va acabar
enfrontant els dos germans. Finalment Ròmul va acabar donant mort a Rem, perquè aquest havia gosat
traspassar els límits de la ciutat que Ròmul havia marcat al terra amb una arada.
Solucionat, doncs, el problema, Ròmul fou proclamat rei de la nova ciutat, que en honor del seu fundador
va ser batejada amb el nom de Roma. Corria l’any 753 aC.
66
1.3. El rapte de les Sabines
Després de la fundació de la ciutat, Ròmul es va preocupar de poblar-la. Va crear al turó del Capitoli una
mena de refugi o asil, on poguessin refugiar-se tots aquells habitants de la península d’Itàlia que estiguessin
fora de la llei o perseguits per la justícia: desterrats, deutors insolvents, lladres, assassins, esclaus fugitius,
bandolers, etc. Aquest va ser el nucli original de la població de Roma.
D’aquesta manera, doncs, a la ciutat no li van faltar homes, però el que no hi havia eren dones. Per això
Ròmul va enviar ambaixadors a tots els pobles i ciutats de la rodalia per mirar d’establir amb ells alguna
mena de pacte o aliança a canvi que els cedissin en matrimoni les filles solteres. Però a tot arreu els
ambaixadors foren acomiadats amb negatives.
Va organitzar un gran espectacle, amb grans curses de cavalls, i va convidar a l’espectacle tots els pobles de
la rodalia. Molts homes hi van assistir, amb les dones i els fills, deixant soles a casa les filles solteres. I mentre
se celebrava l’espectacle, a una senyal pactada, els romans van entrar a les cases dels seus veïns, entre ells
els Sabins, i els van raptar totes les filles.
Lògicament el rapte va provocar la reacció immediata de tots els pobles, que van declarar la guerra als
romans. Es van unir tots al voltant del rei dels Sabins, Titus Taci, ja que aquests foren els més afectats pel
rapte de les filles. La guerra, però, fou molt llarga, fins al punt que va arribar un moment en què les noies
raptades ja s’havien acostumat als nous marits i fins i tot moltes ja en tenien fills. Llavors van ser elles les
que van suplicar als dos bàndols que deixessin estar la guerra. Els seus precs tingueren èxit, i finalment Sabins
i Romans signaren un pacte d’amistat que va culminar amb la fusió dels dos pobles.
El rapte de les Sabines
Titus Taci, rei dels sabins, i Ròmul, rei dels romans, van governar junts en un principi, però Titus Taci va morir
aviat, amb la qual cosa Ròmul, que tenia en aquest moment 21 anys, va quedar com a únic governant de la
nova ciutat.
2. La Monarquia (753 aC-509 aC)

2.1. Els orígens de Roma segons l’arqueologia
Les prospeccions arqueològiques dutes a terme al Palatí han posat en evidència que la regió de l’actual Roma
va ser habitada durant el segle VIII aC. La població primitiva, formada per pastors i camperols, vivia en
cabanes rudimentàries cobertes per sostres de palla. Sembla que, al cap d’un segle, aquests ja s’havien aliat
amb altres poblats dels turons veïns per tal de fer front a l’expansió constant dels etruscos. Aquesta unió és
coneguda pels historiadors com la lliga del Septimontium. Aviat, van habitar la vall pantanosa que existia
entre els set turons i aquesta va esdevenir el centre de Roma.
67
2.2. Els 7 reis de Roma
Entre el 753 i el 509 aC, doncs, Roma va estar governada per una sèrie de reis que van establir les bases de
la civilització: a un se li atribueix la planificació urbanística de la ciutat, a un altre l’establiment del culte a les
divinitats, a un altre, l’organització de l’exèrcit, a un altre, l’organització dels espectacles públics, etc. És a
dir, que tots ells serien els responsables històrics (o mítics) de totes les bases de la civilització romana
posterior.
Data de
Origen del rei Nom del rei Obres principals
govern
Fundador de Roma i primer legislador de la ciutat. Se

li atribueix el primer ordenament polític i social , en
753 aC-717
El rei llatí Ròmul distingir les gentes patriciae, aquelles famílies amb
aC
parentiu amb els primers senatores, i les gentes
plebeae, la població sense poder.
Se li atribueixen les reformes religioses, la instauració

Numa Pompili de rituals i la constitució del calendari de festivitats
religioses.
Els tres reis 716 aC-616
sabins aC Tul·lus Hostili Se li atribueix l’organització militar dels exèrcits
Va ser el primer urbanitzador de Roma: va construir

Ancus Marci
el port d’Òstia i un aqüeducte
Va continuar amb les reformes urbanístiques del

Tarquini Prisc darrer rei. És conegut per la construcció de la Cloaca
Maxima.
Va construir una muralla al voltant dels set turons i

va dur a terme profundes reformes administratives,
conegudes com “la constitució de Servi Tul·li”. Va
Els tres reis 615 aC-509
Servi Tul·li substituir el sufragi universal i igualitari (entre els
etruscos aC
patricis) de Ròmul per un sistema en què el nivell de
riquesa, la contribució a l’exèrcit i el pes polític
determinaven el valor del vot.
Després de 25 anys de govern despòtic, va haver de

Tarquini el
fugir de la ciutat expulsat pels mateixos ciutadans. La
Superb
seva història s’explica al mite de Lucrècia.
a) El mite de Lucrècia: la fi de la monarquia

L’any 509 aC, regnava a Roma Tarquini el Superb. El mite explica que Sext Tarquini, fill del rei, i alguns
cavallers romans van apostar en una juguesca quin d’ells tenia l’esposa més bondadosa i honrada. Van anar
casa per casa i, dissimuladament, van espiar les esposes sense obtenir bons resultats. Però, en arribar a casa
de Col·latí, van trobar-se la seva dona Lucrecia brodant. Col·latí va ser el guanyador de la juguesca, provocant
així les ires del príncep romà. Havent passat uns dies, quan Col·latí no es trobava a casa, Sext Tarquini va
apropar-se a casa de Lucrecia i li va demanar hospitalitat. Durant la nit, el príncep romà va entrar a l’habitació
de la noia i va voler mantenir relacions amb ella.
68
Davant de la seva negativa, va amenaçar-la dient aquestes paraules: “Si no et deixes seduir, et mataré a tu i
a un esclau, i el col·locaré en el teu llit perquè tothom pensi que ets una dona sense honor”. En arribar
l’albada, Lucrecia va convocar el seu pare Brutus i el seu marit Col·latí per explicar-los què havia passat. Per
tal de demostrar la veritat de les seves paraules, Lucrecia va treure un punyal i se’l va clavar en el pit. El pare
i el marit, desesperats pel suïcidi de la jove, van ensenyar el seu cos pels carrers de Roma i el poble, indignat
amb els abusos del monarca i la seva família, va revoltar-se. Tarquini el Superb i Sext Tarquini van exiliar-se
de Roma i Brutus i Col·latí van ser declarats cònsols de Roma. D’aquesta manera, finalitza la Monarquia i
s’inicia la República.
3. La República (509 aC-27 aC)

3.1. Les conquestes militars
L’any 509 aC, s’inicia un nou sistema polític: la República. La noblesa creia que el poder dels reis s’havia de
conservar. El poder religiós es va concentrar en un sacerdot, rex sacrorum, i els poders legislatiu i militar van
passar a mans de dos ciutadans escollits anualment en els comicis, els cónsols.
Al començament del segle IV aC, els romans dominaven una part del centre d’Itàlia. Van lluitar per sotmetre
els altres pobles de la rodalia: els etruscos al nord, els volscos al sud i els sabins a l’est. Un cop dominats, van
ser els gals, pobladors de la part nord d’Itàlia, els qui van donar més problemes. Fins i tot van arribar a envair
Roma l’any 390 aC i la van ocupar durant gairebé un any, però també ells van acabar retrocedint davant
l’empenta dels romans.
Mapa de l’expansió itàlica
3.1.1. Les guerres púniques

Un cop dominada tota Itàlia, a partir del segle III aC Roma va rivalitzar amb Cartago, una altra gran potència
mediterrània, per la possessió de Sicília. Aquesta rivalitat va suscitar les tres guerres púniques, anomenades
així perquè el poble que ocupava la poderosa ciutat-estat de Cartago era d’origen púnic o fenici. Els
cartaginesos eren grans comerciants i bons militars. Dominaven el nord d’Àfrica i les illes de Córsega,
Sardenya i una part de Sicília. Els romans, en voler expandir-se per Sicília, van topar amb els cartaginesos i
aquí es va iniciar la rivalitat militar pel domini de les illes.
a) La primera guerra púnica (264-241 aC)

La primera guerra púnica va durar 24 anys (264 - 241 aC) i va acabar amb la victòria dels romans, els quals
es van fer els amos de l’illa de Sicília. A banda, però, van exigir també les illes de Còrsega i Sardenya. En el
69
tractat que van signar el 241 aC Amílcar Barca i Lutaci Catul, s’especificava també que els cartaginesos
abandonarien l’illa immediatament i pagarien una indemnització económica a Roma durant 20 anys.
Els cartaginesos, indignats per l’ofensa que els soposava perdre tant territori i escanyats econòmicament per
la multa, van buscar terres on poder expandir-se i fer explotacions per pagar el deute. Van enviar a la
Península Ibèrica un gran exèrcit, comandat per Amílcar Barca, amb la intenció de conquerir tot el territorio,
d’aprofitar-se de les riqueses naturals encara inexplorades pels romans i d’obrir nous mercats a la
Mediterrània.
Però Amílcar va morir l’any 228 aC en una batalla contra una tribu d’ibers, prop del naixement del riu Tajo.
El va succeir el seu gendre Asdrúbal, el qual va fundar la ciutat de Cartago Nova (Cartagena), però va morir
assassinat l’any 221 aC. A partir d’aquell moment, els cartaginesos van triar Anníbal, el fill gran d’Amílcar,
com a general en cap de les tropes.
b) La segona guerra púnica (218-202 aC)

Anníbal va considerar que la millor tàctica era evitar un enfrontament obert amb els romans i anar
directament a Roma. Tanmateix, aquests dominaven les illes del Mediterrani i resultava impossible una
aproximació a la capital per mar. Per això, el 218 aC, Anníbal va organitzar una gran expedició militar: sortint
des d’Hispània, va recòrrer la costa mediterrània i va creuar els Pirineus i els Alps amb 50.000 soldats i 60
elefants.
Anníbal creuant els Alps amb els elefants al film de la BBC Hannibal, Rome’s worst
nightmare
Malgrat la fatiga, la llunyania de la pàtria, la clara inferioritat numèrica i l’aparent superioritat tàctica de les
legions romanes (mai derrotades després de més de tres segles), Anníbal va infligir als romans quatre
derrotes consecutives molt espectaculars en menys de dos anys (a Ticino, a Trèbia, al llac Trasimeno i
finalment a Cannae) i es va plantar a les portes de Roma.
El que va passar a continuació ha estat una de les grans paradoxes de la història. Anníbal havia derrotat i
massacrat totes les legions romanes, els romans havien perdut bona part dels territoris d’Itàlia i es
refugiaven atemorits rere les seves muralles, tot esperant l’atac final d’Anníbal, que semblava ja inevitable.
Però Anníbal no va atacar Roma. Va passar quinze anys voltant per Itàlia, assolant el territori, fent i desfent
aliances amb altres pobles, mentre esperava l’arribada d’uns reforços de Cartago que mai no van arribar.
Una de les reaccions que van tenir els romans, i que a la llarga resultaria enormement positiva per a ells, va
ser enviar un parell de legions a Hispània. Ho van fer l’estiu del 218 aC, tot just quan Anníbal acabava de
sortir d’Hispània per creuar els Alps. Les tropes anaven sota les ordres dels germans Gneu i Publi Corneli
Escipió. Primer es van aquarterar a Massilia (l’actual Marsella) i pocs dies després Gneu C. Escipió es va
traslladar a Hispània: va desembarcar a Empúries, amb la missió de tallar la línia de subministrament oberta
per Anníbal entre Hispània i Itàlia a través dels Pirineus i els Alps. Escipió va derrotar els cartaginesos que
s’hi va trobar i els va fer recular al sud del riu Ebre. Tot seguit va establir el primer assentament romà a un
poblat iber anomenat Kesse, que ells van ampliar i van rebatejar amb el nom de Tàrraco. Poc després el seu
70
germà Publi se li va unir i tots dos junts van mantenir a ratlla els cartaginesos durant set anys, fins que van
morir al camp de batalla.
No gaire temps després, el fill de Publi C. Escipió, que es deia igual que ell, es va fer càrrec de les tropes
d’Hispània. Tot i la seva joventut (tenia 28 anys quan va ser nomenat general en cap de les tropes romanes
a Hispània), va demostrar una gran capacitat estratègica i en qüestió de tres anys (entre 209 i 206 aC) va
conquerir Cartago Nova, va expulsar els cartaginesos d’Hispània i es va guanyar la fidelitat dels pobles ibers.
Poc després Escipió va aconseguir que el Senat romà l’autoritzés a traslladar la guerra a Àfrica, i
al capdavant de les seves legions es va plantar a les portes de Cartago la primavera de 202 aC. Això va
obligar Anníbal a tornar a la seva pàtria abans d’haver aconseguit el seu objectiu, destruir Roma. En la
batalla definitiva, a les planures de Zama, molt a prop de Cartago, Escipió i Anníbal es van enfrontar, i en
aquest cas la victòria final va ser per als romans. Els cartaginesos es van rendir i els romans els van posar
unes condicions molt dures per acceptar la rendició, però no van destruir la ciutat de Cartago.
Moviments militars dels romans i dels cartaginesos
c) La tercera guerra púnica (149-145 aC)

Al cap de 50 anys, els cartaginesos s’havien refet. La tensió entre uns i altres va anar creixent per diversos
motius i finalment els romans van decidir acabar amb el conflicte, utilitzant com a pretext els conflictes de
Cartago amb el regne de Numídia, aliat de Roma. L’any 149 aC van posar setge a la ciutat de Cartago i després
de tres anys sota les ordres de Publi Corneli Escipió Emilià, nét d’Escipió “l’africà”, la ciutat va ser conquerida,
saquejada i destruïda fins als fonaments. Tots els cartaginesos supervivents van ser venuts com a esclaus i la
ciutat de Cartago va deixar d’existir, fins que al cap d’un segle Juli Cèsar la va reconstruir com a colònia per
als seus legionaris veterans. A partir d’aquest moment, Roma esdevingué la dominadora indiscutible de tota
la Mediterrània occidental.
71
3.1.2. La conquesta d’Hispània
Durant la segona guerra púnica els romans van trepitjar la península per primera vegada i s’hi van quedar.
Van conquerir la part meridional i oriental del territori i el van dividir en dues províncies: la Hispània Ulterior
i la Citerior. La conquesta de la resta del territori va anar avançant, amb certs problemes però sense pausa.
A partir de l’any 154 aC hi va haver dos focus forts d’inestabilitat, l’un encapçalat pels lusitans (poble nòmada
de la zona de les actuals Portugal i Extremadura) i l’altre pels pobles del nord de la meseta castellana. El
primer dels problemes va portar de corcoll les legions romanes durant gairebé deu anys i es va solucionar
amb l’assassinat del líder dels lusitans, Viriat, l’any 139. El segon problema era la resistència de la ciutat
ibèrica de Numància, a prop de Sòria. Els romans la van setjar, però els primers intents de conquesta van
fracassar de manera humiliant. Finalment, l’any 133, les tropes van ser dirigides pel vencedor de Cartago,
Publi Corneli Escipió Emilià, el qual va aconseguir, ara sí, la rendició definitiva de la ciutat.
Només restava per conquerir la cornisa cantàbrica, però això va haver d’esperar gairebé un segle, ja que els
problemes interns dels romans van deixar en un segon pla les conquestes militars. Finalment va ser
l’emperador Octavi qui, entre els anys 26 i 19 aC, va culminar definitivament la conquesta d’Hispània.
Evolució de la divisió provincial d’Hispània
3.1.3. La conquesta de Grècia (215-146 aC)

Des del 215 aC, Roma va mantenir una sèrie de guerres defensives contra les monarquies hel·lenístiques de
la Mediterrània oriental, que volien apoderar-se de Grècia i, per tant, podien esdevenir un perill per a la
península itàlica i per a la Urbs. Malgrat les victòries, Roma va evitar annexionar el territori hel·lènic i hi va
establir una mena de protectorat que va durar fins a l’any 148 aC, quan el Senat va convertir Macedònia en
la primera província oriental.
Un any més tard, Grècia estava immersa en una sèrie de pugnes internes socials i polítiques. Els romans van
aprofitar la situació per enviar legions a Corint i destruir la ciutat fins als fonaments. Des d’aquell moment,
tot el Peloponnès va esdevenir província romana i va rebre el nom d’Acaia.
72
3.2. Els òrgans polítics de la República
El cursus honorum és la carrera política d’un ciutadà romà. Constava de diverses magistratures o càrrecs,
totes elles esglaonades de menys a més important.
Una magistratura és el càrrec d’un magistrat, que és tot aquell que exerceix un càrrec públic secular, és a
dir, no religiós, i de caire civil per oposició als oficials militars. Les paraules magistratura i magister venen de
l’adverbi magis, més. Això està relacionat amb el fet que un magistrat és més portador del poder que
servidor. En canvi, els nostres ministres estan al servei del poble i per això l’etimologia del mot prové de
minus.
Passaven un mínim de dos anys entre l’exercici d’una magistratura i d’una altra. Totes les magistratures
tenien les característiques següents:
 Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren elegits
pel poble romà en els comicis o eleccions.
 Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i
en absolut retribuïbles.
 Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris.
 Col·legialitat: sempre hi havia un col·lega o company al càrrec per evitar la concentració de poder en
unes úniques mans i fugir així de la monarquia.
Magistratures del cursus honorum:

 Qüestor: eren els que gestionaven les finances públiques
de Roma i les de l’exèrcit en campanya, sempre sota la
supervisió dels cònsols.
 Edil: s’ocupaven de la gestió diària dels mercats, del
manteniment de les vies públiques, de la vigilància de la
ciutat i de l’organització dels jocs públics.
 Tribú de la plebs: eren els representants directes del poble
d’origen no patrici. Pràcticament no podien proposar lleis
però podien exercir el dret de veto davant de les decisions
dels patricis. La seva figura era inviolable.
 Pretor: els pretors s’encarregaven d’administrar justícia
entre els ciutadans romans.
 Cònsol: eren els dos màxims representants del poder
executiu i com a tals tenien quatre funcions principals:
convocar i presidir el Senat, proposar l’aprovació de lleis,
comandar l’exèrcit i gestionar finances.
Altres magistratures:
 Censor: era la magistratura més prestigiosa de Roma. Els censors eren nomenats cada cinc anys i la
seva funció principal era classificar els ciutadans d’acord amb la fortuna de cadascú. Tenien també
l’encàrrec de vetllar pels bons costums dels senadors.
 Dictador: era una magistratura de caràcter excepcional i implicava la suspensió temporal de tota la
resta de magistratures. Un dictador, doncs, era nomenat pels cònsols en cas de perill imminent. El
mandat durava com a molt sis mesos.
73
3.3. La crisi política del segle I aC
L’adquisició per la força de les armes d’enormes quantitats de terra va fer que de seguida es formessin dos
grups socials clarament diferenciats: els rics, propietaris de grans latifundis, i els pobres, que no tenien
propietats i que, per tant, s’havien de guanyar la vida com podien. A més, els pobres ni tan sols podien
treballar la terra dels rics, ja que aquests compraven enormes quantitats d’esclaus provinents de les
conquestes militars i els feien treballar les terres. No costa gaire d’imaginar quin deuria ser el clima social:
els rics, cada cop més rics; els nadius, sense feina; els esclaus, a milers i per tot arreu. Hi va haver intents de
solucionar la situació, però no van tenir èxit i a més el govern republicà va haver de fer front a conjures i
intents de cop d’estat que pretenien arreglar la situació.
3.3.1. La dictadura de Sula (82 aC-78 aC)

L’any 88 aC, es va iniciar una gran rivalitat entre Màrius, popular, i Sul·la, patrici, pel comandament de
l’exèrcit a les campanyes contra Mitridates. Va ser Sul·la qui va marxar cap a Àsia i Màrius va aprofitar per
fer-se amb el govern de Roma, el 87 aC. Màrius va morir de mort natural i Sul·la, en tornar victoriós el 83 aC,
va apoderar-se de Roma, es va autoproclamar dictador i va iniciar un període de terror i matances contra
tots aquells que havien recolzat Màrius. Va morir l’any 78, però les rivalitats entre les dues faccions encara
van continuar al llarg d’algunes dècades més.
3.3.2. La rebel·lió d’Espartac (73 aC-71 aC)

