Pla Local 2020 2023 Estartit

2
0. ÍNDEX
1. PRESENTACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT ...................................................................................... 2

1.1. ESQUEMA D’ELABORACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT .................................................................. 3
2. PROCÉS METODOLÒGIC ..................................................................................................................... 4
2.1. MARC TEÒRIC I NORMATIU ................................................................................................................. 4
2.1.1. El concepte de joventut ..................................................................................................................... 4
2.2. CRITERIS METODOLÒGICS ................................................................................................................... 5
3. CONTEXTUALITZACIÓ. L’EMD de l’Estartit .......................................................................................... 9
3.1. ENTITATS DE L’ESTARTIT.................................................................................................................... 11
3.2. RECURSOS I EQUIPAMENTS ............................................................................................................... 15
4. DIAGNOSI ....................................................................................................................................... 18
4.1. ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ) DE L’EMD DE L’ESTARTIT ..................................... 18
4.1.1. Quadre de visualització .................................................................................................................... 18
4.1.2. Prèvia: Conclusions de l’anàlisi de les polítiques de joventut municipals actuals ........................... 20
4.2. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ) ............................................................................................ 21
5. CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI ....................................................................................................... 37
5.1. COMPARATIVA DE L’APJ I ARJ ........................................................................................................... 37
5.2. DAFO .................................................................................................................................................. 39
5.3. FORMULARI ONLINE .......................................................................................................................... 40
5.4. ORIENTACIONS SEGONS LES CONCLUSIONS EXTRETES .................................................................... 41
6. MISSIÓ ............................................................................................................................................ 42
7. EIXOS D’ACTUACIÓ: OBJECTIUS........................................................................................................ 45
8. DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS ........................................................................................................... 49
8.1. VINCULACIÓ ENTRE EIXOS I ACCIONS ............................................................................................... 49
8.2. DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS............................................................................................................. 50
9. MODEL D’AVALUACIÓ ..................................................................................................................... 57
10. RECURSOS. PLA DE FINANÇAMENT .................................................................................................. 59
11. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................................. 60
12. ANNEX. FORMULARI PLJ – RESUM DE RESPOSTES ............................................................................ 61
3
1. PRESENTACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT
L’EMD de l’Estartit, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Empordà presenta el Pla Local de
Joventut pel període 2020-2023 sota el marc establert en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020
(a partir d’ara PNJCat). El present Pla Local és l’eina que enfoca i emmarca el desenvolupament de les
polítiques de joventut a l’Estartit dins el període esmentat. El camí dibuixat i resultant d’aquest document,
parteix de l’anàlisi de la realitat juvenil del territori i les polítiques de joventut locals que es prioritzen, en
l’intent de donar resposta a les necessitats i voluntats detectades a través de respostes estratègiques.
L’elaboració d’aquest document ha estat un procés de reflexió, diagnosi i anàlisi que vol recollir allò que tenim
i allà on volem anar. La percepció de la realitat dels joves, els seus interessos i necessitats són claus a l’hora
d’identificar els punts febles actuals i aplicar mesures renovades o innovadores per resoldre les mancances
detectades. Per això, el Pla Local de Joventut és, en sentit genèric, el camí estratègic per fer front als reptes
actuals amb projectes, programes i actuacions a llarg, mig i curt termini, amb el sistema d’avaluació
corresponent per garantir un procés continu i d’adequació i millora constant.
La voluntat de creació d’aquest pla sorgeix de la necessitat d’organitzar i estructurar les actuacions que es
volen realitzar a nivell local, en relació a les intervencions que configuren les oportunitats i els recursos a partir
dels quals les persones joves construeixen el seu propi projecte vital. Considerant com a fonamental la creació
d’un document marc que guiï i orienti aquestes actuacions locals de manera coordinada, entenent que tenen
una finalitat comuna. En aquest sentit, el present pla s’ha creat amb la intenció facilitar el desenvolupament
de les polítiques de joventut locals, de manera integral, i adaptades a la realitat de l’Estartit.
La manca d’antecedents a nivell local en aquest àmbit té grans avantatges per a aquest nou projecte, ja que
no hi ha cap qüestió predeterminada, condicionada o prejutjada d’inici. S’elabora aquest Pla amb tots els
sentits activats i una mirada oberta, volent arribar a conèixer el què, qui, com i quan de la forma més realista
possible.
2
Pla Local de Joventut 2020-2023 – EMD L’Estartit
1.1. ESQUEMA D’ELABORACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT
PROCÉS METODOLÒGIC:
MARC TEÒRIC
+
MARC NORMATIU
CONTEXT:
L’EMD
+
L’ENTORN
EIXOS PROGRAMES
/PROJECTES/
D’ACTUACIÓ
DIAGNOSI : SERVEIS
APJ ARJ
TEMPORALITZACIÓ
COMPARATIVA
+
DAFO
=
ORIENTACIONS PER
A LA INTERVENCIÓ
MISSIÓ AVALUACIÓ
RECURSOS AVALUACIÓ
AVALUACIÓ
Incorporació d’informació al Proper

Pla local de Joventut
3
2. PROCÉS METODOLÒGIC
2.1. MARC TEÒRIC I NORMATIU
El Pla Local de Joventut (PLJ) de l’Estartit té com a marc de referència la Llei 33/2010 de Polítiques de Joventut
de Catalunya i l’actual Pla Nacional de Joventut de Catalunya (a partir d’ara PNJCat) 2010-2020. Aquest últim
és un marc global que dóna resposta a elements relacionats amb la definició, impuls i coordinació de les
polítiques de joventut a Catalunya per poder fer front a la realitat juvenil tant canviant i complexa de la nostra
societat.
El PLJ té com a document de referència el PNJCat, seguint els seus principis rectors i criteris metodològics, els
quals també inspiren el disseny, el desenvolupament i l’avaluació dels projectes i programes, però sempre
tenint en compte les particularitats de l’Estartit i la seva realitat juvenil.
De forma més concreta, destacar per una banda el plantejament del PNJCat com un model d’organització
político-administrativa basat en la idea de governança democràtica, plantejant una relació de colideratge per
part de les administracions, que coordinen i faciliten la intervenció i acció dels joves i dels agents implicats.
Per això, el PNJCat suposa un pas endavant per poder aplicar les polítiques de joventut a nivell local, a través
de l’elaboració emmarcada dels PLJ. La visió àmplia que proporciona posa de manifest que les polítiques de
joventut són tot el conjunt d’intervencions que configuren les oportunitats i els recursos a partir dels quals les
persones joves són acompanyades a construir el seu propi futur i transformar la societat en la que viuen.
D’altra banda, proposa un marc conceptual i metodològic comú, on tots els agents relacionats amb les
polítiques de joventut poden treballar amb uns principis compartits (Direcció General de Joventut, 2019: 4).
2.1.1. El concepte de joventut
És necessari fer un apunt conceptual per acotar allò més important que ens ocupa, la joventut. El PNJCat
(Departament de Benestar Social i Família i Direcció General de Joventut, 2011: 24) aporta una definició
declarativa que entén la joventut com un període de cicle vital que porta associats canvis biològics, psicològics,
actitudinals i de rols socials; que destaca la característica comú i multivariable de transició en aquest període.
Llavors es contempla la joventut com una etapa de canvi i un moment ple d’oportunitats per la construcció de
projectes de vida. També afegeix una perspectiva generacional a tenir en compte, la joventut entesa com a
col·lectiu, col·lectiu que té un paper protagonista a nivell personal i social sobre el canvi; a la vegada molt
divers. Aquest canvi es desenvolupa en la realitat actual, però el més important és l’efecte directe que té sobre
la configuració de la societat del futur.
4
D’altra banda, cal afegir la definició de la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya que en aquest cas ho fa
des d’una visió operativa, recollint aquest col·lectiu en un interval d’edat dels 16 als 29 anys, preveient que
l’extensió d’aquesta franja és necessària donada la complexitat del col·lectiu i la diversitat de polítiques que
calen (2011: 24). No obstant, responent a aquesta franja d’edat, la complexitat dels canvis estructurals
juntament amb el context socioeconòmic i polític actual, fa que a l’hora de dissenyar polítiques de joventut
s’hagin de definir uns límits d’edat per grups en funció dels objectius de cada actuació i/o programa concret
(Oficina del Pla Jove, 2019).
Per últim, i degut a les característiques sociodemogràfiques de l’Estartit– com es veurà més endavant, en el
present Pla així com en els diferents projectes, programes i actuacions que se’n derivin-, s’ha considerat molt
important treballar l’etapa de la transició infància – joventut (Casal, García, Merino i Quesada, 2006) amb una
franja d’edat entre els 12 i 16 anys per tal de començar a treballar des dels inicis de l’etapa juvenil en el foment
de la participació i en la conscienciació de la vida activa a l’Estartit i per a l’Estartit. Com a clau per potenciar
el vincle i identitat local, just en el moment en què fan el salt als centres d’ensenyament secundari a Torroella
de Montgrí.
2.2. CRITERIS METODOLÒGICS
Tal com s’ha indicat al marc teòric del PLJ, els principis rectors del PNJCat (Direcció General de Joventut, 2019:
6) inspiren el disseny, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques de joventut a l’EMD. Aquests criteris
es plantegen com a eines per a possibilitar de forma transversal les fases de la política pública. A continuació
es desenvolupen aquests principis amb els seus valors intrínsecs i la implicació metodològica que comporten.
INTEGRALITAT: Les diferents esferes en la vida de les persones estan interconnectades. Aquesta interconnexió
implica que el treball de les polítiques de joventut es faci des d’una perspectiva integral, tenint en compte la
multicausalitat de les problemàtiques, la multiplicitat d’agents implicats i de diferents processos i transicions
juvenils.
• Transversalitat: Treballar transversalment implica incorporar la perspectiva juvenil en les diferents

àrees i accions que es desenvolupen, de manera que s’integrin les necessitats i problemàtiques de les
persones joves en la política pública. Treballar transversalment està relacionat directament amb el
treball interdepartamental.
5
• Govern multinivell: Les administracions implicades en el desenvolupament de les polítiques de

joventut es coordinen entre sí per optimitzar els recursos. Es tracta doncs d’aplicar la
interinstitucionalitat com a eina per a la coordinació, l’establiment d’objectius i formes de treball
compartides.
• Treball en xarxa: Implica el funcionament efectiu de mecanismes estables i consolidats de coordinació
i treball conjunt entre tots els agents implicats en les polítiques de joventut; està lligat també al
concepte de coresponsabilitat atès que té a veure amb el treball conjunt de forma sostinguda i
continuada.
PARTICIPACIÓ: La política de joventut no pot estar allunyada de les persones joves. Agents relacionats i el
propi moviment juvenil organitzat, poden intervenir en el desenvolupament de la política i en la realitat
juvenil: centres educatius, entitats per a joves, grups informals,... Per tant, la perspectiva comunitària ha de
ser una realitat, incorporant la veu dels agents implicats en totes les fases de la política de joventut.
• Governança democràtica: Parteix de la idea que les administracions no han de jugar un paper
jeràrquic, sinó que han de coordinar i facilitar l’acció dels diferents agents implicats.
• Coresponsabilitat: Els agents han de ser coresponsables, jugant un paper concret en el treball per
establir els mecanismes i espais compartits per fer-ho possible.
• Formes de democràcia directa i semidirecta: Les polítiques de joventut han de desenvolupar i
incorporar els mecanismes per fer possible l’articulació de la veu i l’acció dels agents en les fases de la
política de joventut.
TRANSFORMACIÓ: Les polítiques de joventut han de tenir una funció transformadora, per tant, un impacte
positiu en la realitat juvenil i en l’entorn.
• Inclusió: S’han de generar oportunitats socials per al desenvolupament personal i col·lectiu dels joves
a través del disseny d’accions i programes, respectant la diversitat i atenent a les necessitats
diferencials i especificitats existents entre els joves.
• Universalisme: Cal treballar perquè la diversitat i necessitats diferencials dels joves no esdevinguin
desigualtat, pel que les polítiques de joventut han de desenvolupar accions que disminueixin els
efectes diferencials en l’accés als béns i serveis a les persones joves.
• Lluita contra les desigualtats socials: Les polítiques de joventut han de generar oportunitats per
disminuir la desigualtat social i generar dinàmiques d’inclusió.
6
• Igualtat: Una de les problemàtiques que ha de fer front la nostra societat en l'actualitat és la
desigualtat de gènere, que sovint es desencadena en casos de violència de gènere. Una nova violència
-fora de la violència coneguda / reconeguda com a “maltractament” que implica violència física i
d’àmbit familiar- una violència perillosament normalitzada i quotidiana en moltes relacions entre
joves, existents en els espais de relació habituals i també al món digital. Basades en uns patrons de
relació que s’estan normalitzant entre els joves, on destaquen les inseguretats, el control, la baixa
autoestima, la desmotivació,... És per això que cal que les polítiques de joventut recullin aquesta
problemàtica i treballin per incloure en elles el discurs i l’exemple de les relacions positives, basades
en el respecte, la confiança i l’estima a un mateix i als altres.
QUALITAT: Aquest principi rector fa referència als aspectes que han de contribuir a que el desenvolupament
de les polítiques de joventut es facin sobre una rigorosa “voluntat de fer-ho bé”, incorporant criteris de
qualitat, eficiència i eficàcia.
• Adequació a la realitat: Les polítiques de joventut s’han d’adequar a la realitat social per tal de
respondre a les necessitats i projectes de la gent jove. Per això és indispensable que es facin sobre el
coneixement constant de la realitat juvenil i de l’entorn social.
• Proximitat: Ajustar-se a les necessitats de cada col·lectiu i de cada territori concret desenvolupant les
polítiques de joventut sota el principi de subsidiarietat.
• Innovació i creativitat: Cal que les polítiques de joventut siguin capdavanteres en la construcció
d’accions innovadores, de respostes creatives a les problemàtiques, que es nodreixin de l’estudi
comparat amb altres experiències nacionals i/o internacionals i que siguin prou flexibles per adequar-
se a una realitat canviant.
• Avaluació: Les polítiques de joventut han d’incorporar, des del seu disseny, una mirada d’avaluació
que guiï el camí de valoració dels processos, impactes i millores necessàries de les actuacions i
programes, així com la valoració dels objectius per tal d’ajustar i aprofitar les oportunitats i recursos
del procés d’intervenció pública.
En base a aquests quatre principis, el PLJ de l’EMD s’ha elaborat en tres fases diferenciades.
A) Anàlisi: Per una banda, la relacionada amb l’anàlisi de la realitat juvenil (ARJ) i l’anàlisi de la
visualització de les polítiques de joventut (APJ) actuals, incloent la situació actual de l’EMD, tant a
nivell de recursos com d’equipaments. També s’inclouran els antecedents i informació de l’actual Pla
local de Joventut de Torroella de Montgrí.
7
B) Diagnosi: El més important d’aquests dos anàlisis – ARJ i APJ - és la comparativa entre ells, per tal
d’extreure què es fa i a què respon, així com a quines qüestions encara estan pendents d’atendre o
perquè no s’atenen. Aquesta reflexió conforma la diagnosi, que es complementa amb un DAFO
(Anàlisi de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) i les respostes d’un FORMULARI
ONLINE realitzat per a conèixer la opinió dels joves, familiars i agents que treballen amb joves de
l’Estartit.
C) Eixos i actuacions: De tot el procés de coneixement i reflexió sorgeixen els objectius prioritaris de
treball de cada eix i d’aquí, les actuacions en forma de programa/projecte/servei que responen a tots
aquests objectius. Aquests ho fan de forma transversal, ja que el seu desenvolupament, en la majoria
de casos, respon a objectius de diversos eixos.
8
3. CONTEXTUALITZACIÓ. L’EMD de l’Estartit
L’Estartit és una Entitat Municipal Descentralitzada que forma part del municipi de Torroella de Montgrí.
Malgrat l’EMD es va formalitzar, per acord del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, el 22 de juliol
de 2014, aquest va ser el resultat d’un llarg procés administratiu que es va iniciar l’any 2002 amb la creació
del Consell Municipal de l’Estartit. Aquest procediment desvela la voluntat d’una part de la ciutadania
estartidenca en esdevenir un municipi independent, al·legant la separació geogràfica entre l’Estartit i Torroella
de Montgrí; fet que dificulta la gestió dels recursos entre les dues poblacions.1
Actualment, L’Estartit té una població de 3.226 habitants. Però cal tenir en compte que durant l’estiu, hi ha
un increment molt important de població, que volta el 76,60% (a Torroella de Montgrí aquest augment volta
el 23.24%) 2. La situació geogràfica de l’Estartit, origina una característica semblant amb altres municipis de
1
Imatges extretes de
https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=f43128d6db83d5eef047b425e4a81516&id=23499941#13/42.0541/
3.1407 - . Data de consulta: Agost 2019
2
Dades extretes del portal Idescat.cat - Data de consulta: Agost 2019
9
la comarca, que es troben a tocar de nuclis més grans que tenen un efecte d’atracció en els habitants, tant per
motius laborals, educatius i lúdics, com de serveis. Per això és important treballar amb una perspectiva
comunitària i de desenvolupament de polítiques per a joves que potenciïn la vida dels joves a l’Estartit amb la
gent del poble. En aquest cas, el nucli que exerceix l’atracció més significativa és el mateix municipi, el nucli
de Torroella de Montgrí.
L’EMD de l’Estartit ha apostat per una línia clarament evolutiva i molt activa. L’EMD ha treballat per organitzar
una estructura “municipal” que inclogui serveis, equipaments, actes – nous i tradicionals-, amb una
perspectiva de nucli amb identitat pròpia, que té en compte la diversitat i complexitat de la seva quotidianitat:
diversitat, forta vida turística, fluctuació molt significativa d’habitants, vida cultural i d’oci molt activa,...
Aprofitant els recursos disponibles, tant tècnics com econòmics, per tal de fer un nucli que disposi de tot allò
que un municipi comú podria tenir. La composició actual de l’EMD és la següent3:
PRESIDENT
Francesc Ferrer Giménez
VOCALS
Ramon Frigola Ciurana (MxE –UPMcat)
David Prats Pibernat (MxE – UPMcat)
Maria Victòria Martínez Moreno (MxE –UPMcat)
Genís Dalmau i Burgués (L’EST)
Artur Mas Bosch (L’EST)
Ramón Planas Ferreras (Junts x Catalunya)
Plantilla municipal - Secretària-interventora

