RECURSOS DE VALENCIÀ Blog d'enllaços

i descàrregues

PARAULES
COMPOSTES
COMPOSTES
http://recursosvalencia.blogspot.com/ V.170313 1 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

Índex. 1/1

1. Introducció. 03
2. Paraules amb guionet 05
3. Paraules sense guionet. 25
4. Compostos separats. 34
5. Plural dels compostos separats (sintagmàtics). 37
6. 25 exercicis per incrementar vocabulari. 38

2 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

1. Introducció: tres notes prèvies i una definició. 1/2

- Parlarem de la composició i la reduplicació.

- Processos més destacats en la formació de paraules.

PROCÉS DEFINICIÓ EXEMPLES

derivació afix + base submarí, davantal

conversió canvi de categoria lèxica guanyar  guany
composició combinació de bases pit-roig. allioli, belles arts
reduplicació comb. de bases iguals o similars nyam-nyam, xino-xano
truncament segmentació d'una base Vicent  Cento
sigles combinació d'inicials ONU

- Les definicions estan tretes del DNV de l'AVL.

- guionet m. LING. Signe gràfic que consistix en un guió curt (-), que s'usa
per a unir al verb els pronoms febles enclítics, per a separar els elements de
certs compostos i que es posa al final d'una línia quan cal separa les
síl·labes d'una paraula que no hi cap completa.

3 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

1. Introducció: quadre. 2/2

Paraules amb guionet Paraules sense guionet

- paraules formades per composició - paraules formades per composició

- alguns pronoms febles - paraules formades per derivació
- alguns numerals - paraules formades per conversió
- advervi no com a prefix + nom - paraules formades per truncament
- quan es pot alterar la pronúncia - les sigles
- primer element acaba en vocal
i el segon comença per: r, s i x
- els punts cardinals
- paraules formades per reduplicació
- primer element accentuat
- manlleus
- altres

4 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: pronoms febles. 1 / 21 

- Verb + pronom feble.

va donar-me: verb en passat perifràstic + complement indirecte.
compra-li-les: verb en imperatiu + compl. indirecte + compl. directe.

- Verb + pronom feble. Quan els pronoms s'apostrofen, sense guionet.

dóna'm: verb en imperatiu + complement indirecte.
recorda'ls-els: verb en imperatiu + compl. indirecte + compl. directe.

formes del pronoms febles amb guionet

-me -nos -te -vos -lo -la -los
-se -ne -les -li -ho -hi

5 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: numerals. 2 / 21 

- En els numerals cardinals: del 21 al 99.

21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres...
31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39: trenta-u, trenta-dos, trenta-tres...
41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49: ...quaranta-quatre...
51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59: ...cinquanta-cinc...
61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69: ...seixanta-sis...
71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79: ...setanta-set...
81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 88, 89: ...huitanta-huit...
91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99: ...noranta-nou...

- En el numerals cardinals:
200, 300, 400, 500, 600, 700, 800, 900: dos-cents, tres-cents...

- Són excepcions les paraules:

huitcentista: del segle XIX o que hi té relació.
noucentisme: moviment cultural iniciat al començament del segle XX.

6 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: numerals. 3 / 21 

- En els numerals ordinals: del 21 al 99.

21é, 22é, 23é, 24é, 25é, 26é, 27é, 28é, 29é: vint-i-uné, vint-i-dosé...
31é, 32é, 33é, 34é, 35é, 36é, 37é, 38é, 39é: ...trenta-tresé...
41é, 42é, 43é, 44é, 45é, 46é, 47é, 48é, 49é: ...quaranta-quatré...
51é, 52é, 53é, 54é, 55é, 56é, 57é, 58é, 59é: ...cinquanta-cinqué...
61é, 62é, 63é, 64é, 65é, 66é, 67é, 68é, 69é: ...seixanta-sisé...
71é, 72é, 73é, 74é, 75é, 76é, 77é, 78é, 79é: ...setanta-seté...
81é, 82é, 83é, 84é, 85é, 86é, 87é, 88é, 89é: ...huitanta-huité...
91é, 92é, 93é, 94é, 95é, 96é, 97é, 98é, 99é: ...noranta-nové ...

- En el numerals ordinals:
200é, 300é, 400é, 500é, 600é, 700é, 800é, 900é: dos-centé...

7 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: adverbi no + nom. 4 / 21 

- Adverbi no amb valor de prefix + nom.

no-: denota l'oposició o la condició contrària al terme que el seguix.
no-alineament: el fet de no alinear-se en cap dels grans blocs.
no-bel·ligerància: un Estat que no pren part en les hostilitats.
no-jo: en l'idealisme, l'objecte, o món, com a contraposat al subjecte...
no-intervenció: Estat que no intervé en assumptes d'altres estats.
no-metall: elements químics amb propietats oposades a les dels metalls.
no-res: concepte límit amb què se significa la negació absoluta.
no-sé-què: es percep com a existent però que no se sap, no es pot definir.
no-violència: actitud que refusa la violència...

- Adverbi no amb valor d'adverbi + adjectiu, és sense guionet.

El països no alineats practiquen el no-alineament.
no res: cosa insignificant, en un instant. Vinc en un no res.
Gandhi era una persona no violenta i exercia la no-violència.

8 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: per pronúncia. 5 / 21 

- Quan la unió dels dos mots puga dificultar una lectura adequada.
cap-roig -oja: que té el cap roig, escórpora, boix.
cap-rossenc: que té els cabells rossos.
carn-i-xulla: embotit propi de Menorca elaborat amb porc...
cinc-en-rama: gram negre, gram porquí, peu de Crist (Potentilla reptans)
cor-robat -ada: dit d'aquell a qui algú o alguna cosa ha conquistat el cor.
cor-rodat: defecte que presenten les fustes...
nyic-i-nyac: raons, renyines, contínues entre dos persones.
pap-roig / pit-roig: au de l'orde dels passeriformes (Erithacus rubecula)
plats-i-olles: persona que ven objectes de terrissa, botiga dels objectes.
toponímia: Bell-lloc, Mont-roig, Vall-llobera, Vilar-roig.

9 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: 2n element comença per r, s, x. 6 / 21 

- Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per: r, s, x.

agafa-sants: truita de farina sense ou que se servia tallada a trossos...
agafa-sopes: persona lenta en l'execució de les coses.
aigua-ros: aigua de roses.
aigua-sal: aigua carregada de sal.
aixafa-roques: xafa-roques - peix teleosti de l'orde dels gobiesociformes.
ala-roig: que té les ales de color roig, barb de muntanya.
anca-rossegant: abatut, sense força.
barba-roig / barba-ros: que té la barba roja / que té la barba rossa.
barba-serrat: que té la barba serrada, espessa.
barra-sec: que té la cara seca o prima.
boca-rugat: que té els llavis arrugats, les comissures dels llavis caigudes.
boca-sec: que té la boca seca, que no té la boca dòcil al fre (cavall, mul...)
busca-raons: persona inclinada a buscar motius de discussió, de disputa.
cama-roig: tifort - au de l'orde dels caradriformes...
10 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: 2n element comença per r, s, x. 7 / 21 

cama-sec: bolet de la família de les tricolomatàcies (Marasmius oreades)

cama-segat: que té les cames segades pel cansament, emoció forta, etc.
canya-xiula: canyís - teixit, reixat, fet de canyes, de vímens, etc.
cara-redó -na: que té la cara redona.
cara-rugat -da: que té la cara plena d'arrugues.
cara-sol: solana, solell - sol fort, lloc on el sol toca de ple.
cara-xuclat -ada: cara-xuplat.
cella-ros: que té les celles rosses.
cerca-renyines: persona inclinada a buscar o a moure renyines.
cerca-revolts: persona inclinada a buscar subterfugis, excuses.
compta-revolucions: tacòmetre, utilitzat per a comptar la velocitat de...
costa-riqueny -a: natural o habitant de Costa Rica...
cua-roja: terme que s'aplica a diverses aus de l'orde dels passeriformes...
de soca-rel: del tot, íntegrament. És castellonenc de soca-rel.
eixorba-rates: xicotet arbre o també és un arbust.
11 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: 2n element comença per r, s, x. 8 / 21 

enganxa-roques: peix de l'orde dels perciformes (lepadogaster decandollii)

escanya-rals: persona agarrada, avariciosa en extrem.
esclata-sang: rovelló, pinetell.
escura-xemeies: que neteja xemeneies.
espanta-sogres: utensili jocós propi de fires, revetles, etc.
espina-xoca: planta herbàcia anual (Xanthium spinosum)
esquena-romput: xafat pels treballs, les fatigues, etc.
estaca-rossí: planta herbàcia perenne (Hedysarum humile)
estripa-sacs: herba anual de la família de les gramínies (Bromus rigidus)
galta-roig: llissa - peix de la família dels mugílids (Chelon labrosus)
guarda-roba: lloc on es guarda la roba de vestir.
guarda-rodes: cada un dels pilons col·locats a les vores dels camins...
malva-rosa: planta herbàcia (Pelargonium capitatum)
mare-selva: terme que s'aplica a les espècies del gènere Lonicera.
mata-segells: obliteració emprada en correus per inutilitzar un segell.
12 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: 2n element comença per r, s, x. 9 / 21 

mata-soldats: vela (d'un veler) d'estai mitjana.

