EL PES DEL MÓN

Segons les llegendes antigues, fa molt de temps, els déus van castigar al gegant Atles a
sostendre eternament el pes del món sobre els seus múscles. Atles suportava afligit aquella
dura condemna.

- Estaré així tota la vida! Si poguera descansar un poc…–

es queixava cada dia.

Un dia, el valerós Hercules es va presentar davant seu.

- Gran Atles, vinc a demanar-te ajuda.

- No crec que puga ajudar-te – va dir Atles. - Ja tinc prou
d’haver de suportar aquest pes enorme desde fa
segles.
- El meu germà m’ha demanat que li porte jo les pomes
d’or que creixen al Jardí de les Hespèrides. Tots diuen
que tu ets l’únic que sap on està aquest lloc

Atles es va quedar pensatiu durant uns segons. Després, va respondre:

- Encara que et diguera on és aquest jardí, no et servirá de res. Un drac inmortal

custodia les portes i tu no hi podries entrar. Ara bé,… si tu volgueres… jo podria anar al
jardí i portarte les pomes.
- Pero… tu no pots abandonar la teua tasca. – va observar Hércules.- El món s’assolaria!
Les valls, les muntanyes, els rius… Tot quedaría destruït!

Aleshores Atles va respondre:

- Es cert Hércules. Però tu ets molt fort: podries substituir-me mentre jo aconseguixc les
pomes d’or…

Hércules va dubtar uns instants, però finalment hi va aceptar i va carregar el pes del món. Atles
feliç per alliberar-se durant una estona de l’enorme pes, es va posar en camí.

Al cap d’un temps, el gegant va tornar amb les pomes, però en lloc de donar-les a Hércules va
dir:

- Veig que aguantes amb molta dignitat aquesta cárrega tan pesada. Així es que jo
mateix portaré les pomes d’or al teu germà.

En aquest instant, Hércules va comprendre que el gegant l’havia enganyat i que seria ell qui
hauria de suportar el pes del món durat tota l’eternitat.

-D’acord Atles – va dir Hércules. - Però abans d’anar-te’n t’agrairia que m’ajudares a col·locar-
me millor el món sobre els muscles. No hi estic acostumat i no aconseguisc equilibrar bé
aquest pes tan gran.

Atles va deixar les pomes d’or a terra i es va acostar per ajudar l’heroi. El gegant va subjectar
un moment el món mentre Hércules s’hi acomodava, però aquest va aprofitar l’ocasió per a
agafar les pomes i fugir.

- Ho he pensat millor – va dir Hércules allunyant-se – Jo mateix portaré les pomes al

meu germà. Tu compleix la tasca que els déus t’han encomanat.

I així va ser com Hércules va aconseguir les pomes daurades i Atles va seguir complint
eternament el càstig dels déus.
Preguntes de comprensió:

Qué volia Hércules de Atles? _______________________________________________

_______________________________________________________________________

Quina feina tenia Atles? __________________________________________________

_______________________________________________________________________

Com es sentía Atles? _____________________________________________________

Qui li havia encomanat les pomes a Hércules? _________________________________

_______________________________________________________________________

Quin tracte van fer Atles i Hércules? ________________________________________

______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

Qué creus que pretenia Atles quan va tornar amb l’encomanda?

_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

Fes un dibuix de l’escena final del conte: