MÒDUL M04.

SISTEMES DE TRANSMISSIÓ I FRENADA UF1

UnitAt 2: Embragatges i convertidors de

parell

ALUMNE: MARÍA SALCEDO

GRUP: 1 TM11
PROFESSOR: LLUÍS F. GARCÍA

1
 index
1. RESUM ………………………………………………………………………………………….. 3

1.1. Missió de l‘embragatge ………………………………………………………………… 3

1.2. Tipus d’embragatge ……………………………………………………………………….... 3
1.3. Principis de funcionament de l’embragatge de fricció ……………………………. 3
1.4. Components de l’embragatge de fricció amb discs ……………………………………… 4
1.5. Embragatge bidisc ………………………………………………………………………… 6
1.6. Embragatge per cons de fricció ………………………………………………………. 6
1.7. Embragatge multidisc banyat en oli ………………………………………………………. 6
1.8. Accionaments de l’embragatge de fricció ……………………………………………… 7
1.9. Manteniment de l’embragatge de fricció ……………………………………………… 8
1.10. Embragatge hidàulic ……………………………………………………………………….. 9
1.11. Convertidor de parell ……………………………………………………………………….. 9
1.12. Embragatge electromàgnètic ………………………………………………………………. 10

2. ACTIVITATS ………………………………………………………………………………………… 11

2.1. Activitats resoltes del llibre ………………………………………………………………. 11

2.2. Activitats del llibre ……………………………………………………………………….. 12
2.3. Test d’avaluació ……………………………………………………………………….. 13
2.4. Activitats finals ……………………………………………………………………….. 14

2
 1. MISSIÓ DE L'EMBRAGATGE

La principal missió de l'embragatge és transmetre la potència i el gir del motor a la caixa de canvis de forma
progresiva.

El conductor disposa d’un pedal que desacobla i acobla l’embragatge, permetent el desplaçament del vehicle a
baixes revolucions del motor i poc parell, evitat així que el motor es cali.
En els vehicles amb un canvi manual, l’embragatge té una altra funció afegida: permet desacoblar el gir del
motor de la caixa de canvis, per poder canviar de velocitat.

REQUERIMENTS QUE HA DE CUMPLIR UN EMBRAGATGE:

- Bona resistència mecànica que permeti transmetre el parell motor al canvi.

- Elevada resistència tèrmica per absorbir la calor que es genera en la fricció.
- Gran adherència que eviti que l’embragatge patini i perdi força de transmissió.
- Progressió i elasticitat per transmetre el moviment sense brusquedatats.

2. TIPUS D'EMBRAGATGE

HIDRÀULIC PER FRICCIÓ ELECTROMAGNÈTIC

EMBRAGATGE HIDRÀULIC CONVERTIDOR DE PARELL SEC BANYAT EN OLI

DISC BIDISC CON MULTIDISC

3. Principis de funcionament de l’embragatge de fricció

L’embragatge de fricció en sec ( d’un sol disc), és el més utilitzat en els automòbils amb canvi manual, aquest
és senzill i amb poc manteniment. El inconvenient què té aquest tipus d’embragatge és el desgast dels
components que friccionen (ferodo del disc, plat de pressió i collarí d’empenta).

FUNCIONAMENT:
Consta d’un disc de fricció entre dos plats que el pressionen fin a aconseguir que giri i transmetent el gir i el
parell del motor a la caixa de canvis. Trepitjant el pedal mitjançant un mecanisme mecànic o hidràulic desplaça
la maça de pressió, que deixa de pressionar el disc desacoblant l’embragatge.
El disc disposa d’una estricitat central on engrana l’eix primari de l caixa de canvis i en les zones de fricció
recobertes amb el ferodo. L’embragatge es troba acoblat al volant d’inèrcia.
Quan es necessiti desacoblar l'embragatge, la força d'empenta F que presiona el disc disminueix fins que el
disc gira lliurement entre els plats o maça de pressió. L'embragament es realitza en deixar anar el pedal, la
maça pressiona el disc i comença l'acoblament suau del mecanisme d'embragatge.

