Comentari del capítol II «Pastores

dabo vobis»
11. Jesús es presenta com a sacerdot, rei i profeta, ple de l'Esperit Sant, el Messies. Aquest és el
rostre de Crist, el qual ens hem de fixar tots els cristians.
Ha d'haver una reflexió prèvia sobre la meta del procés formatiu dels sacerdots (o futurs sacerdots).
És indispensable conèixer la naturalesa i la missió del sacerdoci ministerial per al discerniment
vocacional i per a la formació dels cridats al ministeri.
La crisi de la identitat sacerdotal té la seva solució en el coneixement de la missió del ministeri.
Aquesta crisi es va fonamentar en una equivocada comprensió de la doctrina del magisteri del CV
II. S'ha de tenir una consciència del lligam ontològic que uneix el sacerdot amb el Crist, Summe
Sacerdot i Bon Pastor. Aquesta identitat és indispensable que es segueixi recordant i aprofundint al
llarg de tota la vida sacerdotal.
12. La identitat sacerdotal té la seva font en la Santíssima Trinitat. El prevere és enviat pel Pare, per
mitjà de Jesucrist (amb el qual es configura a Ell d'una manera especial per a viure i actuar amb la
força de l'Esperit Sant al servei de l'Església i per a la salvació del món. El prevere està inserit
sacramentalment en la comunió amb el bisbe i amb els altres preveres per a servir el poble de Déu
que és l'Església i atreure tothom cap a Crist. No és possible definir la naturalesa i missió del
sacerdoci ministerial si no és en la relació de la Trinitat que es prolonga en l'Església. És important
per això, l'eclesiologia de comunió: el prevere troba la plena veritat de la seva identitat en el fet de
ser una derivació, una participació específica i una continuació del mateix Crist, summe i etern
sacerdot de l'Aliança nova i eterna: és una imatge viva i transparent del Crist sacerdot. La referència
a Crist és clau per a la comprensió d'aquesta realitat.
13. Jesucrist ha manifestat en si el rostre perfecte del sacerdoci de la nova Aliança. Jesús duu a la
seva plena realització el seu ésser mitjancer a través de l'ofrena de si mateix a la creu. Jesús és el
Bon Pastor anunciat. És el Pastor que ha vingut «no a ser servit, sinó a servir». En el rentament dels
peus deixa als seus un model de servei que hauran d'exercir els uns amb els altres. Amb l'únic i
definitiu sacrifici de la creu, Jesús comunica a tots els seus deixebles la dignitat i la missió de
sacerdots de l'Aliança nova i eterna. I tot el poble de la nova aliança queda constituït com «un
edifici espiritual», «un sacerdoci sant, per oferir sacrificis espirituals acceptables a Déu per mitjà de
Jesucrist». El nou poble sacerdotal, que és l'Església, no sols té en el Crist la seva pròpia imatge
autèntica, sinó que també rep d'Ell una participació real i ontològica en el seu etern i únic sacerdoci,
al qual ha de conformar-se tot la seva vida.
14. Jesús crida als 12 apòstols perquè estiguessin amb ell i prediquessin la paraula, amb poder
d'expulsar dimonis. Els té al seu costat i viu amb ells, tot impartint amb l'exemple i amb la paraula
el seu ensenyament de salvació, i finalment els envia a tots els homes. Jesús confereix als apòstols
la autoritat messiànica que li ve del Pare, a través de l'Esperit Sant.
Jesús té una missió que rep directament del Pare, així els apòstols tenen una missió que reben de
Jesús. La seva missió no és pròpia, sinó que és la mateixa missió de Jesús. Això no és possible amb
les forces humanes, sinó amb el «do» del Crist i del seu Esperit amb el «sagrament». Participen,
sense cap mèrit, sinó per la gràcia, de la prolongació en la història d'aquesta missió salvífica de
Jesús a favor dels homes, fins a la fi del temps.
15. Per prolongar aquesta missió, els preveres han de seguir l'estil de vida de Crist, essent una
transparència seva enmig del ramat que els ha estat confiat. Pasturar el ramat de bon grat,
generosament i fent-se model del ramat.
