Aigua en La Ramaderia LLBPC

6/5/21
Màster de Ciència i Gestió Integral de l'Aigua ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ
2. AIGUA PER A LA RAMADERIA

§ Necessitats, quantitat i qualitat.
AIGUA EN L'AGRICULTURA, RAMADERIA I AQÜICULTURA § Mesures de prevenció
• AIGUA PER A LA RAMADERIA 3.1. PROBLEMÀTICA DERIVADA DE LES CONTAMINACIONS
• PROBLEMÀTICA DERIVADA DE LES CONTAMINACIONS 3.2. OPCIONS D’INTEGRACIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA EN
EXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES INTEGRADES
• GESTIÓ TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES
3.3. AVALUACIÓ DE LES ENTRADES I SORTIDES D’AIGUA
DE DIFERENTS TIPUS DE GRANGES: BOVÍ DE LLET, BOVÍ
DE CARN, PORCÍ, AVIRAM I ALTRES ESPÈCIES
Lluís Bosch Puig. Dr. Enginyer Agrònom 4.1. GESTIÓ I TRACTAMENT DE DEJECCIONS RAMADERES
4.2. NUTRICIÓ DEL BESTIAR I AIGUA
1 2
Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934 Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934

Ø Ramaderia de subsistència, complementària i animals de treball Ø Ramaderia de subsistència, complementària i animals de treball
(Valors x1000)
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Font: Pujol, 1998. Font: García Pascual, 1995

“Especialització i canvi del sector ramader català entre 1880-1936” “Ganadería, Agroindustria y territorio. (Desarrollo Ganadería Industrial en Cataluña en el siglo XX)”
3 4

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Font: García Pascual, 1995 Font: Pujol, 1998.

“Ganadería, Agroindustria y territorio. (Desarrollo Ganadería Industrial en Cataluña en el siglo XX)” “Especialització i canvi del sector ramader català entre 1880-1936”
5 6
1
6/5/21

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
LLET KM “0”!

7 8

Ø Ramaderia de subsistència, complementària i animals de treball Ø Estancament i procés de transició a l’especialització
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ

9 10

Ø Estancament i procés de transició a l’especialització Ø Estancament i procés de transició a l’especialització
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Font: García Pascual, 1995 Font: García Pascual, 1995

“Ganadería, Agroindustria y territorio. (Desarrollo Ganadería Industrial en Cataluña en el siglo XX)” “Ganadería, Agroindustria y territorio. (Desarrollo Ganadería Industrial en Cataluña en el siglo XX)”
11 12
2
6/5/21

Ø Estancament i procés de transició a l’especialització Ø Estancament i procés de transició a l’especialització
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
124%
111%
40%
110%
40%
245%
67%
70%

13 14

Ø Estancament i procés de transició a l’especialització Ø Transformació d’una ramaderia tradicional a una ramaderia intensiva,
com a pilar fonamental del sector agrari.
• Expansió econòmica / Menys proteccionisme

• Augment de la renda de les famílies
• Creixement demogràfic
• Augment de la demanda d’aliments d’origen animal
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ

15 16

Ø Transformació d’una ramaderia tradicional a una ramaderia intensiva, Ø Transformació d’una ramaderia tradicional a una ramaderia intensiva,
com a pilar fonamental del sector agrari. com a pilar fonamental del sector agrari.
• Inici de la ramaderia industrial: Avicultura i porcí

• Indústria de fabricació de pinsos
• Millora genètica. Estirps avícoles especialitzades
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ

17 18
3
6/5/21

• Inici de la ramaderia industrial: Avicultura i porcí

• Indústria de fabricació de pinsos
• Millora genètica. Estirps avícoles especialitzades
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
19 20

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ

21 22

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ

23 24
4
6/5/21
Evolució ramaderia Catalunya Evolució ramaderia Catalunya

Ø Evolució PFA Ø Evolució PFA
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
25 26
Evolució ramaderia Catalunya Evolució ramaderia Catalunya 1990-2021

Ø Evolució PFA Ø Creixement ramaderia intensiva. Consolidació integració vertical
Integració vertical vs Integració Horitzontal

Integrador (Empresari) Cooperativa
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
(pinso, animals, serveis tècnics... M itjans producció) Compres compartides dels inputs de producció
Assumeix el risc de la producció. (pinso, animals, medicaments...)
Fàbriques pinsos, empreses genètiques, càrnies... Fabricació pinsos / Escorxador... ???
Es comparteixen serveis per a ser més eficients
No assumeix el risc de la producció.
Integrat (propietari granja)

(propietari granja, mà d’obra, purins. Treball) Productor
Cobra un tant fix (+variable) per animal
No assumeix risc (o poc risc) (propietari granja i animals)
Pagesos, inicialment amb poca base agrícola Assumeix tots els costos i el risc de la producció
M enors costos que productors lliures (en teoria)
Font: García Pascual, 1995

“Ganadería, Agroindustria y territorio. (Desarrollo Ganadería Industrial en Cataluña en el siglo XX)”
27 28
Evolució ramaderia Catalunya 1990-2021 Evolució ramaderia Catalunya

Ø Creixement ramaderia intensiva. Consolidació integració vertical Ø Evolució PFA
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Font: SIR Ramader, 2021 Altres fonts: 1900: 84% Agr. / 14% Ram. I 1931: 80% Agr. / 18% Ram.
29 30
5
6/5/21

Ø Creixement ramaderia intensiva. Consolidació integració vertical Ø Creixement ramaderia intensiva. Consolidació integració vertical
• La ramaderia intensiva és majoritària, en un sistema de producció

basat en la integració vertical en aviram i porcí principalment.
• Ramaderia tradicional i de muntanya cada cop més residual

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
• Aparició de ramaderies “alternatives”: ecològica, proximitat.
• Dualitat de producció agrària i ramadera, cada cop més separades.
Ramaderia intensiva industrial vs Ramaderia “alternativa”
Intensiva “Qualitat”
Economia d’escala Mercats de proximitat (km 0)
Tecnologia Vinculada a desenvolupament rural
Grans infraestructures Diversitat / petita escala
31 32
Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya
Relació consum carn i

Producte Interior Brut per països
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
33 34

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
S’ha multiplicat per 5 des del 1961
35 36
6
6/5/21