mira-sol: gira-sol.
nou-ric: persona que és rica des de fa poc de temps.
para-sol: utensili per a resguardar-se del sol.
para-xocs: topall, peces muntades en la carrosseria d'un automòbil...
pela-roques: au de l'orde dels passeriformes (Tichodroma muraria)
penja-robes: penjador o conjunt de penjadors per a penjar-hi roba.
penja-sargantanes: soliguer - au dels falcònids (Falco tinnunculus)
penya-segat: escarpament rocallós de pendent bastant fort...
pica-soques: nom donat a les aus de la família dels sítids...
pixa-reixes: pixavagant - persona ociosa, que va i ve sense fer faena.
poca-roba: pobre, indigent.
poca-solta: destrellatat, destrellatament.
porta-selles: somereta - ortòpter de la família dels efipigèrids...
punxa-sàrries: burot - funcionari municipal encarregat de cobrar...
13 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: 2n element comença per r, s, x. 10 / 21 

remena-rocs: picaplatges – au (Arenaria interpres)

riba-roger: natural o habitant de Riba-roja de Túria (el Camp de Túria).
roda-soques: persona que sempre va rodant, sempre anant i venint...
salta-regle: instrument que consistix en dos regles articulats...
toca-son: dormilega, dormilec, que dorm massa.

14 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: punts cardinals. 11 / 21 

- Quan la paraula comença per un punt cardinal.

nord-africà: natural o habitant del nord d'Àfrica.
nord-nord-est: punt de l'horitzó entre el nord i el nord-est...
nord-pacífid: relatiu o pertanyent a la subraça nord-pacífida...
sud-coreà: natural o habitant de Corea del Sud...

nt ana
nord mu
Tra
nord-oest nord-est
estral regal
M G
a
oest est onent Ros ents v ant
P v Lle
dels
c
sud-oest sud-est Lleb eig Xalo
a rbí
G
sud i gjorn
M

15 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: reduplicatius. 12 / 21 

- En els composts reduplicatius i repetitius.

a corre-cuita: precipitadament, sense dedicar el temps necessari.
a mata-degolla: matant, fent tot el mal possible, en gran enemistat.
baliga-balaga: persona que no té formalitat en res, taral·lirot.
banzim-banzam: amb un moviment de fort balanceig quan es camina.
barliqui-barloqui: home de poca formalitat.
barrija-barreja: mescla de coses heterogènies, que no lliguen entre elles.
bitllo-bitllo: al comptat, immediatament. Pagar bitllo-bitllo.
but-but: palput (au de l'orde dels coraciformes, en llatí upupa epops)
cloc-piu: per a referir-se a les aus alacaigudes i persones malaltisses.
de nyigui-nyogui: fet de qualsevol manera.
farrigo-farrago: conjunt de coses mal ordenades, inconnexes...
gara-gara: tractar d'atraure's l'afecte o la benvolença d'algú amb afalacs.
gori-gori: cant fúnebre dels enterraments.
leri-leri: prop d'ocórrer alguna cosa.
16 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: reduplicatius. 13 / 21 

nap-buf: nom aplicat a una criatura o a una persona de poca alçada.

non-non: cançó per a fer adormir els xiquets.
passa-passa: truc de prestidigitació que consistix a fer passar un objecte...
pengim-penjam: deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre...
ping-pong: tenis de taula.
poti-poti: desgavell, desori.
ringo-rango: amb moviments repetits i de costat.
rum-rum: rumor, notícia incontrolada que corre de boca en boca.
tam-tam: gong, tambor alt i estret, onomatopeia del so d'un tambor...
tau-tau: mitjanament, passadorament, així així.
tol·le-tol·le: clamor d'indignació contra algú o alguna cosa.
trip-trap: paraula amb què es denota el fet de bategar fort el cor.
viu-viu: anar tirant, anar passant la vida així com es pot. Fer la viu-viu.
xano-xano / xino-xano: caminant a poc a poc.
xau-xau: a poc a poc. Així així, ni bé ni malament.
17 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: reduplicatius. 14 / 21 

xerric-xerrac: matraca, utensili de fusta amb una lamineta...

xim-xim: ploviscar. Fer la xim-xim.
xiu-xiu: crits d'au, paraules dites en veu baixa, remor, crepitació del foc...
zig-zag / ziga-zaga: línia trencada en forma que recorda la Z.
zim-zam: veu amb què es denota un moviment de vaivé.
zing-zing: sonall, onomatopeia del soroll fi d'alguns sonalls.

