nº 264 setembre - octubre 2021 / 2,5 €

Sumari Nova protesta al MAPA

Entrevista a Roger EN DEFENSA
Llanes, secretari
autonòmic d’Agricultura DE LES PERSONES
LLAURADORES I RAMADERES
Agricultura publica la PROFESSIONALS
previsió de producció
de cítrics ocultant el
desglossament varietal

Aprobada la nueva
normativa de
ordenación
de las granjas avícolas

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 1

2 · nº 264 · setembre - octubre 2021
SUMARI
nº 264 camp valencià

ACTUALITAT
ACCIONES DE PROTESTA Agricultores y ganaderos de LA
UNIÓ participan en una concentración ante las puertas del
Ministerio de Agricultura (04)

ENTREVISTA AMB...
ROGER LLANES Secretari autonòmic d’Agricultura (06 i 07)

04
ELS PROJECTES DE LA UNIÓ
AGRO-VOLTAICA Nuevos escenarios de convivencia estable
entre las prácticas agrícolas y la producción de energía reno-
vable (8)

SECTORS
CÍTRICS Agricultura publica la previsió de producció de cítrics
ocultant el desglossament varietal als citricultors (24)

SERVEIS
LABORAL La importancia de la prevención de riesgos labora-
les en el Trabajo (32)

06

Edita: LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders

24
C/ Marqués de Dos Aigües, 3-1 (46002-València).
Telèfon: 96 353 00 36. Fax: 96 353 00 18.
CONSELL EDITORIAL: Carles Peris, Luis Javier Navarro, Juan Miguel
Montaner, Paco Benavent, Isabel Navarro, Eduard Martí, Juan Vidal, Paco
Rubio i Fernando Durà. Sobre el papel

LA UVA MEJOR
REDACCIÓ: C/ Marqués de Dos Aigües, 3-1 (46002-València).
Telèfon: 96 353 00 36. Fax: 96 353 00 18.

PROTEGIDA
e-mail: launio@launio.org
DIRECTOR: Josep Sanchis REDACTORS I COL·LABORADORS: José Mª
García Álvarez-Coque, Joan Ramon Peris, Paco Català, Ferran Gregori,
Joanma Mesado, Alberto Travé, José Castro, Beatriz Garrigós, Lourdes
Fernández, Laura Palacios, Teresa Escrivà, Carlos Parrado, Amparo Calabuig, DEL MUNDO.
Juan Alberto Cano i Francis Ferreres. Bajo el papel, también.
PUBLICITAT I ADMINISTRACIÓ: Departamento Comercial y Montse
Barrabés (Publicitat i Subscripcions), Ana Pérez (Administració) i Ana Palerm
(Distribució).
FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ: lagráfica comunicación. Av. Al Vedat, 180
planta alta local 12-13. Centro Comercial Las Américas. 46900-Torrent.
DISTRIBUCIÓ: AMZ Publicidad - C/Traginers, 29 - Pol. Industrial Els Mollons -
46970 Alaquàs - Tel. 96 157 90 02
EL NÚMERO 264 DE CAMP VALENCIÀ ES LLIURÀ A LA IMPREMTA el 27 de
setembre de 2021.
FOTO PORTADA: Arxiu
Dipòsit legal: V - 3260 - 1991. CAMP VALENCIÀ és una publicació de LA UNIÓ
de Llauradors i Ramaders i només manifesta la seua pròpia opinió mitjançant
uva-vinalopo.org
les notes editorials. Les opinions expressades en els articles són exclusivament
les dels seus signants.

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 3

 ACTUALITAT
ACCIONES DE PROTESTA// Unión de Uniones levanta la voz en Madrid
Agricultores y ganaderos de LA UNIÓ participan en una
concentración ante las puertas del Ministerio de Agricultura
L Un centenar de agricultores y ganaderos de LA UNIÓ
de toda la Comunitat Valenciana, junto a otros de varias
comunidades autónomas convocados por la Unión de Unio-
nes, se concentraron el pasado 16 de septiembre a las puer-
tas del Ministerio de Agricultura para reclamar una PAC para
los profesionales, una ley de la cadena alimentaria justa,
mayor control de las importaciones de países terceros y que
llegue la democracia al campo, entre otras cosas. / Redacción
LA UNIÓ indica que desde el propio Ministerio y las CC.AA
se está definiendo un plan estratégico de la PAC que se aleja
de la figura del agricultor profesional y que lo perjudicaría. Por
ello se ha salido a la calle para defender una PAC para los
profesionales ahora que se está elaborando el plan estratégi-
co y que se tiene la oportunidad de hacer las cosas bien. La
organización ha lamentado que Planas no se quiera bajar de
la burra e insiste en que no se puede diseñar una PAC que
dé la espalda a quienes deberían estar en el centro de toda la
política. Así, insiste en que se debe definir la figura de agricul-
tor activo beneficiario de ayudas directas como aquel cuyas
rentas agrarias representaran más del 25% del total de sus
rentas, estableciendo una salvedad para los perceptores de
menos de 1.250 euros, que son numerosos, pero tienen una
mínima repercusión sobre la distribución de ayudas.
La propuesta que actualmente está en debate y que esta-
blecería la posibilidad de percibir ayudas por debajo de un
umbral de 5.000 euros sin más condiciones supone, a juicio
de la organización, alejar la PAC de quienes tienen una vincu-
lación profesional real del sector y recortar significativamente el
margen financiero del que se disponga para compensarles de
los recortes que van a sufrir en la ayuda básica a la renta y del
aumento de las exigencias ambientales y de otro tipo.
“Algunos gobiernos autonómicos lo hacen para proteger el
cheque que llega a su comunidad sin importar en qué manos
cae. El Ministerio lo hace para no tener líos y pasar este tran-
ce con el menor coste político”, comenta LA UNIÓ, “pero nos
estamos jugando en esto mucho más de lo que vale la foto y
el apretón de manos que busca el ministro y que es lo único
que le interesa”, añaden.
También se reivindicó una ley de cadena alimentaria que
acabe con los abusos y elecciones en el campo
Igualmente, durante la concentración, se expusieron algunos
de los alimentos más castigados por la ley de la cadena ali-
mentaria y se insistió en que, ahora que se debate en el Con-
4 · nº 264 · setembre - octubre 2021
camp valencià
greso, se tiene la oportunidad de incorporar en la ley aspectos
tan importantes como la definición de la posición de dominio
y la prohibición de reventa a pérdidas. La organización insiste
en que en un negocio como es el alimentario, donde cada año
se generan cerca de 160.000 o 170.000 millones de euros,
debería haber margen para todos.
“Tenemos en el BOE una ley fallida que ahora, con el incre-
mento bestial que estamos viviendo de la electricidad o de
los piensos, se ha convertido en una broma insufrible”, afirma
LA UNIÓ. “Queda poco tiempo para que se intenten cerrar los
cambios en una ley que es vital para el sector. Le pedimos a
los diputados que sean valientes y pongan medida al tremen-
do poder que usan la industria y la distribución para manejar
la cadena a su antojo y en su beneficio”.
En la misma línea, Unión de Uniones reitera su posición como
la segunda organización agraria más fuerte a nivel estatal y
reclama que se convoquen elecciones para que los agricul-
tores y ganaderos puedan acudir de una vez a las urnas a
decidir quién les representa. Unión de Uniones pide al ministro
que se impulse desde el Gobierno una reforma inmediata de
la ley para acomodar el censo a los agricultores y ganaderos
profesionales, que se derogue la posición transitoria única de
la Ley 12/2014 y hasta las elecciones se tenga por más repre-
sentativas a las organizaciones que hubieran obtenido resul-
tados apreciables en las elecciones autonómicas celebradas
mientras se desarrolla cuanto antes el reglamento de la ley
para celebrar elecciones en el campo.
La concentración comenzaba a las 10.30h de la mañana con la
llegada de la góndola con dos tractores y la exposición de pos-
ters con los motivos de la reivindicación, así como algunos ali-
mentos que acusan los desequilibrios de la cadena alimentaria
(caqui, cítricos, uva, patatas, zanahorias, leche, vino, cava), y
el registro en el Ministerio de las principales reivindicaciones
de la organización.
Durante su intervención, Jose Manuel de las Heras, coordina-
dor estatal de la Unión de Uniones, animó también a los allí
presentes a no desfallecer en la defensa del campo, insistió en
que Unión de Uniones no se vende por un plato de lentejas (ni
por nada) y que seguirá trabajando para defender a los agricul-
tores y ganaderos que velan por alimentar el país y dinamizan
el medio rural. Asimismo, intervinieron también los responsa-
bles de las distintas organizaciones territoriales de Unión de
Uniones, entre ellos Carles Peris, quienes resaltaron la realidad
del campo de cada comunidad. Al final del acto, los alimentos
fueron donados al Comedor Social María Inmaculada, uno de
los más antiguos de Madrid, y a Cáritas.
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 5
 ENTREVISTA AMB...
Roger Llanes, secretari autonòmic d’Agricultura
“No has de permetre l’entrada de productes de fora que no
tinguen els mateixos estàndards que tu estàs obligant als teus”
Roger Llanes és enginyer agrònom per la UPV i funcionari de
la Generalitat. És secretari autonòmic d’Agricultura des del
passat 11 de desembre quan va substituir a Francisco Rodrí-
guez Mulero, designat com a president de la SEIASA. Fins
a eixa data era director general d’Agricultura, on va entrar
el 2015 amb el primer Govern del Botànic per la quota del
PSPV. / Josep Sanchis i Juan Alberto Cano
Quins són els projectes més importants que es porten ara
des de la Secretaria Autonòmica?
Tenim dos projectes que són bàsics. Un, el desenvolupament de
la Llei d’Estructures Agràries per a ser un instrument eficaç que
aconseguisca estructures productives més eficients i de major
tamany i que permeten llauradors familiars, que s’ature l’abando-
nament de camps, que augmente la rendibilitat de les explotaci-
ons…Tenim dues línies importants de treball al respecte, una és
amb les cooperatives i l’altra oberta a totes les organitzacions i
productors, unides en ser iniciatives comunes de gestió. Anem
massa retardats, el sector va més endarrerit en este cas del que
va la Conselleria.
I també tenim altre projecte relacionat amb els cultius. Hem de fer
una reestructuració important per exemple en l’àmbit citrícola. Les
taules de reflexió amb el sector ens han donat unes línies mestres
i ara estem immersos en la redacció d’un pla estratègic a mig i
llarg termini.
A curt termini també és molt important aconseguir un bon aprofita-
ment dels fons europeus de recuperació, com també ho és l’aigua
i l’adaptació dels nostres cultius al canvi climàtic, així com les pla-
gues i els acords comercials o la innovació…és a dir tot allò que
ens frena i tot el que ens fa progressar.
Quins quedarien per rematar abans de concloure esta legis-
latura?
El I Pla d’Agricultura Ecològica ha permet un canvi de tendència
que es reafirmarà en el II que anem a presentar, un dels punts de
més esperança per al camp valencià.
Són les plagues el principal mal de cap a hores d’ara per a
la Conselleria?
A curt termini sí, perquè ara afecten a dos cultius importants com
el caqui els cítrics, però pense que hi ha massa alarma. La Con-
selleria dedica un pressupost d’uns 26 milions d’euros a la lluita
contra les plagues, 1,5 milions a mantindre una sanitat vegetal
acceptable, i això implica actuar contra altres plagues també com
ara la mosca de l’olivera, el morrut roig, la vespeta de l’ametler, la
ceratitis capitata… Ara mateixa hi ha una especial preocupació en
eixos dos Cotonets i centra molt el nostre treball. I altra plaga que
estem controlant és la de la Xylella que afecta al nord d’Alacant.
Els productors es queixen que la lluita contra el Cotonet va
molt lenta, què pensa?
He de donar-los la raó. Tot ha coincidit amb la retirada del Metil
Clorpirifos que s’utilitzava i s’haurien de pensar bé les autoritats
europees eixa prohibició sense alternatives eficaços per als llau-
radors. En el cas del Cotonet dels cítrics ens va entrar el 2009,
amb les matèries actives que ara no ens deixen, i tampoc es va
erradicar. Per això en entrar al Govern el 2015 vam posar en marxa
el programa de lluita biològica, anàrem a Sud-àfrica a buscar para-
sitoides i depredadors, un programa d’investigació per trobar una
feromona que ens ajudara. Menys mal que tinguérem la previsió
de trobar mitjans alternatius quan la retirada del Metil.
Ara també anem a fer uns tractaments excepcionals amb Metil
Clorpirifos, però el gros de la lluita va estar focalitzada en un ventall
d’actuacions relacionades amb la lluita biològica, anem a impor-
tar més depredadors de Sud-àfrica. Esperem controlar la plaga el
6 · nº 264 · setembre - octubre 2021
camp valencià
més prompte possible tot i els seus problemes, sobretot a la Plana,
i a l’augment dels costos.
És optimista en que la lluita biològica siga suficient per a
combatre les plagues?
La tendència mundial va cap a la reducció de matèries actives,
tant en volum de litres com en productes emprats. I això ens fa
anar cap a una protecció integrada, lluita biològica que també vol
dir biotècnica. Jo sóc optimista i en el camp també ho són, el que
passa és que són els períodes els que no són realistes. No podem
pretendre canviar de mètode d’un dia per a altre, necessitem un
temps d’acomodació. Durant eixe temps no podem deixar al pro-
ductor sense cap salvaguarda ni tampoc permetre l’entrada de
productes de fora sense les mateixes garanties mediambientals,
fitosanitàries o sociolaborals que les nostres. La Generalitat va a
fer un front comú per a defensar estos plantejaments.
Sembla com si la Conselleria estiguera molt a soles en esta
batalla. Ajuda el Ministeri d’Agricultura com seria desitjable
en els temes de plagues?
El Ministeri té molts altres fronts que atendre. Nosaltres traslladem a
ells i a Brussel·les aquells assumptes que no podem fer o no tenim
competències. I ahí sí que estan alineats i estan més centrats en la
seua tasca de vehicle de transmissió de les polítiques europees.
Són sensibles a les demandes del sector, però també a les res-
triccions de la Comissió Europea, i això fa que tinguem a vegades
una clara disparitat entre el que sol·licitem i el que el Ministeri està
disposat a donar. Ací és on la Conselleria ha de fer valdre el seus
posicionaments i aconseguir una aproximació a les nostres tesis
com per exemple en la utilització excepcional del Metil clorpirifos
després d’haver vençuts moltes objeccions. Com també demanar
els cítrics com a productes sensibles, la reciprocitat, el tractament
de fred…,sí que estan acceptant els nostres posicionaments.
Com es podrien aprofitar els Fons europeus Next Generation
en el sector?
Estem veient diversos projectes molt interessants. Vull destacar
un com és de la millora de la bioplanta de Caudete de las Fuen-
tes que estarà finançada íntegrament per fons europees. A banda
per exemple col·laborarem també amb el MAPA i la Seiasa en la
modernització de regadius.
Eleccions al camp, tindrem convocatòria electoral abans que
concloga la legislatura?
És un compromís del Govern del Botànic i ho estem treballant. Ens
queda un punt important que hem de consensuar com és el del
ENTREVISTA AMB...
cens. Quan això arribe, finalitzarà la seua tramitació per a enviar-ho
com avantprojecte a les Corts i ja podrem convocar.
Qui pensa que hauria de votar en eixes eleccions?
Eixe és el punt més important que hem de definir encara i ara
mateixa no vull pronunciar-me. Hem llançat un parell de propostes
i les organitzacions agràries estan afinant els seus plantejaments.
L’acord al que arriben serà el que acceptarem.
Es conforma la Conselleria d’Agricultura amb les noves nor-
mes del transvasament Tajo-Segura?
Les noves normes no comprometen res del volum anual ja transva-
sat fins ara. Tot i això en març es vam oposar a la seua tramitació,
perquè no era el moment idoni quan anava a presentar-se l’esbor-
rany del nou pla hidrològic. No ens conformem i estem preparant
una al·legació en contra de la norma, més per la forma que el
fons perquè el que es tracta de que hi haja una major seguretat
dels enviaments que fins ara on hi havia molta disparitat en els
enviaments mensuals. El que més va a canviar són els cabdals
circulants que va haver pel riu.
El Xúquer-Vinalopó per fi sembla eixir de la paràlisi en la que
estava clavat…
Hem de parlar de paràlisi en l’enviament d’aigua, perquè nosaltres
no hem parat de treballar per desenvolupar la infraestructura del
marge dret i estem a punt de concloure l’últim tram ja. Anem a fer
connexions específiques amb comunitats de regants. Des de la
bassa de la Cuesta fins el Fondó ara mateixa ja es podria trans-
vasar aigua. De fet este estiu ja han vingut 4,2 Hm3. La voluntat
del Ministeri és posar-ho d’una manera ja estable. Un dels altres
punts que millorarà el funcionament del transvasament és la ins-
tal·lació d’energia fotovoltaica que permeta abaratir el cost i un
millor aprofitament. En paral·lel hem començat també les obres
del marge esquerra.
La ramaderia és important per a les nostres zones d’interior,
què es fa des de Conselleria per impulsar-la?
Treballem en aspectes importants, un el de la sanitat animal.
La introducció d’una malaltia fa que tinga efectes directes en
la cabana ramadera i també en el moviment del bestiar. Calia
fer un esforç en mantindre un estatus sanitari adequat i ho hem
aconseguit. Hem estat declarat indemnes a algunes malalties
que ens ajudaran a continuar en l’exportació. Ens preocupa mol-
tíssim el suport a la ramaderia extensiva que en algunes comar-
ques pot desenvolupar-se encara més i hem llançat un programa
de sosteniment. En quant a la intensiva (porcí, aviar, ous) estan
anant bé, amb una càrrega tecnològica i injecció de capital gran;
disposem una línia de competitivitat basada en la subvenció per
incorporar tecnologia.
D’altra banda també estem ajudant als ramaders en la instal·lació
o millora de les seues granges i finalment hem superat, en col·
laboració molt estreta amb LA UNIÓ, les traves administratives
que teníem envers la instal·lació o millora de les granges, que
provocaven la fuga cap a altres províncies o comunitats veïnes.
Tindrem acord de la pinyolà prompte que permeta la produc-
ció normal de mel del taronger?
Sí, la pinyolà no és el problema sinó el símptoma. Anem a millorar
la convivència entre l’apicultura i la citricultura. El nou mapa citrícola
en el qual estem treballant ens donarà molta informació i en paral·lel
està en franca caiguda la producció d’híbrids, causants de la pol·li-
nització, que estan sents substituïdes per altres varietats triploides.
Dos efectes que permetran una millor ordenació dels dos sectors.
La innovació i investigació és clau per al futur del sector. A
l’IVIA se li ha donat un impuls, què faltaria encara per fer?
Li hem donat a l’IVIA un impuls econòmic en incrementar la seua
dotació, però també del personal. Estem fent una incorporació
efectiva que acabara amb esta carestia que hi havia, així com
també els canvis en la gestió que estan donant major dinamisme.
Ara, hem d’aconseguir que mantinga el seu estatus investigador
de referència lligat al sector. L’hem dotat de projecció, hem obert
nombrosos projectes que estan començant a donar fruits com el
del HLB o la Tamarixia. Com també hem recuperat la seua tasca
camp valencià
de producció de material vegetal i plançons, impulsant noves vari-
etats perquè cal rejovenir les actuals plantacions.
El ministre Luis Planas va dir que seria una PAC més medi-
terrània, però tot fa indicar que no serà així. Què opina?
Jo crec que sí serà més mediterrània, però no sabem si tant com
nosaltres volíem. La definició de llaurador actiu, amb totes les
reserves, reflexa més la realitat mediterrània que abans. Estem
treballant en dos punts importants, com són la convergència dels
drets i paral·lelament la desaparició dels drets històrics. També
estem discutint sobre quan s’han d’acabar els drets històrics per-
què aconseguiríem l’entrada de superfície admissible que ara està
fora del sistema. Precisament molta de la superfície que fins ara
en Espanya no tenia drets eren cultius mediterranis permanents.
Estem així mateix advocant per tindre més fons en ecoesquemes
per a que es reflestisca millor la nostra realitat
Estan satisfets del pla estratègic nacional que prepara el
MAPA?
Estem tots involucrats, en eixe pla estratègic el que estem intentant
és que es reflectisca millor la realitat de la nostra agricultura medi-
terrània. Treballem amb els ecoesquemes, hem introduït millores
en l’arròs, es va a reconèixer un ecoesquema de cobertes vives,
es reconeixeran els bancals escalonats. Lluitem també per un eco-
esquema lligat a cultius permanents d’aridesa.
El que es va acordar al juliol només eren normes generals on esta-
va prou clara la definició de llaurador actiu, la redistribució d’hec-
tàrees, però faltaven una sèrie de coses imprescindibles per a
nosaltres: una convergència de pagaments ràpida, la desaparició
dels drets històrics a mig termini i uns ecoesquemes més acordes
amb la nostra realitat.
Pensa que serà possible adaptar les polítiques europees De
la granja a la taula en el nostre sector?
Sí, i fins i tot podria ser un avantatge competitiu. Comercialment i
des del punt de vista del consumidor pot ser un impuls i benefi-
ciar-nos perquè estem millor preparats que altres agricultures. El
consumidor de la UE, que és on dirigim la major part de la nostra
producció, cada vegada està més conscienciat de comprar pro-
ductes més sans i amb major respecte al medi ambient. Però això
té tres inconvenients fonamentals que s’han de superar. El primer
és un suport incondicional de l’Administració en tots els conceptes,
no es pot demanar tot a canvi de res i s’ha de fer també amb una
adaptació de temps suficient. El segon és que ha d’haver una ren-
dibilitat adequada: l’augment de costos haurà de ser assumit per
l’Administració i el consumidors i les cadenes de distribució han
d’estar disposats a pagar un preu just que remunere al productor
per un producte que és millor. No pot ser la disminució de matèries
actives, la substitució d’inputs com els fertilitzants per altres més
ecològics, i que a la mateixa vegada estem donant entrada lliure a
produccions de tercers països que empren el que nosaltres tenim
prohibit o pràctiques industrials agressives que tampoc fem.
Però és poc factible que els productors puguen assumir
eixe sobrecost…
Estàs diguent que tens una preocupació pel medi ambient i la salut
i vols aliments més sans i més respectuosos, però primer has de
remunerar-ho bé i no has de permetre l’entrada de productes de
fora que no tinguen els mateixos estàndards que tu estàs obligant
als teus. Del contrari hi hauria un desplaçament del mercat cap a
produccions pitjors, amb tot el que comporta de pèrdua de sobira-
nia alimentària i desproveïment. No parlem de proteccionisme, sinó
almenys d’igualtat de condicions.
Hem d’aconseguir que al consumidor europeu li preocupe molt d’on
venen els aliments que menja i de quina manera estan fets. Recalcar
sobretot la qualitat i la diferenciació dels nostres productes.
Pots descarregar-te l’entrevista completa
amb el següent enllaç http://bit.ly/2Mg6qx3
o codi QR
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 7
 ELS PROJECTES DE LA UNIÓ camp valencià