Vaca de llet
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
37 38

Vaca de llet Vaca de llet
±% on
Country 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2017
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
European Union 150.547 152.248 158.334 161.525 162.371 164.472 163.101 -0,83%
Germany 30.672 31.324 32.395 32.685 32.672 32.598 33.065 1,40%
France 23.998 23.747 24.979 25.068 25.627 25.539 25.541 0,00%
United Kingdom 13.843 13.935 15.050 15.324 14.662 15.267 15.311 0,30%
Poland 12.668 12.718 12.986 13.236 13.244 13.694 14.171 3,50%
Italy 10.598 10.397 11.044 11.159 10.773 11.380 11.944 5,00%
Netherlands 11.675 12.213 12.473 13.331 14.324 14.297 10.634 -25,60%
Ireland 5.388 5.584 5.816 6.585 6.851 7.478 7.810 4,40%
Spain 6.509 6.559 6.786 6.825 7.097 7.019 7.117 1,40%
Denmark 4.995 5.105 5.191 5.356 5.455 5.557 5.694 2,50%
Belgium 3.072 3.474 3.689 3.988 3.882 4.025 4.057 0,80%
Austria 3.382 3.393 3.494 3.538 3.628 3.713 3.821 2,90%
Romania 3.901 3.981 4.130 4.006 3.954 3.814 3.814 0,00%
Czech Republic 2.815 2.849 2.933 3.026 3.065 3.079 3.162 2,70%
39 40

Evolució preus món (CLAL, 2020) Evolució preus UE (CLAL, 2020)
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
41 42
7
6/5/21

Principals exportadors (2019) Principals im portadors (2019)

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
1.New Zealand: US$6.3 billion (21.8% of total milk 1.China: US$4.3 billion (14.6% of total milk
exports) imports)
2.Germany: $2.9 billion (10.2%) 2.Germany: $1.9 billion (6.3%)
3.Netherlands: $2.4 billion (8.4%) 3.Hong Kong: $1.7 billion (5.7%)
4.United States: $1.9 billion (6.7%) 4.Belgium: $1.32 billion (4.5%)
5.Belgium: $1.8 billion (6.4%) 5.Netherlands: $1.26 billion (4.3%)
6.France: $1.7 billion (5.8%) 6.Italy: $1.2 billion (4.1%)
7.Hong Kong: $980.5 million (3.4%) 7.Algeria: $979.5 million (3.3%)
8.Australia: $891.5 million (3.1%) 8.France: $860.9 million (2.9%)
9.Poland: $824.2 million (2.9%) 9.M exico: $809.5 million (2.8%)
10.United Kingdom: $800.9 million (2.8%) 10.Saudi Arabia: $790.8 million (2.7%)
11.Ireland: $658.5 million (2.3%) 11.United Arab Emirates: $651.4 million (2.2%)
12.Belarus: $571.4 million (2%)
13.Saudi Arabia: $507 million (1.8%)
12.Russia: $639.3 million (2.2%)
13.Indonesia: $637.2 million (2.2%)
4329 CAT. 1992. 123.514 kg/granja
14.Denmark: $463.7 million (1.6%) 14.Philippines: $615.2 million (2.1%)
15.Spain: $462.3 million (1.6%) 15.M alaysia: $571.5 million (1.9%) 484 CAT. Agost 2018
http://www.worldstopexports.com
437 CAT. Desembre 2019. 1.717.774 kg/granja
43 44

Boví de carn Boví de carn
Distribució de la producció mundial de carn de boví (USDA 2020)
Distribució de la producció mundial de carn de boví (FAO, 2020)
Zona o regió Producció 2011 2011 Producció 2019 2018

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
(x1000 Tones) % (x1000 Tones) %
Món 62.374 100,0 67.354 100,0

Àfrica 5.673 9,1 6.670 9,9
Nord Amèrica 13.076 21,0 13.451 20,0
Centre Amèrica 2.324 3,7 2.536 3,8
Sudamèrica 14.513 23,3 16.251 24,1
Àsia 13.030 20,9 14.664 21,8
Europa 10.759 17,2 10.618 15,8
UE (27) 8.047 12,9 7.950 11,8
Oceania 2.762 4,4 2.912 4,3
45 46

Boví de carn Boví de carn
Importància percentual dels diferents estats de la UE (FAO, 2020).

Exportacions-Importacions carn boví món
Estat Producció 2010 Producció 2018
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
2010 % 2018 % Principals exportadors (2019) Principals im portadors (2019)
(x1000t) (x1000t)
1.Australia: US$7.6 billion (14.8% of total beef 1.China: US$8.2 billion (16.5% of total beef
exports) imports)
2.United States of America: $6.9 billion (13.4%) 2.United States: $5.6 billion (11.2%)
França 1.530 18,8 1.436 18,1 3.Brazil: $6.5 billion (12.6%) 3.Japan: $3.5 billion (7.1%)
Alemanya 1.205 14,8 1.123 14,1 4.Netherlands: $3.2 billion (6.1%) 4.South Korea: $2.9 billion (5.9%)
Gran Bretanya 908 11,3 922 11,6 5.India: $3.1 billion (6%) 5.Netherlands: $2.2 billion (4.4%)
6.Argentina: $3.1 billion (6%) 6.Italy: $2.18 billion (4.4%)
Itàlia 1069 11,1 787 9,9
7.New Zealand: $2.4 billion (4.6%) 7.Germany: $2.12 billion (4.2%)
Espanya 607 7,4 669 8,4 8.Canada: $2.18 billion (4.2%) 8.Hong Kong: $1.8 billion (3.6%)
Irlanda 559 6,9 638 8,0 9.Ireland: $2.15 billion (4.2%) 9.Vietnam: $1.54 billion (3.1%)
Polònia 401 4,9 595 7,5 10.Uruguay: $1.8 billion (3.6%) 10.France: $1.43 billion (2.9%)
11.Poland: $1.6 billion (3%) 11.United Kingdom: $1.3 billion (2.5%)
Països Baixos 389 4,8 386 4,9 12.M exico: $1.4 billion (2.7%) 12.Chile: $1.1 billion (2.1%)
Bèlgica 282 3,5 277 3,5 13.Germany: $1.3 billion (2.6%) 13.Russia: $1.05 billion (2.1%)
Àustria 227 2,8 234 2,9 14.France: $1.03 billion (2%) 14.Taiwan: $1.01 billion (2%)
15.Paraguay: $1.02 billion (2%) 15.M exico: $815.4 million (1.6%)
Total UE-28 8.149 100,0 7.950 100,0 http://www.worldstopexports.com
47 48
8
6/5/21

Boví de carn Porcí
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
49 50

Porcí Porcí
2020
37%
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
1.241.000
32%
1.300.000
13% 1.150.000
9,5% 1.283.200
492.000
2,5%
500.000
1% 130.000
388.500
345.000
245.000
385.000
242.500
213.000
51 52

Porcí Porcí
Europa. Número de
truges per regions.
Eurostat, 2015
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
53 54
9
6/5/21

Porcí Porcí
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
55 56

Porcí Avicultura de carn
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
57 58

Avicultura de carn Avicultura de carn
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
59 60
10
6/5/21

