Projecte Linguistic

Centre de Formació de Persones Adultes
Jacint Carrió i Vilaseca
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

(PLC)
CFA Jacint Carrió i Vilaseca

Manresa, setembre de 2017
0. Introducció: presentació del document 3
1.Context sociolingüístic 4
1.1. L’alumnat 4
1.2. El professorat 6
1.3. El PAS 6
1.4. L’entorn 7
2. Les llengües al CFA Jacint Carrió. 12
2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge 12

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 12
2.1.1.1 El català, vehicle de comunicació 12
2.1.1.2. El català, eina de convivència. 12
2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 12

2.1.2.1 Llengua oral 13
2.1.2.2 Llengua escrita 13
2.1.2.3 Relació llengua oral i llengua escrita 13
2.1.2.4 La llengua en les diverses àrees 14
2.1.2.5. Coordinació dels equips docents en matèria lingüística 14
2.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular 14
2.1.2.7. Atenció de la diversitat 15
2.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 16
2.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua 16
2.1.2.10. Materials didàctics 17
2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte lingüístic 17

2.1.3.1. Informació multimèdia. 17
2.2. La llengua castellana 18

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana 18
2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana 18
2.2.1.2. Llengua oral 18
2.2.1.3. Llengua escrita 18
2.2.1.4. Activitats d’ús 19
2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques 19
2.2.1.6. Alumnat nouvingut 19
1
2.3. Altres llengües 19

2.3.1. Llengües estrangeres 19
2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment dels objectius 20
2.3.1.1.1. Desplegament del currículum 20
2.3.1.1.2. Metodologia 20
2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 20
2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 21
2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula i fora de l’aula 21
2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració 22
2.4. Organització i gestió 22

2.4.1. Organització dels usos lingüístics 22
2.4.1.1. Llengua del centre 22
2.4.1.2. Documents de centre 23
2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge 23
2.4.1.4. Comunicació externa 23
2.4.1.5. Activitats extraescolars, culturals i complementàries 23
2.4.1.6. Llengua i entorn 24
2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 24
2.4.2.1. Actituds lingüístiques 24
2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) 24
2.4.3. Alumnat nouvingut 25
2.4.4. Organització de la programació curricular 25
2.4.4.1.Coordinació de cursos i nivells 25
2.4.4.2.Estructures lingüístiques comunes 25
2.4.5. Projecció del centre 26
2.4.5.1. Pàgina web del centre 26
2.4.5.2. Activitats de projecció exterior 26
3. Concreció operativa del projecte 26
Annex 1: Enquesta d’usos lingüístics de l’alumnat
2
0. Introducció: presentació del document
El Projecte Lingüístic de Centre (PLC1) del CFA Jacint Carrió és i ha de ser un document de
referència per a tota la comunitat educativa del centre en la presa de decisions
organitzatives, pedagògiques, de relació formal i informal i de contractació de serveis i
activitats en relació amb el tractament de les llengües. Aquest PLC vol incidir en els
següents punts:
a) el paper de la llengua vehicular i d’aprenentatge, el català com a eix vertebrador
d’un projecte educatiu plurilingüe.
b) el tractament de les altres llengües, tant les curriculars (castellà, anglès, francès)
com les de la nova immigració, en els espais d’educació formal o no formal del
centre.
c) els aspectes d’organització i gestió que tinguin repercussió en l’ús d’aquestes
llengües.
L’objectiu fonamental del projecte lingüístic plurilingüe és aconseguir el ple domini de les
llengües oficials catalana i castellana en finalitzar els ensenyaments secundaris (GES i
CAM) i de preparació de proves d’accés (CFGS i universitat per a més grans 25 anys),
d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i
l’avaluació de les llengües. Cal vetllar pel seu compliment i fer-ne una concreció anual, de
manera que el català i el castellà, agrupats dins la mateixa àrea, siguin llengües amb les
quals l’alumnat pot comunicar-se d’una manera adequada -tant a nivell oral com escrit- al
final dels estudis, i a més tingui un coneixement adequat i idoni de les llengües estrangeres
estudiades. Pel que fa a les persones nouvingudes, el centre ofereix cursos de català de
nivell A1, A2 i B1 (Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües). En aquest cas,
l’objectiu és aconseguir desenvolupar, sobretot, la competència comunicativa a nivell oral.
1
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en el seu Títol II Del Règim lingüístic del sistema educatiu de
Catalunya estableix el règim lingüístic del sistema educatiu i l’article 14 determina que els centres públics i els
centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte
lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües del centre.
3
1.Context sociolingüístic
1.1. L’alumnat
LLOC DE NAIXEMENT
EUROP
CATA RESTA ÀFRICA LLATIN
ENSENYAMENT MAGR A
LUNY D'ESPANY SUBSAHA OA ÀSIA
EB DE
A A RIANA MÈRICA
L'EST
GRADUAT EN 54 3 2 8 4 1 0
EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA
ACCÉS A GRAU 38 7 1 6 4 0 1
SUPERIOR
ACCÉS A LA 18 2 2 1
UNIVERSITAT
CAM
CICLE DE FORMACIÓ 2 0 11 102 1
INSTRUMENTAL
LLENGUA CATALANA 2 2 6 43 15 8 1
INFORMÀTICA 39 16 4 7 3
LLENGUA ANGLESA 90 11 2 16 13 6
TOTAL 243 41 22 179 45 19 3
4
5
1.2. El professorat
La plantilla del centre és de 12 professors/es, dels quals la gairebé la meitat són definitius
al centre. La resta del claustre fa més de cinc anys que és al centre, és a dir, que treballem
amb un equip humà molt estable. Respecte a la titulació, tot el professorat disposa de la
titulació per fer classes en català.
Del total de la plantilla, només el professorat de llengua castellana declara impartir les
classes en castellà. Per tant, tindríem una plantilla amb la titulació adient per a fer les
classes en català i amb una predisposició a fer-les-hi.
1.3. El PAS
El personal administratiu i de serveis del nostre centre acrediten la seva competència
lingüística en llengua catalana. Aquesta és la llengua que utilitzen en les seves relacions
personals i professionals, tant oralment com en els escrits. Tota la documentació
administrativa del centre, tant la interna com l’externa, és redactada en català llevat d’algun
cas puntual de documents que se’ns demanen d’altres territoris de l’estat espanyol.
6
1.4. L’entorn
Manresa és la capital de la comarca del Bages. Està situada al pla de Bages, prop de l'angle
on conflueixen els rius Llobregat i Cardener. Té una superfície de 41,6 Km2 i està situada a
238 metres sobre el nivell del mar i a 65 km al nord de Barcelona, i marca el límit entre l'àrea
industrial al voltant de Barcelona i l'àrea rural del nord. Les seves coordenades són 41° 43’
46’’ N i 1° 49’ 38’’ E.
Amb una població de 74.655 habitats el 2015, és la ciutat més poblada del Bages i de la
Catalunya Central.
El CFA Jacint Carrió és l’únic centre de
formació de persones adultes, depenent de la
Generalitat de Catalunya, de les comarques
del Bages i del Moianès. És per això que la
seva àrea d’influència inclou la població de
més de 18 anys d’aquestes dues comarques.
Població2 Manresa Bages Catalunya