AGRO-VOLTAICA: nuevos escenarios de convivencia estable

entre las prácticas agrícolas y la producción de energía renovable

E El principal objetivo del proyecto es preservar, restaurar y

mejorar el uso agrícola de los suelos de los “huertos sola-
res”, de forma que las instalaciones fotovoltaicas no despla-
cen a las explotaciones agroganaderas, mejorando al mismo
tiempo la eficiencia energética de las mismas. Está financiado
por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación dentro
del Plan Nacional de Desarrollo Rural en la línea de Grupos
Operativos Supraautonómicos. / José Castro

AGRO-VOLTAICA se desarrolla en dos sectores: el sector

agrario y el de las energías renovables. El Grupo Operativo
está formado por entidades pertenecientes a ambos secto-
res (Centros de Investigación, Agencias de Energía, Clúster
y Asociaciones). Además, el sector empresarial de las ener-
gías renovables está representado por el Clúster de Energías
Renovables de Castilla y León (CYLSOLAR), y por otro lado
las empresas y autónomos del sector agrario, representadas
por la Confederación Abulense de Empresarios y LA UNIÓ de
Llauradors i Ramaders.
El proyecto persigue lograr la máxima sinergia entre la agricul-
tura y la energía fotovoltaica potenciando la implantación de
distintos tipos de cultivos adaptados a las propias condiciones
edafoclimáticas de la zona en la que se asienta una planta foto-
voltaica. Concretamente, en este caso en las siguientes zonas:
Castilla y León, Extremadura y Comunitat Valenciana.
Los principales resultados esperados son:
En definitiva, se trata de crear un modelo alternativo y sosteni-
ble a los actuales macro-huertos solares.
Para la experiencia piloto se ha elegido un huerto solar en pro-
ducción localizado en el municipio de Bétera, integrado entre
naranjos ecológicos y con una superficie de 0,6 Ha. El cultivo
con el se quiere combinar va a ser el de diferentes especies de
plantas aromáticas.
Para el desarrollo del proyecto, LA UNIÓ contará con la colabo-
ración del propietario del Huerto solar (Vicent Verdevio) y con
el asesoramiento especializado de una empresa pionera en el
cultivo y la comercialización de las Aromáticas: ECOAROMUZ.

- Aumentar la eficiencia de utilización de la energía solar a nivel
de suelo por parte de estas especies herbáceas.
- Incrementar los efectos positivos de las instalaciones fotovol-
taicas sobre los cultivos
El proyecto comenzó hace unos meses y su finalización está
prevista para marzo del 2023. En este periodo se van a realizar
las siguientes tareas:
- Análisis edafológico y de clima de la parcela seleccionada

- Potenciar la producción de energía renovable con el mínimo - Elección de las especies de Aromáticas a cultivar
impacto ambiental
- Siembra o plantación y labores agronómicas necesarias para
- Avanzar en el desarrollo de los territorios rurales. su cultivo

Experiencia a desarrollar en la Comunitat Valenciana por - Seguimiento y monitorización agronómica

parte de LA UNIÓ
El proyecto va a desarrollar 3 experiencias piloto en las tres
comunidades autónomas representadas. En el caso de la
Comunitat Valenciana, el socio que la va a desarrollar es LA
UNIÓ de Llauradors con el apoyo técnico de los centros de
investigación integrados en el consorcio.
El modelo que se va a desarrollar tiene las siguientes carac-
terísticas:
- Huerto solar integrado en el paisaje. Estudio de integración
ambiental y paisajística
- Producción a implantar con el modelo ecológico. Condicio-
nes adecuadas para su certificación.
- Modelo totalmente enfocado al agricultor:
- Seguimiento y monitorización de la producción solar
- Análisis de datos y resultados técnicos
- Recolección de las aromáticas y su proyección en mercado.
- Definición del Modelo de Negocio resultantes
- Difusión de los resultados.
Con este proyecto, LA UNIÓ pretende dar una alternativa más
a los agricultores que quieran tener un huerto solar integrado
y sostenible que a su vez incremente los ingresos de su explo-
tación. Paralelamente se pretende mejorar e impulsar el sector
de las aromáticas en la Comunitat. Puede ser un sector clave
en algunos territorios rurales y todavía está por desarrollar en
la mayoría de ellos.

· Valor añadido para el productor
· Cultivos complementarios y comercializables
· Optimización y sincronía entre las labores agrícolas y
solares
Proyecto cofinanciado en un 80% por el Fondo Europeo Agrí-
cola de Desarrollo Rural (FEADER) y en un 20% por el Ministerio
de Agricultura, Pesca y Alimentación, dentro de las ayudas a
la ejecución de proyectos innovadores de interés general (por
parte de grupos operativos supraautonómicos, AEI-Agri) en el
marco del Programa Nacional de Desarrollo Rural (PNDR).

8 · nº 264 · setembre - octubre 2021

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 9
 LES PROPOSTES DE
Por una regulación comunitaria que
establezca posición de dominio a partir
8% de cuota de mercado
La Unió propone establecer en la regulación comunitaria un
porcentaje del 8% de cuota de mercado de la industria agroa-
limentaria, de la distribución y del comercio minorista que debe
ser considerada como de posición de dominio en un mercado
de referencia, a partir del cual las prácticas abusivas ejercidas
desde dicha posición de dominio pueden ser perseguidas y
sancionadas.
Conseguir esta propuesta ayudaría a las personas profesiona-
les del sector agropecuario a conseguir una mayor rentabilidad
y competitividad.
Objetivos de Desarrollo Sostenible
2.c. Asegurar el buen funcionamiento de los mercados de
productos básicos alimentarios y facilitar el acceso infor-
mación sobre los mercados para limitar la extrema volatili-
dad de los precios de los alimentos.
Convivencia sector apícola y citrícola
La Unió propone que a través del Mapa Agronómico se puedan
conocer las zonas dónde se pueden instalar asentamientos de
colmenas en zonas citrícolas, teniendo en cuenta la distancia a
otros asentamientos y a parcelas con cítricos susceptibles de
provocar polinización cruzada.
Conseguir está propuesta ayudaría a las personas profesiona-
les del sector apícola y citrícola a conseguir una mayor renta-
bilidad y competitividad.
Objetivos de Desarrollo Sostenible
15.4. Velar por la conservación de los ecosistemas mon-
tañosos, incluida su diversidad biológica.
En el QR puede ver lista de reproducción de nuestro canal
de Youtube con los vídeos de nuestras propuestas.
http://bit.ly/3bUziDh
10 · nº 264 · setembre - octubre 2021
camp valencià
Interposición de denuncias en
ayuntamientos y juzgados de paz
La Unió propone que los ayuntamientos y Juzgados de Paz
tengan la capacidad de registrar denuncias por actos delicti-
vos en el ámbito rural.
Conseguir está propuesta ayudaría a las personas profesiona-
les agricultoras y ganaderas a conseguir una mayor rentabili-
dad, competitividad y estabilidad de ingresos.
Objetivos de Desarrollo Sostenible
11.1. Asegurar el acceso de todas las personas a viviendas
y servicios básicos adecuados, seguros y asequibles.
Sensibilización de la sociedad
para la transición hacia un modelo
agroalimentario incluyente, equitativo
y sostenible
La Unió propone que se realicen intervenciones orientadas a la
sensibilización de la sociedad en su conjunto, o determinados
sectores de la misma en particular, que promuevan y aumen-
ten la concienciación y el compromiso ciudadano solidario
con la consecución del consumo sostenible, respetuoso con
el medio ambiente y responsable, un desarrollo rural sostenible
y la revalorización del paisaje agrario autóctono; comprome-
tido con la lucha contra el cambio climático, así como con la
transición hacia un nuevo modelo agroalimentario incluyente,
equitativo y sostenible.
Conseguir está propuesta ayudaría a las personas profesiona-
les agricultoras y ganaderas a conseguir más competencias,
formación y visión empresarial, así como contribuir a la creación
de un clúster competitivo y a la de intereses socioprofesionales.
Objetivos de Desarrollo Sostenible
17.17. Fomentar y promover la constitución de alianzas
eficaces en las esferas pública, público-privada y de la
sociedad civil.
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 11
 ELS ÈXITS DE camp valencià

Inspecciones por parte del AICA Ayudas específicas para vacuno de lidia
a comercio de cítricos 2021
La Unió logra que se establezca una línea de ayudas específi-
cas para las explotaciones de vacuno de lidia afectadas por las
La Unió logra que el AICA realice inspecciones sobre incum-
medidas establecidas en el estado de alarma.
plimientos de la Ley 12/2013 de medidas para mejorar el fun-
cionamiento de la cadena alimentaria al comercio de cítricos
Este logro ayudará a las personas profesionales del vacuno de
Agribur, S.L., abriendo dos expedientes sancionadores por
lidia a lograr una mayor estabilidad de ingresos, rentabilidad y
ausencia en el contrato de los elementos mínimos exigidos y
competitividad.
por incumplimiento de los plazos de pago.

Este logro ayudará a las personas profesionales agricultoras a

lograr una mayor rentabilidad y competitividad. Objetivos de Desarrollo Sostenible

Objetivos de Desarrollo Sostenible

2.4. Asegurar la sostenibilidad de los sistemas de produc-

ción de alimentos y aplicar prácticas agrícolas resilientes.

2.c. Asegurar el buen funcionamiento de los mercados de

productos básicos alimentarios y facilitar el acceso infor-
mación sobre los mercados para limitar la extrema volatili-
dad de los precios de los alimentos.

Integración de periodos sin obligación

de cotizar para el cálculo de la pensión
de jubilación en el RETA/SETA y
trabajadores cuenta ajena agrarios
La Unió logra que para el cálculo de la pensión de jubilación
para el Régimen Especial de Trabajadores Autónomo (RETA),
Sistema Especial de Trabajadores Agrario (SETA) y trabaja-
dores por cuenta ajena agrarios se tengan en cuenta aque- IVA reducido la horchata de chufa
llos periodos en los que no existe la obligación de cotizar por
darse situaciones asimiladas al alta, de igual manera que ya La Unió logra que se mantenga un tipo impositivo reducido del
está establecido para los trabajadores del Régimen General IVA para la horchata de chufa por no ser una bebida refrescan-
de la Seguridad Social y del Sistema especial de Empleados te, gaseosa o zumo.
de Hogar.
Este logro ayudará a las personas productoras de chufa a
Este logro ayudará a las personas profesionales del sector lograr una mayor rentabilidad y competitividad.
agropecuario a conseguir una mayor estabilidad de ingresos.

