ROCA ZAMORA, Cristina

CURS
Núm. X

Matèria
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. Elisabet II del Regne Unit...................................................................................1
1.1. Primers anys................................................................................................2
2. Hereva legal de la corona....................................................................................3
2.1. Segona Guerra Mundial...............................................................................4
2.2. Matrimoni....................................................................................................5

TAULA DE FIGURES
Figura 1: La princesa Elisabet als 3 anys (1929)....................................................2
Figura 2: La princesa Elisabet (dreta) al costat de la seva àvia, Maria de Teck i la
seva germana Margarida (centre), l'any 1939..........................................................3
Figura 3: La princesa Elisabet com a subalterna segona honorària al Servei
Territorial Auxiliar de Dones (1945)........................................................................4
Figura 4: Dia de la Victòria a Europa (1945)..........................................................5
Figura 5: Elisabet II i el duc d'Edimburg en un segell neozelandès........................6

I
 1. Elisabet II del Regne Unit

1. ELISABET II DEL REGNE UNIT

Elisabet II del Regne Unit, nascuda Elizabeth Alexandra Mary Windsor, (Londres,
Anglaterra, 21 d'abril de 1926 – Castell de Balmoral, Aiberdeenshire, Escòcia, 8 de
setembre de 2022) fou una aristòcrata anglesa que exercí des de 1952 fins a la seua mort
els càrrecs de reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, governadora
suprema de l'Església d'Anglaterra i cap de la Mancomunitat de Nacions (en anglès,
Commonwealth).

Dins la Mancomunitat de Nacions hi hagué quinze Estats independents constituïts en

regne que compartiren el seu rol de reina com a cap d'estat: el Regne Unit, el Canadà,
Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes
Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, i
Saint Christopher i Nevis.

El 1947 contragué matrimoni amb el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, amb qui tingué
quatre fills: Carles, Anna, Andreu, i Eduard. Des de 2007 fou la monarca més longeva de
la història britànica i, des de 2015, la que més temps hi regnà en haver superat la seva
rebesàvia, la reina Victòria.

Els seus jubileus de plata, or, diamant, i safir varen celebrar-se els anys 1977, 2002, 2012
i 2017 respectivament. El seu paper polític abastà grans àrees, tingué funcions
constitucionals significatives i actuà com a focus de la unitat nacional dels britànics i com
a representant de la seva nació davant del món.

La seua mort es produí el 8 de setembre de 2022 al Castell de Balmoral d'Escòcia,

després d'un ràpid declivi del seu estat de salut en qüestió de dies. Aquest fet comportà
l'activació de l'Operació Unicorn, una branca protocol·lària de l'Operació London Bridge –
de terminis molt més dilatats i de gran envergadura sociopolítica i econòmica– en cas que
la defunció es produís en terres escoceses.

1
 1. Elisabet II del Regne Unit

1.1. Primers anys

Elisabet fou la primera filla del príncep Albert, duc de York

(més tard rei Jordi VI) i de la seva esposa Elisabet, duquessa
de York (més tard reina Elisabet). El seu pare era el segon fill
del rei Jordi V i de la reina Maria, i la seva mare era la filla
menor de l'aristòcrata escocès Claude Bowes-Lyon, XIV
comte de Strathmore i Kinghorne. Elisabet va néixer per
cesària a les 2:40 GMT el 21 d'abril de 1926 a la casa
londinenca del seu avi matern en el número 17 de Bruton
Street, Mayfair.[6] Posteriorment, va residir breument en un
habitatge adquirit pels seus pares poc després del seu
naixement en el número 145 de Piccadilly a Londres i en la
residència White Lodge a Richmond Park. El 29 de maig de
1926, l'arquebisbe de York, Cosmo Lang, la va batejar sota la
religió anglicana a la capella privada del Palau de Figura 1: La princesa
Buckingham (destruïda durant els bombardejos de Londres a Elisabet als 3 anys (1929).
la Segona Guerra Mundial). Va ser nomenada «Elisabet» en
honor de la seva mare, «Alexandra» per la mare de Jordi V (la seva besàvia paterna), que
havia mort sis mesos abans i «Mary» per la seva àvia paterna. En la intimitat, se
l'anomenava «Lilibet».[10] Jordi V apreciava molt la seva neta i durant la seva greu
malaltia el 1929, les seves visites periòdiques li van pujar l'ànim i van afavorir la seva
recuperació, segons van acreditar la premsa pública i els seus biògrafs posteriors.