- Atenció a la ciutadania
- Administratius/ves
- Recepcionista
- Tècnica de cultura
- Tècnica de comunicació
- Auxiliar de biblioteca
- Conserge mantenidor de l’escola
Portitxol
- Cap de manteniment de l’EMD
- Conserge mantenidor de l’EMD
Personal extern segons convenis - Equip de serveis socials.

amb diferents entitats i - Tècnica Servei d’Intervenció Educativa
administracions - Tècnica Servei d’Orientació Laboral
3
Informació extreta del web: http://www.emdlestartit.cat/lajuntament/cartipas-municipal/ Data de consulta: 16 de
setembre de 2019.
*Personal: Dades rebudes directament de l’EMD.
10
El teixit associatiu de l’Estartit és molt ampli, amb una clara predominança d’entitats esportives que
representen el 22% del gruix associatiu de tot el terme municipal. A nivell cultural, malgrat sigui la segona
activitat principal de les entitats de l’EMD, hi ha molt poca participació juvenil. Aquest és el repartiment
d’entitats a nivell municipal:
ENTITATS ESPORTIVES ENTITATS CULTURALS

78% A TORROELLA DE MONTGRÍ 92% A TORROELLA DE MONTGRÍ
22% A L’ESTARTIT 8% A L’ESTARTIT
3.1. ENTITATS DE L’ESTARTIT
ENTITATS ACTIVITAT PRINCIPAL BREU DESCRIPCIÓ
Agrupació Nàutica Llevantina Lúdica Agrupació principalment de persones de

mitjana edat. Fan activitats pels socis i el
primer dissabte de juliol organitzen una
cantada d’havaneres a la plaça de la
Llevantina.
Amics dels tambors del Baix Ter Cultural Fa tallers per joves que volen aprendre a
tocar el tambor i col·laboren en diverses
festes tradicionals de l’Estartit.
Amics protectors dels animals Animalista Gestiona el refugi del municipi. Compta
amb voluntariat per tenir cura dels
animals que hi ha refugiats, i recerca
famílies d’acollida.
AMPA Escola bressol Maricel Comunitat escolar Les pròpies d’una AMPA escolar. Són
famílies formades per parelles joves,
molt actius i participatius en totes les
activitats del poble.
AMPA Portitxol Comunitat escolar Les pròpies d’una AMPA escolar. És
l’entitat més activa i també participen en
les accions culturals i cíviques que es fan
al poble.
Associació amics de l’Estartit Mar i Medi-ambient És una entitat reivindicativa de la
Muntanya Platgeta de l’Estartit que defensa aquest
espai amb motiu del projecte de
l’ampliació i remodelació del port
esportiu de l’Estartit.
Associació Animalista l’Estartit Animalista Entitat animalista que defensa els gats de
Gats carrer de l’Estartit i col·labora amb les
campanyes de l’Ajuntament per
l’erradicació de les colònies de gats
creades per alimentadors sense control.
11
Participen en les activitats festives del

poble.
Associació de teatre Medes Cultural Associació de teatre amateur que fa una
Montgrí obra pròpia per temporada i que
organitza una Mostra de teatre amateur
al municipi cada any. Algun jove hi ha
participat puntualment.
Associació El Castell Social, cultural i esportiva Associació creada per un col·lectiu de
persones d’origen marroquí i sud-
americà. Organitzen fonamentalment
activitats esportives, però també tenen
un grup d’alfabetització per dones i un
grup de joves que aprenen la cultura dels
seus països d’origen.
Aquest any han organitzat un torneig de
futbol amb grups de nois “mena”, per
tant, tenen molt contacte amb els joves
del poble de famílies nouvingudes.
Associació Esportiva Xumetra Esportiva Es dedica al futbol infantil i organitza a un
campus a l’estiu amb molta participació
d’infants i joves.
Associació Ludicocultural Els Reis Festes / cultura Agrupació principalment de persones de
de l’Estartit mitjana edat, tot i que els joves hi
participen per fer de patges per
l’organització d’actes i festes tradicionals
i populars durant la temporada de Nadal.
Associació societat gastronòmica Gastronòmica Entitat que organitza activitats internes
cultural confraria Sant Miquel de de caire gastronòmic pels socis i que
les Medes també col·labora en festes populars.
Associació veïnal Els Griells Associació de veïns Formada principalment per adults, es va
crear per defensar els drets dels veïns de
la zona dels Griells que, en ser una
urbanització no traspassada a l’ens local,
té certs problemes que cal resoldre.
Club de tennis Baix Empordà Esportiva Organitza activitats relacionades amb el
tennis i que fa un casal d’estiu esportiu i
puntualment algun torneig obert.
Els assistents a les activitats són
majoritàriament infants i joves.
Club de tir olímpic Medes Montgrí Esportiva Entitat esportiva que organitza cada
setmana tirades d’entrenament i d’altres
exhibicions i tallers al llarg de l’any. Té
algun soci jove.
Club Gimnàstic Montgrí Esportiva Organitza activitats relacionades amb la
gimnàstica rítmica i un casal d’estiu
esportiu a nivell municipal. Els assistents
a les activitats són majoritàriament
infants i joves.
Club Nàutic Estartit Esportiva Gestiona el port esportiu de l’Estartit i
organitza activitats nàutiques pels seus
socis, activitats de caire socials i/o
12
obertes al públic en general. Amb les

regates i l’escola de Vela hi participa
molta gent jove, així com en les activitats
aquàtiques: motos d’aigua, caiacs...
Colla gegantera Xicu i Remei Cultural Encarregada de passejar els gegants de
l’Estartit per totes les Trobades
geganteres. Tenen un grup de gralles i
tambors que els acompanyen. Hi ha
famílies senceres que en són socis i gent
jove que hi participa
Confraria de pescadors de l’Estartit Cultural Tenen com a tasca la de mantenir
l’activitat pesquera tradicional a l’Estartit
i de difondre aquest patrimoni a les
noves generacions. Reuneix els
pescadors d’arts tradicionals de l’Estartit,
en la que hi ha uns quants membres que
són joves.
Creu Roja Torroella i l’Estartit Social Entitat que col·labora en totes les accions
de caire cívica i social de l’Estartit. També
en accions culturals que es fan en
solidaritat amb els col·lectius més
vulnerables.
Els Pirat’s de l’Estartit Cultural Associació que es va constituir el 2018 i
que està formada majoritàriament pel
perfil família d’aproximadament 30 anys
amb fills, i també hi participa algun jove.
Des de fa uns cinc anys col·laboren en la
festa de Pirates i Corsaris de les Illes
Medes. Són un grup molt nombrós, de
més de 50 persones quan fan les
cercaviles pirates.
Estació Nàutica l’Estartit Illes Promoció econòmica Reuneix les empreses del sector turístic i
Medes nàutic, allotjaments i activitats de
l’entorn de l’Estartit, Torroella i algun
altre poble.
Organitzen esdeveniments de promoció
econòmica relacionada amb el territori i
de dinamització comercial. Seu de
reserves d’allotjaments i activitats.
Més de 100 empreses associades.
Generadors de llocs de treball en
temporada turística i també per tot l’any.
Futbol Club Medes Esportiva Entitat esportiva que es dedica al futbol
masculí. I que té joves i adults en els seus
equips.
Grup Work Out - Calistènia Esportiva Grup de joves que ha promogut, amb el
suport del Projecte de Pressupostos
participatius, la creació d’un nou parc de
Work Out que es posarà al passeig
Marítim de l’Estartit i que està previst
13
que es pugui inaugurar el desembre

2019.
Impuls Medes Bike Esportiva Organitza activitats esportives
relacionades amb la bicicleta de
muntanya i fa diversos torneigs al
municipi. Hi ha joves que participen en
les seves activitats.
L’Estartit Club de Baile – Line Esportiva Entitat que organitza cursos de Line
Dance Club Dance durant tot l’any. Hi ha algun jove
que s’hi apunta.
Fan exhibicions en les festes tradicionals
del municipi quan els hi demanen.
Man-Ki-Band Cultural Coral femenina i feminista. També
organitzen ioga al sortir el sol, tallers de
defensa personal i estan plantejant de fer
més activitats. Són de les entitats noves
que s’han constituït darrerament. Hi ha
dones des dels 20 llargs fins als 70.
Penya Barcelonista Montgrí i Cultural Organitza una cantada d’Havaneres i un
Comarca cremat popular el darrer dissabte de
juliol que reuneix a més de mil persones
cada any.
Unió Esportiva l’Estartit Esportiva Es dedica al futbol femení i té molts
equips de diverses edats i en diverses
categories, tots infants i joves.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades pel personal de l’EMD
El teixit associatiu de l’Estartit s’ha treballat des de fa molts anys i actualment està força consolidat però coixeja
justament en el col·lectiu jove pel què fa a entitats formalitzades. No existeix una representació jove important
en la xarxa associativa; els joves tenen una posició més passiva amb paper de consumidor i no tant de
protagonista pel que fa als processos de decisió i organització.
14
3.2. RECURSOS I EQUIPAMENTS
L’Estartit disposa dels següents equipaments i espais d’ús cultural:

Espai Descripció Elements Destinataris Observacions
/equipament organitzatius /usuaris
habituals
Entitat Edifici principal, eix Ciutadania en
Municipal central de tots els general
Descentralitza recursos i serveis de
da de l’Estartit la localitat.
Sala d’actes Espai dins de l’EMD Ciutadania en
d’ús polivalent. general
Sala Espai polivalent que A banda dels Esportiu, Ocupat de 9h a 17h de
Polivalent s’utilitza com a equipaments escolar, dilluns a divendres per
pavelló esportiu i esportius també familiar i social l’escola.
gimnàs de l’Escola disposa de
Portitxol, i com a sala despatx i
d’actes magatzem
Escola Bressol En funcionament des El 2006 va Infants de Al costat té un parc infantil
Municipal Mar del 10 de setembre inaugurar noves 0 a 3 anys i espai verd i idoni perquè
i Cel de 2016. Ubicada al instal·lacions la comunitat escolar es
centre de l’Estartit, amb capacitat reuneixi fora d’horari
entre el pavelló i el per a 41 escolar de forma informal.
CAP, i molt a prop de alumnes.
l’escola i la
biblioteca.
Escola Pública En funcionament des Infants de P3 a Ubicada al centre de
Portitxol de l’any 1991. 6è l’Estartit.
Biblioteca Situada al centre de Ciutadania en Obre totes les tardes i
municipal de l’Estartit, al costat de general algun matí.
l’Estartit les escoles
Biblioteca Mar Nova biblioteca en Més de 400m2 Ciutadania en Prevista la seva obertura
de Llibres última fase de amb un espai general per l’estiu 2020.
construcció, situada polivalent amb
sobre l’escola bressol cabuda per 50
Mar i Cel. persones.
Espai Antiga escola Entitats S’hi fa el casal d’estiu. Hi ha
d’entitats bressol. un espai cedit a
l’Associació Teatre Medes-
Montgrí i un a les cosidores
de l’Associació Els Reis de
l’Estartit
Camp Camp de futbol amb Espai obert amb Els vinculats Actualment l’utilitza l’UE
municipal de una capacitat total un camp de als esports L’Estartit, el Medes Futbol
futbol d’unes 300 persones. gespa artificial, Club, el Club de futbol Baix
grades i edifici Ter, El Club Esportiu
amb vestuaris. Xumetra, Els Senglars (club
de rugby) I l’Associació El
Castell.
15
Sala Espai situat dins Espai obert i Ciutadans del Permet exposar a qualsevol
d’exposicions l’EMD de l’Estartit diàfan que municipi i entitat del municipi si té
per promoure els permet turisme valor cultural.
projectes culturals exposicions de
de la localitat. caires molt
diferents
Consultori Espai d’atenció Ubicat al centre, Ciutadans del Atenció 24h al CAP de
mèdic mèdica amb un al costat de les municipi en Torroella de Montgrí.
horari delimitat. escoles i el general.
pavelló.
Parc de Prevista la seva Parc de barres Principalment Sorgeix de la demanda
Cal·listènia obertura al per a fer esport joves. d’un grup de joves dins el
desembre de 2019. a l’aire lliure. programa de pressupostos
S’ubicarà al Passeig participatius.
Marítim
Plaça de la Sorgeix de la És l’espai més Ciutadans del És propietat de ports, tot i
Llevantina remodelació de la gran de la municipi en que l’EMD té un conveni
dàrsena. localitat, on s’hi general. pel seu ús per activitats
celebren la públiques siguin culturals,
major part de esportives i comercials.
les festes i
celebracions
Casa del És el xalet que havia Dues aules amb Infants i Actualment utilitzat com a
metge tingut el metge de capacitat per entitats Espai de lleure (6-12)
l’Estartit i que es va 15/20 persones, durant el curs escolar i
rehabilitar per fer-hi un despatx, 2 també per altres entitats
activitats wc i un petit que hi fan formacions.
pati interior.
Local del L’utilitzen les entitats Aula d’uns 50m² Entitats Actualment s’hi fan
carrer per realitzar activitats com Ioga,
Rocamaura activitats formatives idiomes, assajos de la coral
del Bell Racó i Man-ki-band
Local Magatzem Entitats S’hi guarda el material gran
Caminassa de diverses entitats.
Local de la Espai per ús de la Confraria de Espai cedit per l’EMD.

confraria de Confraria, situat al pescadors
pescadors costat de la Llar de
Jubilats.
Parc de salut Parc públic amb Equipaments Ciutadania en El parc de salut es
urbà i diferents per a exercici general dinamitza setmanalment.
skatepark instal·lacions d’ús físic moderat i L’skatepark està una mica
esportiu. petit skatepark malmès.
de tres rampes
de diferents
nivells.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web municipal i dels/les treballadors/es de l’EMD.
16
Tal i com s’ha esmentat anteriorment, l’Estartit no disposa de Centres d’Educació Secundària obligatòria, fet
que obliga la mobilitat cap a Torroella de Montgrí i el seu conseqüent desarrelament del territori a nivell
educatiu i relacional, igual que en molts altres petits municipis de la comarca Baix Empordanesa.
Aquest és un handicap que s’ha de superar contrarestant amb serveis i afavorint la possibilitat que els joves
puguin fer vida a l’Estartit a tots els altres nivells vitals durant aquesta etapa: laboral, formatiu, cultural,
familiar,... per no perdre els joves en favor de grans nuclis veïns amb un teixit associatiu molt més divers i
consolidat i un major nombre de recursos, serveis i equipaments que presenten un pol d’atracció irresistible
pel jovent.
17
4. DIAGNOSI
DIAGNOSI :
Per desenvolupar la fase de diagnosi es recollirà informació provinent
de dos grans punts de mira: Anàlisi de les polítiques de joventut de APJ ARJ
l’EMD: Què es fa pels joves? Mitjançant un quadre de visualització i COMPARATIVA
APJ I ARJ
l’Anàlisi de la realitat juvenil, per dibuixar la situació dels joves de
+
l’Estartit en l’actualitat. Tal com es mostra a l’esquema de l’inici del DAFO + FORMULARI ONLINE
=
Pla local, la diagnosi es conforma amb aquests dos elements – APJ i ORIENTACIONS PER
A LA INTERVENCIÓ
ARJ- per així extreure les conclusions de la diagnosi que orienten la
intervenció i els projectes que s’acabin desenvolupant.
4.1. ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ) DE L’EMD DE L’ESTARTIT
4.1.1. Quadre de visualització
A continuació es presenten les actuals i principals polítiques i actuacions a l’EMD, destinades al col·lectiu jove.
EIX EMD DE L’ESTARTIT ALTRES ADMINISTRACIONS, ENTITATS I

CONVENIS
EDUCACIÓ - Cursos i activitats formatives. - Càrites servei: SIE
FORMACIÓ - Biblioteca
CULTURA I - Activitats culturals, esportives i fires. - Web de l’Àrea de Joventut del CCBE: dins
LLEURE #BEjove
- Consorci de normalització lingüística.
- Càritas servei: SIE (fora del calendari escolar)
TREBALL - Càrites servei: NEI
- Àrea de Promoció Econòmica del CCBE:
Referent d’ocupació Juvenil
MOBILITAT - Àrea d’Ensenyament del CCBE: gestió del
transport públic escolar.
HABITATGE - Tramitació de diferents ajudes en habitatge
(CCBE i Departament d’Habitatge).
PARTICIPACIÓ - Encàrrec al Consell comarcal del Baix - Direcció General de Joventut i CCBE: projectes
Empordà per la redacció del present propis oberts a la comarca.
Pla (2019)
- Participació ciutadana: subvencions
per a entitats de l’Estartit
SALUT - Consultori mèdic. - Atenció a joves des de Serveis socials

municipals (un dia d’atenció a l’EMD)
18
Aquest quadre mostra que, fins al moment, a l’Estartit no s’han desenvolupat accions específicament
destinades a joves, sinó que l’atenció a aquests o els serveis dels quals fan ús, estan totalment integrats en la
xarxa de serveis generals per atendre a la població dels que disposa l’EMD. La gran aposta per a desenvolupar
polítiques de joventut a l’Estartit és l’actual redacció del Pla, que amb la seva implementació podrà generar
serveis específics per a aquest col·lectiu. Aquest procés d’implementació també suposa l’entrada al circuit
comarcal de serveis i projectes destinats a joves que s’inclouen sota el nom de Baix Empordà Jove -#BEjove-.
Aquesta aposta va totalment en la línia del que s’inclou al Pla local de Joventut de Torroella 2017-2020, que
explica la necessitat d’un anàlisi focalitzat en el cas particular de l’Estartit així com una intervenció específica
que no es contempla al Pla local de Joventut de Torroella actual, ja que tot es centralitza a Torroella:
EL CAS PARTICULAR DE L’ESTARTIT

El municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit, com bé indica el seu nom, està format per dos
nuclis de població particulars. L’Estartit és una població d’uns 1.500 habitants que durant els
mesos d’estiu multiplica per molt els seus habitants. Es tracta d’un nucli marítim modern que
ha passat de viure de l’activitat pesquera a convertir-se en un important centre de serveis a
la Costa Brava.
El repartiment de la població és, aproximadament, de la raó de 2 habitants de l’Estartit de
cada 10 del total del municipi, mitjana que es veu lleugerament incrementada si ens referim
a la població juvenil a causa del percentatge elevat de població immigrada a l’Estartit
(seguint la lògica dels municipis eminentment turístics).
La realitat de les polítiques de joventut durant els cinc anys de vida de l’àrea, és una
centralització de les iniciatives i dels programes a Torroella de Montgrí. De fet, el Punt Klau
es troba ubicat a Torroella i el gruix de la població juvenil igualment. Això, però, no significa
de cap manera que no calgui un treball amb la realitat juvenil de l’Estartit.
S’han detectat problemàtiques juvenils diferenciades o, millor dit, accentuades a l’Estartit tot
i tractar-se d’un volum de joves molt més reduït però també es coneixen unes oportunitat i
potencialitats que no es poden trobar a Torroella.
Per tot això i sense pretendre treballar de manera diferent les polítiques de joventut dels dos
pobles s’ha entès la necessitat d’aprofundir en el treball amb els joves de l’Estartit. El primer
pas, possiblement, hauria de ser fer un anàlisi de la realitat juvenil específica de l’Estartit i a
partir de les conclusions de la diagnosi caldria establir clarament quines haurien de ser les
polítiques específiques.
19
Segurament la creació definitiva de la Unitat Municipal Descentralitzada aportarà més

recursos a l’Estartit. Seria molt positiu, invertir part d’aquests recursos a les polítiques de
joventut i seria, segurament, molt necessari invertir en recursos humans per a la creació d’un
espai de dinamització i de debat per a les polítiques juvenils.
La contractació d’un professional que compartís la tasca de dinamitzar les polítiques juvenils
a l’Estartit amb la coordinació amb el Tècnic de Joventut reforçaria, sens dubte, les accions
de l’Àrea de Joventut a nivell municipal.
Extret de Pla local de Joventut de Torroella 2017 – 2020. Pàgina 67. Dins punt 5. Línies d’actuacions i
programes.
Del fragment anterior destaquem com a rellevant en l’anàlisi de les polítiques actuals i a tenir en compte en
la planificació de les actuacions per a l’Estartit:
1.- “La realitat de les polítiques de joventut durant els cinc anys de vida de l’àrea, és una centralització
de les iniciatives i dels programes a Torroella de Montgrí”.
2.- “No significa de cap manera que no calgui un treball amb la realitat juvenil de l’Estartit”
3.- “S’han detectat problemàtiques juvenils diferenciades o, millor dit, accentuades a l’Estartit”
4.- “El primer pas, possiblement, hauria de ser fer un anàlisi de la realitat juvenil específica de l’Estartit
i a partir de les conclusions de la diagnosi caldria establir clarament quines haurien de ser les polítiques
específiques”
4.1.2. Prèvia: Conclusions de l’anàlisi de les polítiques de joventut municipals actuals
Cal puntualitzar, en primer lloc, que aquest document parla de l’Estartit com “una població d’uns 1500
habitants”, dada forçosament errònia ja que l’Estartit fa més de 10 anys que ha superat els 3000 habitants.
En segon lloc, es detecta un clar desajustament en el desplegament de les polítiques de joventut al terme
municipal de Torroella-l’Estartit, ja que, tot i que hi ha vigent un Pla local de joventut que inclou
indubtablement als joves de l’Estartit perquè formen part del municipi, no es disposa d’un anàlisi específic del
col·lectiu de joves que viu allà ni d’una intervenció específica.
Per altra banda, els serveis per a tots els joves es centralitzen i focalitzen a Torroella de Montgrí, malgrat el
mateix Pla detecta la singularitat i complexitat i la conseqüent necessitat d’intervenir directament al territori
de l’Estartit.
20
A més, el Pla de joventut municipal vigent expressa la necessitat d’analitzar de forma més detallada i focal què
passa a l’Estartit, així com una planificació específica d’actuacions. Tasca fins al moment pendent.
El present document (Pla local de l’Estartit) té l’objectiu i funció de posar la mirada a l’Estartit com a territori
i població singular i planificar i dissenyar les actuacions, programes i serveis més adequats; ja que actualment
només s’hi està arribant si els joves es traslladen físicament a Torroella de Montgrí.
4.2. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ)
Per conèixer més a fons com són els joves de l’Estartit, a continuació es fa un repàs per diferents blocs temàtics
amb informació quantitativa i qualitativa.
A) ESTRUCTURA DE POBLACIÓ
Gràfic 1. Relació d’habitants totals al terme municipal de Torroella de Montgrí i total d’habitants de l’Estartit.
Habitants totals al terme municipal: 11.537
26%
74%
8.561 a Torroella de Montgrí 2.976 a L'Estartit
Font: Elaboració pròpia a partir de dades l’Idescat . 2018
L’Estartit suposa un 26% del total de població del municipi, fet que mostra que és un nucli molt important,
sense necessitat de tenir en compte la potencialitat turística i econòmica que suposa al gruix municipal.
21
Total d’habitants i percentatge de joves al municipi

Gràfic 2. Percentatge de població jove en relació al total de població del terme municipal de Torroella de Montgrí.
Total població en relació a franja 15-29 - MUNICIPAL

16%
84%
Total joves Torroella-L'Estartit: 1.806 hab. Total població Torroella-L'Estartit: 11.537 hab.
Gràfic 3. Percentatge de població jove en relació al total de població Gràfic 4. Percentatge de població jove en relació al total
de l’Estartit de població de Torroella de Montgrí
Total població en relació a franja Total població en relació a

15-29 - L'ESTARTIT franja 15-29 - TORROELLA
15%
17%
83%
85%
Total joves L'Estartit: 518 hab. Total joves de Torroella de Montgrí: 1.288 hab.
Total població L'Estartit: 2.976 hab. Total població de Torroella de Montgrí: 8.561 hab.
font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat (2018) i del cens de l’EMD
Tal i com es pot observar en el gràfic 2, els joves del terme municipal de Torroella de Montgrí suposen un 16%
de la població total. En relació entre població municipal i volum de joves, s’observa que el percentatge és molt
similar en totes les seves combinacions, tant pel què fa els joves que hi ha en tot el municipi, com el seu
repartiment a l’Estartit i a Torroella per separat. Cal a dir però, que de tots, l’Estartit té una proporció de joves
un 1% més alta que el municipi en general i un 2% més que Torroella de Montgrí en concret.
22
Evolució dels joves de 15 a 29 anys i de la seva proporció respecte del total de la població.
2001 2011 2015 2019

joves % joves joves %joves joves %joves joves %joves
L’Estartit 647 21,49% 585 18,11% 465 15,70% 509 17,10%
Baix 21.388 20,85% 21.945 16,49% 19.981 15,09% 19.794 14,83%
Empordà
Catalunya 1.380.599 21,77% 1.254.864 16,64% 1.130.262 15,03% 1.196.279 15,59%
Municipi, comarca i Catalunya (dades absolutes i percentuals)