Població. Per lloc de naixement. 2015
Catalunya 50.672 127.531 4.857.555
Resta d'Espanya 10.693 26.240 1.370.930
Estranger 13.290 20.833 1.279.621
Total 74.655 174.604 7.508.106
Població. Per nacionalitat. 2015

Espanyola 62.951 156.703 6.480.037
Estrangera 11.704 17.901 1.028.069
Total 74.655 174.604 7.508.106
Amb aquestes dades obtingudes de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) veiem

que el 14,32% de la població de la comarca és nascuda a la resta d’Espanya i el 18% de la
població és estrangera. Si ens centrem, però, en la població al nostre centre, observem que
el 44 % de l’alumnat és nascut a Catalunya, el 7% a la resta d’Espanya, mentre que el 49 %
restant és nascut a l’estranger.
2
Dades referents a l’any 2015 extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya a 17 d’octubre de 2016
7
Hem realitzat una enquesta sobre quines són les llengües parlades per l’alumnat del centre i
aquí reflectim, en percentatges, les dades més destacades i que ens han fet reflexionar
sobre l’ús de la llengua catalana. La totalitat de l’enquesta es pot consultar a l’annex 1.
Cal destacar que només el 26,83% de l’alumnat parla català amb els seus pares o la seva
parella i el 28,29% de l’alumnat afirma parlar català amb els seus fills o els seus germans.
8
Podem deduir que el català té major presència en l’àmbit laboral del nostre alumnat que en
el seu àmbit familiar. Les persones que no contesten es troben en situació d’atur. Respecte
a l’alumnat que afirma parlar altres llengües en l’àmbit familiar (32%), o estan a l’atur o a la
feina són competents en, almenys, una de les dues llengües oficials de Catalunya.
En l’àmbit acadèmic, el català és la llengua més utilitzada per adreçar-se al professorat.

Constatem que el professorat és un referent lingüístic importantíssim per incentivar l’ús del
català com a llengua instrumental i de comunicació en tots els ensenyaments que s’imparteix
en el centre.
9
D’aquesta gràfica es desprèn que el català és la llengua més triada en la lectura de la

premsa escrita. Això podria ser degut al fet que l’oferta de diaris locals és en català i és el
que l’alumnat té a l’abast de manera gratuïta al centre, als bars i restaurants, a la biblioteca
pública, etc. En canvi, quan l’alumnat pot triar la llengua que vol utilitzar, tant en la lectura de
revistes com en les comunicacions a través d’Internet, tria el castellà dues vegades més.
10
Pel que fa a la televisió, pràcticament el nombre de persones que veuen la televisió en

castellà duplica les que la veuen en català; però en canvi, en la ràdio, els oients de ràdio en
català són quatre vegades més en relació amb els que l’escolten en castellà.
Pel que fa a la música, hi ha una predomini aclaparador de l’anglès.
11
2. Les llengües al CFA Jacint Carrió.
2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge
2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
2.1.1.1 El català, vehicle de comunicació
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, i, per tant, és

la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. La
llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i és el
vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques.
Al CFA Jacint Carrió i Vilaseca, el català és la llengua usada en totes les activitats
acadèmiques, culturals i complementàries, tant a dintre com a fora de l’aula, i és l’eina de
cohesió i integració entre totes les persones del centre. El centre posa, a més, un èmfasi
especial en tot un seguit d’activitats d’incentivació de l’ús de la llengua, que queden
recollides en la Programació General Anual.
2.1.1.2. El català, eina de convivència.
El CFA Jacint Carrió i Vilaseca vetlla perquè la llengua catalana no quedi limitada a una
llengua exclusivament d’aprenentatge, per tant, s’ha de dinamitzar l’ús del català en tots els
àmbits de convivència i de comunicació quotidiana del centre.
Atès que el 49 % del nostre alumnat és d’origen estranger i no té el català com a llengua
materna, el CFA Jacint Carrió i Vilaseca té consciència clara sobre la necessitat de l’ús del
català en la comunicació quotidiana i n’impulsa actuacions d’ús entre tota la comunitat
educativa.
2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
Es vetllarà perquè l’aprenentatge de les llengües i en concret del català tingui un enfocament
significatiu i funcional a través de la creació de situacions comunicatives que incentivin l’ús
de la llengua. Les quatre habilitats lingüístiques bàsiques es treballaran de manera
integrada. La llengua oral i la llengua escrita rebran un tractament global i no aïllat.
12
2.1.2.1 Llengua oral
El paper de la llengua oral és fonamental en tots els seus registres: cal parlar, escoltar i
exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió oral és bàsic per ser
ciutadans i ciutadanes preparats per saber expressar les pròpies opinions. L’adquisició
d’una llengua oral precisa de situacions amb un ús de la llengua. En conseqüència i
sempre que sigui possible, el professorat intentarà crear contextos d’ús de la llengua oral
en grups petits.
La producció lingüística dels alumnes ha d’estar relacionada amb el model lingüístic docent, i
per tant, és bàsic la interacció del docent com a element impulsor de la comunicació verbal i
la qualitat del seu model lingüístic (una bona pronuncia, l’ús d’una llengua col·loquial
correcta i una actitud positiva davant les situacions comunicatives). L’afavoriment de l’ús
correcte de la llengua parlada s’ha de tenir en compte no només a la classe de llengua sinó
en totes les activitats escolars i en totes les interaccions personals.
2.1.2.2 Llengua escrita
La competència escrita s’ha de potenciar en totes les seves dimensions receptives (lectura) i
productives (escriptura) de comunicació i creació i cal relacionar-la amb les interaccions
orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Caldrà, per part dels
docents, motivar els alumnes a llegir i escriure perquè descobreixin en la llengua escrita una
eina per entendre’s a si mateixos i a les altres persones, els fenòmens del món i la ciència i
també que és una font de descoberta i plaer personal.
Per altra part cal aplicar-la progressivament a textos de complexitat cada vegada més gran i
de tipologia i funcionalitat cada vegada més diversa en diferents suports (paper i digital) i
formats (verbals, gràfics i imatge).
L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de

