El do de pietat

1. QUÈ ÉS EL DO DE PIETAT?

El do de pietat és un hàbit sobrenatural infós amb la gràcia santificant per a excitar en la voluntat, per instint
de l’Esperit Sant, un afecte filial cap a Déu considerat com Pare dels homes i un sentiment de fraternitat
universal envers tots els homes quant a germans nostres i fills del mateix Pare, que està al cel.

ÉS UN HÀBIT SOBRENATURAL … no és una simple moció, sinó que ve infós per Déu mateix i per tant, supera els
límits de les virtuts naturals.

…INFÓS AMB LA GRÀCIA SANTIFICANT… Els justos són qui posseeixen aquest i la resta de dons de l’Esperit Sant, però
no pels seus propis mèrits ni pels seus treballs, sinó per la gràcia de Déu i infosos. A més, els dons són
inseparables de la gràcia.

…PER A EXCITAR EN LA VOLUNTAT… És un do afectiu, i per tant, s’asseu sobre la virtut de la voluntat i per tant,
també en relació amb les altres virtuts infoses que deriven de la voluntat.

…PER INSTINT DE L’ESPERIT SANT… És propi de tots els dons que siguin infosos per acció de l’Esperit Sant i el
destinatari els rep passivament, sense fer cap esforç, tot i que ha d’haver-hi una predisposició prèvia. La
contraposició són les virtuts adquirides o naturals, que es regulen per les llums de la raó natural i les virtuts
infoses o sobrenaturals que són regides per la mateixa raó natural, però en aquest cas, il·luminades per la llum
de la fe.

…UN AFECTE FILIAL CAP A DÉU CONSIDERAT COM PARE DELS HOMES… El que diferencia la virtut de la religió del do de
pietat és precisament això: que la primera venera Déu com a Creador o Principi de tot el que existeix i la
segona considera Déu com a Pare que ens ha engendrat a la vida sobrenatural. També el do ens dóna una
gràcia santificant per a participar de la seva pròpia naturalesa divina. Per això, el culte que retem a Déu en
virtut de Pare és molt més noble i excel·lent que no pas el que li podem retre com a Creador.

…I UN SENTIMENT DE FRATERNITAT UNIVERSAL ENVERS TOTS ELS HOMES… Podríem dir que és l’efecte secundari de l’afecte
filial cap a Déu, ja que si el reconeixem com a Pare, el mateix do ens produeix l’afecte d’estimar i respectar tots
els homes quant a germans nostres. De fet, la pietat és el do que uneix i congrega sota l’amorosa mirada del
Pare celestial a tota la gran família dels fills de Déu.

2. NECESSITAT DEL DO DE CIÈNCIA

a) El do de pietat és necessari per a perfeccionar el servei a Déu. Que diferent és practicar culte a Déu perquè
és Creador i Amo de tot el que existeix, a practicar culte a Déu perquè és el nostre Pare amorosíssim que ens
estima amb infinita tendresa. Llavors el servei a Déu (culte, pregària, sacrificis, etc.) surten amb total facilitat i
sense esforç.

b) El do de pietat també és necessari per a un millor tracte amb les persones. Estimar-les més al veure-les
germans nostres i saber que estem en una família on el Pare ens ensenya a relacionar-nos amb caritat i justícia
i aplicar-ho a les relacions amb els altres.

c) El do de pietat també fa veure en tots els béns materials que tot el món és la “casa del Pare” i en cada una
de les coses creades veure-hi com ens parlen del Pare i de la seva bondat i tendresa immenses.

3. EFECTES DEL DO DE CIÈNCIA

1- POSA EN L’ÀNIMA UNA TENDRESA VERTADERAMENT FILIAL CAP AL NOSTRE PARE AMOROSÍSSIM, QUE ESTÀ EN EL CEL. Aquest
és l’efecte primari i fonamental. És el mateix Esperit Sant que ens fa comprendre les paraules de Sant Pau:
“Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que
ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà, Pare!» Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni
que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell,
serem també glorificats amb ell.” (Rm 8, 15-17). Molts sants de la història han estat especialment brillants en
el do de la pietat i tots coincideixen a considerar el Parenostre com a la seva pregària preferida. Alguns
exemples: Sant Pau, santa Teresa de l’Infant Jesús, Dom Columba Marmion…

