Bacelona, 30 d’abril de 2020

GESTIÓ SANITÀRIA DEL COVID-19: EL CAS D’HESTIA PALAU

Benvolgut/da

Ens dirigim al seu grup parlamentari per exposar uns fets greus relacionats amb la gestió
sanitària derivada de la pandèmia de Covid-19.

Permeteu-nos una breu introducció.

A principis del mes de març, els hospitals privats i els centres sociosanitaris es van posar sota el
comandament del Departament de Salut de la Generalitat. Hi ha un centenar de centres
sociosanitaris a Catalunya, la naturalesa i la funció dels quals durant la crisi ha quedat en segon
pla per l’allau d’informacions terrorífiques sobre les residències. Els sociosanitaris es
consideren centres d’atenció intermèdia, tenen una funció bàsicament rehabilitadora després
d’una estada hospitalària i compten amb personal i recursos mèdics.

Són centres molt heterogenis. Hestia Palau, conegut popularment com l’antiga Aliança, és un
dels més grans de Barcelona amb més de 400 places. És un centre privat, pertanyent al
conglomerat empresarial Hestia Alliance, i té quatre plantes concertades i una privada. Pel
perfil d’usuaris, Hestia Palau s’assembla més aviat a una residència medicalitzada. La majoria
del seus pacients són gent gran amb pluripatologies i el centre arrossega des d’abans de la crisi
un problema de manca de personal auxiliar i mèdic perquè no es controla la ratio
sanitaris/pacient. El grup d’Hestia Palau va ser incorporat a la xarxa pública al 2016. Fou una
incorporació polèmica, que fins i tot es va tractar en Comissió al Parlament per la suposada
relació entre aquesta incorporació i la donació de 80.000 euros a CDC.

Hestia Palau va començar a tenir casos positius entre els seus propis pacients a mitjans de
març, tot i que l’empresa ho negava al.legant protecció de dades. A dia d’avui, encara no s’ha
fet cap comunicat a les famílies sobre l’estat general del centre, tot i que són els propis
pacients i les famílies qui ho demanen insistentment. Hestia Palau va oferir moltes altes
voluntàries sense fer cap mena de test (no sabem quantes i en tenim constància d’una que,
com a mínim, és dubtosa). També va habilitar la primera planta per absorbir pacients de Covid,
sobretot del Hospital de Sant Pau, que en principi havien de ser lleus. Sense gairebé protecció
a l’inici de la pandèmia, el personal sanitari d’Hestia va caure en bloc durant els primers dies,
però malgrat això al personal auxiliar (que és qui més tracta amb els malalts) no se’ls va fer test
de manera massiva fins aproximadament el 20 d’abril. A tot això, continuava arribant una allau
de pacients externs que ingressaven tant a la primera planta com a les altres quatre.

Hi ha hagut positius en totes les plantes d’Hestia Palau, malgrat que l’empresa assegura que ha
fet un aïllament i una sectorialització correctes que nosaltres posem en dubte. Com es pot fer
un aïllament mínimament correcte en un centre tan susceptible a les infeccions si no es fan
test massius ni entre els pacients ni entre el personal? Com es pot aïllar bé quan tens els
treballadors en ‘quadre’ i portes desenes de nous casos derivats? Com es pot aïillar bé quan les
noves incorporacions de treballadors no tenen experiència en molts casos i han de treballar en
un context d’altíssima pressió assistencial?
Fins a mitjans d’abril, comunicar amb el centre per telèfon era impossible i les famílies no
tenien gairebé informació sobre els pacients. Arran d’un article que denunciava aquesta
situació, a principis d’abril es va crear espontàniament la Plataforma de Familiars Hestia Palau.
Actualment som unes 25 famílies i va ser gràcies al fet de compartir les nostres experiències
que vam començar a trobar patrons molt irregulars tant en el funcionament del centre com en
l’estratègia de derivar pacients a aquest sociosanitari per esponjar els hospitals.

Famílies que venien derivades del hospital de Sant Pau i altres centres (Vall d’Hebron,
residències i clíniques) perdien la comunicació amb el pacient un cop aquest ingressava a
Hestia Palau. Al cap de dos o tres dies d’incomunicació, el centre trucava a la família per
informar que el seu ésser estimat estava a punt de morir o havia mort. En algun moment, el
protocol de Salut va canviar. Si en un primer moment Hestia només rebia pacients lleus,
després es van començar a enviar massivament pacients amb els quals s’havia decidit deixar de
fer un esforç terapèutic. Això es va fer sense coneixement de les famílies. Coneixien els gestors
d’aquestes derivacions que el lloc on enviaven els malalts estava absolutamente col.lapssat?
Són conscients de les confusions en l’administració de medicaments i en la transmissió
d’informació que ha pogut crear aquest caos? En algun moment van comprovar que el centre
reunia les condicions mínimes per garantir la cura o bé la mort digna de les persones?

