I SI LA BLANCANEU FOS TARONJA?

Anàlisi de l’obra de Joan Amades i els germans Grimm

Anna Fontcuberta i Pastor

Curs 2017-2018
2n batxillerat grup A
Branca humanitats
Tutora: Mercè Saurina i Clavaguera
Data d’entrega: 15/01/18
[Adreça electrònica]
Agraïments i dedicatòries

Vull agrair a la meva tutora, Mercè Saurina, l’interès que ha mostrat a l’hora
d’orientar-me i proporcionar-me la informació necessària per fer aquest treball.
Sempre ha estat disponible en cas de dubte i m’ha dedicat molt de temps, així
doncs, amb la seva ajuda ha estat possible aquest projecte.

M’agradaria també donar les gràcies a aquelles persones que m’han donat un
cop de mà en la realització del treball, així com els meus familiars i amics. Han
estat al meu costat al llarg de tot aquest aprenentatge, han confiat en els meus
objectius i m’han animat a continuar endavant. Els agraeixo tots els consells de
força i esperança.

Per acabar, dedico aquest treball a tots els apassionats de la literatura, als
amants dels contes de fades i també als que recentment han començat a
descobrir la màgia de les paraules.

1
Índex
1. Introducció .................................................................................................... 3

1.1. Motivació ............................................................................................... 3

1.2. Objectius ............................................................................................... 4

1.3. Hipòtesi ................................................................................................. 4

1.4. Metodologia ........................................................................................... 5

2. Marc teòric .................................................................................................... 8

2.1. Recerca en el camp del folklore ............................................................ 8

2.2. La literatura popular ............................................................................... 10

2.2.1. Origen .............................................................................................. 10

2.2.2. Característiques ............................................................................... 11

2.3 Gèneres de la literatura popular .............................................................. 12

2.4. Els recopiladors...................................................................................... 14

2.4.1. Joan Amades ................................................................................... 14

2.4.2. Els germans Grimm ......................................................................... 17

2.4.3. Mostres vives de la rondallística en l’actualitat ................................ 21

3. Part pràctica................................................................................................ 23

3.1. Blancaneu, dels germans Grimm ........................................................ 24

3.2. La Tarongeta, de Joan Amades .......................................................... 29

3.3. Un altre exemple: L’amor de les tres taronges, de Joan Amades ....... 36

3.4. Taula comparativa. Els elements dels contes ..................................... 40

4. Conclusions ................................................................................................ 43

5. Valoració personal ..................................................................................... 44

6. Bibliografia.................................................................................................. 45

7. Webgrafia .................................................................................................... 45

8. Annexos ...................................................................................................... 50

2
 1. Introducció

1.1. Motivació

Quan se’m va plantejar fer el treball de recerca no sabia quin tema tractar.
Inicialment tenia la intenció de centrar-me en l’educació, ja que en un futur és
el que vull estudiar. Pretenia fer una comparació de diferents sistemes
educatius, però no n’estava del tot convençuda.

A part del tema de l’educació tenia altres idees in mente: la literatura popular
(treballar-la a partir d’una obra) i la mitologia (centrar-me en alguna parella
mitològica, com podrien ser Apol·lo i Dafne).

Finalment vaig descartar l’educació i la mitologia i vaig decidir centrar-me en la

literatura. Primerament em va venir la idea de comparar els contes de fades
originals dels germans Grimm o de Christian Andersen amb les pel·lícules
infantils, on a vegades es parodien: com a la pel·lícula Shrek.

Vaig quedar amb la meva tutora i ens va agradar aquesta idea. Vaig mirar la
pel·lícula i em va fer dubtar, no tenia el treball clar i vaig veure que no acabava
de ser el que volia fer.

Vaig quedar per segona vegada amb la tutora i li vaig exposar el meu dilema.
Aquest cop vam arribar a un acord comú i vam definir el tema definitiu: fer una
comparativa entre alguns contes dels germans Grimm i rondalles populars
catalanes recollides per Joan Amades.

La motivació que em portà a escollir aquest tema va ser la meva passió per les
històries dels contes de fades, la fantasia, la màgia i els personatges fantàstics.
Penso, des de ben petita, que és una temàtica encantadora. Alhora des de
sempre he mostrat interès per l’àmbit de la literatura i per aquest motiu curso el
batxillerat humanístic. No tinc grans nocions quant a assumptes literaris, tot i

3
així vaig decidir endinsar-me en aquest àmbit per consolidar i millorar
coneixements. Prèviament coneixia els famosos contes dels germans Grimm, a
més dels del danès Christian Andersen, però a nivell català no coneixia Joan
Amades. Al plantejar el treball, se’m va proposar relacionar els autors alemanys
amb Amades, que treballà el mateix àmbit però a nivell català.

La meva motivació pel treball continuà quan vaig informar-me i vaig veure que
tant els Germans Grimm com Joan Amades van ser recopiladors de rondalles.
Per això, vaig pensar que hi podria haver la possibilitat que compartissin certs
punts en comú. Vaig veure-hi la oportunitat per fer una bona recerca.

1.2. Objectius

Els objectius que plantejo assolir fent aquest treball són els següents:

 Entendre els conceptes de folklore, literatura popular... (necessaris per

comprendre el treball dels Grimm i Amades).
 Conèixer el mètode de recopilació de la literatura popular durant els
segles XIX i principis del XX.
 Aprofundir en el coneixement dels germans Grimm i Joan Amades.
 Buscar connexions entre una obra dels germans Grimm amb alguna
altra de Joan Amades i fer una anàlisi comparativa amb els elements
propis dels contes i les rondalles.

1.3. Hipòtesi

La meva hipòtesi és que alguns elements de la rondallística popular es poden

repetir a diverses cultures que aparentment semblen molt allunyades. Així
doncs, espero trobar elements compartits en rondalles de cultures diferents, en
aquest cas, la catalana i l’alemanya.

4
 1.4. Metodologia

Per a la realització d’aquest treball, primer de tot he fet una investigació teòrica
sobre la literatura popular, a partir de diverses fonts1 d’internet i de llibres
prestats de vàries biblioteques públiques.

Actualment, els coneixements relacionats amb el tema de la literatura popular,

els germans Grimm i Joan Amades no són pas pocs, per tant, no m’ha estat
massa complicat trobar documentació d’aquest àmbit. Malgrat aquestes
facilitats, on he trobat més dificultat ha estat a l’hora de buscar versions
originals dels contes escollits per al treball. D’altra banda, també cal recordar
que l’abundància de fonts i informacions vàries sovint dificulta la recerca, és per
aquest motiu que he hagut d’extreure i classificar tots aquells articles que
realment sí que em servien a l’hora de realitzar la tasca, separant-los d’aquells
que eren confusos o fins i tot erronis.

La part teòrica l’he basat en fonts de la xarxa, però també bibliogràfiques, com
ara: Estudis de la literatura popular, de Carme Oriol i Carazo o bé Noves
rondalles populars, de Joan Amades. No cal oblidar, però, altres llibres de
consulta que m’han ajudat a definir el tema i escollir definitivament els dos
llibres amb els quals m’he basat. Alguns d’aquests llibres han sigut El costumari
català i Gegants nans i altres entremesos, ambdós de Joan Amades.

Quant a la part pràctica he treballat a partir de tres contes diferents: Blancaneu,

dels germans Grimm i La Tarongeta i L’amor de les tres taronges, de Joan
Amades. Blancaneu és un dels contes més famosos de Jacob i Wilhelm Grimm
i és el pilar del treball. Posteriorment l’he comparat amb La Tarongeta i tot
seguit he optat per ampliar la comparativa a partir de L’amor de les tres
taronges, que consta de molts elements comuns tot i que la trama no és del tot
igual.

1
<Totes les dades de les fonts estan citades a la webgrafia i la bibliografia>.

5
L’elecció de les obres que volia analitzar no ha estat fàcil, ja que primer havia
de llegir i conèixer algunes obres d’Amades. D’aquesta manera, quan vaig
trobar diversos contes que podia relacionar amb els que ja coneixia dels
Grimm, vaig fer una selecció final amb els tres contes que ja he mencionat.
He treballat l’obra Blancaneu a partir d’un document extret d’internet. En canvi,
les rondalles, les he estudiat a partir del següent llibre: Les cent millors
rondalles populars catalanes de Joan Amades.

Fig. 1 Portada de Fig. 2 Coberta de Les Fig. 3 Portada de Les cent millors
Les cent millors cent millors rondalles rondalles populars catalanes,
rondalles populars populars catalanes, editorial Selecta (1948).
catalanes, editorial editorial Selecta (1948).
Selecta (2009).

A més a més, vaig tenir la oportunitat de consultar un llibre amb el recull de

diversos contes dels germans Grimm en versió original, és a dir, en alemany:
Grimms Märchen, d’Eine Auslese. D’aquesta manera vaig poder identificar-hi
les fórmules d’inici i final i les cantarelles típiques del conte de Blancaneu i
comparar-les amb la versió en què vaig basar-me. A més d’això, al contenir
noves il·lustracions, vaig poder completar i enriquir el meu treball.

6
 Fig. 4 Portada de la versió
alemanya Grimms Marchën, d’Eine
Auslese de 1989.

A la part pràctica del treball s’intentaran aplicar tots els conceptes teòrics a
l’anàlisi dels contes escollits, de tal manera que es veurà si els contes i les
rondalles contenen o no els elements que s’exposaran a la part teòrica.

7
 2. Marc teòric

Tant Joan Amades com els germans Grimm van treballar en l’àmbit literari,
concretament en la literatura popular, tots van ser-ne recopiladors.
A continuació exposaré els conceptes de folklore i de literatura popular,
necessaris per entendre el treball i la comparació de les obres escollides i
analitzades a la part pràctica.