Objetivos de Desarrollo Sostenible Objetivos de Desarrollo Sostenible

10.4: Adoptar políticas fiscales, salariales y de protección 16.b. Promover y aplicar leyes y políticas no discriminato-
social para lograr una mayor igualdad. rias en favor del desarrollo sostenible.

En el QR puede ver lista de reproducción de nuestro canal de Youtube

con los vídeos de nuestros éxitos
http://bit.ly/3po5cym

12 · nº 264 · setembre - octubre 2021

ACTUALITAT camp valencià

La comisión de seguimiento de
la fauna salvaje lleva ya más
de un año sin reunirse - VENTA Y REPARACIÓN DE BOMBAS
DE AGUAS LIMPIAS Y RESIDUALES
LciaadeClimática
comisión de seguimiento de los daños por fauna salvaje
la Conselleria de Agricultura, Desarrollo Rural, Emergen- - INSTALACIONES HIDRÁULICAS, ELÉCTRICAS
y Transición Ecológica lleva sin reunirse desde Y EQUIPACION DE POZOS
hace más de un año, pese a la elevada incidencia de los daños
en los cultivos, según denuncia LA UNIÓ, quien ha solicitado - INSTALACIÓN Y MANTENIMIENTO
su urgente convocatoria DE CENTROS DE TRANSFORMACIÓN
Concretamente, la última reunión de este órgano que debe - BOMBEO SOLAR, TELECONTROL,
velar por la prevención y control de esta fauna se celebró el 14
de julio del pasado año. LA UNIÓ ya ha remitido un escrito a CALDERERÍA Y AFOROS
la consellera de Agricultura, Mireia Mollà, en la que solicita la - SISTEMAS DE FILTRADO Y TRATAMIENTO
convocatoria de una reunión de esa comisión de seguimiento
ante los daños evidentes que provoca la fauna silvestre en el DE AGUA
campo valenciano y que afecta directamente a la rentabilidad
de las explotaciones.

LA UNIÓ aprovechará esa reunión para reclamar, entre otras

cuestiones, que el control de la sanidad animal de la fauna
salvaje pase en la Conselleria del área de Medio Ambiente a
la Dirección General de Agricultura, que ya lo viene realizan-
do para las especies ganaderas, de forma que se coordinen
correctamente los controles y se detecten los posibles tras-
pasos de enfermedades entre la fauna salvaje y las especies
ganaderas.

También insistirá en que se establezca un plan de formación

para las personas relacionadas con el medio ambiente, como
ganaderos, agricultores, agentes forestales, cazadores, pes-
cadores o silvicultores para la vigilancia sanitaria de los ani-
males silvestres con la intención de crear un sistema precoz
de detección y alerta de focos de enfermedades como la PPA
o la influenza aviar, que podrían causar pérdidas millonarias a
las ganaderías.

Del mismo modo, apuesta porque las Administraciones efec-

túen de forma continuada un censo poblacional de las espe-
cies causantes de daños (agrícolas, ganaderos, accidentes
de tráficos, infraestructuras, márgenes), tanto en cotos, zonas
comunes o gestionadas por las distintas administraciones,
y se establezcan las directrices ordinarias y extraordinarias
para su control en el caso de daños que superen los umbra-
les determinados. Pide así mismo que se agilice la concesión
de permisos o autorizaciones en las distintas zonas para que
mediante la actividad cinegética se reduzcan los daños en los
cultivos. Solicita también la organización regular por Ley de
los controles poblacionales para aumentar la eficiencia en la
gestión autorizando, para personal formado, visores térmicos,
supresores de sonido, etc., con el objetivo de reducir el nivel
de población de la especie sobre la que se actúa.

Otro de los aspectos que exige LA UNIÓ es que se mantengan

Distribuidor Oficial:
en condiciones las infraestructuras (barrancos, márgenes de
carreteras, vías de ferrocarril, etc.) para que no sean reservo-
rios de fauna salvaje con el fin de evitar los daños que pro-
vocan en los cultivos próximos. Para la fauna no cinegética,
aboga por el establecimiento de un mecanismo de compen-
sación por los daños.

Cabe señalar que precisamente hace apenas unas semanas

que la organización denunciaba que campos de cítricos de
la comarca de la Plana Alta -y es algo totalmente extensible a C/ Senyera, 9 Polígono Industrial del Mediterráneo
otras zonas- se veían amenazados por culpa de la sobrepobla- 46560 MASSALFASSAR (Valencia)
ción de conejos que provocaban la muerte de los árboles tras
Tel. 96 140 08 66/61
mordisquearlos, dejando sin suministro de savia a las ramas
y frutos. www.citi-sa.com · administracion@citi-sa.com
Servicio de Guardia para averías urgentes:
96 140 08 66
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 13
 ACTUALITAT camp valencià

MAQUINARIA// Las protestas de Unión de Uniones tienen su efecto

Los aperos remolcados adquiridos antes del 21 de febrero de 2020

pueden seguir circulando por la vía pública sin homologación

U nión de Uniones de Agricultores y Ganaderos, organiza-

ción de ámbito estatal de LA UNIÓ, tras distintas reuniones
con el Ministerio de Agricultura, el Ministerio de Industria y el
Maquinaria que se va a beneficiar del trabajo
realizado por nuestra organización:
Ministerio del Interior, ha conseguido que se permita la libre Maquinaria para preparación y conservación del terreno:
circulación de aperos remolcados adquiridos antes del 21 de - Rastrillos roturadores
febrero de 2020. / Redacción - Empujador de hoja
- Arrobaderas
- Traillas
La organización agraria había mostrado su desacuerdo ante la
- Desarraigadoras
instrucción 20/V–139 de 21 febrero de 2020 cuyo objetivo era
- Machacadoras de piedras
adecuar la definición de apero a la normativa europea. En esta,
- Recogedoras de piedras
todos los aperos remolcados pasaban a ser considerados
- Recogedoras-cargadoras de piedras
vehículos al ser considerados equipos intercambiables remol-
- Extirpadores de raíces
cados, de acuerdo con el Reglamento (UE) núm. 167/2013 del
Parlamento Europeo y del Consejo de 5 de febrero de 2013. Equipos para trabajo de suelo:
- Arados de desfonde
Unión de Uniones criticó en su momento la decisión ya que
- Subsoladores
la instrucción, por un lado, podía dejar fuera hasta entre un
- Arados rotativos accionados
30 y un 40% de la maquinaria que se usa para la preparación
- Arados de reja y vertedera
del terreno o el laboreo, fruto del incremento de los requisitos
- Arados de discos
de homologación entrados en vigor desde 2017 y, por otro,
- Cavadoras
contemplaba una serie de obligaciones (matriculación, ITV o
- Chisels
seguro obligatorio) que complicaba todo el proceso.
- Rotocultadores
La organización en la que se integra LA UNIÓ ha sido la única - Arados rastrojeros
en el ámbito estatal que ha trabajado activamente durante este - Rodillos mezcladores y ruedas jaula
período ante los Ministerios competentes para que rectifica- - Gradas de discos
sen su posicionamiento. En este sentido, el pasado mes de - Cultivadores
julio la Dirección General de Tráfico hizo pública la instrucción - Gradas
MOV/4-21 que ya permite que los aperos remolcados adquiri- - Rastras niveladoras
dos antes del 21 de febrero de 2020 puedan seguir circulando - Acaballonadoras
sin problemas, llevando consigo la factura de compra –en el - Rodillos
caso de disponer de ella– y una declaración responsable con- - Máquinas combinadas de trabajo de suelo
forme a lo establecido en la normativa. Por lo que respecta a
los adquiridos después de esta fecha, sí tendrán que estar
correctamente homologados y cumplir todos los requisitos que
están contemplados en la normativa.

Unión de Uniones ha solicitado, así mismo, que las adminis-

traciones que hayan sancionado a agricultores por circular con
aperos remolcados adquiridos antes del 21 de febrero de 2020
actúen de oficio y se les retire la sanción, abonando el importe
íntegro de la misma a los agricultores afectados.

14 · nº 264 · setembre - octubre 2021

ACTUALITAT
AICA// Continuen els esforços per donar transparència a la cadena alimentària
Nou èxit de LA UNIÓ en la denúncia per les pràctiques il·legals
de determinats comerços
L A UNIÓ de Llauradors, en un dels seus objectius de donar
transparència a la cadena alimentària on hi ha d’haver-hi
una cooperació entre totes les parts que l’integren, du a terme
una intensa feina de denuncia d’aquelles pràctiques que l’or-
ganització agrària considera que van en contra de la Llei de
mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimen-
tària. / Joanma Mesado
En este sentit, cal destacar que al gener, LA UNIÓ va traslladar
a l’Agència d’Informació i Control Alimentaris –AICA–, orga-
nisme depenent del Ministeri d’Agricultura, les pràctiques que
en un cas concret estava duent a terme la comercial citrícola
Agribur, S.L. on, presumptament, estava vulnerant l’esmenta-
da Llei. Concretament, esta empresa havia recol·lectat a una
persona jurídica afiliada a LA UNIÓ pràcticament la meitat de la
fruita compromesa en el contracte incomplint, suposadament
en aquell moment, la clàusula on especificava que, efectiva-
ment, la part compradora havia de recol·lectar la collita.
A això, se li afegia que no figuraven en el contracte les con-
dicions de pagament de la compravenda, tal com estableix
l’apartat 1.d de l’article 9 de la Llei 12/2013, així com les cau-
ses, formalització i efectes de l’extinció del contracte estipulat
a l’apartat 1.i de l’esmentat article.
camp valencià
Finalment, i després que LA UNIÓ traslladara estos fets a l’AI-
CA, com a resultat de les comprovacions realitzades arran de
la denúncia rebuda, eixe organisme ha obert a la citada comer-
cial citrícola dos expedients sancionadors, a l’existir indicis
raonables que pogués haver comès les infraccions tipificades
en relació amb l’article 23 de la Llei 12/2013, de 2 d’agost i,
concretament, un expedient per absència d’elements minimis
en el contracte de compra-venda i un segon per incompliment
dels terminis de pagaments als que obliga la Llei.
LA UNIÓ continua fent una crida a que la part comercial com-
plisca allò que estipula la Llei a les persones llauradores i
ramaderes per a que, documentadament, traslladen a la seua
organització els possibles incompliments dels contractes. L’AI-
CA ve demostrant any rere any que les denuncies de LA UNIÓ
tenen fonaments.
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 15
 ACTUALITAT camp valencià

PLAGUES// Mesures en totes les zones citrícoles de la Comunitat

Es declara oficialment l’existència de la plaga del Cotonet de

Sud-àfrica i s’estableixen mesures per al seu control

L a Conselleria d’Agricultura va publicar la Resolució del 12

d’agost per la qual es declara l’existència de la plaga Delot-
tococcus aberiae (Cotonet de Sud-àfrica) i per tant, estableix
mesures fitosanitàries per al seu control i evitar, en la mesura
del possible, la seua propagació. / Joanma Mesado

S’adopten mesures fitosanitàries en totes les zones citrícoles

de la Comunitat Valenciana que es concreten en:

Mesures en parcel·la: Les tasques de cultiu i collita s’hau-

ran d’organitzar de manera que, després de l’entrada en una
parcel·la, no s’accedisca a una altra sense haver-se aplicat les
corresponents mesures d’higiene. La maquinària i ferramentes
seran desinfestades després de cada ús per evitar la dispersió
de la plaga entre parcel·les. També la roba utilitzada ha de
ser d’un sol ús o ser convenientment netejada un cop hagen
conclòs els treballs en cada parcel·la.

Mesures en centres de confecció: Tots els envasos, caixes

o embalatges utilitzats hauran de ser d’un sol ús i destruïts
posteriorment per evitar la dispersió de la plaga, o ser conve-
nientment desinfestats. Els operaris han de poder identificar la
plaga, i el magatzem de confecció haurà de tindre un sistema
de rebuig de fruits i de material infestat que garantisquen la
seua eliminació, sense risc de possible dispersió de la plaga
Mesures en vivers: Han de disposar de trampes de monitorit-
zació per a la detecció de la plaga i realitzar prospeccions a les
plantes hostes de les seues instal·lacions i parcel·les. Els seus
treballadors han d’estar familiaritzats amb la plaga i, en cas de
detecció, a més de notificar-se a l’autoritat competent, s’hau-
rà de disposar d’un sistema de gestió de les plantes hostes
infestades que permeta la seua eliminació i evite la propagació.
A més, s’han d’adoptar una sèrie de mesures fitosanitàries per
a la gestió integrada de plagues en les parcel·les citrícoles de
zones amb incidència de la plaga mitjana o baixa:
Mesures culturals: Realitzar les següents pràctiques:
- Efectuar podes que faciliten la ventilació de la copa dels
arbres, per facilitar el correcte mullat de l’interior de l’arbre i
afavorir la mortalitat de les nimfes de primer estadi.
ductes fitosanitaris autoritzats, quan se superen els llindars i en
els moments en què hi haja un major percentatge de formes
sensibles de la plaga enfront d’estos tractaments.
Per a l’aplicació d’estes mesures, l’IVIA i els serveis tècnics de
la Conselleria oferiran una informació orientativa que servisca
de ferramenta als assessors en gestió integrada de plagues,
per a adoptar la decisió en cada parcel·la.
Finalment, s’adoptaran mesures fitosanitàries en les parcel·les
citrícoles de zones amb una greu incidència de la plaga.
Es poden adoptar mesures addicionals d’emergència en aque-
lles parcel·les que, per la greu incidència de la plaga, no siga
possible el seu control mitjançant l’aplicació de les mesures
fitosanitàries convencionals de gestió integrada de plagues.
Estes mesures addicionals tindran com a objectiu la reducció
dels nivells i incidència de la plaga, mitjançant tractaments de
xoc, i podran incloure tractaments fitosanitaris que impedis-
quen l’entrada en la cadena alimentària de la fruita procedent
de les parcel·les tractades. En este últim cas, caldrà obtindre
del Ministeri d’Agricultura la prèvia autorització d’emergència
del producte fitosanitari, .

- Després de la recol·lecció, eliminar els fruits danyats que Finalment, es crea el comitè científic-tècnic assessor sobre les
puguen servir de reservori de la plaga, tant de la copa com de mesures de detecció i control que s’han d’adoptar contra el
terra de les parcel·les. Cotonet de Sud-àfrica. Les funcions d’este comitè seran les
d’informar sobre les mesures de detecció i control que s’han
- Utilitzar estratègies per a l’exclusió de formigues com poden d’adoptar contra la plaga, avaluar els resultats de les mateixes,
ser les barreres físiques, bandes o pintures enganxoses. elaborar propostes per a la seva millora i assessorar sobre les
noves tècniques de lluita contra esta plaga.
Mesures de control biològic: Realitzar soltes de Cryptolae-
mus montrouzieri i/o Anagyrus aberiae, en els moments opor-
tuns, seguint les recomanacions de la Conselleria d’Agricultura
(Sanitat Vegetal i IVIA). La Conselleria, en funció de les dispo-
nibilitats, realitzarà les soltes, i/o posarà a disposició dels llau-
radors més afectats tots dos organismes de control biològic.

Mesures de control biotècnic: En la mesura de les dispo-

nibilitats, realitzar paranys massius mitjançant la utilització de
dispositius amb la feromona sexual.

Mesures de control químic: Realitzar un seguiment de la

plaga a cada parcel·la, i realitzar intervencions amb els pro-

16 · nº 264 · setembre - octubre 2021

ACTUALITAT camp valencià

METEOROLOGIA// La inestabilitat ha passat factura al camp

LA UNIÓ reclama ajudes per tots els sinistres per inclemències

metereològiques

L Els darrers mesos estan sent bastant moguts metereolò-

gicament parlant i les tronades acompanyades de pluja,
pedra i vent estan provocant danys en algunes comarques
del camp valencià / Redacció

Això fa que els llauradors estiguen continuament mirant el cel

en previsió de la temuda pedra. Tot i això, hem de dir que els
danys no han estat generals i sí prou localitzats en comarques
o localitats. El Baix Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Baixa són les
zones més afectades a Castelló; i Utiel-Requena i la Ribera les
que més a la de València.
LA UNIÓ assenyala que la major part dels danys dels sinistres
estan coberts per l’actual sistema d’assegurances agràries i
per això ha sol·licitat només produir-se a Agroseguro que agi-
litzara de forma urgent el peritatge de les parcel·les sinistrades.
D’altra banda, l’organització també ha reclamat la concessió
d’ajudes directes, el repartiment gratuït de producte fungicida
per a cicatritzar els danys, la condonació de l’IBI de les parce-
l·les cultivades i construccions presents en elles, la bonificació
de les quotes de la Seguretat Social durant un any, l’establi-
ment de préstecs amb interés subvencionat i també una sèrie
d’actuacions i ajudes per a les cooperatives comercialitzado-
res afectades.