Hi ha pacients d’aquest centre que s’han infectat allà mateix, pacients que van ser derivats i es
van infectar un cop ingressats a Hestia i pacients que ni tan sols tenien Covid-19 i han mort en
aquest centre. Hi ha famílies que han trigat 15 dies en recuperar els objectes personals dels
seus familiars difunts, posats en bosses d’escombraries grogues que s’acumulaven en una sala.
Fins i tot alguna família ha rebut els objectes d’un altre difunt. S’han perdut mòbils i
dentadures postisses. Hi ha moltes dificultats per obtenir informes mèdics. No s’han fet test de
Covid-19 a molts difunts, cosa que posa en dubte les xifres de la Generalitat de morts en els
sociosanitaris. Nosaltres només som 25, però extrapolant els nostres casos a tot el centre
calculem que la xifra de morts hauria de ser molt més alta que els 127 que el Departament de
Salut menciona en el seu comunicat del 30 d’abril.

El dia 13 d’abril, la plataforma de familiars va enviar una carta exposant la greu situació i fent
una sèrie de demandes urgents dirigida a la consellera de Salut (Alba Vergés), a la
comissionada de Salut de l’ Ajuntament (Gemma Tarafa), al Consorci Sanitari de Barcelona
(Lluis Espinosa), al secretari de Salut Pública (Joan Guix), a l’Agència de Salut Pública de
Barcelona (Carme Borrell), al Pla Director Sociosanitari (Sebastià Santeugència), així com a
Hestia Palau (gerent Myriam Comerma) y també al Síndic de Greuges y a la Síndica de
Barcelona (adjuntem la carta). Cap autoritat sanitària va respondre a la nostra carta, ni tan sols
van confirmar la seva recepció. Només vam rebre una resposta anonimitzada de la Subdirecció
General d’Atenció i Promoció de l’Autonomia Personal del Servei Català de la Salut, on se’ns
deia que el director executiu d’Hestia Alliance, David Macià, ja havia parlat amb nosaltres,
quan aquesta persona ha deixat per escrit que no reconeix la plataforma de familiars i només
es comunica amb una de les famílies. Quatre dies després vam enviar un recordatori i només
va contestar Yolanda Lejardi, que ens va dir que traslladava les nostres demandes “a territori”.
Encara estem esperant resposta. David Macià ha reconegut errors en la comunicació del centre
i s’han fet algunes millores en aquest sentit, però nega tota la resta d’irregularitats. També s’ha
negat insistentment a donar les dades de la situació del centre a les famílies al.legant protecció
de dades (tot i que aquesta llei no s’aplica per dades estadístiques generals) i que el Consorci
Sanitari de Barcelona no li ho permet. Posats en contacte amb el responsable directe del
Consorci per l’Eixample Dret, Lluís Espinosa, també es va negar a donar les dades, ens va
remetre de nou a Hestia Alliance i no ens va voler facilitar el contacte amb el seu superior al
Consorci. Finalment, vam saber de manera extraoficial que el Departament de Salut té la xifra
de 180 pacients de Covid-19 a Hestia Palau, però continuem sense saber el número de
defuncions de pacients, amb o sense Covid-19. A tot això, agraïm la resposta de Ricard Farín,
conseller d’ERC del Districte d’Horta-Guinardó, i també la ràpida reacció del Síndic a les
denúncies personalitzades.

Poc després de l’enviament de la primera carta de les famílies, l’Exèrcit va anar a desinfectar
només les zones comunes del centre. Gràcies a la pressió de les famílies i dels mitjans, la
comunicació amb el centre ha millorat (almenys per les famílies que han presentat queixes).
Tot i això, a dia d’avui encara hi ha famílies que cinc dies després d’ingressar encara no han
pogut parlar amb un metge y persones que van perdre un familiar a finals del mes de març i
encara no han pogut recuperar els seus objectes personals. Els problemes de manca de
personal i organització continuen afectant les persones ingressades i els futurs pacients. S’han
fet queixes personalitzades tant a Hestia, com al CatSalut, a l’Hospital de Sant Pau i al Síndic de
Greuges. El Servei Català de la Salut ha contestat de manera automatizada algun cas a través
de la bústia d’atenció ciutadana, però només per derivar-lo a inspecció sanitària. Sabem que es
va fer una inspecció del centre el dimarts 29 d’abril, però no sabem qui la va ordenar i ningú
s’ha posat en contacte amb nosaltres per conèixer la nostra experiència i poder contrastar-la
amb la versió del centre. Considerem que la inspecció s’hauria d’haver fet fa moltes setmanes i
sense avisar al centre. Malgrat la nostra insistència, ni Hestia ni les autoritats sanitàries han
volgut comunicar a la plataforma les dades de positius i morts, amb i sense Covid-19.

Per tot, això demanem als grups parlamentaris que col.laborin a esclarir els fets i a contribuir
perquè la transparència de l’administració no es quedi només en paraules sinó que tingui un
sentit sobretot en moments de crisi. Les famílies i l’opinió pública tenen dret a saber què ha
passat a dins del centre sociosanitari Hestia Palau, si s’ha fet servir de morgue sense el
coneixement de les famílies i si s’ha posat en risc la salut dels propis pacients i del personal
sanitari.

Gràcies per la seva atenció.

Plataforma de Familiars Hestia Palau

Actua com a portaveu Ricardo Pérez Marco (tel. 628 338 158)