15

A PARTIR
D’UNA CONVERSA
ENTRE ELS
HISTORIADORS
MOMENTS
DE LA CATALUNYA
CONTEMPORÀNIA (1980-2015)

Manel Risques
Professor d’Història contemporània
de la Universitat de Barcelona

Andreu Mayayo
Catedràtic d’Història
contemporània de la
Universitat de Barcelona

GUIA
DIGITAL
BREU #CAT15moments
0
Introducció

Hem demanat als professors Manel Risques i Andreu Mayayo

que triïn i comentin quinze moments i imatges de la història recent
de Catalunya, d’entre les que apareixen a l’obra Catalunya 1980-2015.
Història en fotografies, d’Enciclopèdia Catalana, que han dirigit.
A continuació podeu llegir la transcripció de la seva conversa,
que també podeu escoltar a grupenciclopedia.cat.

#CAT15MOMENTS 2
1
AM: És el deixeble que diu al mestre: “Gràcies
per tot això, però ara em toca a mi i no li toca
a vostè. Els vots han anat d’aquesta manera”.

Les
AM: De totes maneres, el Parlament de Cata-
lunya és molt més plural que la resta de parla-

institucions
ments de l’Estat. Ho ha estat tots aquests anys
i encara ho és avui en dia. Perquè a Catalunya,

de l’autogovern
més enllà de l’eix social esquerra-dreta, l’eix
nacional permet que determinades forces po-
lítiques hi siguin presents.

Aquesta altra foto preciosa, dels clauers, re-

flecteix la pluralitat que hi ha al Parlament de
Catalunya des de l’any 1980.

MANEL RISQUES: Parlar d’institucions d’auto- MR: La pluralitat identificada amb els clauers,
govern vol dir començar a posar en el centre uns clauers que s’ajusten als armariets que
d’atenció allò que és la base de tot sistema tenen els partits polítics dins del Parlament de
d’autogovern: les eleccions. Sense un sistema Catalunya.
electoral democràtic no tindríem unes institu-
AM: Al Parlament d’Espanya, durant molt de
cions d’autogovern; per això posem èmfasi en
temps, amb dues claus pràcticament n’haurien
aquesta imatge del Parlament en un moment
fet prou: el bipartidisme imperava fins fa poc.
de tensió: quan Josep Benet va presentar la
A Catalunya hem tingut més pluralitat.
moció de censura a un Jordi Pujol que se’l mi-
rava amb una cara que podem interpretar sor-
neguera o de suficiència per la impossibilitat
que la moció prosperés.

ANDREU MAYAYO: Jordi Pujol sempre ha rei-

vindicat Josep Benet com un dels seus refe-
rents polítics. De fet, durant l’antifranquisme i
la Transició, Josep Benet va ser la persona
important. Però la situació es va capgirar a
partir de les primeres eleccions de l’any 1980,
quan tot feia pensar que les esquerres gover-
narien Catalunya però, en canvi, va ser Jordi
Pujol qui va aconseguir la presidència de la
Generalitat i va obrir un període de 23 anys de
governs continuats. Pujol va construir un gran
partit, Convergència i Unió, i les bases efectives
de l’autogovern a Catalunya.
Un moment del debat de la moció de censura que Josep Benet
MR: Sembla que una mica li vingui a dir: “Mira, (PSUC), d’esquena, va presentar contra el president Pujol,
soc on pensaves que series tu”. Barcelona, 30 de setembre de 1982.
ROBERT RAMOS

#CAT15MOMENTS 3
2
A tots els partits, no només al PSUC, hi havia
gent molt reconeguda professionalment en els
seus camps d’actuació que generosament de-
dicava el seu temps i la seva vàlua al bé comú.

De MR: En aquesta altra imatge es veu Eulàlia

l’eurocomunisme
Vintró amb cara inexistent i en un procés de
substitució per part d’una nena assenyalada

a l’ecosocialisme
per una altra que s’ho està passant molt bé.

