ELS BOLETS DE CATALUNYA Rovellé de cabra, pinetell bord Castella: Lactario de leche; base: Esnehorikor arrunt; francs: Lactaire @ lait jaune; italia: Lattario zolino; alemany: Goldflissiger Milchling. e vegades, hom se sorprén perqué, enmig d'un de pins, —elrovelid de cabra es pot confondre ensopega amb algun rovellé o pinetell. Perd, mal- ‘aquest, por el primor bose de roures o d'alzines, i en abséncia suda un caracteristi latex primer blanc grat que a primer cop d’ull pot tenir la sensacié d’haver trobat —_després groc cir una espécie fora del seu habi el cert és que si s’hi fixa amb deteniment observara que el que ha trobat és un rovellé de cabra, que es distingeix d’aquestes espacies tan preuades perqué no fa sang, sin6 que exsuda un latex primer blanc i de color groc Aixi doncs, cal anar amb co ‘onfondre’s, sobretot en boscos de sofre poc de pte de tos, ja que el rovellé de cabra és una especie lleugeramer digestius. toxica que provoca trastorn:ROVELLO DE CABRA, PINETELL BORD | Lactarius chrysorrheus Poor reer ecreceecerreceeeeeeeeeooerereoerereE Cama més clara que el barret, sense escrobicules. Lamines de color ataroniatcamipatia Barret de color ataronjat cami Latex abundant, iniciaiment blanc i rapidament groc. ‘Cama buida (fstulosa). B dose ot El rovell6 de cabra o pinetell bord és un bolet que creix en boscos de planifolis, generalment associat amb arbres del génere Quercus (roures i alzines), encara que també es pot trobar sota castanyers (Castanea sativa). Es freqient d’ob- servarlo des de l'agost fins al novembre. E] barret mesura de 3 a 6 em de diametre i és de color carni ataronjat 0 ataronjat groguenc, sovint amb zones més fosques irregulars. No arriba a prendre una forma d’embut, siné que tan sols té la part central una mica de- primida. La superficie és llisa i poc viscosa en temps hu- mit, Les lamines s6n de color ataronjat carni, de joves més aviat de color blanquinds, i denses. La cama, buida (fistu- losa, és blanquinosa o de color carni pallid, sempre més clara que el barret. A més, no presenta escrobicules, és a dir, taques en forma de nafres o fossetes com les que pre~ senten gairebé sempre els rovellons. Latex que es torna groc La carn iles lamines, en ser ferides, exsuden un latex molt abundant de color blanquinés, que, en contacte amb l'ai- re, répidament es torna d'un color groc de sofre llampant o daurat. La carn fa una olor irrellevant, per®, pel que fa al sabor, ¢s torna picant i fins i tot amargant passada una es- tona de tenir-ne un petit tros a la boca. Liesporada és de color ocraci pallid. Les espores s6n d’ellipsoidals a finament berrugoses 0 reticulades, i mesuren 7-9 x 6-7 pm. ‘Trucs per evitar confusions La rapidesa de la reacci6 del litex de blane a groc intens és la millor caracteristica per reconeixer el rovellé de cabra, també anomenat pinetell bord o lleterola de let groga. No obstant aixo, cal tenir en compte que els exemplars que es tiguin deshidratats poden no deixar anar latex. La manca d'escrobicules de la cama també és una caracteristica valuo- sa per identificar l'espécie. Cal tenir en compte, perd, que hi ha altres especies de lleteroles que també deixen anar la tex que es torna de color groc; és el cas de Lactarius deci- piens, que fructifica en alzinars i rouredes i que no és co- mestible. Aquest té el barret de color ataronjat carni o brunenc carni i no presenta zones concéntriques i el latex esdevé groc molt lentament. L. theiogalus, que tambe té el litex que es torna de color groe, se’n separa perque creix en vernedes, en zones humides i sobre sil acid. Convé recordar que L, chrysorrheus é leugerament toxic, Ja que produeix trastorns gastrointestinals moderats.