PDF

Llibre Alumne de
Religió Catòlica
Cicle Mitjà d’Educació Primària
4
Projecte i edició: grup edebé
Direcció general: Antoni Garrido González

Direcció d’edició de continguts educatius: Maria Banal Martínez
Direcció de l’àrea de Religió Catòlica: Mercè Asunción Pastor
Direcció de pedagogia: Santiago Centelles Cervera
Direcció de producció: Joan López Navarro
Equip edebé:
Edició: Pilar López Andrés, Núria Díez Nolla i Margarida Mogas Fabré
Correcció: Xavier Timoneda Perarnau
Disseny gràfic i cobertes: Lluís Vilardell Panicot
Col·laboradors:
Text: Yolanda López Iglesias, Sonia López Iglesias, Patricia Rodríguez Ferrer i Mercedes Álvarez-Ossoro García
Assessoria: Fernando José Meler Rodríguez i Manel Bellmunt Bellmunt
Correcció: Mònica Molera i Jordà
Il·lustració: Anna Villalba Hernández, Alins Ilustración SCP, Escletxa SL, Marta Biel Tres i Rosa Ana Crespo Pico
Fotografia: AGE Fotostock, k Álbum Archivo Fotográfico, Cordon Press, Getty Images, Photoaisa, Photononstop,
Thinkstock i arxiu edebé
Preimpressió: Serveis editorials Track 20
ADVERTIMENT: Totes les activitats que conté aquest llibre s’han de fer en un quadern a part. Els es-
pais inclosos en les activitats són únicament indicatius i la seva finalitat, didàctica.
Aquest llibre forma part del projecte editorial Edebé i ha estat elaborat segons les disposicions i
normes curriculars que desenvolupen la Llei Orgànica d’Educació (LOE) de 3 de maig de 2006.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra

només pot ser duta a terme amb l’autorització dels seus titulars, tret de les excepcions previstes en la
Llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o
escanejar cap fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93272 04 45).
Els editors han fet tot el possible per localitzar els titulars dels materials que apareixen a títol de citació en
l’obra. Si involuntàriament se n’ha omès cap, els editors repararan l’error quan sigui possible.
El llibre inclou una acurada selecció d’enllaços de pàgines web que el grup edebé considera que
poden ser d’interès. Tanmateix, aquestes pàgines no li pertanyen. Per tant, el grup edebé no pot
garantir la permanència ni la variació dels seus continguts i tampoc no es fa responsable dels possi-
bles danys que es puguin derivar de l’accés o de l’ús d’aquestes pàgines.
És propietat del grup edebé

© grup edebé, 2012
Passeig de Sant Joan Bosco, 62
08017 Barcelona
www.edebe.com
978-84-683-0527-1
Dipòsit Legal. B. 7064-2012
Imprès a Espanya
Printed in Spain
EGS - Rosari, 2 - Barcelona
093721 Cre_Reli_4EP_CAT.indd 1 29/02/12 12:14

Religió Catòlica
Primària 4
093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 1 13/03/12 16:21
Per a: alumnes@edebe.net
Cc: professors@edebe.net, paresimares@edebe.net
Cco:
Assumpte: Benving
gut! Benvingu
g da!
Benvolgut alumne/a,
Sóc el Far i t’acompanyaré en les classes de l’àrea de Religió Catòlica al llarg d’aquest
curs.
En cursos anteriors vas pujar a la barca de la comunitat dels amics de Jesús i vas seguir
la llum del far. Ara, seguiràs el rumb per descobrir el missatge de Jesús i valorar
com el viuen els cristians i les cristianes. Disposaràs de l’ajuda dels teus professors,
els teus companys, la teva família..., i a més et continuarà guiant la meva llum, que
assenyalarà el camí.
Ens esperen moltes aventures fins a arribar a bon port. Amb il·lusió i passant-t’ho bé,
aprendràs molt i creixeràs com a persona.
Et desitjo un bon curs i que siguis molt feliç!
Far
093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 2 13/03/12 16:21

Índex
1. La Bíblia, el llibre dels amics de Jesús pàgina 6
2. Confiem en Déu pàgina 14
3. Déu ens ensenya a ser lliures pàgina 24
4. Celebrem la vinguda de Jesús pàgina 36
5. Jesús anuncia el Regne de Déu pàgina 46
6. L’amor de Déu és per a tothom pàgina 56
7. L’oportunitat del perdó pàgina 66
8. Jesús dóna la vida per amor pàgina 74
9. Els cristians celebren els sagraments pàgina 84
10. Jesús convida a la seva festa pàgina 94
11. La gran família de l’Església pàgina 102
12. Arribem a bon port! pàgina 112
Els meus projectes pàgina 119

Mapa de Palestina en temps de Jesús pàgina 123
093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 3 13/03/12 16:21

Jesú ús diu:
«Jo sóc la llum del món; el qui em segueix
no caminarà a les fosques, sinó que tindrà
la llum de la vida».
JJn
n 8,12
,12
093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 4 13/03/12 16:21

Je
esús diu: Jesús diu:
«Vine i segueiix-me». «Estima el Senyor, el teu
M 9
Mt 9,9
,9
9 Déu, amb tot el cor, amb tota
l’à
ànima
a, amb totes les teves
forces. I estima els altres com a
tu mateix».
M 12,,30
Mc 3 -31
Jesús diu:
«Si algú vol ser ell primer, que
es faci el darrer de totts i el
servidor de tots».
Mc 9,3
35
El far 1
Allà lluny una llum

comença a brillar,
comença a brillar.
Anem tots en una barca,

naveguem bé per la mar,
amb la Lluna i les estrelles,
en la nit, que fosca està.
Allà lluny una llum

comença a brillar,
comença a brillar.
La llum del far assenyala

el camí bo de l’Amor.
Seguirem aquest nou rumb,
fins a arribar a Jesús.
093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 5 13/03/12 16:21

1
la Bíblia per conèixer-lo millor.
brirem que els amics de Jesús llegeixen
Desco
Amics
Els cristians són els de Jesús
i amigues
q
quan llllegeixen
g x lla Bíblia ess troben amb
093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 6 13/03/12 16:21

Xist!…, llegim! La tempesta i el llibre
S’acabava l’estiu. Un matí es van formar al cel uns terribles nuvolots i va haver-hi
una gran tempesta. Quan va deixar de ploure, el riu baixava molt crescut. Explica davant dels teus
A la tarda, la Lluïsa, l’Andreu i jo vam sortir a passejar per la vora del riu. Entre companys:
les canyes, vam trobar un llibre mullat que l’aigua havia arrossegat des d’algun • El dia de les vacan-
lloc llunyà. Tenia unes tapes dures amb unes lletres gravades, boniques i de
color daurat, en les quals es podia llegir: «Bíblia». L’Andreu va recollir el
ces d’estiu que re-
llibre i el va obrir per la primera pàgina. Hi havia un text escrit a mà: cordes amb més
«Pertany al faroner de Lirda». il·lusió.
—Pobre home! —va exclamar la Lluïsa—. Segur que troba a faltar la se- • Quines persones
va Bíblia. Aquest no és un llibre qualsevol. Hem de retornar-l’hi! has conegut en
—A més... hi ha una cosa que no entenc! —va exclamar l’Andreu—. El aquestes vacan-
llibre pertany a un faroner, i els fars són a la costa. Com deu haver arribat
aquest llibre fins aquí? Ha remuntat el riu com els salmons? Aquí hi ha un
ces.
misteri que hem de resoldre.
093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 7 13/03/12 16:21

Comparteixo la meva alegria amb els amics
Segur que durant les vacances d’estiu has viscut moments molt divertits. I ara que ja ha començat el
curs, deus sentir unes ganes enormes d’explicar als teus amics el millor de l’estiu.
MIRAR
• Tria un dia de les vacances del qual

tinguis un record especial.
• Dibuixa un element que et recordi
aquell dia.
• Intercanvia el teu dibuix amb el del
teu company o companya.
• Observa amb atenció el dibuix del
teu company i intenta endevinar a Un senglar! Vas anar al zoo?
què es refereix. Només podrà No.
respondre’t «sí» o «no». Vas veure un senglar
Sí. a la muntanya?
y
• Quan tots dos hàgiu endevinat de
què es tracta, expliqueu-vos breu- Quin ensurt!
ment aquell dia. Anaves sol?
PENSAR 9
Em va sorprendre
• Pensa en el que t’ha explicat el teu molt veure el senglar
company o companya i anota dues de prop, però em va
paraules que expressin per què tranquil·litzar
creus que aquell dia va ser especial. la companyia
del meu avi
RESA
• Després, llegeix les paraules que ha SORP NYIA
P A
COM
escrit el teu company sobre la teva
història i digues-li si hi estàs d’acord.
ACTUAR I SER
Pensa en cinc companys i en cinc moments agradables de les teves vacances. Com-
pleta la taula i busqueu moments per explicar-vos les vostres històries.
Company/a Què li explicaré? Per què?
.................................................... .................................................... ....................................................
093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 8 13/03/12 16:21

Els amics de Jesús el coneixen quan llegeixen la seva història
A tots ens agrada saber què han fet els nostres amics durant les vacances: on han anat, qui han
conegut...
Els cristians són els amics i les amigues de Jesús. Com a bons amics seus, desitgen conèixer-lo
millor i descobrir diferents episodis de la seva vida. Per aconseguir-ho, tenen diverses maneres de
trobar-se amb el seu amic Jesús. Fixa’t en aquestes escenes:
Els cristians es reuneixen for- Els cristians troben Jesús en les Els cristians llegeixen, sols
mant una comunitat anomena- festes religioses que celebren, o en comunitat, la Bíblia i
da Església, en la qual compar- com l’Eucaristia. reflexionen sobre el seu
teixen la seva fe. missatge.
Segueix el rumb per aprendre
1 Si has participat alguna vegada en una celebració cristiana, digues en quina i esmenta els detalls
que més et van agradar.
2 Inventa un final per a les frases següents:

M’agrada assistir a les
— M’agrada assistir a les celebracions cristianes perquè... celebracions cristianes
— Els membres de la comunitat cristiana comparteixen... perquè són molt alegres
i hi ha molts cants.
— Llegir la Bíblia ajuda els cristians a...
Carrega a la memòria
Els cristians troben Jesús perquè formen part de la seva comunitat, que és l’Església, parti-
cipen en les celebracions religioses i llegeixen la Bíblia.
093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 9 13/03/12 16:22

Un llibre format per molts llibres
La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians i les cristianes. Es tracta d’una col·lecció de llibres diferents,
en els quals apareixen històries, cartes, lleis, poesies…
En aquests exemples pots veure la varietat de textos de la Bíblia.
El Senyor és el meu pastor: no em manca

res. Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua, i allí em
retorna. Ni que passi per la vall tenebro-
sa, no tinc por de cap mal. Tu ets vora
meu.
Sl 23,1-4
A què s’assembla el Regne de Déu? A què el Honra el pare i la mare.

compararé? És com un gra de mostassa que No matis.
un home va sembrar en el seu hort. Va créixer No cometis adulteri.
i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer No robis.
niu a les seves branques. No acusis ningú falsament.
Lc 13, 18-19 Ex 20, 12-16
Les històries que conté la Bíblia estan narrades des de la fe en Déu.

La paraula Bíblia prové d’un terme grec que significa ‘llibres’. Està composta per 73 llibres diferents
i es divideix en dues parts:
• L’Antic Testament. Narra la vida i les creences del poble d’Israel fins a l’arribada de Jesús.
• El Nou Testament. Relata la vida, mort i resurrecció de Jesús, el seu missatge i la història dels pri-
mers cristians.
3 La Bíblia explica l’experiència de fe que viu el poble de Déu. Seguiu aquests passos per com-
prendre millor com es pot transmetre aquest tipus d’experiències.
a) Formeu grups de quatre o cinc alumnes.
b) Penseu en un fet viscut fa pocs dies per tot el grup.
c) Escriviu individualment en un full les respostes a les preguntes següents:
— Què va succeir?
— Com ho vau viure?
d) Llegiu les vostres respostes en veu alta.
e) Comproveu si totes les respostes són iguals.
f) Comenteu per què creieu que apareixen diferències a l’hora d’explicar l’experiència i, sobretot, en
explicar com la va viure cadascú.
10
093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 10 13/03/12 16:22

Rumb a les competències bàsiques
La Bíblia és una biblioteca de llibres. Cada llibre rep un nom, i cada nom té la seva abreviatura. Per
exemple, l’Evangeli de Marc s’abreuja Mc. Cada llibre es divideix en capítols numerats i, cada capítol,
en versets també numerats. Aprèn a localitzar citacions de la Bíblia.
6
MARC (Mc) Llavo
ors Jesús va manar
ar que la
ar a geen ntt
Evangeli de 8 1 Aquells dies, hi tornava a haver s’assegués a terra, prengué els se set
Marc una gran gentada i no tenien res pans, digué l’acció de gràcies,, e els
lss
perr me
m njar. Jesús va cridar els dei- partí i en donava als seus deixe eb
bleles
le
Capítol 8 xeble es i els digué: 2«Sento una gran perquè en servissin a la gentt; i ai a xí
compa assi
s ó per aquesta gent, per- ho van fer. 7Tenien a més unss quan a ts
què ja fa a tr
t es dies que no es mouen peixets, i Jesús, després de beneir-
d’aquí amb mb mi i no tenen res per los, digué que també els lss servissin.
Citació menjar. 3Sii els faig anar dejuns a 8
La gent en va men jar i que da a ren
Mc 8, 1-10 casa seva, defalliran pel camí; n’hi saciats. Després van recollir sett pa-
bíblica
ha que han vingut de lluny». 4Els neres dels bocins que havien so obra at.
9
deixebles li preguntaren: «D’on es Eren unes qua tre mil per so nes.
podria treure el pa per alimentar-los Jesús els va acomiadar, 10va pujar a
aquí, en un lloc despoblat?». 5Jesús la barca amb els seus deixe ebl
b es i se
elss preguntà: «Q
el Quants pans teniu?». n’anà a la regió de Dalmanu utta.
a
Versets Ellss li re
respon ngu
gueren: «Set».
1 a 10
Abreviatures dels Evangelis

Mt: Evangeli de Mateu Mc: Evangeli de Marc
Lc: Evangeli de Lluc Jn: Evangeli de Joan
4 Selecciona i copia la manera correcta de citar.

• Llibre del Gènesi, capítol 6, verset 1. 6, Gn 1 Gn 6,1 Gn 1,6
• Llibre de l’Èxode, capítol 24, verset 12. Ex 24,12 Ex 12,24 Èxode 24,12
• Evangeli de Mateu, capítol 10, verset 1. Mt, 10-1 M 10,1 Mt 10,1
• Evangeli de Joan, capítol 13, verset 14. Jn 14,13 Joan 13-14 Jn 13,14
5 Busca en el Nou Testament les citacions següents i resol els enigmes.

• Lc 2,4-7 – Lloc on va néixer Jesús: ............................ .
• Mt 3,13 – Personatge que va batejar Jesús: ............................ .
• Mc 1,16-20 – Apòstols cridats per Jesús: ........................., ........................., ......................... i ......................... .
6 Consulta l’índex de la Bíblia i completa la taula.

Nombres - Filipencs - Isaïes - Apocalipsi - Lluc - Marc - Rut - Salms - Joan - Saviessa
Antic Testament Nou Testament

Llibre Abreviatura Llibre Abreviatura
............................ ............................ ............................ ............................
11
093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 11 13/03/12 16:22

REViSTA
La Bíblia és un dels llibres més llegits de la història, tal com ho mostra el fet que
s’hagi traduït a més de 2.000 idiomes.
Les llengües de la Bíblia BÍÍBLIA

AN
NTI
TIC
C TE
T ST
STAM
AMEN
AME T
EN NOU
NOU TE
T ST
TAM
AMEN
ENT
ENT
Originalment, els diversos lli-

bres de la Bíblia van ser es-
Bu usc
sca
c
crits en aquestes llengües: una Bí
una
un B bl
b ia i ano nota
ta
a:
EV
EVAN
NGE
GELI
EL
LIIS
• Hebreu: la major part de • Nom mbbrre de ep

pàg
àgin
àgin
àg ines
es
l’Antic Testament. d aq
d’ aqueue
esstta ed dic
ició
iió
ó.
• Grec: tot el Nou Testa- • N Nomom de ell prime
rriime
m r ll llib
lib
ibre
r i de
re
l’úl
l’ últiim.
m.
ment i uns quants lli- • Quiuinana de lle es dues
dues
du e parrtst és
bres de l’Antic Testa- més ex
mé xte
tens
ensnsa
a..
a
ment.
Quan es va escriure la Bíblia?

La Bíblia no es va escriure d’una tira- Els Evangelis
da, ni va tenir un sol redactor. Va te-
nir diversos redactors al llarg dels Els llibres de la Bíblia que trac-
mil anys que va durar la seva redac- ten més sobre Jesús són els
ció, des de 900 anys abans de néixer quatre Evangelis. Van ser es-
Jesús fins uns 100 anys després crits durant diverses dèca-
d’aquesta data. des després de la seva
Buuscs a enn una
na
en
ncciicl
c op
opèd
èdia
èd
dia
ia e
enn mort i resurrecció.
lín
lí niia q
qu
uè si
sign
gniffic
gn cav
ava
ava
o ig
orig
or igin
gin
inallm
meent
n , en
e grerecc,,
la
a pa arra
au aE
ula
ula Ev
v
van
annge
geli
l.
s a g rats
s s
Llibre s religion ci-
’ a l t r e e v a (coin s
d ju el
l a B íblia tament d
e: es
J u d aism l’Antic T
• amb
deix ns). e n à rab fa
crit
cristia Alcorà, es 0 anys.
m: l’ uns 1.40
• Isla
12
093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 12 13/03/12 16:22
Has arribat a bon port?
1 Completa en el teu quadern:
Antic ......................... Experiència de fe del poble d’ ................... .

La Bíblia
.............. ......................... Vida i missatge

g de ......................... .
2 Escriu les següents citacions bíbliques:

• Evangeli de Joan, capítol 6, verset 29.
• Evangeli de Mateu, capítol 28, verset 19.
• Evangeli de Marc, capítol 8, verset 34.
• Evangeli de Lluc, capítol 6, verset 20.
3 Busca a la pàgina 10 el text de Lc 13,18-19 i llegeix atentament el que diu Jesús.

— Completa:
• Jesús compara el ................................. de Déu amb un gra de ................................. .
— Anota la principal diferència entre aquest gra i la planta un cop ha crescut.
— Completa:
• De la mateixa manera que la planta de la ................................., el ................................. de Déu al principi és
molt ................................., i després creix i es fa molt................................. .
4 Observa aquesta imatge i explica per què és im-

portant llegir a la Bíblia la vida de Jesús i reflexio-
nar sobre el seu missatge.
— Anota quan llegeixen la Bíblia els amics i les ami-
gues de Jesús:
• Individualment.
• En comunitat.
13
093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 13 13/03/12 16:22

a
2
r en Déu ens ajuda a ser feliços.
Descobrirem que confia
Els cristians tenen
Un fill: Isaac
Abraham té Confiança en Déu q li ppromet

que Un poble: Israel
s’expressa en la Una terra: Canaan
Pregària
g
14
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 14 13/03/12 16:26

Xist!…, llegim! Investigació a la biblioteca
Vam començar a investigar sobre la Bíblia que havíem trobat.
—Els capitans de vaixell confien molt en els fars per navegar segurs —ens va dir la bi- Explica als companys la
bliotecària—. La majoria dels fars són a la costa. Però no sempre és així. teva experiència:
—Ah, no? I per a què vol algú un far terra endins?—vaig preguntar. — Els teus pares et van
—Els vaixells que naveguen per grans rius també necessiten fars que indi- prometre una cosa
quin el camí, Helena —va dir la bibliotecària—. que et feia il·lusió,
La Lluïsa, l’Andreu i jo vam descobrir a internet que fa anys, pel riu hi na- vas confiar en ells i
vegaven grans barcasses amb mercaderies i passatgers. Uns quilòmetres riu
amunt, el curs del riu forma una illa rocosa: Lirda. A la nit, els barquers no
ho van complir.
podien veure les roques, hi xocaven i les barques naufragaven. Per això — Els teus pares van
van construir un far que, amb la seva llum, advertia d’on eren les perilloses confiar en tu i tu
roques. vas complir el que
Hi havia un far riu amunt! Per això la Bíblia havia arribat al poble. Ja ha- havíeu acordat.
víem resolt part del misteri.
15
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 15 13/03/12 16:26

Déu ens parla… Abraham,, model de confiança
La Bíblia ens parla de persones que, al llarg de la història, van confiar en Déu i en les seves
promeses, malgrat les dificultats amb què es van trobar.
Abraham és per a moltes persones un model de confiança en Déu.
Abraham va sortir una nit a contemplar els estels

davant de la seva tenda de pastor nòmada. Lla-
vors Déu li va parlar:
—Surt de la teva terra, de la casa del teu pare,
cap a la terra que t’indicaré. Jo et convertiré en
un gran poble tan nombrós com els estels, que
no es poden comptar.
Abraham, doncs, va prendre Sara, la seva dona,
i el bestiar que havia adquirit. Van sortir per diri-
gir-se a la terra de Canaan i van arribar-h hi.
1 Explica en què consisteix la promesa

que Déu li fa a Abraham.
2 Escriu quina qualitat mostra Abraham

en deixar-ho tot.
Ja a Canaan, Abraham estava a l’ombra d’una

alzina davant de la seva tenda quan va veure
tres homes.
Va sortir a trobar-los i els va convidar a descan-
sar a l’ombra i a refrescar-se. Sara va fer un pa i
Abraham va triar un vedell del ramat per guisar-
lo de seguida.
Mentre menjaven, els tres homes van dir:
—Sara, quan tornem a passar per aquí l’any vi-
nent, tindràs el teu fill als braços, tal com el Se-
nyor us havia promès.
16
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 16 13/03/12 16:26

Al cap d’uns mesos, tal com Déu havia promès,
Sara va donar a llum un fill, a qui van anome-
nar Isaac.
L’alegria de tothom va ser immensa. Malgrat
la seva edat, Sara es va posar a ballar com
mai ho havia fet.
D’aquesta manera es va iniciar el pacte
d’amistat entre Déu i el seu poble.
Els descendents d’Abraham i Isaac van ser
molt nombrosos, es van anomenar israelites i
van viure a Canaan. Van donar el nom
d’«Aliança» a aquest pacte d’amistat amb
Déu.
Gène
Gène
Gènesi
sii
3 Digues com expresses la teva alegria

quan en tens un motiu important.
— Quines altres formes d’expressar-
la se t’acuden?
4 Segur que has sentit alguna vegada l’expressió «posar-se en mans de...» per tal d’expressar
confiança. Per entendre-la millor, completa les frases:
• Una persona que ha de ser operada es posa en mans de...
• Els pares posen part de l’educació del seu fill en mans de...
• Quan Abraham va deixar la seva terra, es va posar en mans de...
• Els cristians, quan preguen, posen la seva vida en mans de...
5 Encercla les paraules que estan relacionades amb l’expressió «posar-se en mans de...».
confiar – sentir-se insegur – desconfiar – tenir fe – sentir-se acompanyat – sentir-se sol
Abraham és capaç de confiar sempre en Déu i en les seves promeses. Déu està content per
la fidelitat d’Abraham.
17
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 17 13/03/12 16:26

Abraham, home de fe i amic de Déu
Abraham va ser elegit per Déu per formar un gran poble: el
poble de Déu.
Abraham era pastor. Quan va rebre la invitació de Déu per
deixar la seva terra i confiar en Ell, ja era molt gran. A més,
ell i Sara, la seva esposa, no havien tingut fills.
Era, per tant, una situació difícil. No obstant això, Abraham
i Sara van ser fidels a Déu i Ell va respondre a aquesta fide-
litat i confiança complint les seves promeses:
• Van tenir un fill: Isaac.
• Van rebre una terra per viure-hi: Canaan.
• La seva descendència va ser molt nombrosa: el poble
d’Israel.
Abraham, model de pregària

Abraham va convertir totes les emocions de la seva vida en
pregària a Déu.
Al desert, durant aquelles nits silencioses, donava gràcies a
Déu per les seves promeses, li demanava forces per conti-
nuar caminant i, sobretot, estava disposat a escoltar Déu i
a complir el que volia d’ell.
• Pregària: el diàleg que s’estableix
Abraham ens ensenya que Déu sempre ens escolta. Podem
entre Déu i les persones.
explicar-li què ens agrada, què ens fa por, quines són les
nostres il·lusions, amb quines dificultats topem... A més,
Déu sempre té alguna cosa a dir-nos mitjançant la Bíblia o
la pregària.
6 Recorda un episodi de la teva vida en què

hagis confiat especialment en el teu pare,
en la teva mare o en un altre familiar proper.
— Narra’l breument.
— Explica quines actituds d’aquest familiar
van fer que hi confiessis.
proximitat – valentia – comprensió

generositat – afecte – sinceritat
18
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 18 13/03/12 16:26

Una vida d’emocions i de pregària
La història d’Abraham és molt emocionant. Per complir el seu pacte amb Déu, va realitzar diversos
viatges seguint la voluntat de Déu.
En aquest esquema pots veure algunes de les actituds que van omplir la vida d’Abraham i com les va
convertir en pregària.
Bondat Escolta Esperança
Déu es fixa en Abraham perquè és Abraham està atent per escoltar el Abraham i Sara esperen confiats
un home bo. que Déu espera d’ell. que es compleixin les promeses
Mitjançant la pregària, Abraham La seva escolta es converteix en de Déu.
aprèn de Déu, sempre bo, a millo- pregària a Déu. La pregària els ajuda a viure amb
rar com a persona. esperança.
Acció Gratitud
Abraham es posa en camíí i condueix els seus cap a Abraham dóna gràcies a Déu per la família que li ha
Canaan. donat.
Durant el camí li explica a Déu els seus dubtes i les Estima els seus familiars perquè sap que són un re-
seves esperances. gal de Déu.
19
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 19 13/03/12 16:26

Confio en els meus amics
MIRAR
Observa aquestes vinyetes i escriu una breu narració amb el seu contingut.
No hi ha manera que l’en- Has d’avançar aquest peu Que bé que m’hagis ensenyat a
certi! Li demanaré a l’Anna i agafar la pilota així, ho llançar! Gràcies! M’agrada poder
que m’ensenyi a llançar. veus? confiar en tu.
PENSAR
Tria un lloc de la classe tranquil i silenciós.

