Joan Hernández Plaza

18/12/2015
Filosofia del llenguatge i hermenèutica

3.2- LA CONCEPCIÓ TRIÀDICA DEL SIGNE

La noció de signe no es basa en la identitat o en l’equivalència entre significant i significat, sinó

en la inferència, en la interpretació, en la dinàmica de la semiosi. Un signe és allò que al
conèixer-lo, ens fa conèixer alguna cosa més. La relació lògica del nostre coneixement en el
procés de significació és d’estructura triàdica. Hi ha tres elements: interpretant, signe i objecte.

El signe és “quelcom que està per a algú en lloc d’una altra cosa” El signe està en lloc del seu
objecte. L’objecte, precisament és allò que el signe representa. L’interpretant, finalment, és el
signe equivalent o més desenvolupat que el signe original, causat per aquest signe original en la
ment de qui l’interpreta. D’aquesta manera, segons Peirce, amb aquesta concepció triàdica, el
signe fa de mediador entre l’objecte i l’interpretant, l’interpretant relaciona el signe i l’objecte i
l’objecte funda la relació entre el signe i l’interpretant. Ara bé, aquest signe, no és un mer
substitut de l’objecte, ja que a través del signe, coneixem l’objecte, amb un procés d’inferència.
I el gran què dels signes és que funcionen com a instruments per a pensar coses que no veiem ni
toquem i coses que ni tan sols ens imaginem.

Peirce afegeix a la concepció dualista d’objecte-signe, l’interprentant, que ajuda a explicar que
aquest procés de semiosi és sempre fal·lible i per tant, subjecte a millora o enriquiment, o
rectificació. El pensament humà, per tant, és un procés infinit d’interpretació inferencial i no és
lineal, sinó que més aviat és una xarxa on s’entrellacen signes contínuament.

3.3- CLASSIFICACIÓ DELS SIGNES

Els signes poden classificar-se segons les relacions que s’estableix amb relació amb el subjecte
com a intencional o no intencionals, és a dir, si aquests signes són arbitraris o s’han escollit
expressament. Segons l’intèrpret es poden dividir-se entre signe-funció (un signe que
originalment no era un signe) o signe-històric (que són usats en tot moment com a signes). I
finalment, segons la relació entre signe i objecte significat, es divideixen entre signes artificials o
convencionals (la capacitat de significació no procedeix de la mateixa naturalesa del significant) i
signes naturals (sí que procedeix de la mateixa naturalesa).

3.4- LA LLENGUA COM A SISTEMA DE SIGNES

Crec que pot ser
3.5- LA SEMIÒTICA CONTEMPORÀNIA
quí rau,

4- SIGNES, CONCEPTES I COSES

En l’apèndix del llibre, justament,

4.1- LA INTENCIONALITAT DEL SIGNE LINGÜÍSTIC

Tanmateix, sembla que tot ai