Caterina Luque Prats

TREBALL VOLUNTARI #1
1. Per a quina raó emprem sistemes de coordenades diferents segons sigui el tipus de
problema físic a resoldre?
Emprem diferents tipus de sistemes de coordenades segons la geometria del sistema a
tractar, degut a què aquest fet ens simplificaria molt els càlculs.

2. En coordenades cilíndriques l’angle phi quin rang de valors pren?

En coordenades cilíndriques l’angle phi pren valors entre 0 i 2p.

3. Per quina raó emprem angles en radiants i no en graus?

Emprem radians en física ja que és una unitat útil per mesurar angles, degut a què
simplifica els càlculs, ja que els més comuns s’expressen mitjançant múltiples o divisors
de p. A més de què els radians és la unitat del sistema internacional de mesura dels
angles.

4. En coordenades esfèriques, hi ha algun lloc geomètric on tots els punts pertanyents a

aquest lloc geomètric tinguin tots tres vectors directors iguals? I que tinguin dos vectors
directors iguals?
Hi ha un lloc on els tres vectors directors són iguals i és a l’origen de coordenades. Hi ha
dos vectors directors en els punts entre dos eixos que es formi un angle de 45º respecte
els dos plans.

5. Quina característica té un sistema de coordenades no-ortogonal?

En sistema no-ortogonal els vectors ser unitaris o direccionals no formen 90º entre ells,
degut a què al contrari tindríem un sistema ortogonal.

6. Per quina raó creus que és més adient emprar coordenades polars per descriure el
moviment circular?
Utilitzem coordenades polars per descriure el moviment circular, degut a què aquest ve
determinat per una distància i un angle.

7. Què és el Jacobià d’un canvi de variables i per a què serveix?

El jacobià d’un canvi de variables d’una funció és la matriu els elements de la qual són
les derivades parcials de primer ordre de dita funció. S’utilitza per passar d’un sistema
de coordenades a un altre sistema de coordenades

8. Quin és el Jacobià del canvi de variables de cartesianes a esfèriques?

𝜕𝑥 𝜕𝑥 𝜕𝑥
#𝜕𝜌 𝜕𝜃 𝜕𝜑# 𝑠𝑖𝑛 𝜃 𝑐𝑜𝑠𝜑 𝜌 cos 𝜃 cos 𝜑 −𝜌 sin 𝜃 sin 𝜑
𝜕𝑦 𝜕𝑦 𝜕𝑦
𝐽= = , sin 𝜃 𝑠𝑖𝑛𝜑 𝜌 cos 𝜃 sin 𝜑 𝜌 sin 𝜃 cos 𝜑 , = 𝜌! sin 𝜃
𝜕𝜌 𝜕𝜃 𝜕𝜑 −𝜌 sin 𝜃
#𝜕𝑧 𝜕𝑧 𝜕𝑧 # cos 𝜃 0

𝜕𝜌 𝜕𝜃 𝜕𝜑

9. A la pàgina 14 del document, per quina raó la integral sobre el volum acaba essent molt
senzilla de fer?
 La integral sobre el volum acaba essent molt senzilla de fer perquè utilitzem directament
coordenades esfèriques, llavors el resultat de la integral són tres integrals separables
molt senzilles.
10. Quin teorema necessitam per demostrar el teorema de Gauss?
Per demostrar el teorema de Gauss utilitzem el teorema de la divergència, segons
aquest la integral de superfície d’un camp vectorial sobre una superfície tancada és igual
a la integral de volum de la divergència sobre la regió dins de la superfície.

11. A la pàgina 18, quan enunciam la llei de Gauss hi ha un error o no? Tocaria ser 1/r2 o
1/r3?
No, perquè surt del següent:
𝑟̂ 𝑟⃗
9 !
=9 .
"#$ %&' )*+,* * - 𝑟 "#$ %&' )*+,* * - 𝑟
Sabent que:
𝑟⃗
𝑟̂ =
‖𝑟⃗‖

12. Quin truc empra Gauss per poder integrar quan hi ha una càrrega a l’interior de la
superfície de prova?
Gauss per poder integrar utilitza la anàlisi vectorial en lloc d’integrals.

13. Com arriba en Gauss al famós 4 · Pi?

Gauss arriba al famós 4pi integrant sobre una esfera.
531 43/ 23!/ 1 / !/
9 9 9 1 · 𝑟 ! · sin 𝜃 · 𝑑𝑟 · 𝑑𝜃 · 𝑑𝜑 = 9 𝑟 ! 𝑑𝑟 9 sin 𝜃 𝑑𝜃 9 𝑑𝜑
530 430 230 0 0 0

Llavors, veiem que les dues darreres integrals:

/ !/
9 sin 𝜃 𝑑𝜃 9 𝑑𝜑 = 4𝜋
0 0