AM: Quan parlem dels polítics del passat, del

segle xx, tenim la idea que eren persones molt
serioses. I sí que eren serioses, rigoroses i s’ho
prenien molt seriosament, però també eren
com tothom avui en dia: enormement entra-
AM: En les imatges del començament de la
nyables i simpàtics. Ha d’haver-hi espai per a
construcció de l’autogovern hi trobem dirigents
la discussió i per al debat, com n’hi havia a les
polítics de tots els partits. En aquest cas són
festes de treball que organitzava el PSUC, en
del Partit Socialista Unificat de Catalunya
una de les quals va ser feta la foto.
(PSUC), persones que tenien vocació política.
Molts d’ells venien de la clandestinitat i van
passar a ser extraordinàriament coneguts per
la seva activitat professional. Va ser el cas, per A L’ESQUERRA
Comitè central del PSUC, amb la presència de Manuel Vázquez
exemple, de l’escriptor Manuel Vázquez Mon- Montalbán, Andreu Claret, Salvador Milà i Gregorio López
Raimundo, entre d’altres, Barcelona, 26 de març de 1985.
talbán; del periodista Andreu Claret Serra; del ROBERT RAMOS

conseller Salvador Milà; del pare de la Consti- A LA DRETA

tució, Jordi Solé Tura; del portaveu parlamen- Antoni Gutièrrez Díaz, secretari general del PSUC, durant una
acte de la campanya electoral de les eleccions generals del
tari Maties Vives; d’Eulàlia Vintró, i de Joan 1986 al moll del Rellotge, Barcelona.

Botella, entre d’altres.

LLUÍS SALOM. UPIFC

#CAT15MOMENTS 4
3
TV3 i
Catalunya
Ràdio
AM: Si la Mancomunitat es coneix per haver
estès la xarxa telefònica i de carreteres al país
i la Generalitat republicana, per les escoles, hi
ha gent que diu que els anys de Jordi Pujol són
coneguts per TV3. És a dir, que la gran obra
que va deixar Pujol van ser uns mitjans de co-
municació (TV3 i Catalunya Ràdio) molt po-
tents i que han estat fonamentals per a la co-
hesió social i la normalització lingüística del
nostre país.
Retransmissió televisiva des del Miniestadi
d’un partit entre el Barcelona Atlètic i el Reial Madrid,
Barcelona, 25 de desembre de 1984.
ROBERT RAMOS
Estudi radiofònic de Catalunya Ràdio durant l’emissió
del programa El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico,
conduït per Jordi Vendrell, Quim Monzó i Ramon Barnils,
Barcelona, octubre del 1984.
ROBERT RAMOS
MR: Era una TV3 que, en el seu moment, tenia
un dels puntals en els partits del Barça, amb
les transmissions que Joaquim Maria Puyal
feia a Catalunya Ràdio.
AM: TV3 va néixer l’any 1983, quan encara no
hi havia televisions privades —van començar
a emetre el 1989. Aquest fet va permetre audi-
ències molt importants, sobretot del 1983 al
1989, espectadors que TV3 va prendre a Tele-
visió Espanyola. Van ser uns anys en què la
gent es va acostumar a TV3, amb sèries com
Dallas. A TV3 aquells sis anys li van anar molt
bé per, després, mantenir el lideratge a Catalu-
nya.
MR: Cal destacar que els programes d’humor
van tenir (i van anar tenint) un pes que va mar-
car tota una tradició, tant a Catalunya Ràdio
com a TV3.
AM: Uns grans professionals (i una gran infra-
estructura) van demostrar que podíem fer una
televisió i una ràdio normals, com qualsevol
altre país, i això ens va donar molt d’orgull i
autoestima: va ser una carta de presentació
de la qual encara vivim.
#CAT15MOMENTS 5
4 efectivament, d’una manera o d’una altra, el
bon futur va per aquí.
El municipalisme ha ajudat a construir demo-

El país
cràticament el nostre país, ha ajudat a gestionar
serveis importantíssims, i valia la pena que tam-

hanseàtic
bé estigués ben present en la construcció de
l’autogovern i dels serveis públics en el nostre

(Pasqual
país. Valia la pena que el municipalisme —i, com
a referent i símbol, Pasqual Maragall— tingués

Maragall)
un paper destacat en l’explicació d’aquests dar-
rers anys.