2.1. Recerca en el camp del folklore

El concepte de folklore és molt important d’exposar, per tal d’entendre què és la

literatura popular. L’origen etimològic de la paraula prové de l’antic germànic,
que ha esdevingut “folk” en anglès i “volk” en alemany, i significa “poble” en
ambdós casos. “Lore” és la segona part de la paraula, referint-se al “saber”, de
tal manera que s’acaba formant “el saber del poble”.

El folklore és una manifestació cultural lligada a la nostra vida quotidiana, que

inclou totes les tradicions de la cultura d’un poble: balls, festes, contes,
costums, etc. És per això que hi ha diverses manifestacions folklòriques
d’acord a les zones, és a dir, arreu del món hi ha presència de folklore. Tots
aquests costums són transmesos amb el pas del temps entre totes les
generacions d’una mateixa població, ja que són els propis homes els qui les
mantenen a la seva memòria. És per això que aquestes costums tradicionals
poden haver estat sotmeses a modificacions al llarg del temps com ara
reduccions, ampliacions, etc., adaptant-se als nous temps i costums

Fou William John Thoms, un escriptor britànic, qui decidí substituir el mot
“Popular Antiquities” que s’havia usat fins llavors per referir-se a aquestes
manifestacions artístiques i qui inventà el nou mot “folklore” el 1846. Va
exposar aquest nou mot en una revista anglesa anomenada Athenaeum. El que
buscava Thoms en aquest terme era impulsar a la societat que iniciés un recull
de costums, paraules, contes... per tal que fossin propagades en generacions

8
futures. Ell mateix anomenà aquest conjunt de manifestacions com “el saber
tradicional del poble”.

També podríem esmentar el símbol –un arbre- que representa el folklore a

Argentina per tal d’acabar-ne d’entendre el significat. Qui l’inventà fou Rafael
Jijena Sánchez, un investigador folklòric. Una interpretació que es podria fer del
símbol és la següent: les arrels són la tradició i les branques són el pensament,
la imaginació i el sentiment. El tronc i les branques d’aquesta representació
duen una banda amb el següent missatge: “Què i com el poble pensa, sent,
imagina i obra”. Finalment, podem observar com també hi ha fulles, que
expressen la joventut de la ciència, i coloms, que signifiquen la unió d’allò
espiritual i el material del folklore. Aquest símbol exemplifica clarament el què
és el folklore.

Fig. 5 Emblema del folklore argentí.

Quant a Catalunya i en relació al meu treball, caldria tenir en compte la figura

de Joan Amades (1890-1959), un destacat folklorista català, un dels millors i
probablement dels primers. D’altra banda podríem esmentar la presència del
Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona),
on es disposa de l’Arxiu de Folklore, una unitat de recerca, creada el 1994. Al
fons d’aquest arxiu s’hi troben 10.000 documents i són una gran mostra del
folklore a les comarques meridionals del Principat de Catalunya. Hi predominen
documents del folklore oral, tot i que no s’han d’oblidar les mostres del folklore
no oral. Els responsables de dur a terme aquest projecte d’arxivació foren
Josep M. Pujol i Carme Oriol, dos doctors en Filologia Catalana.

9
2.2. La literatura popular

2.2.1. Origen

La cultura d’un poble, està directament vinculada amb la literatura popular.

Podem justificar aquest enunciat a partir de la contraportada del volum del
Costumari català. Auques, instruments musicals i nadal, de Joan Amades, “al
llarg dels segles aquesta cultura s’ha transmès bàsicament per via oral. La
gent, des de sempre, ha mantingut un ric repertori cultural en què destaquen,
com a elements emblemàtics de la tradició popular, les auques, els instruments
musicals i els costums nadalencs, entre d’altres”.

La literatura popular s’entén com la manifestació oral i el conjunt d’obres

literàries creades pel poble, destinades a aquest mateix. Es tracta d’obres amb
els objectius de narrar històries entretingudes a tots els públics, transmetent
també models de comportament o lliçons als receptors.

Cal tenir en compte que la literatura popular es desenvolupà paral·lelament a la

literatura culta. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, a Catalunya hi hagué una
època en la qual abundà la producció literària de tipus popular i, en canvi, la
culta entrà en decadència. El català era l’única llengua parlada i entesa pel
poble i, cap a finals del segle XVII es produí una propagació de la llengua
castellana, únicament en les classes benestants de la societat. En literatura,
com ja s’ha dit, es mantingué una gran vitalitat de la literatura popular però la
culta entrà en recessió. A causa del gran creixement i abundància d’obres
literàries populars, en aquest període, conegut amb el nom de Decadència,
Joan Amades decidí més endavant fer-ne un recull.

La davallada de la literatura culta en llengua catalana va ser causada per

factors com la castellanització de l’aristocràcia, la pèrdua de poder econòmic de
la burgesia, l’ús del castellà en la literatura, la pèrdua de consciència de la
unitat nacional, etc.

10
Un altre factor que afavorí la literatura popular enfront de la culta va ser que
responia als gustos i a les necessitats del poble, amb expressions literàries
anònimes i de tradició oral, ja que la societat de l’època era analfabeta. Per
això s’entén que la cançó i la recitació eren, en aquell moment, els únics
mitjans a través dels quals la gent del poble podia accedir a la creació literària.

2.2.2. Característiques

A la literatura popular, l’autor era desconegut. Hi havia un creador inicial, que

era l’encarregat d’interpretar el que volia expressar el poble, i que,
posteriorment i al seu gust, era qui decidia modificar les composicions: reduint-
les, ampliant-les... Inicialment la literatura sorgia de la oralitat i per això, amb el
pas del temps, hi podien haver variacions. Per tot això moltes obres ens han
arribat sense cap autor en concret, ja que era molta la gent que participava en
el procés creatiu.

A part del seu anonimat i la seva oralitat, les obres de literatura popular solien
ser senzilles i breus. La senzillesa i la manca d’artificiositats eren necessàries
per tal de no dificultar la comprensió. Quant a la brevetat cal tenir en compte
que el poble tenia preferència per composicions de poca llargària que,
novament, facilitaven la comprensió.

L’aparició de la impremta marcà un canvi. Fins en aquell moment, la literatura

popular era transmesa oralment, tot i que arribà un punt en què es decidí
redactar-ne les composicions començant a aplegar-les en volums escrits. Ningú
abans s’havia dedicat a redactar aquestes obres. La invenció de Gutenberg, un
alemany, permeté la difusió i la ràpida expansió de qualsevol obra per gairebé
arreu de tot Europa. D’això se’n beneficiaria la literatura popular, passant d’una
cultura popular amb arrels orals a una cultura popular basada en l’escriptura.
Malgrat la gran innovació, el públic que podia accedir a la lectura eren les
persones de posicions socials benestants, a causa de l’analfabetisme present
al moment.

11
Al segle XIX tingué lloc bona part de la recopilació de les fonts orals. Fou el
moment en què aparegué el Romanticisme, un moviment artístic i cultural
originat a Alemanya, a finals del segle XVIII. Un dels trets característics
d’aquest moviment era el nacionalisme, per això, en literatura, es buscava la
recopilació cultural per tal de trobar l’essència de cada poble. Així doncs, es pot
considerar que aquest interès per l’art i l’estudi del poble originà una
consciència nova pel que fa a la literatura popular: se la revaloritza i se li dona
una importància decisiva.

2.3 Gèneres de la literatura popular

Un cop exposat, a grans trets, què és la literatura popular, ara esmentarem els
seus tres grans gèneres: la poesia popular (cançó i romancer), el teatre
(entremesos, farses) i la narració (contes, llegendes, mites), i és aquest darrer
gènere el que centrarà la investigació d’aquest treball de recerca.

Dins la narrativa popular distingim rondalles i llegendes. Les rondalles són

narracions o relats breus de ficció, populars i tradicionals, destinats
principalment a nens (tot i que són aptes a tots els públics). Consten d’un
component lúdic i d’una funció de transmissió de valors, la qual cosa comporta
un caràcter educatiu i formatiu. Solen ser de caire meravellós, amb monstres,
fades i bruixes, o bé de bèsties; sovint hi apareixen animals que es comporten
com a éssers humans i pretenen mostrar una lliçó moral: són les anomenades
faules. La trama sol ser senzilla, el llenguatge expressiu i l’estructura temporal
sol ser lineal.

Generalment dins del gènere narratiu sovint hi trobem manifestacions d’altres

gèneres populars, com la poesia, o la cançó, gènere popular per excel·lència.
En el transcurs d’una rondalla es recita una fórmula cantada o s’entona una
petita cantarella amb melodia pròpia, la qual no deixa de formar una part
important de la rondalla. Destaca, també, la presència de fórmules d’inici i final
(com ara: Hi havia una vegada..., o bé, vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest
conte s’ha fos.).

12
Els personatges són arquetípics: herois, malvats, reis, prínceps, vells, mags,
víctimes, monstres, protectors, entre molts d’altres. Podem trobar també
rondalles protagonitzades per personatges actius (els que dirigeixen la trama) o
bé passius (els que no dirigeixen la història, sinó que les seves accions estan
condicionades per agents externs).

Alguns exemples de rondalles amb protagonistes femenines actives serien els

casos de la Ventafocs, la Caputxeta Vermella o Blancaneu, entre d’altres.

És en aquest gènere on cal considerar la figura de Joan Amades com un dels

principals exponents. També destaquen Jacint Verdaguer, Manuel Milà i Antoni
Maria Alcover.