9
— Tanca els ulls i relaxa’t.
— Escolta el teu interior.
— Al cap de dos minuts, obre els ulls i observa un per un els teus companys i companyes.
Segur que alguns d’ells són veritables amics i pots confiar-hi.
ACTUAR I SER
P
Proposa un pacte d’amistat a l’amic o l’amiga en qui confies més. Elaboreu un document com
aquest entre tots dos i signeu-lo.
PACTE D’AMISTAT ENTRE ................................. I .................................

Tinc confiança en tu perquè recordo que una vegada jo .................................................................................................................
i tu em vas ajudar ............................................................ Et dono les gràcies per això.
El que més m’agrada de tu és:
• ................................................................................................. • .................................................................................................
Com a amic/ga meu/meva, espero de tu que:
• .................................................................................................
Et proposo que fem un pacte d’amistat per ajudar-nos i confiar l’un en l’altre. Si hi estàs d’acord, signa
amb mi. Gràcies i una abraçada.
................................................. .................................................
20
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 20 13/03/12 16:26

7 Aquests tres amics et donen pistes perquè puguis fer les activitats següents:
Em dic Abraham Bellver. El Em dic Ibrahim Khaldoun

Em dic Avraham Raziel. poble d’Israel, descendent i sóc musulmà. El profeta
Per a nosaltres, els jueus, d’Abraham, va esperar Mahoma ens va ensenyar
el patriarca Avraham és a l’arribada del Messies, que Ibrahim va ser el
l’origen del nostre poble i que per a nosaltres, els primer de creure en un
de la nostra fe. cristians, és Jesús. Déu únic.
8 Busca i anota el significat de les paraules següents:
patriarca – descendent – Messies – profeta
9 Busca en la unitat 1 (pàgina 12) com s’anomenen els llibres sagrats de les religions de cadascun
d’aquests amics.
• Avraham (jueu).
• Abraham (cristià).
• Ibrahim (musulmà).
10 Copia i completa amb les paraules del requadre:
Bíblia – Ibrahim – patriarca – cristianisme – Avraham – musulmans – judaisme
• Abraham (anomenat ................................. pels jueus i ................................. pels musulmans) és una persona
important per a tres religions: el ................................. el ................................. i l’islam.
• Les tres religions el consideren un ................................. i valoren la seva confiança en Déu.
• Els jueus i els cristians llegeixen la història d’Abraham en la ................................. Per la seva banda anda
da,
a, els
................................. la llegeixen en l’Alcorà.
21
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 21 13/03/12 16:26

REViSTA
Jueus, cristians i musulmans, d’acord: «Abraham
és un model de fe en Déu»
Abraham va ser el primer
que va creure en un Déu
únic que es preocupa de El DNI d’Abraham
les persones. Per això Nom: Abraham
els creients d’aquestes Significat: ‘pare de molts pobles’
tres religions: jueus, Coomp
mpleleta
ta en el tteu
eu En hebreu: Avraham
cristians i musul- qu q ad
der
ernn le
less da
dade
dess En àrab: Ibrahim
mans, el reconeixen q
qu
ue falten en el DNI
NI Nascut com a: Abram
d’Ab
d’ Abra
raha
ham.
ham m.
com a model de fe. Nascut a: Ur (Mesopotàmia)
fa 3.500 anys
Mort i enterrat a:
Hebron (Canaan)
D’Abram a Abraham Familiars: casat amb ............. i pare d’.............
Professió: ......................................
En la Bíblia, es fa servir al principi el Qualitats humanes: fidelitat, confiança, obediència,
fe, paciència, bondat, optimisme
nom «Abram», i a partir del moment
en què s’estableix el pacte o Aliança
amb Déu, se l’anomena «Abraham»,
que significa ‘pare de molts pobles’.
Bu
B usc ca
in
nfo
f rm
rma
rmac acció
ió sob
obre r
Aïd al-Kabir (festa del xai) Ab
Abra
altr
al
alt
braaha
ham
tre pers
pe
p
m Linc
erson
rsonat
rs on
Linc
Li
nat
ncol
ncol
atge
oln,
ln,
n, un
tge amb b
aque
aq
quueest
st ma attei
eixx noom:
m:
Aïd al-Kabir (festa del xai) •QQuui va a ser
er.
r.
Aquesta festa és una de les • Quuinns vvaalors
lo
orss defen
eff nsav
sa ava
va.
• Qu
Què v vaa aco ons
n eg
egu uiiirr.
r.
més importants de l’any
per als musulmans. Recor-
den que Ibrahim (Abra-
ham) va oferir a Déu un
xai al cim d’una muntanya.
Els musulmans maten un
xai, que es mengen en fa-
mília, i resen a la mesquita.
22
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 22 13/03/12 16:26
1 Completa l’esquema en el teu quadern.
Abraham Un fill: .....................

té
Un poble: .................
en q li promet
que p
................................
Déu
Una terra: ..............
2 Copia i resol els següents mots encreuats.

4 5
1 1- Fill d’Abraham.
2- Ciutat d’on procedia Abraham.
2 3- Ciutat on van morir i van ser enterrats Abraham i Sara.
4- Esposa d’Abraham.
5- País on es va establir Abraham, la Terra Promesa.
3
3 Completa les frases que resumeixen la unitat.

— Abraham va confiar totalment en ..............., i per això va deixar la seva terra per anar cap a ...............
— Déu va prometre a Abraham i a la seva esposa, ..............., que tindrien un fill i que la seva descen-
dència formaria el ............... de Déu.
— Déu va complir la seva promesa: Abraham i Sara van tenir un fill anomenat ...............
— Els cristians confien en Déu; per això dediquen un temps a la ...............
— Els cristians aprenen a ............... en la família i en els amics.
4 Completa en el teu quadern el quadre sobre algunes actituds d’Abraham.
Com la pots
Actitud d’Abraham Com la manifesta
manifestar tu
Bondat Acull a la seva tenda de pastor els viatgers. ................................................................
Escolta ..................................................................................... ................................................................
Esperança ..................................................................................... ................................................................
Acció ..................................................................................... ................................................................
Gratitud ..................................................................................... ................................................................
23
093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 23 13/03/12 16:26

3
ens ajuden a ser lliures i feliços.
eu Manaments
Descobrirem que els D
Déu ensenya
y a les Persones
p mitjà
per j de a ser
Moisès
Lliures i felices
allibera el estableix una
amb els
Poble d’Israel Aliança complir

p els Deu Manaments
24
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 24 13/03/12 16:31

Xist!…, llegim! Investigació al poble
El nostre objectiu era trobar el faroner. Vam preguntar pel poble per si algú Digues si estàs d’acord amb
en tenia notícies. La senyora Anna, una anciana que coneix tothom, no recor-
dava cap faroner, i el carter mai no havia portat cartes al far.
aquestes afirmacions i explica
Vam preguntar-ho a en Felip, el jove oncle de la Lluïsa, que és
per què:
biòleg. En Felip ens va dir que havia estat a l’illa de Lirda, però — Les normes de convivèn-
que no coneixia el faroner. A més, ens va explicar que el far s’havia cia a classe, a casa i a la
usat per enviar missatges lluminosos als pobles de la ribera del riu. localitat són necessàries.
—Tenien un codi secret —va dir en Felip—. Tres llums curtes sig- — Jo obeeixo els professors
nificaven perill; dues de curtes i una de llarga, que hi havia notí-
cies; una de llarga sola, que se celebraria una festa...
només per por del càstig.
—I si nosaltres ens inventem un codi secret lluminós? —va propo-
sar la Lluïsa—. Així podrem enviar-nos missatges amb les nostres
llanternes des de casa.
25
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 25 13/03/12 16:31

Déu ens parla… Moisès,, guia
g del poble
p d’Israel
Molts anys després d’Abraham, el poble d’Israel es va fer molt nombrós.
Les sequeres els van obligar a sortir de Canaan i dirigir-se a Egipte, on
van ser tractats com a esclaus.
El faraó d’Egipte no volia que augmentés el nombre

d’israelites. Per això, en néixer Moisès, la seva mare el va
amagar a la riba del riu Nil, en un cistellet de vímet, perquè
surés i sobrevisqués.
La filla del faraó, que es banyava al riu, va descobrir el cis-
tellet i va portar Moisès a palau, on es va criar com un
membre més de la família del faraó.
1 A qui va trobar la filla del faraó? Per què estava

en un cistellet de vímet?
Quan va créixer, Moisès es va adonar de les penalitats que

passaven els seus germans, els israelites, com a esclaus
en la construcció de les obres d’Egipte.
Un dia va tenir una baralla amb un capatàs egipci que
maltractava un esclau i, per això, va haver de fugir al
camp, on es va fer pastor.
Mentre pasturava el seu ramat, Moisès va veure una cosa

estranya: un esbarzer cremava sense consumir-se. S’hi va
apropar i va sentir la crida de Déu:
—Moisès, vés a visitar el faraó perquè permeti al meu po-
ble sortir d’Egipte i així tu podràs guiar-llo fins a una terra
on visqui en llibertat.
—Senyor, qui sóc jo per acomplir una missió així? El meu
poble no es fiarà de mi, i el faraó no ens deixarà marxar.
—No et preocupis. Jo vull que sigueu un poble lliure i no us
abandonaré mai.
2 Explica amb paraules teves com reacciona

Moisès davant l’encàrrec que rep de Déu.
26
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 26 13/03/12 16:31

Moisès va demanar ajuda al seu germà Aaron,
i junts van intentar convèncer el faraó que deixés
Encara que hi Si no deixes sortir d’Egipte els israelites. El faraó s’hi va negar
insisteixis, no deixaré sortir el poble de i va obligar els esclaus a treballar el doble.
marxar els esclaus. Déu, succeiran grans
desgràcies a Egipte.
Moisès demanava a Déu forces per continuar
insistint davant del faraó.
Tanmateix, el faraó no cedia i mantenia esclavit-
zats els israelites.
3 En grups de cinc, redacteu diàlegs

per representar l’escena que acabes
de llegir.
Els personatges són:
• Moisès • Aaron
• El faraó • Dos esclaus
Llavors van succeir grans desgràcies: inunda-

cions, sequeres, plagues de granotes, de llagos-
tes i de mosquits..., fins a un total de deu pla-
gues.
Al final, molt a desgrat seu, el faraó va dir a
Moisès que els esclaus podien anar-se’n d’Egipte.
Moisès va avisar els israelites perquè es prepa-
ressin per sortir aquella mateixa nit, havent so-
pat: aquest va ser el primer sopar de Pasqua.
È o
Èx od
de
4 Anota el motiu pel qual el faraó va

deixar sortir els israelites d’Egipte.
— Expressa la teva opinió sobre la
seva manera d’actuar.
Moisès respon a la crida de Déu, que l’envia a alliberar el seu poble.

Malgrat l’oposició del faraó, finalment el poble d’Israel aconsegueix sortir
d’Egipte i caminar cap a una terra on poder viure en llibertat.
27
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 27 13/03/12 16:31

Déu ens parla... El p
poble camina cap a la llibertat
Malgrat les dificultats amb què es troba, Moisès duu a terme el pla de
Déu d’alliberar el seu poble. També mostra al poble com s’ha de com-
portar per ser lliure i feliç.
El poble d’Israel va sortir d’Egipte per aconseguir la

llibertat que Déu li havia promès. Però de seguida
van començar les dificultats: el faraó es va penedir
d’haver-los deixat sortir i va ordenar al seu exèrcit
que els perseguís.
En el moment en què el poble de Déu estava més
atemorit, Moisès, per indicació de Déu, va aixecar
la seva vara i aleshores un fort vent va apartar les
aigües del mar Roig perquè els israelites pogues-
sin passar.
Després, les aigües van tornar a la seva llera i van
impedir als egipcis travessar-les i continuar la per-
secució.
Tot el poble, alegre per haver creuat el mar Roig,
va celebrar una gran festa a la riba.
Per això Tant de

hem sortit bo encara
No us No obstant això, encara els quedaven uns durs
d’Egipte? Per fóssim esclaus;
preocupeu. almenys
anys de travessia pel desert. El poble es queixava
morir-nos de Déu no ens menjaríem. a Moisès per la manca de menjar i de beguda.
gana? abandonarà.
Déu va escoltar el seu poble: cada matinada, el
campament apareixia cobert d’una capa blanca a
la qual van anomenar «mannà».
Els israelites ho van recollir, van veure que era co-
mestible i van agrair l’ajuda de Déu.
A
5 Déu no abandona els israelites en el seu
camí cap a la Terra Promesa.
Apunta dues ajudes que reben durant el
camí.
28
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 28 13/03/12 16:31

Quan van arribar al peu de la muntanya del
Sinaí, Moisès va pujar ell sol a la muntanya
per parlar amb Déu.
Al cap d’uns dies, el poble, en veure que
Moisès trigava a baixar, va desconfiar de Déu
i de Moisès.
Els israelites van voler adorar una imatge, tal
com feien els pobles veïns. Van fondre tots els
objectes de metall que tenien i van fabricar
una estàtua d’un vedell per adorar-la.
Al cim de la muntanya del Sinaí, Moisès va

establir un pacte amb Déu. Les normes
d’aquest pacte estaven escrites en unes tau-
les de pedra.
Moisès va baixar de la muntanya i es va en-
Nosaltres ens fadar moltíssim amb els que havien esculpit el
comprometem a vedell. Va aconseguir convèncer tothom per-
complir aquests què s’unissin al pacte amb Déu. Aquest pacte
manaments.
s’anomena Aliança.
Jo seré el vostre
Déu, i vosaltres sereu
Com a símbol de l’Aliança, van guardar les
el meu poble. Us taules en una arca que van transportar pel
protegiré sempre. desert fins a arribar a la Terra Promesa.
Èxode
6 Explica en què consisteix el pacte

entre Déu i el seu poble en temps
de Moisès.
— Tria, d’entre les paraules se-
güents, els avantatges que té
complir aquest pacte, i explica per
què.
pau – inseguretat – unió
seguretat – conflictes
En el camí cap a la Terra Promesa, Moisès i el poble d’Israel van saber

que Déu estava de part seva, els guiava i els ajudava. Déu va pactar
amb el seu poble una Aliança.
29
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 29 13/03/12 16:31

Un camí cap a la llibertat
Durant el llarg camí pel desert, els israelites van aprendre a conèixer Déu i a tractar-se millor entre ells.
Esclavitud Sopar de Pasqua

q Travessia Aliança amb Déu:
a Egipte
g i pas del mar Roigg del desert els Deu Manaments
E tem
En emps de Mo
Moisès
En
n l’a
’a
act
ctua
ctua
u alil tat
ta
at
• Déu
Déu va dir
Dé i aM Moioisè
oi sèss qu
sè q e no o vol
olia
ia que el • Déu vol que totes les persones siguin lliu-
seu
se u po
poblb e pa
bl patít s l’’es
tí e cllav
a it itud
tud
ud.. res.
• Déu u vva
a aj
a ud
udar
ar eels
lss isr
srae
aelilil tes
ae te
es a creu
crreuar
euarr el ma
eu marr
• Déu no abandona el qui li demana ajuda.
Roig
Ro ig
g i els va prropopor orci
cion
onar
on ar aliime ent
nts.
s
• Moioisè
sèss va
va tre
reuurre d’d Eg
Egipip
pte ttot ot e ell po
pobl
ble
e i el
e • Per aconseguir la llibertat i ser feliços, cal
va man ante
teni
te nir u
unnitt. estar units.
•DDéu
éu va do dona
narr a Mo
na M issèsès, a la a munta
unnta
tany
any
nyaa deel • Tots hem de respectar unes normes de
Sina
Sinaí,í une
na
naí, ness ta
taulules
ul es a amb
mb e els
lss Deu u Man na-- convivència.
me
m entts.
s.
7 Raona amb el teu company o companya per què a Déu no li agraden aquestes situacions. Pro-
poseu-hi solucions.
Quan el David pre- La Irene s’ha oblidat La Cristina ratlla els pu-
gunta als companys de fer els deures. pitres. Quan la Marta li
grans si pot jugar a Quan la professora li pregunta per què no
futbol amb ells, se’n pregunta per què no cuida el material esco-
riuen i no l’hi deixen els ha lliurat, ella diu lar, ella diu que és lliure
participar. una mentida. de fer el que vulgui.
30
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 30 13/03/12 16:32

Els Deu Manaments
Moisès va pujar a la muntanya del Sinaí per parlar amb Déu.
I quins són aquests manaments que ens

acosten a tu?
Moisès, amic meu, vull establir una Aliança

amb el teu poble: jo us protegiré i vosaltres
m’estimareu com a únic Déu. Compliu els
manaments que et donaré. Són els manaments
de l’amor; així la nostra Aliança serà per
sempre.
Els Deu Manaments que Déu va proposar a Moisès per- • Decàleg: els Deu Manaments que
què el seu poble visqués feliç i d’acord amb l’Aliança va rebre Moisès al Sinaí.
amb Déu són els següents:
1- Estima Déu sobre totes les coses. 6- No cometis actes impurs.

2- No usis el nom de Déu en va. 7- No robis.
3- Santifica les festes. 8- No diguis mentides.
4- Honra el pare i la mare. 9- No tinguis desitjos impurs.
5- No matis. 10- No envegis els béns dells altres.
8 Tria dos dels Deu Manaments i anota què pots fer per complir-los. Segueix l’exemple.
• 4- Honra el pare i la mare: tractar-los amb respecte, demanar-los consell, obeir-los, col·laborar en
les feines de casa, donar-los alguna sorpresa agradable...
9 Elabora en cinc línies un resum de la unitat seguint aquest guió:

— Infància de Moisès i fugida d’Egipte.
— Missió que Déu li encomana.
— Sortida d’Egipte del poble d’Israel.
— Dos moments en els quals Déu ajuda el seu poble en el camí.
— Què va passar a la muntanya del Sinaí.
Déu estima el seu poble, el salva i hi estableix una Aliança, un gran pacte d’amor basat en
els Deu Manaments.
31
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 31 13/03/12 16:32

Compleixo les normes per millorar la convivència
MIRAR
Fixa’t en el dibuix i fes una

llista de qui actua correcta-
ment.
— Fixa’t després en els que
incompleixen alguna nor-
ma i digues com haurien
d’actuar.
PENSAR
9
Completa la taula amb dos personatges del dibuix.
Actua correcta- Avantatges / Inconvenients per
Personatge A qui beneficia / perjudica?
ment o no? als altres de la seva actuació
1: ....................... ................................. .................................................... ....................................................
2: ....................... ................................. .................................................... ....................................................
ACTUAR I SER
Quan complim les normes de convivència, contribuïm a fer que les persones que ens envolten si-
guin felices.
— Tria accions que afavoreixen la bona

convivència. Explica per què ho fan.
• Afavoreix la convivència: Respectar
els passos de vianants i els semàfors.
Perquè evita els accidents.
— Transforma les accions en normes.
Fixa’t en l’exemple:
• Norma: Els vianants hem de creuar el
carrer pels passos de vianants o quan
els semàfors estan en verd.
32
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 32 13/03/12 16:32

10 Llegeix atentament aquest text. A continuació, observa el mapa i copia’l en el teu quadern.
El poble d’Israel estava esclavitzat a Egipte, el país regat pel riu Nil. Per
indicació de Déu, Moisès va treure el seu poble d’Egipte. La primera
dificultat va ser creuar el mar Roig mentre eren perseguits per l’exèrcit
del faraó. Déu va ajudar els israelites separant les aigües perquè creues-
sin.
Després, van travessar durant molts anys el desert del Sinaí. A la mun-
tanya del Sinaí, Moisès va rebre de Déu els Deu Manaments perquè el
poble convisqués lliure i feliç. Amb l’ajuda de Déu, van arribar finalment
a Canaan, la terra que Déu els havia promès.
Mar Mediterrani
— Escriu en el lloc corresponent les paraules destacades en el text.

