ELS COMTES CATALANS A L'ÈPOCA FEUDAL

Index.
•com i on vivien
•que menjaven
•funcions
-que feien
-treball
-gestions
•vestimenta
•com eren socialment
•2 comtes importants catalans
-perquè van ser importants
-llegenda/anécdota

Els comtes pertanyien a la alta noblesa. Tenien menys importància que els marquesos i més
que els vescomtes. El titular de comte el posaven els reis com a senyal de gratitud per a
alguna acció o mostra de lleialtat. El títol de comte era hereditari. Cada comte dirigia un
comtat. Els comtes tenien poder: econòmic, polític i militar. S’encarregaven de dirigir guerres
i de donar ordres als cavallers i qualsevol qui participes a la batalla. Les comtesses
s’encarregaven d’acompanyar i aconsellar als comtes, tot i que mai no formaven part de les
batalles. També havien de cuidar i educar als seus fills.

Els comtes i les comtesses compartien la majoria de privilegis: no pagaven impostos,

obtenien terres sense motiu, no tenien treballs durs com treballar al camp, a més, molts
cops estaven relacionats amb els monarques. Els homes podien dur armes a sobre. I la
llista de privilegis continua…

Vivien a castells fortificats amb muralles, torres i fossats. Per entrar normalment feien servir
un pont llevadís. Els castells solien estar situats a superfícies altes, rodejats perles seves
terres i camps on hi treballaven els camperols. Tenien molt bona vida, tot i que les dones
tenien un altre tracte…

Menjaven el mateix que els reis, cosa que ja es podia considerar un altre privilegi. Sense
cap mena d’esforç el seu dia dia tenia apats constituits per: peix, carn, fruita, verdures, fruits
secs, vi… i molts altres menjars.

Vestien molt mudats. Els homes portaven jaquetes o brusons molt llargs lligats amb un
cinturó. També portaven capes, diademes i cintes per al cap. Les dones lluien vestits amb
escot, xalls i moltes joies, com ara la corona.

Socialment eren molt respectats. Es portaven bé amb la classe alta, i a la classe baixa els
despreciaven, com gairebé tothom.
Guifré el Pelós:
Va ser un comte molt important per a la història catalana ja que gràcies a ell el títol de comte
va començar a ser hereditari, i el seu fill va declarar catalunya un estat independent dels
francs. també va ser important perquè protagonitza la llegenda de les 4 barres.

LEGENDA DE LES 4 BARRES

La llegenda de les 4 barres de sang, va aparèixer per primer cop al 1150. La senyera abans
de ser coneguda com a l’escut català, va ser reconeguda com l’escut del comtat de
barcelona i es basa en la llegenda de les 4 barres.
El protagonista de la llegenda és el comte Guifré el Pelós. Va viure durant el segle IX i es va
apoderar de bona part dels comtats del territori que avui és Catalunya. Tot i que era vasall
del rei franc, va començar actuar com un rei independent i els seus descendents van ser
totalment independents dels reis francs. Segons aquesta llegenda, quan Guifré el Pelós
regia els comtats catalans, va lluitar al costat del rei franc, atacat pels normands, i gràcies a
la seva ajuda els va poder vèncer. A aquesta guerra Guifré va ser ferit greument.
L’emperador franc va voler agrair-li l’ajuda i la seva valentia a la batalla i li va dir que li
demanés el que desitgés com a recompensa. Guifré li va demanar tenir un escut d’armes.
L’emperador va acceptar i després de mullar-se quatre dits amb la sang de les ferides de
Guifré, els va passar per damunt l’escut del Guifré, que era daurat. L’escut va quedar marcat
amb les quatre barres de color vermell. Així va néixer l’escut català i la bandera catalana.