D’altra banda hi ha també les llegendes, que parteixen d’un fet històric real i,
amb el pas dels anys, s’han anat modificant afegint-hi elements imaginaris i
ficticis. S’hi pot trobar una gran diversitat de gestes heroiques de personatges
històricament importants. Eren narracions que se solien relacionar amb una
persona humana o un esdeveniment real.

Tant als contes com a les rondalles la trama es basa en un problema

inicialment presentat i que posteriorment se soluciona (tot gira entorn a això, és
l’eix del conte). També es coincideix en l’existencia del número màgic, molt
popular en aquest tipus de manifestacions literàries: el set (compost a partir del
quatre i el tres). El gran valor d’aquests nombres s’hereta de l’antiguitat i,
posteriorment, es va mantenir durant l’època medieval. Es pot relacionar aquest
tema amb les set “arts liberals” que s’ensenyaven en l’antiguitat clàssica,
dividides en: trivium i quadrivium. Aquests noms feien referència a les vies per
les quals es podia adquirir el coneixement de tots els àmbits.

El trivium englobava les següents arts: la gramàtica (lingua), la dialèctica

(tropus) i la retòrica (ratio). D’altra banda, el quadrivium, contenia l’aritmètica
(numerus), la geometria (angulus), l’astronomia (astra) i la música (tonus).

13
2.4. Els recopiladors

Ja que l’eix del meu treball es basa en la comparativa entre la tasca realitzada
per Joan Amades i la realitzada pels Germans Grimm, tot seguit m’endinsaré
en la coneixença d’aquestes figures literàries i en l’entorn en què es van moure.
Procediré a analitzar quina era la situació en què van viure els germans Grimm
a Alemanya i Joan Amades a Catalunya.

2.4.1. Joan Amades

Joan Amades (1890-1959) va néixer al barri del Raval a Barcelona i fou un

destacat etnòleg i folklorista català. Es dedicà a recollir i arxivar les diverses
mostres de folklore catalanes, és a dir, les llegendes, històries i dites populars
pròpies de Catalunya. Ho feu per mitjà del treball de camp i estigué en contacte
amb documents vius. Se’l pot considerar un dels folkloristes catalans més
importants i un clar impulsor d’aquests estudis.

Fig. 5 Joan Amades.

Amades estudià a l’escola Víctor Hugo fins als nou anys. Abandonà l’escola a
causa de problemes econòmics familiars i aquest fet el marcà, ja que es
convertí en un noi autodidacte. A més a més, de més gran, va ser llibreter als
Encants Nous de Sant Antoni, a Barcelona, experiència que l’ajudà a enriquir la
seva formació acadèmica.

14
Cap als anys vint començà a recollir materials de tradició popular catalana i
inicià el treball que més tard l’ajudà a realitzar la seva obra. L’objectiu bàsic
d’aquest treball era mantenir la pàtria catalana, ja que ell mateix considerava
que davant de les innovacions i canvis que suposava la Revolució Industrial,
iniciada el 1832 a Catalunya, el patrimoni perillava.

Treballà a l’Arxiu Municipal d’Història a Barcelona, fou fundador de la Federació

Esperantista Catalana del 1910 i col·laborà a la UNESCO a partir del 1956. Cal
destacar, també, que Amades fou reconegut per la seva condició de
responsable en la secció de gravats i imatgeria del Museo de Industrias y Artes
Populares del Pueblo Español de Barcelona. Aquest reconeixement li facilità
relacions amb investigadors europeus i americans del folklore. Un dels
investigadors amb qui tingué relació fou Paul Delarue, un folklorista francès, la
qual cosa permeté la traducció de l’obra d’Amades al francès i la posterior
difusió.

Quant a la seva obra en podem destacar el voluminós Costumari Català (1950-

1956), Les diades populars catalanes (1932-1949) i Les cent millors cançons
de Nadal (1949), entre d’altres, com ara: Les diades populars catalanes (1932-
1949), Les cent millors cançons populars de Nadal (1949), Refranyer català
comentat (1951), Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot
l’any (1958), Folklore de Catalunya (1950-1969), Històries i llegendes de
Barcelona (1984), etc.

Amades treballà durant 35 anys per realitzar i finalitzar el Costumari català, la

seva obra cabdal. En aquesta obra, dividida en cinc volums il·lustrats, s’hi troba
un recull de costums i tradicions catalanes. Els volums s’ordenen d’acord amb
l’estació de l’any, tal com el subtítol de l’obra indica: Costumari català. El curs
de l’any.

15
 Fig. 6 Portada del Costumari Català, El Curs
de l’Any, Vol.1, de Joan Amades.

L’autor ens deixa, entre molts altres treballs inèdits, un enfilall de contes i
rondalles que són un dels capítols més importants de la seva tasca
investigadora. Fou a finals dels anys 50 quan decidí realitzar un catàleg de la
rondallística catalana juntament amb el folklorista alemany Walter Anderson.
Amades establí contactes amb amics de les illes Balears, com ara Francesc de
Borja Moll, Ferrer Ginard i Castelló Guasch, amb els quals s’intercanviava
cartes i l’ajudaven en la tasca del catàleg de rondallística, facilitant-li informació.
Aquest epistolari el podem trobar actualment al Centre de Documentació de
Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.

Part de la seva gran obra de recerca i recopilació es troba, avui en dia, a la

Biblioteca Arxiu Joan Amades. El Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya (Barcelona) adquirí l’Arxiu Joan Amades i el 1989 arribà al Centre de
Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. A l’arxiu-
biblioteca de Joan Amades s’hi pot trobar: els volums originals de les seves
edicions, 192 revistes i anuaris, documentació personal, cartes (entre
folkloristes, filòlegs, altres recopiladors, antropòlegs...), 15 àlbums amb
col·leccions de postals i fotografies antigues i també uns 13.000 documents
com ara goigs, auques, cançons, jocs infantils, romanços..

Amades tingué problemes de visió i seqüeles d’un atac de feridura, per tant la
seva salut estava en un estat de delicadesa. La seva esposa, Enriqueta
Mallofrè, i la seva cunyada Consol Mallofrè, l’ajudaren en la tasca de divulgació
de l’obra, que es va difondre internacionalment.

16
2.4.2. Els germans Grimm

Els Grimm són dos germans nascuts a Hanau (Hessel-Kassel), Alemanya, en

el si d’una família burgesa alemanya. Jacob Grimm va néixer el 1785 i el seu
germà petit, Wilhelm Grimm, el 1786. Són dos filòlegs i folkloristes. Jacob era
el fill disciplinat i reflexiu, en canvi, Wilhelm era l’apassionat poeta. Tot i les
seves diferències, van viure i treballar junts tota la seva vida.

Fig. 7 Fotografia dels germans Grimm.

Són autors d’una gran recopilació de més de 200 contes populars, reunits en
una mateixa obra o antologia anomenada, en alemany, Kinder-und
Hausmärchen i, en català, Contes infantils i de la llar. Tot i així, és més
coneguda com Els contes de fades dels germans Grimm. Va ser el 20 de
desembre de l’any 1812 quan va sortir la primera edició de la recopilació. La
segona es publicà el 1815.

Es tracta de la seva millor obra, dos volums que van estar sotmesos a la
censura per la seva duresa temàtica o anecdòtica. Per tant, s’entén que les
seves primeres edicions no estaven dirigides a un públic infantil. Inicialment no
es consideraven escriptors per a nens, sinó més aviat folkloristes alemanys. Un
cop els germans van descobrir el seu nou públic infantil es van dedicar a refinar
i suavitzar els contes.

17
Fins ara la col·lecció ha estat traduïda a més de 170 idiomes i avui en dia els
contes i els seus respectius personatges són utilitzats al teatre, l'òpera, el
cinema, la pintura, la publicitat, la moda... A partir del 2005 l’obra es considerà
part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Fig. 8 Pàgina de títols il·lustrats del primer

volum de la segona edició del Kinder und-
Hansmärchen de 1819.

Segons el propòsit dels Grimm, aquesta obra havia de ser sobretot un

monument erigit a la literatura popular, un document que recollís de la boca del
poble el poc que s'havia salvat de la gran producció medieval germànica i que
constituïa la tradició nacional que suposaven perduda. Les seves fonts
principals van ser, a més dels records de la seva pròpia infantesa i de la dels
seus amics, la gent senzilla que anaven interrogant als pobles propers d’on
vivien. Podem afirmar, per tant, que el treball de camp va ser mínim, ja que
bàsicament es limitaven a recopilar les històries de persones força properes.

En transcriure aquests contes van procurar conservar fidelment no només la

seva trama, sinó també el to i les expressions. Es va respectar al màxim la
senzillesa espontània de la narració i el seu estil oral. De la major part de les
faules pot desprendre's un ensenyament moral o una lliçó pràctica.

Els contes dels germans Grimm han tingut una doble lectura a causa dels
simbolismes i dels problemes socials de l’Alemanya de l’època. Tots els contes
presentaven trets molt obscurs i cruels (per influències medievals): càstigs,
excessos de sexe, etc. Hi havia accions o elements que no coincidien amb les

18
ideologies de l`època; és per això que, posteriorment i en les següents
edicions, tots aquests elements es van anar corregint o bé eliminant, a fi
d’apropar-los al públic infantil. Les il·lustracions d’aquests contes inicialment
eren fetes per Ferdinand Philipp Grimm, el germà petit de Jacob i Wilhem
Grimm.

Molts dels contes d’aquesta obra ja havien estat en la col·lecció de l’autor

Charles Perrault, autor del barroc francès. Això és així ja que moltes de les
persones que contaven aquests relats eren d’origen hugonot, francesos
relacionats amb l’Església protestant reformada, que havien après les rondalles
d’avantpassats de Hessen-Kassel, regió natal dels Grimm.