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 17

 Seguro Base con Garantías Adicionales para Uva de Vinificación
- Línea 312 -
DATOS DE INTERÉS DEL SEGURO
Autora: Laura Palacios García, Responsable de Segu-
ros de LA UNIÓ 1. Modalidades de Aseguramiento:

Seguro base con garantías

Módulos
El seguro de Uva de vinificación plan 2021 - cosecha 2020 es adicionales
prórroga tal como establece el plan anual de seguros agrarios, Seguro base Módulo 1
lo que supone que se prorrogan en las mismas condiciones
que el plan anterior, manteniéndose las tarifas y coberturas. Seguro base + garan-
Módulo 2A
tía adicional 1
Cabe destacar la importancia de la contratación de un seguro
Seguro base + ga-
agrario para la cobertura de riesgos climatológicos imposibles Seguro de otoño rantías adicionales 1, Módulo 2B
de controlar por parte del viticultor. 2y4
Según los datos de siniestralidad a 31 de julio publicados por Seguro base + ga-
Agroseguro, la previsión de indemnizaciones que van a recibir rantías adicionales 1, Módulo 3
los viticultores de la campaña 2021 asciende a casi 62 millo- 2, 3 y 4
nes de euros, de los cuales 2,83 millones de euros los recibi-
Seguro de primavera Módulo P
rán viticultores valencianos.
Durante el mes de abril, el descenso de las temperaturas
cuando el cultivo ya había iniciado su ciclo biológico anual - Modalidad de OTOÑO:
afectó a una parte importante de la superficie cultivada, unido • Seguro Base: Garantizado elegible al 50% o 70% por ex-
a pedriscos localizados que causaron roturas de brotes y ho- plotación del Pedrisco, la Helada, Riesgos Excepcionales,
jas incipientes en plantaciones más adelantadas. Marchitez Fisiológica y Resto de Adversidades Climáticas
Estos pedriscos se han sucedido durante los meses posterio- • Garantías Adicionales:
res incrementando los daños considerablemente.
- Adicional 1: Pedrisco indemnización por parcela
A estos eventos, hay que sumar la afección por Mildiu en cerca
de 9.400 hectáreas en las comunidades de Castilla-La Man- - Adicional 2: Riesgos de Helada y Marchitez con mínimos
cha y Valencia, debido a la alta humedad y temperatura a fina- indemnizables y franquicias absolutas específicas en
les de la primavera. función del tipo de explotación. Riesgos Excepcionales
elegible por parcela o explotación.
Todos estos eventos han causado daños en una superficie de
más de 120.000 hectáreas. - Adicional 3: Helada y Marchitez por parcela
- Adicional 4: permite al asegurado elegir una cobertura
Durante el mes de abril, el descenso de del 80% del rendimiento asignado
las temperaturas cuando el cultivo ya había • Existe la posibilidad de realizar un seguro complementario
iniciado su ciclo biológico anual afectó a una que permite aumentar la producción asegurada.
parte importante de la superficie cultivada - Modalidad de PRIMAVERA: Pedrisco y Riesgos Excepciona-
les por parcela, Helada y Marchitez elegible y contratable o por
2. Objeto del seguro: explotación o parcela.

RIESGOS CUBIERTOS – seguro principal DAÑOS CUBIERTOS CULTIVOS Y VARIEDADES ÁMBITO

Cantidad Todos Todo
Parcelas inscritas en DO y
Pedrisco y Helada Variedades DO, Vinos
pertenecientes a Vinos de Pago
Calidad de Pago y Viñedo
o Viñedo de Características
Características Específicas
Específicas
Marchitez Fisiológica Cantidad Variedad Bobal Todo
CA de Andalucía, Castilla la
Mancha, Extremadura, Islas
Mildiu Cantidad Todos
Baleares, Madrid, Murcia y
Valencia
Riesgos
Excepcionales Fauna Silvestre
Incendio
Inundación-Lluvia torrencial Cantidad Todos Todos
Lluvia Persistente (excepto Mildiu)
Viento Huracanado
Resto de Adversidades Climáticas Cantidad Todos Todos

18 · nº 264 · setembre - octubre 2021

 Financiado por la Entidad Estatal de Seguros Agrarios O.A (ENESA)
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

3. Periodo de contratación del seguro:

MÓDULO ÁMBITO FECHA INICIO FECHA FIN

1, 2A, 2B, 3 Todo el ámbito 01/10/2021 20/12/2021
Almería, Cádiz, Córdoba, Huelva, Málaga y Sevilla 15/01/2022 01/03/2022
P (con helada y marchitez)
Resto del ámbito 15/01/2022 25/03/2022
Almería, Cádiz, Córdoba, Huelva, Málaga y Sevilla 01/03/2022 15/04/2022
P (sin helada ni marchitez)
Resto del ámbito 25/03/2022 30/04/2022

4. Subvenciones del seguro*: • Aumento de la subvención que perciben los jóvenes

agricultores, por la importancia de este colectivo al
Novedades importantes en las subvenciones al seguro, tanto mantenimiento del medio rural
a nivel estatal (ENESA), cómo a nivel autonómico (CAPA):
• Incremento de las subvenciones a los seguros comple-
- Subvenciones ENESA: mentarios
• Subvención de los recargos del seguro aplicados por - Subvenciones CAPA:
una elevada siniestralidad individual, o que permite
• se establece un incremento de un 15% en la subvención
prestar un mayor apoyo a los viticultores cuyas explota-
adicional de la Comunidad Autónoma de Valencia para
ciones se ubican en zonas de mayor riesgo.
todos los afiliados a La Unió.

MÁX. ENESA MÁX. CAPA

MÓDULO Subvención máxima para Subvención máxima para resto Inscritos en DO + No Caract. Asegurado Si además inscrito
joven agricultor de asegurados ENESA + Secano en OPA
1 75 75 17 17,50
2A 67 57 34 35
2B 58 48 34 35
3 50 40 42,50 43,75
P 38 28 42,50 43,75
* los porcentajes de subvención se aplican sobre la prima comercial base neta (límite máximo 65% del Recibo de Prima sin tener en cuenta los recargos).

5. Domiciliación del pago de la prima y fraccionamiento

de pago:
El pago del recibo de prima podrá efectuarse de alguna de las
dos formas siguientes:
- al contado en el momento de formalizar la póliza mediante
domiciliación bancaria.
- fraccionada, mediante AVAL SAECA: primer pago al contado
(mínimo 10% de la prima) y segundo pago restante a los 3-6-
9 o 11 meses mediante domiciliación bancaria.
Recuerde la conveniencia de proteger las explotaciones con
un seguro agrario que permita hacer frente a los daños cau-
sados en las producciones agrícolas y ganaderas. Para ello,
contacte con nuestras oficinas de La Unió, y solicite presu-
puesto sin compromiso. Nuestros asesores le guiarán en la
elección de la mejor opción con las más completas garantías,
y le acompañarán desde la contratación de la póliza hasta la
gestión del siniestro.

Contacte con nuestras oficinas de LA UNIÓ y solicite

presupuesto sin compromiso. Nuestros asesores le
guiarán en la elección de la mejor opción con las más
completas garantías, y le acompañarán desde la con-
tratación de la póliza hasta la gestión del siniestro.

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 19

 EL TEMA DEL MES
El Ministerio de Agricultura traslada a las Comunidades la tercera
propuesta de las ayudas de Eco-esquemas para la próxima PAC
E l Ministerio de Agricultura trasladó a las Comunidades Autó-
nomas (CCAA) en la Conferencia Sectorial de este verano
una tercera propuesta provisional de Eco-esquemas (EE) y,
dos semanas después, la hace pública para que la conozcan
aquellos que realmente son los beneficiarios de estas ayudas,
los agricultores y ganaderos y no las CCAA. / Joanma Mesado
Esta propuesta actualiza la lista de los 9 EE que se contemplan
para su implementación a partir de 2023 en el marco del Plan
Estratégico Nacional de la PAC (PEPAC).
Esta nueva lista, con respecto a la versión de enero de 2021,
presenta modificaciones tanto en el número y tipo de EE como
en la forma de su aplicación. De forma general destaca el
nuevo planteamiento, con 7 EE principales y 2 complemen-
tarios a estos.
Presupuestariamente, a los 7 EE principales se destina el grue-
so del presupuesto establecido para esta línea de ayudas de la
arquitectura medioambiental del primer pilar de la nueva PAC.
En concreto, se destinará el 90% del presupuesto con 996,7
M€. El 10% restante, con 110,7 M€, se destinará a los EE com-
plementarios. Los beneficiarios de un EE principal se podrían
acoger a uno de estos EE complementarios, si bien también
se está valorando actualmente integrar los mismos dentro del
EE principal.
A los EE principales se podrán acoger voluntariamente aque-
llos beneficiarios que lo soliciten para llevar a cabo en su
explotación prácticas relacionadas con la agricultura baja en
carbono o agroecología, mientras que quienes se acojan a
alguno de los dos EE complementarios realizarán prácticas
que tienen relación con la agricultura de precisión.
En esta propuesta del Ministerio de Agricultura, cada agricul-
tor, sea cual sea su producción y modelo productivo, podrá
elegir al menos entre las prácticas a realizar en la superficie
elegible de su explotación, una ligada a un EE principal y otra
unida a un EE complementario.
20 · nº 264 · setembre - octubre 2021
camp valencià
Descripción de los Eco-esquemas
EEP 1.- Aumento de la capacidad de sumidero de carbono de
los pastos mediante el impulso del pastoreo extensivo.
Pago por hectárea elegible de pasto permanente (neto) y de
pasto temporal. Para ello, se definen cargas ganaderas máxi-
mas y mínimas en función del tipo de pasto (húmedo del norte
peninsular y mediterráneos e insulares). Se redefinen los tipos
de superficie, rastrojeras y barbechos no aparecen de forma
específica, no se contemplan complementos (por ejemplo,
zonas de presencia de grandes carnívoros, zonas con alta
probabilidad de incendios).
EEP 2.- Mantenimiento y mejora de la biodiversidad mediante
la siega sostenible y el mantenimiento de márgenes sin segar
en las superficies de pastos.
Pago a los ganaderos por hectárea elegible de pasto que rea-
licen la siega en estas superficies y a la vez dejen un margen
sin segar en el conjunto de su explotación. Se contemplan dos
tipos de pastos: húmedos del norte Peninsular y mediterráneos
e insulares.
EEP 3.- Rotaciones con especies mejorantes en tierras de cul-
tivo.
Pago por ha elegible por la práctica de la rotación anual de
cultivos en tierra arable, que incluya especies mejorantes.
EEP 4.- Agricultura de conservación: siembra directa
Pago por realizar, en tierras arables, prácticas agronómicas de
agricultura de conservación-siembra directa.
EEP 5.- Áreas no productivas en tierras de cultivo
Pago por implantar y mantener estructuras naturales que favo-
rezcan la biodiversidad. Se establecerán elementos y áreas
que permitan conservar la biodiversidad. Elementos como los
márgenes e islas o los barbechos semillados, con especies
EL TEMA DEL MES camp valencià

apropiadas. Mediante el no cosechado y tumbado se pone a

disponibilidad de la avifauna, durante un periodo más prolon-
gado, el grano del cereal o la oleaginosa. Para el cumplimiento
de esta práctica, se tendrá que dejar un [10%] de superficie no
productiva.

EEP 6.- Agricultura de carbono: práctica de cubiertas vegetales

vivas en cultivos leñosos

Pago compensatorio por hectárea por mantener sobre el

terreno una cubierta vegetal viva, en los periodos estipulados,
como alternativa al manejo convencional en cultivos leñosos.

EEP 7.- Agricultura de carbono: práctica de cubiertas inertes

en cultivos leñosos

Pago compensatorio por hectárea por compromiso anual de

triturar los restos de poda y depositarlos sobre el terreno, como
alternativa a la quema de los mismos.

EEC 8.- Gestión sostenible de insumos

Pago por elaboración y aplicación de un plan individual de

abonado y regadío, incluiría también tratamientos fitosanitarios.

EEC 9.- Pastoreo Racional mediante la rotación de superficies

y de especies aplicando nuevas tecnologías

Pago por hectárea por aplicación de un Plan de Gestión de Más información de las propuestas concre-
Pastoreo Racional en la explotación que incluya: Plan de rota- tas de cada EE con beneficiarios, requisitos
ción de parcelas susceptibles de pastoreo extensivo y/o Plan e intensidad de las ayudas:
de rotación de especies, alternando al menos bovino y ovino y https://cutt.ly/gQFSGSC
la implantación de los medios de digitalización.

CONCESIONARIO OFICIAL

DISTRIBUIDOR OFICIAL

Tel: 96 154 88 30 // Fax: 96 154 76 14// www.suproval.com // info@suproval.com

Pol. Ind. “Barrio del Cristo” // C/ Solidaridad, nº 17 //46960 Aldaya (Valencia)
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 21
 ACTUALITAT camp valencià

PAC// Les Comunitats Autònomes comencen a rebre la informació del Ministeri

Primers esborranys de les futures ajudes associades de la PAC

L A UNIÓ, a través de la seua organització en l’àmbit estatal

Unión de Uniones, ha pogut accedir a les fitxes sobre els
futurs pagaments associats que, pel que sembla, el Ministeri
d’Agricultura hauria remès a les diferents Comunitats Autòno-
mes. / Redacció

En el moment de la redacció de l’article, estes fitxes no estaven

disponibles en el Pla Estratègic de la PAC del web del Ministeri.
Als efectes informatius i sense estar tancades les fitxes defini-
tives, línies proposades pel Ministeri d’Agricultura serien, i on
obviarem l’ajuda a la remolatxa, les següents:

- Ajuda associada a la producció sostenible d’arròs, amb un

primer tram de fins a 25 hectàrees per cobrar el 100%, i a partir
d’ací el 80%. L’import unitari esperat seria de 146,28 euros per
hectàrea en el primer tram. Es destinarien 14,2 milions d’euros
a este cultiu.
- Ajuda Associada als productors de fruits secs en secà en
àrees amb risc de desertificació. Per ametller, avellaner i gar-
rofer en secà, amb pendent de més del 10% o pluviometria de
menys de 300 mm a l’any i densitats mínimes. L’import esperat
és de 69,465 euros i un pressupost de 14 milions d’euros per
a la línia.
- Ajuda associada a la producció sostenible de proteïnes d’ori-
gen vegetal per lleguminoses i oleaginoses (s’inclou la pro-
ducció de llavors certificades de lleguminoses). Es destinarien
94 milions d’euros (6,7 M€ a llegums, altres lleguminoses 39,3
M€; oleaginoses 42,4 M€ i llavor certificada 5,6 M€). Per a les
primeres 50 hectàrees es cobraria el 100% de l’ajuda i la resta
de superfície el 60%. L’import unitari esperat en euros per hec-
tàrea per al primer tram seria: llegums 80 €; altres lleguminoses
i oleaginoses 60 € i llavor certificada 60 € i 80 € si són llegums.
- Ajuda associada als ramaders per a l’engreix sostenible
de vedells. La degresitivat es comença a aplicar a partir dels
primers 75 vedells, baixant l’import al 50%. El pressupost és
de 25,9 milions d’euros. L’import unitari previst seria de 25,08
euros per animal.
- Ajuda associada per als ramaders d’oví i cabrum, inclosa
la ramaderia extensiva i semi-extensiva sense base territorial
pròpia. La degresivitat comença a partir de les primeres 400
femelles elegibles, a partir de les quals es cobrarà el 70%. L’im-
port unitari previst seria de 16,25 euros per animal, amb un
muntant total de 131.250.000 d’euros.
- Ajuda associada per als ramaders de boví extensiu i per als
ramaders que engreixen els seus propis vedells en l’explotació
de naixement. Esta línia es divideix en dos modalitats d’ajuda.
La primera d’elles per a boví extensiu (vaca nodrissa). En este
cas només les primeres 100 vaques cobrarien l’import ínte-
gre i les següents ja percebrien només el 70%. Es destinarien
184.800.000 d’euros i l’import previst seria de 96 euros per ani-
mal. Pel que fa a la segona submesura, és per als ramaders
de boví extensiu que s’acarnissen els seus propis vedells en
l’explotació de naixement (vedells per a sacrifici), la reducció
d’import s’aplicaria a partir de més de 75 vedells i el pagament
es quedaria en el 70%. Pressupost de 14,8 milions d’euros i
import previst de 38,30 euros per animal.
- Ajuda a la producció sostenible de llet de vaca. Màxim sub-
vencionable de 725 vaques per explotació. Les primeres 100
cobraria en 100% i les següents el 50%. Sobre l’import unitari,
les explotacions de muntanya rebran un 15% més i les insulars
un 20% més. Es destina a la mesura 122 milions d’euros. L’im-
port unitari esperat seria de 158 euros per vaca.
- Ajuda associada a la producció sostenible de la tomaca per
a transformació. Amb degresivitat, de manera que només
cobren el 100% les 15 hectàrees i les següents el 60%. Dota-
ció de 9,3 milions d’euros i import esperat 335,08 euros per
hectàrea.
- Ajuda Associada a la producció tradicional de raïm passa.
Es beneficia d’una partida de 680.000 euros, amb un import
unitari esperat de 629,6 euros per hectàrea.