Ferodo: material antifricció format amb fibres i fils metàl·lics i resines sintètiques que s'utilitza
principalment per folrar les sabates dels frens, els embragatges, etc.

3
3.1 PARELL MOTOR SUPORTAT
És el moment del gir o parell motor (Cm) que el motor proporciona a l’embragatge per a la seva transmissió al
canvi.
Cm: parell motor, en kgf· m
Cm= 716,20 · (Wf/ rpm) Wf: potència al fre, en CV

3.2 FORÇA D’EMPENTA

És la força que el plat de pressió excerceix sobre el disc o el discs. Es produeix pel mecanisme de pressió que
munti l’embragatge (molles o diagfragma).

fE= F · NÚM DE MOLLES

3.3 FORÇA TRANSMESA

Es la força máxima que l'embragatge pot transferir F, Es el resultat de multiplicar la força d'empenta (Fe) pel
coeficient de fricció del disc d'acer de la maça de pressió u i pel número de cares del disc de fricció de
l'embragatge (dues cares).

ft= Fe · ( μ · n )

3.4 pressió màxima admissible al disc

Es la pressió que poden suportar els materials dels discs sense deteriorarse ni fatigar-se. S'obté de dividir la
força que exerceixen les molles F entre la superficie de contacte total del disc.

p= Fe/ S

3.5 PaRELL MÀXIM TRANSMÈS

És el resultat d'aplicar la força que l'embragatge pot transmetre en el punt o la distância des d'on s'exerciria
aquesta força.

RM= (R1 + R2) / 2 cm= ft · rm

4. components de l'embragatge de fricció amb discs

4. 1 El disc d’embragatge
És un disc de metall situat entre el volant motor i el plat de pressié. Al centre porta un orifici estriat en que
engrana l'eix primari de la caixa de canvis.
La missio del dise d'embragatge és transmetre el gir des del volant motor (conductor) ,que gira solidari al
cigonyal, fins a l'eix primari de la caixa de canvis (conduït).

Aquesta transmissió té dues exigències:

- Per a les operacions, el disc ha de relliscar uns moments entre el volant i el plat de pressió, però aquesta
relliscada ha de ser progressiva i suau per no provocar estrebades.

- Un cop embragat (disc pressionat), el disc ha de quedar fermament subjecte i sense relliscada entre el disc i
la maça.

4
El disc presenta les característiques següents:
- Per evitar la relliscada un cop embragat, el disc està recobert pels dos costats del perimetre exterior d'un
material rugós, resistent a la calor i a la fricció, conegut com a «ferodo».

- Per aconseguir suavitat, el ferodo incorpora una serie de talls radials en el seu perímetre exterior,
permeten una certa elasticitat en relació amb el centre del disc, que és on es transmet el gir.

4. 2 plat o maça de pressió

La maça de pressió és la peça que oprimeix el disc d'embragatge contra el volant motor. La maça esta
composta del plat metàl·lic d'acer unit a la carcasa mitjançant un dispositiu elàstic que l'oprimeix contra el disc
d'embragatge i que, li permet el moviment axial necessari per alliberar de pressió el disc i desembragar. El
mecanisme elàstic pot ser un diafragma d'acer o molles.

4. 3 ressots elàstics
El ressort elàstic (diafragma o molla) és l'element que exerceix la força d'empenta al plat de pressió per
presionar el disc i transmetre el gir.
El diafragma és un disc d'acer en forma de con al qual se li han practica uns talls radials. En trepitjar el pedal de
l'embragatge, el collari es desplaça per alliberar el disc de la pressió del diafragma i embragar. En la majoria
d'embragatges de diafragma, el collarí es desplaça per presionar el diafragma.

