Joan Hernández

Vida nova en Crist II

30/04/2015

Dies domini - resum

1- Dies Domini
Celebració al diumenge de la «nova creació» en Crist. En l'Antic Testament el dissabte és observat com a
dia de repòs tal i com manà el Senyor. L'ha beneït, l'ha santificat i és un dia de repòs però sobretot esponsal
i es celebra i recorda l'obra de salvació del poble d'Israel. Tot allò que Déu va crear en l'inici del món, amb
Crist i la seva Resurrecció ha arribat al seu acompliment. Del dissabte passem al primer dia després del
dissabte, el diumenge.

2- Dies Christi
Els cristians celebrem el diumenge a causa de la venerable resurrecció de Jesucrist. El diumenge enfonsa les
seves arrels en el repòs bíblic però cal fer referència a la resurrecció de Crist per entendre el seu significat
complet. El diumenge, des dels temps apostòlics, marca la vida de les comunitats cristianes (Resurecció,
Pentecosta, baptismes, predicacions...). Durant els primers temps de la predicació, el ritme setmanal no
estava implantat a les terres paganes (romanes i gregues).
El diumenge, per paral·lelisme amb el dissabte, és el dia de la nova creació, el dia de la salvació a través del
Baptisme. També el diumenge és vist com a dia de l'eternitat, anunci de la vida sense fi, la vida eterna.
Aprofitant que el diumenge era anomenat dia del Sol en certs llocs, també el diumenge és el dia del Sol des
del punt de vista cristià, ja que és el dia de Crist, la llum, el Sol que ve del cel.
El diumenge és el dia del do de l'Esperit, on es celebra també la Pentecosta de cada setmana, de la mateixa
manera que també es celebra la Pasqua de cada setmana. Els cristians reviuen l'experiència de l'encontre
amb el Ressuscitat, deixant-se vivificar pel buf del seu Esperit.
També és el dia de la fe, ja que la litúrgia amb el Credo ens exhorta a recordar el nostre baptisme,
precisament un diumenge i refermar aquest caràcter baptismal i pasqual d'aquest. Per tot això, el
diumenge cada set dies és irrenunciable, tal i com ens recorda el Concili Vaticà II parlant sobre possibles
canvis en la ordenació del calendari.