L’any 73 aC, un esclau d’origen traci, anomenat Espartac, va encapçalar una revolta d’esclaus tan forta que
durant dos anys va dur de corcoll les legions romanes. Milers d’esclaus de tota Itàlia, en assabentar-se de la
revolta, van fugir de les cases, les mines i els camps on treballaven i es van unir al gladiador traci. Van derrotar
i humiliar en diverses ocasions les legions romanes que van intentar reduir-los, però quan van voler
abandonar Itàlia per via marítima per fugir cadascun cap a la seva terra d’origen, van ser traïts pels pirates
que els havien de proporcionar els vaixells. Finalment, les tropes unides de Cras i de Pompeu els van derrotar
i massacrar l’any 71 aC.
Kirk Douglas al film Espartac
3.3.3. La conspiració de Catilina (63 aC)

Luci Sergi Catilina va ser un dels nobles més propers a Sul·la i es va enriquir desmesuradament durant la seva
dictadura. L’any 66 aC, Catilina es va presentar a les elecccions al consulat però la candidatura va ser
desqualificada. Després de diversos intents, el conflicte va esclatar l’any 63 aC. En perdre de nou les
eleccions, va tramar una conspiració contra la figura del cònsol, Marc Tuli Ciceró. Tanmateix, Ciceró va tenir
coneixement de la conjura mitjançant Fúlvia, amant de Quint Curi, un dels conjurats, que li explicà els plans.
Aquest ho va denunciar al Senat i Catilina va haver de fugir a Fièsole, on havia reunit en secret un exèrcit.
Allà es va produir la batalla definitiva, on Catilina va morir.
74
3.3.4. El primer triumvirat (60 aC-53 aC)
El sistema republicà agonitzava, cada cop semblava més propera la seva fi i l’arribada d’un sistema més
monàrquic o dictatorial. En aquell moment tan crític, dos expartidaris del dictador Sul·la, però que havien
entrat en conflicte amb ell per motius d’aspiracions personals, van decidir intervenir: Cras i Pompeu,
justament els dos homes que havien dirigit la repressió d’Espartac uns anys enrere.
Cras era un home molt poderós i ben considerat. Era l’home més ric de Roma en aquell moment i el seu
prestigi era enorme en tots els sentits, tan personal com polític o militar. Pompeu, per la seva banda,
comptava amb la lleialtat dels exèrcits i de bona part del Senat.
A tots dos aviat se’ls va unir Juli Cèsar, un jove aristòcrata pertanyent a una antiga família noble. Va patir
persecució per part de Sul·la i va haver d’exiliar-se. A la mort del dictador, va retornar a Roma, revestit de
gran popularitat per haver-se oposat a Sul·la. Va fer carrera política a Hispània, però la seva fita més
important va ser sens dubte la conquesta de les Gàl·lies.
Juli Cèsar i Pompeu a la sèrie Roma
Una solució per als conflictes civils, que no paraven d’introduir-se dins la societat romana, va ser el
compromís al qual arribaren tots tres per tal de formar un govern tripartit fort. Aquest triumvirat (60 aC), de
caràcter no oficial, tenia com a finalitat repartir-se les províncies. A Cras li tocà Orient; a Cèsar, la Gàl·lia; i a
Pompeu, Itàlia, Hispània i Àfrica.
Però l’equilibri es va desfer ben aviat. Cras va morir l’any 53 aC mentre lluitava contra els parts en el territori
de la regió que li havia estat assignada, a la batalla de Carras. Aleshores, Cèsar i Pompeu es van enemistar.
Pompeu, que tenia les simpaties del Senat, va intentar governar tot sol, però Cèsar, després de les
campanyes victorioses a les Gàl·lies, va tornar a Roma quan va acabar el seu mandat.
75
A Roma, els seus enemics esperaven Cèsar per demanar-li explicacions sobre les seves campanyes a les
Gàl·lies, perquè en moltes ocasions havia actuat d’una manera arbitrària i innecessàriament cruel.
Assabentat pels seus oficials, Cèsar prengué la decisió de passar el riu Rubicó, al nord d’Itàlia, sense haver
llicenciat les seves tropes. El Rubicó era la frontera geogràfica que delimitava el territori de Roma. Qualsevol
oficial que creués aquesta línia sense el permís del Senat declarava la guerra a Roma. En aquesta situació,
Cèsar va pronunciar la famosa frase alea iacta est.
Així es va iniciar la lluita contra Pompeu. Els pompeians i el Senat van fugir de Roma i les batalles es van
produir per tota la mediterrània. Pompeu va ser derrotat a la batalla de Farsàlia, a Grècia, des d’on va fugir
cap a Egipte buscant exili. No obstant això, el rei Ptolomeu el va assassinar tot just desembarcar-hi. Els últims
partidaris de Pompeu foren derrotats a la batalla de Thapsos (Àfrica) i a Munda (Hispània).
3.3.5. La dictadura de Juli Cèsar (49 aC-44 aC)

El poder de Cèsar es basava en l’exèrcit. Comptava amb la fidelitat dels seus soldats veterans, que havien
rebut de Cèsar terres en compensació pels serveis prestats. Però també comptava amb les simpaties del
poble, que veia en la seva figura l’arribada de l’estavilitat a Roma.
Va ser proclamat dictador l’any 49 aC. Poc després, la dictadura va esdevenir una magistratura anual i se li
va atorgar durant 10 anys més. L’any 44 aC, va esdevenir dictador perpetu i va començar a acumular títols
com el de censor, imperator (cap dels exèrcits) i pontifex maximus (màxim sacerdot).
Juli Cèsar va augmentar el nombre de senadors fins a 900 amb persones que li eren fidels. Va repartir els
territoris conquerits entre els seus veterans i va atorgar el dret de ciutadania a moltes ciutats d’Hispània i
del nord d’Àfrica.
Però totes aquestes reformes van ser considerades per la noblesa un atac a les llibertats de la República i
van veure intencions monàrquiques en la presa dels títols. Per tot això, es va iniciar una conjura per part
d’un nombrós grup de senadors, encapçalats per Brutus i Cassi. Els Idus (dia 15) de març de l’any 44 aC, Cèsar
va caure abatut per un allau de punyalades que els conjurats li van assestar en una de les cambres del Senat.
Cesare deve morire, dels germans Taviani
3.3.6. El segon triumvirat (43 aC-31 aC)

La mort de Cèsar va obrir el camí a una nova lluita pel poder. El testament de Cèsar afavoria el seu nebot
Octavi, a qui atorgava tots els poders que ell havia acumulat; en canvi, deixava gairebé sense res Marc
Antoni, qui havia estat el principal col·laborador de Cèsar durant els darrers anys. Aquesta decisió va
provocar inicialment tensions i enfrontaments entre tots dos. Tanmateix, gràcies a la intervenció de Lèpid,
governador de la Gàl·lia Narbonense, van decidir aparcar les diferències, formar el segon triumvirat i unir-se
per lluitar contra els assassins de Cèsar, que encara vivien i es preparaven lluny de Roma per recuperar les
institucions de la República.
76
Octavi i Marc Antoni a la sèrie Roma
La batalla definitiva va tenir lloc a Filipos (nord de Grècia), on les tropes d’Octavi i Marc Antoni van obtenir
la victòria. Brutus i Cassius, veient-ho tot perdut, es van suïcidar abans de caure en mans dels vencedors.
Marc Antoni i Octavi entraren junts a Roma i, malgrat alguna oposició, es van fer atorgar pel Senat poders
il·limitats durant cinc anys. Llavors va començar una repressió terrible contra tots aquells que havien tingut
a veure amb l’assassinat de Cèsar o havien mostrat simpaties per Brutus i Cassius. Ciceró, el gran polític i
orador, va ser el primer a caure, per venjança personal de Marc Antoni. Ciceró havia estat un acarnissat
enemic de Marc Antoni i havia pronunciat una sèrie de discursos molt violents contra ell, coneguts com les
Filípiques.
Els triumvirs també es van repartir el territori: Lèpid es va quedar Hispània i la Gàl·lia Narbonense, Marc
Antoni, les Gàl·lies i Octavi, Sardenya, Sicília i tota Àfrica. Itàlia havia de ser governada per tots tres.
Octavi i Marc Antoni van unir també les seves famílies: Octàvia, germana d’Octavi, es va casar amb Marc
Antoni. D’aquesta manera semblava, per fi, que la situació estava tranquil·la i pacificada. Però tot es va
complicar quan, l’any 33 aC, Marc Antoni, que mai no va tenir una bona relació amb Octavi, va decidir trencar
amb ell definitivament: va abandonar la seva dona embarassada i va refugiar-se a Egipte en companyia de
la reina Cleopatra. Aquesta decisió va ser molt mal rebuda, no solament per Octavi, sinó també pel poble
romà, que veia amb disgust com un general es divorciava d’una romana per casar-se amb una estrangera.
Marc Antoni havia esdevingut impopular i per això el Senat, a instigació d’Octavi, li va declarar la guerra.
Octavi va derrotar les tropes de Marc Antoni i Cleopatra a la batalla naval d’Actium, l’any 31 aC. Marc Antoni
va suïcidar-se i Cleopatra, en veure les intencions d’Octavi de passejar-la per Roma com a esclava, va
introduir-se a una banyera i va morir per la mossegada d’una serp.
Egipte es va convertir, llavors, en una província més (una de les més desitjades, sens dubte, pel seu valor
com a graner de Roma) i Octavi va esdevenir l’únic administrador de Roma. L’any 27 aC, finalitza la República
i s’inicia l’Imperi amb Octavi com a cap principal.
4. L’Imperi (27 aC-476 dC)

4.1. El principat d’August (27 aC-14 dC)
En un primer moment, a fi d’evitar els problemes i conflictes socials del període anterior, Octavi va respectar
aparentment les institucions bàsiques de la República. Però, gradualment, va anar acumulant tots els poders
en les seves mans, fins que va governar amb total autoritat, com un monarca, però sense rebre mai el títol
de rei.
La societat romana, cansada del llarg període de les guerres civils, va acceptar sense oposició el nou règim
que va instaurar un llarg període de pau a tot l’Imperi. Octavi, efectivament, va pacificar les províncies de
l’Imperi amb les legions, va millorar l’administració i va dur a terme grans obres públiques tant a Roma com
77
a tota la resta de l’Imperi. Va comptar amb eficaços col·laboradors, com Agripa, el gran estadista militar, o
com Mecenes, protector d’artistes i literats, qui el va ajudar amb una gran campanya propagandística de la
seva figura.
Durant els 40 anys de mandat, va rebre diversos títols, els quals van ser heretats per tots els emperadors
posteriors:
Imperator Cap dels exèrcits. Després de Tiberi, significarà cap de l’imperi
Era fill adoptiu de Cèsar, per tant, és el nom del seu pare. Després de Tiberi, serà un
Caesar
sinónim d’emperador
Augustus Va ser un títol honorífic, excel·lent, excels. La posteritat coneix Octavi com August.
Princeps Va fer-se nomenar princeps inter pares (el primer entre els iguals).
Tribunus Plebis Va adoptar la magistratura i va esdevenir protector de la plebs
Pontifex Maximus Va esdevenir el cap de la religió
Pater Patriae Amb aquest títol, passava a ser el pare de la pàtria
4.2. La dinastia Iulio-Clàudia (14 dC-68 dC)

a) Arbre genealògic de la distia Iulio-Clàudia
b) Tiberi
Tiberi era el fill de Lívia, l’esposa d’August. Sempre va ocupar el segon lloc en els designis successoris
d’August fins que la mort de tots els possibles rivals el va convertir en emperador. Va ser un home culte i
intel·ligent, però gens popular. Les primeres decisions polítiques van ser assenyades, però a la part final de
la seva vida es va retirar a l’illa de Capri on va portar una vida dedicada al vici i la depravació. Va delegar tot
el poder en el seu lloctinent, Sejà, qui va sembrar un règim de terror.
c) Cal·lígula
Tenia vint-i-cinc anys quan, a la mort de Tiberi, va ser proclamat emperador amb gran acontentament del
Senat i del poble, potser perquè el seu llinatge es relacionava directament amb August i Marc Antoni. En
78
canvi, ha passat a la història com a prototip de governant boig i cruel. Va morir assassinat a mans dels seus
propis guàrdies pretorians, tres anys després de pujar al poder.
d) Claudi
Va ser un emperador peculiar. Pocs esperaven que aquest home, coix, geperut i quec, menyspreat des de
sempre per tota la resta de la família imperial, arribés a ser un emperador digne i capaç com així va ser. En
assassinar Cal·lígula, la guàrdia pretoriana el va trobar amagat sota una cortina i el va proclamar emperador.
Va endegar importants obres públiques (per exemple, el port d’Òstia), va incorporar la província de Britànnia
i va ser un home molt culte i un escriptor prolífic. Va morir assassinat per la seva darrera esposa, Agripina,
qui volia que Neró, el seu fill, arribés al poder per la via ràpida.
e) Neró
Va ser un home de contrastos. Coronat emperador amb disset anys, va ser un amant de la música, la poesia
i les arts, amb un gran interès per reformar la ciutat de Roma. Però al mateix temps, va ser un home cruel i
sense escrúpols (va matar la seva mare i les dues esposes que va tenir). Va ser el primer emperador que va
endegar una persecució contra els primers cristians; finalment es va suïcidar l’any 68 en veure que triomfava
una de les moltes revoltes contra ell que van tenir lloc durant el seu regnat.
L’emperador Claudi de Lawrence Alma-Tadema,

1871
4.3. La dinastia Flàvia (69 dC-96 dC)

6. Vespasià
L’any 68 dC, Roma va tenir 4 emperadors. Qui realment es va fer amb el poder va ser Vespasià, primer
emperador de la dinastía Flàvia. Durant el seu govern es va restablir l’ordre intern i es van construir grans
monuments públics, com el Colisseu de Roma. Però sobretot ha passat a la història com l’home que va
destruir el temple de Jerusalem i va provocar la diàspora dels jueus, una decisió transcendental, de la qual
encara avui dia estem pagant les conseqüències.
7. Tit
El fill gran de Vespasià va regnar només dos anys, però el seu govern va coincidir amb dos fets terribles que
el van convertir en un emperador maleït per al poble: la terrible erupció del Vesuvi (i la consegüent
79
destrucció de Pompeia i Herculà) i l’incendi d’una bona part de Roma. Per tal de millorar la seva imatge, l’any
80 va presidir la inauguració oficial del Colisseu de Roma. Va morir a causa d’una malaltia.
L’amfiteatre Flavi
Erupció del Vesuvi
8. Domicià
També fill de Vespasià, va acabar de sotmetre tota la Germània i es va dedicar amb afany a construir el limes
o sistema defensiu al llarg de tot la frontera nord de l’Imperi. Va governar de forma certament despòtica,
fins que una conjura de senadors, farts de la situació, va acabar amb la seva vida.
4.4. La dinastia dels Antonins (96 dC-192 dC)

9. Nerva
A la mort de Domicià, el Senat va anomenar emperador un dels membres d’origen hispànic, Nerva, el govern
del qual va ser una mena d’interregne. Com que no va tenir descendència, va buscar una persona idònia per
al càrrec i va adoptar Trajà.
10. Trajà
Va ser el primer emperador provincià (havia nascut a Itàlica, a 3 km de Sevilla). Va ampliar al màxim les
fronteres de l’Imperi amb la conquesta de la Dàcia i les seves victorioses campanyes per l’Orient. Va ser un
gran militar i un bon polític.
11. Adrià
Adrià havia nascut en el si d’una família de procedència hispànica i s’havia matingut sempre prop de Trajà,
qui el va adoptar dos dies abans de morir. Des del punt de vista militar, per protegir les fronteres dels pobles
del nord de Britànnia, va fer contruir una muralla que va unir les dues costes septentrionals de l’illa. La meitat
del temps que va regnar la va destinar a visitar tot l’Imperi per tal de controlar-ne, personalment, les
fronteres, les tropes i els governadors. A Atenes encara són visibles les restes de les obres que hi va
promoure.
12. Marc Aureli

Va mostrar una gran inclinació cap a la filosofia (va escriure un llibre de filosofia estoica, Pensaments), però
també va haver de defensar les fronteres del Danubi contra les incursions dels bàrbars. Allà precisament va
morir. Va ser l’únic emperador de la dinastia Antonina que va deixar el fill propi, Còmode, com a hereu.
80
13. Còmode
No va estar a l’alçada de tots els seus antecessors. Es va desentendre de les tasques de govern i es va dedicar
la bona vida. Va mostrar actituds pròpies d’un boig, ja que pretenia ser la reencarnació d’Hèrcules i es feia
representar amb la pell de lleó d’aquest heroi mitològic. Va morir assassinat per una conjura de senadors.
4.5. Els segles III-IV dC

a) Dioclecià (284-305 dC)
Va imposar a l’anarquia i va encetar una etapa d’absolutisme imperial tot dissolent el Senat i exercint una
autoritat sense límits. Comença així una nova etapa que els historiadors han batejat amb el nom de Dominat,
per diferenciar-la de l’anterior, el Principat. Va perseguir de manera ferotge els cristians, va dur a terme una
gran reorganització militar i administrativa (dividint el territori en altres províncies més petites) i va crear
més legions, però amb menys soldats cadascuna.
Per tal d’evitar les lluites per la successió, Dioclecià va implantar la tetrarquia, un sistema de govern entre
quatre: dos Augustos i dos Cèsars (amb els dos Cèsars com a subordinats dels dos Augustos). Això va
significar de fet la divisió de l’Imperi en quatre parts i la descentralització de l’administració. Dioclecià va
compartir el poder amb Maximià, Constanci Clor i Galeri. Al cap de 20 anys de govern, els dos primers van
abdicar, tal com estipulava la nova llei, en favor dels altres dos, que van passar a ser Augustos. Però entre
morts prematures i els típics assassinats d’emperadors, aviat la situació va tornar a degenerar en caos i
guerres civils per la successió.
Distribució del territori durant la Tetrarquia Símbol de la Tetrarquia
b) Constantí (306-337 dC)

Fill de Constanci Clor, amb el recolzament dels cristians, es va imposar sobre els seus enemics, va proclamar
la llibertat de tots els cultes religiosos (313, Edicte de Milà) i va convocar el primer concili ecumènic de
l’Església a Nicea per tal de condemnar les heretgies i fixar un credo. Va establir la capital de l’Imperi a la
ciutat de Bizanci, que a partir d’aquell moment va passar a dir-se Constantinoble (Constantino-πολις). Els
successors de Constantí van continuar les lluites internes pel poder, mentre que la situació externa s’anava
deteriorant a gran velocitat amb les invasions de les tribus visigodes.
c) Teodosi (379-395 dC)

Va ser el darrer emperador que va governar sobre tot l’Imperi. Va sotmetre els visigots i va frenar els pobles
bàrbars que contínuament atacaven les fronteres. Va abolir els cultes pagans i va convertir el Cristianisme
en la religió oficial. Després de la seva mort, es va dividir l’imperi entre els seus fills: Honori rebé l’Imperi
d’Occident, i Arcadi va dirigir el d’Orient o bizantí, que encara es va mantenir mil anys més, concretament
81
fins al 1453. En produir-se l’any 476 el destronament de l’emperador Ròmul Augústul i en ser enviades les
insígnies imperials a Constantinoble, l’Imperi Romà d’Occident va arribar al seu final.
4.6. La caiguda de l’imperi (476 dC)