l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest
objectiu l’aprenentatge de la llengua escrita seguirà l'enfocament metodològic que proposa el
currículum de cadascun dels ensenyaments: Cicle de formació instrumental, Llengua
catalana per a persones adultes i Educació Secundària Obligatòria.
2.1.2.3 Relació llengua oral i llengua escrita
Ja que un dels requisits de l’èxit acadèmic és que l’alumnat arribi a ser competent en les
quatre habilitats lingüístiques, la relació que s’establirà entre la llengua oral i la llengua
escrita serà recíproca. És a dir, el plantejament integrat de les quatre habilitats, compartit
per tot el professorat, comença per relacionar de forma recíproca la llengua oral i l'escrita
com a suport per analitzar, reflexionar i millorar l’altra habilitat.
13
2.1.2.4 La llengua en les diverses àrees
L’ aprenentatge de la llengua catalana ha de ser responsabilitat del conjunt del claustre i per
tant s’ha de vetllar per l’aprenentatge de l’expressió i la comprensió de la llengua catalana
des de totes les àrees del currículum. L’ús instrumental del català en les diverses àrees i
ensenyaments del centre ha d’afavorir que l’alumnat sigui cada vegada més competent
lingüísticament, no solament en l’àmbit acadèmic, sinó també en l’àmbit social i familiar.
2.1.2.5. Coordinació dels equips docents en matèria lingüística
La coordinació i el consens en matèria lingüística es porten a terme, principalment, en el

marc de les reunions de l’Àmbit de la Comunicació i en les dels equips docents de GES.
Pel que fa a les primeres, en aquestes s’hi estableixen els principis metodològics que han
d’orientar l’ensenyament de les dimensions que marca el currículum. Pel que fa a les
segones, el professorat acorda els usos lingüístics que s’han d’emprar i s’hi fa també el
traspàs d’informació sobre les característiques sociolingüístiques de l’alumnat i es debaten i
s’acorden les estratègies de com treballar la llengua catalana a nivell instrumental.
En altres ensenyaments, com ara els de formació instrumental, és l’equip docent que es
coordina en l’elaboració dels materials curriculars de lectoescriptura i en les estratègies que
cal seguir per fomentar l’ús la llengua catalana a nivell oral, tant en les activitats que es
realitzen a dins i a fora del centre. I, en el cas dels ensenyaments inicials de llengua
catalana, hi ha una coordinació externa del professorat que imparteix aquests nivells amb
l’equip directiu del Centre de Normalització Lingüística Montserrat.
En altres ensenyaments, no hi ha encara una sistematització establerta de les qüestions que

afecten els aspectes didàctics i organitzatius en matèria lingüística, però en les reunions dels
equips docents es poden tractar i concretar puntualment aquests aspectes.
El grau de penetració que pot tenir el català com a eina de comunicació entre l’alumnat que
no el té com a llengua pròpia es veu dificultat per la curta estada en el centre d’aquest
alumnat . Això es fa evident, sobretot, en els cursos de preparació per a les proves d’accés i
en els de GES.
2.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua

vehicular
La població nouvinguda ha canviat el panorama lingüístic del nostre país: d’una situació de
bilingüisme s’ha passat a una situació de plurilingüisme (només a Catalunya es parlen més
de 200 llengües). Aquest és un context nou i molt favorable perquè el català es converteixi
definitivament en un autèntic punt de trobada en la nostra societat.
L’acolliment lingüístic al nostre centre té com a objectiu la inserció social i l’ús del català
com a llengua vehicular i de comunicació dins i fora del centre. En aquest sentit no només
oferim cursos de català per a les persones nouvingudes alfabetitzades i cursos
d’alfabetització en llengua catalana, per a les persones que no estan alfabetitzades, sinó
14
també el fet de poder interactuar amb persones catalanoparlants, entitats i institucions que
els ajudin a formar part del teixit social, lingüístic i cultural de Manresa.
2.1.2.7. Atenció de la diversitat
La diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat és un fet constatat en el

nostre centre. En el pla lingüístic l’espectre encara és fa més ampli donats els percertatges
exposats en el punt 1 d’aquest document pel que fa a l’ús del català en l’àmbit familiar i
social.
L’atenció a la diversitat lingüística de l’alumnat és un dels reptes més importants al qual ha

