EJERCICIO 5 - Pol Batlle I Blanch

PRÀCTIQUES DE CAMP EN
ANTROPOLOGIA SOCIAL I
CULTURAL – II
Curs 2020 - 2021
EXERCICI 5:
RESUM ESTRATÈGIC COMPARATIU DE LES
QUATRE ENTREVISTES
ESTRUCTURADES/PAUTADES
Alumnx: Pol Batlle i Blanch

NIU: 1525815
Professora: Julieta Olaso Ruiz
Resum estratègic comparatiu de les entrevistes estructurades/pautades en base als eixos
temàtics i subtemes de recerca
ENTREVISTA 1
IDENTIFICADOR ENTREVISTA:
TFG_ENT01_MAGA_14/04/21
TIPUS D’ENTREVISTA: Semiestructurada, inicial, en profunditat i no directiva
GRAU D’INFORMANT: Informant clau
DATA I HORA D’ENTREVISTA: 14/04/2021, 16:00 h
- Nom: Maria Altés
- Pseudònim: Julia Solé
- Gènere: Dona en procés de redefinició de gènere
- Edat: 23 anys
- Professió actual: Maga
- Estudis i formació: Comunicació, curs de màgia
- Lloc de naixement: Esplugues del Llobregat
- Lloc de residència: Vilassar de Dalt
- Perfil socio-econòmic: autodefinida com a classe mitjana
- Descendència: Cap
- Lloc de realització l’entrevista: Entrevista a maga de l’associació, forma part de l’univers de persones magues, del grup de dones.
Entrevista feta fora l’A.C.A.I., en un parc de la localitat de l’entrevistada.
- Breu descripció de lloc de l’entrevista: La entrevista es va realitzar en un parc situat al centre de Vilassar. És un parc de grans
dimensions cobert per gespa. A una banda del parc hi havia una gran font. És un espai tranquil, íntim i silenciós. Ens vam situar en una
costa a un dels costats del parc des d’on es veia la gran esplanada i a més no hi passava gaire gent.
- Durada exacta de l’entrevista: (01:19:09)
- Incidències: Cap incidència
- Valoració general i observacions: L’entrevista ha anat molt bé. Crec que l’entrevistada s’ha sentit força còmode i m’ha explicat moltes
coses, fins i tot intimitats. L’entrevista ha sigut força fluida i s’han tractat tots els temes previstos. A més a aportat una visió a nivell de
gènere que considero que és força rica. A més , m’ha facilitat el contacte d’altres magues i m’ha obert nous horitzons. Suposo que el
fet de ser d’edats pròximes i contextos similars, de cau, ens ha donat confinça i familiaritat.
Considero que el lloc on hem realitzat l’entrevista era molt adient ja que era un lloc familiar per ella i molt tranquil. Ningú ens ha
estorbat i s’ha deixat anar.
Quan ha acabat l’entrevista m’ha comentat coses que amb la gravadora no em volia dir , temes d’identitat de gènere. Això m’ha fet
veure el condicionament que hi hagi un aparell enregistrant.
EIX TEMÀTIC SUBTEMA RESUM ESTRATÈGIC SEGONS SUBTEMES i INTERROGANTS DE RECERCA CITES TEXTUALS
IL·LUSTRATIVES DEL RESUM
A. Perfil socio- A1. Nom artístic A1. Júlia Solé
demogràfic A2. Edat A2. 23 anys
A3. Gènere A3. Dona, amb procés de reidentificació de gènere
A4. Professió actual A4. Maga
A5. Estudis i formació A5. Publicitat
A6. Lloc de naixement A6. Esplugues
A7. Lloc de residència actual A7. Vilassar de Dalt
A8. Perfil socio-econòmic A8. Classe mitja
A9. Descendència A9. Cap
A10. Estat civil A10. Soltera
B. Contacte amb la B1. Descoberta de la màgia B1. Va descobrir la màgia abans dels 13 anys. Alguna vegada havia vist
màgia B2. Inicis de la pràctica algun espectacle de màgia. Va redescobrir una caixa de Mágia Borrás un
B3. Atractiu màgia dia mentre feia endreça, i va començar a practicar. Als 13 anys li van regalar
B4. Aprenentatge el primer joc de màgia comprat en una botiga i un llibre de màgia.
B5. Entrada a l’A.C.A.I o altres cercles de màgia
B2. A partir d’aquí va anar practicant i comprant jocs a botigues de màgia.
B3. Li agrada la comunicació i la persuasió. També li agradava el teatre i la

màgia té certa semblança. Considera que la màgia és un art covard, que
sempre hi ha aplaudiments al final i que encara que t’equivoquis sempre
acabarà sorprenent i la gent “fliparà”. Li va donar molta seguretat i
autoestima d’adolescent. El repte de fer alguna cosa molt complicada, la
il·lusió. Li agrada veure la reacció de la gent.
B4. Va començar a aprendre de manera autodidacta. També estudiava amb
llibres i practicava amb jocs que comprava. També va aprendre’n per
internet. També fa fer un curs de màgia i en va aprendre als cercles de
màgia.
Com a inconvenient, considera que els mags saben fer màgia però no són
bons professors, no segueixen un ordre ni cap metodologia.
B5. Un dia va fer un joc a unes amistats dels seus pare i mare i una del
públic li va sabotejar el joc. La amiga aquesta va veure un espectacle de
màgia que era d’una associació de Canet de Mar (Màgia de Canet) i els va
preguntar si un dia hi podia anar una maga que coneixia (l’entrevistada) per
compensar el mal fet. Així va entrar al món de la màgia. Allà va fer un amic
que anava a una associació a Manresa i va començar a anar-hi. A partir
d’aquí va anar coneixent gent i a fer gales i espectacles. Es va apuntar a un
curs de màgia al Rei de la Màgia (botiga). Allà coneix el Toni Cases, que
estava a l’A.C.A.I. i li fa de professor. Finalment va guanyar un concurs de
mags joves i el primer premi era un any gratuït a l’A.C.A.I. També ha estat a
una associació que es deia Màgic Grup Maresme.
C. Experiència en C1. Feines C1. Intenta dedicar-s’hi. Just quan ha començat a buscar més feina és quan
l’il·lusionisme C2. Dificultats per trobar feina ha arribat la Covid i per tant no troba gaire feina. Ara treballa a alguna
escola fent espectacles de màgia infantil i algun taller. Abans havia fet
comunions, batejos i bodes. També ha fet alguna gala. Una vegada va fer
una actuació a un teatre. Alguna festa major o a escoles també ha actuat.
Com a feines es pot treballar en creuers, teatres, gales, festes i comunions.
Algunes magues utilitzen el gènere perquè la contractin
C2. Sovint no se sap valorar la qualitat de la persona maga. En el mercat de

festes i comunions no està res controlat i els preus són baixos i no es valora
prou la qualitat de la persona maga.
D. D. Tipus D1. Tipus de màgia/ jocs / espectacles preferits D1. Li agrada la màgia de proximitat i d’escenari, en sales més petites, on hi
d’espectacles D2. Descripció espectacles propis hagi contacte amb el públic. Li agrada la manipulació, l’habilitat amb les
D2.1. Vestuari mans, li permet crear una mica més el que ella vol.
D2.2. Posada en escena
D2.3. Materials i suports audiovisuals D2. Vol fer coses originals, encara no ho són prou. Li agrada transmetre
D3. Descripció tipus de públic imatges molt poètiques, oníriques, vol transmetre un component
emocional, jugar amb metàfores i tocar temes socials i de crítica.
D2.1. Vesteix amb roba no elegant, pantalons cagats, roba de ratlles...

D2.2. Fuig de l’estètica de mag tradicional. El seu personatge és tendre i
trapella, vol que la gent ho passi bé.
D2.3. Li agraden les pilotes, les cordes, els aros, bovalets (cubiletes). Però
intenta buscar objectes que no siguin pròpiament de màgia, més
quotidians.
E. Percepcions de E1. Sentiment actuant E1. Actuant se sent molt bé. Quan actua treu tots els seus malestars
l’espai i la gent E2. Sentiment dins l’A.C.A.I.
E3. Relació amb els seus membres E2. Se sent bé dins l’A.C.A.I. Ara no hi va tant perquè no baixa tant a
E4. Sentiments els dies que hi va Barcelona. A vegades comentaris i actituds la incomoden i no li agraden. Té
E5. Activitats que fa abans de la classe el seu grup d’amistats amb qui està bé. En altres cercles de màgia que ha
E6. Gent de qui s’acompanya estat ha deixat d’anar-hi perquè el nivell era més baix o no encarat a la
professionalització. També perquè la gent era força més gran en majoria. A
un cercle de màgia on hi havia gent més joves s’hi sentia molt bé.
En els cercles de màgia, sent dona, s’ha de demostrar que ho vals. Ella va
entrar fort i amb prestigi, fent una actuació davant el públic de l’A.C.A.I.,
guanyant-se així el seu respecte.
Considera que hi ha la necessitat que les dones se sentin còmodes en
aquests espais.
E3. Al començar es relacionava amb infant d’edats pròximes a ella. La

majoria de gent són homes grans, hi ha poca gent jove.
E4.
E5.
E6. Majoria joves

F. Ideal de mag F1. Descripció ideal de mag F1. El mag per definició és home. Actualment hi ha varietat però també
F2. Qualitats del bon magx molta estètica tradicional. En comunions, càmpings, festes majors, bodes,
F3. Persones magues referents es habitual que es repeteixi el mateix perfil de mag, mateixos diàlegs,
F4. Vestimenta, posada en escena, entonació to de mateixes bromes...
veu, gesticulació del bon mag El mag és una figura de poder, a nivell d’actitud. Prepotència, sap més que
l’espectadorx i jugarà amb ellx. A més, té poder literal.
F2. Per ella hi hauria d’haver diversitat en el perfil de mag i tipus

d’espectacles. Habitualment mags se’n riuen de les persones voluntàries,
creu que s’hauria de fugir d’això. S’hauria d’enfocar més cap a les cures i el
compartir, no tant egoisme.
F3. Escaño, Mag Lari
F4. Vestuari elegant, amb tiratge o armilla, barret, objectes iguals comprats
en llocs de màgia. Ús de fons negre i teles brillants de vellut, lluentons...
Colors negre, vermell i blau. Habitualment usen de bromes masclistes en
els espectacles i en la història que expliquen.
El que hagi de vestir arreglat s’ha anat desmentint.
G. Màgia i dones G1. Representació i participació de les dones en G1. Molta importància. Història de Mary Toft: No era maga. Un dia va dir
aquest camp que havia parit conills. Va ser una revolució, va sortir a tot arreu. S’ho havia
G2. Canvis en la participació de les dones inventat. Un mag en imitació a això va treure un conill del barret de copa.
G3. Motiu diferent participació segons el gènere La icona clàssica ve del que va fer una dona. Com això, moltes altres coses
G4. Nombre de magues dones que coneix són degut a les dones.
G5. Professionalització de les dones magues que Han tingut una tasca molt important, les ajudants tiren endavant
coneix l’espectacle, a vegades més que el propi mag i tot. Tot i que no se’ls ha
reconegut.
G2. Moltes magues que s’han dedicat al món de la màgia ha estat perquè
algú de la família o marit s’hi dedicava i així és com entren (citant a Gemma
Navarro, historiadora)
En un principi s’utilitzaven infants. Quan va començar el moviment
sufragista es comença a utilitzar la dona en la màgia, a tallar-la, posar-la en
caixes... hi ha una relació temporal amb els dos fets. (citant a Gemma
Navarro)
Actualment participen més que en temps passats però segueixen sent un
nombre molt baix.
Percentatge magues bones i dolentes és el mateix que amb homes. Però
com que n’hi ha menys també n’hi ha menys de dones.
Es busquen dones magues expressament. No li agradava perquè la cridaven
perquè donaves per suposat un gènere concret i perquè no la cridaven pel
que fa com a maga sinó per ser dona. S’acaben visiblitzant dones que no ho
fan tant bé, aquesta discriminació positiva a vegades no ajuda.
G3. Entrar al món de la màgia no entra en les possibilitats de les dones. No

és una idea accessible per elles. A causa dels referents, tots són homes.
Manca d’ensenyament de la màgia, no és accessible a tothom. Tampoc és
una cosa que et vingui, ho has de buscar molt. Conclou que és important
com arriba aquest art i tenir referents o no.
G4. Hi ha moltes magues però no són visibles. Coneix més de 20-30

magues. Personalment en coneix una ica més d’una desena. No són tant
visibles perquè no n’hi ha tantes
H. Dones i homes H1. Relació diferencial segons el gènere H1. A vegades s’ha hagut de fer valer quan el públic eren homes
H2. Sentiment en espais d’homes
H3. Tracte per part d’homes H2. -En general s’ha sentit bé en espais d’homes perquè des de petita hi
H4/H5. Comentaris masclistes i/o sexistes i està acostumada
situacions incòmodes Pensaments/pors/inseguretats prèvies pel fet d’anar a fer un espectacle a
H6. Diferència de prestigi una presó d’homes i que tots fossin homes.
H7. Popularitat homes mags
H8. Tipus d’espectacles dones H3. La tracten bé però sovint rep comentaris masclistes on se la discrimina
H9. Diferència d’oportunitats i facilitats per ser dona o bé no se la valora.
H4 i H5. És habitual rebre i escoltar comentaris masclistes. A vegades ha

hagut de parar l’espectacle perquè s’estaven passant de bromes masclistes.
Cas d’un festival nacional de màgia: un noi li pregunta si ha guanyat. Al dir-li
que no, el noi li va dir que haurien de fer una categoria només per dones.
Ella li ho va dir, que aquell comentari era masclista.
Un dia vestia amb uns pantalons cagats i samarreta de ratlles. Un noi li va
dir que no quedava bé. Que una noia a l’escenari havia d’anar ben vestida,
que la primera impressió era mot important i que així no anava bé.
Va actuar conjuntament amb un amic seu, fent la mateixa feina i els
mateixos minuts. Al acabar només li van anar a pagar a ell.
Ella prenia nota a una conferència i el conferenciant preguntar-li si estava
prenent apunts pel mag del costat.
És habitual l’ús de bromes masclistes tant en espectacles com en l’espai de
l’A.C.A.I.
Quan visibilitza comentaris masclistes que se la tracti de feminazi.
També li passa sovint que un home la talli mentre parla.
En els espectacles és molt habitual i de tradició posar una dona dins una
caixa i tallar-la. Això és violència de gènere
La vestimenta de les ajudants dones és quasi despullades.
Cas d’un amic: són una parella, ell mag i ella ajudant, cobren a mitges. Un
dia qui lxs contractava li va dir a ell que vingués sense l’ajudant i ja li
posarien qualssevol ajudant. Com si fos un objecte substituïble. Quan
l’ajudant fa la mateixa feina que el mag o més. Coneix molts casos
semblants a aquest.
Comentaris masclistes de gent gran de l’A.C.A.I. Comentari “dones haurien
d’estar a casa”.
Joc en que infla un globus llarg i se’l menja fent-lo desaparèixer. Va rebre
molt comentaris de: “com la tragues, guerra...” interrompien l’espectacle.
Companys mags pensen que per ser dones són dolentes.
En la màgia hi ha estereotips de gènere marcats. Per exemple, és habitual la
història d’amor entre el mag i l’ajudant.
H6. Es valora millor als homes. De les dones magues es pensa que no són
tant bones.
H7. A les dones no se les visibilitza tant.