És impossible trobar una única causa definitiva de l’enfonsament i desaparició de l’Imperi romà d’Occident.
Es tracta més aviat de la suma d’un grapat de factors diversos. Vegem-ne alguns:
 Manca d’esclaus: Ja fa moltes dècades que els romans no conquereixen nous territoris, per la qual cosa
no poden aconseguir més esclaus nous per mantenir el sistema econòmic, bàsicament esclavista. Els
esclaus solen morir bastant joves i no acostumen a casar-se entre ells per tenir fills. Forçosament el
sistema va acabar ensorrant-se.
 Èxit del cristianisme: La religió cristiana, que pregonava la igualtat entre tots els homes i la recuperació
de la dignitat humana, es va escampar de manera fulgurant fins arribar a la pròpia família imperial. I amb
unes conviccions cristianes no es podia mantenir de cap manera un sistema esclavista com el de l’Imperi
romà.
 Poca seguretat a les fronteres: Els bàrbars no van parar ni un moment de pressionar les fronteres de
l’Imperi, que aviat es van convertir en fronteres purament simbòliques, ja que cap exèrcit no les
defensava. Els bàrbars van anar conquerint de mica en mica totes les províncies imperials, i fins i tot la
pròpia Roma es va veure saquejada més d’una vegada abans de la capitulació definitiva de l’any 476.
 Pèssima organització interna: Uns emperadors i uns dirigents poc capacitats, excepte alguna il·lustre
excepció, juntament amb la lògica dificultat que suposava organitzar un macro-imperi com aquell
(immenses distàncies, dificultats de comunicació, aparell burocràtic enorme i molt costós,...) van afavorir
des de dins el procés de degradació.
Desmembrament de l’imperi d’Occident després de la caiguda
82
4.7. Procés d’aculturació
Per aculturació s’entén el procés de canvi que experimenten les formes de civilització d’una societat quan
entra en conctacte amb les d’una altra societat diferent, és a dir, ens referim als canvis culturals, socials,
econòmics, polítics i lingüístics produïts pel contacte entre cultures. Aquest contacte sempre és recíproc, tot
i que sovint actua més decisivament sobre una de les dues i pot obeir a diverses causes, com ara la conquesta
militar, la influència econòmica, el prestigi d’una cultura aliena sobre la pròpia, la preferència que el poder
establert atorga a una de les dues cultures, etc.
La influència que va tenir la civilització romana sobre la resta de regions de l’imperi s’ha designat sovint amb
el mot romanització i la causa principal en va ser la conquesta militar. Aquest procés va produir-se de forma
diferenciada a la part occidental i oriental de l’imperi, ja que des del segle I dC a la part occidental es parlava
llatí i a l’oriental, grec. De fet, les províncies orientals eren territoris en què sempre va persistirel record i les
realitats de les pròsperes civilitzacions anteriors. En conseqüència, malgrat la crisi política, va saber
mantenir-se culturalment i intel·lectualment, perquè el record de la Grècia antiga era molt viu i els territoris
tenien un cert sentit de superioritat.
En el cas de Roma i del territori occidental, el grau d’implantació cultural sobre el territori conquerit s’explica
per diversos factors, amb el benentès que tots s’interrelacionen i cap no n’és causa exclusiva:
 Factor cronològic: les primeres zones conquerides (Itàlia, Sardenya, Còrsega, Hispània i la Gàl·lia) van
romandre més temps sota el poder de Roma i per tant van experimentar-ne una influència més profunda
que la resta de províncies, com ara Germània o Judea.
 Factor geogràfic: els romans, per tal de poder desplaçar-se ràpidament a qualsevol punt de territori, van
contruir una xarxa de carreteres de 80.000km que confluïen a Roma. Tanmateix, hi va haver zones que
van quedar més aïllades, a causa de la seva inaccessibilitat o de la poca importància econòmica. Per tant,
el procés d’intercanvi continu era molt més lent que no pas en altres zones més ben comunicades.
 Factor polític: un cop conquerit un territori, hi establien colònies, ciutats noves que reproduïen
exactament l’organitzacuió de Roma, tant des del punt de vista polític com administratiu, social i cultural.
Aquestes ciutats eren els focus des d’on es transmetia la romanitat a la població indígena, la qual, atret
pel nou model , abandonava poc a poc els seus costums.
 Factor humà: aquest factor estava representat sobretot pels soldats que, un cop llicenciats, no tornaven
als seus llocs d’origen sinó que romanien com a ciutadans d’alguna de els colònies que Roma tenia arreu.
Per mitjà de casament amb nadiues, esdevenien un dels factors més importants de propagació de la
llengua i dels seus costums d’origen. En el mateix sentit, cal fer esment del paper que van tenir els
funcionaris de l’estat romà desplaçats a les províncies.
 Factor lingüístic: el factor més important, ja que justifica el fet més paradigmàtic del procés de
romanització, l’aparició de les llengües romàniques a partir de la barreja del llatí amb les llengües que
existien prèviament a la conquesta.
83
IV. Els elements de la vida quotidiana
1. El naixement
En néixer, el nadó era col·locat als peus del pare. Si aquest l'aixecava i l'agafava en braços (tollere),
manifestava així que el reconeixia com a fill i es comprometia a la criança i educació. Aquest dia també es
penjava al coll de l'infant una mena de capseta amb forma de bola (bulla), plena d'amulets perquè el
protegissin dels mals esperits durant la infantesa.
Però si el pare considerava que ja tenia prou fills o que no tenia mitjans econòmics per fer-se'n càrrec, era
lliure d'abandonar-lo. Els pares no tenien l'obligació, ni moral ni jurídica, d'acceptar tots els fills nascuts del
matrimoni. L’abandonament dels fills acabats de néixer (expositio), per tal que fossin adoptats per altres
famílies, constituïa una pràctica habitual i legal, tant entre les famílies pobres com en les riques.
2. La gens, la família i els noms

La gens es componia d’un conjunt de famílies, els membres de les quals es consideraven descendents d’un
avantpassat comú per línia masculina. Els membres d’una gens tenien un mateix nom gentilici. Un sinònim
actual seria clan.
Per als romans, la família és un grup de persones que estan sota la potestat d’una figura masculina. El cap
de la família és el paterfamilias i els seus descendents estan sotmesos a la seva autoritat paterna, com també
ho està la seva dona o una filla. La família, doncs, es composa d’un home lliure, a qui la mort del seu pare ha
fet amo dels seus drets; de la seva esposa, dels seus fills, dels fills dels seus fills amb les seves esposes, de
les seves filles no casades i de les filles dels seus fills, amb tots els seus béns.
El nom d’un ciutadà romà constava de tres parts:
 Praenomen: es correspon amb el nostre nom propi. Designa l’individu dins la seva família. Cal dir que
els praenomina romans són molts limitats. De fet, només n’hi havia 18 aproximadament, que
acostumaven a escriure’s sempre abreujats. Els més importants són Gaius, Decimus, Publius, Sextus,
Titus i Lucius.
 Nomen: es el nom de la gens, designa amb el mateix nom a tots els
elements que pertanyen a la mateixa família (per exemple, Iulius,
que indica que pertany a la família Iulia). Equival al nostre primer
cognom.
 Cognomen: en un principi eren sobrenoms (per exemple, Caesar)
que indicaven procedència geogràfica (Coriolanus, provinent de la
ciutat de Corioles, etc.), professions (Agricola, pagès; Pictor, pintor,
etc.) o característiques físiques o morals (Cicero, cigró; Celer, ràpid;
Crassus, gras ̧etc.). Aquest sobrenom es va acabar heretant i va
esdevenir una manera de diferenciar les branques familiars dins
d’una gens.
 Agnomen: era un terme que s’afegia als generals militars si havien destacat per alguna victòria. Per
exemple, Publi Corneli Escipió, en guanyar la victòria de Zama contra els púnics, va rebre l’agnomen
d’Africanus.
Les dones no tenien praenomen, i normalment el seu nomen consistia en feminitzar el nomen patern. Si hi
havia dues germanes, se les afegia l'apodus de Maior o Minor, o bé Prima, Secunda, Tertia, etc, si n'eren tres
o més. Julia, Claudia, Livia, Drusilla, Cornelia, eren els més habituals.
84
3. L’educació
L’educació d’un infant romà constava de tres etapes: l’ensenyament primari amb el paedagogus,
l’ensenyament secundari amb el grammaticus i l’ensenyament superior amb el rethor.
L’ensenyament primari anava dirigit als nens d’entre set i onze anys. Alguns estudiaven a casa amb
professors particulars però la majoria de nens i nenes (sense separació de sexes) anaven a l’escola, uns locals
molt humils (porxos o tabernae acondicionades) amb cadires o bancs llargs sense suport per als alumnes.
Per escriure, els estudiants utilitzaven unes tauletes de fusta cobertes de cera sobre les quals s’escribia amb
un punxó o estilet (stilus). Aquest punxó tenia un extrem pla per poder borrar. A l’escola primària s’aprenia
a llegir, a escriure i a comptar.
Tauleta de cera i estilet
L’ensenyament secundari se centrava en l’estudi de la teoria gramatical, en la lectura d’autors clàssics grecs
i llatins i en el comentari dels aspectes formals dels textos que havien llegit. A més, s’estudiaven altres
disciplines com la música, la declamació, l’oratòria, la filosofia i l’astronomia. En aquest ensenyament hi
havia sobretot nois, ja que les noies, en arribar als 14 anys, eren considerades adultes i entregades en
matrimoni.
Els nois, en arribar als setze o disset anys, deixaven l'escola i optaven per la carrera política (cursus honorum)
o l'exèrcit. No hi havia una majoria legal d'edat i deixaven de ser impúbers quan el pare o tutor els vestia
amb la toga viril, és a dir, amb vestits d'home adult, abandonant així la toga prætexta i la bulla que havien
portat durant tota la seva infantesa. En aquest moment iniciaven l’ensenyament superior en què el rethor
ensenyava al pupil un complex sistema de normes, fórmules i models d’espressió de l’art oratòria i una
instrucció universal en arts, ciències i en dret. L’objectiu era crear ciutadans capacitats per defensar les seves
idees al llarg de la carrera política.
4. El matrimoni
El dia del casament, la núvia anava vestida amb una túnica blanca, sobre la qual duia una mena de mantell
rectangular groguenc. Es cobria els cabells amb un vel transparent de color carbassa que li tapava també el
rostre i damunt d’aquest duia una corona trenada de flors naturals. Els nuvis i els familiars anaven a buscar-
la a casa seva i, en comitiva, es dirigien al lloc de la cerimònia, que començava amb el sacrifici d’un animal.
En comprovar els bons auguris, una dona que hagués tingut un marit agafava la má dreta dels nuvis i els
prenia testimoni de fidelitat. Abans d’aquest acte solemne, els nuvis havien firmat un contracte matrimonial
per tal que quedés constància legal de la voluntat de casar-se.
Un cop acabada la cerimònia religiosa, es feia el convit i, en arribar la nit, simulaven un rapte (en honor al
rapte de les Sabines, un dels mites fundacionals de Roma). La noia s’agafava als braços de la mare i el marit
la prenia per la força. Un cop dins, el nuvi li oferia foc i aigua a la seva dona com a símbols de fecunditat.
85
5. La mort
Quan un personatge important moria, el cadàver era arranjat i exposat a la casa per tal que els familiars i
coneguts poguessin retre-li homenatge. El fèretre era envoltat de canelobres i hi feien ofrenes de flors. La
cerimònia consistia en el trasllat del fèretre al lloc de sepultura. Els esclaus que havia alliberat el mort o bé
els parents el duien a les espatlles juntament amb un seguici de músics, de ploraneres, de mims i amb els
familiars vestits de negre. La necrópolis es trobava als afores de la ciutat, just a l’entrada de la muralla.
Necrópolis de Barcino
6. El còmput del temps

El calendari romà arcaic es basava en el cicle lunar. L'any constava de 354 dies, repartits en 12 mesos de 29
o 30 dies. Cada dos anys s'afegia un mes addicional de 22 dies abans de començar el mes de març, que era
el primer mes del calendari romà.
Però com que era un sistema farragós i poc fiable, l'any 46 aC, Juli Cèsar va encomanar a l'astrònom egipci
Sosígenes la confecció d'un calendari molt més precís. Aquest va dictaminar que l'any tenia 365 dies i 6
hores, per la qual cosa cada quatre anys calia afegir un dia (aquest dia es deia bis-sextum, perquè s'afegia
abans del dia 6è abans dels Idus de març). Va mantenir la divisió de l'any en dotze mesos, designant-los per
mitjà d'adjectius:
 Martius (març), dedicat a Mart, el déu de la guerra, ja que els soldats començaven a preparar-se.
 Aprilis (abril), potser perquè en aquest mes les flors es comencen a obrir (aperire).
 Maius (maig), dedicat a la deessa Maia, mare del déu Mercuri.
 Iunius (juny), dedicat a la deessa Juno, l'esposa de Júpiter.
 Quintilis (juliol), el cinquè mes de l'any. Juli Cèsar li va canviar el nom pel seu: Julius
 Sextilis (agost), el sisè mes de l'any. Octavi August li va canviar el nom pel seu: Augustus
 September (setembre), el setè mes.
 October (octubre), el vuitè mes.
 November (novembre), el novè mes.
 December (desembre), el desè mes.
 Ianuarius (gener), dedicat al déu Janus, el déu de les dues cares. Des  de mitjà segle II aC va passar a
ser el primer mes de l'any.
 Februarius(febrer),on se celebraven les Februa, unes festes dedicades a les purificacions i els morts.
Els dies del mes no estaven numerats, com avui dia. Tres tenien un nom fix:
 Les Kalendae eren el primer dia de cada mes (per exemple, Kalendae Ianuariae: 1 de gener).
 Les Nonae eren el 5è dia, excepte els mesos de març, maig, juliol i octubre, que eren el 7è dia.
 Els Idus eren el 13è dia, excepte març, maig, juliol i octubre, que era el dia 15.  La resta de dies del
mes s'anomenaven fent referència als dies que faltaven per a les Kalendae, les Nonae o els Idus.
86
V. La religió romana
Els romans dels primers temps temien els fenòmens i les forces de la natura (els numina). Per evitar-ne les
reaccions pernicioses, els divinitzaven i els retien culte. Tanmateix, en entrar en contacte amb altres
civilitzacions (especialment la grega), van identificar molts dels seus déus amb els de l’Olimp i van fer seva
la mitologia que els acompanyava.
La religió a Roma tenia un sentit utilitari i estava al servei dels individus i de l’Estat. Allunyada de qualsevol
contingut moral, tots els ritus i sacrificis, tant públics com privats, tenien com a objecte obtenir un benefici
dels déus o dels esperits.
Els romans retien culte a innombrables divinitats. Cada acte de la vida (naixement, casament, viatge,
enterrament, etc.) tenia la seva divinitat protectora. Aquest caràcter funcional de les divinitats permetia que
s’adoptessin contínuament divinitats dels països sotmesos, que eren acomodades a la tradició nacional.
1. El culte privat
A Roma hi havia una dualitat religiosa. D’una banda hi havia les grans divinitats nacionals, als quals l’Estat
retia culte públic de manera oficial; i d’altra banda hi havia les divinitats privades o domèstiques que eren
venerades per cada família.
A l’atrium de la casa, l’estança més important de la domus, hi havia un
lararium, una mena de capelleta o de vegades una simple cavitat a la paret,
amb un altar, on eren venerats, juntament amb la deessa Vesta, els esperits
protectors de la llar i del foc. Eren els Lares familiars, representats per mitjà
d’estatuetes o de pintures murals, als quals es retia un culte especial els dies
festius, i als qui en tots els àpats diaris se’ls feia ofrenes: al final de cada àpat
es deixava quelcom a la taula per a ells. A més, qualsevol celebració familiar
començava per l’ofrena de perfums i garlandes de flors a les divinitats.
La família romana també retia culte als Penates, divinitats protectores del
rebost i de la casa en general. Però amb el temps, a la tríada protectora de
la casa (Vesta, els Lares i els Penates) se la va designar amb el nom conjunt
de Lares familiares. Exemple de lararium
2. El culte públic
El culte públic, aquell que es retia als grans déus, propis o adoptats, en nom de la ciutat o de l’Estat, era
quelcom oficial, íntimament lligat amb la política. Els déus capitolins, presidits per Júpiter, Juno i Minerva (la
tríada capitolina) intervenien activament en tots els assumptes de la vida romana. Al turó del Capitoli, al
costat dels temples dels déus, es va erigir el palau del Senat, i la religió, a l’època de l’Imperi, va passar a ser
un dels símbols de la unitat de l’Estat.
En honor dels déus se celebraven festes i jocs. Cada déu tenia assignat un o més dies del calendari que cada
any confeccionaven els pontífexs. Per exemple:
 Les Saturnalia: a mitjan desembre, on se celebrava que acabaven els dies més foscos de l’any. La
festa començava amb un sacrifici en el temple del déu Saturn i durant una setmana tenia lloc una
certa disbauxa comparable amb el nostre Carnestoltes. Els romans intercanviaven regals i, fins i tot,
amos i esclaus intercanviaven els seus papers.
 Les Lupercalia: A mitjan febrer, se sacrificaven un gos i una cabra en honor de Ròmul, el fundador de
Roma. Amb la sang del sacrifici s’impregnaven uns fuets amb els quals els sacerdots colpejaven
tothom qui trobaven, amb la qual cosa els purificaven i els transmetien fecunditat.  
87
3. Els col·legis sacerdotals
3.1. Els àugurs
Eren els sacerdots especialitzats a presagiar esdeveniments. Interpretaven la voluntat dels déus a través de
diferents tipus de senyals dels ocells: el vol de les aus era satisfactori si provenia de la part esquerra de
l’àugur i si no canviava de direcció abans de perdre’s de vista, mentre que es considerava nefast si provenia
de la part contrària o si canviava la direcció durant l’observació del vol. També feien presagiar coses funestes
les aus que volaven a poca altura, al contrari de les que volaven molt alt, que eren considerades bon presagi.
Una observació més senzilla era la forma de menjar dels pollastres sagrats que els àugurs cuidaven en una
gàbia. Indicaven mal auspici si es mostraven inapetents o si en menjar deixaven caure restes.
3.2. Els harúspexs

Els harúspexs, sacerdots d’origen oriental, eren els encarregats d’observar i estudiar les vísceres dels animals
sacrificats. Fixaven la seva atenció especialment en el fetge, i si trobaven alguna anomalia en ell, rebutjaven
la víctima i s’oferia un nou animal en sacrifici.
En aquesta mena de sacrificis públics, no hi havia lloc per a la improvisació, ja que tot estava minuciosament
reglamentat. Cada divinitat “mostrava” la seva predilecció per una classe d’ofrenes. Uns s’estimaven més
frui- tes, altres animals i alguns arribaven a l’extrem d’exigir un sexe o color determinats, o que l’animal es
trobés en circumstàncies concretes, com ara que fos lactant, castrat, prenyada, etc.
Un cop elegit l’animal, era conduït a l’altar adornat de garlandes i cintes de colors. Un cop degollada la
víctima, els harúspexs feien la seva feina d’inspecció de les vísceres. I si la víctima era acceptada, es cremaven
les seves entranyes i la resta de carn es rostia i s’oferia als assistents.
Exemples d’àugurs i harúspexs del còmic Astèrix i l’endeví
88
3.3. Les vestals
Eren les verges o sacerdotesses de Vesta. N’eren sis i les escollia el Pontifex Maximus entre les famílies de la
nobilitas romana. A la seva residència, el temple de Vesta, al bell mig del fòrum romà, quedaven sota
l’autoritat d’una Virgo vestalis maxima. Prenien part en moltes cerimònies estatals, com per exemple les
Lupercalia, però la seva responsabilitat principal era mantenir el foc de la ciutat permanentment encès en el
seu temple. Estaven al servei de la deessa Vesta durant trenta anys i havien de professar el vot de castedat.
Ser vestal era un gran honor, tot i que no se les permetia contraure matrimoni durant els trenta anys que
dedicaven al culte a la deessa. Qualsevol infracció en el compliment dels seus deures era severament
castigada. Durant la República, una Vestal que va faltar al seu vot de castedat fou enterrada viva. L’estàtua
de Vesta era custodiada en un petit temple prop de l’entrada de la casa on residien les Vestals.
Exercici 1: Els déus romans del culte públic eren molt nombrosos. Els que més coneixes són els que es van
identificar amb els déus grecs, però n'hi havia molts més de pròpiament itàlics que no van rebre la influència
de la religió grega. Tot seguit tens una llista de vuit d'aquests déus: has d'escriure cadascun a continuació de
la característica que li correspon.
Carmenta Fides Flora Fortuna Ianus Silvanus Terminus Vertumnus
Guardià de les portes del cel, obre el dia i és l’entrada a la ciutat, els carrers, la casa: _____________
Divinitat tutelar dels límits dels camps: _____________
Déu dels boscos: _____________
Profetessa i maga: _____________
Deessa de les flors, cereals i arbres fruiters: _____________
Deessa de la bona fe, l’honradesa, i la lleialtat: _____________
Deessa de les vicissituds adverses o favorables de la vida: _____________
Resideix els canvis d’estació i les tasques agrícoles de recol·lecta: _____________
Exercici 2: Omple els forats d'aquest text que parla del culte imperial i dels cultes orientals amb les paraules
de la llista següent.
89
VI. Llatinismes
1. Expressions d’origen morfològic divers que s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen com a sintagmes
nominals en diferents àmbits.
[Un] accèssit [Un] memoràndum
[Una] addenda [Un] plus
[Un] àlies / alias [Una] postdata
[Un] alter ego [El] quid
[Un] esnob [El] quòrum
[Un] ex-libris [Un] rictus
[Un] lapsus [El] súmmum
[Un] maremàgnum [La] vis còmica
[L’] ínterim [Un] ultimàtum
2. Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen en àmbits
diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.
[Un] casus belli [Un] primus inter pares
[Una] conditio sine qua non [Un] quid pro quo
[Un] modus operandi [Una] rara avis
[Un] modus vivendi [L’]statu quo
[L’]opera prima [La] vox populi
3. Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal.

A posteriori In extremis
A priori In fraganti (d’in flagranti)
Ab illo tempore Ipso facto
a. m. (ante meridiem) p. m. (post meridiem)
In articulo mortis Sine die
4. Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal.

Ad hoc In mente
Ad nauseam Lato sensu
Bis Motu proprio
Ex aequo Sic
In albis Stricto sensu
In crescendo Volens nolens
In extenso
5. Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic.

