Professional Documents
Culture Documents
F Coac-Fontaneria
F Coac-Fontaneria
maig 2007
GUIA DB HS-4 Subministrament d’aigua
Procediment per al dimensionament d’una instal·lació de fontaneria
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. CABAL
1.1 Determinació del cabal dels diferents aparells
1.2 Determinació del coeficient de simultaneïtat pels diferents trams de la instal·lació
1.3 Determinació dels cabals simultanis dels diferents trams de la instal·lació
2. VELOCITAT
2.1 Elecció de la velocitat de càlcul
3. PRESSIÓ
3.1 Valor de la pressió en els punts de consum
3.2 Determinació dels diferents tipus de pèrdua de càrrega
6. IMPLANTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
6.1 Dades del projecte
6.2 Plantes de l’edifici
6.3 Esquemes
7. DIMENSIONAT
7.1 Determinació del cabal màxim instal·lat en els diferents locals (habitatges, local comercials,...)
7.2 Determinació de les simultaneïtats i dels cabals simultanis de diferents trams de la instal·lació
(cambres humides, habitatges, local comercials,...)
7.3 Elecció de les velocitats de càlcul , determinació dels diàmetres i pèrdues de càrrega
7.4 Pèrdues de càrrega de la instal·lació
7.5 Paràmetres a sol·licitar a la Companyia subministradora d’aigua
7.6 Plantes i esquemes dimensionats
INTRODUCCIÓ
Aquest document pretén ser una guia d’ajuda per al correcte dimensionat d’una instal·lació de fontaneria.
Consta de dues parts clarament diferenciades on a la primera es fixa de forma teòrica el procediment de
càlcul per al dimensionat d’una instal·lació i a la segona es desenvolupa un cas pràctic seguint la metodologia
indicada.
Val a dir que, abans de iniciar qualsevol predimensionat, cal definir la implantació de la instal·lació en els
plànols del projecte, fixant els recorreguts, establint les zones de pas i procurant la no interferència amb
altres instal·lacions i elements de l’edifici.
1. CABAL
Cabal instantani mínim per a TIPUS D’APARELL AIGUA FREDA, AF (*) AIGUA CALENTA, ACS
cada tipus d’aparell cabal instantani (l/s) ≥ cabal instantani (l/s) ≥
“Pileta de rentamans” 0,05 0,03
Rentamans 0,10 0,065
Dutxa 0,20 0,10
Banyera ≥ 1,40m 0,30 0,20
Banyera < 1,40m 0,20 0,15
Bidet 0,10 0,065
Inodor amb cisterna 0,10 -
Inodor amb fluxor 1,25 -
Urinaris temporitzats 0,15 -
Urinaris amb cisterna (c/u) 0,04 -
Aigüera domèstica 0,20 0,10
Aigüera no domèstica 0,30 0,20
Rentavaixelles domèstic 0,15 0,10
Rentavaixelles industrial (20serv.) 0,25 0,20
Safareig 0,20 0,10
Rentadora domèstica 0,20 0,15
Rentadora industrial (8kg) 0,60 0,40
Aixeta aïllada 0,15 0,10
Aixeta garatge 0,20 -
(Taula 2.1 DB HS-4) Abocador 0,20 -
1.3 Determinació dels cabals simultanis dels diferents trams d’una instal·lació
Els valors, kv i Kv, obtinguts són uns valors orientatius que ajudaran a determinar els diferents cabals de
càlcul tenint present que sempre cal valorar i reinterpretar els resultats per tal de verificar que es
corresponen amb les condicions desitjades de funcionament de la instal·lació.