H8. No hi hauria d’haver diferència per gènere, no hi ha ni aspectes físics ni
res que marqui diferència
H9. En els cercles de màgia, sent dona, s’ha de demostrar que ho vals. Ella
va entrar fort i amb prestigi, fent una actuació davant el públic de l’A.C.A.I.,
guanyant-se així el seu respecte.
Inseguretats a que se la respecti, que se la prengui seriosament o que la
puguin criticar o fer comentaris masclistes pel fet de ser dona.
No sentir-se segura, por de no guanyar el respecte. Al ser dona creu que se
l’ha de guanyar més.
I. Expectatives de I1. Aspiracions de futur I1. Vol fer espectacles per adults en teatres i fer màgia més pedagògica,
futur I2. Canvis necessaris en el món de la màgia per escoles. Vol dedicar-li tot el temps a això. Crear coses noves que no
s’hagin vist enlloc, vol fer espectacles on tot el que hi ha sigui original.
També vol lluitar per la igualtat de gènere en aquest camp.
I2. S’hauria de presentar la màgia com a art, perquè s’accepti més la

diversitat.
Hauria de canviar que no importés el gènere. Hi ha més diversitat que
homes i dones. Però costaran els canvis. S’haurien d’eradicar comentaris
masclistes en les associacions, que en els estatuts s’inclogui el feminisme.
S’ha de visibilitzar les dones magues, introduir la igualtat i el feminisme.
ENTREVISTA 2
TIPUS D’ENTREVISTA: Semiestructurada, inicial, en profunditat, no focalitzada i no directiva
DATA i HORA D’ENTREVISTA: 25/04/2021, 12:30h
- Nom: Eva, Maga Inquieta.
- Pseudònim: Maga Iris
- Gènere: Dona
- Edat: 52 anys
- Estudis i formació: Oposicions per ser funcionària, cursos de clown, mim i màgia
- Lloc de naixement: Barcelona
- Lloc de residència: Vilanova i la Geltrú
- Perfil socio-econòmic: autodefinida com classe treballadora
- Descendència: Biològica cap, té un fillastre
Entrevista feta fora l’A.C.A.I., en un bar a prop de casa entrevistada.
- Breu descripció de lloc de l’entrevista: Carrer tocant al mercat de Sant Antoni, Barcelona. En un bar, situat en un carrer molt transitat,
tocant del mercat, on hi ha parades de llibres, cromos, pel·lícules, objectes diversos... La gent sol passejar per allà. Hem segut a unes
cadires metàl·liques a l’exterior d’un bar. El bar estava ple. Hi havia toldos que ens tapaven els Sol. Hi havia molt soroll de fons i molta
gent a prop.
- Incidències: Hi havia molt soroll de fons. A més, no era un clima gaire íntim ni tranquil.
- Valoració general i observacions: Hi ha diversos aspectes que vaig notar durant l’entrevista. Per una banda ella anava per feina, així
que no s’entretenia massa per respondre les preguntes i de seguida va voler anar directe al gra. Ja cap al final de l’entrevista estava més
calmada. Per part meva, estava encostipat i no gaire fi en general. Crec que va afectar a l’entrevista en quan no seguia tant bé el fil
argumental o em costava pensar en les següent preguntes per enllaçar. A més, en diverses preguntes no em vaig explicar bé. També crec
que alguna pregunta ja guiava la resposta en comptes de ser una pregunta totalment oberta .
Un altre aspecte a tenir en compte és l’espai en el que ens trobàvem. No era gaire íntim i no donava peu a explicar coses més delicades
o potser condicionava en expressar lliurement certes coses.
Per últim, considero que la diferència d’edat i de universos va fet també que l’entrevista fos més distant.
Després de fer aquesta entrevista me n’he adonat que he de revisar les preguntes que faig ja que algunes no són necessàries i hauria de
posar èmfasi en algunes més concretes.
A. Perfil A1. Nom artístic A1. Maga Iris
sociodemogràfic A2. Edat A2. 52 anys
A3. Gènere A3. Dona
A5. Estudis i formació A5. Oposicions per ser funcionària, cursos de clown, mim i màgia
A6. Lloc de naixement A6. Barcelona
A7. Lloc de residència actual A7. Vilanova i la Geltrú
A8. Perfil socio-econòmic A7. Classe treballadora, s’ha hagut de buscat ella la vida
A9. Descendència A8. Biològica cap, té un fillastre
A10. Estat civil A9. Casada
B. Contacte amb la B1. Descoberta de la màgia B1. Treballava com a animadora en creuers. Allà sempre hi ha
màgia B2. Inicis de la pràctica espectacles de màgia.
B3. Atractiu màgia
B4. Facilitats i inconvenients per aprendre’n? B2. Va tenir un novio que era mag i va començar ajudant-lo, mirava les
B5. Entrada a l’A.C.A.I o altres cercles de màgia reaccions del públic i li va encantar el que passava, va veure que li
agradava molt. Van estar un temps sortint i l’acompanyava als
espectacles. Quan ho van deixar se’n va adonar que li faltava la màgia. Al
tornar a terra ferma, va anar a buscar alguna societat de màgia. Llavors
tenis trenta-i-pico anys. Va anar a parar a l’A.C.A.I. Li insistien a que s’hi
dediqués. Com que seguia amb els creuers, va decidir anar aprenent i
provar de fer algun espectacle als vaixells. Va anar a Madrid a
aprendre’n mag la va començar a introduir-la i li va fer de mestre. Ja des
d’un inici va conèixer a mags molt importants que li ensenyaven. Anava
a una biblioteca específica a llegir llibres de màgia i freqüentava pubs i
sales de màgia. Combinava temporades d’estudi amb treballar al creuer.
Quan va tornar va anar a estudiar a França i finalment a Londres, al
Magic Circle, el més antic del món, no van acceptar dones fins al 92.
B3. La màgia no era simplement el truc, era tot el que hi havia darrere
una petita cosa. El que més li va agradar és la reacció del públic i com el
mag manipulava i jugava amb el públic. També la filosofia, psicologia i
història de la màgia, el que hi ha darrere. Sobretot la psicologia, fer que
algú miri on es vol que miri però fer una cosa a un alter lloc. El que més li
agrada la manipulació, la il·lusió òptica, els efectes.
B4. Se li va fer fàcil accedir a aprendre’n. Ella considera que va tenir les
portes més obertes pel fet de ser una excepció com a dona; la van
introduir molt. De seguida li van presentar mags i els seus mestres i
coneguts la van introduir als cercles i ambients de màgia.
B5. Al tornar a terra ferma, va anar a buscar alguna societat de màgia.

Llavors tenis trenta-i-pico anys. Va anar a parar a l’A.C.A.I
C. Experiència en C1. Feines en el món de la màgia C1. Va començar treballant en espectacles de creuers (màgia de saló).
l’il·lusionisme C2. Dificultats per trobar feina Marxava sis mesos, tornava a terra, a terra estudiava màgia i tornava a
marxar. Veia que qui feia màgia en els creuers no feia tant trucs tant
difícils i que ella ho podia fet. Com que tenia contactes i coneixia el
director d’on treballava, li va permetre començar amb un espectacle.
De boca a boca la van anar coneixent. Pel fet de ser dona la
contractaven més. Com que buscaven una dona per als espectacles la
cridaven a ella. Als inicis potser no ho dominava tant però tenia els seus
jocs ben preparats i mica en mica va anar millorant.
Per guanyar-se la vida no es pot guanyar-se la vida fent un tipus de
màgia; has de ser molt bo per així fer-ho. Has de tocar des de bodes,
batejos, comunions, empreses, màgia de prop, de saló, d’escenari,
t’adaptes a qualssevol espai, amb adults, infants, fent tallers... Mai s’ha
pogut dedicar només a un tipus
Coneix moltes dones magues que han arribat perquè són filles de, dones
de. Ella hi ha arribat sola
És difícil treballar per un teatre i tenir actuació cada setmana. Tot i que
econòmicament es guanyen menys diners. També és quan et coneix més
gent, a través d’allà surten bolos i altres ofertes de feina.
C2. Fins la crisi del 2008 es guanyava molt bé la vida, després no tant. i
fins que van pujar l’IVA de la cultura al 21%. Més endavant, la Covid li ha
portat no tenir feina, no poder fer espectacles ni classes. En l’actualitat
està a zero.
D. D. Tipus D1. Tipus de màgia/ jocs / espectacles preferits D1. No treballa amb grans il·lusions, li agrada l’espectacle d’escenari
d’espectacles D2. Descripció espectacles propis
D2.1. Vestuari D2. Juga molt amb la seva personalitat. Intenta que la gent participi molt
D2.2. Posada en escena i rigui, de manera divertida i amena. També fa algun espectacle musical.
D2.3. Materials i suports audiovisuals La falta de tècnica la supleix amb l’efecte i la manipulació. Considera
D3. Descripció tipus de públic mes important això últim. Mai s’ha encasellat amb els clàssics, cartes,
monedes…
Si utilitza cartes les disfressa i utilitza cartes tunejades, d’animals…
Com a objectes li agraden les cartes, monedes, gomes. Intenta fer màgia
amb objectes diversos. Que se’ls puguin endur de record, polseres,
pedretes.
Utilitza roba elegant, comprada en botigues cares. Compara amb altres
magues quina estètica utilitzen. Considera que es valora l’elegància més
que extravagant, en gales i certs llocs es demana anar d’etiqueta. Sap
que la persona ven més perquè és elegant. Utilitza americana tallada,
per a dones i pantalons aprestats. Pel que fa als colors, els més
predominants en ella són el vermell i negre.
Mai ha volgut que el que destaqués més fos el seu físic. No volia que la
classifiquessin pel seu cos i per ser la “tia bona”.
D3. Molt variat
E. Percepcions de E1. Sentiment actuant E1. Nervis, però quan actua està vivint el moment pensant amb el
l’espai i la gent E2. Sentiment dins l’A.C.A.I. públic i de com va l’espectacle. Quan surt la satisfacció és el que l’omple.
E3. Relació amb els seus membres També li agrada la sensació quan ja ha acabat de recollir i tot ha sortit bé
E4. Sentiments els dies que hi va
E5. Activitats que fa abans de la classe E2 i E4. A la S.E.I. (antigues sigles de l’A.C.A.I.) sempre s’hi ha sentit bé,
E6. Gent de qui s’acompanya en general, ha après molt i participat, s’ho sentia com casa.
Allà on hi ha magxs l’han acollit bé, amb molta familiaritat. Manté
relació amb altres cercles de màgia, quan viatja passa a saludar a les
societats de màgia. Li agradava més l’antic local, era més íntim i
acollidor, hi havia diferents espais.
Considera que el mateix que pot haver sentit dins l’associació com a
dona és el mateix que hauria escoltat fora.
E3. A l’inici la tractaven molt bé i la portaven com en un pedestal Creu

que per ser la única dona la van acollir molt i va tenir facilitats. Quan es
va començar a dedicar a la màgia va rebre moltes critiques i sovint pel
fet de ser dona. Persones que no la havien anat a veure també la
criticaves, sempre a les esquenes. Es va començar a cansar. A més es va
ajuntar que hi ha gent molt bona tècnicament però que no li aportava.
A més es va casar, marxar a viure a Vilanova i la Geltrú i competeix en un
alter esport. Segueix sent sòcia però es va cansar d’anar-hi. Tot i que es
va sentir molt estimada i ha fet amistat amb gent amb qui coincideix de
pensament i interessos. En general es relaciona amb homes, perquè és
el que hi ha.
A l’inici els feia gràcia que fos una dona, però amb el temps es va
normalitzar. Ara ja no hi vat ant perquè ha canviat la gent que hi va i ja
no és el seu grup de gent el que hi va.
E5. Anava molt a la biblioteca, parlava amb gent i practicaven jocs
E6.En general es relaciona amb homes, perquè és el que hi ha. Va fer

colla d’amistats amb qui compartia interessos i aficions semblants dins
el món de la màgia.
F. Ideal de mag F1. Descripció mag ideal/imatge F1. Mag com una persona grandiosa, elegant. Sempre home. Al entrar al
F2. Qualitats del bon magx món de la màgia es veu que hi ha molta més varietat.
F3. Persones magues referents F3. Anthony Blake
F4. Vestimenta, posada en escena, entonació to de F4. Ús de colors clàssics, brillants, americana. Sobretot també passa
veu, gesticulació del bon mag perquè el mag que es dona conèixer és aquell que va en grans
espectacles i aquesta és la etiqueta que es requereix. Abans no es podia
diversificar tant, cada vegada més.
G. Màgia i dones G1. Representació i participació de les dones en G1. Han tingut molt poc paper, S.XIX, XVIII, dones eren ajudants dels
aquest camp seus marits mags i quan aquests morien intentaven tirar endavant el
G2. Canvis en la participació de les dones negoci. La dona dintre de la màgia era l’ajudanta, un maniquí, apreciat
G3. Motiu diferent participació segons el gènere pel seu aspecte.
G4. Nombre de magues dones que coneix Interessava la dona pel fet de ser maca, per posar-les a les caixes,
G5. Professionalització de les dones magues que cossos més petits, com a ésser indefens, les tallaven, feien desaparèixer.
coneix Era més espectacular que tallar un home.
G6. Diferència d’oportunitats i facilitats Hi ha magues que reforcen massa l’estètica femenina per fer els seus
números, fades, florets, mocadorets de colors, vall… No li agrada la
distinció entre màgia femenina i masculina. Es classifica com a màgia
femenina certes característiques, vestimenta femenina…
Sovint al veure una dona els homes es quedem amb el físic, amb si té
pits o no
G2. En l’actualitat ha canviat el seu paper. Hi ha més dones magues, tot i

que molt poques, i se les valora menys. A vegades la ajudant fa més
feina que el mag i no se li reconeix. Se la visibilitza poc.
G3.Màgia com a joc, s’hi ha de dedicar molt temps. Segons ella, l’home
pot dedicar més temps a jugar, les dones tenen més responsabilitats.
Quan tenen fills, majors responsabilitats… no poden dedicar tant temps
a practicar. A més considera que en general els nois tendeixen a jugar
més i que les dones deixen abans de jugar. Des que és casada ja no va a
la A.C.A.I., des que està casada no té la llibertat d’arribar a les 4 del matí
i en canvi els homes tenen més llibertats. Els dies que es feien coses a
les entitats se sortia a la matinada, i anaven a prendre alguna cosa, les
dones això no ho podien fer.
G4. Quan va arribar a l’A.C.A.I. no hi havien noies. Ara en coneix alguna,

me’n comenta un parell
G5. Professionals en coneix quatre: Amelie, Melanie, Inés la maga, María
G6. El vestuari que porta és més cenyit i té menys espai per guardar-hi
objectes. També amb americanes com pantalons cenyits (estètica
femenina) es fa mes complicat amagar-los i el moviment.
Quan fa espectacles ha d’anar en compte amb com es relaciona amb els
homes ja que si flirteja o fa bromes seductores es pot posar a les
respectives parelles i dones del grup en contra, i no li interessa. Primer
va a ells per després anar a ells. Homes si que poden jugar amb aquest
factor, no tenen impediments. Vestuari de mag pensat per homes. Molts
objectes se’ls han de personalitzar. Per exemple, la capa, l’americana
entallada, carteres de màgia totes estil per home. La fabricació de jocs
es fa pensant en homes
H. Dones i homes H1. Relació diferencial segons el gènere H1. Sovint no la prenen seriosament pel fet de ser una dona. La
H2. Sentiment en espais d’homes prejutjaven abans d’acabar els espectacles, a la mínima o el que sembla
H3. Tracte per part d’homes que és error sense ser-ho ja se la etiqueta com a la maga dolenta.
H4/H5. Comentaris masclistes i/o sexistes i Creu que les dones no tenen tanta tècnica com les els homes.
situacions incòmodes
H6. Diferència de prestigi H2. S’hi ha sentit còmoda ja que la tractaven bé.
H8. Tipus d’espectacles dones
H3. Com que era la única noia la portaven en un pedestal.
H9. Diferència d’oportunitats i facilitats
Depenent de la cultura del públic també se la valora menys. Abans
homes no volien que una dona els fes màgia. Homes intenten lligar amb
dones
H4. Va treballar en una discoteca i va necessitar protecció d’un vigilant