L’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, observant la ciutat

des de la teulada de la catedral, 3 de maig de 1995.
PEPE ENCINAS

AM: Aquesta foto és extraordinària: sembla MR: El municipalisme, a més, és dels espais
que Pasqual Maragall leviti sobre la ciutat. De on hi ha una participació més important de la
Pasqual Maragall sempre es deia que anava població, on la població se sent més cridada a
tres metres per sobre dels altres; connectava intervenir.
amb Europa, i a Europa el que estava en crei-
AM: I és un planter de polítics; molta gent pro-
xement eren les metròpolis, la importància de
vinent del municipalisme després ha passat a
les ciutats.
altres àrees de govern. Això va ser especial-
Maragall va ser un referent per a tot Europa, de ment significatiu en els govern d’esquerres.
la mateixa manera que Pujol va ser un referent
per a les regions europees. El concepte de país
hanseàtic era el de l’Europa de les ciutats. I,

#CAT15MOMENTS 6
5
Reconversió
industrial i
augment dels
serveis
MR: Els anys vuitanta van ser anys de recon-
versió industrial duríssima, que també va su-
posar un canvi en el paisatge urbà industrial.
Aquesta imatge mostra el contrast entre el que
va suposar la destrucció d’aquest espai indus-
trial i el que va venir a substituir-lo, un nou con-
cepte d’indústries que es va desenvolupar pos-
teriorment.
AM: Catalunya es presentava com la fàbrica
d’Espanya; però, en aquells anys, el tèxtil, el
metall, la indústria química i la indústria agro-
alimentària —fonamentals en la generació de
riquesa i d’exportacions de Catalunya— van
entrar en crisi.
L’economia catalana sempre és molt sensible
al que passa a l’exterior i per això ens van afec-
tar tant les reconversions industrials. La imat-
ge triada, a més de dura, és trista, pel que re-
presenta la fàbrica no només com a lloc on es
produeix i es genera riquesa, sinó també com
a element de relació social: a la fàbrica hi ha
persones, hi ha sindicats, hi ha sindicalisme, hi
ha conflicte, hi ha millora, hi ha consens, hi ha
negociació, i aquest espai de fàbriques segu-
rament és el que hem perdut. La gran diferèn-
cia entre les fàbriques dels anys vuitanta i les
de l’actualitat es pot resumir en la imatge d’una
fàbrica robotitzada on no hi ha persones.
Interior d’una de les antigues naus, abandonada, de
I’empresa Motor Ibérica, Barcelona, setembre del 1988.
MARTÍ LLORENS
MR: I en compensació va venir el creixement
en el sector de serveis, que tenen un compo-
nent nou que identifica aquesta imatge.
MR: Pràcticament no teníem estat del benes-
tar. L’estat del benestar es va començar a cons-
truir fa relativament poc. Hi ha qui situa aques-
ta construcció en els pactes de la Moncloa, que
són l’origen del nou estat del benestar, un estat
del benestar que ens porta a imatges molt du-
res com aquesta, que posa en evidència els
forts límits que encara té.
AM: Per tenir estat del benestar s’ha de tenir
allò que es diu democràcia i, sobretot, pagar
impostos, polítiques fiscals. Dissortadament,
aquí l’estat del benestar que vam construir és
molt feble i els sectors més febles s’han vist
molt afectats en temes tan importants com
l’habitatge. Allò que abans només requeria un
10% o un 15% dels teus ingressos ara arriba a
representar el 50% o el 60% de les despeses
mensuals.
MR: Això ens hauria de fer conscients del fet
que la preservació de l’estat del benestar és pos-
