Sistemes Microinformàtics i Xarxes

M3 Aplicacions ofimàtiques

UF3. Tema 1. Processador de textos

DATA 13/10/2022
Treball realitzat per Adrià Moya
 Departament d’informàtica

INDEX

INTRODUCCIÓ 3

OBJECTIUS 4

1. INTRODUCCIÓ A UN PROCESSADOR DE TEXTOS 5

1.1. EXECUCIÓ DEL PROCESSADOR DE TEXTOS 6
1.2. ÚS BÀSIC DEL PROCESSADOR DE TEXTOS 6
2. TÈCNIQUES D’IMPRESSIÓ, INSERCIÓ I PERSONALITZACIÓ 8
2.1. IMPRESSIÓ DE DOCUMENTS 8
2.2. TÈCNIQUES D’INSERCIÓ I PERSONALITZACIÓ 8
2.2.1. Taules 9
2.2.2. Imatge 9
2.2.3. Marcs 11
3. PLANTILLES, MACROS I EVOLUCIÓ DELS PROGRAMES D’EDICIÓ DE TEXTOS 11
3.1. PLANTILLES 11
3.2. MACROS 13
3.3. EVOLUCIÓ DELS PROGRAMES D’EDICIÓ DE TEXTOS 14

Índex de Figures
Il·lustració 1Figura 1.Pantalla inicial d’un processador de textos, l’OpenOffice.org Writer ..................................... 6
Il·lustració 2Figura 2.Figures predissenyades.......................................................................................................... 9
Il·lustració 3Figura 3. Exemple de marc................................................................................................................. 11
Il·lustració 4Figura 4. Menú per crear una macro.................................................................................................. 13

2
 UF3: Processadors de text

Introducció

En aquesta unitat didàctica estudiarem l’eina ofimàtica per excel·lència: el processador de textos. L’estalvi
de feina i la millora de l’organització del treball que els usuaris aconsegueixen amb aquestes aplicacions
informàtiques ja ens justifiquen l’existència dels ordinadors. És per això que la trobem encabida dins aquest
crèdit, el d’aplicacions ofimàtiques. Cal conèixer-la també, i com més millor, ja que la majoria d’incidències
amb què ens trobem tindran l’origen en aquest tipus d’aplicacions.

Aprendrem les diferents funcions que ens ofereixen els processadors de textos per tal d’elaborar
documents. Una carta, un capítol d’un llibre, una redacció, una nota o una etiqueta són textos que es
poden escriure de forma manuscrita. Veurem com els processadors de textos ens ajuden a donar forma als
documents per tal de millorar-ne la presentació i la claredat. La capacitat de gestió dels documents ens
facilita la modificació, l’elaboració i la conservació dels documents que hem fet.

En el nucli d’activitat “Introducció al processador de textos” veurem les prestacions bàsiques d’un
processador de textos: com moure’s pel document, com seleccionar text i com realitzar accions bàsiques
amb aquesta selecció de text.

En el nucli d’activitat “Tècniques d’impressió, inserció i personalització” veurem les diferents ordres i
utilitats per donar format als documents. Tot el que està relacionat amb el format dels documents és bàsic
per obtenir un bon resultat final, allò que quedarà imprès, que al cap i a la fi és l’objectiu final. També
veurem diverses tècniques d’impressió.

Cada cop més, els documents requereixen la inclusió de diferents objectes com taules, imatges i equacions.
Aprendrem tècniques per a la inserció d’aquesta mena objectes en els documents, veurem com ens podem
estalviar feina en el dia a dia elaborant plantilles base per a posteriors documents, així com l’automatització
de diverses tasques, on les macros tenen un paper bàsic. I per acabar, gaudirem una mica sobre l’origen i
evolució dels diferents processadors de textos. Tot això ho estudiarem en el nucli d’activitat “Plantilles,
macros i evolució dels programes d’edició de text”.

Cal destacar que en aquesta unitat unitat didàctica, que és totalment pràctica, hi trobaràs tota la
informació genèrica sobre qualsevol processador de textos que es pot trobar al mercat; mentre que a la
secció “Continguts” del web del crèdit hi trobaràs les explicacions específiques per a OpenOffice.

3
Departament d’informàtica

Objectius

En acabar la unitat didàctica heu de ser capaços del següent:

1. Aplicar amb destresa els processadors de textos amb ús avançat de les eines d’organització de text, la
creació de plantilles i els recursos d’integració d’imatges i altres objectes, a partir dels manuals d’ús i la
documentació tècnica.

4
 UF3: Processadors de text

Introducció a un processador de textos

Amb l’objectiu d’ubicar els processadors de textos en el seu entorn, repassaremles definicions de les
aplicacions de què formen part:

Es pot definir aplicació de programari com el conjunt d’ordres o instruccions que instal·lem en un
ordenador per realitzar una determinada tasca. Forma part de la lògica de l’ordinador, són les instruccions
que executa el maquinari per tal de realitzar les tasques de computació a les quals es destina.