perquè els homes beguts li feien comentaris, la intentaven tocar
sexualment.
I. Expectatives de I1. Aspiracions de futur I1. Ara mateix vol tornar a treballar ja que amb la pandèmia no té res de
futur I2. Canvis necessaris en el món de la màgia feina. Li agradaria poder setmanalment a un teatre, saber que cada
setmana pujarà a l'escenari. Tenir un lloc fixe li permet innovar amb més
jocs.
Li agradaria barrejar pole sport, acrobàcies físiques en barres barrejat
amb màgia.
I2. Canviaria que es valoressin igual als homes i a les dones, encara costa
veure la igualtat.
Font: adaptat de RESL.eu Project. (http://www.resl.eu.org)
ENTREVISTA 3
TIPUS D’ENTREVISTA: Semiestructurada, de seguiment, en profunditat, no focalitzada i no directiva
DATA I HORA D’ENTREVISTA: 14/04/2021, 16:43h
- Nom: Glòria
- Pseudònim: Aina
- Gènere i edat: Dona
- Professió actual: Jubilada
- Estudis i formació: Psicologia i logopèdia
- Lloc de naixement: Barcelona, Via Laietana
- Lloc de residència: Barcelona, Eixample
- Perfil socio-econòmic:
Entrevista feta fora l’A.C.A.I., a casa l’entrevistada.
- Breu descripció de lloc de l’entrevista: Casa de l’entrevistada. En una habitació destinada a guardar, crear i practicar màgia. Hi havia
un petit escenari d1’5 metres quadrats, una llibreria i una taula plena d’objectes diversos i papers. Les parets estaven revestides amb
marc i fotos d’espectacles, anuncis d festivals i persones. Pel terra, a l’escenari, a la llibreria i a la taula hi havia molt objectes.
- Valoració general i observacions: Ha estat una entrevista molt fluida, hem parlat dels temes més rellevants i ha aportat una visió
diferent. Si que cal registrar que el perfil de maga és molt semblant a la resta, amb una mirada feminista. Ha sigut un privilegi poder fer
l’entrevista a casa seva, m’ha ensenyat altres parts de la casa i jocs que tenia per allà.
En acabar l’entrevista hem seguit parlant de temes de gènere i orientació sexual. El fet que fos força més gran que jo no ha influït gaire
en el diàleg, potser perquè tenim posicionaments semblants i ens enteníem per això.
A. Perfil A1. Nom artístic A1. Aina
sociodemogràfic A2. Edat A2. 69
A3. Gènere A3. Dona feminista
A4. Professió actual A4. Maga amateur
A5. Estudis i formació A5. Psicologia, logopèdia, cursos de màgia
A6. Lloc de naixement A6. Barcelona, Via Laietana
A7. Lloc de residència actual A7. Barcelona, Eixample
A8. Perfil socio-econòmic A8.
A9. Descendència A9. No
A10. Estat civil A10. Amb parella
B. Contacte amb la B1. Descoberta de la màgia B1. Als 55 anys va anar de viatge de plaer a Benín, Àfrica amb una
màgia B2. Inicis de la pràctica companya que havia fet un curs de màgia al Màgicus i els va fer un joc de
B3. Atractiu màgia cordes. Llavors va pensar que això estaria molt bé aprendre’n per fer-ho
B4. Facilitats i inconvenients per aprendre’n? a Palestina (hi aniria de viatge en un futur). Va intentar entrar al Màgicus
B5. Entrada a l’A.C.A.I o altres cercles de màgia però no hi havia places, al rei de la Màgia tampoc.
B2. Al cap d’un temps va tornar a provar-ho i va fer un curs al Màgicus.

Després va anar a l’A.C.A.I (abans S.E.I.). Va fer relació amb 4 membres i
la van ajudar/ensenyar. Va agafar com a professor al Milka, Després al
Xavier Tàpies i la María (profesorxs privadxs). Quan es va jubilar s’hi va
posar molt més i a partir d’aquí ha anat fent.
B3. Li va agradar la màgia perquè els servia als seus infants per aprendre
i com a recurs per sociabilitzar. Li agrada veure la cara d’alegria i de
sorpresa de la gent.
Li agrada construir els objectes de màgia i els jocs.
B4. Compaginava feina amb estudiar màgia, podia practicar molt poc.
Ella tenia molta vergonya i ho va haver de treballar. Li van ensenyar al
Màgicus, diferents professorxs particulars i anant a l’A.C.A.I. a part de
practicar ella i llegir molts llibres.
La màgia és cara.
Li va costar per l’edat i el gènere.
B5. Després de fer un curs al Màgicus. Allà va sentir a parlar de la S.E.I.
C. Experiència en C1. Feines en el món de la màgia C1. No s’hi dedica professionalment, ningú li paga. Feia màgia als infants
l’il·lusionisme C2. Dificultats per trobar feina amb els que treballava. Feia de pedagoga i tenia infants amb dificultats
per aprendre. Utilitzava els jocs de màgia per treballar altres coses, els
ensenyava jocs, això lxs empoderava. Actua per a escoles.
Va organitzar “la màgia groga”, festival per recollir diners pels presos
polítics, va actuar. Va organitzar actuacions a les presons. Va a Wad-Ras
a fer actuacions també.
Sol treballar en llocs benèfics o per entitats. Ha fet espectacles a Ca La
Dona., també hi fa tallers per a infants. També en fa per amistats i
família. En la pandèmia va fer màgia als balcons.
C2. L’edat i la professionalització
D. D. Tipus D1. Tipus de màgia/ jocs / espectacles preferits D1. Fa màgia de saló, més grans, amb objectes. És poc manual, no toca
d’espectacles D2. Descripció espectacles propis gaire les cartes. Barreja algun toc de mim, conta contes.
D2.1. Vestuari
D2.2. Posada en escena D2. Intenta utilitzar objectes quotidians, també se’n fabrica ella. Fa
D2.3. Materials i suports audiovisuals adaptacions de jocs.
D3. Descripció tipus de públic Posa música de dones, fa jocs amb dones com a referents o personatges,
o nombra dones importants per visibilitzar-les.
D3. Infants, presxs, familiars i amistats, magxs, dones, actes amb

finalitats socials
E. Percepcions de E1. Sentiment actuant E1. És vergonyosa. Sent més vergonya amb mags que amb gent no maga.
l’espai i la gent E2. Sentiment dins l’A.C.A.I. La primera vegada que va actuar amb públic va ser al festival Dames
E3. Relació amb els seus membres Màgiques, on se sentia segura. Li va donar la oportunitat.
E4. Sentiments els dies que hi va
E5. Activitats que fa abans de la classe E2. A l’inici li va costar integrar-se, no coneixia ningú. La gent es
E6. Gent de qui s’acompanya relacionava amb grupets tancats, era ella tímida i li costava relacionar-
se. A més no hi havia quasi dones. Un noi i tres persones grans li van
agafar confiança i la van ajudar molt.
Fa un temps que va deixar d’anar a l’A.C.A.I. i ara participa a grups de
màgia internacionals online. Quan va morir un amic i van marxar amics
es va allunyar més.
Els grups de gent van canviant, entra nova gent, en marxa d’altra, que hi
hagi més gent jove fa que la gent gran quedi més apartada...
Experiències bones i dolentes.
A l’inici li va costar. La màgia és bastant masclista, s’utilitzen narratives
masclistes. Això li incomodava.
A la gent gran no se la valora, no anima a actuar, les retiren del mercat i
de lo públic.
E3. Depèn de la gent qui hi ha li ha costat més o menys. També

depenent de quin professor hi havia li va costar més.
Va fer un grupet, es va trencar.
L’han ajudat molt les amigues magues.
E6. Amics que va fer.

F. Ideal de mag F1. Descripció ideal de mag F1. Tots homes.
F2. Qualitats del bon magx
F3. Persones magues referents F3. Cooperfield, Mac King, Tamariz, Mag Andreu, Mag Lari
F4. Vestimenta, posada en escena, entonació to de
veu, gesticulació del bon mag
G. Màgia i dones G1. Representació de les dones en aquest camp G1. Dones ajudants fan molta feina, potser més que el mag i no se li ha “sit u no tens models tu no
G2. Canvis en la participació de les dones reconegut mai. saps que això ho pots fer-
G3. Motiu diferent participació segons el gènere A les magues soles els costa tirar endavant. Sovint hi ha homes al seu ho” (43’53’’)
G4. Nombre de magues dones que coneix costat.
G5. Professionalització de les dones magues que
coneix G2. Abans només hi havia homes, les dones eren simples ajudants (tot i
que feien més màgia). Ara les ajudant estan més reconeguts. Hi ha
moltes noies joves que s’hi dediquen.
G3. Els referents són tot homes, faltes referents dones. Si no hi ha

models dones no hi haurà dones.
Costa entrar en espais on son tot homes. No es fa el mateix cas que es fa
als homes.
Si es critica més a les dones, no se senten a gust i desmotiva per seguir
dedicar-s’hi.
El temps, homes poden allargar fins tard i no s’han de responsabilitzar
de fillxs, en canvi les dones han d’anar a cuidar-los.
G4. Quasi no coneix magues, les coneix a través de dos amigues magues.
Parla de 5 magues.
Als grups internacionals que està són dos dones i la resta homes
“No se’t crida tant perquè
G5. No coneix cap dona que es dediqui únicament a la màgia. Sovint s’ha no et coneixen” (45’41’’)
de compaginar amb altres feines. En canvi si que coneix força més
homes que s’hi dediquen. Com que a les dones no se les coneix tant no
se’ls ofereix tanta feina.
Si les criden és per cobrir les quotes. No ho troba bé perquè les criden
per ser dones, no pel que fan.
H. Dones i homes H1. Relació diferencial segons el gènere H1. Hi ha unes dinàmiques diferents segons el gènere. “Per exemple les monedes,
H2. Sentiment en espais d’homes si parlen amb monedes,
H3. Tracte per part d’homes H2. Sent que les dones estan entrant a un espai que abans era només sempre és: desaparecen
H4. Comentaris masclistes i/o sexistes d’homes i això ho transmeten. porqué mi mujer se las
H5. Situacions incòmodes gasta todas, no ?, coses
H6. Diferència de prestigi d’aquest estil.” (28’ 00’’)
H3. No la tracten igual que als homes. No li ensenyaven els jocs igual que
als homes. No la creuen o passen d’ella quan es tracta de temes més de
H8. Tipus d’espectacles dones “…de superioritat. Perquè jo
construcció i bricolatge. Tracten des de la superioritat.
H9. Diferència d’oportunitats i facilitats crec que estem invaint un
No la valoren, no la escolten. No ajuda a tirar endavant.
espai que ells eren els reis”
(33’30’’)
H4 i H5. La màgia és bastant masclista, s’utilitzen narratives masclistes
H6. Sí, es valora més als homes
H7. Se’ls visibilitza més.
H9. Dones no se les inclou tant. Cal algú que t’animi i et guiï perquè sinó
et perds molt, com a dona. Sent dona necessites més suport.
El temps, generalment homes allarguen molt i les dones han d’anar a
casa.
I. Expectatives de I1. Aspiracions de futur I2. S’han de fet models de dona, així com de persones amb diversitat “Si jo tinc més models de
futur I2. Canvis necessaris en el món de la màgia funcional, perquè la gent s’atreveixi. Crear espais per a dones, festivals magues jo ho fare més”
de dones... (49’30’’)

ENTREVISTA 4
- Nom: Silvana
- Pseudònim: María
- Estudis i formació: Cursos de mim, carrera d’actriu, clown i màgia
- Lloc de naixement: Buenos Aires, Argentina
- Lloc de residència: El Guinardó, Barcelona, Catalunya
- Lloc de realització l’entrevista: Entrevista a una maga no pertanyent a l’A.C.AI. però sí a altres cercles de màgia. Forma part de
l’univers de dones magues i en concret professionals. L’entrevista es realitza a casa seva.
- Breu descripció de lloc de l’entrevista:
L’entrevista es realitza a casa l’entrevistada, en un pis d’unes dues habitacions, un lavabo, una cuina i un menjador. Les parets de color
groc i amb una llum suau. Hi havia silenci, i tranquil·litat. En concret l’hem fet al seu menjador, ella asseguda en una butaca i jo en un
sofà que darrere tenia un gran finestral per on entrava la llum. A banda i banda del sofà hi havia unes estanteries amb llibres, algun
objecte de màgia i alguna estàtua petita. També hi havia marcs amb imatges a les parets. Al menjador hi havia una taula i un foco amb
una càmera per gravar-se a sí mateix. Sobre la taula hi havia papers i un ordinador. Cal destacar que a la casa també hi era el marit, en
una de les habitacions contigües al menjador des d’on sentia la conversa i fins i tot en algun moment la María li demanava interacció.
- Incidències: Cap incidència. Es vot valorar com a possible interferència la presència del seu marit ja que no podem saber si
condicionava en les respostes i explicacions.
- Valoració general i observacions: L’entrevista a anat molt bé. Tant jo com la persona entrevistada estàvem còmodes parlant. Ella
mostrava molta disposició a respondre les preguntes i amb ganes d’explicar-m’ho. M’ha parlat de temes personals i m’ha compartit
moltes idees que té al respecte. L’entrevista hagués pogut durar una hora més perfectament si no fos perquè vaig anar acabant-la.
Si que com s’ha indicat amb anterioritat, s’ha de tenir en compte que el marit estava a la casa i no es pot assegurar que no interferís en
les explicacions de la María.
A. Perfil A1. Nom artístic A1. María
A5. Estudis i formació A5. Cursos de mim, carrera per ser actriu, clown, màgia
A6. Lloc de naixement A6. Buenos Aires, Argentina
A7. Lloc de residència actual A7. El Guinardó, Barcelona
A8. Perfil socio-econòmic A8.
A10. Estat civil A10. Amb parella home, no se sap si casada o no.
B. Contacte amb la B1. Descoberta de la màgia B1. De la mà del seu marit Brando. Ell ja s’hi dedicava, ella feia mim i
màgia B2. Inicis de la pràctica estudiava per ser actriu. Poc a poc ho van començar a barrejar tot.
B3. Atractiu màgia Va dedicar-se a la màgia perquè ella volia, però va ser per ell (el seu
B4. Aprenentatge marit) que s’hi dedica. A ella la màgia no li interessava com a disciplina,
B5. Entrada a l’A.C.A.I. o altres cercles de màgia però li va enganxar la resposta, la força de l’efecte, que rep del públic.
B2. En els seus inicis el que ara és el seu marit feia la part de màgia i ella
la part de malabars i clown. Mica en mica es va anar incorporant com a
maga.
B3. A ella la màgia no li interessava com a disciplina, però li va enganxar

la resposta, la força de l’efecte, que rep del públic. Sobretot quan es
comença. Ajuda a que pugi l’ego.
B5. Fa 15 van arribar a Barcelona ja amb renom en el món de la màgia.

