1

TF I Tema 0 Guió dels apunts + complements

O.1.El cristianisme com a religió revelada.

+ W. KASPER, Offenbarung Gottes (La revelació de Déu), a
Handbuch der Verkündigung (Manual de predicació) I, Friburg-
Basilea-Viena 1970, 53-96.

El fet admès pels cristians de la revelació és:

 la raó
o ontològica
o cognoscitiva
o jurídica
 el centre
 la norma
de tot allò que tingui a veure amb el cristianisme.

+ CONCILI VATICA II, Constitució sobre la divina revelació, Dei

Verbum n. 2.

"Hom ha de donar a Déu que es revela l'obediència de la fe

(cf. Rm 16,26, comparat amb Rm 1,5; 2 Co 10, 5-6), per la
qual, l'home s'ofereix lliurement tot sencer a Déu fent "plena
submissió d'enteniment i de voluntat a Déu que es revela"
(Vaticà I, Dei Filius, DH 3008) i assentint voluntàriament a
la revelació donada per Ell. Per a oferir aquesta fe, calen la
gràcia previnent i ajudant de Déu i els auxilis interns de
l'Esperit Sant, que mogui el cor i el converteixi a Déu, obri
els ulls de l'enteniment i doni a tots la suavitat a consentir
i a creure en la veritat. I a fi que la intel·ligència de la
revelació esdevingui progressivament més profunda, el mateix
Esperit Sant perfecciona constantment la fe per mitjà dels
seus dons".

+ R. GUARDINI, Apuntes para una autobiografía (1945), Madrid :

Ediciones Encuentro 1992, p. 37.

"Justament la responsabilitat d'un pensament científic ha

d'exigir que la teologia estigui fonamentada sobre
 un objecte de coneixement propi, és a dir, la revelació,
 i un principi cognoscitiu propi, és a dir, la fe
sedimentada en el dogma;
 a això cal afegir, naturalment, tot el que és
o rigor metodològic
o i respecte als fets empírics."
 2
0.2 Dificultats actuals enfront de la noció cristiana
de revelació

a) Il.lustració (des de s. XVII- XVIII)

1.La revelació limita la competència de la raó.

a) Xoc revelació ("notícia especial", "a persones elegides"

Raó: llibertat, igualtat, fraternitat

b) La noció de "revelació" vinguda "de dalt" entra en col·lisió

amb la raó com a fonament, centre i norma de la conducta de
la persona moderna.

Comportar-se racionalment vol dir dur una vida capaç de

comunicar-se i relacionar-se socialment, i concedir validesa
només a aquells principis que poden justificar-se
racionalment, tot i que s'admet que la raó humana té uns
límits amb els que és raonable comptar.

c) Apel·lar a la revelació vol dir que algunes idees importants

per a l'orientació i la conducta de la vida no poden ser
conegudes per mitjà de la raó humana universal, sinó que
depenen exclusivament d'aquest "coneixement revelat" donat a
alguns privilegiats de forma extraordinària, i que, a més,
reclama ser acceptat amb un caràcter d'obligatorietat
universal un cop és conegut.

2.La revelació origina trastorns de comunicació entre persones

amb igualtat de drets (els profetes-mediadors, els qui han
d'acollir).

3.La revelació dificulta la convivència humana (tensions sòcio-

polítiques) per motius religiosos: fanatisme (11 setembre
2001)

b)Postmodernitat i New Age

Crisi de la raó.Obertura al més enllà de la raó crítica.
Possibilitat per tothom d'entrar en l'experiència espiritual
sense mediadors, escriptures, sagraments, pastors-sacerdots,
magisteri...

+ New Age (DTF)

“Gnosi” (Salvació pel coneixement) (DTF)
 3
c) Diàleg interreligiós
Dificultat d’una revelació exclusiva, històrica.
Buscar un accés comú a la divinitat que tot ho embolcalla.

d)Injustícia i desigualtats en el món.

La religió (el monoteisme) com a causa de mal
Antitestimoni dels cristians en XX segles.

+ Antonio GONZALEZ, Teología de la praxis evangélica. Ensayo

de una teología fundamental, Santander: Sal Terrae 1999.
Teologia de l'alliberament, de l'ecologia, dels indígenes, de
la feminitat, de la globalització solidària.

0.3 La revelació i la fe com a temes de la teologia

fonamental.
0.3.1 Objectiu de la teologia fonamental.

La teologia fonamental té la missió de presentar les bases del

cristianisme: la revelació i la fe, i de fer-ho en diàleg amb
aquestes objeccions actuals.

0.3.2 Diferència entre l'experiència de la revelació i la

reflexió teòrica sobre la revelació ( teologia de la
revelació).
- Hem de notar la diferència entre:
   
a) L'experiència de la revelació.
 
  b) L'explicació d'aquesta experiència, elaboració teològica.

- La teologia cristiana s'autoentén com la "ciència" o reflexió

sistemàtica sobre la revelació.

Estudiar teologia cristiana suposa, en les seves etapes

fonamentals, estudiar sistemàticament, metòdicament, i
críticament aquest "material" format per l'experiència, la
transmissió i la maduració de la comprensió eclesial d'això que
se'n diu revelació segons el cristianisme.