18 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: reduplicatius (onomatopeies). 15 / 21 

- En onomatopeies.
bub-bub: onomatopeia del lladruc d'un gos, terme infantil per al gos.
catric-catrac: paraula onomatopeica del soroll que fa el teler, un sedàs...
cloc-cloc: paraula onomatopeica amb què s'imita la veu de la gallina.
flist-flast: onomatopeia del soroll de dos bufetades, l'una darrere de l'altra.
fru-fru: soroll produït per un fregadís lleuger, especialment la seda.
gloc-gloc: soroll que fa un líquid quan ix d'un recipient de coll estret.
ning-nang: onomatopeia del so repetit d'una campaneta.
nyam-nyam: onomatopeia de l'acció de menjar.
nyec-nyec: onomatopeia de dos persones que estan com gat i gos.
nyic-nyic: onomatopeia d'un soroll insistent i desagradable.
nyigo-nyigo: onomatopeia del so d'un violí, d'un violoncel...
pif-paf: onomatopeia del soroll de dos bufetades, l'una darrere de l'altra.
rau-rau: soroll produït per alguna cosa que rosega, rasca o frega...
taf-taf: onomatopeia que imita el soroll d'un motor d'explosió.
19 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: reduplicatius (onomatopeies). 16 / 21 

tic-tac: onomatopeia del soroll d'un mecanisme, especialment un rellotge.

tric-trac: onomatopeia i soroll d'una sèrie de xocs ritmats.
tris-tras: onomatopeia d'un caminar seguit, deliberat, a un punt concret.
xup-xup: soroll que fa una cosa que bull suaument.
zub-zub: onomatopeia de la sentida de les pulsacions d'un teixit inflamat.
zum-zum: onomatopeia d'una remor sorda i continuada.

20 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: primer element accentuat. 17 / 21 

- Composts patrimonials en què el primer element s'escriu amb accent.

adéu-siau: expressió que s'usa per a acomiadar-se...
camí-raler: caminaire, peó de camins.
dellà-ahir: despús-ahir.
al després-dinar: a primera hora de la vesprada.
despús-ahir: el dia anterior al d'ahir.
despús-anit: la nit anterior a l'última passada.
despús-demà: el dia que fa dos després de hui.
mà-llarg: que té les mans llargues.
més-dient: aquell que oferix més en una venda, subhasta, el millor postor.
pèl-curt -a: que té el pèl curt.
pèl-muda: muda del pèl o de les plomes.
tal·là-tal·lera: més o menys, si fa no fa, mig mig.

21 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: primer element accentuat. 18 / 21 

- Excepcions amb guionet.

abans-d'ahir: despús-ahir.
cul-de-sac: carreró sense eixida, fons d'una cavitat anatòmica.
qui-sap-lo: gran nombre de, gran quantitat de. En comprarem, qui-sap-les!

- Excepcions sense guionet.

adesiara: de tant en tant.
usdefruit: dret d'aprofitar-se dels fruits d'una cosa propietat d'un altre...

22 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: manlleus. 20 / 21 

- Manlleus: préstecs d'altres llengües.

prêt-à-porter: roba confeccionada de manera seriada.
rock-and-roll: tipus de música lleugera sorgida a mitjan anys cinquanta.
self-service: autoservici.
sex-appeal: atractiu físic i sexual d'una persona.
sex-shop: botiga que ven productes destinats a l'activitat sexual humana.
tai-txi-txuan: art marcial xinesa de moviments lents.
walkie-talkie: transceptor - aparell, generalment portàtil...

- Excepcions: els manlleus adaptats.

exvot: do fet a Crist, a la Mare de Déu, a un sant en compliment d'un vot...
gintònic: beguda alcohòlica mescla d'aigua tònica i ginebra.
striptease: número en què un artista es despulla amb una música lenta...

23 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

2. Paraules amb guionet: altres usos. 21 / 21 

- Paraules formades per prefix + nom propi.

Anàren a una manifestació anti-OTAN
És una organització pro-Sàhara Occidental

- Relació de direccionalitat i composts de noms propis.

Eixe diccionari valencià-anglés és boníssim.
El míssil terra-aire va aconseguir arribar al fitó (ojectiu).
En el trajecte València-Barcelona en tren és veu el mar.
El diccionari Alcover-Moll té 10 toms.

- Termes de llenguatges específics.

e-mail: correu electrònic.
La selecció sub-21 ha guanyat el campionat.
No sé què es la d-sicosa, ho de de preguntar.

