Gènere Nombre

RECURSOS DE VALENCIÀ Blog d'enllaços
i descàrregues
GÈNERE
I NOMBRE
(EXERCICIS)
http://recursosvalencia.blogspot.com/ V.170312 1 / 127
http://recursosvalencia.blogspot.com/
Definicions i índex. 1/1
- Gènere. Categoria d'una llengua que dóna lloc a la distribució dels

substantius en classes nominals. Gènere masculí. Gènere femení.
- Nombre. Categoria que oposa la representació d'una entitat
individualitzada (singularitat) a la representació de més d'una
d'elles (pluralitat).
- Concordança. Fenomen pel qual dos elements o més d'una
llengua presenten algunes característiques gramaticals comunes.
1. Introducció. 03
2. Exercicis de gènere i nombre del substantiu. 04
3. Exercicis de gènere i nombre de l'adjectiu. 71
2 / 127
1. Introducció. 1/1
Objectiu dels exercicis.

- Veure la correcta escriptura de cada mot
- Incrementar vocabulari.
Definicions.
- Són transcripcions del Diccionari Normatiu Valencià.
- Per raons d'espai el significat sencer no cap, per això...
Significat d'alguns signes en les respostes.

- Punts suspensius […]: eixa accepció no està transcrita sencera.
- Doble fletxa gris []: hi ha més accepcions.
3 / 127
2. Exercicis de gènere i nombre de substantius.
Activitat.
- La pregunta està en la part de baix de cada pàgina.
S'han de dir les flexions que calguen: masculí, femení, singular o plural.
- La resposta es troba en la pàgina següent, però abans s'ha de:
Fer una frase amb l'esmentada paraula.
- Fixeu-vos en els canvis ortogràfics que es produixen amb la flexió.
veí veïna plaça places taronja taronges gos gossa
Comencem ja amb la primera pregunta!
pregunta primera:
abella
4 / 127
abella [abéʎa] [abeʎɔDt]

masculí sigular femení sigular masculí plural femení plural
abellot abella abellots abelles
1. f. ZOOL. himenòpter (Apis mellifica), que viu en eixams, s'alimenta del

nèctar i del pol·len de les flors, i produïx mel i cera.
2. f. pl. BOT. Abellera 2.
3. abella reina f. ZOOL. Única femella fèrtil de l'eixam, més gran que la resta
de les abelles, Insecte que s'encarrega de pondre ous.
4. picar l'abella (a una dona) loc. verb. Quedar-se prenyada.
pregunta següent:
acròpolis
5 / 127
acròpolis [akɾɔDpolis]
acròpolis acròpolis
f. inv. HIST. En l'antiga Grècia i altres civilitzacions desaparegudes, part més

alta i fortificada d'una ciutat.
pregunta següent:
actor
6 / 127
actor2 [aktóɾ] [aktɾíw]

actor -a / actriu actors -res / actrius
1. m. i f. DRET Demandant.
2. m. i f. DRET Persona jurídica, individual o col·lectiva, que atorga un
document.
3. actor social SOCIOL. Persona, grup o institució que es troba en l'origen
d'una acció.
m. i f. PROF./TEATRE/AUDIOVIS. Persona que representa un dels

personatges que intervenen en una obra teatral, cinematogràfica,
radiofònica o televisiva. Un actor còmic. Una actriu dramàtica.
pregunta següent:
alcalde
7 / 127
alcalde [alkálde] [alkaldésa]

alcalde alcaldessa alcaldes alcaldesses
1. m. i f. DRET Persona que presidix una corporació municipal. L'alcalde i els

regidors. L'alcaldessa de la ciutat.
2. f. [col·loq.] Muller de l'alcalde.
3. alcalde de barri m. i f. DRET Regidor designat per l'alcalde per al regiment
de nuclis de cases de barriades separades de la població o dels districtes
urbans en les ciutats que ho exigixen.
4. alcalde pedani m. i f. DRET Alcalde que presidix una entitat local menor.
5. tindre el pare alcalde V. pare 19.
6. tinent d'alcalde V. tinent2 4.
pregunta següent:
ambaixador
8 / 127
ambaixador [ambajʃaðóɾ]
ambaixador -a / ambaixadriu ambaixadors -dores / -drius
1. m. i f. DRET Cap d'una missió diplomàtica permanent que representa un

Estat davant d'un altre Estat estranger. L'han nomenada ambaixadora.
2. m. i f. Persona enviada en missió especial a un país estranger.
3. m. i f. Persona encarregada d'una missió, representant. L'actor s'ha
convertit en l'ambaixador del seu país.
4. m. ETNOL. En les festes de Moros i Cristians, persona que declama
l'ambaixada.
5. f. [col·loq.] Muller de l'ambaixador.
pregunta següent:
arqueòleg
9 / 127
arqueòleg [aɾkeɔDlek]
arqueòleg arqueòloga arqueòlegs arqueòlogues
m. i f. Especialista en arqueologia.
arqueologia [aɾkeoloʤía]
1. f. ARQUEOL. Ciència que estudia les civilitzacions antigues a partir de les
restes materials conservades.
2. f. FILOS. Estudi dels estrats estructurats i successius dels diversos sabers.
3. arqueologia industrial f. HIST. Part de la història que estudia el passat
industrial de les societats.
pregunta següent:
ase
10 / 127
ase [áze]
ase somera ases / àsens someres
1. m. ZOOL./RAM. Mamífer (Equus asinus) d'aspecte similar al del cavall,

però més menut, d'orelles llargues i de cap gran, que s'utilitza generalment
com a bèstia de càrrega.
2. m. ZOOL. Crustaci (Asellus i Limnoria sp).
3. m. Persona poc intel·ligent. Ser un ase, un tros d'ase.
4. m. Calfallits.
5. m. ICT. Moixonet. 
pregunta següent:
avís
11 / 127
avís [avís]
avís avisos
1. m. Acció o efecte d'avisar. Disparar un tir d'avís. Donar l'avís. No fer cas
dels avisos.
2. m. Paraules, escrit o altre sistema per a avisar d'alguna cosa. Posar un
avís en el tauler d'anuncis. Llegir l'avís que ha tramés el banc.
3. m. NÀUT./MIL. Nau de guerra de dimensions reduïdes i molt lleugera,
utilitzada per a portar ordes, despatxos, o per a reconéixer la posició de les
naus enemigues. 
pregunta següent:
bosc
12 / 127
bosc [bɔDsk]
bosc boscs / boscos
m. BOT. Formació vegetal on predominen els arbres. Bosc mediterrani.
pregunta següent:
botiguer
13 / 127
botiguer [botiɣéɾ]
botiguer botiguera botiguers botigueres
1. m. i f. PROF. Propietari o encarregat d'una botiga.

2. m. ORNIT. Blavet 4.
Blavet
4. m. ORNIT. Au (Alcedo atthis) amb el dors d'un color blau verdós, el ventre
castany, les potes roges i un bec llarg i gros, que viu en les vores de les
aigües dolces.
pregunta següent:
bruixa
14 / 127
bruixa1 [bɾújʃa] [bɾujʃɔDt]

bruixot bruixa bruixots bruixes
1. f. OCULT. Dona que practica la bruixeria.

2. f. Dona vella i lletja, de mal aspecte.
3. f. Dona roín, astuta, de males intencions o de mal caràcter.
4. caça de bruixes V. caça 8.
5. panet de bruixa V. panet 2.
1. f. ICT. Peix marí (Lepidorhombus boscii), de cos comprimit lateralment,

ovalat i de color gris fosc.
2. f. ICT. Peix marí (Syngnathus phlegon), semblant a l'agulla, d'un color
platejat fosc.
pregunta següent:
buirac
15 / 127
buirac [bujɾák]
buirac buiracs
1. m. ARM. Carcaix.
2. m. Bossa rígida en què el portador fa descansar el pal d'una bandera o
l'extrem inferior d'una creu alçada.
3. m. CAÇA Pell de cabrit per a embolicar els esparts enviscats per a caçar
pardalets.
4. m. Coixinet de les agulles.
pregunta següent:
capatàs
16 / 127
capatàs [kapatás]
capatàs capatassa capatassos capatasses
1. m. i f. Cap d'una colla de treballadors.

2. capatàs agrícola AGR. Titulat en estudis agrícoles de grau inferior.
pregunta següent:
càries
17 / 127
càries [káɾies]
càries càries
1. f. inv. PAT. Destrucció localitzada d'un os o d'una dent. Càries dental.

2. f. inv. BOT. Malaltia que patixen el blat i altres cereals, produïda per fongs
basidiomicets paràsits.
3. f. inv. BOT. Malaltia de la surera, consistent en una descomposició dels
teixits llenyosos.
pregunta següent:
càrrega
18 / 127
càrrega [káreɣa]
càrrega càrregues
1. f. Conjunt de coses, especialment mercaderies, que es posen sobre algú o

sobre alguna cosa per a ser transportades. Un camió amb una càrrega
d'arena. La càrrega transportada per una nau.
2. f. Pes que sosté una persona, un animal, un vehicle o una estructura, o que
és alçat per un aparell d'elevació.
3. f. Obligació, molèstia, responsabilitat. Portar la càrrega d'un negoci. El
malalt s'havia convertit en una càrrega per a la família. 
pregunta següent:
casa
19 / 127
casa [káza]
casa cases
1. f. Edifici que servix d'habitatge humà. Una casa de dos pisos.

2. f. Edifici o part d'un edifici en què algú habita amb els seus. Me'n vaig a
casa. T'espere en casa.
3. f. Família o grup de persones que conviuen en un mateix habitatge. Els de
casa sempre hem sigut molt liberals.
4. f. Família, llinatge. La casa dels Àustries.
5. f. Conjunt de persones que presten el seus servicis en la residència d'un
cap d'Estat o d'un alt personatge. La casa reial. 
pregunta següent:
company
20 / 127
company [kompáɲ]
company companya companys companyes
1. m. i f. Persona que n'acompanya una altra o que està en companyia d'una

altra amb alguna finalitat. Companys de viatge, de pis.
2. m. i f. Persona que es dedica a la mateixa activitat que una altra, que forma
part del mateix col·lectiu o organització. Companys de treball, de partit.
3. m. i f. Igual, persona de la mateixa condició o del mateix rang. S'ho van
repartir com a bons companys.
4. m. i f. Allò que acompanya, que fa companyia. Un llibre és un bon
company.
pregunta següent:
comptagotes
21 / 127
comptagotes [komtaɣótes]
comptagotes comptagotes
1. m. inv. Utensili constituït per un tub, generalment de vidre, amb una pera
dosificadora de goma en un extrem i un orifici en l'altre, que s'utilitza per a
fer fluir un líquid gota a gota. Va utilitzar un comptagotes per a administrar-li
el medicament.
2. amb comptagotes loc. adv. Lentament, a poc a poc. Els periodistes rebien
la informació amb comptagotes.
pregunta següent:
comte
22 / 127
comte [kómte] [komtésa]

comte comtessa comtes comtesses
1. m. i f. Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, ve després del

marqués i abans del vescomte.
2. m. i f. HIST. En el règim feudal, persona que tenia al seu càrrec el govern
d'un comtat.
3. m. i f. Cònjuge d'un comte o d'una comtessa.
pregunta següent:
concurs
23 / 127
concurs [koŋkúɾs]
concurs concursos
1. m. Competició entre diversos candidats per a obtindre un premi. Presentar-

se a un concurs. Un concurs de dibuix, de fotografia, literari.
2. m. DRET Sistema de selecció de personal, especialment de funcionaris
públics, que es basa en l'avaluació dels mèrits dels aspirants i en la
superació de proves de capacitat.
3. m. DRET Forma de contractació administrativa d'obres públiques que es
basa en la preferència de l'empresa que haja oferit millors condicions.
L'obra de rehabilitació eixirà a concurs públic. 
pregunta següent:
cosí
24 / 127
cosí [kozí]
cosí cosina cosins cosines
1. m. i f. Fill o filla d'un oncle o d'una tia.

2. cosí (o cosín) germà m. i f. Cosí 1.
3. cosí prim m. i f. Fill d'un cosí o d'una cosina del pare o de la mare.
pregunta següent:
descans
25 / 127
descans [deskáns]
descans descansos
1. m. Acció o efecte de descansar. Necessite uns dies de descans.

Treballàrem sense descans. Descans setmanal.
2. m. Causa d'alleujament en la fatiga i en les dificultats físiques o morals. És
un descans que haja parat el soroll de les màquines. Llogar una assistenta
ha sigut un descans per a tots.
3. m. Base o suport sobre el qual descansa alguna cosa. El descans d'una
escultura.
4. m. REL. Forqueta damunt de la qual es fa descansar el braç de la peanya
d'un sant durant les parades d'una processó. 
pregunta següent:
desig
26 / 127
desig [dezíʧ]
desig desitjos / -igs
1. m. Acció de desitjar. Desig de riqueses, de fama. Complir els desitjos.

2. m. Moviment afectiu cap a alguna cosa que es vol.
3. m. Capritx o apetit intens, sobtat i poc raonable d'alguna cosa, característic
de les dones embarassades.
4. m. Taca cutània de naixement que se sol atribuir a un desig no satisfet de
la mare embarassada. Tenia un desig en forma de maduixa en el muscle.
5. m. Apetit sexual.
pregunta següent:
despatx
27 / 127
despatx [despáʧ]
despatx despatxos
1. m. Lloc on un advocat, un metge o altres professionals treballen o reben els

seus clients.
2. m. Habitació d'una casa habilitada per a l'estudi, la lectura o altres activitats
de caràcter intel·lectual o professional.
3. m. Mobiliari que compon un despatx.
4. m. Acció de despatxar, de vendre al públic. La nostra botiga té molt de
despatx.
5. m. Comunicació tramesa per via ràpida. Despatx telegràfic.
pregunta següent:
dida
28 / 127
dida [díða] [diðɔDt]

didot dida didots dides
1. f. Mare de llet.
2. enviar (o engegar) a dida loc. verb. Despatxar-lo de mala manera, amb
males paraules.
didot
m. Marit de la dida respecte al xiquet que esta cria o ha criat.
pregunta següent:
empatx
29 / 127
empatx [empáʧ]
empatx empatxos
1. m. Indigestió.
2. m. Cansament o saturació deguts a algun excés o a la insistència amb què
es presenta alguna cosa. Tindre un empatx de dades.
3. m. Obstacle, destorb. Posar empatx als seus desitjos.
pregunta següent:
emperador
30 / 127
emperador [empeɾaðóɾ]
emperador emperadriu emperadors emperadrius
1. m. i f. HIST. Sobirà d'un imperi.

2. m. i f. Títol donat a certs sobirans de nacions extenses o poderoses.
3. f. Muller d'un emperador.
4. m. ICT. Peix teleosti (Xiphias gladius), amb el maxil·lar prolongat en forma
d'espasa, fort, ràpid i de costums pelàgics.
pregunta següent:
esfinx
31 / 127
esfinx [esfíŋks]
esfinx esfinxs
1. m. (o f.) MIT. Animal fabulós amb cap i bust de dona, ales i peus de lleó.
2. m. (o f.) Persona inescrutable i enigmàtica.
3. m. (o f.) ZOOL. Insecte lepidòpter de cos fusiforme, que pot aconseguir
grans velocitats en el vol i que sol ser perjudicial per als conreus.
pregunta següent:
filantrop
32 / 127
filantrop / filàntrop [filantɾɔDp] [filántɾop]

filantrop filantropa filantrops filantropes
1. m. i f. Persona que estima el gènere humà.

2. m. i f. Persona altruista, humanitària, que tracta de millorar la situació
material i moral dels altres.
pregunta següent:
formiga
33 / 127
formiga [foɾmíɣa]
formiga mascle formiga femella formigues
1. f. ZOOL. Insecte himenòpter (Formica sp), que varia de color i de grandària

segons les espècies, i que viu en colònies dins de caus formats per
galeries fetes davall de terra o en el tronc dels arbres, on es troben
mascles, femelles fecundes i femelles estèrils o neutres.
2. formiga blanca f. ZOOL. Insecte isòpter o tèrmit.
3. formiga lleó f. ZOOL. Insecte (Myrmeleon sp) d'aspecte molt paregut al de
la libèl·lula, les larves del qual s'alimenten de formigues.
pregunta següent:
gal
34 / 127
gal3 [gál]
gal gal·la gals gal·les
m. Broc 1: part d'un recipient en forma de bec o de canó per on s'aboca el

líquid que conté.
m. METROL./FÍS. Unitat cegesimal d'acceleració equivalent a 1 cm/s2, de

símbol Gal.
1. adj. m. i f. GENTIL. Francés 1.