De facto Dura lex, sed lex
De iure Ignorantia legis non excusat
90
In dubio pro reo Persona non grata
Pacta sunt servanda Sub iudice
Patria potestas
6. Expressions usades principalment en l’àmbit mèdic.

Coitus interruptus Rigor mortis
Placebo In vitro
Delirium tremens In vivo
7. Expressions usades principalment en els àmbits socioeconòmic i polític.

Curriculum vitae Ràtio
Dèficit Referèndum
Per capita Superàvit
Prorrata / prorrateig [pro rata parte]
8. Expressions d’origen cristià que s’usen en àmbits generals.

Inri Rèquiem
Mea culpa RIP (requiescat in pace)
Peccata minuta Vrbi et orbi
Per saecula saeculorum
9. Expressions referides generalment a l’àmbit universitari

Cum laude
Honoris causa
10. Expressions usades per referir-se a tòpics literaris

Aurea mediocritas Beatus ille Verba uolant, scripta manent
11. Aforismes i expressions proverbials 12. Altres expressions d’ús general

Ad Kalendas Graecas Cf. (confer)
Alea iacta est Etcètera
Audaces fortuna iuvat i. e. (id est)
Cum grano salis Idem
De gustibus non disputandum In situ
Errare humanum est Inter nos
Facta, non uerba Per se
Intelligenti pauca Post scriptum
Mens sana in corpore sano Sui generis
Nihil noui sub sole Viceversa
Non plus ultra Vid. / V. (vide)
Veni, uidi, uici
91
VII. Urbanisme i construccions públiques
1. La planificació urbana
El model més antic per als assentaments romans va ser el
castrum. Els romans, en arribar a un territori que volien
conquerir, implantaven els seus castra (campaments militars).
Amb el temps, el campament esdevenia un recinte rectangular
emmurallat amb una avinguda central en forma de creu. Els
castra eren petites guarnicions, d'unes 300 famílies, destinades a
protegir algun punt de valor estratègic, i massa reduïdes per
arribar a la categoria de ciutat.
Però el tipus que el romans van adoptar de manera habitual a les

ciutats planejades des del principi va ser el de la planta
hipodàmica (d'Hipòdamos, arquitecte milesi del segle V aC), a Exemple de castrum
qui els romans van conèixer pel contacte amb els grecs.
Era aquest un model de ciutat articulada a partir de dos carrers principals, el decumanus amb direcció est-
oest, i el cardo amb direcció nord-sud. Ambdós carrers confluïen en el fòrum, el que avui en diríem la plaça
del poble, que era el lloc on es trobaven els edificis més significatius, així com l'activitat política, econòmica
i social més important de la ciutat. Cardo i decumanus eren, a més, la referència per a un traçat de carrers
paral·lels i perpendiculars que deixaven entre ells unes insulæ regulars per edificar-hi immobles.
Inevitablement, les ciutats havien d'adaptar-se al terreny, però si aquest ho permetia, tota l'urbs formava
un rectangle emmurallat amb quatre portes que s'obrien al final de les dues vies principals. Aquestes portes
eren compostes per tres obertures: una de més gran per al pas de carruatges i cavalls, i dues de més petites
per als vianants. Es tancaven amb portes de fusta i reixes, també de fusta però recobertes amb planxes de
bronze
Emerita Augusta: un exemple de planta hipodàmica
92
2. Tipus de cases
La casa romana primitiva semblava una barraca amb una única obertura que servia d’accés i d’entrada de
llum. Però quan els romans van entrar en contacte amb els grecs i amb els etruscos, van heretar moltes de
les característiques arquitectòniques i les domus van evolucionar. Segons el nivell adquisitiu de la família i
podem distingir tres tipus d’habitatges:
a) Villae:
Eren al mateix temps residències campestres i granges productives. Les grans villæ eren al camp o als afores
de la ciutat, enmig dels camps de conreu, i tenien instal·lacions per al bestiar i per a les eines de conreu. Les
seves dimensions van anar evolucionant en la mesura que els ciutadans van millorar la situació econòmica
fins que, durant l’època imperial, es van arribar a construir autèntiques mansions.
b) Insulae:
A partir de les guerres púniques, a Roma es va fer evident que calia multiplicar
els habitatges, atesa l’afluència de pagesos que anaven a la ciutat per buscar-hi
mitjans de vida que no trobaven en el medi rural que els era propi. Com que no
es disposava de sòl suficient, van haver de construir en altura i així van sorgir
moltes illes de cases que van arribar a fer més de 20 metres d’alçària (6 o 7 pisos).
S’accedia als pisos per escales exteriors i la planta baixa sovint es destinava a
comerços i botigues.
Aquestes cases es construïen amb rapidesa i amb materials molt pocs resistents
i, per això, s’ensorraven i s’incendiaven amb facilitat.
Exemple d’insulae del còmic
Astèrix
c) Domus:
La domus era l’habitacle primitiu dels romans. Després del contacte amb la cultura grega es va ampliar i va
quedar com a casa de la gent benestant. El model primitiu és d'origen etrusc, de planta rectangular, on
podíem distingir tres zones: l'entrada, un cos central obert a l'aire i a la llum per la part de dalt, i un jardí a
la part del darrere.
A aquestes cases s'hi accedia per un vestibulum fins la porta, després de la qual el passadís continuava fins
a l'atrium, que era el centre del cos anterior de la casa. Es tractava d'un gran espai buit amb una obertura al
sostre, el compluvium, que es corresponia al terra amb una pila rectangular, l'impluvium, destinada a recollir
93
l'aigua de la pluja, que després passava a una cisterna subterrània. Originàriament l'atrium era el lloc on hi
havia la llar de foc i la família treballava, menjava i dormia. Posteriorment, a l'atrium es van obrir habitacions
amb funcions específiques: alcoves per dormir-hi, petites peces per guardar-hi les imatges dels avantpassats,
i el tablinum, habitació gran ubicada al costat oposat de la porta d'entrada, destinada a l'amo de la casa, per
rebre amics, fer banquets, etc.
Després del contacte amb la cultura grega, la domus romana es va ampliar en el seu cos posterior, més
interior, cap al qual es va desplaçar la vida familiar. Era el peristylum, jardí envoltat d'un pòrtic, de vegades
de dos pisos, sostingut per columnes, i que també estava envoltat d'habitacions.
Quant a les dependències de servei, no tenien un lloc fix dins la casa, i se situaven allà on anaven quedant
espais buits. La cuina, per exemple, solia ser molt petita, amb una fogona d'obra i un forat per a la sortida
de fums, ja que no hi havia xemeneies. A prop de la cuina hi havia les latrines i el bany. Les úniques peces
que s'obrien directament al carrer eren les tabernæ: les destinades a botiga tenien un mostrador d'obra a
l'entrada, i a la part posterior una o dues rebotigues separades per una paret. A més solia haver- hi un
entresòl que dividia en dues parts la taberna: la part superior era la pergula, i servia de vivenda per a gent
molt pobra.
A les cases romanes no hi havia tants mobles com a les nostres. Es limitaven als objectes més indispensables,
i empraven, a més de baguls i armaris, fornícules i petites cambres per guardar-hi llibres, vestits i estris
diversos. El triclinium els servia no només per dormir sinó també com a sofà i per menjar-hi reclinats. Per
il·luminar-se feien servir torxes, espelmes i llànties d'oli fetes de fang o de bronze, que algunes vegades eren
col·locades sobre pedestals. Com que feien poca llum, en calien moltes per il·luminar tota una estança. Per
il·luminar la part exterior dels habitatges, hom emprava fanals penjats o torxes. Aquests fanals eren de
bronze, amb els laterals transparents, i contenien espelmes de sèu. Les habitacions s'escalfaven per mitjà
d'estufes portàtils de bronze o brasers fixos, però igualment a l'hivern passaven força fred.
El terra era cobert en algunes parts per mosaics de temes que feien referència a la finalitat de l'habitació on
es trobaven. Les parets solien estar decorades amb pintures o cortinatges més o menys luxosos i cridaners,
segons la dependència de la casa que fos.
94
3. Els temples
Els temples romans, a diferència de les esglésies actuals, no estaven destinats a acollir la congregació de
fidels, sinó a ser la casa de la divinitat a qui s’honorava. Dins els temple, doncs, només hi havia l’estàtua del
déu o de la deessa i les ofrenes que els devots hi havien deixat.
Al fòrum de qualsevol ciutat romana hi havia el temple més important, que, en principi, era dedicat a la
tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) i més endavant, durant l’imperi, al culte de l’emperador.
El temple romà és el resultat d'una síntesi del temple etrusc i el temple grec. El temple romà típic, fet a partir
del model de temple etrusc, era edificat sobre una base elevada, o podium, amb una escala d'accés frontal
que conduïa a un vestibulum, generalment amb dues files de columnes, des del qual hom accedia a la cella,
que ocupava tota la resta del podium. De vegades feien una filera de columnes tot al voltant del temple,
però com la cella ocupava tota l'amplada del podium, simulaven les columnes laterals amb pilastres
semicirculars adossades als murs dels costats i de la part posterior de la cella.
Parts del temple romà
Reconstrucció del temple d’August de Barcino
95
4. Els edificis dels espectacles públics
4.2 El teatre
Al començament, els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I aC, a Roma, es
van començar a construir teatres de pedra segons els models
grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:
la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai
circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de
l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici
que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els
romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van
introduir-hi innovacions per millorar-los:
 Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma
esglaonada en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la
graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços fer teatres com a edificis
independents, en els quals la graderia (cauea) descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de
formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones més planes sense
dependre del relleu. La façana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos.
 L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'època clàssica era completament circular, va
esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors
més importants.
 Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.
 La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cauea, de manera que el teatre quedava tot
tancat en un semicercle. La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres
pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent per a
totes les obres.
Tant el teatre grec com el romà eren a l'aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona. La cauea solia
estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: les classes altes a les grades més
pròximes a l'escenari i les classes baixes en la resta.
96
4.3 El circ
L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec. En el circ s'oferien principalment curses de carros. Per això
el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats.
 La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).

 A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.
 Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors (set ous grossos de
fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa).
 Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cauea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i
separada de la pista per una barrera (podium). El puluuinar era on s'asseien els magistrats, la família
imperial i els espectadors més privilegiats.
 A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el
magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.
Les parts del circ
4.4 L’amfiteatre
L'amfiteatre és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Consta
de tres parts bàsiques:
 La pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert de

sorra.
 El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de
fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments
pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes
servia per pujar les feres a l'arena.
 La graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb
volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i
uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur
d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes
estaven reservades als grans personatges (l'emperador). Les parts de l’amfiteatre
Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. Es podia estendre una gran lona
(uelum) per protegir del sol els espectadors.
97
5. Les termes
A Roma, l’ús dels banys públics va començar a difondre’s al final del segle III aC. A poc a poc, aquesta activitat
va arribar a totes les capes socials, segurament perquè existia la creença i el costum que moltes malalties es
curaven fent suar el malalt en un ambient tancat i escalfat per un braser.
Les termes (thermae) o balnearis (balnea) eren establiments públics de bany col·lectiu on hi havia tres
estances amb temperatures ascendents: l’una era per al bany fred (frigidarium), una altra per al bany tebi
(tepidarium) i una altra per al bany calent (caldarium). A més, disposaven d’habitacions de serveis: un
vestidor (apodyterium), una sauna (laconum) i un gimnàs (palaestra). L’escalfor de les termes s’aconseguia
gràcies a una cambra subterrània de calefacció (hypocaustum), alimentada per un forn de carbó de llenya
(praefurnium).
Les termes, a més de ser un centre d’higiene, eren un lloc on es desenvolupava una part molt important de
la vida social romana. A les termes es trobaven els amics per fer petar la xerrada i s’hi assabentaven de les
darreres tafaneries.
Les parts d’unes termes
98
VIII. Patrimoni cultural
1. Les calçades i les vies

Els romans van donar una gran importància a les vies de comunicació perquè estaven convençuts que
l’element principal de l’expansió comercial radicava en una xarxa de comunicacions completa i ben
conservada. Les comunicacions es feien per les calçades i a través de rius i del mar.
L’estructura de la via era molt sòlida gràcies al sistema de construcció que s’hi utilitzava. Els romans
excavaven uns fossats allargats d’una profunditat de metre i mig que omplien amb diverses capes de
material. A la capa inferior s’hi posava una cimentació de pedra i morter (statumen); al damunt, s’hi estenia
una capa de formigó de runa (rudus). En tercer lloc, s’hi afegia una capa de grava o de formigó fi (nucleus) i,
finalment, s’hi instal·lava l’empedrat (pavimentum), amb lloses irregulars planes, que es disposaven fent una
lleugera corba perquè l’aigua de la pluja no hi formés tolls.
L’amplada de les calçades era de quatre a sis metres, amb voreres a tots dos costats. Les distàncies de les
vies es marcava amb unes fites de pedra o unes columnes petites (miliarium).
2. Els aqüeductes
Una de les obres més característiques de l'enginyeria romana va ser l'aqüeducte, troballa tècnica típicament
romana que va servir per solucionar el problema de l'abastiment d'aigua a les ciutats.
La funció de l'aqüeducte era transportar l'aigua des de les fonts o

embassaments, situats generalment a llocs més elevats, fins la ciutat,
on es canalitzava l'aigua i es distribuïa per mitjà de canonades de
plom fins a les fonts. L'estructura de l'aqüeducte consistia en un canal
cobert anomenat specus, per on circulava l'aigua, elevat sobre
gruixuts pilars units entre ells per mitjà d'arcs. Aquest specus
mesurava més o menys 2 m d'alt per 90 cm d'amplada.
Alguns cops, quan el terreny ho exigia, construïen vàries fileres de

pilars i arcs superposats. Com que l'aigua havia de circular
constantment, l'aqüeducte era construït amb un lleuger pendent de
principi a fi. La solidesa d'aquesta construcció, alguns cops molt
extensa, requeria d'uns fonaments profunds, gruixuts i ben ancorats
al terra.
Secció d’un aqüeducte amb doble specus
99
3. Els ponts
La utilització de l'arc i la volta com a solucions arquitectòniques apareix també a un altre tipus d'obres
d'enginyeria: els ponts. Aquests elements arquitectònics, als quals els romans van ser especialment
afeccionats, els van permetre salvar llargues distàncies, tot unint els extrems oposats de les valls i les ribes
dels rius. En realitat, ponts i aqüeductes plantejaven el mateix problema: construir arcs de pedra estables i
resistents. Per això la seva construcció només podia fer-se sota la direcció d'autèntics experts que havien de
fixar el radi exacte de cada arc i fins i tot la posició de cada pedra. Un cop construïts els pilars, es feia una
armadura de fusta, la cimbra, que devia suportar el pes de l'arc.
Exemple de construcció d’un arc
4. Monuments que cal conèixer

Tot seguit hi ha el llistat dels monuments que cal conèixer per a la prova de selectivitat:
 Aqüeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segòvia.

 Vies: Augusta (via Annia o ramal del Capsacosta) i via de la Plata.
 Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca.
 Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
 Teatres: Cartagena, Clúnia, Sagunt, Itàlica.
 Amfiteatres: Itàlica, Segòbriga.
 Circs: Toledo.
 Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
 Temples: Vic, Évora.
Exercici 1: Feu un Google maps on hi apareguin tots els monuments i vies del llistat anterior. A cada marcador
li heu d’afegir una fitxa on hi ha aparegui el tipus de construcció, l’any o segle d’edificació (si se sap) i diverses
fotos significatives que us ajudin a recordar l’aspecte extern de la construcció.
100
IX. Literatura
1. El concepte de literatura
Habitualment, es considera literatura tot aquell text escrit amb una intenció artística i estètica. Tanmateix,
a l’antiguitat, la literatura era tot allò que contenia litterae (lletres) i que podia ser llegit.
Els textos llatins poden pertànyer a un gènere o a un altre segons les seves característiques de fons (o
contingut) i segons la forma (o estructura). Així doncs, gèneres com la historiografia i l’èpica sovint
comparteixen el mateix contingut però es diferencien per la forma (el primer escrit en prosa i el segon, en
hexàmetres).
2. La influència grega en la literatura

Els estudiosos afirmen que la primera obra de la literatura llatina
va ser l’Odussia, de Livi Andrònic, del 240 aC una traducció literal
de l’Odissea d’Hormer. Existia, però, una literatura de tradició oral
des de temps immemorials. Les primeres inscripcions conegudes
són del s. VI aC, però els primers textos escrits d'una certa extensió
es remunten al segle V aC. En l'àmbit del dret, la Llei de les XII
Taules (450 aC) representa la primera vegada que es posen per
escrit lleis anteriorment de transmissió oral.
Quan al segle III aC Livi Andrònic adapta la primera obra, la

literatura grega ja tenia més de cinc segles d'existència, havia
arribat a la seva maduresa i havia desenvolupat una varietat
completa de gèneres que la col·locaven en un lloc incomparable Situació estratègica de les civilitzacions durant el
segle III aC
amb qualsevol altra civilització contemporània. Durant l’expansió
de Roma per la península Itàlica, ambdues civilitzacions van entrar en contacte i la literatura llatina va
desenvolupar-se sota la influència de la grega, tant en contingut com en forma.
3. El teatre
Als teatres romans es representaven dues classes d'obres teatrals: tragèdies i comèdies. Les tragèdies tenien
com a protagonistes déus o herois, i el llenguatge era solemne i molt acurat. Les comèdies, en canvi, les
protagonitzaven esclaus, homes i dones del carrer i la vida quotidiana, i el llenguatge era poc acurat o fins i
tot groller de vegades. Estaven escrites totalment en vers, i van tenir millor acollida entre el públic romà que
no pas les tragèdies, que tocaven temes més seriosos i cultes.
La comèdia podia ser de dos tipus:
 Palliata: s’ambienten a Grècia i els personatges es cobrien amb el pallium, la peça més típica de la
indumentària grega.
 Togata: subgènere que sorgí en decaure la comèdia palliata. L'acció s’ambienta a Roma i els
personatges porten la toga, la peça de vestir típicament romana.
101
Les comèdies romanes tenen una finalitat clara i indubtable: fer riure el públic. Juntament amb aquest
objectiu podem trobar, de vegades, una mica de sàtira política, de crítica social, o fins i tot de crítica i burla
vers determinants comportaments i actituds (l'avar, el corrupte, el bocamoll, etc). La comèdia palliata va ser
la més exitosa perquè, en ambientar-se a Grècia, els autors podien fer la crítica política i social amb més
llibertat.
L'ambientació escènica no variava gaire d'una comèdia a una altra. L'acció transcorria sempre al carrer,
davant de tres portes que donaven a les cases dels protagonistes. A gairebé totes les obres trobem com a
protagonistes esclaus que fan la vida impossible als seus amos, o bé al contrari, que els fan moltíssim la
pilota per aconseguir finalment el seu gran objectiu, que no és altre que la llibertat.
Reconstrucció del teatre de Clúnia on s’aprecien les