22 · nº 264 · setembre - octubre 2021

SECTORS camp valencià

CÍTRICS// Dades de la campaña 2021-2022

Agricultura publica la previsió de producció de cítrics ocultant el

desglossament varietal a les persones citricultores

U n any mes, la Conselleria d’Agricultura oculta informació

a les persones citricultores, beneficiant l’estratègia de les
empreses comercials, que poden pressionar el preu a la baixa
en les negociacions davant la falta de coneixement de la per-
sona productora de la producció prevista de cadascuna de les
varietats i només facilitant la previsió de producció global de
les quatre espècies citrícoles: taronges, mandarines, llimes i
pomelos i els seus respectius subgrups. / Redacció

En esta línia, LA UNIÓ ja ha sol·licitat formalment a l’adminis-

tració agrària valenciana la previsió de producció desglossada
per varietats amb la finalitat de contribuir a la transparència del
sector i del conjunt de la cadena alimentària, que també hauria
de ser una obligació per a la Conselleria d’Agricultura.

Pel que fa a la previsió de producció per a la campanya de

comercialització citrícola en l’àmbit valencià, de forma global
hi ha una reducció del 9,1%, el que suposa una reducció de
319.549 tones respecte a la campanya 2020/2021, fins arribar
a una disponibilitat prevista de 3.188.502 tones. seqüència, principalment, de la baixada de la producció de les
varietats del subgrup Clementines, que ho fa en un 37,4% fins
Per grups varietals arribar a tindre només 360.928 tones.

El grup de Mandarines experimenta una pèrdua de producció
de 287.417 tones, és a dir, una reducció del 18,97%. La reduc-
ció que provoca una previsió d´1.303.098 tones és irregular en
els subgrups que conformen les mandarines. En este sentit, el
subgrup de les Clementines perden 290.522 tones i el subgrup
Satsumes 8.883 tones, mentre que el subgrup d’Híbrids aug-
menta 11.988 tones.
Pel que fa al grup de taronges, augmenta l’1,60% i 25.566
tones fins arribar a una previsió total d’1.621.410 tones. Per
subgrups, el de Navel augmenta en 37.546 tones, el de varie-
tats Blanques té una reducció de 10.458 i 1.522 tones de pèr-
dua productiva del subgrup Sanguines.
A les comarques de València, hi ha una producció prevista
d’1.987.792 tones i una reducció de fins a 77.728 tones, el
3,8%, i on a l’igual que a Castelló, la reducció més destacable
és al subgrup de les Clementines, baixant la collita més del
18%.
Alacant, amb una producció estimada de 640.722 tones,
també experimenta una reducció de la collita. En este cas, de
22.348 i el 3,4% i destaca la reducció del 19,3% de les varie-
tats de llima que no es compensa amb el fort augment de les
varietats híbrides del 21,5%.
Previsió de producció estatal

Les Llimes també tenen una pèrdua en la previsió de producció
per a esta campanya de 58.332 tones, el 19,18%, fins a tindre
un total de 245.833 tones. En este cas, la varietat Verna perd
29.873 tones respecte al balanç de la campanya anterior i la
varietat Fino ho fa en 28.459 tones.
Finalment, els pomelos experimenten un increment de la pro-
ducció prevista de 512 tones, el 3,04%, i amb una producció
total esperada de 17.329 tones.
Distribució provincial
A Castelló es preveu una reducció de la collita del 28,2% infe-
rior a la de la campanya anterior amb un total de 559.988 tones,
convertint-se en la zona productora amb major reducció a con-
A nivell estatal, el Ministeri d’Agricultura ha fet públic també la
previsió de producció de les zones productores. En este sentit,
la producció estimada serà de 6.705.155 tones, el que suposa
una reducció del 4,8% respecte a la campanya 2020/2021.
En la mateixa línia que la Conselleria d’Agricultura, el Ministeri
d’Agricultura també practica la falta de transparència ocultant,
en este cas, la distribució de la producció per cadascuna de
les comunitats autònomes productores i, evidentment, tampoc
informa de la collita prevista per varietat.
Per grups, el Navel tindrà una producció de 3.511.099 tones,
el grup de Mandarines arribarà fins les 2.087.390 tones, el de
Llimes 1.011.458 tones i, finalment, els Pomelos tenen una pre-
visió de collita de 84.010 tones.

Comunitat Valenciana Castelló València Alacant

Previsió Previsió Previsió Previsió
Balanç 2020/2021 Balanç 2020/2021 Balanç 2020/2021 Balanç 2020/2021
2021/2022 2021/2022 2021/2022 2021/2022
MANDARINES 1590515 1303098 659041 434463 795860 711383 135614 157252
TARONGES 1595844 1621410 119601 124304 1257229 1263531 219014 233575
LLIMES 304165 245833 324 365 1448 1521 302393 243947
POMELOS 16817 17329 339 638 10783 11117 5695 5574
TOTAL* 3508051 3188502 779461 559988 2065520 1987792 668070 640722
* Elaboració: LA UNIÓ amb dades CADRECTE
El total contempla altres cítrics i taronger amarg

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 23

 SECTORS
CÍTRICS// Continua eludint-se la reciprocitat fitosanitària
LA UNIÓ denuncia que Sud-àfrica continua sumant rebutjos de
cítrics amb plagues i l’Argentina torna a ballar-la
L A UNIÓ denuncia que Sud-àfrica va continuar acaparant a
l’agost els rebutjos d’enviaments de cítrics a l’àmbit comu-
nitari amb organismes nocius i perillosos i l’Argentina torna una
altra vegada a ballar-la amb noves intercepcions després de
reprendre les seues exportacions. / Redacció
Sud-àfrica té 19 intercepcions enguany, 9 d’elles a l’agost, i 7
d’elles amb Phyllosticta citricarpa-CBS- i 2 amb Thaumatotibia
leucotreta. Aquesta situació posa de manifest la seua incapa-
citat, a les portes de la revisió de l’acord comercial amb la Unió
Europea, de garantir enviaments lliures de plagues i supera els
rebutjos amb 6 noves intercepcions (19 per 13), fins al mes
d’agost. Ara mateix els linials dels nostres supermercats estan
plens de cítrics sud-africans.
D’altra banda, l’Argentina té 2 rebutjos a l’agost, de Phyllos-
ticta citricarpa-CBS i de Xanthomonas, just quan repren altra
vegada les seues exportacions després de la paralització del
passat any precisament pel seu alt nivell de plagues detectat
en frontera. “Els argentins comencen a exportar a la UE i tornen
a incomplir l’entrada sense plagues dels seus cítrics”, indica
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ. A l’agost també es
detecten 5 enviaments rebutjats des del Brasil amb Xanthomo-
nas i un altre de Tunísia amb Diaspidae.
Des que en 2016, la UE subscriguera l’Acord d’Associ-
ació Econòmica amb els Estats de la Comunitat per al
Desenvolupament de l’Àfrica Meridional-SADC (Sud-àfri-
ca, Botswana, Lesotho, Namíbia, Swazilàndia i Moçambic),
s’han produït nombroses deteccions de plagues citrícoles
i malalties en frontera i fins i tot un tancament voluntari
de les exportacions sud-africanes. Sud-àfrica, per tant, no
compleix, no ofereix garanties i la situació és encara més
preocupant de cara a la imminent revisió de l’acord que
correspon realitzar enguany. En aquest sentit, LA UNIÓ
advoca per una revisió en profunditat “perquè sent comer-
cial, té evidents conseqüències fitosanitàries per a la sani-
tat vegetal de la citricultura europea”.
Carles Peris indica sobre aquest tema que “instem la Comissió
Europea i a la resta d’institucions de la UE i, en el nostre cas,
al Govern d’Espanya, al fet que impulsen la revisió del mateix i
s’analitze en profunditat la seua repercussió comercial, així com
les conseqüències fitosanitàries que existeixen sobre el sector
citrícola europeu”. Així mateix, les autoritats europees han de
complir amb la seua pròpia normativa i certificar l’absència de
malalties en la fruita importada mitjançant el tractament de fred
o cold treatment, que ja utilitzen molts països importadors i que
són també potències citrícoles com Austràlia, Corea, la Xina,
l’Índia o el Japó, però que les autoritats europees es neguen a
imposar malgrat l’evidència.
L’Acord amb Sud-àfrica contempla en el seu Annex I la reduc-
ció progressiva dels drets de duana per a les taronges dolces,
situació que es va iniciar precisament amb l’entrada en vigor
de l’Acord i que s’eliminen definitivament l’any 2025. La inci-
dència sobre el sector citrícola valencià, espanyol i europeu de
l’aplicació d’aquest punt concret de l’Acord ha portat conse-
qüències molt negatives, tant des del punt de vista econòmic
-objectiu de l’Acord- com a fitosanitari i que ha sigut exposat
àmpliament i de forma justificada en set informes tècnics rea-
litzats per LA UNIÓ que van ser presentats en el seu moment a
Brussel·les a les autoritats comunitàries.
24 · nº 264 · setembre - octubre 2021
camp valencià
LA UNIÓ insisteix que la producció agrícola a la UE està sub-
jecta a controls fitosanitaris estrictes i comparats amb altres
països existeixen nivells molt avançats de control de residus
i mesures ambientals. Per això, reclama que les importacions
de països tercers complisquen amb els mateixos estàndards
rigorosos, sostenibles i de garantia sanitària amb què ho fan
els cítrics europeus. En el marc del Pacte Verd Europeu i de
l’estratègia “De la granja a la taula”, que advoca per un sistema
alimentari de la UE més saludable i sostenible, no té cap sentit
mantindre en aquests moments les mateixes condicions en els
acords que quan es van signar.
Perill d’entrada de la Thaumatotibia
L’entrada de la plaga de la Thaumatotibia leucotreta o Falsa
Arna en l’àmbit territorial de la Unió Europea seria un dur colp
per als cultius mediterranis, a l’ésser de quarantena i prioritària
per a les autoritats comunitàries que pretenen impedir la seua
aparició a causa del seu gran impacte econòmic i mediambi-
ental.
La importància d’aquesta plaga radica en l’alta capacitat polí-
faga que té, podent alimentar-se de més de 70 plantes hostes
pertanyents a 40 famílies diferents i amb capacitat per a adap-
tar-se a nous hostes. Pot atacar a nombroses espècies fruite-
res, tant cultivades com silvestres, entre les quals es troben
molts dels cultius freqüents en la Comunitat Valenciana com
cítrics, caqui, magrana, bresquilla, alvocat, pimentó, fesols i
dacsa. Espanya i la Comunitat Valenciana tenen unes condi-
cions climatològiques favorables per al desenvolupament de
Thaumatotibia leucotreta i alberguen grans zones citrícoles en
la costa mediterrània, en la qual també estan situades grans
superfícies d’altres cultius hostes com el pimentó, fruiters d’os
i magrana.
La Thaumatotibia leucotreta o Falsa arna (FCM en anglés) es
troba estesa per Àfrica, és present fins i tot en un país amb
clima mediterrani com Israel, és endèmica a Sud-àfrica i de la
qual Europa, ara com ara, està exempta.
Les intercepcions en ports europeus amb partides infestades
de Thaumatotibia procedents d’Israel i Sud-àfrica són nombro-
ses i sobretot destaca aquest últim país amb 61 en les últimes
cinc campanyes. Per això la Comissió Europea va sol·licitar un
informe d’avaluació a la EFSA -Autoritat Europea de Seguretat
SECTORS
Alimentària- per a comprovar els programes realitzats en eixos
països per a evitar l’entrada de la malaltia a la UE. Com bé va
detallar fa uns dies el Comité de Gestió de Cítrics (CGC), els
resultats de les anàlisis de la EFSA efectuats a Sud-àfrica són
alarmants, perquè no es garanteix que la totalitat de les seues
exportacions estiguen lliures d’aquesta plaga.
LA UNIÓ, en clara sintonia amb el CGC i davant el fracàs dels
mètodes emprats per Sud-àfrica, creu que l’únic programa que
les autoritats europees han d’emprar per a complir amb la seua
pròpia normativa i certificar l’absència de la malaltia en la fruita
importada és establir el tractament de fred o cold treatment,
una cosa que ja utilitzen molts països importadors i que són
també potències citrícoles com Austràlia, Corea, la Xina, l’Índia
o el Japó, però que les autoritats europees es neguen a impo-
sar malgrat l’evidència. Els EUA, per exemple, sí que obliga a
un tractament de fred a les importacions sud-africanes i des de
1997 només hi ha hagut dos rebutjos per Thaumatotibia, que a
més van suposar un enduriment unilateral del protocol de fred
per part de les autoritats estatunidenques. També se l’obliga a
Espanya a efectuar-ho per a evitar la contaminació dels cítrics
per Ceratitis capitata.
Per si no fóra suficient tot l’anterior, cal assenyalar que de les
26 matèries actives per a tractar aquesta plaga de la Thauma-
totibia leucoreta, a la Unió Europea només estan autoritzades
8, és a dir el 31% d’aquestes; i això segons les dades actuals
perquè les autoritats comunitàries continuen retirant productes
sense parar. Una possible entrada en territori europeu seria
una maçada molt dura i sense armes amb la qual combatre-la.
Alertes de Turquia
Un estudi elaborat per LA UNIÓ de Llauradors revela que el
sistema d’alertes europeu del RASFF (autoritat de la Comissió
Europea per a la seguretat en aliments) ha notificat des de
maig del passat any fins al 9 d’agost de l’actual un total de 478
alertes de fruites i hortalisses amb destinació al mercat de la
Unió Europea procedents de Turquia, que tenien presència de
residus de plaguicides, entre ells el Metil-clorpirifos i Clorpirifos
prohibits ací o que superaven els Límits Màxims de Residus
permesos en el mercat comunitari.
Per productes analitzats, i de major a menor nombre de detec-
cions, estan els pimentons dolços amb 199 notificacions,
seguits de les mandarines amb 60, llimes amb 38, aranges
amb 33, taronges amb 27 i magranes amb 10 deteccions amb
residus de plaguicides notificades. En total, aquests productes
acaparen 367 notificacions, la qual cosa suposa el 76,78% del
total de notificacions del període analitzat.
El Reglament d’Execució (UE) 2020/625 de la Comissió de 6
de maig de 2020, relatiu a l’augment temporal dels controls ofi-
camp valencià
cials i a les mesures d’emergència que regulen l’entrada en la
UE de determinades mercaderies procedents de determinats
tercers països, va entrar en vigor el 26 de maig de 2020 i pel
que fa a les produccions procedents de Turquia que coinci-
deixen amb produccions valencianes denunciava en diversos
Considerandos que calia intensificar els controls oficials d’eixe
país per a determinades produccions com els cítrics -excep-
te llimes- o les magranes davant nous riscos per a la salut
humana deguts a una possible contaminació per residus de
plaguicides.
LA UNIÓ considera que caldria introduir a les llimes en eixos
controls i denuncia també que malgrat augmentar el nivell de
control en eixes produccions en un percentatge que continua
sent ridícul, la veritat és que el resultat no ha sigut el que calia
esperar i el contingut del Reglament d’Execució 2020/625 no
ha dissuadit a Turquia en l’ús de determinats plaguicides que
poden posar en risc la salut humana, com bé s’enumera al llarg
dels Considerandos de la Comissió Europea, a causa d’una
possible contaminació per residus de plaguicides.
Per tot això, LA UNIÓ de Llauradors ha dirigit un escrit al
ministre d’Agricultura, Luis Planas, per a que inicie les ges-
tions i tràmits pertinents davant la Comissió Europea a fi de
que es modifique el Reglament d’Execució (UE) 2020/625 de
la Comissió perquè s’intensifiquen i incrementen els controls
oficials sobre aquestes produccions procedents de Turquia.
“Hem d’exigir la reciprocitat fitosanitària, no pot ser que als
productors europeus se’ls desincentive en l’ús de plaguicides
per a evitar riscos a la salut humana i després les produccions
de tercers països arriben repletes d’aquest mateixos productes
fitosanitaris que ens prohibeixen emprar a nosaltres. El risc per
a la salut dels consumidors europeus és el mateix i cal actuar
de la mateixa manera”, assenyala Carles Peris, secretari gene-
ral de LA UNIÓ.
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 25
 SECTORS
FRUIT SECS// Es demana l’ampliació de l’espectre d’insecticides autoritzats
LA UNIÓ alerta sobre la plaga de mosquit verd en el cultiu de
l’ametler i l’absència de solucions per al seu tractament
L A UNIÓ alerta sobre la presència del mosquit verd en gran
part dels ametlers de les zones productores de la Comuni-
tat Valenciana i demana que s’amplie l’espectre d’insecticides
autoritzats per al seu control. / Redacció
L’organització agrària assenyala la preocupació que existeix
entre els productors d’ametla davant aquesta plaga que estaria
danyant seriosament els cultius, provocant la baixa rendibilitat
d’un producte que ja de per si mateix estava acusant fortes
caigudes de preus.
LA UNIÓ destaca que per al tractament d’aquesta malaltia úni-
cament existeix un producte autoritzat i que ha demostrat poca
eficàcia perquè només soluciona el problema durant unes
hores, ja que, en tindre una acció de contacte, no persisteix i la
incidència de la plaga torna al poc temps.
El mosquit verd afecta a nombroses espècies frutícoles, però
a diferència de l’ametler que només compta amb una única
matèria activa autoritzada, aquestes compten amb diversos
productes que possibiliten un major control de la plaga.
En ametlers, el mosquit verd afecta principalment a les fulles i
també als brots tendres, succionant saba del floema en els nervis
principals ocasionant fortes distorsions, esgrogueïment i necrosis
de les parts apicals de les fulles. Les picades de l’insecte produ-
eixen el retard del creixement dels brots, l’escurçament de l’espai
entre les fulles i fins i tot la grogor i caiguda d’aquestes.
GARROFA// Algunes garroferes a penes tenen garrofes enguany
LA UNIÓ preveu una collita de garrofa a la meitat d’un any
normal i detecta ja els primers robatoris en el camp valencià
L a collita de garrofa en les zones productores de la Comu-
nitat Valenciana serà un 50% inferior a una normal i per
tant encara més baixa d’eixa xifra sobre la producció històri-
ca de la passada campanya. / Redacció
L’organització indica que es tracta d’un arbre anyívol i que
en algunes garroferes a penes tenen garrofes enguany. La
maduració de les garroferes és bastant normal o ve retarda-
da una setmana respecte a l’habitual.
Cal assenyalar que la recol·lecció s’avança cada vegada
més a causa dels robatoris que es produeixen en les últimes
campanyes davant el major valor del producte. De fet, LA
UNIÓ ha detectat ja els primers robatoris en explotacions
agrícoles que es produeixen fins i tot quan la garrofa enca-
ra està verda, davant la impotència i ràbia dels productors
que veuen com es fa malbé l’esforç de tot un any. Aquest
descens en la collita podria elevar els preus a l’alça i en con-
seqüència augmentar els robatoris en les finques. Per això,
i davant els primers furts detectats, LA UNIÓ sol·licitarà a la
Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana una reunió
perquè es dissenye un pla especial de vigilància que con-
temple que les Forces de Seguretat de l’Estat extremen les
labors de vigilància tant en camp com amb qualsevol vehi-
cle o magatzem sospitós de transportar o comerciar amb
mercaderia robada. També demanarà l’estreta col·laboració
26 · nº 264 · setembre - octubre 2021
camp valencià
LA UNIÓ explica que aquest mosquit pot aparéixer nombroses
vegades en el mateix cicle, les nimfes solen aparéixer en els
mesos d’abril i maig, però quan realment es detecta en tota la
seua magnitud és ara durant els mesos de juliol i agost.
L’organització demana solucions per a poder fer front a aquesta
plaga i que s’autoritzen noves matèries actives que donen respos-
ta al que el cultiu necessita i atallar aquests problemes de sanitat
vegetal que no fan més que minar la producció i la rendibilitat del
cultiu, a més d’obligar, en moltes ocasions, a l’abandonament.
“Així com succeeix amb altres cultius, com l’albercoc, el cire-
rer o la vinya, nosaltres també demanem que es posen a la
nostra disposició més matèries actives, ja que l’única amb la
qual comptem -Fenpiroximato 5.12%- no funciona”, comenten
des de l’organització. “S’està discriminant l’ametla ja fortament
castigada quan el que caldria fer és continuar treballant per a
donar-li el valor que ha tingut sempre aquest cultiu”, afigen.
entre la Guàrdia Civil, Policia Autonòmica i Mossos d’Esqua-
dra per a les zones limítrofes de la Comunitat Valenciana i
Catalunya on existeix una gran producció de garrofes.
Aquesta Organització Professional Agrària també indica que
els robatoris es produeixen perquè existeix un mercat negre
consolidat amb compradors segurs que es queden amb la
mercaderia. Així, reclama així major control i vigilància en els
camps durant l’època de recol·lecció i que posteriorment
es controle la procedència de les garrofes en la distribució
comercial, així com s’investiguen aquells comerços o per-
sones que es dediquen presumptament a comprar garrofes
furtades en els camps. És molt important que es controlen
els punts sospitosos de venda d’eixa possible mercaderia
robada, vertader centre d’atenció per a acabar amb aquests
robatoris perquè “si es roba és perquè algú compra”.
Aquesta organització creu que al contrari del que succeeix
amb altres fruites i hortalisses on existeixen molts punts de
venda, en el cas d’aquesta fruita seca és més fàcil perquè
es concentren en uns pocs.
Els llauradors es queixen que per a poder vendre la seua
producció han de complir requisits de traçabilitat, és a dir
el lliurament de la documentació que acredite la propietat,
varietat, kg, polígon i parcel·la, la qual cosa contrasta amb
la facilitat i impunitat amb la qual els lladres venen després
la garrofa.
SECTORS camp valencià

