ELS BOLETS DE CATALUNYA (Schaeff: Fr.) P. Kumm, Fredolic, negret, brunet Castella: Ratén, negrilla; base: Ziza arro; franeds: Petit gris; itall&: Caverese; anglés: Grey agaric; alemany: Erdritterling, Grauer E. urant les tardors fredes, als matins és molt freqiient trobar un bonic paisatge blanc, amb una fina capa La confusié amb el fredolc bord, bolet taxi del mateix gonere, és poc de gebre que recobreix els camps. Les davallades de probable, jo que, entre altrest se'n diferencia pel seu port, molt més temperatura nocturnes que causen aquestes gebrades generen robust que el fredalc. Perd cal anar les condicions dptimes perqué fongs com el fredolic fructifiquin. De fet, el seu nom popular ja déna una idea que existeix un lligam entre aquest bolet i les baixes temperatures. La resta de noms que se li atorguen, en canvi, fan referencia al color fose del seu barret, practicament negre. Aixi, durant la tardor i fins a l'arribada de les primeres glagades, el fre- dolic, negret o brunet és facil de trobar a les pinedes de casa nostra:FREDOLIC, NEGRET, BRUNET | Tricholoma terreum ecoce Elbarret és gris negrés, amb frites ‘© esquames fines. Les lamines s6n sinuades ino artiben ala cama eecccccccccccccccce Les amines én de blane La cama és de color blanc grisds a grisés paltid Tricholoma terreum creix sota pins, normalment formant grups nombrosos, i, més rarament, sota estepes (Cistus}. Es un bolet indiferent a la naturalesa del sl, que fructifi- ca entre els mesos de setembre i de gener, encara que és més abundant a finals de la tardor, abans que arribin les primeres glacades. El barret pot arribar a mesurar 8 em de diametre, tot i que les mides habituals sén de 3 a 5 em; és una mica con- vex de bon principi, amb una protuberancia 0 umbé al centre que gairebé sempre es manté en la maduresa, en- cara que alguns exemplars poden no presentar-lo, ‘Superficie finament esquamosa i de color gris fosc La superficie del barret é seca i esta recoberta per petites esquames de color gris. El barret generalment és de color gris fosc, gairebé negre al centre i una mica més clar vers el marge, encara que també es troben exemplars de color gris clar. Les lamines estan una mica separades i sén molt sinuades (tenen una depressié en arribar al peu); el seu color é molt més pallid que el del barret, d’una tonalitat blane grisosa caracteristica. La cama és larga, cilindrica, més estreta a la base i generalment llisa. De vegades es po- den arribar a diferenciar restes de cortina sobre la cama, poc evidents i que aviat desapareixen. La carn del fredolie és molt fragil i trencadissa, de color gris. olor que desprén és neutra; el sabor no és remarcable. El color de I'esporada és blanc, no amiloide, caracteris- tica comuna a tot el génere. Les espores s6n llises, no te- nen porus germinatiu i mesuren 5-8 x 4-5 pm. Confusié perillosa amb el fredolic bord Dins del génere Tricholoma existeixen algunes espécies tOxiques que cal saber diferenciar de les comestibles T. terreum es caracteritza per no tenir olor de farina i per Ja coloracié gris blanquinosa de les seves lamines. La con- fusié amb T. pardinum, toxic. és poc probable, ja que se’n diferencia pel seu port, molt més robust que el fredolic, Ja carn poc frgil i amb olor de farina, les esquames de! barret més destacades i per viure en Hocs elevats, sobre- tot ales avetoses. T. virgatum també és una mica toxic ies reconeix perque la superficie del barret és llisa i perqué té un sabor molt picant. ‘També es pot confondre amb altres congéneres inno- cus com T. sealpturatum, un bolet comestible que es dife rencia principalment per lolor de farina que desprén i perqué les lamines es tornen grogues en envellir.