Avicultura de carn Avicultura de carn
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
61 62

Avicultura de carn Avicultura de posta
1961 1980 2000 2012
Món (Tones) 15.109.946 27.406.144 55.103.793 71.919.540

INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Àfrica (%) 2,6% 3,4% 3,4% 4,2%

Amèrica (%) 32,1% 25,7% 19,1% 18,7%
Àsia (%) 23,1% 29,4% 59,8% 61,9%
Europa (%) 40,9% 40,6% 17,3% 14,8%
Oceania (%) 1,3% 0,9% 0,4% 0,4%
Des de l’any 1961, la producció d’ous ha augmentat un 476% al món,

a l’Àfrica un 744% i a l’Àsia un 1274%.
Màxims productors: Xina (36,9%), U.E. (9,2%) i USA (8.2%)
Evolució mundial producció ous (FAO, 2013)
63 64

Avicultura de posta Avicultura de posta
Area Item Year Unit Value %tipus ous % regió
World Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 76769955 93%
World Eggs, other bird, in shell 2018 tonnes 6164222 7%
Africa Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 3179708 100% 6,2%
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Africa Eggs, other bird, in shell 2018 tonnes 7996 0%

Americas Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 16274216 99% 31,8%
Americas Eggs, other bird, in shell 2018 tonnes 179960 1%
Northern America Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 7037943 13,8%
Central America Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 3410644 6,7%
South America Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 5553656 10,9%
South America Eggs, other bird, in shell 2018 tonnes 179410
Asia Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 45899382 89% 89,8%
Asia Eggs, other bird, in shell 2018 tonnes 5894107 11%
Europe Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 11073316 99% 21,7%
Europe Eggs, other bird, in shell 2018 tonnes 80076 1%
Oceania Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 343334 99% 0,7%
Oceania Eggs, other bird, in shell 2018 tonnes 2083 1%
European Union (28) Eggs, hen, in shell 2018 tonnes 7122938 100% 13,9%
European Union (28) Eggs, other bird, in shell 2018 tonnes 29818 0%
Evolució mundial producció ous (FAO, 2020)
65 66
11
6/5/21

Avicultura de posta Avicultura de posta
1961 1980 2000 2012
Unió Europea* 4.251.210 6.656.866 6.711.057 6.689.713
U.E. (real) 1.766.503 4.303.639 5.320.838 6.654.328
França 12,2% 12,8% 15,5% 12,8%
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Alemanya 15,9% 17,0% 13,4% 12,4%
Itàlia 9,0% 9,7% 10,2% 11,4%
Espanya 6,0% 10,2% 9,9% 10,4%
Països Baixos 8,1% 8,1% 10,0% 10,0%
Regne Unit 17,8% 12,4% 8,7% 9,6%
Polònia 8,1% 7,4% 6,3% 7,9%
Romania 3,1% 4,8% 4,3% 4,8%
Bèlgica 4,2% 3,0% 2,9% 2,5%
Hongria 2,5% 3,7% 2,7% 2,0%
Evolució U.E. producció ous (FAO, 2013)

*Els valors UE són pel total de 28 membres actuals
67 68

Area
Avicultura de posta Year Unit Value %/UE28
Avicultura de posta
France 2018 tonnes 847868 11,9%
Germany 2018 tonnes 846000 11,9%
Spain 2018 tonnes 839347 11,8%
United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland 2018 tonnes 777000 10,9%
Italy 2018 tonnes 736400 10,3%
Netherlands 2018 tonnes 704659 9,9%
Poland 2018 tonnes 656873 9,2%
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Romania 2018 tonnes 280228 3,9%

Belgium 2018 tonnes 167373 2,3%
Portugal 2018 tonnes 142790 2,0%
Hungary 2018 tonnes 138989 2,0%
Austria 2018 tonnes 127585 1,8%
Sweden 2018 tonnes 122800 1,7%
Greece 2018 tonnes 90000 1,3%
Denmark 2018 tonnes 88674 1,2%
Czechia 2018 tonnes 87488 1,2%
Bulgaria 2018 tonnes 77871 1,1%
Finland 2018 tonnes 74880 1,1%
Slovakia 2018 tonnes 73974 1,0%
Lithuania 2018 tonnes 51120 0,7%
Croatia 2018 tonnes 47000 0,7%
Ireland 2018 tonnes 45271 0,6%
Latvia 2018 tonnes 45195 0,6%
Slovenia 2018 tonnes 23821 0,3%
Estonia 2018 tonnes 12591 0,2%
Cyprus 2018 tonnes 9733 0,1%
Malta 2018 tonnes 5331 0,1%
Luxembourg 2018 tonnes 2077 0,0%
TOTAL UE: 7122938
69 70

Avicultura de posta Avicultura
El 96% de la genètica avícola de carn es troba en mans de tres grans grups:
AVIAGEN (Arbor Acres, Ross i Indian River) (35-45%)

GRIMAUD (hubbard) (10-20%)
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
TYSON FOODS (COBB-VANTRESS / HYBRO) (35-50%)
El 97-99% de la genètica avícola de carn es troba en mans de dos grans grups:

OU BLANC:
1. PHW (68% producció mundial ou blanc)
2. Hendrix Genetics (32% prod. mundial ou blanc)
OU ROS: 1.Hendrix Genetics (80% prod. mundial ou ros)
2. PHW (17% producció mundial ou ros)
PHW: LOHMAN, HY-LINE, AVIAGEN (ROSS, ARBOR ACRES, INDIAN RIVER)
HENDRIX: ISA, BABCOCK, SHAVER, HISEX, BOVANS, DEKALB
71 72
12
6/5/21
CENSOS CATALUNYA 2020 (RER) Consum d’aigua per les diferents espècies
Balanç aigua en granja
AIGUA PER LA RAMADERIA

INTRODUCCIÓ
FAO, 2019
73 74
Consum d’aigua per les diferents espècies Consum d’aigua per les diferents espècies
Balanç aigua en bestiar boví Balanç aigua en bestiar porcí
FAO, 2019
Babot et al, 2020
75 76
Balanç sortida aigua en bestiar porcí Recomanacions aportació aigua diferents espècies ramaderes
Babot et al, 2020 FAO, 2019
77 78
13
6/5/21
Recomanacions aportació aigua diferents espècies ramaderes Recomanacions aportació aigua diferents espècies ramaderes

FAO, 2019 FAO, 2019
79 80
Recomanacions aportació avicultura carn Recomanacions aportació avicultura posta
Manual Ross 308. 2010
Manual Hy-line Brown posta. 2015
81 82
Recomanacions aportació porcí Efecte temperatura i ambient. Comportament tèrmic del bestiar porcí
Comportament tèrmic del porc en condicions de fred i de calor