ARRÒS// Nova tècnica per a la gestió de les plagues

Una delegació de la sectorial de LA UNIÓ visita el Delta de l’Ebre

per vore in situ els resultats de la pràctica de la sembra en sec

U nes 55 persones afiliades de LA UNIÓ a la seua secto-

rial de l’arròs es van desplaçar el passat juliol a la zona
arrossera del Delta de l’Ebre per comprovar el funcionament
de la nova tècnica de la sembra en sec de l’arròs que s’està
estenent per les zones productores d’arròs amb problemes de
gestió de plagues com ara el caragol poma a Catalunya o les
adventícies, o com ara els serrets, entre altres, en els camps
d’arròs valencians. / Redacció
Els responsables de la Unió de Pagesos en un primer moment
van mostrar a les persones arrosseres de LA UNIÓ la maqui-
nària que utilitzen per a la sembra en sec i, posteriorment, van
visitar diversos camps d’arròs on s’ha implantat este nou sis-
tema de sembra. Allí, amb la col·laboració de la investigadora
de l’IRTA, van exposar els beneficis però també les dificultats
que estan tenint.
Més informació:

La no autorització per part del Ministeri d’Agricultura del Pro- Fitxa tècnica de l’IRTA de la sembra en sec:
panil, un dels herbicides més utilitzat al sector per combatre https://cutt.ly/zQc9Eif
les males herbes, ha dut a les persones productores a buscar
alternatives de gestió i una d’elles i que més èxit ha tingut a la
zona arrossera del Delta de l’Ebre ha estat la sembra en sec
Control males herbes en sembra en sec:
de l’arròs que, sobretot al marge esquerre de l’Ebre, ha tingut
https://cutt.ly/QQc9Hl7
excel·lents resultats per al control del Caragol poma. Al marge
dret, la pràctica s’està estenent també però encara no s’utilitza
més enllà d’un 20 de la superfície de cultiu.

Així ho van explicar als arrossers de LA UNIÓ, Albert Pons,

que és el Responsable de l’Arròs de la Unió de Pagesos de
Catalunya, i Dani Forcadell, que n’és el coordinador de sectors
agrícoles i forestal de la Comissió Permanent de l’organitza-
ció agrària germana i que també és productor d’arròs. En tot
moment, els afiliats de LA UNIÓ interessats en esta tècnica van
estar acompanyats per les explicacions científiques i tècniques
de Maria del Mar Català, investigadora de l’IRTA i experta en
el cultiu de l’arròs.

La sembra en sec en el cultiu de l’arròs és una tècnica innova-

dora que permet millorar el control d’algunes plagues durant
la fase d’establiment del cultiu, les males herbes en el cas
valencià, però que pot representar altres inconvenients com
la salinitat. La recent introducció d’este sistema de cultiu a les
zones productores de Catalunya no fa molts anys, ha fet que
des de l’IRTA es desenvolupen diferents assajos per optimitzar
la dosi de sembra, la gestió de l’aigua, la fertilització i la gestió
de les males herbes.

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 27

SECTORS
VINO// No se alcanza el umbral de rentabilidad mínimo
LA UNIÓ reclama medidas para paliar los desequilibrios que se
están dando por un precio de la uva injustificadamente bajo
L A UNIÓ de Llauradors i Ramaders, ante los precios de la uva
ya conocidos en la Comunitat Valenciana para la inminente
vendimia, considera que no están justificados y que se deben
poner en marcha medidas para solucionar los desequilibrios
existentes. / Redacció
La organización agraria resalta que ni los factores de oferta
(menor cosecha prevista), ni la demanda creciente, tanto en el
mercado interno como en exportaciones, justifican el reiterado
incumplimiento de Ley de medidas para mejorar el funciona-
miento de la cadena alimentaria, en cuanto a garantizar a los
productores un precio suficiente.
En este sentido, resalta que los precios hechos públicos en la
Comunitat Valenciana, pero también en Extremadura y Casti-
lla-La Mancha, no alcanzan el umbral de rentabilidad mínimo,
situándose por debajo de los costes de producción en más de
un 25 % respecto a los precios de compra que se han ofrecido.
Para LA UNIÓ, tanto el Ministerio de Agricultura como la Comi-
sión Europea (CE) han de entender que el sector se encuentra
en una situación grave de perturbación y desequilibrio del mer-
cado, que repercute en los viticultores de manera más negativa
que a nadie y que pone en riesgo el futuro de explotaciones en
zonas productoras como la nuestra.
Asimismo, afirma que existen opciones reglamentarias para
que se desencadenen los mecanismos pertinentes que facul-
ten a la CE para adoptar las medidas necesarias a fin de hacer
frente a la situación que se repite durante las tres últimas cam-
pañas.
“Si los precios de la uva no compensan los costes de produc-
ción y la Ley de la Cadena Alimentaria no sirve para corregirlo;
y si el mercado atraviesa muchas dificultades y la regulación
europea tampoco vale para adoptar medidas excepcionales,
ni para regular, ni para poner en marcha la reserva de crisis,
no sabemos a qué están jugando nuestros gobernantes, ni
para qué queremos tantos”, denuncian desde la organización.
camp valencià
LA UNIÓ, a través de su organización estatal Unión de Unio-
nes, ya ha solicitado una reunión con el Ministerio con el obje-
tivo de articular medidas que permitan solventar esta grave
situación que atraviesa el sector. Los precios ofertados por
las bodegas se sitúan así muy por debajo de los costes de
producción, que es el referente que exige la Ley de Mejora de
la Cadena Alimentaria como precio mínimo al cual se puede
firmar un contrato.
Por ello, desde LA UNIÓ se asegura que se va a denunciar ante
la Agencia de Información y Control Alimentario (AICA) cualquier
contrato de compraventa de uva para vinificación que esté por
debajo de los costes de producción de la uva en la Comunitat
Valenciana. Las pérdidas que se pueden producir en este sec-
tor, entre la bajada de producción y los precios ruinosos a los
que están ofertando las bodegas, pueden ser muy importantes.
“Vamos a exigir de forma contundente y a velar desde nuestra
organización porque no se pague ningún kilo de uva por debajo
del coste de producción”, señala Luis Javier Navarro, vicesecre-
tario general de LA UNIÓ de Llauradors.
Descenso de la producción en casi un 20% en la Comu-
nitat Valenciana
La estimación de producción para esta campaña 2021/22
ronda en el conjunto estatal los 40 millones de hectolitros, lo
que supondría un descenso del 15% respecto a la anterior. En
la Comunitat Valenciana se esperan 2,2 millones de hectolitros
y una caída del 19,4%.
Otros descensos acusados se prevén en Castilla-La Mancha,
con 22,5 Mhl estimados (- 21%) y en Extremadura, con 2,3 Mhl
previstos (- 20%), y Aragón (donde la previsión es de un 23,4%
menos de vino hasta quedar en 969.400 hl).
Tanto Francia, con un descenso previsto superior al 24 % (34
Mhl) como Italia, con una disminución del 8 % (45 Mhl), pre-
vén fuertes bajadas en sus producciones para esta campaña.
Además, los datos confirman unas existencias a mes de junio
de 41,74 Mhl (+ 4,6 %).
 SECTORS
CAQUI// Previsió de la campanya
LA UNIÓ confia en bons preus per al caqui degut al descens
de collita
L a producció de caqui d’aquesta campanya disminuirà prou
respecte a una normal a causa dels problemes de plagues
incontrolades com els Cotonets i a la falta de rendibilitat de les
últimes campanyes. / Redacció
Aquesta reducció prevista de la producció, al costat de la fruita
que es quedarà sense recol·lectar, hauria de repercutir en bons
preus per als productors i per això demana a comerços i coo-
peratives que sol·liciten a les cadenes de distribució uns preus
que siguen més acceptables per al productor, “ja que tenim
un producte que no té competència en altres països tercers i
no valen excuses com en els cítrics”. LA UNIÓ de Llauradors
i Ramaders es mantindrà vigilant i denunciarà davant la AICA
totes aquelles actuacions fraudulentes que posen en perill la
normal evolució d’una campanya que per a la fruita de qualitat
hauria d’arribar als preus de fa uns anys que van fer del caqui
un cultiu de futur.
Les condicions climatològiques que fins ara eren el factor
determinant per a estimar la producció de la campanya, ara ja
no constitueixen el factor essencial per a determinar la produc-
ció actual. Aquesta temporada els elements que més afecten
la producció són, d’una banda, el creixent abandonament de
plantacions
revista en plena
210x150.pdf 1 producció.
18/9/19 L’envelliment de les planta-
10:56
cions i les tècniques de poda que persegueixen una fruita de
major qualitat i grandària no compensen, ni de lluny, l’entrada
,
la marca de kaki de la
Denominación de Origen
Kaki Ribera del Xúquer
camp valencià
en producció de les noves plantacions. La cada vegada menor
rendibilitat i pèrdues econòmiques que pateixen molts produc-
tors es troba darrere d’aquest abandonament que provoca
no només una retallada dels ingressos, sinó greus problemes
fitosanitaris a conseqüència de la proliferació de plagues que
afecten a tota la producció. Les cada vegada majors exigènci-
es de qualitat de les cadenes de distribució no ajuden tampoc.
D’altra banda, un altre aspecte que marcarà la campanya és
la presència del Cotonet que provoca l’increment dels trac-
taments fins a duplicar-los i en conseqüència l’augment dels
costos de producció. Les formigues estan darrere de l’aparició
del Cotonet, ja que són el principal transmissor de la plaga i no
existeixen productes eficaços capaços de controlar-les, la qual
cosa fa que s’expandisca de manera incontrolada sense que
cap acció siga capaç ni de controlar la formiga, ni el cotonet,
ni cap de les malalties associades.
Les eines que disposen els productors valencians per a contro-
lar aquestes noves plagues -fa un parell d’anys ni existien- són
cada vegada més limitades. Els governants, aliens a la realitat
del camp, prenen decisions incomprensibles per a la majoria
de llauradors, ja que no tenen en compte ni la competència
d’altres països productors que sí que poden emprar Matèries
Actives que nosaltres tenim prohibides, ni la realitat econòmica
dels productors que o bé abandonen el cultiu o redueixen la
seua rendibilitat fins a la mera supervivència.
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 29
 CONVENIS camp valencià

LA UNIÓ firma un convenio con la empresa WEITEC con

descuentos exclusivos para las personas asociadas

L A UNIÓ de Llauradors ha suscrito un convenio de colabo-

ración con la empresa WEITEC que contempla una serie de
ventajas y descuentos exclusivos para las personas asociadas
a la organización. En WEITEC están especializados en la ins-
talación de paneles solares en balsas de riego, y en la gestión
de los cultivos mediante telemetría, imágenes por satélite y
drones.

