LL.12.

EL FENÒMEN
URBÀ A ESPANYA I
CATALUNYA

1.- LA CIUTAT PREINDUSTRIAL

2.- LA CIUTAT INDUSTRIAL
3.- LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL
3.1. La ciutat postindustrial espanyola:
◦ Les àrees metropolitanes (Barcelona i Madrid) passen per una etapa d'estancament des
del 1975 fins la fi del segle XX.
◦ Actualment s'ha produït una densificació del teixit urbà.
◦ Vint àrees metropolitanes ( Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga...)que acumulen
una tercera part de la població espanyola en una superfície del 1,9 % del territori.
◦ Madrid i Barcelona estan entre les sis primeres regions metropolitanes d'Europa. Seu
d'institucions administratives i financeres.
◦ Conurbacions: Tarragona – Reus , Màlaga – Marbella , Alacant – Elx – Santa Pola...
3.2. Les ciutats sostenibles segons la Unió Europea:
◦ Plans Urban I i Urban II, per a revitalitzar les zones degradades de les ciutats, renovar
els espais públics i fomentar l'ús d'energies renovables a la ciutat.
◦ Carta de Leipzig (ciutats europees sostenibles):
▪ Fomentar la prosperitat econòmica per mitjà del control del subministrament de
sòl i de l'especulació, de la creació i la consolidació d'espais públics d'alta qualitat i
de la modernització de les xarxes d'infraestructures, especialment dels transports.
▪ Afavorir l'equilibri social fent atenció especial als barris menys afavorits amb
l'enfortiment del mercat laboral a nivell local i amb millors oportunitats educatives.
▪ Protegir el desenvolupament cultural de les ciutats europees i mantenir la
coherència antre les funcions urbanes: residencial, industrial, cultural i lúdica.
3.3. Ciutats en un món global
◦ Uns poques regions metropolitanes han assumit el rol de ciutats globals .
◦ Gràcies al desenvolupament de les xarxes de comunicacions (fluxos i nodes vials en la
xarxa planetària).
Cooperació:
▪ factors: capacitat d'innovació tecnològica, articulació de teixits d'empreses locals,
potenciació centres universitaris i d'investigació, creativitat cultural, preocupació
ambiental, dinamisme social.
▪ Xarxes i lobbies de ciutats i regions a escala europea i mundial.
Competència:
▪ Adaptació a la globalització: implantació de certes infraestructures essencials de
transports i connexió a la xarxa internacional de telecomunicacions. (T4 Madrid-
Barajas, el Prat , AVE...)
▪ Bona imatge internacional.
▪ Iniciatives dinamitzadores.
▪ Jocs Olímpics, Expo-Sevilla, Capital Cultural Europea de Madrid, Museu
Guggenheim...
4.- JERARQUIA I XARXES URBANES
4.1. La jerarquia urbana:

1
 Les ciutats del sistema urbà espanyol constitueixen una xarxa urbana jerarquitzada pròpia d'un
país industrialitzat i exerceixen una certa influència sobre la seva àrea circumdant a partir de les
funcions i els serveis que ofereixen.
◦ L'àrea d'influència de les ciutats:
▪ Són nusos de comunicacions, centres de producció i de distribució de béns i proveïdores
de serveis, per tal cosa configuren una xarxa de relacions i influències en l'àrea
circumdant.
▪ Hinterland o àrea d'influència (territori)
▪ Llocs centrals (nuclis)
▪ La globalització ha transformat les àrees d'influència i la intensitat d'aquesta
influència.
◦ El model de la jerarquia urbana a Espanya
▪ Metròpolis globals nacionals. (Madrid, Barcelona). Seu d'empreses destacades i
d'institucions públiques principals. Densa xarxa de comunicacions. Gran activitat
cultural i política. També tenen molts problemes derivats de la seva gran dimensió.
▪ Metròpolis regionals: València, Sevilla, Saragossa, Bilbao i Màlaga. Regions extenses
(500.000 h a 1000000 h) Amb bones comunicacions i dinamisme notable.
▪ Metròpolis subregionals o de segon ordre: àrees metropolitanes petites amb serveis
especialitzats (universitats o hospitals) amb una població inferior al mig milió i amb una
àrea d'influència reduïda. Múrcia, Valladolid o Vigo.
▪ Ciutats mitjanes: Paper administratiu de capitals provincials servei d'atracció de
serveis i població. Santander, Segòvia, Logronyo o Ciudad Real (50000-200000).
▪ Ciutats petites: De 10000 a 50000 habitants. Equipaments i infraestructures bàsiques
que influeixen en el seu entorn comarcal.
4.2. Les xarxes urbanes: un territori reticulat integrat:
◦ Tot el continent europeu és un espai urbà i un territori organitzat per les ciutats.
◦ + del 50% de la població europea viu en àrees metropolitanes o grans urbs.
◦ Arc Mediterrani (València – Milà). Franja privilegiada d'urbanització intensa.
4.3. Eixos del sistema urbà espanyol:
◦ Es basa en un nucli central i diversos eixos perifèrics que coincideixen a grans treta amb la
localització de les principals activitats econòmiques i amb les xarxes de transports:
▪ Àrea de Madrid: Aglomeració urbana més gran al mig de la Meseta. Es relaciona amb
les ciutats més importants d'Espanya i hi manté relacions molt estretes.
▪ Eix mediterrani: Frontera francesa – Cartagena (amb Barcelona i València). Autopistes
i Ferrocarril. Turisme i edificació a la franja litoral
▪ Eix Cantàbric: Frontera francesa – Oviedo-Gijón. Discontinu. Bilbao i Vitòria. Zones
altament urbanitzades i abans molt industrialitzades.
▪ Eix de la vall de l'Ebre: Uneix els eixos del mediterrani i del cantàbric a través de
Logronyo i Saragossa i del corredor de la vall del riu Ebre.
▪ Eix atlàntic gallec: Ferrol – Vigo (A Corunya i Pontevedra).
▪ Eix andalús: Dos parts: vall del Guadalquivir cap a Sevilla i Còrdova; litoral fins a
Màlaga i Granada.
▪ Arxipèlags balear i canari:integrats per la seva funció turística.