4. 4 coberta o carcassa de l’embragatge

És la peça que subjecta exteriorment el plat de pressió; serveix d'allotjament als ressorts elàstics d'aquest plat
i protegeix tots aquests mecanismes. La carcasa de l'embragatge està cargolada al volant motor girant solidària
amb ell.

4. 5 El collarí d’empenta
Es la peça que oprimeix el centre del diafragma o les palanques basculants que separen el plat, aconseguint
desensanxar el plat de pressió i desembragar el vehicle.
Està construida per una petita corona que empeny un rodament. Existeixen tipus: d’accionament amb forqueta
i de cilindre hidràulic.

4. 6 Volant d’inèrcia
El volant d'inèrcia del motor també forma part del conjunt d'embragatge. La cara exterior del volant és la
superficie de contacte on el disc s'assenta quan s'exerceix pressió a través de la maça.
4.6.1 volant d’inèrcia bimassa
El volant d'inèrcia bimassa és una necessitat en els motors amb elevat parell, ales pressions d'encesa i amb les
ultimes normatives anticontaminacio. El gir d'aguests motors ès més inestable, i necesiten amortir les
vibracions per protegir la caixa de canvis i disminuir les vibracions en la transmissió. Està format per una massa
primària fixada al cigonyal, i una altra massa secundària sobre la qual s'acobla el disc. La massa primària
suporta al seu centre el rodament de l'eix primari del canvi i, a la perifèria, la corona dentada de l'arrencada.
Les dues masses formen un conjunt i es troben separades per un mecanisme amortidor de molles.

Funcionen en dues etapes. La primera etapa disposa de molles toves adaptades a la fase aparrencada i parada
del motor, permetent un comportament molt suau de l'embragatge. En la segona etapa, les molles són més
dures i s'aconsegueix amortir les vibracions del gir en la marxa normal del vehicle.
5
 5. Embragatge bidisc

En vehicles de molta potència i parell, les dimensions de l'embragatge d'un sol

disc serien molt grans. La solució adoptada és el muntatge de dos discs en sec en
el mateix eix primari, reduint-se les dimensions de les maces i els discs i
transmetent el mateix parell.

El doble embragatge s'acciona des del pedal i permet conectar la presa de força
sense desembragar la força del motor. El pedal desembraga primer la presa de
força i, trepitjant a fons, es desembraga el canvi.

6. Embragatge per con de fricció

Els embragatges de con no utilitzen disc interposat. Aquests embragatges

disposen de dues peces troncocòniques, una femella i una altra mascle, que
s'acoblen per una força d'empenta Fe; la fricció entre les superficies igualarà
les velocitats dels eixos. Aquest tipus d'embragatge 'ha utilitzat en camions
petits.

7. Embragatge multidisc banyat en oli

Els embragatges de friccio multidisc banyats en oli utilitzen els mateixos principis de funcionament que en els
embragatges de friccio en sec, pero cal tenir en compte que utilitzen un fluid que lubrica i refrigera el conjunt,
al mateix temps que disminueix la fricció i aumenta la durada dels discs.

Un conjunt embragatge està format per:

-Els discs encastats en una carcassa, per on es transmet el gir mitjançant cadenes, engranatges, etc.
- Làmines d'acer encastades a l'arbre primari.
- Molles empenyedores que sotmeten tot el conjunt a la pressió necessària per mantenir l'embragatge
embragat unides als discs amb les làmines d'acer).
El embragatges multidisc permeten realitzar els acoblaments de manera suau i progresiva. L'inconvenient
principal és que no poden transmetre elevat parell, ja que el diàmetre dels discs sol ser petit.

7.1 Embragatge multidisc per a canvi automatitzat

Les caixes de canvi automatitzades munten dosembragatges multidisc banyats en oli de diferent diàmetre, en
disposició coaxial, inserits un sobre l'altre i comandats per pressió hidràulica des de la gestió hidràulica de la
caixa de canvis. L'embragatge exterior s'encarrega de la la, 3a i 5a velocitat i marxa enrere, mentre que
l'embragatge interior s'encarrega de la 2a, 4a i 6 velocitat.