Els preveres són, en l'Església i per a l'Església, una representació sacramental del Jesucrist, Cap i
Pastor, en proclamen amb autoritat la paraula, en renoven els gestos de perdó i d'oferta de la
salvació, principalment amb el Baptisme, la Penitència i l'Eucaristia. Exerceixen fins al do total de
si mateixos, la cura amorosa del ramat, que apleguen en la unitat i condueixen al Pare per mitjà del
Crist en l'Esperit.
L'Esperit Sant els configura amb un títol nou específic a Jesucrist, servidors de l'anunci de
l'Evangeli a tota criatura i servidors de la vida cristiana de tots els batejats. Molt explicatiu el
prefaci de la missa crismal.
16. El sacerdot se situa no sols en l'Església, sinó que també al davant de l'Església. El sacerdoci,
junt amb la Paraula de Déu i els signes sacramentals, al servei dels quals està, pertany als elements
constitutius de l'Església. El ministeri del prevere està totalment al servei de l'Església; hi està per a
la promoció de l'exercici del sacerdoci comú de tot el poble de Déu. El sacerdot fa d'ambaixador del
Crist (caràcter missioner).
La relació del sacerdoci amb Jesucrist se situa en el ser i en l'obrar del sacerdot, o sigui, en la seva
missió i o ministeri. És servidor de l'Església misteri perquè realitza el signes eclesials i
sacramentals de la presència del Crist ressuscitat. És servidor de l'Església comunió perquè (unit al
bisbe i en estreta relació amb tot el presbiteri) construeix la unitat de la comunitat eclesial. És
servidor de l'Església missió, perquè fa la comunitat anunciadora i testimoni de l'Evangeli.
17. El ministeri ordenat, pot ser acomplert solament en la mesura que el prevere estigui unit amb el
Crist mitjançant la inserció sacramental en l'orde presbiteral. Els preveres es troben en relació
animadora amb els laics, ja que la seva missió no substitueix, sinó que promou el sacerdoci
baptismal de tot el poble de Déu conduint-lo a la seva plena realització eclesial.
El sacerdoci ministerial i el sacerdoci comú difereixen essencialment entre ells i no sols en grau,
però estan recíprocament coordinats, perquè ambdós deriven de l'únic sacerdoci del Crist. El
sacerdoci ministerial no significa per a ell mateix un major grau de santedat respecte el sacerdoci
comú dels fidels.
18. Els preveres reberen el l'ordenació el do espiritual que els prepara a la missió universal de la
salvació dels homes fins als últims confins de la terra. Han de tenir, per tant un esperit missioner,
arrelat profundament en la veritat i en la caritat de Crist, i animat pel desig i el mandat d'anunciar a
tothom la salvació. És cridat a establir amb tots els homes relacions de fraternitat, de servei, de
recerca comuna de la veritat, de promoció de la justícia i de la pau.
Una nova evangelització exigeix que els sacerdots estiguin radicalment i íntegrament immersos en
el misteri del Crist i capaços de realitzar un nou estil de vida pastoral, amb comunió amb el Papa,
una col·laboració amb els laics, i amb respecte.
De la consagració i las missió del Crist de la qual brollen la consagració i missió de l'Església, la
plenitud del Crist, els preveres participen d'una manera específica autèntica, mitjançant el
sagrament del l'Orde, en virtut del qual està configurat en el seu ésser amb el Crist. Comparteix el
sacerdot la missió d'anunciar als pobres la Bona Nova, en el nom i en la persona del Crist.
«La nostra identitat té la seva font última en la caritat del Pare. Estem units sacramentalment al Fill
enviat per ell, Summe sacerdot i Bon Pastor, amb el sacerdoci ministerial per l'acció de l'Esperit
Sant. La vida i el ministeri del sacerdot són continuació de la vida i de l'acció del mateix Crist.
Aquesta és la nostra identitat, la nostra veritable dignitat, la font de la nostra joia, la certesa de la
nostra vida».

Aspectes remarcats en el capítol

- Relació amb el Crist
- Missió universal
- Identitat sacerdotal (configuració i derivació)
- Nou estil pastoral
+ Comunió
+ Servei