2. m. i f. HIST. Individu d'un poble que habitava a la Gàl·lia. 
pregunta següent:
gall
35 / 127
gall [gáʎ]
gall gallina galls gallines
1. m. ORNIT. Au domèstica (Gallus domesticus), de bec curt i gros, amb una

cresta carnosa roja, tarsos esperonats, plomatge de coloració variable i cua
arquejada. Alçar-se al cant del gall. Una baralla de galls.
2. m. Persona que, en una casa, en un poble o en una comunitat, vol imposar
la seua voluntat sobre els altres.
3. m. Gallet 2.
4. m. Borboll 1.
5. m. MÚS. Nota falsa que emet un cantant o un instrument en el registre
agut. Fer un gall. 
pregunta següent:
gas
36 / 127
gas [gás]
gas gasos
1. m. FÍS. Fluid que tendix a expandir-se indefinidament i que es caracteritza

per tindre baixa densitat, com l'aire.
2. m. QUÍM. Mescla de gasos combustibles usada per a la producció de calor
o per a l'enllumenat domèstic o industrial. Les instal·lacions del gas.
3. m. MEC. Mescla gasosa combustible d'un motor.
4. m. pl. FISIOL. Vapors que es produïxen en l'aparell digestiu.
5. a tot gas loc. adv. Amb la màxima potència.
6. cambra de gas V. cambra 33. 
pregunta següent:
gendre
37 / 127
gendre [ʤɛDndɾe] [nɔDɾa]

gendre nora gendres nores
m. Marit d'alguna persona respecte als pares d'esta.
nora
1. f. Muller d'alguna persona respecte als pares d'esta.
2. a tu et dic filla, entén-te nora V. fill 8.
fill
8. a tu et dic filla, entén-te nora loc. orac. S'usa per a advertir una persona
amb la intenció que l'advertència servisca per a una altra.
pregunta següent:
gos
38 / 127
gos [gós]
gos gossa gossos gosses
1. m. ZOOL. Mamífer carnívor (Canis familiaris), de grandària, pelatge i color

variable segons les diferents races, amb un olfacte molt fi, una gran
intel·ligència i molt fidel als humans, domesticat des d'antic per a servir com
a animal de companyia, de vigilància o per a la caça. Ser fidel com un gos.
Gos de guarda, de pastor.
2. adj. i m. i f. [col·loq.] Poc aficionat a treballar, peresós. El despatxen de
totes les faenes perquè és un gos.
3. m. [col·loq.] Peresa 1. Tinc gos d'alçar-me tan prompte. Eixe té el gos
agafat a les costelles. 
pregunta següent:
greix
39 / 127
greix [gɾéjʃ]
greix greixos
1. m. Part dels teixits del cos d'un animal que consta principalment de
cèl·lules plenes d'una substància lipídica, que és una mescla d'èsters
glicèrics dels àcids esteàric, palmític i oleic. La carn tenia massa greix per
al meu gust.
2. m. BIOL./QUÍM. Lípid neutre constituït per èsters de glicerina i àcids
grassos.
3. m. TECNOL. Substància semisòlida untuosa, generalment sintètica, que
s'usa com a lubrificant. 
pregunta següent:
gust
40 / 127
gust [gúst]
gust gusts / gustos
1. m. FISIOL. Sentit corporal per mitjà del qual es perceben els sabors.
2. m. Sabor. El café té un gust amarg. Açò no fa gust de res.
3. m. Plaer amb què es fa alguna cosa o que es troba en alguna cosa. He
vingut pel gust de veure't. Canta molt bé: fa gust de sentir-lo.
4. m. Cosa no necessària que causa un plaer, que es fa per capritx. Ho faig
per gust, no per obligació.
5. m. Preferència, afició per certes coses. Té un gust boig per l'esquí. 
pregunta següent:
heroi
41 / 127
heroi [eɾɔDj]
heroi heroïna herois heroïnes
1. m. i f. Persona que es distingix pel seu valor o el seu coratge extraordinaris.

2. m. i f. Personatge principal d'una obra de ficció, especialment de caràcter
èpic.
3. m. i f. MIT. Ésser semidiví, nascut d'un déu i d'un mortal.
pregunta següent:
home
42 / 127
home [ɔDme]
home dona hòmens / homes dones
1. m. ANTROP. Mamífer (Homo sp) caracteritzat per un cervell de gran

volum, un extraordinari desplegament mental que li possibilita el llenguatge
articulat, una posició erecta i unes mans prènsils.
2. m. Espècie humana, considerada de manera general. L'origen de l'home.
3. m. Ésser humà. Els antibiòtics han contribuït a allargar l'esperança de vida
dels hòmens.
4. m. Persona del sexe masculí... 
pregunta següent:
index
43 / 127
índex [índeks]
índex índexs
1. m. Signe que assenyala o indica alguna cosa.

2. m. Expressió numèrica de la relació entre dos o més magnituds, que
s'utilitza per a comparar factors o magnituds més complexos. Índex de
contaminació. Índex de mortalitat, de natalitat. Índex d'alcoholèmia.
3. m. ANTROP. Relació mètrica feta generalment entre dos magnituds del cos
humà. Índex facial, nasal.
4. m. BIBLIOT. Llista o taula ordenada del contingut d'un llibre, dels capítols,
de les il·lustracions, les matèries i els noms propis que hi figuren. 
pregunta següent:
institutor
44 / 127
institutor [institutóɾ] [institutɾíw]

ínstitutor institutriu ínstitutors institutrius
m. i f. PROF./ENSENY. Persona que s'encarrega de l'educació i la instrucció

d'un o més jóven
pregunta següent:
llapis
45 / 127
llapis [ʎápis]
llapis llapis
1. m. inv. Cilindre o prisma de fusta que conté en l'interior una barreta de

grafit i que, convenientment afilat per un dels extrems, s'usa per a dibuixar i
escriure.
2. m. inv. Instrument d'escriptura, semblant a un llapis, que conté una mina de
grafit en l'interior, la qual és impulsada mecànicament a través d'un orifici
en la punta.
3. m. inv. Tros de certs minerals suaus i greixosos al tacte, usat per a dibuixar
o escriure. 
pregunta següent:
llengua
46 / 127
llengua [ʎéŋgwa]
llengua llengües
1. f. ANAT. Òrgan musculós movible dels vertebrats, situat en la cavitat bucal,

que intervé en la degustació, la deglutició i en l'articulació de sons.
2. f. LING. Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi
d'una comunitat, que servix bàsicament per a la comunicació.
3. f. Cosa que té forma de llengua. Llengua de glacera. Llengua de terra.
4. f. Peix o planta que per la seua forma té semblança amb una llengua
d'home o d'animal. 
pregunta següent:
llop
47 / 127
llop [ʎóp]
llop lloba llops llobes
1. m. ZOOL. Mamífer carnívor (Canis lupus), de cos àgil i musculós, de color

gris, cap allargat amb orelles curtes i erectes, cua llarga amb molt de pèl,
que viu en grup en zones arbrades i obertes, és molt voraç i emet un udol
característic. Llop ibèric, àrtic.
2. m. OCI Llobató 2.
3. m. NÀUT. Segona de les veles de les galeres grans.
4. m. pl. BOT. Gatets.
5. dent de llop V. dent 8. 
pregunta següent:
lluç
48 / 127
lluç [ʎús]
lluç lluços
1. m. ICT. Peix marí (Merluccius merluccius), de forma esvelta, mandíbula