tres portes de l’escena
L'estructura de les comèdies era la següent: un pròleg, que contenia l'argument i uns passatges amb els quals
es pretenia predisposar benèvolament l'ànim dels espectadors; una part dialogada, i una altra part lírica, que
recitava un cantor acompanyat d'una flauta mentre l'actor feia, en escena, la mímica d'allò que es recitava.
La majoria d’actors eren estrangers, esclaus i lliberts. Tots ells gaudien de poc prestigi social i, tret d'alguna
il·lustre excepció, la majoria eren considerats gent sense honor. Entusiasmaven els espectadors amb llurs
històries de doble sentit, i van arribar a ser imprescindibles a les grans festes i banquets dels rics.
Algunes dones, poques, també intervenien a les representacions, però estaven molt mal considerades i
gaudien de la mateixa reputació que les prostitutes.
Els actors romans, de la mateixa manera que els grecs, es cobrien el rostre amb màscares. Eren molt variades
i els actors es posaven una o una altra segons si representaven el paper d’un rei, d’una dona, d’un esclau,
d’un nen o d’un animal. Un mateix actor podia cobrir més d’un paper. Les màscares es modelaven en forma
de rostre humà o d’animal. Es feien de diversos materials: fusta, fang, pintura espessa, teles, cera, etc.
Exemple de màscares teatrals
102
3.1. Plaute
Titus Macci Plaute va néixer a Sàrsina, un poble del nord d'Itàlia, cap a l'any 254
aC. Va començar de jove com a ajudant d'una petita companyia de teatre, però
aviat ho va deixar córrer per dedicar-se als negocis d'importació de teixits. Després
d'uns anys de bonança, es va arruïnar i per sobreviure va haver de fer feines
gairebé pròpies d'esclaus. Fins i tot va provar sort a l'exèrcit i va prendre part a
alguna batalla durant la segona guerra púnica.
Quan voltava els 30 anys, va tornar definitivament al món del teatre: va trobar un
empresari que va creure en ell i li va permetre provar sort amb la seva primera
comèdia, l'Asinaria. A partir d'aquí, gairebé tot van ser èxits. Va conrear l'amistat
de polítics com Publi Corneli Escipió "l'africà" o de poetes com Nevi o Enni. No
tenim cap més notícia certa sobre les seves activitats ni sobre els darrers anys de la seva vida. Va morir cap
a l'any 184 aC, sembla que envoltat de l'admiració i el reconeixement tant de les autoritats republicanes com
del seu públic.
Tot i que en un principi se li van atribuir vora 130 comèdies, al segle I Varró ja va reduir el nombre a 21, de
les quals ens han arribat 20. Aquestes en són algunes: Asinària, Amfitrió, La comèdia de l'olla, El soldat
fanfarró, El persa, Els bessons i Pseudolus.
Els personatges són sempre els mateixos:
 Adulescens “jove”: un noi de bona família, molt enamorat, banau, depèn del seu esclau per solucionar
els seus problemas.
 Senex "vell": és sever, colèric i avar, però això no li impedeix ser contínuament enganyat per l'esclau
astut,.
 Servus “esclau”: és el protagonista de les comèdies de Plaute. N’hi ha de dos tipus:
o L'esclau astut és enredaire, mentider, irrespectuós, sense escrúpols a l'hora d'ajudar el seu
jove amo. És el motor de la intriga de l'obra, salvant amb enganys i inesgotable enginy les
dificultats que se li apareixen fins a aconseguir un final feliç.
o L'esclau assenyat, en canvi, és respectuós, responsable, lleial i de vegades banau.
 Virgo "donzella": l'enamorada. Acostuma a ser una cortesana. No és d’origen servil sinó que és la filla
perduda d’un noble. Durant l’obra, el reconeixement d’aquest parentesc és possible gràcies a algun
element que la noia porta a sobre (per exemple, un anell).
 Uxor o matrona “esposa”: sovint caracteritzada com la senyora rica de caràcter dominant i de mal
geni.
 Parasitus “paràsit”: un mort de gana disposat a tot per alimentar la seva fam insaciable, ja sigui
adular, humiliar-se, etc.
Exemple dels personatges plautins
103
L’objectiu de Plaute era provocar les rialles de l’espectador. Per aquesta raó, sovint no es preocupava de
donar coherència a l’acció, la qual avança inconnexa i caòtica fins a resoldre’s d’una manera sobtada. És per
aquest motiu que les comèdies plautines sovint s’han classificat de fabulae motoriae, és a dir, comèdies
trepidants. El mèrit d’aquestes composicions no és conèixer-ne el desenllaç (totalment previsible), sinó la
força còmica que tenen.
Les reflexions moralitzants són escasses, tot i que Plaute aprofita que l’acció passa a Grècia per criticar el
món hel·lènic com a sinònim de vici i comoditat enfront de l’austeritat del món romà.
El llenguatge plautí té molts elements de la parla familiar i de la conversa popular (llenguatge figurat, insults,
paraulotes, etc.). A més inventa noves paraules i nombrosos jocs de paraules que fan riure el seu auditori. A
causa del registre col·loquial dels seus personatges, hem arribat a saber com era el registre vulgar del llatí.
3.2. Terenci
La vida de Publi Terenci Afer, igual com passa amb la de Plaute, és
plena d’interrogants i misteris. No sabem del cert ni on ni quan va
néixer, però per les dades que en donen alguns contemporanis seus
podem deduir que va néixer a Àfrica, potser a Cartago, pels volts del
195 aC. Sembla que, essent encara un infant, va ser venut com a
esclau i va ser comprat pel senador Terenci Lucà. Aquest va quedar
de seguida seduït per les qualitats intel·lectuals (i potser també per
la bellesa) d’aquell jove, per la qual cosa va decidir donar- li una
educació d’home lliure, i ben aviat el va manumetre (alliberar).
Va tenir molt bones relacions entre l’elit política i militar del moment i va ser especialment recolzat per Publi
Corneli Escipió Emilià, nét del gran Escipió l’Africà, que també va ser protector de Plaute. Però per aquest
mateix motiu, també va tenir enemics poderosos que van intentar fer-li la vida impossible tot el que van
poder. Molts dels seus col·legues dramaturgs van intentar desprestigiar-lo i l’acusaven de plagiar les seves
comèdies. Mentre censuraven Terenci, que era un llibret, atacaven indirectament les idees polítiques d’un
clan molt poderós, el dels Escipions, que podia esdevenir un perill per a la República.
La seva mort és també misteriosa. Sabem que amb 35 anys va viatjar a Grècia on s’hi va estar un any traduint
al llatí comèdies gregues, sobretot de Menandre. Després va partir novament cap a Roma i ja no en sabem
res més. El més probable és que morís a conseqüència del naufragi del vaixell en què viatjava.
Va traduir i adaptar força comèdies gregues, encara que també destaca per la producció pròpia. Però com
que va morir tan jove, no va tenir temps d’escriure massa obres. Sembla que va escriure 6 comèdies,
estrenades entre 166 i 160 aC, i totes s’han conservat fins als nostres dies: Andria, La sogra, El turmentador
de si mateix, L’eunuc, El paràsit i Els Germans.
Les seves comèdies són, doncs, clarament pal·liates, ja que transcorren a Atenes i són d’ambientació
clarament grega. Els seus temes i el seu llenguatge són més elevats que els de Plaute, fins i tot es pot dir que
les seves obres contenen un to més moralitzador que les comèdies plautines. Són comèdies més assentades,
més reflexices, per la qual cosa han estat qualificades de fabulae statariae, és a dir, comèdies reposades.
També cuida força la caracterització dels personatges i el desenvolupament de la trama. Les seves obres són,
en resum, més refinades i cuidades que les de Plaute. Probablement per això va tenir menys èxit que Plaute.
104
4. Ciceró i l’oratòria
L’oratòria és el gènere literari basat en l’art de la paraula, destinada a persuadir, convèncer i agradar. Està
escrit en prosa, amb la finalitat de ser recitat en públic i el seu contingut és majoritàriament polític, jurídic i
filosòfic.
Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC) va néixer a Arpínum, al sud del Laci, en el si d’una família d’ordre eqüestre. De
jove va viure a Roma, al marge de les lluites fratricides entre Mari i Sul·la, que van acabar amb el triomf
d’aquest. En aquest context, s’inicia la carrera de Ciceró. Tot seguit hi ha els moments més importants de la
seva biografia:
• 80 aC: amb 25 anys Ciceró era un advocat

prometedor. Va guanyar el seu primer cas
important, Pro Sexto Roscio
• 79-77 aC: estades a Atenes per completar la
seva formació
• 75 aC: com a qüestor, va ser enviat a Sicília.
Allà va destapar l’escàndol de Verres (les
Verrines)
• 66 aC: va ser pretor
• 63 aC: va ser cònsol. Va viure la conjuració
de Catilina (les Catilinàries)
• 59 aC: fuig a l’exili. Torna un any més tard
• 51-50 aC: procònsol a Cilícia
• 49 aC: es posiciona a favor de Pompeu a la
guerra civil
• 45 aC: Juli Cèsar guanya la guerra i perdona
Ciceró.
• 44 aC: Juli Cèsar és assassinat. Ciceró es
posiciona a favor de Octavi i envers Marc
Antoni
• 43 aC: després de pronunciar les Filípiques
contra Marc Antoni, aquest l’assassina i
penja les seves mans a la porta del fòrum
Els discursos de Ciceró, molt nombrosos, es divideixen en dues grans temàtiques, els jurídics i els polítics:
 Discursos jurídics: són aquells que Ciceró va pronunciar davant d'un tribunal, fent d'advocat defensor
o d'acusador. Per exemple: Pro Sexto Roscio o In Verrem.
 Discursos polítics: són aquells que Ciceró va pronunciar al Senat o al Fòrum, de contingut
evidentment polític, com les Filípiques (contra Marc Antoni) o les Catilinàries (contra Luci Catilina).
Els discursos de Ciceró, de fet, no foren pas pronunciats tal com els llegim avui. En primer lloc, preparava el
pla del discurs i després en redactava algunes parts (sobretot l'exordium o començament). Després els pro-
nunciava davant de l'auditori; finalment, tornava a prendre les notes taquigràfiques dels discursos
pronunciats i els tornava a escriure per a ser llegits, tot donant-los generalment un caràcter més literari i
més extensió.
105
Segons Ciceró, tots els discursos han de seguir l’estructura següent:
 Proemi: és la introducció, la presentació, on l'orador tracta de guanyar-se l'atenció i la simpatia del

públic (captatio benevolentiæ), i enuncia el contingut del discurs.
 Exposició: és la narració dels fets que motiven el discurs.
 Argumentació: definir clarament el punt a debat, i provar les raons que hom defensa.
 Refutació: són els arguments que rebutgen les objeccions que presenta el contrari.
 Conclusió: es fan les súpliques als membres de l’auditori a fi que accedeixin a les insinuacions de
l’orador.
A banda, perquè un discurs sigui de qualitat i convenci, cal que inclogui els ítems següents:
5. La literatura d’època d’August

El període comprès entre les morts de Ciceró (43 aC) i d’August (14 dC) constitueix l’etapa de màxima
esplendor de la literatura llatina, especialment de la poesia. Després de l’assassinat del dictador Juli Cèsar,
l’any 44 aC, Roma va convulsionar davant el buit de poder que va crear la seva desaparició. Octavi August,
fill adoptiu de Cèsar i successor en el testament, va aliar-se amb Marc Antoni i Lèpid i tots tres van crear el
segon triumvirat.
Un cop desaparegut Lèpid de l’escena política, s’enfrontaren Octavi i Marc Antoni en una nova guerra civil
l’any 36 aC. Marc Antoni i Cleòpatra van ser derrotats a Àccium i Octavi, el 27 aC, va ser declarat pel senat
Prínceps i Augustus. Amb aquests fets es va iniciar un regnat de 40 anys ple de pau i prosperitat, conegut
també com la Pax Augusta.
August va aprendre la lliçó amb la mort de Juli Cèsar. Sabia que, si s’imposava en el poder per la força, els
sectors més republicans veurien en ell un monarca. Per guanyar-se el favor del poble i va envoltar-se dels
millors literats del moment, les obres dels quals lloaven la seva figura política.
Existien dos cercles d’intel·lectuals:
106
 El cercle de Mecenàs: Mecenàs era un home riquíssim, conseller de confiança i amic de l’emperador
August. Va sostenir amb la seva fortuna els seus protegits, els quals van poder dedicar-se així a
escriure sense problemes econòmics, ja que eren normalment d’origen més aviat humil. Pertanyien
a aquest cercle Virgili, Horaci i Tit Livi.
 El cercle de Messala: partidari en un inici de Brutus i Cassi, es va passar en el darrer moment al bàndol
dels vencedors i va ser tingut en molta consideració per August. Els seus literats gaudien
d’independència econòmica i se sentien menys vinculats a la política del princeps. El poeta més
important d’aquest cercle és Ovidi.
Els més propers a August justificaven la presència al poder del princeps fent referència al seu origen
mitològic. En efecte, a totes les obres d’aquesta època s’explica la descendència de la família Júlia de Iulo,
també conegut com Ascani, fill d’Eneas i net d’Afrodita. Per tant, estava a càrrec de Roma per justificació
divina.
Juli Cèsar  August
5.1. Virgili i l’èpica

a) El gènere de l’èpica
Els poemes èpics són composicions extenses escrites en hexàmetres amb contingut històric i heroic. Els
hexàmetres es formen de sis peus i presenten la forma següent: -∪∪ -∪∪ -∪∪ -∪∪ -∪∪ -∪
Forma Contingut
Versos hexàmetres Històric i/o heroic
b) Biografia de Virgili
Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC, a prop de Màntua, al nord d'Itàlia, en el si d'una família modesta fet
no li va impedir de rebre una educació acurada. Des de la seva ciutat natal va anar a estudiar a Cremona i,
més tard, va arribar a Roma on va conèixer Mecenàs.
107
Quan ja havia escrit les Bucòliques (un conjunt de poemes en què els protagonistes són pastors que, de
manera dialogada, es plantegen qüestions socials, polítiques o amoroses) i les Geòrgiques (un poema
didàctic en què cantava l’agricultura i altres feines del camp) August li va demanar que celebrés els orígens
de Roma i la nissaga de la gens Iulia. Va dedicar onze anys de la seva vida a aquesta tasca, fruit de la qual va
sorgir l’Eneida, un poema èpic de dotze cants que explica els viatges d’Eneas des de Troia fins al Laci. Quan
tenia l’obra gairebé terminada, va decidir fer un viatge per l’Àsia Menor per conèixer en persona els llocs on
transcorria la història. Va caure malalt a Atenes, August el va convèncer perquè tornés amb ell a Roma però
va morir a la ciutat de Brindisi l’any 19 aC.
c) Influències gregues en l’estructura de l’Eneida

Les obres èpiques gregues per excel·lència són l’Ilíada i l’Odissea. L’Íliada, de 24 cants, explicava la guerra de
Troia entre grecs i troians. L’Odissea, de 24 cants també, explicava el viatge d’Ulisses des de Troia fins a Ítaca.
Virgili, prenent com a base aquestes dues composicions, crea un poema èpic de 12 cants: els sis primers
cants, basats en l’Odissea, expliquen la fugida d’Eneas des de Troia fins al Laci, on ha de fundar una ciutat;
els sis darrers cants, basats en l’Ilíada, expliquen la guerra entre troians i els habitants del Laci.
Obres èpiques gregues Què fa Virgili?

- 12 cants
1. Ilíada:
- Heroi troià
- 24 cants
- Estructura basada en la unió de l’Ilíada i
- Argument: la guerra de Troia
l’Odissea
- Heroi: Aquil·les (grec)
6 primers cants basats en l’Odissea

- Argument: els viatges d’Eneas per la
2. Odissea: Mediterrània
- 24 cants
- Argument: els viatges d’Odisseu per la
Mediterrània 6 darrers cants basats en l’Odissea
- Heroi: Odisseu (grec) - Argument: la guerra entre Eneas i els
habitants del Laci
108
d) Argument de l’Eneida
En els llibres I-IV, l’autor explica l’arribada d’Eneas, fugitiu de Troia, a les costes de Cartago, després d’un
periple per la Mediterrània que el porta fins a Sicília, on mor Anquises. Les naus són empeses fins a les ribes
d’Àfrica, on Eneas és acollit per la reina Dido, que li fa explicar els seus records de la caiguda de la ciutat,
entre els quals Eneas rememora el famós passatge del cavall de fusta. Dido s’enamora i el convenç perquè
es quedi a Cartago. Ell, però, alertat per Júpiter perquè continuï la peregrinació per fundar una nova pàtria,
l’abandona i l’empeny al suïcidi.
En els llibres V i VI, camí d’Itàlia, les naus troianes tornen a desembarcar a Sicília i, posteriorment, a Cumes,
on Eneas visita els inferns acompanyat per la Sibil·la. L’heroi busca el seu pare i aquest li ensenya una rècula
de personatges que el succeiran anys a venir, entre els quals hi ha Cèsar i August. Aquesta és l’oportunitat
de Virgili per lloar la figura de l’emperador i connectar-lo amb el passat i amb el futur de Roma.
En els llibres VII-XII, l’argument principal són les lluites entre els troians (ajudats pel rei Llatí) i els habitants
del Laci, encapçalats per Turn. Aquest vol la mà de Lavínia però Llatí, en conèixer Eneas, la promet amb
l’heroi troià. Júpiter repta Juno, favorable als llatins, i Venus, favorable als troians i mare d’Eneas, que no
prenguin part en la lluita. Després de diverses batalles i múltiples combats duals, Eneas venç i mata Turn en
una lluita singular, escena amb la qual acaba el poema.
El viatge d’Eneas per la Mediterrània
5.2. Horaci i la lírica

a) El gènere de la lírica
La lírica llatina és un gènere literari poètic de temàtica subjectiva i intimista. Normalment, el poeta expressa
el seus sentiments sobres temes filosòfics, personals o, fins i tot, polítics. La forma emprada és el vers (podien
utilitzar multituds de formes líriques, totes provinents de la literatura grega) i, en ser poesia recitada,
s’acompanyava d’un instrument musical (lira o flauta). L’amor, malgrat és present a la lírica, és el tema
principal d’un altre gènere literari, l’elegia.
Forma Contingut
Vers (formes líriques diverses) Intimista, filosòfic i polític
109
b) Biografia d’Horaci
Quint Horaci Flac va néixer l’any 65 aC, a Venúsia, al sud d’Itàlia, i va morir l’any 8 aC. Va passar la infància
en un ambient camperol i, quan tenia set anys, el seu pare el va acompanyar a Roma a estudiar. Quan en
tenia vint, va marxar a Atenes per estudiar filosofia. Estant a Grècia, Juli Cèsar va ser assassinat i es va enrolar
a l’exèrcit de Brutus però, després de la desfeta d’aquest, va tornar a Roma, es va fer secretari del fisc i es
va dedicar a escriure. L’any 38 aC, el seu amic Virgili el va presentar a Mecenàs i va passar a formar part del
cercle d’intel·lectuals propers a August.
c) Les obres d’Horaci
Obres
• Sàtires
• Sàtira política i social. Composicions que critiquen els vicis i els mals
comportaments del seu temps
• Epodes
• Sàtira política i social amb un to més líric
• Odes o Carmina
• Obra principal. Recull la tradició grega i tracta temes històrics, filosòfics;
cants a la vida, a l’amor i a l’amistat.
Dels quatre llibres, el darrer està íntegrament dedicat a lloar la família
d’August
• Art Poètica
• Una mena d’epístola o carta (en vers) on explica com ha de ser una obra
literària
• Carmen Saeculare
• Himne per celebrar l’entrada a un nou any. Va ser recitat per un cor de
nens i nenes davant de tota Roma i lloava la figura d’August
d) Els tòpics literaris

Literàriament, un tòpic és l’expressió o l’argument encunyats per un escriptor a propòsit d’una idea, que han
fet fortuna i que han estat adoptats per la posteritat per suggerir la mateixa idea. Tot seguit s’exposen els
tòpics horacians més importants:
 Beatus ille: Consisteix en l’elogi i la idealització de la tranquil·litat de la vida al camp, en contraposició

a la vida agitada a la ciutat. Amb aquestes dues paraules (beatus ille “feliç aquell”) comença la poesia
horaciana més coneguda que tracta aquest tema.
 Aurea mediocritas: Literalment “mitjania daurada”. Consisteix en l’elogi de la moderació. Segons
Horaci, en el punt mig es troba l’excel·lència.
 Fruggaliter: Consisteix en l’elogi de l’austeritat i de la lloança dels plaers senzills de la vida: el beure,
l’amor, el menjar i el descans.
 Tempus fugit: Fa al·lusió a la brevetat del temps i a la mort, que ens iguala a tots.
 Carpe diem: Representa la conseqüència immediata del tòpic anterior: davant de la inexorabilitat de
la mort, cal aprofitar tots els moments que ens regala la vida.
 Monumentum aere perennius: Literalment “monument més perenne que el bronze”. L’escriptor és
conscient que, gràcies a la gran qualitat de la seva obra, esdevindrà un poeta immortal.
110
5.3. Tit Livi i la historiografia
a) El gènere de la historiografia
La historiografia està formada per escrits extensos en prosa, de temàtica heroica i/o històrica. Els
historiògrafs antics defensaven que les seves obres eren objectives, però sovint empraven la mitologia com
a font històrica. Les composicions presenten sempre una intenció moralitzant.
Forma Contingut
Prosa Històric i heroic
b) Biografia de Tit Livi

Va néixer a la ciutat de Pàdua, al nord d’Itàlia, l’any 59 aC (o el 64 aC segons alguns estudiosos). Va dedicar-
se a l’estudi de la filosofia i a la retòrica. En arribar a l’edat adulta, es va traslladar a Roma on va entrar en
els cercles íntims de la família d’August, fins al punt que va ser professor de Claudi, qui més tard arribaria a
ser emperador. Va morir a Pàdua, l’any 17 dC, tres anys després de la mort d’August.
c) L’obra de Tit Livi