Així doncs, per a un edifici on l’ús principal és el d’habitatge i a on es contempla com a usos
secundaris el de locals comercials i serveis comuns, el cabal simultani total es podrà obtenir a partir de
la relació següent:
Q simultani EDIFICI = Q simultani habitatges + Q simultani locals comercials + Q simultani serveis comuns
2. VELOCITAT (*)
Cal controlar la velocitat de càlcul de l’aigua a l’interior de les canonades per tal de que no sigui massa
baixa -a fi d’evitar el sobredimensionament de la instal·lació i possibles sedimentacions - ni massa alta –
provocant excessiva pèrdua de càrrega per fregament, desgast prematur de la canonada i incidències de
sorolls i vibracions
Encara que es fixen aquests intervals per al càlcul de la velocitat, un valor límit inferior, v ≥ 0,50m/s,
(per limitar el risc de sedimentacions) i uns valors màxims, cal que aquests es limitin, en funció de la zona
de pas, amb l’objectiu d’evitar -el màxim possible- les molèsties degudes a sorolls i vibracions i ocasionals
cops d’ariet.
Pel que fa aquesta velocitat màxima, es recomana fixa un valor límit segons la zona de pas de la
instal·lació:
- interior de locals habitats → v ≤ 1,50m/s
- espais comuns d’ús esporàdic i no habitables → v ≤ 2,00m/s
- instal·lacions enterrades i de gran secció → v ≤ 3,00m/s
3. PRESSIÓ (*)
A més, no cal oblidar la pressió que es disposa a l’origen de la instal·lació que, quan el subministrament
és directe de xarxa pública, és la que proporciona la companyia subministradora, i si és per captació
pròpia és la que proporcionarà el grup de bombeig.
2
Unitats de pressió: equivalència aproximada entre les unitats de pressió més habituals → 100kPa ≈ 1kg/cm ≈ 1atm ≈ 1bar ≈10mca
En una instal·lació de fontaneria el valor de la pressió en origen no és la que es disposa en els punts de
consum ja que part de la pressió s’utilitza per vèncer la resistència del pas del fluid per l’interior del circuit
(pèrdues de càrrega per fregament) i també per assolir l’alçada geomètrica (pèrdues de càrrega per
alçada manomètrica) (*)
El concepte de pèrdues de càrrega per fregament de la instal·lació porta implícit dos tipus de pèrdues:
→ les pèrdues contínues ocasionades per les parets de les canonades i que el seu valor estarà en funció
del material de la canonada i el seu coeficient de rugositat, del diàmetre, del cabal i de la velocitat de
l’aigua, i
→ les pèrdues localitzades ocasionades pels accessoris, canvis de direcció, etc.
A l’apartat 4.2.2 “Comprovació de la pressió” del DB HS 4, s’especifica que les pèrdues de càrrega
localitzades, es podran avaluar a partir dels elements de la instal·lació o bé estimar unes pèrdues
addicionals incrementant entre un 20% ÷ 30% les produïdes sobre la longitud real del tram.
Per determinar les pèrdues de càrrega contínues existeixen formules(*) i programes de càlcul que les
desenvolupen, que relacionen aquestes pèrdues de càrrega amb la velocitat, diàmetre i coeficient de
rugositat(*) del material.
A la pràctica i per tal de facilitar el càlcul també s’utilitzen àbacs –basats en alguna d’aquests formules- que
relacionen la velocitat, el diàmetre, el cabal i les pèrdues de càrrega.
J = 4m π [ ]
4 7/4 q 4/7
x
D 19/4
sent, J → les pèrdues de càrrega contínues (mmca/m)
m → el coeficient de rugositat del material
q → el cabal (...)
D → el diàmetre de la canonada (...)
Coeficients de rugositat d’alguns materials: de forma simplificada les canonades es poden classificar en canonades de parets
rugoses (acer galvanitzat, fosa, ...) i canonades de parets llises (coure, materials plàstics, acer inoxidable,...). Cada un d’aquests
materials té un coeficient de rugositat o fregament amb valors variables segons siguin materials amb parets llises (p. ex. PEX ≈ 0,0005
mm; Cu ≈ 0,0004 mm) o amb parets rugoses (p. ex. acer galvanitzat ≈ 0,0009).