Fonts: Instituto Nacional de Estadística (INE) i Idescat.
Aquest quadre evolutiu mostra com la població jove ha tendit a disminuir tant a nivell local com comarcal i
autonòmic del 2001 cap aquí. No obstant, a l’Estartit el percentatge de joves en proporció a la resta de la
població es troba en tot moment lleugerament per sobre de la mitjana, i mostra un creixement de la població
jove en aquest darrer any 2019.
Joves a l’Estartit segons franges d’edat

La franja d’edat de les persones que es consideren joves és molt àmplia, com s’indica a l’inici, es permet un
tram d’atenció entre els 12 anys (etapa infanto-juvenil) i els 30 anys (edat que limita el programa de Garantia
Juvenil). És important conèixer quina és la distribució d’edats, ja que segons el pes de cada franja, es poden
detectar necessitats concretes i es poden atendre millor segons el públic diana majoritari que existeixi.
Gràfic 5. Nombre total de joves a l’Estartit per franges d’edat, de 12 a 29 anys.
TOTAL DE JOVES PER FRANGES D'EDAT

181
179
149
93
12-14 A 15-19 A 20-24 A 25-29 A
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró continu de població. Ajuntament de Torroella - L’Estartit 2019
23
El total de joves entre 12 i 30 anys de l’Estartit és de 509. En l’anterior gràfic es veu com hi ha una clara
distribució equilibrada dels joves per franges d’edat, sembla que la franja més minoritària que és la de 12 a 14
anys, però no és real, ja que engloba menys franja d’anys en proporció a les altres agrupacions. L’anàlisi de les
dades any per any, mostra un moviment equilibrat sense una tendència destacable a cap de les franges.
B) PROCEDÈNCIA I MIGRACIONS
La nacionalitat estrangera dels joves predominant a l’Estartit és la marroquina, seguida de totes les europees
(que engloba anglesos, holandesos, països de l’est, etc.). La característica principal d’aquesta variable és la
gran varietat de nacionalitats existents, que obliguen a fer, fins i tot, agrupacions per zones per poder extreure
percentatges rellevants. La gran varietat de nacionalitats sumades entre elles tenen un pes significatiu: el 43%.
Totes aquestes nacionalitats conviuen amb totes les seves particularitats culturals, tradicionals i religioses.
Gràfic 6. Relació de nacionalitats dels joves de l’Estartit
JOVES PER NACIONALITATS

Àsia
Sudamèrica 2%
Àfrica
9%
subsahariana
1%
Àfrica (Marroc)
16%
Espanya
57%
Europa
15%
Espanya Europa Àfrica (Marroc) Àfrica subsahariana Sudamèrica Àsia
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades 2019 de l’Ajuntament de Torroella-l’Estartit
Per tal de conèixer com ha evolucionat la població jove en relació a les nacionalitats, a continuació es mostra
el detall de les agrupacions anteriors segons franges d’edat.
24
Gràfic 7. Nacionalitats dels joves de 12 a 14 anys Gràfic 8. Nacionalitats dels joves de 15 a 19 anys
FRANJA 12-14 FRANJA 15-19

(15% del total de joves) (25% del total de joves)
Àfrica
Sudamèrica Àsia Sudamèrica Àsia
subsahariana
2% 3% 5% 2%
1%
Àfrica Àfrica
(Marroc) (Marroc)
8% 13%
Europa
12%
Europa
13%
Espanya
Espanya
74%
67%
Espanya Europa
Àfrica (Marroc) Àfrica subsahariana
Sudamèrica Àsia Espanya Europa Àfrica (Marroc) Sudamèrica Àsia
Gràfic 9. Nacionalitats dels joves de 20 a 24 anys Gràfic 9. Nacionalitats dels joves de 25 a 29 anys
FRANJA 20-24 (30% del total de FRANJA 25-29

joves) (30% del total de joves)
ÀfricaSudamèrica Àsia
Àsia
subsaharian11% 1% Sudamèrica 1%
a 15%
1% Àfrica
subsahariana
2%
Àfrica
(Marroc)
Espanya
17%
45%
Espanya
53% Àfrica
(Marroc)
21%
Europa
17%
Europa
16%
Espanya Europa Espanya Europa
Àfrica (Marroc) Àfrica subsahariana Àfrica (Marroc) Àfrica subsahariana
Sudamèrica Àsia Sudamèrica Àsia
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades 2019 de l’Ajuntament de Torroella-l’Estartit
25
La distribució al llarg dels anys, per tant, al llarg de totes les franges d’edat (de la més baixa a la més alta)
mostra un augment de la proporció de joves de nacionalitat espanyola i una disminució molt significativa de
joves provinents del Marroc i de Sud-Amèrica. En concret, passa de tenir, entre els joves més grans, un 21%
de joves del Marroc i un 15% de joves de Sud-Amèrica; a tenir-ne, entre la franja dels més joves, un 8% i un
2% respectivament.
Referent al conseqüent augment del percentatge de joves amb nacionalitat espanyola, cal tenir en compte un
factor que no es pot esbrinar però que probablement estigui interferint en aquest canvi: l’augment dels joves
de nacionalitat espanyola poden incloure joves provinents de famílies d’origen marroquí o sud-americà que
fa molts anys que viuen a l’Estartit, i que ja tenen la nacionalitat espanyola concedida.
És un element molt important a tenir clar, ja que tenir la nacionalitat espanyola no és contrari a que un gran
gruix d’aquests joves puguin tenir costums culturals i religiosos molt diversos.
C) EDUCACIÓ I FORMACIÓ
Anàlisi des del Pla local de joventut de Joventut de Torroella 2017-2020 (quadre extret de la pàgina 28)
Educació
Joves Estartit
Educació formal
• L'escola està ben valorada.
• Durant un temps l'escola no estava massa ben valorada per l'alt percentatge d'immigració, molts marxaven a
altres escoles i no sempre els i les joves immigrats i les seves famílies apostaven per la continuïtat en els estudis.
En l'actualitat no és així.
• Hi ha qui considera que l'Estartit hauria de ser districte escolar únic, i així evitar que els veïns i veïnes de l'Estartit
podessin portar els fills i filles a l'escola pública de Torroella. Es tracta d'una opinió que genera controvèrsia, doncs
també hi ha qui considera que és millor poder-ho ajustar a les necessitats dels pares i mares. En el mateix sentit
s'entreveu que en ocasions l'opció dels pares i mares ha estat deguda a la qüestió de l'alt percentatge
d'immigració, no tan a les facilitats.
Oferta complementària.
• L'oferta complementària és a Torroella, en general, tot i que a l'Estartit es pot fer idiomes.
• Cal tenir en compte que no hi ha prou gent com per poder oferir prou oferta.
Educació no formal
• Casal, cursos del club nàutic, Activitat de lleure i suport escolar (municipal), casal d'estiu municipal,...
• S'observa que el casal d'estiu municipal es fa a l'escola, i que seria desitjable disposar d'un altre espai per facilitar
26
que els nens i nenes anar a l'espai de l'escola també durant les activitats de lleure.
Per tal de poder analitzar la realitat dels joves en l’àmbit educatiu i formatiu, primer cal definir què entenem
per educació. En aquest sentit, hi ha diferents tipus d’educació que influeixen i integren les trajectòries de la
població jove: l’educació formal, l’educació no formal i l’educació informal i relacional.
- En primer lloc, l’educació formal liderada per la comunitat escolar en sentit ampli, és a dir, tenint en
compte la família, els centres educatius, els alumnes i el Servei d’Educació de Catalunya.
- En segon lloc trobem l’educació no formal, liderada per l’associacionisme educatiu i pels serveis
educatius, com uns agents estratègics en el procés educatiu fora de les institucions formals.
- Per últim, l’educació informal i relacional, on juguen un paper cabdal, per una banda, els mitjans de
comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, i per l’altra, l’entorn comunitari i el
grup d’iguals.
D’altra banda, la formació integral de la persona inclou l’aprenentatge de múltiples competències a través de
totes les vessants esmentades anteriorment. No sols es tracta de la transmissió de coneixements teòrics, sinó
també de treballar les habilitats i actituds (saber, saber fer i saber ser) que permetran el desenvolupament
íntegre de les persones.
El handicap més important que presenta l’Estartit i un dels punts febles pel què fa a limitacions en el
desenvolupament de les futures polítiques de joventut , és no poder comptar – per les característiques de la
població- amb un centre d’educació secundària. Aquesta circumstància provoca la necessitat de desplaçament
a l’edat dels 12 anys a altres municipis –principalment a Torroella de Montgrí-, fet que suposa un
desarrelament progressiu de l’Estartit, ja que s’inicia una nova rutina en altres espais –sovint es complementa
amb activitats extraescolars- i sobretot per una qüestió d’entorn d’iguals i vincle amb nous grups de joves que
no resideixen a l’Estartit.
Els centres d’educació secundària són un gran espai de treball per a desenvolupar polítiques de joventut, en
tasques principalment de detecció de problemàtiques, prevenció i difusió d’accions que es desenvolupen als
municipis.
A l’Estartit caldrà tenir especial cura amb els joves de la franja 12-16, infanto-juvenil, ja que tot i anar a estudiar
fora del poble, no disposen de mitjans propis de mobilitat i la seva vinculació a la zona encara és latent.
En aquest sentit, des de l’any 2015 existeix un Servei d’Intervenció Educativa que atén cada curs a 10 alumnes,
de primer a tercer d’ESO, que es troben amb elevades dificultats socials, educatives i econòmiques. Amb
aquest servei socioeducatiu que genera un nexe entre alumnes, famílies i escola, es pretén lluitar contra
l’absentisme i el fracàs escolar.
27
Pel què fa el nivell d’estudis de la població jove de l’Estartit, així com les problemàtiques que s’hi associen, es
fa difícil conèixer-ne la realitat concreta de la localitat, ja que els joves es traslladen a l’institut de Torroella de
Montgrí i no es disposen de dades locals específiques. No obstant, el percentatge de població jove immigrant
de l’Estartit podria ser un indici de problemàtiques vinculades a la llengua, tenint en compte que
l’aprenentatge del català és la porta d’accés a l’aprenentatge; així com d’incorporació tardana als estudis.
Aquesta percepció coincideix amb les dades obtingudes, d’una banda, del projecte lingüístic (2018) de l’escola
Portitxol4, on s’explica que al voltant del 80% de l’alumnat és de procedència estrangera, la majoria dels quals
la seva llengua materna no és romànica, dificultant l’aprenentatge del català.
D’altra banda, el SIE informa que hi ha un gruix important d’alumnes immigrants que s’incorporen tard al
sistema escolar, provocant una massificació a les escoles que dificulten l’atenció a les seves necessitats
educatives.
Pel què fa les dades extretes del formulari realitzat per a dur a terme aquest Pla5, s’observa que els 44 joves
que van respondre tenien nivells de formació molt repartits: un 11% no tenia estudis, un 22% tenia l’ESO, un
22% Batxillerat, un 22% cicles formatius de grau mig, i un 22% estudis universitaris. Tenint en compte que no
tots els joves que van respondre tenien la mateixa edat, el fet que no tinguessin estudis o només la ESO no és
representatiu del nivell de formació que tenen els joves a l’Estartit en general.
Per altra banda, en relació a les temàtiques juvenils que preocupen als agents del municipi, l’educació va ser
la que menys puntuació va obtenir després de la participació. Això no vol dir que aquest àmbit no estigui en
el punt de mira, ja que va obtenir una puntuació de 6’7 sobre 10, sinó que n’hi ha d’altres que es consideren
més urgents o prioritaris.
4
Informació extreta del web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escola-portitxol/ Data de consulta: 30 de setembre de
2019
5
Veure Annex
28
D) CULTURA, LLEURE I OCI
Cultura
Joves Estartit
Oferta
• Hi ha oferta, hi ha forces activitats que porten gent: el MIC, Fira de Pirates i Corsaris, el Beatles Weekend, el Festival
de Jazz, Festa de Sant Joan, Carnaval...
• Es considera que és interessant acollir i organitzar grans esdeveniments, però això no hauria d'anar en detriment
d'altres coses que incomprensiblement encara no es fan i que costaria poquet de fer, com un simple concert de festa
major per joves.
• Es valora positivament el Festival de Jazz, però hi ha moltes coses a millorar.