La seva contribució a la causa d’August va ser Ab urbe condita, “Des de la fundació de la ciutat”. Va redactar
la història de Roma començant des dels orígens i ho va fer en 142 llibres, dels quals només conservem de l’1
al 10 i del 20 al 45. Coneixem, però, l’argument dels 142 llibres gràcies a resums que van fer posteriorment
Eutropi i Florus.
L’obra començava explicant els antecedents de la fundació de la ciutat, l’arribada d’Eneas a Itàlia i la fundació
de Roma, i acabava amb els esdeveniments de l’any 9 aC. Sembla que per redactar l’obra, usava fonts
antigues i seguia un text que després corregia i ampliava amb altres autors, sense preocupar-se gaire
d’anacronismes i de contradiccions. Això li va comportar moltes crítiques pel que fa a l’escrupolositat a l’hora
d’exposar els fets històrics.
d) Altres historiògrafs
 Primers escrits: els primers escrits d’historiadors llatins van escriure la seva obra en grec, o bé perquè
desitjaven glorificar Roma seguint els costums del món hel·lènic o bé perquè la llengua llatina no els
semblava encara prou adequada per redactar les obres.
 Annalistes: els annalistes narraven els esdeveniments més importants any per any. Aquests annals
van ser font i model per als historiadors posteriors fins que, al segle I aC, el mètode emprat va ser
reelaborat per altres historiadors que van introduir en la història romana el to moralitzant i l’estil
retòric.
 Sal·lusti: de les obres que va escriure Sal·lusti només n’han restat senceres dues monografies
històriques. La més important d’elles és La Conjuració de Catilina, obra en què explica els
esdeveniments que van tenir lloc el 63 aC., quan Catilina va intentar matar el cònsol Ciceró.
 Cèsar: Gai Juli Cèsar va ser triumvir juntament amb Pompeu i Cras l’any 60 aC, va ser cónsol l’any 58
aC, va dirigir la campanya de les Gàl·lies entre el 58 i el 50 aC i va participar a la guerra civil contra
Pompeu. Per justificar la seva actuació en tots aquests esdeveniments bèl·lics, va escriure obres
històriques sobres les campanyes. Cèsar anomena els seus escrits Comentarii, de manera que fa una
compilació d’arxius i records personals per mostrar una realitat que resulti favorable als seus
interessos. Dins dels Comentarii rerum gestarum, cal destacar-ne dues obres:
111
o De bello Gallico: “La guerra de les Gàl·lies”. Constituïda per vuit llibres, ens els quals es narren
els esdeveniments entre els 58 i 52 aC fins al triomf de Cèsar sobre el cabdill gal Vercingètorix.
o De bello civili: “La guerra civil”. Formada per tres llibres, ens els quals justifica la seva actuació
política contra el poder establer pel fet de traspassar el Rubicó sense dissoldre el Senat, tal
com havien demanat els senadors i Pompeu.
 Suetoni: Aquest autor és posterior a Tit Livi. Al segle II dC, va escriure una obre de gènere biogràfic,
anomenada La vida dels dotze Cèsars, que comprèn el període històric que va des de Gai Juli Cèsar
fins a l’emperador Domicià.
5.4. Ovidi i l’elegia

a) El gènere de l’elegia
La poesia elegíaca la formen els poemes escrits en dístics elegíacs (una successió de dos versos, un
hexàmetre i un pentàmetre), de temàtica majoritàriament amorosa. Trobem, però, elegies de pena o
lamentació i elegies funeràries.
Forma Contingut
Dístic elegíac Amor, lamentació i play funerari
b) Biografia d’Ovidi
Publi Ovidi Nasó va néixer a la ciutat de Sulmona, l’any 43 aC. A diferència de Virgili i Horaci, Ovidi va créixer
en una època de pau absoluta (quan ell tenia 10 anys aproximadament, es va iniciar el principat d’August)
fet que explica el caràcter circumstancial i alegre de les seves primeres poesies. En arribar a l’edat adulta, va
entrar en contacte amb el cercle de Marc Valeri Messala, que, a diferència del de Mecenàs, s’allunyava dels
objectius polítics d’August.
Malgrat no servia directament la causa d’August, Ovidi sentia un profund respecte pel princeps i, en ocasions,
en feia referència a les seves obres. No osbtant això, l’any 8 dC, en compliment d’una sentència dictada per
August, Ovidi va ser desterrat a Tomos, a la regió del Pont. Allà va passar els darrers 10 anys de la seva vida.
La causa del desterrament no està molt clara. Uns diuen que el contingut de l’Art Amatòria va escandalitzar
August. Altres parlen d’una relació adúltera amb Júlia, la filla del princeps.
Regió del Pont
112
c) L’obra d’Ovidi
Les obres d’Ovidi es poden dividir en tres grans grups, segons l’època i la temàtica. Durant la primera època,
que comprèn l’últim quart del segle I aC, va escriure:
 Heroides: És un recull imaginari de cartes escrites en versos elegíacs per heroïnes mitològiques al seu
marit o amant absent. El poeta, a més, hi va afegir tres cartes adreçades per barons a les seves
amants, amb la resposta de les seves corresponsals.
 Amors: Aplega un conjunt d’elegies sobre situacions més habituals en una relació amorosa: les
primeres aproximacions, la dificultat d’accés a l’estimada, els regals, la gelosia, la infidelitat conjugal,
els competidors, la reconciliació, etc. Aquestes situacions normalment estan protagonitzades per
Ovidi i la seva amant Corinna, un nom probablement imaginari pres de la literatura grega amb què
l’autor vol representar la singularitat femenina.
 Art amatòria: És un tractat didàctic distribuït en tres llibres:
o Llibres I i II: Dedicats als homes. Ovidi explica als barons les maneres diverses d’aconseguir i
conservar l’estimació d’una dona.
o Llibre III: Dedicat a les dones. Dóna consells a les dones per agradar als homes, tenint cura
del seu cos, dissimulant-ne els defectes i fent gala de la seva cultura.
 Receptes de bellesa: Es tracta d’una obra en la línia de l’últim llibre en què Ovidi dóna consells a les
dones per potenciar la bellesa física.
 Remeis a l’amor: Aquesta obra és un contrapunt a l’Art amatòria. Ovidi dóna consells als nois i noies
sobre la manera d’alliberar-se dels mals d’amor fins eliminar definitivament la passió amorosa.
A partir de l’any 1 aC fins a l’any 8 dC, Ovidi es va dedicar a confegir dos grans poemes didàctics, totalment
diferents dels que havia escrit fins aleshores:
 Metamorfosis: És la única composició no elegíaca d’Ovidi. Es tracta d’un poema èpic (la forma són
versos hexàmetres) amb intenció didàctica. Explica en quinze llibres la història de la humanitat per
mitjà d’una sèrie de transformació d’homes i dones en altres elements (plantes, animals, minerals)
per intervenció dels déus. L’argument comença amb la creació del món i acaba amb l’assassinat de
Juli Cèsar i la seva conversió en estel. Ovidi pretenia lloar August amb aquest darrer fragment.
 Fastos: Un poema inacabat que explicava l’origen i la successió de festes religioses que configuraven
el calendari romà. L’obra resta inacabada a causa del seu exili l’any 8 dC.
L’última època concorda amb els anys d’exili. Des del Pont va escriure dues obres elegíaques, en aquest cas
de lament:
 Tristes: Poemes elegíacs en què l’autor insinua enigmàticament les causes del seu exili. Recorda les
dificultats del viatge a Tomos i es queixa de les incomoditats i de la incultura de la regió.
 Pòntiques: Poemes molt semblants als anteriors, que prenen com a títol Pontus Exinus, nom que
donaven els romans al Mar Negre. En ells, Ovidi s’adreça a diversos amics de Roma per tal que
intercedeixin en el seu favor davant l’emperador per tal de poder tornar a la capital.
113
L’Eneida de
Virgili
Exercici 1: A
continuació hi
ha diverses
vinyetes d’un
còmic sobre
l’Eneida.
Endreça-les
segons l’ordre
d’aparició a
l’obra de Virgili:
114
Odes i Epodes, d’Horaci
Exercici 1: Tot seguit hi ha diversos fragments de les Mana que portin aquí vins, perfums i les flors massa
Odes i els Epodes d’Horaci. Identifica la persona a qui breus del delitós roser, ara que hi permeten la teva
van dirigides i explica la relació que tenia amb Horaci: fortuna, la teva jovenesa i els negres fils de les tres
 Poemes destinats a éssers estimats germanes. [...]
Triga a tornar-te’n al cel, resta joiós molt de temps Que siguis ric i descendent de l’antic Ínac, o que,
entre el poble de Quirí; que, irat pels nostres crims, un pobre i d’ínfima condició, t’estiguis al ras, tant se val;
oreig massa ràpid no se t’enmporti; ets una víctima oferta al despietat Orc;
sigui aquí, més aviat, on t’agradi de celebrar els teus Tots som emmenats al mateix lloc; se sacseja dins
grans triomfs, aquí, on t’agradi d’ésser anomenat pare l’urna
i príncep, i no deixis que els medes cavalquin impunits, la bola de cadascú i, més aviat o més tard, en sortirà i
ara que ens comandes tu, César! ens farà pujar a la barca cap a l’etern exili.
(Odes I, 2, 45-52) (Odes II, 3, 13-16; 21-28)
Tant de bo que la deessa que senyoreja Xipre, Viuràs més assenyadament, Licini, si no vogues
tant de bo que els germans d’Hèlena, astres sempre cap a alta mar i si, cautelós per por dels
lluminosos, temporals,
et condueixin –i també el pare dels vents, no t’acostes massa
fermant-los tots, tret de Jàprix- a la riba traïdora.
a tu, vaixell, que ens deus Virgili, Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or,
a qui t’hem confiat; porta’l sa i estalvi viu segur lluny de les sordideses
als confins de l’Àtica, t’ho prego, d’un sostre ruïnós, viu moderadament
i protegeix aquesta meitat de la meva ànima. lluny d’un palau que suscita enveja. (Odes II, 10, 1-8)
(Odes I,3, 1-8)
Ai, fugissers, Pòstum, Pòstum,
Exercici 2: Tot seguit hi ha diversos fragments de s'esmunyen els anys, i la devoció als déus
les Odes i els Epodes d’Horaci. Llegeix-los amb no retardarà pas les arrugues ni la vellesa que ens
acuita
atenció i identifica el tòpic literari que s’hi amaga:
ni la mort indomable. [...]
Haurem de deixar la terra, la casa i la muller
 Poemes amb tòpics literaris
estimada, i cap d’aquests arbres que cultives,
Tu, no esbrinis —és sacríleg de saber-ho— quin serà el
llevat dels odiosos xiprers,
darrer dia que a mi, que a tu, Leucònoe, els déus han
no et seguirà a tu, el seu amo fugaç.
concedit. [...]
(Odes II, 14, 1-4; 21-24)
Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si
és l’últim, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la
He donat fi a un monument més perenne que el bronze
vida és breu,
i més alt que la decrèpita antigor de les piràmides
no tinguis esperances llargues. Mentre parlem, haurà
reials,
fugit
que la pluja voraç no podrà destruir
envejós el temps: aprofita el dia d’avui i no confiïs gens
i la tramuntana, impotent, tampoc; ni la incomptable
en el demà.
successió dels anys ni el pas del temps fugisser.
(Odes I, 11)
No moriré pas tot jo; una gran part de mi
evitarà Libitina.
Detesto, noi, la sumptuositat dels perses
(Odes III, 30, 1-7)
i em desplauen les corones entreteixides amb escorça
de til·ler.
Feliç l’home que, allunyat dels negocis,
Deixa de cercar en quin indret s’entreté
com el llinatge mortal dels temps antics,
la rosa tardana.
conrea els camps heretats del pare amb els seus bous,
Procuro que no t’afanyis, sol·lícit,
lliure de neguit dels venciments,
a afegir res a la simple murtra. La murtra no desdiu
que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit
ni de tu que m’aboques el vi ni de mi que me’l bec
esfereïdor de la trompeta
sota la parra ufanosa.
ni sent horror de la mar embravida
(Odes I, 38)
i evita el fòrum i les cases altives
dels ciutadans poderosos.
115
Fragments d’Heroides, Amors, Art amatòria. Remeis a l’amor, Tristes i Pòntiques d’Ovidi
Exercici 1: Tot seguit hi ha diversos fragments de les me basta haber atraído una vez el castigo? Mis
obres d’Ovidi. Llegeix-los atentament i identifica l’obra poemas, de infausto sino, hicieron que hombres y
de la qual han estat extretes. mujeres se apresurasen a conocerme y que el mismo
¡Oh!, tú, tan hábil en poner orden y concierto en César notase mi persona y costumbres, después de
una cabellera descompuesta y que no debías poner los ojos en El Arte de amar. Quítame la manía de
pertenecer a la humilde clase de las sirvientas; tú, tan componer versos y borrarás todos los errores de mi
conocida por la sagacidad con que preparabas secretas vida. Reconozco que sólo en ellos soy culpable. He aquí
citas nocturnas, como ingeniosa portadora de tiernas el fruto que he recogido de mi inspiración, mis afanes
misivas; tú, que a fuerza de exhortaciones pusiste y mis laboriosas vigilias: el destierro. ( , II)
tantas veces en mis brazos a la indecisa Corina, y que
en medio de mis percances siempre me has sido fiel, No reprochéis nunca los defectos de una joven; el
recibe y entrega a tu ama por la mañana las tablillas haberlos disimulado fue a muchos de gran utilidad.
que acabo de escribir y triunfe tu diligencia de Aquel que llevaba un ala en cada pie no reprobó en
cualquier obstáculo. […] Andrómeda el color del semblante. Andrómaca
Mientras hablo, la hora huye; entrégale estas tablillas sorprendía a todos por su talla desmesurada, pero
en el momento que la veas desocupada, pon la mayor Héctor encontró que no pasaba de la regular.
diligencia en que las lea solícita y observa sus ojos y su Acostúmbrate a lo que te parezca mal y lo conllevarás
frente al leerlas, porque en su callado semblante bien: el hábito suaviza muchas cosas y la pasión
podrás adivinar la respuesta; ves incipiente se alborota por una nonada. […]
corriendo y suplícale que conteste largamente a mi Dulcifiquemos con los nombres los defectos
misiva; me disgusta que la blanda cera deje grandes reconocidos: llamemos morena a la que tenga el cutis
espacios sin signos y prefiero que las líneas estén más negro que la pez de Iliria; si es bizca, digamos que
muy apretadas y la vista se detenga mucho tiempo se parece a Venus; si pelirroja, a Minerva;
en leer lo escrito hasta el extremo de los márgenes. consideremos como esbelta a la que por su
¿Mas qué necesidad hay de rendir los dedos demacración más parece muerta que viva; si es
manejando el estilo? Que en toda la tablilla sólo menuda, di que es ligera; si grandota, alaba su
aparezca esta palabra: «Ven.» Entonces no retardaré exuberancia y disfraza los defectos con los nombres de
ceñir de hojas de laurel mis tablillas vencedoras y las buenas cualidades que a ellas se aproximan.
suspenderlas con esta inscripción en ( , I, v. 629-656)
el templo de Venus: «Nasón consagra a Venus las
fieles confidentes de sus cuitas que antes fueron un Acudid a mis lecciones, jóvenes burlados que
tronco vil de acebo.» ( , VII) encontrasteis en el amor tristísimos desencantos. Yo os
enseñaré a sanar de vuestras dolencias, como os
Si no, tengo la intención de derramar mi vida: conmigo enseñé a amar y la misma mano que os causó la herida
no puedes ser cruel durante mucho tiempo. ¡Ojalá os dará la salud. La misma tierra alimenta hierbas
vieras mi imagen mientras escribo! saludables y nocivas y a menudo la ortiga crece junto a
Escribo y en mi regazo hay una espada troyana, y por la rosa. La lanza de Aquiles sanó la herida que ella
las mejillas se deslizan las lágrimas hacia la espada misma infirió al hijo de Hércules. Cuanto advierto a los
empuñada, la que pronto se teñirá de sangre en lugar mancebos, creed que lo digo también a las muchachas;
de lágrimas. ¡Qué bien le viene a mi destino tu regalo! doy armas a las dos partes contrarias. ( , I)
Con poco gasto preparas mi funeral. Y no es ahora la
primera vez que un dardo me hiere el pecho: ese lugar Ático, cuya fidelidad no me inspira la menor sospecha,
tiene la herida del cruel Amor. Ana, hermana mía, Ana, recibe la carta que Nasón te envía desde
hermana mía, cómplice desgraciada de mi culpa, el Íster helado. Y bien, ¿te acuerdas aún de tu infeliz
pronto ofrecerás a mis cenizas las últimas ofrendas. Y, amigo, o ya no te cuidas de su tristísima situación?
consumida por la pira, no se diga <<Elisa de Siquo>>. ¡Ah!, los dioses no me son tan adversos que me incline
En el mármol de la tumba sólo se lea este epigrama: a creerlo; imposible que me hayas olvidado tan pronto.
<<Eneas le dio el motivo para morir y la espada: Dido Ante la vista tengo siempre tu imagen, y los rasgos de
misma se mató con su propia mano>>. tu rostro fijos en mi pensamiento. […]
( , VII) Sin embargo, haz por evitar que las gentes se burlen de
mi engañosa confianza y afirmen que he sido víctima
¿Qué tengo que ver con vosotros, escritos de mi necia credulidad; protege al antiguo amigo con
desventurados, frutos de mis vigilias, yo que sucumbí tu probada constancia todo lo posible y en tanto que
de modo miserable por culpa de mi ingenio? ¿Por qué no te sea gravoso. ( , IV)
reanudo el trato con las Musas, que constituye mi
delito y motivó mi falta y mi condenación? ¿Acaso no
116
Eix cronològic de la història i la literatura llatines
Any Història Any Literatura

Monarquia (753 aC- 509 aC)
753 aC Fundació de Roma per Ròmul, segons la llegenda Segles VII-VI
aC
716- Regnat dels tres reis sabins i dels tres reis etruscos
509 aC
República (509 aC – 31 aC)

509 aC Instauració de la República, un nou règim polític
basat en tres òrgans de govern: senat,
magistratures i assemblees.
494 aC Creació de la magistratura de tribú de la plebs 451 aC Llei de les dotze taules (un dels textos
jurídics més antics que es conserven).
282- Conquesta de la Magna Grècia
272 aC
264- Primera Guerra Púnica. Roma es queda amb Sicília, 240 Livi Andrònic tradueix l’Odissea
241 aC Sardenya i Còrsega d’Homer en versos saturnis llatins. Es
considera l’inici de la literatura llatina
219 aC Aníbal conquereix Sagunt
218- Segona Guerra Púnica. El 202 aC, els romans 254-184 aC Plaute
202 aC guanyen a la batalla de Zama
197 aC Divisió d’Hispània en dues províncies, Ulterior i 190-159 aC Terenci
Citerior.
155- Guerra de Lusitània que acaba amb la derrota dels 180-105 aC Es produeix la decadència del teatre
136 aC lusitans
149- Tercera Guerra Púnica. Destrucció de Cartago i
146 aC creació de la província romana d’Àfrica
147- Desenvolupament de les guerres celtibèriques i
133 aC setge de Numància. Hispània, província romana
88-79 Dictadura de Sul·la 106-43 aC Ciceró
aC 100-44 aC Cèsar
73-71 Rebel·lió dels esclaus sota el comandament 70-19 aC Virgili
aC d’Espàrtac
63 aC Consolat de Ciceró. Conjuració de Catilina 65-08 aC Horaci
60 aC Primer triumvirat de Pompeu, Cras i Cèsar 59 aC-17 dC Tit Livi
49-45 Guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Dictadura de
aC Cèsar
44 aC Mort de Cèsar (Idus de març) 43 aC-18 dC Ovidi
43 aC Segon triumvirat de Marc Antoni, Lèpid i Octavi
32-31 Guerra civil entre Octavi i Marc Antoni. Marc
aC Antoni és derrotat a la batalla d’Àccium. Fi de la
República
Imperi (31 aC-476 dC)

27 aC Octavi rep del senat el títol d’Augustus i Princeps
14 dC Mort d’August
117
X. Textos de selectivitat
L’arribada de dues legions enviades per Cèsar desmunta els plans d’atac dels
trèvers
Dum haec a Caesare geruntur, Treueri, magnis peditatus equitatusque copiis coactis, Labienum cum
una legione, quae in eorum finibus hiemauerat, adoriri parabant; iamque ab eo non longius bidui uia
aberant, cum duas legiones uenisse missu Caesaris cognoscunt.
Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, VI, 7, 1-2
Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

absum, abesse, afui (irr., intr.): estar allunyat, distar.
abesse a/ab: estar lluny de.
adorior, adoriri, adortus sum (4a, dep. tr.): atacar.
biduum, -i (n.): dos dies. |
bidui uia: trajecte de dos dies.
cum (prep. d’abl.): (mil.) al capdavant de.
duo, -ae, -o (adj. num.): dos.
finis, -is (m. i f., sovint en plural): territori.
Labienus, -i (m.): Labiè (lloctinent de Cèsar).
longius (adv. comp.): més lluny. | longius abesse: estar més lluny.
missus, -us (m.): encàrrec.
Treueri, -orum (m. pl.): els trèvers (tribu gaŀla)
118
Davant l’amenaça dels belgues, Cèsar instaŀla el campament a l’altra banda del
riu Àxona
Caesar, postquam omnes Belgarum copias ad se uenire uidit, flumen Axonam, quod est in extremis
Remorum finibus, traducere maturauit. In eo flumine pons erat; ibi Q. Titurio legato cum sex cohortibus
relicto, [Caesar] in altera parte fluminis castra posuit atque uallo fossaque muniri iussit.
Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, II, 5, 4-6
Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Axona, -ae (m.): Àxona (nom de riu).
copiae, -arum (f. pl.): tropes.
finis, -is, (m. i f., sovint en plural): territori.
iubeo, iussi, iussum (2a, tr.): manar.
maturo (1a, tr.): afanyar-se.
munio (4a, tr.): fortificar.
pono, posui, positum (3a, tr.): instaŀlar.
relinquo, reliqui, relictum (3a, tr.): deixar.
Remus, -i (m.): rem (habitant del nord de la Gàŀlia).
traduco, traduxi, traductum (3a, tr.): fer travessar.
119
Cèsar, abans de marxar a Britània, hi envia Gai Volusè a explorar el país
Caesar, etsi in his locis maturae sunt hiemes, tamen in Britanniam proficisci contendit. Priusquam
periculum faceret, C. Volusenum cum naui longa praemittit; huic mandat ut, exploratis omnibus rebus,
ad se quam primum reuertatur. Ipse cum omnibus copiis in Morinos proficiscitur.
Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, IV, 20, 1; 21, 1-2
Lèxic (informació del diccionari):

