Joan Hernández i Plaza

12/01/2016
Fenomenologia de la religió

TREBALL SOBRE LES CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ

1- ESQUEMA TEXT 1: RELIGIÓ I MÀGIA
- La màgia i la religió són dos fenòmens oposats, però tenen punts en comú, cosa
que dificulta definir la seva frontera.
- Ambdues pretenen aconseguir un cert domini sobre la vida humana, el seu destí
i el seu entorn, lluiten per obtenir el nombre més gran possible de valors.
- La religió acostuma a estar lligada a la pràctica en l’àmbit públic mentre que la
màgia està vinculada a l’àmbit privat.
- En el s. XIX es va definir la màgia amb totes aquelles actituds i creences que no
entraven dins el culte i la legislació de les religions constituïdes com a tals.
- Durant aquesta època la visió de la màgia i la ciència estava influenciada per la
visió positivista i posen ambdues en un estadi primitiu superat en aquell moment
per la ciència.
- Teories sobre la màgia:
o Teories intel·lectualistes: Pseudociència pròpia de les fases inferiors de la
civilització que es basa en la falsa associació d’idees que no procedeix de
la deducció lògica causa-efecte.
 Llei de semblança (allò que és semblant produeix el semblant)
 Llei de contagi (objectes que han estat en contacte físic, segueixen
influenciant-se a distància)
 Màgia prèvia a la religió ja que és més senzilla.
o Teories antiintel·lectualistes: Exteriorització d’un desig d’influir sobre les
coses. Allò que hom intenta obtenir, ha d’esdevenir-se pel sol fet que ho
vol.
o Teories sociològiques: La màgia no gaudeix del reconeixement oficial que
té la religió.
 Ritus màgic: privat, secret, misteriós.
 Allò que determina la màgia és el mana vinculat als desigs,
l’afectivitat, a les aspiracions i no el sagrat.

~1~
  Es mou en la clandestinitat i la marginalitat
 El mag practica l’exercici del poder que hi ha en tot el que existeix i
que pot usar-se en profit d’algú.
o Teories funcionalistes: La màgia es basa en la consecució de finalitats
desitjades respecte a problemes concrets, específics, detallats.
 Fenomen social i experiència personal.

2- ESQUEMA TEXT 2: FENOMENOLOGÍA DE LA RELIGIÓN

- Separació entre fenomenologia i història de la religió: la primera estudia les
diverses formes d’aparició de la religió, no les religions en si. És una visió
sistemàtica d’anàlisi dels elements que caracteritza una religió.
- El mètode fenomenològic no es pot basar en l’estudi històric i en diferents
religions d’un fenomen.
- Cal proposar una definició per a distingir la màgia de la religió segons
Widengren.
- Frazer: la màgia com a pseudociència, pertanyent a un nivell cultural primitiu i
basada en una falsa aplicació de les lleis d’associació. Tesi basada en la màgia
homeopàtica i la màgia contagiosa. La religió sorgeix quan l’home es veu
incapaç d’aconseguir els objectius pels quals usa la màgia i admet poders
superiors que regulen el destí humà.
- Delacroix: El què caracteritza la màgia és que està guiada pel sentiment, pels
desigs de l’home i no pas en les lleis d’associació, ja que moltes vegades els
objectes usats en els ritus no s’assemblen massa a la realitat.
- Widengren: Religió i màgia són dues reaccions psíquiques totalment oposades.
La primera percep una dependència d’un poder extern pel què fa al destí de la
seva existència; la segona, aquest poder és ell mateix, o com a mínim, poder-lo
controlar. Religió i màgia conviuen (s’elimina la hipòtesi de l’evolucionisme de la
màgia cap a la religió) i la màgia pot adoptar formes exteriors manllevades de la
religió.
- Codrington: concepte de mana (força impersonal i sobrenatural que es troba en
el fons de la religió i la màgia.

~2~
 - Lehmann: mana no fa referència a cap poder impersonal, ans el contrari, el seu
origen és sempre un ésser personal.
- Concepte de mana substituït per tòtem.
- Marett: l’home primitiu té una tendència a concebre com a viu tot allò que
considera sagrat. I seguint el corrent evolucionista, ordena de menys a més
evolucionat: animatisme, animisme i teisme.

3- DIFERÈNCIES ENTRE RELIGIÓ I MÀGIA

Religió Màgia
Súplica Manipulació
Cultualitat pública Ritus privat
Sacrifici (festes i sagraments) Malefici
Culte organitzat Culte no organitzat
Sagrat Mana
Valors d’acord amb la societat Valors contraris a la manera de pensar de
la societat
Dependència d’un poder extern pel què fa L’home és aquest poder, o com a mínim,
al destí de la seva existència el pot controlar
Oració: dirigida a la divinitat Conjur: fórmula que expressa el desig de
l’home de ser amo del seu propi destí.

4- V ALORACIÓ CRÍTICA I CONCLUSIÓ PERSONAL

És cert que des de l’època victoriana i amb tota l’expansió colonial, sumat al gran
progrés científico-tècnic que va esdevenir-se durant el segle XIX, la visió positivista va
marcar molt la filosofia, i en concret la fenomenologia de la religió. Això va fer que es
veiés la religió com un estadi anterior a la filosofia i a la ciència, que era propi de
societats poc evolucionades.

Malgrat tot, les dades que es disposa actualment sobre les religions no diuen el mateix,
o bé, les nostres societats no són tan evolucionades com ens pensem. La religió és un
fenomen present en totes les societats, en tots els països, en major o menor grau, però
no depèn, al meu entendre del grau d’”evolució” d’aquestes.

La ciència podrà fer tots els descobriments, tots els avenços que vulgui, però en el
fons, sempre estarà intentant respondre a una pregunta: com és la realitat? Per altra

~3~
banda, la religió, no té aquesta pregunta, sinó, més aviat són de la índole: per què
existeix la realitat? quina finalitat té? I les preguntes no són intercanviables, de la
mateixa manera que la religió no és intercanviable ni substituïble per la ciència ni al
revés.

Sempre, com des de qualsevol dels postulats, ja sigui positivista o no, l’acostar-se al
fenomen religiós, sempre serà des d’uns prejudicis, que determinaran l’estudi de la
religió, com pot passar en molts altres àmbits. Però també és evident que cal parlar-ne,
cal estudiar-ho, bo i tenint present aquests prejudicis. Ara bé, també cal tenir el màxim
d’informació possible, de coneixement possible, perquè a l’hora de parlar sobre el
fenomen religiós, es pugui parlar des d’aquests coneixements i que no hagi influenciat
tant tota la cosmovisió que hom pot tenir.

Finalment, comentar a mode de petita reflexió, només afegir un punt sobre l’experiència
màgica i la religiosa que també al meu entendre aporta una diferència clau per a
distingir-les. La qüestió és que en el cas de l’experiència religiosa, sempre és una
experiència que implica tota la persona i tota la seva vida. Ara bé, pot haver moltes
persones que es quedin en el pur ritualisme de la religió que sigui; aquestes no tindran
l’experiència completa del què suposa una religió. Des d’aquest punt de vista, sí que
potser no hi ha massa diferència amb la màgia.

~4~