(adaptat de Renaudeau et al., 2014).
En condicions d’alta temperatura un porc de 20-60 kg pot perdre de 0,3 a 0,6

litres/dia d’aigua per la respiració (20ºC) I de 0,3 a 3,4 litres dia per orina.
FEDNA, 2013
Babot et al, 2020
83 84
14
6/5/21
Efecte temperatura i ambient. Comportament tèrmic del bestiar porcí Relació consum aigua i M.S, en bestiar porcí

• La situació ideal per disminuir el consum d’aigua és aquella en que
els animals es situen en la zona termoneutra.
• El consum pot augmentar en 0,1 l/dia per cada augment de ºC entre

6 i 32ºC (Schiavon i Emmans, 2000)
Temperatura òptima per tipologia d’animal
Babot et al, 2020 Babot et al, 2020
85 86
Efectes dieta sobre consum aigua Efectes tipus abeurador sobre consum aigua
• L’augment de fibra a la dieta augmenta sensació de sacietat i • El tipus d’abeurador escollit, té efectes importants en el consum
disminueix consum aigua d’aigua.
• També afecta molt la pressió de treball!
• L’augment de sal en la dieta augmenta consum aigua • La utilització de menjadora+ abeurador, pot disminuir el consum
d’aigua en un 20-30%
• L’augment de proteïna augmenta el consum d’aigua
• La forma de presentació de l’aliment té efectes en el consum

d’aigua, amb pinso en farina el consum és superior que en
pinso granulat.
• En alimentació líquida (aigua + pinso) cal ajustar bé les

proporcions per evitar desajustos en la dieta.
87 88
Efectes tipus abeurador sobre consum aigua Efectes tipus abeurador sobre consum aigua
Efecte abeurador sobre el volum i composició del purí (Álvarez-Rodríguez et al, 2013)
89 90
15
6/5/21
Efectes consum aigua sobre costos gestió purins Qualitat aigua per consum

L’augment del consum d’aigua, implica un increment del volum de purins i dels costos
de gestionar-los
FEDNA, 2013
Terré, 2016
Babot et al, 2020
91 92
Consum aigua Catalunya Petjada hídrica (WF)
• Petjada hídrica: Aigua utilitzada de forma directa o indirecta al llarg de la

cadena de producció.
• Es divideix en tres tipus d’aigua segons origen i/o destí:
• Aigua blava: és l’aigua que prové de la superfície o subterrània, que és

evaporada, incorporada als productes, mobilitzada en l’espai o en el temps.
• Aigua verda: aigua procedent de la pluja que cau al sòl i queda

emmagatzemada o retinguda a la capa superficial del sòl per a ser
evaporada, utilitzada per les plantes o passar a aigua subterrània
• Aigua gris: quantitat d’aigua necessària per a gestionar l’excés de residus

produïts, mantenint els nivells estàndards de qualitat mediambiental de
l’aigua. Indicador del grau de contaminació de l’aigua.
ACA, 2020
93 94
Petjada hídrica (WF) Petjada hídrica (WF)
Dades Mekonen-Hoekstra, 2012. Extret de Babot et al, 2020
95 96
16
6/5/21

97 98
adaptat de Mekonnen i Hoekstra, 2012; Gerbens-Leenes, Mekonnen i Hoekstra, 2013
Petjada hídrica en producció de carn i proteïna (Miglietta et al. 2015)
Extret de Babot et al, 2020 Extret de Babot et al, 2020
99 100
Consum d’aigua Bestiar porcí Consum d’aigua Bestiar porcí

Càlcul consum bestiar porcí Càlcul consum aigua directa bestiar porcí
• Dades de partida per una granja de 1000 truges i tot el seu cicle productiu:
Suma d’aigua directa consumida a la granja i aigua indirecta

vinculada a la producció d’aliments.
Adaptat de Boles, 2013 i Matlok et al, 2014. Extret de Babot et al, 2020
101 102
17
6/5/21

Càlcul consum aigua directa bestiar porcí Càlcul consum aigua directa bestiar porcí

• Dades de partida per una granja de 1000 truges i tot el seu cicle productiu: • Dades de partida per una granja de 1000 truges i tot el seu cicle productiu:
103 104

Càlcul consum aigua indirecta bestiar porcí Càlcul consum aigua indirecta bestiar porcí
• Vinculada directament a l’alimentació del bestiar. • Vinculada directament a l’alimentació del bestiar.
• Aquesta aigua està vinculada directament a la producció de les matèries que • A l’Estat Espanyol, el 51% del cereal prové d’importació, o bé de França i altres
formen aquests pinsos i als processos en els quals es veuen involucrats països d’Europa o bé d’Amèrica.
(producció, emmagatzematge, transport, processament).
• Diferents fonts:
• Noya et al (2016) estima una petjada hídrica de 1740 l/kg pinso

• Mekonnen i Hoekstra (2010): 1644 l/kg en cereals entre 1996 i 2005
• Nakamura i I Itsubo (2019): 808 l/kg pinso a França
• Oscil·lacions importants en funció origen M.P. I tipus: 700 – 1800 l/kg
Babot et al, 2020
105 106

• Vinculada directament a l’alimentació del bestiar. Evolució en el consum de pinso per porcí i la WF vinculada
• Cal tenir en compte, que aquest consum d’aigua es vincula directament a

l’eficiència en l’alimentació dels animals de granja.
• Índex de Conversió: quilograms d’aliment destinat a l’augment d’un kg de Pes Viu.
Evolució en el consum de pinso per porcí i la WF vinculada
Dades O.P., 2019. Extret de Babot et al, 2020 Babot et al, 2020
107 108
18
6/5/21


Evolució WF en el sector porcí espanyol
• Repartiment WF entre aigua directa i aigua indirecta:
• Aigua directa: aprox. 1,3 m3 /porc engreix 110 kg PV (<1%)
• Aigua indirecta: aprox. 490 m3 /porc engreix (>99%)
• L’estalvi important pot venir via alimentació millorant l’eficiència

(aigua indirecta)
• L’estalvi en aigua directa té impacte directe en el volum de dejeccions
Babot et al, 2020
109 110
Consum d’aigua boví de llet Consum d’aigua boví de llet

Càlcul consum aigua bestiar boví de llet Càlcul consum aigua directa bestiar boví de llet
Terré, 2016 Callejo, 2014
111 112

Càlcul consum aigua directa bestiar boví de llet Càlcul consum aigua directa bestiar boví de llet
Elevades necessitats per producció i temperatura. Repartiment consums:
• Ingesta bestiar: aigua lliure + Aigua lligada (dieta) + Aigua metabòlica