Britannia, -ae (f.): Britània (nom de país).
C. Volusenus, -i (m.): Gai Volusè (tribú dels soldats).
contendo, -ndi, -ntum (3a, tr.): proposar-se.
etsi…, tamen: encara que…, així i tot.
maturus, -a, -um: primerenc.
Morini, -orum (m. pl.): els mòrins (poble belga).(meton.) el país dels mòrins.
nauis, -is (f.): vaixell. | nauis longa: vaixell lleuger (de guerra).
periculum facere: arriscar-se.
priusquam: abans de.
proficisci (infinitiu de present del verb proficiscor): marxar.
quamprimum (quam primum): al més aviat possible.
reuertor, reuersus sum (3a, intr. dep.): tornar.
120
Informat pels ubis de la revolta dels sueus, Cèsar fa preparatius per a la guerra
Interim Vbii, qui antea Caesari obsides dederant, ei nuntiant Suebos in unum locum omnes copias
cogere. Hac re cognita, rem frumentariam prouidet, castris idoneum locum deligit, Vbiisque imperat ut
sua pecora ex agris deducant et se in oppida conferant.
Juli Cèsar. Guerra de les Gàl·lies, VI, 9, 6; 10, 1-2

cogo, coegi, coactum (3a, tr.): concentrar.
deduco, -duxi, -ductum (3a, tr.): retirar.
do, dedi, datum (1a, tr.): lliurar.
obses, -idis (m. i f.): ostatge.
Suebi, -orum (m. pl.): sueus (habitants del nord-est de la Germània).
Vbii, -iorum (m. pl.): ubis (habitants d’una zona del riu Rin)
121
Alguns germànics, sense l’esperança de poder fugir, es llancen al riu i moren

ofegats
Germani, post tergum clamore audito, se ex castris eiecerunt et, cum ad confluentem Mosae et Rheni
peruenissent, nonnulli, qui se in flumen praecipitauerunt, lassitudine et ui fluminis oppressi perierunt
Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, IV, 15, 1-2

castra, -orum (n. pl.): campament.
confluens, -ntis (m.): confluència.
eicio, eieci, eiectum (3a, tr.): llançar fora.
Mosa, -ae (f.): el Mosa (nom de riu).
nonnullus, -a, -um: algun.
opprimo, -pressi, -pressum (3a, tr.): vèncer.
pereo, -ii, -itum (irr., intr.): morir.
Rhenus, -i (m.): el Rin (nom de riu).
ui (abl. f. sing. de uis): embranzida.
122
Enviat per Cèsar, Galba obre un camí a través dels Alps i s’instaŀla entre els
nantuates
Cum in Italiam proficisceretur, Caesar Galbam cum legione XII et parte equitum in Nantuates misit, quod
iter per Alpes patefieri uolebat. Galba, castellis expugnatis, constituit cohortes duas in Nantuatibus
collocare et ipse cum reliquis cohortibus in uico, qui appellabatur Octodurus, hiemare.
Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, III, 1, 1-4

appello (1a, tr.): ‘anomenar’.
colloco (1a, tr.): ‘establir’.
constituo, -ui, -utum (3a, tr.): ‘decidir’.
eques, -itis (m.): ‘genet’.
Galba, -ae (m.): ‘Galba’ (nom de persona).
mitto, misi, missum (3a, tr.): ‘enviar’.
Nantuates, -um (m. pl.): ‘nantuates’ (habitants d’una regió de la Gàŀlia).
Octodurus, -i (m.): ‘Octodurus’ (nom de població).
patefieri (infinitiu passiu de patefacio, -feci, -factum [3a, tr.]): ‘obrir’.
proficiscor, profectus sum (3a dep., intr.): ‘dirigir-se’.
uicus, -i (m.): ‘poblet’.
123
Quan Cèsar ja havia marxat cap a Iŀlíria, l’escassetat de blat provoca una nova
guerra
His rebus gestis, Caesar pacatam esse Galliam existimabat atque ita, inita hieme, in Illyricum profectus
est, quod eas quoque regiones cognoscere uolebat; sed subitum bellum in Gallia coortum est. Belli causa
P. Crassus fuit, qui cum legione septima prope mare Oceanum in magna frumenti inopia hiemabat.
Juli Cèsar. Guerra de les Gàŀlies, III, 7, 1-2

Crassus, -i (m.): ‘Crassus’ (nom de persona).
gero, gessi, gestum (3a, tr.): ‘dur a terme’.
Illyricum, -i (n.): ‘Iŀlíria’ (nom de lloc).
ineo, -ii, -itum (4a irr., intr.): ‘començar’.
paco (1a, tr.): ‘pacificar’.
proficiscor, -fectus sum (3a dep., intr.): ‘anar-se’n’.
prope (preposició d’acusatiu).
quod (conj. causal).
quoque (adv.). res, rei (f.): ‘acció’.
124
August dormia poc
Augustus post cibum meridianum uestitus calciatusque paulisper conquiescebat, opposita ad oculos
manu. A cena in lecticulam lucubratoriam se recipiebat; ibi ad multam noctem permanebat. In lectum
deinde transgressus, non amplius quam septem horas dormiebat ac eas non continuas sed in illo
temporis spatio ter aut quater expergiscebatur.

a (preposició): ‘després de’.
lucubratorius, -a, -um: ‘de treball’.
transgredior, -gressus sum (3a deponent): ‘traslladar-se’
125
Moderació d’August. Senzillesa dels seus habitatges
Augustum continentissimum fuisse constat ac sine suspicione ullius uitii. Habitauit primo iuxta
Romanum forum in domo quae Calui oratoris fuerat; postea in Palatio aedibus modicis, in quibus
porticus breues erant et conclauia sine marmore ullo aut insigni pauimento. Ac per annos quadraginta
eodem cubiculo hieme et aestate mansit..

Caluus -i: ‘Calb’ (poeta i orador).
consto, -stiti, — (1a): ‘ser conegut’, ‘ser evident’.
continens, -ntis: ‘moderat’.
maneo, mansi, mansum (2a): ‘romandre’.
ullus, -a, -um: ‘algun, alguna
126
Els primers temps de Roma
Romanum imperium a Romulo exordium habet, qui cum Remo fratre uno partu editus est. Is urbem
exiguam in Palatino monte constituit. Condita urbe, multitudinem finitimorum ibi recepit, centum ex
senioribus legit, quos senatores nominauit. Cum uxores populus suus non haberet, inuitauit ad
spectaculum uicinas Romae nationes atque earum uirgines rapuit.
Flavi Eutropi. Breviari d’història de Roma, 1,1 – 2,2

edo, edidi, editum (3a): ‘infantar, parir’.
condo, condidi, conditum (3a): ‘fundar’.
lego, legi, lectum (3a): ‘elegir’.
127
La vida de Virgili
Vergilius fuit Mantuanus. Mantua et in diuersis locis operam litteris dedit; postea, amissis agris paternis,
Romam uenit et suo ingenio fauorem Augusti et principum ac populi omnis sibi comparauit. Tandem in
Brundisio naturae concessit et iussu Augusti eius ossa Neapolim translata sunt —prout ipse optauit—
sepultaque in via Puteolana.
Expositio Monacensis I

comparo (1a): ‘procurar’.
concedo, -cessi, -cessum (3a): ‘sucumbir’.
princeps, -cipis: ‘líder’.
Puteolanus, -a, -um: ‘de Putèols’ (ciutat prop de Nàpols).
transfero, -tuli, -latum (irregular): ‘traslladar’.
128
Actitud i gustos de l’emperador Aurelià
Aurelianus, cum aegrotaret, medicum ad se numquam uocauit, sed ipse se inedia curabat. Erat rarus in
uoluptatibus, sed mimis delectabatur; uehementissime autem delectatus est fagone qui uno die ante
mensam eius aprum integrum comedit. Habuit tempus fortunatissimum praeter seditiones quasdam
domesticas.
Història Augusta, «Aurelià», 50

aper, apri: ‘porc senglar’.
Aurelianus, -i: Aurelià (emperador romà del segle III).
delector, delectatus sum (1a): ‘divertir-se’.
fago, -onis(masculí): ‘golafre’.
inedia, -ae: ‘dejuni’.
mimus, -i: ‘actor de mims’.
quidam, quaedam, quoddam (adjectiu indefinit): ‘un’, ‘un cert’.
rarus, -a, -um: ‘poc inclinat a’.
tempus, -oris(neutre): ‘període de govern’.
129
Mort de Laocoont i els seus fills
Laocoon sorte ductus est ut sacrum faceret Neptuno ad litus. Apollo a Tenedo per fluctus maris
dracones duos misit qui filios eius necarent. Laocoon auxilium eis tulit; ipsum dracones necauerunt.
Phryges id factum esse putauerunt quia Laocoon hastam in equum Troianum miserat.1
HIGÍ. Faules, 119
1. Miserat és una forma del verb mitto.

duco, duxi, ductum (3a): ‘triar’.
fero, tuli, latum (irregular): ‘portar’.
mitto, misi, missum (3a): ‘enviar’; ‘llençar’.
Phryges, -um (masculí plural): ‘troians’.
puto (1a): ‘creure’.
sacrum, -i(neutre): ‘sacrifici’.
Tenedus, -i: ‘Tènedos’ (illa davant de Troia).
130
Els reis acorden que lluitin els Horacis i els Curiacis
In duobus exercitibus erant trigemini fratres, Horatii Curiatiique. Cum trigeminis agunt reges, ut pro
sua patria quisque dimicet ferro. Foedere icto, trigemini arma capiunt et in medium inter duas acies
procedunt. Datur signum et terni iuuenes concurrunt. Cum arma primo concursu increpuerunt, horror
spectantes perstringit.
TIT LIVI, Història de Roma, 1, 24, 1; 1, 25, 1 i 3-4

ago,egi, actum (3a): ‘parlar’.
concurro,-rri,-rsum (3a): ‘entaular combat’.
concursus, -us(masculí): ‘escomesa’.
ferrum,-i(neutre): ‘espasa’.
foedus,-eris (neutre): ‘pacte’.
ico, ici, ictum (3a): ‘signar’.
perstringo,-nxi,-ctum (3a): ‘sobreprendre’.
pro (preposició): ‘en favor de’.
spectans,-tis (masculí i femení): ‘espectador’.
terni,-ae,-a (adjectiu plural): ‘grups de tres’.
131
Guerra del rei Tul·lus Hostili contra els albans
Excipit Numam Pompilium Tullus Hostilius, cui in honorem uirtutis regnum ultro datum est. Hic omnem
militarem disciplinam artemque belli condidit. Itaque exercita iuuentute in mirum modum, prouocauit
Albanos. Vtriusque populi fata permissa sunt Horatiis Curiatiisque, trigeminis fratribus. Anceps,
pulchra et mirabilis contentio fuit.
LUCI ANNEU FLORUS, Epítom de la història de Tit Livi, 1, 3

condo,-didi,-ditum (3a): ‘crear’.
contentio,-onis (femení): ‘lluita’.
excipio,-cepi,-ceptum (3a): ‘succeir a’.
exerceo,-ui,-itum (2a): ‘entrenar’.
fatum,-i(neutre): ‘destí’.
permitto,-misi,-missum (3a): ‘confiar’.
prouoco (1a): ‘desafiar’.
uterque, utraque, utrumque (adjectiu indefinit): ‘tots dos’.
132
Carrera política de Marc Porci Cató
M. Cato ortus est municipio Tusculo. Priusquam honoribus operam daret, 1 uersatus est in Sabinis ubi
heredium habebat; inde Romam demigrauit. Tribunus militum in Sicilia fuit; aedilis plebis factus est 2
cum C. Heluio; creatus praetor, obtinuit prouinciam Sardiniam ex qua superiore tempore Q. Ennium
poetam deduxerat.
CORNELI NEPOS, Vides d’homes il·lustres, XXIV, 1, 1-4
1. L’expressió operam dare significa ‘dedicar-se’.

2. Factus est és el pretèrit perfet d’indicatiu del verb fio.

C. Heluius, -i: Gai Helvi (polític romà del segle II aC). 
deduco, deduxi, deductum (3a): ‘emportar-se’. 
honores, -orum (masculí plural): ‘carrera política’. 
M. Cato, -onis (masculí): Marc Cató (polític romà del segle II aC).
orior, oriri, ortus sum (4a, verb deponent): ‘néixer’.
Q. Ennius, -ii (masculí): Quint Enni (poeta romà del segle II aC). 
Sabini, -orum (masculí plural): ‘territori dels sabins’ (poble del nord-est de Roma).
superior, -ius (adjectiu): ‘anterior’. 
Tusculum, -i (neutre): Túsculum (ciutat del Laci). 
uersor, uersari, uersatus sum (1a, verb deponent): ‘viure’.
133
Causes de l’incendi de Roma provocat per Neró. Alguns criats seus són
descoberts cremant les cases
Nero, offensus deformitate ueterum aedificiorum et angustiis uicorum, incendit Vrbem tam palam ut
multi consulares cubicularios eius cum taedis in praediis suis deprehenderint et horrea circa Domum
Auream, quorum spatium ille maxime desiderabat, bellicis machinis labefacta sint.
GAI SUETONI, Neró, 38

consularis, -is (masculí): ‘antic cònsol’. 
cubicularius, -ii (masculí): ‘criat’. 
domus, -us (femení): ‘casa’;
Domus Aurea: ‘Casa Àuria’ (nom del palau de Neró).
horreum, -ii (neutre): ‘magatzem de gra’. 
labefacio, -feci, -factum (3a): ‘enderrocar’. 
Nero, -onis (masculí): Neró (emperador romà). 
offendo, offendi, offensum (3a): ‘disgustar’. 
praedium, -ii (neutre): ‘propietat’, ‘finca’. 
uetus, ueteris (adjectiu): ‘vell’. 
Vrbs, urbis (femení): Roma.
134
Un incendi provocat en el fòrum de Roma l’any 210 aC

Pluribus locis simul circa forum incendium ortum est. Eodem tempore tabernae argentariae arserunt;
comprehensa sunt postea priuata aedificia. Aedes Vestae uix defensa est tredecim seruorum opera, qui
manumissi sunt. Nocte ac die continuatum incendium fuit. Non dubium fuit humana fraude id factum
esse.
TIT LIVI, XXVI, XXVII, 1-5

ardeo, arsi, — (2a): ‘cremar’. 
defendo, defendi, defensum (3a): ‘protegir’. 
dubium, -ii (neutre): ‘dubte’. 
fraus, -dis (femení): ‘mala fe’. 
manumitto, manumisi, manumissum (3a): ‘deixar en llibertat’. 
orior, oriri, ortus sum (4a): ‘produir-se’. 
taberna, -ae (femení): ‘botiga’; taberna argentaria: ‘botiga de prestamista’.
135
Aldarulls violents a l’amfiteatre de Pompeia

Sub idem tempus atrox caedes orta est inter Nucerinos Poempeianosque gladiatorio spectaculo quod
Liuineius Regulus edebat. Primum saxa, deinde ferrum sumpserunt. Fuit validior Pompeianorum
plebs, apud quos spectaculum edebatur. Ergo deportati sunt in urbem multi Nucerini trunco per
uulnera corpore, ac plerique liberorum aut parentum mortes deflebant.
TÀCIT, Annals XIV, 17

edo, edidi, -esum (3a): "oferir"
liberi, -orum (masculí plural): “fills”
Livineius Regulus, -i: Livineu Règul 
Nucerini, -orum (masculí plural): "els nucerins" (habitants de la ciutat de Nucèria)
orior, oriri, ortus sum (4a): "produir-se"
plerique, pleraeque, pleraque (plural): "molts", "la major part"
sumo, sumpsi, sumptum (3a): "agafar" 
truncus, -a, -um (adjectiu): "mutilat" 
ualidus, -a, -um (adjectiu): "fort"
136
Mentre Cèsar es prepara per anar a Hispània, hi envia el seu legat Gai Fabi
Dum Caesar haec parat atque administrat, C. Fabium legatum cum legionibus tribus in Hispaniam
praemittit celeriterque Pyrenaeos saltus occupari iubet qui eo tempore ab L. Afranio legato praesidiis
tenebantur. Reliquas legiones quae longius hiemabant subsequi iubet.
CAES., B. C. I, 37

C. Fabius, -i: Gai Fabi (legat de Cèsar).
L. Afranius, -ii: Luci Afrani (legat de Pompeu).
longius: comparatiu de longe.
Pyrenaeus, -a, -um: ‘dels Pirineus’, ‘pirenaic’.
saltus, -us: ‘port’ o ‘pas’ (de muntanya).
tribus: forma del numeral tres.
137
Ciceró troba l’ajut d’Heracli per tal d’acusar Verres
A Syracusanis nihil adiumenti neque publice neque priuatim exspectabam, neque erat in animo
postulare. Cum haec agerem, repente ad me uenit Heraclius, is qui tum magistratum Syracusis habebat.
Agit mecum et cum fratre meo ut adiremus ad eorum senatum.
CIC., Verr. IV, 37

adirent: forma del verb adeo.
ago,-is, agere,egi, actum: ‘ocupar-se de’, ‘tractar’, ‘negociar’.
Heraclius,-ii: Heracli (magistrat de Siracusa).
Syracusae,-arum (en plural): Siracusa (ciutat de Sicília).
Syracusanus,-a,-um: ‘siracusà’, ‘de Siracusa’.
138
Algunes creences i realitats sobre la durada de la vida dels animals i de les

persones
Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, multa de hominum aeuo referens, cornici nouem nostras
attribuit aetates, quadruplum eius ceruis; sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum
LXXX annis regnauisse certum est, et Gorgian Siculum CVIII uixisse.
PLINI ELVELL, Naturalis HistoriaVII, 153-156

aetas, aetatis: ‘vida’.
Arganthonius, -ii: Argantoni (rei de Tartessos).
confessum,-i: ‘fet admès’.
cornix, -icis: ‘cornella’ (ocell semblant al corb).
Gaditanus, -a, -um: ‘de Gades’, ‘gadità, -ana’.
Gorgian: acusatiu singular de Gorgias, -ae: Gòrgies (sofista grec).
Hesiodus, -i: Hesíode (poeta grec).
Siculus, -a, -um: ‘de Sicília’, ‘sicilià, -ana’.
139
Darreres gestes d’Amílcar abans de morir
At Hamilcar posteaquam mare transiit in Hispaniamque uenit, magnas res secunda gessit fortuna;
maximas bellicosissimasque gentes subegit; equis, armis, uiris, pecunia totam locupletauit Africam.
Hic cum in Italiam bellum inferre meditaretur, nono anno, postquam in Hispaniam uenerat, in proelio
pugnans aduersus Vettones occisus est.
C. NEPOT,Vitae XXII, 4

aduersus: preposició d’acusatiu, ‘contra’.
inferre: infinitiu d’infero.
Vettones, -um: ‘els vetons’ (poble cèltic d’Hispània).
140
Luci Catilina surt de Roma mentre el Senat pren mesures contra ell
Sed Catilina, paucos dies commoratus apud C. Flaminium in agro Arretino, dum uicinitatem antea
sollicitatam armis exornat, cum fascibus atque aliis imperii insignibus in castra contendit. Haec ubi
Romae comperta sunt, senatus decernit ut Antonius cum exercitu Catilinam persequi maturet.
SAL·LUSTI, Bellum Catilinarium 36, 1