1. Embragatge exterior k1
2. Embragatge multidisc exterior k2

6
 8. accionament de l’embragatge de fricció
8.1 accionament manual
L'esforç necessari per desplaçar el mecanisme de l'embragatge el realitza el conductor, mitjançant diferents
sistemes de transmissió de forces. En aquests accionaments, s'utilitzen varetes, cables i circuits hidràulics o
pneumàtics.

8.2 MANUAL PER PALANQUes i varetes

Accionament és molt simple. S'utilitza principalment en maquinària agrícola. La força necessària per vèncer les
molles o el diafragma a l'embragatge la realitza el conductor trepitjant un pedal que, a través de varetes per
mitjà de diferents desmultiplicacions de palanques, aconsegueix multiplica la força d'accionament. Depèn de
la longitud deles palanques en relació amb els seus punts de suport.

8.3 accionament manual amb cable

L'accionament per cable és molt similar al de palanques i varetes, i més versàtil i senzill. S'utilitza amb
freqüència en motocicletes i vehicles lleugers.
L'accionament per cable suprimeix totes les varetes per un cable d'acer que es desplaça per l'interior d'una
camisa especial; el mecanisme disposa d'una emella que tensa el cable i permet realitzar el reglatge del pedal
amb l'accionament del collarí. En els embragatges que no disposen de mecanisme corrector automàtic del
desgast del dise, és necessari realitzar el reglatge, a mesura que es gasta el ferodo del disc, per mantenir
l'altura del pedal.
La força d'accionament es transmet des de la palanca que acciona el conductor (maneta o pedal), a través del
cable, a la forqueta de l'embragatge. Aquesta força depèn de la longitud entre el punts de suport de la palanca
i la relació dels punts de suport de la forqueta. És la «llei de la palanca».
F1 · d1= F2 · d2 F2 · d3= F3 · d4

8.4 accionament hidràulic

L'accionament amb un collari hidräulic permet realizar grans esforços en la maça de pressió, amb una petita
força en el pedal.
S'utilitza un circuit hidräulic amb una bomba que és accionada pel conductor a través del pedal d'embragatge i
que transmet la pressio hidraulica al bombi que empeny la forqueta del collari.
La bomba i el bombé s'uneixen per una canonada formant així un circuit hidràulis amb un purgador per poder
extraure l'aire en les substitucions del collari.
La força d'accionament dependrà de les seccions dels èmbols de la bomba i el bombi i de les seves palanques.
S= (π· D^2) /4 pressió= F/s força= p·s

8.5 accionament hidropneumàtic

L'accionament hidropneumàtic o mixt s'utilitza en vehicles amb frens pneumàtics i en els que es necesita
realitzar un gran esforc en el collar d'empenta per aconseguir desembragar.
Aquest accionament disposa d'un circuit pneumàtic i un altre d'hidràulic. El circuit hidräulic s'acciona des del
pedal del conductor i realitza el control del desplaçament de la servoassistència; la força de l'accionament
principal la realitza el circuit d'aire comprimit, alliberant el pedal d'una part important de la força de
l'accionament.

7
8.6 accionament automàtic o pilotat
L'accionament automatic o pilotat s'utilitza actualment en els vehicles amb canvis automatitzats o seqüencials.
Els vehicles amb canvi automatitzat no disposen de pedal d'embragatge; el desembragament per canviar de
velocitat s'ha de realizar igual que en els canvis manuals. El mòdul de gestió del canvi decideix el moment
exacte de realizar l'accionament de l'embragatge per realitzar el canvi de velocitat.
El accionaments automatics utilitzats poden ser de dos tipus:
- Accionament amb motor elèctric, amb motor elèctric s'utilitza en la caixa pilotada el conjunt disposa
del següents components: 1. Motor elèctric encarregat de realitzar la força d'accionament. 2. Vareta
d'empenta. 3. Potenciòmetre indicador de la posició exacta del collarí.
- Accionament hidràulic, de la força d'empenta sobre el collarí la realitza el bombi hidräulic que rep el
cabal des de l'acumulador i la bomba de la unitat hidràulica.