de fer front el centre. S’han iniciat actuacions en aquest sentit per avançar i donar resposta a
les necessitats; també existeixen espais de reflexió entre el professorat per adequar els
mecanismes a la realitat canviant de l’alumnat, però convé consolidar-los i consensuar-los
encara molt més.
La prova de nivell juntament amb l’entrevista individualitzada que es fa a l’alumnat abans de

la matrícula, però també l’avaluació trimestral continuada al llarg del curs, són actualment les
eines clau que permeten conèixer quines són les necessitats reals de l’alumnat a nivell
lingüístic.
En relació amb l’alumnat que es matricula en els ensenyaments inicials de llengua

catalana, sovint es detecta que hi ha mancances de base a nivell de lectoescriptura. Donat
que aquests cursos van destinats a persones que estiguin ja alfabetitzades en la seva
llengua materna, si és el cas, es deriva aquestes persones cap a cursos de formació
instrumental.
Pel que fa a l’alumnat que es matricula en els cursos d’ensenyaments de graduat en

educació secundària i proves d’accés, que ha manifestat no ser prou competent
lingüísticamet en llengua catalana per afrontar-los amb garanties d’èxit, el professorat
l’orienta cap a cursos instrumentals de llengua catalana, ja sigui com a preparació prèvia o
com a reforç complementari dels estudis que estigui cursant.
Dins de l’aula, l’atenció a la diversitat també hi té cabuda amb reforços puntuals i adaptats a
cada alumnat, segons les necessitats que es puguin detectar. Normalment la fa el mateix
professor facilitant materials i activitats complementaris.
15
2.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
El centre té estratègies ben definides per potenciar l’ús del català i hi esmerça recursos.
Aquestes activitats posen en contacte persones nouvingudes amb persones autòctones,
entitats i associacions de Manresa per afavorir l’ús de la llengua catalana i la inserció social.
ACCIÓ PRIMER SEGON TERCER

TRIMES TRIMEST TRIMEST
TRE RE RE
L’hora del te
Caminades per la llengua
Sortides culturals
Parelles lingüístiques
Participació en el concurs de relats CNL
Participació en les activitats d’Omnium

Cultural
2.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua
Existeixen en el centre un conjunt d’actuacions previstes en relació amb les diferents fases
de l’avaluació de l’aprenentatge de l’ús de la llengua. D’una banda es disposa d’una
avaluació inicial i, de l’altra, d’una avaluació formativa continuada al llarg del curs.
Pel que fa a l’avaluació inicial, segons s’ha dit en el punt 2.1.2.7, aquesta es porta a terme
abans de la preinscripció i matrícula i serveix no només per detectar quin domini té l’alumnat
de les competències lingüístiques en llengua catalana (comprensió oral, comprensió escrita,
expressió oral i expressió escrita), sinó també per a orientar-lo en aquells estudis que són
més adequats segons les seves necessitats. Hi ha, encara, una segona avaluació inicial que
es realitza una vegada iniciat el curs escolar, en el marc de cada ensenyament que té la
llengua catalana com a matèria curricular.
Pel que fa a l’avaluació formativa continuada al llarg del curs, hi ha un consens en els equips
docents dels cursos de GES pel que fa als instruments d’avaluació de cada mòdul; això
inclou també, doncs, els mòduls de llengua i literatura catalanes que formen part de l’Àmbit
de la Comunicació. Actualment s’està treballant en l’elaboració dels criteris d’avaluació.
En els ensenyaments inicials de llengua catalana, existeixen uns criteris consensuats

d’avaluació entre el CFA Jacint Carrió i Vilaseca i el Centre de Normalització Lingüística
Montserrat, donat que hi ha una coordinació entre els dos centres en aquest sentit.
16
En la resta de cursos (formació instrumental, preparació per a proves d’accés), hi ha una

avaluació formativa al llarg del curs i, tant els instruments com els criteris d’avaluació, els
acorden puntualment els equips docents corresponents.
2.1.2.10. Materials didàctics
Els criteris per a la selecció de materials, incloent-hi els relacionats amb la dimensió literària
del currículum, els estableixen anualment els equips docents en funció de les necessitats
immediates, però també a partir de la valoració que n’ha fet el professorat del curs
immediatament anterior.
En el cas dels ensenyaments inicials de llengua catalana (B1, B2 i B3), es selecciona un

llibre de text de mutu acord amb el CNL Montserrat, donat que hi ha una coordinació entre
els diferents cursos i l’alumnat del nostre centre que supera els cursos té després una
continuïtat en aquest altre centre.
En el cas dels cursos de formació instrumental, GES i cursos de preparació de proves

d’accés a CFGS i a la universitat per a més grans de 25/45 anys, els materials són
d’elaboració pròpia, d’acord amb el currículum de cada un dels ensenyaments (tan pel que
fa a les àrees lingüístiques com a la resta d’`àrees i mòduls). S’apliquen alguns criteris
compartits pel que fa a les lectures complementàries dels diferents mòduls.
2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte lingüístic
2.1.3.1. Informació multimèdia.
L’aprenentatge d’una llengua requereix múltiples situacions d’ús funcional de la llengua.

Atès que la competència comunicativa lingüística i audiovisual és una competència
bàsica, totes les àrees curriculars vetllaran pel seu desenvolupament. Moltes activitats
comunicatives parteixen o incorporen la utilització de mitjans audiovisuals. Per tant, cal
vetllar perquè la utilització d’aquestes eines contribueixi al desenvolupament de la llengua
catalana en concret i al desenvolupament de la competència comunicativa en general. En
aquesta línia d’actuació el CFA Jacint Carrió ha adaptat plenament les eines digitals amb
què treballa i, a més a més, ha dotat les seves aules amb equipament multimèdia.
17
2.2. La llengua castellana
2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana
Atesa la composició sociolingüística de l’alumnat, el centre assegura una distribució