3- Dies Ecclesiae
La celebració viva de la presència del Ressuscitat (en la Paraula i el Pa de la Vida) enmig dels seus pren el
diumenge una especial significació, per això és important que l'assemblea sigui convocada i aplegui tots els
fills dispersos. Aquesta realitat eclesial pren encara més intensitat en l'aplec per celebrar l'Eucaristia. Això
cada dia, però més els diumenges, dia en què la comunitat s'aplega per celebrar la Resurrecció. La
manifestació de l'Església més intensa és en l'aplec de la comunitat entorn del bisbe i el seu presbiteri per
celebrar l'Eucaristia. Addicionalment, la comunitat també durant l'Eucaristia, s'uneix en comunió amb
l'Església universal.
És el dia de l'Església, dia de comunió, i ha d'ésser subratllada en el pla pastoral i per tant, l'activitat més
important d'una parròquia o comunitat és l'Eucaristia dominical precisament, on es celebra el sagrament de
la unitat. També pren més identitat aquelles famílies que assistint plegades el diumenge a l'Eucaristia,
esdevenen més Església domèstica.
El poble de Déu, l'Església, camina diumenge darrera diumenge cap a l'últim diumenge. Aquesta dimensió
escatològica, de celebrar esperant l'últim diumenge emergeix en cada Eucaristia, per això, també es pot
parlar de dia de l'esperança. Dia també en què en l'Eucaristia es recullen les necessitats de tot el món i posa
l'esperança en Déu.
La taula de la Paraula pren un especial significat en el diumenge. En l'Eucaristia, és Jesucrist mateix qui
parla a la comunitat a partir dels textos de la Paraula de Déu. Cal aprofundir en aquests textos bíblics
durant la setmana per a viure'ls durant el diumenge en l'Eucaristia quan hi siguin proclamats. No és
moment de catequesi, és moment de diàleg de Déu amb el seu poble.
L'altra taula que configura l'Eucaristia és la taula del Cos de Crist. Cal que el diumenge sigui vist com una
gran acció de gràcies en què l'Església plena de l'Esperit Sant, s'uneix a Crist adreçant-se al Pare i fent-se
veu de tota la humanitat. Rellegir els dies passats durant la setmana a la llum de Déu i donar-li gràcies pels
seus dons, també són trets de l'Eucaristia del diumenge importants. L'Eucaristia és viva representació del
sacrifici de la creu. En la taula del Cos de Crist és Crist mateix que se'ns dóna com a aliment i s'ofereix al
Pare en sacrifici per nosaltres. S'exhorta a tothom, i més el diumenge, a acostar-se a combregar si s'està
degudament preparat.
Degut a l'obligació d'assistir a missa els diumenges i festes de precepte, les esglésies hauran d'oferir
suficient possibilitats per assegurar que qui vulgui, pugui assistir a l'Eucaristia.
Aquesta eucaristia dominical ha d'estar ben preparada i posar especial atenció en els cants de l'assemblea,
la distribució de funcions entre preveres, diaques i fidels no ordenats. Malgrat sigui el sacerdot, qui pel do
del ministeri rebut és qui ofereix el sacrifici eucarístic a Déu en nom dels seus germans, tot el poble fidel, en
virtut del seu sacerdoci comú també concorren el l'oferiment de l'Eucaristia.
Pot ocórrer que hi hagi esglésies on no hi pugui haver sacerdot durant el diumenge, cosa que s'haurà
d'intentar solucionar al més aviat possible, i mentrestant, el poble fidel seguir-se reunint per celebrar la
Resurrecció de Crist. També es contempla el cas dels malalts, que tot i que no tenen l'obligació d'assistir, les
retransmissions d'Eucaristies per televisió i ràdio poden ajudar a assistir a l'Eucaristia a aquests malalts i els
ministres que portin l'Eucaristia als malalts per sentir-se part de la comunitat i que ho visquin realment com
a dia del Senyor i com a dia de l'Església.
A part de l'Eucaristia, el diumenge és dia propici pel diàleg en la família, la formació, iniciatives de pregària,
etc.

4- Dies hominis
El diumenge és dia de descans, dia d'alegria i dia de solidaritat. Des del principi de l'Església ha estat dia de
d'alegria ja que es celebra l'obra divina de la Creació i la nova Creació.
El descans setmanal, a part de veure-ho des de la perspectiva cristiana, cal veure-ho també com a necessari
i propi de la naturalesa de l'home (és de dignitat humana), aquesta alternança de treball i descans. Aquest
descans ha de procurar ser garantit per part de l'Estat. De la mateixa manera, perquè el descans no sigui
buit, ha de comportar enriquiment espiritual, major llibertat, comunió fraterna, diversió, cultura...
El diumenge també és un dia propici per a oferir la possibilitat als fidels de dedicar-se a obres de
misericòrdia, caritat i apostolat. L'Eucaristia compromet aquests tres tipus d'obres.

5- Dies dierum
El diumenge és el dia dels dies, ja que la Resurrecció de Crist, el diumenge de Pasqua, travessa tots els
temps i els ordenen cap a la segona vinguda del Crist, la Parusia. El cristià per tant, ja no ha d'esperar cap
més salvació, ja que vivim ja en l'últim temps, sigui quina sigui la durada cronològica del món tal com el
coneixem.
El diumenge esdevé, a més, el model per a comprendre i celebrar altres festes del calendari litúrgic que no
necessàriament cauen en diumenge. El diumenge commemorem els misteris de la redempció i obre als
fidels les riqueses de les accions salvífiques i dels mèrits del seu Senyor.