Gracias a la instalación de los paneles solares en las balsas

de riego no hay que construir estructuras metálicas, ni ocupar
espacio de cultivo para su instalación, logrando también redu-
cir la cantidad de agua evaporada. En los estudios de WEITEC
siempre tienen en cuenta las necesidades de la explotación,
adaptando la instalación según los consumos eléctricos, redu-
ciendo la factura energética.
Por otro lado, la gestión de los cultivos mediante telemetría,
imágenes por satélite y drones estaba reservada, generalmen-
te, a grandes explotaciones o fincas de nueva creación. A este
respecto, la labor de esta empresa consiste en hacer accesible
este tipo de tecnología a cualquier tamaño de explotación y
tipo de cultivo. Gracias a una combinación de sensores en el
terreno y toma de datos aéreos, se pueden detectar roturas
y/u obstrucciones en las tuberías, comprobar la efectividad de
los tratamientos fitosanitarios y realizar inventarios de cultivo
e identificación de éstos, entre otras funciones, existiendo así
una comunicación constante entre las prescripciones dadas
por los/as Técnicos/as y los resultados obtenidos por los/as
propietarios/as de los cultivos.

ÚLTIMA HORA camp valencià

Oleada de robos en casetas de campo e instalaciones de riego

de la Plana

L A UNIÓ alerta de una oleada de robos durante las últi-

mas semanas en las casetas de campo e instalaciones de
riego de algunas localidades de la comarca de la Plana, ante
la impotencia de las personas afectadas.

La organización ha detectado varios robos durante los últi-

mos días en diversos términos municipales como Borriana,
Vila-real o Castelló, donde se han presentado ya diversas
denuncias a las dependencias policiales.

Para cometer esos robos se producen considerables des-

trozos en las casetas de campo al reventar las puertas para
acceder a las mismas y también rotura de los tejados, así
como destrozos en las instalaciones de riego por goteo. Una
vez dentro, se llevan todo lo que encuentran: aperos, moto-
res, bombas y contadores de riego, tapas, etc.

LA UNIÓ señala, en este sentido, que aparte del valor del

material robado, ya de por sí importante, el daño está tam-
bién en los costes de reparación, que ascienden siempre
a cantidades muy elevadas. En unos momentos donde los
ingresos agrícolas son cada vez más bajos, resulta contra-
producente tener mayores gastos para poder reparar los
daños causados por los robos.

LA UNIÓ solicita mayor vigilancia en las zonas rurales y una

efectiva coordinación entre las diversas fuerzas de seguridad
del Estado, del Seprona y de las policías locales para evitar
que se cometan más robos.
Insiste por tanto en la necesidad de incrementar los presu-
puestos destinados a la seguridad en el ámbito rural, con las
mismas obligaciones que los habitantes de las zonas urba-
nas, pero también con los mismos derechos. Así, LA UNIÓ
propone reforzar los medios de las Fuerzas y Cuerpos de
Seguridad del Estado, particularmente los equipos ROCA,
para aumentar la seguridad en el medio rural y combatir los
robos en las explotaciones agrarias.
También insta a perseguir el comercio de mercancía robada
porque “está claro que si alguien roba es porque alguien se
lo compra. Es importante la vigilancia para intimidar, pero
también el cumplimiento de la justicia y la persecución de
los canales de comercialización ilícitos”, señala LA UNIÓ.

30 · nº 264 · setembre - octubre 2021

SECTORS
GANADERÍA// Se abordan los nuevos retos del sector en la sanidad animal
Aprobada la nueva normativa de ordenación de las granjas
avícolas
E l nuevo Real Decreto 637/2021 de ordenación de las gran-
jas avícolas se publicó el pasado día 28 de julio y busca
implementar los nuevos retos que se plantea el sector en el
ámbito de la sanidad animal y del medioambiente, que obliga-
rán a las granjas a introducir mejoras en la gestión para poder
abordarlos. / Francis Ferreres
Nunca llueve a gusto de todos y esto es exactamente lo que
ocurre en este Real Decreto. El Ministerio de Agricultura ha
impuesto una nueva normativa de ordenación del sector sin
tener en cuenta un factor importantísimo y que ha sido alegado
en todas las ocasiones por LA UNIÓ, y que no es otro que el
sistema de integración.
La nueva norma no refleja el sistema de integración, ni lo regu-
la, ni establece las responsabilidades que al final, como siem-
pre, recaen en la persona ganadera, es decir, en la persona
titular de la explotación. Los aspectos medioambientales entran
con fuerza en el mismo; emisiones, gestión de estiércoles y la
implementación de las Mejores Técnicas Disponibles (MTD’s).
En el apartado sanitario se recoge el concepto de autocontrol,
que se refuerza con la obligación por parte del veterinario de
la explotación de realizar un plan de visitas zoosanitarias. El
veterinario será el responsable de asesorar e informar al titular
de la explotación sobre las obligaciones y requisitos que tiene
que cumplir en materias como bioseguridad, higiene, bienestar
y sanidad animal.
A continuación, y a modo de resumen, se enumeran las obliga-
ciones que se deben implementar, tanto de nuevos requisitos
como condicionantes para las granjas:
- Formación de como mínimo 20 horas a parte de la formación
específica de bienestar y biocidas. Esta obligación entrará en
vigor a partir del 1 de enero de 2023.
- Formación de como mínimo 10 horas, cada 5 años, para ade-
cuar los conocimientos a los nuevos avances.
- Obligación de disponer de un caudalímetro a la entrada del
agua a la explotación. Si el agua no procede de red municipal,
la granja deberá contar con el correspondiente título jurídico
que habilite el uso del agua. A parte será necesario disponer
de controles de calidad del agua con frecuencia semestral.
- Las granjas deben optimizar el uso de energía y minimizar
ruidos, partículas, polvo y olores que se generen.
- Todas las granjas deberán disponer de un vestuario de paso
obligatorio antes de entrar en la zona de producción, que
separe zona sucia y zona limpia de forma clara. Las granjas
de más de 10 UGM (+3330 pollos, +2000 pavos) deberán
disponer de un lavabo, váter y sistema de ducha o equivalente
con agua caliente.
- Las granjas deberán respetar una distancia mínima de 500
metros a otras explotaciones tanto avícolas como de porcino,
depuradoras, vertederos, plantas subproductos y cualquier
instalación donde se mantengan animales epidemiológica-
mente relacionados. Y esta aumentará si son granjas de recría
o multiplicación a los 1.000 y 2.000 metros, respectivamente.
- La autoridad competente podrá limitar la instalación de nue-
vas granjas de aves y la capacidad máxima de las mismas
camp valencià
por razones medioambientales o sanitarias, en zonas decla-
radas de la comunidad como de alta densidad ganadera o
como vulnerables, en los términos relacionados por el Real
Decreto 261/1996 de protección de aguas contra la contami-
nación por nitratos.
- Se implementará para todas las explotaciones avícolas
un Sistema Integral de Gestión (SIGE), relacionando en el
mismo: bioseguridad, sanidad, bienestar animal, higiene
entre otros. Entrada en vigor el 1 de julio de 2022.
- En cuanto a la gestión de estiércoles, todas las granjas esta-
rán obligadas a presentar un plan de gestión y producción de
estiércoles, asegurando la trazabilidad de los mismos.
- Las explotaciones que almacenen estiércol, aunque sea un
día, deberán tener un lugar con una solera impermeabilizada
y contar con un sistema de recogida de lixiviados y estarán
obligados a cubrir el estiércol. Esta obligación entra en vigor
el 28 de octubre de 2021.
En cuanto a la reducción de emisiones de la explotación, las
granjas avícolas de gallinas, pollos de carne y pavos de nueva
instalación de más de 55 UGMs (11.000 gallinas, 18.315 pollos,
11.000 pavos), deberán adoptar los siguientes requisitos:
- Estrategia nutricional que permita reducir la proteína bruta y
administrar una alimentación multi-fase.
- Adoptar una técnica de reducción de emisiones de amonia-
co a la atmosfera que permita reducir al menos un 60% con
respecto a la técnica de referencia.
Por lo que respecta a las granjas avícolas existentes previas
a la publicación de este Real Decreto, de gallinas, pollos y
pavos con capacidad superior a 55 UGMs, deberán adoptar
las siguientes medidas:
- Estrategia nutricional que permita reducir la proteína bruta y
administrar una alimentación multi-fase.
- Adoptar una técnica de reducción de emisiones de amonia-
co a la atmosfera que permita reducir al menos un 30% con
respecto a la técnica de referencia.
- La entrada en vigor de esta medida en las existentes es el 1
de junio de 2023 si no hay modificación estructural y el 1 de
enero de 2024 si la hay.
- Si alguna granja de las existentes no puede aplicar esta
reducción deberá reducir su capacidad de producción en
el % correspondiente para cumplir el objetivo de reducción
marcado.
- El titular de la granja deberá comunicar al registro de Mejores
Técnicas Disponibles de su comunidad autónoma las corres-
pondientes de la granja utilizadas para reducir emisiones de
forma anual y entra en vigor el día 1 de julio de 2022.
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 31
 SERVEIS camp valencià

FISCALITAT// Protección integral

Deducció d’un vehicle en la declaració de la renda

P uc deduir-me el vehicle en la declaració de Renda?, és

que el faig servir molt a la feina.” Aquesta és una pregunta
que, pràcticament la totalitat dels empresaris del sector agra-
ri i ramader que tributen per IRPF, s’han fet alguna vegada.
Aquest article de la revista “Camp Valencià” pretén donar les
claus per a que, cadascú, puga trobar la resposta segons la
seua situació particular. / Laura Palacios

Cal diferenciar, en primer lloc, la deducció de l’IVA, de la

deducció de l’IRPF. I açò, perquè sovint se solen confondre.
Són impostos distints amb normes distintes. La quota suporta-
da per IVA per l’adquisició d’un vehicle que es destina a l’activi-
tat econòmica del titular, es deduïble en un 50%, per disposició
legal, és a dir, perquè així ho diu la Llei. Per tant, siga quin siga
el cas, i siga quina siga la quantitat d’ús que es faça del vehicle
a la feina. Si el contribuent vol practicar una deducció d’un per-
centatge major d’eixe 50% (un 70%, 80% ...), haurà de provar
que l’ús que fa d’ell es correspon amb eixe percentatge més
elevat, la qual cosa no serà sempre fàcil. Però no toca parlar en
esta ocasió de l’IVA, sinó de l’IRPF, ja que la confusió i la com-
plexitat està en la Renda, no en l’IVA. Tot i això, caldrà coordi-
nar el que fem com a contribuents en matèria de vehicles en
IVA i Renda, com veurem més endavant en este mateix article.
A l’IRPF, o expressat de manera col·loquial, a la “Renda”, la
cosa és ben distinta que en l’IVA. La normativa de l’IRPF dis-
posa ben clarament que els “vehicles” (és a dir: turismes fins
a 8 places, motocicletes, ciclomotors, vehicles mixtes fins a
9 places, i tot-terrenys), o tenen com a ús exclusiu la feina, o
senzillament, no es poden deduir. Subratllem per que quede
ben clar: exclusiu, un ús del 100%. Això significa que, si tinc
un tot-terreny per anar tots els dies als bancals a llaurar, i el
faig servir també per transportar mercaderies als clients, enca-
ra que em passe pujat al cotxe 6 hores de la jornada, no el
podré deduir en Renda. Per què?, doncs perquè, al final d’eixa
mateixa jornada, em tornaré a casa amb ell, i a l’endemà, el
tornaré a agafar per a dur als xiquets a escola i en acabant,
anar a treballar, en cap de setmana l’agafaré per a anar a visi-
tar el meu germà o per dur els xiquets a casa els iaios, etc. No
tindrà, en conseqüència, un ús exclusiu perquè no el faig servir
el 100% a la feina.
“Però si el necessite per a anar a la feina, no és suficient ús?
com hi vaig si no?” El fet de que es necessite un cotxe per a
anar a la feina, és una circumstància que afecta al contribuent,
no a la feina. En altres paraules, eres tu el que el necessites, no
la feina, per tant, no hi ha un ús exclusiu per la feina, sinó que,
en part, també és per a tu com a titular, i és això, precisament,
el que determina que no siga deduïble. Ni en un 100%, ni en
un 50%, ni en un 25%. No és deduïble en cap percentatge si
el titular en fa ús per coses diferents de la feina, tot i que eixe
ús alternatiu siga accessori o mínim. No obstant això, d’aques-
ta dura i clara regla queden exclosos -lògicament- una llista
d’activitats com ara els transportistes (de mercaderies, o de
persones -els taxis-), els agents comercials, i les autoescoles.
tat. No és prou amb una simple declaració d’ús exclusiu, no és
prou amb inscriure el vehicle dins dels registres comptables de
l’activitat, no és prou amb disposar de la factura. S’ha d’estar
en disposició de poder acreditar l’ús exclusiu. I com es prova
un ús exclusiu?
Ací, entrem ja al terreny acreditatiu documental, per tant, com
més proves, millor. Resultarà clau estar en disposició de poder
provar circumstàncies bàsiques, com ara l’espai d’aparcament
(on dorm el cotxe?, compte: si és a casa del titular, proba-
blement ja no serà exclusiu perquè s’entendrà que fa un ús
privat per tornar a casa), factors com consums de combustible,
els clients (la facturació i la distància d’eixos clients), la reto-
lació, l’existència d’un vehicle privat o alternatiu al de la feina,
el comptaquilòmetres, testimonis, documentació mercantil,
documentació laboral, correus electrònics, etc.
D’acord amb el que s’ha exposat, per tant, un vehicle, podrà no
ser deduïble en Renda, però sí en IVA (50%). Però si és dedu-
ïble en Renda, ja hem vist que serà perquè el seu ús es únic i
complet a la feina, en conseqüència, caldrà ser coherent, i per
derivació, en IVA caldrà deduir el 100% de la quota suportada.
En altres paraules, si en IVA és deduïble al 50% és perquè no
el fem servir només en la feina, per tant, en la Renda mai serà
deduïble, però si és deduïble en la Renda, sempre ho serà en
IVA al 100% perquè vol dir que només el fem servir a la feina.
Per últim, només recordar que el professionals que tenim al
front dels serveis fiscals de LA UNIÓ a les nostres oficines
estan formats i adequadament preparats per donar-vos l’as-
sessorament i l’assistència tècnica en aquest tema, no dubteu
en consultar-los.