Equació Murphy (1983):
• Neteja sala munyir i equip de munyida
Necessitats aigua (kg/dia)= 15,99 + 1,58 x DMI (kg/d) + 0,90 x milk (kg/d) + 0,05 x
Na intake (g/d) + 1,2 x min temp (ºC) • Neteja patis (flushing)
Per una vaca de 35 kg/d de llet / consum 24 kg DMI / sodi: 50 g/d / 25ºC • Refrigeració
Consum aigua= 15,99 + 1,58 x 24 + 0,9 x 35 + 0,05 x 50 + 1,2 x 25 = 117,9 kg/d • Altres usos
A 35ºC: 129,9 kg/dia
113 114
19
6/5/21


Repartiment consums: Repartiment consums:
• Ingesta bestiar: aigua lliure + Aigua lligada (dieta) + Aigua metabòlica • Ingesta bestiar: aigua lliure
• Cas granja 500 vaques lleteres adultes (producció llet: 5550 tones/any)
Dades:
• Producció llet 32 kg/dia de mitjana (3,7% GB)
• IPP: 420 dies / Eixugat: 60 dies
• Edat primer part: 24 mesos
• Reposició: 30%
• Percentatge vaques producció // vaques eixutes: 85% // 15%
115 116

• Neteja sala munyir/lleteria i equip de munyida • Refrigeració: refrigeració evaporativa en vaques producció (no sempre)
• 21,8 l/dia i vaca producció per neteja sala munyir:
21,8 x 475 x 365 /1000 = 3780 m3 /any
• 1,4 l/dia i vaca producció per neteja equip munyida:
1,4 x 475 x 365 /1000 = 243 m3 /any
• Neteja patis (flushing) (no en la majoria de granges)
• Sistema que recicla aigua per netejar passadissos amb un separador

S/L per recircular la fracció sòlida.
117 118

Càlcul consum aigua directa bestiar boví de llet Càlcul consum aigua bestiar boví de llet
• Refrigeració: refrigeració evaporativa en vaques producció (no sempre) • Consum total aigua directa granja:
Consum aigua l/d= FL x CH x H x 1,9 l/m3 // = 333 x 4 x 10 x 1,9 = 25.308 l/d • Aigua lliure animals: 23.135 m3 /any (74,2%)
Essent: F L: longitud m enjadora (m ) 475 vaques x 0,7 m /vaca = 333 m • Neteja sala munyir/lleteria: 3.780 m3 /any (12,1%)
C H: cicles/hora de m ullat/secat: 4 cicles (2 m in m ull / 13 m in sec)
H: hores/dia de funcionam ent: 10 hores/dia
• Neteja equip munyida: 243 m3 /any (0,8%)
Aquest consum es considera durant 4 mesos/any; per tant, el consum
• Flushing: --------
mig per any és de 25,31 m3 /dia x 120 dies = 3037 m3 /any
• Refrigeració: 3.037 m3 /any (9,7%)
(D’aquesta aigua, aproximadament un 50% s’evapora i la resta va als purins)
• Altres: 960 m3 /any (3,1%)
• Altres usos: neteja boxes vedells, resta instal·lacions, vestuaris, preparació
• TOTAL: 31.155 m3 /any
llet vedells, bany... Aprox. 5 l/d vaca adulta: 2625 litres/dia: 960 m3 /any
• TOTAL litres/kg llet: 5,6 litres/kg llet
• WF llet vaca (Mekonen i Hoekstra,2010): 1.020 litres/kg
119 120
20
6/5/21
Consum d’aigua Avicultura Consum d’aigua Avicultura carn

Càlcul consum aigua Avicultura Càlcul consum aigua Avicultura de carn

El sector avícola està format per dos grans subsectors: • Centrant-ho en les dues fases finals del cicle (i més importants en número
d’animals), s’obté que de cada gallina reproductora (aprox. 10% mascles)
• Producció de carn s’obtenen uns 120 bròilers.
• Producció d’ous
Ambdós subsectors tenen una marcada estructura piramidal
Cobb, 2015 Hendrix Genetics, 2020
121 122
Consum d’aigua Avicultura carn Consum d’aigua Avicultura carn

Càlcul consum aigua Avicultura de carn Càlcul consum aigua Avicultura de carn
• Centrant-ho en les dues fases finals del cicle (i més importants en número • Centrant-ho en les dues fases finals del cicle (i més importants en número
d’animals), s’obté que de cada gallina reproductora (aprox. 10% mascles) d’animals), s’obté que de cada gallina reproductora (aprox. 10% mascles)
s’obtenen uns 120 bròilers. s’obtenen uns 120 bròilers.
• Equival a un consum de 10 litres/kg de carn de bròiler de consum directe
• Segons Mekonen i Hoekstra, 2010, el WF de la carn de bròiler és de 3.364 l/kg
123 124
Consum d’aigua Avicultura posta Situació actual i problemàtica

Càlcul consum aigua Avicultura de posta
Ø Gran concentració d’explotacions ramaderes en determinades

zones de Catalunya (ESP i UE) que impliquen un desequilibri
DEJECCIONS RAMADERES
• Centrant-ho en les dues fases finals del cicle (i més importants en número
d’animals), s’obté que de cada gallina reproductora (aprox. 10% mascles) clar entre dejeccions ramaderes obtingudes (amb la seva
s’obtenen unes 120 gallines de posta. càrrega nutritiva/contaminant) i la superfície agrícola per
gestionar aquestes dejeccions ramaderes.
Ø Les dejeccions ramaderes són un bé preuat quan la seva

existència és igual o inferior a la demanda de nutrients dels
conreus.
Ø En moltes zones l’oferta de dejeccions és superior a la

demanda real (legal) dels conreus.
• Equival a un consum de 14 litres/kg d’ous de consum directe
Ø En altres zones hi ha un dèficit de fertilitzants orgànics que
• Segons Mekonen i Hoekstra, 2012, el WF de la carn de bròiler és de 2.592 l/kg
obliga a augmentar el consum de fertilitzants minerals
125 126
21
6/5/21
Situació actual i problemàtica Situació actual i problemàtica

Ø Contaminació aigües nitrats Període 2012-2015
§Carta emplaçament UE a Espanya per infracció Directiva Nitrats
(DIR91/676)
Ø Directiva Marc de l’Aigua
§Bon estat 2027. Objectiu a complir! (DIR2000/60)
Ø Directiva sostres
§Emissions amoníac. Reducció per complir límits Directiva 2001/81/CE
Ø Millors tècniques disponibles (MTD)
§Porcí i aviram // Annex I. 21 de Febrer 2021 (DIR.2010/75)
Nitrats
(m g / L)
1960 2019 2025
127 128

