U.V 4.

2 Assaig a la flama: Observació d’espectres 

B11 - Fiorella 
 
 
 
 
Objectius: 
 
❏ Conèixer els diferents colors de les radiacions emeses per alguns àtoms. 
❏ Observar els espectres d’emissió i comparar aquests espectres  
 
Introducció: 
 
Quan els metalls alcalins o alcalinoterris o els seus compostos, es posen a la flama d’un bec 
de Bunsen, emeten llum de diferents colors, característics de cada metall. Aquest 
procediment s’anomena assaig a la flama. Per la llum emesa es pot observar l’espectre 
d’emissió dels diferents metalls, la qual cosa permet identificar-los. En aquest treball 
pràctic es farà servir clorurs dels diferents metalls, ja que els clorurs es vaporitzen més 
fàcilment que altres sals. 
 
Material i Equipament: 
 
Equipament   
Bec de Bunsen Espàtula petita Recipient resistent al foc 

 
 
 
Reactius i altres materials: 
 
❏ Clorurs de: calci; liti; sodi; potassi; estronci; coure 
❏ Alcohol (96%) 
 
 
 
 
Procediments: 
❏ Amb una espàtula petita es posa una certa quantitat del clorur en un recipient 
resistent al foc; i al mateix recipient afegim una mica d’alcohol(96%) fins que la 
mostra estigui diluïda.  
Després es prendrà l'encenedor de Bunsen quan la flama sigui blava, de seguida es 
recollirà un dels clorurs i s'exposarà a la flama per observar el canvi de color de la 
flama. 
Els colors de les flames que es van presentar en cadascun dels clorurs van ser 
aquests: 
 
Resultats: Observacions qualitatives  

Clorurs  Color de la flama  Espectres d’emissió 

(perquè els  (s’exciten i emeten 
clors són  energia en forma 
neutres)  de fotó) 

NaCl  Taronja 

BariCl  verda 

LiCl  vermell 

SrCl  molt vermell 

CaCl  taronja 

CuCl (ha de  Blau 

ser molt 
diluït)  
 
 
Les ratlles són les transicions (pujar de nivell) en les quals els electrons es “relaxen” en 
freqüències més baixes d’energia. 
El que es va observar en l'experiment en qüestió amb els clorurs, es que quan aquests 
s'escalfen a temperatures elevades en una flama molt calenta, la flama adquireix colors 
brillants que són característics de cada clorur.  
Els colors es deuen als àtoms del metall que han passat a estats energètics excitats pel fet 
que absorbeixen energia de la flama; els àtoms que han estat excitats poden perdre el seu 
excés d'energia per emissió de llum d'una longitud d'ona característica. Totes van ser 
discontínues, ja que els metalls es van presentar en un estat gasós i en elevades 
temperatures. 
 
 
Qüestionari  
 
1 Quina diferència hi ha entre l’espectre de la llum blanca (del Sol o d’una làmpada de 
filament) i el de les flames dels àtoms? 
En l’espectre de la llum blanca no es veuran les ratlles negres que normalment es veuen en 
els espectres d’emissió, ja que la llum blanca produeix en descompondre's el que 
anomenem un espectre continu, perquè conté el conjunt de tots els colors que corresponen 
a la gamma de longituds d'ona. Mentre que els elements químics en estat gasós i sotmesos a 
temperatures elevades produeixen espectres discontinus en els quals s'aprecia un conjunt 
de línies que corresponen a emissions de només algunes longituds d'ona. 
 
2 Per què l'espectroscòpia d'emissió que heu practicat en aquesta activitat no és una 
tècnica quantitativa? 
Perquè segons la flama només podem saber quin metall és i no quina quantitat de 
substància d’aquest metall hi ha en aquella mostra, ja que la pràctica ha consistit en 
observar les emissions, i això no és una tècnica quantitativa. 
 
3 Haureu vist en un castell de focs llums de colors molt variats. Podríeu explicar ara 
perquè en cremar pólvora s’obtenen llums de diversos colors?  
Dins de l'esfera de pólvora que constitueix el foc artificial n’hi han compostos metàl·lics 
que són els que aporten color. Aquests són les responsables de dotar de color als focs 
artificials.   
La combustió d'aquest material genera una explosió on la calor arriba 900 graus 
centígrads. A aquesta temperatura els àtoms dels metalls s'exciten i produeixen uns efectes 
variats, amb emissió d'energia que varia i cada un emet llum de diferents colors.