L'única germana d'Elisabet era la princesa Margarida, nascuda l'any 1930. Totes dues van
ser educades a casa sota la supervisió de la seva mare i de Marion Crawford, la seva
institutriu, anomenada informalment «Crawfie». Les classes es concentraven
principalment en història, llengua, literatura i música. Per a consternació de la família reial,
Crawford més tard va publicar un llibre biogràfic sobre els primers anys d'Elisabet i
Margarida titulat The Little Princesses. El llibre descriu l'amor d'Elisabet pels cavalls i els
gossos, la seva disciplina i la seva actitud de responsabilitat. Uns altres van fer ressò de
tals observacions: Winston Churchill va descriure Elisabet quan tenia dos anys com «un
personatge. Té un aire d'autoritat i reflexió sorprenents per a un infant». La seva cosina
Margaret Rhodes la va descriure com «una nena alegre però, fonamentalment, sensible i
de bon comportament»

2
 2. Hereva legal de la corona

2. HEREVA LEGAL DE LA CORONA

Com a neta del monarca, el títol complet d'Elisabet en

néixer era s'Altesa Reial la princesa Elisabet de York. Era
tercera en la línia de successió al tron darrere del seu
oncle, Eduard, príncep de Gal·les i del seu pare. A pesar
que el seu naixement va produir interès públic, no es
s'esperava que es convertís en reina, tenint en compte
que el príncep de Gal·les era jove i, per tant, molts creien
que es casaria i tindria fills. El 1936, quan el seu avi va
morir i Eduard el va succeir com a rei (com Eduard VIII),
Elisabet va passar a ocupar el segon lloc en la línia de
successió al tron després del seu pare. Aquell mateix any,
Eduard VIII va abdicar després de la crisi constitucional
causada per la seva proposta de matrimoni amb Wallis
Simpson, una divorciada estatunidenca. A pesar que
legalment podia casar-se, els ministres li van recomanar
que no ho fes ja que el poble mai l'acceptaria com a reina
i, com a monarca constitucional, Eduard estava obligat a Figura 2: La princesa Elisabet
acceptar el criteri del consell de ministres. Jordi V havia (dreta) al costat de la seva àvia,
expressat les seves opinions sobre el seu fill gran: «Prego Maria de Teck i la seva
a Déu que el meu fill gran mai no es casi ni tingui fills, germana Margarida (centre),
perquè res no s'interposi entre Bertie i Lilibet i el tron». l'any 1939.
Amb l'abdicació d'Eduard VIII, el pare d'Elisabet es va
convertir en rei i ella en l'hereva legal amb el títol de
s'Altesa Reial la princesa Elisabet.

Elisabet va rebre classes particulars d'història constitucional per part d'Henry Marten, el
rector de l'Eton College, i va aprendre l'idioma francès amb l'ajut de diverses institutrius. El
moviment escolta Girl Guides, la primera companyia del Palau de Buckingham, es va
formar específicament perquè Elisabet pogués relacionar-se amb nenes de la seva edat.
Més tard, es va inscriure a l'organització juvenil Sea Ranger.

L'any 1939, els pares d'Elisabet van realitzar una gira pel Canadà i els Estats Units. Com
l'any 1927, en què van recórrer Austràlia i Nova Zelanda, Elisabet va romandre a Gran
Bretanya atès que el rei va pensar que era massa jove per efectuar visites públiques.
Elisabet «mirava plorosa» quan els seus pares marxaven. Es comunicaven per cartes

3
 2. Hereva legal de la corona

regularment i el 18 de maig, Elisabet i els seus pares van fer la primera trucada telefònica
trasatlántica reial.