24 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: adjectius. 1/9

- Són adjectius però alguns, al mateix temps són substantius.

agredolç -a: sabor agre i dolç al mateix temps, plau i desplau alhora.
capicua: es llig (nombre) igual d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra.
benvolgut -uda: que és objecte d'amor.
lletraferit -ida: amant de conrear les lletres
malsà -ana: perjudicial per a la salut, que causa dany a la moral.
nouvingut -uda: que acaba de vindre, arribat de poc, foraster.
palplantat -ada: que està (una persona) dreta i immòbil.
panxacontent -a: satisfet, que no es preocupa ni s'inquieta per res.
setmesó -ona: setmesí, que ha nascut en el sèptim mes de gestació.
sordmut -uda: que patix sordmudesa
versemblant: que té aparença de veritat, que es pot considerar veritat.

25 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: substantius. 2/9

- Substantius formats per composició.

aiguabeneitera: pica de l'aigua beneïda.
aiguaneu: precipitació en forma de pluja i neu mesclades.
allioli: salsa feta a base d'alls picats batuts amb oli, també amb rovell d'ou.
altaveu: aparell que transforma els senyals elèctrics en sons amplificats.
arrancapins: home corpulent i forçut.
audiòfon: aparell per a reforçar els sons i percebre'ls millor.
autoràdio: aparell de ràdio instal·lat en un automòbil.
baixamar: altura mínima de la marea en un dia qualsevol, marea baixa.
bocamànega: part de la mànega per on ix la mà.
bocamoll: que diu fàcilment allò que caldria callar, persona innocent.
bonhomia: bondat natural en el caràcter.
camallarg: que té les cames llargues, au del grup dels camallargs.
cobrellit: cobertor de llit
comptecorrentista: persona que té un compte corrent en un banc.
26 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: substantius. 3/9

curtmetratge: film d'una longitud inferior a 1.000 metres.

eixugamans: torcamans, drap de cuina usat per a torcar-se les mans.
espiadimonis: libèl·lula, insecte d'abdomen llarg i prim.
ferrocarril: mitjà de transport en el qual els vehicles, enllaçats formen trens.
filferro: fil de ferro.
floricol: col (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora)
gratacel: edifici de pisos amb una alçària molt superior a la normal...
guardabarrera: persona que s'encarrega de posar les barreres...
guardabosc: guarda forestal.
llepafils: massa escrupolós en el menjar, que veu tots els defectes.
lligabosc: mare-selva, liana o arbust caducifolis (Lonicera sp).
lligacama: cinta de teixit elàstic que subjecta els calcetins a la cama...
maldecap: allò que pertorba i inquieta l'ànim, que preocupa profundament.
malhumor: estat de tristesa, irritació o enuig.
marcapassos: mecanisme que establix la velocitat d'una activitat biològica.
27 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: substantius. 4/9

passamà: peça llarga i llisa que es col·loca sobre la barana d'una escala.
preufeter -a: persona que treballa o fa una faena a preu fet.
migdia: instant en què el Sol arriba al punt més alt sobre l'horitzó.
napicol: planta (Brassica campestris var. rapa), molt semblant al nap.
parallamps: dispositiu per a atraure els llamps...
passavins: cambrer especialitzat a servir vins i licors en restaurants...
passavolant: persona que no fa sinó passar, sense fer estada...
percentatge: tant per cent.
pocavergonya: persona desvergonyida, descarada.
radionovel·la: novel·la que s'emet per ràdio en forma de capítols.
rodamón: persona que viatja pel plaer o com a forma de vida.
telespectador -a: espectador de la televisió.
terratinent: persona que posseïx terres o finques rurals extenses.
trencaclosques: trencacaps, problema o endevinalla de difícil comprensió...
trencaanous: utensili per a trencar la corfa d'anous, avellanes...
28 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: substantius. 5/9

vaivé: moviment alternatiu en dos sentits oposats.

vistiplau: verificació i conformitat d'un document administratiu...
xuclamel: mare-selva, liana o arbust caducifolis (Lonicera sp).

29 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: verbs. 6/9

- Verbs formats per composició.

aiguabatre: batre (la terra, els sembrats i els arbres), la pluja...
camatrencar: trencar les potes (a un animal).
carvendre: fer pagar car, venjar.
colltórcer: tòrcer el coll, perdre les forces, morir-se, marcir-se, una planta.
corglaçar: produir esglai (por causada per la imminència d'un perill).
corprendre: captivar el cor (d'algú).
curtcircuitar: produir un curtcircuit.
foraviar: desencaminar, fer que (algú) perda el camí.
malmaridar: casar malament (una dona).
malmullerar: malcasar = fer que (algú) faça un mal casament.
malparlar: parlar malament d'algú.
malvendre: vendre malament, a baix preu.
menysprear: estimar (una persona o una cosa) en menys del que val.
migpartir: partir en dos parts iguals.
30 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: verbs. 7/9

primfilar: filar prim, discórrer o observar subtilment un assumpte.

ullprendre: encantar o embruixar amb la mirada, fascinar per bellesa...
zigzaguejar: avançar en zig-zag (línia trencada que recorda la Z).