Ø ICR en diferents municipis de Catalunya d’acord al Decret
153/2019:
ZV-A
Novetat
ZV-B
Municipi: Índex de Càrrega Ramadera: ICR = (N dejeccions/ N admissible terres)
ZV-A: municipis i ICR > 1,2

ZV-A: municipis amb ICR > 0,8 i municipis 0,5<ICR<0,8 + NO -3 > 50 mg/L
ZV-B: municipis en zones vulnerables no inclosos en els anteriors grups
129 130

Ø LIMITACIONS INCREMENT BESTIAR ZONES VULNERABLES Ø PROBLEMES MÉS COMUNS GESTIÓ DEJECCIONS RAMADERES
Ø ZV amb ICR superior a 1,2 • EXCÉS DEJECCIONS RAMADERES
- Congelació capacitat bestiar (66 municipis a tot Catalunya), • MANCA BASE TERRITORIAL
en un termini de 2 anys • DESCONEIXEMENT COMPOSICIÓ DEJECCIONS RAMADERES
• DESCONEIXEMENT DEMANDA CONREUS
• APLICACIÓ INADEQUADA DE LES DEJECCIONS EN RELACIÓ A LA

Ø ZV-A: desapareixen la majoria d’opcions per ampliar del Decret 136/2009 DEMANDA CONREU (MOMENT APLICACIÓ)
• MANCA CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE
• “ÚNICA SOLUCIÓ” ACTUAL GESTIÓ AGRÍCOLA

Ø ZV-B: apareixen restriccions per ampliar en aquestes zones.
• MANCA SISTEMES DE TRACTAMENT
• DESAPROFITAMENT D’UN RECURS IMPORTANT
131 132
22
6/5/21

Ø PROBLEMES MÉS COMUNS GESTIÓ DEJECCIONS RAMADERES Ø PROBLEMES MÉS COMUNS GESTIÓ DEJECCIONS RAMADERES
• DESCONEIXEMENT COMPOSICIÓ • DESCONEIXEMENT COMPOSICIÓ
DEJECCIONS RAMADERES DEJECCIONS RAMADERES
• Obligació disposar de Conductímetre

a les cisternes de purins per estimar
concentració nutrients en funció CE
133 134

Períodes en que no es pot aplicar nitrogen
• APLICACIÓ INADEQUADA DE LES DEJECCIONS EN RELACIÓ A LA DEMANDA

CONREU (MOMENT APLICACIÓ) Ø Objectiu: apropar el N a les necessitats del cultiu
Ø Fins ara: només en ZV
Ø Nou decret: en ZV i també en ZNV (períodes prohibits més llargs)
Període
Període
Aplicació adequat per
òptim per a a l’aplicació
d’adobs l’aplicació d’adobs
orgànics sòlids del purí a
m inerals a
cobertora cobertora
135 136

Tipus de fertilitzants nitrogenats

• MANCA CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE
Classificació: Segons velocitat de mineralització

Indicador: Relació C/N
Ø Fertilitzant tipus 1: relació C/N > 10

Fems (amb palla), compost, fracció sòlida de purins porcins i
bovins,...
Ø Fertilitzant tipus 2: relació C/N < 10

Purí porcí, gallinassa, fangs de depuradora, ...
Ø Fertilitzant tipus 3: fertilitzants minerals (= “químics“ o inorgànics)

Nitrat amònic, sulfat amònic, triple 15,...
Ø Fertilitzant tipus 4: fertilitzants alliberament lent
137 138
23
6/5/21

Dosi màxima de N en ZV
• DESCONEIXEMENT DEMANDA CONREUS. MÀXIMS PERMESOS LEGISLACIÓ
Ø Màxim adobat orgànic (fems, purins, fangs, compost, etc.)

• Límit general en ZV: 170 kg N/ha i any; Límit real en funció cultiu.
Ø Límit màxim de N total. (Annex 5) Novetat
Nitrogen total = (N fertilitzants orgànics + N minerals i aigua de reg)

• Exemple 1: Raigràs (2-4 dalls)
• Màxim N total 400 (Kg N /ha )
• Màxim N fertilitzants orgànics 170 (Kg N /ha )
• Màxim N en fertilitzants minerals o en aigua reg 300 (Kg N /ha )
• Exemple 1: Blat de moro en regadiu

• Màxim N total 300 (Kg N /ha )
• Màxim N fertilitzants orgànics 170 (Kg N /ha )
• Màxim N en fertilitzants minerals o en aigua reg 200 (Kg N /ha )
139 140

Aportació N aigua reg segons nivell nitrats
• DESCONEIXEMENT DEMANDA CONREUS. BALANÇ NUTRIENTS
141 142
Sistemes de Tractament de dejeccions Sistemes de Tractament de dejeccions

Ø HEM DE TRACTAR LES DEJECCIONS RAMADERES? Ø TIPUS TRACTAMENTS CONSOLIDATS
• QUAN L’OFERTA DE DEJECCIONS >>> DEMANDA EN UNA ZONA CONCRETA SEPARACIÓ SÒLID-LÍQUID:
• EN DETERMINADES ZONES, L’EXCÉS ÉS CLARÍSSIM I SENSE DISPOSAR DE • COMPRÉN DIFERENTS TECNOLOGIES, AMB RENDIMENTS MOLT DIFERENTS.
SISTEMES DE TRACTAMENT NO ES POT SOLUCIONAR EL PROBLEMA.
AVANTATGES DELS SISTEMES DE TRACTAMENT:

• ELS TRACTAMENTS PERMETEN EXPORTAR/ELIMINAR NUTRIENTS DE ZONES
EXCEDENTÀRIES.
• DESENVOLUPAR UN NOU SISTEMA D’ECONOMIA CIRCULAR, APROFITANT TOTS

ELS RECURSOS DISPONIBLES MINIMITZANT L’ÚS DE MATÈRIES PRIMERES
• OBTENIR NOUS PRODUCTES MÉS ADAPTATS A LA FERTILITZACIÓ DELS

CONREUS
• REDUIR EMISSIONS DE GASOS CONTAMINANTS
Prenafeta et al., 2020
143 144
24
6/5/21

Ø TIPUS TRACTAMENTS CONSOLIDATS Ø TIPUS TRACTAMENTS CONSOLIDATS
SEPARACIÓ SÒLID-LÍQUID: SEPARACIÓ SÒLID-LÍQUID:
• COMPRÉN DIFERENTS TECNOLOGIES, AMB RENDIMENTS MOLT DIFERENTS. • COMPRÉN DIFERENTS TECNOLOGIES, AMB RENDIMENTS MOLT DIFERENTS.
• NO HI HA PÈRDUA (DISMINUCIÓ) DE NUTRIENTS, ES REPARTEIXEN ENTRE FASES • NO HI HA PÈRDUA (DISMINUCIÓ) DE NUTRIENTS, ES REPARTEIXEN ENTRE FASES
DARP, 2019 DARP, 2019
145 146