4.1 Diàmetres nominals mínims d’alimentació pels diferents aparells i agrupacions d’aparells
A l’apartat 4.3 “Dimensionat de les derivacions a cambres humides i ramals d’enllaç” del DB HS 4,
s’especifica els diàmetres nominals mínims segons el material de la instal·lació (acer o coure o materials
plàstics) per al ramal d’enllaç als diferents aparells domèstics(*).
En el mateix apartat del DB també s’especifica que els diferents trams de la instal·lació es dimensionaran
segons el procediment fixat, però caldrà adoptar com a mínim els valors que a continuació s’indiquen:
Muntant 3/4 20
Distribuïdor general 1 25
2 32 32 2,9 26.20
` 20ºC ≤ 1,25 MPa (12,5kg/cm )
40 40 3,7 32.60
2
` 60ºC ≤ 0,80 MPa (8,0kg/cm )
50 50 4,6 40.80
2
` 95ºC ≤ 0,40 MPa (4,0kg/cm ) 63 63 5,8 51.40
75 75 6,8 61.40
90 90 8,2 73.60
110 110 10,00 90,00
12 12 1,7 8,60
Sèrie 3,2
16 16 2,2 11,60
2 25 25 3,5 18,00
` 20ºC ≤ 2,00 MPa (20,0kg/cm )
32 32 4,4 23,20
2
` 60ºC ≤ 1,25 MPa (12,5kg/cm )
40 40 5,5 29,00
2
` 95ºC ≤ 0,60 MPa (6,0kg/cm ) 50 50 6,9 36,20
63 63 8,7 45,60
20 20 2,8 14,40
Pressió Nominal, PN 1,6MPa
2
(16kg/cm ) 25 25 3,5 18,00
32 32 4,5 23.00
40 40 5,6 28.80
50 50 6,9 36.20
63 63 8,7 45.60
75 75 10,4 54.20
90 90 12,5 65.00
110 110 15,2 79,60
20 20 2,0 16,00
Pressió Nominal, PN 1,6MPa
2
(16kg/cm ) 25 25 2,3 20,40
32 32 3,0 26.00
40 40 3,7 32.60
50 50 4,6 40.80
63 63 5,8 51.40
75 75 6,8 61.40
90 90 8,2 73.60
110 110 10,0 90,00
Per a la determinació de les pèrdues contínues i fixats els cabals i la velocitat de càlcul, ens basarem en
formules, àbacs o be taules específiques de cada material (donades pels fabricants), on s’obtindrà la
pèrdua de càrrega per metre lineal de canonada.
Pel que fa a les pèrdues puntuals (claus, vàlvules, canvis de direcció,...) es considerarà que representen
entre un 20% i un 30% de les pèrdues produïdes sobre la longitud real del tram, ja que el DB així ho
contempla.
Una vegada definides les diferents pèrdues de càrrega (Pc) de la instal·lació en estudi, caldrà constatar que
el valor de la pressió en origen, (Po), serà capaç de vèncer les esmentades pèrdues a més de garantir el
valor mínim de pressió disponible en els punts de consum (mínims reglamentaris).
Així doncs:
Pressió origen ≥ Pc alçada manomètrica + Pc fregament(*) + Pressió punt de consum
En cas de que la pressió a l’origen no sigui capaç de garantir aquest valor caldrà que la instal·lació disposi
de l’equip necessari (Grup Elevador de Pressió(*)) per assolir-la.
A més, caldrà garantir que la pressió en els punts de consum no superi els màxims admesos (≤ 500kPa),
pel que caldrà estudiar aquells punts de la instal·lació que poden ser susceptibles de tenir problemes (punts
baixos).