9. Manteniment de l’embragatge de fricció

TREBALLS DE MANTENIMENT

- Regular la tensió del cable o les varetes de manera que el pedal disposi d'un recorregut lliure sense
que s'arribi a accionar el collarí i trepitiant a fons l'embragatge quedi desembragat totalment. El
reglatge es realitza utilitzant una clau fixa girant el cargol de reglatge.
- Lubricar els eixos i les articulacions de comandament a través de greixadors.
- Canviar el líquid de l'accionament hidràulic cada dos o tres anys, iqual que el líquid de frens. Si el
vehicle comparteix el dipòsit i líquid a la bomba de frens i la bomba d'embragatge, el canvi es realitza
al mateix temps. Purgar el circuit si el pedal s'enfonsa excessivament i l'embragatge no es desacobla
totalment.
- En els embragatges multidisc del canvi DSG s'utilitza oli ATF. L'oli i els filtres s'han de substituir als
60. 000 km.

9. 1 DIAGNÒSTIC D’AVARIES
L'embragatge és un mecanisme silenciós i molt fiable, però el lliscament del disc sobre el volant i la maça de
pressió provoca un desgast del ferodo. En condicions normals de treball, el disc d'embragatge pot durar més
de 150 000 km.
Les principals avaries de l'embragatge estan provocades per:
- El desgast o la cristal-lització del recobriment del disc.
- La regulació incorrecta del mecanisme d'accionament.
- Ruptures en elements mecànics.

9. 2 Reparacions en l’embragatge de fricció

La reparació mès frequent en l'embragatge de friccio ès la substitució dels components desgastats del conjunt.
Les peces que més es desgasten són el disc, el collari i la maça de pressió, en els bimassa.

En els models amb accionament per cable, en canviar el kit és necessari tensar el cable i realizar el reglatge del
pedal amb l'acoblament.

8
 10. Embragatge hidràulic
L'embragatge hidràulic és un mecanisme automàtic que permet acoblar idesacoblar el parell del motor a la
caixa de canvis, sense que el conductor actuï sobre cap pedal.
L'acoblament de l'embragatge es realitza a mesura que el motor augmenta les revolucions per minut. Aquest
tipus d'embragatges no es poden muntar en caixes de canvis manuals, ja que, en no poder-lo desacoblar a
voluntat del conductor, no és posible realitzar el canvi de marxes.
Els embragatges hidräulics es munten en les primeres caixes de canvis automàtiques en vehicles clàssics, i en
els vehicles industrials en el fre hidropneumatic.

11. convertidor de parell

El convertidor de parell és bàsicament un embragatge hidraulic perfeccionat i millorat. El convertidor de parell
aprofita els avantatges de l'embragatge hidräulic, suavitat i progressió, potenciant la seva eficàcia amb la
incorporació de dos components addicionals: entre la bomba i la turbina «el reactor» i «l'embragatge
anullador», que elimina les pèrdues per relliscada del convertidor.

FASES DE TREBALL DEL CONVERTIDOR

FASE 1 En la primera etapa, amb el motor al ralenti, el flux de l'oli des de la bomba fins a la turbina no
aconsegueixgirar la turbina; l'oli rellisca i no es transmet parell des del motor fins al canvi; i el
convertidor actua com un Embragatge, desacoblant la força del motor al canvi.

FASE 2 En la segona etapa, en acelerar el motor, el flux d'oli des de la bomba aumenta aconseguint girar la
turbina i transmetre parell a la caixa de canvis. En aquesta fase, actua l'estator; el convertidor és capaç
de multiplicar fins a per tres el valor del parell motor que rep.

