$§°1.5. El nivell organisme viu Las. Processos de nutricié en Vorganisme Laltim nivell d'organitzacié del cos huma és el de "organise viu o com= plet, que integra i coordina tats els anteriors. 1.5.1. Vhomedstasi Vorganisme viu ha de proporcionar a totes les seves cé!-lules un entorn que els permeti subsistir i exercir les seves funcions, i que els aporti !oxi- gen i els nutrients que necessiten Aixi, ha de mantenir una temperatura corporal adequada per a les seves cé-lules, proporcionar-los un subministrament suficient d'oxigen, tenir glucosa en circulaci6 perqué en puguin disposar quan en necessitin, eli- minar substancies de rebuig que puguin tenir un efecte nociu, etc Lhomedstasi és el conjunt de mecanismes que l'organisme utiitza per mantenir 'equilibri del seu mech intern, Tots els sisternes i aparells de I'organisme participen perqué el medi intern de lerganisme viu es mantingui en equilibr, encara que hi hagi canvis en el medi extern. Quan es produeix algun desequilibri, s‘activen meca- nismes per compensar-lo: incrementar la treqléncia respiratéria, reduir ('emissia d’orina, recérrer a substancies de reserva que l'erganisme té em- magatzemades, incrementar la sudoraci6, etc 1.5.2. Funcions vitals de l’organisme viu En l'ambit de l’organisme viu tornem a identificar les funcions vitals que hem esmentat en parlar de les cél-lules, pero des d’una perspectiva dife- rent. >> Nutricié Vorganisme viu ha de proporeionar a totes i cadascuna de les seves cél-lules oxigen i els nutrients que necessiten. Per acanseguir-ho cal la participacié de diferents aparells i sisternes: oxigenLorganisme viu Na ge proporcionar a totes | Cadascuna de les Sseves Fig. 1.16. co cél-lules l’oxigen i els nutrients que necessiten. Per aconseguir-ho cal la Processes de nutrici6 participacié de diferents aparells i sisternes: enl'organisme. Aire Didxid de carboni Aliments: ‘Nutrients Femta rina Substancies de rebuigTingues-ho en compte! ee Lexcrecié és el conjunt de processos dedicats al'eliminacié de residus de l'organisme. Es produeix a través de la respiracid, la transpiracié, l'aparell digestiui V'aparell urinari, Fig. 1.17. Processos de relacié en l'organisme. Organs dels sentits ® Aparell digestiu. Realitza la digestié, que és el procés pel qual es pre- nen i digereixen aliments per obtenir nutrients que l’organisme podra absorbir i utilitzar. Els materials no digerits s‘expulsen de |'organisme en forma de femta ® Aparell respiratori. Mitjancant la respiracid, |'organisme agafa aire per obtenir-ne |’oxigen que necessita; en el mateix procés expulsa el didxid de carboni que es forma a les cél-lules. ® Aparell cardiovascular. La circulacié transporta els nutrients i |'oxi- gen cap a cadascuna de les cél-lules, i les substancies i gasos de rebuig cap a les zones d'expulsid. ® Aparell urinari. Es un sistema de filtracié de la sang per treure'n les substancies de rebuig del metabolisme cel-lular, que s‘expulsen for- mant part de l’orina >> Relacié Corganisme viu pot detectar una gran varietat d’estimuls, tant interns com externs, i respondre a tots ells. La gamma d’estimuls i respostes en l'organisme viu va malt més enlla de la supervivéncia, que, com hem ex- plicat, és |'Gnic objectiu de la relacié a nivel cel-lular. ea Moviments (iarxretwocomorony) "5 —> voce involuntaris Impuls _Activacié de nervids . mecanismes eeeee Te ON ST SOS. 2 ae Se Hg ay) axvanais l'organisme viu va molt més enlla de la supervivéncia, que, com hem ex- ee plicat, és I"tinic objectiu de la relacié a nivell cel-lular. enl'organisme. mri, Mave temas ‘_ataneittocomoron > athe (SNP) involuntaris biker Activacié de (SNP) de defensa Hormones | Moviments + [isisrenacenoeni gg} STS ivan, Ae non Receptors internsAquesta és una funcié molt complexa que requereix la participacié de diferents sistemes i aparells de |’organisme: Organs dels sentits. Capten estimuls externs (lum, ones sonores, etc.) mitjancant cél-lules receptores especialitzades, que els transfor men en impulsos nerviosos. Sistema nervids. Permet la circulacié dels impulsos nerviosos (infor- macid) entre els receptors i el sistema nervids central, i la transmissiO de les respostes des d’aquest cap a les estructures que han d’exe- cutar-les. Disposa de diferents tipus de receptors capacos de captar estimuls molt diversos. Aparell cardiovascular. Les hormones sén missatgers quimics sinte- titzats a les glandules endocrines com a resposta a certs estimuls. El sistema cardiovascular transporta aquests missatgers. Sistema immunitari. De vegades |'estimul captat és la presencia d’un agent estrany que pot posar en risc la salut o la integritat de l'organisme. En aquest cas la resposta és |’activacié del sistema im- munitari.Fig. 1.18. Esquema de la meiosi. i} >> Reproduccié La reproduccié de l’organisme viu és una reproduccié sexual. En aquest cas hi intervenen les dotacions genétiques de dos progenitors i, perqueé el nou organisme tingui els mateixos cromosomes que els seus progenitors, és necessari que cada progenitor hi aporti |a meitat del total. Aixd s‘aconsegueix mitjancant un procés denominat meiosi, durant el qual una cél-lulahumana amb 46 cramosomes agrupats en 23 parells (diploide) es divideix per formar quatre cél-lules amb 23 cromosomes cadascuna (haploi- des). Aquestes cél-lules s'anomenen gametes (dvuls i espermatozaides). .&.@-?:6-8: » Primera divisié meidtica Segona divisié meiética z wv YY ee ee Quan un gameta fement i un altre de masculi s‘uneixen (fecundacid), ca- dascun aporta 23 cromosomes, que s’organitzen en parells per aconse- guir la dotacié genética del nou ésser huma (46 cromosomes). Tingues-ho en compte! En la meiosi es passa d'una céllula diploide (2n cromosomes) a quatre céllules haploides (gametes, amb n cromosomes); en la fecundacié, s'uneixendosgametessambmcromosomes per donar lloc a un zigot 2n. Les nombroses combinacions géniques que es poden crear en aquests processos potencien la diversitat genética de les poblacions.eee ee ee ee ee eR Nhe ind eth ees Activitats 24, 25. 28. Enumera els nivells d'organitzacié del cos huma i posa tres exemples per a cadascun dels nivells. Explica qué és l'homeéstasi. . Enumera i deseriu breument les diferents funcions fisioldgiques que es duen a terme en l’organisme huma per satisfer les seves necessitats de nutricié. . Explica qué tenen en comd i en qué es diferencien la funcié de relacié d'una cél-lula ila d’un ésser huma. Explica les principals diferéncies que hi ha entre els processos de mitosi i meiosiPer saber-ne més El teixit connectiu El teixit connectiu dona suport a moltes parts diferents del cos, com la pell, els ulls i el cor. Es com una «cola cel-lular» que entrega la seva forma a parts del cos i ajuda a mantenir-les fortes. També ajuda alguns dels teixits a fer la seva feina. Esta format per malts tipus de proteines. E| cartilag i el greix sdn tipus de teixit connectiu. Existeixen més de 200 trastorns que afecten el teixit connectiu. N’hi ha de diferents tipus: * Trastorns genétics, com la sindrome d’Ehlers-Danlos, la sindrome de Marfan i la osteogénesi imperfecta. * Malalties autoimmunes, com el lupus i |’escleradérmia * Cancer, com alguns tipus de sarcoma del teixit tou. Cada trastorn té els seus propis simptomes i requereix diferents tractaments. Font: Institut Nacional d'Artritis i Malalties Musculoesquelétiques i de la Pell (NIH), a medlineplus.gov * En parelles, amplieu la informacié sobre els tipus de teixit conjuntiu i les funcions que compleix a l’organisme huma. * Acontinuacié, busqueu informacié sobre cadascuna de les malalties que se citen en el text anterior. Busqueu a quin tipus de teixit connectiu afecten, en qué consisteixen i com es manifesten