No cal oblidar tampoc les seves altres grans aportacions literàries: el Diccionari
alemany (1960), la Gramàtica alemanya (1919) i la Mitologia alemanya (1835).
Per tot aquest recull d’obres, se’ls considera els fundadors de la filologia
alemanya.

Com ja s’ha dit, els germans Grimm van néixer a l’Alemanya de finals del segle
XVIII. En aquesta època, la regió havia estat envaïda pels exèrcits de Napoleó i
el nou govern pretenia suprimir la cultura local del vell règim de feus i principats
de l'Alemanya; malgrat això, els Grimm no abandonaren l’àmbit literari i cultural.
Després de la Segona Guerra Mundial i fins al 1948 va ser prohibida la venda
dels contes dels germans Grimm a la zona d'ocupació anglesa, ja que els
anglesos els consideraven com una prova de la presumpta maldat dels
alemanys durant la guerra.

Ambdós germans es van manifestar activament en la política i, per les seves

accions, van passar moltes penúries i van acabar a la misèria. Ambdós van
estudiar Dret a Philipps-Universität Marburg (Alemanya) on van conèixer el
novel·lista i poeta alemany Clemens Brentano, l’encarregat d’introduir-los en el
món de la literatura popular. Foren també professors de la Universität Kassel i
19
de Georg-August-Universität Göttingen. Volien que els adults s’interessessin
per la literatura alemanya, per tal de millorar la gramàtica, la llengua i la cultura
dels propis alemanys. Això ho van intentar a través dels contes. Es tracta, per
tant, de dos famosos recopiladors i transcriptors de contes de tradició oral,
encarregats de recollir les composicions orals i mantenir l’originalitat.

Quant a la difusió dels Grimm a Catalunya, cal destacar el que va ser la

publicació dels Kinder-und Haüsmarchen (1812-1815) a Alemanya. Aquesta
iniciativa suscità l’interès per la recollida de rondalles a Catalunya. La recepció
de rondalles dels Grimm a Catalunya es va fer quaranta anys després a la
publicació del Kinder-und Haüsmarchen, a través de les traduccions franceses.

Les rondalles dels Grimm foren valorades per la vessant literària i pedagògica,
per aquests motius, a finals del segle XIX i inicis del XX van aconseguir ser
publicades a Mallorca i Catalunya en revistes literàries (com ara Lo Gay Saber,
fundada el 1868) i revistes destinades a infants (com ara En Patufet, de 1904,i
La Rondalla del dijous, publicada a Barcelona durant tot el 1909). Quant a
Mallorca, la primera traducció fou a càrrec de Mateu Obrador i Bennàssar, el
1876, a través de la revista Museo Balear de Història y Literatura , Ciencias y
Artes. Fins l’esclat de la Guerra Civil hi hagué activitat en la publicació de llibres
de rondalles en català. Després de la Guerra Civil es prohibiren els llibres en
català, a causa de la dictadura de Francisco Franco.

Les seves rondalles van seguir un camí diferent de les catalanes. Curiosament
les rondalles dels Grimm han arribat més a la nostra cultura, que no pas les
pròpies del nostre país. Són certament les dels Grimm que han tingut més
influència en llibres escolars, al cinema, etc.

Malgrat tot el seu treball realitzat, els Grimm són i seran recordats per la seva
recopilació de contes.

20
2.4.3. Mostres vives de la rondallística en l’actualitat

Actualment, al Land de Hessen hi podem trobar una ruta de 600 quilòmetres

que ens permet seguir el rastre dels germans Grimm per terres alemanyes.

Fig. 9 Mapa de la ruta alemanya dels contes

dels Grimm.

Tots els escenaris dels contes de fades més famosos dels Grimm es poden
trobar, i fins i tot visitar, als pobles de Hessen, Marburg, Knüllwald, Everstein,
Bergfreiheit, Trendelburg... Hessen és conegut com el bressol dels contes de la
tradició oral alemanya que els Grimm es dedicaren a transcriure i recopilar.
Ambdós germans es dedicaren a recórrer milers de pobles per tal d’escoltar
directament de les fonts orals els contes més famosos del moment. Hi ha
l’anomenada “Ruta alemanya dels contes de fades” (Deutsches
Märchenstrasse) on s’hi poden trobar pobles i boscos encantats, similars als de
les pròpies narracions. Concretament aquesta ruta està formada per una
seixantena de poble. A la ciutat natal dels Grimm s’hi celebra cada any el
Festival dels germans Grimm, amb representacions teatrals i musicals de gran
qualitat, a l’amfiteatre del parc del castell Philippsruhe, a Hessen-Kassel. Per
conèixer la vida i l’obra dels dos autors cal passejar-se pel Museu Grimm, a
Kassel, la capital del nord de Hessen.

21
 Fig. 10 Espectacte a l’aire lliure del Fig. 11 El castell Löwenburg de Kassel.
Flautista d’Hamelín a Kassel, un dels
contes recollits pels Grimm.

Per altra banda, cal no oblidar que a Catalunya també hi ha una gran vitalitat de
la literatura popular i un interès pels contes infantils. Una mostra en serien les
nombroses fires del conte arreu de les nostres terres: a Medinyà, Tordera, Sant
Feliu de Guíxols, Vilanova i la Geltrú, etc.

En conclusió, vivim en una època en què encara existeix molt d’interès pel
conte i la literatura popular. Per tant, podem afirmar que ens trobem davant
d’un gènere que perviu a la nostra cultura i arreu del món.

22
 3. Part pràctica

En aquest apartat del treball hi haurà principalment l’anàlisi dels contes

escollits, tant dels germans Grimm com de Joan Amades. Es tractarà de fer
una comparativa i trobar els elements exposats a la part teòrica i cercar-ne les
similituds.

Els contes escollits per fer l’anàlisi seran els següents:

 Blancaneu, dels germans Grimm (vegeu Annex I).

 La Tarongeta, de Joan Amades (vegeu Annex II).
 L’amor de les tres taronges, de Joan Amades (vegeu Annex III).

A més a més, vaig decidir complementar aquesta anàlisi amb la versió original
de Blancaneu en alemany (vegeu Annex IV). No vaig poder-lo llegir sencer, ja
que no tinc cap coneixement de cap llengua germànica. Tot i així, amb l’ajuda
de la meva tutora, vaig poder identificar alguna de les parts més famoses del
conte: el diàleg entre el mirall màgic i la reina. A més a més, vaig aprofitar la
oportunitat per fixar-me en les il·lustracions, molt similars a les de les meves
versions.

Quant a la tasca, per analitzar cada conte, se seguiran els següents punts:

 Es farà una breu introducció.

 Es resumirà la trama.
 S’identificaran els elements característics de la narrativa de la literatura
popular.

Un cop analitzats els tres contes, els elements es resumiran a una taula
comparativa (vegeu Annex V) de l’apartat 3.4 del treball, on es recuperarà la
informació exposada sobre la narrativa de la literatura popular. Es tindran en
compte els següents conceptes: el relat breu, la moralina, els elements

23
meravellosos, els personatges arquetípics, les classes socials, el número
màgic, les fórmules d’inici i final, les cantarelles la trama senzilla, els espais, els
simbolismes i el desenllaç.

3.1. Blancaneu, dels germans Grimm

Es tracta d’un dels contes més populars de la col·lecció dels Grimm. És una
història escrita l’any 1812, nascuda de la tradició oral, de la qual els Grimm en
van fer una adaptació literària i van publicar-la en la seva col·lecció de contes
Kinder-und Hausmarchen (“Contes de la infància i la llar”). A la primera edició,
el 1812, del Kinder-und Hausmarchen (KHM), Blancaneu ocupava el lloc 53
d’un total de 86 contes que conformaven el primer volum. El segon volum
(1815) d’aquesta primera edició continuà la numeració a partir del 87 arribant a
fins a 155 contes.

Per tant, segons el lloc que ocupa dins de Contes de la infància i la llar,
Blancaneu es pot identificar com a KHM 53 Schneewittchen (que significa
“Blancaneu” en alemany, la llengua original).

S’han fet adaptacions en llibres infantils, dibuixos animats i al cinema, com és

el cas de la pel·lícula adaptada per Disney l’any 1937: Snow White and the
Seven Dwarfs. Aquesta iniciativa va originar la seva gran popularitat, fet que
vindria a dir que l’argument d’aquesta rondalla s’ha adaptat bé a les diverses
cultures per les quals ha circulat.

L’argument d’aquest conte dels dos recopiladors alemanys és el següent: hi

havia una reina preciosa obsessionada amb la superficialitat i la bellesa. La
seva fillastra, anomenada Blancaneu, resultà ser més bonica que ella. Això
provocà gran gelosia per part de la madrastra i aleshores ideà un pla per matar
la jove. Ho intentà quatre vegades diferents. Primer de tot manà un criat que

24
l’abandonés al bosc i que, com a prova del crim, li portés els pulmons i el fetge
de la jove. Blancaneu aconseguí salvar-se i, sola al bosc, arribà a una caseta
diminuta que resultava ser l’habitatge de set nans. Els nans l’acceptaren com a
criada i l’advertiren que no obrís a ningú mentre ells treballaven a la mina, tot i
que Blancaneu mai va seguir aquest consell.