siblement el bé més preuat que podem tenir ara.
AM: Darrere de les estadístiques hi ha persones:
la gent gran i la gent més jove són els sectors
febles. La societat la constitueixen les persones,
no només estadístiques i creixement econòmic,
sinó realitats palpables al nostre país.
#CAT15MOMENTS 7
6
La moneda
comuna: l’euro
AM: L’any 1986 Espanya va entrar a l’aleshores
Comunitat Econòmica Europea. Per a Espanya,
Europa representava la democràcia, la llibertat.
Ens encantava Europa i ser europeus, i això ens
va beneficiar molt. Però també ha tingut incon-
venients. L’euro, d’alguna manera, representa
la confirmació de ser a Europa.
Un retol lluminós alerta els conductors de l’AP-7 que no podran
pagar els peatges francesos amb pessetes, el primer dia
d’entrada en vigor de I’euro, la Jonquera, 1 de gener de 2002.
ROBIN TOWNSEND. EFE.
Una parada de fruita del
mercatde la Concepció, amb
el preu indicat ja només en
euros, Barcelona,
31 d’agost de 2004.
FERRAN NADEU. UP1FC
MR: Aquesta imatge ens situa davant d’un dels
impactes més forts que hem tingut: l’arribada
de l’euro i el canvi sobtat de preus.
AM: Es va arrodonir el cafè de les cent pesse-
tes a les cent seixanta-sis, que era un euro. I
això va provocar un aprofitament, per a deter-
minada gent. La gent de seguida va deixar les
pessetes i se’n va anar als euros.
Pasqual Maragall deia: “És la regla del sis: sem-
pre has de multiplicar per sis!”
#CAT15MOMENTS 8
7
“À la ville
de... Barcelona”
AM: El 17 d’octubre del 1986, Joan Antoni Sa-
maranch va pronunciar la frase “À la ville de...
Barcelona”, que anunciava que Barcelona or-
ganitzaria els Jocs Olímpics del 1992. I si els
Jocs es van aconseguir va ser bàsicament per
aquesta gran fotografia, on es veuen tots els
implicats, totes les institucions i forces políti-
ques, remant en el mateix sentit. Això va pro-
piciar que la gent també s’ho prengués amb
un entusiasme extraordinari.
Cal recordar que uns Jocs Olímpics ja s’havien
de fer a Barcelona el 1936. Vam trigar més de
cinquanta anys a fer-ho: una dictadura sempre
és llarga. Però la unitat institucional i la com-
plicitat de la gent van fer dels Jocs de Barce-
lona uns grans Jocs; els millors de la història,
segons Samaranch.
MR: Van ser uns grans Jocs que van provocar
un canvi radical a la ciutat, que va canviar en
molts aspectes i en molts àmbits, com en in-
fraestructures i en habitatges. El litoral mostra
bé aquest canvi: abans dels Jocs era gris, amb
fums, amb xemeneies i amb un paisatge de-
solat, era un abocador que es va veure trans-
format després en un espai radicalment dife-
rent, ple de gent que gaudeix d’aquestes
platges magnífiques que tenim.
I, entremig, uns xiringuitos morts, que van dei-
xar de caracteritzar un espai urbà, possible-
ment amb nostàlgia i amb pena per part de
molta gent.
AM: A mi m’agrada, aquesta foto de moltíssi-
ma gent amb llibertat.
MR: De totes maneres, no podem oblidar que
els Jocs del 92 van tenir els seus costos polí-
tics i socials.
A L’ESQUERRA
Presentació davant dels membres del Comitè
Olímpic Internacional de la candidatura de
Barcelona per als Jocs del 1992,
Barcelona, 14 de marc de 1986.
PACO ELVIRA.
A LA DRETA
Carles Ferrer Salat, Narcís Serra, Pasqual
Maragall, Josep Miquel Abad, Jordi Pujol i Joan
Antoni Samaranch remant junts al port de
Barcelona amb motiu de l’inici dels
Jocs Olímpics del 1992, juliol del 1992.