Per tant,
Pressió punt de consum = Pressió origen – (Pc alçada manomètrica + Pc fregament) ≤ 500kPa
Quan algun punt de consum superi aquest valor de pressió màxim admès la instal·lació haurà de disposar
l’equip necessari (Reductor de Pressió(*)) per disminuir-la.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. CABAL
1.1 Determinació del cabal dels diferents aparells
1.2 Determinació del coeficient de simultaneïtat pels diferents trams de la instal·lació
1.3 Determinació dels cabals simultanis dels diferents trams de la instal·lació
2. VELOCITAT
2.1 Elecció de la velocitat de càlcul
3. PRESSIÓ
3.1 Valor de la pressió en els punts de consum
3.2 Determinació dels diferents tipus de pèrdua de càrrega
6. IMPLANTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
6.1 Dades del projecte
6.2 Plantes de l’edifici
6.3 Esquemes
7. DIMENSIONAT
7.1 Determinació del cabal màxim instal·lat en els diferents locals (habitatges, local comercials,...)
7.2 Determinació de les simultaneïtats i dels cabals simultanis de diferents trams de la instal·lació
(cambres humides, habitatges, local comercials,...)
7.3 Elecció de les velocitats de càlcul , determinació dels diàmetres i pèrdues de càrrega
7.4 Pèrdues de càrrega de la instal·lació
7.5 Paràmetres a sol·licitar a la Companyia subministradora d’aigua
7.6 Plantes i esquemes dimensionats
6. IMPLANTACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ
A continuació es realitza el predimensionament de la instal·lació de fontaneria d’un edifici plurifamiliar, de PB i 4
Plantes Pis amb 2 habitatges per replà i una planta soterrani destinada a aparcament, segons la metodologia
indicada a la part 1 d’aquesta GUIA.
Material de la instal·lació
La instal·lació es planteja amb: - tub d’alimentació polietilè d’alta densitat PN ≥ 10atm
- muntants i derivacions particulars coure
6.2 Plantes
PLANTA BAIXA
6 6
5 5
3 TUB D’ALIMENTACIÓ
4 CENTRALITZACIÓ DE COMPTADORS
PLANTA TIPUS
PLANTA COBERTA
Alimentació a
ACS amb energia solar
Alimentació a presa per
a manteniment
aigua freda
aigua calenta
ESQUEMA DE LA INSTAL·LACIÓ
7
8 9 8
LC LC
6 6
3
1 2
3 TUB D’ALIMENTACIÓ
4 BATERIA DE COMPTADORS
5 MUNTANTS
7 PURGADOR
8 CLAU DE L’HABITATGE
9 INSTAL·LACIÓ PARTICULAR
7. DIMENSIONAT
7.1 Determinació del cabal instal·lat (Qi) dels diferents locals (habitatges, local comercials,...)
cuina-safareig aigüera 0,20 l/s bany dutxa 0,20 l/s abocador 0,20 l/s
rentavaixelles 0,15 l/s rentamans 0,10 l/s
Cabal total Qi = 0,20 l/s
rentadora 0,20 l/s inodor 0,10 l/s instal·lat SC
safareig 0,20 l/s
Cabal total Qi = 0,40 l/s
Cabal total instal·lat cuina-safareig Qi = 0,75 l/s instal·lat local
Bany Cabal instal·lat dutxa 0,20 l/s Simultaneïtat Cabal simultani (*)
petit n=3
rentamans 0,10 l/s
¨ 1 ¨ Q sim = (Qi x kv)
inodor 0,10 l/s kv = = 0,71 0,71 x 0,40 l/s ≈ 0,28 l/s
n -1