prominent i cavitat bucal negra, de color gris terrós el dors i platejat els
flancs i el ventre, molt apreciat com a aliment.
2. m. Curt, parat, que no és espavilat o despert.
3. lluç de riu m. ICT. Peix (Esox lucius) recobert de fines escates, amb la
boca armada de fortes dents.
pregunta següent:
marge
49 / 127
marge [máɾʤe]
marge marges / màrgens
1. m. Vora, límit d'una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o

forma escaló. Els marges del camí.
2. m. AGR. Escaló de terra, sovint reforçat amb pedres, que servix per a
separar dos bancals de diferent nivell o per a evitar solsides.
3. m. AGR. Escaló de terra que, en un terreny pla, separa dos propietats
agrícoles.
4. m. Línia d'arbres que resseguix el corrent d'un riu. 
pregunta següent:
mestís
50 / 127
mestís [mestís]
mestís mestissa mestissos mestisses
1. adj. i m. i f. ANTROP. Que ha nascut (una persona) de pares de races

diferents, especialment d'un home blanc i una dona índia o d'un home indi i
una dona blanca.
2. adj. BIOL. Que prové (un animal o un vegetal) de l'encreuament de dos
races o varietats distintes.
pregunta següent:
monja
51 / 127
monja [mɔDɲʤa]
monjo monja monjos monges
1. f. REL. Religiosa professa d'un orde monàstic femení, generalment de

clausura.
2. f. REL. Religiosa de qualsevol orde o congregació.
3. f. ICT. Milana 1.
4. f. ALIM. Rosa 3.
5. f. ESPORT En pilota valenciana, frare d'un frontó.
6. mamella de monja V. mamella 9, 10 i 12.
7. mamelleta de monja V. mamella 12.
8. pessic de monja V. pessic 7.
pregunta següent:
orfe
52 / 127
orfe [ɔDɾfe]
orfe òrfena orfes / òrfens òrfenes
1. adj. i m. i f. Que ha perdut (una persona menor d'edat) el pare i la mare o

algun dels dos. Òrfena de pare.
2. adj. i m. i f. Que ha quedat sense esperança. Orfe d'il·lusions.
3. pare d'òrfens V. pare 13.
pregunta següent:
pàncrees
53 / 127
pàncrees [páŋkɾees]
pàncrees pàncrees
m. inv. FISIOL./ANAT. Glàndula de secreció endocrina i exocrina, pròpia de la

majoria de vertebrats, i que en les persones està situada en l'abdomen,
entre el duodé i la melsa.
pregunta següent:
Pasqua
54 / 127
Pasqua [páskwa]
Pasqua Pasqües
1. f. REL. Festa cristiana que se celebra en commemoració de la Resurrecció

de Jesucrist.
2. f. REL. Festa de la Pentecosta.
3. f. pl. REL. Festes que hi ha des de Nadal fins a Reis.
4. f. REL. Festa jueua que commemora l'eixida d'Egipte.
5. de Pasqües a Rams loc. adv. Molt de tard en tard.
6. Diumenge de Pasqua V. diumenge 4.
7. fer (o tindre) cara de Pasqua V. cara1 39. 
pregunta següent:
patrici
55 / 127
patrici [patɾísi]
patrici patrícia patricis patrícies
1. m. i f. Persona que per naixement, per riquesa o per virtuts destaca entre
els seus conciutadans.
2. m. i f. HIST. En la Roma antiga, membre d'una classe social privilegiada
descendent dels primers senadors.
3. adj. Dels patricis o que hi té relació.
pregunta següent:
peix
56 / 127
peix [péjʃ]
peix peixos
1. m. ICT. Vertebrat aquàtic de sang freda, amb les extremitats reduïdes a

aletes, respiració branquial, temperatura variable, generalment ovípar i amb
el cos cobert d'escates o denticles i acabat en una aleta ampla vertical.
Peix de riu, d'aigua dolça. Peix de roca.
2. m. Animal, vertebrat o invertebrat, que viu exclusivament en l'aigua. Pescar
peix.
3. m. ALIM. Peix comestible que es pesca per al consum humà. Peix fregit. Té
una parada de peix en el mercat. 
pregunta següent:
plaça
57 / 127
plaça [plása]
plaça places
1. f. URBAN. Lloc ample i espaiós, en l'interior d'una població, on solen

confluir diversos carrers. Plaça major.
2. f. Població de referència en una àrea geogràfica determinada, on es
concentra la major part d'operacions comercials en gros o altres operacions
econòmiques. La ciutat és una plaça forta pel que fa a la indústria tèxtil.
3. f. MIL. Lloc fortificat utilitzat com a centre de defensa o d'altres operacions
de guerra. Plaça forta.
4. f. Lloc assignat a una persona. No queden places lliures en l'autobús. 
pregunta següent:
problema
58 / 127
problema [pɾobléma]
problema problemes
1. m. Qüestió o dificultat que cal resoldre o aclarir. Un problema personal,

social, laboral. Problemes de salut.
2. m. MAT. Qüestió en què, partint d'unes dades conegudes, cal arribar a uns
resultats. Un problema de geometria, d'aritmètica.
pregunta següent:
promés
59 / 127
promés / promès [pɾomés]

promés promesa promesos promeses
m. i f. Persona que s'ha promés o ha donat paraula de casament.
pregunta següent:
pupil
60 / 127
pupil [pupíl]
pupil pupil·la pupils pupil·les
m. i f. DRET Orfe menor d'edat que depén d'un tutor.
pregunta següent:
rabosa
61 / 127
rabosa [rabóza]
rabosot rabosa rabosots raboses
1. f. ZOOL. Mamífer carnívor (Vulpes vulpes), d'uns seixanta centímetres de

llarg, d'orelles i morro punxeguts, de cua llarga i espessa, cap triangular,
cos esvelt i pelatge rogenc, de costums crepusculars i nocturns.
2. f. ICT. Peix perciforme (Blennius galerita), sense tentacles supraciliars,
amb lòbuls dèrmics erèctils i triangulars, aleta dorsal retallada en el centre i
cos gris o verd, amb taques blaves al cap.
3. f. ICT. Peix condricti (Alopias vulpinus), molt gran i pesat, de quatre a sis
metres de llargària, amb l'aleta caudal tan llarga com la resta del cos. 
pregunta següent:
rebesavi
62 / 127
rebesavi / rebesiaio [rebezávi] [rebezjájo]

rebesavi rebesàvia rebesavis rebesàvies
m. i f. Pare o mare del besavi o de la besàvia.
rebesiaio
m. i f. Rebesavi 1.
pregunta següent:
rus
63 / 127
rus [rús]
rus russa russos russes
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Rússia.

2. m. LING. Llengua eslava parlada a Rússia.
3. adj. De Rússia o que hi té relació.
4. cafetera russa V. cafetera 6.
5. ensaladilla russa V. ensaladilla.
6. muntanya russa V. muntanya 7.
7. petit rus m. i f. Ucraïnés 1.
8. ruleta russa V. ruleta 5.
9. rus blanc m. i f. Belarús 1.
pregunta següent:
sastre
64 / 127
sastre [sástɾe] [sastɾésa]

sastre sastressa sastres sastresses
1. m. i f. PROF./CONF. Persona que es dedica a fer vestits, especialment per

a home.
2. m. ZOOL. Tisoreta 1.
3. m. ZOOL. Crustaci decàpode (Galathea sp), semblant als macrurs però
amb l'abdomen replegat i les potes del quint parell reduïdes.
4. m. MICOL. Rogic.
5. ser l'ou del sastre V. ou 34.
pregunta següent:
serf
65 / 127
serf [sɛDɾf]
serf serva serfs serves
1. m. i f. Persona que no és de condició lliure.

2. m. i f. HIST. En l'època feudal, persona sotmesa a la situació de servitud
pregunta següent:
text
66 / 127
text [tɛDkst]
text texts / textos
1. m. Contingut d'un escrit.