2.1. Segona Guerra Mundial

Des de setembre de 1939, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Elisabet i la seva
germana menor Margarida van estar-se al castell de
Balmoral, a Escòcia, fins al Nadal de 1939, que es van
traslladar a Sandringham House, a Norfolk. De febrer a
maig de 1940 van residir a Royal Lodge, fins que se les
va traslladar al castell de Windsor, on van estar-se la
gran part dels següents cinc anys. Es va suggerir que es
portés les nenes al Canadà, però la seva mare va
rebutjar la proposta: "Les nenes no marxaran sense mi.
Jo no deixaré el rei. I el rei mai no marxarà".

Figura 3: La princesa Elisabet

El 1943, a l'edat de 16 anys, Elisabet va realitzar la seva
com a subalterna segona
primera aparició pública en solitari en una visita a la
honorària al Servei Territorial
Guàrdia de Granaders, de la qual havia estat nomenada
Auxiliar de Dones (1945).
coronel en cap l'any anterior. A mesura que s'acostava el
seu 18è aniversari, van ser modificades les lleis perquè
pogués actuar com un dels cinc consellers d'Estat en el cas d'incapacitat del seu pare o
per absència d'ell mateix, com va passar quan va visitar Itàlia en juliol de 1944. Al febrer
de 1945, va ingressar al Servei Territorial Auxiliar de Dones com a subalterna segona
(tinent segona) honorària amb el número de servei 230873. Es va formar com a
conductora i mecànica, i va ser promoguda a comandant júnior (capitana) honorària cinc
mesos després.

Durant la guerra, es van desenvolupar plans per sufocar el nacionalisme gal·lès en afiliar
Elisabet més estretament amb Gal·les. Els polítics gal·lesos van proposar que es
convertís en princesa de Gal·les en el seu 18è aniversari. La idea va ser recolzada pel
ministre de l'Interior, Herbert Morrison, però va ser rebutjada pel rei perquè considerava
que era un títol que pertanyia únicament a l'esposa del príncep de Gal·les. A més, aquest
últim sempre havia estat l'hereu (en general, el fill gran del sobirà) i Elisabet era només
l'hereva legal i podria ser reemplaçada en la línia de successió si el rei tingués un fill
home.[36] El 1946, va ser inclosa en la comunitat gal·lesa Gorsedd de Bardos al
Eisteddfod Nacional de Gal·les.

Al final de la guerra, el Dia de la Victòria a Europa, Elisabet i la seva germana es van

dispersar entre la multitud de forma anònima per celebrar-ho als carrers de Londres. Més

4
 2. Hereva legal de la corona

tard, va dir en una entrevista; «Els vam preguntar als nostres pares si podíem sortir i
veure [la celebració] pel nostre compte. Recordo que estàvem molt espantades per si
érem reconegudes... Recordo les files de persones desconegudes unint els seus braços i
caminant per Whitehall, tots vam ser simplement
envaïts per una marea de felicitat i alleujament». Dos
anys més tard, la princesa va fer la seva primera gira
per l'estranger quan va acompanyar els seus pares al
sud d'Àfrica. Durant el recorregut, en una emissió
especial a la Mancomunitat de Nacions el dia del seu
vintè primer aniversari, va prometre: «Declaro davant
vostès que la meva vida sencera, ja sigui llarga o
curta, serà dedicada al nostre servei i al servei de la
nostra gran família imperial a la qual tots pertanyem». Figura 4: Dia de la Victòria a
Europa (1945)

2.2. Matrimoni

Elisabet va conèixer al seu futur espòs, el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, el 1934, i
no el va tornar a veure fins al 1937. Després d'una altra reunió en el Britannia Royal Naval
College al juliol de 1939, Elisabet, de tan sols 13 anys, es va enamorar de Felip, fill dels
prínceps Andreu de Grècia i Alícia de Battenberg, i van començar a comunicar-se per
cartes. Es van casar el 20 de novembre de 1947 a l'Abadia de Westminster. Són cosins
segons per part del rei Cristià IX de Dinamarca i cosins tercers per part de la reina
Victòria. Abans del matrimoni, Felip va renunciar als seus títols grecs i danesos, es va
convertir de l'ortodòxia grega a l'anglicanisme i va adoptar la denominació de tinent Felip
Mountbatten, prenent el cognom de la família britànica de la seva mare. Just abans de les
noces, va ser designat duc d'Edimburg i va rebre el tractament de s'Altesa Reial.