31 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: formes cultes. 8/9

- Compostos amb lexemes grecollatins.

antropografia: estudi descriptiu de les races humanes.
arboricultura: part de l'agricultura que s'ocupa del conreu, la multiplicació...
atmosfera: capa gasosa que envolta un astre.
automòbil: vehicle automòbil terrestre, generalment de quatre rodes...
bibliofília: afició als llibres, especialment a col·leccionar llibres rars...
decímetre: unitat de longitud equivalent a la desena part d'un metre, dm.
electromotor: que produïx o tendix a produir un corrent elèctric.
filantrop: persona que estima el gènere humà, persona altruista.
hidrofòbia: terror patològic a l'aigua.
homofòbia: aversió a l'homosexualitat i a les persones homosexuals.
metal·lúrgia: conjunt de tècniques i procediments… dels metalls.
plurilingüe: multilingüe, escrit o expressat en diverses llengües...

32 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

3. Paraules sense guionet: altres. 9/9

- D'altres paraules de les quals no parlem en aquesta presentació.

- Paraules formades per derivació, que no tractem. Vegeu pàgina 2.
forner: persona que fa pa o que en ven.
casolà: elaborat en casa i no en un establiment professional...
avantguarda: part d'una unitat militar. En un moviment, precursors...
engreixar: fer adquirir carn o greix, posar greix...
- Paraules formades per conversió, que no tractem. Vegeu pàgina 2.
dubtar  dubte
el Puig  pugenc, pugenca
- Paraules formades per truncament, que no tractem. Vegeu pàgina 2.
Antoni  Toni
- Sigles, que no tractem. Vegeu pàgina 2.
Institut Valencià d'Art Modern  IVAM

33 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

4. Compostos separats: adjectius i substantius. 1/3

- Adjectius i substantius.
alcalde pedani: alcalde que presidix una entitat local menor.
baixa tensió: tensió inferior als 250 volts, destinada a la distribució...
belles arts: arts que tenen per objecte l'expressió de la bellesa a través...
blau marí: blau molt fosc.
braç de gitano: pastís de forma allargada, farcit de crema, de nata o...
café concert: cafeteria on s'oferixen actuacions musicals en directe...
camió cisterna: camió proveït d'un depòsit gran per a transportar líquids.
camisa de força: peça de roba resistent que s'utilitza per a immobilitzar.
ciutat dormitori: lloc on viuen persones que es desplacen per a treballar.
clau anglesa: ferramenta de ferro que té un dispositiu en el mànec que...
curt de vista: miop, que patix miopia.
de primera mà: que prové de la font, que s'usa per primera vegada.
decret llei: disposició legislativa promulgada pel Govern...
gat vell: persona de molta experiència, a qui difícilment es pot enganyar.
34 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

4. Compostos separats: adjectius i substantius. 2/3

granja escola: granja que acull en les seues instal·lacions grups escolars.
groc verdós: groc que verdeja.
hora punta: hora de màxima intensitat, de màxima activitat.
moble bar: armariet amb begudes que es té en una habitació.
moros i cristians: festa,acte amb què es commemora un fet important.
muntanya russa: atracció de fira que consistix en una via fèrria amb...
premsa groga: premsa sensacionalista.
punt i coma: signe de puntuació.
tauleta de nit: moblet que es posa al capçal del llit.
tercera edat: període de la vida a partir de la jubilació.
vagó llit: vagó d'un tren dividit en compartiments proveïts de llits o lliteres.

35 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

4. Compostos separats: verbs. 3/3

- Verbs.
anar a missa: ser, una cosa, irrefutable.
deixar caure (una cosa): dir-la en públic per a veure quin efecte fa.
deixar-se anar: deixar-se, abandonar-se.
fer tard: arribar amb retard.
posar en dansa (a algú): ficar-lo en un embolic, en una situació conflictiva.
posar en escena (una obra): produir-la i representar-la en un teatre.
saber el pit (d'algú): conéixer els seus sentiments.
ser pelfa: ser pesat, llandós.
tancar la paradeta: abandonar una activitat, perquè ja no resulta rendible.
tornar al solc: tornar al bon camí, a obrar bé.

36 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

5. Plural dels compostos separats (sintagmàtics). 1/1

- La flexió, si escau, recau sobre el primer contituent.