• COMPRÉN DIFERENTS TECNOLOGIES, AMB RENDIMENTS MOLT DIFERENTS.
Prenafeta et al., 2020 Prenafeta et al., 2020
147 148


• COMPRÉN DIFERENTS TECNOLOGIES, AMB RENDIMENTS MOLT DIFERENTS. • COMPRÉN DIFERENTS TECNOLOGIES, AMB RENDIMENTS MOLT DIFERENTS.
• TRACTAMENT BÀSIC PER A LES DEJECCIONS EN FORMA LÍQUIDA (PURINS) • TRACTAMENT BÀSIC PER A LES DEJECCIONS EN FORMA LÍQUIDA (PURINS)
• HABITUALMENT ÉS UN PAS PREVI A UN ALTRE TRACTAMENT DE LA FASE • HABITUALMENT ÉS UN PAS PREVI A UN ALTRE TRACTAMENT DE LA FASE
LÍQUIDA I/O SÒLIDA LÍQUIDA I/O SÒLIDA
149 150
25
6/5/21

COMPOSTATGE: COMPOSTATGE:
• PROCÉS BIOLÒGIC DE DESCOMPOSICIÓ I ESTABILITZACIÓ DE LA M.O. EN
CONDICIONS AERÒBIES
• ES POT DUR A TERME SOBRE F.S. PROCEDENT DE SEPARACIÓ S/L O BÉ

DIRECTAMENT A PARTIR DE FEMS SÒLIDS
• ES POT AFEGIR MATERIAL ESTRUCTURANT PER MILLORAR AIREACIÓ
151 152

COMPOSTATGE: COMPOSTATGE:
• AMB EL COMPOSTATGE HI HA UNES PÈRDUES PER VOLATILITZACIÓ DEL 15% DE
N (AMONÍAC) I ES DISMINUEIX EL VOLUM FINS UN 50%
153 154

ASSECATGE SOLAR: ASSECATGE SOLAR:

• L’OBJECTIU ÉS CONCENTRAR NUTRIENTS I DISMINUIR VOLUM
• POT SER AMB VENTILACIÓ NATURAL (PASSIU) O FORÇADA (ACTIU)
155 156
26
6/5/21

ASSECATGE SOLAR: ASSECATGE SOLAR:
• CAL ACIDIFICAR EL PRODUCTE A TRACTAR PER REDUIR EMISSIONS AMONÍAC,
SOBRETOT SI ES TRACTA D’EVAPORAR PURINS
• EFICIÈNCIA SIMILAR AL COMPOSTATGE A NIVELL DE PÈRDUES DE N. REDUCCIÓ

DE VOLUM ELEVADA, TOT I QUE DEPÉN DEL SISTEMA I DE L’ÈPOCA DE L’ANY
157 158

DIGESTIÓ ANAERÒBIA (BIOGÀS): DIGESTIÓ ANAERÒBIA (BIOGÀS):

• PROCÉS BIOLÒGIC QUE TÉ LLOC EN ABSÈNCIA D’OXIGEN (CONDICIONS
ANAERÒBIES) DURANT EL QUAL PART DE LA MATÈRIA ORGÀNICA ES
TRANSFORMA, PER L’ACCIÓ DELS MICROORGANISMES, EN UNA BARREJA DE
GASOS CONEGUDA COM A BIOGÀS
159 160

DIGESTIÓ ANAERÒBIA (BIOGÀS): DIGESTIÓ ANAERÒBIA (BIOGÀS):

• DIFERENTS NIVELLS DE COMPLEXITAT
161 162
27
6/5/21

DIGESTIÓ ANAERÒBIA (BIOGÀS): NITRIFICACIÓ-DESNITRIFICACIÓ:
• S’OBTÉ BIOGÀS, QUE PERMET UTILITZAR-SE PER A LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA • PROCÉS BIOLÒGIC QUE PERMET ELIMINAR N DE LA FRACCIÓ LÍQUIDA DEL PURÍ
CONSUMIBLE A LA MATEIXA GRANJA O TRANSFORMABLE EN EN.ELÈCTRICA UN COP FETA LA SEPARACIÓ S / L
PER A COMERCIALITZAR-SE
• TÈCNICA QUE NO COMPLEIX LES MTD I NO ES POT DUR A TERME EN
• NECESSITAT DE PRODUCTES AMB CONTINGUT ALT DE CARBONI PER A EXPLOTACIONS RAMADERES NOVES A PARTIR DEL 21/02/2017
MESCLAR AMB ELS PURINS (ALT EN N) I TENIR UN BON RENDIMENT
• PLANTES QUE HABITUALMENT TRACTEN RESIDUS (RICS EN C)
• PRODUCTE FINAL MOLT ESTABLE, HOMOGENI, MENYS OLORS, MENYS

PATÒGENS; MOLT BO PER ALS CONREUS
• NO HI HA DISMINUCIÓ DE NUTRIENTS
• POSTERIORMENT ES POT FER UNA SEPARACIÓ S/L I TRACTAMENT D’AMBDUES

FASES
163 164

NITRIFICACIÓ-DESNITRIFICACIÓ: NITRIFICACIÓ-DESNITRIFICACIÓ:
• REDUCCIÓ DE FINS A UN 90% (60% ACCEPTAT DARP) DEL N DE LA FRACCIÓ
LÍQUIDA
• MÈTODE QUE FUNCIONA MOLT BÉ DESPRÉS D’UNA SEPARACIÓ S /L ON EL “P”

MAJORITÀRIAMENT QUEDA A LA FS I EL N A LA FL PER DESPRÉS ELIMINAR-SE
• ELEVADA PRODUCCIÓ DE N 2, PERÒ TAMBÉ PART D’ÒXID NITRÓS I TAMBÉ

AMONÍAC QUE FAN QUE NO COMPLEIXI COM A MTD
165 166

Ø TIPUS TRACTAMENTS CONSOLIDATS Ø TIPUS TRACTAMENTS EMERGENTS
NITRIFICACIÓ-DESNITRIFICACIÓ:
167 168
28
6/5/21

Ø TIPUS TRACTAMENTS EMERGENTS Ø TIPUS TRACTAMENTS EMERGENTS
SISTEMA TECNAPUR. S / L i tractament posterior FQ. Retenció 95% P i 75% N a FS STRIPPING. Aplicable a FL, elevadíssima eficiència en fixar el N inorgànic i treure’l
de la FL, disminució de més del 95% per a obtenir adob N. Ideal després de D.A.
169 170