Creació
• Els espais de creació són a Torroella (escola de música, aula de pintura...). No es viu com un problema, a l'Estartit
no hi ha prou gent per oferir i mantenir l'oferta.
Per l'associacionisme és negatiu que hi hagi tanta dependència de Torroella, doncs molt bona part de la vida passa
a Torroella, especialment en el col·lectiu jove, que s'hi desplaça de forma obligada per l'institut.
Oci
• Festival tardor hivern, concerts de l'Espai Ter, cinema,...
• A l'Estartit es fan petits concerts al Mariscal, un local privat, un after.
• Hi ha tradició de començar la festa a Torroella i acabar a l'Estartit, tot i que sempre cal tenir en compte que la
temporada a l'Estartit està molt marcada, i sempre condiciona.
L’oferta cultural i d’oci de l’Estartit és àmplia. Durant la temporada d’estiu se centra sobretot en concerts i
festivals de música, i la resta de l’any s’ofereixen cursos, exposicions i tallers. No obstant, no existeix una
programació específica per joves, i les activitats que es realitzen se centren cap a un col·lectiu més adult.
Aquest fet fa que els joves generalment es mobilitzin a Torroella per accedir a l’oferta cultural i d’oci
específicament destinada al col·lectiu jove. Per altra banda, Torroella està promocionant un carnet jove
anomenat “Carnet Montgrí-Medes” on s’inclouen descomptes a comerços i activitats del municipi. Tot i que
actualment l’Estartit hi és poc present, es pretén ampliar l’oferta a dita localitat.
Per a la franja de nens de 3 a 12 anys s’ofereix un casal d’estiu, així com un espai de lleure i oci durant el curs
escolar per a nens de 6 a 12 anys, on es combina reforç escolar, esplai i multiesports. A partir dels 12 anys,
l’oferta en aquest sentit es generalitza a tots els públics.
29
Es considera important l’àmplia oferta esportiva, ja que es tracta d’un temps d’oci i lleure positiu, que genera
espais de relació i cohesió entre els joves de l’Estartit. Aquests esports inclouen surf, vela i altres activitats
aquàtiques, tir olímpic, hípica, tennis i futbol. Malgrat tot, les oportunitats d’accés a dites activitats esportives
depenen, en gran mesura, del seu nivell econòmic; generant una barrera que es tradueix en una manca de
cultura esportiva per part dels joves.
Tanmateix, cal destacar com a espai de lleure i oci el SIE (Servei d’Intervenció Educativa de Càritas), que a
banda d’oferir reforç escolar i suport socioeducatiu a infants i joves amb problemàtiques diverses, durant les
vacances escolars té una funció més lúdica. A més, aquest espai s’ha convertit, des del curs passat, en un servei
on realitzar tasques de voluntariat, on al llarg del curs hi passen aproximadament 10 antics alumnes del mateix
SIE per a donar suport als tècnics.
Pel què fa l’oferta d’oci nocturn, cal destacar que existeixen diversos bars i locals on es fan concerts i que
atrauen no només als joves del propi EMD sinó també als de Torroella de Montgrí i altres pobles veïns. Això
no obstant, aquesta oferta sovint queda condicionada a la temporada d’estiu.
E) TREBALL i MOBILITAT
Treball
Joves Estartit
• Treballar a l'Estartit implica treballar amb coses vinculades al turisme, d'altra forma caldrà anar a treballar fora.
• També hi ha qui considera que qui vol pot tornar a treballar a l'Estartit, però no sempre del que s'ha estudiat.
• La temporada marca molt, també la dinàmica laboral. Condiciona en tots sentits.
• Molts i moltes joves marxen a estudiar. Quan acaben poden optar a tornar, o es mouen per necessitats laborals o
formatives.
• Sembla que en general els i les joves tenen la seguretat que d'una forma o altre a l'Estartit podran treballar, sigui
gràcies als contactes, als negocis de la família,... Malgrat és evident que sempre lligat al turisme.
L’Estartit es troba fortament estacionalitzat, augmentant la seva població aproximadament el 76% durant
l’estiu. Aquest fet permet als joves trobar feines de temporada mentre estudien al municipi, però dificulta el
manteniment d’una feina estable durant tot l’any.
El tipus d’ofertes laborals que s’hi troben, en la seva gran majoria, són estacionàries i lligades al tercer sector,
fet que provoca que moltes persones es vegin obligades a traslladar-se a altres localitats per trobar feines de
la seva especialitat.
30
Aquesta realitat afecta especialment als joves amb estudis universitaris, que un cop s’han traslladat per motius
formatius, és freqüent que es quedin a la localitat on han estudiat o s’instal·lin a municipis més grans per tenir
més oportunitats laborals.
Existeix un programa d’orientació i tutoria laboral dirigit als joves d’entre 16 i 29 anys amb dificultats d’inserció
socio-laboral anomenat “Noves Estratègies d’Inserció” (NEI). Aquest programa es caracteritza per oferir un
seguiment continu i personalitzat als joves usuaris del servei, treballant les competències i habilitats
necessàries per a cercar feina i, en última instància, inserir-se en el món laboral. Tanmateix, es fomenta la
orientació i motivació vers la formació continuada.
Com a apunt positiu cal remarcar que arrel de la construcció d’aquest Pla i dels contactes realitzats per dur-lo
a terme, des del NEI s’ha detectat la necessitat de traslladar el servei d’ocupació almenys un cop per setmana
físicament a l’Estartit. El mes d’octubre del 2019 ha començat a oferir aquest servei els dimarts al matí.
F) HABITATGE
Habitatge
Joves Estartit
• Els i les joves no troben lloc per viure tot l'any, doncs tot està destinat a llogar a l'estiu.
• Els i les propietaris/es prefereixen llogar-ho només a l'estiu i treure'n més diners o tenir menys mal de cap.
• Els pocs pisos que es poden llogar acostumen a ser petits i de mala qualitat, doncs estan pensats per passar-hi
una temporada, no tot l'any i a l'hivern.
• Els i les joves es queden a casa els pares, o marxen.
• Alguns han tingut la sort d'aprofitar promocions que han baixat de preu gràcies a l'explosió de la bombolla
immobiliària i la crisi econòmica.
Segons les dades obtingudes al formulari, un dels temes que més preocupen als joves de l’Estartit és l’accés a
l’habitatge. No obstant això, no es disposen de dades que especifiquin quin és el motiu de preocupació, que
podria girar entorn a la dificultat d’emancipació per manca d’ingressos fixes, a la dificultat d’accés a la compra
d’habitatge, o a l’ús dels habitatges per a lloguer turístic, o una suma dels factors esmentats.
Tenint en compte que es tracta d’una localitat costanera amb un fort augment de la seva població al llarg de
l’estiu, és probable que molts habitatges estiguin destinats al lloguer de temporada. Aquest factor també
podria afectar a la seva habitabilitat al llarg de tot l’any, essent freqüent que no disposin de calefacció i/o no
estiguin ben aïllats per la temporada més freda d’hivern.
31
Per altra banda, arrel d’una reunió mantinguda amb Serveis Socials se sap que hi ha algunes persones que han
començat a ocupar habitatges. Malgrat aquesta tendència no està afectant al col·lectiu jove en particular, no
es descarta que alguns joves optin per aquesta solució, pel què caldrà tenir aquest factor molt present. En
aquest sentit, Serveis Socials informa que hi ha pocs habitatges disponibles per al lloguer i que, malgrat aquests
puguin resultar assequibles, són petits i estan massa malmesos.
G) PARTICIPACIÓ
Participació / Associacionisme
Joves Estartit
Associacionisme
• Hi ha associacionisme, però hi ha pocs joves, de manera que n'hi ha forces que es repeteixen a diferents
associacions.
• Algunes de les associacions tenen objectius molt diferents, fan des de curses de muntanya a festes. No hi ha prou
joves ni prou entitats com perquè siguin molt especialitzades.
• Ampa (escolta bressol i escola), associació de reis (pastorets), trobada de cossos de seguretat...), gegants i
grallers, els Salats,... No són específiques de joventut, tot i que sobretot pastorets i reis són les activitats que més
joves implica. Els Salats seria l'entitat juvenil més específica.
• Les associacions esportives tenen molt de pes, tot i que són específicament juvenils. A l'Estartit hi ha la Unió
Esportiva Estartit (només femení), Club Nàutic, Torre Gran (tennis i tot tipus d'activitats esportives)... Sigui com
sigui es viu amb molta naturalitat que es comparteixin activitats esportives sigui a Torroella o a l'Estartit.
• Les activitats i les entitats es coneixen, de fet hi ha entitats que consideren que fan masses coses i que s'han
proposat retallar. No en tots els casos, però sembla que hi ha relleu a les entitats, estan actives i saludables.
• En general no hi ha comunicació entre entitats, és una qüestió que es considera que podria millorar.
Grups de joves
• No hi ha grups no constituïts formalment, tots s'acullen sota el paraigües de les entitats.
• Els i les joves en general es considera que estan ben informats, es coneixen les entitats i les activitats. En positiu
la fira d'entitats que es fa per Sant Jordi.
• Una altra qüestió és saber-se vendre a la gent joves, una qüestió que no en tots els casos es considera ben
resolta.
Suport
• La col·laboració i relació amb l'EMD es considera correcte o bona, segons el cas.
• Es valora positivament que l'Ajuntament s'impliqui i doni suport a les entitats amb tots els canvis que comporta la
32
nova legislació.
• No sempre les entitats saben o poden portar-ho tot prou controlat com per justificar les subvencions. És una
qüestió que cal portar bé.
• Anteriorment les subvencions a entitats es gestionaven de forma més bilateral entre consistori i entitat.
Actualment existeix una convocatòria de subvencions i està tot molt més pautat.
Espais
• Hi ha entitats amb més dificultats que d'altres, depenent de la seva activitat. És el cas dels
gegants o dels grallers de l'Estartit, que no tenen espai per endreçar el seu material o fer els assajos. Per altra part
es té en compte que a mitjà termini s'ha de construir nous equipaments, la qual cosa permetrà fer servir els vells
equipaments per aquest tipus d'usos, almenys teòricament. Altres entitats es busquen els espais per a guardar-hi
el seu material. Hi ha el magatzem municipal, però s'hi acumula material que ningú controla.
• Sembla que hi ha força unanimitat a l'hora de considerar la necessitat d'un petit auditori on fer teatre, petits
concerts, espectacles. En aquest cas els grups es veuen obligats a fer ús dels equipaments de Torroella.
El fet que no hi hagi un espai fix dificulta que persones que volen contactar amb l'entitat no sempre ho tinguin fàcil.
Com ja s’ha comentat anteriorment, els joves tenen tendència a mobilitzar-se a Torroella tant per accedir a
l’oferta cultural i d’oci com a l’hora de formar part d’una associació. Aquest podria ser un dels motius pels
quals a l’Estartit no existeix cap associació pròpiament juvenil i, en general, hi hagi poca participació per part
dels joves a les associacions locals.
Cal remarcar que la informació que apareix al requadre no està actualitzada, ja que els Salats ja no és una
entitat activa a l’Estartit. En aquest sentit, es podria dir que Els Pirat’s de l’Estartit fan accions similars a les
que feien els Salats. Tanmateix, es parla de l’UE l’Estartit com a únic club esportiu, i també existeix l’FCMedes
com a club de futbol masculí, entre d’altres clubs esportius.
Pel què fa les dades obtingudes al formulari, els joves que hi van participar no sol·licitaven tenir poder de
decisió a través de comissions o espais de debat, sinó que demanaven més oferta d’oci; pel què s’infereix que
en general no hi ha especial motivació per tenir una participació activa a través de la creació d’associacions,
sinó que prefereixen ser consumidors en aquest sentit.
No obstant, se sap que hi ha motivació i interès en participar per part d’alguns joves, que es demostra a través
de diversos factors:
- existeix un grup informal de joves de 20 anys que va acudir a l’àrea de cultura sol·licitant algun tipus
d’activitat vinculada a l’oci i la cultura
- el volum de participació a l’enquesta
- el SIE, que va començar com a servei socioeducatiu i ha anat ampliant la seva àrea d’actuació per
demanda dels propis joves
33
Malgrat tot, no sabem quin és el grau de participació al què ens atenem, si només volen ser receptors
d’activitats programades o si volen decidir i participar més activament. Per tant, se sap que hi ha una certa
motivació però caldrà estudiar cap a on s’encamina i, en cas que vulgui ser activament participativa, caldrà un
aprenentatge progressiu per part dels joves abans no s’involucrin activa i autònomament en la presa de
decisions.
H) COHESIÓ SOCIAL
Cohesió Social - Equilibri territorial
Joves Estartit
Equilibri territorial
• El fet que el municipi tingui dos nuclis condiciona els desplaçaments, especialment els pares i mares que han de
portar amunt i avall els seus fills o filles.
• Hi ha el servei de bus, que també és una opció a tenir en compte.
• Els i les joves ho viuen amb naturalitat.
Relacions
• Les relacions entre joves i grups de joves són bones, tothom es coneix. No hi ha dificultats de relació.
• Les relacions entre generacions són bones. Hi ha contacte, també entre entitats d'altres grups d'edat.
• Pel que fa a les relacions amb col·lectiu immigrat, estan molt normalitzades. Cal dir que a l'escola el Portitxol hi ha
un 70% d'immigració i no és un problema (200 alumnes). Malgrat fa un temps va estar mal vist en l'actualitat s'ha
revertit la situació. Sempre hi ha hagut amics immigrats a les colles.
Tal i com s’ha manifestat anteriorment, l’Estartit té un percentatge de població immigrada elevat, fet que
aporta una diversitat multicultural molt rica. Tanmateix, la dinàmica estacionària d’aquesta població costanera
genera situacions personals i dinàmiques de vida, laborals, d’oci, etc. molt diferents entre els seus habitants.
Tots aquests factors podrien ser un indici de certes problemàtiques relacionades a desigualtats econòmiques
i socials que podrien estar afectant a la cohesió de la seva població jove, ja que dites desigualtats poden
condicionar l’accés a activitats, serveis o instal·lacions a certes persones.
Per altra banda, des de serveis socials es destaca com a punt positiu el fet que l’Estartit és un poble petit on
tothom es coneix, permetent una cohesió intra i intergeneracional elevada, no havent detectat
problemàtiques rellevants en aquest sentit.
34
Per tant, pel què fa el grau de cohesió social entre els joves de l’EMD, caldrà fer un estudi més proper sobre la
percepció de tots els joves de la localitat i com està afectant la interseccionalitat en aquest eix d’estudi.
I) SALUT
Salut
Joves Estartit
Addiccions
• Hi ha informació, es fan activitats i no s'observen conductes molt fora de lloc.
• Sigui com sigui cal tenir en compte que hi ha determinats espais on el consum es fa molt evident i on es fàcil
adquirir tot tipus de substàncies, la Plaça n'és el principal.
Sexualitat
• Hi ha informació, es fan activitats i no s'observen conductes molt fora de lloc