Ara bé, si es donen les circumstàncies, es conclou en que hi

ha eixa exclusivitat d’ús, i per tant, es pot procedir a la deduc-
ció del vehicle, caldrà tindre en compte dos coses. Primera,
que la deducció, en bona lògica, haurà de ser del 100% (de
l’amortització del cotxe, de les reparacions, dels consum de
combustible, de la neteja, etc.), no podrà ser mai en un per-
centatge inferior: o 100% o res. I segona, que s’haurà d’estar
en disposició de poder provar eixa exclusivitat d’ús. I és que, la
Llei deixa ben clar que, la prova, correspon al titular de l’activi-

32 · nº 264 · setembre - octubre 2021

SERVEIS
LABORAL// Resolvemos las dudas más frecuentes
La importancia de la prevención de riesgos laborales
E s importante conocer las obligaciones respecto a las perso-
nas trabajadoras que empleamos en materia de Prevención
de Riesgos Laborales, ya que hoy en día es requisito impres-
cindible llevar a cabo la Evaluación de Riesgos y tomar las
medidas preventivas oportunas por parte de aquellos empre-
sarios que contraten trabajadores, bien sea de manera puntual
o durante todo el año. / Bea Garrigós
La Ley de Prevención de Riesgos Laborales es obligatoria
desde 1995 para cualquier empresa o autónomo con trabaja-
dores contratados.
¿Cómo gestiono la PRL de mi empresa?
Todas las empresas tienen la obligación de escoger una
modalidad preventiva. El modelo más utilizado es mediante
un servicio de prevención ajeno que se presta a través de una
empresa especializada en esta materia.
¿Qué trabajadores deben incluirse en el plan de preven-
ción de mi empresa?
Todos los trabajadores que estén presentes en la empresa
deberán estar incluidos dentro del plan de prevención. Inde-
pendientemente del tipo de contrato y de las horas por las que
estén contratados.
Aquellos trabajadores que estén contratados a través de
empresas de trabajo temporal también deben estar incluidos
en el plan de prevención, aunque la formación y la vigilancia de
camp valencià
la salud la tiene que asumir la Empresa de Trabajo Temporal
(ETT).
¿Y si soy autónomo y no contrato trabajadores?
Al trabajador autónomo sin trabajadores a su cargo no le es
de aplicación, con carácter general, la Ley 31/1995, de 8 de
noviembre de prevención de riesgos laborales (LPRL), ni su
normativa de desarrollo, a excepción de lo relativo a la coor-
dinación de actividades empresariales (CAE), en los casos de
concurrencia de su actividad con la de otras empresas, y las
obligaciones expresas a los trabajadores autónomos
¿Y si no cumplo con esta obligación?
Del cumplimiento con la prevención depende la seguridad de
los trabajadores y la posibilidad de evitar sanciones que pue-
den llegar hasta los 819.000 euros, así como evitar irresponsa-
bilidades administrativas, civiles y penales.
En la situación actual que nos encontramos debido al Covid-19
se hace aún más necesario si cabe elaborar un protocolo de
actuación frente al Coronavirus, informar a los trabajadores,
etc, lo cual requiere que todos los sectores deban implantar y
cumplir con la legislación en materia preventiva.
Contacta con tu oficina de LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders
más próxima para ampliar toda la información y acceder a la
solución idónea para la Prevención de Riesgos Laborales de tu
empresa y evitar de este modo accidentes de tus trabajadores
y sanciones para tu empresa.
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 33
 SERVEIS camp valencià

INGENIERÍA TÉCNICA// Los productores apuestan por su propia comercialización

Emprendedores agroalimentarios: garantía de productos

de calidad

C ada vez es más común encontrarse con ganaderos y agri-

cultores que buscan acercarse al comprador final de sus
productos. La producción a granel, si bien es la más genera-
lizada, padece el mal endémico de los precios bajos, circuns-
tancia que se viene arrastrando ya durante años en numerosos
productos. / Carlos Parrado

Las iniciativas de comercialización de los productores agríco-

las y ganaderos parten, en la mayoría de los casos, del has-
tío por los bajos precios de sus productos en origen. Pero de
manera sorpresiva estos mismos productos se encuentran a
precios muy superiores en los lineales de las grandes superfi-
cies, lo que, sin duda, permite hacer cálculos a los productores
sobre los posibles ingresos potenciales que podrían conse-
guir con sus productos, en caso de ponerlos a la venta por su
cuenta. Además, cada vez más consumidores están dispues-
tos a pagar un poco más por productos de calidad obtenidos
directamente de quien los produce.
En este sentido, desde el Departamento de Ingeniería de LA
UNIÓ llevamos años ayudando a agricultores y a ganaderos
de diversas poblaciones de la Comunidad Valenciana a trans-
formar sus productos y a hacerlos más rentables mediante la
comercialización directa al consumidor o para transformarlos
y obtener su rentabilidad. Como ejemplos claros podemos
hablar de productores de uva que ponen en marcha una bode-
ga, de ganaderos de cabras de leche que elaboran queso
y derivados, de productores de fruta que la confeccionan y
comercializan, de apicultores que envasan su miel y derivados
y los venden en tarros pequeños, de olivareros que venden
su aceite directamente en diversos envases y otros muchos
ejemplos que, sin duda, están por venir.
En estos casos, el aumento de los ingresos es muy significa-
tivo, aunque bien es cierto que requiere de inversiones que se
rentabilizan en periodos cortos, y de un cambio de mentalidad
por parte del agricultor o del ganadero. Además de profesional
del sector primario, debe transformar y distribuir sus productos,
hacerlos atractivos para el consumidor final y buscar clientes.
En definitiva, la clave está en convertirse en un emprendedor
agroalimentario.
Sin lugar a dudas, la comercialización en circuitos cortos y por
internet, directamente al consumidor final o con la transforma-
ción del producto primario, ayuda de manera notable. Dar este
paso aporta diversificación a la economía del agricultor y el
ganadero al poder comercializar tanto a granel como a detall,
según vaya el mercado.
Al consumidor final le incita poder tener acceso a unos produc-
tos de calidad muy superior a los que se encuentra en las gran-
des superficies. Estos suelen estar elaborados, en la mayoría
de casos, de manera industrial y con unas características orga-
nolépticas inferiores a las que puede ofrecer un emprendedor
agroalimentario.
Por otra parte, cada vez más consumidores son sensibles y tie-
nen en cuenta la huella de carbono de los productos que con-
sumen, priorizando en su cesta de la compra productos cuya
procedencia sea lo más cercana posible. Por ello, la tendencia
de la demanda de este tipo de productos va en aumento y
puede ser un nicho de mercado interesante.
De manera paralela, con estas iniciativas se crean más pues-
tos de trabajo en poblaciones de interior, con la implantación
de estas empresas agroalimentarias tan ligadas al territorio.
Activar la economía de las zonas de interior no es fácil, la mejo-
ra en la diversificación de la economía resulta un factor clave
para la sostenibilidad de estos territorios.
El proceso y tramitación administrativa para llevar a cabo la
puesta en marcha de una actividad agroalimentaria asociada a
una explotación agrícola o a una instalación ganadera necesita
de un equipo de profesionales cualificados.
Ponte en contacto con cualquier oficina de LA UNIÓ, llama
al 963530036 preguntando por Carlos Parrado, o envíanos
un correo electrónico a cparrado@launio.org y tendrás a
tu disposición al equipo multidisciplinar de ingenieros de
la rama agropecuaria y agroalimentaria de LA UNIÓ, espe-
cializados en la relación con la administración, tramitación
y puesta en marcha de actividades agroalimentarias.

34 · nº 264 · setembre - octubre 2021

 Somos
especialistas en
Explotaciones Agrícolas,
Instalaciones Ganaderas y
Actividades Agroalimentarias
(Bodegas, Almazaras, Queserías,
Envasadores de miel ...)

CONTACTA CON EL DEPARTAMENTO

DE INGENIERÍA DE LA UNIÓ
96 353 00 36 cparrado@launio.org

o con la oficina de LA UNIÓ más próxima

Licencias de Proyectos, Estudios de Impacto Ambiental, Legalizaciones, DIC

inicio actividad

Tasaciones Informes para Expropiaciones, Daños, Suelo, Construcciones, Producciones, Plantaciones

Topografía Informes de Levantamientos, Deslindes

Confederaciones Proyectos de Concesiones de Agua, Constitución y Gestión de Entidades de Riego,

Hidrográficas Legalización de Pozos

Industria Registro Sanitario APPCC, Proyecto REA

Agroalimentaria

Catastro Recursos, Reclamaciones TEAR, Cambios de Cultivo, Agrupaciones/Segregaciones,

Cambio de Titular, Alta Construcciones

Informes Agronómicos, Certificados Técnicos, Dictámenes, Peritaciones Judiciales

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 35
 SERVEIS camp valencià

SEGUROS// Una protección específica adaptada a las peculiaridades de la estacionalidad

Seguro MULTIRRIESGO para Bodegas

E n qué consiste, a quién va dirigido y qué garantías específi-

cas es importante contratar,... todos los detalles sobre este
seguro Multirriesgo. / Laura Palacios

¿En qué consiste este tipo de seguro?

Se trata de una póliza Multirriesgo que garantiza la protección

de los bienes de las bodegas, permitiendo reparar a cargo de
la aseguradora los daños accidentales materiales y directos a
los bienes y/o instalaciones, en función de las coberturas que
el asegurado tenga contratadas. ¿Qué garantías específicas son importantes contratar?

Otorga también cobertura para los daños a bienes o personas - Rotura de depósitos
ajenas a la instalación causados involuntariamente por el ase-
gurado en el ejercicio de su actividad, a través de la garantía - Rotura accidental de botellas y envases de comercialización
de Responsabilidad Civil.
- Derrame de líquidos, incluyendo los gastos por limpieza
Se pretende de este modo satisfacer, a través de una sola póli-
- Valor facial de etiquetas y precintos asociados a denomina-
za, las necesidades de cobertura de todos los riesgos.
ción de origen y otros impuestos.
Se trata de un producto específico adaptado a las peculiarida-
- Protección de marca
des de estacionalidad, importante fluctuación de existencias y
la necesitad de coberturas específicas, que permite gran flexi- - Salubridad del producto
bilidad en el diseño del contrato de seguro.
- RC Producto
Con nuestro asesoramiento, se confecciona una oferta PER-
SONALIZADA, a medida de las necesidades de cada contra- - RC Unión y Mezcla
tante.
- RC de Enoturismo
¿A quién va dirigido?
- RC subsidiaria de subcontratistas
- La elaboración de vino con instalaciones de extracción de
mosto - RC contaminación accidental

- La elaboración de vino con instalaciones de fermentación y - RC medioambiental y gastos de descontaminación del suelo
crianza

- Instalaciones de elaboración de sidra No dudes en solicitarnos presupuesto sin compromiso

- Bodega, almacén de vinos, sin extracción de mosto, con ope-
raciones de trasiego y/o embotellado.
- Resto de actividades: museo enológico, sociedad o choco,
servicios de restauración, catas y visitas guiadas.
de tu seguro. Puedes dirigirte a cualquiera de nuestras
oficinas para solicitar asesoramiento a nuestros expertos
en seguros.
También puedes contactar con nosotros llamando al
963530036, WhatsApp 673790072 o seguros@launio.org.

36 · nº 264 · setembre - octubre 2021

 AL DIA camp valencià

LA UNIÓ al territori

Conferencia Teresa Ribera a Alacant.

Curs d’olivicultura ecològica a Beniatjar.

I Corte Uva Embolsada del Vinalopó.

Reunió de treball amb Unió Gremial.

Fimel de Meliana.

Fira Agrícola de Nules.

Reunió Grup Popular Corts Valencianes.

Participació en Fira de la
Reunió Ciudadanos Corts Valencianes.
Biodiversitat Cultivada de Carrícola.

Xarrada Cotonet de Sud-àfrica a Oliva.

Xarrada Cotonet de Sud-àfrica a Montesa.

nº 264 · setembre - octubre 2021 · 37

38 · nº 264 · setembre - octubre 2021
 PROP
DE TU
Cerca de ti

OFICINES DE LA UNIÓ DE LLAURADORS I RAMADERS

ALACANT
Comarca Oficina Adreça Telèfon Correu Electrònic
OFICINA PROVINCIAL LA UNIÓ - Elx Camino Vizcarra, 1 Partida Alzabares Bajo T966614668 elx@launio.org
Alacantí LA UNIÓ - Alacant C/ Pintor Lorenzo Casanova, 4-4º. M662364613 atrave@launio.org
Alt Vinalopó-El Comtat LA UNIÓ - Beneixama C/ Doctor Silvestre, 1 M662364613 atrave@launio.org
Marina Alta LA UNIÓ - Pego C/ Sant Eloi, 6 Edif. OCAPA (Cámara Agraria) M662364613 atrave@launio.org
Marina Baixa LA UNIÓ - Callosa d’En Sarrià C/ Jaume Roig, 5 (Biblioteca Sala OMAC) M662364613 atrave@launio.org
Vega Baja LA UNIÓ - Almoradí Ctra. Algorfa , 16 (Escuela de Oficios Taller) M662364613 atrave@launio.org
Vinalopó Mitjà LA UNIÓ - Pinoso Av. Constitución, 62 M662364613 atrave@launio.org

CASTELLÓ
Comarca Oficina
OFICINA PROVINCIAL LA UNIÓ - Castelló
Alto Palancia LA UNIÓ - Jérica
LA UNIÓ - Segorbe
Els Ports LA UNIÓ - La Mata
Maestrat LA UNIÓ - Albocàsser
LA UNIÓ - Alcalà de Xivert
LA UNIÓ - Benassal
LA UNIÓ - Benicarló
LA UNIÓ- Canet Lo Roig
LA UNIÓ - Culla
LA UNIÓ - La Jana
LA UNIÓ - Sant Mateu
Plana Alta-Alcalatén LA UNIÓ - Cabanes
LA UNIÓ - Els Rosildos
LA UNIÓ - Les Coves de Vinromà
LA UNIÓ - Les Useres
LA UNIÓ - Torreblanca
Plana Baixa LA UNIÓ - La Vall d’Uixó
LA UNIÓ - Vila-real
Adreça Telèfon Correu Electrònic
C/ Ramón y Cajal, 17 T964270366 asegarra@launio.org
Av. Constitució, 11 T964128142 altopalancia@launio.org
C/ Fray Luis Amigó, 11-2º T964128142 altopalancia@launio.org
C/ Esglesia, 7 T964180070 elsports@launio.org
C/ Huerta, 15 T964428475 ebarreda@launio.org
C/ Santa Barbara, 6 T964497036 lajana@launio.org
Plaça d’En Blasc d’Aragó, 18 M608099516 egarcia@launio.org
C/ Cesar Cataldo, 2 T964460068 lajana@launio.org
Avda. Isabel Llombart, 7 T964494056 sromeu@launio.org
C/ Recaredo García, 11 M608099516 egarcia@launio.org
C/ Xert, 33 - 1º T964497036 lajana@launio.org
Plaça del Llaurador, 1 (Llar del Jubilat) M610509351 lajana@launio.org
C/ Sant Vicent, 38 T964332176 planaalta@launio.org
Av. Constitució T964332176 planaalta@launio.org
C/ Nou, 15 T964332176 planaalta@launio.org
Plaça Ajuntament, 9 (Baix) T964388955 planaalta@launio.org
C/ Sant Antoni, 143 T964332176 planaalta@launio.org
C/ Salvador Cardells, 29 T964692018 planabaixa@launio.org
C/ La Murà, 28 T964535533 planabaixa@launio.org

VALÈNCIA
Comarca Oficina Adreça Telèfon Correu Electrònic
OFICINA PROVINCIAL LA UNIÓ - València C/ Marqués de Dos Aigües, 3-1º T963530036 launio@launio.org
Camp de Túria LA UNIÓ - Benaguasil C/ Benissanó, 57 T962531417 rperis@launio.org
LA UNIÓ - La Pobla de Vallbona C/ Senyera, 31 T962531417 rperis@launio.org
Horta Nord LA UNIÓ - Meliana C/ Maria Manglano, 2 M674007515 jlucas@launio.org
Horta Sud LA UNIÓ - Silla C/ Santa Teresa, 11 T962531417 rperis@launio.org
Hoya de Buñol LA UNIÓ - Cheste C/ Mariana de Pineda, 1 T962531417 rperis@launio.org
La Costera LA UNIÓ - Xàtiva Ptge Moncada/ Alameda, S/N 2º PIS T962283895 valldalbaida@launio.org
La Safor LA UNIÓ - Barx C/ Gandia nº 55 (Antic Ajuntament) T962264020 valldalbaida@launio.org
Ribera Alta LA UNIÓ - Alginet C/ Arzobispo Sanchis, 26 T962531417 rperis@launio.org
LA UNIÓ - Carlet C/ Nostra Senyora de l’Assumpció, 98 T962531417 rperis@launio.org
LA UNIÓ - Turís C/ Pablo Iglesias, 1 T962531417 rperis@launio.org
Ribera Baixa LA UNIÓ - Cullera C/ El Prado (Antiga OCAPA) T962531417 rperis@launio.org
LA UNIÓ - Sueca CAM C/Cullera, 15 T962531417 rperis@launio.org
Utiel-Requena LA UNIÓ - Requena C/ Chera, 1 T607207464 aserrano@launio.org
LA UNIÓ - Utiel C/ Beato Gálvez, 4-1º T962171056 aserrano@launio.org
Vall d’Albaida LA UNIÓ - Fontanars C/ Antonio Machado, 5 (Centre Cultural 1pis) T962264020 valldalbaida@launio.org
LA UNIÓ - La Pobla del Duc C/ Metge Oscar Durich, 34-1 T962250581 valldalbaida@launio.org
LA UNIÓ - Llutxent C/ Parc de Llaurador, S/N T962294271 foltra@launio.org
LA UNIÓ - Quatretonda C/ Sant Josep, 9 T962264020 valldalbaida@launio.org

#LaUnióSomFutur
nº 264 · setembre - octubre 2021 · 39
40 · nº 264 · setembre - octubre 2021