Curs preparatori per a la prova de certificació C1 de valencià

Tonicitat i accentuació

1. Tonicitat

Hi ha una síl·laba de les paraules polisíl·labes que es pronuncia amb més força que les altres. Aquesta rep el nom de
síl·laba tònica, mentre que les altres són síl·labes àtones.

Segons la posició que hi ocupa la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en:

a) Agudes, quan la síl·laba tònica és l'última: xa-rop, ca-bàs.

b) Planes, quan la síl·laba tònica és la penúltima: mon-ge-ta, ar-bre.
c) Esdrúixoles, quan la síl·laba tònica és l'antepenúltima: cús-pi-de, an-tò-ni-ma.

Moltes paraules pròpies del valencià presenten una tonicitat diferent respecte al castellà.

Són paraules agudes:

aldehid dextrogir humit radar

alfil elit iber soviet
ampit esperit interval subtil
atol/atol∙ló fabril levogir taigà
atziac febril linier timpà
avar filantrop mil·ligram tiquet
cautxú fluor misantrop tuareg
centigram futbol nummulit xandall
ciclop handbol oboé xarleston
comité handicap oceà xassís
criquet hectogram policrom xofer/xòfer
decagram hoquei poliglot zenit
decigram hostil quilogram/kilogram

… així com els noms propis:

Biarritz Marraqueix/Marràqueix Sebastopol/Sebastòpol Zuric

Borís/Boris Munic Senaquerib/Sennàquerib
Carpats, els Nobel Tarent/Tàrent
Dioscurs, els/Diòscurs, els Port Saïd Tibet, el
Guifré/Guifre Raimon Vladimir/Vladímir

1
 Curs preparatori per a la prova de certificació C1 de valencià

Són paraules planes:

acme dinamo icosaedre pirosfera

acne diploedre imbècil/imbecil policíac
aeròlit dodecaedre intèrfon polièster
aeròstat electròlit ionosfera prènsil
almoràvit endosmosi karate pròsper
alvèol epiclesi letargia quadriga
amoníac escalenoedre leucòcit quilolitre
anamnesi espermatòcit libido rèptil
antílop/antilop èster lígur romboedre (etc.)
apoplexia estratosfera limfòcit rupia [rupía]
arteriola estromatòlit litosfera saxòfon/saxofon
atmosfera etíop magnetòfon sinergia
àugur reòstat mastòcit tèrmit
auriga exegesi medul∙la termosfera
austríac exosmosi megàlit termòstat
àxon fagòcit metamorfosi tetraedre/tetràedre
bantu folíol meteoròlit tetraplegia
biosfera fotòlit/fotolit micròlit tèxtil
bronquíol fotosfera mil∙lilitre torticoli
camèfit gametòfit mimesi traezoedre
cardíac gramòfon míssil triedre/tríedre
centilitre guru monòlit tríglif
centríol halòfit monoplegia uníson
conclave hectolitre nematodes vacúol
cotilèdon hemiedre/hemíedre nuclèol víking
cromosfera hemiplegia octaedre xaròfit
decalitre heptaedre omòplat xilòfon
decilitre hexaedre osmosi zoòfit
dentifrici hexaoctaedre paraplegia zulu
diedre/díedre hidrosfera pentaedre (etc.)
diesi holoedre/holòedre pentagrama

… així com els noms propis:

Agamèmnon Cèrber Èsquil Mali

Àneu Cibeles/Cíbele Eufrates Ravenna
Ankara Ciríac Heràclit Sahara/Sàhara
Aristides/Arístides Cleopatra Heròdot Samaria
Aristòbul/Aristobul Dídac Honolulu Vercingetòrix
Arquimedes Diomedes Himalaia/Himàlaia Zanzíbar/Zanzibar
Artemisa Èdip Jàfet/Jafet
Borodino/Borodinó Efes/Efés Karamàzov/Karamazov
Canberra/Cànberra Espàrtac Ladoga/Làdoga

… i el present dels verbs acabats en -iar:

jo estudie [es-tu-dí-e] jo copie [ko-pí-e]

que jo estudie que jo copie
estudia! [es-tu-dí-a] copia! [ko-pí-a]

2
 Curs preparatori per a la prova de certificació C1 de valencià

Són paraules esdrúixoles:

àloe domínica (diumenge) isòbara pneumònia/pulmonia

ànode èczema màrqueting quàdriceps
antropofàgia elèctrode megàspora quilòmetre/kilòmetre
arèola endòspora metàstasi rubèola
aurèola ènema mètopa termòmetre
càtode èpode mil∙límetre tríode
demagògia espècimen olimpíada vàlua
diàclasi exòspora pèntode zoòspora
diàstasi gàmeta període
díode hemièdria planòspora
diòptria holohèdria plusvàlua