AGUSTÍ CARBONELL. C1M1R
#CAT15MOMENTS 9
8
L’allau
migratòria i
la nostàlgia
identitària
AM: Vam començar el segle xxi amb un milió
de nouvinguts. Si ho comparem amb la immi-
gració dels cinquanta i els seixanta, encara és
més intensa! A Catalunya en aquests moments
hi ha una gran diversitat ètnica.
MR: En aquesta imatge tenim un conjunt de
treballadors procedents de diversos països que
representen una bona part de la immigració de
procedència africana i asiàtica.
Aquesta fotografia dels Minyons de Terrassa
és una mostra d’aquesta diversitat cultural i
Grup de treballadors de diferents nacionalitats a la
terminal T1de l’aeroportde Barcelona, el Prat de
Llobregat, Baix Llobregat, 2010.
ANNA BOYÉ
Concert d’Isabel Pantoja al festival de sevillanes organitzat per comme-
morarel 8è aniversari de Radio Tele-Taxi al parc de Can Zam, Santa Colo-
made Gramenet, Barcelonès, 9 d’abril de 2000.
LLUÍS GENÉ. EFE
ètnica a què ens estàvem referint. Se’ns hi ex-
plicita ben bé la capacitat d’integració que hi
ha en aquest país.
AM: Com més pinya hi ha, més amunt anem!
No tan sols els necessitem, sinó que volem que
siguin entre nosaltres!
MR: Aquesta és una imatge extraordinària de
Joan Guerrero.
AM: Això és Catalunya. Perquè Catalunya, des
de començaments del segle xx, s’ha construït
a partir de migracions potentíssimes. Als anys
cinquanta i seixanta, de migracions del sud d’Es-
panya, de bona part d’Andalusia i d’Extremadu-
ra. Aquestes persones han estat entre nosaltres
i, en aquests anys, han manifestat aquesta nos-
tàlgia. Amb Radio Teletaxi, de Justo Molinero,
que organitzava festivals a Can Zam (Santa
Coloma de Gramenet). O amb la Feria de Abril,
que ha aplegat milers de persones.
AM: Molts catalans sense cap vincle familiar amb
el sud d’Espanya també han format part d’aquest
element identitari de barreja. I això no ha anat en
detriment de la construcció d’una identitat cata-
lana potent i cohesionada socialment, amb plu-
ralitats identitàries: en la pluralitat hi ha la diversi-
tat, la democràcia i la cohesió social.
#CAT15MOMENTS 10
9 partits que s’han confrontat electoralment—
El pacte del
Tinell
AM: Després de 23 anys de governs Pujol, va
arribar el canvi anhelat per alguns i temut per
d’altres: les esquerres van governar la Genera-
litat amb un pacte que es va anomenar pacte
del Tinell, en el qual tres forces polítiques —i,
per tant, per primera vegada, una coalició de
Celebració del segon aniversari del pacte del Tinell, amb Pasqual Maragall,
Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, Barcelona, 13 de desembre de 2005.
JORDI PLAY
van arribar a un acord per formar govern: ERC,
el PSC i ICV. Els seus objectius principals eren
renovar l’autogovern i millorar les polítiques
públiques.
MR: Això va generar un debat intens i va gene-
rar una oposició que trobem reflectida en
aquesta imatge en què Artur Mas fa un balanç
contundent d’un any “perdut” de tripartit.
AM: El tripartit va tenir mala premsa: se’l va
conèixer com un govern Dragon Khan. La cul-
tura de coalició no estava prou ben travada en
la cultura política catalana. Però va ser una
primera experiència que va durar fins a l’any
2010, entre el govern Maragall i el govern Mon-
tilla. Després Artur Mas va ser elegit nou pre-
sident de la Generalitat de Catalunya.
#CAT15MOMENTS 11
10
Les retallades
socials, la
desaparició de
les caixes i la
socialització
de les pèrdues