2. m. Conjunt de paraules d'una obra escrita, que constituïx la seua part
original, en contraposició a allò que hi ha adjunt, com ara les notes, els
comentaris, les portades o els índexs.
3. m. Passatge citat d'una obra literària. En el seu article hi ha textos de molts
escriptors clàssics.
4. m. LING. Enunciat o conjunt coherent d'enunciats orals o escrits. 
pregunta següent:
tigre
67 / 127
tigre [tíɣɾe]
tigre tigressa tigres tigresses
1. m. ZOOL. Mamífer carnívor molt feroç (Panthera tigris), gran depredador,

de pèl blanc en el ventre i rogenc amb ratlles amples i fosques en el llom i
la cua.
2. m. ZOOL. Insecte heteròpter que ataca diversos cultius, com la perera, el
plataner o l'ametler.
pregunta següent:
tsar
68 / 127
tsar [sáɾ]
tsar tsarina tsars tsarines
m. i f. HIST. Emperador de Rússia o sobirà de Bulgària.
pregunta última:
vaca
69 / 127
vaca [váka]
bou vaca bous vaques
1. f. ZOOL./RAM. Femella adulta del bou.

2. f. ICT. Peix selaci torpediniforme (Torpedo sp), notable per les
descàrregues elèctriques amb què es defensa o ataca.
3. f. ICT. Peix teleosti perciforme (Serranus scriba), de color groguenc amb
bandes transversals més fosques, amb una taca blava en el ventre.
4. f. PESCA Art de pesca, més menut que el bou, que s'arrossega amb una
sola barca. 
Ara anem als

adjectius!
70 / 127
3. Exercicis de gènere i nombre d'adjectius.
Activitat.
- La pregunta està en la part de baix de cada pàgina.
S'han de dir les flexions que calguen: masculí, femení, singular o plural.
- La resposta es troba en la pàgina següent, però abans s'ha de:
Fer una frase amb l'esmentada paraula.
- Fixeu-vos en els canvis ortogràfics que es produixen amb la flexió.
malaltís malaltissa superflu supèrflua nul nul·la lleig lletja
Comencem ja amb la primera pregunta!
pregunta primera:
agrícola
71 / 127
agrícola [aɣɾíkola]
agrícola agrícola agrícoles agrícoles
1. adj. AGR. Que es dedica a l'agricultura. Un poble agrícola.

2. adj. AGR. De l'agricultura o que hi té relació. Maquinària agrícola.
3. capatàs agrícola V. capatàs 2.
pregunta següent:
aïllant
72 / 127
aïllant [aiʎánt]
aïllant aïllant aïllants aïllants
1. adj. i m. Que aïlla. El suro és un material aïllant. Han revestit les parets
amb un aïllant.
2. m. ELECTR. Peça de material dielèctric que servix de suport dels
conductors elèctrics.
3. m. ELECTR. Substància destinada a impedir el pas de corrent de
conducció.
4. cinta aïllant V. cinta1 16.
pregunta següent:
amic
73 / 127
amic [amík]
amic amiga amics amigues
1. adj. i m. i f. Que manté una relació d'afecte i de confiança amb una persona
de qui no és família. Aquella que passa és la meua amiga Marta.
2. adj. i m. i f. Que té afició per algú o per alguna cosa. Amic de les plantes.
3. adj. i m. i f. Partidari d'algú o d'alguna cosa. Els amics de la llibertat.
4. adj. i m. i f. Que afavorix a algú o alguna cosa. Els amics de les lletres.
5. m. i f. [col·loq.] Amant1 3.
6. adj. Que manifesta inclinació favorable, no hostil. Un gest amic.
pregunta següent:
apàtrida
74 / 127
apàtrida [apátɾiða]
apàtrida apàtrida apàtrides apàtrides
adj. i m. i f. Que no té reconeguda (una persona) la ciutadania en cap Estat.
pregunta següent:
ateu
75 / 127
ateu [atɛDw] [atéa] [atées]

ateu atea ateus atees
adj. i m. i f. REL./FILOS. Persona que professa l'ateisme.
ateisme [ateízme]
m. REL./FILOS. Negació de l'existència de Déu.
pregunta següent:
audaç
76 / 127
audaç [awðás]
audaç audaç audaços audaces
1. adj. Que té audàcia. Es tracta d'una missió per a persones audaces.

2. adj. Que implica audàcia. Una decisió audaç. Una hipòtesi audaç. Una
acció audaç.
audàcia [awðásia]
1. f. Atreviment o valentia per a dir o fer alguna cosa nova o perillosa. Van
tindre l'audàcia de cometre el robatori a plena llum.
2. f. Acte d'audàcia. Això que has fet és una verdadera audàcia.
pregunta següent:
baix
77 / 127
baix [bájʃ]
baix baixa baixos baixes
1. adj. D'una alçària inferior a la mitjana o a l'habitual. Un home baix. Una

habitació amb un sostre baix.
2. adj. Que arriba a una elevació no molt considerable sobre la superfície de
la terra o qualsevol altre terme de comparació. Van eixir del poble quan el
sol encara estava baix. Un cel cobert de núvols baixos.
3. adj. Situat en un nivell inferior. S'ha banyat la part baixa dels pantalons. Els
pisos baixos de l'edifici. 
pregunta següent:
bessó
78 / 127
bessó [besó]
bessó bessona bessons bessones
1. adj. i m. i f. BIOL. Que ha nascut d'un mateix part, amb un altre o altres.
Són germans bessons.
2. adj. BOT. Que ha nascut (un fruit) apegat a un altre. Ametles bessones.
3. adj. Que són iguals (dos peces o dos òrgans) i estan disposades igualment
en un aparell. Rodes bessones. 
pregunta següent:
blau
79 / 127
blau [bláw]
blau blava blaus blaves
1. adj. Del color del cel sense núvols o d'un color semblant. Té els ulls blaus.
2. m. Color blau. El blau del cel.
3. adj. Astorat, esbalaït, intensament sorprés. Quan em dir allò, em vaig
quedar blau.
4. m. PAT. Blaüra.
5. m. QUÍM. Matèria colorant blava.
6. m. QUÍM. Blavet 1. 
pregunta següent:
buit
80 / 127
buit [bújt]
buit buida buits buides
1. adj. Que no està ocupat (un recipient, un lloc), especialment per allò que
està destinat a contindre. Un calaix buit. Una sala buida. Tindre l'estómac
buit. Ací hi ha una butaca buida.
2. adj. [amb un complement] Faltat. Un tros de bosc buit d'arbres. Paraules
buides de significat.
3. adj. Que presenta un buit, que està buit per dins. Un tronc buit.
4. m. Espai buit, que no està ocupat, especialment per allò que està destinat a
contindre. No vam trobar cap buit en el teatre. 
pregunta següent:
comú
81 / 127
comú [komú]
comú comuna comuns comunes
1. adj. Compartit per dos o més al mateix temps. Els dos fills menuts tenen
habitació comuna.
2. adj. De la majoria o de tots, general. Eixa és una opinió molt comuna.
3. adj. Que no sobrepassa el nivell ordinari, que és freqüent, usual, corrent.
Una intel·ligència comuna.
4. m. Excusat, latrina.
5. m. Conjunt de la gran majoria. El comú de la gent. 
pregunta següent:
cosmopolita
82 / 127
cosmopolita [kozmopolíta]
cosmopolita cosmopolita cosmopolites cosmopolites
1. adj. i m. i f. Que considera tot el món com a pàtria seua, que viu tan
prompte en un país com en un altre, que es comú en tot el món. L'escriptor
és un cosmopolita. Espècies cosmopolites.
2. adj. Que denota cosmopolitisme. Una visió cosmopolita del món. Costums
cosmopolites.
3. adj. Que està habitada (una ciutat) per gent de països diferents. París és
una ciutat molt cosmopolita.
pregunta següent:
cru
83 / 127
cru [kɾú]
cru crua crus crues
1. adj. Que no està cuit (un aliment). Menjar carn crua.