No és sòcia però hi va a saludar, a congressos, a alguna xerrada... A
l’AMIC (Associació de Mags i Il·lusionistes de Catalunya hi van igual.
Quan va començar a Buenos Aires (tenia 30 anys), la van tractar fatal al
cercle de màgia d’allà (Entidad Mágica Argentina). Va entrar-hi amb la
seva parella. Van entrar-hi perquè havien guanyat un premi de màgia,
tenien accés a l’entitat. Feia falta que algun soci li signés un aval. Al
Brando (el seu marit) li van deixar, a la María no, al·legant que no sabien
a quina categoria posar-la. Deien que no encaixava a cap, que partener
no era, no sabien on posar-la, perquè era una dona. No sabien a quina
categoria posar-la i van crear la de duet. I lxs van comparar amb Marcelo
y Cirilo, on Marcelo és un bentríloc i Cirilo és un ninot, fent la
comparativa amb ella.
C. Experiència en C1. Feines C1. Es dedica professionalment a la màgia i a l’espectacle. Quan va

l’il·lusionisme C2. Dificultats per trobar feina començar no podia dedicar-se únicament a la màgia i ho havia de
compaginar amb una altra feina. Ara fa actuacions conjuntament amb el
seu marit com a iguals i també en fa ella pel seu compte.
Mai va treballar de “partener” (ajudant, parella del mag generalment
dones). Sol treballar en teatres, gales, escoles, també fa algun bateig i
comunions. Actualment amb la pandèmia no té massa feina amb
espectacles però fa docència: cursos de màgia, tallers, a escoles,
individuals, conferències..., la part formativa. També la van cridar el pel
dia de la dona perquè fes un espectacle de màgia.
C2. És fàcil trobar feina, la màgia té moltes sortides diverses. Si no es

troba feina d’una cosa n’hi ha d’altres. Però no es té un sou fixe. Es
passa d’estar a la Aina a no tenir res.
Amb la pandèmia s’han quedat sense feina. Se les enginyen amb el seu
marit per trobar feines noves.
D. D. Tipus D1. Tipus de màgia/ jocs / espectacles preferits D1. Entén la màgia com una tècnica diferent dins de l’àmbit de la creació
d’espectacles D2. Descripció espectacles propis escènica.
D2.1. Vestuari
D2.2. Posada en escena D2. Abans ella feia més la part de clown i malabars i ara fa més de maga.
D2.3. Materials i suports audiovisuals Segueix veient-se la seva part de mim. Ho barreja tot. Utilitza els
personatges i la part teatral. Generalment utilitza personatges diversos
en els seus espectacles menys quan va a casaments o a casa algú, que fa
de magx. Els personatges de clown són els que més funcionen, ella agafa
el rol de molestar.
Els seus espectacles són visuals i estètics, posant atenció a amb cada
detall del vestuari, la posada en escena... S’hi barregen ombres xineses,
clown, màgia, malabars...
Fa espectacles fidels als jocs originals però realitzats i ambientats de
manera innovadora. Per exemple, un espectacle clàssic fet amb aros ella
el fa amb miniatura i amb titelles de dit. O bé també l’adapta i el fa amb
malabars.
D2.1. Vestuari i estètica

Els seus espectacles són visuals i estètics, posant atenció a amb cada
detall del vestuari, la posada en escena... S’hi barregen ombres xineses,
clown, màgia, malabars...
Depenent de l‘espectacle canvia l’escenografia i els colors.
Utilitza tant vestits com pantalons. Utilitza diferents colors segons els
espectacles. El més habituals són el groc, el blau i el vermell. Un altre
que fa amb el Brando és en blanc i negre i al final té colors.
A un dels seus espectacle, la personatge va despentinada.
No busca lluir el seu físic i utilitzar el sexe femení així com la feminitat.
Tot i això, diu que “sap moure’s”.
E. Percepcions de E1. Sentiment actuant E1. Es posa nerviosa quan prepara un passe, sobretot assajar no li
l’espai i la gent E2. Sentiment dins l’A.C.A.I. i en altres cercles de agrada.
màgia
E3. Relació amb els seus membres E2. Sempre l’han fet sentir bé a l’A.C.A.I.
E4. Sentiments els dies que hi va A l’entitat màgica de Buenos Aires a l’inici li va costar molt incloure’s al
E5. Activitats que fa abans de la classe grup ja que la discriminaven com a dona. Això mica en mica va anar
E6. Gent de qui s’acompanya canviant i la van passar a valorar com a persona.
Fa una comparació de la màgia amb món malabars i contraposa el de la
màgia amb un entorn més proper, de compartir (dels malabars i clown)
E3. En un inici no hi havia relació, ara són amics.
E6.
F. Ideal de mag F1. Descripció de l’ideal de magx F1. No hi ha molta diversitat. Es segueix un perfil molt semblant que en “Però quan jo vaig les
F3. Persones magues referents el passat, el que se sap que funciona. És el típic mag, el de tota la vida, el anelles normal, les de
mag amb el barret de copa, la vareta, tratge, armilla, i colors negre, blau, metals, les clàssiques de
verd. En aniversaris i comunions és quan es representa més la imatge tota la vida és: cada passé
que està en l’imaginari col·lectiu. pla, pla, pla [aplaudiments].
Només es concep el mag, no es pensa en magues. Quan fan els Cada passe un aplaudiment"
espectacles amb el seu marit “el mag és ell” i ella l’ajudant, (39’45’’)
acompanyant, partener...
És comú que al mag l’acompanyi una l’ajudant noia ben toca i en “Nosaltres si anem junts el
posada. Segueix molt aquesta línia, en l’inconscient de la gent continua mag és ell. I jo me
així. descubreixen, no sé,
A l’Estat espanyol el Tamariz el va trencar i per això no es segueix tant el després d’una estoneta de
model clàssic. veure’m. A l’inici no ho
Posa com a exemple el cas de mags que tot i no quedar-los-hi bé sabem o no diuen res,
l’estètica clàssica seguien vestint de la mateixa manera i seguint el sobretot els nens, eh, si són
mateix rol. molt comunicatius t’ho
Hi havia uns models de mags que tothom seguia i tot havia de ser així. diuen. I l’altre dia em van,
Avui dia els joves no coneixen aquests models, aquests “patriarques” i hi vaig sentir entre el public
ha més diversitat. que deien: “I tu ? que fas ?
En les bodes, batejos i comunions es reflexa l’imaginari clàssic que la Que tu també fas màgia ?”
gent té al cap. (40’24’’)
Cas d’un infant que al acabar un espectacle li va demanar on era la
vareta, esperava que la maga tingués vareta. En un altre cas un infant li
va a l’espectacle disfressat de mag clàssic. La gent vol veure aquest mag.
Tot i que quan es trenca amb això a la gent també li agrada i li sorprèn
positivament.
També mag guapo és una característica associada – construcció de certa
masculinitat, seguin els canons de vellesa hegemònics, de la masculinitat
hegemònica.
F3. Harry Houdini, David Copperfield, Juan Tamariz, Màgic Andreu
G. Màgia i dones G1. Participació i representació de les dones G1. En el passat les dones no solies fer de magues, històricament han
G2. Canvis en la participació fet d’ajudants del mag home. Avui dia hi ha magues, poques i no es fan
G3. Motiu diferent participació segons el gènere referents. Al seu paper com a ajudant mai se li ha donat reconeixement,
G4. Nombre de magues dones que coneix quan l’ajudant a la pràctica és igual o més important.
G5. Professionalització de les dones magues que Hi ha diferents models de maga: més trencador o més “fifi”. A Catalunya
coneix el model no segueix tant la feminitat hegemònica, és més trencadora.
Moltes magues coneixen aquest món degut a un home. Abans era més
així perquè el marit era mag i ella començava com a partener, perquè el
pare era mag... Actualment no es tant així, però.
G2. Dels 90’ a avui dia ha canviat molt. Avui dia hi ha més magues i el
model clàssic no se segueix tant, hi ha més varietat.
Moltes magues coneixen aquest món degut a un home. Abans era més
així perquè el marit era mag i ella començava com a partener, perquè el
pare era mag... Actualment no es tant així, però.
G3. El principal motiu és que no hi ha tants referents dones. Explica el

cas d’una jove maga que té com a referents al Mago Pop i a la María. El
periodista no sabia qui era la María.
Un altre motiu és que les dones quan es fan grans deixen de jugar.
Canvien el joc de la infantesa, jugar amb nines per fer les tasques reals,
cuidar les criatures. El joc es transforma en realitat. En comptes de jugar
a cuinar es passa a cuinar. En canvi els homes continuen jugant tota la
vida.
Creu que el canvi a millora en quant a gènere passa igual que passa a la
resta de la societat; en tota hi ha una desigualtat i en la màgia també es
plasma.
També atribueix “motius culturals” a la diferent participació i
responsabilitza també a les dones perquè moltes es fixen més amb la
part física i no tant amb la qualitat de l’espectacle. Això va en contra
perquè si no es preparen prou els números no són prou bons. També
pensa que va en contra que dones imitin a homes tant en estètica com
en els guions, sovint masclistes i de flirteig.
G4. Coneix més magues ara que quan va començar. I que comencen
sense estar vinculades a homes.
Coneix unes 30 magues segur. En relació, de mags en coneix 1000. A
part en coneix més a nivell internacional. A la Xina i al Japó hi ha moltes
magues, està dins les disciplines de circ, és una cosa normal.
G5. Solen cobrar menys les dones, exceptuant magues reconegudes. Si

no són tant bones se’ls paga menys. I encara que siguin bones, en gales
de màgia femenina se’ls paga menys que als homes.
H. Dones i homes H1. Diferències segons el gènere H1. Hi ha magues que llueixen molt el físic i l’estètica femenina i dones “Jo no he de fer de dona, jo
H2. Sentiment en espais d’homes més importància a l’estètica i a la seducció que a l’efecte en sí. Se’n sóc, no m’he de disfressar ni
H3. Tracte per part d’homes mofa d’aquest tipus de maga. de res” (20’00’’)
H4. Comentaris masclistes i/o sexistes i situacions Considera que les dones son més conscients de sí mateixes. Les dones
incòmodes magues han de ser conscient de la seva estètica i del que estan
H6. Diferència de prestigi expressant a la resta. En canvi els homes no els importa tant la imatge,
H7. Popularitat homes mags s’agafen a la imatge clàssica del mag i ja ho tenen.
H8. Tipus d’espectacles dones Les dones tenen més possibilitats per explorar perquè no hi ha un model
H9. Diferència d’oportunitats i facilitats tant preestablert.
Moltes magues, gairebé totes, venen d’altres disciplines (mim, malabars,
teatre...)
H2. No li feien cas
H3. A l’inici la tractaven com si no hi fos, com a un objecte en relació al

marit.
A l’hora de demanar per materials per fer jocs passaven d’ella, el “I ell li va dir al Brando [el
professor passava d’ella. marit d’ella]: Veus, veus,
A l’inici de conèixer a algú la tracten en relació a el seu marit i a ella no que ella és diferent, eh,
es dirigeixen. esque sap fer màgia amb,
A Argentina hi havia la categoria de màgia femenina, a les magues les com nosaltres, això mola !”
separaven i infravaloraven. (18’28’’)
H4 i H5. A l’hora d’entrar a la societat de màgia de Buenos Aires, havent

guanyat un premi que lxs permetia entrar-hi, a Brando (el seu marit) li
van deixar, a la María no, al·legant que no sabien a quina categoria
posar-la. Deien que no encaixava a cap, que partener no era, no sabien
on posar-la, perquè era una dona. No sabien a quina categoria posar-la i
van crear la de duet. I lxs van comparar amb Marcelo y Cirilo, on
Marcelo és un bentríloc i Cirilo és un ninot, fent la comparativa amb ella.
A l’inici tampoc la saludaven i als eu marit sí.
La feien callar, li deien que tenia un “falso feminismo”.
Es menysvalora a les dones posant-les a una altra categoria, es baixa el
nivell i per tant guanyen magues més dolentes, no es valora, es pensa
que les dones no poden arribar a més.
Més d’una vegada ha escoltat que a mags homes li agrades els seus
espectacles perquè “fa màgia com un home”
Cas d’una gala en que feia de presentadora amb un altre mag i la
temàtica era de Romeu i Julieta. El fet que ella tingués un guió més llarg
al company no li va agradar gens, comenta que perquè era mag, que si
fos no actor no li hagués molestat gens. (personatge Julieta és la
protagonista)
Sovint s’escolten comentaris masclistes, o li tiren floretes.
Comentari sexista: “m’agrades perquè sembles un home com fas màgia”
A una amiga li deien: “no t’ho dic/no t’ho ensenyo perquè no podràs fer-
ho”.
Sovint se n’adona que hi ha gent que no diu res però quan aconsegueix
fer el truc expressen que no pensaven que ho anés a aconseguir.
Sovint s’utilitzen acudits masclistes i sexistes per part dels mags en la
narració de la història que acompanya el joc.
H6.
H7.
H8. Cas: va anar a una gala de dones i no se sentia gens a gust perquè la
resta no sabien màgia, no podia parlar de màgia amb elles. Les seves
coses els ho muntava el marit o un ajudant. Ella s’ho montat tot. Durant
el dia es feien selfies. Tenien un crit de guerra que deia “sí, sí, somos
chicas y vamos a darle por culo a los hombres”. La María fuig d’aquests
rols, ella s’identificava com a artista i no anava a competir contra cap
home.
H9. El vestuari per dones es diferent, no és tant accessible i pràctic com

els dels homes. Cal dedicar-s’hi i esforçar-se per trobar la manera de
arreglar-se els complements. La roba i els objectes són fets per a homes.
I. Expectatives de I1. Aspiracions de futur I1.
futur I2. Canvis necessaris en el món de la màgia
I2. Cal seguir amb el que ja ha canviat, que et tractin bé al entrar als
cercles de màgia. Creu que s’ha de canviar que dones magues segueixin
els rols masculins, que busquin lluir més el seu físic femení que tenir jocs
de bona qualitat, i que deixin de repetir narratives de mags incús
repetint comentaris masclistes. També diu que cal millorar els
contractes. Que es contracti les dones pel que fan, no per cobrir les
quotes, ja que això fa que no es valori la seva feina.
ENTREVISTA 5
- Nom: Teia Muné
- Pseudònim: Teresa Miró
- Professió actual: Maga, titellaire i directora artística
- Estudis i formació: magisteri, pedagogia, escriptura, tallers de titelles
- Lloc de naixement: Sant Antoni, Barcelona
- Lloc de residència: Palau-solità i Plegamans
- Lloc de realització l’entrevista: Entrevista a una maga que no forma part de cap associació però hi està en contacte. Forma part de
l’univers de dones magues professionals.
- Breu descripció de lloc de l’entrevista: L’entrevista, per demanda de l’entrevistada es realitza de forma online. Jo estava a casa meva
i ella a casa seva i compartíem una imatge de la nostra cara i el fons que hi hagués darrere. A vegades també es veien les mans. Darrere
seu hi havia un quadre i es veia que estava asseguda a un sofà de color blau marí. També es veia una làmpada a un costat i alguna
revista o llibre sobre el sofà.
- Incidències: El fet de que fos online ja ho valoro com una incidència. A part també vaig poder veure que el seu marit estava a la
mateixa sala que ella, a prop seu. També considero com a incidència que jo tenia un dia feixuc i no vaig estar al màxim per fer fluir
l’entrevista.
- Valoració general i observacions: Considero que ha influït força el format de l’entrevista. Tot i això la conversa ha estat força fluida i
m’ha explicat moltes coses. Crec que si hagués sigut cara a cara s’hagués obert encara més i m’hagués explicat moltes més històries.
M’ha transmès la sensació que venia condicionada pel tema de treball. És a dir, ho vinculava tot amb el gènere i m’explicava coses
vinculats a això sense que jo li demanés.
S’ha de tenir en compte que el seu marit estava a prop seu, no se sap si això ha pogut influir en les seves explicacions.
A. Perfil A1. Nom artístic A1. Teresa Muné
sociodemogràfic A2. Edat A2.
A4. Professió actual A4. Titellaire, maga, actriu, directora, escriptora
A5. Estudis i formació
A5. magisteri, pedagogia, escriptura, tallers de titelles
A6. Lloc de naixement
A7. Lloc de residència actual A6. Sant Antoni, Barcelona (paral·lel)
A8. Perfil socio-econòmic
A9. Descendència A7. Palau Solità i Plegamans, Vallès Occidental
A10. Estat civil A8.
A9. Cap
A10. Casada
B. Contacte amb la B1. Descoberta de la màgia B1. Va començar fent teatre amateur, després es va dedicar a ser
màgia B2. Inicis de la pràctica titellaire de carrer. Amb la gent que es dedicava al mateix es van crear
B3. Atractiu màgia circuits, hi va haver un moment que feien titelles, animació pallassos i
B4. Aprenentatge màgia barrejat. A ella li tocava fer un número de màgia i no li agradava.
B5. Entrada a l’A.C.A.I o altres cercles de màgia Mica en mica la vida l’ha portat a la màgia. Mica en mica va anar
aprenent-ne i agradant-li més.
B4. N’ha après de manera autodidacta. Trepitjar escenaris i practicar
B5. No ha participat mai de cap cercle de màgia