Al cap d’un temps, la reina malvada s’assabentà, a través del seu mirallet
màgic, que la jove era viva. Aleshores intentà novament desfer-se’n, tres
vegades més, però cap funcionà del tot. Decidí disfressar-se de velleta, anà a
la caseta dels nens i aconseguí regalar-li un llaç, amb el qual l’ofegà. En un
altre intent es tornà a disfressar i li acaricià el cabell amb un raspall enverinat.
Cap d’aquests intents funcionaren, ja que els nans arribaven a temps i la
salvaven. Tot i així, hi hagué un quart intent on la malvada va aconseguir que
Blancaneu es mengés una poma enverinada.

Fig. 12 Il·lustració del conte Blancaneu de Grimms Märchen,

d’Eine Auselese. Es l’escena en que els set nans troben
Blancaneu inconscient.

Aparentment Blancaneu era morta i llavors els nans van decidir dur-la al cim de
la muntanya per exhibir-la en una tomba de vidre, perquè tothom pogués veure-
la i lloar-la.

25
 Fig. 13 Il·lustració del conte Blancaneu de Grimms Märchen,
d’Eine Auselese. Els nans col·locant Blancaneu morta al taüt de
vidre, per tal d’exhibir-la.

Aleshores arribà un príncep que se n’enamorà i se l’endugué a palau. Durant el

trajecte Blancaneu escopí el tros de poma, a causa d’un cop per les roques del
camí al castell. Arribaren a palau, es casaren i la madrastra morí a la
cerimònia, ja que tots els assistents del casament l’obligaren a posar-se unes
sabates de ferro cremat. Hagué de ballar amb aquest calçat fins que morí
desplomada.

D’aquesta obra en podem distingir la majoria dels elements característics que

contenen els contes. Els personatges, la Blancaneu, la reina, el príncep, el
caçador o soldat, la madrastra i el rei, són arquetípics. La protagonista de
Blancaneu és la clara figura d’una jove heroïna, bella, innocent, intel·ligent,
obedient i femenina. El príncep és qui la salva, és jove, guapo, esvelt i
espavilat. El rei i la reina representen l’àmbit de la reialesa i la justícia, igual que
el príncep. Suposen una classe social poderosa i adinerada, molt present en la
majoria de contes. La madrastra s’identifica com la malvada o l’antagonista,
que suposa l’enveja, la vellesa, la crueltat i la malícia. Els set nans són el refugi
i la protecció de la noia, així com el criat que li perdona la vida. Aquests últims
personatges els cataloguem dins la classe social baixa i humil.

Quant a la màgia podem trobar la presència d’una reina capaç de fer conjurs
(enverinant objectes, com ara el raspall i la poma, que aconsegueixen adormir
la protagonista) i el mirall màgic que sempre diu veritats i posseeix la
madrastra. Com a fórmules d’inici i final podem considerar el “Era un crudo dia

26
de invierno, y los copos de nieve caían del cielo como blancas blumas...”.2
També podem identificar-hi la musicalitat en els diàlegs entre la madrastra i el
mirall:

Espejito en la pared, dime una cosa:

¿quién es de este país la más hermosa?

Aquesta cantarella apareix també a la versió original de l’obra en alemany:

Spieglein, Sieglein an der Wand,

Wer ist die Schönste im ganzn Land?3

Hi apareix també el número màgic (3+4), representat amb els set nans que
ajuden la Blancaneu i també les tres gotes de sang de la reina (veritable mare
de Blancaneu) que cauen a la neu, quan es punxa accidentalment amb una
agulla mentre cus. Aleshores decideix tenir una filla, de les següents
característiques:

La Reina cosía junto a una ventana, cuyo marco era de ébano. Y como mientras cosía
miraba caer los copos, con la aguja se pinchó un dedo, y tres gotas de sangre fueron a
caer sobre la nieve. El rojo de la sangre se destacaba bellamente sobre el fondo
blanco, y ella pensó: "¡Ah, si pudiere tener una hija que fuere blanca como nieve, roja
como sangre y negra como el ébano de esta ventana!

Continuant amb els elements propis dels contes de la literatura popular,

considerem que Blancaneu és un relat breu (ja que no supera les set pàgines) i
que la trama i el llenguatge són senzills.

Per acabar, parlarem sobre les lliçons morals, els espais i el desenllaç. La
transmissió de valors és evident. És un conte que tracta, sobretot, l’enveja,
2
<Cita del document d’internet Blancaneu>.
3
<Cita de la pàgina 174 de Grimms Märchen, d’Eine Auslese>.

27
l’obediència, la generositat i la bondat. L’enveja l’identifiquem amb el
personatge de la madrastra de Blancaneu, una reina totalment narcisista que
desitja la mort de la seva fillastra a causa de la seva gelosia.

Fig. 14 Il·lustració del conte Blancaneu de Grimms Märchen, d’Eine Auselese.

La reina malvada mirant-se al seu mirallet màgic.

D’altra banda, caldria recordar que Blancaneu no segueix els consells dels
nans quan li diuen a la jove que no obri la porta de la caseta del bosc a ningú.
La conseqüència d’aquesta desobediència seran tres intents d’assassinat, ja
que la madrastra visita la casa tres vegades per tal d’enverinar la jove innocent.

Fig. 15 Il·lustració del conte Blancaneu de Grimms Märchen, d’Eine

Auselese. La reina malvada disfressada de venedora, intentant enverinar
Blancaneu.

La generositat és evident en els personatges dels set nans, que acullen

Blancaneu quan està sola i espantada al bosc.

28
En aquest conte apareixen diversos espais (col·locats per ordre d’aparició): el
palau de la reina, el rei i Blancaneu, el bosc, la caseta dels nans, la muntanya
on hi ha exhibida Blancaneu i el palau del príncep.

Quant al desenllaç, cal tenir en compte que és feliç i just. La jove bella es casa
amb el príncep i la justícia acaba amb la madrastra, matant-la.

D’altra banda, distingirem certs temes i simbolismes dignes d’esmentar: la

importància excessiva sobre la bellesa, que comporta a l’enveja narcisista i a
produir mals actes, el refugi trobat a la natura (al bosc), el color blanc entès
com la puresa (Blancaneu) i el vermell com la sang i la mort (la poma vermella),
la poma simbolitzant la temptació i la desobediència, etc.

Podem identificar, a grans trets, l’estructura externa d’aquesta obra. Consta de

dues parts, la primera conté quatre episodis: l’origen (la concepció de la
família), la gelosia (la madrastra es troba gelosa davant la bellesa de la seva
fillastra), l’expulsió (la jove és abandonada) i l’adopció (la protagonista és
acollida per una colla de nans). La segona part consta de tres episodis: la
renovada gelosia (la mare sap que la fillastra és viva i l’intenta matar
novament), la resurrecció (després que el príncep la trobi) i la resolució (els
enamorats es casen i la culpable malvada es castigada).

3.2. La Tarongeta, de Joan Amades

La Tarongeta és un conte de l’autor Joan Amades que es pot trobar en el recull

anomenat: Les cent millors rondalles populars catalanes. La primera edició
d’aquesta obra es publicà l’any 1948 a Editorial Selecta. Una nova edició,
reduïda, amb el títol Les millors rondalles catalanes, es publicà l’any 1974, i és
aquesta versió en la qual m'he centrat per analitzar La Tarongeta. He utilitzat
un llibre d’Edicions 62, la butxaca, de l’any 2009.

29
L’argument de La Tarongeta és el següent: una reina creia ser la dona més
bonica del món, cada dia es mirava en un mirall màgic i li preguntava si hi havia
algú més bella que ella. Un dia menjà una taronja d’un marxant que passava
pel palau, li caigué un tall de pela a la neu del jardí i desitjà tenir una filla que
fos blanca com la neu i daurada com la taronja. Al cap d’un temps tingué una
filla, que resultà ser més bella que ella: la Tarongeta. El mirall ja no li responia
amb certesa que ella era la dona més bella del món. S’enrabià i encarregà a
dos criats que duguessin la filla al bosc, la matessin i li duguessin el cor com a
prova. Els criats no tingueren valor de matar la noia, li explicaren la veritat i
decidiren matar una cabra i dur-li el cor a la reina, en lloc del de la Tarongeta.
La jove es quedà sola al bosc i, per la por, pujà dalt d’un arbre; un colom que
parlava li senyalà una casa. Es tractava d’una casa on vivien tretze gegants i
quan no hi eren, la jove hi entrà i s’amagà. Al cap de tres dies la van descobrir,
ella explicà la veritat i l’acceptaren com a criada. La reina s’assabentà que la
seva filla no era morta, anà a buscar una bruixa i li manà que l’anés a trobar a
la casa dels gegants i li regalés un anell. La jove es posà l’anell que li oferí la
bruixa i s’adormí. Els gegants, veient que no es despertava, la dugueren a una
cova per enterrar-la. Poc després, el fill del rei la trobà, se n’enamorà i se
l’endugué a casa. Un dia que la deixà sola a la cambra, una criada li robà l’anell
que duia al dit i llavors el malefici es trencà. La Tarongeta i el príncep es van
casar i van cremar la reina davant de tothom.

Un cop vista la trama del conte podem considerar que els personatges són els
següents (ordenats per ordre d’aparició): la reina, el marxant, els dos criats
(representants de la classe social baixa), la Tarongeta (la jove i bella
protagonista), el colomet (vist com un animal que té certes capacitats
humanes), els tretze gegants del bosc, la bruixa, el príncep (el fill del rei), la
criada major del príncep, els convidats del casament de la Tarongeta i el
príncep, i el rei (el pare de la Tarongeta). Tots podem classificar-los com a
personatges arquetípics. La reina, el rei i el príncep pertanyen a la reialesa, un
succés molt habitual en els contes i rondalles. La reina és l a malvada i és qui
origina el conflicte que posteriorment s’anirà desenvolupant, el príncep és el
salvador de la jove que finalment farà justícia cremant la reina cruel.