Alimentació
• Hi ha informació, es fan activitats i no s'observen conductes molt fora de lloc. Per altra part depèn molt de cada
família. Des de l'escola es treballa molt bé amb els esmorzars de fruita.
Hi ha qui considera que malgrat els àpats es respecten, es fan menys abundants perquè passen el dia
menjant altres productes, menys saludables.
Esport
• Futbol, tennis (Torre Gran), vela, caiac, surf,... concretament a l'Estartit, però no es pot entendre l'oferta sense
considerar Torroella.
• Els desplaçaments són sempre obligats, hi ha activitats que tiren més a l'Estartit i d'altres que tiren més a
Torroella.
• Hi ha unanimitat a l'hora de considerar que la sala polivalent no està adequada per qüestions de mides per la
pràctica de l'esport. Els espais tampoc són suficients.
En quant al requadre anterior, en primer lloc, cal remarcar que la sala polivalent sí que està adequada per la
pràctica d’esport, el què condiciona les mides és la celebració de tornejos oficials i/o federats. Actualment es
fa servir de dilluns a divendres de 9 a 17h per l’Escola Portitxol, i de 17h a 21/22h, també de dilluns a divendres,
per activitats vàries: entrenaments de futbol, linedance, zumba, balls de saló, batucada i activitats
multiesportives amb els joves de l’Espai de Lleure. Dissabtes i diumenges es fan entrenaments de Tir Olímpic
i també altres activitats d’oci d’altres entitats.
35
Per altra banda, pel què fa a l’eix de salut en general, existeix un programa de salut que ha estudiat la situació
en aquest àmbit a nivell municipal. Aquest programa, però, aporta poca llum sobre l’estat de salut dels joves
de l’Estartit i les problemàtiques que s’hi puguin associar, ja que un cop acabada la fase de pediatria deixen
d’acudir a l’ABS, i els joves no han participat activament d’aquest estudi.
Segons els grups de discussió preocupen les malalties de transmissió sexual entre els joves del municipi,
malgrat el programa de salut no aporta dades rellevants sobre l’atenció mèdica a joves que hagin pogut patir-
ne.
Pel què fa el consum de tòxics, el formulari realitzat per a l’elaboració d’aquest pla local mostrava que el 93%
de les persones enquestades no ho consideraven un problema. En canvi, en els grups de discussió del
programa de Salut del municipi, els agents que hi van participar van manifestar preocupació entorn a aquesta
temàtica. Per altra banda, des de serveis socials van informar de que, actualment, el consum més preocupant
entre els joves és el d’alcohol, ja que el prenen amb freqüència i quantitat, i sol ser alcohol d’alta graduació. A
més, s’hi afegeix l’inconvenient que els joves banalitzen els efectes que pot tenir l’alcohol sobre la seva salut,
al no considerar-lo una substància tòxica. En aquest sentit, doncs, caldrà investigar més entorn a aquest eix
per aclarir quina és la situació real i actual dels joves entorn al consum de tòxics.
D’altra banda, segons fonts de l’EMD existeix una zona especialment conflictiva que engloba dues places que
estan de costat, a la zona d’oci nocturn del poble: en primer lloc, la plaça Jacques I. Costeau on s’hi concentren
els venedors de substàncies, i segons l’entrevista realitzada amb serveis socials, sembla que hi ha joves que
participen en aquest intercanvi. A la plaça del Timó, que és la plaça interior on es troben els bars, s’hi detecta
consum de substàncies, amb elevada probabilitat que alguns joves també s’hi afegeixin.
Pel què fa l’alimentació, cal destacar que del total d’infants que es visiten a l’ABS un 3% dels nens d'entre 6 i
12 anys tenen sobrepès, i un 1% obesitat. Per tant, tenint en compte la probabilitat que aquests nens arribin
a l’etapa juvenil amb aquesta mateixa problemàtica, caldrà tenir-ho present a l’hora de planificar actuacions i
activitats encaminades a fomentar els hàbits d’alimentació saludables i la pràctica d’esport.
36
5. CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI
Una diagnosi descriptiva no és útil per definir la part pràctica del Pla, si no s’inclou una diagnosi reflexiva que
destaqui allò que s’ha de generar i sobretot, quines són les prioritats d’intervenció i per què; orientacions
imprescindibles per tenir una intervenció adequada i adaptada a la situació present.
La diagnosi s’ha complementat amb dues accions paral·leles a l’estudi quantitatiu. Una ha estat el
qüestionari on-line i l’altre tota la informació rebuda de diferents agents i professionals de la zona.
5.1. COMPARATIVA DE L’APJ I ARJ
EIX ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE

Què els passa als joves de l’Estartit? JOVENTUT
Què s’està fent pels joves de l’Estartit?
ARJ
APJ
• Els joves de l’Estartit poden • Planificació del projecte anual
escolaritzar-se a l’Estartit, però per responent a les necessitats
continuar estudis han de marxar de la detectades en aquest àmbit.
localitat, amb el desarrelament que • Es disposa de servei
comporta en aquesta franja d’edat. socioeducatiu a través del
Això passa obligatòriament en l’etapa projecte SIE de Caritas.
EDUCACIÓ ESO (mobilitzant-se a Torroella) i
FORMACIÓ posteriors.
• No es disposa d’oferta formativa –
tipus agenda d’activitats, cursos,
xerrades,... específic per a joves.
• L’EMD disposa d’equipaments per ser
usats per aquest i/o altres àmbits
d’actuació.
• El programa cultural i tradicional de • Planificació del projecte anual
l’Estartit no contempla activitats per responent a les necessitats
joves de forma específica. detectades en aquest àmbit.
• No existeix oferta específica de lleure • Promoció del carnet jove
CULTURA I per joves a l’Estartit (tipus casals). “Montgrí-Medes”
LLEURE • L’Estartit disposa d’equipaments per
ser usats per joves i poder
desenvolupar-hi actuacions per
aquest col·lectiu; com per exemple
l’espai d’entitats.
37
• L’Estartit té les problemàtiques • Planificació del projecte anual

laborals pròpies dels municipis de responent a les necessitats
costa: àmplia oferta laboral dins detectades en aquest àmbit.
l’àmbit del turisme durant l’estiu, fet • Es disposa d’un servei
TREBALL que permet als joves combinar els d’orientació (Noves Estratègies
estudis amb la feina, però manca d’Inserció _NEI_) per a joves,
d’oferta en treballs qualificats durant que es trasllada un cop per
tot l’any. setmana a l’Estartit.
• Els joves de l’Estartit han de • Valoració d’opcions que des de

desplaçar-se a Torroella per moltes l’àrea de Joventut es podrien
de les activitats de la seva vida abordar.
quotidiana. • Transport públic: l’Estartit està
MOBILITAT • La mobilitat s’efectua principalment integrat en la ruta dels
amb mitjans privats. autobusos AMPSA.
• Transport públic: l’Estartit està
integrat en la ruta dels autobusos
AMPSA.
• Existeix una problemàtica d’accés a • Valoració d’opcions que des de

l’habitatge: alt cost d’habitatge i poca l’àrea de Joventut es podrien
oferta de lloguer. abordar.
HABITATGE • Els joves tenen incertesa en relació a
la seva emancipació a la localitat per
aquesta variable.
• No es disposa de cap servei
d’orientació específic per a joves.
• Manca de tradició per part del • Elaboració d’un Pla local inclusiu
col·lectiu jove de l’Estartit en pels joves, per oferir la primera
participar. possibilitat directa de
• Costum de traslladar-se a Torroella participació.
per a participar del què s’ofereix des • Convocatòria de trobades de
d’allà. joves per establir contacte i obrir
PARTICIPACIÓ • Manca de cohesió d’alguns sectors de espais de participació.
la població; degut a la segona • Planificació del projecte anual
residència i la dispersió de nuclis responent a les necessitats
residencials. detectades en aquest àmbit.
• Fins al moment, manca d’actuacions • Escolta activa a les demandes
que promoguin que els joves puguin del jovent, i suport per a
generar propostes i/o puguin fer desenvolupar les seves idees.
arribar demandes a l’EMD.
38
• No existeixen prou dades per • Valoració d’opcions que des de

confirmar problemàtiques l’àrea de Joventut es podrien
específiques en relació a la salut del abordar.
col·lectiu jove de l’Estartit. • Planificació del projecte anual
• Els hàbits –bons i dolents- dels joves responent a les necessitats
en relació al consum, es troben dins la detectades en aquest àmbit.
línia de les problemàtiques de la zona.
• Els patrons de relació entre joves són
SALUT els comuns entre els joves de la zona.
• No existeix cap servei d’atenció
específic per joves per tractar temes
de salut.
5.2. DAFO
El DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) permet realitzar un anàlisi des d’una altra
perspectiva que en l’espai d’anàlisi anterior, aportant informació qualitativa que ajuda a enfocar i delimitar
les línies d’actuacions. Aquest inclou informació des de dues perspectives, la interna, incloent debilitats i
fortaleses que es detecten i la externa, on es reconeixen les amenaces i les oportunitats que afecten a la
situació dels joves i les futures polítiques de joventut a l’Estartit.
FACTORS INTERNS
DEBILITATS FORTALESES
• No es disposa de centre de secundària a • Disposa d’escola.
l’Estartit. • Disposa d’espais polivalents.
• Manca d’oferta formativa i laboral. • És un poble innovador i obert al canvi.
• No existeix cap antecedent entorn a • No hi ha cap antecedent que dificulti o
polítiques de joventut. condicioni el desenvolupament d’accions
• Els joves no tenen cap persona de referència per joves.
a l’Estartit per adreçar-se si tenen dubtes o • Existeix un grup de joves actiu i participatiu.
demandes. • Voluntat política.
FACTORS EXTERNS
AMENACES OPORTUNITATS
• La inestabilitat laboral que provoca la • Nou servei d’orientació laboral dirigit als
temporalitat de les feines. joves.
• Fort pol d’atracció que suposa Torroella de • Nou conveni amb el CCBE per desenvolupar
Montgrí per formació, oci, opcions polítiques de joventut, mitjançant el
d’habitatge, etc. projecte de tècnic compartit.
• Fort pol d’atracció que suposen altres • Elaboració d’un Pla local adequat.
municipis per raons d’estudis i feina. • Tècnica de joventut compartida com a
• Falta de tradició de participació. referent pels joves.
• Falta de vincle entre els joves i l’EMD.
39
5.3. FORMULARI ONLINE
Com a valoracions principals destacar que es posa de manifest la manca de tradició pel què fa a la participació
dels joves a l’Estartit. El qüestionari on-line (formulari annexat) ha estat contestat per 83 persones (durant el
mes de setembre de 2019), dels quals un 54% eren joves.
Tot i no ser una mostra suficient per a ser representativa, la informació aconseguida serveix per tenir més
detall d’alguns elements que estadísticament no es poden valorar. A més, el volum de participació denota que
hi ha interès per part de la població envers a les actuacions en matèria de joventut.
Les conclusions principals són:

El nivell de formació dels joves que van participar de l’enquesta està repartit de manera molt equitativa, des
de joves que no tenen l’ESO fins a estudiants universitaris. Al no conèixer les edats dels joves que van
participar, es pot inferir que hi va haver una participació de totes les franges d’edat, o que el nivell formatiu
dels joves de l’Estartit no destaca per cap extrem (ni per manca de formació ni per altes qualificacions). Cal
remarcar també que no n’hi va haver cap que tingués estudis de grau superior ni màsters universitaris.
Pel què fa la percepció dels familiars de joves i agents que hi treballen, cal destacar que les problemàtiques
juvenils que consideren més rellevants són les socials i/o familiars (amb un 50% dels vots), seguides de les
relacionals i les econòmiques (ambdues amb un 21% dels vots), i només una persona va indicar les de consum
de substàncies. Per altra banda, en relació a les necessitats que pensen que tenen els joves de l’Estartit, el 57%
va coincidir amb la manca d’oferta formativa, d’oci i lleure. Aquesta percepció coincideix amb les demandes
dels propis joves, on un 68% sol·licitava més oferta d’oci.
En quant al grau de preocupació sobre les problemàtiques que afecten al col·lectiu jove, les més destacades
han estat, per ordre d’importància, les laborals, les d’habitatge i les relacionals. Quedant aquestes força
allunyades de les problemàtiques a nivell educatiu, de salut i participació, malgrat també se li doni una
importància elevada.
A la pregunta “Creus que falten serveis per a joves a l’Estartit?” el 80% dels enquestat van respondre que era
molt necessari, l’11% que era necessari, i només l’1% que no ho era. En aquest sentit, sembla evident que la
població de l’EMD percep una necessitat entorn a l’atenció que s’està oferint al col·lectiu jove. Tanmateix, a
l’apartat de preguntes obertes la majoria va sol·licitar un espai juvenil de referència.
Finalment, pel què fa la difusió del què es fa des de l’EMD, les respostes apunten a que la via més efectiva és
Facebook, seguida dels cartells penjats al poble, i d’Instagram. Els menys utilitzats són, per ordre, els fulletons,
l’Informatiu i la plana web de l’EMD.
40
5.4. ORIENTACIONS SEGONS LES CONCLUSIONS EXTRETES
Actualment no es detecten greus problemàtiques a l’Estartit en relació als joves, com podrien ser vinculades
a convivència, hàbits de consum, absentisme, atur, etc. Per tant no calen intervencions focalitzades en àmbits
concrets, ja que no hi ha cap necessitat latent en forma de problemàtica a resoldre o atendre. Això no obstant,
al llarg d’aquest primer pla local de joventut cal efectuar un treball de camp intens i curós per tal de detectar
les problemàtiques concretes que poden estar afectant al col·lectiu jove de l’Estartit, amb l’objectiu de
desenvolupar unes polítiques de joventut cada vegada més especialitzades i focalitzades en el cas particular
dels joves del poble. L’Estartit necessita nous canals de comunicació perquè els joves trobin la forma i l’espai
per participar a diferents nivells. Per aconseguir-ho, cal que s’iniciï la intervenció amb diferents estratègies,
per arribar, poc a poc, al màxim de joves possible.
En primer lloc, una de les estratègies a desenvolupar ha de passar per oferir un espai d’atenció individual o
grupal d’informació, orientació i assessorament, per tal que hi hagi el servei més “clàssic” que ofereixi als
joves el suport que poden necessitar dins de la localitat, així com un referent al qual adreçar-se quan ho
necessitin.
En segon lloc, des d’una metodologia més activa i dinàmica, caldrà combinar iniciatives que generin la
participació dels joves, des de la posició de consumidor i de protagonista, passant pels diferents graus de
participació que existeixen. Això es pot aconseguir combinant el contacte directe amb els joves mitjançant
trobades i promovent les iniciatives que d’allà sorgeixin; i oferint espais de participació com poden ser
concursos o tallers (amb un format més tradicional que permeti l’aprenentatge progressiu dels joves a
participar de forma més activa al poble).
Totes les accions tenen un objectiu comú, el principal, que és augmentar la presència dels joves a l’Estartit a
tots nivells, millorant la cohesió del col·lectiu i el seu sentiment de pertinença i arrelament a la localitat.
Existeixen dos factors més que cal incloure en tot aquest procés de planificació: l’atenció a les entitats del
poble i el suport en la coordinació d’espais/equipaments si és necessari. La incidència del servei de joventut
en aquests dos factors és important que no quedi oblidada, ja que en el cas de les entitats, aquestes sempre
són l’estructura social que genera espais de participació, i que promouen de forma activa la vida del poble. Els
espais/equipaments, per la seva banda, són indispensables perquè aquestes localitats no esdevinguin ciutats
dormitori, sinó que hi hagi espais de relació i contacte. En el cas dels joves encara és més evident, ja que la
seva no-emancipació, en la gran majoria de casos, provoca que necessitin espais de trobada.
41
6. MISSIÓ
La relació d’objectius i línies estratègiques que es treballaran des de l’EMD de l’Estartit, dins d’aquest període
2020 - 2023 que dura la legislatura, s’han elaborat a partir de les conclusions extretes anteriorment, de la
diagnosi, l’anàlisi de la realitat del món juvenil del territori i de les directrius del pla d’actuació de les polítiques
de joventut incloses en el PNJC.
La missió del Pla Local de Joventut és APODERAR als joves de l’Estartit, de forma que millorin les seves
condicions de vida per tal d’afavorir el procés de desenvolupament a la vida adulta, mitjançant l’autonomia,
la decisió i la participació. Existeix un final natural, la vida adulta, per tant aquest Pla marca el camí per
acompanyar als joves en el procés de transició a la vida adulta, a través de la interconnexió entre la participació
– entesa des d’una perspectiva transversal- i l’emancipació.
• EMANCIPACIÓ: Aconseguir l’èxit en aquesta trajectòria, en el projecte de vida dels joves. Trajectòria
conformada des de la vessant educativa, formativa, laboral, familiar i pròpiament d’emancipació.
• PARTICIPACIÓ: Apoderar al jove perquè pugui desenvolupar el seu projecte de vida, a nivell personal
i col·lectiu, cap a la plena autonomia per poder incidir en la transformació i millora del seu entorn.
Tot està interconnectat en la vida d’un jove i el més important, en canvi constant, de creixement, de
descoberta, millora, etc. per això aquest Pla també ha de ser prou flexible com per adaptar-se a través de
l’avaluació i dels índex pertinents per poder reinventar-se i acompanyar en el procés de canvi, transformació
i millora de l’espai de convivència i dels joves. Aquestes dues línies estratègiques es desenvolupen a través
dels objectius generals de cada eix, que alhora es desglossen en objectius específics que dibuixen una clara
línia d’actuació avaluable en forma de projectes i programes.
42
43
Tenint en compte les conclusions de l’apartat anterior i la missió marcada per les directrius del PNJC, la
intervenció a l’Estartit en aquests propers quatre anys, s’orientarà cap a:
• Incorporació d’una figura tècnica, professional en el camp de Joventut, com a referent per als joves,
com a líder en el desplegament del Pla, els seus serveis i projectes. Clau per una bona coordinació al
territori i un seguiment de tot el procés que s’engega.
• Atenció individualitzada (servei d’assessorament especialitzat per temes). Treball del tècnic amb el
jove.
• Suport a entitats/projectes/altres serveis. Tasca de coordinació tècnica de tot allò existent per a joves
a l’Estartit i intercanvi d’informació, suport, assessorament, etc.
• Joventut i espais/equipaments (treball intern per a la coordinació d’espais per diferents usos). Treball
del tècnic amb la comunitat en general.
• Serveis per a joves. Estartit Jove. Projectes pel foment de la participació per diferents vies:
o Programació Estartit Jove (concursos, projectes diversos, activitats, tallers, etc.). Treball de
programació del tècnic per a tots els sectors de joves.
o PartYcipació (via trobades i contacte directe amb joves: inclusió de propostes dels joves en
actes culturals/festius ja existents, incorporació de noves iniciatives sorgides d’ells, etc.).
Treball del tècnic amb diferents joves i col·lectius de joves.
44
7. EIXOS D’ACTUACIÓ: OBJECTIUS
EIX D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ
OBJECTIU Respondre a les necessitats dels joves en termes d’educació i formació.