C. Experiència en C1. Feines C1. Màgia infantil, tallers, comunions batejos, bodes, gales, teatres,
l’il·lusionisme C2. Dificultats per trobar feina aniversaris, festes majors, creuers, empreses,
Has de tocar des de bodes, batejos, comunions, empreses, màgia de
prop, de saló, d’escenari, t’adaptes a qualssevol espai,
Us del gènere per aconseguir feina.
Dificultats per la pandèmia

D. D. Tipus D1. Tipus de màgia/ jocs / espectacles preferits D1. Barreja màgia i titelles. També fa màgia amb miniatura.
d’espectacles D2. Descripció espectacles propis Li agrada adaptar els jocs més clàssics, els “tuneja” i canvia la història, el
D2.1. Vestuari sentit, la forma... que la finalitat sigui una altra, no només el truc en sí.
D2.3. Materials i suports audiovisuals
D3. Descripció tipus de públic
E. Percepcions de E1. Sentiment actuant E2. Ella s’hi ha sentit sempre bé. Creu que és perquè no ve del món de la
l’espai i la gent E2. Sentiment en els cercles de màgia màgia. No ha tingut la pressió que tenen les magues per pertànyer al
E3. Relació amb els seus membres propi món. Una vegada un mag molt important li va dir que el festival de
E4. Sentiments els dies que hi va Dames Màgiques l’havia pogut fer perquè no era maga, perquè a una
E5. Activitats que fa abans de la classe dona maga l’haguessin enfonsat. Ella no tenia la pressió de saber que
E6. Gent de qui s’acompanya compartia espais amb mags coneguts, perquè no els coneixia.
F. Ideal de mag F1. Descripció ideal de mag F1. Ha anat canviant una mica, avui dia hi ha homes mags amb més “abans, els mags clàssics,
F2. Qualitats del bon magx sensibilitat. clàssics, eren els de tachan”
F3. Persones magues referents La màgia mou molts diners a nivell mundial. Qui fa màgia té poder. (20’17’’)
F4. Vestimenta, posada en escena, entonació to de Va anar a un congrés internacional i ella al anar des de fora el món de la
veu, gesticulació del bon mag màgia li va sobtar molt. El congrés és com uns jocs olímpics, en que “La màgia té una cosa, que
s’escull la ciutat on es farà. És una iniciativa privada. Tots els congressos també beluga molts cèntims
són privats. Cada congressista pagava 1000 euros, qui actuava per eh, la màgia a nivell
concursar pagava, les botigues per estar allà pagaven. Es movien molts mundial. Belluga molts,
diners. En caixes d’Swarovsky hi havia un diamant verdader entre molts molts cèntims. Eeee, qui fa
de falsos i al arribar tothom agafava una caixa. màgia és qui té el poder”
Hi ha una vinculació entre diners, poder i poder a l’ora d’actuar. (28’57’’)
Abans la màgia s’utilitzava per dominar el poble.
Antigament es robaven secrets i fins i tot identitats de mags.
“La màgia és ponderosa per
En la màgia hi ha molta competició. Hi ha tensió constant perquè per ser
això, perquè et sorprèn, no
conegudx s’ha d’anar a molts concursos i competir.
saps lo que és. I la gent que
té cèntims acostumen a
F3. Mago Pop agradar-li molt la màgia I
saber el secret.”
(30’00’’)
G. Màgia i dones G1. Participació i representació de les dones G1. Fa 30 anys les dones tenien prohibida l’entrada a cercles de màgia. “Hi han dones que han
G2. Canvis en la participació de les dones Abans estava mal vist que les dones fossin magues. quedat plenes de morats,
G3. Motiu diferent participació segons el gènere Cas Manuela Rejas, la Maga Violeta (90 anys) després de la postguerra dones que han quedat
G4. Nombre de magues dones que coneix anava a veure un mag i la Guardia Civil se’l va emportar. Ella li va guardar físicament tocades, que es
G5. Professionalització de les dones magues que la maleta. Va anar aprenent els tucs del que tenia el mag a la maleta. juguen la vida”
coneix Quan el pare ho va descobrir, la va vendre a un circ. (24’00’’)
Les magues han tingut el paper de figurant en l’escenari, sense valorar-
les com a magues. Sempre qui s’emporta el mèrit de l’espectacle és el
mag.
La vellesa també hi juga un paper important, si una dona maga és lletja
ho té més difícil i se la criticava molt més. Cas d’una parella on ella “no
era gaire afavorida” però el tret que ressaltaven era el còmic. A les
dones grassonetes associades a la màgia còmica.
Respecte temps passats hi ha canvis, se la valora més. Veu que cada
vegada les nenes tenen més afició a la màgia. Ella considera que és
degut als referents, des que es van fer les pel·lícules de Harry Potter,
amb el personatge de la Hermione, hi ha més magues. A les escoles de
màgia hi ha menys nens i més nenes.
Hi ha diferència entre magues catalanes i resta d’Espanya i del món. A
Catalunya hi ha molta paramàgia (màgia amb mim, clown...) que a la
resta del món tampoc se’n veu. La resta tendeixen a explotar més el físic.
També es representa les magues com a bruixes o fades. La majoria de
magues que coneix porta roba femenina.
G2. Ella és directora del festival “Dames Màgiques”, un festival de dones

magues exclusiu al món que les dona visibilitat. Hauria d’arribar un
moment en que desaparegués el festival “Dames Màgiques”.
Abans no hi havia cap dona maga, ara n’hi ha alguna. En festivals ara n’hi
ha una o dues abans cap. Tot i això està pràcticament igual que fa deu
anys. S’està començant a valorar més la feina que fan les dones.
Avui dia hi ha dones que porten ajudant dona i home.
Considera que hi ha professions on la dona encara està vetada, la màgia
és una d’elles, més que la resta.
Respecte temps passats hi ha canvis, se la valora més. Veu que cada
vegada les nenes tenen més afició a la màgia. Ella considera que és
degut als referents, des que es van fer les pel·lícules de Harry Potter,
amb el personatge de la Hermione, hi ha més magues. A les escoles de
màgia hi ha menys nens i més nenes.
Hi ha diferència entre magues catalanes i resta d’Espanya i del món. A
Catalunya hi ha molta paramàgia (màgia amb mim, clown...) que a la
resta del món tampoc se’n veu. La resta tendeixen a explotar més el físic.
Avui dia ja hi ha trucs originals de magues.
G3. Principalment considera la falta de referents, explica que des que es

van fer les pel·lícules de Harry Potter, amb el personatge de la Hermione,
hi ha més magues
. També creu que abans les dones, per tradició, no es dedicaven a
treballar fora de casa i per això també es dedicaven menys a la màgia.
Pensa que pel fet de ser dona s’ha d’estudiar el doble i tot fer el doble
d’esforç, que a la dona se la valora menys i se la critica més. Considera
que moltes dones ho han deixat per això.
G4. De Catalunya en coneix unes 9. De la resta d’Espanya i del món en

coneix moltíssimes perquè fa el festival “Dames Màgiques”, en que
contacta amb dones magues d’arreu.
G5. En els festivals de màgia hi ha una o dues dones com a molt.

Es va preguntar per quantes dones deuen fer màgia pel món i visibilitzar-
les. Buscant va trobar moltes magues, cada any en trobava més i les
dones s’animaven a participar.
Hi ha una associació de magues a Alemanya que són 140. Comenta que a
Las Vegas, Itàlia i Xina n’hi ha moltes.
A les magues que participaven els feia molta il·lusió perquè no s’havia
muntat mai un festival d’aquest tipus. Busca donar visibilitat i plataforma
a les magues, perquè després les puguin contractar altres
programadorxs.
H. Dones i homes H1. Relació diferencial segons el gènere H1. Hi ha una manera diferent de fer màgia, les dones tenen una altra
H2. Sentiment en espais d’homes sensibilitat. Hi ha pocs mags que dramatitzin els números de màgia,
H3. Tracte per part d’homes sense donar-los història. En canvi les magues des d’un inici tendeixen
H4/H5. Comentaris masclistes i/o sexistes i molt més a que passin coses en escena amb dramatúrgia. Els vestuaris
situacions incòmodes femenins són diferents. Sobretot ressalta la sensibilitat, que és diferent a
H6. Diferència de prestigi la dels homes.
H7. Popularitat homes mags Veu una diferència entre els grups de mags i magues quan es troben. Els
H8. Tipus d’espectacles mags solen estar amb les monedes, amb les cartes, fent jocs. Les magues
H9. Diferència d’oportunitats i facilitats socialitzen fora la màgia, parlen, xerren de les seves coses. En festivals
de mags els home parlen dels trucs que fan, de noves coses, exhibeixen
el que saben...
H2. Fa una contraposició de la màgia amb titellaires, ressaltant la

familiaritat de l’últim i la sMaga Iris manca en el món de la màgia.
“Mira, jo he sentit un
H4 i H5. Ha escoltat comentaris molt masclistes de cara a les ajudants. comentari molt
Cas Consuelo Lorgia (maga): Quan feia números i l’ajudava el seu germà desagradable d’un mag,
la insultaven i no la deixaven actuar, fa uns 30-35 anys. actualment (…)amb una
Sovint escolta comentaris que ressalten el físic i sap d’homes que ho maga que va venir. I en
pensen sense dir-ho. comptes de fixar-se en un
No es deixava entrar les dones en les societats màgiques. número preciós (…), que té
Explica el cas d’una maga que al anar al festival de magues es va premis aquest número,
emocionar i li deia a la Teresa que moltes gràcies per tot, que mai Bueno, molt bo, molt bo,
l’havien deixat entrar a espais de màgia ni s’havia sentit valorada. molt bo, va dir: “ostres s’ha
operat les tetes!”
H8. Moltes potencien el seu físic. Troba una diferència entre magues (35’30’’)
catalanes i resta d’Espanya i del món. A Catalunya hi ha molta paramàgia
(màgia amb mim, clown...) que a la resta del món tampoc se’n veu. La
resta tendeixen a explotar més el físic. A la seva filla: “Com ets
A les dones que no encaixen amb l’estètica exigida se les discrimina o se dona has d’estudiar el
les associa a números còmics. doble, pperquè pel mateix
càrreg a moltes feines
H9. El material de màgia està fet per homes, cartes grans, boles grans... sempre agafaran l’home,
En general les dones s’ho han d’adaptar tot. No hi ha talles, no s’adapta encara que tu sàpigues més.
a les diferències ni a les dones. Això fa molt dificultosa la tasca. I es veitat, està passant. I
Considera que a la dona se li exigeix més, en els números. Per ser dona esque no es feminisme ni
s’ha d’estudiar el doble i fer un el doble d’esforç. A dona se la valora res, esque és real. Doncs
menys i se la critica més. amb la màgia també.
Perquè tu veuràs un mag
que fa quatre coses dius:
bueno, vale. Però veus una
dona i encara és criticada”
(37’07’’)
I. Expectatives de I1. Aspiracions de futur I2. Creu que hi hauria d’haver més paritat. Hauria d’arribar un moment
futur I2. Canvis necessaris en el món de la màgia en que desaparegués el festival “Dames Màgiques” perquè no fes falta
donar visibilitat a les dones perquè ja la tindrien.
Ha d’haver-hi més diversitat: mags, magues, ajudants homes i ajudants
dones...
Creu que els ajuntaments i institucions haurien de donar més suport a
festivals com el seu.
Font: adaptat de RESL.eu Project. (http://www.resl.eu.o
ENTREVISTA 6
TIPUS D’ENTREVISTA: Semiestructurada, de seguiment, en profunditat, no focalitzada i directiva
GRAU D’INFORMANT: Informant secundària
- Nom: Laia Game
- Pseudònim: Lidia, Lidia Magic
- Gènere i edat: Dona, 18 anys
- Professió actual: Cap
- Estudis i formació: Estudiant de Batxillerat artístic
- Lloc de naixement: Taradell, Osona
- Lloc de residència: Taradell, Osona
- Perfil socio-econòmic: Autodefinida com a nivell econòmic mitjà-baix
- Lloc de realització l’entrevista: Entrevista a maga, forma part de l’univers de persones magues, del grup de dones. Entrevista feta de
manera online.
- Breu descripció de lloc de l’entrevista: Online. Es veia una llibreria i un escriptori de fons.
- Valoració general i observacions: Ha sigut l’entrevista que ha anat pitjor de totes. En primer lloc, la hem fet online perquè aquesta
maga viu Osona. El fet de fer-ho online ho fa fred, distant i és més difícil concentrar-se en el diàleg i mantenir un ritme fluid de
conversació. En segon lloc tant ella com jo teníem un dia espès, això feia que els diàlegs fossin curts i ens perdéssim en el fil de la
conversa. A més, he de confessar que al ser la última entrevista i fer-la a una maga jove, sense gaire experiència, no la vaig valorar tant
com a la resta de magues i de segur va influir en com va anar l’entrevista. Tot i això, ja va anar bé fer una entrevista més curta i amb
respostes concretes.
A. Perfil A1. Nom artístic A1. Lidia Magic
A4. Professió actual A4. Cap
A5. Estudis i formació A5. Estudiant Batxillerat artístic
A6. Lloc de naixement A6. Taradell, Osona
A7. Lloc de residència actual A7. Taradell
A8. Perfil socio-econòmic A8. Mitja-baixa
A10. Estat civil A10. Cap
B. Contacte amb la B1. Descoberta de la màgia B1. Ja coneixia la màgia d’abans, com a cultura popular, però als vuit “Era la única, bueno, la més
màgia B2. Inicis de la pràctica anys va ser quan va començar. Feien un concurs a Vic al carrer d’on era petita i la única noia que hi
B3. Atractiu màgia el seu pare i va decidir apuntar-se-hi, sense saber res de màgia. Era la participava” [en referència a
B4. Facilitats i inconvenients per aprendre’n? única noia i la més petita. un concurs de màgia]
B5. Entrada a l’A.C.A.I o altres cercles de màgia (37’05’’)
B2. A partir d’allà aquests mags la van anar cridant per fer més
actuacions.
B3. Li va agradar que es pot barrejar moltes coses: pintura, música,

dansa... Li sembla bonic el fet d’anar agafant diferents coses per crear
una obra final. També li agrada molt l’ambient de gent, ha trobat gent
molt maca, simpàtica i amb voluntat d’ajudar.
B4. Havia anat practicant pel seu compte amb l’ajuda dels seus pares,
mirant altres mags, jocs... També aprèn molt presentant-se a concursos.
B5. Va entrar a l’associació de Màgia Central, de Manresa als 12 anys.
C. Experiència en C1. Feines en el món de la màgia C1. No s’hi dedica professionalment. Està estudiant encara. Tot i això ha
l’il·lusionisme C2. Dificultats per trobar feina anat a concursos, ha fet de presentadora i ha sortit alguna vegada a la
tele.
Té intenció de dedicar-se-hi però també vol estudiar una carrera.
Considera que és molt complicat dedicar-se únicament a la màgia.
C2.
D. D. Tipus D1. Tipus de màgia/ jocs / espectacles preferits D1.