Una suite ofimàtica o suite d’aplicacions d’oficina és un paquet integrat per programes informàtics
dissenyats per al treball d’oficina. Aquests programes s’acostumen a distribuir i instal·lar en conjunt, tot i
que també es pot fer individualment. Els programes d’un mateix paquet ofimàtic normalment presenten
una interfície similar i permeten la interacció mútua.

Un processador de textos és una aplicació de programari que acostuma a formar part d’upaquet
ofimàtic l’objectiu del qual és la creació i l’edició de documents de text.

En funció de l’aplicació ofimàtica amb què treballem, tindrem diferents possibilitats pel que fa a l’edició de
textos, tot i que hi ha diverses característiques comunes entre les aplicacions d’aquesta mena. Com a regla
general bàsica, tots els processadors de textos poden treballar amb diferents formats de paràgraf, mida i
orientació de les fonts i efectes de format, a més de tenir les propietats de poder tallar i enganxar text, fixar
espai entre línies i entre paràgrafs, establir sagnats i tabulacions, crear i modificar estils, activar prestacions
preliminars abans de la impressió i visualitzar les pàgines editades.

Els processadors de textos incorporen des de fa anys també correctors automàtics d’ortografia i gramàtica,
així com diccionaris multilingües i de sinònims que faciliten la tasca de redacció.

Un processador de textos és el programari específic per crear i donar forma als textos, és a dir, per
treballar sobre els textos.

5
Departament d’informàtica

Execució del processador de textos

En instal·lar un paquet ofimàtic, el sistema operatiu de l’ordinador crea un menú d’entrada per accedir a les
diferents aplicacions –procesador de textos, full de càlcul, etc. De vegades el paquet també pot crear una
icona d’accés ràpid a l’aplicació, de manera que amb un clic entrem a l’editor i iniciem la sessió de treball
amb un document en blanc.

Si el sistema operatiu té associat el tipus de fitxers de document de text al processador de textos, quan fem
clic sobre un document creat prèviament el document s’obrirà de manera automàtica. Cal esmentar també
que moltes de les eines relatives als documents de text que s’utilitzen habitualment funcionen de manera
similar en els diferents processadors de textos.

Els processadors de textos contenen diferents menús que sovint compartiesen amb la resta d’aplicacions
del paquet ofimàtic (full de càlcul, presentacions, etc.).

Ús bàsic del processador de textos

Quan iniciem un processador de textos, se’ns presenta la seva àrea de treball amb una configuració per
defecte (vegeu la figura 1). L’àrea se subdivideix en menús, barres d’eines i botons que permeten accedir a
les funcions principals.

Il·lustració 1Figura 1.Pantalla inicial d’un processador de textos, l’OpenOffice.org Writer

6
 UF3: Processadors de text

Tècniques d’impressió, inserció i personalització

Al llarg de la història de la informàtica, les tècniques d’impressió han anat evolucionant. Des d’aquells dies
en què les impressores tenien un conjunt de caràcters limitat i només permetien la impressió línia a línia,
ha plogut molt! A mesura que s’han anat incorporant noves formes d’impressió, amb el nou maquinari
corresponent, els sistemes operatius i les aplicacions –entre elles els processadors de textos– han anat
millorant les tècniques d’impressió: escales de grisos, color, resolució (punts gràfics que caben en una
polzada), tipus de lletra integrats, etc. La impressió de documents no hauria de presentar cap problema ja
que, en funció de la impresora de què disposem, el processador de textos procura oferir totes les
possibilitats per imprimir de manera òptima.

Impressió de documents
En moltes ocasions, l’objectiu final de l’elaboració d’un document és que quedi imprès en un o més fulls de
paper.

L’acció d’imprimir un document de l’àrea de treball es tradueix en un conjunt d’instruccions (codi del
sistema) que descriuen cada pàgina. El codi s’envia a la impressora, que interpreta les instruccions per
generar el document imprès.

Al Windows, podem cancel·lar una impressió de document ja enviada fent doble clic sobre la icona de la
impresora que apareix a la barra d’estat.

Actualment tenim la sort que la majoria de processadors de textos ens permeten realitzar una presentació
preliminar de com quedarà impresa la pàgina. Aquesta visualització per pantalla procura ser el més fidel
possible a la pàgina real, amb els marges i proporcions del paper.

Tècniques d’inserció i personalització

Moltes vegades és necessària la inserció de gràfics o altres objectes al nostre document, no tan sol per fer-
lo més bonic sinó com a suport perquè sigui més llegible i ens ajudi a comprendre’l; i és per això que les
suites ofimàtiques ens ofereixen diferents eines, com ara les taules, marcs, objectes, equacions, fórmules i
diferents opcions de personalització del document.

7
Departament d’informàtica

Taules
Un altre element utilitzat i de gran utilitat en els documents de textos són les taules.