GENERAL
OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS DE PROCEDIMENT I RESULTAT
Desenvolupar una oferta educativa i Analitzar les demandes i necessitats a través de
formativa pels joves. trobades amb joves.
Organitzar i realitzar activitats i cursos que siguin
d’interès pels joves i responguin a les seves
necessitats.
Valorar la viabilitat d’implementar Identificar les necessitats entorn a l’eix per a
projectes específics d’educació i/o dissenyar i implementar els
formació programes/projectes/serveis més adequats.
PROJECTES/PROGRAMES VINCULATS
- Estartit Jove
- Tècnic/a de joventut de l’EMD
EIX DE CULTURA I LLEURE
OBJECTIU Millorar i ampliar l’oferta cultural i de lleure de l’Estartit. Creant, apropant i

GENERAL adaptant, a través de la innovació i la participació, les activitats, actes i festes a la
realitat juvenil local.
Programar l’oferta des de les trobades de joves.

Elaborar una programació cultural i Adaptar la programació a les necessitats dels
d’oci/lleure orientada als joves. joves sempre que sigui possible.
Apropar la població jove a les activitats, Adaptar i crear activitats per joves en actes
actes i festes de l’Estartit. populars i tradicionals.
Millorar l’accés a l’oferta cultural. Potenciar la difusió d’activitats, actes i festes

d’interès pels joves.
Facilitar l’accés a l’oci i la cultura del poble
aportant el punt de vista dels joves a l’organització
dels actes culturals i d’oci.
Promoure la participació dels comerços i entitats
en el carnet “Montgrí-Medes”.
Promoure la creació d’actes culturals i Apoderar als joves per la pròpia creació i
d’oci pels propis joves. organització d’actes culturals i d’oci.
Impulsar activitats de lleure adaptades a Realitzar activitats d’educació en el lleure com a

les necessitats dels joves. espai de cohesió.
45
PROJECTES/PROGRAMES VINCULATS
- Estartit Jove
- PartYcipació
EIX DE TREBALL
OBJECTIU Millorar el procés d’inserció en l’àmbit laboral dels joves de l’Estartit

GENERAL
Oferir suport en el funcionament del NEI Informar, derivar i/o acompanyar als joves que
de Càritas precisin el servei.
Coordinació amb el/la tècnic/a del servei per a
oferir l’atenció que requereixi cada jove segons les
seves necessitats.
Oferir formació en l’àmbit laboral per Oferir cursos per millorar les competències als
millorar el procés d’inserció. joves en l’àmbit laboral.
Oferir orientació i assessorament als joves A través de les visites, personalitzar

en matèria laboral. l’assessorament en funció de la demanda.
Valorar la viabilitat d’implementar Identificar les necessitats entorn a l’eix per a
projectes específics d’ocupació dissenyar i implementar els
programes/projectes/serveis més adequats.
PROGRAMES VINCULATS
- Estartit Jove
EIX DE PARTICIPACIÓ
OBJECTIU Fomentar i potenciar els espais de participació, formals i informals per la presa de
GENERAL decisió, creació, organització,... de tot allò relacionat amb la vida del jove i la seva
activitat; amb la finalitat d’apoderar-lo i millorar la seva qualitat de vida a la
localitat– afavorint el seu desenvolupament local i la cohesió social dels habitants
de l’Estartit-.
Fomentar trobades amb joves.

Oferir espais de participació als joves i
acompanyar-los en el procés d’aprenentatge Establir un enllaç entre l’EMD i els joves per a
a la participació traslladar les seves opinions i/o necessitats.
Potenciar la participació dels joves en actes

festius i culturals del poble.
46
Oferir suport en la creació i desenvolupament de

noves associacions juvenils.
PROGRAMES VINCULATS
- Estartit Jove
- PartYcipació
EIX DE SALUT
OBJECTIU Promoure els hàbits saludables en els diferents àmbits de la vida del jove
GENERAL
Potenciar la prevenció de conductes de risc.
Generar espais de formació i sensibilització Utilitzar les trobades de joves per detectar
en matèria de salut per tractar temes com necessitats.
les relacions afectives i sexuals, el consum de Fer ús de tots els espais en contacte amb joves
tòxics, l’alimentació, l’esport, etc. per potenciar hàbits saludables i les relacions
positives.
Facilitar l’accés als recursos de salut per Assessorar i orientar als joves en les seves
joves. demandes específiques, efectuant les
derivacions pertinents.
Coordinar el servei de joventut amb Serveis Fer un seguiment de qualitat a tots els joves
Socials de forma periòdica. amb necessitats vinculades a salut.
Maximitzar els recursos existents amb una bona
coordinació.
Valorar la viabilitat d’implementar projectes Identificar les necessitats entorn a l’eix per a
específics de salut dissenyar i implementar els
programes/projectes/serveis més adequats.
PROGRAMES VINCULATS
- Estartit Jove
47
EIX DE MOBILITAT
OBJECTIU Atendre les necessitats i demandes dels joves en qüestions de mobilitat i estudiar la
GENERAL viabilitat de donar-hi resposta des de l’àrea de joventut.
Valorar necessitats i demandes i la viabilitat Planificar i dissenyar les
d’atendre-les des de joventut. intervencions/programes/projectes/serveis que
esdevinguin més oportunes.
Atendre les demandes puntuals dels joves. Informar i derivar a serveis específics segons
demanda.
PROGRAMES VINCULATS
- Estartit Jove
EIX D’HABITATGE
OBJECTIU Valorar necessitats i demandes dels joves en qüestions de d’habitatge i estudiar la
GENERAL viabilitat d’atendre-les des de joventut.
Valorar necessitats i demandes i la viabilitat Planificar i dissenyar les
d’atendre-les des de joventut. intervencions/programes/projectes/serveis que
esdevinguin més oportunes.
Atendre les demandes puntuals dels joves. Informar i derivar a serveis específics segons
demanda.
PROGRAMES VINCULATS
- Estartit Jove
48
8. DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS
8.1. VINCULACIÓ ENTRE EIXOS I ACCIONS
Per tal de visualitzar com s’atenen els diferents eixos, en quina mesura, a continuació es fa un anàlisi invers:
Accions/recursos a desenvolupar/implementar i eixos als que atenen de forma específica. Amb aquesta taula
es pot comprovar la transversalitat de cadascun dels projectes i serveis que es planifiquen.
EIXOS
CULTURA PARTICIPACIÓ EDUCACIÓ I TREBALL SALUT MOBILITAT HABITATGE
ACCIONS
I LLEURE FORMACIÓ
Servei: Projecte:
Estartit PartYcipació
Jove* Servei:
Informació,
inclou→ orientació i
assessorament
juvenil
Programació
d’activitats,
formacions,
tallers...
Recurs humà:
Tècnic/a de Joventut de l’EMD*
*Accions prioritàries per l’anualitat 2020
49
8.2. DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS
PartYicipació
EIX Participació + Cultura i Lleure
OBJECTIUS General - Fomentar la participació juvenil
Específic Sobre la participació:
- Generar un espai de participació lliure i obert als joves.

- Acompanyar als joves en el procés d’aprenentatge a la
participació activa.
- Respectar i potenciar les inquietuds i motivacions dels
joves, adaptant el projecte a les seves demandes.
- Vetllar pel bon funcionament del procés participatiu,
deixant espai a cada jove, pel que fa a la seva voluntat i
possibilitat d’implicació en el temps i activitats.
Sobre les activitats:
- Vetllar perquè siguin obertes, inclusives i educatives.

- Oferir activitats i actes que sorgeixin del procés de
participació dels joves, amb els joves i per als joves.
- Garantir el bon funcionament de les mateixes.

- Treballar amb l’EMD per poder atendre el màxim de
propostes possibles, des de la coherència i eficiència de
recursos.
Sobre la comunitat:
- Obrir el projecte a la comunitat.

- Vincular i participar d’altres projectes socials de l’Estartit a
través d’activitats puntuals i des de la col·laboració.
- Incloure el projecte en les activitats culturals tradicionals i
festes de la localitat (amb aportacions i propostes
innovadores i/o amb espai propi dins els actes).
DESCRIPCIÓ Projecte de participació que engloba totes les accions sorgides dels joves,
complementant el procés amb activitats que promoguin la participació
des de l’EMD (ex: concursos,..).
DESTINATARIS 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 +25
(enfoc per dues franges)
METODOLOGIA Descripció A partir de les trobades amb joves, engegar la

maquinària per tal que les idees i propostes es puguin
realitzar amb el màxim de garanties pels joves i per la
localitat (tant a nivell socioeducatiu com comunitari).
D’altra banda, treball de la tècnica CJ, amb els
referents polítics, per aconseguir noves
possibilitats/recursos de l’EMD pel projecte.
50
Agents Lidera Servei per a joves- EMD

implicats Col·laboren Tots els agents de l’Estartit que s’hi
puguin veure implicats o que vulguin
formar-ne part.
TEMPORALITZACIÓ 2020 2021 2022

1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnica compartida de joventut
Equipaments Inicialment, espais de l’EMD
AVALUACIÓ Indicadors - Evolució del nombre de joves implicats.
d’avaluació - Valoració de les activitats proposades per la
tècnica (indicadors quantitatius i qualitatius).
- Valoració de les activitats proposades pels joves.
- Activitats desenvolupades / nivell d’implicació i
participació activa dels joves (procés i evolució).
- Valoració dels joves (anual).
- Valoració de la tècnica CJ (anual).
COMUNICACIÓ Estratègia - Mitjançant el pla de difusió

comunicativa
Estartit Jove – Programació d’activitats i cursos
EIX Cultura i Lleure + Educació i formació + Treball + Salut
OBJECTIUS General - Apropar la cultura i l’oci als joves.

- Fomentar la participació dels joves en la definició i la
programació de l’oferta cultural d’oci i lleure al poble.
Específic - Desenvolupar una programació cultural, d’oci i lleure
específicament orientada als joves.
- Facilitar l’accés dels joves a les ofertes culturals de
l’Estartit.
- Oferir als joves un espai de participació per incidir en la
programació local.
- Impulsar una visió més innovadora en els actes i festes
més tradicionals i populars de l’Estartit.
- Integrar la població jove en les festes tradicionals i
populars com a foment de la cohesió social.
DESCRIPCIÓ Programar una oferta cultural, d’oci i lleure, orientada als joves i
incloure la perspectiva juvenil en la programació existent; innovant
en els actes existents i facilitant la creació de nous a través de la
iniciativa dels propis joves.
51
DESTINATARIS 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 +25
METODOLOGIA Descripció - Gestió de la programació cultural a través de les

vies existents amb els diferents agents de l’EMD.
- Trobades amb les joves per adequar la
programació als seus interessos i demandes.
Agents Lidera Tècnica compartida de Joventut

implicats Col·laboren Tots els agents de l’Estartit que s’hi
puguin veure implicats o que vulguin
formar-ne part.
1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
Equipaments EMD
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació - Valoració de la qualitat de l’oferta
orientada als joves, des de les Àrees
COMUNICACIÓ implicades.
- Nivell d’implicació i representació de
la població jove en les activitats, actes
i festes.
- Fitxa estandarditzada de valoració de
cada acte i festa.
Estratègia comunicativa Mitjançant el pla de difusió
Estartit Jove – Punt d’informació, orientació i assessorament
EIX Transversal (Cultura i Lleure + Salut + Educació i formació + Treball

+ Mobilitat + Habitatge)
OBJECTIUS General - Oferir als joves atenció individualitzada sobre
qualsevol temàtica que l’afecti directament o
derivar-lo amb el professional de referència que
pertoqui.
Específic - Garantir un servei obert i de qualitat a tots els

joves de l’Estartit que ho necessitin.
- Fer recerca de recursos segons les necessitats i
demandes d’informació que els joves requereixin.
- Acompanyar, donar suport i fer seguiment dels
casos, si s’escau.
52
- Facilitar l’accés als joves l’accés al servei, oferint

atenció amb hores convingudes.
DESCRIPCIÓ Servei que inclou programes específics segons necessitats a

atendre:
- Punt d’informació juvenil
- Mobilitat internacional
- Estudis, formació
- Salut
DESTINATARIS 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 +25
METODOLOGIA Descripció - Atenció individualitzada a joves.

