+ W. KASPER, Offenbarung Gottes (La revelació de Déu), a Handbuch der Verkündigung (Manual de predicació) I, Friburg- Basilea-Viena 1970, 53-96.
El fet admès pels cristians de la revelació és:
la raó o ontològica o cognoscitiva o jurídica el centre la norma de tot allò que tingui a veure amb el cristianisme.
+ CONCILI VATICA II, Constitució sobre la divina revelació, Dei
Verbum n. 2.
"Hom ha de donar a Déu que es revela l'obediència de la fe
(cf. Rm 16,26, comparat amb Rm 1,5; 2 Co 10, 5-6), per la qual, l'home s'ofereix lliurement tot sencer a Déu fent "plena submissió d'enteniment i de voluntat a Déu que es revela" (Vaticà I, Dei Filius, DH 3008) i assentint voluntàriament a la revelació donada per Ell. Per a oferir aquesta fe, calen la gràcia previnent i ajudant de Déu i els auxilis interns de l'Esperit Sant, que mogui el cor i el converteixi a Déu, obri els ulls de l'enteniment i doni a tots la suavitat a consentir i a creure en la veritat. I a fi que la intel·ligència de la revelació esdevingui progressivament més profunda, el mateix Esperit Sant perfecciona constantment la fe per mitjà dels seus dons".
+ R. GUARDINI, Apuntes para una autobiografía (1945), Madrid :
Ediciones Encuentro 1992, p. 37.
"Justament la responsabilitat d'un pensament científic ha
d'exigir que la teologia estigui fonamentada sobre un objecte de coneixement propi, és a dir, la revelació, i un principi cognoscitiu propi, és a dir, la fe sedimentada en el dogma; a això cal afegir, naturalment, tot el que és o rigor metodològic o i respecte als fets empírics." 2 0.2 Dificultats actuals enfront de la noció cristiana de revelació
a) Il.lustració (des de s. XVII- XVIII)
1.La revelació limita la competència de la raó.
a) Xoc revelació ("notícia especial", "a persones elegides"
Raó: llibertat, igualtat, fraternitat
b) La noció de "revelació" vinguda "de dalt" entra en col·lisió
amb la raó com a fonament, centre i norma de la conducta de la persona moderna.
Comportar-se racionalment vol dir dur una vida capaç de
comunicar-se i relacionar-se socialment, i concedir validesa només a aquells principis que poden justificar-se racionalment, tot i que s'admet que la raó humana té uns límits amb els que és raonable comptar.
c) Apel·lar a la revelació vol dir que algunes idees importants
per a l'orientació i la conducta de la vida no poden ser conegudes per mitjà de la raó humana universal, sinó que depenen exclusivament d'aquest "coneixement revelat" donat a alguns privilegiats de forma extraordinària, i que, a més, reclama ser acceptat amb un caràcter d'obligatorietat universal un cop és conegut.
2.La revelació origina trastorns de comunicació entre persones
amb igualtat de drets (els profetes-mediadors, els qui han d'acollir).
3.La revelació dificulta la convivència humana (tensions sòcio-
polítiques) per motius religiosos: fanatisme (11 setembre 2001)
b)Postmodernitat i New Age
Crisi de la raó.Obertura al més enllà de la raó crítica. Possibilitat per tothom d'entrar en l'experiència espiritual sense mediadors, escriptures, sagraments, pastors-sacerdots, magisteri...
+ New Age (DTF)
“Gnosi” (Salvació pel coneixement) (DTF) 3 c) Diàleg interreligiós Dificultat d’una revelació exclusiva, històrica. Buscar un accés comú a la divinitat que tot ho embolcalla.
d)Injustícia i desigualtats en el món.
La religió (el monoteisme) com a causa de mal Antitestimoni dels cristians en XX segles.
+ Antonio GONZALEZ, Teología de la praxis evangélica. Ensayo
de una teología fundamental, Santander: Sal Terrae 1999. Teologia de l'alliberament, de l'ecologia, dels indígenes, de la feminitat, de la globalització solidària.
0.3 La revelació i la fe com a temes de la teologia
fonamental. 0.3.1 Objectiu de la teologia fonamental.
La teologia fonamental té la missió de presentar les bases del
cristianisme: la revelació i la fe, i de fer-ho en diàleg amb aquestes objeccions actuals.
0.3.2 Diferència entre l'experiència de la revelació i la
reflexió teòrica sobre la revelació ( teologia de la revelació). - Hem de notar la diferència entre:
a) L'experiència de la revelació.
b) L'explicació d'aquesta experiència, elaboració teològica.
- La teologia cristiana s'autoentén com la "ciència" o reflexió
sistemàtica sobre la revelació.
Estudiar teologia cristiana suposa, en les seves etapes
fonamentals, estudiar sistemàticament, metòdicament, i críticament aquest "material" format per l'experiència, la transmissió i la maduració de la comprensió eclesial d'això que se'n diu revelació segons el cristianisme.