— Repassa en color vermell el camí que va seguir el poble d’Israel.
11 Respon les preguntes:

• Com vivia el poble d’Israel a Egipte? Què li faltava?
• Com van creuar els israelites el mar Roig?
• Per què és important la muntanya del Sinaí en el camí cap a la Terra Promesa?
12 Escolta la cançó que cantaven els israelites per donar gràcies a Déu i aprèn amb els teu
us com-
panys a ballar-la.
El Senyor Déu ens salvà, Moisès ens guià El Senyor és el nostre Déu,
deixarem de ser esclaus. a través del desert, nosaltres som el seu poble,
10
El Senyor Déu ens salvà, amb Déu al Sinaí parlà férem una Aliança que
d’Egipte ens alliberà. i la Llei ens ensenyà. recordem en aquesta dansa.
— Copia en el teu quadern l’estrofa que parla de l’Aliança.
33
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 33 13/03/12 16:32

Els artistes ens parlen per mitjà de... L’escultura
Aquesta escultura es titula
Moisès. És una obra de l’artista
italià Miquel Àngel. La va
esculpir en marbre fa uns 500
anys i es conserva en una
església de la ciutat de Roma.
Aquests fragments de la Bíblia
t’ajudaran a entendre alguns
elements de l’escultura. Moisès no s’adonava
que li resplendia
p tota la
cara, pel fet d’haver
parlat amb el Senyor.
Ex 34, 29
Moisès va baixar
de la muntanya del Els pintors representa-
Sinaí portant a les ven la «resplendor de
mans les dues taula cara» de Moisès
letes de pedra
p amb amb uns raigs de llum.
l’Aliança
ç . En escultura, aquests
Ex 34, 29 raigs se substitueixen
per aquesta mena de
banyes, que simbolit-
zen la presència de
Déu.
13 Endevina quin moment de la vida de Moisès reflecteix aquesta escultura. Fixa’t en aquestes
pistes:
• Sota el braç dret té unes tauletes de pedra.
• Les banyes simbolitzen la llum a la cara per haver vist Déu.
• El seu rostre expressa enuig. Quan es va enfadar Moisès amb el seu poble i per què?
14 Dibuixa aquesta escultura en un full a part i decora el rostre de Moisès per simbolitzar que brilla.
34
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 34 13/03/12 16:32

1 Completa en el teu quadern l’esquema de la unitat.
p mitjà
per j de ....................... va alliberar el
Déu Poble d’ ..................
va establir una ...................... amb el
2 Copia i completa amb les paraules del requadre.
esclau – lliure – salvat – pasqual – Moisès
• Moisès va ser .................... de les aigües del riu Nil.

• El poble de Déu vivia com a .................... a Egipte.
• Déu va encomanar a .................... la missió d’alliberar el seu poble.
• Moisès va demanar al faraó que deixés .................... el seu poble.
• El sopar que els israelites van preparar abans de sortir d’Egipte va ser el primer sopar ....................
3 Resol els mots encreuats en el teu quadern. 3

1- Nombre de manaments que Déu va lliurar a Moisès. 4 5
2- Què cal fer amb les festes, segons el tercer manament? 1
3- Prohibició del vuitè manament. 2
4- Muntanya al cim de la qual Déu va lliurar el Decàleg a Moisès.
5- Prohibició del cinquè manament.
4 Escriu després de cada frase el número del manament que li correspon.

• Sigues sincer amb tu mateix i amb els altres.
• Defensa sempre la vida de totes les persones.
• Respecta el que no sigui teu.
• Confia que Déu t’estima i et cuidarà sempre.
• Dedica un dia a la setmana a trobar-te especialment amb Déu.
• Estima la teva parella amb tot el cor i sense enganyar-la.
• Sigues feliç amb el que tens.
5 Anota dues normes per millorar la convivència a classe i explica per què. Fixa’t en l’exemple.
• Parlar en ordre i respectant el torn: millora la convivència perquè tothom se sent respectat; a
més, ens ajuda a escoltar els altres.
35
093721 03-RELIG CAT 4EP.indd 35 13/03/12 16:32

4
ri a i q u è ce lebrem pe r Nadal.
im esperan ça co m M a
Descobrirem que ten
DÉU tria
i Maria
envia els
per ser la
l
Cristians i cristianes Profetes
durant per anunciar
i ell Messies dell Mare
és
L’Advent
JESÚS, ho celebrem
l Nadal
esperem el Naixement de per
el Fill de Déu
36
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 36 13/03/12 16:39

Xist!…, llegim! Llums en la nit
Una tarda de finals de la tardor vam sortim amb les nostres bicis pels afores del poble.
—Mireu! Heu vist allò? —va cridar l’Andreu—. Una llum verda i fantasmagòrica! Digues als teus com-
—Una altra vegada amb les teves històries de por? —va dir la Lluïsa—. Deu haver panys què esperes.
estat un llampec. • Per què et fa tanta
—Has vist mai un llampec verd? És un vaixell fantasma que ens ataca —va
insistir l’Andreu.
il·lusió?
—No tinguis por, Helena —em va dir la Lluïsa—. Els fantasmes no existeixen. • Què pots fer per
—I si algú està fent senyals lluminosos? —vaig suggerir—. Vénen de riu aconseguir-ho?
amunt. Per allà hi ha el far de Lirda.
—Podria ser... —va exclamar l’Andreu.
• Del que esperen els
Tots tres ens vam quedar mirant fixament el cel, intentant llegir el missatge. teus companys,
Llum curta, llum llarga, llum curta, una estona a les fosques i torna a co- què t’alegraria re-
mençar, llum curta, llum llarga... Què devia voler dir aquell missatge? bre a tu?
—Vinga, nois! —va dir la Lluïsa—. Avisem la gent del poble. Potser hi ha
algú que sap què significa el missatge.
37
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 37 13/03/12 16:39

Déu ens parla… El poble
p espera
p Jesús
El poble de Déu sabia que Déu l’estimava i tenia posada l’esperança en el Messies.
Maria de Natzaret, que esperava la vinguda del Messies, va acceptar la proposta que Déu
li va fer.
Els profetes eren els encarregats de transmetre al

poble d’IIsrael, de part de Déu, l’esperança en un
futur millor. El profeta Isaïes va anunciar que Déu
enviaria el Messies. Ho expressava així:
—El poble que caminava a les fosques veurà una
gran llum. Naixerà un nen per regnar com a Prín-
cep de la Pau.
Isaï
Isaïes
aï ess
Molts anys més tard, el profeta Joan Baptista es va

Prepareu el camí retirar al desert i va anunciar a tothom que el Mes-
del Senyor.
sies esperat ja estava a punt d’arribar.
La gent li preguntava com podien rebre el Mes-
sies. Joan els deia:
—El qui tingui dues túniques, que en comparteixi
una amb el qui no en té; el qui tingui menjar, que
faci el mateix, i que les autoritats no exigeixin més
del que és just.
Els qui volien demanar perdó i canviar de vida
eren batejats per Joan al riu Jordà.
1 Com diu Joan Baptista que cal preparar

el camí del Senyor, el Messies?
2 Localitza el riu Jordà en el mapa de la

pàgina 124 i ensenya’l al teu company.
3 Explica com et prepares quan et convi-

den a una festa. Què tens en compte i
amb quina antelació ho prepares?
38
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 38 13/03/12 16:39

Confio plenament en Déu. Maria, una noia que vivia a Natzaret, estava promesa
Vull servir-lo i desitjo que
amb Josep, que era fuster. Un dia, mentre resava, va
es faci el que Ell vol.
veure l’àngel Gabriel, missatger de la Paraula de Déu.
—No tinguis por, Maria. Alegra’t, perquè Déu s’ha fixat
en tu. Et quedaràs embarassada i tindràs un fill a qui
anomenaràs Jesús i que regnarà per sempre.
—Com succeirà una cosa tan gran? —va preguntar
Maria.
—El poder de Déu et cobrirà amb la seva ombra i per
això el teu fill serà sant i Fill de Déu.
Maria es va alegrar de l’anunci de l’àngel. Va confiar
en Déu i va esperar el naixement de Jesús.
Al cap d’uns dies, Maria se’n va anar a un poble de

Judea per ajudar la seva cosina Elisabet, que també
estava embarassada.
Elisabet la va reconèixer com la Mare de Déu i es va
alegrar de veure-la. Li va dir:
—Maria, Déu t’ha beneït entre totes les dones, perquè
has cregut en allò que t’ha promès.
Maria es va alegrar de la salutació d’Elisabet i es va
quedar tres mesos a ajudar-la.
E an
Eva ge
gelilil d
dee LLllu
ucc
4 Explica en quines persones confies tu i

per què.
5 Anota què ens ensenya l’actitud de Maria:

a) Quan l’àngel Gabriel li anuncia que serà
la mare del Messies.
b) Quan es troba amb la seva cosina Elisa-
bet.
Els profetes van animar el poble de Déu a tenir esperança en l’arribada del Messies, el
Salvador.
Déu va escollir Maria perquè fos la mare de Jesús, el Salvador, el Fill de Déu, i ella va dir
síí al pla de Déu. Maria va esperar amb il·lusió el naixement de Jesús.
39
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 39 13/03/12 16:39

L’Advent és temps d’esperança
Els cristians i les cristianes esperen amb il·lusió
que arribi Nadal per celebrar el naixement de
Jesús, el Messies.
Durant les quatre setmanes anteriors es preparen
per a la festa: és el temps d’Advent.
És un temps per millorar la manera d’actuar i per
viure amb esperança.
Sabies que… durant l’Advent a

les esglésies s’encenen d’una
en una les quatre espelmes de
la corona d’Advent?
Diem sí, com Maria, quan visitem els nostres familiars, quan ajudem el qui ho necessita i quan ens
alegrem amb les alegries dels nostres amics.
VISITAR AJUDAR ALEGRAR-SE
Amb aquest fred, fa dies que A la Cristina li costa

GOL!!!
l’àvia no surt de casa. entendre les Matemàtiques.
Que contenta que estic Cristina, vols que aquesta Que bé que has xutat!
que vinguis a veure’m! tarda repassem juntes les Felicitats!
Matemàtiques?
40
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 40 13/03/12 16:39

6 Observa aquest quadre del pintor italià Fra Angelico i llegeix les paraules de Maria, la mare de
Jesús.
La mev evaa àn ànim

imaa ma
im magn
agn
gnififific
icaa el
ic el
Seny
Se nyor
ny or,,
or
el mmeu
e esp
eu s erritt celleb
ebra rraa
Déu
Dé u qu
q e em sal a vaa,
p rq
pe r uè ha mi mira
ratt
ra
laa p
pet
e itites
et esaa de la se
es sevava ser e vent
veent
nta.
a
D s d’
De d’ararra to
tote
t s lees geeneera raci
cciion
o s
em m diriran
an
nb ben
enau
en aura
au rada
ra da,,
da
perq
pe r uè
rq u el To Totp
tpod
tp oder
od erós
er ós
ob bra en mi m mer
erav
eravavel
elle
el lees.
Lc 1
1,, 46
6-4
-49
9
La Visitació, de Fra Angelico.

— Digues quin moment representa el quadre i identifica-hi les dues protagonistes principals. Recorda
que el mantell de Maria és blau, com el cel, per tal de simbolitzar que és la Mare de Déu.
— Per què es troben les dues dones?
— Fes una llista dels motius pels quals Maria està alegre i dóna gràcies a Déu.
7 Durant l’Advent revisem les nostres actituds per tal de millorar-les.

— Quina relació hauries de millorar: amb els teus pares, germans, amics o professors?
— Què pots fer per millorar aquesta relació en les properes setmanes?
8 Llegeix aquesta carta imaginària de Déu

Pare i completa: Estimats fills i filles,
• Déu va enviar els profetes per comunicar Jo, Déu Pare, tinc una cosa important per dir-vvos.
........................... Des de sempre, he volgut ser al costat de les
• La missió dels profetes era ........................... persones. Per això vaig enviar els profetes, perquè
• Va triar Maria de ........................... us comuniquessin que vull que sigueu feliços.
• Déu desitja ............................................... Tenien com a missió preparar el camí per a
l’arribada del Messies, el meu Fill Jesús. Vaig triar
una noia excepcional, Maria de Natzaret, perquè
foos la sevva mare.
9 Escriu ara tu una carta a Déu Pare explicant- Desitjjo quue segguiu elss passos de Jesús i així
li com et prepares per a la festa de Nadal. estimeuu totes les persson ness i tiingueeu una viida plena
d’eesperança.
Un forta i afectuoosa abbraçada.
Déu Pare
41
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 41 13/03/12 16:39

Déu ens parla... Neix Jesús, el Messies
Maria i Josep van compartir la seva gran alegria pel naixement de Jesús amb els
pastors de Betlem i amb els Mags que havien seguit l’estel. L’esperança en la vin-
guda del Messies es compleix amb el naixement de Jesús.
Maria estava al final del seu embaràs quan l’emperador va or-

denar que tots els habitants s’empadronessin a la seva ciutat.
Josep, com que era de la família de David, va haver d’anar
amb la seva esposa Maria des de Natzaret fins a Betlem per
empadronar-se.
Mentre eren allí, li va arribar a Maria l’hora del part i va do-
nar a llum el seu fill Jesús.
10 Troba en el mapa de la pàgina 123 les localitats

de Natzaret i Betlem i repassa amb el dit el tra-
jecte que van fer Maria i Josep.
11 Digues què aprenem en veure que Jesús va

néixer en un estable i no pas en un palau.
Hi havia uns pastors que passaven la nit al ras, vetllant per

Us anuncio una bona notícia que torns el seu ramat. De sobte, un àngel del Senyor se’ls va
serà una gran alegria per a tot el presentar i els va parlar.
poble: avui, a Betlem, us ha nascut
Evangeli de Lluc
un Salvador, el Messies, el Senyor.
12 Fixa’t en la lletra d’aquesta nadala i completa:

Àngels en les altures,
amb llurs veus de cristall,
van cantant Glòria a l’infant,
i als homes canten la pau. 11
Glòria in excelsis Deo.
Glòria in excelsis Deo.
Avui es compleix la promesa:
el nostre Déu ens salvarà.
Amb els àngels cantem
per sempre la seva bondat.
— En l’anunci als pastors, els àngels canten

.................. al Nen Déu i desitgen la .................. per a
la humanitat.
42
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 42 13/03/12 16:40

13 Descriu en el teu quadern amb quatre o cinc frases les escenes d’aquest pessebre.
C
A
B
14 A continuació, llegeix els següents textos de l’Evangeli.
Els pastors hi anaren de pressa i trobaren Maria Vingueren uns mags d’Orient i, en arribar a Jerusa-
i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En lem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba
veure-ho, van contar el que els havien anunciat de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a
d’aquell infant. adorar-lo.»
Lc 2,16-17 Mt 2,1-2
Maria va faixar el seu fill amb bolquers i el posà L’estrella que havien vist sortir començà a avançar
en una menjadora, perquè no havien trobat cap davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era
lloc on hostatjar-se. l’infant.
Lc 2,7 Mt 2,9
15 Relaciona els textos amb les escenes del pessebre.

• Lc 2,16-17 • Mt 2,1-2 • Lc 2,7 • Mt 2,9
16 Elaboreu un mural amb fotografies de pessebres o una presentació multimèdia (tipus Power-
Point) sobre el mateix tema.
— Busqueu llocs de la vostra localitat amb pessebres oberts al públic.
— Visiteu pessebres i fotografieu-los.
— Amb el material gràfic, elaboreu el mural o la presentació.
— Utilitzeu els textos bíblics per acompanyar les fotografies.
— Podeu afegir-hi so si graveu els textos bíblics o la nadala.
17 Dibuixa en el teu quadern el carrer on vius o el menjador

de casa teva. Inclou-hi elements que indiquin que és Nadal.
Per Nadal celebrem el naixement de Jesús, el Messies. L’amor de Déu ess fa present
amb el seu Fill Jesús.
43
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 43 13/03/12 16:40

REViSTA
Nadal, una festa amb boniques tradicions populars
Reunions amb la família, àpats especials, cases i ca
arrers guarnits, representacions tea-
trals, concerts de nadales, regals...
Nadal és una de les festes més imporrtants i alegres de l’any cristià.
L’arbre de Nadal
Es tracta d’una tradició que ve dels països del centre
d’Europa però que ja forma part de la nostra cultura. Els
elements que decoren l’arbre tenen un significat especial.
Objectes penjats de l’arbre Què simbolitzen?

Estrella La fe que guia els cristians, com
(a la punta de l’arbre) l’estel de Betlem.
Boles de colors Regals de Déu: salut, esperança...

Busc
Bu sca
sc a in
info
form
for ació
rm ó sob obrere
un
na d’
d’aq
que
uest
s es
e traradi
ra dici
di c on
ci onss
Llaços Unió de les famílies.
de Nad
de dal
a:
• Fira de Santta Ll L úc
úcia ia..
• Cant de la Sib ibil
il·l·laa.
Llums La llum de Jesús, el Messies.
• Els Pastoret ets.
et s
s.
• Pessebres vi vive
v nts..
ve
• Mostra de pe pess
ssebebre rre
es.
• Fira de ReReis i .
•Ell tió.
La Cavalcada de Reis
Escrriu
Escr
Es i unan
ca art
rta
a al
alss Re
Reisiss
És tradicional anar a rebre els tres Reis
en lla
a qualal dem
eman an nis
is Mags la nit del 5 de gener. Grans cavalcades
rega
rega
als mat a er
ate iaals i no lluminoses recorren els nostres carrers per-
ma
ate
eririal
alss pe
perr a ne ens
ns i què els nens i nenes els donin les seves car-
ne
ene
nes de fam mílí iees
en sittua
en uaciciió tes amb il·lusió.
de pob
de obre
reesaa. Aquesta tradició recorda els Mags que van
anar a adorar Jesús i li van portar regals.
44
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 44 13/03/12 16:40
Déu promet el Messies l

l’anuncien els
ls ..................
és
................,
l seva
la s mare éss ..................
el Fill de Déu
2 Completa aquests noms propis relacionats amb l’Advent i amb Nadal.
J..A.. B..P..I..T.. / N..T..A..E.. / M..R..A / B..T..E.. / G..B..I..L
3 Copia i completa aquesta fitxa amb la informació sobre el temps d’Advent.

Advent
Temps de preparació per a .............................................. Durada: ....................................................................
Símb
bol a les esgllésiies: ......................................................... Significat: ................................................................
Acctitud
d deels cristiians en aquesst teempss: .........................................................................................................................
4 Relaciona en el teu quadern cada escena amb els personatges i el lloc.
Anunci de la vinguda del Messies • • Maria i Elisabet • • Portal de Betlem

Anunciació a Maria • • Joan Baptista • • Natzaret
Visitació • • Maria i Gabriel • • Camp a Betlem
Naixement de Jesús • • Àngel i pastors • • Poble de Judea
Anunci als pastors • • Josep i Maria • • Desert i riu Jordà
5 Completa aquesta frase i dibuixa l’escena.
L’àngel .......................... va anunciar a ..................... de

Natzaret que seria la .................... de Jesús, el Fill
de Déu. Maria va dir .................... al pla de Déu.
6 Descriu aquesta fotografia i explica per què Nadal

és una festa tan important per als cristians i cris-
tianes.
45
093721 04-RELIG CAT 4EP.indd 45 13/03/12 16:40

5
de Déu i ens anima a construir-lo.
brirem com Jesús ens anuncia el Regne
Desco
Veritable home
Jesús, el Fill de Déu és
Veritable Déu
anuncia el
Regne
g de Déu mitjançant
j Paràboles
46
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 46 13/03/12 16:41

Xist!…, llegim! Una excursió al far
Havien passat molts dies i no havíem descobert res de nou sobre el far. Comenta davant dels teus
—Ja ho hem intentat tot —va dir la Lluïsa—. Només ens falta visitar el far. companys:
Hem de retornar la Bíblia al faroner. És la nostra responsabilitat.
• Si últimament has llegit
—Potser ens explicarà alguna cosa sobre els codis secrets —va dir
l’Andreu.
algun llibre amb una
Així que li vam demanar al Felip, l’oncle de la Lluïsa, que ens portés
història que contingui
amb el seu cotxe a Lirda. El dissabte al matí, la Lluïsa, l’Andreu i jo ens algun missatge que
vam acomodar al seient del darrere del cotxe, ens vam cordar els cin- t’ha servit per millorar.
turons de seguretat i ens vam preparar per gaudir del viatge. • Si has vist alguna
Per fi, després d’una bona estona, el Felip va aturar el cotxe. Hi havíem pel·lícula o sèrie que
arribat! Davant nostre, hi havia l’illa amb el seu far, però no hi havia cap t’hagi fet pensar.
pont que hi portés. Afortunadament, al costat del riu hi havia un petit
embarcador, amb una barca amarrada. La barca es deia Kyria.
47
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 47 13/03/12 16:42

El missatge de Jesús... Les p
paràboles
Jesús es va envoltar d’un grup de seguidors als quals va anomenar
apòstols. Sovint els contava històries breus i senzilles que transmetien
un ensenyament. Aquestes històries són les paràboles.
La paràbola del sembrador

Un sembrador va sortir al Ensenyament
camp a sembrar les seves La llavor és la Paraula de
llavors. Déu, que les persones
acullen de manera dife-
rent.
Algunes llavors van caure Ensenyament

a la vora del camí, van ser La llavor que cau a la vora
trepitjades i els ocells se del camí és la Paraula de
les van menjar. Déu que algunes perso-
nes no escolten amb
atenció.
Altres llavors van caure Ensenyament

entre les pedres i es van La llavor que cau entre
assecar per manca les pedres és aquella Pa-
d’humitat. raula de Déu que les per-
sones escolten i hi creuen,
però són incapaces de
posar-la en pràctica.
48
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 48 13/03/12 16:42

Unes quantes van caure Ensenyament
entre cards i, en créixer La que ha caigut entre els
entre ells, van morir. cards és aquella Paraula
que les persones escolten
però no hi volen creure
perquè prefereixen la ri-
quesa material.
La resta de les llavors va Ensenyament

caure en terra bona i va La que ha caigut en terra
donar una gran quantitat bona és la Paraula de Déu
de fruit. que és escoltada amb el
E an
Evange
geelii de
g de Llluc cor i es converteix en una
vida de bones accions.
1 Relaciona segons la paràbola del sembrador:

Casos La llavor cau...
• Al Lluís, el que li diuen els seus pares li entra per una • A la vora del camí
orella i li surt per l’altra.
• Quan la Isabel sent un bon consell, de seguida es posa • Entre les pedres
a pensar com el posarà en pràctica.
• El Joan s’entusiasma en començar un treball en grup, • Entre els cards
però se’n cansa aviat.
• En terra bona
• L’Andrea té molt bones intencions, però li costa donar
o deixar les seves coses als amics.
12
— Aprèn i canta la cançó del sembrador.
El bon sembrador A la terra bona
va sortir a sembrar, d’altres van a parar,
llavors va llançar molt de fruit donen
aquí i allà. que ens pot alimentar.
Cauen al camí Com la bona terra
o a les herbes van, nosaltres serem,
unes a les roques, quan aquesta llavor
allà no creixeran. créixer al cor deixem.
49
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 49 13/03/12 16:42

El missatge de Jesús... El Regne
g de Déu
Moltes de les paràboles que narra Jesús expliquen en què consisteix el
Regne de Déu que Ell anuncia i que fa realitat amb la seva vida.
Paràboles del Regne de Déu

El Regne de Déu Ensenyament
s’assembla al llevat, Els amics de Jesús se-
que és molt petit. Però gueixen el seu missatge i
si es pasta la farina tenen una força interior que
amb aquest llevat, tot els permet canviar i ser més
fermenta i s’obté un bones persones, de mane-
pa molt més gran. ra que les persones del seu
voltant també millo
orin.

s’assembla a un gra
Els amics de Jesús estimen
de mostassa. És la lla-
i acullen totes les persones
vor més petita, però si
i així fan créixer el Regne de
se sembra, quan creix
Déu. Per senzills que siguin,
es converteix en un
sempre poden acollir els al-
arbre on fan niu els
tres.
ocells.

s’assembla a un tresor Els amics de Jesús viuen
amagat al camp: el qui amb alegria perquè saben
el troba, el torna a que han trobat al seu cor
amagar i, ple d’alegria, una cosa més valuosa que
es ven tot el que té i totes les riqueses: l’amor
compra aquell camp. de Déu.
Evan
Evan
nge
gelili d
dee Ma
ate
teuu
Jesús anuncia amb les seves paràboles el Regne de Déu.
50
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 50 13/03/12 16:42

Jesús, el Fill de Déu
Els Evangelis ens presenten Jesús com un home generós i sincer que es preocupava per les perso-
nes que tenien més necessitats, com els malalts i els pobres, i les que estaven més discriminades,
com les dones o els estrangers.
Però els Evangelis ens diuen molt més sobre Jesús, ja que el presenten com el Fill de Déu.
Jesús realitza algunes
curacions i altres mira-
cles com a signes que
Déu vol la felicitat per a
tothom.
Els cristians construeixen
avui el Regne de Déu
ajudant els més necessi-
tats.
Jesús, quan resa,

s’adreça a Déu com a
Pare, i Ell mateix procla-
ma que és el Fill de Déu.
Els cristians s’adrecen a
Déu amb la pregària que
va ensenyar Jesús: el Pa-
renostre.
2 Llegeix una altra vegada les paràboles del Regne de Déu de la pàgina anterior i relaciona en el
teu quadern:
Llevat Canviar, millorar • • M’agrada que els amics estiguin bé a casa meva.
Mostassa Acollir • • Saber que Jesús sempre serà el meu amic em causa
una alegria molt profunda.
Tresor Alegrar-se • • La tutora vol que millorem com a persones.
3 Classifica aquests episodis de la vida de Jesús. Jesús, Jesús,
• Plora davant la mort del seu amic Llàtzer. veritable home veritable Déu
• Guareix un cec que li ho demana amb fe. ................................. .................................
• Perdona Zaqueu, estafador penedit.
• De nen, obeeix Maria i Josep.
Jesús és una persona com nosaltres, però també és el Fill de Déu.
51
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 51 13/03/12 16:42

Sóc responsable d’allò que faig
MIRAR
A mesura que creixem, necessitem menys ajuda dels altres i demostrem que som més respon-
sables.
— Copia les frases que mostrin comportaments responsables.
• Ajudo a parar taula i sempre m’endreço l’habitació.
• M’oblido de fer els deures de Matemàtiques.
• Cada tarda reviso l’agenda per veure quins deures tinc.
• Ajudo el meu germà de 2 anys a vestir-se.
• Sempre em ric dels qui s’ofereixen voluntaris quan ho demana el professor.
• Col·laboro en les tasques comunes de la classe.
PENSAR 9
Reflexiona sobre les teves responsabilitats al llarg d’un dia i completa la taula.
Responsabilitats Com les compleixo? Què hauria de
Hora del dia
que tinc (Em valoro d’1 a 10) millorar?
Deixar el llit fet i

l’habitació endreçada. ............................................. .............................................
Al matí, a casa ............................................. ............................................. .............................................
............................................. ............................................. .............................................