Café amb llet  Cafés amb llet
Ciutat dormitori  Ciutats dormitori
Curt d'entenimet  Curts d'entenimet
Tauleta de nit  Tauletes de nit
- La flexió recau sobre els dos contituents, si concorden.
Clau anglesa  Claus angleses
Guàrdia civil  Guàrdies civils
Gat vell  Gats vells
Muntanya russa  Muntanyes russes

37 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

6. Vint-i-cinc exercicis per incrementar vocabulari.

Objectiu.
- Incrementar vocabulari
Activitat.
- La pregunta està en la part de baix de cada pàgina.
S'ha de fer una frase amb l'esmentada paraula o dir el seu significat.
- La resposta es troba en la pàgina següent.

Comencem ja amb la primera pregunta!

pregunta primera:
anca-rossegant

38 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

anca-rossegant [aŋkaroseɣánt]
adj. Abatut, sense força.

rossegar [roseɣáɾ]
v. tr. i intr. Arrossegar.

arrossegar [aroseɣáɾ]
1. v. tr. Moure o desplaçar (alguna persona o alguna cosa), estirant-la sense
alçar-la de terra. Si arrossegues així les cadires, ratllaràs el paviment. Els
assassins arrossegaren el cadàver fins al bosc.
2. v. pron. Moure's o desplaçar-se sense alçar-se de terra, fregant el sòl amb
tot el cos o amb una part. El soldat s'arrossegà fins a la trinxera. 

pregunta primera:
barba-reveixí

39 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

barba-reveixí -ina [baɾbareveiʃí]

adj. Que té la barba espessa i embullada.

embullar [embuʎáɾ]
v. tr. i pron. Embolicar 2 i 3.

embolicar [embolikáɾ]
2. v. tr. i pron. Fer que (diferents parts d'una cosa) s'entrellacen intricadament.
L'aire li embolicava els cabells. El cordell s'ha embolicat.
3. v. tr. Desordenar. No vull que toque els meus papers perquè sempre els
embolica.

pregunta primera:
busca-renous

40 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

busca-renous [buskarenóws]
m. i f. inv. Persona inclinada a buscar o a moure renous.

renou [renɔew]
1. m. Soroll, agitació, bullici.
2. m. BOT. Rebrot.

pregunta primera:
busca-revoltes

41 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

busca-revoltes [buskarevɔeltes]
m. i f. inv. Persona inclinada a buscar subterfugis, excuses.

pregunta primera:
camí-raler

42 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

camí-raler [kamiraléɾ]
m. PROF./OBR. PÚBL. Peó de camins.

pregunta primera:
cerca-raons

43 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

cerca-raons [seɾkaraóns]
m. i f. inv. Busca-raons.

busca-raons [buskaraóns]
m. i f. inv. Persona inclinada a buscar motius de discussió, de disputa.

pregunta primera:
cor-robat

44 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

cor-robat -ada [kɔrobát]

adj. Que té (algú) el cor conquistat per algú o per alguna cosa.

pregunta primera:
cor-rodat

45 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

cor-rodat [kɔroðát]
m. FUST. Defecte que presenta una fusta en què s'aprecia com el cor se
separa de les anelles de creixement.

pregunta primera:
escanya-rals

46 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

escanya-rals [eskaɲaráls]
m. i f. inv. Persona agarrada, molt avariciosa.

escanyar [eskaɲáɾ]
1. v. tr. i pron. Ofegar (a algú o algun animal) per compressió o obstrucció de
la gola. El va escanyar amb un cinturó. Es va engolir una espina de peix, i
quasi s'escanya. 
7. v. tr. Prestar diners (a algú) amb gran usura.

ral [rál]
m. HIST./NUMISM. Real3 1 i 2.

pregunta primera:
escorxa-rossins

47 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

escorxa-rossins [eskɔɾʧarosíns]
m. i f. inv. PROF. Escorxador d'animals.

escorxador -a [eskoɾʧaðóɾ]
1. m. Lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo, a esquarterar-lo i a llevar-
li les vísceres.
2. m. i f. PROF. Persona que escorxa animals o arbres.
3. m. Ganivet per a escorxar.
4. m. ORNIT. Capsot d'esquena roja.
rossí [rosí]
1. m. Cavall vell, decadent i de poc de vigor per al treball. 

pregunta primera:
pixa-reixes

48 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

pixa-reixes [piʃaréjʃes]
m. i f. inv. [col·loq.] Picacantó.

picacantó [pikakantó]
m. i f. inv. [col·loq.] Persona ociosa, que va i ve sense fer faena.