FASE 3 En la tercera etapa, a mesura que aumenta el número de revolucions del motor, el convertidor redueix el
seu factor multiplicador; l'estator no actua, igualant la sortida del parell amb el parell que rep, relació de
transmissió1:1.
En aquesta etapa, el convertidor es comporta com un embragatge hidràulic, transmetent fins al 98% del
gir del motor i un 2% de relliscada, aproximadament.

Els avantatges que ofereix el convertidor de parell respecte de l'embragatge hidräulic han generalitzat el seu us
en tots els models equipats amb canvi automàtic.

11. 1 COMPONents del convrtidor de parell

El convertidor està format per un recipient estanc, ple d'oli ATF a l'interior i amb el elements constructius
següents: Una bomba impulsora de l'oli, una turbina receptora de l'oli. Un reactor, entre la bomba i la turbina,
que canalitza l'oli a l'interior. Un embragatge anullador i un mecanisme de progressió (similar al bimassa).

11. 2 funcionament en fase de multiplicador de parell

En les fases de treball en què la bomba gira més ràpid que la turbina, el convertidor actua en primer lloc com a
embragatge desacoblant la transmissió de gir del motor a la caixa de canvis i, a mesura que aumenten les
revolucions del motor i la bomba, el convertidor treballa multiplicant el parell del motor d'una manera similar
a la transmissió per pinyons i cadena. L'oli realitza la missió de la cadena. L'oli és impulsat pels àleps de la
bomba ¡ xoca contra els àleps de la turbina, que inicia el seu moviment. L'oli retornat suposa un parell
adicional que, sumat al que el motor aplica a la bomba, aconsegueix multiplicar el parell transmès a la turbina
i al primari del canvi.
9
11. 3 funcionament com a transmissor de parell
Quan el motor es troba revolucionat, la bomba gira a la mateixa velocitat que el motor, impulsant l'oli amb
força contra la turbina, aconseguint que la turbina giri a una velocitat aproximada a la bomba. En aquest cas, el
convertidor de parell es comporta com un embragatge hidräulic i transmet el parell amb una relació
aproximada d'1:1. La relliscada del convertidorimpedeix la relació d'1:1.

11. 4 embragatge anul·lador del convertidor de parell

l’ embragatge anul-lador elimina la relliscada del convertidor de parell d'una forma controlada. El mòdul de
gestió del canvi decideix el moment exacte en què l'embragatge s'acobla i anul la o ponteja el convertidor,
evitant les pèrdues de velocitat que provoca la relliscada del convertidor. L'acoblament es realitza amb una
determinada temperatura de funcionament.
L'embragatge anulador és un embragatge de fricció engranat a la sortida de força del canvi. L'embragatge rep
el moviment del convertidor des de la seva carcassa. Permet tres estats de funcionament: Embragatge obert,
Embragatge en cicle de regulació, Embragatge tancat.

11. 5 Alimentació d’oli en el convertidor de parell

L'alimentació d'oli del convertidor de parell es realitza de manera continua a través d'un circuit hidràulic
alimentat per una bomba d'engranatges del canvi automàtic i l'eix primari buit. L'alimentació d'oli realitza dues
funcions: acoblar l'embragatge anul·lador i forçar-ne la recirculació, per al su refredament en l'intercooler.
PARAMETRES PER REALITZAR L’ACOBLAMENT:
Règim i parell del motor. Règim de la turbina. Règim de sortida.Temperatura de l'oli ATF. Règim de marxa.

11. 6 averies i reparacions de l’embragatge hidràulic i del convertidor de parell

Els embragatges hidräulics i els convertidors de parell que no disposen d'embragatge anul·lador es
caracteritzen pel se poc manteniment: substituir l'oli i el filtre del canvi, principalment.
Quan es diagnostiquin fuites o pèrdues de líquid per la carcassa del convertidor, cal tenir en compte abans
d'iniciar la reparació que: El nivell del líquid en la transmissió sigui correcte. Realment existeixi una fuita. Es
determini correctament la causa de la fuita.