2. adj. Que es presenta sense atenuants, d'una manera aspra. Li va dir la
veritat crua.
3. adj. Que és (el temps) molt fred, molt rigorós. Enguany hem tingut un
hivern molt cru.
4. adj. [col·loq.] Difícil o molt complicat. Si penses que trobar faena és una
tasca fàcil, ho tens cru. 
pregunta següent:
dens
84 / 127
dens [déns]
dens densa densos denses
1. adj. Que té molta massa en poc de volum. Una boira densa. Un bosc molt
dens.
2. adj. Que té molt de pes. El plom és molt dens.
3. adj. Que té molt de contingut, molta matèria. Una novel·la densa.
4. adj. Espés, confús o impenetrable. Un ambient dens. Un silenci dens.
5. adj. ART Que té una quantitat molt elevada de pigment.
6. adj. LING. Que mostra (una vocal o una consonant) una concentració de
l'energia en una regió central i relativament estreta de l'espectre acústic.
pregunta següent:
egeu
85 / 127
egeu [eʤɛDw] [eʤéa]

egeu egea egeus egees
adj. GEOGR. Del mar Egeu o de les seues illes, o que hi té relació.
pregunta següent:
elitista
86 / 127
elitista [elitísta]
elitista / -iste elitista elitistes elitistes
1. m. i f. SOCIOL. Partidari de l'elitisme.

2. adj. i m. i f. SOCIOL. Que practica o afavorix l'elitisme.
3. adj. SOCIOL. De l'elitisme o que hi té relació.
elitisme [elitízme]
1. m. SOCIOL. Doctrina que defén l'existència d'elits o minories selectes en la
societat.
2. m. Consciència de constituir una elit o de formar-ne part.
pregunta següent:
enorme
87 / 127
enorme [enóɾme]
enorme enorme enormes enormes
adj. De grans dimensions, superiors a les habituals. Té una fortuna enorme.

Ha comés un error enorme. El nou estadi és enorme.
pregunta següent:
escàs
88 / 127
escàs [eskás]
escàs escassa escassos escasses
1. adj. Que no arriba a la mida, a la quantitat o a la intensitat exigida. La

vegetació era escassa en aquella zona. La proposta tingué un èxit escàs.
2. adj. Que arriba a la quantitat expressada d'una manera quasi insuficient.
Necessite dos metres escassos de tela. En la conferència hi havia un
centenar escàs de persones.
3. adj. Insuficientment proveït d'alguna cosa. En aquella època, anàvem
escassos de diners. Era un home escàs de paraules.
4. adj. Poc inclinat a donar, agarrat, tacany. Era molt escàs amb els seus
germans.
pregunta següent:
espés
89 / 127
espés / espès [espés]

espés espessa espessos espesses
1. adj. Que té (un líquid o un gas) una densitat o una consistència

relativament gran en relació amb altres de la mateixa classe. Una boira molt
espessa. Un xarop espés. El xocolate m'ha eixit massa espés.
2. adj. Molt dens, atapeït. Una vegetació espessa. Una multitud espessa ens
impedia el pas.
3. adj. Que estan (dos o més coses) molt juntes. Has plantat els arbres molt
espessos. 
pregunta següent:
espontani
90 / 127
espontani [espontáni]
espontani espontània espontanis espontànies
1. adj. Que obra o s'expressa directament, sense càlcul, sincerament. Els

xiquets són més espontanis que els adults.
2. adj. Que es produïx sense un estímul extern, que procedix d'un impuls
interior. Un comentari espontani. Combustió espontània.
3. adj. BOT. Que apareix (una planta) de forma natural, sense haver sigut
plantada o sembrada.
4. m. i f. Persona que s'oferix voluntàriament a col·laborar en alguna cosa.
5. generació espontània V. generació 9.
pregunta següent:
feliç
91 / 127
feliç [felís]
feliç feliç feliços felices
1. adj. Que té felicitat o que en sent. Una persona feliç. Un matrimoni feliç.
2. adj. Que causa felicitat. Un final feliç.
3. adj. Que ha anat molt bé o ha tingut èxit (un fet, una empresa). Una
arribada feliç.
4. adj. Oportú en alt grau, encertat. Una proposta feliç.
5. adj. Molt oportú o encertat. El projecte hauria fracassat si no haguera sigut
per la seua feliç intervenció.
6. adj. Tranquil, despreocupat. Viu molt feliç, sense cap maldecap.
pregunta següent:
fidel
92 / 127
fidel [fiðɛDl]
fidel fidel fidels fidels
1. adj. Que no falta a la fe promesa, que és constant en els seus afectes,

idees o obligacions, que no defrauda la confiança que es deposita en ell.
Uns amics fidels. Una esposa fidel. Ser fidel a les creences, a la paraula
donada, a un ideal.
2. m. i f. REL. Creient d'una religió. Fidels musulmans en peregrinació a la
Meca. Els fidels resaven per la salut del summe pontífex.
3. adj. Exacte, que es correspon a la veritat o a la realitat. Una descripció molt
fidel. Una narració dels fets absolutament fidel.
pregunta següent:
fofo
93 / 127
fofo [fófo]
fofo fofa fofos fofes
1. adj. Tou i de poca consistència.

2. adj. Buit per dins.
pregunta següent:
fondo
94 / 127
fondo [fóndo]
fondo fonda fondos fondes
1. adj. Profund. Un pou fondo.

2. m. GEOL. Terreny baix, on la terra sol ser molt bona perquè les aigües
s'ajunten allà i hi depositen sediments minerals. Planta dacsa en el fondo i
veuràs com creix bé.
3. adv. Amb profunditat. Van haver d'excavar fondo per a trobar aigua.
pregunta següent:
fosc
95 / 127
fosc [fósk]
fosc fosca foscs / foscos fosques
1. adj. Que no té llum o claror o que en té molt poca. Una habitació fosca.
Una cova fosca.
2. adj. Que tira (un color) a negre o que està més prop del negre que altres
tons del mateix color. No m'agrada gens eixe verd tan fosc.
3. adj. D'este color. Li agraden les camises fosques.
4. adj. Difícil de percebre o d'entendre. Un text fosc, pràcticament
inintel·ligible. 
pregunta següent:
groc
96 / 127
groc [gɾɔDk]
groc groga grocs grogues
1. adj. De color de l'or, de la llima o d'un color semblant, més clar o més fosc.
El canari té un color groc molt característic.
2. m. Color groc.
3. adj. Molt pàl·lid. Està groc com un mort.
4. m. QUÍM. Matèria colorant groga.
5. adj. i m. i f. ANTROP. Que es caracteritza (un individu o una raça humana)
per tindre la pell de color groguenc o rogenc. 
pregunta següent:
gros
97 / 127
gros [gɾɔDs]
gros grossa grossos grosses
1. adj. Que té un volum considerable, que sobrepassa el volum ordinari. Un

llibre gros.
2. adj. De major volum respecte al d'altres coses similars. Intestí gros.
3. adj. Que sobrepassa accidentalment el seu volum habitual. El riu baixa
gros.
4. adj. Abundant en greix, voluminós per l'abundància de greix. Cada vegada
estic més gros. 
pregunta següent:
guapo
98 / 127
guapo [gwápo]
guapo guapa guapos guapes
1. adj. Que té (una persona) un aspecte bell i agradable, especialment en el

rostre. És una xiqueta molt guapa.
2. adj. [col·loq.] Que és (un animal) robust, polit. S'ha comprat un cavall molt
guapo.
3. adj. [col·loq.] Que és (un objecte) gran, bonic. S'han fet una casa ben
guapa.
4. adj. [col·loq.] Que va ben vestit. El dia de la festa anaven molt guapos. 
pregunta següent:
hipòcrita
99 / 127
hipòcrita [ipɔDkɾita]
hipòcrita hipòcrita hipòcrites hipòcrites
1. adj. i m. i f. Que actua amb hipocresia. La nostra societat és bastant

hipòcrita. El teu cosí és un hipòcrita.
2. adj. Que implica o denota hipocresia. Un gest, una actitud hipòcrita.
hipocresia [ipokɾezía]
f. Simulació de qualitats i sentiments que no es tenen. Un somriure ple
d'hipocresia.
pregunta següent:
ingenu
100 / 127
ingenu [iɲʤɛDnu]
ingenu ingènua ingenus ingènues
1. adj. Candorós, innocent, que actua sense malícia. Els estafadors buscaven
una persona ingènua. Les preguntes ingènues dels xiquets.
2. adj. HIST. En l'antiga Roma, nascut lliure.
pregunta següent:
isòsceles
101 / 127
isòsceles [izɔDseles]
isòsceles isòsceles isòsceles isòsceles
adj. inv. GEOM. Es diu dels triangles i dels trapezis que tenen dos costats
iguals. Triangles isòsceles.
pregunta següent:
juvenil
102 / 127
juvenil [ʤuveníl]
juvenil juvenil juvenils juvenils
1. adj. De la joventut o que hi té relació. Literatura juvenil.