5.- TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LES CIUTATS

2
 5.1. Ciutat i polarització social:
◦ Hem de considerar la ciutat com un territori integrat, no homogeni.
◦ S'hi combinen zones de prosperitat i zones de marginalitat.
◦ La crisi de la societat del benestar dona lloc a una polarització social (els rics cada cop són
més rics i els pobres cada cop ho són més també) que origina una ciutat dual.
5.2. Els espais de la ciutat dual:
◦ La polarització dona lloc a una forta desigualtat interna visualitzada en forma de segregació
o guetització.
▪ Àrees de sobrecentralitat: seus de grans empreses financeres i industrials.
Institucions públiques. Sovint coincideix amb els centres històrics (caràcter simbòlic,
prestigi i infraestructures adequades).
▪ Comunitats tancades:zones residencials exclusives, separades amb murs i
tanques.Serveis propis. Madrid i Barcelona.
▪ Ennobliment o gentrificació: Gent amb bons recursos, activitats comercials,
artístiques... s'instal·len en barris degradats. Possible mobbing immobiliari. Malasaña
(Madrid), la Ribera (Barcelona), San Bernardo (Sevilla)...
▪ Perifèries degradades: situats als extraradis. Comencen a patir l'abandonament de
les administracions i inicien lla degradació. S'ha d'afegir el problema da l'atur, la
desestructuració social...
6.- L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓ
6.1. El medi ambient urbà i la UE.
◦ AEMA (Agència Europea de Medi Ambient) destaca l'expansió urbana descontrolada. La
taxa de l'augment del sòl urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic. Comporta un
augment del consum energètic així com un nombre major de transports (augmenta
l'empremta ecològica urbana.
◦ Estratègia temàtica per al medi ambient urbà.
6.2. L'impacte del model urbà dispers:
◦ Una acceleració en l'ocupació de l'espai.
◦ Exacerbació de la mobilitat individual (viatges pendulars quotidians)
◦ Molt costós des del punt de vista ecològic: consum energètic, emissió de contaminants...)
6.3. La contaminació atmosfèrica i el clima urbà:
◦ Emissions de diòxid de carboni d'automòbils i fàbriques.
◦ Illa de calor
6.4. Els residus urbans:
◦ Generalització del model de vida consumista i incrementalista.
◦ Legislació rigorosa (manca de consciència ciutadana).
◦ Les tres R: (Reduir, Reutilitzar, Reciclar).
◦ Imprescindible la implicació dels consumidors.
7.- EL PROCÉS D'URBANITZACIÓ A CATALUNYA
7.1. La primera xarxa urbana catalana:
◦ Poblament ibèric com a origen.(Kesse,Iltrida, Hiberia)
◦ Ciutats romanes: Tarraco, Barcino, Gerunda...

7.2. L'època medieval i moderna:

3
 ◦ Xarxa urbana amb capital comtal: Barcelona.
◦ Capitals de vegueries i ciutats episcopals: Lleida, La Seu d'Urgell...
◦ Les franques (Vilanova i la Geltrú, o Vilafranca del Penedès).
◦ Ciutats-mercat (Figueres, Mataró)
◦ XVIII expansió demogràfica.
7.3. L'expansió urbana del segle XIX:
◦ Creix la població dels nuclis urbans i alguns municipis esdevenen ciutats.
◦ Industrialització: progressen les ciutats tèxtils i les comercials.
◦ La divisió provincial fomenta la puixança de les capitals de província.
◦ Les ciutats d'àmbit rural queden estancades i les industrials i comercials tenen un
desenvolupament espectacular.
7.4. El creixement urbà al llarg del segle XX:
◦ 1930 la població urbana és més del 50%.
◦ Barcelona s'engrandeix a partir del 60' amb immigració.
◦ Urbanització precipitada i sense planificació.
◦ Regressió del centre de l'àrea metropolitana fins a la fi del segle XX.
7.5. La xarxa urbana: Barcelona i el seu paper dominant:
◦ Jerarquia urbana:
▪ Àrea metropolitana de Barcelona i les seves corones:
• primer nivell: Barcelona i àrea metropolitana. (primera corona)
• segon nivell: ciutats més allunyades (segona onada migratòria). (segona corona).
▪ Ciutats fora de l'àmbit de l'àrea metropolitana:
• capitals de província: Tarragona (Reus, Valls) Lleida (Tàrrega i Balaguer), Girona
(Sarrià de Ter i Salt)
• capitals de comarca: Igualada, Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès...
• ciutats petites articulades al voltant de la costa: Palafrugell, Palamós, Amposta o a
la zona pirinenca com Puigcerdà, Seu d'Urgell, Ripoll...
8.- L'ESPAI URBÀ A CATALUNYA
8.1. La urbanització difusa a Catalunya
◦ Nou model: augment de consum de sòl urbà, intensificació del trànsit, creixement del cost
de les despeses energètiques i infraestructures urbanes, gestió de residus...
8.2. La connexió de les ciutats catalanes amb els eixos urbans d'Espanya i Europa:
◦ Dinamisme general en les ciutats catalanes.
◦ AVE
◦ Xarxa de municipis