Antonius, -ii: Antoni (militar romà).
Arretinus, -a, -um: ‘arretí’ (de la ciutat d’Arezzo, a Etrúria).
C. Flaminius, -ii: Gai Flamini (polític romà).
Catilina, -ae: Luci Catilina (polític romà).
commoratus: participi de perfet de commoror.
dum: ‘mentre’.
exorno (1a): ‘equipar’.
haec: nominatiu plural neutre.
Romae: locatiu de Roma, -ae.
141
Després d’organitzar el govern de la ciutat, Ròmul rapta les noies del pobles
veïns
Romulus, condita ciuitate, quam ex nomine suo Romam uocauit, multitudinem finitimorum
in ciuitatem recepit; centum ex senioribus elegit, quos senatores nominauit propter senectutem. Tunc,
cum uxores ipse et populus non haberent, inuitauit ad spectaculum ludorum uicinas urbis Romae
nationes, atque earum uirgines rapuit.
(EUTROPI, Breuiarium ab urbe condita II, 1-2)
LÈXIC (per ordre alfabètic):

finitimus, -a, -um: poble veí o fronterer.
Romulus, -i: Ròmul, primer rei de Roma.
senior, senioris: ancià.
uicinas: concorda amb nationes.
142
EFECTES DE L’HURACÀ QUE ASSOLÀ LA REGIÓ DE CAMPÀNIA
Vastata est Campania turbine uentorum, qui uillas, arbusta, fruges passim disiecit pertulitque
uiolentiam ad uicinam urbem, in qua omne mortalium genus uis pestilentiae depopulabatur. Domus
corporibus exanimis, itinera funeribus complebantur; non sexus, non aetas periculo uacua erat.
(TÀCIT, Annals XVI, 13)

Campania, -ae: Campània (regió d’Itàlia).
domus (nominatiu plural de domus, -us): casa.
exanimis: ablatiu plural de exanimus, -a, -um.
frux, frugis: collita.
uacuus, -a, -um: exempt de, lliure de.
143
EL GENERAL T. OTACILI ES TRASLLADA A ÀFRICA I FA UNA INCURSIÓ CONTRA

ÚTICA
Paucis diebus antequam Syracusae caperentur, T. Otacilius cum quinqueremibus octoginta Vticam ab
Lilybaeo transmisit; et, cum ante lucem portum intrasset, naues frumento onustas cepit, egressusque
in terram depopulatus est agrum circa Vticam praedamque omnis generis retro ad naues egit.
(T. LIVI XXV, 31, 12)
LÈXIC (per ordre alfabètic):

egressus,-a, -um: participi de perfet de egredior.
Lilybaeum, -ii: Lilibeu (ciutat de Sicília).
Syracusae, -arum: Siracusa (ciutat de Sicília).
T. Otacilius, -ii: Tit Otacili (general romà).
transmitto, -is, -ere, -misi, -missum (usat de forma absoluta): passar, traslladar-se.
Vtica,-ae: Útica (ciutat d’Àfrica).
144
ALEXANDRE EL GRAN PATEIX UN DESMAI MENTRE ES BANYA EN UN RIU

Mediam Cydnus amnis interfluit; et tunc aestas erat. Puluere simul ac sudore perfusum regem inuitauit
liquor fluminis, ut calidum adhuc corpus ablueret; itaque, ueste deposita, descendit in flumen.
Vixqueingressi artus rigere coeperunt; et totum propemodum corpus uitalis calor liquit.
(Q. CURCI, Història d’Alexandre el Gran III, 5)

artus: nominatiu pl. d’artus, -us: «membre del cos»
Cydnus, -i: Cidne, riu de Cilícia
ingressus, -a, -um, participi de perfet d’ingredior: «entrar»
Media, -ae: Mèdia, país dels medes
145
L’AQUILÍFER PETROSIDI I ELS SEUS COMPANYS SE SACRIFIQUEN PER MANTENIR

LA POSICIÓ
L. Petrosidius aquilifer, cum magna multitudine hostium premeretur, aquilam intra uallum proiecit;
ipse pro castris fortissime pugnans occiditur. Illi aegre ad noctem oppugnationem sustinent: nocte
omnes, desperata salute, se ipsi interficiunt. Pauci, ex proelio elapsi, incertis itineribus per siluas ad T.
Labienum legatum in hiberna perueniunt.
(CAESAR, De bello Gallico V, 37)

elapsi: participi de perfet d’elabor
incertus, -a, -um: «poc segur»
L. Petrosidius, -ii: L. Petrosidi (oficial de Cèsar)
T. Labienus, -i: T. Labiè (general de Cèsar)
146
QUALITATS ORATÒRIES D’HORTÈNSIA, FILLA DE QUINT HORTENSI
Matronae graui tributo a triumuiris oneratae sunt nec quisquam1 uirorum accommodare patrocinium
eis2 audebat. Tunc Hortensia, Q. Hortensii filia, causam feminarum apud triumuiros constanter et
feliciter egit; impetrauit enim ut maior pars pecuniae eis2 remitteretur. Q. Hortensius reuixit filia et
uerba eius aspirauit.
(VALERI MÀXIM 8, 3, 3)
_____________
1 Nec quisquam: «i cap».

2 Eis es refereix a les matrones.

accomodo (1): preparar.
ago, egi, actum (3): encarregar-se de.
apud (prep. d’acus.): davant.
aspiro (1): inspirar.
onero (1): oprimir, gravar.
patrocinium, -ii (n.): defensa.
Q. Hortensius, -i (m.): Quint Hortensi (famós orador del segle I aC).
remitto, -misi, -missum (3): tornar.
reuisco, -uixi, -uictum (3): reviure.
147
ALEXANDRE EL GRAN DE MACEDÒNIA
Alexander Macedo animum ad1 uirtutem a pueritia summo labore confirmauit. Alexandri uirtutes per
orbem terrae cum laude et gloria uulgatae sunt.2 Alexandrum omnes maxime metuerant, sed plurimum
etiam dilexerunt. Si Alexandro uita longior data esset, trans Oceanum sarisae Macedonum
transuolassent.
(Retòrica a Herenni, 4, 22)
_____________
1 Ad significa «per a»
2 Vulgatae sunt és una forma del verb uulgo.

confirmo (1): preparar.
Macedo, -onis(m.): macedoni, de Macedònia [regió del nord-est de Grècia].
Oceanus, -i (m.): l’oceà, el mar.
orbis, -is(m.): orbe.
sarisa, -ae (f.): llança.
uirtus, -tis(f.): virtut.
148
AQUIL·LES MATA HÈCTOR I FA FUGIR ELS TROIANS
Hector Polypoetem ducem fortissimum occidit. Dum eum spoliare coepit, Achilles superuenit. Fit pugna
maior; clamor ab oppido et a toto exercitu surgit. Hector Achillis femur sauciauit. Achilles eum
persecutus est nec destitit nisi1 eum occideret. Hectore interempto,2 Achilles Troianos in fugam uertit
et usque ad portas persequitur.
(DARES FRIGI 24).
1 Podeu traduir nisi per «fins que».

2 És una forma del verb interimo.

desisto, -stiti, -stitum (3): parar, cessar.
dum (conj. temp.): mentre.
persequor, persecutus est (3) (dep.): perseguir.
Polypoetes, -is (m.).: Polipoetes (cabdill grec).
superuenio, -ueni, -uentum (4): presentar-se.
149
CARACTERÍSTIQUES DE LA JOVENTUT ROMANA
Romana iuuentus per laborem in castris usum militiae discebat et in armis magis quam in conuiuiis
libidinem habebat. Nullus labor insolitus erat talibus uiris, nullus locus asper aut arduus erat, nullus
armatus hostis formidulosus. Iuuenes laudis auidi et pecuniae liberales erant; gloriam ingentem,
diuitias honestas uolebant.
(SAL·LUSTI, La conjuració de Catilina, 7, 4 – 6)

asper, -era, -erum: difícil.
diuitiae, -arum (f. pl.): riqueses
formidulosus, -a, -um: temible.
liberalis, -e (adj.): generós
libido, -inis(f.): afecció.
usus, -us(m.): pràctica.
150
AUGUST, CONSTRUCTOR I PROMOTOR D’OBRA PÚBLICA
Augustus publica opera plurima exstruxit,1 e quibus praecipua fuerunt: forum cum aede Martis
templum Apollinis in Palatio, aedes Iouis2 in Capitolio. Quaedam opera sub nomine alieno etiam fecit:
porticum basilicamque Gai et Lucii, porticus Liuiae et Octauiae theatrumque Marcelli. Alueum Tiberis
laxauit ac repurgauit. Aedes sacras uetustate collapsas refecit.
(SUETONI, Vida d’August, 29-30)
1 És una forma del verb exstruo. 2 Prové de la forma Iuppiter, Iouis.

aedes, -is(f.): santuari.
alienus, -a, -um: d’un altre.
alueus, -i (m.): llit [d’un riu], llera.
Apollo, -inis(m.): Apol·lo.
Gaius, -ii (m.): Gai [nét d’August].
Liuia, -ae (f.): Lívia.
Marcellus, -i (m.): Marcel [nebot d’August].
opus, operis(n.): obra.
praecipuus, -a, -um: principal.
151
NUMA POMPILI CONTINUA L’OBRA DE RÒMUL
Numa Pompilius agros, quos Romulus bello ceperat, diuisit uiritim ciuibus amoremque pacis eis1
iniecit. Idem Pompilius ad pristinum numerum duo2 augures addidit et sacris pontifices quinque3
praefecit; adiunxit praeterea flamines, Salios uirginesque Vestales, omnesque partes religionis statuit.
Idem ludos, mercatus omnesque celebritates inuenit.
(CICERÓ, La república 2, 14)
_____________
1 Eis es refereix a ciuibus.
2 El numeral duo s’ha de traduir amb augures.
3 El numeral quinque s’ha de traduir amb pontifices.

celebritas, -tis(f.): assemblea.
inicio, -ieci, -iectum (3): inculcar.
inuenio, -ueni, -uentum (4): crear.
praeficio, -feci, -fectum (3): posar [algú] al capdavant de [alguna cosa].
religio, -onis(f.): culte.
sacra, -orum (n. pl.): cerimònies sagrades.
Salius, -ii (m.): sali [membre d’un col·legi sacerdotal dedicat al culte de Mart].
152
COSTUMS NOCTURNS DE NERÓ A ROMA
Nero petulantiam, luxuriam, auaritiam, crudelitatem exercuit. Post crepusculum popinas inibat1
circumque uicos uagabatur; redeuntes2 a cena uerberare ac uulnerare cloacisque demergere solebat,
tabernas etiam expilare. Saepe in eius modi rixis periculum uitae adiit3: prope ad necem caesus est a
senatore, cuius uxorem attrectauerat.
(SUETONI, Vida dels dotze cèsars. Neró, 26)
1 És el pretèrit imperfet d’indicatiu del verb ineo.

2 Fixeu-vos en el significat d’aquest mot que us donem en el lèxic.
3 És el pretèrit perfet d’indicatiu del verb adeo.

adeo, adii, aditum: afrontar.
attrecto (1): grapejar.
caedo, cecidi, caesum (3): colpejar.
exerceo, exercui, exercitum (2): practicar.
Nero, Neronis (m.): Neró.
rediens, redeuntis (m.): el que tornava [d’un lloc].
taberna, -ae (f.): botiga.
153
SUÏCIDI DE SÈNECA I DE LA SEVA DONA
Vbi haec uerba Seneca disseruit, complectitur uxorem et eam rogat ut temperaret dolorem et
desiderium mariti toleraret. Illa tamen quoque manum percussoris exposcit. Tum eodem ferro rachia
exsoluunt. Seneca, quoniam senile corpus lenta effugia sanguini praebebat, crurum uenas quoque
abrumpit.
(TÀCIT, Annals, 15, 63)

crus, cruris (n.): cama.
dissero, disserui, dissertum (3): pronunciar.
exposco, expoposci, exposcitum (3): reclamar.
exsoluo, exsolui, exsolutum (3): obrir-se, tallar-se.
ferrum, -i (n.): ganivet.
percussor ,-oris(m.): executor [l’encarregat de tallar-los les venes].
praebeo, praebui, praebitum (2): causar.
quoniam (conj. causal): com que.
tempero (1): moderar.
ubi (conj. temporal): després que.
154
DARRERA BATALLA D’ESPÀRTAC
Hostes, a Licinio Crasso fugati, in extrema Italiae refugerunt. Ibi circa Bruttium angulum clausi sunt et,
cum fugam in Siciliam pararent sed nauigia non suppeterent, tandem dignam mortem obierunt et sine
missione1 pugnauerunt. Spartacus ipse, in primo agmine fortissime dimicans, quasi imperator occisus
est.
(FLORUS, Epítom, 2, 8, 12-14)

angulus, -i (m.): punta, racó.
Bruttius, -a, -um: del Bruti [regió del sud d’Itàlia, separada de Sicília per l’estret de Messina].
claudo, clausi, clausum (3): encerclar.
extremum, -i (n.): confí, límit.
fugo (1): posar en fuga.
Licinius Crassus, Licinii Crassi (m.): Licini Cras.
obeo, obii, obitum: afrontar.
suppeto, suppetiui, suppetitum (3): haver-hi a disposició.
155
DESCRIPCIÓ DEL SECTOR TERMAL D’UNA VIL·LA SENYORIAL
Est balinei cella frigidaria spatiosa, cuius in contrariis parietibus duo1 baptisteria sinuantur. Adiacent
unctorium et hypocauston, mox duae cellae magis elegantes quam sumptuosae; cohaeret càlida piscina,
ex qua natantes mare adspiciunt, nec procul est sphaeristerium quod occurrit calidissimo soli, inclinato
iam die.
(PLINI EL JOVE, Cartes, 2, 17, 11)
___________
1 És una forma del numeral duo, duae, duo que cal traduir amb baptisteria.

baptisterium, -i (n.): banyera.
frigidarius, -a, -um: d’aigua freda.
inclino (1): declinar [el dia], caure [el dia].
occurro, occurri, occursum (3): estar orientat cap a.
sinuo (1): aparèixer arrodonit.
sphaeristerium, -ii (n.): pista de joc de pilota.
unctorium, -ii (n.): sala de massatge.
156
VICTÒRIES DE L’EMPERADOR AURELIÀ EN LA SEVA MARXA CAP A ORIENT
Aurelianus contra Zenobiam, quae filiorum nomine imperium orientale tenebat, iter flexit. Multa
bellorum genera in itinere confecit. In Thracia occurrentes barbaros uicit; Gothorum ducem trans
Danuuium interemit. Inde per Byzantium in Bithyniam transitum fecit eamque nullo certamine obtinuit.
(Història Augusta, Aurelià, 22, 1-4)

Aurelianus, -i (m.): Aurelià.
Bithynia, -ae (f.): Bitínia [regió d’Àsia menor].
Byzantium, -i (n.): Bizanci [ciutat].
Gothi, -orum (m.): els gots [poble germànic].
Thracia, -ae (f.): Tràcia.
Zenobia, -ae (f.): Zenòbia [reina de Palmira, ciutat de la Síria actual].
157
XI.Taules de declinacions
Primera Femení Exemple
Nominatiu -a -ae Ros-a Ros-ae
Vocatiu -a -ae Ros-a Ros-ae
Acusatiu -am -as Ros-am Ros-as
Genitiu -ae -arum Ros-ae Ros-arum
Datiu -ae -is Ros-ae Ros-is
Ablatiu -a -is Ros-a Ros-is
Segona masculina Masculí Exemple

Nominatiu -us -i Amic-us Amic-i
Vocatiu -e -i Amic-e Amic-i
Acusatiu -um -os Amic-um Amic-os
Genitiu -i -orum Amic-i Amic-orum
Datiu -o -is Amic-o Amic-is
Ablatiu -o -is Amic-o Amic-is
Segona neutra Neutre Exemple

Nominatiu -um -a Templ-um Templ-a
Vocatiu -um -a Templ-um Templ-a
Acusatiu -um -a Templ-um Templ-a
Genitiu -i -orum Templ-i Templ-orum
Datiu -o -is Templ-o Templ-is
Ablatiu -o -is Templ-o Templ-is
Tercera consonàntica Masculí i femení Exemple

M/F Homo-hominis m.
Nominatiu -? -es Homo Homin-es
Vocatiu -? -es Homo Homin-es
Acusatiu -em -es Homin-em Homin-es
Genitiu -is -um Homin-is Homin-um
Datiu -i -ibus Homin-i Homin-ibus
Ablatiu -e -ibus Homin-e Homin-ibus
Tercera consonàntica Neutre Exemple

neutra Honos-honoris n.
Nominatiu -? -a Honos Honor-a
Vocatiu -? -a Honos Honor-a
Acusatiu -? -a Honos Honor-a
Genitiu -is -um Honor-is Honor-um
Datiu -i -ibus Honor-i Honor- ibus
Ablatiu -e -ibus Honor-e Honor-ibus
158
Tercera vocàlica M/F Neutre Exemple
Mare-is n.
Tercera vocàlica neutra Neutre Exemple

Mare-is n.
Quarta M/F Masculí Exemple

Nominatiu -us -us Senat-us Senat-us
Vocatiu -us -us Senat-us Senat-us
Acusatiu -um -us Senat-um Senat-us
Genitiu -us -uum Senat-us Senat-uum
Datiu -ui -ibus Senat-ui Senat-ibus
Ablatiu -u -ibus Senat-u Senat-ibus
Quarta neutra Neutre Exemple

Nominatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Vocatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Acusatiu -u -ua Corn-u Corn-ua
Genitiu -us -uum Corn-us Corn-uum
Datiu -ui -ibus Corn-ui Corn-ibus
Ablatiu -u -ibus Corn-u Corn-ibus
Cinquena Femení Exemple

Nominatiu -es -es Di-es Di-es
Vocatiu -es -es Di-es Di-es
Acusatiu -em -es Di-em Di-es
Genitiu -ei -erum Di-ei Di-erum
Datiu -ei -ebus Di-ei Di-ebus
Ablatiu -e -ebus Di-e Di-ebus
159
XII. Resum de gramàtica
160
161

Manual Llatí Sencer 2019-2020

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual Llatí Sencer 2019-2020

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Índex

1. El llatí: una llengua flexiva

Subjecte + verb + CD/Atribut + CI + CC

Nominatiu Subjecte, Atribut i Complement Predicatiu

b) La segona declinació (-us-i m. // -um-i n.)

 La segona declinació masculina (-us-i m.)

 La segona declinació neutra (-um-i n.)

c) La tercera declinació (GENITIU -IS)

Masculí i femení Exemple

 La tercera vocàlica o parisil·làbica (is-is m. // e-is n.)

Masculí i femení Exemple

d) La quarta declinació (-us-us m.// -u-us n.)

La manera més simple de declinar una paraula de la quarta és:

 La quarta declinació masculina (-us-us m.)

 La quarta declinació neutra (-u-us n.)

La manera més simple de declinar una paraula de la cinquena és:

Exercici 1: Identifica la declinació de les paraules següents i declina-les en singular i en plural:

2. Poeta uia Appia ambulabat

3. Minorica parua et pulchra insula est

4. Columbarum pennae saepe albae et nigrae sunt

5. Troia in Asia erat, sed Sparta in Europa

2. Servi domini lupos vulnerat gladiis

3. Aeneas filium amat et graecos non timet

4. Graeci troianos superant et Troiam delent

6. Populus romanus multis victoriis clarus est

7. Vergilius oppidi incolis fabulam narrat

8. Arma virumque cano

9. Aquae, lignorum, frumenti inopia conloquium petunt

10. Medicus aegrotam puellam monuit

11. Pericula belli non parua erant

12. Studiosi discipuli libros amant

13. Serui hortos irrigant

14. Oculi uirorum stellas caeli spectabant

15. Serui carros in uillam ducebant

16. Clarus magister longam epistulam scribebat

17. In Marci stabulum lupus uenit et capras necat

18. Amici Claudiae in bibliotheca magnos Marci libros habebant

19. Pueri semper cum amicis ad Iuliae uillam ueniunt

20. In libris poetae Vergilii docta uerba inueniebas

21. Verba volant, scripta manent

1. Magnarum arborum umbra uiatoribus solatium praebet

2. Caesar Gallias militibus et armis oppugnat

4. Dux centurionibus auream coronam dat

5. Milites Caesarem imperatorem laudabant

6. In proeliis milites gladiis pugnauerunt

7. Senatus auctoritatem legibus populi Romani praebebat

8. Labore fortunam auget agricola

9. Tribuni plebis leges populi confirmauerunt

10. In principio non consules, sed reges fuerunt

11. Filia gladiatoris magna tristitia patrem in circo uidebat

12. Filius senatoris pupam sororis non inuenit

14. Diuitiae saepe consulibus, regibus et magnis uiris ruinam praebent

15. Auaritia libertatem et bonitatem necat

16. Consules libertatem et pacem defendunt

17. Humanae societatis uincula sunt amor et amicitia

18. Virtutem imperatoris laudamus

19. Victoria fuit populi salus

20. Principibus populi Caesar uera respondit

Italiam secum duxit

El rapte de les Sabines

Tatius regnum consociant.

Exercici 6: Analitza i tradueix el text següent:

Italiam veniebat et in pulchro templo alas deis dedicabat.

Exercici 7: Analitza i tradueix el text següent:

Grau comparatiu d’inferioritat ____+_+_____

Grau comparatiu d’igualtat ____+_+_____