A l’escola ............................................. ............................................. .............................................
............................................. ............................................. .............................................

Al menjador ............................................. ............................................. .............................................
............................................. ............................................. .............................................

Després de l’escola ............................................. ............................................. .............................................
Parar i desparar
taula. ............................................. .............................................
A l’hora de sopar ............................................. ............................................. .............................................
ACTUAR I SER
Tria una situació de la teva vida (família, escola, amics...) en la qual creus que pots assu-
mir alguna responsabilitat nova per alegrar el dia a les persones properes. Per exemple:
Si em llevo cinc minuts abans, puc ajudar a preparar l’esmorzar de la meva família.
52
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 52 13/03/12 16:42

4 Llegeix atentament aquesta paràbola de Jesús.

La casa ferma (Mt 7,24-27)
Hi havia un home assenyat que volia fer-se una casa. Com que volia
que durés molt temps, la va construir sobre una roca.
Un dia va caure la pluja, van créixer els torrents i va bufar el vent. La
casa ho va resistir tot perquè tenia uns fonaments molt sòlids.
En canvi, un altre home va decidir fer una casa sobre la sorra.
Un fort vent i les aigües del riu desbordat la van envestir i es va en-
sorrar de seguida: es va convertir en un munt de ruïnes. L’home
s’havia quedat sense casa.
5 Per entendre l’ensenyament de la paràbola, copia i resol aquestes activitats:

— El primer home que volia fer-se la casa era un home ...
— La pluja torrencial i el vent signifiquen els problemes. Anota dificultats que apareixen en la vida de
les persones.
• Infància: … • Vida adulta: …
• Joventut: … • Vellesa: …
— Escriu adjectius per qualificar l’home de la segona casa. Han de tenir un significat contrari a
l’adjectiu que has usat per al primer home.
— Relaciona cada acció de la paràbola amb el seu significat:
Construir sobre roca • • Escoltar les paraules de Jesús i no
posar-les en pràctica
Construir sobre sorra • • Escoltar les paraules de Jesús i po-
sar-les en pràctica
6 Dibuixa en el teu quadern una vinyeta per a cada escena d’aquesta paràbola. Situa-les l’una da-
munt de l’altra i afegeix-hi bafarades de text.
(parla un personatge) (pensa un personatge)
7 Escriu aquestes frases al costat de cada vinyeta per completar l’ensenyament correspone
nent.
• Construir sobre la roca significa ...
• Resistir la pluja i el vent significa ...
• Construir sobre la sorra significa ...
• Una casa sense fonaments significaa ...
53
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 53 13/03/12 16:42

Els artistes ens parlen per mitjà de... La pintura
8 Aquesta pintura és obra de l’artista Marta Biel Tres. Esbrina a quina paràbola de Jesús correspon.
9 Completa i respon segons aquesta paràbola:

— La llavor que sembra el sembrador simbolitza la ..........................................
— Què li passa a la llavor que cau a la vora del camí?
• Aquesta llavor simbolitza la .......................................... que algunes persones no ..........................................
• En la pintura correspon a la lletra .............
— Per què no germina la llavor que cau entre les pedres?
• Aquesta llavor simbolitza la .......................................... que les persones no ..........................................
• En la pintura correspon a la lletra ..........................................
— Els cards simbolitzen la .................................., que algunes persones prefereixen a la ...................................
• En la pintura corresponen a la lletra ..........................................
10 Fixa’t que el sembrador està situat en el camí. Aquest és un dels símbols de Jesús, ja que Ell va
dir: «Jo sóc el camí». On creus que ens porta seguir el camí de Jesús?
54
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 54 13/03/12 16:42

1 Completa l’esquema de la unitat en el teu quadern.
Veritable ...........
és
Jesús, el ....... de Déu Veritable ..........
anuncia el
............ de Déu mitjançant
j ç .......................
2 Ordena les paraules per obtenir una frase sobre Jesús i les paràboles.
Jesús anuncia breus narracions
en forma de comparació. el Regne de Déu mitjançant paràboles,
3 Llegeix aquesta paràbola de Jesús.
Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, no deixa

les noranta-nou a la muntanya i va buscar l’esgarriada?
I, si l’arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per
aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien
esgarriat.
Mt 18, 12-13
— Pensa què simbolitza cada personatge. Pot ajudar-te a saber-ho la frase amb la qual Jesús con-
clou la paràbola:
«Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol dels homes, per petit que
sigui.»
• Pastor: ................................. • 99 ovelles: .................................. • Ovella perduda: ..................................
— Anota l’ensenyament que transmet responent aquestes preguntes:
• Què ens diu la paràbola sobre Déu?
• Què ens diu sobre com han d’actuar els amics de Jesús?
— Explica algun cas que coneguis d’un pare o una mare que hagin actuat amb el seu fill o filla com
el pastor de la paràbola: per trobar-lo, per guarir-lo, per defensar-lo...

La pregària que Jesús va ensenyar als seus deixebles és el ........................... Jesús anomena a Déu
........................... perquè Ell és el ........................... de Déu, i ve a anunciar i construir el seu ...........................
55
093721 05-RELIG CAT 4EP.indd 55 13/03/12 16:42

6
e Jesús fa visible l’amor de Déu.
Descobrirem qu
Paràboles
Jesús amb mostra L’amor de Déu
Miracles
a
Els cristians estimen i ajuden

j Tota la humanitat
56
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 56 13/03/12 16:43

Xist!…, llegim! La trobada
Vam pujar a la barca i el Felip i la Lluïsa es van posar a remar. Quan vam arribar a Comenta davant dels
l’illa vam amarrar Kyria a l’embarcador i ens vam apropar al far. Era una torre cir-
cular, alta, amb una porta i un parell de finestres, l’una damunt de l’altra.
teus companys i com-
Estava pintat de vermell i blanc i tenia una gran làmpada al pis supe- panyes:
rior.
— Com et sents quan
D’entre les roques va aparèixer un home gran, amb cara somrient.
notes que t’esti-
—Benvinguts! —va dir—. Sóc en Pau, el faroner. Què us porta per aquí?
men?
—Hola, Pau! Teníem moltes ganes de conèixer-lo. Després d’una gran
tempesta, el riu ens va portar surant aquesta Bíblia. És seva? — Com et sents en
—Oh, sí! Moltes gràcies! —va respondre el faroner agafant la Bíblia i ajudar els altres?
fent-li un petó—. Estava trist d’haver-la perdut. Ha pertangut a tots els Explica un cas re-
faroners de Lirda. cent.
—Llavors, deu ser un llibre molt antic! —va exclamar l’Andreu.
57
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 57 13/03/12 16:43

El missatge de Jesús... Els signes
g de l’amor de Déu
En els Evangelis llegim com Jesús realitza actes sorprenents per ajudar
persones necessitades. Aquests miracles són signes de l’amor de
Déu.
Les noces de Canà
Se celebraven unes noces a Canà de Galilea i hi era la

mare de Jesús. Va ser convidat també a les noces Je-
sús amb els seus deixebles. Es va acabar el vi de les
noces, i li va dir a Jesús la seva mare:
—Fill, no tenen vi.
Després va dir als servents:
—Feu el que Jesús us digui.
1 Què els diu Maria als servents? Creus que

aquestes paraules serveixen per als cristians?
Hi havia allí sis grans piques de pedra. Jesús els va dir:

—Ompliu les piques d’aigua.
I les van omplir fins dalt. Després va dir també als ser-
vents:
—Ara traieu-les i porteu-les al cap de cambrers.
Ells les hi van portar, però sense dir-li al cap de cam-
brers d’on venien.
El cap de cambrers va tastar l’aigua convertida en vi;

de seguida va cridar el nuvi i li va dir:
—Et felicito. Un vi excel·lent. A diferència d’altres no-
ces, tu has guardat el millor vi fins ara.
Així, a Canà de Galilea, Jesús va començar els seus
senyals, i els seus deixebles van creure en Ell.

El primer miracle de Jesús va ser a (........) du-
rant la festa d’unes (........). Jesús actua per-
què li ho demana (........) per ajudar els nuvis.
La festa segueix perquè Jesús converteix
l’(........) en (........). És un signe de l’(........) de (........).
3 Assenyala en el mapa (pàg. 124) on és Canà.
58
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 58 13/03/12 16:43

Curació del cec de naixement
Un dia de festa, Jesús va veure un home cec de naixe-

ment que demanava caritat. Jesús va agafar terra i
amb la seva saliva en va fer fang. Va untar-ne els ulls
del cec. Li va dir:
—Ara vés a rentar-te.
Ell es va rentar i va tornar amb la vista recuperada. Hi
podia veure! Els veïns i els qui solien veure’l abans
deien:
—No és aquest el que s’asseia aquí a demanar caritat?
Uns deien que sí, que era ell. Els altres deien que no,
que era algú que se li assemblava. Però ell va dir:
—Sí, sóc jo. I aquell home anomenat Jesús ha fet que
pugui veure-h hi.
4 Quin dia Jesús va guarir l’home que era cec

de naixement?
5 Digues el nom dels materials que utilitza

Jesús per guarir el cec.
Quan va anar a explicar-ho a les autoritats religioses,

no s’ho van creure, sinó que van dir:
—Jesús ha actuat malament guarint aquest home, per-
què la Llei de Moisès prohibeix guarir en un dia de festa.
I el van expulsar de mala manera. En saber-ho, Jesús
Crec en Jesús, va anar a parlar amb ell i li va dir que l’havia guarit
ell Fill de Déu. perquè cregués en Déu.
Evangeli de Joan
6 Enumera les reaccions dels diversos per-

sonatges davant la curació que realitza Je-
sús.
veïns – autoritats religioses – cec
7 Completa:
Guarint en un dia de (........), Jesús vol mostrar
que és més important fer el (........) que complir
la (........).
En els Evangelis es narren grans actes de Jesús: els miracles. Són fets
prodigiosos que ens ensenyen a confiar en Déu.
59
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 59 13/03/12 16:43

Admirem els gestos d’ajuda als altres
Acabem de veure que Jesús ajuda les persones que
pateixen com a signe de l’amor de Déu.
En els nostres dies, hi ha persones que segueixen el
missatge de Jesús i dediquen el seu temps a ajudar
amb il·lusió altres persones. Fan tot el que està a les se-
ves mans per fer la vida més fàcil i agradable a les per-
sones que ho necessiten.
Aquesta ajuda és admirable!
En Pau és un jove estudiant de Medicina que

en les seves estones lliures es converteix en La Mònica treballa en un supermercat i els diumenges
pallasso perquè els nens hospitalitzats passin a la tarda, a casa seva, prepara berenar i jocs de
una estona divertida. taula per a les persones del barri que estan soles.
L’Àngel és mestre de Primària i pertany a una

ONG. Durant les vacances d’estiu va al Perú a
ensenyar en una petita escola de nens pobres.
8 Imagina’t que ets un nen de l’hospital i coneixes en Pau, el pallasso, perquè et visita. Digues què
respondries després d’assistir a l’actuació.
• Com t’ho has passat durant l’actuació? Què sents quan en Pau et visita?
• Per què creus que en Pau dedica el seu temps als nens i les nenes de l’hospital?
9 Descobreix el sentiment que donen i que reben els protagonistes de les històries que has llegit.
— Pista: Paraula de quatre lletres que si la diem a l’inrevés és la capital d’Itàlia.
Quan els cristians es lliuren per ajudar altres persones, fan visible l’amor de Déu.
60
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 60 13/03/12 16:43

Ajudo els altres
Tria una d’aquestes situacions i explica-la com si tu en fossis el protagonista.
MIRAR
La teva germana petita Els teus pares necessiten A l’hora de l’esbarjo tres El teu company de clas-
et demana ajuda per ajuda a la cuina per pre- nois de cursos superiors se té dificultats per resol-
muntar un puzle però tu parar una festa i tu prefe- molesten uns companys dre els exercicis de Ma-
només estàs pendent de reixes continuar jugant de la teva classe i tu ig- temàtiques i tu, si aca-
les teves diversions i no li amb l’ordinador. nores la situació. bes abans que ell, et po-
prestes atenció. ses a llegir un còmic.
PENSAR
Després d’escoltar totes les explicacions, respon:

— Alguna actitud és més incorrecta que les altres? Per què?
— Quin és el motiu pel qual algunes vegades et desentens dels altres? 9
❑ Mandra ❑ Falta de temps ❑ Falta d’interès ❑ ...............................
És fàcil posar excuses per no oferir la nostra ajuda

quan ens necessiten. Però aquesta actitud ens perjudi-
ca, ja que ens impedeix créixer com a persones res-
ponsables.
Jesús ens ensenya a tenir cura dels altres. Quan se-
guim el seu exemple i ajudem els altres, també ens en
beneficiem nosaltres. Tots hi sortim guanyant!
ACTUAR I SER
— Torna a explicar la situació que has triat, però aquesta vegada comporta’t com un
protagonista amb actitud responsable.
— Marca’t un repte! Pensa en alguna persona Nom: ...........................
a la qual pots ajudar. Necessita ajuda en: ...........................
Com l’ajudaré? ..........................
61
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 61 13/03/12 16:43

Podem fer visible l’amor de Déu
Jesús ens ensenya mitjançant les seves paraules i les seves actituds la Bona Notícia: l’amor de Déu
és per a tota la humanitat.
Els cristians segueixen el missatge de Jesús i s’encarreguen de mostrar l’amor de Déu.
ens ensenya
on samarità a aju
el b dar
la d el p
bo roï
arà sm
a p e.
L
n.
ixe
El
ate
mi
ra c
ep
le
qu
de
es
rson
le
s no
senya a ajudar les pe
ces de
Canà ens ense
ns en
nya
ec e
ac
l c
o
e
n
d
fiar
ció
a
e
r
nD
cu
é
a
u.
L
La .
pa sús
rà
bo e Je
la d
de
l se atge
ss
mbr
ador ir el mi
ens ensenya a segu
10 Pensa en fets que siguin «signes d’amor» que succeeixen al teu voltant i anota’n tres.
— Exemple: Un amic n’abraça un altre que està trist i li ofereix la seva ajuda.
62
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 62 13/03/12 16:43

11 Llegeix aquest relat de l’Evangeli en què Jesús dóna menjar a cinc mil persones.
Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i

va curar els seus malalts.
Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i
que vagin als pobles a comprar-se menjar.
Però Jesús els respongué:
—No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
—Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
Ell els digué:
—Porteu-me’ls aquí.
Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà
els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a
la gent. Tothom en va menjar tant com volgué. Després van recollir els bocins de pa que havien
sobrat i n’ompliren dotze cistelles. Els qui n’havien menjat eren uns cinc mil.
Mt 14,14-21
12 Anima’t a ser investigador del text bíblic i a deduir-ne més informació. Completa:
Es diu en el text Es dedueix del text

Jesús, en veure la gentada, se’n compadí. Jesús és humà, compassiu, bona persona.
Jesús va curar els malalts. Jesús és ........
El lloc és despoblat. Són lluny de la ........, són a l’aire ........
Va manar que la gent s’assegués... Jesús vol que la gent estigui còmoda, .........
...a l’herba. Eren en una terra ........
Tothom en va menjar tant com volgué. Va haver-hi menjar per a ........
Van sobrar dotze cistelles plenes de bocins. Va quedar menjar per a ........
13 Elabora un dibuix o un collage per explicar el mira-

cle dels pans i els peixos. Tingues en compte les
pistes següents:
• El lloc on es produeix l’escena.
• El moment del dia que és.
• Els aliments que es comparteixen.
• La postura de la gent.
63
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 63 13/03/12 16:44

REViSTA
Una manera de construir el Regne de Déu és
divulgar les bones notícies que ens parlen de
persones que ajuden els més necessitats.
Càritas amb Haití

V si
Vi sita
t
El terrible terratrèm mol d’Haitíí del 20010 va a desfermar la seu de
una onada de solid darritat amb aqquest país americà tan cas- Càri
Cà rita
tass ququee
tigat per la pobresa. Càritas, l’’ON
NG d’acció social de l’Església ting
tingui
ng uiss mé
ui méss pr prop
o erra
i in
info
form
for a’
rm a’tt so
s br
bre less
catòlica, es va abocar en l’ajuda a aq quest país; no tan sols en la més seeve
vess ac
acti
tiivi
vita
t ts
ta ts, quii
urgentt sin
nó també é en la coopera ació pe
er al dessenvolupament. h coll·llab
hi a orra i a qu q i
Càrittas del nostre país calcu
ula que la seva aportació ha beneficiat més a ud
aj udenen..
de mig milió d’hhaitianns des que es va produir el terratrèmo ol.
VOLS - Voluntariat Solidari

Trria
i
Aquesta associació sense afany de lucre fomen-
un ddelelss ta el voluntariatt dels joves del nostre país per
proj
pr ojec
ecte
tess qu
que e du
duuu tal d’’afavorir el desenv
volupament dels infants i
a te
term
rmee aq
aqueueststa joves dels païsoss méss pobress.
ONNG i ex
expl
plicicaa en
què
qu è co
cons
nsis iste
teixx. http://www.ongvols.org/ca/
Una nena contra la discriminació

Als Estats Units s’aca aba d’in
naugurar una altra esccola
amb el nom de Ruby Bridges, lluitadora de es de la seva
infància pels drets dels afroamericans. Bu
B uscsca
a
La senyora Bridges ha recordat que el 1960, quan info
in f
form
fo
o r
rm ació
ió
sobre
e Ru
Ruby Bri ridg
dges
gess a
ella tenia tan sols 6 anys, va aconseguir amb la se- la webb cit itad
ad da. Q
Què
uè
è és eell
va perseverança que es com mplissiin les lleis que obli- que m
méss tt’’im
mé mpa
pact
cta
ct a de
d l
gaven a no discrimina ar ningú a l’escola primària a cas?
ca s
causa del collor de la pell.
http://www.ssolidaridad.n
net/_articulo6894_enessp.htm
m
64
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 64 13/03/12 16:44
1 Completa en el teu quadern l’esquema amb les paraules del requadre.
Paràboles
Jesús amb mostra L’amor de ...........
...................
a
Els ............... estimen i .............. Tota la .................
2 Classifica:
Paràboles Miracles
Les noces de Canà – El gra de mostassa
.................................................. ..................................................
El sembrador – Jesús alimenta cinc mil persones
El cec de naixement – La casa ferma .................................................. ..................................................
.................................................. ..................................................
3 Relaciona en el teu quadern:

Localitat on Jesús va fer el seu primer miracle • • Pans i peixos
Persona que anima a seguir Jesús • • Miracle
Signe de l’amor de Déu • • Maria de Natzaret
Personatge a qui Jesús guareix una malaltia • • Canà de Galilea
Menjar per alimentar la multitud • • Cec de naixement
4 En el relat de la Creació llegim que Déu pren fang per crear Adam. En quina ocasió Jesús fa ser-
vir fang en un gran gest seu? Per què creus que Jesús utilitza fang?
5 Explica com els personatges d’aquestes fotografies contribueixen a mostrar l’amor de Déu.
A B
65
093721 06-RELIG CAT 4EP.indd 65 13/03/12 16:45

7
u è so m feliços quan perdonem.
Desc o b ri m p e r q
Demanar perdó és una Oportunitat
Jesús ensenya
y a per
Canviar d’actitud és una Començar de nou
66
093721 07-RELIG CAT 4EP.indd 66 13/03/12 16:45

Xist!..., llegim! Una conversa interessant
En Pau ens va convidar a entrar al seu far. En creuar la porta vam veure una gran Digues als teus com-
habitació circular amb una escala de cargol que conduïa als pisos superiors. panys si hi estàs d’acord
—Viu aquí sol? No té família? —va preguntar la Lluïsa.
—Lluïsa! —la vaig tallar—. No siguis tan tafanera!
o no i explica per què:
El faroner ens va explicar que tenia un germà que es deia Pere. Feia
• Jo mai no haig de
temps que s’havien barallat per una cosa sense importància i s’havien demanar perdó als
distanciat. Ara ja no sabia on trobar-lo. meus amics. No
—Quina història tan trista! —va sospirar la Lluïsa—. Si es tornés a m’equivoco.
trobar amb el seu germà, li donaria una altra oportunitat? • Jo perdono, però
—Per descomptat! Ja no vull estar-hi barallat. Voldria trobar-lo per no oblido.
demanar-li perdó i començar de nou.
—Nosaltres podem ajudar-lo. Som bons resolent misteris! —vam dir
• Perdono i no espe-
alhora la Lluïsa, l’Andreu i jo. ro res a canvi.
67
093721 07-RELIG CAT 4EP.indd 67 13/03/12 16:45

El missatge de Jesús... El p
perdó
Zaqueu recaptava els impostos per als romans. De vegades cobrava
més del que havia de cobrar i feia trampes als veïns per quedar-se els
seus diners. Per això, els habitants de Jericó el consideraven enemic
seu.
En canvi, Jesús va triar Zaqueu per allotjar-se a casa seva.
Jesús va arribar a Jericó i va començar a creuar

la ciutat. Resulta que allí hi havia un home ano-
menat Zaqueu, cap dels recaptadors d’impostos,
que era molt ric. Ell intentava veure Jesús, però la
multitud li ho impedia, ja que era baixet. Per això
es va avançar corrent i es va enfilar a un arbre
per poder veure Jesús quan passés per allí.
1 Per quin motiu Zaqueu puja a un ar-

bre? Per què creus que Zaqueu tenia
tant interès a veure Jesús?
2 Busca la localitat de Jericó en el ma-

pa de la pàgina 124. Pista: és a la vo-
ra del riu Jordà.
Quan va arribar al lloc on hi havia Zaqueu, Jesús

va mirar cap amunt i li va dir:
—Zaqueu, baixa de seguida. Haig de quedar-
me avui a casa teva.
Així que Zaqueu es va afanyar a baixar i, molt
content, va rebre Jesús a casa seva.
3 Per què Zaqueu s’alegra tant del fet

que Jesús vulgui anar a casa seva?
Creus que Zaqueu rebia gaires visites
dels seus veïns de Jericó? Per què?
68
093721 07-RELIG CAT 4EP.indd 68 13/03/12 16:45

En veure això, tots van començar a murmurar:
«Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador».
4 Busca en el diccionari el significat de

les paraules murmurarr i allotjar. Es-
criu-lo en el teu quadern.
5 Per què a la gent no li agrada aquest

gest de Jesús? Et sembla correcta
l’actitud dels habitants de Jericó?
Però Zaqueu va dir a Jesús:

—Mira, Senyor, ara mateix donaré als pobres la
meitat dels meus béns, i si en alguna cosa he de-
fraudat algú, li retornaré quatre vegades la quan-
titat que sigui.
—Avui ha arribat la salvació a aquesta casa —li
va dir Jesús.
EEvva
an
nge
gelillii de Ll
L uc
6 Com repara Zaqueu les seves males

accions?
7 És important que reparem les nos-

tres accions equivocades? Per què?
8 Explica com et sents quan els teus

amics perdonen alguna de les teves
males accions, com per exemple
quan dius mentides.
Jesús va perdonar Zaqueu i va ensenyar als habitants de Jericó a fer-ho.