30
El mirall màgic és un element essencial per a l’acció d’aquesta rondalla, igual
que a Blancaneu. Es podria considerar un personatge més ja que juga un
paper decisiu en la trama i manté diàlegs amb la reina malvada, com ara quan
ella li preguntava:

-Hi ha cap dona més bonica que jo?4

I ell responia:

-No; tu ets la dona més bonica de tot el món.

Podem identificar l’origen del conflicte a l’inici de l’obra, quan la reina decideix
comprar entusiasmada a un marxant que passava pel palau unes taronges.
Estava molt satisfeta de la compra i adorava el color daurat de la pela
d’aquesta fruita. Després d’haver-les pelat per menjar-se-les decidí guardar-ne
la pela, ja que la considerava una joia. Malgrat això, en va caure un bocí per la
finestra, damunt d’una tofa de neu i llavors, veient el daurat de la taronja amb el
fons blanc de la neu, decidí el següent:

“M’agradaria tenir una filla que fos blanca com la neu i daurada com la taronja”.

La reina continuava preguntant al seu mirall màgic qui era la dona més bonica
del món, i el mirall li responia:

“Potser sí, potser no, què sé jo.”

“No, hi ha una altra dona més bonica que tu.”

“És la teva filla.”

4
<Cita del conte La Tarongeta de Les millors rondalles populars catalanes, p. 196>.

31
La reina no s’esperava aquesta resposta, sentí enveja i per aquest motiu actuà
de manera violenta enfront la Tarongeta, manant la seva mort. Sense voler-ho,
el mirall provoca aquesta situació.

Deixant de banda aquests personatges també caldria tenir en compte el paper

del colomet. La Tarongeta, espantada i sola al bosc, pujà a un arbre on es topà
amb un colomet que li digué:

“Què fas aquí, Tarongeta, tota soleta? Et moriràs de fred. Veus?, allà tot lluny hi
ha una caseta on estaràs més bé que dalt de l’arbre.”

És, per tant, una au que té certes capacitats humanes, així com la parla, i
aconsella i protegeix la jove.

Vist aquest cas, podríem interpretar que la natura és el refugi del mal. Tant el
colom com la casa del bosc on viuen els gegants són la salvació de la jove, ja
que durant un temps estarà protegida. Posteriorment, però, arribarà el príncep i
la salvarà definitivament.

Els principals espais que apareixen són els següents (per ordre d’aparició): el
palau, el bosc, la caseta del bosc on viuen els gegants, la cova i el palau del
príncep. La majoria coincideixen amb els de Blancaneu, excepte la cova. A la
versió dels Grimm, quan Blancaneu és enverinada per la poma, els nans
decideixen exhibir a la muntanya el cos de la jove, en un taüt de vidre. Així
tothom podia anar a lloar-la i plorar per la seva mort. En canvi, a La Tarongeta,
els gegants decideixen dur-la a una cova, on posteriorment el príncep la
trobarà.

32
Quant a la màgia ens referirem a l’anell embruixat, el mirall màgic, el colom
com a personatge que parla (animal personificat) i la manera com s’obra i es
tanca la porta de la caseta dels gegants:

“Es van posar davant de la porta i el més alt va dir:

Porta, obre’t.

La porta es va obrir, tots tretze van passar i, quan van haver passat, el més
petit va dir:

Porta, tanca’t.”

Es tracta, per tant, d’unes paraules màgiques.

En aquest conte hi trobem la presència de moltes fórmules. Primer de tot hi ha

rimes i jocs de paraules: “Plora que ploraràs”; fórmules d’inici: “Vet aquí que
una vegada hi havia....”; i també de final: “ I van viure feliços sempre més, i van
tenir tres fills”, o bé, “I vet aquí el conte acabat”.

En referència al número màgic en aquest conte identifiquem els tres fills que
tenen al desenllaç el príncep i la Tarongeta, es tracta per tant d’un desenllaç
feliç. El número màgic (3+4) el podem trobar present a la següent situació:

“ Al cap de tres dies, empenyats a saber qui tenien a casa, en van deixar un de
guàrdia”.

Referint-se als tres dies que la Tarongeta passà amagada a la caseta dels
gegants, on netejava i menjava. Fou llavors quan decidiren deixar un gegant de
guàrdia, el qual la descobrí.

33
Un altre element a destacar és la presència de gèneres diferents a la narrativa.
La cantarella del mirall “Potser sí, potser no, què sé jo” implica la introducció del
gènere de la cançó dins la narrativa del conte.

Fins ara hem esmentat i identificat forces elements propis dels contes de la
literatura popular a La Tarongeta. Tot seguit, continuarem amb altres elements
com: la presència del relat breu, les lliçons morals, la trama i el llenguatge.

Aquest conte, igual que Blancaneu, és un relat breu amb una trama i un
llenguatge senzills, ja que no supera les sis pàgines. Els valors o les lliçons
morals són les mateixes que les del conte anterior: la generositat, l’obediència,
l’enveja i la bondat. Els tretze gegants són generosos acollint la jove
abandonada, la Tarongeta és desobedient i és temptada per acceptar un anell
d’una vella que no coneix, la reina té enveja envers la bellesa de la
protagonista i, per acabar, el conte intenta explicar que hem de ser bons i
actuar de forma correcta.

Fig. 16 Il·lustració del conte La Tarongeta, de Joan Amades. La bruixa

oferint l’anell enveritat a la jove.

Un cop exposats certs elements de la Tarongeta, podem afirmar que la trama

entre aquesta rondalla i el conte Blancaneu és gairebé la mateixa.

Es coincideix primerament amb la pela de taronja caiguda a la neu, fet que

provocà que la reina desitgés una filla blanca com la neu i daurada com la
taronja, envers a la sang caiguda a la neu, al conte Blancaneu. La reina, altra
vegada, està obsessionada en la seva bellesa i manté diàlegs amb el seu

34
mirallet màgic, els quals duran a la reina malvada a matar la jove (a causa de
l’enveja i el narcisisme que li provocarà originar aquest pla maquiavèl·lic) i voler
el cor com a prova de l’assassinat. La jove resta sola al bosc, ja que les
persones encarregades de matar-la no tenen valor, però aconsegueix un refugi
(novament una caseta al bosc) on els personatges que hi viuen l’acceptaran
com a criada.

Altra cop, la malvada descobreix que és viva i vol matar-la. Això s’intentarà fer
amb un objecte màgic, que en aquest cas serà un anell ofert per una bruixa,
enlloc de la poma a Blancaneu. Tot i ser objectes diferents, ambdós provocaran
el son profund de la jove. El príncep troba la donzella al bosc, se n’enamora i
se l’endú a casa. Per acabar, cal dir que hi ha un final amb casament i justícia
cap als culpables d’aquesta situació.

Tot i que, com ja s’ha vist, la trama és gairebé exacta a la del conte dels
Grimm, cal no oblidar certes diferències entre les dues obres. El nom de les
dues noies és diferent: Tarongeta i Blancaneu. Quan la Tarongeta es troba sola
al bosc, decideix pujar sobre un arbre, això a l’obra dels Grimm no passa, i
encara menys que es trobi amb un colom que parla. Els personatges que
apareixen a la casa són tretze gegants enlloc de set nans. Quan aquests
descobreixen que la noia probablement és morta la duen a una cova. La criada
roba l’anell del dit de la Tarongeta i, sense saber-ho, amb aquest frau, trenca
l’encanteri.

Fig. 17 Il·lustració del final del conte La Tarongeta, de Joan Amades.

Una taronja.

Fins aquí l’anàlisi de Blancaneu i La Tarongeta, on hem pogut identificar tots

els elements propis de la narrativa de la literatura popular i també moltes

35
similituds entre aquestes dues rondalles. Les connexions, per tant, són
evidents.

3.3. Un altre exemple: L’amor de les tres taronges, de Joan

Amades

Aquest és l’últim conte que analitzarem, tot comparant-lo amb Blancaneu i La

Tarongeta. És també una obra de Joan Amades que es troba en el recull Les
cent millors rondalles populars, del mateix autor. Com he dit anteriorment, per
realitzar aquesta anàlisi m’he basat en la versió de Les cent millors rondalles
populars de Joan Amades d’Edicions 62, la butxaca, datada el 2009.

L’amor de les tres taronges s’inicia amb la maledicció d’una velleta al fill d’un
rei, el príncep. El conjur suposa la mala sort fins que el príncep no hagi trobat
“l’amor de les tres taronges”. A partir d’aquí, el jove s’angoixa i s’amoïna molt,
fet que el du a anar pel món a la recerca d’aquest amor. Es tracta d’un jove
provinent de la reialesa, per tant, econòmicament, aquesta aventura li resulta
senzilla. El noi està set anys voltant i finalment topa amb un vellet de barba
blanca que l’ajudà i li diu que les taronges es troben en un jardí proper, vigilat
per un gegant. El jove recull les fruites i se’n va. A la tornada té molta set, així
que n’obra una, aquí s’inicien una sèrie de diàlegs. Cada taronja conté una
donzella més bonica que l’anterior i, després de dialogar amb elles, s’enamorà
de la tercera, la qual tenia poders i li podia subministrar aigua encantada. El
jove s’enamora bojament de la donzella a causa de les propietats màgiques de
l’aigua màgica. Així doncs, decidiren casar-se, però, un dia, la jove esperava
fora el palau abans de presentar-se al rei i es topà amb una dona negra, lletja i
pudent que sentí enveja per la bellesa de la noieta. La dona la va enganyar i
aconseguí clavar-li una agulla grossa de picar al clatell, dient-li que quedaria
bonica. Això li provocà un encanteri que la va enlletgir i tornar morena com la
vella. La noia no parava de repetir: “El sol i la serena fan tornar la gent
morena”. Malgrat això, els dos joves es casaren i finalment es trencà l’encanteri
quan, casualment, a la noia li van treure l’agulla del clatell. En adonar-se del

36
que havia passat, el príncep ordenà cremar viva la dona que havia provocat el
conjur.