coherent i progressiva del currículum de llengua castellana en els cursos de graduat en
educació secundària, CAM i en els de preparació per a proves d’accés.
Cal tenir en compte que, en alguns casos, la llengua castellana representa per a determinats
sectors de l’alumnat la primera llengua, ja que la tenen com a pròpia a nivell familiar i de
relació social, mentre que per a d’altres té la consideració de segona llengua estrangera.
Ens referim, sobretot, a persones que procedeixen d’altres països i que no l’han tinguda fins
ara com a llengua cooficial. En aquest context d’heterogeneïtat, s’intenta buscar un punt
d’equilibri en el desplegament curricular i atendre la diversitat en la mesura de les nostres
possibilitats, insistint sobretot en l’aprenentatge d’una variant estàndard que sigui
acceptable.
2.2.1.2. Llengua oral
En general, la llengua oral es treballa en tots els cursos en què la llengua castellana
està inclosa com a matèria curricular. S’hi inclou un tractament específic dels diferents tipus
de textos orals: conversa, entrevista, teatre, argumentació, etc. En els cursos de graduat en
educació secundària es fomenten les presentacions i exposicions a classe, però també la
lectura en veu alta i els debats a fi de treballar l’expressió oral.
2.2.1.3. Llengua escrita
L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir, a l’acabament

dels diferents cursos de graduat en educació secundària i de proves d’accés, formar
persones amb una bona competència comunicativa lingüística, tant a nivell oral com escrit.
Sabem que l’ensenyament de la lectura i l’escriptura és un procés complex, i més encara
quan el castellà és una llengua amb caràcter de segona llengua estrangera per a
determinats alumnes nouvinguts. Per aconseguir-ho, s’aplicaran les estratègies necessàries
i es planificaran les activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats
comunicatives i acadèmiques de l’alumnat en els diversos nivells.
Pel que fa a la comprensió lectora, es prendran com a suport textos de tipologia diversa,
literaris i no literaris, insistint sobretot en aquells que presentin temàtiques d’actualitat i que
connectin amb alumnat. Pel que fa a l’expressió escrita, s’insistirà, sobretot, en la gramàtica
del text (adequació, coherència i cohesió), però també en els aspectes formals de correcció
ortogràfica i gramatical. D’altra banda, caldrà una bona coordinació amb la matèria de
llengua catalana per tal d’aprofitar-ne les transferències.
18
2.2.1.4. Activitats d’ús
Donada la presència de la llengua castellana en els mitjans de comunicació, però també en

el context immediat en què es mou l’alumnat (àmbits familiar, laboral i social), el centre no ha
previst activitats curriculars fora de l’aula per reforçar-ne l’aprenentatge. En tot cas, sí que
periòdicament hi ha contacte amb un altre centre de formació de persones adultes per a
l’intercanvi de textos escrits.
2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques
El centre no ha planificat la impartició d’altres matèries en llengua castellana per les raons
esmentades en el punt anterior i pel fet que en aquest Projecte Lingüístic de Centre s’ha
optat considerar el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
2.2.1.6. Alumnat nouvingut
El centre ha de posar els mecanismes necessaris per tal que l’alumnat que s’incorpora
tardanament al sistema educatiu i que no coneix cap de les dues llengües oficials, en acabar
els cursos de graduat en educació secundària i de proves d’accés, sobretot, les conegui
ambdues de la mateixa manera.
En una primera fase s’assegura un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat nouvingut a
través dels cursos de català (Bàsic-1, Bàsic-2 i Bàsic-3). Posteriorment, per aquells que
s’incorporin als cursos de graduat en educació secundària i de proves d’accés s’inicia un
ensenyament de la llengua castellana que tindrà present el que l’alumnat ja sap de llengua
catalana i la gran presència del castellà en la societat.
2.3. Altres llengües
2.3.1. Llengües estrangeres
El centre ofereix prioritàriament l’anglès com a primera llengua estrangera però el francès
també hi té presència com a segona llengua estrangera en determinats cursos. L’objectiu és
formar usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn
plurilingüe i pluricultural.
Dins l’oferta formativa, es contemplen tres cursos d’anglès que corresponen al nivell
debutant (Anglès-1), elemental (Anglès-2) i pre-intermedi (Anglès-3). L’alumnat que supera
els tres cursos aconsegueix el nivell A2 del Marc Europeu Comú de Referència.
19
D’altra banda, en els dos cursos presencials de graduat en educació secundària, l’anglès és
la primera llengua estrangera i s’ofereix en un total de cinc mòduls: dos a primer curs i tres a
segon curs. En el cas dels cursos a distància, hi ha l’opció de triar entre l’anglès o el francès
com a llengua estrangera. Pel que fa al curs d’accés a grau mitjà, l’anglès hi és present com
a matèria obligatòria al llarg de tot el curs. Actualment no es contempla la impartició de blocs
de continguts d’àrees no lingüístiques en una llengua estrangera en cap d’aquests cursos..
Finalment, l’alumnat que es prepara per a proves d’accés a cicles formatiu de grau superior i
a la universitat per a més grans de 25/45 anys, pot escollir entre l’anglès i el francès com a
primera o segona llengua estrangera.Ara bé, a nivell organitzatiu intern el francès s’ofereix
dins la franja de matèries optatives.
2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment dels objectius
2.3.1.1.1. Desplegament del currículum
El centre assegura una distribució coherent i progressiva del currículum d’anglès en els
diferents cursos, amb un tractament en espiral dels conceptes relacionats amb el sistema de
la llengua (morfologia, sintaxi, lèxic), i un treball progressiu i constant de les quatre habilitats
lingüístiques.
2.3.1.1.2. Metodologia
El professorat de l’Àmbit de la Comunicació vetlla perquè l’enfocament emprat en

l’aprenentatge i ús de les llengües estrangeres sigui el màxim de comunicatiu possible.
S’intenta programar activitats perquè l’alumnat adquireixi les quatre habilitats lingüístiques,
fent especial atenció a la competència oral, perquè aprengui a treballar en col·laboració però
també a esdevenir progressivament autònom.
2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua

estrangera
Des de l’Ambit de la Comunicació s’estableixen uns criteris de coherència i continuïtat

metodològica per a la tria dels materials didàctics:
- En el cas dels cursos de graduat en educació secundària, el material de suport per a

l’aprenentatge és el llibre de text i el quadern d’exercicis. Es faciliten, a més, recursos
addicionals variats, en suport paper o digital (blocs, pàgines web) que afavoreixen
l’atenció a la diversitat i ajuden a consolidar i/o ampliar els conceptes treballats a
l’aula.
20
- Pel que fa als cursos d’accés a cicles formatius de grau mitjà i als cursos de
preparació per a proves d’accés a cicles formatius de grau superior i a la universitat,
és el propi professorat qui edita els materials, en forma de dossiers, per tal
d’adaptar-los millor a les necessitats de l’alumnat. Atès que aquests cursos duren
només un any i al final hi ha una prova externa, s’ha optat per no seguir una línia
editorial determinada.
- En els ensenyaments transprofessionals d’anglès, el llibre de text i el quadern

d’exercicis constitueixen el material didàctic de base per a l’alumnat. En aquest hi ha
recollit un ampli ventall d’activitats, tant de reforç com d’ampliació. A més, aquest
material està vinculat amb una plataforma digital que permet accedir a infinitat
d’exercicis autocorrectius en línia.
A l’acabament del curs acadèmic, el professorat de l’Àmbit de la Comunicació revisa el

funcionament dels llibres de text i es consensua, segons les necessitats de l’alumnat, si es
continua amb la mateixa línia editorial o bé es fan canvis per al curs següent.
Com a recursos complementaris, cal afegir que, a la biblioteca del centre, es disposa també
d’una petita dotació de lectures graduades en anglès. A més, també es rep diàriament
premsa en paper que té una secció escrita en anglès (El Punt Avui), i hi ha una subscripció a
la revista Catalonia Today, que es publica mensualment.
2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua

estrangera
En l'aprenentatge de la llengua estrangera, s’assegura la presència dels recursos TIC, TAC i

audiovisuals com a mitjà d'accés a material divers i autèntic. Totes les aules on s’imparteix
anglès estan dotades de pissarra digital interactiva, connexió a internet, i equips de so.
D’altra banda, des de la pàgina web del centre es poden trobar una sèrie d’enllaços a
pàgines d’internet que contenen activitats interactives per a l’aprenentatge de l’anglès de
manera autònoma i autoformativa. En alguns cursos, es disposa de blocs propis per fer
difusió dels resultats de les tasques d’aprenentatge portades a terme.
2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula i fora de l’aula
El professorat de llengües estrangeres (anglès i francès) té com a objectiu que l'aula de

llengua estrangera sigui un espai d'immersió en la llengua d'aprenentatge entenent que
aquest espai és la millor garantia per oferir oportunitats d'ús real i de contacte amb la llengua
d'aprenentatge. Per tant, el professorat utilitza aquesta llengua com l'habitual en les
interaccions (formals i informals) amb els alumnes vetllant sempre per establir un clima
favorable en què l'alumnat se senti segur i estimulat per anar utilitzant-la progressivament.
21
Fora de l’aula, s’estableixen un o dos cops l’any (Nadal i Sant Jordi) contactes amb altres
centres de formació d’adults per a intercanvi de materials entre l’alumnat: postals de Nadal,
felicitacions, textos literaris en prosa i en vers, etc. A més, s’han iniciat contactes amb
l’Escola Oficial d’Idiomes de Manresa per portar a terme experiències conjuntes de
conversa.
Finalment, cal dir que el viatge de final de curs és un bon moment per posar en pràctica els
conceptes apresos en un altre context, utilitzant l’anglès com a llengua de comunicació en
les relacions socials: hotels, restaurants, oficina de turisme, museus, exposicions, etc.
2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració
El CFA Jacint Carrió i Vilaseca és un espai de convivència, amb capacitat per generar noves
complicitats i de sumar tot allò que tenen de positiu totes les cultures, on sigui possible, a
més, que l’alumnat d’origen estranger pugui construir, com a ciutadà i ciutadana d’aquest
país, una nova identitat compartida i no excloent que, en cap moment, impliqui la renúncia al
bagatge lingüístic i cultural de cadascú.
Una de les línies d’actuació és facilitar que l’alumnat del centre pugui conèixer les cultures i
les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut, com una manera més de valorar el bagatge
cultural i lingüístic que ens aporta a la nostra societat, fet que, de ben segur, a més, també
farà possible una millor acollida i una més gran cohesió social. En aquest sentit, com ja s’ha
expressat en el punt 2.1.2.8, hi ha previstes en la Programació General Anual una sèrie
d’activitats que van en la línia de treballar la dimensió plurilingüística i pluricultural de les
llengües: L’hora del Te, Caminades Lingüístiques, el programa Quedem, etc.
2.4. Organització i gestió
2.4.1. Organització dels usos lingüístics
2.4.1.1. Llengua del centre
El CFA Jacint Carrió i Vilaseca té la voluntat d’esdevenir un referent d’ús de la llengua

catalana. A més del context pròpiament d’aula, el català és la llengua de comunicació en tots
els altres contextos de la vida del centre: atenció telefònica, sessions informatives, tràmits
relacionats amb la preinscripció i matrícula, tríptics, retolació i avisos a les cartelleres, etc.
22
Amb aquest criteri lingüístic favorable al català, es vol crear un context d’immersió, sobretot,
a les persones nouvingudes, perquè afavoreixi l’aprenentatge i el coneixement d’aquesta
llengua.
2.4.1.2. Documents de centre
Els documents de centre (Projecte Educatiu de Centre, Projecte Lingüístic de Centre,