Una taula és una estructura formada per files i columnes que poden contenir informació diversa, des de
nombres, text o fins i tot gràfics i altres objectes més complexos que ens faciliten l’organització del
document.

La taula es presenta en forma retícules amb molts requadres anomenats cel·les. La mida d’aquestes cel·les
es pot canviar per donar cabuda al text o gràfic que s’hi vol posar.

Els continguts que s’inclouen a les taules són els que es poden organitzar en fitxes (com per exemple: dades
del DNI, receptes, bibliografia, catàlegs, mostres d’objectes, planificacions o agenda de persones). També
poden incloure il·lustracions, equacions matemàtiques i qualsevol objecte que es pugui importar des d’una
altra aplicació.

Si volem millorar la presentació d’una cel·la, la podem envoltar amb línies destacades

Imatge
Els desenvolupadors de processadors de textos s’han adonat de la importancia de les imatges en els
documents i han realitzat grans esforços per integrar-los als seus productes comercials.

Normalment els processadors de text disposen d’una biblioteca d’imatges predissenyades (figura 4)
ordenada per temes de les quals podem extreure il·lustracions per als nostres documents.

Il·lustració 2Figura 2.Figures predissenyades

8
 UF3: Processadors de text

9
 Departament d’informàtica

Marcs
Amb la finalitat de destacar un contingut dins d’un document, tenim l’eina anomenada marc (vegeu la fig
5).

Un marc és un quadre que forma part del document i dintre del qual es pot incloure text, imatges,
equacions, gràfics estadístics o dibuixos generats pel programa o per altres aplicacions.

Il·lustració 3Figura 3. Exemple de marc.

Els marcs actuen com a estructures contenidores d’altres

objectes. Entre les característiques pròpies d’un marc podem

destacar:

• Una pàgina pot tenir més d’un marc, que podem superposar i agrupar.

• Es poden situar als marges de la pàgina, entre l’extrem del paper i el marge del document.

• Poden ser transparents, opacs, envoltats per línies o per una ombra.

• Els paràmetres del text que són fora del marc no afecten el contingut dels marcs. El text pot envoltar el
marc o situar-se amunt o avall.

Plantilles, macros i evolució dels programes d’edició de textos

Els programes ofimàtics estan en constant evolució, cada vegada és més fàcil crear petits programetes que
automatitzen les tasques més repetitives (les macros), i muntar plantilles que ens serviran per a futures
edicions de textos.

Plantilles

Una plantilla és un patró o model per crear un document però que, a més, pot desar text, barres d’eines
personalitzades, macros, estils i tecles de mode abreujat.

10
 UF3: Processadors de text

11
 Departament d’informàtica

El text d’una plantilla es configura amb els estils de paràgraf i cada estil permet configurar els elements
següents:

• Formats de caràcter: font, estil i propietats, color, efectes, espaiat horitzontal, posició vertical,
ajustament i idioma.

• Format de paràgraf: sagnat, interlineat de paràgrafs, alineació, control de línies orfes/vídues, salt de
pàgina, guions, tabulacions.

La utilització de plantilles en un document és molt aconsellable quan volem crear documents que tenen les
mateixes característiques. Per exemple, sabem que cada cert temps hem d’entregar uns treballs que tenen
els mateixos encapçalaments, peus de pàgina, utilitzen les mateixes fonts, etc. Podem crear una plantilla
amb aquestes característiques i això farà que no hàgim de repetir-les a cada nou document.

Macros

Una macro és un conjunt d’ordres o accions de prémer tecles que s’emmagatzema com una unitat
(macro) per poder utilitzar-la més tard (vegeu figura 14). S’emmagatzema mitjançant un llenguatge, que
es pot modificar directament seguint les normes de programació necessàries.

Les macros s’utilitzen quan es fan tasques repetitives o quan es vol simplificar una tasca composta de
diversos passos en un de sol.

Alguns usos típics de les macros són els següents:

• Accelerar les tasques rutinàries de modificacions i formats.

• Combinar diverses ordres, per exemple, inserir una taula amb una grandària i vores específiques, i amb
un nombre determinat de files i columnes.

• Fer que una opció d’un quadre de diàleg sigui més accessible.

• Automatitzar sèries de tasques complexes.

Il·lustració 4Figura 4. Menú per crear una macro

12
 UF3: Processadors de text

Evolució dels programes d’edició de textos

El procés d’edició dels textos va experimentar un gran avanç amb el descobriment de la impremta per part
de Gutenberg. La fabricació de màquines d’escriure mecàniques va fer que el procés d’edició deixés d’estar
en mans industrials per passar a l’ús domèstic i d’oficina. Però es tractava d’un mètode molt rudimentari –
des de la perspectiva actual–, ja que quan hi havia una errada en un text s’havia de repetir tot el full de
nou.

Els avenços tecnològics i la pèrdua de temps que suposava haver de reescriure tot un text per una simple
errada ortogràfica van provocar la creació dels editors digitals de text.

13
Departament d’informàtica

zv

14