AM: Déu-n’hi-do, com van afectar el nostre

país, la crisi econòmica i la crisi financera: amb
una intensitat tremenda! La Constitució es va
modificar en 48 hores per donar la seguretat
als bancs que podrien cobrar tots els deutes
que tenien, però les respostes al carrer van ser
d’una contundència extraordinària.

MR: Aquesta contundència es fa palesa amb

tota la seva violència, amb tota la seva radica-
litat, en aquesta imatge de Marc Javierre Ko-
han, que recull un dels moments més forts
d’aquestes manifestacions de protesta.

AM: En aquests anys vam veure dues onades A DALT

que van créixer: la reivindicació del dret a deci- Incidents a la Via Laietana després de la manifestació final de la
jornada de vaga general del 20 de setembre de 201O, Barcelona.
dir i la d’unes altres polítiques econòmiques. MARC JAVIERRE-KOHAN. UP1FC

De vegades aquestes dues onades es van en- A BAOX

creuar i van fer pujar la temperatura de la so-
cietat catalana a les mobilitzacions del carrer.
(minut 23:47)
Un manifestant escridassa un directiu de “la Caixa” en una
estació del metro, en protesta per les polítiques dels bancs
durant la crisi econòmica i per la venda de participacions
preferents, Barcelona, 22 de maig de 2012.
JORDI BORRÀS. UPIFC

#CAT15MOMENTS 12
11
El procés
independentista
AM: Si hi ha algun element que ha polaritzat
Catalunya des del 2010 és el procés indepen-
dentista, que té un component polític impor-
tantíssim, però també social. Aquestes foto-
grafies ens expliquen bé que és un moviment
que neix des de baix: la gent es mobilitza i fa
moltíssimes coses.
MR: També és interessant remarcar el compo-
nent estètic, el component visual de l’indepen-
dentisme. Per exemple, en aquest acte de l’ANC
a Vic, o en les manifestacions dels Onzes de Se-
tembre, que han buscat un color molt important.
A L’ESQUERRA
Manifestació en contra de la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, Barcelona,
10 de juliol de 2010.
ALBERT OLIVÉ. EFE
A LA DRETA
Participants en un acte independentista amb el nom de
«Caminem capal 9N 2014», organitzat per l’ANC a Sant
Pere Pescador, Alt Empordà, 24 d’agost de 2014.
LLUÍS BRUNET
AM: En la construcció d’un relat visual, foto-
gràfic, il·lusionant, sí que ha guanyat l’indepen-
dentisme. I no només ha omplert els Onzes de
Setembre.
#CAT15MOMENTS 13
12
L’11-S:
el “dia zero”
del segle xxi
MR: Vam començar el segle xxi amb un im-
pacte terrible, el de les Torres Bessones. L’im-
pacte de la guerra...
AM: L’11 de setembre del 2001 va canviar la
història; a Catalunya, això ens va afectar de mol-
tes maneres. El govern espanyol va decidir fer
costat a la intervenció militar a l’Afganistan, pri-
mer, i a l’Iraq, després. I contra això hi va haver
una resposta contundent de la societat catala-
na, com no s’havia vist mai: protestes interclas-
sistes, intergeneracionals, de tots colors.
Pintada antibel·licista en el marc
de la guerra de l’Iraq, Barcelona, 2003.
TEJEDERAS
MR: I amb aquesta idea de guerra a la guerra,
una imatge i un lema molt contundent per ex-
plicar l’oposició que va generar en la majoria
de la societat catalana aquesta intervenció.
Van ser uns moments en què tota la qüestió
del terrorisme va passar a primer terme i va
afectar molt directament Catalunya, com des-
graciadament hem seguit veient els últims
anys.
#CAT15MOMENTS 14
13
El
voluntariat
MR: Ara aquesta imatge seria molt difícil
d’aconseguir, perquè a l’ONG Open Arms li es-
tan prohibint fer el que feia, per exemple, el
2016.
AM: Com se sol dir, la societat s’aguanta perquè
hi ha més gent bona que dolenta. Hi ha gent
extraordinària. No tan sols la gent d’Open Arms,
que és qui es visibilitza més, sinó la que cada
dia fa coses per a la gent que ho necessita.
Membres de l’ONG Proactiva Open Arms rescatant una embarcació amb
immigrants a les costes de Líbia, 3 d’octubre de 2016.
ARIS MESSINIS. Getty lmages
I sobretot la que en dies molt concrets participa
en iniciatives, per exemple formant part del vo-
luntariat en el Gran Recapte d’Aliments o col·
laborant amb la Marató de TV3. En definitiva, el
voluntariat és una de les coses més preuades de
la nostra societat.
MR: D’alguna manera, [el voluntariat] ve a suplir
les deficiències de l’acció estatal en uns àmbits
en què aquesta acció possiblement hauria de
ser molt més contundent.
AM: Les persones viuen en societat i a les ciu-
tats, i els estats hi tenen poca cosa a dir. Els
estats no tenen aquest problema. El problema
el tenim les persones que vivim en societat i a
les ciutats, i per això els estats es poden per-
metre el luxe d’amagar el cap sota l’ala. Les
ciutats, però, estan vindicant competències,
recursos per a una sèrie de persones que arri-
ben com arriben, però que arriben i se’ls ha de
donar resposta.
#CAT15MOMENTS 15
14
L’esclat
del feminisme
AM: La construcció d’una societat democràti- AM: Un bon exemple d’això és com ha evolu-
ca i plural ha significat la visibilització de les cionat l’accés a la universitat. En aquests mo-
dones i de les peticions de les dones. ments, a la universitat catalana dos de cada
L’esclat del feminisme ha estat una de les tres alumnes són dones. També en carreres
grans novetats, amb una potència que, en el com Medicina, on, en aquests moments, les
segle xxi, encara creix amb més força. dones representen el 75% dels estudiants; o a
Dret, on el 70% dels alumnes són dones; o a
MR: És una novetat que s’ha instal·lat en tot
Arquitectura i a les enginyeries, on les dones
l’àmbit familiar, com expressa aquesta imatge
han entrat amb molta força.
en què es pot llegir la impugnació que fa l’actriu
Mont Plans: “Manolo, la cena te la haces tú
solo”. La frase fa referència a l’impacte que el
feminisme està tenint en el canvi d’hàbits, tam-
bé des del punt de vista familiar.