12. Embragatge electromagnètic

Aquest tipus d'embragatge està basat en el principis de l'electromagnetisme. El principi de funcionament es
deu a les propietats que adquireix una mescla realitzada amb oli i pols de ferro, la qual, després de ser
sotmesa a un camp magnètic, es converteix en una mescla sòlida. L'embragatge utilitza, en comptes d'oli, pols
lubricant de grafit, sulfur de molibdè ...

Funcionament de l'embragatge electromagnètic:

El volant de moto forma interiorment un tambor en què s'introdueix, en substitució del disc, una armadura
circular d'acer amb una vora exterior ranurada. Entre l'armadura circular i el tambor, es troben la pols de ferro
i l'oli en estat pastós. Dins del volant motor, envoltant el tambor, es troba una bobina anular. En incidir el
corrent elèctric sobre aquesta, es produeix un camp magnètic que solidifica la pols interior entre l'armadura
circular i el tambor, de manera que l'embragatge passa d'una relliscada total a un embragament complet.
Aquest embragament està comandat per un interruptor a la palanca de canvis, un potenciòmetre a
l'accelerador i el buit de l'admissió.

10
activitats resoltes del llibre

11
activitats del llibre

12
TEST D’AVALUACIÓ
1. Quina missió realitza l'embragatge d'un vehicle?
a) Realitza la marxa enrere. c) Desacobla el gir del motor a la caixa de canvis.
b) Acobla i desacobla el gir del motor al grup. d) Transmet el gir del motor a la caixa de canvis.

2. En un embragatge de fricció i un sol disc, quin eix engrana en l'estriat del disc?
a) L'eix del diferencial. c) L'eix del secundari de la caixa de canvis.
b) L'eix del primari de la caixa de canvis. d) En l'estriat del disc no engrana cap eix.

3. Quin material s'utilitza per recobrir les zones de fricció del disc d'embragatge?
a) Acer inoxidable. c) Calamina.
b) Acer aliat. d) Ferodo.

4. El tipus d'embragatge que equipa un vehicle, està vinculat amb la caixa de canvis?
a) Sí, les caixes de canvis automàtiques necesiten un embragatge hidràulic o un convertidor de parell.
b) No, la caixa de canvis no vincula el model d'embragatge.
c) No, el fabricant pot muntar el model d'embragatge i caixa que desitgi, i que sigui més eficaç.
d) No, l'embragatge és independent i no manté relació amb el model de caixa.

5. L'embragatge se situa entre dos conjunts mecànics, que són:

a) La caixa de canvis i el diferencial. c) La caixa de canvis i la transmissió.
b) El motor i el grup cònic. d) El motor i la caixa de canvis.

6. Per a què s'utiliza el centrador del disc d' embragatge?

a) Per mesurar el gruix del material de fricció del dise
b) Per equilibrar el disc d'embragatge.
a) Per centrar l'embragatge i poder engranar l'eix primari quan es munta un embragatge.
d) Per centrar la maça de pressió.

7. Quin tipus de disc munten els embragatges bimassa?

a) Un disc normal amb molles de progressió. c) Un disc que no disposa de molles de progressió.
b) Un disc igual que la resta dels embragatges. d) Un disc amb material de recobriment especial.

8. Quin mecanisme permet canalitzar l'oli de la turbina a la bomba en el convertidor de parell?

a) El volador. c) El turbo.
b) El reactor. d) El greixador.

9. Quin component munten els convertidors de parell per evitar les pèrdues per relliscada?
a) Un embragatge anul·lador. c) Un embragatge compensador.
b) Un embragatge bimassa. d) Un refredador d'oli.

10. Quin tipus d'oli utilitza el convertidor de parell?

a) El mateix oli que el motor. c) Un oli SAE 30.
b) Un oli SAE 90. d) El mateix oli que el canvi automàtic ATF.

13
activitats finals

14
15