2- ENS FA ADORAR EL MISTERI INEFABLE DE LA PATERNITAT DIVINA INTRATRINITÀRIA . En les seves manifestacions més
altes, ens fa penetrar en el misteri de la vida íntima de Déu, donant-nos un sentiment de respecte i adoració a
la paternitat del Pare respecte al Verb Etern. L’ànima es complau amb aquesta inefable dolcesa del misteri.
Davant d’això, l’ànima sent la necessitat d’abaixar-se, callar i estimar, sense més llenguatge que el de
l’adoració i el de les llàgrimes. És el culte i adoració de la Majestat divina per ella mateixa, sense cap relació
amb els beneficis que d’ella haguem pogut rebre.

3- POSA EN L’ÀNIMA UN ABANDONAMENT FILIAL EN ELS BRAÇOS DEL PARE. L’ànima s’abandona tranquil·la i confiada al
seu Pare celestial. Res la preocupa ni res és capaç de torbar la pau que gaudeix. No demana res ni rebutja res.
L’únic que ambiciona és glorificar Déu amb totes les seves forces i que tots els homes reconeguin aquesta
filiació adoptiva que gaudeixen per gràcia de Déu.

4- ENS FA VEURE EN EL PROÏSME UN FILL DE DÉU I UN GERMÀ EN JESUCRIST . Amb quina força ho percep això les ànimes
que l’Esperit Sant ha infós en elles el do de pietat! Estimen tots els homes amb una apassionada tendresa,
veient en ells germans estimats en Crist. Amb aquests sentiments infosos per l’Esperit a través del do, les
ànimes es llencen a tot tipus d’obres de misericòrdia cap als necessitats, considerant-los com a vertaders
germans i per a complaure el Pare de tots. Els és igual a més, els sacrificis que comporti això ja que en cada un
d’ells, també l’ànima hi veu Crist.

5- ENS MOU A L’AMOR I DEVOCIÓ A LES PERSONES I COSES QUE PARTICIPEN D’ALGUNA MANERA DE LA PATERNITAT DE DÉU O DE
LA FRATERNITAT CRISTIANA. S’intensifica també amb el do de pietat, l’amor filial cap a la Mare de Déu, la qual és
considerada com a Mare i amb la qual té totes les confiances i atreviments d’un fill. Estima amb tendresa els
àngels i els sants que són els seus germans grans i ja gaudeixen de la presència contínua del Pare. També
estima a les ànimes del purgatori, les quals até i socorre amb sufragis continus. Estima el papa, els superiors, la
pàtria… Estima la Sagrada Escriptura, que llegeix com una carta del Pare enviada des del cel per a dir-li què ha
de fer o què vol d’ell. També les coses santes (vasos sagrats, custòdies, etc.) les quals veu com a instruments
del servei i glorificació del Pare.

4- B ENAURANCES I FRUITS QUE DERIVEN DEL DO DE PIETAT

Al do de pietat se li associen tres benaurances:

1- Feliços els humils (o mansuets), perquè la mansuetud treu els impediments per a l’exercici de la pietat.
2- Feliços els que tenen fam i set de justícia, perquè el do de pietat perfecciona les obres de justícia.
3- Feliços els compassius, perquè la pietat s’exercita també en obres de misericòrdia.

Dels fruits de l’Esperit Sant s’han d’atribuir directament a aquest do, la bondat i la benignitat; indirectament, la
mansuetud.
5- V ICIS CONTRARIS AL DO DE PIETAT

Com a vici contrari al do de la pietat és la impietat, genèricament parlant. Més concretament seria la duresa de
cor, que neix de l’amor desordenat de nosaltres mateixos. Aquest amor a nosaltres mateixos fa que només
siguem sensibles als nostres propis interessos.

6- M ITJANS PER A FOMENTAR AQUEST DO

1- Cultivar en nosaltres l’esperit de fills adoptius de Déu.

2- Cultivar l’esperit de fraternitat universal amb tots els homes.
3- Considerar totes les coses, fins i tot les materials, com pertanyents a la casa del Pare, que és la creació
sencera.
4- Cultivar l’esperit de total abandonament en els braços de Déu.