Ø TIPUS TRACTAMENTS EMERGENTS Ø TIPUS TRACTAMENTS EMERGENTS
Sistema AMMONEVA: Recuperació de N i Estruvita i K-estruvita per a adobs. Planta biogàs amb tractament posterior FL i FS per a obtenció adobs i energia.
171 172
Millores alimentació animal Millores alimentació animal

MILLORES ALIMENTACIÓ ANIMAL
Ø L’alimentació animal és la principal entrada de nutrients als animals; Ø Reducció proteïna (nitrogen):
la seva gestió adequada permet en gran mesura millorar l’eficiència
nutritiva i reduir l’excreció de nutrients a través de les dejeccions Actualment el DARP té vigent l’Ordre 225-2019 sobre el BNG Balanç
ramaderes. Nitrogen en Granja
Ø El principal impacte en relació a les aigües deriva del N (procedent

de la proteïna del pinso), el P i altres minerals com el K, el Cu i el Zn
Ø La via de treball més avançada és en relació a la gestió de la

proteïna del pinso, mitjançant l’anàlisi dels AA essencials i la seva
incorporació als pinsos a través dels AA sintètics i la reducció de la
Proteïna Bruta del pinso.
Ø Aquest fet ha implicat que el contingut de PB dels pinsos de porc

d’engreix hagi disminuït del 18% els anys 80-90% a l’actual 14-
15%,aquest fet afegit a la millora en els rendiments productius,
representa una gran reducció del N en les dejeccions ramaderes.
Ø Via alimentació es pot reduir fins a un 40% el N excretat!

Dourmad i Sève, 1997
173 174
29
6/5/21


Ø ACCIONS VIA ALIMENTACIÓ: Ø ACCIONS VIA ALIMENTACIÓ:
Ø REDUIR ÍNDEX CONVERSIÓ: Ø EFECTE REDUCCIÓ PROTEÏNA BRUTA AL PINSO:
Ø REDUINT PÈRDUES PINSO (m illores a m enjadores)

Ø MILLORANT DIGESTIBILITAT INGREDIENTS (M.P. d’alta digestibilitat)
Ø ADDITIUS ENZIMÀTICS I ALTRES (fitasses, am ilasses, proteasses,
acidificants)
Ø REDUCCIÓ PB AL PINSO:
Ø REDUCCIÓ NNP
Ø MILLORA BALANÇ PROTEÏNA (perfil AAs, Concepte Proteïna Ideal)
Ø INGREDIENTS AMB PERFILS AA ADEQUATS
Ø UTILITZACIÓ AMINOÀCIDS SINTÈTICS
Ø ADEQUAR APORTACIONS PB A LES NECESSITATS:
Ø ALIMENTACIÓ PER FASES

Ø ALIMENTACIÓ LÍQUIDA
Ø ALIMENTACIÓ DE PRECISIÓ (alim entació individualitzada)
175 176


Ø MILLORA BALANÇ AAs. Concepte Proteïna Ideal Ø NECESSITATS LISINA AL LLARG DE L’ENGREIX EN G(KG PINSO
177 178


Ø ALIMENTACIÓ LÍQUIDA Ø ROBOT ALIMENTACIÓ
179 180
30
6/5/21


Ø Reducció proteïna (nitrogen): Ø Reducció proteïna (nitrogen):
Actualment el DARP té vigent l’Ordre 225-2019 sobre el BNG Balanç Actualment el DARP té vigent l’Ordre 225-2019 sobre el BNG Balanç
Nitrogen en Granja Nitrogen en Granja
DARP, 2019
181 182
Millores alimentació animal

Ø Reducció proteïna (nitrogen):
Actualment el DARP té vigent l’Ordre 225-2019 sobre el BNG Balanç

Nitrogen en Granja
183
31

Aigua en La Ramaderia LLBPC

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Aigua en La Ramaderia LLBPC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6/5/21

Màster de Ciència i Gestió Integral de l'Aigua ÍNDEX

2. AIGUA PER A LA RAMADERIA

AIGUA EN L'AGRICULTURA, RAMADERIA I AQÜICULTURA § Mesures de prevenció

• AIGUA PER A LA RAMADERIA 3.1. PROBLEMÀTICA DERIVADA DE LES CONTAMINACIONS

4.2. NUTRICIÓ DEL BESTIAR I AIGUA

Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934 Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934

Font: Pujol, 1998. Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934 Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934

Font: García Pascual, 1995 Font: Pujol, 1998.

Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934 Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934

Font: Pujol, 1998. Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1865-1934 Evolució ramaderia Catalunya 1935-1960

Font: Pujol, 1998. Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1935-1960 Evolució ramaderia Catalunya 1935-1960

Font: García Pascual, 1995 Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1935-1960 Evolució ramaderia Catalunya 1935-1960

Font: García Pascual, 1995 Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1935-1960 Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990

• Expansió econòmica / Menys proteccionisme

Font: García Pascual, 1995 Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990 Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990

• Inici de la ramaderia industrial: Avicultura i porcí

Font: García Pascual, 1995 Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990 Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990

• Inici de la ramaderia industrial: Avicultura i porcí

Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990 Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990

Font: García Pascual, 1995 Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990 Evolució ramaderia Catalunya 1960-1990

Font: García Pascual, 1995 Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya Evolució ramaderia Catalunya

Evolució ramaderia Catalunya Evolució ramaderia Catalunya 1990-2021

Integració vertical vs Integració Horitzontal

Integrat (propietari granja)

Font: García Pascual, 1995

Evolució ramaderia Catalunya 1990-2021 Evolució ramaderia Catalunya

Evolució ramaderia Catalunya 1990-2021 Evolució ramaderia Catalunya 1990-2021

• La ramaderia intensiva és majoritària, en un sistema de producció

• Ramaderia tradicional i de muntanya cada cop més residual

• Dualitat de producció agrària i ramadera, cada cop més separades.

Ramaderia intensiva industrial vs Ramaderia “alternativa”

Economia d’escala Mercats de proximitat (km 0)

Tecnologia Vinculada a desenvolupament rural

Grans infraestructures Diversitat / petita escala

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya

Relació consum carn i

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya

S’ha multiplicat per 5 des del 1961

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya

Principals exportadors (2019) Principals im portadors (2019)

437 CAT. Desembre 2019. 1.717.774 kg/granja

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya

Distribució de la producció mundial de carn de boví (FAO, 2020)

Zona o regió Producció 2011 2011 Producció 2019 2018

(x1000 Tones) % (x1000 Tones) %

Món 62.374 100,0 67.354 100,0

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya

Importància percentual dels diferents estats de la UE (FAO, 2020).

2010 % 2018 % Principals exportadors (2019) Principals im portadors (2019)

Evolució ramaderia Món/UE/Espanya Evolució ramaderia Món/UE/Espanya