Isabel II d’Espanya

María Isabel Luisa de Borbón va néixer el 10 d’octubre de 1830 a

Palau Reial de Madrid i va morir el 9 d’abril de 1904 a París a
causa d'una complicació amb el part.

Isabel tenia 3 anys quan va haver d’assumir el seu paper com a

reina, ja que mesos abans del seu naixement, el seu pare va
valorar l'opció que fos una nena i va decretar que si el rei moria
sense hereters homes, la seva primogènita podria regnar, més
tard això va causar desacords a la família. Carles Maria Isidre de
Borbó, el seu tiet no volia reconèixer a la seva neboda com a
sobirana i va reclamar el seu dret al tron, provocant així la
Primera Guerra Carlista (1833-1840).
Finalment, la regència va caure sobre les mans de Maria Cristina
de Borbó, mare d’Isabel que va haver de formar una aliança amb
els liberals, que van veure en Isabel una oportunitat per acabar
amb el pensament absolutista i monàrquic que representava
Carles.

Es va establir la Constitució de 1837, però Maria no aconseguia

posar d’acord a moderats i progressistes, va haver-hi diversos
escàndols i finalment ella es va exiliar deixant en regència a
Espartero, qui passats 3 anys també es va exiliar. Finalment, es va
decidir avançar la majoria d’edat d’Isabel a 13 anys perquè ella
pogués regnar.

La pressió de les forces estrangeres va

obligar Isabel a casar-se amb el seu cosí
Francisco de Asís de Borbón, a qui
anomenaven “Paquita Natillas” pel seu estil
efeminat als 16 anys. Van tenir 12 fills, però
no van ser feliços junts, i per això la reina
mantenia diverses relacions amb generals,
intel·lectuals, aristòcrates i polítics de l’època, ella era una dona
influenciable i, per tant, moltes de les decisions de la corona eren presses
pels seus “amors” i consellers, això la va desacreditar molt davant del seu
poble i sobretot dels lliberals.

Isabel s’inclinava cap al bàndol dels

moderats, però va prendre moltes males
decisions en que posava al càrrec de papers
importants a progressistes, cosa que després havia de tornar a canviar.
Va haver de fer front a més d’un alçament com el de la Vicalvarada de
1854, liderada per un Progressista. Tot això va donar lloc a uns anys
en que el Partit Progressista sota la influència del general Espartero va
pretendre reformar el sistema polític , però un aixecament militar va
restablir novament la situació anterior.
 Finalment, l’any 1868 Isabel és desterrada acusada
d’intervencionisme i deslleialtat, ja que tenia el costum d’interferir
sovint en la presa de decisions a escala nacional.
D’aquesta manera el regnat d’Isabel va acabar, exiliada a França va
rebre protecció de Napoleó III, mai no va tornar a Espanya excepte en
esporàdiques ocasions, ja que després de la restauració del 1874,
Cánovas i el seu propi fill, Alfons XII, van considerar que era preferible
per a l'estabilitat de la monarquia que la "reina castissa" romangués
lluny d'Espanya.
La matinada del 9 d’abril va morir per complicacions amb una grip i
les seves restes van ser traslladades al Monestir de l'Escorial, on
rebrien sepultura al Panteó dels Reis.

Línia del temps

10 d'octubre del 1830: Naixement d'Isabel II (també anomenada la reina castissa) al Palau Reial de
Madrid.

29 de setembre de 1833: Mort del seu pare, Ferran VII, la qual cosa porta la nena Isabel a ser
proclamada reina d'Espanya a l'edat de tres anys.

1833-1840: Primera Guerra Carlista, el tiet d'Isabel, Carlos María Isidro de Borbó, germà del difunt
monarca, no reconeix la legitimitat d'Isabel com a sobirana i reclama el seu dret al tron, en finalitzar
Maria Cristina, mare d'Isabel, actua com a regent fins que la reina arriba a la majoria d'edat.

1843: Isabel és coronada reina degut a un avançament de la majoria d’edat als 13.

10 d'octubre de 1846: Isabel II es casa amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó, conegut
popularment com a “Paquita Natillas”.

1854: Revolució de 1854, coneguda com la "Vicalvarada", que resulta en la caiguda temporal d'Isabel
II i l'arribada al poder d'una junta progressista.

1856: Isabel II recupera el tron ​després de la fracassada experiència republicana i la tornada a la

monarquia constitucional.

1868: La Revolució de 1868, també anomenada la "Gloriosa", condueix a l'exili d'Isabel II. El seu fill,
Alfons XII, es proclama rei.

1874: Mor el rei Amadeu I i s'inicia un breu període de Primera República Espanyola.

1874-1904: Període conegut com la Restauració Borbònica, en què Alfons XII i el seu fill Alfons XIII
succeeixen al tron ​espanyol.

9 d'abril de 1904: Mort d'Isabel II a París per complicacions amb una grip.

https://historia.nationalgeographic.com.es/a/isabel-ii-espana-la-reina-tristes-destinos-2_18463