… així com els noms propis:

Àtila/Atila Etiòpia Mègara Suíntila/Suintila

Bàrcino/Barcino Èumenes Míkonos Tàrraco
Bàssora/Basora Fàfila/Fafila Òtranto Tòquio
Bètulo Hèlsinki/Helsinki/Helsingfors Pèricles Úlfila/Ulfila
Cíbele Hèracles Praxíteles Úmbria
Dàmocles/Damocles Ilíada Prosèrpina Vítiza/Vitiza
Dèbora/Deborà Ítaca Sícoris

3
 Curs preparatori per a la prova de certificació C1 de valencià

2. Normativa d’accentuació

Cal distingir quina és la síl·laba tònica de les paraules i aplicar la següent normativa general:

S’ACCENTUEN:

Les agudes Les planes Les esdrúixoles

- Acabades en vocal Les que no tinguen la mateixa S’accentuen totes.

- Acabades en vocal+s
- Acabades en -en, -in
Si acaba en diftong decreixent no
s’accentua (l’última vocal es considera
semivocal).
terminació que les agudes:
- No acabades en vocal
- No acabades en vocal+s
- No acabades en -en, -in
- Acabades en diftong:
sabíeu, estàveu, anàveu, diríeu, ...

 Els adverbis acabats en -ment conserven l’accentuació original de l’adjectiu de procedència (sempre femení).
Exemples: plàcidament, pàl·lidament, ...

Accent obert o tancat?

La vocal a sempre durà l’accent obert (greu). (à).

Les vocals i i u tindran sempre accent tancat (agut). (í, ú).
Les vocals e i o poden dur accent obert o tancat. Depén de la seua pronúcia. (è, é, ò, ó).

Accent tancat En la majoria de paraules agudes.

é, ó
Excepcions:
Vinaròs, Mercè, de debò, repòs, arròs, espòs, perquè, açò, allò, això, però, …
El participi dels verbs acabats en -cloure: inclòs, exclòs, conclòs, ...

Tant en paraules planes com en esdrúixoles.

Accent obert
Excepcions:
è, ò
església, tórtora, pésols, pólvora, Dénia, sénia, séquia, tómbola, estómac, jóvens, préstec,
feréstec, cérvol, fórmula, escórpora, ...
La majoria d’infinitius: conéixer, véncer, témer, córrer, péixer…, excepte tòrcer.
La primera i segona persona del plural, de l’imperfet d’indicatiu: féiem, déieu, ...

4
 Curs preparatori per a la prova de certificació C1 de valencià

L’accent diacrític

L’accent diacrític s’utilitza per a distingir alguns mots que s’escriuen de la mateixa manera però que tenen significats
diferents.

- L’ús d’aquest tipus d’accent no segueix les normes d’accentuació.

- Cal prestar especial atenció: obert / tancat.
- Els mots derivats de paraules amb accent diacrític conserven la titla.
- El procés d’aprenentatge és memorístic.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat recentment una modificació de l’ortografia que afecta especialment
l’ús de l’accent diacrític. La llista de paraules que han de portar accent diacrític s’ha reduït dràsticament. Ara només hi
ha quinze monosíl·labs que en duen:

S’accentuen No s’accentuen
bé, béns (adverbi; possessions) be, bens (bestiar boví) ; be, bes (lletra)
déu, déus (divinitat) i els compostos: adéu, semidéu, deu, deus (numeral; verb deure; font) Soldeu; solideu
pregadéu, marededéu, redéu
és (verb ésser) es (pronom)
mà (extremitat) (però: mans) ma (possessiu: “la meva”
més (quantitat) mes (possessiu, “les meves”; trenta dies; participi del verb metre;
però)
món, rodamón (però: mons) mon (el meu)
pèl, pèls (filament de la pell) i repèl, contrapèl, empèl pel, pels (contracció de per+el, els)
què (relatiu precedit de preposició o interrogatiu) que (relatiu sense preposició; conjunció; adverbi o adjectiu)
sé (verb saber) se (pronom)
sí, sís (afirmació) si (conjunció; pronom reflexiu; nota musical; sis (numeral)
sòl, sòls (terra), entresòl, ressòl, subsòl… sol, sols (astre; únic; només; verb soler; nota musical)
són (verb ésser) son (inconsciència; possessiu)
té (verb tenir) te (infusió; lletra; pronom feble)
ús (acció i efecte d’usar) (però: usos) us (pronom feble)
vós (tractament) vos (pronom feble)