2. adj. ESPORT Que està integrada (una categoria) per esportistes d'edat
compresa entre els quinze i els dèsset anys.
3. adj. i m. i f. ESPORT Que pertany (un esportista) a esta categoria.
joventut [ʤoventút]
1. f. Temps de la vida entre la infància i l'edat madura. Les obres de joventut
d'un escriptor. 
pregunta següent:
lleig
103 / 127
lleig [ʎéʧ]
lleig lletja lletjos / lleigs lletges
1. adj. Faltat de bellesa. Un barri lleig. Una persona molt lletja.

2. adj. Moralment ofensiu, deshonest o poc clar. Això que has fet està molt
lleig. Una paraula lletja. Un assumpte lleig.
3. ballar amb la més lletja loc. verb. Tindre mala sort. Estic fart que sempre
em toque ballar amb la més lletja!
4. fer lleig loc. verb. Ser inapropiat, inadequat. Farà lleig que me'n vaja sense
dir res? 
pregunta següent:
lliure
104 / 127
lliure [ʎíwɾe]
lliure lliure lliures lliures
1. adj. Que no està subjecte al domini d'altres. Totes les persones naixen
lliures.
2. adj. Que té (un país) garantides les llibertats polítiques per als seus
ciutadans.
3. adj. Que no està sotmés a reclusió, a empresonament o a subjecció.
Després de l'absolució en el juí, quedà lliure. 
pregunta següent:
malaltús
105 / 127
malaltús [malaltús]
malaltús malaltussa malaltussos malaltusses
adj. Malaltós 1.
malaltós -osa [malaltós]

adj. Que mostra una disposició habitual a estar malalt, que té poca salut. De
menut era un xiquet malaltós i escarransit.
malaltís -issa [malaltís]

adj. Malaltós 1.
pregunta següent:
massís
106 / 127
massís [masís]
massís massissa massissos massisses
1. adj. Que forma un bloc compacte, sense buits en l'interior. Una pedra
massissa. Un canelobre de plata massissa. Una porta de roure massís.
2. adj. Robust, consistent. Unes cames massisses. El xiquet està massís.
3. m. Massa compacta, sense buits. Un massís de flors.
4. m. GEOL. Conjunt de muntanyes que formen una unitat, generalment
constituït per terrenys antics.
pregunta següent:
mixt
107 / 127
mixt [míkst]
mixt mixta mixts / mixtos mixtes
1. adj. Format per dos o més elements diferents.

2. adj. ENSENY. Que no separa (una escola o un sistema d'ensenyança) els
alumnes per raó de sexe.
3. adj. Que transporta passatgers i mercaderies. Un tren mixt.
4. cristall mixt V. cristall 8.
5. mixt imperi V. imperi 8.
pregunta següent:
mut
108 / 127
mut [mút]
mut muda muts mudes
1. adj. i m. i f. Privat de la facultat de la parla.

2. adj. i m. i f. ZOOL. Que no proferix sons (un animal).
3. adj. Que no diu paraula, habitualment o momentàniament. Jo li preguntava
i ell mut tot el temps. Es va quedar mut d'espant.
4. adj. LING. Que no es pronuncia (una lletra). La hac és una lletra muda.
5. m. ORNIT. Ànec (Fuligula rufina) de color fosc, que no canta.
6. interj. S'usa per a imposar silenci. 
pregunta següent:
nociu
109 / 127
nociu [nosíw]
nociu nociva nocius nocives
adj. Que fa mal, que perjudica. Una substància nociva per a la salut.
pregunta següent:
nòmada
110 / 127
nòmada [nɔDmaða]
nòmada nòmada nòmades nòmades
1. m. i f. ANTROP./SOCIOL. Persona que practica el nomadisme.

2. adj. ANTROP./SOCIOL. Del nomadisme o que hi té relació.
nomadisme [nomaðízme]
m. ANTROP./SOCIOL. Sistema de vida que practiquen algunes comunitats
humanes caracteritzat per canviar de lloc d'assentament a fi d'assegurar la
subsistència del grup, buscant una millora de les condicions de vida.
pregunta següent:
nou
111 / 127
nou2 [nɔDw]
nou nova nous noves
1. adj. Que s'acaba de fer, produir o conéixer. Una sensació nova. Nous
amics.
2. adj. i m. i f. Que encara no s'ha utilitzat o s'ha utilitzat poc. El cotxe està
nou, l'ha gastat molt poquet. Una casa nova, sense estrenar.
3. adj. Que és distint d'una altra cosa de la mateixa classe ja existent, o a la
qual s'afig o que la substituïx. Té un nou treball. El nou règim. Una nova
edició del llibre.
4. m. AGR. Rebrot que ix després de podar l'arbre. Els arbres ja tiren nous. 
pregunta següent:
nu
112 / 127
nu1 [nú]
nu nua nus nues
1. adj. Que no va vestit. Es banyava nu en la platja. El trobaren mig nu i

abandonat.
2. m. ART Representació del cos humà totalment despullat. Va guanyar el
primer premi amb un nu masculí.
3. adj. Que està (una arma blanca) fora de la baina. Amb la daga nua.
4. adj. Que no té la cobertura necessària o els adornaments característics.
Una muntanya nua de vegetació. Una paret nua de quadres. 
pregunta següent:
nul
113 / 127
nul [núl]
nul nul·la nuls nul·les
1. adj. Que es reduïx a no res, no existent. Un benefici nul.

2. adj. Inepte o inútil. És nul per a les matemàtiques.
3. adj. DRET Que no té validesa o força legal.
4. adj. ESPORT Que es declara (una prova, un exercici o un intent) no vàlid.
5. adj. ESPORT Que no l'ha guanyat (un combat de boxeig) cap dels
boxejadors.
6. adj. MAT. Que val zero.
pregunta següent:
perenne
114 / 127
perenne [peɾénne]
perenne perenne perennes perennes
1. adj. Continu, incessant, que no té interrupció. Tinc un dolor perenne que no

em deixa descansar.
2. adj. BOT. Que viu (una planta) tres o més anys.
3. adj. BOT. Que viu (una fulla) més d'un any.
pregunta següent:
plebeu
115 / 127
plebeu [plebɛDw] [plebéa]

plebeu plebea plebeus plebees
1. adj. i m. i f. De la classe més baixa del poble o que hi té relació. Una família
plebea.
2. adj. Que no té distinció ni finor, vulgar. Un comportament plebeu.
3. m. i f. HIST. En la Roma antiga, individu que pertanyia a la plebs.
pregunta següent:
postís
116 / 127
postís [postís]
postís postissa postissos postisses
1. adj. Que substituïx artificialment una cosa natural. Dents postisses. Ungles
postisses.
2. adj. Afegit, no autèntic.
3. m. ESTÈT. Porció de cabells, naturals o no, que es pot afegir als cabells
d'una persona, bé per a suplir l'escassesa dels naturals, bé per a
aconseguir un determinat pentinat.
pregunta següent:
prim
117 / 127
prim [pɾím]
prim prima prims primes
1. adj. Que té (una persona) poc de greix o poc de teixit adipós. Després del
règim s'ha quedat massa prim.
2. adj. Que té relativament poca grossària. Una post massa prima.
3. adj. Que té molt poca consistència o densitat, poca substància, poc de cos
o poca riquesa. Una veu prima. Un son molt prim. Anar prim de roba.
4. m. ALIM. Coca redona, de poca grossària, feta de farina i sucre,
bàsicament, i que pot dur també panses i anous. 
pregunta següent:
roig
118 / 127
roig [rɔDʧ]
roig roja rojos / roigs roges
1. adj. Del color de la sang. Llavis rojos. Un vestit roig. Tenia la cara tota roja.
2. m. Color roig. El roig fa goig i de lluny avisa.
3. adj. De color roig castany, tirant a groc. Una terra roja.
4. adj. Brusent. El van marcar amb un ferro roig.
5. adj. Que són (els cabells o els pèls) de color roig, a causa d'una
pigmentació característica de melanina.
6. m. QUÍM. Matèria colorant roja. 
pregunta següent:
ros
119 / 127
ros [rós]
ros rossa rossos rosses
1. adj. Que és (un cabell o un pèl) d'un color entre el castany clar i el groc
d'or. Ha tornat de la perruqueria amb els cabells rossos.
2. adj. i m. i f. Que té els cabells rossos. És una xiqueta preciosa, rossa i amb
els ulls verds.
3. adj. Que presenta o ha adquirit un color semblant al del cabell ros. La coca
ja està ben rossa. Fuma tabac ros.
4. ser el fill de la polla rossa (i del gall favat) V. fill 21.
pregunta següent:
salvatge
120 / 127
salvatge [salváʤe]
salvatge salvatge salvatges salvatges
1. adj. Que viu en un estat natural, que no està domesticat. La fauna salvatge.
2. adj. Que creix (una planta) sense atenció humana, que no està conreada.
3. adj. Inhabitat, no conreat. Un paratge salvatge.
4. adj. Esquerp, rude, intractable, brutal. Una actitud salvatge. No sigues
salvatge!
5. adj. ANTROP. Que viu o que és propi del que es consideren civilitzacions
primitives. Tribus salvatges. 
pregunta següent:
simple
121 / 127
simple [símple]
simple simple simples simples
1. adj. Que no té parts, no compost, que no és doble o múltiple, sense