Com s’ha pogut veure, la trama no és exacta a la de Blancaneu i La Tarongeta,

tot i així a aquesta rondalla hi apareixen multitud de similituds amb els altres
contes i també hi ha els elements típics de la narrativa popular.

Els personatges, novament, són arquetípics. Per ordre d’aparició, són els
següents: el rei generós i empàtic (pare del príncep), la velleta (pobre,
preocupada per la seva néta malalta i encarregada de maleir el príncep), el fill
del rei (amoïnat per la maledicció, va a la recerca de la salvació), el vellet de
barba blanca (venerable), el gegant protector del jardí, les tres donzelles que
surten de dins les taronges, la dona negra (que és lletja, fosca i mentidera) i,
per acabar, el jardiner de palau. Com podem veure, tots són prototípics:
pertanyents a la reialesa, pobres, fantàstics...

Els espais bàsicament són els següents: el jardí del palau del rei, el jardí de les
taronges i el palau (on hi haurà el casament final).

La màgia torna a aparèixer, en aquest cas hi ha la maledicció del príncep per

part de la velleta:

“Així no tinguis sort ni ventura fins que hagis trobat l’amor de les tres taronges.” 5

El gegant representa també la màgia, ja que és un ésser fantàstic encarregat

de protegir el taronger. Té certs trets característics: dorm amb els ulls oberts i
com més soroll senti, dormirà més profundament. D’altra banda, continuant
amb aquest element narratiu, cal recordar que la donzella de la última taronja té
poders: bufant al terra en surt una font d’aigua màgica, l’aigua de
l’enamorament. Per acabar, l’últim element màgic és l’agulla que la negra li
clava al cabell de la donzella, convertint-la en un colom. En els tres contes hem

5
Cita del conte L’amor de les tres taronges, de Joan Amades, p. 78.

37
vist que les donzelles són sempre les “víctimes”: enverinant-les, encantant-les,
etc.

El número màgic és present amb els set anys de viatge que fa el príncep per
trobar l’amor de les tres taronges i les tres donzelles (de dins de les taronges).

Les fórmules d’inici i final i les cantarelles són molt abundants en aquesta
rondalla. L’obra s’inicia amb:

Vet aquí que una vegada hi havia un rei...6

I conclou:

I van viure molts anys feliços i van tenir molts fills.

Alguns exemples de cantarelles, introduint la cançó en la narrativa, són els

següents:

Vellet, el bon vellet...

Camina que caminaràs...

El sol i la serena fan tornar la gent morena.

Jardiner de bona hora, què fa el rei i la reina mora?

Unes vegades riu i altres plora.

Dia arribarà que només riurà.

6
Cita de L’amor de les tres taronges, de Joan Amades. Els exemples posteriors són de la mateixa obra.

38
Per acabar amb els elements, altra vegada, ens trobem davant d’un relat breu
amb una trama única i un llenguatge senzill. La lliçó moral principal de la
rondalla és l’enveja (per part de la negra enfront la jove).

El desenllaç és feliç, ja que es casen els enamorats i la culpable de l’encanteri

és ajusticiada, cremant-la.

39
 3.4. Taula comparativa. Els elements dels contes
BLANCANEU, dels LA TARONGETA, de L’AMOR DE LES TRES
germans Grimm Joan Amades TARONGES, de Joan
Amades
És relat breu? Es compleix. L’obra és Es compleix. L’obra és Es compleix. L’obra és
d’unes quatre pàgines. d’unes sis pàgines. d’unes set pàgines.

Moralina L’enveja du a actuar L’enveja du a actuar L’enveja du a actuar

amb maldat. amb maldat. amb maldat.

Trets meravellosos La reina és capaç de fer L’anell embruixat. Gegant guardià del jardí
conjurs. on es troben les
El mirall màgic. taronges.
El mirall màgic.
El naixement simbòlic de Maledicció velleta
La poma enverinada per la Tarongeta. enfront el príncep.
una poció (que
aconsegueix adormir la El colom com a Encanteri de l’agulla.
protagonista). personatge que parla
(animal personificat). Animal (colom) amb
El petó d’amor vertader capacitats de parlar.
per part del príncep a la
Blancaneu que
aconsegueix trencar
amb el malefici fet per la
madrastra.
Personatges La Blancaneu, la reina, La reina i el príncep, la El rei i el príncep, la
arquetípics el príncep, el Tarongeta (la jove i bella velletai el vell i les tres
caçador/criat, la protagonista) i els criats. donzelles de dins les
madrastra, el rei i els set taronges.
nans.
Classes socials Reialesa i classes Reialesa i classes Reialesa i classes
baixes. baixes. baixes.

Número màgic (3+4) Els set nans que ajuden En els tres fills que Tres taronges i set anys
la Blancaneu. tenen al desenllaç el voltant fins trobar-les.
príncep i la Tarongeta.
Les tres gotes de sang Set setmanes més de
de la reina que cauen a tornada fins el palau.
la neu.
La tercera noia de la
qual s’enamora.
Trama senzilla Se soluciona el conflicte Se soluciona el conflicte Se soluciona el conflicte
(problema inicial- quan, per un cop, de la amb l’extracció de l’anell amb l’extracció de
solució) boca de la Blancaneu en del dit de la jove que l’agulla del clatell de la
surt el tall de poma. trenca amb l’encanteri. jove (colomet), fet que
trenca l’encanteri.
Espais El palau, la caseta dels El palau, el bosc, la casa Palau, ruta cap al jardí
nans, el bosc, la dels gegants i la cova. de les taronges.
muntanya i el palau del
príncep.

40
 BLANCANEU, dels LA TARONGETA, de L’AMOR DE LES TRES
germans Grimm Joan Amades TARONGES, de Joan
Amades
Fórmules d’inici i final i “Espejito en la pared, “Vet aquí que una “Vet aquí que una
cantarelles vegada hi havia....” vegada hi havia un
dime una cosa:
rei...”.
¿quién es de este país “ I van viure feliços
sempre més, i van tenir “I van viure molts anys
la más hermosa?”
tres fills”. “I vet aquí el feliços i van tenir molts
conte acabat”. fills”.
Aquesta cantarella
Rimes: “Plora que “I foren feliços, i com
apareix a la versió ploraràs”. ells ho puguem ésser
nosaltres, i dalt del cel
original de l’obra en
La cantarella del mirall plegats en puguem
alemany: “Potser sí, potser no, veure, amén”.
què sé jo”.

Spieglein, Sieglein an
Cantarella colomet:
der Wand,
Wer ist die Schönste im “Jardiner de bona hora,
què fa el rei i la reina
ganzn Land?
mora?”.

“Dia arribarà que

només riurà”.

I rimes: “Vellet, el bon

vellet”.

Simbolismes La reina veu el vermell La pela d’una taronja Les taronges contenen
joves donzelles, l’una
de la sang destacat caiguda a la neu: “una
més bonica i astuta que
sobre la neu blanca, així jove blanca com la neu i l’anterior. La última té
propietats màgiques.
decideix tenir una filla daurada com la taronja”.
blanca com la neu, de
llavis rojos com la sang i
de cabell negre com la
nit d’hivern en què es
trobava.
Narcisisme (excés
d’importància de la
bellesa)

Refugi trobat a la natura

(bosc).
La poma simbolitza la
temptació.

El caçador i els nans

són els protectors de la
jove. Finalment el
príncep la salva.

41
 BLANCANEU, dels LA TARONGETA, de L’AMOR DE LES TRES
germans Grimm Joan Amades TARONGES, de Joan
Amades
Desenllaç És feliç, ja que la jove Feliç, justícia (es castiga Es fa castigar dona
bella es casa amb el la reina cremant-la), morena cremant-la viva.
príncep i s’allibera de casament i fills.
l’encanteri. Casament

La mort de la reina
malvada. .

42
 4. Conclusions

Un cop finalitzada la recerca i l’anàlisi d’aquest projecte, puc afirmar que els
objectius que m’havia plantejat s’han assolit.

M’he documentat sobre el folklore i la literatura popular, conceptes que m’han

ajudat a comprendre el treball dels Grimm i Amades. També els he aplicat a la
part pràctica, identificant les característiques pròpies de la literatura popular als
contes.

He conegut el mètode de recopilació de la literatura popular durant els segles

XIX i principis del XX, tant el cas alemany (amb els germans Grimm) com el
català (amb Joan Amades).

He aprofundit en el coneixement dels germans Grimm i Joan Amades quant a

la seva vida, obra i context en què vivien. Tots van fer una gran feina i
actualment són molts coneguts, avui dia trobem manifestacions vives de la
rondallística.

He relacionat alguna de les obres dels germans Grimm, Blancaneu, i Joan

Amades, La Tarongeta i L’amor de les tres taronges. Els he analitzat de
manera individual i posteriorment conjuntament: resumint-ho en una taula
comparativa. Podem afirmar, després de l’anàlisi, que hi ha elements comuns
propis de les rondalles i contes. Alhora, com que s’ha treballat la narrativa de la
literatura popular, a l’anàlisi hi identifiquem també certs trets d’aquest gènere.
Els tres contes van néixer de la oralitat i, per tant, foren creació del poble. Fou
posteriorment quan Amades i els Grimm decidiren recopilar-los i aplegar-los en
volums escrits. Els contes o rondalles narren una història senzilla i breu amb
una trama única.