Jesús perdona els pecadors en nom de Déu i ens ensenya com hem de
perdonar.
69
093721 07-RELIG CAT 4EP.indd 69 13/03/12 16:45

Ens perdonem
De vegades actuem malament, mentim o som egoistes. Llavors ens sentim tristos i lluny de
les persones a les quals hem ferit. Ens penedim de la nostra actitud i necessitem demanar
perdó.
Lluc, t’he agafat els Sí, Laia, et perdono.

Els estava buscant!
auriculars sense demanar-te La propera vegada,
permís. Em perdones? demana-me’ls i no perdré
temps buscant-los.
Perdonar és un acte d’amor. Quan demanem perdó a un amic o quan el perdonem, li mos-
trem que l’estimem i que ens agradaria continuar sent amics seus. És una oportunitat per
enfortir la nostra relació d’amistat i amor. Això ens fa feliços.
Jesús va donar als apòstols la capacitat de perdonar els pecats en nom de Déu. Aquest per-
dó es rep en el sagrament de la Reconciliació.
9 Completa les frases segons el que has après sobre el perdó.

— Perdonar és…
— De vegades costa perdonar perquè…
— Si ofenem una persona i no li demanem perdó…
10 Explica una situació en la qual hagis perdonat de debò un amic o amiga. Com et senties abans
de perdonar-lo? I després?
11 Pensa i anota maneres de solucionar una discussió amb un amic.
Quan perdonem, estem mostrant el nostre amor i tenim l’oportunitat d’apropar-nos de nou a la
persona que ens demana perdó.
70
093721 07-RELIG CAT 4EP.indd 70 13/03/12 16:45

12 Llegeix la paràbola del Pare Bo, escolta la cançó a la pista 13 del CD i respon les preguntes.
Un parre teteniaa do
os fills. El méés petit li va d
deemaana
n r laa ssevva paart de l’herèència
iaa i se’
e n va anaar de casasaa peperr
divertir-sse. En poc temps, el fifill es va gastar tots els diner errs en feste
tes,
s p
perr la qu
q al coso a va hhavver
e de po o-
sar-se a treballar cuidant porcs. Passava tanta gana que s’hauriaa me m njat les glans que u menenjaave
venn el
e s an ni-
mals. Se sentia molt trist.
Un dia va pensar: «A casa del meu pare ningú pas a sa gana. Puc tor o nar-hi. No
em mereixo formaar part de la família, però potser el meu pare em deixaarà tre-
ballar per a ell». Així ho va fer.
El pare havia estat esperant el retorn del seu fill. Per això, es va alegrar molt
quan n el va
v veure que s’aacoc sttavva a casa.
—Perdona’m, pa p ree, no
n em m mere r ix
i o fo
f rmar par
art de la famí m lia —v
—va dir el fill.
El pararee no va re
resp
sp
spon
ponndrre,
e nom més li va fer una n fortaa abr braç
br aççada i va crirda
d r elelss
criaats.
cr
—Ell meeu fifillll ha to
—E torn
r at
rn a ! —vva di
dirr al
aleg
eg
gre
re—.
— Fem una
n fes
e ta
t per cel
e eb
braar-
r-ho
r-ho
ho..
Lcc 15,
15,,1
111-2
-24
24
— Per què se’n va el fill petit de casa del seu pare?

— Explica en què es gasta els diners el fill i si és correcta la seva manera d’actuar.
— Per què torna el fill a casa del seu pare? Amb quina actitud torna?
— Descriu com reacciona el pare quan veu arribar el seu fill.
13 Observa i descriu aquest quadre. Després, respon:

— Hi predominen els colors càlids: vermells i grocs? O bé els colors
freds: blaus i verds?
— Quins colors relaciones amb la por, la pena, el dolor...? I amb
l’alegria, la pau i la tranquil·litat?
— Digues dos sentiments o emocions que et provoqui el quadre.
— Explica en quina situació podem sentir-nos com el personatge del
quadre.
Edvard Munch, El cr
crit.
Comparteixes el que saps
14 Descobreix unes paraules que va dir Martin Luther King.

Elquiésincapaçdeperdonarésincapaçdestimar.
— Estàs d’acord amb la frase? Per què?
— Investiga a internet qui va ser Martin Luther King (http://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Luther_
King) i explica als teus companys per què és conegut.
71
093721 07-RELIG CAT 4EP.indd 71 13/03/12 16:45

Aprenc a perdonar 9
Respon el test i descobreix si aprofites les situacions de perdó per millorar.
MIRAR
Tria l’opció que millor es correspon amb la teva manera d’actuar i anota-la en el teu quadern.
T
1. Duc a terme accions incorrec- 5. Quan em perdonen, aprenc i milloro.
tes expressament. a) Sempre.
a) Mai. b) No vull canviar; els que han de
b) Alguna vegada. canviar són els altres.
c) Sovint. c) Sovint.
2. Quan actuo malament, reco- 6. Quan faig el que no haig de fer, em
nec l’error i demano perdó. sento...
a) Poques vegades. a) Bé.
b) Sempre. b) Malament.
c) Normalment. c) No m’importa.
3. Demano perdó perquè... 7. Penso en les conseqüències dels
4. Felicito els meus amics
a) No vull que els meus amics meus actes.
quan actuen bé.
s’enfadin amb mi. a) Mai.
a) Sovint.
b) Em penedeixo d’haver-los b) Sempre.
b) Alguna vegada.
fet mal. c) Depèn de si em ve molt de gust
c) Gairebé mai.
c) Em diuen que ho faci. o no.
PENSAR
Busca les respostes en la taula i calcula els teus punts.

Pregunta /
1 2 3 4 5 6 7
Resposta
A 3 punts 1 punt 2 punts 3 punts 3 punts 1 punt 1 punt
B 2 punts 3 punts 3 punts 2 punts 1 punt 3 punts 3 punts
C 1 punt 2 punts 1 punt 1 punt 2 punts 2 punts 2 punts
ACTUAR I SER
Descobreix com actues i en què pots millorar.

Si tens d’1 a 7 punts: Si tens de 8 a 14 punts: Si tens de 15 a 21 punts:
Has de canviar d’actitud i esfor- Caus de tant en tant, però també Magnífic! Segur que tens molts
çar-te per millorar o et quedaràs t’aixeques... De vegades ets una amics que t’estimen i als quals
sense amics. Posa’t les piles i mica tossut i no acabes d’aprendre estimes. Ara, ajuda els com-
aprofita les oportunitats! la lliçó. Ànim, pots millorar! panys a millorar.
72
093721 07-RELIG CAT 4EP.indd 72 13/03/12 16:45

1 Copia l’esquema en el teu quadern i completa’l amb les paraules que et donem.
començar - canvio - perdó - Jesús - oportunitat
............... ensenya que
Demano ..............
Si m’equivoco,
q ................ per
me’n penedeixo i ................ ................ de nou
d’actitud
2 Escriu frases que expliquin el significat d’aquestes paraules relacionades amb el perdó.
oportunitat - tristesa - dolor - amor - alegria - amistat - culpa
3 Formeu parelles, llegiu la història i responeu les preguntes.
— Què representa la garlanda?

El perdó
— Què significa que la garlanda es trenqui?
“ —Mama, què és el perdó? —pregunta un fill a la
seva mare. — Què passa si la garlanda es lliga mala-
ment?
—Imagina’t un parell d’amics que subjecten una
preciosa garlanda de flors pels extrems —respon la — Què
Q representa
p la garlanda
g ben lligada?
g
mare—. Quan els amics tenen un problema, és
com si la garlanda es trenqués. Però quan es de-
manen perdó, la garlanda queda lligada una altra
vegada. Si el nus es fa bé, la garlanda que subjec-
ten els dos amics es fa més resistent. De la mateixa
”
manera, el perdó enforteix l’amistat.
4 Reflexiona sobre com has treballat al llarg de la unitat i respon:

— He atès les explicacions del meu mestre o mestra?
— He buscat en el diccionari les paraules que no conec?
— En els treballs d’equip, he aportat tot el que podia? O bé he
esperat que els meus companys resolguessin totes les tas-
ques?
— M’he enfadat amb algun company per la feina?
— Si hem discutit, he perdonat el meu company?
73
093721 07-RELIG CAT 4EP.indd 73 13/03/12 16:45

8
ix a estimar les altres persones.
brirem que l’amor de Jesús ens condue
Desco
Els cristians
celebren
per Setmana Santa Lliura la Amor
que Jesús per
i Pasqua seva vida als altres
74
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 74 13/03/12 16:49

Xist!..., llegim! La tasca del faroner
En Pau, el faroner, ens va convidar a dinar a casa seva. Ens va explicar que el far Digues als teus com-
havia estat construït per un grup de barquers feia més de 200 anys. Llavors, nave- panys si actues així i
gaven moltes barques pel riu i eren freqüents els accidents. Els barquers
volien evitar-los, així que cada nit un d’ells encenia una gran foguera per
per què:
guiar els navegants. Finalment, van decidir de construir el far. • Només li faig petons
—Ara ja no passen tantes barques —va dir el Pau—, però jo continuo a l’àvia quan vull de-
encenent el far. Tinc cura de tots els que naveguen per aquestes aigües. manar-li un favor.
—Oh! Així que les llums no amaguen cap missatge misteriós? —va pre-
guntar el Felip.
• A mi m’agrada molt
—Doncs no. Jo només encenc un llum —va respondre el Pau—, però que em facin petons
els navegants reben un gran missatge: saben que algú els guia i els pro- i abraçades. Per això
tegeix. Els antics faroners sí que seguien un codi de llums. jo també en faig.
—Si us plau, Pau, ensenya’ns aquest codi! —li vam suplicar.
75
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 75 13/03/12 16:49

El missatge de Jesús... L’amor més gran
Jesús va mostrar moltes vegades, al llarg de la seva vida, el seu amor
per les persones, sobretot per les més pobres i desvalgudes. Els últims
dies de la seva vida, Jesús, el Fill de Déu, va portar el seu amor a
l’extrem i va lliurar la vida a la creu.
Hosanna!
Jesús anava amb els seus deixebles camí de Jerusalem
per celebrar la Pasqua jueva. Abans d’arribar a la ciutat,
van manllevar un ase i Jesús hi va muntar.
Al seu pas, alguns estenien els mantells en el camí, d’altres
tallaven fulles de palmera i cobrien el terra perquè hi pas-
sés Jesús... Els qui anaven al davant cridaven: «Hosanna al
fill de David»; «beneït el qui ve en nom del Senyor!»... I així
van entrar a Jerusalem.
Beneït el qui ve en nom

1 Busca la ciutat de Jerusalem en el mapa de
la pàgina 124 i anomena les localitats més
del Senyor!
properes.
El dijous, Jesús i els apòstols es van reunir per sopar i ce-

lebrar la Pasqua jueva. Abans de sopar, Jesús va agafar
aigua i una tovallola. Tot i que era el Mestre, Jesús va
rentar els peus als deixebles. Els va dir:
—Si Jo us rento els peus, vosaltres també us els heu de
rentar entre vosaltres. Estimeu-vos els uns als altres, tal
com Jo us he estimat.
Així els va ensenyar que ningú és superior als altres.
2 Anota dos exemples d’accions en les quals una

persona n’estimi una altra, tal com Jesús ensenya.
Durant el sopar, Jesús va prendre un tros de pa i una

copa amb vi. Va donar gràcies a Déu i ho va donar als
deixebles dient:
—Preneu i mengeu-ne tots, això és el meu Cos. Preneu i
beveu-ne tots, aquesta és la meva Sang, que es vessa
per tothom.
76
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 76 13/03/12 16:49

Després de sopar, es van dirigir a l’hort de Getsema-
ní, on Jesús solia anar a resar. Va ser allí on Judes,
un dels dotze apòstols, va portar els soldats que van
capturar Jesús.
Jesús va ser acusat per haver dit que era Fill de Déu.
El van condemnar injustament a morir a la creu, ja
que als poderosos no els agradava que parlés de la
misericòrdia, el perdó i l’amor de Déu.
3 Explica amb paraules teves per què Je-

sús va ser condemnat a mort.
Jesús va carregar la creu fins a la muntanya del Gòl-

gota, i allí el van crucificar.
Pare, perdona’ls Des de la creu, Jesús va resar la seva última pre-
perquè no saben gària pels seus enemics i va morir. Al peu de la creu
el que fan.
hi havia Maria, la seva mare, i Joan, un dels seus
deixebles més estimats. Després de la seva mort, el
cel es va enfosquir i la terra va tremolar.
Un centurió romà, en veure tot això, va dir:
—Veritablement aquest home era Fill de Déu.
4 Reflexiona i explica per què resar pels

enemics és una mostra d’amor..
Van despenjar Jesús de la creu, el van embolicar en

un llençol i el van posar en un sepulcre a la roca.
Als tres dies, diumenge al matí, un grup de dones va
acudir al sepulcre. En arribar-hi, van veure desplaça-
da la pedra de l’entrada i buit el sepulcre.
Llavors un àngel va dir a Maria Magdalena i a les
altres dones que Jesús havia ressuscitat. Plenes
d’alegria, van córrer a anunciar la bona notícia als
apòstols.
Jesús viu.
Evangelis de Joan i Mateu
5 Imagina i escriu les paraules que devia

dir Maria Magdalena als apòstols.
77
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 77 13/03/12 16:49

Els cristians es preparen durant la Quaresma
Els cristians s’esforcen tots els dies amb il·lusió per viure segons el pla de Déu. Però hi ha una èpo-
ca de l’any, la Quaresma, en què es preparen d’una manera especial.
La Quaresma comença el Dimecres de Cendra, quan el sacerdot imposa la cendra com a símbol de
fragilitat, esperança i voluntat de millorar com a persones.
Durant els 40 dies que dura la Quaresma, els cristians
reflexionen i es preparen per viure estimant els altres.
— Passen més temps en oració i llegeixen els Evan-
gelis per conèixer millor Jesús.
— Ajuden els més necessitats. Els donen aliment, di-
ners... i, sobretot, els dediquen temps i afecte.
La Quaresma s’acaba amb la celebració de la Setma-
na Santa i la Pasqua.
Sabies que… el número 40, en la Bíblia, té un significat

simbòlic?
Significa ‘canvi’. El diluvi de Noè va durar 40 dies. Moisès
i el poble d’Israel van passar 40 anys al desert. Després
d’aquestes vivències, van experimentar un canvi impor-
tant en les seves vides.
6 Tria les flors que formen part del pla de Déu.
Ajud
Aj uddar uunn No dei
No e xa ar J ga
Ju garr am
ambb
comp
co mpan
any y am
amb b el
elss l s joogu
le guin
innes
es.. e s amic
el ammic
ics.
s
s.
d ur
de u ess.
L eg
Ll gir Menttir als
Me
e s Evvange
el annge
geli
l s..
li meeu
m uss pa
arress.
7 Escriu dos aspectes en els quals puguis millorar com a persona.
La Quaresma són els 40 dies anteriors a la Pasqua. És un temps de canvi i de renovació interior
per aprendre a estimar com Jesús va ensenyar i a viure segons el pla de Déu.
78
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 78 13/03/12 16:49

La celebració de la Setmana Santa i la Pasqua
La Setmana Santa comença el Diumenge de Rams o Diumenge de Passió i s’acaba
el Diumenge de Pasqua.
tres
El Diumenge de Rams els s q u a l: són els
• Tridu
pa ndres
cristians es reuneixen per ij o u s S ant, Dive uè
dies (D en q
recordar l’entrada de Je- i D is s a bte Sant) d’una
Sant den
sús a Jerusalem com a ti a ns recor ,
els c r is
p e c ia l la passió
rei. Porten palmes i rams e s ús.
manera e c c ió de Jes
d’olivera, que el sacerdot s u rr
mort i re
beneeix. Després, celebren
una Eucaristia especial en
la qual es llegeixen textos
bíblics sobre la passió i
mort de Jesús.
El Dijous Sant es recorda la El Divendres Sant l’Església En la Vetlla Pasqual i el Diu-

institució de l’Eucaristia i el Ma- commemora el lliurament de menge de Pasqua se celebra
nament de l’Amor, en què Jesús Jesús a la creu per amor a totes que Jesús viu.
demana que ens estimem. les persones.
La Pasqua és una festa tan important que, durant 50 dies, se celebra que Jesús ha
ressuscitat. És el temps pasqual.
8 Escriu quin dia es recorda cadascun d’aquests moments:
Jesús demana que ens estimem. – Últim Sopar de Jesús. – Jesús ressuscita. – Jesús mor a la creu.
9 Formeu grups de tres o quatre companys i imagineu-vos que sou a Jerusalem rebent Jesús com
un rei. Inventeu-vos una pancarta per donar-li la benvinguda.
Durant la Pasqua, els cristians celebren la resurrecció de Jesús, que va lliurar la seva vida per
amor a totes les persones.
79
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 79 13/03/12 16:49

10 Ordena els fets dels últims dies de Jesús i descobreix el missatge secret.
Jesús entra a Jerusalem, Jesús és

J S Jesús és detingut
aclamat com un rei. condemnat a mort. Ú
pels soldats.
U Enterren Jesús en un V
Jesús carrega
sepulcre. la creu.
Jesús mor a la creu per Jesús sopa amb els seus amics
I
amor a totes les persones. i els diu que s’estimin els uns
E
als altres tal com Ell els ha
estimat.
Maria Magdalena
S Jesús resa a Getsemaní. ! anuncia als apòs-
tols que Jesús viu.
11 Copia en el teu quadern els sentiments dels cristians en saber que Jesús viu.
alegria – tristesa – esperança – por – sofriment
12 Digues quin dia de la Setmana Santa els cristians recorden que Jesús viu i explica com celebren
la seva alegria.
13 Escriu una felicitació alegre per Pasqua i envia-la als teus amics.
— Anota el teu missatge en un paper, decora’l i escaneja’l per enviar-lo per correu electrònic.
— Si vols enviar la teva felicitació a un amic diferent cada dia del temps pasqual, quantes felicita-
cions hauràs d’enviar?
14 Formeu grups per investigar com se celebra la Setmana Santa a la parròquia més propera a la
vostra escola.
— Cada grup ha de triar un dia diferent de la Setmana Santa i completar una taula com aquesta:
Nom de la celebració Lloc Hora Fet que recorda Consisteix en...

... ... ... ...
Podeu visitar la parròquia o investigar a la pàgina web de la diòcesi.

— Exposeu la informació obtinguda davant la resta dels companys de classe.
80
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 80 13/03/12 16:49

Acompanyo els meus amics en tot moment
MIRAR
Escriu un text breu en el qual expliquis què succeeix en la il·lustració.
Joan, vols jugar? Què et passa?

No.
Estic trist. La meva

tieta està malalta a
l’hospital.
PENSAR
9
Copia en el teu quadern les accions que pot realitzar la
nena per acompanyar el seu amic Joan. Afegeix-hi
unes altres tres accions.
Animar-lo a jugar a pilota. – Escoltar-lo.

Fer-lo enrabiar. – Regalar-li un dibuix.
Explicar-li anècdotes divertides. – Abraçar-lo.
Deixar-lo sol.
A tots ens agrada estar amb els nostres amics en els moments alegres. Però no sempre és tan fàcil i di-
vertit. Acompanyar un amic en un moment dolorós és una gran mostra d’amor.
ACTUAR I SER
Completa una taula amb les dades de dues persones a les quals estimis i que estiguin vivint un
moment difícil.
Persona Sé que està trist perquè... Motiu de tristesa L’acompanyo quan...

Joan Observo que parla poc i no vol La seva tieta està L’escolto i li regalo un dibuix.
jugar. malalta.
Quan els nostres amics se senten tristos o tenen problemes és quan més ens necessiten. Per això és
important estar atents.
81
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 81 13/03/12 16:49

Els artistes ens parlen per mitjà de... La pintura
Molts pintors s’inspiren en escenes de la vida de Jesús.
Fixa’t en els següents detalls de les dues persones i del paisatge retratats en aquesta pintura de
Vincent van Gogh.
El capvespre indica el final de la vida.

Ulls tancats i rostre
en l’ombra.
Dona vestida de Recorden la mort.
color blau. El color
fa referència al cel.
Braços relaxats.
Símbol d’acceptació
Rostre trist i serè. i lliurament voluntari.
Nafra a la mà. Signe

Braços oberts que de la seva Passió.
acullen l’home a la
falda. Símptoma
d’amor i consol: és
Llençol blanc.
mare.
Reflecteix la llum de
la Resurrecció.
Mantell agitat pel

vent. La tempesta Entrada d’una cova
simbolitza un fet excavada a la roca
terrible. (sepulcre).
Simbolitza la
protecció.
La Pietat, de Vincent van Gogh.
15 Tria les paraules adequades en cada cas per completar la descripció del quadre.
— La posta de sol simbolitza la [ mort / vida ] de l’home.