d’espectacles D2. Descripció espectacles propis
D2.1. Vestuari D2.
D2.3. Materials i suports audiovisuals
D2.1.
D3. Descripció tipus de públic
D2.2.
D2.3.
E. Percepcions de E1. Sentiment actuant E1.

l’espai i la gent E2. Sentiment dins l’A.C.A.I.
E3. Relació amb els seus membres E2. Se sent molt a gust. Sent aquests entorns com a molt familiars, es fa
E4. Sentiments els dies que hi va molta pinya.
E5. Activitats que fa abans de la classe
E6. Gent de qui s’acompanya
E3. Té molt bona relació amb els seus membres, no hi ha hagut mai cap
problema, tothom és molt simpàtic. Xerren tothom amb tothom, no hi
ha grupets.
Depèn molt de la dinàmica de cada associació, pot ser més tancada, per
grupets o més unitària.
E4.
E5.
E6. Es relaciona amb la gent que hi ha, que són força més grans que ella.
També té dues amigues dins l’associació.
F. Ideal de mag F1. Descripció mag ideal/imatge F1. La gent sol pensar amb el barret i la vareta. Però actualment s’està
F2. Qualitats del bon magx innovant molt tant en l’estètica com amb els jocs. En general s’associa
F3. Persones magues referents amb l’home.
F4. Vestimenta, posada en escena, entonació to de
veu, gesticulació del bon mag F2.
F3. Maga Lisarosi, Mario López i Miguel Muñoz. També agafa referents
d’altres disciplines artístiques.
F4.
G. Màgia i dones G1. Participació i representació de les dones en G1. Les dones sempre són vistes com ajudants, que llueixen per
aquest camp l’estètica.
G2. Canvis en la participació de les dones Explica que moltes magues abans eren filles o esposes de mags, o
G3. Motiu diferent participació segons el gènere parteners que passen a fer de magues.
G4. Nombre de magues dones que coneix
G5. Professionalització de les dones magues que G2. Cada vegada surten més dones magues i canvia el rol de les
coneix parteners. Creu que les dones estan guanyant més paper. A més diu que
també hi ha més referents.
G3.
G4. Coneix tres magues
G5. De les dues que coneix personalment només una és professional.
H. Dones i homes H1. Relació diferencial segons el gènere H1.

H2. Sentiment en espais d’homes
H3. Tracte per part d’homes
H4./H5. Comentaris masclistes i/o sexistes/
H2.
Situacions incòmodes
H6. Diferència de prestigi
H8. Tipus d’espectacles dones
H9. Diferència d’oportunitats i facilitats H3.
H4 i H5. Explica que dones que han arribat a llocs de més poder o han
guanyat premis han rebut comentaris desagradables.
En el seu entorn ella no ha escoltat comentaris d’aquest tipus però
companyes seves li han explicat coses que han sentit i que s’han sentit
malament.
Explica que a una maga que va guanyar un premi la van criticar dient-li
que havia guanyat perquè la roba era molt curta.
H6.
H7. Pels mitjans de comunicació sempre apareixen un parell o tres de

mags. La resta, inclús més bons no surten enlloc, en general no es
visibilitza gaire la màgia.
H8. Creu que els tipus d’espectacles canvien segons la zona d’on sigui la
maga, això fa que a cada regió hi hagi un tipus diferent.
H9. Recull punts de vista d’altra gent: posició que diu que es més fàcil
sent home perquè es tenen més privilegis, referents, els aparells i jocs
són fabricats per homes i cap a homes. Les dones han d’arreglar els seus
aparells i jocs. Explica que homes diuen que ara és més fàcil sent dona
perquè hi ha gales només de dones.
Abans era complicat entrar-hi, ja per homes, doncs per les dones al
doble.
I. Expectatives de I1. Aspiracions de futur I1.
futur I2. Canvis necessaris en el món de la màgia
I2. Creu que fa falta un canvi de xip, que hi ha molta gent amb el
pensament clàssic que la dona ha de treure el barret a escena i ja està.
Creu que cal que es creïn més referents, això animarà a més dones a
participar-hi.
S’ha de demostrar als homes que les dones valen el mateix.
No li acaben de semblar bé les gales exclusivament de dones, ho troba

contradictori amb la seva inclusió amb concursos mixtes. Ella no miraria
si són homes o dones sinó que es fixaria només en la qualitat del que
fan. Explica que s’està posant dones pel fet de ser dones a les gales i no
pel treball que fan.

3.- Comparativa de les entrevistes
IDENTIFICADORS DE LES EIX TEMÀTIC SUBTEMA QUE ASPECTES COMUNS SORGEIXEN A LA QUINS ASPECTES SÓN MOLT DIFERENTS?
ENTREVISTES COMPARATIVA?
A. Perfil A1. Nom artístic A1. La María, l’Aina, la Teresa i la Júlia utilitzen A1. La Lidia Magic i la Maga Iris utilitzen un
TFG_EN sociodemogràfic A2. Edat el seu propi nom com a nom artístic. nom artístic.
T01_MA A3. Gènere
GA_14/04 A4. Professió actual A3. Totes menys una s’identifiquen com a A2. La Aina és la més gran de totes, a prop seu
/21 A5. Estudis i formació dones la Teresa. Entre mig se situarien la Maga Iris i la
A6. Lloc de naixement María. I les més joves són la Júlia i la Lidia
TFG_EN
T02_MA A7. Lloc de residència actual
A4. La Júlia, la Maga Iris, l’Aina i la María són
GA_25/04 A8. Perfil socio-econòmic
magues. A3. La Júlia s’ha identificat fins ara com a dona i
/21 A9. Descendència
actualment es troba en procés de redefinició de
A10. Estat civil
TFG_EN A5. La María ha estudiat dramatúrgia, mim, gènere.
T03_MA clown i màgia. La Maga Iris també ha fet
GA_04/05 cursos de clown, mim i màgia. A4. La Teresa també és titellaire, actriu,
/21 Totes menys la María han estudiat altres coses directora i escriptora.
TFG_EN a part de màgia/món de l’espectacle. La Silvana també és clown
T04_MA La Lidia no s’hi dedica professionalment
GA_05/05 A6. L’Aina, la Maga Iris i la Teresa són nascudes
/21 a Barcelona.
A5. La Teresa ha estudia
Totes són de Catalunya menys la María.
TFG_EN magisteri, pedagogia,
T04_MA escriptura i ha fet tallers de
GA_13/05 A7.Viuen dispersades pel territori però totes al titelles. La Lidia és estudiant
/21 Barcelonès. de Batxillerat artistic. L’Aina
TFG_EN psicologia i logopèdia. La
T06_MA A9. Cap d’elles té fillxs biològiquxs. Maga Iris Oposicions per ser
GA_24/05 funcionària. i la Júlia,
/21 publicitat.
A10. La Maga Iris i la Teresa
estan casades, l’Eva i la María
tenen parella. Les demés no.
A6. La María és nascuda a
Argentina
A7. No viuen al mateix lloc.
A8. La Maga Iris es considera

de classe baixa, la Lidia de
mitja baixa i la Júlia de classe
mitja.
A9. La Maga Iris té un fillastre.
A10. Les magues més joves no

tenen cap pacte civil, les més
grans si que tenen matrimony
o parella reconeguda.
B. Contacte amb la B1. Descoberta de la màgia

TFG_EN B1. La Maga Iris i la María van B1. Cadascuna té una història
màgia B2. Inicis de la pràctica
T01_MA descubrir la màgia a través diferent: la Júlia va conèixer la
GA_14/04 B3. Atractiu màgia
de la seva parella, un home. màgia per un joc comercial de
/21 B4. Aprenentatge
màgia; la Maga Iris perquè
B5. Entrada a l’A.C.A.I o La Júlia Solé, la Maga Iris, la
TFG_EN treballava d’animadora en un
altres cercles de màgia María i la Teresa ja es
T02_MA creuer, va veure els
dedicaven a altres disciplines
GA_25/04 espectacles i s’hi va dedicar;
com el teatre, clown,
/21 l’Aina ho va descubrir de la
malabars o titelles.
mà d’una amiga seva que en
TFG_EN
A la María i a la Teresa al sabia; la Silvana ja es dedicava
T03_MA
començar no els agradava la al circ i el seu marit actual la
GA_04/05
màgia va introduir; la María va
/21
començar fent teatre i titelles
TFG_EN i va haver d’apendre’n pels
T04_MA B2. La Maga Iris i la Aina van espectacles.
GA_05/05 començar en llocs La Lidia als vuit anys va ser quan va començar.
/21
especialitzats. La María i la Feien un concurs a Vic al carrer i va decidir
TFG_EN Teresa van anar aprenent-ne apuntar-se-hi, sense saber res de màgia.
T04_MA del seu entorn i fent
GA_13/05 espectacles. B2. La Júlia Solé va començar pel seu compte, la
/21
La Júlia Solé i la Lidia van Maga Iris va anar directa a
TFG_EN començar a prendre’n pel l'A.C.A.I., l'Aina també va anar a un curs de
T06_MA seu compte. màgia, la María i la Teresa en van anar
GA_24/05 aprenent de mica en mica al llarg del temps.
/21
B3. A totes les va atreure la B3. L'Aina li veia una finalitat pràctica en
reacció de sorpresa de la la seva feina.
gent, l’efecte que produeix A la María i a la Júlia Solé els reforçava
l’efecte màgic en el públic, l'autoestima.
l’alegria i sorpresa de la gent. A la Maga Iris li agradava la psicologia de la
màgia.
A la Lia li va agradar que es pot barrejar moltes
coses: pintura, música, dansa... Li sembla bonic
el fet d'anar agafant diferents coses per crear
B4. Més o menys totes n’han una obra final. També li agrada molt l'ambient
après de la següent manera: de gent, ha trobat gent molt maca, simpàtica i
autodidacta, amb llibres i amb voluntat d'ajudar.
jocs comprats, cursos de
màgia, en els cercles de B4. A l'Aina li va costar molt per motius de
màgia, amb professorxs gènere i d'edat, en canvi a la Maga Iris se li va
magxs. Totes comenten que fer més fàcil accedir-hi en part per
s’ha de practicar molt. ser l'única dona.
A la María li va ensenyar màgia el marit també.
B5. Totes coneixen B5. Júlia Solé: a l'entrar en contacte amb un

l’existència i funcionament cercle de màgia va anar saltant de cercle en
dels cercles de màgia. La Júlia cercle, aprenent i fent espectacles i concursos
Solé, la Aina i la Maga Iris fins a guanyar un concurs en què el premi era
participen o han participat de l'entrada a a l'A.C.A.I.
cercles de màgia i de
l’A.C.A.I. Maga Iris: Coneixia la referència de l'A.C.A.I. i hi
va anar directa.
Aina: partir d'un curs en una botiga de màgia va

conèixer el que era i hi va anar a parar.
Professors seus hi anaven.
María: no pertany a l'A.C.A.I. però si a una

societat màgica de Buenos Aires. Ha passat per
molts cercles del món.
Teresa: no ha participat mai en cap cercle.

C. Experiència en C1. Feines C1. Les feines més comunes són comunions, C1. Hi ha diferents graus d'accés a les feines
TFG_EN
l’il·lusionisme C2. Dificultats per trobar feina batejos, bodes, gal·les, en teatres, a festes segons la professionalització i l'experiència. Les
T01_MA
GA_14/04 majors, escoles o empreses. més beteranes tenen accés a feines de
/21 Per dedicar-se-hi professionalment s'han de més prestigi social i econòmic. La Lidia se situa
fer tota mena de feines i d'espectacles. a la part més baixa, perquè és la més jove i
TFG_EN El teatre i els festivals serveixen de plataforma menys professionalitzada, la Júlia Solé està
T02_MA per donar-se a conèixer. començant a entrar en aquest món laboral, la
GA_25/04 Maga Iris, la María i la Teresa cadascuna al seu
/21 C2. En genal l'oferta de feina és reduïda i a nivell estan insertes en el món laboral
TFG_EN temporades. i l'Aina està exclosa d'aquest i treballa al marge
T03_MA Totes compaginen o han compaginat la feina d'aquest.
GA_04/05 de maga amb altres feines o estudis. La Lidia encara no pertany al món laboral, està
/21 estudiant el batxillerat.
TFG_EN
T04_MA C2.La Maga Iris va començar aconseguint feina
GA_05/05 per contactes que la introduïen.
/21
A la Maga Iris, a la María i a la Júlia Solé les
TFG_EN criden perquè
T04_MA es buscaven dones.
GA_13/05
/21 L'Aina no es dedica professionalment a la
TFG_EN màgia. Fa màgia amb finalitats socials,
T06_MA benèfiques, a la seva família i amistats
GA_24/05
/21 La María treballa conjuntament amb el seu
marit i també pel seu compte. També es dedica
a la docència, fa cursos, tallers, conferències...
La Lidia creu que és molt complicat dedicar-s'hi.