Cuina Cabal instal·lat aigüera 0,20 l/s Simultaneïtat Cabal simultani (*)
Safareig rentavaixelles 0,15 l/s n (nombre aparells) = 4
rentadora 0,20 l/s
¨ 1 ¨ Q sim = (Qi x kv)
kv = = 0,58 0,58 x 0,75 l/s ≈ 0,43 l/s
safareig 0,20 l/s n -1
Bany Cabal instal·lat banyera 0,30 l/s Simultaneïtat Cabal simultani (*)
complert bidet 0,10 l/s n (nombre aparells) = 4
rentadora 0,10 l/s
¨ 1 ¨ Q sim = (Qi x kv)
kv = = 0,58 0,58 x 0,60 l/s ≈ 0,35 l/s
inodor 0,10 l/s n -1
Bany Cabal instal·lat dutxa 0,20 l/s Simultaneïtat Cabal simultani (*)
petit n (nombre aparells) = 3
rentamans 0,10 l/s
¨ 1
¨ Q sim = (Qi x kv)
inodor 0,10 l/s kv = = 0,71 0,71 x 0,40 l/s ≈ 0,28 l/s
n -1
Habitatge Cabal instal·lat cuina saf. 0,75 l/s Simultaneïtat Cabal simultani (*)
complert bany complert 0,60 l/s n (nombre aparells) = 11
¨ 1 ¨ Q sim = (Qi x kv)
bany petit 0,40 l/s kv = ≈ 0,32 0,32 x 1,75 l/s ≈ 0,56 l/s
n -1
1,75 l/s Q sim habitatge = 0,60l/s
CABAL SIMULTANI DE L’EDIFICI Q simultani EDIFICI = Q sim hab+ Q sim locals + Q sim serveis comuns
7.3 Elecció de les velocitats de càlcul, determinació dels diàmetres i pèrdues de càrrega
Velocitat:
Aquesta es limita, segons la zona de pas de la instal·lació, a:
- muntants i interior habitatge → v ≤ 1,50m/s
- tub d’alimentació → v ≤ 2,00m/s
Pèrdues de càrrega:
En base al dimensionat de les instal·lacions (que, fins a data d’avui, s’han realitzat amb el recolzament de
les NIA “Normas Básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua” (BOE 13-01-1976)), es
pren com a hipòtesi de càlcul que les pèrdues de càrrega de la instal·lació es limitin a 15mca.
Es proposa que el repartiment de la pèrdua de càrrega (J) en els diferents trams de la instal·lació
respongui a:
- interior de l’habitatge → J ≤ 2,00 mca
- muntant (des de la sortida del comptador fins a la clau de l’habitatge) → J ≤ 3,00 mca
- comptador (amb el seu joc de claus i vàlvules) i conjunt d’entrada → J ≤ 8,00 mca
- tub d’alimentació → J ≤ 2,00 mca
J ≤ 2 mca
J ≤ 3 mca
Bateria de
comptadors
J ≤ 2 mca
QSim v máx Øint càlcul Ø nominal Ø v real J L Leq = 1,2 L J= Leq x j J màx.
TRAM CTE HS4 comercial (mmca) (mca) (mca)
(l/s) (m/s) (mm) (m/s) (mmca/m) (m) (m)
(mm) (mm)
INTERIOR DE L’HABITATGE
1- 2 0,60 4 0,58 0,4(*) 1,5 19 20 20/22 1,25 100 1,60 ≅2 200 0,2
2-3 1,00 7 0,41 0,4 1,5 19 20 20/22 1,25 100 3,90 ≅ 4,70 470 0,47
3-4 1,75 11 0,32 0,6(*) 1,5 23 20 26/28 1,10 60 1,00 1,2 72 0,072
INTERIOR DE L’HABITATGE
El tram més desfavorable estudiat, un dels habitatges de la planta quarta, té les següents pèrdues de
càrrega:
PLANTA BAIXA
2 muntants
Cu 26/28mm
pel sostre de la
5 Muntants Cu 26/28mm planta baixa 4 muntants Cu 26/28mm
pel sostre de la planta (locals pel sostre de la planta
soterrani (habitatges+ cob) comercials) soterrani (habitatges)
PLANTA TIPUS
16/18
13/15 13/15
13/15
13/15 13/15
AF 26/28
20/22
20/22
AC 20/22
AF 20/22
AF 20/22
AC 20/22
16/18
16/18