— L’actitud de la dona és la d’una [ filla / mare ] que dóna seguretat i consol.
— La llum i el color [ de la roca / del llençol ] transmeten esperança.
— Les dues persones són [ Marta i Llàtzer / Jesús i Maria ].
16 Escriu una redacció d’unes cinc o sis frases sobre els detalls que t’ajuden a descriure el quadre.
Per exemple: El blau del vestit i del mantell de la dona indica que es tracta de Maria, la mare del
Fill de Déu.
82
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 82 13/03/12 16:49

1 Recorda l’esquema de la unitat i completa aquestes frases en el teu quadern:

— Jesús lliura la vida per amor a...
— Els cristians estimen els altres perquè...
— Per Pasqua, els cristians celebren que...
2 Copia les paraules que reflecteixen l’amor de Jesús per totes les persones.
— Jesús va rentar els peus als seus deixebles com a senyal de servei.
— Jesús va lliurar el seu Cos i la seva Sang com a signe d’amor.
— Jesús va ensenyar amb el seu exemple el Manament de l’Amor.
3 Completa la taula en el teu quadern.
Comença S’acaba Durada
Quaresma
Setmana Santa
Pasqua
4 Ordena aquests dies de la Setmana Santa i enumera els principals fets de la vida de Jesús que
es recorden en cadascun:
• Diumenge de Pasqua • Divendres Sant

• Diumenge de Rams • Dijous Sant
5 Ordena les paraules i construeix una frase que resu-

meixi el que has après en aquesta unitat.
Els cristians els altres
estimen estimats per Jesús.
perquè se senten
6 Copia el quadre en el teu quadern i explica quins dos

personatges hi apareixen, on són i quins sentiments et
transmet.
83
093721 08-RELIG CAT 4EP.indd 83 13/03/12 16:49

9
rça per viure tal com viu Jesús.
graments donen fo
Descobrirem que els sa
Els sagraments són de l’amor de
Signes Déu
Iniciació Servei
Guarició
Orde
Baptisme
p Confirmació
f Eucaristia Matrimoni Sacerdotal
Reconciliació Unció
84
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 84 13/03/12 16:50

Xist!..., llegim! Una nit al far
La mare de l’Andreu va ajudar en Pau a trobar el seu germà, i van poder dema-
nar-se perdó.
Explica alguna celebra-
Per això, en Pau ens va convidar a passar un cap de setmana al far, i la
ció en la qual hagis parti-
mare de l’Andreu ens hi va acompanyar. cipat. Descriu:
—Els dissabtes a la nit passen més barques —ens va dir en Pau—. En- — Què celebràveu.
cendrem el far i podrem enviar missatges de llum. — Com va ser la cele-
Vam passar el matí practicant el codi per enviar missatges amb les nos- bració.
tres llanternes.
— Curta, curta, curta, curta: H; Curta, apagat: E; curta, llarga, curta,
— Qui us vau reunir.
curta, apagat: L; curta, apagat: E; llarga, curta, apagat: N; curta, llarga, — Com us ho vau pas-
apagat: A. Elena! Has escrit el teu nom amb llum! sar.
Havent dinat, en Pau ens va aconsellar que féssim una migdiada: — Alguna anècdota.
—Passarem la nit en blanc. Serà millor que descanseu.
85
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 85 13/03/12 16:50

Els signes de l’Amor de Déu
Les persones fem servir signes i gestos per expressar el que no es veu, com l’amor, l’alegria o la
por.
Per exemple, si regalem un ram de flors a una persona
amb un somriure o un petó, les flors es converteixen
en un signe d’amor.
Ba
Bapt
apt
p is
isme
m
me
Reco
Rec nc
co cililia
ia
aci
cióó
Conf
Co n irrma
nf maci
aci
cióó Gu
ó
Els cristians expressen amb signes la seva relació ci
a ri
Inicia
Unci
Un cióó
SAGR
SA G A--
ció
d’amistat amb Déu. Aquests signes sensibles són els de
els
l
Euca
Eucari
carist
ri stia
stia
a ME
MENT
ENT
N S
sagraments. Mala
Ma altts
La comunitat cristiana celebra els sagraments amb Servei
alegria i fe. És una oportunitat per trobar-se personal-
ment amb Jesús i rebre l’amor de Déu i la força de Ma
Matrim
trimon
trim
mon
onii Orrde
d
l’Esperit Sant. Sace
Sacerd
ce rd
dota
ottal
al
1 Explica què signifiquen aquests signes o gestos.
A B C D
2 Explica amb paraules teves què són els sagraments i per què són importants per als cristians.
— Pots emprar les paraules signe, amor, força, Déu.
3 Identifica el sagrament al qual es refereix cada dibuix.
Matrimoni
Baptisme
Eucaristia
1 2 3
Els sagraments són celebracions i signes que fan present Jesús i expressen la relació dels
cristians amb Déu.
86
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 86 13/03/12 16:50

Els sagraments d’iniciació
Jo et batejo en el nom
del Pare i del Fill i de
Els sagraments d’iniciació es reben al principi de la vida
l’Esperit Sant.
com a cristians.
Baptisme
El Baptisme és el sagrament pel qual els cristians entren a
formar part de l’Església.
Els pares i els padrins porten el nadó a l’església. El sacer-
dot vessa aigua beneïda damunt seu i pronuncia les parau-
les litúrgiques.
Els padrins encenen un ciri com a símbol de la llum de Je-
sús al món.
Confirmació
Amb el sagrament de la Confirmació, els cristians reben la
força de l’Esperit Sant per reafirmar la seva fe i la seva de-
cisió de ser testimonis de Jesús.
Rep per aquest senyal el
El bisbe imposa les mans als joves batejats i resa perquè do de l’Esperit Sant.
rebin l’Esperit Sant. A continuació, fa, amb oli, el senyal de
la creu al front d’aquests joves i proclama una pregària.
Eucaristia
En l’Eucaristia els cristians combreguen el pa i el vi, que són
el Cos i la Sang de Jesús. El sacerdot consagra el pa i el vi
repetint les paraules de Jesús en l’Últim Sopar.
Jesús es fa present en l’Eucaristia. És l’aliment espiritual
per als cristians i els dóna força per viure com Ell. Preneu i
mengeu-ne tots.
4 Dibuixa l’escena d’un bateig o enganxa una foto.

— Assegura’t que s’hi veuen el batejat, els pares i els padrins, el sacerdot, la pila amb l’aigua beneï-
da i el ciri. Anota el nom al costat de cada element dibuixat.
5 En la cerimònia del Baptisme, els pares posen el nom al nadó. Pregunta a casa per què et van
posar el nom que tens.
El Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia són els sagraments d’iniciació a la vida cristiana.
87
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 87 13/03/12 16:50

Els sagraments de guarició
Els sagraments de guarició donen força als cristians per superar situacions difícils.
Reconciliació
De vegades, la nostra conducta no és correcta ni s’assembla
a la de Jesús. Per això hem de demanar perdó i rectificar.
Els cristians reben el perdó de Déu en el sagrament de la
Reconciliació quan s’adonen que no han actuat bé, se’n
Jo t’absolc dels teus pecats penedeixen i volen canviar. Expliquen els seus errors al
en el nom del Pare i del Fill i sacerdot i compleixen la penitència.
de l’Esperit Sant.
Que el Senyor t’ajudi
amb la gràcia de
Unció dels Malalts l’Esperit Sant.
Els cristians ancians o que estan molt malalts reben en
aquest sagrament la força de l’Esperit Sant per viure
amb esperança la malaltia i la vellesa, acompanyats per
la família i la comunitat.
El sacerdot ungeix amb oli el front i les mans del malalt
i resa per ell.
6 Copia en el teu quadern les accions de perdó. Tria’n dues i escriu una frase amb cadascuna.
Fer les paus. - Acusar. - Posar-se en el lloc de l’altre. - Mostrar rancor. - Dir «ho sento».
Mentir. - Provocar conflictes. - Fer el ploricó. - Demanar perdó.
7 Llegeix el següent text bíblic sobre el perdó.
Sabies que... en la Bíblia el número 7 és
Aleshores Pere preguntà a Jesús: simbòlic i significa ‘moltes vegades’, i
—Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu el 77 vol dir ‘sempre’?
germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
—No et dic set vegades, sinó setanta-set.
Mt 18,21-22 — Quantes vegades diu Jesús a Pere que
cal perdonar?
8 Busca en l’Evangeli de Mateu la citació Mt 20,29-34 i llegeix-la.

— Explica què fa Jesús i com ho fa.
— Quan ens posem malalts, els amics i els familiars ens cuiden i ens fan companyia. Escriu un mis-
satge d’agraïment a la persona que és al teu costat quan estàs malalt.
La Reconciliació i la Unció dels Malalts són els sagraments que reconforten i donen fortalesa
per afrontar i superar situacions difícils.
88
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 88 13/03/12 16:50

Els sagraments de servei
Els sagraments de servei estan destinats a les persones Us preguem que rebi de
que dediquen la seva vida al bé de la comunitat cristiana, Vós el sacerdoci i que
ja sigui cuidant la seva família o bé la gran família de la seva vida sigui un bon
l’Església. exemple per als altres.
Orde Sacerdotal
En el sagrament de l’Orde Sacerdotal, els homes que vo-
len dedicar la seva vida a anunciar la Bona Notícia de Je-
sús reben la força de l’Esperit Sant per viure el seu com-
promís de servei als membres de l’Església.
En l’ordenació dels sacerdots, el bisbe imposa les mans Jo t’estimo i et prenc per esposa
a futur
al u u sace
sacerdot
do i p
proclama
oc a a uunaa pregària.
p egà a i et prometo que et seré fidel en
la prosperitat i en l’adversitat,
en la salut i en la malaltia, i que
Matrimoni t’estimaré i t’honoraré tota la vida.
En el Matrimoni, l’home i la dona que s’estimen reben la for-
ça de l’Esperit Sant per comprometre’s a viure la fidelitat a
l’amor i a la família, i ajudar-se a ser feliços.
Els contraents s’uneixen per tota la vida davant de la co-
munitat. Intercanvien unes aliances i pronuncien el seu
compromís.
9 Explica amb paraules teves què signifiquen les aliances en el sagrament del Matrimoni.
10 Visita una església o una parròquia i entrevista

— Com es diu?
el sacerdot.
— En què consisteix la seva tasca?
— Fes-li preguntes com les del requadre.
— Per què es va fer sacerdot?
— Anota les seves respostes.
— Quina activitat parroquial li agrada més?
— Valora el seu compromís d’ajuda als altres.
11 Digues si coneixes alguna persona que es dediqui a activitats de voluntariat per servir els altres
(persones de la tercera edat, nens, malalts…).
— Has realitzat tu alguna acció voluntària per ajudar una altra persona? Quina?
El Matrimoni i l’Orde Sacerdotal són sagraments de servei a la comunitat. Les persones que els
reben es comprometen a ajudar la seva família o la família de l’Església.
89
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 89 13/03/12 16:50

Em preparo per fer un nou pas
Abans de participar en una competició, anar de viatge, etc., és important preparar-se. De la mateixa
manera, els cristians i les cristianes es preparen per rebre els sagraments.
MIRAR
Observa les escenes i ordena-les.

— Comenta amb els companys quins passos segueix el nen per preparar la cursa.
A B C D
PENSAR
Recorda situacions per a les quals hagis necessitat preparar-te; per exemple, una festa
o una excursió. Explica com ho vas fer.
— Una altra manera de preparar-se és relaxar-se, és a dir: tenir un moment de tranquil·litat
i pau per pensar i ser conscient del que es farà.
ACTUAR I SER
Segueix aquests passos per fer un exercici de relaxació.

— Posa els colzes sobre la taula i recolza la cara a les mans. Tan-
ca els ulls i respira lentament.
— Escolta la música i deixa’t portar per ella. Imagina’t què et sug-
gereix la música: un lloc agradable, tranquil...
— Quan s’acabi la música, obre els ulls. Inspira profundament i
mou el cap amb suavitat.
Reflexiona i respon: 9
— Com et senties abans de l’exercici de relaxació?, i després?
Si repeteixes aquest exercici abans de començar una activitat nova, estaràs més tranquil i podràs
entendre-la millor.
90
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 90 13/03/12 16:50

12 Llegeix el text del baptisme de Jesús i respon:
Va arribar Jesús al riu Jordà i es va presentar a Joan

perquè el bategés. Joan s’hi negava dient:
—Ets tu el qui m’hauria de batejar, i tu véns a mi?
Però Jesús li va contestar:
—Així és com Déu vol que ho fem.
Davant d’aquestes paraules, Joan va cedir i va batejar
Jesús. Llavors, es va veure l’Esperit Sant en forma de
colom, que es va posar damunt d’Ell. Es va sentir una
veu que deia des del cel:
—Aquest és el meu Fill estimat. Me’n sento orgullós.
Mt 3,13-17
— Explica com reacciona Joan quan Jesús li demana

que el bategi. Per què no vol batejar-lo?
— Descriu què passa després del baptisme de Jesús. El baptisme de Crist, de Fra Angelico.
13 Observa la pintura El baptisme de Crist i respon:

— Com és l’aurèola del personatge que està de cara? Explica per què és diferent de les altres.
— Descriu què fa l’home de la capa vermella.
— Qui pot ser la dona de la dreta amb una aurèola?
— Digues quin animal apareix a la part superior del quadre i explica qui representa.
14 Compara el baptisme de Jesús amb un bateig actual. Enu-

mera semblances i diferències.
— Lloc on succeeix el Baptisme.
— Persona que bateja i persona que és batejada.
— Element de la natura que hi apareix.
15 En el Baptisme se sol donar un nom. Formeu grups i investigueu quins són els noms més fre-
qüents.
— Noms masculí i femení més usats a la vostra comarca.
— Nombre de persones de la comarca que es diuen com cadascun dels integrants del grup de
treball.
— Podeu buscar-ho a http://www.idescat.cat/noms/
91
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 91 13/03/12 16:50

REViSTA
Oli Re
R eso
soll le
less
enndevi
devi
de vnna all
lles
ess:
És un aliment indispensable que s’obté en premsar (A)) L’
(A L’ar
arbr
brre el
el fruruit
it
les olives. Antigament, s’utilitzava com a bàlsam per h de do
ha ona ar,
la
appre
remmsa l’
ms l ha
h d dee pr
p emm-
a les ferides. Per això, simbolitza salut i fortalesa. sa
sar
ar,
r, te l’
l’ha
has de menja enja
en jarr
Es fa servir en el Baptisme, la Confirmació, la Unció amb pa
am pa i la roroba
oba
ba et
dels Malalts i l’Orde Sacerdotal per ungir. p ts ttac
po acar
ac a .
ar
Aigua (B)
(B
És un element imprescindible per a la vida, i un dels sím- D la te
De terra
rrra
va
aig
g al cceel i d
deel
bols de la Creació. L’aigua sempre s’ha relacionat amb la c l to
ce t rn
rno a ve ven
enir,
nirr,,
ni
netedat i la puresa, tant del cos com de l’esperit. ssó
óc l’à
’àn
niima
m del elss
Es fa servir en el sagrament del Baptisme, en què és vessa- camps
ca mps qu
mp ue am
amb mi mi
pode
poden ffllorir
oriirr.
or
da sobre el cap del batejat, i en l’Eucaristia, barrejada amb
vi.
Pa
((C
C)
Co
C om mémés
És un aliment bàsic que es prepara ficant al
caale
lent
en
ntt, forn una massa de blat, aigua i sal. És símbol
més fr
mé fre
fres
essc de fortalesa perquè proporciona força i vida.
i cr
crui
uix xe
entt.
El pa consagrat en l’Eucaristia és el Cos de
Jesús.
Vi
És una beguda festiva que s’obté del raïm. S’acostuma a beure en grup, per
la qual cosa s’associa amb l’amistat. Simbolitza vitalitat i alegria.
En la consagració de l’Eucaristia, el vi es transforma en la Sang de Jesús.
92
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 92 13/03/12 16:50

.................... Formar part de l’Església.
Sagraments
g ....................
Confirmació Rebre la força de l’Esperit ....................
són .................... Rebre el Cos i la Sang de Jesús.
.................... Guarició .................... Reconciliar-se amb Déu i amb els altres.
Unció dels Rebre la força de l’Esperit Sant en la
de ....................
Malalts
....................
.................... .................... Atendre la pròpia família.
de Déu Orde Sacerdotal Atendre la ....................
2 Anota amb quin sagrament està relacionat cadascun d’aquests símbols.
A B C
3 Quin sagrament cal en cada situació? Anota’l.

a) En Xavier, el professor de Plàstica, s’estima molt la seva nòvia i desitja formar una família cristiana.
b) A l’Ahmed li agradaria formar part de l’Església.
c) L’Agnès ha agafat diners del moneder de la seva mare. Encara que ja li ho ha dit, està trista
perquè sap que s’ha comportat malament.
d) La besàvia Caterina és molt velleta i se sent malalta.
4 Formeu set grups. Cada grup tria una citació i la busca en el Nou Testament.
Ac 19,7 – Jn 2,1-2 – Mt 8,2-3 – Jn 20,23 – Mt 16,17-18 – Mt 14,19
— Llegiu el text i resumiu-lo en el vostre quadern. Anoteu amb quin sagrament es pot relacionar.
— Expliqueu als altres grups què succeeix en el text i amb quin sagrament el relacioneu.
5 Valora si has treballat bé en grup responent les preguntes següents:

— A l’hora de començar, hem distribuït les tasques o hem realitzat els passos junts?
— He pogut expressar la meva opinió en tot moment?
— He escoltat els meus companys quan feien alguna proposta?
— He necessitat repassar la unitat del llibre per realitzar l’exercici anterior?
93
093721 09-RELIG CAT 4EP.indd 93 13/03/12 16:51

10
a força per viure tal com ensenya Jesús.
ristia dón
Descobrirem que l’Euca
Litúrgia
g
L E car st a
L’Eucaristia és unn Sagrament
g consta de de la Paraula
hi pparticipen
p
Litúrgia
Eucarística
s
Els fidels i el sacerdot
formen la Comunitat
om n tat de l’Església
l Esglés a
94
093721 10-RELIG CAT 4EP.indd 94 13/03/12 16:51

Xist!..., llegim! La festa nocturna
La nit de dissabte a diumenge va ser excepcional. Vam passar tota l’estona al far.
En Pau el va encendre quan començava a fer-se fosc. Primerament, la seva llum
Esmenta:
era d’un vermell tènue, i després es va anar fent més clara i intensa. Era preciosa. • Tres objectes que
Només havíem d’esperar que arribés algun vaixell. Mentrestant, en salvaries d’un ter-
Pau relatava històries dels antics faroners. ratrèmol.
Cap a les onze vam veure una barca. S’apropava perillosament a les ro- • Quatre persones
ques. Però, gràcies a la llum del far, va reorientar el rumb. Va ser emo-
cionant veure com li guiàvem el camí. Si el far hagués estat apagat,
que voldries que es-
hauria naufragat irremeiablement. tiguessin amb tu en
Un cop es va allunyar la barca, ens vam posar a la feina. Havíem acor- una illa deserta.
dat amb les nostres famílies que mirarien cap al cel i tractarien de des- • Les qualitats que
cobrir el missatge que els enviaríem usant la llum del far. Entre riallades, més t’agraden dels
vam aconseguir enviar aquest missatge: «Us stmem mlt». L’ortografia no teus amics.
era correcta, però... escriure lletres amb llum no és gens fàcil!
95
093721 10-RELIG CAT 4EP.indd 95 13/03/12 16:51

Participo en una celebració
MIRAR
Observa amb atenció l’escena i respon:
— On són les persones del dibuix? Què hi ha sobre la taula? Explica-ho.

— Quines emocions reflecteixen els rostres d’aquestes persones?
— Què fa cada personatge? Descriu-ho.
— Què estan celebrant?
PENSAR 9
Anota en el teu quadern els elements imprescindibles per celebrar una festa.
guarniments – mascota – motiu – regals – familiars i amics
— Classifica en el teu quadern les actituds següents segons que t’ajudin o no a celebrar una festa,
i explica per què.
Alegrar-te. Il·lusionar-te. Cantar.

Enfadar-te. Espantar-te. Estar atent.
Donar les gràcies. Gaudir. Barallar-te.
— Imagina’t tres maneres diferents de celebrar el teu aniversari i anota-les.
L’aniversari d’algun membre de la família, una festivitat local o una bona notícia es converteixen en una
ocasió per celebrar i fer festa, moltes vegades al voltant d’una taula.
ACTUAR I SER
Anota tres motius que tinguis per estar alegre i que

vulguis celebrar. Tiincc
T
— Dibuixa tres globus i anota dins de cadascun el que am
amici s.
Jesú
Je sús
ús
desitges celebrar. m’es
m’esti
estima
tima..
ma
— Decoreu la classe amb els globus.
96
093721 10-RELIG CAT 4EP.indd 96 13/03/12 16:51

Els cristians celebren l’Eucaristia
A les persones ens agrada reunir-nos per compartir
el temps i gaudir de l’alegria d’estar junts.
Celebrar un dinar o un sopar ens uneix més a les per-
sones que estimem. És un moment especial en què
compartim moltes més coses que els aliments.
Els Evangelis recullen diverses escenes en les quals
Jesús comparteix el seu temps i els aliments amb els
altres. Un exemple especial d’això el trobem en
l’Últim Sopar. Però n’hi ha molts altres, com quan
multiplica els pans i els peixos, o quan visita els seus
amics de Betània, Marta, Maria i Llàtzer.
Els cristians i les cristianes es reuneixen el diu-

menge a l’església, al voltant de l’altar, per donar
gràcies a Déu i celebrar l’Eucaristia.
En el sagrament de l’Eucaristia, Jesús ressusci-
tat es fa present en els cristians i els anima a
construir el Regne de Déu.
Per a les persones que participen en l’Eucaristia,
és un moment d’intimitat especial amb Jesús per
escoltar-lo i parlar amb Ell.
1 Llegeix aquest text bíblic i completa la frase.
Va dir Jesús: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, Jo sóc allí».
Mt 18,20
Jesús – resar – cristians
• ....................... es fa present quan els ....................... es reuneixen per ....................... .
2 Imagina’t que la teva família organitza un dinar a casa amb uns amics.
— Anota les activitats que faries per preparar la casa, acollir els convidats i estar amb ells. Per exem-
ple: els rebria amb dibuixos...
L’Eucaristia és el sagrament en què Jesús ressuscitat es fa present en els cristians i els anima
a construir el Regne de Déu.
97
093721 10-RELIG CAT 4EP.indd 97 13/03/12 16:51

Com se celebra una Eucaristia?
En la celebració de l’Eucaristia o Missa es distingeixen: la Litúrgia de la Paraula i la Litúrgia Eucarística.
La Litúrgia de la Paraula
L’Eucaristia comença amb la benvinguda i la salutació del sacerdot als fidels
que participen en la celebració.
Un lector proclama les lectures de la Bíblia. El Els fidels i el sacerdot reciten el Credo, resum
sacerdot llegeix un fragment d’un Evangeli i de la fe dels cristians, i demanen per les ne-
n’explica el significat en l’homilia. cessitats de tothom en la pregària dels fidels.
La Litúrgia Eucarística
Preneu i mengeu-
ne tots, que això és
el meu Cos, entre-
gat per vosaltres.
Preneu i beveu-ne
tots, que aquest és
el calze de la meva
Sang [...]. Feu això,
En la presentació de dons, els fi- En la pregària eucarística, el sacer- que és el meu me-
dels porten el pa i el vi a l’altar. dot recorda l’Últim Sopar i consagra
morial.
el pa i el vi repetint les paraules de
Jesús:
Tots resen el Parenostre i comparteixen un gest de pau com a signe d’unió.