Normes d’Organització i Funcionament, i Programació General Anual), amb els continguts i
referents de la llengua catalana, han de ser un dels eixos motors de la vida del centre i, per
aquest motiu, s’han de revisar i actualitzar periòdicament, els ha de conèixer tot el
professorat i cal tenir-los en compte en totes les actuacions per evitar contradiccions entre
els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven. S’han de fer conèixer,
encara que sigui en una versió reduïda, al conjunt de la comunitat educativa.
2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge
L’objectiu del CFA Jacint Carrió és d’utilitzar un llenguatge no sexista ni androcèntric. Ja

s’està treballant amb l’alumnat perquè es puguin superar tota mena d'estereotips i perquè
aquest pugui tenir actituds crítiques davant dels continguts o situacions que puguin derivar
en segregació o desigualtat entre sexes.
En general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un
llenguatge no sexista ni androcèntric: impresos, formularis, fulletons, etc. També en les
activitats a l’aula s’hi fa incidència i es recomana que l’alumnat faci ús de les formes
genèriques (professions, titulacions, càrrecs), d’expressions despersonalitzades o bé de les
dobles formes (masculí i femení), si no hi ha cap altra alternativa.
Dins el Consell Escolar de Centre s’ha designat un dels seus membres com a referent de
coeducació perquè vetlli per a igualtat de gènere i les qüestions relacionades amb un ús no
sexista del llenguatge.
2.4.1.4. Comunicació externa
El centre educatiu empra el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats,
informes...) i en la relació amb altres centres, entitats i institucions catalanes, però també
amb les empreses que contracta. En general, es fa la documentació externa en català, llevat
que l’alumnat e sol·liciti en castellà si els documents han de tenir efecte fora de Catalunya
(certificacions, trasllats d’expedients, diplomes, etc).
2.4.1.5. Activitats extraescolars, culturals i complementàries
En l’organització i la realització d’activitats extraescolars, culturals i complementàries se

seguiran els mateixos criteris que s’han establert en el projecte lingüístic. Els responsables
23
d’aquestes activitats s’adreçaran sempre en català a l’alumnat, tant en les situacions formals
com en les més informals, vetllant per tal que la comunicació de l’alumnat sigui també en
català. Per aconseguir-ho, haurà de garantir-se la coordinació del centre educatiu amb les
persones responsables que duen a terme aquestes activitats. Ens referim, per exemple, a
visites guiades, exposicions, xerrades, conferències, tallers, etc.
D’altra banda, es podran també programar activitats extraescolars, culturals i

complementàries en què la llengua de comunicació sigui l’anglès, sobretot quan aquestes
afectin l’alumnat dels ensenyaments transprofessionals.
2.4.1.6. Llengua i entorn
El CFA Jacint Carrió i Vilaseca participa en el pla educatiu d’entorn de Manresa i es coordina
amb les següents entitats:
a) El Consell Municipal d’Interculturalitat i Migracions, que celebra reunions anualment,

en les quals es tracten temes referits a la interculturalitat i la cohesió social
b) el Centre de Normalització Lingüística Montserrat, pel que fa a la coherència
educativa en els cursos de català per a nouvinguts
c) Omnium Cultural, que organitza el programa Quedem, adreçat a fomentar la llengua i
cultura catalanes i la cohesió social entre persones nouvingudes i persones que
tenen el català com a llengua pròpia.
2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu
2.4.2.1. Actituds lingüístiques
La diversitat lingüística i cultural és ben present al CFA Jacint Carrió, sobretot en els cursos
de català i de formació instrumental, ja que un important col·lectiu d’alumnat prové del
Marroc, però també de l’Europa de l’Est i de Sudamèrica, a més d’altres parts de l’Estat
Espanyol. En aquests cursos, però també en d’altres, si es presenta l’oportunitat, es
treballen aspectes relacionats amb el plurilingüisme i la cultura de les persones nouvingudes
com a oportunitat per a afavorir la cohesió social.
En general, hi ha bon clima de convivència i de respecte pel que fa al plurilingüísme i la

diversitat cultural.
2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

El centre té establertes unes pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana per a tots
els membres de la comunitat educativa i garanteix que totes les activitats administratives i
les comunicacions entre el centre i l’entorn siguin en llengua catalana, sense perjudici que
s’arbitrin mesures de traducció en el període d’acollida d’alumnat nouvingut o que es faciliti
documentació bilingüe català/castellà o s’atengui oralment en castellà aquelles persones que
expressament ho demanin perquè encara no tenen un domini bàsic de la llengua catalana.
24
2.4.3. Alumnat nouvingut
Amb l’alumnat nouvingut s’utilitzarà sempre el català per fer-ne possible la integració. En els
cursos de català, l’ensenyament de la llengua es farà amb metodologia d’ensenyament de
llengua estrangera (L2 o llengua nova) i des d’un enfocament comunicatiu.
L’alumnat nouvingut que estigui interessat a matricular-se als cursos de graduat en educació
secundària, CAM o de preparació per a proves d’accés, caldrà que acrediti un nivell
suficient de coneixements de la llengua catalana per tal de seguir amb aprofitament les
classes. Si no, se’l derivarà prioritàriament cap als cursos de català i, posteriorment, podrà
integrar-se al grup-classe que li correspongui.
2.4.4. Organització de la programació curricular
2.4.4.1.Coordinació de cursos i nivells
A l’hora d’organitzar globalment la programació curricular de les àrees de llengües, per tal
que respongui a les necessitats de l’alumnat del centre, cal establir una coordinació entre el
professorat de l’Àmbit de la Comunicació. Dins de la Programació General Anual es
programen reunions periòdiques de coordinació entre el professorat que imparteix les
matèries de llengües a nivell d’ensenyaments bàsics (formació instrumental i català), GES,
curs d’accés a grau mitjà, cursos de preparació per a proves d’accés i cursos d’anglès.
A més, en els cursos de català, caldrà també una coordinació específica amb el Centre de
Normalització Lingüística Montserrat, tant pel que fa la planificació de l’oferta de cursos com
al currículum, la metodologia i els materials de suport.
2.4.4.2.Estructures lingüístiques comunes
El treball ben executat de les estructures lingüístiques comunes ajuda a assolir els objectius
de l'aprenentatge de la llengua catalana, castellana i llengües estrangeres. El professorat de
l’Àmbit de la Comunicació ha reflexionat en algunes ocasions sobre el tractament de les
estructures lingüístiques comunes, però cal seguir avançant per aconseguir un consens més
ampli en els principis metodològics bàsics. Això podrà ser molt útil en els cursos de
preparació per a les proves d’accés, donat que el temps de preparació és només d’un curs
acadèmic i un acord de mínims en el tractament de llengües catalana i castellana ajudaria a
rendibilitzar el temps lectiu de què es disposa.
25
2.4.5. Projecció del centre
2.4.5.1. Pàgina web del centre
El centre té una pàgina web que li permet la comunicació amb tota la comunitat educativa.
S’hi pot trobar la informació que necessiten els usuaris, com ara documentació, oferta
formativa, calendari de preinscripció i matrícula, proves lliures per a l’obtenció del GES,
programació de sortides, activitats extraescolars... El web és en llengua catalana, tot i que
pot haver-hi escrits en altres llengües si corresponen a activitats fetes en altres llengües
curriculars.
2.4.5.2. Activitats de projecció exterior
Sempre que es presenta l’oportunitat, el centre participa en les activitats complementàries