subdivisió. L'oxigen és un element simple. Una còpia simple.
2. adj. Exempt de complexitat o de complicació, no artificiós, senzill. S'ha
utilitzat un mètode molt simple. Un estil literari simple.
3. adj. Que és tal o tal cosa i no res més. Era un simple intermediari.
4. adj. Curt d'enteniment. És molt simple: tots l'enganyen.
5. adj. BOT. Que no està dividit en parts. Una flor simple. Una fulla simple. 
pregunta següent:
superflu
122 / 127
superflu [supɛDɾflu]
superflu supèrflua superflus supèrflues
adj. Innecessari, inútil, inoportú. Només es preocupa per les coses supèrflues.
La teua intervenció ha sigut supèrflua, tan sols has repetit el que ja s'havia
dit.
pregunta següent:
tranquil
123 / 127
tranquil [tɾaŋkíl]
tranquil tranquil·la tranquils tranquil·les
1. adj. Quiet, calmat, no agitat. Una mar tranquil·la. Un matí tranquil.

2. adj. Silenciós, amb poc de moviment. Un poblet tranquil. Una avinguda
tranquil·la.
3. adj. Que no està inquiet ni preocupat. Dorm tranquil, que jo vigilaré. Ha
passat molt mala nit, però ara està tranquil·la.
4. adj. i m. i f. Plàcid, calmós, que no s'altera per res. Jo no sé com pot ser tan
tranquil! No fa cas de res!
pregunta següent:
trist
124 / 127
trist [tɾíst]
trist trista trists / tristos tristes
1. adj. Afligit, abatut, melancòlic. La notícia em va posar molt trist. No sé què li

passa, però sempre la veig trista.
2. adj. Que expressa, que produïx aflicció, abatiment, melancolia. Una mirada
trista. Un comiat trist. Una notícia trista.
3. adj. Que no és gens alegre, que no té gens d'animació. Un dia trist. Una
ciutat trista.
4. adj. Deplorable. Un final trist.
5. adj. Dolorós, enutjós. És ben trist no poder-li evitar tant de patiment! 
pregunta següent:
verd
125 / 127
verd [vɛDɾt]
verd verda verds verdes
1. adj. Del color de l'herba tendra o d'un color semblant.

2. m. Color verd. Verd fosc. Verd poma.
3. adj. Que té el rostre molt pàl·lid a conseqüència d'alguna malaltia o
d'alguna emoció forta. Estava verd de por.
4. adj. Que encara no està sec (un arbre, la llenya o els llegums). Les canyes
verdes es trenquen fàcilment.
5. adj. Que encara no està madur (un fruit o una fruita). Les figues encara
estan verdes. 
pregunta última:
vivaç
126 / 127
vivaç [vivás]
vivaç vivaç vivaços vivaces
1. adj. Que té gran vitalitat.

2. adj. BOT. Que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell
aeri.
3. adj. BOT. Perenne 2 i 3.
Nihil est sine

ratione (Leibniz)
127 / 127

Gènere Nombre

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gènere Nombre

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RECURSOS DE VALENCIÀ Blog d'enllaços

Definicions i índex. 1/1

- Gènere. Categoria d'una llengua que dóna lloc a la distribució dels

Objectiu dels exercicis.

Significat d'alguns signes en les respostes.

2. Exercicis de gènere i nombre de substantius.

abella [abéʎa] [abeʎɔDt]

abellot abella abellots abelles

1. f. ZOOL. himenòpter (Apis mellifica), que viu en eixams, s'alimenta del

f. inv. HIST. En l'antiga Grècia i altres civilitzacions desaparegudes, part més

actor2 [aktóɾ] [aktɾíw]

actor -a / actriu actors -res / actrius

m. i f. PROF./TEATRE/AUDIOVIS. Persona que representa un dels

alcalde [alkálde] [alkaldésa]

alcalde alcaldessa alcaldes alcaldesses

1. m. i f. DRET Persona que presidix una corporació municipal. L'alcalde i els

ambaixador -a / ambaixadriu ambaixadors -dores / -drius

1. m. i f. DRET Cap d'una missió diplomàtica permanent que representa un

arqueòleg arqueòloga arqueòlegs arqueòlogues

ase somera ases / àsens someres

1. m. ZOOL./RAM. Mamífer (Equus asinus) d'aspecte similar al del cavall,

bosc boscs / boscos

m. BOT. Formació vegetal on predominen els arbres. Bosc mediterrani.

botiguer botiguera botiguers botigueres

1. m. i f. PROF. Propietari o encarregat d'una botiga.

bruixa1 [bɾújʃa] [bɾujʃɔDt]

bruixot bruixa bruixots bruixes

1. f. OCULT. Dona que practica la bruixeria.

1. f. ICT. Peix marí (Lepidorhombus boscii), de cos comprimit lateralment,

capatàs capatassa capatassos capatasses

1. m. i f. Cap d'una colla de treballadors.

1. f. inv. PAT. Destrucció localitzada d'un os o d'una dent. Càries dental.

1. f. Conjunt de coses, especialment mercaderies, que es posen sobre algú o

1. f. Edifici que servix d'habitatge humà. Una casa de dos pisos.

company companya companys companyes

1. m. i f. Persona que n'acompanya una altra o que està en companyia d'una

comte [kómte] [komtésa]

comte comtessa comtes comtesses

1. m. i f. Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, ve després del

1. m. Competició entre diversos candidats per a obtindre un premi. Presentar-

cosí cosina cosins cosines

1. m. i f. Fill o filla d'un oncle o d'una tia.

1. m. Acció o efecte de descansar. Necessite uns dies de descans.

desig desitjos / -igs

1. m. Acció de desitjar. Desig de riqueses, de fama. Complir els desitjos.

1. m. Lloc on un advocat, un metge o altres professionals treballen o reben els

dida [díða] [diðɔDt]

didot dida didots dides

emperador emperadriu emperadors emperadrius

1. m. i f. HIST. Sobirà d'un imperi.

filantrop / filàntrop [filantɾɔDp] [filántɾop]

filantrop filantropa filantrops filantropes

1. m. i f. Persona que estima el gènere humà.

formiga mascle formiga femella formigues

1. f. ZOOL. Insecte himenòpter (Formica sp), que varia de color i de grandària

gal gal·la gals gal·les

m. Broc 1: part d'un recipient en forma de bec o de canó per on s'aboca el

m. METROL./FÍS. Unitat cegesimal d'acceleració equivalent a 1 cm/s2, de

1. adj. m. i f. GENTIL. Francés 1.

gall gallina galls gallines

1. m. ORNIT. Au domèstica (Gallus domesticus), de bec curt i gros, amb una

1. m. FÍS. Fluid que tendix a expandir-se indefinidament i que es caracteritza

gendre [ʤɛDndɾe] [nɔDɾa]

gendre nora gendres nores