D. Tipus D1. Tipus de màgia/ jocs / D1. A la Aina, a la Júlia Solé i a la Maga Iris els D1. A la Júlia Solé li agrada la màgia de
TFG_EN
d’espectacles espectacles preferits agrada la màgia de saló proximitat i d'escenari, en sales més petites, on
T01_MA
GA_14/04 D2. Descripció espectacles La Aina i la María barreges màgia amb clown. hi hagi contacte amb el públic. Li agrada la
/21 propis manipulació, l'habilitat amb les mans, li permet
D2.1. Vestuari D2. A la Júlia Solé, a la Maga Iris i l'Aina no els crear una mica més el que ella vol.
TFG_EN D2.2. Posada en escena agrada quedar-se amb els jocs clàssics, les
T02_MA D2.3. Materials i suports agrada innovar. La Maga Iris no treballa amb grans il·lusions, li
GA_25/04 audiovisuals agrada l'espectacle d'escenari.
/21 D3. Descripció tipus de públic D2.1. Cap d'elles busca lluir el seu físic ni la
TFG_EN seva sexualitat. L'Aina fa màgia de saló. És poc manual, no toca
T03_MA La Maga Irisi la María se centren molt en gaire les cartes. Barreja algun toc de mim,
GA_04/05 l'estètica dels seus espectacles. conta contes.
/21 La Maga Iris i la María utilitzen roba específica
pel gènere femení. Les dues utilitzen, quan cal D2. La Júlia Solé vol fer coses originals, encara
TFG_EN
T04_MA l'estètica del mag clàssic. no ho són prou. Li agrada transmetre imatges
GA_05/05 molt poètiques, oníriques, vol transmetre un
/21 D2.2. La Maga Iris, la Júlia Solé i component emocional, jugar amb metàfores i
la María busquen fer riure el públic. tocar temes socials i de crítica.
TFG_EN
T04_MA D2.3. La Teresa, l'Aina, la Júlia Solé, la María i La Maga Iris juga molt amb la seva personalitat.
GA_13/05 la Maga Iris fugen dels objectes clàssics i Intenta que la gent participi molt i rigui, de
/21
en creen o utilitzen objectes quotidians. manera divertida i amena. També fa algun
espectacle musical. Mai s'ha encasellat amb els
clàssics.
D2.1. La Júlia Solé vesteix amb roba no elegant,

la Maga Iris en canvi sí que vesteix elegant i
amb roba femenina: armilla tallada
i pantalons estrets. La María utilitza tant vestits
com pantalons. Ella escull l'estètica depenent
de l'espectacle i el personatge que
utilitzi, excepte en batejos i comunions que
vesteix de mag clàssic.
La Maga Iris considera que ven més l'elegància,

en gales concretes s'ha d'anar d'etiqueta.
Una estratègia que té per buscar la seva roba
és comparar-se amb altres magues.
Els colors cadascuna té els seus. La Silva tira cap

al groc, blau i vermell, també el blanc i negre.
En canvi la Maga Iris tendeix més al vermell i
negre.
D2.2. La Júlia Solé fuig del personatge clàssic, el

seu personatge és tendre i trapella, buscant fer
riure el públic. La Maga Iris també busca que
el públic rigui.
La María combina màgia, teatre i clown. Utilitza
diferents personatges en els seus passes menys
quan va a fer algun bateig o comunió, en què va
de mag clàssic.
D3. La Maga Iris té un públic molt

variat. L'Aina fa màgia per infants, presxs,
familiars i amistats, magxs, dones, actes amb
finalitats socials.
E. Percepcions de E1. Sentiment actuant E1. La Maga Iris i la María passen una mica de E1. La Júlia Solé treu tots els seus malestars. La
TFG_EN
l’espai i la gent E2. Sentiment dins l’A.C.A.I. nervis. Maga Iris té una mica de nervis en començar,
T01_MA
GA_14/04 E3. Relació amb els seus però de seguida viu l'espectacle. L'Aina és
/21 membres E2. La Júlia Solé, la Maga Iris, la María, l'Aina, vergonyosa. Sent més vergonya amb mags que
E4. Sentiments els dies que hi va la Teresa i la Lidia se senten a gust dins amb gent no maga. La primera vegada que va
TFG_EN E5. Activitats que fa abans de la l'A.C.A.I. actuar amb públic va ser al festival Dames
T02_MA classe Actualment no totes en són membres i hi van. Màgiques, on se sentia segura. Li va
GA_25/04 E6. Gent de qui s’acompanya A la Júlia Solé, a l'Aina I a la María no els feia donar l'oportunitat. Per últim, la María es posa
/21 sentir a gust escoltar comentaris masclistes. nerviosa quan prepara el joc.
TFG_EN L'incici d'integrar-se les que hi anaven amb
T03_MA cert renom ho tenien més fàcil que les que E2. La Júlia Solé en general se sent bé tot i
GA_04/05 començaven de zero. També influeix en que certes actituds i comentaris l'allunyen. Ella
/21 l'experiència si es parteix d'algun altre camp va entrar-hi havent guanyat un premi, ja
escènic que no sigui la mateixa màgia. amb nivell i es va guanyar el respecte,
TFG_EN
T04_MA però considera que guanyar-se el respecte sent
GA_05/05 E3. La Júlia Solé, la Maga Iris i l'Aina es dona és més complicat.
/21 relacionen amb el seu grup d'amistats dins el La Maga Iris i la Lidia se senten bé a l'A.C.A.I.,
cercle. ben acollida i en família.
TFG_EN La Maga Iris I l'Aina ja no hi van perquè no se A l'Aina a l'inici li costava integrar-se i no
T04_MA senten tan a gust. s'acabava de sentir a gust. Després va fer una
GA_13/05 Totes elles han estat discriminades per motius colla d'amics i quan van marxar v de deixar de
/21
de gènere que s'han evidenciat en les relacions venir-li de gust anar-hi. Com a dona no la
TFG_EN
amb la resta de membres I que els ha dificultat tractaves igual i passaven d'ella, això va influir.
T06_MA
GA_24/05 la seva participació. També l'edat, ja que quan hi ha més joves
/21 no es valora a la gent gran.
E6. Totes creen un grup d'amistat I això és el Tampoc se sentia còmoda per les narratives
que les fa participar. Les joves tendeixen a masclistes que s'utilitzaven.
relacionar-se més amb les joves I les més grans La María a la A.C.A.I. sempre s'hi ha sentit bé, ja
amb les de la seva edat. hi va arribar amb trajectòria i prestigi. En canvi,
a Buenos Aires la van rebutjar molt a l'inici hi
han hagut de passar molts anys perquè la
tractin com una més.
La Teresa s'hi ha sentit sempre bé. Creu que és
perquè no ve del món de la màgia. No ha tingut
la pressió que tenen les magues per pertànyer
al propi món.
L'Aina, la Teresa i la María descriuen el món de

la màgia com a una mica hostil.
E3. La Júlia Solé es va començar a relacionar

amb infants pròxims a la seva edat. La majoria
del grup era més gran que ella. Se sent més a
gust amb joves. Va formar el seu grup
d'amistats i és amb qui més es relaciona.
A la Maga Iris a l'inici la tractaven molt bé i la

portaven com en un pedestal. Creu que per
ser l'única dona la van acollir molt i va tenir
facilitats. Quan es va començar a dedicar a la
màgia va rebre moltes crítiques i sovint pel fet
de ser dona. Persones que no l'havien anat a
veure també la criticaven, sempre a l'esquena.
Es va començar a cansar. A més es va ajuntar
que hi ha gent molt bona tècnicament,
però que no li aportava. A més es va casar,
marxar a viure a Vilanova i la Geltrú i competeix
en un altre esport. Segueix sent sòcia, però es
va cansar d'anar-hi. Tot i que es va sentir molt
estimada i ha fet amistat amb gent amb qui
coincideix de pensament i interessos. En
general es relaciona amb homes, perquè és el
que hi ha.
L'Aina va fer un grupet i estava bé amb aquesta

gent. També influenciava
quin professor hi haguera. Quan les amistats
van deixar d'anar-hi es va desmotivar.
Considera que ha rebut molt suport per part de
les amigues magues.
La María, a Buenos Aires, en un inici no hi tenia

relació, ara ja sí.
La Lidia s'hi sent molt a gust perquè són un únic

grup, no es creen subgrups.
E6. No comparteixen les mateixes amistats.
La Lidia es relaciona amb la gent que hi ha, que

són força més grans que ella. També té dues
amigues dins l'associació.
F. Ideal de mag F1. Descripció ideal de mag F1. Totes coincideixen que el mag per definició F3. Per la Júlia Solé els referents són Escaño,
TFG_EN
F2. Qualitats del bon magx és un home, si pot ser guapo (seguint els Mag Lari. Per la Maga Iris, l'Anthony Blake. Per
T01_MA
GA_14/04 F3. Persones magues referents cànons de bellesa masculina hegemònics), l'Aina, el Cooperfield, Mac King, Tamariz, Mag
/21 F4. Vestimenta, posada en representa una figura grandiosa i elegant, amb Andreu, Mag Lari. Per la María ho són
escena, entonació to de veu, l'estètica clàssica. No es concep a la dona com Harry Houdini, David Copperfield, Juan Tamariz,
TFG_EN gesticulació del bon mag a maga, sempre se la identifica com Màgic Andreu. La Teresa no ens diu els seus
T02_MA la partener, l'ajudant. referents, però sí que nomena al Mago Pop
GA_25/04 com a referent actual del públic majoritari. La
/21 Tot i això actualment hi ha més varietat tot Lidia té a Maga Lisarosi, Mario López
TFG_EN i mantenir-se el model i Miguel Muñoz; també agafa referents d'altres
T03_MA tradicional. Juan Tamariz és un dels mags que disciplines artístiques.
GA_04/05 va trencar amb l'estètica elegant. Actualment
/21 els referents no són els clàssics "patriarques"
mags, hi ha més diversitat. Hi ha més
TFG_EN
T04_MA sensibilitat.
GA_05/05 En comunions, càmpings, festes majors, bodes,
/21 és on és habitual que es repeteixi el perfil
clàssic de mag, mateixos diàlegs i mateixes
TFG_EN bromes ("bromes d'homes", masclistes)
T04_MA També és una figura de poder que juga amb
GA_13/05 el públic I ho fa amb certa prepotència.
/21
Per altra banda, la màgia mou molts diners I
TFG_EN poder. El mag representa aquest privilegi de
T06_MA classe.
GA_24/05
/21 F4. Vesteix amb barret de copa,
vareta, tratge o armilla, i utilitzen objectes
iguals comprats en llocs de màgia. Ús de fons
negre i teles brillants de vellut, lluentons...
Colors negre, verd, vermell i blau.
Habitualment usen de bromes masclistes en
els espectacles i en la història que expliquen.
F5. Tant la Júlia Solé com l'Aina tenen de

referents el Mag Lari. Per l'Aina i la María són
referents el Tamariz i el Màg Andreu.
Tots els referents són homes.

G. Màgia i dones G1. Participació i representació G1. Fa trenta anys tenia prohibida l'entrada als G1. La Maga Iris rebutja les magues
TFG_EN
de les dones cercles de màgia i no estava ben vist que una que ressalta una estètica I ambientació
T01_MA
GA_14/04 G2. Canvis en la participació de dona fes màgia. Han tingut un paper molt femenina, que es disfressen de fades, utilitzen
/21 les dones important com a ajudant però mai se li ha flors, colors clare rosats, ballen...
G3. Motiu diferent participació reconegut. L'ajudant fa la mateixa o més feina La María també comparteix que hi ha aquest
TFG_EN segons el gènere i posa en risc la seva integritat física. model de magues en l'actualitat, més "fifis".
T02_MA G4. Nombre de magues dones A més, hi ha hagut dones influents que no se'ls També considera que en general les magues a
GA_25/04 que coneix han reconegut les seves aportacions. Catalunya surten més de la norma clàssica i de
/21 G5. Professionalització de les Això si, com a magues han tingut un la feminització del seu personatge. Això últim
TFG_EN dones magues que coneix paper escàs. Moltes magues havien estat també ho corrobora la Teresa.
T03_MA ajudants del seu marit o familiar home
GA_04/05 i en morir aquest seguien amb el negoci. La Teresa explica que a les dones lletges i
/21 A les dones se les ha valorat pel seu aspecte, grasses se les valora menys i sovint fan
com un objecte en escena. Se l'ha representat personatges còmics. També diu que la majoria
TFG_EN
T04_MA sexualitzada i valorat per aquest. de magues que coneix porta roba femenina.
GA_05/05 També com un ésser indefens
/21 que necessita ajuda o amb qui es pot jugar, La Júlia Solé diu que hi ha un percentatge
posant-la a dins de caixes i tallant-la, menor de magues bones perquè n'hi ha més i
TFG_EN rescatant-la, fent-la desaparèixer... que sovint es mostren magues que tenen més
T04_MA baix nivell per aquest fet. Es busquen dones
GA_13/05 G2. En un inici les que es dedicaven a la màgia magues expressament, per equilibrar
/21
ho feien perquè eren ajudants dels seus marits la participació segons el gènere. També, que
TFG_EN o familiars homes. Diverses magues citen a la com que hi ha menys magues se les visibilitza
T06_MA Gemma Navarro i expliquen que menys.
GA_24/05 paral·lelament al creixement del moviment
/21 sufragista es passa a incorporar a la dona en G2. La Teresa considera que hi ha professions
els espectacles com a partener i se la comença on la dona encara està vetada, la màgia és una
a tallar, fer desaparèixer... d'elles, més que la resta.
Actualment participen més que en temps La Teresa també aporta que actualment ja hi ha
passats, però segueixen sent un nombre molt jocs originals de dones.
baix i tenint menys reconeixement. Abans no
hi havia cap dona maga, ara n'hi ha alguna. En G3. La Júlia Solé explica que a causa dels
festivals ara n'hi ha una o dues abans cap. referents, tots homes, les dones no es
Cada vegada hi ha més noies joves que s'hi plantegen la possibilitat d'accedir a aquest
dediquen. univers, no és una opció. L'altre tema que
El model clàssic no se segueix tant. Per senyala és com arriba aquest art a la gent,
exemple, avui dia hi ha dones que porten considera que no és tan accessible com el
ajudant dona i home. teatre per exemple.
Les poques magues que hi ha no es fan La Maga Iris també apunta dues qüestions. En
referents. primer lloc explica que les noies deixen de jugar
abans que els nois perquè han
G3. L'Aina, la Júlia Solé, la María i la Teresa d'assumir responsabilitats de la cura de la casa
coincideixen amb el tema dels referents, en i cuidar de lxs altres, cosa que als nois no se'ls
què tots són homes. Opinen que si no hi ha demana i poden seguir jugant. L'altre motiu són
models de dones magues no n'hi haurà. La els horaris dels cercles de màgia.
Teresa explica que des de les pel·lícules de És freqüent que s'acabin les classes a la
Harry Potter, amb el model de la Hermion, hi matinada i que després d'aquestes la gent vagi
ha més magues perquè hi ha un referent a prendre copes. Les dones sovint no poden
femení. estar-hi fins tant tard perquè tenen
responsabilitats a casa o perquè no està ben
L'Aina i la Maga Iris compareixen el pensament vist que les dones surtin fins a tan tard soles.
que els horaris no faciliten la participació a les
dones. L'Aina explica que costa entrar en espais on tot
són homes. Un dels motius és que no fan
La María i l'Aina comparteixen que un altre menys cas a les dones i que se les critica més.
motiu és que les dones quan es fan grans Això fa que les dones no se sentin a gust i es
deixen de jugar. Canvien el joc de la infantesa, desmotivin per seguir dedicant-se-hi.
jugar amb nines per fer les tasques reals,
cuidar les criatures. El joc es transforma en La María afegeix que passa igual que a la resta
realitat. En comptes de jugar a cuinar es passa de la societat; com que en la resta hi ha
a cuinar. En canvi els homes continuen jugant desigualtat de gènere en la màgia també.
tota la vida. També atribueix responsabilitat a
les mateixes dones quant a moltes es
L'Aina i la Teresa comparteixen que a les dones fixen en el físic i no cuiden tant la tècnica i
se les valora menys, critica més. Això implica això fa que baixi el nivell de magues bones. A
un doble esforç per la seva part i facilita que es més, també considera que va en contra que les
deixi abans. dones imitin el rol dels mags amb estètica i amb
narratives (sovint de flirteig i sexistes).
G4. En conjunt es veu que no coneixen un
nombre molt elevat de magues en comparació La Teresa diu que abans les dones treballaven a
als mags que coneixen. Parlen d'entre 20-30 o casa i per això no feien feines com la màgia que
en coneixen com a molt 5. També veiem en pertanyen a l'espai públic.
comú a les magues més veteranes que en els
seus inicis coneixien moltes menys magues G4. La Júlia Solé diu que hi ha moltes magues,
que les que ara hi ha en proporció. però que no són visibles. Personalment coneix
una mica més d'una desena de magues.
G5. Coneixen un baix nombre de magues Indirectament en coneix entre 20 i 30
professionalitzades. A
més, també convergeixen en què les La Maga Iris comenta que quan va començar no
condicions laborals són més dolentes i no n'hi havia cap a l'A.C.A.I. Ara en coneix un parell
poden viure únicament d'això. o tres.
L'Aina explica que quasi no coneix magues. Les

que coneix les coneix a través de dues amigues
magues. En comenta cinc.
La María coneix més magues ara que quan va

començar. I ara en coneix més que no estan
vinculades a cap home. Coneix 30 magues amb
relació als 1.000 mags que coneix.
En l'àmbit internacional en coneix més. A la
Xina i al japó n'hi ha moltes perquè forma part
de la disciplina de circ.
La Teresa amb el festival va trobar moltes