Feministes ocupant el Centre de Planificació Familiar de la Montserrat Roig i Isabel Clara Simó posen per al llibre
plaçad’Espanya, Barcelona, 1983. Diàlegs a Barcelona. Isabel Clara Simó - Montserrat Roig, 1984.
LLUÍS SALOM. UPIFC PILAR AYMERICH. UPIFC

#CAT15MOMENTS 16
15
La renovació
de la producció
literària i
l’esclat dels
festivals de
música
AM: Joan Triadú parlaria de l’etapa contempo-
rània com l’edat d’or de la llengua i la literatura
catalanes. I en aquesta imatge hi tenim dife-
rents exemples, com Isabel-Clara Simó i Mont-
serrat Roig. S’ha fet un esforç de normalització
lingüística i l’escola i els mitjans de comunica-
ció hi han ajudat. D’altra banda, la literatura
també ha aconseguit transmetre emocions
intenses i de tota mena.

MR: Hem viscut una diversificació cultural que

ha tingut en el rock una altra manifestació es-
pectacular. El creixement del rock català ha
estat un dels grans fenòmens culturals de fi-
nals del segle xx i de principis del segle xxi. I
és un fenomen en expansió: està consolidat i
ha vingut per quedar-se i créixer.

AM: És un fenomen de fora de Barcelona però

que va arribar també a les ciutats i va omplir
palaus com el Sant Jordi. Molta gent s’ha so- A DALT
Espectadors del Doctor Music Festival, pioner a
cialitzat amb rock en català i això, en el seu dia, l’Estat espanyol, passejant pel recinte, Escalarre,
Pallars Sobirà, 1998.
va ser una novetat. XAVIER MERCADÉ

MR: A més, aquests grups i cantants han arribat A BAIX

Una escena de La pantera imperial, de Carles Santos,
a constituir autèntics símbols identitaris d’una al Festival del Castell de Peralada, Alt Empordà, 13
d’agost de 1997.
part de la joventut i de la població catalanes. LLUÍS BRUNET

#CAT15MOMENTS 17
 Si vols saber-ne més:
Catalunya 1980-2015.
Història en fotografies
Dirigida pels historiadors
Manel Risques i Andreu Mayayo

Una obra de

comunicacio@enciclopedia.cat
http://grupenciclopedia.cat
#CAT15moments
© Enciclopèdia Catalana, SLU 2019