- Coordinació de recursos a través d’agents
col·laboradors.
- Difusió d’informació d’interès comú.
Agents Lidera Servei per a joves- EMD

implicats Col·laboren Referent de la taula de Mobilitat
Internacional, SOC, NEI, Serveis
socials del municipi, EMD, DGJ,
Consell Comarcal del Baix Empordà.
1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
Equipaments EMD
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació - Evolució del nombre i tipus de consultes.
- Enquesta de valoració dels usuaris
(posterior a cada consulta/atenció).
- Valoració anual de la tècnica CJ.
COMUNICACIÓ Estratègia comunicativa - Mitjançant el pla de difusió
53
Tècnic/a de joventut de l’EMD

OBJECTIUS General - Dissenyar, implementar i avaluar les polítiques de
joventut a l’Estartit
Específic Sobre els projectes:

- Elaborar els Plans Locals de Joventut i els projectes
específics que se’n derivin.
- Dissenyar, implementar i avaluar els projectes que es
desprenen del PLJ.
- Sol·licitar i justificar les subvencions de joventut pertinents.
- Participar de les iniciatives comarcals a través del #Bejove
Sobre la figura del tècnic compartit:

- Realitzar reunions amb tots els agents que tinguin relació
directa o indirecta amb els joves per col·laborar, compartir
informació i generar sinèrgies.
- Generar vincle entre entitats municipals i el servei de
joventut.
- Fer d’enllaç entre l’EMD i els joves.
- Realitzar trobades amb els joves per a conèixer la seva
opinió i donar a conèixer la nova àrea de joventut.
- Atendre els joves en qualsevol àmbit en què ho sol·licitin,
realitzant, si és el cas, les derivacions pertinents.
- Establir sinèrgies de treball entre municipis.
DESTINATARIS 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 +25
METODOLOGIA Descripció Dissenyar, implementar i avaluar les polítiques de

joventut més adients que responguin a les
necessitats i prioritats de les persones joves,
seguint els criteris metodològics i principis rectors
del PNJCat i treballant des de la transversalitat.
Esdevenir l’enllaç entre l’EMD i els joves de la
localitat, fomentant relacions de treball més
horitzontals i col·laboratives, per a incloure la
perspectiva del col·lectiu jove en la definició de
dites polítiques.
Agents Lidera Tècnica compartida de joventut

implicats Col·laboren Tots els agents relacionats directa o
indirectament amb el col·lectiu jove.
TEMPORALITZACIÓ Continu
RECURSOS Humans Tècnica compartida de joventut, treballadors de l’EMD,
entitats de l’Estartit, Consell Comarcal del Baix
Empordà
Equipaments EMD
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
54
- Nombre d’actuacions realitzades,

COMUNICACIÓ resultat i continuïtat de les mateixes
- Evolució del nombre de joves que
acudeixen als serveis de joventut
- Evolució de la participació juvenil
- Valoració anual de la tècnica CJ
- Evolució de la col·laboració
interdepartamental
- Millora en la sinèrgia de treball en
xarxa a nivell comarcal.
Estratègia comunicativa Mitjançant el pla de difusió
Pla de difusió
OBJECTIUS General Consolidar canals de comunicació i difusió estables dels
serveis i actuacions de joventut a l’Estartit des de la
proximitat i de manera gratuïta.
Específic - Potenciar els canals de difusió existents

- Analitzar la viabilitat de dissenyar nous canals de
comunicació i difusió específics per joventut (ex: nova pàgina
web, tríptic trimestral, etc.).
- Crear una marca d’identitat pròpia per a presentar els

serveis i actuacions de joventut, per tal que els joves
l’identifiquin fàcilment.
- Difusió a través de canals analògics i digitals per a donar a
conèixer els serveis i actuacions de joventut.
- Difusió en xarxa a través de la col·laboració dels agents
directa o indirectament relacionats amb joventut o amb les
actuacions que es realitzin.
- Analitzar les necessitats d’actualització dels canals de
comunicació tenint en compte l’evolució de les noves
tecnologies.
- Difusió en l’àmbit comarcal a través de la web del #BEJove
DESTINATARIS 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 +25
METODOLOGIA Descripció Comunicació amb els joves des de la proximitat i

difusió dels serveis de joventut i les actuacions que
se’n derivin de manera continuada.
55
Agents Lidera Tècnica compartida de joventut

implicats Col·laboren Tots els agents relacionats directa o
indirectament amb el col·lectiu jove.
TEMPORALITZACIÓ Continu
RECURSOS Humans Tècnica compartida de joventut, treballadors de l’EMD,
entitats de l’Estartit, Consell Comarcal del Baix
Empordà
Equipaments EMD
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació - Augment de la participació juvenil en les
actuacions realitzades
COMUNICACIÓ - Grau de coneixement dels serveis i
actuacions de joventut per part dels joves
i la població de l’EMD en general
56
9. MODEL D’AVALUACIÓ
L’avaluació del projecte es realitzarà des de diferents perspectives i es triangularà entre els diferents agents
implicats. L’avaluació, alhora, ha de ser quelcom flexible i constant, pel que ha d’estar present durant tot el
procés d’implementació del Pla. Els objectius i indicadors inclosos anteriorment són la base de referència per
avaluar de forma estructurada el Pla. D’aquesta forma, també es podrà reformular en el seu desenvolupament
per adaptar-se d’una forma més realista si es detecta algun decalatge entre el plantejat al Pla i la realitat
durant les accions i intervencions.
Parlem d’un procés d’avaluació, per tant no consistirà en una tasca de finalització i caducitat del Pla, sinó una
tasca més inclosa i integrada en el temps i els projectes.
Què s’avaluarà?
ELABORACIÓ – - TRANSVERSALITAT: En quins termes s’ha desenvolupat de forma
DISSENY DELPLJ transversal. Quins beneficis i dificultats ha plantejat treballar
transversalment?
- COHERENCIA: El plantejament i objectius que es desprenen dels
projectes són coherents? S’ajusten a les necessitats i a la realitat?
- CLARETAT: són objectius clars i concisos?
- AGENTS: S’ha planificat amb tots els agents necessaris?
- AVALUABILITAT: Els indicadors per avaluar estan ben definits en relació
als objectius establerts? Són significatius i pràctics?
DESENVOLUPAMENT – - EFICIÈNCIA: S’ha complert amb el pressupost? Es pot optimitzar? S’han

IMPLEMENTACIÓ DEL usat els recursos necessaris de forma eficient?
PLJ. - EFICÀCIA: S’ha respectat el calendari? S’han assolit els objectius
establerts?
- IMPACTE: S’han assolit els nivells d’impacte que es preveien? S’han
arribat a minvar o eliminar les dificultats i necessitats detectades?
- VISIBILITAT: Qui coneix i ha participat del PLJ? A quins sectors no s’ha
*DE CADA PROJECTE, arribat i per què? Què es pot fer per millorar la visibilitat del PLJ?
PROGRAMA, SERVEI, - COBERTURA I ACCESSIBILITAT: S’ha arribat als destinataris previstos?
ACTUACIÓ,... Quines dificultats hi ha hagut? Per què?
- MÉS ELS PROPIS DE CADA PROJECTE/PROGRAMA
Aquesta dimensió de l’avaluació implica un procés de seguiment, anàlisi i reflexió en termes més generals.
57
Com s’avaluarà?
Qualitativament - A través dels indicadors establerts amb eines com l’observació
participant, reunions de grups, tallers participatius, dinàmiques
grupals, grups de discussió, etc.
Quantitativament - A través dels indicadors establerts amb eines com les enquestes,
entrevistes estructurades, entrevistes semiobertes, qüestionaris,
registres de participació o afluència,...
Aquesta dimensió de l’avaluació implica un procés de seguiment, anàlisi i reflexió mitjançant els
indicadors d’avaluació establerts per cada eix, projecte, programa i actuació; ja siguin qualitatius o
quantitatius.
Qui avaluarà?
Seran partícips en l’avaluació tots els agents, persones, serveis,... implicats durant tot el PLJ, ja sigui de forma
directa o indirecta.
- Els joves
- Les entitats i agents socials participants
- L’EMD
- El Consell Comarcal del Baix Empordà (Tècnica comarcal de joventut i Tècnica compartida de
Joventut)
- La Direcció General de Joventut
Aquesta dimensió de l’avaluació implica un procés de seguiment, anàlisi i reflexió mitjançant els
indicadors d’avaluació establerts per cada eix, projecte, programa i actuació; des del punt de vista i paper
de cada agent.
Quan s’ avaluarà?
- Durant el procés de totes les actuacions, serveis, etc. a través del seguiment i recull
d’informació. Al final també amb un recull de tots els seguiments i resultats del procés,
en tots els termes abans descrits i amb la valoració final i proposta de millora/continuïtat
58
10. RECURSOS. PLA DE FINANÇAMENT
A continuació es presenta el pla de finançament pel Pla Local de l’Estartit 2020-2023 segons els programes i
projectes principals que se’n deriven.
Recursos previstos segons programes i serveis a desenvolupar:
Projectes principals del PLJ de l’Estartit 2020 Import previst

- 2023
Tècnica compartida de Joventut 12.000 €
Projectes
- Activitats/ cursos/ tallers 8.000 €

- Programació d’oci, lleure i
cultura
- Pla de difusió
Total PLA FINANÇAMENT PLJ 2020-2023 20.000 €
59
11. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Casal, J.; García, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2006). “Aportaciones teóricas y metodológicas a la
sociología de la juventud desde la perspectiva de la transición”. PAPERS Revista de Sociología, núm. 79.
Direcció General de Joventut, 2019. Orientacions per l’aplicació dels principis rectors del PNJCat a les
polítiques locals de joventut. Barcelona, Juliol 2019.
Escola Portitxol, 2018. Projecte lingüístic de centre. L’estartit.
Generalitat de Catalunya, 2011. Pla nacional de Joventut de Catalunya dos mil 10 dos mil 20. Document
de consens. Departament de Benestar Social i família i Direcció General de Joventut.: 1ª Ed: Juliol 2011. Edició
digital.
Oficina del Pla Jove, 2019. Guia PLJ. Elements decisoris per apostar pel Pla Local de Joventut. Diputació
de Barcelona: Gerència de Serveis d’Igualtat i Ciutadania.
60
12. ANNEX. FORMULARI PLJ – RESUM DE RESPOSTES
61
62
63
64
65

Pla Local 2020 2023 Estartit

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla Local 2020 2023 Estartit

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2

1. PRESENTACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT ...................................................................................... 2

1.1. ESQUEMA D’ELABORACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT

Incorporació d’informació al Proper

2.1.1. El concepte de joventut

2.2. CRITERIS METODOLÒGICS

• Transversalitat: Treballar transversalment implica incorporar la perspectiva juvenil en les diferents

• Govern multinivell: Les administracions implicades en el desenvolupament de les polítiques de

3. CONTEXTUALITZACIÓ. L’EMD de l’Estartit

Plantilla municipal - Secretària-interventora

Personal extern segons convenis - Equip de serveis socials.

ENTITATS ESPORTIVES ENTITATS CULTURALS

3.1. ENTITATS DE L’ESTARTIT

ENTITATS ACTIVITAT PRINCIPAL BREU DESCRIPCIÓ

Agrupació Nàutica Llevantina Lúdica Agrupació principalment de persones de

Participen en les activitats festives del

obertes al públic en general. Amb les

que es pugui inaugurar el desembre

3.2. RECURSOS I EQUIPAMENTS

L’Estartit disposa dels següents equipaments i espais d’ús cultural:

Local de la Espai per ús de la Confraria de Espai cedit per l’EMD.

4.1. ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ) DE L’EMD DE L’ESTARTIT

4.1.1. Quadre de visualització

EIX EMD DE L’ESTARTIT ALTRES ADMINISTRACIONS, ENTITATS I

SALUT - Consultori mèdic. - Atenció a joves des de Serveis socials

EL CAS PARTICULAR DE L’ESTARTIT

Segurament la creació definitiva de la Unitat Municipal Descentralitzada aportarà més

4.1.2. Prèvia: Conclusions de l’anàlisi de les polítiques de joventut municipals actuals

4.2. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ)

Habitants totals al terme municipal: 11.537

8.561 a Torroella de Montgrí 2.976 a L'Estartit

Font: Elaboració pròpia a partir de dades l’Idescat . 2018

Total d’habitants i percentatge de joves al municipi

Total població en relació a franja 15-29 - MUNICIPAL

Total població en relació a franja Total població en relació a

2001 2011 2015 2019

Municipi, comarca i Catalunya (dades absolutes i percentuals)

Joves a l’Estartit segons franges d’edat

Gràfic 5. Nombre total de joves a l’Estartit per franges d’edat, de 12 a 29 anys.

TOTAL DE JOVES PER FRANGES D'EDAT

12-14 A 15-19 A 20-24 A 25-29 A

Gràfic 6. Relació de nacionalitats dels joves de l’Estartit

JOVES PER NACIONALITATS

Espanya Europa Àfrica (Marroc) Àfrica subsahariana Sudamèrica Àsia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades 2019 de l’Ajuntament de Torroella-l’Estartit

FRANJA 12-14 FRANJA 15-19

FRANJA 20-24 (30% del total de FRANJA 25-29

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades 2019 de l’Ajuntament de Torroella-l’Estartit

D) CULTURA, LLEURE I OCI

• Es valora positivament el Festival de Jazz, però hi ha moltes coses a millorar.

• Festival tardor hivern, concerts de l'Espai Ter, cinema,...

• A l'Estartit es fan petits concerts al Mariscal, un local privat, un after.

• No hi ha grups no constituïts formalment, tots s'acullen sota el paraigües de les entitats.

• La col·laboració i relació amb l'EMD es considera correcte o bona, segons el cas.

Cohesió Social - Equilibri territorial

• Hi ha informació, es fan activitats i no s'observen conductes molt fora de lloc

5.1. COMPARATIVA DE L’APJ I ARJ

EIX ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE

• L’Estartit té les problemàtiques • Planificació del projecte anual

• Els joves de l’Estartit han de • Valoració d’opcions que des de

• Existeix una problemàtica d’accés a • Valoració d’opcions que des de

• No existeixen prou dades per • Valoració d’opcions que des de

5.3. FORMULARI ONLINE