magues I cada any en surten més. Comenta que
a un cercle d'Alemanya són 140 i que a la Xina i
a Itàlia n'hi ha moltes.
Lidia en coneix tres.
G5. La Maga Iris coneix 5 magues professionals.
L'Aina apunta que no coneix cap dona que es

dediqui únicament a la màgia, en canvi coneix
més homes que sí que poden. Diu que com que
a les magues no se les coneix tant és més difícil
que les cridin per la feina. A més sovint només
criden a les dones per cobrir quotes, I no per la
feina que fan.
La María aporta que les dones solen cobrar

menys que els homes.
H. Dones i homes H1. Relació diferencial segons el H1. L'Aina i la Maga Iris creu que hi ha H1. La Júlia Solé s'ha sentit que s'ha de fer valer
TFG_EN
gènere dinàmiques diferents segons el gènere. més quan el públic són tots homes.
T01_MA
GA_14/04 H2. Sentiment en espais La Maga Iris i la Júlia Solé senten que es valora
/21 d’homes i es respecta menys les dones. La Maga Iris explica que no se la prenen
H3. Tracte per part d’homes seriosament, que la prejutgen abans de
TFG_EN H4/H5. Comentaris masclistes La María i la Teresa creuen que tenen una conèixer-la i que al mínim error
T02_MA i/o sexistes i situacions sensibilitat diferent. la qualifiquen de dolenta.
GA_25/04 incòmodes
/21 H6. Diferència de prestigi També creu que les dones no tenen tanta
TFG_EN H7. Popularitat homes mags H2. La Júlia Solé i la Maga Iris tendeixen tècnica com els homes.
T03_MA H8. Tipus d’espectacles dones a sentir-se còmodes amb entorns on són tot
GA_04/05 H9. Diferència d’oportunitats i homes mags. La Silva diu que hi ha dones que exhibeixen
/21 facilitats l'estètica femenina com a atribut i que utilitzen
H3. La Júlia Solé i la Maga Iris han rebut la seducció. Considera que les dones són més
TFG_EN
T04_MA comentaris masclistes i/o sexistes. conscients de si mateixes. Les dones magues
GA_05/05 han de ser conscients de la seva estètica i del
/21 H4/H5. Totes coincideixen més o menys amb que estan expressant a la resta. En canvi els
el mateix tipus de comentaris i actuacions per homes no els importa tant la imatge, s'agafen a
TFG_EN
part dels homes: la imatge clàssica del mag i ja ho tenen.
T04_MA
GA_13/05 Diuen que és habitual escoltar comentaris També creu que les dones tenen més
/21 masclistes, sexistes i discriminatoris tant en els possibilitats per explorar perquè no hi ha un
espectacles, com en el públic, com a l'A.C.A.I. model tan preestablert.
TFG_EN També es fan comentaris jutjant l'estètica de
T06_MA les magues amb relació al cànon de bellesa i La Teresa diu que hi ha una manera diferent de
GA_24/05 estètica dominant, o es sexualitza i exhibeix fer màgia, les dones tenen una altra sensibilitat.
/21 quasi nues a les ajudants. Se les tracta com a Hi ha pocs mags que dramatitzin els números
objectes sense valor. de màgia, sense donar-los història. En canvi les
En espectacles en què participen mag i maga magues des d'un inici tendeixen molt més a
es tendeix a considerar a magues com a què passin coses en escena amb dramatúrgia.
ajudants i se'ls paga menys. No es valora les Els vestuaris femenins són diferents. Sobretot
feines de les magues com als mags. ressalta la sensibilitat, que és diferent de la dels
També passa que els homes tallin les dones homes.
com a part de l’espectacle. És violència el fet Veu una diferència entre els grups de mags i
de tallar una dona en els espectacles o fer-la magues quan es troben. Els mags solen estar
desaparèixer. amb les monedes, amb les cartes, fent jocs. Les
Que companys mags pensin que per ser magues socialitzen fora la màgia, parlen, xerren
dona serà dolenta, es menysvalora de les seves coses. En festivals de mags els
la seva feina. homes parlen dels trucs que fan, de noves
Representació d'una història d'amor entre el coses, exhibeixen el que saben...
mag i l'ajudant.
Associar atributs sexuals i enriure-se'n d'un H2. La Júlia Solé en general se sent bé en espais
espectacle. de màgia d'homes perquè diu està acostumada
Comentaris masclistes associant allò positiu als des de petitx. Alguna vegada a l'actuar per tot
homes i valorant les dones amb relació homes ha tingut alguna por i inseguretat.
a aquests.
Tracte amb paternalisme. La Maga Iris se sent bé en espais de màgia
d'homes perquè la tracten bé.
H8. La Maga Iris, la María i la Teresa L'Aina sent que està entrant en un espai que
coincideixen en el fet que hi ha un estil de tradicionalment és d'homes i això li transmeten
màgia femenina en que s'utilitzen colors més aquests.
clars, el rosa, estrelles, ocells, papallones... Els
personatges solen ser fades i bruixes i ho La María diu que no li feien cas.
barregen amb dansa. També magues que se
centren amb el físic i ressalten La Teresa fa una contraposició de la màgia amb
la seva sexualitat abans que la tècnica màgica. titellaires, ressaltant la familiaritat de l'últim i
Diuen que això passa més a la resta d'Espanya i la seva mancança en el món de la màgia.
del món.
H3. La Júlia Solé diu que la tracten bé,
La Teresa i la María diuen que les magues però sovint rep comentaris masclistes on se la
solen barrejar més màgia amb altres discrimina per ser dona o bé no se la valora.
disciplines.
La Maga Iris explica que com que
era l'única dona la portaven en un pedestal.
Moltes magues, gairebé totes, vénen d'altres
disciplines (mim, malabars, teatre...) També diu que abans els homes no volien que
les dones fessin màgia i que els homes intenten
H9. La María, la Lidia i la Teresa diuen que el lligar amb les dones.
material de màgia està fet per homes, cartes
grans, boles grans... En general les dones s'ho A l'Aina no la tractaven igual que als homes. No
han d'adaptar tot. No hi ha talles, no s'adapta li ensenyaven els jocs igual que als homes. No la
a les diferències ni a les dones. Això fa molt creien o passaven d'ella quan es tractava de
dificultosa la tasca. temes de construcció i bricolatge. També diu
que la tracten amb superioritat. No la valoren,
La Teresa i la Júlia Solé coincideixen que per no l'escolten i no l'ajuden a tirar endavant.
ser dona s'exigeix més, s'ha de fer un doble
esforç. H4/H5. La Júlia Solé explica que quan respon als
comentaris masclistes la tracten de feminazi.
La Teresa explica que abans no es deixava

entrar les dones als cercles de màgia.
La Lidia diu que ella no ha viscut en primera

persona comentaris masclistes ni sexistes però
que companyes seves sí.
H6. L'Aina i la Júlia Solé coincideixen en el fet

que es valora millor als homes. De les dones
magues es pensa que no són tan bones.
H7. La Júlia Solé i l'Aina pensen que és perquè a

les noies no se les visibilitza tant.
La Lidia afegeix que en general la màgia no té
molta visibilitat dins la nostra societat.
H8. La Júlia Solé diu que no hi hauria d'haver

diferència per gènere, no hi ha ni aspectes físics
ni res que marqui diferencia
En canvi la María i la Teresa diuen que hi ha rols
femenins marcats, més a la resta d'Espanya i
del món.
La Lidia creu que segons la regió i la cultura
canvien el tipus d'espectacles.
H9. La Júlia Solé valora com a dificultat el fet de

sentir-se insegura pel fet de ser dona, por
que no se la valori.
L'Aina diu que a les dones no se les inclou tant.

Cal algú que t'animi i et guiï perquè si no et
perds molt, com a dona. Sent dona necessites
més suport.
També valora la qüestió del temps,
generalment homes allarguen molt i les dones
han d'anar a casa.
I1. Aspiracions de futur I2. La Aina, la Júlia Solé i creuen que hi ha I1. La Júlia Solé vol fer espectacles per adults en
TFG_EN
I2. Canvis necessaris en el món d’haver models més diversos I la Teresa teatres i fer màgia més pedagògica, per escoles.
T01_MA
GA_14/04 de la màgia També vol crear coses noves que no s'hagin vist
/21 Totes creuen que s’ha de canviar cap a la enlloc, vol fer espectacles on tot el que hi ha
igualtat i la no discriminació de gènere. sigui original.
TFG_EN La Júlia Solé, la Aina, la Teresa, la María i la També vol lluitar per la igualtat de gènere en
T02_MA aquest camp.
Lidia coincideixen en que hi ha d’haver més
GA_25/04
referents dones.
/21 La Maga Iris vol tornar a treballar, ja que amb la
La María, la Júlia Solé i la Lidia creuen que les
TFG_EN polítiques de quotes perjudiquen a les magues pandèmia no té res de feina. Li agradaria poder
T03_MA i que s’hauria de valorar per la feina que es fa, actuar setmanalment a un teatre, saber que
GA_04/05 no pelf et de ser dona. cada setmana pujarà a l'escenari, ja que tenir
/21 un lloc fixe li permet innovar amb més jocs.
Li agradaria barrejar pole sport, acrobàcies
TFG_EN
T04_MA físiques en barres barrejades amb màgia.
GA_05/05
/21 I2. Per a la Júlia Solé hi hauria d'haver diversitat
en el perfil de mag i tipus d'espectacles.
TFG_EN Habitualment mags se'n riuen de les persones
T04_MA voluntàries, creu que s'hauria de fugir d'això.
GA_13/05 S'hauria d'enfocar més cap a les cures i el
/21
compartir, no tant egoisme.
TFG_EN També creu que s'hauria de pensar la màgia
T06_MA com un art perquè s'accepti més la diversitat.
GA_24/05 Hauria de canviar que no importés el gènere. Hi
/21 ha més diversitat que homes i dones a nivell de
gènere. Però costaran els canvis.
S'haurien d'erradicar comentaris masclistes en
les associacions, que en els estatuts s'inclogui el
feminisme.
S'ha de visibilitzar les dones magues, introduir
la igualtat i el feminisme.
La Maga Iris canviaria que es valoressin igual als

homes i a les dones, ja que encara costa veure
la igualtat.
L'Aina creu que s'han de fet models de dona,

així com de persones amb diversitat funcional,
perquè la gent s'atreveixi. També s'han de crear
espais per a dones, festivals de dones...
La María creu que cal seguir amb el que ja ha

canviat, que et tractin bé a l'entrar als cercles
de màgia. Creu que s'ha de canviar
que dones magues segueixin els rols masculins,
que busquin lluir més el seu físic femení que
tenir jocs de bona qualitat, i que deixin de
repetir narratives de mags incús repetint
comentaris masclistes. També diu que cal
millorar els contractes. Que es contracti les
dones pel que fan, no per cobrir les quotes, ja
que això fa que no es valori la seva feina.
La Teresa creu que hi hauria d'haver més

paritat. Hauria d'arribar un moment en
què desaparegués el festival "Dames
Màgiques" perquè no fes falta donar visibilitat
a les dones perquè ja la tindrien.
Ha d'haver-hi més diversitat: mags, magues,
ajudants homes i ajudants dones...
Creu que els ajuntaments i institucions haurien
de donar més suport a festivals com el seu.

EJERCICIO 5 - Pol Batlle I Blanch

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

EJERCICIO 5 - Pol Batlle I Blanch

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PRÀCTIQUES DE CAMP EN

Alumnx: Pol Batlle i Blanch

B3. Li agrada la comunicació i la persuasió. També li agradava el teatre i la

C2. Sovint no se sap valorar la qualitat de la persona maga. En el mercat de

D2.1. Vesteix amb roba no elegant, pantalons cagats, roba de ratlles...

E3. Al començar es relacionava amb infant d’edats pròximes a ella. La

E6. Majoria joves

F2. Per ella hi hauria d’haver diversitat en el perfil de mag i tipus

F3. Escaño, Mag Lari

G3. Entrar al món de la màgia no entra en les possibilitats de les dones. No

G4. Hi ha moltes magues però no són visibles. Coneix més de 20-30

H4 i H5. És habitual rebre i escoltar comentaris masclistes. A vegades ha

H7. A les dones no se les visibilitza tant.

I2. S’hauria de presentar la màgia com a art, perquè s’accepti més la

B5. Al tornar a terra ferma, va anar a buscar alguna societat de màgia.

D3. Molt variat

E3. A l’inici la tractaven molt bé i la portaven com en un pedestal Creu

E5. Anava molt a la biblioteca, parlava amb gent i practicaven jocs

E6.En general es relaciona amb homes, perquè és el que hi ha. Va fer

G2. En l’actualitat ha canviat el seu paper. Hi ha més dones magues, tot i

G4. Quan va arribar a l’A.C.A.I. no hi havien noies. Ara en coneix alguna,

G5. Professionals en coneix quatre: Amelie, Melanie, Inés la maga, María

H4. Va treballar en una discoteca i va necessitar protecció d’un vigilant

B2. Al cap d’un temps va tornar a provar-ho i va fer un curs al Màgicus.

B5. Després de fer un curs al Màgicus. Allà va sentir a parlar de la S.E.I.

C2. L’edat i la professionalització

D3. Infants, presxs, familiars i amistats, magxs, dones, actes amb

E3. Depèn de la gent qui hi ha li ha costat més o menys. També

E6. Amics que va fer.

G3. Els referents són tot homes, faltes referents dones. Si no hi ha

H6. Sí, es valora més als homes

H7. Se’ls visibilitza més.

Font: adaptat de RESL.eu Project. (http://www.resl.eu.org)

B3. A ella la màgia no li interessava com a disciplina, però li va enganxar

B5. Fa 15 van arribar a Barcelona ja amb renom en el món de la màgia.

C. Experiència en C1. Feines C1. Es dedica professionalment a la màgia i a l’espectacle. Quan va

C2. És fàcil trobar feina, la màgia té moltes sortides diverses. Si no es

D2.1. Vestuari i estètica

E3. En un inici no hi havia relació, ara són amics.

F3. Harry Houdini, David Copperfield, Juan Tamariz, Màgic Andreu

G3. El principal motiu és que no hi ha tants referents dones. Explica el

G5. Solen cobrar menys les dones, exceptuant magues reconegudes. Si

H2. No li feien cas

H3. A l’inici la tractaven com si no hi fos, com a un objecte en relació al

H4 i H5. A l’hora d’entrar a la societat de màgia de Buenos Aires, havent

H9. El vestuari per dones es diferent, no és tant accessible i pràctic com

Font: adaptat de RESL.eu Project. (http://www.resl.eu.org)

B4. N’ha après de manera autodidacta. Trepitjar escenaris i practicar

B5. No ha participat mai de cap cercle de màgia

Us del gènere per aconseguir feina.

Dificultats per la pandèmia

G2. Ella és directora del festival “Dames Màgiques”, un festival de dones

G3. Principalment considera la falta de referents, explica que des que es

G4. De Catalunya en coneix unes 9. De la resta d’Espanya i del món en

G5. En els festivals de màgia hi ha una o dues dones com a molt.

H2. Fa una contraposició de la màgia amb titellaires, ressaltant la

B3. Li va agradar que es pot barrejar moltes coses: pintura, música,

B5. Va entrar a l’associació de Màgia Central, de Manresa als 12 anys.

D. D. Tipus D1. Tipus de màgia/ jocs / espectacles preferits D1.

E. Percepcions de E1. Sentiment actuant E1.

G4. Coneix tres magues

G5. De les dues que coneix personalment només una és professional.

H. Dones i homes H1. Relació diferencial segons el gènere H1.