El matrimoni no va estar exempt de polèmiques: Felip no posseïa capacitat financera,

provenia de l'estranger (a través d'un súbdit britànic) i tenia germanes que s'havien casat
amb nobles alemanys relacionats amb els nazis. Marion Crawford va escriure: «Alguns
dels consellers del rei no el consideraven prou bo per a ella. Era un príncep sense llar ni
regne...». Si bé la mare d'Elisabet es va oposar inicialment a la relació, més tard va
declarar al biògraf Tim Heald que Felip era un «cavaller anglès».

Elisabet i Felip van rebre 2500 regals de casament provinents de tot el món, encara que
Gran Bretanya encara no s'havia recuperat de la devastació de la guerra. Elisabet, fins i
tot, va necessitar cupons de racionament per adquirir els materials per al seu vestit de
casament, dissenyat pel modista Norman Hartnell en setí de color ivori i decorat amb fil de
plata, brodats de tul i 10.000 perles blanques importades directament d'Amèrica. El seu
ram d'orquídies blanques i de murta, extret de l'arbust que havia plantat la reina Victòria
després de les seves noces, va ser ofert a la tomba del soldat desconegut, acte que la

5
 2. Hereva legal de la corona

seva mare havia realitzat també el 1923. Després de la

cerimònia religiosa, es va oferir un dinar als convidats al
Palau de Buckingham.

A la Gran Bretanya de postguerra, no era acceptable

que els contactes alemanys de la família del duc
d'Edimburg fossin convidats al casament, incloent-hi les
seves tres germanes. Una de les notables absències va
ser la d'Eduard, l'antic rei, que no va ser convidat, Figura 5: Elisabet II i el duc
mentre que la seva germana, la princesa Maria, es va d'Edimburg en un segell
absentar per problemes de salut. Ronald Storrs va neozelandès.
afirmar que no va ser cap protesta per l'exclusió del seu
germà.

La cerimònia va estar oficiada per l'arquebisbe de Canterbury i el de York.[54] Es va

comptar amb la presència de vuit dames d'honor, entre elles la cosina d'Elisabet, Margaret
Rhodes. El casament va tenir més de 2000 convidats i la ràdio BBC va transmetre en viu
la celebració. El primer ministre Winston Churchill va definir el festeig com «un toc de
color en el dur camí que hem de recórrer». Michael Parker, amic i secretari privat de Felip,
va declarar que «[Felip] s'avorria terriblement amb totes les obligacions de la reialesa, tots
aquells compromisos formals i encaixades de mans... No era la seva passió».

Elisabet va donar a llum al seu primer fill, el príncep Carles, el 14 de novembre de 1948,
menys d'un mes després que Jordi VI emetés una patent reial que permetia als seus fills
utilitzar el tractament i títol de príncep o princesa.[56] La parella va tenir una filla el 1950,
la princesa Anna.

Després del casament, la parella reial va residir a Windlesham Moor, prop del castell de
Windsor, fins al 4 de juliol de 1949, que es van instal·lar a Clarence House, a Londres. [48]
Durant repetides ocasions entre 1949 i 1951, el duc d'Edimburg va ser destinat al
protectorat britànic de Malta com a oficial de la Marina Reial. Tant ell com la seva dona
van viure de manera intercalada, durant diversos mesos, en el llogaret maltès de
Gwardamangia, a Vila Gwardamangia i a la casa llogada de l'oncle de Felip, lord
Mountbatten. No obstant això, els seus fills van quedar-se al Regne Unit.