ee ee ee ae ELS BOLETS DE CATALUNYA Co ceccccccccccccccccccescccccccessesecoccs Boletus aereus Bull: Fr. Sureny fosc, cep negre Castella: Boleto bronceado; base: Onto beltzu; francs: Téte de négre; italia: Porcino nero; alemany: Bronze Réhrling. Is ceps formen un grup d'espécies totes incloses dins Un peu caracteristic El cep negre, com la majoria dela seccié Edules— que es diferencien de la resta de Bo- _despacies del ganere Boletus, es caracteritza per teni la cama obese letus pel seu port, especialment robust, pel color bru- més, la seva carn es carca amb facta. nenc del barret, pels porus amb tons crema o groguencs, blanes quan s6n joves, i per la carn ferma i immutable en seccié. Totes s6n especies comestibles, sovint excelents, encara que dificils de reconéixer entre elles. El sureny fosc 0 cep negre é un cep amb un barret molt més fose que el de la resta de tixons del grup, est’ considerat un excellent comestible i es pot conservar facilment, assecantlo. Es un bolet forea pri- merene, que fructifica principalment en boscos de planifolis.SURENY FOSC, CEP NEGRE | Boletus aereus Peerccccvccccveccccvcccceeeceeeeecceeeneee Elbarret és de color bru mot fosc, sovint Bolrobé negre. La cama és molt robusta ide color beix La supertcie és lisa, S. Els porus sén de mida petita, {de bon principi blancs i més tard groguencs. La cama esta recoberta per un reticle brunenc més o menys pallid Bose sae cot Tul 9000.” El sureny fose es pot trobar des del juny a Voctubre. Creix de forma relativament freqient en boscos de planifolis, sota alaines (Quercus ilex), sureres (Q. suber) o roures (Q, hits‘ altres espécies properes). Barret fose Es tracta d'un bolet de mida considerable, amb un barret dhemisféric a convex que pot arribar als 30 cm de diame- tre, tot i que normalment mesura de 10 a 20 cm. El barret té un color de bru fose a gairebé negre, sobretot en els exemplars més joves. La superficie és lisa i seca, opaca i sense cap mena d'ornamentacié; el marge no és estriat. Els porus s6n petits, com a la resta de Boletus, i tenen un color blanc de bon principi, mentre que en madurar es tor nen de color groguenc. La cama és molt robusta, fa 5-10 x 3-6 om; és engruixida (obesa} de jove i més tard cilindrica, perd amb la base sem- pre bulbosa; té un color blane brut o beix, i esti ornamen- tada amb un reticle o dibuix en forma de xarxa, aquest reticle és primer de color blane i més tard brunene. Una carn que es corca amb facilitat La carn de tot el bolet és molt ferma i massissa, completa- ment blanca i immutable, 5 a dir, no blaveja ni canvia de color en ser seccionada, com passa amb els propers mata parents (Boletus furidus, per exemple). Com a la resta de ceps, la carn ¢s corca amb molta facilitat per l’accié de les larves dels insectes; desprén una olor lleugera i molt agra- dable, iel sabor és suau. Leesporada té un color bru olivaci. Les espores sn llises, fusiformes i mesuren 10-16 x 4-6 pm. Les espécies del génBre Boletus es caracteritzen per la mida grossa dels exemplars, per la cama obesa 0, com a minim, engruixida, per la earn abundosa i freqiientment corcada, i per I'himeni en forma de tubs. B. aereus es con- fon principalment amb d'altres ceps, també comestibles, com B. edulis, que se'n separa pel barret de color més clar i amb el marge més pallid, o B. aestivalis, que té la superficie del barret de color clarament més pallid. En Ilocs més freds, sota confferes de muntanya, també es poden trobar altres especies semblants, com B. persoonif o B. venturi, ambdues també amb el barret més clar, de blanquinds a groguenc. El sureny fosc o cep negre esta considerat un exceHent comestible; es pot conservar laminat i assecat amb una corrent d’aire calent, de manera que se'n potencia I'aro- ma, També es pot menjar cru; de fet, sén cada cop més po- pulars les amanides o els carpaccios fets amb ceps.