Combreguen el pa i el vi, que són el Cos i la Sang de Jesús..
Finalment, el sacerdot acomiada els fidels i els beneeix, convidant-los a
donar testimoniatge d’allò que han viscut.
En la celebració de l’Eucaristia els fidels escolten la Paraula de Déu i combreguen el Cos i la
Sang de Jesús.
98
093721 10-RELIG CAT 4EP.indd 98 13/03/12 16:52

3 Escolta la cançó i canta-la.
Alegria i alegria! A l’altar ens acostem,

Anem tots a celebrar anem junts a combregar.
que en aquesta Eucaristia Gràcies per estimar-me, 14
4
Jesús ens ve a visitar. li xiuxiuejo en resar.
Atents a la Paraula, A l’església no acaba

l’homilia escoltem, aquesta gran celebració,
proclamem el nostre Credo i és que tota la setmana
i pels fidels preguem. Jesús és dins el meu cor.
Dons a l’altar portem,

pa i vi, a consagrar,
el Parenostre resem
i ens desitgem la pau.
4 Utilitza les parts de l’Eucaristia que apareixen en la cançó per completar l’esquema, seguint
l’exemple:
Eucaristia
Litúrgia Litúrgia
de la Paraula Eucarística
Benvinguda: «Alegria i alegria» Presentació de dons

Lectures: «Atents a la Paraula» Pregària eucarística
Homilia Oració del Parenostre
Credo Gest de pau
Pregària dels fidels Comunió
Comiat
—Quines parts de l’Eucaristia falten en la cançó?
5 Explica amb paraules teves el significat de l’última estrofa.
6 Digues si alguna vegada has participat en una Eucaristia i explica com va ser la teva experiè
iència.
7 Formeu grups i anoteu les vostres peticions per a la pregària dels fidels.
— Escriviu cada petició en un paper allargat i grapeu-los tots formant una cadena.
— Uniu les peticions de tota la classe en una gran cadena i pengeu-la a l’aula.
99
093721 10-RELIG CAT 4EP.indd 99 13/03/12 16:52

Els artistes ens parlen per mitjà de... l’arquitectura
El temple és l’espai en què se celebra l’Eucaristia. Segons les seves característiques, un tem-
ple pot ser una capella, una església, una basílica, una catedral...
La rosassa permet El presbiteri és la zona de A les capelles laterals sol ha-

l’entrada de
e llum. l’església en la qual se si- ver-hi altars dedicats a Maria o
tua el prevere o sacerdot. als sants.
Les campanes del

campanar convo-
quen els fidels.
La presència d’al-
tes columnes i
d’arcs realça l’al-
tura de l’edifici.
La llum, que entra pels vitralls de colors, Santa Maria de Roncesvalls, Navarra
il·lumina i alegra l’interior de l’edifici.
8 Descriu l’església de Santa Maria de Roncesvalls. Utilitza les

paraules oportunes:
• lluminosa • fosca • alta • baixa
• senzilla • recarregada • petita • gran
9 Explica en quina part de l’església se situaria una persona que

vol:
Tocar les campanes – Consagrar
Participar en l’Eucaristia – Resar a Maria
10 Assenyala els elements arquitectònics que reconeguis en

aquesta església i descriu-la.
100
093721 10-RELIG CAT 4EP.indd 100 13/03/12 16:52

1 Copia i completa l’esquema.
Litúrgia de la .................................
L’Eucaristia és un .......................................... consta de

Litúrgia .................................
hi participen
p p
Els ............................ i el ...........................
formen la
Comunitat de l’Església
g
2 Completa les frases en el teu quadern.
Paraula – Jesús – lectures – peticions – dons – combreguen – Credo – consagra – Parenostre
L’Eucaristia comença amb la Litúrgia de la ..........., en la qual el sacerdot dóna la benvinguda als fidels,
es llegeixen les ........... i el sacerdot n’explica el significat en l’homilia. Tots junts resen el ........... i presenten
les seves ........... pel bé de tots.
La Litúrgia Eucarística comença amb la presentació dels ........... a l’altar. El sacerdot recorda les paraules
de ........... en l’Últim Sopar i ........... el pa i el vi. Els assistents resen el ..........., fan un gest de pau i ............
Finalment, el sacerdot acomiada els fidels i els beneeix.
3 Explica amb paraules teves què és l’Eucaristia.
4 Jugueu a endevinar quina zona o element d’una església dibuixa a la pissarra un dels vostres
companys amb els ulls embenats.
5 Valora la teva participació en el joc anterior.

— Puntua en el teu quadern de l’1 al 3 (1 significa que estàs totalment d’acord amb l’afirmació i 3
que no).
a) He estat atent quan dibuixava i quan endevinava.
b) M’he divertit amb el joc.
c) He deixat parlar els altres companys.
d) He descobert elements i parts d’una església que no coneixia.
101
093721 10-RELIG CAT 4EP.indd 101 13/03/12 16:52

11
r un món millor per a tothom.
ls cristians treballen pe
Descobrirem que e
Celebren la fe en
el missatge
g
Els cristians Anuncien que és L’amor de Déu
de Jesús
Actuen repartint
102
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 102 13/03/12 16:54

Xist!..., llegim! La brigada del far Explica algun fet diver-
La nit en què vam dormir al far vam riure molt. Però vam riure més quan a casa tit o curiós que t’hagi
ens van dir que no havien entès el missatge lluminós. succeït amb el teu
Després de passar la nit ajudant en Pau, la Lluïsa, l’Andreu i jo vam grup d’amics.
buscar altres maneres d’ajudar els altres. Vam decidir anomenar-nos
«La brigada del far». Vam començar a buscar veïnes en dificultats o
• Qui éreu.
gossos perduts, però no vam tenir sort. • Què va succeir.
Estàvem tristos. Al final, en Felip, l’oncle de la Lluïsa, ens va convidar • A qui vau ajudar.
a un refresc i vam estar parlant. • Per què va ser cu-
—Ajudar els altres —ens va dir— és molt més senzill. No necessiteu riós o divertit.
ocasions extraordinàries. En allò que fem cada dia, en allò quotidià i
senzill, podeu mostrar el vostre amor per la família, els amics i els
veïns.
103
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 103 13/03/12 16:54

El missatge de Jesús... La vida dels primers
p cristians
En la festa de la Pentecosta, els apòstols van rebre l’Esperit Sant, que
els va donar coratge i alegria per anunciar el missatge de Jesús: Déu
salva i estima totes les persones.
EEll g
gru
r p de
ru delslss amics
micss de Je
mi Jesú
s s cr
sú c eiixi xad diia reeree dia
a. Mo
Moltlttess perr-
sone
so nees seent
n n ie
ien
en pa
parlrrlla
arr de la
a bon
ona no otítíci
c a dee lla
ci a Re
Resu
surr
rrrec
ecciciió dee
Jeesúús i a
allgu
gunsnss dem
n eman anav
an aven
e a
en als
lss apò pòst
stol
st olss que
qu
ue ele s ba
b te
tegegess
ge ssin
ssin.
in
Aiixí queueda
daaveven pl
ven p en
enss de l’Esp’EEsp
pererititt San
ant.t.t
1 Explica com reacciones quan et donen una

bona notícia.
— A qui ho expliques? Per què vols que ho
sàpiguen?
— Explica el significat del refrany «Alegria no
comunicada, alegria malmesa».
2 Reflexiona sobre per què els primers cris-

tians anunciaven la bona notícia de la Re-
surrecció.
Escoltaven sovint els ensenyaments dels apòstols so-

bre Jesús. Estaven tots units i ho posseïen tot en comú:
venien els seus béns i els repartien segons la necessi-
tat de cadascú.
Diàriament acudien junts al temple; a casa seva par-
tien el pa i compartien el menjar amb alegria i senzi-
llesa de cor.
Feets del
els Ap
Apòs
òsto
òs tols
l
ls
3 Agrupa les accions dels primers cristians.
Celebrar Anunciar el missatge Actuar segons

la fe de Jesús l’amor de Déu
Escolten els ensenya-

ments dels apòstols.
104
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 104 13/03/12 16:54

Els cristians es comprometen amb el món
Han passat gairebé 2.000 anys des que es van formar les primeres comunitats
cristianes. Els cristians d’avui, com els primers cristians, es comprometen a cele-
brar la seva fe, anunciar-la i actuar repartint a tothom l’amor de Déu.
Els cristians:
Celebren la seva fe en l’Eucaristia i en

els altres sagraments i es reuneixen
per pregar a l’església.
Durant l’any commemoren diversos
moments de la vida de Jesús i de Ma-
ria, la seva mare, així com dels sants.
Actuen repartint l’amor de Déu a

Anuncien el missatge de Je- totes les persones, sobretot als
sús als qui no el coneixen i més necessitats, els pobres, els
als qui el volen conèixer mi- ancians que viuen sols, els
llor. malalts...
Per això fan catequesi i cur- Per això donen diners i aliments o
sos de formació. dediquen el seu temps a acom-
panyar-los i atendre’ls.
Amb les seves accions i el seu testimoniatge, els cristians col·laboren perquè el
món sigui més just i solidari.
4 Retalla en un foli la silueta d’una persona. Anota-hi accions que duen a terme els cristians perquè
el món sigui més just i solidari.
Per exemple: fer companyia a les persones que viuen soles, perdonar els qui ens ofenen...
— Decora la silueta.
— Col·loca la teva silueta al costat de la dels teus companys i formeu una cadena per millorar el món.
Els cristians es comprometen a celebrar la seva fe, anunciar el missatge de Jesús i actuar
repartint l’amor de Déu.
105
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 105 13/03/12 16:54

L’Església és el cos de Crist
L’Església és com una família en la qual tots són ger-
mans de Jesús, fills i filles del mateix Pare.
Els membres de l’Església es mantenen units per la for-
ça de l’Esperit Sant. Aquesta comunitat està formada
per tots els batejats en nom de Jesús.
sia»
s qu e .. . la paraula «Esglé
Sab ie a’?
n ific a ‘r e u n ió ’ o ‘assemble
sig
Els laics i les laiques

són els cristians, de to-
tes les edats, que viuen
la seva fe en Déu des
del matrimoni o la solte-
ria. Treballen perquè
l’amor de Déu s’estengui
a totes les persones.
El Papa és el cap visible de

l’Església. Dirigeix tots els
fidels de l’Església.
Els bisbes són homes que han
rebut el sagrament de l’Orde.
Estan al servei dels fidels de
la seva diòcesi. Els ajuden els
sacerdots.
106
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 106 13/03/12 16:55

Els religiosos i les religioses són cristians consagrats a
Déu. Viuen en comunitat i al servei dels altres.
Sant Pau compara l’Església amb el cos d’una persona perquè té molts membres diferents
i cadascun d’ells té una funció. Tots els membres són necessaris i importants.
Perquè l’Església acompleixi la seva missió, és important que tots els seus membres: laics,
religiosos, sacerdots, bisbes i el Papa, rebin la força de l’Esperit Sant per mantenir-se
units.
5 Explica amb paraules teves què és l’Església.

—Quins membres la formen? Qui els manté units?
6 Llegeix el text bíblic de sant Pau sobre l’Església. Completa en el teu quadern les frases.
El cos no consta d’un sol membre, sinó de molts. Si tot el cos fos ull, com podria
sentir-hi? Si tot fos oïda, com podria olorar?
Els membres són molts, però el cos és un de sol. L’ull no pot dir a la mà: «No em fas
cap falta», ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta». Vosaltres sou el cos de
Crist i membres de l’Església.
1Cor 12,14-27
— Si l’Església no tingués missioners,...

— Si a l’Església només hi hagués sacerdots,...
— Si els laics no acomplissin la seva funció,...
Els cristians i les cristianes d’arreu del món formen la comunitat de l’Església, el cos de Crist.
Tots els seus membres són importants i necessaris.
107
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 107 13/03/12 16:55

Actuo amb justícia
MIRAR
Llegeix aquesta situació:
L’Hèctor, la Noèlia i l’Èrica juguen junts a patacons. L’Hèctor
guanya sovint i es queda amb els patacons dels altres, tal com
diuen les normes.
Avui la Noèlia ha perdut els seus últims patacons i no pot conti-
nuar jugant; està molt trista. A l’Èrica li’n queden molt pocs i té por
de perdre’ls tots si juga amb l’Héctor. Per això, no vol que l’Hèctor
jugui.
A l’Hèctor li sap greu la situació i no sap què fer. Dubta entre deixar-se guanyar perquè les seves amigues re-
cuperin els patacons, ajudar-les a millorar la punteria o bé pactar un canvi de normes perquè no les veu justes.
PENSAR
Escolta la música en silenci i posa’t en el lloc dels protagonistes d’aquest cas.

• Com et sents en perdre els patacons?
• Com et sents en veure que les teves amigues no volen jugar amb tu per por de perdre els seus patacons?
Escriu un bon consell per a l’Hèctor. Tingues en compte que:
• Deixar-se guanyar és injust.
• Ajudar-les a guanyar no impedeix que una d’elles es quedi amb tots els patacons. 9
A l’Hèctor li agradaria que les regles del joc fossin més justes.
En el món hi ha moltes altres situacions injustes, com el repar-
timent desigual d’aliments. Mentre que en alguns llocs es llen-
cen tones de menjar, en d’altres només mengen un bol d’arròs.
Jesús ens ensenya a compartir perquè ningú passi necessitat.
Per això, els cristians actuen repartint el que tenen com a mos-
tra de l’amor de Déu.
ACTUAR I SER
Anota les accions que podries fer per ajudar els més necessitats.
• Dedicar temps a acompanyar alguna persona que ho necessiti.
• Gastar menys en coses que no són importants.
• Donar les joguines o la roba que ja no fas servir.
• ... (Afegeix-ne una altra que tu proposis).
Enumera situacions que puguin millorar amb col·laboració i amb un millor reparti-
ment dels béns necessaris per viure.
108
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 108 13/03/12 16:55

Organitzem una campanya

solidària de recollida
Mira aquesta notícia!
d’aliments!
Milerss
Com els podem de p
peerssones
ajudar? moren de
fa
am a
Etiiòpia.
7 Explica per què estan alarmats aquests nens. Com col·laboraran per solucionar-ho?
— Reflexiona i anota els passos que haurien de seguir per organitzar una campanya de recollida
d’aliments.
8 Completa el text en el teu quadern amb les paraules adequades.
Els nens actuaran de forma ........ (desinteressada / interessada) i ........ (egoista / voluntària). Saben que ells
sols ........ (podran / no podran) solucionar aquesta situació, però creuen que val la pena ........ (aprofitar-
se’n / col·laborar-hi). Amb ........ (la intenció / l’ajuda) de moltes persones, ........ (menys / més) persones
passaran fam.
9 Troba el missatge ocult en la tira i digues si és vertader o fals.

Molzteszperzsonzesczol·lazborzenvzoluzntazriazmenztenzorgzaniztzazcioznspzerazjudzare
zlsazltrzes.
10 Dissenya un eslògan que animi els teus companys i companyes a combatre la fam al món.
— Trieu el millor eslògan de la classe, escriviu-lo en un gran mural i col·loqueu-lo a l’entraada del
centre.
11 Formeu grups i mireu el vídeo que apareix en aquesta adreça d’internet:

http://www.youtube.com/watch?v=zXRUewicEqA
— Expliqueu quina solució s’hi proposa per evitar la fam al món.
— Ensenya als teus avis a trobar aquest vídeo a internet.
109
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 109 13/03/12 16:55

REViSTA
Els cristians anuncien, amb les seves accions i pa araules, el missatge de Je-
sús allà on són: a l’escola, al barri... Els seus gestos, encara que semblin
petits, canvien el món.
Càritas Diocesana
Molts cristians treballen de forma voluntària
en institucions com Càritas. Reparteixen ali-
ments i roba, aporten diners per pagar algunes
factures...
Així ajuden els més necessitats i col·laboren
perquè la seva localitat sigui un lloc més just!
Anota tres
situacions inju njus
nj us-
tes que con negu
negu
ne uis
is i In
nve
vest
vest
stig
tiig
ga
que necess ssssit
sit
itin
in se err i ex
xppllic
ica
ica
canv
ca nvia ade es.s. si Cà
Càri
r ta
ri as
Peer ex
exem
emple:
plle:: Una a Diioc
D oces
es
san
a a coll·llab
a orra
pe
pers
erson
rsson
o a sens
sen
se nsse llllar per rre
per
pe eso
s ldre
ldre
ld r lese
dorm
do rm al ca aiixxer
e s tu
si ua
accio
ons
ns iinj
njju
usste
es
auto
auutom
tomà
tomàtiic del del
de qu
que
ue has
has an nototat.
baarrrri.
Missioners i missioneres
Altres cristians se senten cridats a anar a terres
llunyanes per predicar Jesús als qui no el co-
neixen i per ajudar els qui més ho necessiten.
Viuen en condicions dures, però se senten recom-
pensats per l’alegria de les persones a les quals
ajuden.
Escr
Es criuiu
unnmmis
issasatg ge
a un
n misissi
s ononer
er
pe
per an
anim
im
mar
a -l -lo
o en la
seva tasca
ca d’ajuda a
als al
altr
trese .
110
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 110 13/03/12 16:55
1 Completa l’esquema en el teu quadern i escriu tres frases que expliquin la informació que
conté.
....................... la fe en
................... L’amor
Els cristians Anuncien és
de Jesús de ...............
......................... repartint
2 Utilitza aquestes paraules per explicar com vivien els primers cristians:
celebraven — anunciaven — actuaven
3 Explica quina és la funció de cadascun d’aquests membres de l’Església:
Em dic Enric i sóc Jo sóc l’Helena. Som en Felip, la Isabel

sacerdot. Sóc religiosa. i l’Alícia, i som laics.
4 Enumera les similituds entre l’Església i el cos humà.
5 Copia en el teu quadern les paraules que defineixen un missioner o missionera i una persona
cristiana que treballen com a voluntaris:
generós desinteressat afectuós
interessat col·laborador envejós
6 Reflexiona sobre la teva actitud en aquesta unitat. Puntua’t de l’1 al 5.

— He atès les explicacions del mestre i les intervencions dels companys.
— He resolt amb netedat les activitats que m’han proposat.
— He parlat amb respecte als altres.
— He trobat maneres de millorar en el meu treball respecte de les unitats anteriors.
111
093721 11-RELIG CAT 4EP.indd 111 13/03/12 16:55

12
iferents creences conviuen en pau.
ersones amb d
Descobrirem que les p
creuen Jahvè
Jueus en
Persones Creients creuen Déu

Cristians Un sol Déu
en
creuen Al·là
Musulmans en
112
093721 12-RELIG CAT 4EP.indd 112 13/03/12 16:55

Xissst!..., llegim! La festa final
L’últim dia del curs vam fer una festa a l’escola. Una de les activitats habituals Explica com t’agrada-
d’aquest dia és la visita de persones que vénen a explicar-nos les seves experièn-
cies. Els alumnes proposem els personatges que ens interessen i els professors els
ria que fos la vostra
conviden. La Lluïsa, l’Andreu i jo vam proposar en Pau, el faroner. festa de final de curs.
En Pau va venir molt content i elegant. Va dir: • Proposa un te-
—Només sóc faroner —va dir humilment—, però la meva feina és important. ma central per
També van venir la Glòria, una advocada; la senyora Enriqueta, que és met- a la festa.
gessa; en Felip, l’oncle de la Lluïsa que estudia les plantes; i en Josep, un
jove escriptor de novel·les. • Planteja idees
Tots ens van parlar de la seva feina i, tot i que eren molt diferents, es por- per a la decora-
taven molt bé entre ells. Em va agradar molt com l’escriptor s’inventava els ció i els jocs.
arguments de les seves novel·les. Però jo ho tinc clar: quan sigui gran, vull
viure en un far.
113
093721 12-RELIG CAT 4EP.indd 113 13/03/12 16:55

Diferents persones, diverses creences i una bona convivència
Arribem al final del curs! Després de diversos mesos de convivència amb els teus com-
panys, s’apropen les vacances. Canviaràs d’activitats i tindràs ocasió de fer nous amics.
Possiblement, deus conèixer persones que tenen

creences diferents de les teves. Les persones que
creuen en un sol Déu són els cristians, els musul-
mans i els jueus.
Encara que els jueus, els cristians i els musulmans
tenen diferents creences, resen en temples diferents
i fan servir noms diferents per referir-se a Déu, po-
den conviure junts i en pau.
Vegem com tres nens expli-

quen les seves creences: Sabies que... les religions monoteistes són aquelles en
què els fidels creuen en un sol Déu?
Cristianisme, judaisme i islam són religions monoteistes.
Em dic Samuel i sóc jueu. Crec en un

sol Déu: Jahvè.
Els jueus anem a la sinagoga els dissabtes. Allí
resem i llegim fragments del nostre llibre sagrat, que
és la Tanakh.
El patriarca Abraham va ser el pare del poble d’Israel,
i Moisès va salvar el poble de l’esclavitud a Egipte;
per això són els fundadors del judaisme.
Em dic Maria del Mar i sóc cristiana. Crec en

un sol Déu, i en el seu Fill Jesús, que es va fer
home per salvar la humanitat.
Els cristians anem a l’església els diumenges. Allí
resem i celebrem l’Eucaristia. També llegim
fragments del nostre llibre sagrat, que és la Bíblia.
L’Antic Testament de la Bíblia cristiana és la
Tanakh dels jueus.
114
093721 12-RELIG CAT 4EP.indd 114 13/03/12 16:55

Em dic Salma i sóc
musulmana. Crec en un sol Déu:
Al·là, i en Mahoma, el seu profeta. Els
musulmans resem cinc vegades al dia, i els
divendres anem a la mesquita.
Els ensenyaments de Mahoma es recullen

en l’Alcorà, el nostre llibre sagrat.
1 Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions. Corregeix les falses.

— El temple dels jueus és la mesquita i el dels musulmans, la sinagoga.
— El llibre sagrat dels jueus és la Tanakh, que és l’Antic Testament de la Bíblia cristiana.
— Mahoma és el fundador del cristianisme, i Abraham i Moisès, de l’islam.
2 Copia les paraules i escriu al costat de cadascuna a quina religió pertany:

església Jahvè Bíblia Mahoma
mesquita Déu Tanakh Jesús
sinagoga Al·là Alcorà Moisès
3 Redacta tres o quatre frases explicant les teves creences.
4 Escolta la cançó i canta-la. Inventa’t un títol per a la cançó.
Saltar, somriure i cantar!