Pel què fa a la hipòtesi que havia formulat a l’inici del meu treball, la corroboro.
Alguns elements de la rondallística popular es poden repetir a diverses cultures
que aparentment semblen molt allunyades. Així doncs, he trobat elements

43
compartits en rondalles de cultures diferents, en aquest cas, la catalana i
l’alemanya.

Tant Joan Amades com Wilhelm i Jacob Grimm tenen punts comuns quant al
mètode de recopilació que s’ha vist reflectit en l’obra.

5. Valoració personal

Per acabar m’agradaria valorar què m’ha aportat aquest treball a nivell
acadèmic, d’aprenentatge i també de recerca. M’ha sigut útil per consolidar
nous coneixements respecte a la literatura popular i als autors en què m’he
basat: Joan Amades i els germans Grimm. Estic molt orgullosa de la tasca
realitzada ja que, a més a més, m’ha permès aprofundir en d’altres conceptes.

A més, podria considerar que m’ha servit per aprendre a organitzar-me o

treballar autònomament a l’hora de fer un treball d’aquestes característiques i
també a classificar i sintetitzar les informacions obtingudes, ja sigui d’internet i
de llibres de text.

M’ha resultat molt interessant i entretingut, ja que he treballat un tema del meu
interès personal. La recerca no ha sigut fàcil però he gaudit llegint els contes i
els altres documents relacionats amb l’àmbit.

44
 6. Bibliografia

ORIOL, Carme. Estudis de literatura popular: història i mètodes. Barcelona: Ed.

UIB, 2016: pp. 7-292.

AMADES, Joan. Les cent millors rondalles populars catalanes. Barcelona: Ed.
Selecta, 2009: pp. 7-302.

AMADES, Joan. Noves rondalles populars. Barcelona: Ed. Selecta, 1985: pp.7-
20.

AMADES, Joan. Costumari Català. auques, instruments musicals i Nadal.

Barcelona: Diari de Girona, 1997: pp. 2-5 i contraportada.

AMADES, Joan. Costumari popular català. Gegants nans i altres entremesos.

Barcelona: Arxiu de tradicions populars, 1983: pp. 7-30.

AUSLESE, Eine. Grimms Märchen. Weyarn: Albatros, 1989: pp. 167-180.

7. Webgrafia

Blancanieves [en línia]. Biblioteca Landivariana. [Consulta: 29/03/17]

<http://biblio3.url.edu.gt/Libros/2011/blacan.pdf>

Cuentos de Grimm: Cuentos infantiles y del hogar [en línia]. Cuentos de Grimm.
[Consulta: 29/03/17] <https://www.grimmstories.com/es/grimm_cuentos/list>

Joan Amades i Gelats [en línia]. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.

[Consulta: 27/04/17]<https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats >

Breu aproximació biogràfica de Joan Amades [en línia]. Universitat Autònoma

de Barcelona. [Consulta: 27/04/17]
<http://pagines.uab.cat/joanamades/content/biografia>

Joan Amades, una vida dedicada al folklore català [en línia]. Ara.cat
45
[Consulta:27/04/17]<http://www.ara.cat/barcelona/Joan-Amades-dedicada-
folklore catala_0_1399660223.html>
Literatura popular [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre.
[Consulta: 27/06/17] <https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_popular>

La literatura popular i tradicional [en línia]. Llengua i literatures catalanes.

[Consulta: 27/06/17] <http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/litpop.htm>

Hermanos Grimm [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre.

[Consulta:27/06/17]
<https://es.wikipedia.org/wiki/Hermanos_Grimm#Biograf.C3.ADa>

Hermanos Grimm [en línia]. La enciclopedia biográfica en línea.

[Consulta: 27/06/17] <https://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/grimm.htm>

La literatura popular [en línia]. Slideshare

[Consulta: 27/06/17]<https://es.slideshare.net/Smeya/la-literatura-popular>

La literatura popular y tradicional [en línia]. Rincón castellano

[Consulta:11/07/17]<http://www.rinconcastellano.com/edadmedia/poesiapopular
.html>

Folklore [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre [Consulta:

11/07/17]<https://ca.wikipedia.org/wiki/Folklore>

Folklore [en línia]. Institut d’Estudis Catalans [Consulta:

11/07/17]<https://mdlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=folklore&operEntrada=0>

Cent millors rondalles populars [en línia]. Memòria digital de Catalunya

[Consulta:11/07/17]<https://mdlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=folklore&operE
ntrada=0>

46
Folklore [en línia]. Diccionario etimológico [Consulta: 26/07/17]
<http://etimologias.dechile.net/?folclore>

La flor del meu secret [en línia]. El punt avui [Consulta: 26/07/17]
<http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/527203-la-flor-del-meu-
secret.html>

La importància d’haver induït vocacions [en línia]. El punt avui [Consulta:

26/07/17] <http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/879193-la-
importancia-d-haver-induit-vocacions.html>

125 anys del naixement de Joan Amades [en línia]. El punt avui [Consulta:
26/07/17] <http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/851983-125-
anys-del-naixement-de-joan-amades.html >

Es reivindica Joan Amades quan fa 125 anys que va néixer [en línia]. El punt
avui [Consulta: 26/07/17] <http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-
cultura/835178-es-reivindica-joan-amades-quan-fa-125-anys-que-va-
neixer.html>

Hi havia una vegada els Grimm [en línia]. El punt avui [Consulta: 26/07/17]
<http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Hi-havia-vegada-
Grimm_0_850714930.html>

Joan Amades, una vida dedicada al folklore català [en línia]. El punt avui
[Consulta: 26/07/17] <http://www.ara.cat/barcelona/Joan-Amades-dedicada-
folklore-catala_0_1399660223.html>

Folclore [en línia]. El folclore del norte [Consulta: 29/08/17]

<http://www.folkloredelnorte.com.ar/folklore.htm>

47
Hessen, terra de contes [en línia]. La Vanguardia [Consulta: 04/09/17]
<http://www.lavanguardia.com/lectorescorresponsales/20130712/54377441101/
hessen-terra-contes-germans-grimm.html>

200 anys dels Grimm [en línia]. Núvol, diari digital de cultura [Consulta:
04/09/17] <http://www.nuvol.com/noticies/200-anys-dels-germans-grimm/>

El tres, número mágico [en línia]. Blogspot [Consulta: 07/09/17]

<http://otroscuentosimposibles.blogspot.com.es/2009/09/el-tres-numero-
magico.html >

La fuerza de los números en los cuentos tradicionales [en línia]. 7 calderos

magicos [Consulta:07/09/17]
<http://www.7calderosmagicos.com.ar/Sala%20de%20Lectura/Informes/lfuerza
dlnumeros.htm>

¿Por qué el 3 es un número mágico? [en línia]. Clarín [Consulta: 07/09/17]

<https://www.clarin.com/entremujeres/astrologia/siete-7-significado-numero-
magico-patricia-kesselman-columnista_0_rkqa4RYwQx.html>

Blancanieves [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre [Consulta: 11/12/17]

<https://es.wikipedia.org/wiki/Blancanieves#cite_note-2>

Arts liberals [en línia]. Wikipedia, la enciclopedia libre [Consulta: 05/01/18]

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Arts_liberals>

Arxiu de Folklore [en línia]. Universitat Rovira i Virgili [Consulta: 05/01/18]

<http://www.urv.cat/dfilcat/arxiu-folklore.html>

El trívium y el quadrívium [en línia]. Torre de Babel Ediciones

[Consulta:05/01/18] <http://www.e-torredebabel.com/pedagogia/trivio-cuadrivio-
bastus.htm >

48
Fonts fotogràfiques:

Imatge de la portada: http://hedgehogstudio.com/story-book-sunday-louis-

rhead-grimms-fairy-tales/

Figura 1: https://www.fnac.es/a349821/Joan-Amades-Les-cent-millors-
rondalles-populars

Figures 2 i 3: https://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano-literatura/les-
cent-millors-rondalles-populars-joan-amades-ano-1948-
~x36684115#sobre_el_lote

Figura 4: http://www.folkloredelnorte.com.ar/folklore.htm

Figura 5: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003282.xml

Figura 6: https://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano/costumari-catala-
curs-lany-vol-i~x83369156

Figura 7: http://www.notablebiographies.com/Gi-He/Grimm-Brothers.html

Figura 8: https://de.wikipedia.org/wiki/Grimms_M%C3%A4rchen

Figura 9: http://www.nationalgeographic.com.es/viajes/grandes-reportajes/ruta-
de-los-hermanos-grimm-2_7222/2

Figures 10 i 11: http://www.germany.travel/es/ocio-relax/rutas-turisticas/galerie-

ruta-alemana-de-los-cuentos.html

49
8. Annexos

I. Conte: Blancaneu, dels germans Grimm

50
51
52
53
54
55
56
II. Conte: La Tarongeta, de Joan Amades

57
58
III. Conte: L’amor de les tres taronges, de Joan Amades

59
60
IV. Conte alemany: Grimms Märchen, d’Eine Auslese

61
 V. Taula comparativa de la part pràctica buida.

BLANCANEU, dels LA TARONGETA, L’AMOR DE LES TRES

germans Grimm de Joan Amades TARONGES, de Joan
Amades
És relat breu? Sí o
no?
Moralina
Elements
meravellosos
Fórmules d’inici i
final i cantarelles
Personatges
arquetípics
Classes socials
Número màgic
(3+4)
Trama senzilla
(problema inicial-
solució)
Espais
Simbolismes
Desenllaç

62