pregunta primera:
poca-roba

49 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

poca-roba [pɔkarɔeba]
m. i f. Pobre, indigent.

pregunta primera:
rau-rau

50 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

rau-rau [rawráw]
m. Dolor moral, remordiment.

pregunta primera:
torca-raor

51 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

torca-raor [tɔɾkaraóɾ]
m. Drapet per a netejar les navalles o els raors.

raor [raóɾ]
1. m. Instrument d'acer, de tall molt fi i fulla ampla, que servix per a tallar.
2. m. ICT. Peix perciforme (Xyrichthys novacula), amb el perfil cefàlic quasi
vertical, de cos comprimit i color roig groguenc, que s'alimenta de
mol·luscos i crustacis, i que habita en els fons d'arena fina i neta.

pregunta primera:
xapa-raspa

52 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

xapa-raspa [ʧaparáspa]
f. AGR. Planxa de metall amb forats que forma el cos del porgador de blat,
dins del qual unes pales de metall mouen el blat i en trauen les impureses
amb què està mesclat.

pregunta primera:
barra-sec

53 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

barra-sec -a [barasék]
adj. Que té la cara seca o prima.

pregunta primera:
bou-salvat

54 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

bou-salvat [bɔwsalvát]
m. inv. JOCS Antic joc infantil en què els participants corren pel carrer, i el qui
para els encalça i els pot agafar mentre van per enmig, però no si es posen
damunt de la vorera.

pregunta primera:
esclata-sang

55 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

esclata-sang [esklatasáŋk]
m. MICOL. Rovelló.
rovelló [roveʎó]
1. m. MICOL. Bolet molt apreciat i consumit (Lactarius sanguifluus), de capell
convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color roig vinós amb
taques verdoses.
2. m. MICOL. Bolet molt apreciat pel seu gust exquisit (Lactarius deliciosus),
de capell convex, aplanat i deprimit en el centre, amb el marge enrotllat de
color roig ataronjat, amb llistes concèntriques, que creix en pinades.

pregunta primera:
mata-segells

56 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

mata-segells [mataseʤéʎs]
1. m. inv. CORR. Instrument que s'usa per a inutilitzar els segells de les
cartes.
2. m. inv. CORR. Empremta o dibuix que s'estampa amb un mata-segells.

segell [seʤéʎ]
1. m. CORR. Trosset de paper estampat, amb indicació del seu import, emés
per una Administració postal i destinat a franquejar les trameses confiades
als servicis de correus.
2. m. Peça generalment de metall o de cautxú que porta gravades en relleu
divises, xifres o altres imatges que s'estampen a pressió en cera blana,
lacre o altra matèria blana, o bé, prèviament tintats en un tampó,
s'imprimixen en un paper, a fi d'autoritzar documents, tancar un plec o per
a altres usos anàlegs. 

pregunta primera:
no-sé-què

57 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

no-sé-què [noseké]
m. inv. Cosa que es percep com a existent però que no se sap identificar o no
es pot definir. La seua cara té un no-sé-què angelical.

pregunta primera:
penya-segat

58 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

penya-segat [peɲaseɣát]
1. m. GEOL. Escarpament rocós de pendent pronunciat situat en el litoral.
2. m. GEOL. Cingle.

cingle [síŋgle]
m. GEOL. Paret de roca que forma precipici, en el cim o en el pendent d'una
muntanya.

pregunta primera:
poca-solta

59 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

poca-solta [pɔkasɔelta]
1. m. i f. Persona destrellatada, que no té formalitat ni serietat.
2. f. Destrellat.

destrellat [destɾeʎát]
m. Feta o dita pròpia de qui no té trellat.

trellat [tɾeʎát]
1. m. Ponderació mental, sensatesa. El trellat és fonamental per a prendre
decisions. El teu germà no té trellat: mira les barbaritats que diu!
2. m. Sentit, fonament. Això que has dit no té trellat.
3. m. Profit. Eixe no fa res de trellat.
4. m. [ant.] Trasllat, còpia d'un escrit. 

pregunta primera:
que-sentir

60 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

que-sentir [kesentíɾ]
m. Escàndol. Van armar un que-sentir.

pregunta primera:
toca-son

61 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

toca-son [tɔkasɔen]
m. i f. Dormilec.

dormilec -ega [doɾmilék]

adj. i m. i f. Que dorm molt i amb facilitat.

pregunta primera:
escura-ximeneres

62 / 63
 http://recursosvalencia.blogspot.com/

escura-ximeneres [eskuɾaʧimenéɾes]
m. i f. inv. PROF. Rascafumerals.

Rem tene, verba

sequentur (Cató)
Si domines el tema,
les paraules vindran
a soles

63 / 63