programades per altres entitats a nivell de ciutat, com poden ser el Centre de Normalització
Lingüística, Omnium Cultural, l’ajuntament de Manresa, etc.
Anualment el CFA Jacint Carrió pren part en la Fira de l’Estudiant amb la finalitat de
difondre, a nivell de la Catalunya Central, la seva oferta formativa entre els estudiants de
secundària i públic adult en general.
La Diada de Sant Jordi és també una bona oportunitat per a la projecció del centre a
l’exterior. S’hi participa amb un estand i en el repartiment de punts de llibre en què es dóna a
conèixer l’oferta formativa del centre.
Finalment, els mitjans de comunicació local són un recurs a l’abast per a la projecció del
centre i sempre que hi ha ocasió es publiquen en la premsa local informacions relacionades
amb les activitats complementàries portades a terme, amb el calendari de preinscripció i
matrícula, etc. Tant el diari Regió-7 com l’agenda L’Apuntador d e l’ajuntament de Manresa
juguen un paper importantíssim en la projecció externa del CFA Jacint Carrió.
3. Concreció operativa del projecte
La concreció operativa del projecte estarà reflectida a la programació anual del centre.
26
PILAR MORENO ALCAÑIZ, directora del CFA Jacint Carrió i Vilaseca
FAIG CONSTAR
Que aquest Projecte Lingüístic de Centre va ser revisat i aprovat pel claustre de professors a
la sessió del 18 de maig de 2018
Manresa, 25 de maig de 2018
Pilar Moreno Alcañiz
Directora
27

Projecte Linguistic

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte Linguistic

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Centre de Formació de Persones Adultes

Jacint Carrió i Vilaseca

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

CFA Jacint Carrió i Vilaseca

0. Introducció: presentació del document 3

2. Les llengües al CFA Jacint Carrió. 12

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge 12

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 12

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte lingüístic 17

2.2. La llengua castellana 18

2.3. Altres llengües 19

2.4. Organització i gestió 22

3. Concreció operativa del projecte 26

Annex 1: Enquesta d’usos lingüístics de l’alumnat

0. Introducció: presentació del document

Població2 Manresa Bages Catalunya

Població. Per nacionalitat. 2015

Amb aquestes dades obtingudes de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) veiem

En l’àmbit acadèmic, el català és la llengua més utilitzada per adreçar-se al professorat.

D’aquesta gràfica es desprèn que el català és la llengua més triada en la lectura de la

Pel que fa a la televisió, pràcticament el nombre de persones que veuen la televisió en

Pel que fa a la música, hi ha una predomini aclaparador de l’anglès.

2. Les llengües al CFA Jacint Carrió.

2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.1.1 El català, vehicle de comunicació

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, i, per tant, és

2.1.1.2. El català, eina de convivència.

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

2.1.2.1 Llengua oral

2.1.2.2 Llengua escrita

L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de

2.1.2.3 Relació llengua oral i llengua escrita

2.1.2.4 La llengua en les diverses àrees

2.1.2.5. Coordinació dels equips docents en matèria lingüística

La coordinació i el consens en matèria lingüística es porten a terme, principalment, en el

En altres ensenyaments, no hi ha encara una sistematització establerta de les qüestions que

2.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua

2.1.2.7. Atenció de la diversitat

La diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat és un fet constatat en el

L’atenció a la diversitat lingüística de l’alumnat és un dels reptes més importants al qual ha

La prova de nivell juntament amb l’entrevista individualitzada que es fa a l’alumnat abans de

En relació amb l’alumnat que es matricula en els ensenyaments inicials de llengua

Pel que fa a l’alumnat que es matricula en els cursos d’ensenyaments de graduat en

2.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

ACCIÓ PRIMER SEGON TERCER

Caminades per la llengua

Participació en el concurs de relats CNL

Participació en les activitats d’Omnium

2.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua

En els ensenyaments inicials de llengua catalana, existeixen uns criteris consensuats

En la resta de cursos (formació instrumental, preparació per a proves d’accés), hi ha una

2.1.2.10. Materials didàctics

En el cas dels ensenyaments inicials de llengua catalana (B1, B2 i B3), es selecciona un

En el cas dels cursos de formació instrumental, GES i cursos de preparació de proves

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte lingüístic

2.1.3.1. Informació multimèdia.

L’aprenentatge d’una llengua requereix múltiples situacions d’ús funcional de la llengua.

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

Atesa la composició sociolingüística de l’alumnat, el centre assegura una distribució

2.2.1.2. Llengua oral