Feliços tu i jo serem.
Sentir-nos estimats per Déu, Sinagoga, mesquita i església
poderós i fidel. són llocs molt especials.
15
L’important és resar
Jahvè, Al·là, Déu. i amb Déu parlar.
Shalom, salam, pau.
Usem paraules diferents
però a un mateix Déu cantem.
El cristianisme, el judaisme i l’islam són tres religions monoteistes.
115
093721 12-RELIG CAT 4EP.indd 115 13/03/12 16:55

Els artistes ens parlen per mitjà de... l’arquitectura
El temple de cada religió és diferent. Per exemple, les esglésies tenen campanar i les mes-
quites, minaret. A les sinagogues i a les mesquites no hi ha imatges.
Els creients mostren el seu respecte Altar

en el temple. Els jueus es cobreixen
el cap per entrar a la sinagoga i els
musulmans es descalcen en entrar
a la mesquita.
Els cristians fan el senyal de la creu
en entrar a l’església. Ambó
Arca
Església
Sinagoga Mesquita
Bimà Mihrab Minbar
5 Relaciona en el teu quadern cada element amb la seva definició.

altar — arca — bimà — mihrab — minbar — ambó
• Lloc des del qual es llegeixen les lectures de la Bíblia en l’Eucaristia.
• Espai en el qual es guarden els rotlles dels textos sagrats a les sinagogues.
• Trona en la qual se situa la persona que dirigeix les pregàries en el temple musulmà.
• Faristol elevat en el qual es llegeixen els textos sagrats de la Tanakh.
• Nínxol cap al qual miren els musulmans en resar.
• Taula sobre la qual se celebra l’Eucaristia.
6 Posa en marxa la teva ment: podries trobar una imatge de Moisès en una sinagoga?, per què?
116
093721 12-RELIG CAT 4EP.indd 116 13/03/12 16:55

1 Completa la taula en el teu quadern.
Judaisme Cristianisme Islam

Fundador
Déu en el qual creuen
Llibre sagrat
Dia sagrat de la setmana
Lloc on acudeixen a resar
2 Identifica què és i a quina religió pertany cadascuna d’aquestes fotografies.
A D
C F
3 Segueix el deixant de la barca i descobreix el missatge de Jesús. A quina religió pertany?
als jo
altres
els us
he
Estimeu-vos un s estimat com
117
093721 12-RELIG CAT 4EP.indd 117 13/03/12 16:56

093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 118 13/03/12 16:56
Els meus projectes
Conssum responsable
Persones de referèn
ncia
Grans
civilitzacions
Cada trimestre desenvoluparé un projecte

d’investigació sobre un d’aquests temes.
2 PLANIFICO
Així podré comprendre una mica més i Busco la informació necessària per desenvo-
millor les persones i el món on habitem. lupar el tema.
— Preguntaré a diverses persones.
Seguiré aquests tres passos:
— Buscaré a la biblioteca.
— Investigaré a internet.
— Usaré altres fonts d’informació.
1 TRIO
3 DESENVOLUPO EL PROJECTE
Decideixo què vull conèixer del tema del tri-
mestre. Tinc dues opcions: A i B. En trio una. Recopilo i ordeno la informació. Després, la
plasmo en el meu e-portafolis.
119
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 119 13/03/12 16:56

PROJECTE Persones de referència
Els sants i les santes han viscut segons el model de Jesús i són a prop de Déu. L’Església reconeix
que són persones de referència per als cristians i les cristianes.
Opció
p A
Vull saber
Quines persones de la meva comunitat, avui dia, són referència per a mi perquè viuen el missatge
de Jesús i porten l’amor de Déu a altres persones, especialment a les que pateixen.
Planifico i desenvolupo
Busco informació i imatges de persones de diferents llocs: família, bar-
ri, parròquia, localitat o país, que dediquen part del seu temps als al-
tres per amor a Déu, tal com ensenya Jesús.
Elaboro una presentació tipus PowerPoint en la qual explico:
— Les activitats que duen a terme en favor dels més necessitats.
— Les qualitats d’aquestes persones que són un exemple per a mi.
— Una proposta de com seguir el seu model de comportament.
Recopilo la presentació i la informació més destacada en el meu
e-portafolis.
Opció
p B
Vull saber
Com van viure els sants i per què moltes persones els demanen ajuda.
Busco a internet imatges i informació sobre la vida d’un sant o una santa.
Puc consultar http://www.tarraconense.cat/index.php?inc=sant o triar entre:
Teresa de Jesús – Joan Bosco – Teresa de Lisieux – Ignasi de Loiola
Clara d’Assís – Josep de Calassanç – Edith Stein
Elaboro una presentació tipus PowerPoint en la qual explico:
— La biografia del sant o de la santa que he triat i alguna anècdota
de la seva vida. Si el sant triat és patró d’alguna professió, també
ho anoto.
— Pregunto a algun creient per què demana ajuda als sants.
— Investigo qui són els sants patrons d’aquestes activitats o profes-
sions:
música - conducció - metges - mariners
120
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 120 13/03/12 16:56

PROJECTE Consum responsable
De vegades ens esforcem per aconseguir jocs o altres objectes només perquè en la publicitat sem-
blen molt atractius. Alguna vegada he pensat si és cert tot el que diuen els anuncis?
Opció
p A
Vull saber
Si tot el que es diu o se sobreentén en els anuncis és veritat.
Trio l’anunci d’un joc que conec i al qual he jugat. Pot ser de la tele-
visió, de revistes, de catàlegs...
Observo atentament l’anunci i anoto la informació que dóna sobre el
joc:
— En què consisteix.
— Nombre de jugadors necessaris i edat adequada.
— Material extra necessari (piles, daus...).
Comparo la informació que he anotat amb la meva experiència sobre
el joc i valoro si el que diu l’anunci és cert o si oculta alguna informa-
ció important.
— Quan hi jugo, és tan divertit com semblava en l’anunci?
Explico les conclusions als companys i escolto les seves. Organitzem un debat sobre la impor-
tància d’analitzar amb atenció la publicitat.
Opció
p B
Vull saber
Si als nens els agraden més les joguines que apareixen a la televisió.
Preparo les preguntes per fer una enquesta. Les respostes només
podran ser «sí» o «no».
—Jugues amb jocs que no s’anuncien a la televisió?
—Demanes que et regalin jocs que no apareixen a la televisió?
—Penses que si un joc s’anuncia a la televisió és més divertit?
Formulo les preguntes a vuit nens i anoto les seves respostes.

Compto les respostes i les represento en un gràfic de barres.
Reflexiono sobre la importància de la televisió a l’hora de triar els
jocs.
Mostro el meu gràfic als companys i els explico la conclusió a la
qual he arribat.
121
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 121 13/03/12 16:56

PROJECTE Grans civilitzacions
Al llarg del temps, les persones han tingut creences molt diferents. Els antics grecs creien en molts
déus que vivien entre les persones i les històries dels quals s’explicaven en grans obres literàries.
Opció
p A
Vull saber
Qui eren els déus grecs i la seva mitologia.
Els déus grecs s’assemblaven a les persones i tenien sentiments humans.
Vivien a la muntanya de l’Olimp.
Llegeixo L’Odissea explicada als infants, de Rosa Navarro, i explico
als meus companys alguna de les aventures que s’hi narren.
Trio un déu o una deessa grecs que apareguin en L’Odissea explica-
da als infants i investigo sobre la seva mitologia. Consulto aquesta
adreça d’internet:
http://cuentos-infantiles.idoneos.com/index.php/cuentos_mitologicos/
Los_dioses_griegos
— Quina és la seva història, de què era déu o deessa, quins eren els seus
atributs...
— Preparo un cartell amb tota la informació.
— Confecciono un vestit per vestir-me com el déu o la deessa grecs. També fabrico el seu emble-
ma.
Tots junts celebrem

— L’últim dia del curs celebrem una festa.
— Pengem els murals sobre els déus grecs.
— Ens vestim amb els vestits que hem confeccionat, portem l’emblema que hem fet i presentem el
déu o la deessa que hem treballat.
— Cantem junts aquesta cançó per la pau al món.
Hevenu shalom alehem, (3) 8

hevenu shalom, shalom,
shalom alehem.
Sigui la pau amb nosaltres. (3)
Que resplendeixi sempre, sempre,
sempre en tots la pau.
122
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 122 13/03/12 16:56

Mapa de Palestina
en temps de Jesús
123
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 123 13/03/12 16:56

Canà
Cafarnaüm
Naatzarett Llac de
Galilea
GALILE
EA
Maar
Meditterrràniaa
Riu Jordà
SAMARIA
Emaús Jericó
F
A
B G
JUDEA
C E
Mar Mort
Betlem
124
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 124 13/03/12 16:56

Fets de la vida de Jesús relacionats amb el mapa
1. Natzaret. Poble on vivia Maria quan va rebre C. Cenacle:
l’anunci que seria la mare de Jesús, el Salvador — Jesús hi va celebrar l’Últim Sopar amb els
promès. (UNITAT 4) deixebles. Els va rentar els peus, els va donar
2. Muntanya de Judea (Regió de Judea). Zona el manament de l’Amor i va partir el Pa i el Vi,
a la qual va Maria per visitar la seva cosina Elisa- el seu Cos i la seva Sang. (UNITAT 8)
bet i explicar-li la bona notícia que li havia anun- — També eren allà reunits els apòstols el dia de
ciat l’àngel. (UNITAT 4) Pentecosta, quan van rebre l’Esperit Sant,
3. Betlem. Poble al qual Josep i Maria van a que els va fer comprendre de manera nova
inscriure’s i en el qual neix Jesús. (UNITAT 4) tots els ensenyaments de Jesús i els va donar
4. Riu Jordà. Riu en el qual Joan Baptista bateja fortalesa i coratge per anunciar a tothom que
Jesús. (UNITAT 4) Jesús havia ressuscitat, així com per viure el
seu missatge formant una gran comunitat;
5. Canà de Galilea. Localitat en la qual se cele- així va néixer l’Església. (UNITAT 11)
bren unes noces i en la qual Jesús transforma
l’aigua en vi. (UNITAT 6) D. Hort o Muntanya de les Oliveres:
6. Jericó. Localitat en la qual Jesús visita Zaqueu. — Havent sopat, Jesús es va retirar a pregar i va
(UNITAT 7) parlar als seus seguidors, i va tornar a dir-los
que en el servei als més petits hi ha la salva-
7. Prop del llac de Galilea. Jesús hi va triar els ció de les persones. Mentre pregava a la
seus deixebles i hi va cridar també Mateu, el re- muntanya, sol, els deixebles es van adormir.
captador d’impostos, que ho va deixar tot i el va Finalment, Jesús va ser arrestat pels soldats.
seguir. (UNITAT 8)
8. Cafarnaüm. En aquesta localitat i als voltants — Després de 50 dies en els quals els deixebles
del llac de Galilea, Jesús va predicar-hi la Bona de Jesús el van veure de nou entre ells, res-
Nova del Regne de Déu. suscitat, Jesús, des d’aquesta mateixa mun-
9. Betània. Lloc on vivien uns germans, Llàtzer, tanya, va ascendir al cel per reunir-se amb
Marta i Maria, que eren molt bons amics de Je- Déu per sempre i va prometre que rebrien
sús. (UNITAT 10) l’Esperit Sant.
10.Jerusalem. Era la capital del país. Hi vivien els E. Palau del governador romà (Pilat). Jesús hi va
governants. Als 33 anys, Jesús va arribar a Je- ser jutjat injustament i condemnat a morir a la
rusalem muntat en un ase per celebrar la Pas- creu. (UNITAT 8)
qua jueva. A la seva entrada va ser aclamat per F. Mont Calvari o Gòlgota. Jesús hi va ser cruci-
moltes persones desitjoses d’escoltar-lo. Hi va ficat i hi va morir. (UNITAT 8)
passar els seus últims dies. (UNITAT 8)
G. Sant sepulcre. Jesús va ser enterrat en un se-
A. Palau d’Herodes. Els Mags d’Orient van visitar pulcre i, als tres dies, quan de matinada les do-
Herodes per preguntar-li pel Rei que acabava nes van anar a visitar-lo, un àngel els va anun-
de néixer. ciar que Jesús havia ressuscitat. (UNITAT 8)
B. Temple de Jerusalem. Als 12 anys, Jesús va
visitar el Temple amb els seus pares. Quan als
33 anys Jesús va tornar a Jerusalem, va expul-
sar els mercaders del Temple.
125
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 125 13/03/12 16:56

Continguts
Unitats Continguts
Els amics de Jesús llegeixen la Bíblia per conèixer-lo millor. Els cristians. Maneres de
1. La Bíblia, el llibre
trobar-se amb Jesús: la comunitat, les celebracions i la Bíblia. Estructura de la Bíblia.
dels amics de Jesús Localització de citacions bíbliques. Revista: La Bíblia.
Confiar en Déu ens ajuda a ser feliços. Relat bíblic: Abraham confia en Déu.
2. Confiem en Déu Abraham, pare en la fe. Vida de pregària d’Abraham. El pacte d’amistat. Revista:
Abraham i el judaisme, el cristianisme i l’islam.
Els Deu Manaments de Déu ens ajuden a ser lliures i feliços. Relat bíblic: Moisès
segueix el pla de Déu. Moisès guia el poble d’Israel cap a la llibertat. Els Manaments
3. Déu ens ensenya
de Déu. L’Aliança. Escenificació de diàlegs. Aplicació dels Manaments a fets quo-
a ser lliures tidians. Interpretació de textos i mapes sobre la història d’Israel. Art: Descripció
d’una escultura de Moisès.
Tenim esperança, com Maria, i celebrem Nadal. Relat bíblic: Els profetes anuncien
la vinguda del Messies. Joan Baptista. L’anunci a Maria de Natzaret. L’Advent.
4. Celebrem
Significat de dir «sí» a Déu. Relat bíblic: El naixement de Jesús i l’anunci als pastors.
la vinguda de Jesús Interpretació de nadales. Descripció de pessebres. Elaboració d’un mural. Revista:
Tradicions nadalenques.
Jesús anuncia el Regne de Déu i ens anima a construir-lo. Relat bíblic: La paràbola
5. Jesús anuncia del sembrador. Paràboles sobre el Regne de Déu: el llevat, el gra de mostassa i el
el Regne de Déu tresor amagat. Jesús, Déu i home. Interpretació del missatge de les paràboles. Art:
Descripció d’una pintura sobre el sembrador.
Jesús fa visible l’Amor de Déu. Relat bíblic: Les noces de Canà. Relat bíblic: La
6. L’amor de Déu és per
curació d’un cec. Admiració pels gestos d’ajuda als altres. La Bona Notícia de la
a tothom presència de l’Amor de Déu. Revista: Notícies solidàries.
Som feliços quan perdonem. Relat bíblic: Jesús perdona Zaqueu. El perdó, acte
7. L’oportunitat del perdó d’amor i reconciliació. Anàlisi de situacions conflictives. Autovaloració de les acti-
tuds.
L’amor de Jesús ens condueix a estimar les altres persones. Relat bíblic: Passió,
8. Jesús dóna mort i resurrecció de Jesús. La Quaresma, temps de canvi i renovació. Compromís
la vida per amor per millorar com a persona. La Setmana Santa. Art: Descripció d’una pintura sobre
Maria i Jesús.
Els sagraments donen força per viure tal com ensenya Jesús. Els sagraments, sig-
9. Els cristians celebren
nes de l’Amor de Déu. Sagraments d’iniciació, guarició i servei. Revista: Símbols de
els sagraments la celebració dels sagraments (oli, aigua, pa i vi).
10. Jesús convida L’Eucaristia dóna força per viure tal com ensenya Jesús. El sagrament de
a la seva festa l’Eucaristia. Parts de l’Eucaristia. Art: Descripció d’un temple.
Els cristians treballen per un món millor per a tothom. Relat bíblic: Les primeres
11. La gran família comunitats cristianes. El compromís dels cristians amb el món. L’Església, cos
de l’Església de Crist. Membres de l’Església. Organització d’una campanya solidària. Revista:
Càritas. Missioners i missioneres en el món.
Les persones amb diferents creences conviuen en pau. Jueus, cristians i musul-
12. Arribem a bon port! mans. Respecte i convivència. Art: Identificació d’elements de l’església, la sinago-
ga i la mesquita.
126
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 126 13/03/12 16:56

Dimensió espiritual Els meus projectes COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Comunicació lingüística
Mirar, pensar i ser: com-
S’expressa correctament de forma oral i per escrit, amb sinceritat i
parteixo l’alegria amb els
confiança en les seves idees, opinions i experiències. Expressa de
amics. manera senzilla les seves vivències espirituals i les idees fruit de la seva
reflexió. Participa activament en diàlegs. Comprèn el llenguatge bíblic
de textos adaptats a la seva edat i al seu nivell. Identifica el missatge
Mirar, pensar i ser: confio d’un relat bíblic. Interpreta el llenguatge simbòlic. Interpreta i utilitza el
en els meus amics. llenguatge dels símbols. Interpreta el llenguatge poètic i en comprèn el
sentit. S’inicia en experiències de silenci interior.
Trio, planifico i desenvolupo
el meu projecte sobre perso- Social i cívica
nes de referència de la meva Aprèn a construir-se una personalitat basada en el missatge de Jesús.
Mirar, pensar i ser: com- comunitat. Els sants i les san- Descobreix i assumeix valors de coresponsabilitat social. Desenvolupa
pleixo les normes per tes. actituds basades en la solidaritat, la cooperació, la llibertat, la justícia i
millorar la convivència. la caritat. Resol conflictes amb actituds de diàleg i de perdó. S’il·lusiona
pels projectes de vida altruista i desinteressada. Valora i admira el
testimoniatge d’homes i dones que són model de fe i vida. Reconeix
el bé i la veritat a la llum de l’Evangeli. Aprèn a descobrir l’arrel del seu
comportament. Millora les relacions interpersonals. S’apropa a la idea de
fraternitat universal. Valora l’amor i els fruits de la justícia, la misericòrdia,
______________________ el perdó, la donació d’un mateix, el lliurament a favor dels pobres, la
no-violència, el compromís i la participació responsable. Coneix i respecta
la diversitat. Contribueix a una bona convivència.
Artística i cultural
Mirar, pensar i ser: sóc Descriu amb detall escenes en obres d’art de temàtica religiosa o espiritual.
Aprèn a identificar elements simbòlics en l’art religiós. Canta cançons
responsable del que faig.
amb missatge humà: social i espiritual. Aprèn a valorar i respectar festes i
la forma de vida cristiana. Aprèn a valorar el patrimoni cultural. Participa i
coopera en festes i tradicions. Participa en dramatitzacions. Desenvolupa
Mirar, pensar i ser: ajudo la creativitat en el disseny artístic.
Trio, planifico i desenvolupo
els altres. Aprendre a aprendre
el meu projecte sobre el con-
sum responsable. La publici- Treballa en equip. Analitza casos. Raona de forma lògica. Identifica diver-
ses opinions i dóna la seva. Busca informació, la sintetitza i l’exposa.
Mirar, pensar i ser: aprenc tat enganyosa. Aprèn a triar i planificar els seus projectes d’investigació. Comparteix allò
a perdonar. que aprèn.
Autonomia i iniciativa personal
Mirar, pensar i ser: acom- Actua de forma autònoma en les tasques. Aprèn a conèixer-se. Identifica
panyo els meus amics en els seus sentiments i actituds. Busca el bé i la veritat. Desenvolupa la seva
tot moment. capacitat d’empatia. Pren decisions de forma responsable. Opina des de
la llibertat amb sinceritat i respecte. Aprèn a obrir-se a la transcendència.
Reconeix alguns dels seus errors i limitacions i aprèn a superar-los.
Mirar, pensar i ser: em pre-
Coneixement i interacció amb el món físic
paro per fer un nou pas.
Admira els coneixements tècnics i científics. Descobreix i admira la bellesa
de la Creació. Estima la vida i s’interessa per cuidar-la i conservar-la.
Mirar, pensar i ser: partici-
Matemàtica
po en una celebració.
Trio, planifico i desenvolu- Identifica formes i figures geomètriques en art religiós. Ordena
cronològicament en el temps. Utilitza quantificadors temporals i espacials
po el meu projecte sobre les
pel que fa a la vida dels cristians. Sap recollir dades i plasmar-les en
Mirar, pensar i ser: actuo grans civilitzacions. Mitologia taules. Llegeix les dades representades en gràfics. Interpreta els resultats
amb justícia. grega. obtinguts en enquestes.
Tractament de la informació i competència digital
Identifica i utilitza les noves tecnologies per obtenir informació. Interpreta
el llenguatge audiovisual. Resol activitats interactives. Busca, utilitza i
______________________ comparteix informació en diversos suports digitals.
127
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 127 13/03/12 16:56

Jes
ús
t’e
stim
a!
Fins aviat!
093721 13-RELIG CAT 4EP.indd 128 13/03/12 16:56

PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llibre Alumne de

Direcció general: Antoni Garrido González

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra

És propietat del grup edebé

093721 Cre_Reli_4EP_CAT.indd 1 29/02/12 12:14

Et desitjo un bon curs i que siguis molt feliç!

093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 2 13/03/12 16:21

2. Confiem en Déu pàgina 14

3. Déu ens ensenya a ser lliures pàgina 24

4. Celebrem la vinguda de Jesús pàgina 36

5. Jesús anuncia el Regne de Déu pàgina 46

6. L’amor de Déu és per a tothom pàgina 56

7. L’oportunitat del perdó pàgina 66

8. Jesús dóna la vida per amor pàgina 74

9. Els cristians celebren els sagraments pàgina 84

10. Jesús convida a la seva festa pàgina 94

11. La gran família de l’Església pàgina 102

12. Arribem a bon port! pàgina 112

Els meus projectes pàgina 119

093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 3 13/03/12 16:21

093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 4 13/03/12 16:21

Allà lluny una llum

Anem tots en una barca,

Allà lluny una llum

La llum del far assenyala

093721 00-RELIG CAT 4EP.indd 5 13/03/12 16:21

093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 6 13/03/12 16:21

093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 7 13/03/12 16:21

• Tria un dia de les vacances del qual

Company/a Què li explicaré? Per què?

.................................................... .................................................... ....................................................

093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 8 13/03/12 16:21

Segueix el rumb per aprendre

2 Inventa un final per a les frases següents:

093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 9 13/03/12 16:22

El Senyor és el meu pastor: no em manca

A què s’assembla el Regne de Déu? A què el Honra el pare i la mare.

Les històries que conté la Bíblia estan narrades des de la fe en Déu.

Segueix el rumb per aprendre

093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 10 13/03/12 16:22

Abreviatures dels Evangelis

4 Selecciona i copia la manera correcta de citar.

5 Busca en el Nou Testament les citacions següents i resol els enigmes.

6 Consulta l’índex de la Bíblia i completa la taula.

Antic Testament Nou Testament

093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 11 13/03/12 16:22

Les llengües de la Bíblia BÍÍBLIA

Originalment, els diversos lli-

• Hebreu: la major part de • Nom mbbrre de ep

Quan es va escriure la Bíblia?

1 Completa en el teu quadern:

Antic ......................... Experiència de fe del poble d’ ................... .

.............. ......................... Vida i missatge

2 Escriu les següents citacions bíbliques:

3 Busca a la pàgina 10 el text de Lc 13,18-19 i llegeix atentament el que diu Jesús.

4 Observa aquesta imatge i explica per què és im-

093721 01-RELIG CAT 4EP.indd 13 13/03/12 16:22

Abraham té Confiança en Déu q li ppromet

s’expressa en la Una terra: Canaan

093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 14 13/03/12 16:26

093721 02-RELIG CAT 4EP.indd 15 13/03/12 16:26

Abraham va sortir una nit a contemplar els estels

1 Explica en què consisteix la promesa